Parlem de Sarrià 98

sumari

TEMA DE PORTADA (HINOJOSA).

El nostre Benestar. Eliminar les molèsties de la indústria Entrevista al director general d’Hinojosa Plataforma Prou AJUNTAMENT. Millores realitzades a Sarrià de Ter Setmana de la salut Homenatage a la Vellesa 2017 Jornades de la gent gran FESTA MAJOR ENTITATS. Amics dels gegants de Sarrià de Ter Cantaires de Sarrià AAV Pla de Vinyets Ràdio Sarrià Esplai PL CULTURA. Xerrades salut a la biblioteca I si plou?

Pilar Niebla El llibre. “Patria” de Fernando Aramburu Prudenci Bertrana. Artista del modernisme Itinerari literari pel Barri Vell de Girona ESPAI 2.0 iPhone, 10 anys!

QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Carnisseria Alemany OPINIÓ. És la química, estúpid!

ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Primer dia d’escola Dia europeu de les llengües Confetti. Casalet de juliol VIATGES. Els “Moterus” Yadz NATURA. Sortida al Mont Perdut SALUT. Refredat o grip?

ESPORTS THE SARRIÀ NEWS

4 6 9 10 12 13 14 15 20 21 23 24 25 27 28 29 31 29 32 34 37 38 41 43 45 48 50 52 57 60 62 67

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Roger Torrent, Plataforma Prou, Narcís Fajula, Imma Oliveras, Txell Pla, Amics Gegants, Lurdes Casanova, AV Pla dels Vinyers, Rosa Soler, Mercè Sansalvador, Cristina Capell, Anna Sala, Jordi Estefanell, Cristina Vicedo, Montserrat Asencio, Tamara Serrano, Jordi Costa, Elisabeth Sau, Eduard Danés, Neus Aguilar, Josep Santiago, Joan Quesada, Portada: Festa de l’escuma. Foto de Quim Llunell.

Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com

La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

EDITORIAL

SARRIA DE TER, DAVANT UN ALTRE REPTE

U

na bonica imatge del fotògraf Quim Llunell il·lustra la

portada. Com és que hem triat una escena festiva, si dins la revista toquem temes més punyents? Doncs per

asserenar-nos, per donar-nos un respir, per adonar-nos

que els nens i nenes no comparteixen les nostres cabòries i angoixes i per indicar un camí: deixar la ment en blanc, prendre un bany d’escuma, anar al bosc a abraçar arbres, viatjar...

La calma tensa abans de la tempesta. Aquest estiu ha estat molt atípic, pels atemptats terroristes del mes d’agost, per que es mastegava la tensió de la preparació del referèndum. A Sarrià de Ter s’hi ha afegit un fet diferencial: una pudor embafadora, agreujada per temperatures extremes i un soroll persistent derivat de l’activitat industrial. L’empresa Papelera de Sarrià, del grup Hinojosa, responsable de la posada en marxa de les antigues instal·lacions de Torraspapel, no ha calibrat prou el greuge per la salut física i psíquica dels sarrianencs que ha comportat la deficient gestió del procés de fabricació de paper.

Els sarrianencs hem estat pacients, fins que hem explotat i exigit a l’Ajuntament que prengui mesures severes contra l’empresa per tal que ho resolgui.

Després de molts estires i arronses, reunions veïnals tenses, de paraules gruixudes, els regidors del consistori sarrianenc s’han enfrontat a l’empresa i han exigit terminis. Els dirigents de l’empresa no han defugit la seva responsabilitat, tal com es manifesta en l’entrevista al seu director general, i han presentat un pla per resoldre els problemes que sembla es va complint. Mesures de tot tipus: químiques, amb l’aplicació de microbiocides, mecàniques per canviar elements que provoquen soroll i arquitectòniques, tal com la tanca perimetral de l’àrea de treball dels pulpers o el tancament d’espais de producció. Un reguitzell d’actuacions que han de minimitzar els problemes detectats aquest estiu.

Mentrestant, la tensió veïnal s’ha canalitzat en la creació d’una nova entitat: PLATAFORMA PROU. Transversal, no adscrita a cap associació, formada per veïns i veïnes afectats. S’ha qüestionat la nova activitat i es fa un seguiment de les mesures que es prenen, si s’apliquen i si es veuen els resultats. Val a dir que amb Torraspapel els sarrianencs vàrem ser molt pacients, conscients que l’empresa volia tancar, com al final va succeir. Però avui en dia, l’activitat econòmica ha de ser compatible, com diu l’alcalde en el seu article, amb el benestar dels sarrianencs.

Sempre hem sabut que quan es requereix de la gent per fer front a problemes importants, la gent respon. Ara esperem que tothom qui te responsabilitat faci la seva feina. n

pDS_3

TEMA DE PORTADA [Hinojosa

EL NOSTRE BENESTAR ELIMINAR LES MOLÈSTIES DE LA INDÚSTRIA Roger Torrent Alcalde de Sarrià de Ter

Allò que ens mou és sempre el benestar dels nostres veïns.

Com no podria ser d’altra manera. I això inclou moltes coses, perquè és clar, la qualitat de vida dels ciutadans respon a factors diversos. Es per això que nosaltres hem de vetllar per generar un entorn confortable però també per propiciar totes les oportunitats individuals possibles.

4_pds

É

s a dir, ens calen polítiques socials i serveis bàsics de qualitat per millorar la vida de la població de Sarrià de Ter, però també llocs de treball. I això vol dir activitat econòmica que reverteix en les famílies del municipi. Per una banda, evidentment amb ingressos directes, però es que, a més, si no es crea la riquesa necessària, si no es fan polítiques d’ocupació, si no es promou l’activitat econòmica, al poble no hi haurà tampoc suficients recursos per

Foto Quim Llunell

finançar totes les actuacions municipals imprescindibles.

Perquè certament, la possibilitat de fer polítiques actives per poder millorar el benestar col·lectiu passa per tenir prou ingressos . De fet, fixem-nos que aquells municipis que, tenint el nostre volum de població, tenen més pressupost és degut a l’existència de grans activitats que paguen un volum destacable d’impostos. I el nostre poble competeix amb això. D’aquí la nostra aposta permanent per a la promoció econòmica. L’objectiu és evident.

TEMA DE PORTADA [Hinojosa

Foto Quim Llunell

Ara bé, fixem-nos que sempre hem parlat de benestar. Aquesta és la fita i el límit alhora. Tota activitat que es faci al poble ha de complir sempre una premissa: respectar la qualitat de l’entorn. Sense externalitats negatives. Sense molèsties.

Aquesta és la exigència a tothora.

I som plenament conscients – tant com el que més- que la posada en marxa de la fàbrica Papelera de Sarrià (Hinojosa) ha generat importants molèsties als qui vivim a Sarrià de Ter. Ho sabem i hem anat recollint les legítimes queixes de molts veïns. I és per això que des de fa mesos, de fet des de l’inici de l’activitat, que treballem perquè s’eliminin les pudors i els sorolls. És cert que ho hem fet, en uns primers moments, amb el diàleg constant amb la mateixa empresa i que després, comprovant que no avançàvem de manera suficientment ràpida, amb una actitud més contundent.

Tant és així que fins i tot hem iniciat un procés per reclamar judicialment.

Les mesures han estat diverses i seguides. Algunes (reclamacions a la Generalitat que és qui atorga la llicència, imposició de sancions, treball d’anàlisi de l’aire, etc.) han estat preses unilateralment pel consistori.

D’altres, les ha anat entomant i exe-

cutant l’empresa (com pertoca, d’altra banda). I totes, és clar, subjectes a crítica. Però tanmateix hem de dir que amb més o menys encert, amb major o menor grau, amb major rapidesa o massa lentament, però el cas es que tots els passos han tingut efecte. Però encara no suficient. És veritat que encara no s’ha resolt del tot la problemàtica. I això, ens fa seguir treballant. Com sempre.

Ens cal seguir insistint amb totes les actuacions per tal que desapare-

Foto Quim Llunell

guin els problemes. De la mà de tots els veïns i veïnes. Anem caminant en aquesta línia. Hem anat treballant també amb l’oposició municipal -de qui, en aquest cas, valoro la seva actitud- i des de finals d’estiu ho fem conjuntament amb la Plataforma Prou que s’ha creat recentment.

Hem començat a reunir-nos periòdicament per tal de coordinar esforços.

Treballem de la mà i això ens sembla que és la millor opció. I ho fem amb mètode: amb llistat comprovable de mesures i amb calendari. Amb l’única i compartida fita de resoldre aquesta problemàtica. Avancem positivament.

Acabo com començava. El benestar dels sarrianencs i sarrianenques no és negociable. Per això hi som.

Per això farem tot el possible (i més) per assegurar l’activitat econòmica, per crear llocs de treball, per incrementar els recursos públics i, finalment, per apujar els estàndards de qualitat de vida que té el nostre poble. I no en tinguem cap dubte, com sempre, ho aconseguirem. n

pds_5

TEMA DE PORTADA [Hinojosa

ENTREVISTA AL DIRECTOR GENERAL D’HINOJOSA PAPER SARRIÀ, SR. MANUEL ORERO Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé President del grup editor de la revista Parlem de Sarrià.

Ens rep per a l’entrevista el Sr. Manuel Orero, director de la planta paperera de Hinojosa Paper de Sarrià de Ter. El Sr. Otero és un enginyer industrial nascut a la població de Tavernes Blanques, una població tocant a València ciutat, una mica com Sarrià respecte de Girona, ens diu. El Sr. Manuel Orero ens ha atès amb gran amabilitat i tot parlant pel pati de la factoria ens ha mostrat uns motors nous que procedeixen de tecnologia danesa. Al requeriment de les nostres preguntes, el que segueix és el que ens ha respost.

Com va ser que el grup Hinojosa decidís d’instal·lar-se a Sarrià de Ter en les antigues naus de Torras Papel, SA? El grup ja comptava amb una factoria paperera a Alacant, “Papelera de l’Alqueria”. No obstant això, degut al creixement del grup, aquesta planta paperera és capaç d’abastar el 35% de la demanda de paper que consumeixen les indústries cartoneres.

L’adquisició de les antigues naus de Torras Papel s’emmarca en aquest context i el seu objectiu és que la producció contribueixi a cobrir la demanda de paper del nostre grup.

Foto Josep Brugada

6_pds

Quan comencen les negociacions per venir a Sarrià? ¿Quan comença la instal·lació?

L’operació per a instal·lar-nos a Sarrià de Ter es va tancar el juliol de 2015. Evidentment les negociacions van començar uns mesos abans. Al desembre d’aquest mateix any vam començar a treballar en la

TEMA DE PORTADA [Hinojosa

instal·lació i la posada en marxa de la paperera en la factoria de la qual hi hem invertit més de 30 milions d’euros. La paperera va inaugurar-se el mes d’agost de 2016.

Quines empreses té en l’actualitat el Grup Hinojosa a l’Estat espanyol? A on?

A quins territoris?

Comptem amb dotze plantes Divisió cartó: Cipasi (València), Hinojosa Xàtiva (València), Vicusgraf (Vigo), San Cayetano (Valladolid), Vegabaja Packaging (Alacant), Hinojosa Pacs (Barcelona, Pacs del Penedès), Rambleños (Còrdova), Onduembalaje (Guadalajara), Bernabeu (València).

Divisió paper: Papelera de l’Alqueria (Alacant), Paperera de Sarrià (Girona), Onduflex (Alacant).

Va ser complicada l’adaptació tecnològica a partir de les instal·lacions, les naus i la maquinària antigues de Torras Papel?

La posada en marxa d’unes instal·lacions d’aquesta envergadura sempre són laborioses i requereixen molt d’esforç i inversió. En aquest sentit, el Grup Hinojosa ha apostat per la millor i la més innovadora tecnologia que existeix, tant per a la producció de paper com per a la resta de processos (reciclat de l’aigua, control de sorolls, etc.)

Quina inversió inicial ha suposat la instal·lació de la factoria Hinojosa de Sarrià de Ter? De moment el grup Hinojosa ha invertit més de 30 milions en aquest projecte.

Quines inversions es realitzaran en un futur?

En aquest moments la nostra prioritat està centrada en assolir un òptim funcionament de la planta en tots els seus aspectes i en això estem focalitzant tots els nostres esforços inversors. Una vegada hàgim assolit aquest objectiu abordarem i veurem la necessitat de noves inversions i

nous reptes. Ara com ara ja estem treballant en la instal·lació aquí a Sarrià d’una cartonera.

Hinojosa SA, absorbeix també antics treballadors de Torras Papel?

Sí, en efecte, vam obrir la recollida de currículums i en els processos de selecció hem anat incorporant alguns treballadors que pertanyien a l’antiga plantilla de Torras Sarrià.

De quants treballadors consta la factoria de Sarrià?

De 40 treballadors.

Quantes empreses externes treballen per a la factoria Hinojosa paper Sarrià?

De forma continua, en la planta de depuració d’aigües hi tenim l’empresa Veolia, que són experts en tractament d’aigües, i el manteniment està gestionat per Voith, empresa experta que fabrica màquines per a la producció de paper. A part subcontractem treballs externs amb empreses locals, unes 5 o 6 de manera quasi contínua i algunes altres empreses de forma esporàdica, depèn dels treballs que hàgim de fer i dur a terme.

Quins són els productes a desenvolupar a la factoria de Sarrià?

A Sarrià fabriquem paper 100% reciclat a partir del paper i del cartró que recuperem i comprem de diverses procedències. Aquest paper és de diferents tipus, TL1, TL2, TLA, HIDROS, FLUTING, i elaborem papers de diversos gramatges, mitjos i alts, de 115 gr. a 195 gr. de diverses qualitats.

A partir de quins materials elaboreu la cel·lulosa per a la fabricació de cartró?

A partir de cartó de reciclatge.

Quines tipologies i gramatges de cartró fabriqueu?

A la factoria de Sarrià de Ter de moment només fabriquem paper.

Fem i elaborem paper per a les nostres cartoneres. La seva manipulació i la transformació en capses i emba-

Foto Josep Brugada

latges els elaborem en altres plantes del nostre grup empresarial.

A quin sectors industrials van destinades les tipologies de cartó que fabriqueu?

Fabriquem per servir internament a les nostres plantes del grup Hinojosa. Els principals sectors als quals destinem la nostra producció són el de l’alimentació, agricultura i begudes amb gairebé el 78% del total de les vendes.

Quins són concretament els vostres mercats? Mercats a l’estranger? Quins?

Els nostres productes estan destinats principalment al mercat nacional. Però val a dir que a través de la Blue Box Parner donem i oferim servei també a clients internacionals.

Quantes tones de paper es produeixen a Sarrià en un mes?

Aquest any l’hem de considerar com el de la posada en marxa de la nostra factoria aquí a Sarrià, de manera que encara no tenim dades, ja que la producció en tones depèn del funcionament i l’estabilitat de la planta. La

pds_7

TEMA DE PORTADA [Hinojosa

idea que tenim per a l’any que ve és que pugui ser de 80.000 tones/any.

Quines són les empreses de la vostra competència?

El Grup Hinojosa està posicionat com un dels líders del sector. En aquest sentit, els nostres principals competidors són les empreses Saica, Smurfit Kappa, International Paper o Grupo Petit...

Ens podria destacar alguna o algunes innovacions tecnològiques aportades a la factoria de Sarrià?

Tota la planta de Sarrià està pensada i dissenyada amb les últimes tecnologies, li voldria destacar la depuració d’aigües, en què la tecnologia del reactor i la implementació d’un terciari fa que la planta de depuració sigui de les poques o l´única en el sector del paper que disposa de terciari, amb això ens avancem a la normativa que segurament sortirà i serà vigent l’any 2019. Pel que fa a tecnologia, un altre apartat és el de la secció de pastes en la qual incorporem les últimes tecnologies en la depuració de la pasta de paper.

Com estem millorant el tema de les pudors i els sorolls que han afectat la població de Sarrià de Ter? Una de les prioritats de la Paperera Hinojosa de Sarrià de Ter és que pretén i vol convertir-se en un veí responsable dintre del municipi. Per

aquest motiu estem contínuament introduint millores de tot tipus que ens permetin ser més eficients en la nostra gestió medioambiental.

Aquests avenços, per exemple, ens han permès de disminuir significativament el nivell de sorolls de la nostra activitat i seguim encara treballant per tal de baixar més aquests nivells. També, en el decurs d’aquest estiu hem impulsat accions encaminades a millorar la qualitat de l’aire i també hem avançat significativament en aquest sentit.

Algunes de les accions que hem posat en marxa són aquestes: · La instal·lació de contenidors compactadors tancats per als residus. · Auditoria externa per a la detecció dels principals punts de pudor. · La construcció d’una sitja tancada per als fangs de la centrifugadora. · La construcció d’una tanca perimetral de cinc metres d’alçada que millorarà molt l’aïllament de la planta. · Inici en breu de l’ús d’un perfum concentrat el qual es dosificarà al pulper amb l’objectiu de cobrir la pudor de les pastes. · Lones provisionals per al cobriment dels fangs de la centrifugadora a fi i efecte de minimitzar les pudors mentre estem acabant de construir la sitja tancada. · Subministrament d’inhibidors del creixement bacterià i dels biocides en els processos de producció a fi i efecte de mitigar les pudors subjacents.

Arribarem a unes solucions satisfactòries per a tots des del punt de vista medioambiental?

Per a nosaltres això és una prioritat.

Estem introduint totes les tecnologies i innovacions que existeixen en les nostres matèries per tal que això sigui així.

Malgrat el debat ciutadà sobre el soroll i les pudors, com són les relacions amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter? És una relació fluïda, basada en la transparència i en l’interès comú, amb la finalitat de generar riquesa i també treball per al municipi amb la clara voluntat de respectar l’entorn com li he assenyalat.

Quina pot ser la implicació del grup Hinojosa amb la població de Sarrià de Ter? Volem ser considerats com un veí més, amb un interès comú per al poble de Sarrià de Ter. Volem ajudar a crear riquesa i treball, tota vegada que estem oberts a col·laborar amb les entitats i les associacions.

