1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................3
2. L’ESCOLA. 4
3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT BASADA EN EL CONCEPTE D’INCLUSIÓ. 4
4. CONCRECIÓ DE LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT AL CENTRE. 5
4.1. MESURES I SUPORTS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. ..........................................5
4.1.1. Mesures i suports universals. 6
4.1.1.1. Suport escolar personalitzat (SEP) dintre de l’horari escolar. 7 4.1.1.2. Treball per racons a educació infantil i cicle inicial. 7 4.1.1.3. Desdoblaments d’anglès................................................................................8 4.1.1.4. Desdoblaments TAC/biblioteca......................................................................8 4.1.1.5. Desdoblaments de medi natural al laboratori i a l’hortet. 8 4.1.1.6. Tallers internivells a educació infantil, cicle mitjà i cicle superior. 8
4.1.1.7. Treball per projectes......................................................................................9
4.1.1.8. Reforços dins de l’aula (cues horàries)..........................................................9
4.1.1.9. Altres mesures i suports universals. 9
4.1. 2. Mesures i suports addicionals. 9 4.1.2.1. Adaptacions metodològiques. 10 4.1.2.2. El suport escolar personalitzat (SEP) fora de l’horari escolar....................... 10
4.1.3. Mesures i suports intensius 11
4.1.3.1. Pla individualitzat 11
4.1.3.2. Dictamen d’escolarització. 13
4.1.3.3. L’aula d’educació especial........................................................................... 14
4.1.3.4. Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educació especial. 15
4.2. FUNCIONAMENT DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’ESCOLA. TREBALL EN
4.2.1. L’acció tutorial. 16
4.2.2. Departament d’atenció a la diversitat. 18
4.2.2.1. Mestres d’educació especial. Funcions i atenció preferent a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Criteris per al repartiment dels recursos.............. 18
4.2.3. Identificació de les necessitats específiques de suport educatiu. L’avaluació psicopedagògica. 19
4.2.3.1. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. 19 4.2.3.1.1. Alumnat amb necessitats educatives especials..................................... 20 4.2.3.1.2. Alumnat amb situacions de desavantatge educatiu............................... 22 4.2.3.1.3. Alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació. 22
1 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4. 2.3.1.4. Alumnat amb altes capacitats. 22 4.2.3.2. L’avaluació psicopedagògica. 22
4.2.4. Comissió d’atenció a la diversitat (CAD)............................................................. 24 4.2.5. Comissió social. 25
4.2.6. Reunions d’atenció a la diversitat. 27
4.2.7. Serveis externs i suports específics. 27 4.2.7.1. Equip d’assessorament i atenció psicopedagògica (EAP)............................ 28 4.2.7.2. Centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA). ............... 28 4.2.7.3. Centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) 29 4.2.7.4. Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) 29 4.2.7.5. Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA) ............................... 30
4.2.7.6. Vetlladores .................................................................................................. 30
4.2.7.7. Tècnica d’educació infantil (TEI). 31 4.2.7.8. Centre de recursos educatius per a alumnat amb trastorns del desenvolupament i la conducta (CRETDIC). 32
4.2.8. Procediment de relació i cooperació amb les famílies........................................ 32 4.2.8.1. Acollida de les famílies. 34 4.2.8.2. Comunicació família escola 34
4.2.9. Seguiment de l’alumnat. 36 4.2.9.1. L’avaluació................................................................................................... 36 4.2.9.2. Avaluació de l’alumnat amb pla individualitzat. ............................................ 37 4.2.9.3. Prova d’avaluació diagnòstica. 37 4.2.9.4. Prova d’avaluació de sisè d’educació primària 37 4.2.9.5. Coordinació i traspàs d’informació............................................................... 38
4.2.9.6. Avaluació final de curs................................................................................. 38
4.2.9.7. Promoció de l’alumnat. 39
4.2.9.8. Documents oficials d’avaluació. 39
2 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
1. INTRODUCCIÓ.
El Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD) té com a objectiu recollir, establir criteris i organitzar tot allò que fa referència a la manera d’atendre a la diversitat a la nostra escola. Pretén ser una declaració d’intencions i una guia d’actuació per a totes aquelles persones implicades en el procés educatiu del nostre alumnat.
Aquest PAD i, per tant, la manera d’atendre a la diversitat a l’Escola Ferreries es basa en el principis d’inclusió escolar i cohesió social. Aquests dos principis se sustenten en el reconeixement del fet que l’educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa. A l’escola entenem l’educació com l’eina que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals, i la clau per superar les desigualtats.
L’Escola Ferreries té el compromís i el repte d’oferir una educació de qualitat i sense exclusions per a tot l’alumnat i facilitar que els alumnes i les alumnes puguin aprendre i conviure junts en un entorn que els permeti desenvolupar al màxim les seves capacitats.
Per tal de poder oferir una educació de qualitat i poder atendre les necessitats de tot l’alumnat i des del reconeixement de la diversitat com a fet intrínsec a la nostra societat, adeqüem la nostra activitat educativa i definim criteris d’organització pedagògica. Aquests criteris faciliten l’atenció educativa de tots els alumnes i les alumnes i, en particular, d’aquells/es que poden trobar més barreres en l’aprenentatge i la participació (model d’escola comprensiu).
L’Escola Ferreries és un centre que compta amb molta diversitat d’alumnat (diversitat cultural, socioeconòmica, d’aprenentatge,...). Per tant, el nostre gran objectiu és poder donar una resposta que permeti als nens i nenes avançar en el seu ple procés de desenvolupament i poder incloure’s amb èxit en una societat diversa i complexa.
3 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
2. L’ESCOLA.
L’Escola Ferreries és una escola pública que es troba situada al barri de Ferreries de Tortosa. La llengua vehicular del centre és la llengua catalana.
El nivell sociocultural i socioeconòmic de les famílies que porten els seus fills i filles al centre és divers. Al barri hi viuen famílies de diferents nacionalitats.
L’escola comprèn dues etapes educatives: educació infantil (3 6 anys) i educació primària (6-12 anys). És un centre de dues línies, excepte en tres nivells educatius on n’hi ha tres.
Hi ha 476 alumnes amb una mitjana de 22 alumnes per aula. La majoria dels/de les alumnes són catalanoparlants, però coneixen les dues llengües oficials: català i castellà.
El claustre està format per una plantilla de 32 docents.
L’Escola Ferreries es defineix com una escola catalana basada en els principis de democràcia, solidaritat, integració, innovació, igualtat d’oportunitats, progrés i nodiscriminació.
3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT BASADA EN EL CONCEPTE D’INCLUSIÓ.
Tal i com hem exposat en la introducció d’aquest document i com recull el nostre PEC, a la nostra escola ens regim pels principis d’inclusió i cohesió social. Per aquest motiu, considerem que l’acció educativa a tot l’alumnat ha de tenir en compte:
a) El reconeixement de la diversitat com un fet universal.
b) El sistema inclusiu com l’única manera de donar resposta a tot l’alumnat.
c) La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne/a pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats.
d) L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tot l’alumnat a rebre una educació integral i amb altes expectatives d’èxit.
e) La participació i la corresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte (model participatiu entre alumne/a, família i escola).
f) La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits.
4 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4. CONCRECIÓ DE LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT AL CENTRE.
Per poder atendre adequadament a la diversitat d’alumnat, al centre s’adopten una sèrie de mesures i suports que permeten que l’atenció educativa als infants sigui de qualitat i el màxim d’eficaç possible. L’escola organitza i planifica tots els recursos per tal que cap alumne/a quedi exclòs i facilita i promou, sempre que sigui possible, la participació/inclusió de tot l’alumnat en ambients ordinaris. Les activitats del centre és planifiquen assegurant la participació amb aprofitament del nombre més gran possible d’alumnat. D’aquesta manera, l’escola prioritza que els/les mestres de suport o d’educació especial facin la seva intervenció educativa en el context de l’aula ordinària en la mesura del possible.
4.1. MESURES I SUPORTS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
Les mesures per a l’atenció educativa són totes aquelles accions i actuacions que es porten a terme a l’escola per: reduir les barreres de l’entorn que poden obstaculitzar el progrés de tot l’alumnat, prevenir les dificultats d’aprenentatge i assegurar un millor ajustament entre les capacitats de l’alumnat i el context d’aquest aprenentatge.
Els suports són els recursos personals, materials i tecnològics i els ajuts contextuals i comunitaris que el centre utilitza per aconseguir que les mesures planificades siguin efectives i funcionals. Es parteix de la base que els suports han de fomentar l’autonomia per permetre a l’alumne/a l’accés al currículum, han d’adaptar-se d’una manera flexible a les seves necessitats i fortaleses i també a les del context, i han de possibilitar la disminució o retirada de la intensitat del suport com a objectiu prioritari.
Per planificar l’atenció a l’alumnat partim del model “resposta a la intervenció” (RTI). Aquest model és un continu en la planificació de les intervencions, els suports i les mesures d’atenció educativa. A la base hi ha les intervencions universals dirigides a tot l’alumnat del centre, a les quals responen favorablement la majoria. En un segon nivell es dissenyen mesures i suports addicionals estratègicament dirigits a l’alumnat en situació de risc o amb necessitat de suport temporal. En un tercer nivell, les mesures i els suports intensius es dirigeixen a l’alumnat per als quals les mesures universals i addicionals són insuficients.
5 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.1.1. Mesures i suports universals.
Les mesures i els suports universals són els que s’adrecen a tot l’alumnat. Es tracta de les mesures i els suports que fan referència a aspectes generals de l’atenció a la diversitat que incideixen sobre la totalitat de l’alumnat i en l’organització general dels recursos del centre. La programació general d’aula, la qual ha de tenir un caràcter multinivells, ha de contemplar i recollir els criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació per atendre a tots els xiquets i xiquetes.
