Parlem de Sarrià 113

sumari

AJUNTAMENT Homenatge a la vellesa Sarrià de Ter inaugura la plaça del Doctor Garriga ENTITTAT S. Amics dels Gegants Cantaires de Sarrià

Esplai PL Clicks de Girona FESTA MAJOR

CULTURA Biblioteca Emília Xargay Monserrat Jimenez presenta el seu llibre “Paisatges de Verdaguer” Sor tida al TNC Cloenda Club lectura llegir el teatre 2022 Sala Dolors Xabé. Exposició “ Vibracions” Llibres “Something” de Josep Navarro Santaeulàlia “Joana” de Francesc Duch Espectacles. Festival Emergent 2022 Reflexions. La caixa de l’àvia ESPAI 2 0 Pescaclics (Clickbait)

QUADERN D'APUNT S L'ENTREVISTA . Mossèn Ricard Sarrà Padrosa L’ULL DEL PONT. Girona ja dibuixa la zona de baixes emissions OPINIÓ PAS PSC CS JxS

DOSSIER D’HISTÒRIA El circuit de motocròs de la Costa Roja El maquis, la lluita antifranquista a Catalunya ESPAI ESCOL AR. Confetti. Festa fi de curs, 20 anys fent escola Escola Montserrat. Jocs florals INS Sarrià de Ter Completa l’etapa d’ESO i es prepara per postobligatoria VIATGES L’Abadia de Santa Maria de la Grassa ESPORT S. UES FC Sarrià THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col laborat: Han col laborat: Matíes Martí, Meri Raurich, Amics dels Gegants, Lurdes Casanova, Monitors Esplai Pl, Ricard Humet, Anna Sala, Presen Serrano, Grup Municipal Pas, Quim Rodríguez, Estela López, Enric Porcar, Narcís Farrioni, Montse Asencio, Mònica Singla, Emma Herrera, Albert Bayot, Bet Sau, Cristina Capell, Lidia Bonilla, FC Sarrià,

Portada: La Balbina Alonso, del Mas Clarà resultà ferida en els fets de la Mota de 1960 Foto cedida per Mercè Brugués

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 500 exemplars

e mail: parlemdesarria@gmail com

Dipòsit Legal: GI 255 94 ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www parlemdesarria org

Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

4 6 10 12 14 16 18 23 24 25 26 28 29 30 32 33 34 35 40 42 44 45 46 47 53 66 68 73 74 80 86 87

TOTS SOM PERIODISTES!

Arribem al número 113 de la nostra revista Parlem de Sarrià i ens adonem que totes i tots els qui tenim alguna cosa a dir tocant aspectes de la vida del nos tre poble, o no, exercim més o menys l’ofici de periodistes Si doneu novament un cop d’ull a la revista que acaba de sortir, observareu que el seu contingut respon una vegada més a una pluralitat d’articles i gloses ben variades Des de la crònica a uns homenatges, passant pels dietaris de l’es plai, els concerts de tot ordre i els reports de totes les acti vitats de lleure de l’estiu, als actes de la festa major, a l’es pai escolar Hi trobareu el comentari o crítica de llibres d’actualitat, (cosa que no hauria de faltar mai en una revis ta), i la corresponent ressenya de l’activitat cultural de la Biblioteca Emília Xargay Hi llegireu també la interessant entrevista de rigor a algun personatge del poble, que en cada número treballa magníficament el nostre redactor Jordi Duch Els articles més variats del ventall de l’opinió política local, cap als reportatges més profunds...sense obli dar nos del que s’esdevé en l’àmbit esportiu

En aquesta avinentesa, el gruix dels dossiers, el formen els respectius treballs d’investigació entorn de: «El circuit de motocròs de Sant Julià» de Josep Mª Sansalvador, el dos sier d’història sobre «El Maquis» de Josep Brugada, el repor tatge de viatges, «Visita a l’Abadia de Santa Maria de La Grassa» a cura d’Elisabet Sau

Les cròniques sobre els principals esdeveniments espor tius i les seccions de «L’Ull del Pont» o el «The Sarrià News» són com sabeu ja apartats habituals de Parlem de Sarrià Tot plegat fa, doncs, un bon conglomerat d’escrits els quals esdevenen un reflex de les inquietuds, de la cultura i l’acti visme de les entitats i la gent de tots els sectors de Sarrià Totes i tots els qui escriuen a la revista s’esmeren en ela borar el seu article, la seva glosa i el seu reportatge i tothom espera llavors amb candeletes que surti ben publi cat i confortat amb belles imatges Per tant, Parlem de Sarrià esdevé creiem una modesta però sòlida escola de periodistes. A tal efecte, des d’aquesta editorial volem fer una nova crida i desplegar encara més el ventall de col labo racions a la nostra i vostra revista Amb aquesta finalitat us indiquem el correu electrònic o e mail, parlemdesarria@gmail.com, al qual podeu adreçar les vostres cartes a la Redacció o fer nos arribar algun arti cle relacionat amb el poble de Sarrià de Ter que volgueu o bé, si s’escau, podeu enviar nos algun report d’un altre àmbit el qual anheleu de publicar Des de la redacció valo rarem la possibilitat i escaiença de publicar lo o no bo i guardant nos el corresponent dret de publicació