Què li sembla la vida a Girona ciutat? És una ciutat que m’ha sorprès gratament, crec que és una bella i gran ciutat monumental, preciosa, acollidora i oberta, una ciutat que la veritat no coneixia i estic orgullós de poder col·laborar en el seu desenvolupament industrial i cofoi de formar-ne part. n

EMPRESA CONSTRUCTORA

8_pds

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

TEMA DE PORTADA [Hinojosa

Plataforma Ciutadana Prou Sarrià de Ter

El poble de Sarrià ha estat i està molt lligat al món paperer. Però els dos darrers anys, amb la nova incorporació de l’empresa HINOJOSA, són moltes les molèsties que estem patint els veïns/es dell poble. Va ser com a conseqüència de les primeres mobilitzacions a través de les xarxes socials com ara Change.org, grups de Whatsapp, que es va fent més evident el malestar de molta població afectada.

Així, va tenir lloc la primera reunió convocada per l’Ajuntament. L’arribada de l’estiu va posar en evidència que els problemes ocasionats per la fàbrica augmentaven, agreujant el neguit, malestar, inquietud i preocupació dels veïns.

E

n aquest moment l’Ajuntament convoca una segona reunió veïnal però el resultat no convenç ningú i augmenta el desconcert.

Aleshores és quan un grup de veïns afectats de diferents zones del poble comença a plantejar una plataforma ciutadana amb la intenció d’ajudar a trobar solucions.

Es porten a terme reunions amb les associacions de veïns a tots els barris del poble per informar de la intenció de crear una plataforma per col·laborar amb l’Ajuntament per poder solucionar el problema de les pudors i sorolls.

Un cop rebut el suport de totes les associacions veïnals del poble, així com també dels veïns de Sarrià de Baix, on també vam fer una trobada informativa directa per no haver-hi associació, es crea a mitjans de setembre la Plataforma Ciutadana Prou de Sarrià de Ter.

La intenció d’aquesta Plataforma és treballar plegats amb l’Ajuntament. Ja hi ha hagut dues reunions amb l’alcalde, on s’ha compartit informació i demanat un seguiment de paràmetres que ens semblen molt importants.

Dins la Plataforma s’han creat quatre grups de treball amb la finalitat de repartir tasques i on la gent que hem volgut participar ens hem agrupat voluntàriament.

De les diferents accions portades a terme hi ha la creació d’un pàgina de Facebook: plataformaprousarriadeter, així com un perfil de Twitter: @prouplataforma; també disposem d’una adreça de correu electrònic: plataformaciutadanaprou@gmail.com; per tal que pugueu trametre’ns les vostres consultes i/o peticions La idea es fer un seguiment continu de les diverses accions que han acordat l’empresa i l’Ajuntament de Sarrià de Ter, pel que fa als sorolls i

Foto Quim Llunell

pudor de l’activitat paperera.

En aquest moment ja hi ha algunes accions en marxa per part de la fàbrica amb el control de l’ Ajuntament i d’aquesta Plataforma Ciutadana.

S’estan duent a terme mesuraments de la qualitat de l’aire i de sorolls i en breu rebrem els resultats per poder-los valorar i, si cal, iniciar peticions i accions més específiques.

També estem a l’espera de la finalització de les mesures correctores que l’empresa HINOJOSA va comunicar a l’Ajuntament. Serà aleshores que, un cop comprovades aquestes mesures, l’Ajuntament i la Plataforma iniciaran accions jurídiques, si s’escau, vers l’empresa.

D’altra banda, convidem a participar amb la Plataforma a tots aquells veïns/veïnes que puguin aportar els seus coneixements tècnics i experiència per tal de conduir les accions administratives i jurídiques que calgui.n

pds_9

AJUNTAMENT [#millorasarrià

Comença la reforma parcial de la zona de jocs del passeig Capellades.

Queden instal·lades les tanques del parc del passeig Capellades.

Es realitza audiència pública sobre pressupostos i inversions del 2017.

S'instal·la un mirall per facilitar la sortida dels vehicles del c. Paulí Torres - ctra. de Sarrià de Dalt.

Es posa terra a diferents escocells del poble.

Estalvi en la despesa de gas i enllumenat públic.

10_pds

S’Inicien les obres de millora de la plaça de Via Augusta i la plaça de l'Obra

AJUNTAMENT [#millorasarrià

Substitució del ferm d'un tram del carrer Major.

Es neteja la riera de Can Guilana (Part dels Socs i piscina).

Finalitza l’asfaltatge de la zona de la rotonda Domènec Fita i el del c. Major.

Els Ajuntaments de St. Julià de Ramis i Sarrià de Ter firmen el conveni per poder pavimentar la ctra. de Sarrià a la urb. del Golf.

Es posen bancs a la zona del c. Xuncla demanada per la gent gran que hi va a caminar.

Es col·loquen tanques als pisos deshabitats del c. Agustí Riera i Pau

Finalitzen les obres de remodelació de la plaça de l'Obra.

pds_11

AJUNTAMENT [setmana de salut

SETMANA DE LA SALUT

Imma Oliveras Regidora Serveis Socials, Gent gran i Salut

C

La setmana del 9 al 14 de maig vàrem celebrar la Setmana de la Salut.

ada dia es van fer activitats per a totes les edats. Va començar amb una caminada i un berenar saludable per a la gent gran. També es va fer un taller d’hipopressius, xerrades sobre sucs naturals i tastets de sucs ecològics.

La tarda de divendres, es va dedicar a fer esport. Dissabte va haver-hi balls en línia i country i el diumenge la ja consolidada caminada familiar organitzada per l’Ampa de l’Escola Montserrat, juntament amb el Grup de Muntanya.

També hi van participar les Dones més que Mai, l’Estètica Mima’t, l’autoescola APSA i Jubilus. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 12_pds

AJUNTAMENT [homenatge a la vellesa 2017

HOMENATGE A LA VELLESA 2017 Imma Oliveras Regidora Serveis Socials, Gent gran i Salut

ANNA VERDAGUER DORCA

Un any més, el 1r diumenge de juny, Sarrià celebra l’Homenatge a la gent gran del nostre poble. Aquest any hem celebrat els 45 anys i durant aquests anys Sarrià ha estat sempre al seu costat posant a la seva disposició serveis i recursos econòmics i culturals per potenciar la qualitat de vida de les persones quan arriben a aquesta etapa de la vida.

Dinar Homenatge a la Vellesa 2017

E

ABELARDO PEÑA VALES

l cartell de l’Homenatge va ser cedit per l’artista Pilar Niebla i també va cedir una de les seves obres per regalar-la mitjançant un sorteig a totes i tots els assistents.

Els homenatjats més grans d’enguany van ser la Sra. Anna Verdaguer Dorca, amb 105 anys, i el Sr. Abelardo Peña Vales, amb 93 anys. També va

CARME VILALTA MARTI

ser homenatjada la Sra. Carme Vilalta Martí amb 103 anys.

Agrair la col·laboració de totes les entitats del poble que desinteressadament col·laboren any rere any perquè la festa sigui possible: Dones del Coro, CCP Mossèn Domingo Casanellas, Cantaires de Sarrià, Amics dels Gegants, l’equip de Serveis Socials i Jubilus. n

Desfilada de vestits de paper de les dones del Coro

Obra cedida per Pilar Niebla per la imatge del cartell de l’Homenatge a la Vellesa 2017 Moment del sorteig amb l’autora, Pilar Niebla

pds_13

AJUNTAMENT [jornades de la gent gran

Tats de coques ofert per les puntaires

Trobada de puntaires

Imma Oliveras

P

Taller de ratafia

JORNADES DE LA GENT GRAN

La primera setmana del passat mes de juny es va celebrar a Sarrià de Ter la primera edició de la setmana de la Gent Gran, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, l’Oficina Municipal d’Atenció a les Persones, el Centre Cívic la Cooperativa i algunes associacions municipals.

er aquella setmana hi havien programats tallers, xerrades, exposicions, espectacles i mostres en diferents punts del municipi.

Així, el tret de sortida de la setmana de la Gent Gran va ser una exposició de pintura a la cafeteria del Coro de la mà de la seva autora, Pilar Niebla. El dimarts es va realitzar un taller d’herbes de Rata-

14_pds

fia a la Cooperativa organitzat per les Dones més que mai. El dimecres es va oferir una xerrada a càrrec de l’Helena Faixeda, infermera comunitària del CAP de Sarrià de Ter, sobre «Les malalties prevalents en la Gent Gran». Aquella mateixa tarda, a les 18 hores, a la Placeta, es va celebrar una trobada de puntaires i seguidament un tast de coques aportades pels assistents.

El dijous es va realitzar un taller de confitures, de nou a la Cooperativa, a càrrec de Mia Ramió. Finalment, el divendres, es va posar punt i final a la programació amb un espectacle de màgia, que la pluja va fer que es realitzés a la cafeteria del Coro.

Totes les activitats van tenir un nivell de participació alt, així que esperem repetir-ho l’any vinent! n

FESTA MAJOR

FONAMENTALMENT, UNA BONA PERSONA Josep M. Sansalvador

Hi ha hagut pregons de festa major més formals que d’altres, però una cosa així no s’havia vist mai. Un escenari flanquejat per dos policies municipals vestits de gala, amb cordoneria trenada i gorra de plat, com atlants formidables que aguanten un balcó, ha estat una novetat absoluta de 2017. I és que el pregoner, en Maties Martí i Carabús, “fonamentalment, una bona persona”, en paraules de l’alcalde que tothom subscriuria com a pròpies, era creditor d’un acte amb aquest subratllat de solemnitat i cerimònia.

M

aties Martí, natural de Sant Jordi Desvalls, Ter avall, fa més de quaranta-tres anys que s’està a Sarrià i s’ha arremangat a favor del poble i sense mandra des del primer minut. Ha passat per la comissió de veïns, per la comissió de festes, pel Consell Municipal, per l’escola Montserrat, pel Jutjat de Pau… i, des de fa vint anys, és al peu del canó i del micro a Ràdio Sarrià a través d’un programa dedicat a la difusió i al foment de la cultura catalana. Les sardanes, el cant coral, el món geganter, la música folk… són les tecles que toca i que fa arribar a tots els receptors de ràdio que gaudeixen de les seves emissions. No podia ser d’altra manera. Després de tants anys, setmana darrere setmana editant i conduint el seu programa, en Maties ha volgut oferir-nos un pregó de marcat perfil didàctic.

L’hem sentit parlar de Joan Amades, d’Antoni Ribalta, dels Cantaires i de

Pregó de Maties Martí. Foto Quim Llunell.

l’Orfeó Joventut, de cobles de tres quartans, de sardanes llargues, de tenores, de valsos, rigodons i xotis. I també de Pep Ventura, de Garreta, de Toldrà, d’Enric Morera, de la tercera revolució de la cobla, de mixtures com ara la cobla Contemporània que adapta “Despacito” o els Montgrins i Port Bo, de la cobla Sant Jordi i Roger Mas o dels Biflats, amb component sarrianenc.Tal com correspon a un home de ràdio amb vocació d’ensenyant, al pregó no hi ha faltat la banda sonora que ha il·lustrat musicalment cada passatge del discurs.

Fora de l’àmbit cultural i musical, el pregó de Maties Martí ha estat revestit de sentit i continguts locals emotius i considerables. No hi ha faltat el record cap als cursets de sardanes impartits per Joan Turbau i més tard per Lluís Cañigueral, per la formació sardanista a la infància des de l’escola Montserrat. Per la memòria dels dos patrons locals: Sant Antolí a Dalt i la Mare de Deú de la

Misericòrdia a Baix; per la reinvidicació de la plaça de l’Obra com a plaça sardanista de primer ordre i per l’evocació i record de personalitats: Generós Mestres, Artur Mutos, Andrés Rodríguez, el doctor Garriga…

De fornades més recents de figures de la música i la cultura popular han sonat els noms de Gas Boig, dels Groullers, de Pulpopop, de Fi-asko, de Milenrama i de l’Orquestra Maribel. A Sarrià mirem de no desafinar mai!

El desig últim del pregoner ha estat escampar la crida a celebrar la festa enmig de dies de pau i de bon rotllo, recomanant bones maneres, que sempre permeten arribar més lluny. I fent una invocació atmosfèrica antipol·lució de màxima urgència i actualitat ha clamat “Que Sarrià sigui Buenos Aires!”. Així sia. I, posats a teixir llaços amb Amèrica, que l’espectacularitat policial no decaigui i l’any vinent ens visiti la Policia Muntada del Canadà. n

pds_15

JORNADES DONA TREBALLADORA

Isabel Vidal i Solà

I

CONCERT DE FESTA MAJOR 2017

Orquestra Meravella. Foto Quim Llunell

Quan s'acaben els ja no tan llargs dies del mes d'agost, els veïns de Sarrià sabem que tenim la festa major a la cantonada. Tot i que ara potser la vivim de manera diferent, cada any l'esperem encara amb una petita il·lusió i és quan tornen els records de temps ençà... els dels concerts de festa major n'és un... la cua per entrar al Pavelló d'Esports, agafar un bon seient on poder veure i escoltar bé els cantants i els músics de l'orquestra i per descomptat retrobar amics, coneguts i saludats.

Aquest 2017 l'orquestra Maravella ens ha acompanyat un cop més.

Comença el compte enrere: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1... llums, colors i música.

Són a punt de sonar les primeres notes del concert. Sabem que gaudirem amb les peces i l'espectacle que oferiran.

La música és un art... amb aquesta frase, la veu en off de la Mari Pau Huguet presenta la formació musical i també ho farà dels diferents blocs

16_pds

musicals del concert i per part del seu director, els quatre cantants, provinents cadascun d'ells d'una província catalana diferent.

La primera peça que escoltem és "La Maria de les trenes", sardana interpretada per veus i orquestra seguida pel tema napolità "Torna a Sorrento" d’Ernesto de Curtis.

Una selecció de cançons de Nino Bravo com "Un beso y una flor", "Te quiero", "Ámerica" y "Libre" continuen el curs del concert, així como "O Sole Mio".

Arriba "Viva Méjico", una tria de melodies d'aquest país amb petites escenes d'amor i desamor entre els cantants.

Segueix un petit bloc instrumental amb obres de Glen Miller que cul-

mina amb "When the saints go marching in", on cada estrofa és interpretada per un instrument diferent, i per descomptat, el vals jota "El batallador" també sona al pavelló, on dues trompetes fan brillar el seu so.

Arriba ja la penúltima part de la vetllada dedicada a la música catalana que comença amb "Quan tothom viurà d'amor", escrita per Lluís Llach i Marina Rosell el 1987, i segueix amb les sardanes "La Moreneta", "Girona m'enamora" i "La Santa Espina".

S'acaba l'espectacle... "Els segadors", el "Brindis" de la famosa opera "La Traviata" i la "Marxa Radetsky" acomiaden aquesta tarda-vespre de festa major amb una posada a escena a l'alçada dels intèrprets. n

FESTA MAJOR

CORREAIGUA, VERMUT TXARANGA, MATINADES, ESPECTACLES...

Txell Pla Regidora de Festes, Joventut i Lleure

La Festa Major d’enguany va ser els dies 31 d’agost, 1, 2 i 3 de setembre. També com cada any hem fet actes el dia 11 de setembre, que els hem inclòs amb tota la informació de la Festa Major, el concurs de pesca infantil que es va fer el dissabte 26 d’agost, i el Tir al Plat que es va realitzar el dia 10 de setembre a Vilopriu. Aquest any, com a novetat, també hem fet l’obra de teatre “Orgasmos” al pavelló poliesportiu el dimecres 30 d’agost.

C

om cada any vàrem iniciar la Festa Major amb el concurs de pesca infantil l’últim cap de setmana d’agost, després el dimecres de la mateixa setmana es va fer l’obra de teatre “Orgasmos” i oficialment, el dijous, vàrem començar-la amb el pregó. Aquest any ha sigut a càrrec de Maties Martí. Aquest any hem

Foto Quim Llunell

repetit amb qui ens ha amenitzat el cremat i la vetllada, que ha estat el grup d’Havaneres Les Anxovetes.

Els grups de les dues nits d’aquest any varen ser: el divendres va tocar la banda del poble, l’Orquestra Maribel juntament amb DJ Tilik’s (que són els joves de la Comissió de Festes); i el dissabte es va amenitzar la nit amb Animal, Green Valley i va tancar la nit, DJ Tilik’s.

Aquest any hem tornat a realitzar el Concurs de la Portada del programa. És un concurs que hi pot participar qualsevol veí o veïna de Sarrià de Ter tingui l’edat que tingui; el guanyador del concurs donava 3 punts al seu color de mocador. En aquest cas, aquest any la guanyadora ha sigut la Lídia Sureda. A part del dibuix guanyador de la portada, es va triar un dibuix més per utilitzar en el programa: el d’en Pau Rodríguez, com a contraportada. Des de la impremta ens varen fer un disseny per a posar a

l’interior.

Com a novetat, aquest any hem tingut l’acte de les Sevillanes i Flamenc que es va realitzar a la pista de la Rasa el dissabte 2 de setembre a les 7 de la tarda. Va ser tot un èxit amb unes 200 persones que hi varen assistir i ja han demanat que l’any que ve es torni a fer.

Una altra novetat que hi ha hagut aquest any és que des de la Comissió de Festes es varen fer unes samarretes per a posar-se la nit del divendres.

Aquestes samarretes es varen fer de color rosa que és el color que porta l’Orquestra Maribel, grup sarrianenc i protagonista de la nit.

Altres activitats típiques de la nostra Festa Major varen ser: el correaigua, les matinades, la trobada de gegants, passejada en bicicleta, l’arrossada, les sardanes, el concert, ball, el concurs de botifarra, les inauguracions de les exposicions, festa de l’escuma, els oficis solem-

pds_17

Escombra de bruc pels somverds. Foto Quim Llunell

Concurs de pesca al golf Sant Julià.

Exhibició de sevillanes i flamenc a La Rasa.

nes, l’exposició d’espantaocells i les engalanades de barris, el concurs de pesca, etc .