Les mesures i els suports universals han de permetre flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar a l’alumnat estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn, i garantir la convivència i el compromís de tota la comunitat educativa.
Per avançar cap a l’educació per a tothom i per afavorir el desenvolupament com a centre inclusiu, les mesures universals que adoptem de forma general són:
● Estructura flexible del centre.
● Planificar propostes curriculars amb caràcter obert i flexible que respectin les diferents característiques, ritmes i estils d’aprenentatge de l’alumnat
● Oferir a l’alumnat propostes de treball variades amb diferents graus de dificultat, amb múltiples propostes de presentació de la informació i amb
6 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
materials i suports de diversos tipus (ús de les TAC, materials manipulatius,...)
● Diferents tipus d’agrupament de l’alumnat (treball individual, treball per parelles, petit grup, gran grup) durant els quals es pot treballar a diferents nivells i amb tasques diversificades dintre de la mateixa aula.
● Diversificació d’instruments d’avaluació (rúbriques, bases d’orientació, autoavaluació i coavaluació). Específicament, les metodologies i organitzacions del centre planificades per atendre a tot l’alumnat són:
4.1.1.1. Suport escolar personalitzat (SEP) dintre de l’horari escolar. El SEP és un reforç per atendre els diversos ritmes d’aprenentatge de l’alumnat A P4, P5, 1r, 2n i 6è de primària l’alumnat compta amb dues hores setmanals de SEP dintre del seu horari. Com a escola, hem decidit que aquest mateix recurs el tingui l’alumnat des de 2n fins a 5è. Una hora d’aquest SEP es dedica a llengua i l’altra a matemàtiques. En els moments de SEP sempre hi ha dos mestres a l’aula. A primària, l’hora de llengua és dedica a reforçar l’escriptura tant en llengua catalana com castellana (taller d’escriptura) i l’hora de matemàtiques es destina a la resolució de problemes.
4.1.1.2. Treball per racons a educació infantil i cicle inicial. Aquesta metodologia de treball basada en delimitar, dintre de l’aula, diferents espais on els/les nostres alumnes puguin realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic té una orientació totalment inclusiva. La manera d’organitzar la classe permet oferir una gran varietat de propostes a les quals els nens i les nenes poden accedir d’una forma oberta i realitzar activitats autònomament, amb d’altres companys/es o amb l’adult. Aquesta metodologia de treball ens permet: respectar els interessos i ritme d’aprenentatge de l’alumnat, potenciar l’ús dels diferents llenguatges: matemàtic, lingüístic, plàstic, musical…(treball de les intel·ligències múltiples), afavorir l’autonomia i capacitat d’organització del nen/a i potenciar les interrelacions i convivència entre infants i adults.
7 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.1.1.3. Desdoblaments d’anglès.
Al centre la llengua anglesa s’ofereix des de P3. L’escola, per tal d’oferir una atenció més personalitzada a l’alumnat i millorar la seva competència comunicativa en llengua estrangera, preveu i organitza els recursos humans i els espais del centre de manera que en una franja de temps determinada dintre de l’horari hi puguin haver dues mestres d’anglès dedicades a un grup classe. De forma general es parteix el grup i cada subgrup d’alumnes està en un espai del centre amb una mestra. També es preveu la possibilitat que les dues mestres comparteixin espai amb tot el grup classe en el mateix moment en funció de les necessitats de l’activitat. L’objectiu d’aquesta mesura d’atenció a la diversitat és fomentar les activitats comunicatives orals i escites, el treball en petits grups, el treball per racons, el treball per projectes o l’ús de suports tecnològics.
4.1.1.4. Desdoblaments TAC/biblioteca. A educació infantil i a cicle inicial l’escola preveu dos mestres a l’aula durant una hora setmanal per desenvolupar competències de caire transversal a través de l’ús de les TAC i de l’ús de l’espai de la biblioteca. Aquest espai de temps permet un treball interdisciplinari i integrat de les àrees, el coneixement i l’ús d’eines TAC diversificades o el foment i gust per la lectura com a base de tots els aprenentatges.
4.1.1.5. Desdoblaments de medi natural al laboratori i a l’hortet.
A l’etapa d’educació primària i amb l’objectiu que l’alumnat realitzi un aprenentatge vivencial i contextualitzat, on l’experimentació i manipulació siguin les protagonistes, comptem amb desdoblaments per anar al laboratori de ciències (tota l’etapa de primària) i a l’hortet de l’escola (alumnat de cicle inicial).
4.1.1.6. Tallers internivells a educació infantil, cicle mitjà i cicle superior. Els tallers internivells representen un altre tipus de metodologia competencial i inclusiva que adoptem a l’escola. En aquests tallers, a partir de l’organització en grups heterogenis i cooperatius, es fomenta l’aprenentatge entre iguals i la convivència. A l’hora de dissenyar els tallers es té en compte que les activitats contemplin: la resolució de problemes, la manipulació i l’experimentació, l’ús de suports tecnològics, l’aprenentatge cooperatiu, el treball interdisciplinari i globalitzat, l’habilitat expositiva i comunicativa, l’avaluació formativa i reguladora a partir de rúbriques, bases d’orientació, etc.
8 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
PAD
4.1.1.7. Treball per projectes.
Tant a educació infantil com primària es treballa per projectes en moments determinats. A primària es dedica una setmana del curs a treballar el projecte interdisciplinari i l’alumnat s’organitza en internivells. El treball per projectes representa també una metodologia de treball molt competencial i adaptada a les necessitats i interessos de l’alumnat. És un tipus de metodologia que fomenta la significativitat i rellevància del aprenentatges per a l’alumnat, respon a les seves preguntes i els crea reptes, els ensenya a regular-se i a ser autònoms, estimula l’ús de la comunicació i les eines TAC, fomenta la cooperació i els grups heterogenis i estimula la presa de decisions.
4.1.1.8. Reforços dins de l’aula (cues horàries).
Si l’horari d’un mestre/a no queda complert (25 h.) un cop adjudicades les àrees que ha d’impartir, les hores restants s’utilitzen com a suport a aquells grups que més ho necessiten.
De la mateixa manera, el centre ha organitzat els horaris per tal que algunes hores d’un mestre tutor siguin utilitzades per fer suport lingüístic a alumnat amb dificultats amb la llengua catalana.
4.1.1.9. Altres mesures i suports universals
Per garantir l’èxit educatiu del nostre alumnat, el centre duu a terme un seguit d’accions encaminades al desenvolupament de la seva personalitat com per exemple: projectes d’educació emocional, mediació escolar, educació en valors, tutoria personalitzada o assemblea d’aula.
4.1. 2. Mesures i suports addicionals.
Les mesures i els suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar d’alguns/es alumnes.
Aquestes mesures estan vinculades a les mesures i els suports universals previstos al centre i cerquen la màxima participació en les situacions educatives del centre i de l’aula.
9 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
L’escola determina les mesures i els suports addicionals a partir de la detecció de les necessitats de l’alumnat per part del tutor/a i l’equip docent, i aquestes es coordinen a través de la comissió d’atenció a la diversitat. Tots els/les docents del centre tenen la responsabilitat de proporcionar les mesures i els suports addicionals que l’alumnat necessiti. Aquesta intervenció està orientada per les mestres especialistes d’educació especial i/o per la psicopedagoga de l’EAP. Tant les mestres d’educació especial com la psicopedagoga de l’EAP col·laboren en l’avaluació funcional de les necessitats de suport educatiu de l’alumnat, en la planificació d’estratègies pedagògiques eficaces, en la provisió de suport per optimitzar la gestió i el funcionament de l’aula, en la proposta d’adaptacions metodològiques personalitzades i en el treball amb les famílies. També participen en la implementació de mesures i suports addicionals, i complementen les funcions dels tutors/es i altres especialistes pel que fa a la planificació, l’aplicació i l’avaluació de la resposta educativa.
Les mesures i suports addicionals que s’adopten al centre són :
4.1.2.1. Adaptacions metodològiques
Una adaptació metodològica és un tipus d’estratègia educativa que consisteix en l’adequació o ajustament de la metodologia, el temps, l’organització social i de l’espai de l’aula, la tipologia d’activitats o la manera de realitzar l’avaluació però sense modificar els elements essencials del currículum (objectius, continguts i criteris d’avaluació). La programació d’aula de la nostra escola, la qual té caràcter multinivells, garanteix propostes curriculars que respecten els ritmes i estils d’aprenentatge de l’alumnat a través d’activitats amb diferents graus de dificultat, múltiples propostes de presentació de la informació, materials i suports variats i diferents tipus d’agrupament. Tots aquests aspectes fan que les adaptacions metodològiques formin part de la metodologia general d’aula en la qual es busca la màxima personalització dels aprenentatges de cada nen/a segons les seves característiques i necessitats.
4.1.2.2. El suport escolar personalitzat (SEP) fora de l’horari escolar. El SEP és un reforç flexible, temporal i preventiu, per atendre els diversos ritmes d’aprenentatge de l’alumnat i ofereix un suport en petit grup a aquells/es alumnes que el necessiten. Aquest reforç pretén aconseguir que tot l’alumnat desenvolupi al
10 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
màxim els seus aprenentatges bàsics amb activitats addicionals en aquells aspectes curriculars en els quals troben més dificultats. Els aspectes que es treballen de forma prioritària en el SEP fora de l’horari escolar són: l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de la comprensió i l’expressió orals, la comprensió lectora i l’expressió escrita.
L’alumnat que és susceptible de SEP fora de l’horari escolar són els xiquets i les xiquetes de cicle inicial i sisè de primària. L’horari de realització del SEP matinal és de 8:30 a 9:00 de dimarts a divendres.