Així, doncs, com hem anunciat, tothom, amb més capa citat o menys, des de les pàgines de la revista, gaudirà d’una finestra oberta per a exercir modestament de Perio dista! n

Per publicitat podeu contactar amb: josep brugada@gmail com

a j u n t a m e n t

HOMENATGE A LA VELLESA

Des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter s’ha tor nat a apostar per organitzar les Jor nades de la Gent Gran, recuperant les dates habituals en context pre-pandèmia. Com a Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies hi tenim un paper actiu a nivell d’organització, participació i col·laboració al llarg de tota la setmana.

Enguany, es van programar activitats el dia 31 de maig, l’1 i 2 de juny i es va culminar la Set mana de la Gent Gran amb el dinar d’Home natge a la Vellesa el diumenge dia 5. Es va comptar amb la participació de l’Àrea Bàsica de Salut de Sarrià de Ter, la Biblioteca Municipal Emília Xargay, la Ràdio Municipal així com Ecosol Apostem sempre per tenir en compte agents del poble per a obrir aquest tipus d’actes commemoratius a tota la comunitat

Meri Raurich Equip Jubilus

Trobada de puntaires a la Placeta de la Font

El tret de sortida de les activitats va ser el 31 de maig amb una caminada, batejada sota el nom de “Caminem amb les paraules”; una ruta organitza da per l’Àrea Bàsica de Salut i amenit zada a través de la lectura de relats breus proposat per la Biblioteca Muni cipal Emília Xargay. Hi van participar una quinzena de persones, amb un recorregut aproximat de 3,5 quilòme tres per tot el terme municipal de Sarrià de Ter

El dia següent, el dimecres 1 de juny, va tenir lloc l’activitat “El pas del temps en les festes populars” a la Biblioteca Municipal Emília Xargay En aquesta ocasió, va ser dinamitzat per la Rosa Dachs, utilitzant com a suport el mate rial fotogràfic aportat per Jubilus durant setmanes, gràcies a la col labo ració de les persones usuàries de les activitats i serveis de l’Oficina Hi van participar prop de 20 persones i va donar peu a la programació d’una acti vitat de cares al curs 2022 2023: “Con verses de l’ahir per recordar l’avui”

Com és tradicional, el dijous 2 de juny a la tarda es va fer la trobada de puntaires a la placeta de la Font, amb un petit refrigeri a càrrec d’Ecosol. Hi van participar una desena de persones i moltes altres es van apropar a veure l’exhibició.

Des d’aquestes línies, volem agrair la confiança que diposita l’Ajuntament en la nostra entitat; a totes les perso nes usuàries i les seves famílies, així com els agents que col laboren amb l’O ficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies. n

“Caminem amb les paraules”

El pas del temps a les festes populars, a la Biblioteca Emília Xargay

SARRIÀ DE TER INAUGURA LA PLAÇA DEL DOCTOR GARRIGA

Maties Martí

Era la tarda del dissabte 18 de juny del 2022, quan sota un sol de justícia (que encén els rocs), certament inapropiat per acomiadar la primavera, estàvem convocats a la plaça davant del CAP de Sarrià de Ter per retre u n re c o n e i x e m e n t a q u i f o u metge de Sarrià durant quaranta anys del segle passat. Mentre preparo aquest escrit, la música que està sonant és la del grup musical “Quart Primera”, amb la cançó “Doctor”1, i en una de les e s t ro f e s c a n t e n ; ” . . . p e r ò m a i ningú li dirà senyor, no deixarà de ser el Doctor…”.I vaig pensar que el Sr. Josep Garriga i March, sempre serà el Dr. Garriga.

Vaig tenir l’honor de defensar la proposta de dedicar li un indret del poble, encàrrec de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i la Comissió de Memòria Democràtica, Nomen clàtor i Patrimoni Cultural de Sarrià de Ter, davant les autori tats, la família, veïnes i veïns

El Dr Garriga, Josep Garriga i March, sarrianenc de soca rel, hi va néixer al 1909 i hi va morir el 2012, als 102 anys Va ser un reco negut metge de capçalera, titu lar de Sarrià de Ter, Medinyà i St Julià de Ramis, des de 1940, des prés de tots els periples de la Guerra Civil, i fins al 1979, gaire bé quaranta anys

A l’abril del 1984, des de la regi doria de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, se li va voler retre un homenatge per reconèixer la seva tasca en pro de Sarrià, la seva gent, amb preocupació pels aspectes socials i culturals en el decurs de la seva vida L’opuscle que es va editar aleshores ens corrobora tot el que anirem dient2