Aquest any ha sigut el tercer del “i tu, de quin color ets?” i es va veure que ja és una tradició que es va implantant a poc a poc dins els barris, ja que es veia coordinació dins de cada un per tal de ser sempre algun representant als actes, preguntant les puntuacions en tot moment,... Un any més i de forma autònoma es varen organitzar i varen decorar els diferents barris amb els colors corresponents: els #somgrocs varen decorar el barri amb atrapasomnis i campaments indis; els #somvermells varen decorar el barri amb marietes; els #somtaronges varen decorar el barri com si fos un celler de vi i varen penjar raïms per tota la zona; els #som-

18_pds

Sortida de la bicicletada des de La Rasa.

verds varen decorar el barri amb diferents fruites; i finalment, els #somblaus varen decorar tot el barri amb la temàtica dels barrufets (una cascada, el bosc, el castell d’en Gargamel,...)

El diumenge després de l’arrossada es varen fer els repartiments dels premis del concurs; un còdol pels guanyadors, que varen ser els #somblaus, i una escombra de bruc pels que varen quedar en última posició, que aquest any va ser pels #somverds.

Una de les activitats que ja havíem realitzat l’any anterior i que aquest any l’hem canviat d’ubicació ha sigut el Correbars, que es va començar des del passeig Capellades, passant pel barri de Sarrià de Dalt i Pla de l’Horta, fins arribar al pavelló. Aquest correbars va estar animat pel grup Bufant Fort.

Cercavila gegantera pels carrers de Sarrià Foto Quim Llunell

ENTITATS [Cavalcada Reis

Espectacle infantil. Foto Quim Llunell

FESTA MAJOR

Xocolatada al Pla dels Vinyers

Festa de l’escuma.

Arrossada populars. Foto Quim Llunell

Sardanes per la diada. Foto Quim Llunell

Finalment, pel que fa al dia 11 de setembre es va començar la diada amb les sardanes, seguides d’un petit concert dels Cantaires i finalment l’Acta Institucional que va acabar amb un esmorzar de pa amb tomata i botifarra per a tothom. Aquest acte va estar amenitzat pels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. Per últim, només em queda agrair a tots els membres de la Comissió de Festes per organitzar la Festa Major al llarg de l’any. Ha sigut un èxit i ara toca començar a treballar per la propera!n Arrossada popular a la devesa de Sarrià de Dalt. Foto Quim Llunell

pds_19

ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

GEGANTS: EL PIC DE LA TEMPORADA

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter gegantsarria@gmail.com

Cercavila gegantera perls carrers de Sarria de Ter. Fotos: amics dels Gegants.

Els caps de setmana que ocupen els mesos corresponents a aquest número de Parlem de Sarrià recullen el període de major activitat gegantera. S’hi concentren la majoria de festes majors, de trobades i d’activitats de tota la temporada

20_pds

T

al i com avançàvem en el número anterior, hem estat presents a l’arribada de la Flama del Canigó, per Sant Joan; hem anat a la trobada gegantera de Calonge; hem acompanyat els veïns de Taialà i Germans Sàbat a la festa de Caixa de Trons. Hem portat en Cinto i la Maria a ballar a les festes majors de Vilaür, Salt, a la nostra i a la de Santa Eugènia (Ribes del Ter); i a les fires de tardor a

Vilablareix i del Paper i Cartró a Sarrià. A Sant Mori, la pluja ens va aixafar la festa. La nostra parella de gegants ha tingut un gran paper a la trobada de la Vila Gegantera de les comarques gironines a Caldes de Malavella.

Més que amb lletra, volem resumir tota aquesta activitat amb imatges. Vet aquí un recull de fotografies que fan el millor testimoni del que hem arribar a córrer aquest estiu.n

ENTITATS [cantanires de sarrià

ELS CANTAIRES DE SARRIÀ. ELS VALORS DEL CANT CORAL Festa Major de Sarrià de Ter. Foto Quim Llunell

Lurdes Casanova

Amb 15 anys de trajectòria, la coral “Els cantaires de Sarrià” s’ha ben consolidat com a entitat del poble, participant regularment en les activitats populars, culturals i en determinats actes oficials de Sarrià de Ter, així com en les dels nostres pobles veïns i amics de Sant Julià de Ramis i Medinyà.

I

de forma esporàdica, portant el nom del nostre poble a altres poblacions, en manifestacions de cant coral diverses, com acompanyaments musicals a les misses o altres cerimònies; concerts amb motius ben diferents (una festa, una activitat d’entreteniment en un centre de salut o d’acollida, a un casal, biblioteca…); mostres de cant coral (un cor en convida d’altres per a compartir un concert); espectacles multidisciplinaris (on intervenen des d’àmbits diferents, cantaires, instrumentistes, dansaires, rapsodes…); tallers d’aprenentatge, teatre musical, intercanvis, trobades…

“Els Cantaires” van sorgir arran de la iniciativa dels membres de la colla de gegants de Sarrià de Ter i

poc a poc l’entitat s'ha anat consolidant. Actualment aquesta coral està formada per una trentena de cantaires amb representació a les diferents cordes: sopranos, contralts, tenors i baixos. Compta amb un repertori molt variat i atractiu de cançons tradicionals i de tots els temps, catalanes i del món. D’aquesta manera tothom hi troba el seu lloc, sigui quina sigui la seva veu i siguin quines siguin les seves preferències musicals.

Dues directores han comandat aquest projecte en diferents etapes: l’Ester Castelló i la Núria Gibrat. Ambdues han aportat els coneixements derivats dels seus estudis superiors de música, però sobretot la seva energia, joventut, empenta i bona disposició.

Tot plegat ha ajudat a consolidar la coral, millorar les interpretacions, oferir un repertori digne i crear un ambient positiu dins del grup.

Cada any solem fer al voltant d’unes vint actuacions. Algunes amb una participació gairebé simbòlica i d’altres amb variats i extensos repertoris, però totes treballades amb molta cura i responsabilitat, amb l’esforç i disciplina dels cantai-

res i amb la inestimable implicació i professionalitat de la directora. I totes ens aporten un grau de satisfacció relacionat no només amb el resultat musical obtingut, sinó també amb el motiu de la cantada, el caliu, les anècdotes que després podem explicar, les relacions que es creen entre els cantaires, el sentiment de formar part del grup, els comentaris del públic, el suport i l’estima mútua dels nostres seguidors més incondicionals…

Durant la primera meitat de l’any, fins a la Festa Major, hem realitzat tretze concerts, sis dels quals han estat a Sarrià: el gener la ja tradicional cantada de nadales a la biblioteca, acompanyant alguna de les activitats nadalenques infantils que s’hi organitzen. L’ambient, distès i familiar, i el públic molt entregat i participatiu, fa que sigui una vetllada molt esperada per als cantaires.

El març vam tenir l’honor de participar en els actes oficials de la inauguració de la plaça de les Comptadores de Paper. La familiaritat va donar pas a la solemnitat d’un esdeveniment del qual ens enorgulleix haver-hi participat.

pds_21

ENTITATS [cantanires de sarrià

Inauguració plaça Comptadores de paper

Temps de Flors

Tres activitats durant el mes de juny: un afectuós concert en la celebració del dia de la vellesa a l’església de la Misericòrdia, una cantada al pati del Patronat en les “ II Jornades Artístiques” de Sarrià de Ter, que ens reafirma com a entitat cultural del poble i, com a cloenda del curs, el concert-mostra de cant coral que organitzem cada any. Enguany, hem compartit escenari amb dues corals més, Les Estunes, de Porqueres, i la Coral Nova, de Fornells. En aquest concert vam gaudir també d’una actuació especial: la jove Coralí Penalba ens va acompanyar interpretant quatre peces amb la flauta travessera. L’escenari habitual per a aquest concert és el pati del Patronat, però el fort temporal d’aigua, vent i pedra que va tenir lloc l´últim dia de juny (ben segur que tots el tenim a la memòria) ens va obligar a fer-lo a la sala del Coro. Finalment, per la Festa Major, que en aquesta ocasió ha estat molt aviat, el 3 de setembre, vam interpretar el ja tradicional concert a l’església de la Misericòrdia.

Quin plaer poder actuar a casa!

Per a nosaltres és un motiu d’alegria.

També hem anat als pobles veïns (que és com estar a casa, ja que alguns dels cantaires en són): la festa petita de Sant Julià al gener, l’homenatge a la vellesa a Medinyà el mes de maig i el de Sant Julià al juny.

Com ja venim fent des de fa anys, hem participat al certamen “Temps de Flors” de Girona, cantant al magnífic pati del museu dels jueus.

22_pds

Col·laborar en un esdeveniment de tanta magnitud ens fa sentir que el nostre granet de sorra també suma.

I encara més coses. Hem fet intercanvis amb altres corals. El mes d’abril vam ser a la mostra coral de Cornellà de Terri, on ens vam trobar quatre cors, i el mes de maig vam participar en el concert “Seny i Rauxa dels Catalans”, un macro concert amb més de 250 cantaires de 14 corals, interpretant peces emblemàtiques del nostre cançoner entre relats referents al caràcter de la gent del nostre país i amb acompanyament instrumental. Tot un espectacle digne de tornar a representar en alguna altra ocasió.

Finalment, també al mes de maig, vam fer una de les activitats més entranyables i que ens desperta un sentiment de pertinença al grup: una cantada en homenatge a la nostra cantaire Assumpció, al centre Puig d’en Roca. És molt emotiu veure amb quina alegria ens rep ella i la resta de pacients. Moltes gràcies, Assumpció.

Formar part dels “Cantaires” ens enriqueix molt. Al plaer de cantar amb companyia i sota supervisió, hi hem d’afegir l’adquisició de coneixements musicals bàsics, estètics i tècnics, de llenguatge musical, de veu, de postura, de coneixement del cos, respiració, ritme, moviment…

Però el cant coral també compleix una funció social. Ens fa sortir de les cases, compartir experiències, participar en esdeveniments del poble i relacionar-nos amb la nostra gent.

Sant Julià de Ramis

L’assaig setmanal, que podria semblar una obligació feixuga, és tot el contrari. Un moment de trobada amb els companys de cant, l’expectació de saber quina cançó farem, si en començarem una de nova, si intentarem perfeccionar les que ja cantem o si en recuperarem alguna que ja havíem fet antigament. Un cop ets al Coro i comencem a preparar cadires i instruments, les converses es van multiplicant, deixant enrere els maldecaps i el cansament de la jornada. El temps transcorre plàcidament i l’assaig es fa curt.

Voleu més avantatges? Els experts opinen que el cant coral té molts beneficis: activa la creativitat, ajuda a conèixer les capacitats pròpies, reforça valors com responsabilitat, compromís i respecte, potencia la intel·ligència musical, una de les intel·ligències múltiples actualment reconegudes…

Però no cal anar tan lluny. La saviesa popular ja diu que qui canta els seus mals espanta, i que cantar et fa feliç. Així doncs, què espereu? Els “cantaires” assagem cada dimecres, de vuit del vespre a deu de la nit a l’edifici del Coro, a la placeta de la Font.

Veniu i proveu-ho. Una inversió en salut i benestar. Us hi esperem! n

ENTITATS [AV pla de vinyers

HOMENATGE A L'ÀNGEL PONSATÍ AV Pla dels Vinyers

“E

El passat 15 de juliol, en el decurs de la tradicional Botifarrada, l’AV de Pla dels Vinyers va homenatjar l’Àngel Ponsatí en reconeixement per la seva brillant tasca com a president dins l’AV durant tants anys. Gràcies Àngel per tota la feina feta!

ls pobles són carrers i són places.

Són un banc aquí i un parc allà. Són coses que es veuen, que es poden tocar. Els pobles són espai. Són coses físiques.

Però de què ens serviria tenir coses sense esperit? De res ens serveix un parc sense mainada que hi juga. No és gaire útil tenir places sense vida. Tenir carrers amb veïns que només hi van a dormir. Els pobles, si es volen considerar com a tals, han de tenir ànima. ÀNIMA. Amb totes les lletres, amb totes les connotacions. Ànima són nens corrent pel carrer. Són avis xerrant i arreglant el món. Són dies durs però també estones que ens reconcilien amb els nostres veïns. Són totes les petites coses que se sumen per fer més agradable el lloc on vivim.

I això, tot això, no es fa per si sol.

L'ànima del poble és la seva gent.

Són tots aquells i aquelles que pateixen, treballen i lluiten per fer millor el carrer, el barri, el municipi.

I ho fan, moltes vegades sense demanar res a canvi. Ni reconeixement, ni aplaudiments. Se senten pagats veient els seus conciutadans una mica més feliços. Són gent així la que construeix la nostra comunitat. I segurament són gent diferent entre si, a vegades molt, però tenen en comú que són bones persones.

Gent com l'Àngel Ponsatí. Qui pot dir que l'Àngel no estima el seu entorn? El seu poble. Qui pot negar que estimant el barri no estima els seus veïns? Sopars i festes. Propostes i reivindicacions. Lluites per millorar el barri. Pensar en la gent gran que té necessitats diferents o pels veïns que ho passen pitjor. Desviure's pels altres. Penseu el que vul-

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

gueu de totes les coses que es fan al barri i als pobles. En totes hi ha la mà desinteressada de l'Àngel.

No té mai un no. Mai. Per ningú.

I sabem que els actes de reconeixement no arriben a constatar tot el que ha fet. I de ben segur que tampoc ho sabem, tot el que ha arribat a fer.

L'Àngel estima el seu carrer. El seu barri. Estima la seva gent. Els seus veïns. L'Àngel és una part irrenunciable de l'ànima d'aquest poble.

Gràcies Àngel per ser com ets. I per haver-nos fet millors.”n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_23

ENTITATS [ràdio sarrià

PREMI AL MÈRIT CULTURAL I SOCIAL DE RÀDIO SARRIÀ, LLUÍS AYMERICH I VIÑALS

Rosa Soler

Rosa Soler, Jordi Paretas, Lluís Aymerich. Fotos: Radio Sarrià

Nascut a Sarrià de Dalt fa 73 anys i casat. Tenen quatre fills i nou néts. Professionalment és advocat i empresari; llicenciat en dret, graduat social i titular mercantil.

D

24_pds

e jove va ser jugador d'handbol de l'ADC Sarrià de Dalt i membre de la Junta Promotora de creació de la Unió Esportiva Sarrià, de la quan ha estat sempre soci, fins avui. També és soci del Futbol Club Sarrià.

Apassionat del teatre. Ha estat actor, director i dramaturg amb el Grup Faula de Sarrià, amb qui van portar a terme les primeres mostres de teatre amateur de les comarques gironines. Ha escrit algunes obres, sol i en companyia d'altres actors, com L'Últim forat (1983). A l'any 2012 va acabar d'escriure Els Malsdecaps del Senyor Qualsevol, representada fantàsticament amb actors que ja formaven part de Faula i dels Cantaires de Sarrià. L'obra, que va tenir gran èxit de públic, es va representar a 4 pobles i va ser seleccionada al FITAG: el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona.

Va ser regidor de l'Ajuntament de

Sarrià de Ter durant dues legislatures, que per a ell va ser una gran il·lusió poder servir al seu estimat poble i ho va desenvolupar amb gran entusiasme. Té una gran estima a la terra i a Catalunya.

Tot i que intenta fer vida de jubilat, en Lluís és molt actiu i continua molt present tant en el camp empresarial, com en el polític i per descomptat en el familiar. Quan té estones lliures gaudeix de la masia, on hi té dos ases catalans que cuida amb molta dedicació i que li recorden els seus orígens de pagès, tot reflexionant sobre la transformació que ha experimentat el seu estimat poble de Sarrià.

En aquests moments de tranquil·litat, amb la Ma. Lluïsa, es miren els ases i diu: «Mira que bé, ja en som quatre». n

ENTITATS [esplai PL

ESPLAI PL

N

Mª Mercè Sansalvador

ormalment aprofitem l’oportunitat que ens ofereix el Parlem de Sarrià per explicar les activitats que hem dut a terme durant el trimestre. Aquest cop no és així.

Volem explicar-vos totes les experiències que vivim i els aprenentatges que adquirim gràcies a l’esplai. La Mª Mercè Sansalvador ens ho explicarà des del punt de vista de participant i la Cristina Capell des del de monitora.

Em costa pensar què faré l’any que ve sense anar una setmana fora de casa amb l’esplai com a nena, ja que fa molts anys que tota aquesta aventura va començar. No m’imagino una Setmana Santa sense colònies o un

Nadal sense activitats. Ja sé que ara entro dins d’una etapa diferent en la que el meu rol canvia una mica.

Als campaments hi ha gent amb qui he compartit molts moments, uns de difícils i d’altres de més bonics.

M’encanta pensar en totes aquestes aventures que hem viscut en diferents camps, tendes i monitors.

Cada any els campaments han sigut diferents, ja que la gent que hi va no és la mateixa. Per experiència pròpia, us aconsello que no deixeu de venir perquè és una de les millors coses que passes al llarg de l’any. Els que sou de primer any, aprofiteu tots els que us queden i sobretot que mai

ningú us faci canviar.

El que més m’agrada d’aquests nou dies és que comparteixes moments amb gent molt diferent a tu, sense baralles ni discriminacions. Per mi, l’esplai és com una gran família on sempre hi trobaràs algú especial i únic.

Quan miro enrere i recordo els estius que he viscut, sempre recordo aquella setmana de ballar, cantar i fer el boig, però també aquells moments de calma i tranquil·litat.

Als meus primers campaments, l’any 2014, no m’hauria imaginat que els últims campaments serien així: plens de sentiments i de records.

Només em queda dir gràcies a tots! n

Fotos: Esplai PL

pds_25

A

Casa de colònies de Granollers de Rocacorba

Cristina Capell

mb 16 anys i els records dels últims campaments a l’esquena, són molts els adolescents que volen seguir els passos dels seus referents i fer de monitors. A mi em va passar el mateix. Els que ara són els meus amics em van animar a formar part de l’equip de monitors de l’esplai PL, i no m’ho vaig pensar dues vegades, m’hi vaig llençar de cap. Així va començar una història de coneixement i

maduració personal que dura fins avui.