4.1.3.-Mesures i suports intensius
Les mesures i els suports intensius són específics per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència regular i, normalment, sense límit temporal.
L’aplicació de qualsevol mesura o recurs intensiu cerca la màxima participació de l’alumne/a en les situacions educatives del centre i de l’aula, i es vincula a les mesures i els suports universals i addicionals previstos al centre.
Les mesures i els suports intensius es proposen a partir de l’avaluació psicopedagògica que fonamenta el dictamen d’escolarització o l’informe de reconeixement de necessitats educatives especials elaborat per l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els/les mestres del centre, els pares o tutors legals i l’alumne/a i, si escau, altres especialistes.
L’aplicació de mesures i suports intensius comporta l’elaboració prèvia d’un pla individualitzat (PI), en el qual es concreten els objectius, els professionals implicats que s’han de coordinar, les adaptacions metodològiques i els indicadors de seguiment del progrés que permetin avaluar ne l’eficàcia i fer hi els reajustaments necessaris.
4.1.3.1. Pla individualitzat
Un pla individualitzat (PI) és una eina per donar resposta a situacions singulars de l'alumnat. Ha de ser una eina àgil i funcional i recull la priorització de competències, la planificació de mesures i suports, els criteris d'avaluació del procés
11 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
d'aprenentatge de l'alumne/a i la seva evolució personal, establint objectius de treball compartits amb les famílies. S’adreça a aquells/es alumnes per als/les quals es considera que les mesures universals són insuficients per assolir les competències bàsiques de l’etapa i els cal qualsevol de les mesures intensives. Específicament, un pla individualitzat:
a) Concreta i explicita les prioritats educatives de l’alumne/a que el requereix i les adaptacions respecte al currículum.
b) Permet disposar d’un registre sobre els coneixements i les habilitats específiques que s’han d’avaluar, a fi de poder informar sobre el rendiment de l’alumne/a en l’assoliment d’objectius modificats o alternatius.
c) Guia l’adaptació de les activitats d’aula que es fan al llarg d’un període de temps determinat per a aquell alumne/a (activitats, materials, suports…).
d) Identifica, com a mínim, els àmbits o les àrees per als quals s’utilitzaran criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l’avaluació de l’alumne/a, que han de ser especificats.
e) Avalua l’alumne/a tenint en compte sempre els criteris d’avaluació que s’han establert en el seu pla individualitzat i el grau d’assoliment de les competències bàsiques, de la qual cosa s’informa als pares o tutors legals.
f) Concreta i planifica els suports i les adaptacions que l’alumne/a necessita en diferents moments i contextos escolars (aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre), els emplaçaments on està ubicat i els docents que se’n fan càrrec.
És el tutor o la tutora de l’alumne, amb la col·laboració de l’equip docent qui elabora i fa el seguiment del PI i actua com a principal interlocutor amb els pares o tutors legals, els quals, fent partícip l’alumne/a, han de col·laborar en l’elaboració dels acords presos al PI i en el seguiment d’aquest. La comissió d'atenció a la diversitat ofereix les mesures d'informació general, ajuda i assessorament al tutor/a coordinador del pla i a l'equip de mestres per a la seva elaboració i aplicació. Correspon al director del centre, amb el vistiplau de la comissió d'atenció a la diversitat, aprovar el pla individualitzat i facilitar i vetllar per la coordinació i col·laboració dels professionals que intervenen en l'atenció educativa de l'alumne/a.
12 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
El PI s’avalua i actualitza d’acord amb el progrés personal de l’alumne/a. Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar. Consta en la documentació acadèmica de l’alumne/a i forma part del seu expedient acadèmic.
Si l'evolució de l'alumne/a ho aconsella, es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat l'ha de prendre i signar el director. Els pares o tutors legals de l'alumne/a han d'estar informats de l'elaboració del pla individualitzat, del seu contingut, de les decisions que afecten l'avaluació de l'alumne/a i, si s’escau, de la seva finalització.
Els apartats que inclou un pla individualitzat són:
1. Les dades del centre.
2. Les dades personals de l’alumne/a
3. Els motius del PI.
4. La valoració o avaluació psicopedagògica del nivell actual de competències de l’alumne/a en relació amb el currículum escolar i amb altres factors que podrien dificultar o afavorir el procés d’ensenyament aprenentatge en iniciar se l’aplicació de l’adequació.
5. La planificació dels objectius i les actuacions, es a dir, determinar què, com i quan s’ha d’ensenyar i què, com i quan s’ha d’avaluar. Cal indicar, a més, els serveis i recursos del centre, ordinaris i específics, per mitjà dels quals es materialitzarà l’adequació proposada.
6. Els materials, criteris metodològics i d’avaluació.
7. L’horari de l’alumne/a.
8. Seguiment de les reunions realitzades pels professionals implicats.
9. Formalització del compromís.
4.1.3.2. Dictamen d’escolarització. El dictamen d’escolarització l’elabora el/la psicopedagog/a de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i recull les necessitats de suport educatiu de l’alumne/a derivat d’unes necessitats educatives especials que s’han posat de manifest durant el procés d’avaluació psicopedagògica. També recull les mesures i els suports que es preveu que necessitarà l’alumne/a per a la seva escolarització.
13 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
Aquestes necessitats són conseqüència del decalatge que es produeix entre les capacitats de l’alumne/a i les exigències del context. En aquest sentit, les necessitats educatives especials de l’alumne/a tenen un caràcter fonamentalment interactiu; depenen tant de les seves característiques personals com de les característiques de l’entorn educatiu on està escolaritzat/da.
Les necessitats educatives es concreten des dels àmbits següents:
● Cura i higiene personal
● Mobilitat i desplaçaments.
● Regulació del comportament i la interacció.
● Salut i seguretat dels processos cognitius i d’aprenentatge.
● Comunicació i llenguatge.
I poden ser derivades de:
a) Discapacitat intel·lectual.
b) Pluridiscapacitat.
c) Discapacitat auditiva.
d) Discapacitat visual
e) Discapacitat motriu
f) Trastorn de l’espectre autista (TEA).
g) Trastorn greu de conducta (dificultats conductuals o emocionals)
h) Retard en el desenvolupament sense etiologia clara.
i) Trastorn mental greu
Aquestes categories, conjuntament amb l’avaluació de la funcionalitat de l’alumne/a i les característiques de l’entorn, serveixen de punt de partida per orientar la intervenció educativa i per planificar les mesures i els suports que necessitarà l’alumne/a.
4.1.3.3. L’aula d’educació especial. Tal i com hem exposat en apartats anteriors, l’escola preveu i organitza unes mesures i suports universals per a atendre a la totalitat d’alumnat del centre. Són mesures que es refereixen a aspectes generals de l’atenció a la diversitat i que incideixen sobre la totalitat de l’alumnat i en l’organització general dels recursos del centre. En conseqüència, i seguint amb la línia inclusiva de l’escola, la intervenció de les mestres d’educació especial es fa de manera prioritària dintre de l’aula ordinària. De totes maneres, si la situació, el cas o l’activitat en concret ho
14 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
requereixen aquestes professionals poden intervenir de forma individual o amb petits grups d’alumnes dintre del context de l’aula d’educació especial.
4.1.3.4. Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educació especial
L’Escola Ferreries i els dos centres d'educació especial de referència de la zona, amb l'objectiu de proporcionar atenció especialitzada i/o d'afavorir la socialització, la interacció i la comunicació amb iguals, comparteixen l'atenció educativa d’alumnat amb necessitats educatives especials, si així s'estableix en el seu dictamen d'escolarització o en el seu pla individualitzat, d'acord amb la família i prèvia autorització dels serveis territorials.
A fi de garantir la coherència i la complementarietat d'aquesta acció educativa conjunta, abans de l'inici de curs els/les professionals d'ambdós centres, conjuntament amb l'EAP, concreten mitjançant un pla individualitzat l'atenció que cal donar a l'alumne/a, les prioritats educatives, els establiments en què es duran a terme i els criteris per al seguiment i l'avaluació i que es facin els ajustaments horaris que correspongui. Correspon al director del centre on l'alumne/a està matriculat aprovar el pla individualitzat. El/la coordinador/a del pla individualitzat sol ser el mestre/a tutor/a on està matriculat l'alumne/a. Els/les mestres i els/les professionals d'ambdós centres que atenen l'alumne/a aporten la informació sobre la seva evolució i els seus aprenentatges.
El seguiment de l'evolució d'aquest alumnat i del seu pla individualitzat va a càrrec del tutor/a de cada centre i del psicopedagog/a de l’EAP. L'alumne/a escolaritzat de manera compartida entre el centre ordinari i el centre d'educació especial es matricula al centre en el qual tingui més permanència.
4.2. FUNCIONAMENT DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’ESCOLA. TREBALL EN XARXA.
Per tal que l’atenció a la diversitat al centre sigui efectiva, i essent que l’atenció a la diversitat engloba a tot l’alumnat del centre i tots els aspectes de la vida escolar, el treball el xarxa és imprescindible.
El treball en xarxa a l’escola es concep des de dues perspectives: el treball en xarxa dins el centre i el treball en xarxa amb els altres centres i serveis del territori.
15 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
L’atenció a tot l’alumnat i, específicament, l’atenció a l’alumnat amb més necessitats de suport educatiu implica la participació i corresponsabilització de tot els/les professionals de l’escola. Es parteix d’un treball col.laboratiu entre tots i cadascun dels membres de l’equip docent i els/les professionals externs que intervenen a fi de garantir que els suports es proporcionen en la intensitat i l’extensió adequades.
A nivell organitzatiu, l’escola garanteix i planifica diverses estructures per al treball en xarxa que a continuació detallem.