No en va, en Javier Antón, reco negut historiador sarrianenc, en la Monografia que li va dedicar al poble de Sarrià de Ter3 el considera un sarrianenc il lustre, al costat de Bal diri Farró, Josep Ensesa, Isidre Macau, Agustí Riera, Paulí Torras, Emília Xargay, Andrés Rodríguez o Just Casero I, bàsicament, ho fa per el seu vessant lúdic, com afeccionat

El Dr Josep Garriga i la seva esposa Maria Tarré Foto cedida per la família

en la composició de sardanes, ja que la seva formació musical va ser pràc ticament autodidacta, tret de les nocions elementals a l’Escola de Sarrià o, ja en l’adolescència, del mestre Josep Baró i Güell. De fet, des de ben jove, a Sarrià va estar molt implicat en qüestions artístiques, en el teatre amb la companyia “Foc Nou” i al cant coral, amb “L'Orfeó Joventut”, on ja va contribuir amb alguna composició musical (aquí va començar la història del “Coro”)

També en l’època de vida università ria (1927 1933), constituint un “cor” d’estudiants gironins, al costat de Jaume Vicens Vives, Santiago Sobre qués i Joan Xirgu, entre d’altres, amb qui va coincidir a Barcelona O en els aquarteraments de la Guerra Civil, formant amb altres companys un “cor” de cinquanta veus, en el Bata lló on es trobava Sempre amb can çons patriòtiques catalanes i sarda nes cantades.

Al 1940, es casa amb la Sra Maria Tarré, que va conèixer en el seu pri

mer destí a Santa Pau de Segúries Varen tenir quatre fills: Mª Àngels, Mª Dolors, Anna Mª i Xavier. I cinc néts.

Ja en l’exercici de la seva profes sió i, sentint veritable passió per les sardanes, en va compondre una quinzena Jordi Dalmau, activista cultural, ens ho recordava al Diari de Girona en l’article “Unes festes sig nificatives”4 ”cal apreciar un detall notable d’aquella època (anys 40/50): el concepte de Festa no hau ria sigut possible sense la sardana Era a totes les programacions, con vocava multituds, les cobles no des cansaven ” I és que fins ben entrats els anys 70, la sardana va significar una veritable manifestació festiva i reivindicativa en aquells “compli cats” anys de franquisme (Segura ment que les generacions més joves que no ho han viscut, no ho poden arribar a entendre)

La primera sardana que va com pondre, amb 18 anys, fou “Adoració”, al començament de la carrera de Medicina a Barcelona (1927) Amb

Vicens Vives i Santiago Sobrequés, volien posar hi lletra, però no es posaven d’acord: que si una lletra patriòtica, que si amorosa, i així ho varen deixar estar Explicava el doc tor(2) que, cap al 1959, es varen retrobar amb en Jaume Vicens a Barna, i decidiren acabar la lletra de la sardana, però aviat en Jaume es va posar malalt i, al 1960, va morir Llavors ell la va presentar, sense lle tra, i la va estrenar la cobla Girona El doctor no recordava l’any, devia ser al 1961 Abans, al 1958, ja havia compost “La Plaça de l’Obra”, estre nada per” La Selvatana” a la Festa Major del poble Seguirien “Renai xent” al 1959, precisament el compo sitor Bertomeu Vallmajor (Besalú 1912 Girona, 1997), el va animar a presentar la, ja que només tenia uns “trossos musicals” La va dedicar al Sr Paulí Torras, pare dels Srs Joan i Francesc ”Renaixent” volia comme morar la vida que renaixia a Sarrià de Dalt, amb la construcció de la colònia Paulí Torras: la cobla “Carava

La inauguració de la plaça comptà amb la presència de familiars, els fills i nets del Dr Garriga

na” la va estrenar el dia de la Festa de la fàbrica , a la “Font de can Nadal” de Sarrià de Dalt Al 1960, va veure la llum la composició “Sota el Castell”, una de les més saltirones del seu repertori, segons explicava ell mateix, dedica da als paratges de Can Sant Vicenç i del “Racó” de Sant Julià. Durant uns quants anys, va servir per cloure la Festa Major

“La meva Petita” (1961) està dedi cada a la seva filla Anna Ma : és l’ú nica gravada en disc de vinil, i que guarda gelosament l’amic Josep Casas, una de les més populars del repertori

Seguirien “La Font de Gelida” (1962), estrenada per la cobla Girona, amb lletra i música (cobla i cor) Ini cialment fou “La Font Freda”, però aquest nom ja estava enregistrat a “La Sociedad General de Autores de España” I, com que l’autor de la lle tra fou en Jaume Vila, poeta de Geli da, per això va passar a “Font de Gelida” És la sardana més llarga de totes, 45x99

