4.1.3.3. L’aula d’educació especial

Aquestes necessitats són conseqüència del decalatge que es produeix entre les capacitats de l’alumne/a i les exigències del context. En aquest sentit, les necessitats educatives especials de l’alumne/a tenen un caràcter fonamentalment interactiu; depenen tant de les seves característiques personals com de les característiques de l’entorn educatiu on està escolaritzat/da. Les necessitats educatives es concreten des dels àmbits següents: ● Cura i higiene personal. ● Mobilitat i desplaçaments. ● Regulació del comportament i la interacció. ● Salut i seguretat dels processos cognitius i d’aprenentatge. ● Comunicació i llenguatge. I poden ser derivades de: a) Discapacitat intel·lectual. b) Pluridiscapacitat. c) Discapacitat auditiva. d) Discapacitat visual. e) Discapacitat motriu. f) Trastorn de l’espectre autista (TEA). g) Trastorn greu de conducta (dificultats conductuals o emocionals). h) Retard en el desenvolupament sense etiologia clara. i) Trastorn mental greu. Aquestes categories, conjuntament amb l’avaluació de la funcionalitat de l’alumne/a i les característiques de l’entorn, serveixen de punt de partida per orientar la intervenció educativa i per planificar les mesures i els suports que necessitarà l’alumne/a.

4.1.3.3. L’aula d’educació especial. Tal i com hem exposat en apartats anteriors, l’escola preveu i organitza unes mesures i suports universals per a atendre a la totalitat d’alumnat del centre. Són mesures que es refereixen a aspectes generals de l’atenció a la diversitat i que incideixen sobre la totalitat de l’alumnat i en l’organització general dels recursos del centre. En conseqüència, i seguint amb la línia inclusiva de l’escola, la intervenció de les mestres d’educació especial es fa de manera prioritària dintre de l’aula ordinària. De totes maneres, si la situació, el cas o l’activitat en concret ho