4.2.1. L’acció tutorial.
Una bona planificació i organització de l’acció tutorial és el punt de partida fonamental per atendre adequadament a la diversitat d’alumnat del centre.
L’acció tutorial no és responsabilitat única i exclusiva del mestre/a tutor/a d’un grup classe sinó de tots els/les especialistes i membres de l’equip docent que intervenen en aquell grup d’alumnes en concret.
L’equip docent acompanya l’alumnat en el seu procés de formació dins de l’escola i gestiona, organitza, reflexiona i comparteix les singularitats de cadascun dels/les alumnes que formen part del centre.
La reflexió pedagògica i metodològica, la planificació, la gestió del temps i la presa d’acords són els eixos del treball de l’equip docent per créixer amb coherència i amb una visió global de tot l’alumnat.
Les reunions de nivell, les reunions d’atenció a la diversitat, les reunions de cicle, els claustres, les reunions intercicles, les comissions d’atenció a la diversitat, les comissions socials, les coordinacions amb serveis externs etc. són espais organitzats per parlar de l’alumnat. Són moments per tal que l’equip docent parli del seu procés d’aprenentatge, de les relacions entre iguals i entre els propis docents, de la relació amb els materials, amb els temps i espais educatius, amb els suports, etc., i amb tot allò que fa referència a la vida de l’alumnat dins de l’escola perquè aquest pugui créixer i desenvolupar totes les seves potencialitats.
L'acció tutorial contribueix al desenvolupament d'una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació de cada alumne/a en el seu propi procés educatiu i en la dinàmica del centre. Comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat en els termes que s'estableixen en el projecte educatiu i les normes d'organització i funcionament del centre, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de la
16 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
personalitat i prestar los l'orientació de caràcter personal i acadèmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social.
En el seguiment de l'alumne/a es vetlla especialment per l'assoliment progressiu de les competències bàsiques, per la detecció de les dificultats de l'alumne/a en el moment en què es produeixen i per la coordinació (per prendre les mesures necessàries perquè aquest/a pugui continuar el procés d'aprenentatge) de tots/es els/les mestres que incideixen en el mateix alumne/a.
A l’etapa l'educació primària, es dedica mitja hora setmanal a l’assemblea d’aula, moment destinat al desenvolupament d'activitats d'acció tutorial amb el grup classe i d’altres activitats relacionades amb el desenvolupament personal i emocional de l’alumnat. Tot i això, l’acció tutorial és un continuu que és desenvolupa no només en aquest moment sinó al llarg de tots el temps i espais escolars.
L’escola té establerts i recollits els procediments de relació i cooperació amb les famílies per proporcionar informació sobre l'evolució escolar i personal dels seus fills/es i per facilitar los l'exercici del dret i el compliment del deure de participar i d'implicar se en el procés educatiu dels/les fills/es. A aquest efecte el centre preveu en la seva programació general anual la planificació d'entrevistes, reunions col·lectives o altres actuacions que consideri oportunes. Aquesta planificació garanteix, com a mínim, una entrevista individual al llarg del curs per a cada alumne o alumna i tantes com es consideri oportú depenent de l’especificitat de cada cas. També es preveu una reunió de famílies col·lectiva durant el primer trimestre i dos en el cas del nivell de P3.
El tutor/a d’un grup classe és el responsable de coordinar i elaborar les adaptacions metodològiques i plans individualitzats de l’alumnat del qual n’és tutor/a en col·laboració dels/de les especialistes que intervenen amb l’alumne/a en concret i amb l’assessorament i suport de les mestres d’educació especial del centre i de la psicopedagoga de l’EAP. També ha de mantenir i gestionar la comunicació amb les famílies per a que aquestes estiguin informades de les mesures i els suports de què disposa el seu fill/a. A les reunions amb les famílies d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o amb necessitats educatives especials el/la tutor/a compta amb el suport de les mestres d’educació especial, la psicopedagoga de l’EAP, la treballadora social, la logopeda o la cap d’estudis
17 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.2.2. Departament d’atenció a la diversitat
El Departament d’Atenció a la diversitat el formen les dues mestres d’educació especial del centre. La coordinació, planificació i organització d’aquest departament es canalitza a través de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) la qual està formada per una representació de totes les persones implicades en l’atenció a la diversitat al centre i que més endavant detallem.
4.2.2.1. Mestres d’educació especial. Funcions i atenció preferent a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Criteris per al repartiment dels recursos. Partint de plantejaments inclusius, i tal i com hem anomenat més amunt, l’atenció a l’alumnat per part de les mestres d’educació especial es duu a terme prioritàriament dintre de l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor/a, per tal d’oferir a tot l’alumnat oportunitats de participar en activitats i entorns normalitzats. En casos específics o de problemàtica més complexa o pel fet d’haver d’ajuntar alumnes de diferents grups per fer tasques específiques, les mestres d’educació especial realitzen la seva atenció de manera individualitzada o en petit grup en espais diferenciats de l’aula ordinària.
L’horari de les mestres d’educació especial s’organitza de manera que del total de les 25 hores lectives, en algunes realitzen atenció individualitzada o en petit grup a l’alumnat amb més necessitats de suport dintre de l’aula d’educació especial o dintre de l’aula ordinària i, en altres moments, s’inclouen dintre de la metodologia d’aula com a suport i col.laboració al tutor/a en l’atenció de tot l’alumnat del grup. En aquests espais de treball conjunt de les mestra d’educació especial i el/la mestre/a tutor/a de l’aula ordinària, les mestres d’educació especial col.laboren en l’avaluació del nivell de competències de l’alumnat, en la planificació del treball a l’aula i en l’aplicació metodologies que afavoreixin l’aprenentatge de tot l’alumnat i en especial d’aquells/es que tenen necessitats més específiques.
El criteris que se segueixen a l’hora de repartir les hores de dedicació de les mestres d’educació especial a grups o a alumnat en concret es fa tenint en compte les següents prioritats:
- Alumnat amb necessitats educatives especials (priorització de l’alumnat amb dictamen i/o pla individualitzat).
Alumnat amb trastorns o retards d’aprenentatge o comunicació.
18 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
L’atenció a grups amb més presència d’alumnat amb necessitats específics de suport educatiu.
- Situacions d’alumnat amb desavantatge educatiu per situacions socials molt desfavorides.
De manera global, les funcions que desenvolupen les mestres d’educació especial a la nostra escola són:
● Identificar, amb la col·laboració de l’EAP, les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat i col·laborar en la concreció del corresponent pla d’intervenció.
● Col·laborar amb els tutors i tutores en la concreció de les adaptacions del currículum i plans individualitzats, quan l’alumne/a ho requereixi, i en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.
● Donar suport en la participació de l’alumnat amb necessitats educatives específiques en les activitats d’aprenentatge dins del grup classe ordinari.
● Desenvolupar les activitats i programes específics que requereixi l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
● Col·laborar en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat.
4.2.3. Identificació de les necessitats específiques de suport educatiu. L’avaluació psicopedagògica.
4.2.3.1. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
Des d’una perspectiva inclusiva, el centre promou l’atenció educativa a tot l’alumnat; amb aquest objectiu, es tenen en compte els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els xiquets i xiquets en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats.
Tot i així, a l’escola s’incideix i es posa especial èmfasi en aquells grups d’alumnes que manifesten necessitats específiques de suport educatiu, i es fixen criteris d’organització pedagògica en funció d’aquestes necessitats i el tipus d’atenció.
Tot l’alumnat té necessitats de suport educatiu però hi ha alumnat que té necessitats específiques de suport educatiu. Es considera alumnat amb necessitats específiques de suports educatiu:
a) L’alumnat amb necessitats educatives especials.
19 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
b) L’alumnat amb desavantatge educatiu: alumnat que s’ha incorporat tardanament al sistema educatiu, i alumnat amb necessitats específiques derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
c) L’alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació.
d) L’alumnat amb altes capacitats.
Les necessitats específiques de suport educatiu s’identifiquen i s’avaluen considerant el funcionament de l’alumne/a dins el seu context educatiu, independentment de la seva condició personal i social, amb l’objectiu de proporcionar li els suports necessaris per afavorir ne l’aprenentatge en condicions d’equitat.
La descripció de les necessitats de suport educatiu es basa en les àrees de fortaleses de l’alumne/a, les competències prèviament adquirides i la modalitat d’aprenentatge més eficaç (visual, auditiva, cinestèsica), els aspectes curriculars als quals s’enfronta i les condicions personals o socials que interfereixen en la seva capacitat d’aprendre.
Al centre, les discapacitats i els trastorns de desenvolupament s’aborden des del mateix currículum i es dediquen esforços per garantir que l’alumne/a pugui accedir i participar en totes aquelles activitats que resulten imprescindibles per al seu desenvolupament i aprenentatge en societat.
A continuació s’inclou una breu definició de les categories de necessitats específiques de suport educatiu. Aquestes categories defineixen condicions temporals o permanents en què es troba la persona.
4.2.3.1.1. Alumnat amb necessitats educatives especials. Es considera necessitat educativa especial el decalatge que es produeix entre les capacitats de l’alumne/a i les exigències del context. Aquest decalatge afecta substancialment el desenvolupament i l’aprenentatge, i s’associa a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, a trastorns de l’espectre autista, a trastorns mentals, a trastorns greus de conducta, a malalties degeneratives greus o a malalties minoritàries. Sorgeix de la interacció entre les condicions personals de l’alumne/a i l’entorn en què es desenvolupa.