“La Mitjancera”(1963), dedicada a la seva filla, Ma Dolors ”EL Gorg Blau” (1964), inspirada en una gorga de Can Garriga, de Sant Julià ”Vora el riu Ter” (1965), una altra amb lletra de Ricard Miró, poema que descriu el pas del riu Ter per Sarrià ”El Castell

de Montagut” (1966) fa referència a aquest indret

“Goigs a la Medicina” (1966), amb poema del Dr Josep Torrent: “Visca, doncs, la medicina / que per gràcia celestial / a n’els metges il lumina / per lliurar nos de tot mal”, fa una de les estrofes…” La Plaça de la Creu”(1967), ara “la Placeta”, i abans també, plaça del “Coro”: com que Josep Garriga havia viscut allà a prop, hi tenia molts records d’infan tesa Interpretada com a sardana de lluïment en diferents concursos sar danístics

“Costa Roja” (1968) Quan era nen2, va anar al camp del seu avi, i l’home que treballava al camp del costat, estava cantant: “El senyor Ramon, enganya les criades, el sen yor Ramon enganya a tot el món” La tonada d’aquesta cançó es troba reflectida a la sardana, que vàrem tocar un any al Concurs de Sardanes de la Festa Major

“Noces d’Or” (1970), amb motiu del 50è aniversari de la fundació de la “Mutual Mèdica de Catalunya i Balears”, en una audició de sardanes compostes per companys metges, en un concert celebrat al Poble Espan yol de Barcelona, el 20 de juny del 1970. I, per acabar, “El Primer Aplec” (1971),2 atenent una petició de l’Agru

pació Sardanista de Caldes de Mala vella, amb motiu del 2n Aplec de Sardanes de la localitat (enguany ja han passat la cinquantena), i en celebrar se el vint i cinquè aniversa ri dels Aplecs de Girona i província

Amb motiu del centenari del seu naixement (2009), l'Ajuntament de Sarrià de Ter li va dedicar un emotiu homenatge, amb un Concert a càrrec de La Principal de la Bisbal al Teatre del Centre (15 de novembre), i la família va accedir a fer donació dels Documents històrics municipals dels que disposava, així com de les parti tures de les seves sardanes Gràcies a la Confederació Sardanista de Catalunya (portalsardanista cat) i de Músics per la Cobla, s’han pogut recuperar les d’alguns instruments que faltaven De les quinze sardanes, només en queden dues de pendents

A part de la composició de sarda nes, a finals dels anys 50, entra a la Comissió de Festes de Sarrià, junta ment amb en Martí Ballada, Francesc Vila, Salvador Castanyer, Francesc Ramió, Josep Mir, Valentí Puig, Domènec Fulcarà, entre d’altres per sones destacades per les seves inquietuds socials al poble Amb l’organització de la Festa Major (aleshores tenia una significació especial, en aquells anys del s XX),

L’acte d’inauguració va consistir en els parlaments de l’alcalde Narcís Fajula, d’en Matíes Martí i en una audició de sardanes de la Principal de Porqueres Fotos AVS

es varen poder constituir les prime res reserves de fons que permetrien la compra del terreny on hi va haver la “Pista” del Balonmano del Ntra Sra de Montserrat, avui Pavelló de la UES, després de la fusió amb l’A D C de Sarrià de Dalt Ell va instaurar el Concurs de Sardanes de la Festa Major, que cada any se celebrava a la plaça de l’Església (plaça de l’Obra) Al 1981, es constitueix la COFES (Comissió Organitzadora de la Festa de Sarrià de Baix), que va continuar amb els Concursos de Colles. Recordo quan venia el Doctor, molt elegant, amb el sobre de la “revessa”, que li cedia la vídua del que fou gran músic i compositor Josep Mª Boix (Torroella de Montgrí 1908 Girona 1980) (Havien mantingut bona amistat amb ell, i en ser uns dels fundadors de la cobla Girona, li varen interpre tar gairebé totes les seves composi cions) Els Amics de la Sardana “Terranostra” ajudaven en la prepa ració del Concurs i, a proposta del seu capdavanter, Generós Mestres, sempre s’interpretava alguna de les sardanes del doctor

El darrer Concurs de Sardanes, traslladat per qüestió d’espai al camp de futbol de la Rasa al 1984, va

ser al 1993, en la seva 38a edició, el primer any de Festa Major unificada (Dalt i Baix) En la celebració de la Festa del Centenari al Dr Garriga, se li va dir que en les audicions a Sarrià, tocaríem les seves sardanes i que, quan fos possible, recuperarí em els Concursos de Colles