Per molts de nosaltres, les colònies o els campaments tenen un significat molt especial. Són uns dies molt esperats pels nens i nenes, però també pels monitors! Organitzar una activitat d’aquest tipus comporta moltíssima feina, però ho fem amb il·lusió i moltes ganes. Durant molts mesos portem a terme la preparació: les reunions, fer les activitats, crear els jocs, preparar el

material, reservar el bus i la casa, l’organització entre nosaltres, etc. En definitiva, passem moltes hores junts. És per això que sovint aquells monitors amb qui comparteixes tants moments acaben essent els teus amics, aquells amb qui confies i estimes. Formar part d’un esplai vol dir compromís i respecte als altres companys. És cert que totes aquestes experiències són les que et fan créixer com a persona, ja que ens hem d’afrontar a situacions adverses que t’obliguen a buscar solucions. Sovint, entre monitors, coincidim amb el pensament de sentir-nos afortunats de pertànyer a un esplai. Es creen molts moments de reflexió, que altres joves que no són d’esplai no tenen l’oportunitat de tenir.

Després de tot, la recompensa més gran de la feina realitzada és veure que els participants s’ho passen bé, que any rere any repeteixen i poc a poc van formant part d’aquesta petita família. Al final el que més desitges és que pugin noves generacions amb ganes de treballar i aprendre, amb noves idees per revolucionar-ho tot i d’impregnar-se de l’esperit PL. n

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

26_pds

cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Anna Sala

XERRADES SALUT A LA BIBLIOTECA

El passat mes de maig-juny la biblioteca Emília Xargay va acollir un parell de xerrades relacionades amb la nostra salut natural i emocional. La primera xerrada la va fer en Dani Mir, doctor en acupuntura i moxibustió, i nutricionista. Dani Mir és col•laborador de ràdio Sarrià de Ter i ara també col•laborador de la biblioteca E. Xargay, on ja havia fet un parell de xerrades sobre temes de salut natural amb nombrós èxit de públic.

E

l tema de la xerrada d’aquest maig passat va ser Els intestins: el nostre segon cervell i en Dani ens va explicar la importància de l'alimentació -natural i adequada- per a gaudir d'una bona salut tant física com mental.

A tothom a qui va agradar i interessar la xerrada de Dani Mir, vull dir-vos que el podeu sentir habitualment al programa que fa amb la farmacèutica Loreto Giralt a ràdio Sarrià. I si teniu ganes de tornar-lo a veure estigueu informats de les activitats de la biblioteca, perquè estem preparant amb en Dani i la Loreto una nova xerrada.

La segona xerrada del mes de juny, també relacionada amb el món de la salut, la va dur a terme Pep Viñas, especialista en PNL, Hipnosis Ericksoniana, Descodificació Biològica i Nova Medicina Germànica. En Pep ens va venir a parlar de l’origen emocional de les malalties. La relació entre ment, ànima i realitat ens

permet explicar l’origen de moltes de les malalties que ens envolten. I també ens va parlar de quins són els mecanismes emocionals que podem aplicar per mirar de pal·liar-ne els seus efectes.

Les dues xerrades van comptar amb una Anna Sala. Directora Biblioteca Emília Xargay gran presència de públic a la biblioteca, cosa que ens anima i ens encoratja a conti- ment organitzem des de la bibliotenuar apostant per apropar la salut ca E. Xargay, perquè moltes poden natural als nostres usuaris i usuàries ser del vostre interès. Per informari buscar noves xerrades i/o conferèn- vos-en ho podeu fer a través de les cies que puguin resoldre dubtes o xarxes socials (facebook, twitter i incentivar noves maneres de cuidar- instagram), així com també des de la nos de la manera més natural possi- nostra pàgina web on publiquem mensualment les activitats que ble.

Aquestes són algunes de les acti- anem realitzant.

I aquí us deixo amb alguna de les vitats que vam realitzar el trimestre passat a la biblioteca, però n'hi ha fotos de l’acte, perquè us pugueu moltes més. Us animo a informar- anar fent una idea del tipus d'activivos de les activitats que habitual- tats que fem a la biblioteca.n

pds_27

CULTURA

I SI PLOU? Jordi Estefanell i Medina Regidor de Cultura

El dia 29 de juny d’enguany es va llevar amb un temps atmosfèric molt dolent; es preveien grans tempestes per tot el territori. Tempestes disperses que allà on caiguessin portarien força aigua. I precisament el dia 29 de juny estava programada la celebració del Festival Emergent a Sarrià de Ter. Vàrem haver d’adoptar una decisió compromesa: traslladar la celebració del festival al Pavelló Municipal o arriscar-nos i celebrar-lo al seu lloc habitual, La Cooperativa.

S

eguint l’evolució de la tempesta, hora a hora, vam decidir arriscar-nos i portar a terme el festival al lloc de sempre, a l’aire lliure. Va sortir bé l’aposta, i la tempesta ens va passar a tocar sense afectar-nos.

Era important mantenir l’emplaçament a La Cooperativa per les especials característiques de l’Emergent, que és un festival que s’identifica amb l’exterior, l’aire lliure i la nit primaveral. Haver-ho de fer al Pavelló ens hauria furtat aquest encant especial que té el festival, però també l’acústica hauria estat diferent i poc adequada.

Malgrat la inquietud inicial, el Festival Emergent 2017 va arrencar puntualment a les 9 del vespre amb l’actuació de Marta Pérez. La Marta presentava el seu primer treball en solitari i ho féu acompanyada d’una sòlida banda. Ens va oferir les seves cançons, en anglès, amb un estil que de vegades recorda el country americà i en d’altres una mica el brit-pop, sempre amb una veu que marca el caràcter de la seva música i regalant-nos gran varietat de registres. D’aquesta manera, la Marta Pérez (que és una de

28_pds

les integrants de «Les Anxovetes») que s’acompanyava de la guitarra ens mostrava la seva sòlida formació musical i el seu eclecticisme.

A continuació, i seguint l’ordre establert en el programa, va actuar la Cia. La Mano Jueves. Un espectacle d’humor basat en un sol artista caracteritzat com un jugador de tennis que va fer riure tothom amb el seu enginy; i tot seguit va donar pas a l’actuació del Duo Laos. Les acrobàcies i equilibris d’aquest parell d’artistes semblaven desafiar les lleis de la física. Una fenomenal demostració de força física i compenetració entre els integrants del duet, que van oferir un espectacle fascinant i que va deixar el públic bocabadat.

Arriba l’hora de Les Anxovetes i els seus seitons. Aquest trio de veus femenines acompanyades de guitarra i contrabaix ens va oferir el seu repertori d’havaneres clàssiques i també d’altres ritmes com boleros i una mica de flamenc. L’afinació i arranjament de les tres veus ens sonaren com sempre: a la perfecció. A Sarrià de Ter ja les coneixíem de la nostra Festa Major i, com llavors, van oferir un espectacle rodó que el públic va saber agrair.

L’actor Marc Martínez, conegut pel seu dur paper del «mataiaies» a la sèrie de TV3 Nit i Dia, va desgranar el seu monòleg acompanyat d’una guitarra. El seu és un humor crític i àcid, farcit de crítica i compromís social. Un punt dur i difícil, però que va fer funcionar les nostres neurones fent-nos reflexionar sobre la societat en què vivim.

El tancament del festival va anar a càrrec de Quimi Portet, que no va decebre els seus fans i sí va sorprendre per la seva enorme personalitat a qui no el coneixia. En Quimi domina l’escena i el ritme de l’espectacle; es nota l’experiència i la trajectòria musical: des de «Los burros», «Kul de mandril», «El último de la fila» i darrerament com a productor de grans artistes de l’escena actual. Les seves creacions són el reflex del seu món personal ben ric i fantàstic.

Aquesta fantasia seva la vam poder «tastar» durant el seu espectacle, contundent i oníric.

Novament un gran festival per gaudir-ne al nostre poble; des d’aquí encoratjo a tothom a assistir-hi en posteriors edicions i a seguir-lo també a les altres places on es realitza. Gran Emergent! n

CULTURA

PILAR NIEBLA Cristina Vicedo Àrea de Cultura – Ajuntament de Sarrià de Ter

La Pilar Niebla ha participat en una exposició que s’ha fet durant el mes de juny al Coro amb motiu de les Jornades de la Gent Gran. És també la creadora de la imatge de les Jornades. Però volem saber una mica més d’aquesta sarrianenca d’adopció i de la seva pintura.

Narcís fajula, Pilar Niebla, Roger Torrent.

arribo perquè en un moment de la meva vida vull estar més a prop dels meus fills: l’Anna i el Jordi. La veritat és que quan parlo d’ells m’emociono molt perquè ells són la meva veritable connexió amb la vida. La meva raó de ser i perdurar, el meu motor.

cies a ell tinc l’ocasió de conèixer molts artistes que m’animen a pintar i expressar el que sento. A les meves primeres pintures vaig utilitzar el pseudònim de «Chirra» i ho vaig fer en record del meu pare, que sempre m’anomenava així.

Quins records conserva de la seva infantesa?

La vida al Marroc amb la meva família. El meu pare, un treballador infatigable que lluità tota la vida per tirar endavant una família tan nombrosa. El trasllat a Girona. Una ciutat que als anys 60 resultava força freda i tancada en ella mateixa. Els anys d’estudi amb les monges del Col·legi Cor de Maria. El descobriment d’un idioma nou i el goig d’aprendre’l. De cap manera ho vaig viure com un problema, al contrari.

En quin moment va saber que es volia dedicar a pintar?

El meu currículum laboral és llarguíssim! He treballat en infinitat de coses. Moltes feines i ben diverses, però sempre que he pogut hi he imprès un punt de creativitat. No recordo cap moment concret en què decidís que volia dedicar-me a pintar. Al contrari, mai m’hi he volgut dedicar plenament, però el cert és que de ben petita ja m’expressava dibuixant o pintant.

Quins són els pintors que més l’han marcat?

Moltíssims, però si he d’anomenar algú diria en ordre d’importància: Picasso, Goya i Dalí, que des del principi em van captivar. També vull esmentar Eduard Tell i Joan Abelló, amics artistes que van influir molt en mi com a persona i com a artista; amb ells vam compartir diverses experiències vitals, algunes de dolentes i també de molt bones

Amb Sarrià de Ter quina relació hi té?

A la meva vida hi ha hagut molts canvis de residència. Concretament he viscut a 24 llocs diferents (la Pilar riu quan diu això). A Sarrià de Ter hi

Com ha influït en vostè el fet de ser germana del pintor Josep Niebla?

De la mà del meu germà Josep començo a freqüentar els cercles artístics de Barcelona i Girona; grà-

On va néixer Pilar Niebla?

Vaig néixer a Tetuan. Sóc la quarta de 8 germans. Del Marroc conservo molts records: les olors, les flors, les espècies i sobretot l’aroma del pa recent fet.

L’art és producte de la rauxa? O neix a partir del treball minuciós i constant?

Jo entenc la pintura com un mitjà per expressar tot allò que em commou, m’indigna, em preocupa o m’emociona; per tant hi ha un fort com-

pds_29

CULTURA [biblioteca

ponent d’inspiració que em ve del meu interior. Però també crec en el treball i la constància; en anar fent cada dia una mica de feina sense abandonar. Per tant, penso que la rauxa i el treball pausat es complementen; un no tindria sentit sense l’altre.

Què o a qui pinta Pilar Niebla? Què la motiva?

Per a mi la pintura representa una eina que em serveix per denunciar tot allò que considero una injustícia.

Però també reivindico el paper «sanador» de l’art, perquè allò que

30_pds

expressa i comunica un artista produeix un efecte terapèutic sobre les persones. L’art, juntament amb la música, provoquen resultats curatius per a l’ànima i són molt importants per això.

I per acabar uns apunts anecdòtics: quin és el seu color preferit, i la flor? És més de fred o de calor? De ciutat o de camp?

Tinc preferència pels colors càlids, el taronja en especial.

M’estimo més les flors silvestres i també la flor de la mimosa.

Em sento més a gust amb el fred que

amb la calor.

Prefereixo el camp i la natura a les ciutats, sense cap mena de dubte.

Acabem l’entrevista amb la Pilar Niebla i, després d’aquesta estona de conversa, ens queda una sensació de comoditat; la Pilar és una dona agradable, càlida i molt humana. I si hem de destacar un dels trets més acusats de la seva personalitat caldria esmentar la seva recerca permanent de la justícia. L’amor per tot allò que ens ofereix la natura. La senzillesa. I, per sobre de qualsevol cosa, la passió per la llibertat. n

CULTURA [llibres

PATRIA

Fernando Aramburu Àngel Garcia

Quan a primers d’abril l’organització terrorista ETA decideix deixar definitivament les armes, penso que és un bon moment per llegir aquesta novel·la que després seria rècord de vendes en la diada de St. Jordi d’enguany.

T

ot i que les accions del grup terrorista es van estendre, dissortadament, per tot el territori de l’Estat espanyol, és a Euskadi on les seves conseqüències es van viure amb més intensitat. I és aquí on l’autor situa l’acció. Ens parla de dues famílies en un petit poble indeterminat, alineades en bàndols contraris, una amb un fill militant d’ETA i l’altra, un petit empresari extorquit i finalment assassinat. L’empresari Txato i Joxian, el pare de l’etarra, són dos homes companys de taverna i de passejades amb bicicleta els diumenges; les dues dones, companyes de missa de diumenge i de confidències femenines.

A la contraportada una breu ressenya explica: el dia que ETA anuncia que deixarà les armes, Bittori s’adreça al cementiri per explicar a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a viure al poble. Per més que hi arribi d’amagat, la presència de Bittori alterarà la tranquil·litat del poble, sobretot de la seva veïna Miren, amiga íntima en altres temps i mare d’un terrorista empresonat.

Les pintades amenaçadores comencen a sovintejar a les parets del petit poble on viuen i les rela-

cions es trenquen sobtadament. La tensió, el buit, la por, les malfiances, el rebuig, el capteniment i la solitud impregnen tot el relat estremidor després de l’assassinat del Txato.

Els dos personatges principals, les dues dones Miren i Bittori són imponents, però no són els únics personatges amb pes. Ho són, i molt, El Txato, la víctima, i Joxian, el marit de Miren, i els fills Xabier, metge discret i prudent; Gorka, escriptor homosexual; Joxe Mari, terrorista empresonat; Nerea, erràtica i individualista, i Arantxa, invàlida per culpa d’un ictus. Tots ells conformen un petit univers on podem trobar totes o moltes de les visions que giren a l’entorn d’això que hem convingut dir-ne el conflicte basc.

Un gran encert és l’estil narratiu, adust i auster, sense deixar de ser alhora planer, amb 125 petits capítols que com un trencadís acaben donant una àmplia visió de conjunt.

L’autor barreja amb destresa la narració en tercera persona amb els diàlegs dels protagonistes, i compta amb un punt de diguem-ne “humor”,

que permet marcar una mínima distància, imprescindible amb el drama que ens explica, situant-nos ràpidament per les seves formes i llenguatge en la societat basca.

A la novel·la hi manca potser aprofundir en les causes d’aquest conflicte: per què neix ETA, per què molts joves s’hi enrolen, o per què l’estat respon amb una brutal repressió no només contra els terroristes sinó també contra tot el seu entorn cultural i polític. És bo que la literatura qüestioni les nostres opinions, que generi reflexió, que proposi preguntes difícils de respondre més enllà dels tòpics habituals. Sense respondre a aquestes preguntes, sense ni tan sols plantejar-les, el relat es queda una mica en la superfície sentimental del problema, explicitant clarament el dolor d’unes víctimes i oblidant (intencionadament?) el de les altres. Ningú no pot negar, és clar, el patiment de les víctimes del terrorisme, però hauria estat més ponderat parlar també, ni que fos una mica, de la repressió i del patiment de les “altres” víctimes.

Amb tot, m’ha semblat una bona novel·la que en llegir-la pot ajudar a comprendre una mica millor tota la situació basca i que potser s’hauria d’haver escrit molt abans.

Fernando Aramburu (1959), resident a Alemanya des de 1985, és llicenciat en Filologia Hispànica i és autor d’una vintena d’obres entre novel·les, contes infantils i poesia.

L’obra que avui ens ocupa va rebre el Premi de la Crítica 2017 i el premi Francisco Umbral al llibre de l’any. n

pds_31

CULTURA [itinerari literari pel barri vell de girona

ITINERARI LITERARI PEL BARRI VELL DE GIRONA Josep Brugada

B

Foto: A.Vila

El dissabte 22 de juliol vam realitzar un itinerari literari pel barri vell de Girona amb una colla d’amigues i amics de Sarrià de Ter. Alguns tal vegada us preguntareu, ¿Però què és i en què consisteix un itinerari literari?

32_pds

é, segur que ho endevineu de seguida. Es tracta de fer una prèvia selecció de textos literaris (prosa, poesia) que es refereixin a un indret; llegir-los in situ i contrastar allò que diu el text amb el que els passejants observen i contrasten en la monumentalitat dels edificis, pels carrers i les placetes. De fet, cal dir que moltes obres literàries ja per si mateixes, esdevenen un autèntic itinerari literari per alguna ciutat.

L’exemple més clar i més a l‘abast que tenim els gironins i tots els eterns passejants que s’hi prestin és el llibre Girona, un llibre de records de Josep Pla, que malgrat els anys que han passat des del record de l’autor de Palafrugell, des de la data en què va ser escrit, molts edificis, escultures, racons i itineraris pel barri vell de Girona han canviat -afortunadament- poc. El llibre de Pla és, doncs, una esplèndida, acolorida i suggeridora guia literària de la ciutat. Naturalment el dia -certament calorós- que totes i tots plegats vam engrescar-nos a dur a

terme l’itinerari proposat vam resseguir molts textos altres que els de l’empordanès. I casualitats de la vida, vam iniciar l’itinerari literari per la Girona vella i monumental a partir d’un text poètic d’un altre empordanès egregi; vam començar la lectura amb una poesia del castellonenc emporità Carles Fages de Climent.