20 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
Les necessitats educatives especials deriven de:
a) Discapacitat intel·lectual: limitació significativa en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa quant al domini conceptual, social i pràctic, i que té implicacions importants en l’aprenentatge escolar de l’alumne/a
b) Discapacitat motriu: alteració de l’aparell motor causada per una disfunció en el sistema nerviós central, muscular o ossi-articular que en graus variables limita algunes activitats de la vida diària i que té implicacions importants en l’aprenentatge escolar de l’alumne/a.
c) Discapacitat visual: alteració de la visió que, encara que se’n facin correccions òptiques, afecta adversament el funcionament escolar.
d) Discapacitat auditiva: pèrdua auditiva de diferent grau que, encara que se’n facin correccions auditives, afecta el processament de la informació lingüística i el desenvolupament de la comunicació, el llenguatge i la parla.
e) Trastorn de l’espectre autista: dèficits persistents en la comunicació i la interacció social en diferents contextos, acompanyats de patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives, i que té implicacions importants per a l’aprenentatge escolar.
f) Trastorn mental: alteracions emocionals, cognitives o del comportament que afecten els processos psicològics bàsics, que dificulten l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social i que creen alguna forma de malestar subjectiu.
g) Trastorn greu de conducta: alteració del comportament no imputable a trastorn mental, que limita substancialment les habilitats d’aprenentatge, les habilitats per estructurar o mantenir relacions interpersonals satisfactòries i que comporta alguna forma de malestar subjectiu.
h) Malalties degeneratives greus: malalties en les quals la funció o l’estructura dels teixits biològics afectats o els òrgans anatòmics es deterioren progressivament al llarg del temps i que en graus variables limiten algunes activitats de la vida diària.
i) Malalties minoritàries: conjunt ampli i heterogeni de malalties de baixa prevalença, cròniques i altament discapacitants que comporten una pèrdua
21 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
molt important de l’autonomia i que tenen implicacions importants per a l’aprenentatge escolar.
4.2.3.1.2. Alumnat amb situacions de desavantatge educatiu. Són aquelles necessitats causades per la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
a) Incorporació tardana: incorporació inicial de l’alumne/a al sistema educatiu, en un moment posterior a l’inici de l’educació primària, en els darrers vint i quatre mesos o, excepcionalment, quan s’hi ha incorporat en els darrers trenta sis mesos i procedeix d’àmbits lingüístics i culturals allunyats.
b) Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides: situacions familiars, socials, culturals o econòmiques de desavantatge social que requereixen recursos addicionals per garantir el benestar de l’alumne/a i el seu desenvolupament òptim en el sistema educatiu. Aquestes situacions familiars, socials, culturals i econòmiques interfereixen en l’adquisició dels aprenentatges.
4.2.3.1.3. Alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació.
Aquests trastorns afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i afecten el desenvolupament de l’autoregulació emocional i del comportament, tots ells iniciats en la infància i amb implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar.
4. 2.3.1.4. Alumnat amb altes capacitats. Són aquells/es alumnes que mostren respostes notablement elevades, o el potencial per aconseguir les, comparades amb altres alumnes de la mateixa edat, experiència o entorn. Aquests/es alumnes tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques.
4.2.3.2. L’avaluació psicopedagògica. L’avaluació és una part integrant del procés d’aprenentatge de tot/a alumne/a. Té una funció reguladora de tot el procés, ja que permet als/les mestres decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de cadascun dels/les alumnes i constatar ne el progrés a mesura que avancen en els aprenentatges.
22 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
L’avaluació evidencia la diversitat de l’alumnat. L’aplicació dels criteris d’avaluació permet identificar les necessitats de suport de cada alumne/a i el camí que hem de recórrer.
L’avaluació psicopedagògica és un procés que s’inicia a partir de la demanda de detecció de necessitats de suport educatiu d’un alumne/a per part del seu tutor/a. Prèviament el tutor/a de l’alumne/a s’ha coordinat i ha consensuat amb la resta de docents i altres agents educatius implicats en el procés educatiu del xiquet o xiqueta per prendre la decisió de fer la demanda.
L’avaluació psicopedagògica té per finalitat la identificació de les fortaleses i competències de l’alumne/a, de les barreres que li dificulten l’aprenentatge, així com l’orientació en la presa de decisions sobre la resposta educativa que més afavoreixi el seu desenvolupament personal i d’aprenentatge.
L’avaluació psicopedagògica la realitza la psicopedagoga de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i compta amb la col·laboració i el consentiment de la família i del mateix alumne/a.
L’escola estableix els procediments i els mecanismes per gestionar les demandes d’avaluació psicopedagògica. Els tutors/es fan arribar les demandes de l’alumnat a les mestres d’educació especial del centre o a la psicopedagoga de l’EAP, en format paper o en format digital, a través d’un model de plantilla per formalitzar la demanada. La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) esdevé fonamental com a espai que articula les mesures i els suports, promou l’intercanvi i la reflexió, facilita la priorització de les demandes i dóna sentit i regularitat a tot aquest procés.
Les accions educatives que el centre ha dut a terme prèviament per donar resposta a les necessitats de l’alumne/a en seran els antecedents i formaran part del procés d’avaluació psicopedagògica que s’inicia en el moment de la demanda. Des del primer moment, és un procés compartit entre els diferents professionals, la família i l’alumne/a L’avaluació psicopedagògica s’articula a partir de l’anàlisi i la recollida d’informació rellevant sobre el funcionament de l’alumne/a en interacció amb el context educatiu i sobre la interpretació dels diferents components i sistemes alumnat, família, centre i entorn que intervenen en el procés educatiu i d’aprenentatge.
23 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
Aquesta recollida i anàlisi d’informació comprèn:
Informació rellevant sobre el desenvolupament personal i social de l’alumne/a, la seva capacitat de comunicació i de relació amb els altres, i el nivell d’assoliment de les competències bàsiques, amb la utilització d’una varietat d’eines qualitatives i participatives.
L’evolució escolar, la intensitat de les mesures i els suports rebuts, i les orientacions per planificar la resposta educativa.
Les avaluacions, diagnòstics i orientacions dels equips destinats a l’atenció als infants i adolescents i d’altres professionals col·legiats.
La interpretació de les dades recollides.
La reflexió conjunta amb els/les professionals (en el marc de la CAD), la família i l’alumne/a, si l’edat ho permet, per construir la resposta educativa en col·laboració i corresponsabilitat.
Formen part del procés d’avaluació psicopedagògica totes les actuacions vinculades a la devolució, al contrast de tot allò que s’ha valorat i recollit amb tots els agents implicats, el centre, la família i l’alumne/a. Es tracta d’un procés de reflexió del centre i d’acompanyament mutu de tots els agents implicats en el procés.
L’avaluació psicopedagògica compta amb moments específics de revisió i d’actualització. Especialment a l’inici de cada etapa i quan l’evolució personal i educativa de l’alumne/a o el seu context educatiu ho requereixen.
4.2.4. Comissió d’atenció a la diversitat (CAD).
A fi de planificar, promoure i fer el seguiment de les actuacions o mesures que es duguin a terme per atendre a la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, el centre estableix una comissió d’atenció a la diversitat.
Aquesta comissió, la composició de la qual l’aprova cada centre educatiu, està formada per:
● La cap d’estudis de l’escola.
● Les mestres d’educació especial.
● La professional de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) que intervé en el centre.
24 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
● La persona responsable de la coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre, si s’escau.
● Els/les coordinadors/es de cicle o altres mestres quan es considera convenient.
● Els/les professionals dels serveis externs, si s’escau. Les actuacions de comissió d’atenció a la diversitat de l’escola se centren en:
● Concretar els criteris i prioritats que el centre estableix per a l’atenció a la diversitat d’alumnat.
● Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades.
● Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació a la diversitat i a l’alumnat que troba barreres en l’aprenentatge i la participació.
● Fer el seguiment de l’evolució de l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques i d’aquells/es que tenen més dificultats per aprendre.
● Conèixer cadascun dels/les alumnes i construir una manera d’entendre’ls que faciliti el desenvolupament d’una pràctica educativa que doni resposta a la seva situació personal.
● Proposar els plans individualitzats i planificar les actuacions i reunions necessàries per al seu desenvolupament i concreció.
● Col·laborar a través del diàleg i de la construcció compartida en la creació d’un marc de referència comú de centre a fi d’avançar cap a l’escola inclusiva i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a tot l’alumnat.
La comissió d’atenció a la diversitat es reuneix de forma setmanal en dijous de 11’30 a 12’30 del matí.
4.2.5. Comissió social.
La comissió social és l’espai interdisciplinari, que sorgeix de la comissió d’atenció a la diversitat, on es recullen les demandes detectades a l’escola o en altres serveis, sobre problemàtiques socials que s’hi manifesten, i on es fa una anàlisi i reflexió per tal de consensuar el diagnòstic, delimitar la intervenció i establir un procés de seguiment.
Els objectius de la comissió social són:
● Donar suport a la tasca socioeducativa.
25 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
● Recollir i compartir informacions respecte situacions socials i familiars que afecten el desenvolupament integral i escolar de l’alumne/a, analitzant conjuntament aquestes situacions.
● Acordar i planificar la intervenció dels/les professionals de la comissió per afavorir la millor escolarització dels/les menors amb situacions socials i/o familiars desfavorides i/o de risc social.
● Fer un seguiment de les actuacions portades a terme.
● Planificar accions preventives individualment, en grup i/o comunitat.
● Generar propostes de millora, adreçades a les instàncies pertinents (plans educatius d’entorn, EAIA, comissions d’absentisme...) i altres agents socioeducatius del territori.
Aquesta comissió, a la nostra escola, està integrada pels/per les següents professionals:
● La cap d’estudis de l’escola.
● La treballadora social dels serveis educatius.
● Els/les tutors/es de l’alumnat o els/les coordinadors/es de cicle
● Professionals dels serveis socials municipals.
● Les mestres d’educació especial, si s’escau.