A l’acte d’inauguració de la plaça del Dr Garriga, hi va participar la cobla Principal de Porqueres Preci sament, l’endemà diumenge 19 de juny, el diumenge abans de St Joan, se celebra el Dia Universal de la Sar dana. I s’aprofita perquè alguna per sonalitat vinculada al món de la cul tura popular faci un Manifest en pro de la Sardana. Enguany li va tocar al compositor Josep Mª Serracant (Sabadell 1946), qui va començar de manera autodidacta, com el nostre referent, i enaltia la Cobla i els Com positors així: “Al voltant de la inter pretació de sardanes i durant quasi dos segles, aquest artefacte musi cal, que és la cobla, ha anat creant una pàtria sonora Uns sons, però, que han desbordat el Principat i que han universalitzat la seva aparença, vestint de cobla també músiques amb estètiques d’arreu ” ( ) “Recordatoris que van també amb l’homenatge a tots els compo

1 Cançó “Doctor” de l’àlbum “El món en un café”(2010) (Quart primera)

sitors que han anat bastint el monu ment que és el nostre Patrimoni de sardanes i de música escrita per a cobla ”

Ho hem trobat molt adient en l’acte d’homenatge i la data escolli da La Principal de Porqueres va interpretar una audició de sardanes, 9 sardanes de 7 tirades, dues de les quals compostes pel Dr Garriga: “Adoració” i “Noces d’Or”

La filla gran del Dr. Garriga, Mª Àngels, ens comentava que el seu pare havia estat una persona molt obstinada: “Va voler ser metge (del seu poble), i ho va aconseguir, mal grat tots els entrebancs de la Guerra Civil. Compondre sardanes, i també col laborar perquè el poble progres sés, i mai ho va dubtar ” Reconeixerem al Dr. Josep Garri ga i March, en un entorn sanitari el CAP , que ens rememorarà un presti giós Metge de capçalera sarrianenc que va vetllar decididament per la salut dels seus coetanis, per la seva petjada en el Patrimoni Cultural de Sarrià de Ter, per les seves sarda nes A Sarrià tindrem un indret dedicat a un Compositor de Sarda nes, i a més local

Per tot això, seguirà VIU molts anys, per a futures generacions n

2 Opuscle “Escaig de la seva vida i obra: Josep Garriga i March” Andrés Rodríguez Abril 1984 Ajuntament de Sarrià de Ter 3Quaderns de la Revista de Girona Núm 78 Set 2007

4Diari de Girona Jordi Dalmau ”Unes Festes Significatives” 28 de juliol 2022

e n t i t a t s

TEMPORADA D’ESTIU

Hem arribat als mesos centrals de la tempo rada gegantera. Primavera i estiu concen tren la majoria d’activitats coincidint amb festes, celebracions i trobades i els Amics dels Gegants de Sarrià hem mirat de ser presents allà on ens han convidat. Sempre condicionats per la dispo nibilitat d’efectius i de colla, hem participat intensament en diferents sortides i actes que us convidem a recordar.

El primer cap de setmana de juny a Sarrià es va recu perar l’Homenatge a la Vellesa després de dos llargs anys en blanc per la pandèmia. Com sempre, després d’acompanyar el seguici de participants fins al Pavelló amb faràndula i música, tant geganters com grallers i timbalers ens vam transformar en cambrers per servir el dinar i atendre el nom brós públic convidat Per molts anys a tothom! L’enhorabona als guardo nats de més edat i esperem que el pròxim any les temperatures siguin més benèvoles i ens deixin respirar

El diumenge 19 de juny es va celebrar la Trobada Gegantera de Palamós Gegants de diferents colles

de comarques de Girona i de més enllà vam poder ballar pel barri vell palamosí i pel passeig de mar Es dóna la circumstància que aquell dia se celebrava la festivitat de Corpus. Com és ben sabut, l’origen històric de la tradició gegantera al nostre país arrenca precisament en aques tes celebracions més de cinc cents anys enrere A Palamós, doncs, vam tenir ocasió de desfilar amb revesti ment de solemnitat secular sobre catifes de flors en el marc del ritual litúrgic que va traslladar se fora de la parròquia per l’ocasió La festa va acabar amb un celebrat dinar a la marinera

Ja entrats al mes de juliol, el dia 22 vam participar a trobada de la

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Plantada de gegants a Palamós per Corpus Foto JMS

festa major de Vilaür Aques ta petita i poc concorreguda vila empordanesa convoca sempre les colles de gegants en trobada noctur na El recolliment de la plaça del poble, l’ambient de festa i ball i els estrets i costeruts carrerons del poble hi donen un atractiu que ja ens fa esperar ho amb candeletes per l’any vinent