Amb el memorable sonet intitulat “Xipressos”, que resta esculpit per a la posteritat al Pont de Pedret i que comença amb aquells versos que diuen...”Edils, planteu xiprers, cenyiu la ciutat vella / encaputxats manaies amb vestes vegetals” vam immergirnos en un mar profund d’adjectius i pedres, de nummulits i paraules. En la seva totalitat “Xipressos” és un sonet meravellós d’homenatge a la ciutat de Girona, (Tinc un especial debilitat per aquest sonet de Fages perquè evoca a la manera clàssica i noucentista la bellesa de la ciutat i perquè a més va ser el primer poema esculpit en un monument públic de la Girona democràtica). El monòlit, punt de partença modern de tots els sonets que s’han fet i llegit a Girona, va continuar per les connotacions dels altres immortals sonets i altres peces mètriques que també van dedicar al barri vell, les i els poetes gironins, Miquel de Palol, Joan Badia,

CULTURA [itinerari literari pel barri vell de girona

Mossèn Camil Geis, Narcís Comadira, Jaume Marquès, Maria Castanyer, Margarita Colom, Rafael Masó, Pere Ribot o els poetes de fora com Felip Graugés, Dídac Faig, Miquel Juanola, Caterina Albert, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Jeroni Zanné, Salvador Espriu, Tomàs Garcès.

El florilegi de textos que ressegueixen la monumentalitat i la pedra urbana és important i moltes vegades aquestes descripcions literàries estan escrites amb un llenguatge certament perceptiu, sensorial, agradable. Imagineu-vos, doncs, en com i de quina manera s’esdevingué l’itinerari des del Pont de Pedret, mirant la Devesa, girant-nos envers “el campanar de plecs i arestes” de Sant Feliu, pujant pujant per Sobreportes quan assolirem la Plaça de la Catedral, “la santa Seu que brilleja com un sol...”

Amunt amunt vam arribar a la cantonada de la mare de Déu de la Pera on -buscant una mica la frescavam llegir allò de...“Mare de Déu de la Pera, no sé quin encant teniu...”

Evidentment heus ací que us arriba la fascinació que desperta a tot visitant la imatge barroca d’una nimfa grassoneta i graciosa, que sosté un nen Jesús amb una mà i amb l’altra aguanta una pera. Un racó preciós de la nostra Girona on totes i tots podem associar la idea que tot vivent més d’hora que més tard ha estat fruit de la fertilitat, “Oh Mare

de Déu tan plena de goig i amb tan gran placidesa...” Confortats, doncs, per la mirada tendra de la imatge barroca, els romeus sarrianencs anàrem resseguint literàriament el paisatge i les vistes excepcionals i úniques de Girona, les quals assoliren una mena clímax quan vam arribar a l’esplèndid mirador dels Maristes; allà on Josep Pla s’embadalia amb el paisatge i on ulteriorment ens el va falsament descriure. Ja vam advertir que Pla escrivia de memòria i per tant, sovint es confonia de punt de vista i ens donava garsa per perdiu.

Foto: A.Vila També ho va fer Caterina Albert, com ho han fet molts altres escriptors... En efecte, quan literària. I així successivament, l’exl’empordanès descriu en el llibre pedició literària va poder contrastar Girona, un llibre de records, el pai- el paisatge real amb el que sempre satge que diu que veu des del pati més ens desgranaran els adjectius i dels Maristes, no és ben bé el pai- els noms immortalitzats en els versatge que tot visitant pot veure des sos i en les proses dels escriptors de d’allí. El paisatge que descriu Pla -i la literatura catalana, els ja esdevinque recordava- és el que veia des de guts nostres clàssics, Bertrana, les finestres del convent de Sant Ruyra, Sagarra, Gimferrer, Palol, GarDomènec, o sigui una mica més cès, Espriu o Maragall.

Girona, encantadora, encara que amunt encara de la ciutat, quan el esdevingui per algú, “sàbat de bruiconvent era una caserna on l’empordanès va fer-hi el servei militar. No xots, tornats arquitecturals estructuobstant la vacil·lant memòria de Pla res”; la pedra sempre restarà pedra i vam tenir ocasió des d’allà, d’experi- les paraules, “autèntica febre del mentar de nou el contrast entre el Dant” també esdevindran per a l’erealisme del paisatge i allò que ternitat, conglomerats de nummulits reflecteix la magnífica descripció grisencs i immortals.n

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pds_33

espai 2.0 iPhone, 10 anys!

Roger Casero Gumbau. Blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià www.sarriadeterenxarxa.cat

Retrocedim deu anys enrere, situem-nos a l'any 2007: la immensa majoria de nosaltres no tenim Facebook ni Twitter, tot i que ja fa més d'un any que funcionen; de fet la majoria de nosaltres ni tan sols coneixem Facebook i Twitter i són pocs els que n'han sentit a parlar. Sí, fa 10 anys la immensa majoria de nosaltres vivíem sense Facebook ni Twitter! A l'any 2007 YouTube té encara no dos anys de vida i els més tecnològics parlen de Second Life i My Space, avui en dia pura arqueologia tecnològica!

S

eguim al 2007: internet ja fa temps que forma part de la nostra vida, també els telèfons mòbils que estan en plena expansió; en el top dels telèfons mòbils hi trobem els dispositius BlackBerry, amb la connectivitat del correu electrònic com a avantatge competitiu, i els Nokia, que ja comencen a incorporar GPS i càmera de fotos! Els telèfons serveixen bàsicament per trucar i enviar missatges i, pels executius amb BlackBerry, per rebre i enviar correus, però poc per a navegar per internet. Pel que fa a les aplicacions, fins al moment ni rastre...

Paral·lelament als telèfons mòbils creix, dins un segment més restringit i menys popular, les anomenades PDA, assistents personals digitals, bàsicament agendes electròniques entre les que destaquen les de la marca Palm; són dispositius mòbils amb una pantalla tàctil més gran que els telèfons mòbils coetanis i que a banda de l'agenda també permeten registrar contactes, fer notes i fins i tot dibuixar amb el llapis que l'acompanya. S'hi poden fer moltes coses, fins i tot jugar al solitari, però no trucar.

A principis del segle XXI recordo anar amb els dos dispositius a la butxaca, el telèfon mòbil per un costat i l'agenda electrònica per l'altre, ja que el que podia fer amb un aparell no ho podia fer amb l'altre i viceversa. Més d'una vegada havia pensat que tant de bo els dos dispositius es poguessin fusionar en un de sol, que es pogués trucar des de l'agenda electrònica o bé que pogués tenir l'agenda electrònica al telèfon. N'hi ha que no només ho pensen, n'hi ha que sobretot ho fan. I qui va fer-ho?

Sí, l'Apple de Steve Jobs!

Fa 10 anys, a finals de juny de 2007, el món veia néixer el primer iPhone i, tot i que aleshores la majoria de nosaltres possiblement no em vam ser massa conscients, aquest naixement va canviar, tard o d'hora, les nostres vides: podríeu sortir de casa avui sense el vostre telèfon mòbil intel·ligent?

El primer iPhone tenia pantalla tàctil de 3,5 polzades, entrada per auriculars, connectivitat via dades (EGDE) i Wifi i càmera de fotos de 3,5 megapíxels. Al contrari que les BlackBerry aquest dispositiu no tenia un teclat físic, com tenien també algunes PDA, un element que aleshores molts van veure com un des-

ESPAI 2.0

avantatge competitiu vers les BlackBerry, però que com hem vist al llarg d'aquests anys s'ha acabat imposant.

L'any 2009 la revista Time va declarar l'iPhone l'invent de l'any, senyal inequívoc que des del seu naixement aquest dispositiu no només va tenir un gran impacte, també va marcar tendència. L'iPhone no només va canviar la fisonomia dels telèfons mòbils, també les seves potencialitats d'ús amb el desenvolupament del seu propi sistema operatiu (iOS) i el desenvolupament de les aplicacions mòbils.

El vostre telèfon mòbil intel·ligent, independentment del model i la marca, el que possiblement ara teniu a les mans, és una evolució d'aquell primer iPhone, com nosaltres ho som de la Lucy, el primer homínid que va caminar dret...

L'iPhone, però, segueix fent camí i ja s'albira el de la dotzena generació, l'iPhone X (deu), amb un disseny completament diferent i una pantalla de 5,8 polzades que ocuparà quasi tota la superfície frontal del dispositiu, amb una càmera dual composada per un teleobjectiu i un gran angular, ambdós de 12 megapíxels, i dotat amb tecnologia de reconeixement facial. Per cert, el primer iPhone es va llançar amb un preu a partir de 499 dòlars, l'iPhone X surt a partir de 999 dòlars! Des del seu naixement l'iPhone no ha estat un dispositiu per a totes les butxaques, com de fet tots els de la família Apple.

La tecnologia mòbil ha evolucionat molt des d'aquell primer iPhone, també els telèfons mòbils intel·ligents; cada vegada els fem

servir més i hi tenim més vida; paradoxalment, però, també creix el mercat dels telèfons mòbils "d'abans", els que essencialment només servien per trucar i com a molt enviar missatges. Tot torna, ni que sigui com a moda fugissera, però de moment és evident que l'iPhone va arribar per quedar-se: de moment ja són 10 anys! n

pds_35

CULTURA [espai 2.0

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

36_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

Quadern d’apunts

CULTURA [exposicions

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Sarrià al món

La vida social de Sarrià cada estiu té un parell d’apèndixs. Des de temps immemorials, la mainada del poble va de colònies a Granollers de Rocacorba.

Durant uns dies, aquells paratges entre la vall del Llémena i els primers contraforts de la Garrotxa es sotmeten a un pacífic domini colonial sarrianenc amb epicentre a l’antiga rectoria de l’indret. Igualment passa amb els campaments per als adolescents. Zones d’acampada de les comarques es poblen d’ambaixadors sense credencials. Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Sant Pere de Torelló… han acollit missions sarrianenques de lleure i convivència.

Els últims dos estius s’està gestant la consolidació d’un tercer apèndix de sarrianencs fora del terme que porta el camí de convertir-se en una de les vetllades més esperades de la temporada. Vet aquí que l’Orquestra Maribel programa un bolo a la platja d’en Goixa, a Colera, a l’Alt Empordà, a tocar de la ratlla de França. És un concert de tarda, a peu de xiringuito, a tocar de l’aigua. Es munten expedicions en parella, en família o en colla d’amics. Fa de bon prendre el sol, més tard la fresca i veure la posta sota els compassos rítmics del repertori d’aquesta colla. Aquest any, extraordinari, una multitud vestida de fúcsia corejava allò d’“Antes que ver el sol, prefiero escuchar tu voz” enmig de banyistes i estiuejants bocabadats que encara es deuen preguntar d’on coi han sortit aquests set tius de l’escenari…

Tot s’aprofita

Mai com aquest estiu s’havia sentit a parlar dels bolardos. Aquest mot castellà té la seva traducció més normativa com a pilona o piló: “Pilar petit, fix o mòbil, generalment metàl•lic i de forma cilíndrica o de tronc de con o de piràmide, que es col•loca en línia al llarg d’una vorera per a impedir-hi l’accés oi l’estacionament de vehicles”. Algun instrument terminològic recull el

a fixar al paviment amb pegats de ciment. Aquests mesos, als metres de façana davant la casa de la vila s’hi han instal·lat unes valles metàl·liques i una mena de cubs que volen fer aquesta funció, tot donanthi un aire un xic més estètic. Les antigues jardineres de ferro colat que hi havia han canviat de vorera i s’han desplaçat enfront de la casa que als baixos acull l’oficina de correus, als números 28 i 30. De moment, resisteixen i donen un toc floral a aquell tram de carrer.

Un minut de silenci

vocable bol•lard com a aproximació, però orientat cap a l’accepció d’amarrador marítim: un norai, un proís. Tothom en parlava: bolardos amunt i bolardos avall. En tenim, a Sarrià, de bolardos? Ja ho crec, però són una tabarra. Els de la zona sud del carrer Major, de planta tirant a triangular, tenen la missió d’evitar que hi aparquin cotxes però contínuament se’n veuen d’arrencats, de remoguts… No n’hi ha cap ni un d’intacte. Un moment o altre s’han hagut de tornar

L’endemà dels atemptats terroristes de Barcelona i de Cambrils, a migdia del 18 d’agost es va convocar un minut de silenci davant l’ajuntament en senyal de dol i de solidaritat amb les víctimes; i es va llegir un manifest de suport i rebuig a la violència. S’hi van congregar vianants, botiguers, funcionaris municipals i tota persona que va sentir-se motivada a acudir-hi. És destacable la presència dels infants del casal d’estiu i de l’equip de monitors, que van entendre que la participació en aquell acte era de compromís ciutadà. Aquest cronista considera que com a resposta a uns fets de gravetat extrema que van sacsejar el país, la participació fou escassíssima: tal vegada per la immediatesa de la convocatòria, tal vegada per l’època de l’any, quan tothom fa vacances… Una representació de la comunitat islàmica de Sarrià de Ter també hi hauria estat benvinguda però, lamentablement, no hi va ser.n

pds_37

L’ENTREVISTA [carnisseria alemany

Assumpció Vila

CARNISSERIA ALEMANY

En Josep i la Cinta a la carnisseria. Foto: A.Vila

En Josep i la Cinta regenten una de les carnisseries més populars de Sarrià de Ter. A primers d’any, quan la Cinta es jubili, deixaran el local i s’ho agafaran tot amb més calma.

E

n Josep Alemany Domènech (1948) i la Maria Cinta Solé Sararols (1952) són de Cervià de Ter i es coneixen de petits. Varen anar junts a escola i varen estudiar comerç fins als 14 anys. En Josep començà a treballar a la fàbrica de Ramon Baró del poble (ara de la família Ramió Costa de Sarrià de Ter) i la Cinta a les oficines de la mateixa fàbrica.

Com són els inicis en una carnisseria de Sarrià de Ter? Josep: Vaig anar a la mili a Barbastro, a “Víveres”, i en tornar ja tenia

38_pds

Imatge exterior de la botiga.

Foto cedida per en Josep i la Cinta

clar que volia ser carnisser.

Tot primer vaig llogar una botiga a Sarrià de Dalt, can Vinyes cap a 1970.

Un any més tard surt l’oportunitat de llogar la botiga de ca la Selo, al carrer Major, i em va semblar més atractiva, ja que el lloguer era amb opció de compra. El nom de Ca la Selo venia de Consuelo Xargay, la mare de l’Albert Romans Xargay. Al pis de dalt hi vivia la germana, la Pepita Romans.

Al carrer Major n’hi havia més de carnisseries, ca la Montserrat Canals i en Delfí Casadevall, Can Siset Oliva, can Passolas, sempre hi ha hagut sana competència.

Quan s’incorpora la Cinta al negoci?

Cinta: Ens casem l’any 1974 i el mateix any neix en Josep, el nostre primer fill.

En Jordi és del 1976. Jo treballava a can Baró a l’oficina i anava les tardes del dissabte a la botiga. A en Josep l’ajudava el seu pare, dins l’obrador. Jo vaig deixar de treballar a l’oficina i començar a aprendre de fer de carnissera, no creguis, amb recança, no m’hi veia de carnissera. Mentre els nens eren petits i em podia refiar de la mare i la sogra, venia a Sarrià als matins i a les tardes em cuidava dels nens quan sortien del col·legi. Després, quan els nens varen anar a l’Institut a Girona, ja m´hi podia quedar tot el dia.

L’ENTREVISTA [carnisseria alemany

Imatges de la botiga cedides per en Josep i la Cinta.

Dins la botiga de Lluïsa Vidal.

La carn d’on prové? Vàreu utilitzar l’escorxador de Sarrià?

Josep: L’escorxador jo no l’he fet servir, però els altres carnissers, en Delfí Casadevall i en Siset Oliva, sí que mataven a l’escorxador del carrer Firal (ara magatzem municipal). Nosaltres compràvem la canal de vedella sencera a l’Alfrisa i la desfèiem a l’obrador. Ara comprem peces a l’Artigas de Cornella del Terri, però no tota una canal. El consum de carn ha canviat molt i has de tenir de tot, però sobretot elaborat.

Cada animal prové d’un proveïdor diferent, l’aviram, el xai, la vedella, el

porc. O bé ens ve de cada proveïdor o de Comercial Dispuig i de Regisa.

Cinta: En Josep prepara els embotits: botifarres, dolces i crues, el fuet, ventresca, xoricets, llom, llonganissa, el pollastre en pernilets i pit, el llom.... Jo m’encarrego de les mandonguilles, pilotes, croquetes, canelons, i de preparar un plat per cada dia. Intento fer divers: ensaladilla, macarrons, rostit, peus de porc guisats, vedella jardinera o amb bolets, arròs. Vaig anar a fer cursets per aprendre a desfer els pollastres, les galtes, a fer el carpaccio. Durant molts anys he fet encàrrecs, ara ja

no puc, tinc els genolls perjudicats.

Hi va haver anys que per Nadal em passava tres dies a la cuina de tants encàrrecs com teníem. La cuina sempre m’ha agradat i dóna molta satisfacció els agraïments de la gent.

Tot i no viure a Sarrià heu estat molt vinculats amb la vida associativa del poble.

Josep: Jo he estat de la Junta de la UES des de l’any 1982 fins al 2006.

Anava a partits, a reunions casa dimarts, als desplaçaments. Els nois també s’hi han vinculat, en Josep ha estat entrenador i en Jordi, jugador.

pds_39

L’ENTREVISTA [carnisseria alemany

També vaig ser regidor de Cervià de Ter en el primer ajuntament democràtic de 1979-82. Ara faig una vida més tranquil·la, llevat de la feina i l’estona del cafè al Coro, ja que en Miliu ha tancat el bar del Centro.

Cinta: També hem participat a l’associació de veïns i de comerciants. Hem organitzat tres fires de comerciants al pavelló, amb força èxit i feina, tot s’ha de dir.

Per la Fira del Paper la carnisseria llueix sempre un bonic aparador.