● La persona responsable de la coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre, si s’escau.
La cap d’estudis actua com referent de centre i es responsabilitza de dinamitzar la comissió social.
Les seves funcions són:
● Recollir demandes a través de la CAD.
● Vetllar pel cas dins el centre.
● Vetllar pel bon funcionament del circuit.
● Recollir demandes i necessitats de formació, sensibilització i informació per als/les mestres.
● Crear cultura de treball en xarxa.
● Fer retorn de la informació i dels acords que s’han pres en el si de la comissió.
● Ser referent del centre en la xarxa municipal d’infància.
● Ser referent per als serveis socials.
26 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.2.6. Reunions d’atenció a la diversitat.
L’Escola Ferreries, tal i com hem anomenat més amunt, compta amb molta diversitat d’alumnat, és a dir, amb molts xiquets i xiquetes amb necessitats específiques de suport educatiu. Els grups estan formats per alumnat amb estils, ritmes, i nivells d’aprenentatge molt diversos. Aquest fet suposa un repte professional diari per als/les docents del centre i alhora comporta la necessitat de compartir, conèixer, rebre orientacions, etc. per tractar cada necessitat de manera adequada.
Aquestes reunions es realitzen per cicles i hi assisteixen les mestres d’educació especial de l’escola, els/les mestres tutors/es i especialistes que intervenen en aquell cicle i la cap d’estudis. Es realitzen en dimecres de 12,30 a 13,30 i cada dimecres es dedica a un cicle.
El contingut de les reunions pot variar en funció de les necessitats del cicle però de manera general, s’hi tracten els següents aspectes:
Recollir demandes i inquietuds dels/les mestres tutors/es i especialistes a l’hora d’atendre necessitats d’alumnat en concret.
Fer seguiment dels casos d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu i valorar com funcionen els suports i mesures que s’adopten. Rebre orientacions i compartir les metodologies més adequades per atendre alumnat amb problemàtiques o trastorns concrets.
Conèixer els protocols a seguir quan es detecta alumnat amb necessitats concretes (demandes, avaluació psicopedagògica, derivació, adaptacions metodològiques, plans individualitzats, polítiques de dictàmens, etc.)
Retorn d’informació a partir d’entrevistes amb famílies i serveis externs. Suport a l’hora de fer adaptacions en la metodologia o elaboració de plans individualitzats.
4.2.7. Serveis externs i suports específics. Per tal de poder atendre adequadament a la diversitat d’alumnat, l’escola compta amb el suport d’alguns serveis i suports externs. Els/les professionals d’aquests serveis aporten orientacions i /o intervenen directament amb l’alumnat en concret. El treball en xarxa amb aquests serveis és imprescindible per vetllar pel bon circuit de cada cas.
De forma concreta, els serveis que actuen a la nostra escola són:
27 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.2.7.1. Equip d’assessorament i atenció psicopedagògica (EAP)
L’EAP dóna suport als/les professionals del centre en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als/les alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.
Els EAP formen part dels serveis educatius de zona (SEZ) conjuntament amb els centres de recursos pedagògics (CRP) i els equips d'assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC).
Les professionals de l'EAP que intervenen a la nostra escola són:
● La psicopedagoga.
● La treballadora social.
Aquestes professionals atenen diversos centres educatius i, generalment, es desplacen al nostre centre amb una periodicitat aproximada setmanal.
Els objectius de la seva intervenció al centre són:
● Identificar i avaluar les necessitats educatives especials de l'alumnat i fer la proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis educatius específics, quan s’escaigui.
● Assessorar el professorat i les famílies en la resposta educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en col·laboració amb els/les docents especialitzats/des i els serveis educatius específics.
● Assessorar els equips docents, l’alumnat i les famílies sobre aspectes d’orientació personal, educativa i professional.
● Donar suport als centres educatius en la millora de l’atenció a la diversitat i la inclusió.
● Col·laborar conjuntament amb els altres equips del servei educatiu de zona i els específics per tal de promoure activitats d’intercanvi i de formació del professorat.
● Col·laborar amb els serveis socials i sanitaris de l’àmbit territorial d’actuació, per tal d’oferir una atenció coordinada als/les alumnes i famílies que ho necessitin.
4.2.7.2. Centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA).
El CREDA és un servei educatiu que dóna suport a la tasca docent per tal que aquesta s’adeqüi a les necessitats educatives de l’alumnat amb deficiències auditives greus i permanents o amb greus trastorns del llenguatge.
28 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
La professional que depèn d’aquest servei i que es desplaça a la nostra escola és mestra amb titulació de logopèdia i/o reconeixement oficial d’especialitat en audició i llenguatge amb les funcions de:
● Atenció a l’alumnat amb sordesa i/o greus trastorns del llenguatge que requereix atenció logopèdica específica complementària a les mesures del propi centre, i orientar a les seves famílies.
● Orientació i assessorament al professorat de l’alumnat amb sordesa o amb trastorns greus del llenguatge per facilitar la seva adequació a les necessitats educatives específiques, dins el marc de col·laboració establert amb la psicopedagoga de l’EAP.
● Orientació i assessorament a les mestres especialistes d’educació especial de l’escola per al desenvolupament de programes d’adequació a les necessitats específiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audició i llenguatge.
4.2.7.3. Centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).
El CSMIJ és un servei d’assistència primària especialitzat en salut mental integrat a la xarxa pública de salut del Servei Català de la Salut. Atén a la població compresa entre 0 i 18 anys que presenta o pot presentar problemàtiques psicològiques i/o psiquiàtriques.
L’accés al CSMIJ pot venir derivat pel metge o metgessa de capçalera o pediatra de l’infant o jove, per l’EAP o per qualsevol altra institució assistencial relacionada amb la infància o l’adolescència.
Des del centre, quan es creu convenient, i realitzada prèviament una avaluació psicopedagògica de l’infant, es deriven casos al CSMIJ a través de la psicopedagoga o la treballadora social de l’EAP que actuen a la nostra escola.
4.2.7.4. Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP).
El CDIAP és un servei de la xarxa pública d’atenció integrat en el Sistema Català de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Està format per un equip de professionals especialitzats/des en el desenvolupament infantil i en l’atenció precoç dels trastorns de la primera infància. L’atenció precoç es dóna als infants de 0 a 6 anys que presenten malestars, dificultats o trastorns en el desenvolupament de tipus físic, emocional, intel·lectual i/o sensorial o que es troben en situació de risc
29 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
de presentar los. De la mateixa manera, atén els dubtes i les preocupacions dels pares i mares pel que fa a les seves funcions maternes i paternes. Des de l’escola, quan es considera oportú, es deriven xiquets i xiquetes a aquest servei.
4.2.7.5. Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA).
L’EAIA és un equip multiprofessional de funcionament interdisciplinari que té com a objectiu la prevenció, diagnòstic, tractament i seguiment dels infants amb alt risc social o en situació de desemparament per part de les seves famílies.
L’alumnat que acudeix a la nostra escola, tal i com ja hem anomenat, és de procedència socioeconòmica i cultural diversa. Hi ha moltes famílies de nivell socioeconòmic i cultural mitjà o mitjà alt però també hi ha un nombre elevat de famílies amb dificultats socials. En alguns casos, l’alumnat amb aquestes dificultats es susceptible de seguiment per part de l’EAIA. La coordinació entre aquest equip i l’escola es fa a través de la treballadora social de l’EAP que intervé al nostre centre. La cap d’estudis de l’escola i la treballadora social de l’EAP fan seguiment dels casos i la treballadora social canalitza la informació amb l’equip. Dos cops al llarg del curs els professionals de l’EAIA acudeixen al nostre centre per realitzar reunions de coordinació. A aquestes reunions hi acudeixen la treballadora social de l’EAP, els/les tutors/es o coordinadors/es de cicle que atenen a aquest alumnat, la coordinadora LIC, si s’escau, i la cap d’estudis de l’escola.
El contingut de les reunions consisteix en fer seguiment dels casos, analitzar la situació psicosocial que envolta als infants i observar qualsevol canvi o indicador d’alerta al voltant del cas o situació.
4.2.7.6. Vetlladores. L’alumnat del centre amb necessitats educatives especials més greus pot disposar de la figura del/la vetllador/a. Per tal que un alumne/a en concret tingui un vetllador o vetlladora cal que la psicopedagoga de l’EAP en faci arribar un informe de demanda al Departament d’Ensenyament un cop feta la valoració de diferents aspectes del desenvolupament i autonomia del xiquet/a.
A l’escola comptem amb la figura de dues vetllades que formen part d’una empresa privada contractada per Departament d’Ensenyament.
30 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
La figura del vetllador/a és fonamental per afavorir la inclusió en escoles i entorns ordinaris d’alumnat que d’una altra manera hauria d’assistir al centre d’educació especial a temps total.
La tasca de les vetlladores se centra en estar en tot moment amb un/a alumne/a que per una sèrie de motius necessita sempre algú al seu costat, ajudant lo, donant li suport i guiant lo. Aquestes professionals treballen amb l’alumnat aspectes com l'autoestima personal, els hàbits de la vida quotidiana (higiene, corregir la postura, comunicar-se o interactuar, etc.), donen suport als/les docents dins de l’aula prioritzant hàbits d’autonomia, d’escolta i atenció, ajuden a l’alumnat en els desplaçaments per l’aula, pel centre i a fora del centre i també recolzen, si és necessari, l’aprenentatge dels continguts curriculars.
4.2.7.7. Tècnica d’educació infantil (TEI).
El centre compta amb una tècnica d’educació infantil, la qual desenvolupa la seva tasca, generalment, al nivell de P3 però que per necessitats concretes de l’escola es pot utilitzar en qualsevol altre nivell de l’etapa d’educació infantil. Aquesta professional col·labora amb les mestres tutores en el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats bàsiques dels infants. Correspon a la tècnica d’educació infantil:
● Participar en la preparació i desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge: organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al desenvolupament de la sessió.
● Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge i d’hàbits d’autonomia de l’alumnat.
● Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades pel mestre/a tutor/a
● Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.
● Participar en processos d’observació dels infants.
La tècnica d’educació infantil participa en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, i és electora i elegible del PAS al consell escolar. També participa en les reunions del cicle i de nivell.
31 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.2.7.8. Centre de recursos educatius per a alumnat amb trastorns del desenvolupament i la conducta (CRETDIC).
El centre compta amb el suport d’una professional del CRETDIC per atendre les necessitats de l’alumnat amb trastorns del desenvolupament i la conducta. El CRETDIC té com a objectiu assessorar els EAP, els centres i els/les docents, en relació amb les necessitats dels/les alumnes amb trastorns de l’espectre autista, trastorns mentals o trastorns de regulació del comportament i la conducta, de la interacció i de l’adaptació a l’entorn escolar.
Es tracta d’un recurs que té com a principals funcions:
● Col·laborar amb l’EAP en la identificació i l'avaluació de les necessitats de l’alumnat amb trastorns del desenvolupament i de la conducta, i en l'orientació a les seves famílies.
● Assessorar i formar els equips docents i els serveis educatius sobre criteris organitzatius i metodològics que facilitin l'atenció de les necessitats dels/les alumnes amb trastorns del desenvolupament i de la conducta.
El CRETDIC està integrat per especialistes en pedagogia terapèutica o en audició i llenguatge i per especialistes en orientació educativa, llicenciats en psicologia, pedagogia o psicopedagogia. A través d’aquest servei, es dota el sistema educatiu de recursos de tècnics especialitzats en l'atenció pedagògica d'aquest alumnat d’acord amb les seves necessitats.
4.2.8. Procediment de relació i cooperació amb les famílies.
La implicació i el compromís de les famílies en el seguiment de l’evolució de l’alumnat i la seva participació en els processos escolars són fonamental per tal que els infants puguin assolir l’èxit acadèmic i educatiu.
La tasca docent diària evidencia que l’alumnat amb famílies compromeses amb el procés educatiu dels seus fills i filles i amb la vida escolar obtenen millors resultats acadèmics. Amb aquest objectiu, el centre reconeix el paper fonamental de les famílies, i en potencia la participació en la vida escolar.
Al centre partim d’un model participatiu alumne/a, família i escola a través del qual fomentem que les persones ens sentim part d’un mateix projecte i compartim objectius i significats, cadascú dins del seu rol i competències pròpies però de forma complementària.
32 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
Promovem la corresponsabilitat educativa entre escola i família la qual ha de permetre una acció coherent i coordinada que acompanyi els/les alumnes a ser partícips del món. La família, com a principal responsable del creixement i de la formació dels/les fills, està implicada conjuntament amb l’escola en la tasca educativa dels alumnes i de les alumnes.
Les famílies formen part de la comunitat educativa i l’escola les concep com un aliat imprescindible per desenvolupar projectes i fer factible la personalització de l’aprenentatge. D’aquesta manera, al centre les famílies participen de moltes maneres entre les quals destaquem: festes escolars, intervencions a l’aula per aportar coneixement (el protagonista de la setmana, explicar aficions o oficis, etc), atenció a la diversitat (participació en racons d’anglès de cicle inicial, sortida en bicicleta a segon, etc), revista escolar, millores al centre, etc.
Com a centre, adoptem una sèrie d’actuacions concretes en relació a les famílies:
● Fer les coneixedores i partícips de les mesures d’atenció a la diversitat incloses en el projecte educatiu del centre.
● Oferir los informació i aclariments sobre aspectes evolutius dels/les fills/es i sobre aspectes funcionals relacionats amb el seu desenvolupament.
● Comptar amb la seva l’expertesa per identificar les necessitats específiques de suport educatiu i per planificar l’atenció educativa.
● Promoure la seva participació en el procés d’avaluació i informació dels resultats de l’avaluació i de les propostes que se’n derivin.
● Comptar amb la seva voluntat per a l’avaluació psicopedagògica de l’alumnat.
● Compartir els objectius del pla individualitzat que donin resposta a situacions singulars i complexes d’alguns/es alumnes.
● Implicar les i alhora acompanyar les en la transició per les diferents etapes i serveis.
● Oferir los informació o vies per obtenir la en relació amb els recursos tècnics i les ajudes socials.
● Assessorar les sobre estratègies i formes d’actuació que facilitin la regulació de la conducta o l’establiment de límits dels/les fills/es.
● Facilitar los el contacte amb les associacions de famílies o altres entitats que puguin esdevenir un recurs d’ajuda mútua.
33 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.2.8.1. Acollida de les famílies.
Acollir és donar la benvinguda a l’alumnat, professorat, famílies o qualsevol altre membre de la comunitat educativa que s’incorpori al centre. En relació a les famílies, des del centre fomentem la seva participació, implicació i compromís per tal que totes puguin sentir que formen part de l’escola. La participació col·lectiva i el compartir experiències donen un sentiment comunitari de suport mutu, d’acompanyament i d’enriquiment i enforteix la cohesió social. Cal ajudar a les famílies a conèixer el funcionament del centre educatiu i la seva organització interna. En definitiva, cal donar los a conèixer el projecte educatiu de centre i acollir los a través del pla d’acollida del centre.
Quant al suport emocional a les famílies, l’escola ha de prioritzar l’acolliment adequat en el moment de detecció de necessitats educatives, i l’acompanyament per encarar els sentiments que aquest fet desencadena en l’entorn familiar. Es contribueix a construir una imatge del/la xiquet/a des de les seves potencialitats; s’ofereix suport i orientacions en les situacions d’especial vulnerabilitat, pròpies de les diferents transicions del cicle vital, de les etapes d’escolarització o de pas a altres serveis específics d’atenció.
La carta de compromís educatiu és una eina que facilita la cooperació entre les famílies. Els continguts d’aquesta carta ajuden a fer més efectiu el seguiment individualitzat, i s’hi especifiquen les mesures i els compromisos adquirits per la família i el centre en relació amb el procés personal, acadèmic i educatiu de l’alumnat.
4.2.8.2. Comunicació família escola
El centre disposa de diferents eines que faciliten una comunicació bidireccional i fluïda entre ambdues institucions. Les principals vies de comunicació de què disposem són:
Agenda escolar. L’agenda és un instrument fonamental per fomentar l’organització i l’autonomia de l’alumnat. L’apartat de l’agenda anomenat “relació família i escola” permet tant als pares i mares com als docents comunicar se sobre aspectes com:
o Autorització de les famílies per tal que els docents puguin administrar un medicament al seu fill/a.
34 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
o Comunicació entre famílies i mestres sobre fets ocasionals o concrets i retards o absències.
o Valoració sobre què ha anat bé i malament i el perquè en cada cas amb l’objectiu de poder millorar ho.
o Autorització de les famílies per tal que els seus fills i filles participin en les sortides o activitats que l’escola organitza. Reunions d’inici de curs. Al començament de cada curs, per nivells o per cicles, les famílies són convocades per tal de ser informades sobre aspectes generals d’organització de centre i dels aprenentatges, així com sobre aspectes més concrets del dia a dia de la vida escolar dels xiquets i xiquetes.
Al nivell de P3, a més de la reunió de pares/mares que es fa un cop iniciat el curs, se’n fa una abans que els xiquets i xiquetes comencin les classes per tal d’acompanyar-los en la nova etapa escolar que inicien els seus fills/es. Entrevistes individuals. Per tal de poder fer un seguiment exhaustiu de l’evolució escolar de l’alumnat, els tutors i tutores de cada alumne/a han de convocar a les famílies com a mínim un cop al llarg del curs. De totes maneres, quan el cas en concret ho requereix famílies i mestres es poden trobar tants cops com sigui necessari. Aquesta demanda d’entrevista pot ser feta pel tutor/a o per la mateixa família a través de l’agenda. Cada tutor/a ha de deixar constància de l’entrevista realitzada a l’expedient de l’alumnat. Informes d’avaluació Quant als informes escrits, se n'han de fer, com a mínim, un al final de cada trimestre del curs escolar. Al final de curs cal informar també per escrit els pares o tutors legals de l'alumne/a dels resultats de l'avaluació que consten a l'acta d'avaluació de final del nivell corresponent. A educació infantil hi ha informe d’avaluació al primer i al tercer trimestre. Revista escolar. La revista es publica una vegada cada curs escolar. A través d’aquesta, les famílies poden conèixer aspectes del dia a dia de l’escola i del projecte educatiu del centre.
Pàgina web, blogs i Facebook. La presència a les xarxes és una manera ràpida i eficaç d’arribar a les famílies i també és una bona manera de donar a conèixer a tothom les iniciatives i activitats que es duen a terme a l’escola. Circulars informatives. De manera periòdica, les famílies reben circulars per informar los sobre diferents aspectes: autorització de sortides i estades,
35 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
consum de fruita, presència de polls, etc. A més, des del curs 2016 2017 el centre disposa de TokApp School, una aplicació mòbil de comunicació amb les famílies.
Cartells i plafons informatius. L’escola disposa de diferents espais per col·locar informacions d’interès per a les famílies (ajuts, beques, activitats lúdiques, etc).