I arribem al setembre amb el plat fort de l’any El que més activitat, remenament i nervis ens proporcio na: la Festa Major, la nostra Vam començar sent presents al pregó, vam seguir el dissabte amb les mati nades i vam concloure aquella mateixa tarda amb la Trobada Gegantera a Sarrià Enguany vam ser acompanyats per les colles següents: Palamós, Santa Eugènia de Ter, Salt, Caixa de Trons, Particu lars de Figueres, Vilaür i Palau de Santa Eulàlia Els volem agraír en especial la seva col laboració i bona voluntat ja que la tarda de dissabte va ser plujosa No es va poder cele brar la cercavila i va caldre anar improvisant sobre la marxa En no poder disposar del pavelló o de local a cobert suficient, va caldre canviar de plans, reorganitzar ho tot de dalt a baix i servir el sopar per a totes les colles convidades en un magatzem de servei municipal de manera ima

ginativa i audaç però resolutiva Ningú va quedar sense plat a taula! Gràcies, una vegada més, a tothom per la comprensió i ajuda, i en espe cial a la brigada municipal No plou mai al gust de tothom, diu la dita, i aquesta experiència ens serà útil de cares a anys vinents

L’apèndix de la festa major es traslladà a la Diada Nacional, on també vam ser presents fent com panyia als Cantaires de Sarrià, a la cobla La Principal de Porqueres que

va interpretar tres sardanes i als par laments de rigor Per ben entrat el mes de setembre i més enllà, ja tenim actes anotats a l’agenda.

Serveixi com sempre aquesta crò nica per fer una crida a la participació popular. No ens cansem mai de dema nar reforços, idees i col laboració Fer ballar els gegants, tocar la gralla o el tambor pels pobles de les comarques és una bella manera de difondre la cultura tradicional i els colors de Sarrià. Som hi! Animeu vos! n

Trobada gegantera de festa major, passada per aigua. Fotos: Cristina Silvestre / JMS

CANTAIRES DE SARRIÀ, UN NOU COMENÇAMENT

Lurdes Casanova

HIVERN I PRIMAVERA

Des que el passat mes de desembre vam fer el concert de celebració del vintè ani versari de la coral, hem tingut altres concerts ja habituals en la nostra agenda anual Vam acabar les cele bracions nadalenques cantant la missa i fent un petit concert a l’es glésia de Sant Julià, per celebrar la seva festa petita Les setmanes següents, les dediquem principal ment a preparar un repertori nou, que combinem amb el que ja conei xem I tornem a reprendre els con certs amb els respectius homenat ges a la vellesa de Medinyà (15 de maig), Sarrià (5 de juny) i Sant Julià (12 de juny) Són festes molt nostres, entranyables, que ens acosten a la nostra gent i que preparem amb afecte

Entremig d’aquestes actuacions, se’ns va demanar si volíem partici par en un concert del projecte MAU Tot i que la nostra aportació va ser modesta, l’experiència va ser molt saludable, ens ho vam passar molt bé i al mateix temps vam estar con tents de participar en una altra acti vitat del poble.

UN ARREVEURE PER A LA NOSTRA DIRECTORA

Icom sempre, si exceptuem el temps de la pandèmia, acabem el curs organitzant un concert amb tres corals al pati del Patronat, de Sarrià Això va ser el 18 de juny, un dia molt calorós, en què, si l’indret ja és de per si acollidor, vam agrair, a més, l’ombra dels arbres d’aquest espai Hi van participar la coral del GEiEG, de Girona, dirigits per Pilar

Sanz, la coral Plenitud, de Banyoles, dirigida per Josep Farràs, i és clar, la coral Cantaires de Sarrià, dirigida per l’Ester Castelló

I aquest va ser l’últim concert que ens va dirigir l’Ester Castelló, la nostra Ester, que va crear aquesta coral l’any 2001, l’ha dirigida durant moltes temporades repartides en diferents etapes i l’ha hagut de dei xar al cap de vint anys L’Ester no només ens ha ensenyat moltíssimes cançons, sinó que ens ha donat coneixements bàsics de llenguatge musical, estratègies per a millorar la veu i l’execució i ha fet que això de cantar a quatre veus sembli una tasca fàcil Però a més a més, ha composat moltes cançons expressa ment per a la nostra coral, des de caramelles a cançons de nadal, una cantata, cants per a celebracions concretes i entitats relacionades

Concert de Festa Major

amb Sarrià, alguna sardana però sobretot, tot el repertori de cançons de l’obra de teatre musical “Els mal decaps del senyor Qualsevol”, una creació de gran envergadura que ens va tenir ocupats i divertits durant molts mesos Ha fet arranjaments perquè poguéssim participar en l’o bra de teatre “Les vides del Caste llum” i per poder interpretar musi cals molt coneguts de dificultats diverses i ha tingut la iniciativa de preparar algunes cançons acompan yades amb diferents instruments pels propis cantaires (quina pacièn cia!) A l’Ester li hem d’agrair moltes coses, però sobretot la determinació que va demostrar per engegar aquest projecte quan era encara molt jove i la dedicació durant tots aquests anys per mantenir viva la coral

La separació, tot i que en aquests moments era necessària, no la consi derem definitiva Per això només podem dir li a reveure Moltes gràcies, Ester, i fins aviat!