Cinta: A mi m’agraden les manualitats i crec que el comerç s’ha d’implicar en el poble. Cada any penso un aparador diferent, amb els materials que toquen.

Per la Festa Major també preparem l’aparador, fa dos anys que els fem blaus, aquests any de barrufets i l’any passat del mar. Però per la tardor, la primavera per les estacions, canvio algun detall.

També hem tingut una vaca a la vorera algun dia, que la mainada s’hi enfilava. Tota un atracció.

Com us plantegeu la jubilació?

Cinta: Jo tinc molta feina fent d’àvia i de cuinera casolana. Cuinaré per la família i em cuidaré, anar

40_pds

Cada any per la Fira del Paper, en Josep i la Cinta preparen una decoració ad hoc.

a caminar, fer una mica d’esport.

Josep: També em penso cuidar, però trobaré a faltar la botiga i el tracte amb la gent. Han estat molts anys a Sarrià, suposo que continuaré venint a veure el handbol.

En Josep i la Cinta endrecen records. Molts anys dedicats al negoci, al servei de la gent, fins que la salut diu que toca cuidarse i donar relleu. De segur els trobarem a faltar i també els seus brunyols de bacallà, les croquetes de carn de rostit, els peus de porc amb cargols, el carpaccio... n

En Josep i la Cinta varen participar activament a les tres fires de comerciants del pavelló. Fotos cedides per en Josep i la Cinta.

OPINIÓ [és la química, estúpid!

ÉS LA QUÍMICA, ESTÚPID!

Roger Casero Gumbau Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

L'any 1992 ja feia uns anys que l'antiga fàbrica Torras-Hostench pertanyia al Grup Torras, en mans del fons d'inversió kuwaitià KIO (Kuwait Investment Office), que tenia com a cara visible a l'Estat espanyol el controvertit i condemnat (empresonat per apropiació indeguda) empresari Javier de la Rosa. L'any 1992 el Grup Torras va ser el trist protagonista de la major (fins aleshores) suspensió de pagaments més gran de la història espanyola, amb un passiu de 243.000 milions de pessetes, 1.460 milions d'euros!

Pati de matèria primera. Foto: Quim Llunell.

finals del 1992 en l'animada campanya electoral de les presidencials eleccions nord-americanes entre el candidat a la reelecció George Bush (pare) i el candidat demòcrata Bill Clinton, aquest darrer va fer cèlebre la frase "és l'economia, estúpid!", frase que diuen que va ser clau perquè Clinton es convertís, mesos després, en el 42è president dels Estats Units.

L'any 1992 la població de Sarrià de Ter no creixia, fins i tot havia patit un lleuger decreixement respecte l'any 1990 i no arribava als 3.500 habitants, molts d'ells treballadores i treballadors de la Torras o d'empreses que li donaven servei. A principis dels anys noranta Sarrià de Ter veia com municipis del voltant de Girona creixien urbanísticament i demogràficament, alguns amb veïns de Sarrià de Ter que hi cercaven una major qualitat de vida; Sarrià de Ter aleshores era conegut, més enllà del poble, per la icònica xemeneia de la Torras i per la pudor que sentien els qui entraven o

sortien de Girona pel nord.

Entre finals i mitjans dels anys noranta del segle passat Sarrià de Ter no va poder revertir aquesta situació; per un costat gràcies al desmantellament de les instal·lacions on es fabricava la pasta de paper i l'enderroc de la xemeneia, tot un símbol, per un altre costat gràcies a la reconversió urbanística de sòl industrial en residencial, com el de la zona del Camp dels Socs o el de l'antiga fàbrica Cobega (que envasava Coca-Cola), enderrocada a principis d'aquest segle.

Malgrat seguir amb l'activitat industrial paperera de Torraspapel, a partir del 1999 ja en mans del Fons d'Inversions britànic CVC, Sarrià de Ter va començar a créixer de nou a partir del canvi de segle, assolint la xifra de 4.000 habitants l'any 2006 i superant la de 5.000 l'any passat, el 2016. Paral·lelament la fàbrica Torraspapel aquesta anys es va anar fent petita, perdent treballadors fins a la seva desaparició. És a dir, com més habitants ha anat guanyant

A

Sarrià de Ter menys treballadors ha tingut la fàbrica Torraspapel, i dels que ha tingut, cada vegada menys de Sarrià de Ter. "L'economia, estúpid"; aquest era el veritable eslògan, de caràcter intern, que juntament amb altres (el també clàssic "canvi o més del mateix" o "no oblidar el sistema de salut") va crear l'equip de campanya de Bill Clinton per enfocar els missatges, per fixar els punts clau dels debats, els mítings i les entrevistes; la frase referent a l'economia va fer fortuna, convertida en la ja popular "és l'economia, estúpid!"

De fet d'aquella frase en van sortir d'altres de derivades: "són les matemàtiques, estúpid", és la ciència, estúpid"... i sí, també podríem formular, i avui ho fem en clau de Sarrià de Ter. "és la química, estúpid!".

Sí, és la química, estúpid; la clau per entendre el que està passant a Sarrià de Ter en relació a part de la indústria paperera ho explica la química.

pds_41

OPINIÓ [és la química, estúpid!

Avui, ja ho sabem, qui té l'activitat industrial paperera allà on abans hi havia la fàbrica Torraspapel és el grup Hinojosa, i al contrari del que passava anys i dècades enrere el seu pes sobre l'ocupació dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter és menor, molt menor. Aquesta és una realitat que ens ajuda a entendre, també, part del conflicte que tenim avui. Aquesta és una observació que ens dibuixa una realitat social, econòmica i demogràfica diferent de la que hi havia als anys vuitanta o noranta del segle passat i és sobre aquesta realitat, i no la pretèrita, que hem d'enfocar i afrontar el conflicte que tenim avui.

Perquè avui Sarrià de Ter ja no és conegut per ser el poble de la xemeneia ni, fins fa poc, de les pudors!

Malauradament, i ja vaig parlar-ne en l'article de la darrera revista ("Sarrià de Ter no respira tranquil...", parlem de Sarrià núm. 97) a Sarrià de Ter han tornat les pudors i, sí, també

42_pds

els sorolls.

Els sorolls són més una qüestió física i, d'altra banda, l'acústic és un àmbit més legislat, pel que aquí la discussió és poca; el compliment, com a mínim, del que estableix la llei. La pudor és un àmbit més complex, menys legislat, fins i tot més subjectiu: allà on un hi sent una olor com de vainilla, un altre hi sent una pudor repugnant. Sigui com sigui, el que hem acabat aprenent tots plegats és que la pudor, i la seva eradicació, és una qüestió de química.

En la química hi ha la solució, sinó total sí en part, en l'ús de microbicides en el procés de fabricació de la pasta de paper. Aquesta és una de les solucions tècniques d'un dels possibles focus d'emissió de pudor de la fàbrica d'Hinojosa, una solució química però no l'única. La mateixa direcció de la fàbrica ja en va anunciar d'altres, referides al tractament dels residus de la depuradora o d'altres punts de la producció, també

possibles focus de pudors. És la química, estúpid! Sí, hi ha una altra química que també ha fallat, no la química de la taula periòdica sinó la que podem definir com a entesa o amb l'anglicisme "feeling".

Sí, no hi ha hagut química, en relació a aquest problema, entre els veïns i veïnes afectats i l'Ajuntament, tampoc amb l'empresa. És especialment preocupant la manca de química entre els veïns i veïnes i els seus representants, els qui se suposa, i m'hi incloc, hem de defensar i vetllar per les seves necessitats.

La creació formal d'un grup de veïns i veïnes per afrontar aquesta situació i enfortir la interlocució amb l'Ajuntament i l'empresa és una bona notícia i, sens dubte, ha de ser una bona manera per fer que aquesta química, la que es pugui generar entre els representants municipals i els veïns i veïnes, també contribueixi a resoldre aquest problema.És la química, veïns i veïnes, la química! n

ESPAI ESCOLAR [primer dia d’escola

Primer dia d’escola

Montserrat Asencio Duran Cap d’Estudis de l’Escola Montserrat

E

Després d’un estiu molt calorós, el dia 12 de setembre vam començar l’escola amb un temps plujós i més aviat fresquet. l primer dia d’escola va ser un dia carregat d’emocions: l’alegria dels nens i nenes per tornar a trobar els companys de classe, els nervis pel canvi, per passar un curs més, per canviar de tutor o de classe, els plors dels petits que comencen P3, ...

Els nens i nenes començaven un curs més amb la il·lusió d’estrenar motxilla, llibretes, estoig i colors, i amb la seguretat que els dóna tornar

a la rutina que normalment es perd durant els mesos d’estiu.

Després dels retrobaments i abans d’entrar a classe, un cop els nens i nenes es van distribuir en files per cursos, la directora de l’escola, la Sra. Montserrat Xandrich, va presentar els mestres de l’escola i va fer un discurs de benvinguda que va

anar seguit d’unes paraules del president de l’AMPA i del primer tinent d’alcalde.

Un cop acabats els discursos, els alumnes es van dirigir a les seves aules acompanyats dels seus tutors, disposats a començar a treballar amb ganes, assolir nous reptes i continuar creixent i aprenent dia a dia. n

pds_43

ESPAI ESCOLAR [primer dia d’escola

44_pds

26 de seTemBre dia eUroPeU de les lleNGÜes Montserrat Asencio Duran Cap d’Estudis de l’Escola Montserrat

E

A l’escola Montserrat celebrem aquesta diada des de fa més de deu anys, fent una activitat conjunta de P4 a sisè.

I per què celebrem aquesta festa? Doncs perquè els nostres i les nostres alumnes prenguin consciència de que a Europa es parlen moltes llengües diferents, no només les que es parlen als països de la pròpia Europa, sinó també les que parlen les persones que han vingut a Europa des de diferents indrets del món tals com Xina, Japó, Marroc, ...

Amb aquesta celebració, també pretenem que els nens i les nenes se n’adonin de la importància d’aprendre idiomes per poder comunicar-se amb gent d’altres països d’arreu del món.

Per a fer l’activitat, cada any es tria un tema o fil conductor que sovint coincideix amb la celebració dels anys internacionals o esdeveniments significatius per l’escola. Aquest curs, arran dels fets ocorreguts a principis de setembre, la comissió encarregada de preparar l’activitat va pensar vincular l’activitat del Dia Europeu de les Llengües amb els conflictes actuals, tant del món com escolars.

D’aquesta manera, vam engegar la màquina de les idees i vam decidir buscar adjectius per descriure l’escola que tots volem per tal d’evitar aquests conflictes.

El títol de l’activitat va ser: VOLEM UNA ESCOLA...

Es van triar diferents adjectius que diuen com ha de ser l’escola que tots volem: una escola que sigui de tots, que ens agradi a tots i on tots hi estiguem bé.

ESPAI ESCOLAR [26 de setembre dia europeu de les llengües

Com us podeu imaginar, tot van ser paraules positives: una escola bonica, una escola alegre, una escola respectuosa, …

A més, a cada classe se li va assignar una llengua diferent, una de les moltes llengües que es parlen a l’Europa actual. En les classes on hi ha un alumne amb una llengua materna diferent, l’idioma que es va treballar va ser el d’aquest alumne. D’aquesta manera, els alumnes estaven més implicats i motivats en l’activitat.

Cada curs va treballar a classe el significat de l’adjectiu que havia triat i va buscar la seva traducció en la llengua que li va ser assignada. Després, van escriure i decorar la paraula que havien triat junt amb l’idioma i la bandera del país d’on prové.

El dia de la festa, dos representants de cada curs van sortir davant de tota l’escola per explicar-nos com volien que fos l’escola, dient-nos l’adjectiu havien triat i llegint un escrit que havien fet utilitzant aquest adjectiu i ens van dir com es deia aquesta paraula en la llengua que havien treballat.

Els treballs es van penjar en un mural a l’entrada de l’escola, perquè tothom pogués veure com volem que sigui la nostra escola i perquè tothom tingués una petita mostra de les diferents llengües que es parlen a Europa. n

46_pds

Aquí teniu els adjectius i els idiomes que es va treballar enguany pel Dia Europeu de les Llengües: CURS ADJECTIU P4 A i B Feliç P5 A i B Divertida 1r A Amable 1r B Afectiva, amb molt d’amor 2n A Respectuosa 2n B Positiva 3r A Motivadora 3r B Generosa 3r C Segura 4t A Tolerant 4t B Compromesa 5è A Justa 5è B Inclusiva 6è A Comprensiva 6è B Prudent, sense conflictes

IDIOMA Castellà Xinès Portuguès Romanès Bosnià Italià Suec Ucraïnès Anglès Alemany Àrab Grec Eslovac Japonès Holandès

ESPAI ESCOLAR [26 de setembre dia europeu de les llengĂźes

pds_47

ESPAI ESCOLAR

casaleT del JUliol Tamara Serrano Educadora – Directora Casalet

A l’escola bressol Confetti oferim casalet el mes de juliol. L’equip està format per algunes de les educadores que ja treballem a l’escola, així com la metodologia i les rutines són les mateixes que utilitzem durant el curs.

E

Pops

48_pds

l nombre d’infants disminueix i s’agrupen en quatre aules i es distribueixen per edat, intentant mantenir l’educadora referent.

Els grups són: · Aula dels xipirons (nadons) · Aula dels pops (1-2 anys) ·Aula de les calamars (1-2 anys i 2-3 anys) ·Aules de les sèpies (2-3 anys) Treballem com a centre d’interès “l’estiu”, on les propostes d’activitat se centren generalment en experimentar amb aigua.

A través de l’aigua s’obté un ventall ampli de propostes com: experimentar amb glaçons, experimentar amb diferents mides de pots (foradats, allargats...) combinats amb culleres de diferents materials i mides (fusta, metall, plàstic, ...) tot jugant dins la piscina de plàstic.

Els infants, a través de la repetició de les propostes, han desenvolupat els hàbits d’autonomia com: treure’s la roba, posar-se les xancletes i banyador...

Els objectius de treballar amb l’aigua són: ·Conèixer l’aigua i la seva textura. ·Descobrir les possibilitats amb els objectes. ·Treballar els conceptes “ple – buit” i “dins – fora”. ·Gaudir del contacte amb l’aigua. ·Interaccionar amb els companys. ·Desenvolupar conceptes motrius com la coordinació viso-motriu, l’equilibri, la velocitat... ·Experimentar la sensació de refrescar-se. ·Relacionar i associar conceptes relacionats amb l’estiu com: banyador, platja, mar, calor...

ESPAI ESCOLAR [confetti

Xipirons

Calamars

PREPARACIÓ DE L’ACTIVITAT L’experimentació amb aigua es realitza en tots els grups classe adaptant-la a cada edat.

La preparació prèvia consisteix a emplenar piscines i recipients grans d’aigua, on afegim diferents materials com: pots de totes les mides, recipients amb forats, tubs de diferents dimensions... a més dels materials que els infants porten de casa com: pistoles d’aigua i escumes entre d’altres. És una proposta totalment lliure i es respecte la participació de cada infant. La durada de l’activitat pot durar fins a 45 minuts ja que disposem de dues educadores, una pot entrar a l’aula amb els infants que no desitgin continuar i l’altra seguir l’estona de joc.

Les educadores a més d’observar participen activament en la proposta.n

Pops

Sèpies

Sèpies

pds_49

viatges els "moTerUs" SANT CORNELIUS

Jordi Costa

De les moltes sortides que hem fet durant aquest any, algunes les hem descobert per altres grups, algunes ja són conegudes per nosaltres mateixos però aquest mes d'agost va ser un bon amic que ens va recomanar visitar les mines de carbó de Sant Corneli a la població de Cercs (Berguedà).

50_pds

S

ortim de bon matí de Sarrià de Ter per l'Eix Transversal fins a Vic, on parem a fer l'esmorzar; després ja agafem la C-154 cap a Gironella per arribar a Berga, on passem de llarg i seguim fins a Saldes; aquí fem una primera parada per gaudir de les vistes del massís del Pedraforca i després de la foto de record, el voregem per sota i arribem al mirador de Gresolet, un indret dels que tallen la respiració.

Hem de continuar la ruta cap al coll de Pradell que ens acosta a Vallcebre però deixem la carretera al baixar el port per enllaçar una pista asfaltada que ens portarà a Sant Corneli; seguim gaudint de bones vistes amb un cel ben clar i passem per Fumanya, on hi ha un jaciment amb petjades de dinosaure que a contracor no podem visitar perquè la jornada ja és massa atapeïda.

Arribem ja a quarts de dotze al museu de les mines i després d'una interessant visita en la que es poden observar els ele-

VIATGES [els “moterus”

Dalt les vagonetes per entrar a les mines de carbó de Cercs. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Fotos Jordi Costa.

ments de la vida quotidiana de l'època i veure un audiovisual sobre la revolta carlina, arriba el moment de pujar a les vagonetes adaptades a passatgers per endinsar-nos uns cinc-cents metres a pla dins la mina.

La sortida es fa a peu i es poden contemplar dins la galeria, amb l'explicació de la guia que ens acompanya, els diferents sistemes de treball dels miners, des dels primers dies fins al final dels seus 150 anys d'història. També es pot passejar per tota la colònia on hi havia els habitatges.

Amb el cor encongit per les condicions de treball dels miners, fins i tot els més recents, arribem ja a l'exterior i ens obsequien amb un toc de sirena per acomiadar-nos; tot i ser un gest festiu per a nosaltres, ens expliquen que quan la sirena tocava fora d'hora de canvi de torn, anunciava algun accident o desgràcia dins la mina.

Tornem a pujar a la moto, ja són quarts de dues, i ens engresquem a seguir la carretera amunt per anar cap a Berga; la pista que fins ara era asfaltada, cada vegada es va trencant més i més, fins que després de travessar un ramat de vaques ens trobem davant una pista de terra. Fem el cor fort i per no ser el primer que gira cua, comencem a pujar; per sort no ha plogut i després d'algun ensurt aconseguim arribar a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera.

Recuperem la carretera asfaltada però ja són les tres de la tarda i la gana comença a apretar; baixem ja cap a Berga però abans de buscar restaurant fem una parada al pi de les branques; ara que el cor ja tornava a gaudir de les vistes i la carretera, se'ns torna a encongir al veure el pi després dels atacs que ha sofert.