4.2.9. Seguiment de l’alumnat.
4.2.9.1. L’avaluació.
L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l’alumnat es contempla de manera contínua i global, amb una observació sistemàtica de l'assoliment dels objectius educatius, integradora de les valoracions de totes les àrees, amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques
La seva finalitat és permetre identificar els continguts i les competències assolides per l’alumnat en el marc de les seves diferències de ritmes i capacitats. L'avaluació també permet a l’alumnat i als/les mestres la identificació de les dificultats del procés d'aprenentatge, i trobar estratègies per superar les. Quan es detecten dificultats en el procés d'aprenentatge de l’alumnat, s’adopten les mesures organitzatives i metodològiques que es consideren oportunes. Si les dificultats de l'alumne persisteixen, es planifiquen mesures més intensives amb la intervenció de les especialistes del centre i/o l'EAP.
Es promou una avaluació amb caràcter formatiu. Per això és necessari que l’alumnat conegui prèviament els objectius i els criteris d'avaluació de les activitats que realitza i que rebi un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi l'autoregulació de l'aprenentatge. Amb aquest objectiu, al centre, es diversifiquen les activitats i els instruments d'avaluació incorporant hi l’autoavaluació, la coavaluació, les rúbriques o les bases d’orientació. L'avaluació serveix als/les mestres i al centre per analitzar, valorar i reorientar, si cal, l’acció educativa i per prendre les mesures oportunes per garantir que tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques previstes.
36 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
4.2.9.2. Avaluació de l’alumnat amb pla individualitzat.
En el cas de l’alumnat que es consideri que per a l'assoliment de les competències bàsiques de l'etapa són insuficients les adaptacions incorporades en la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes, es pot prendre la decisió d'utilitzar criteris d'avaluació inferiors o superiors als del nivell que li correspon, com a referent per avaluar los.
En aquest cas s'elabora un pla individualitzat (PI) que identifica els àmbits o les àrees per als quals s'utilitzaran aquests criteris d'avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l'avaluació de l'alumne/a, els quals s’especifiquen en aquest PI.
4.2.9.3. Prova d’avaluació diagnòstica. Durant el tercer curs d'educació primària es fa una prova d'avaluació diagnòstica elaborada pel Departament d'Ensenyament. La prova té un caràcter orientador i formatiu per a l'alumne/a, la família i el centre i no determina l'expedient acadèmic de l’alumnat. L'avaluació diagnòstica mesura el nivell d'assoliment de les competències bàsiques. El Departament d'Ensenyament defineix els criteris d'aplicació i de correcció d'aquesta prova. L'aplicació, la correcció de les proves i l'anàlisi dels resultats són a càrrec de l’equip docent del centre
Els resultats de la prova ajuden al centre a analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent per tal que l’alumnat assoleixi les competències i els aprenentatges que estableix el currículum
4.2.9.4. Prova d’avaluació de sisè d’educació primària
Al final del sisè curs d'educació primària es fa una prova d'avaluació externa de caràcter formatiu i orientador. Aquesta prova es basa en competències bàsiques que cal haver assolit en acabar aquesta etapa educativa. Es tracta d’un instrument homogeni de mesura, elaborat pel Departament d'Ensenyament, que dissenya les proves i defineix els criteris d'aplicació i de correcció amb l'objectiu de disposar d'informació del sistema educatiu amb dades acurades de tot l’alumnat. Cada alumne/a fa la prova en el centre on està escolaritzat, i el/la corregeix professorat extern.
37 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
La prova permet que el centre disposi d'informació complementària per identificar el grau d'assoliment de les competències bàsiques de cada alumne/a, i que esdevingui una eina útil per analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent.
Els pares o tutors legals de l'alumnat reben informació sobre els resultats de la prova. Aquests resultats no tenen efecte directe ni en l'avaluació final de l'alumne/a ni en la decisió de passar a l'ESO, qüestions que corresponen a l’escola.
4.2.9.5. Coordinació i traspàs d’informació.
Cada curs escolar, i abans de l'inici de les activitats lectives, l’escola organitza reunions de coordinació entre els diferents cursos de l'educació primària i amb el segon cicle d'educació infantil a fi de garantir la continuïtat del procés educatiu.
En la programació d'activitats, el centre també preveu la realització d'entrevistes entre el/la tutor/a del darrer curs d'educació primària i el/la tutor/a del primer curs d'educació secundària obligatòria per tal de valorar i completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges i el procés maduratiu.
4.2.9.6. Avaluació final de curs
Al final de cada un dels sis cursos de l'etapa de primària s'avalua el grau d'assoliment de les competències pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions i el resultat global de l'àrea de cada alumne/a. Els resultats d'aquesta avaluació s’expressen en els documents oficials d'avaluació.
Al final dels cursos de 2n, 4t i 6è, és a dir, a finals de cicle inicial, mitjà i superior, també s’avalua el grau d'assoliment de les competències bàsiques de l'àmbit digital, d'aprendre a aprendre i d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Els resultats d'aquesta avaluació també s'expressen en els documents oficials d'avaluació. Els resultats d'aquesta avaluació s'expressen en els termes següents: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) o no assoliment (NA).
En els documents oficials d'avaluació de l’alumnat amb pla individualitzat els resultats de l'avaluació fan referència als criteris d'avaluació establerts en el seu pla individualitzat.
En els casos d'alumnat de procedència estrangera que s'incorporen al sistema educatiu a Catalunya per primera vegada durant el segon o el tercer trimestre del
38 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
PAD ESCOLA FERRERIES
curs escolar i que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya, es pot prendre la decisió temporal de no avaluar algunes de les àrees.
4.2.9.7. Promoció de l’alumnat.
En finalitzar el curs escolar, l’alumnat passa al curs següent, i a l'etapa d'educació secundària obligatòria en finalitzar el sisè curs de l'educació primària sempre que, l'alumne/a, hagi assolit els aprenentatges corresponents o l'equip docent consideri que podrà seguir el curs següent amb aprofitament i amb les mesures i suports corresponents.
La comissió d'avaluació també pot decidir que un/a alumne/a amb dificultats en el procés d'assoliment de les competències pròpies de cada àmbit passi al curs següent. En aquest cas, s’expliciten les actuacions pertinents que s'han d'establir per afavorir l'assoliment de les competències esmentades.
La comissió d'avaluació pot decidir que un/a alumne/a romangui en el mateix curs si els aprenentatges adquirits o el grau de maduresa no li permeten seguir amb profit els aprenentatges del curs superior. La comissió té en compte, fonamentalment, l'opinió del/la tutor/a. Aquesta decisió només es pot adoptar una vegada al llarg de l'etapa. Es valora el procés d'assoliment de les competències bàsiques i les repercussions positives i negatives previsibles que pugui tenir aquesta decisió per a l'alumne/a, així com l'opinió dels pares o tutors legals. L’alumnat amb necessitats educatives específiques pot ampliar un curs més la permanència en l'etapa d'educació primària, sempre que això n'afavoreixi l' evolució personal i social i el progrés en els aprenentatges.
Per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals es pot flexibilitzar la permanència en un curs en tota l'etapa quan el seu ritme personal d'aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconselli.
4.2.9.8. Documents oficials d’avaluació.
Els documents oficials del procés d'avaluació en l'educació primària són: Expedient acadèmic: és el document oficial que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l'avaluació obtinguts per l'alumne/a en cadascun dels cursos al llarg de l'educació primària, així com qualsevol altra informació rellevant. S'obre en el moment de la incorporació de l'alumne/a al centre. Conté les dades d'identificació del centre, les dades personals de
39 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
l'alumne/a, els resultats de l'avaluació de cada curs que consten a les actes d'avaluació i les decisions de promoció o permanència i, si és pertinent, les mesures d'atenció a la diversitat adoptades. A més, pot incloure totes les observacions que la comissió d'avaluació consideri oportunes i rellevants.
Acta d'avaluació de final de curs: és el document oficial en què es fan constar els resultats de l'avaluació de tot l’alumnat del grup. L'acta inclou també la decisió sobre la promoció al curs o l'etapa següents o la permanència d'un any més de l’alumnat del grup.
Historial acadèmic de l'educació primària: és el document oficial que reflecteix els resultats de l'avaluació de final de curs i les decisions relatives al progrés acadèmic de l'alumne/a al llarg de l'etapa, i té valor acreditatiu dels estudis cursats. En l'historial acadèmic de l'educació primària es recullen les dades personals de l'alumne/a, els resultats de l'avaluació de cada curs que consten a les actes d'avaluació i les decisions de promoció o permanència, i la informació relativa als canvis de centre. En finalitzar l'etapa, l'historial acadèmic es lliura als pares o tutors legals de l'alumne/a i al centre d'educació secundària en què l'alumne/a continuï els estudis, juntament amb l'informe individualitzat de final d'etapa de l'educació primària. Informe individualitzat de final d'etapa de l'educació primària: és el document oficial que complementa l'historial acadèmic de l'educació primària. Recull la informació sobre aspectes personals de l'alumne/a, necessària per a la continuïtat del procés d'aprenentatge, i altres aspectes que es considerin rellevants per garantir una atenció personalitzada en el pas a l'educació secundària obligatòria. La formalització de l'informe individualitzat de final d'etapa és responsabilitat del/la tutor/a.
Informe personal per trasllat: és el document oficial que s'emet en cas de trasllat de l'alumne/a a un altre centre sense haver completat un curs sencer. S'hi fa constar la informació recollida de l'equip docent necessària per a l'adequada continuïtat del procés d'aprenentatge. La formalització de l'informe personal per trasllat és responsabilitat del/la tutor/a.
Com a mínim, s'hi han de consignar els elements següents: a) Resultats trimestrals de l'avaluació, en cas que s'hagin emès en aquest període.
40 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
b) Descripció, si escau, de les mesures de suport educatiu.
c) Totes les observacions que es considerin oportunes i siguin rellevants sobre el progrés general de l'alumne/a.
41 Av. Marcel·lí Domingo, 28 Tel/Fax 977503299