SEGUIM ENDAVANT

Després del concert del juny, no vam poder aturar l’activi tat com fem normalment a l’estiu Un nou director, en Kenneth Pagès, prenia el timó de la coral i calia fer encaixar el nostre tarannà amb el seu. Com que la temporada comença amb la festa major de Sarrià la primera setmana de setem bre, ens urgia assajar tot el juliol i part de l’agost I així tot ha començat de nou, amb les actuacions del setembre: la Festa Major a casa, la Diada a Sarrià i a Sant Julià i la Festa Major a Sants Metges

La Festa de Medinyà ens atrapa tot just començar l’octubre. A l’esglé sia del castell, sempre curulla de flors, hi cantem la missa i fem un petit concert tot darrera. I aquest any, el mateix dia a la tarda, hem estat convidats a cantar a la trobada de corals que clou la festa del cistell de Salt Ens van acompanyar dues corals més, “Tribana” de Salt i “Palandriu” de Llançà Amb l’esglé sia de Sant Cugat plena, i amb el bon ambient de les parades de ciste llaires, vam acabar aquest primer cicle de concerts de començament de curs

Durant aquestes primeres setma nes, hem estrenat un vestuari que ens dona un color festiu, sense dei

xar el que ja portem habitualment (de manera que podem anar alter nant segons l’ocasió) i un “roll up” per autoanunciar nos que sembla que farà molt de servei. Però el millor de tot són les noves incorpo racions de cantaires, que revitalitzen la coral i ens demostren que el cant coral és una activitat estimulant i saludable a qualsevol edat Veniu a comprovar ho vosaltres mateixos Ens trobem els dimecres, de dos quarts de vuit del vespre a dos quarts de deu de la nit, al Coro Només queda dir que ja estem preparant les cançons de Nadal, que de ben segur ens faran passar unes bones estones als que les cantem i a qui les escolti Visca la música! n

Darrer concert dirigits per l'Ester Castello, al pati del Patronat.

Concert per l’Onze de Setembre

ESPLAI, ACTIVITATS ESTIU

Aquest estiu amb els joves hem anat de c a m p a m e n t s a la Farga de l’Olivet, a Massanet de Cabrenys. Un lloc màgic i inoblida ble Vam anar de ruta a les Salines, on vam poder gaudir d’una esto na molt maca tots ple gats Aprofitant l’espai increïble que teníem vam realitzar activitats com la remuntada de riu, jocs d’aigua, jocs de pati i molt més Van ser uns dies divertidíssims que recordarem per sempre!

A l’esplai PL la recta final del curs 2021 2022 ha estat molt divertida! Hem seguir jugant i gaudint del lleure junts i juntes, i hem anat descobrint llocs nous de Sarrià de Ter. Hem fet gimcanes al costat del riu i hem anat a jugar a la plaça de l’Iglú! Les últimes setmanes de curs, aprofitant que ha arribat el bon temps, hem fet jocs d’aigua, i fins i tot vàrem anar al Planeta Màgic de Banyoles per acomiadar nos!

Casal a la plaça de l’església

havia entre ells per poder tor nar al seu planeta Dimidi Van ser unes colònies molt diverti des i emotives!

Aquest estiu també hem anat amb els infants de primària de colò nies a Pineda de Mar Només de pujar a l'autobús ens vam trobat la Lea, una hawaiana que durant els primers dies ens va ensenyar jocs

molt divertits Però de sobte, van aparèixer uns alienígenes molt estrafolaris que ens van demanar ajuda per poder tornar al seu esti mat planeta Dimidi. Entre jocs, dan ses, excursions i gimcanes vam conèixer cada alien i la seva cultura, i nosaltres també vam ensenyar los com vivim a la Terra Tot i que algun alien volia quedar se per sempre al nostre planeta, finalment van poder arreglar la nau i els conflictes que hi

Finalment, durant tot l'estiu hem fet el casal a l'escola Montserrat Els grups de minis i petits vam descobrir diferents estils de música i a més a més d'anar a la piscina, fer manua litats, jocs i buscar moltes pis tes, vam ballar molt! Els grups de mitjans i grans entre jocs i excur sions vam tenir temps de fer una cançó amb videoclip inclòs El grup de mitjans també va rebre la visita d'es pècies invasores que van haver de fer fora del nostre ecosistema! La calor i la sequera no van poder impedir que ens ho passéssim d'allò més bé!

Us esperem l'estiu que ve per seguir gaudint del lleure amb nosal tres! n

Monitors Esplai PL

Campaments a la farga de l’Olivet, a Massanet de Cabrenys, i sortida a Les Salines.

CLICKS GIRONA VA ORGANITZAR A SARRIÀ DE TER LA SEVA PRIMERA FIRA DEL PLAYMOBIL

L’ a s s o c i a c i ó C l i c k s Girona va ser l’encarregada d’organitzar i muntar l’esdeveniment del 3 al 4 de s e t e m b re , q u e v a acollir més de 1.500 persones al pavelló municipal de Sarrià e n e l m a rc d e l a Festa Major.