Abans d'arribar a Berga, trobem el restaurant els Roures a Espinalbet i tot i ser les quatre de la tarda encara ens donen dinar i descobrim unes patates emmascarades que recorden al trinxat.

Fem una bona sobretaula i després ja enfilem la tornada cap a casa per Vic i l'Eix. Fins la propera, salut i ràfegues. n

pds_51

viatges YadZ LA CIUTAT DE LES TORRES DE vENT I SILENCI A LES PORTES DELS GRANS DESERTS DE L’IRAN

Bet Sau

Les torres del vent, sistemes ancestrals de ventilació domèstica. Yadz. Foto: Elisabet Sau

L’Iran és un país que des de l’any 1979 ha estat molt tancat als visitants. Aquest tancament i aïllament internacional es va produir quan l’aiatolà Jhomeini Esquema de funcionament d’una torre del vent. va enderrocar el darrer xa de la dinastia Pahlevi i va Font: internet instaurar una república islàmica autoritària amb un fort component religiós en el govern de les institucions, unes normes socials i de convivència molt estrictes i uns drets democràtics de la ciutadania (llibertat d’expressió, reunió, etc.) fortament controlats o directament prohibits. El pas dels anys ha portat l’Iran a suavitzar algunes de les restriccions fonamentals i a obrir-se progressivament a l’exterior. L’Iran és un país perfectament preparat per acollir visitants, amb uns hotels acurats, unes bones infraestructures i serveis, una gastronomia rica i molt variada i una població educadíssima que és molt amable i s’acosta al turista donant les gràcies que hi hagis anat i interessat pel seu país. Si l’Iran és un dels bressols de la humanitat, Yadz és una de les ciutats més velles del món , diuen.

52_pds

VIATGES [yadz

L

La torre del silenci i els espais funeraris zoroastrians. Yadz. Foto: Montserrat Ruiz

a República islàmica de l’Iran és un país extens, més d’1 milió de km2, on viuen més de 70 milions de persones. La seva posició geogràfica a la franja dels grans deserts mundials hi situa els de Kavir i Lut, que ocupen bona part del seu territori. Les dures condicions dels deserts (Lut és un dels punts més càlids del planeta, amb temperatures que poden superar els 50º a l’estiu) han fet que la població s’hagi situat en nuclis urbans a una certa alçada de les grans serralades que tanquen el país, els Zagres per l’oest i l’Elburz al nord, i així evitar les elevades temperatures estiuenques.

L’Iran és un país ric gràcies als recursos energètics que abunden en el seu subsòl, el petroli i el gas, començats a explotar a principis del segle XX. Aquesta font d’ingressos ha servit per millorar les condicions de vida de la població, ja que, segons el nostre guia, els guanys s’inverteixen en educació i sanitat públiques per a tothom i en infraestructures. La població iraniana se situa a la franja alta del PIB per càpita, número 65 dels 179 països del món segons el Fons Monetari Internacio-

d’estat i el xa Abbas 1r va fer créixer la cultura persa . Quomm és un dels llocs de pelegrinatge del xiisme iranià; Kashan destaca pels palaus i jardins dels mercaders, que són patrimoni de la Humanitat, i Teheran és la capital actual.

Yazd no es troba ben bé en el recorregut d’aquesta carretera sinó més a la part central del país, a les portes dels Durant el funcionament de les gran rutes comercials, l’Iran dos grans deserts . L’eera una important cruïlla dels camins que tant anaven cap lecció com a tema per a a la Xina com a l’Índia. Font: Wikipedia, la Ruta de la seda l’article rau en el fet de ser el bressol d’una religió avui minoritària, el nal l’any 2017 i en un lloc elevat de l’índex de desenvolupament humà zoroastrisme, i en la particular arquitectura del seu centre històric. elaborat per l’ONU (número 84).

El nostre viatge va transcórrer per les ciutats que es troben a la principal carretera que des de Teheran, al nord del país, baixa cap al sud comunicant aquest rosari de ciutats a mitja alçada. Aquestes ciutats han estat successives capitals del país des de l’època Aquemènida (539 a 330 aC). Shiraz, la ciutat més llunyana de Teheran, facilita la visita a les principals ruïnes històriques dels aquemènides, amb Persèpolis com a capital dels reis d’aquest imperi.

Shiraz també va ser la capital del país cap al 1750 fins que Teheran li va agafar el relleu a finals del segle XVIII. Isfahan va esdevenir-ne la capital entre 1501-1736. En aquest període es va adoptar el xiisme com a religió

YADZ, LA BELLESA D’UNA DE LES CIUTATS MÉS VELLES DEL MÓN Yadz és una ciutat d’uns 500.000 habitants a uns 400 km al sud de Teheran que va ser fundada a l’època sassànida (entre el segle III i V dC) i que va tenir el seu meu moment àlgid entre els segles XIV-XV, quan va despuntar com a ciutat caravanera amb un intens comerç d’estores i seda.

La importància turística de Yadz rau en la històrica ciutat vella, conformada per un entramat de carrerons estrets i ombrívols, que separen les cases fetes de fang i pedra, tancades al carrer per unes robustes portes de fusta i amb poques fines-

pds_53

viatges a la gran sala d’oracions on hi ha el mirhab, profusament decorada amb les rajoles de colors blaus, verds i taronges, amb motius que a nosaltres ens semblen sanefes però que són paraules encadenades en persa evocant Alà.

El mes de juliol de 2017, la UNESCO va incloure Yadz a la llista del patrimoni mundial com a testimoni de forma de vida del desert ben adaptada per a garantir-ne la vida.

Aquest reconeixement mundial es va unir al que ja tenia la ciutat pel sistema d’abastament d’aigua: els quanats. Els quanats o pous de mina són uns canals subterranis que El caravanserai del Zeno-i-din és singular agafen l’aigua directament als freàper les torres tics o les fonts de les altes serralaque li donen un aspecte de fortificació des, moltes de les quals estan nevaque es confon des a l’hivern, i la condueixen cap on amb el color del desert. es necessita per uns canals subteFoto: Elisabet Sau rranis . Aquests canals ja es van idear a l’època dels aquemènides (550 AC -330AC), se n’han documentat uns 50.000 a tot Iran i generalment són subterranis fins arribar als L’interior s’articula al voltant d’un pati circular obert al cel que actualment permet camps que s’han de regar o a la ciul’accés a tots els espais i serveis de l’hotel. Foto: Elisabet Sau tat que ha d’abastir. Allà emergeix l’aigua subterrània i es distribueix en tres per evitar l’entrada de l’escalfor torres de ventilació és quan la torre canals de reg per l’agricultura o cap diürna. Moltes de les cases es com- connecta amb un pou sota terra al a la xarxa de distribució urbana. Els pleten amb les característiques fons del qual hi passa aigua, ja que canals subterranis estan a un màxim torres del vent que tenen com a fina- l’aire, al baixar a una certa profundi- de 300m de profunditat i el més llarg litat donar frescor a l’interior dels tat, es refreda gràcies al diferent arriba a tenir 40km. Al ser subterraedificis i als pous d’aigua. Aquestes gradient de temperatura entre l’inte- nis se n’assegura el manteniment i construccions a mode de xemeneia rior i l’exterior i la frescor que guan- s’evita l’evaporació deguda a les fordisposen d’uns obertures a la part ya ajuda a mantenir fresca l’aigua tes temperatures estiuenques.

Aquest sistema de ventilació de superior que, gràcies a la diferent orientació, poden captar qualsevol les cases és força comú a tot el prò- AUHURA MADZA, EL DEU ZOROÀSbrisa d’aire en alçada i fer-la baixar xim orient i fins i tot s’ha mantingut TRIC D’UNA DE LES RELIGIONS MÉS cap a l’interior de la casa aconse- en el temps fins arribar als nostres ANTIGUES DEL MÓN guint que es mobilitzi l’aire calent dies, com per exemple al recent cap a l’exterior a través de la matei- construït metro de Dubai.

Juntament amb la ciutat vella, el que Un altre edifici que nosaltres caracteritza Yazd és ser el bressol de xa torre o cap als patis. De fet, no es tracta tant d’aconseguir l’efecte vam visitar és la Mesquita dels la religió zoroàstrica, una de les més “aire condicionat” sinó el de ventila- divendres (mesquita Jameih), un edi- antigues d’Iran. L’origen és incert i dor, és a dir, tenir la sensació de cir- fici del segle XIV, amb una porta es remunta al segle VII aC; a l’època culació d’aire per tenir una certa d’entrada amb 2 minarets que són sassànida es va adoptar com a relisensació de frescor, especialment els més alts de tot Iran (48m). Al gran gió oficial fins a la invasió musulmapati central s’hi estenen les estores na, cap al 650, quan l’Iran va haver durant el tòrrid període estival.

Una altra utilitat que tenen les dels qui van a pregar orientades cap d’adoptar la religió islàmica i el

54_pds

VIATGES [yadz

zoroastrisme va decaure, ja sigui per la conversió a l’islam dels seus seguidors, ja sigui perquè bona part dels practicants van marxar cap a l’Índia. Actualment els zoroastrians continuen sent molt minoritaris a Iran, però en canvi han aconseguit créixer i prosperar a l’Índia, especialment a Bombai, on es coneixen com a parsis. Cal afegir que malgrat la rigidesa del règim iranià, els zoroastrians, com altres minories religioses, tenen reservat un escó de diputat al Parlament.

Els trets fonamentals d’aquesta culte ancestral es resumeixen en: el reconeixement d’un fundador, Zaratrusta o Zoroastre; un llibre sagrat, l’Avesta, on es recull la doctrina, i un deu omnipotent invisible i únic, Auhra Mazda. Conceptes com la immortalitat de l’ànima, la resurrecció del cos, el judici final, el paradís i l’infern, el salvador o el dualisme entre el bé i el mal, són aspectes que ells van formular i que després adoptaran altres religions, com el cristianisme.

A Yadz encara es poden visitar els vestigis d’aquesta religió. El Temple del foc és un edifici de culte relativament modern, de l’any 1940, coronat per la imatge d’Auhra Mazda, el déu del bé, El foc és l’element de la natura que es venera per la seva consideració de sagrat i aquest en concret crema ininterrompudament des de l’any 470 dC. El deu

zoroastric es representa en una mena d’àguila amb amples i obertes ales i un cos i cap d’una silueta masculina amb llarga barba i llarga cabellera.

Quant al foc, es fa difícil pensar que ha estat encès des de fa tant de temps, però cal dir que és un foc molt protegit en una mena de cambra de vidre que facilita la visió als devots que l’han d’observar des del vestíbul. En el moment que nosaltres l’estàvem visitant Al basar d’Isfahan es poden triar els models de xador per a diferents edats i sempre negres. Foto: Elisabet Sau hi van entrar tres homes vestits amb un conjunt com de forense, amb mascareta i guants, que s’hi van estar sagrats de la natura i no es poden una estona per a recuperar-lo i nete- contaminar. Aquesta pràctica morjar les cendres. La cura d’aquest foc tuòria es va prohibir el 1930 i en l’acés responsabilitat de la comunitat tualitat els zoroastrians disposen d’ zorastriana actual que vetlla per un cementiri específic al peu de les torns per evitar que no s’apagui ni antigues torres on els difunts són de dia ni de nit. enterrats en un cofre encimentat per L’altre vestigi, potser més evitar que les restes en descompoimpressionant, són les torres del sició contaminin el sòl. silenci, uns edificis circulars i oberts Una de les festes zoroastrianes al cel, situats en turons als afores de que es mantenen en l’Iran actual és la ciutat, on es deixaven els morts el Norouz, canvi d’any en aquest país per a ser devorats pels voltors. La que té lloc el 20-21 de març amb l’acreença antiga impedia que els rribada de la primavera i que també cadàvers fossin enterrats a terra ja celebren 12 països més d’aquesta que el cos es considerava impur i no regió. El Norouz va ser declarat podia ser ni enterrat ni cremat, ja patrimoni immaterial de la Humanique terra i foc són dos elements tat per la UNESCO l’any 2016.

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pds_55

viatges DORMIR EN UNA HOSTATGERIA DELS CARAVANERS Un dels allotjaments més originals del viatge a Iran va ser el caravansarai de Zein-o Din. Els caravansarai eren les hostatgeries dels caravaners que es van edificar en el recorregut de les grans rutes comercials entre Occident i Orient, la Ruta de la seda i la de les espècies.

El caravanserai de Zeno-i-din es va construir al segle XVI durant el

regnat del xa Abbas I, que va pensar que una bona manera de mantenir el pas de les caravanes per Iran era facilitar allotjaments segurs al llarg del recorregut.

L’arquitectura és molt particular ja que normalment només disposen d’ una entrada prou àmplia per a permetre el pas dels animals de càrrega que generalment descansaven en un pati obert. Així, mercaderies, animals i caravaners quedaven protegits de qualsevol inclemència pels murs gruixuts i gairebé inexpugnables dels edificis.

En el nostre cas ens vam allotjar en un espai a mode d’ampli passadís entre el mur del pati i l’exterior . El passadís estava compartimentat per una mena d’habitacions amb parets de tela gruixuda dins de les quals hi trobaves els matalassos estirats sobre una plataforma de fusta elevada del terra a la qual accedies per uns graonets, sense cap armari i sense llum ni sostres propis. La llum, com als refugis de muntanya, s’apagava a una hora concreta i el fet que el sostre fos el de la volta del passadís i que les parets de l’habitació fossin de roba no afavoria massa la intimitat. Els banys estaven fora d’aquest espai per dormir i tenien un regust d’alberg o casa de colònies, ja que els rentamans i les dutxes se succeïen de forma continua.

L’any 2006 la UNESCO va atorgar al Zeno-i-din un diploma que li reconeix la rehabilitació efectuada.

UN PAÍS ON ENCARA EL TURISTA ÉS L’EXCEPCIÓ Els iranians són persones molt educades i senten molta curiositat pels turistes, els quals encara són pocs. Aquesta singularitat va

fer que moltes, i sempre dones, s’adrecessin a parlar amb nosaltres i ens demanessin per fer-nos selfies amb elles . Com que des de la Revolució de Jomenini l’any 1979 ha estat molt aïllat de la resta del món, el turista encara troba poques tendes de souvenirs tal com les entenem per aquestes terres, ni tan sols a Persèpolis, que és un dels complexos arqueològics més importants del Pròxim Orient, però tampoc es pot fer servir la targeta de crèdit, a no ser que estiguis interessat en la compra d’estores o de caviar.

El país no presenta cap problema de salut a destacar i des del punt de vista alimentari és molt segur i es pot menjar de tot sense cap problema, cosa molt interessant per a qui li agradi provar plats, perquè la cuina iraniana és molt rica i elaborada i al restaurants les racions són tremendament generoses. L’Iran és a més un país molt net i amb poca pobresa als carrers; de fet només a Teheran vam poder veure persones que mendicaven al carrer.

La càrrega històrica d’aquest bressol de civilitzacions, l’amabilitat i correcció de la seva gent i la bellesa del paisatge desèrtic facilita que mentre el visites t’oblidis del mocador que com a dona has de portar des que surts de l’habitació de l’hotel o de problemàtiques que al món occidental han quedat progressivament superades. A Iran encara és vigent la pena de mort o la condemna dels homosexuals i, juntament amb altres prohibicions, es col·loca molt amunt en la llista de països que no respecten els drets humans. Tanmateix, l’Iran és el quart país del món que acull refugiats, per parlar d’un tema sensible a Catalunya. Segons l’ACNUR, hi vivien prop d’1 milió de refugiats a finals del 2016, que majoritàriament provenien d’Afganistan, amb qui tenen llengua en comú. n

natura sorTida al moNT PerdUT (3.355 m)

Eduard Danés

S

El 16 i 17 de juny estava planejat anar al Mont Perdut; situat a la Vall d’Ordesa, és el massís calcari més alt d´Europa; faltava decidir el recorregut. Sobre el mapa tot és molt fàcil, no hi ha pujades ni baixades i en qüestió de menys d’un pam ja has fet 6 tres mils, per això és necessari tenir algunes referències més realistes i practiques com guies de muntanya o preguntar-li a algú que hi hagi estat. Dels 5 que hi anem només 2 hi han anat ja fa uns quants anys (potser masses), i és per això que hem de consultar alguna guia per saber amb més precisió el que es pot tardar en fer els cims; després de veure que alguns no estem prou en forma, creiem que el més sensat és fer el Mont Perdut per la via normal, i si ens sobren forces fer algun altre cim com el Cilindre de Marboré. Quedem dissabte a les 9 del matí.

Baixant el tram de "La Escupidera" amb el Cilindre de Marbore (3.325 m.) al fons.

ortim amb 2 cotxes, no volem anar anxovats amb les motxilles i la resta de coses que portem, tenim un mínim de 4 hores de viatge, per sort el bon temps ens acompanyarà aquests dies i el dissabte podrem dormir fent bivac a sobre l´herba, sense tenda ni res, com si forméssim part de la fauna animal de la muntanya (bé, amb sac de dormir i roba

sí, que a 2.200 m fa una mica de fred).

Per fi arribem a l’aparcament de la "Pradera d´Ordesa" (1.320 m.) una mica més amunt del poble de Torla; em sorprèn la quantitat de cotxes que hi ha, no sembla que anem a la muntanya, sembla que estiguem de turisme per la Costa Brava. Després de dinar al costat del cotxe a sota uns arbres, endrecem el que no ens fa falta i ens posem a caminar,

pds_57

natura

Tram de "Las clavijas" de cami cap al refugi.

tenim més de 4 hores fins arribar al refugi de Góriz, agafem un camí tot ple d´arbres que després d´anar pujant suaument ens porta a les 2 "Gradas de Soaso" (1.700 m), una col·lecció de cascades d´aigua una darrera l´altra que em sorprèn molt gratament; seguim el camí que ens porta fins al fons de la vall per un prat verdíssim on ens espera un salt d´aigua brutal i on s’acaba el recorregut turístic. Nosaltres ens enfilem pel camí de les "clavijas", un tram que s´enfila per una paret de roca que degut a la seva verticalitat hi ha clavades unes cadenes i claus per poder-te agafar. Un cop superat aquest tram amb 20 minuts arribem al refugi. Anem molt bé de temps i a més no hem de muntar tendes. Al final en Pablo i en Josep troben lloc al refugi per unes anul·lacions, però en Quim, l´Hermes i jo preferim dormir sota les estrelles.

A trenc d’alba ens aixequem i ens preparem per pujar al cim, són 900 m de pujada, 1.900 m de baixada i després la tornada amb cotxe (que potser té més perill que la muntanya degut al cansament que ja portarem acumulat).

58_pds

Una part de les "Gradas de Soaso".

Cascada de Cua de Cavall situada al fons de la vall del circ de Soaso.

NATURA [sortida al mont perdut

Mont Perdut al fons, tram de "La Escupidera" i en primer terme l estany glacat.

Abans de pujar preguntem per l’estat de la neu i ens informen que al tram de la "La Escupidera" fan falta piolet i grampons, aquesta es l´última pujada d’uns 300 m. per arribar al cim i és com un punt negre de la muntanya, on cada any hi ha accidents mortals degut a la pendent i al gel, ja que si rellisques i no

et saps parar és com un tobogan que et llença al buit.

Deixem els sacs en una taquilla del refugi i tirem cap amunt, en Pablo finalment decideix no pujar el tram de "La Escupidera", no té experiència amb neu i baixarà amb un altre grup mentre nosaltres acabem de pujar. Un cop a

dalt cap a les 10.15 en Quim, jo, en Josep i l´Hermes ens fem les fotos de rigor i baixem cap al refugi, allà ens trobem en Pablo, mengem alguna cosa i agafem el camí de tornada cap al cotxe, ens equivoquem al voler fer una variant i hem d’acabar baixant pel dret i tornar a agafar el camí bo. La tornada se’ns fa feixuga, és llarga i ja sabem tot el que ens queda, a l´Hermes i a mi ens han sortit butllofes als peus (degut a les botes mal ajustades o al fregament amb el peus molls per la suor). De la muntanya aprens moltes lliçons i una és que no pots abandonar quan tu en tens ganes, sinó a superar-te per arribar a on calgui.

Finalment arribem al cotxe cap a les 6 de la tarda i ens remullem al riu que ens fa molta falta, està molt freda i no som capaços ni d’aguantar 5 segons a dins, mengem el que ens queda per emplenar la panxa i agafem el camí de tornada cap a casa.n

pds_59

salut reFredaT o GriP? Neus Aguilar Mas Metgessa resident de Medicina de Família EAP Sarrià de Ter

EL REFREDAT El refredat és una malaltia lleu provocada per un virus normalment de la família del Rinovirus o Coronavirus entre d’altres. Causa mucositat nasal, sensació de mal de coll i de cap, tos, esternuts i ulls plorosos.

Habitualment comença pel nas i la gola i només en alguns casos pot baixar als bronquis. Tot i que es poden patir entre 2 i 5 refredats l’any sobretot en els mesos freds (però també a l’estiu pels aires acondicionats), cura per si sol al cap de menys d’una setmana.

LA GRIP La grip estacional també és una malaltia causada per un virus, en aquest cas de la família Influenza.

Apareix en forma d’epidèmia a l’hivern durant els mesos de fred. Té un inici més brusc, amb febre alta de fins a 40ºC, dolor d’ossos i musculars, cansament intens, mal de cap i de coll, malestar general, sensació

60_pds

de nas tapat i tos seca. Algunes vegades també produeix diarrees, nàusees, vòmits i pèrdua de gana, tot i que alguns altres virus poden produir aquests mateixos símptomes. La febre que provoca la grip dura uns 45 dies i la tos i el cansament poden durar fins i tot 3 setmanes.

COM PUC PREVENIR EL REFREDAT I LA GRIP? El contagi d’ambdues malalties és mitjançant el contacte amb les mans brutes i les microgotes que es dispersen per l’aire al tossir o esternudar.

Per evitar el contagi a una altra persona és de vital importància: - Rentar-se sovint les mans.

- Tapar-se la boca amb un mocador o amb la mà al tossir o esternudar.

- Utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i llençar-los en una bossa que després s’ha de lligar i llençar.

- Evitar compartir aliments, vasos i coberts.

- Ventilar diversos cops al dia l’habitació on hi hagi algú amb refredat o grip.

I LA VACUNA DE LA GRIP? Les persones vacunades tenen una probabilitat més baixa de contagi, i per això la vacuna pot ser útil per ajudar a prevenir la grip, però no el refredat. L’objectiu de la vacunació no és només evitar la infecció, sinó prevenir les complicacions que pot comportar en persones especialment vulnerables en que aquestes poden ser greus.

Les persones que s’haurien de vacunar són: - Les de més de 60 anys - Les que viuen en residències o centres sociosanitaris - Adults o nens amb malalties pulmonars o cardíaques cròniques, així com les que tenen diabetis i malalties importants del ronyó i del fetge.

- Les immunodeprimides, ja sigui pel VIH o perquè facin un tractament per baixar les defenses com ara els trasplantats o persones que estan fent tractament amb quimioteràpia.

- Persones amb obesitat mòrbida També s’adreça a grups de la

SALUT

població que poden transmetre la grip a persones d’alt risc com ara els professionals de la salut, els treballadors d’institucions tancades com ara residències geriàtriques i centres de malalts crònics, i les que realitzen assistència domiciliària, com ara els cuidadors de gent gran.

S’ha de recordar que cal vacunarse anualment abans de començar l’hivern perquè la vacuna tingui temps a fer efecte. Cada any per la tardor es duu a terme la Campanya de Vacunació contra la Grip en tots els CAP de Catalunya.

CAL QUE FACI TRACTAMENT? El tractament tant del refredat com de la grip es basa en el control dels símptomes, no hi ha cap medicament que curi ni el refredat ni la grip.

És important descansar i hidratar-se bevent molta aigua, sucs, brous o infusions.

Si apareix febre, dolor en les articulacions o muscular i mal de cap pot ser d’utilitat prendre paracetamol o ibuprofè. En el cas de la febre també són útils les dutxes amb aigua tèbia, evitar l’excés de roba i posar-se compreses humides al front, aixelles i engonals.

En cas de sensació de nas tapat, fer-se rentats nasals amb sèrum fisiològic o aigua amb sal, així com respirar vapors d’aigua pot ajudar a eliminar les secrecions.

Per a la irritació de la gola va bé beure petits glops d’aigua o infusions regularment i també els caramels sense sucre. S’ha d’evitar tossir o gargamellejar si no és per treure mocs, ja que augmenta la irritació i

la tos. Cal evitar el fum del tabac, i si es fuma pot ser un bon moment per deixar de fumar.

Per últim s’ha de tenir en compte que els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip!

QUAN CAL CONSULTAR AL METGE O INFERMERA? La majoria de persones poden passar el refredat i la grip sense que les atengui cap professional sanitari.

Només caldria consultar al vostre metge o infermera si no milloreu a partir del 4-5è dia en el cas de la grip, si apareix ofec o expectoració verda/ fosca, si es té una malaltia crònica i en persones d’edat avançada. En el cas de necessitar la baixa laboral també serà necessari acudir al metge. n

pds_61

esport

Josep M Santiago Regidor d’esports

“AL LIMITE” GUANYA EL TORNEIG D’ESTIU DE SARRIÀ DE DALT SEguEIx CrEIxEnt EL nOMBrE D’EQuIPS PArtICIPAntS

L’

equip “Al Limite” va imposar-se a la final per 2-1 i es va emportar el campionat d’estiu de Futbol Pista que se celebra com cada juliol a la pista poliesportiva de Sarrià de Dalt. Enguany van ser 9

62_pds

equips els participants i més d’un centenar de jugadors els que van compaginar esport i fresca al Centre Cívic La Cooperativa. Això és un creixement de més d’un 10 % en relació a l’any anterior, fet que motiva l’ajuntament per mantenir l’activitat i

potenciar-la de cara a futurs estius.

Que es pugui fer o no a Sarrià de Dalt el 2018 dependrà de com avancin les obres d’ampliació de la piscina municipal i de la nova pista poliesportiva que s’ha de fer. En tot cas, el torneig es faria al pavelló municipal. n

ESPORTS

ARRENQUEN LES LLIGUES INTERMUNICIPALS D’ESPORT I DE LLEURE 17-18

èxIt D’InSCrIPCIOnS I MOLtES nOVEtAtS En L’EDICIó D’EnguAnY

A

principis d’octubre s’ha iniciat la Lliga Intermunicipal d’Esport i de Lleure 17-18 de Futbol Sala que per segon any consecutiu organitza l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Enguany comptarà amb la participació de 16 equips i prop de 200 jugadors. Podrien haver estat més, però un dels equips es va voler inscriure amb la competició ja iniciada i no es va poder formalitzar. Els partits es disputen de dilluns a divendres al Pavelló Municipal de Sarrià de Ter, al

Pavelló de Pont Major de Girona i al Pavelló Municipal de Sant Julià de Ramis.

A principis de novembre s’iniciarà la competició de bàsquet, que comptarà amb 7 o 8 equips i un centenar de jugadors més, i que també ha crescut en relació a la temporada anterior.

Amb la intenció de potenciar la pràctica de l’esport entre les noies, i com que en les darreres edicions no hi havia hagut cap participant femenina, es va aprovar un descompte del 30 % en el cost de la inscripció en

cas de les esportistes. De moment no s’ha animat ningú amb el Futbol Sala, però sí amb el Bàsquet. Les inscripcions estan obertes al llarg de la temporada i tots els equips poden fer incorporacions. Esperem que al final de la lliga siguin més noies!

Les lligues volen tenir un aspecte més lúdic i esportiu que competitiu, i per això el premi més important no serà al campió sinó a l’equip que guanyi la classificació de Més Esportiu. Aquestes puntuacions les donaran els àrbitres dels partits a la finalització dels diferents encontres. n

LA PISCINA TANCA UN ALTRE ESTIU MOLT POSITIU

EL nOu rèCOrD D’ABOnAMEntS I VEnDA D’EntrADES OBLIgA A L’AMPLIACIó

A

Tot i que la Piscina Municipal de Sarrià de Ter ja té els seus anyets i arrossega els problemes habituals d’aquest tipus d’equipaments amb el pas dels anys, temporada rere temporada es demostra que els usuaris estan satisfets. I és que novament aquest 2017 s’han superat els 1.000 abonats i el nombre d’entrades de dia venudes ha arribat a un nou rècord. Tenint en compte que només es poden abonar els empadronats al nostre municipi i que el preu de l’entrada de dia és de 10 €,

està clar que la gent valora el servei.

Pel que fa a casals i campus esportius, tot i que aplicant la nova normativa de la Generalitat de Catalunya (Decret 67/2016 de 5 de juliol) es va demanar documentació que no tots els habituals a venir a la piscina complien, també es van superar les xifres d’altres temporades amb entitats esportives i escolars tant de Sarrià de Ter, com de Girona i Medinyà.

Tot plegat ha acabat de ser l’empenta definitiva perquè l’equip de govern hagi pres la decisió d’ampliar l’àrea de gespa de la piscina, per tal de

poder acollir aquest volum d’usuaris amb les màximes garanties i qualitat de servei. S’aprofitarà per fer petites però necessàries reformes als vestidors, per fer-ne un d’adaptat, per instal·lar una grua que permeti el bany a persones amb discapacitats, i per comprar un nou robot netejafons automàtic. Aquesta ampliació es farà ocupant l’espai de la pista poliesportiva. Fet aquest que motivarà en una segona fase moure aquesta pista poliesportiva i fer-la nova entre l’edifici del Centre Cívic i el Parc de Salut. Les obres de tot plegat començaran en breu. n

pds_63

esport

ELS PASSATS DIES 1 I 2 DE JULIOL ES VA CELEBRAR A LA PISTA DE LA RASA LA XXXV EDICIÓ DEL TORNEIG DE 24 HORES FUTBOL PISTA DE SARRIÀ DE TER Joan Quesada

Equip Ricauto Edm

Ens omple d’orgull poder dir que les 24 HORES FUTBOL PISTA DE SARRIÀ DE TER són en l’actualitat el torneig de futbol pista més antic de tot Espanya.

64_pds

D

es del F.C. Sarrià de Ter volem agrair a tots aquells homes i dones que durant tots aquests anys i de manera totalment desinteressada, amb el seu esforç i la seva passió, han sigut capaços de fer funcionar aquest torneig i perquè, gràcies a ells, avui podem dir que les 24 HORES DE FUTBOL PISTA són un acte esportiu referencial en la seva categoria a la província de Girona.

Ara fa dos anys que les 24 HORES DE FUTBOL PISTA, que abans gestionava un comitè organitzador propi, ha passat a ser gestionades directament pel F.C. SARRIÀ DE TER. El temps dóna experiència, però també crema les persones, i és quan veus que els canvis es fan necessaris per no perdre allò pel que molta gent ha lluitat tan durament.

Dit això, anem a parlar de com han anat les 24 HORES DE FUTBOL PISTA d’aquest any.

Equip Bar Cuéllar

Equip FC. Sarrià

Han estat unes 24 hores amb molta expectativa per la inexperiència de molts dels col·laboradors, però tot i els primers nervis hem de dir que han passat amb una nota excel·lent i que amb persones així les 24 HORES DE FUTBOL PISTA DE SARRIÀ DE TER té un futur fantàstic.

En l’apartat purament esportiu hem de dir que vam començar el torneig amb una gran tempesta d’aigua que ens va fer traslladar tot

l’operatiu al pavelló municipal. Allà, es va haver de disputar el partit inaugural i un altre partit més, però tan aviat com la pluja ens va donar una treva i després de molta feina per part de voluntaris i d’organitzadors del torneig per eixugar i deixar la pista perfecta per a la pràctica del futbol pista, vam tornar-hi per a disputar el tercer partit, i així poder complaure tots aquells jugadors dels equips participants que el que volien per sobre de tot era poder

gaudir de l’essència del nostre torneig. Essència que no es cap altra, que la de poder jugar a la pista i viure l’ambient de la Rasa.

El guanyador d’aquest any ha estat BAR CUELLAR, després d’imposar-se a la final a l’equip MACABI, i creiem que el nivell demostrat en aquest torneig ha sigut molt elevat.

Agraïm a tots els equips participants la seva esportivitat en aquest torneig i els instem a participar en la XXXVI edició. n

pds_65

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Si la muntanya ve cap a tu, corre! És una esllavissada.

Editorial

Anem pel nº 98 i des del nº 37 d’aquesta revista corresponent al segon trimestre de l’any 2001, és a dir: fa més de setze anys, que venim denunciant la presència de l’àguila franquista al Pont de l’Aigua i exigint-ne la seva retirada.

Han passat governants de tots colors aquí, allà i més enllà i ningú mai no ens ha fet cas. Sabíem, i ho hem dit de mil maneres, que la seva presència era una ofensa pels sarrianencs, pels antifeixistes i pels demòcrates en general. Sabíem també que el temps ens acabaria donant la raó.

I així ha estat. El 19 de juliol, l’Ajuntament de Girona decideix retirar les àligues franquistes del pont, complint d’aquesta manera amb la nostra vella reivindicació.

Ens sentim satisfets. Adéu gallina!

Vagis al museu, a la cassola o on sigui que vagis!

Sam Enfot, Redactor en Cap.

El Prussés

En aquestes pàgines sempre hem intentat combinar actualitat i humor però no ens és gens fàcil. Ens agradaria fer una nota informativa del procés del Prussés però això s’escriu amb uns dies d’antelació i quan es publiqui tot serà ja tan vell!

Els fets s’esdevenen amb tanta celeritat que les notícies queden antiquades d’un dia per l’altre o d’una hora per l’altra.

Contra el que presagiaven els d’allà, hi ha hagut urnes. Han

segrestat paperetes però n’hem tingut i també garrotades i Piolín.

Hem votat. Hem tingut declaració d’independència sí però no. Europa se’ns gira d’esquena però ens mira a cua d’ull. I després detencions, i ni un pas enrere, i els carrers seran sempre nostres, i...

Algú ha dit que d’ençà que van exhumar el cos de Dalí la política ha esdevingut surrealista.

Potser al geni de Port Lligat l’hauríem de fer president honorífic de la Genialitat de Catalunya.

Carlus Puigdevall, TSN, BCN.

Breus

-Sant Julià de Ramis descarta posar el nom de Pont del Primer d’Octubre al túnel on el president va canviar de cotxe per despistar la poli que el seguia.

-Confirmat. Tot el que està passant no és real. És només el rodatge d’un nou capítol de l’exitosa sèrie de TVE El Ministerio del Tiempo.

No ens esverem! No perdem la calma. Tot és ficció i aviat tornarem a la normalitat.

O no.

Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

Les Luthiers

Nota de la Redacció

Aquí ens queda un espai en blanc que no sabem com emplenar.

Podríem seguir parlant del Procés i de tots els fets que l’envolten, però també cansa una mica, no?

La vida és molt més que la política.

Anem al cine, a teatre, a concerts o a passejar. Agafem la bicicleta i gaudim dels carril bici que ens porta fins a Girona. Fem el toc amb els amics encara que pensin diferent i, sobretot, passem-ho bé!

La Reivindicació

Sí, ja sabem que a l’editorial hem dit que la nostra vella reivindicació s’havia complert, però no ens quedarem tranquils fins que efectivament siguin retirades les gallines del Pont. I després ja pensarem quines altres coses cal reivindicar.

Així pel cap baix se’ns ocorren un bon grapat de coses però potser ho deixarem per a un altre número.

Gramàtica recreativa

Un cos empès escales avall és, segons el diccionari de la real acadèmia de policia espanyola, una intervenció proporcionada.

Qui en vulgui fer altres lectures, s’equivoca o bé està llegint el prestigiós Cambridge Dictionary.

Jeims Ailoviu, TSN, London.

pds_67