Des de les 10 del matí i fins a les 8 del vespre, amb una pausa durant el migdia, van tenir lloc l'exposició de diorames, activitats infantils, el concurs "Troba el Click Perdut", fira de col leccionisme i mol tes altres activitats

David Ginesta, un dels organitza dors de la Fira del Playmobil de Sarrià de Ter, explica que la iniciativa va néi xer arran que dos integrants de Clicks Girona són del poble i els va fer il lusió portar les exposicions a Sarrià

Els diorames de la fira van tocar els temes generals del món del play mobil, com són l’oest o la ciutat, però també van introduir una mostra

sobre la vil la romana del Pla de l’Horta de Sarrià David Ginesta deta lla que a cada municipi on van, miren de fer un diorama relatiu a la localitat per donar el seu toc

L’associació és sense ànim de lucre i, de fet, els beneficis dels seus actes van destinats a diferents orga nitzacions solidàries o de caire social. David Ginesta destaca que, en el cas de Sarrià de Ter, els beneficis van destinats a la Fundació Els Joncs.

La intenció de Clicks Girona és poder celebrar més edicions de fires del Playmobil a Sarrià de Ter en els pròxims anys, i més veient l’èxit de la seva primera entrega n

Clicks Girona

El pavelló municipal acollí els Clicks de Playmobil FotosJMS

f e s t a m a j o r

FESTA MAJOR 2022

C o m j a p re g o n à v e m l’any anterior, aquest any per fi podem dir ben alt que hem pogut celebrar l a n o s t r a f e s t a m a j o r amb normalitat! Enrere han quedat tots els mal d e c a p s d e r i v a t s d e l a crisi de la covid 19. Cal dir, però, que amb els i n c o n v e n i e n t s g e n e r a t s per la pandèmia en les dues edicions anteriors hem tor nat més fortes que mai.

Ala fi el nou recinte de festes a l’aire lliure de la plaça dels Gegants, així com la resta d’activitats en altres loca litzacions, s’han pogut portar a terme amb la tan esperada «nor malitat». I és que podríem dir que enguany ha estat el primer any que s’ha pogut veure clara ment el nou format de concerts i barraques a l’aire lliure, fet molt reclamat durant anys per gran part de la població.

El dijous 1 de setembre es donà el tret de sortida de la nos tra festa amb el tradicional pregó, el qual també va poder tornar al seu emplaçament origi nal El Grup Editor de la Revista del Discapacitat, en record i reconeixement del seu fundador Tano Pla Oliveras, va ser aquest any el pregoner convidat, i tot seguit vam poder gaudir d’un bon cremat i cantada d’havane res amb el grup Les Anxovetes

L’endemà 2 de setembre, la primera cita de la festa fou el Micro obert de Festa Major amb el combo de l’escola de música de sarriart i el cantautor «Roige» com a convidats especials Com

és comú en aquesta època de l’any, la pluja va fer de les seves en el moment del muntatge i aquest esdeveniment es va haver de traslladar a l’interior del Coro Per sort, la pluja es va relaxar i aquest any sí que va poder tirar endavant la camina da nocturna organitzada per l’AAVV del Pla de L’Horta Més tard, els balls en línia de Fina Puig programats a la pista de la Cooperativa es van traslladar per comoditat dels assistents a l’interior del nou auditori de la Fundació els Joncs En arribar la nit va ser el moment de posar realment a prova el recinte de concerts i barraques de la plaça dels Gegants Els encarregats d’amenitzar la nit van ser Suu, Orquestra Maribel i Cetic dj’s Unes 4.000 persones van poder gaudir d’aquestes actuacions i del magnífic servei de sopar i barra que tant la incondicional UES, com el Club de Bàsquet Sarrià van oferir a tots els assis tents.

El dissabte 3 de setembre el poble es va despertar amb les tradicionals matinades organit zades pels Amics dels Gegants, juntament amb la xocolatada que ens va oferir l’AAVV del Pla dels Vinyers La cercavila va arri bar a l’esplanada del costat de la Llar d’infants Confetti, on es va gaudir d’un matinal d’activi tats infantils i familiars amb inflables, festa de l’escuma i concert del Rock per Xics Ben a prop, a la pista de l’institut, el Club de Bàsquet Sarrià va orga nitzar una nova activitat esporti va (competició de 3 contra 3) que va tenir un gran èxit de partici pació i molt bona acollida.

A les 10 00 del matí, una altra

novetat de la festa d’enguany obria les seves portes al pavelló municipal: la fira del playmobil Durant tota la jornada i a l’ende mà, els visitants van poder admirar els espectaculars diora mes realitzats per aficionats d’aquesta icònica joguina, així com participar en tallers i com prar articles inèdits i de col lec cionista La Fira va rebre un munt de visitants i molt bona valoració per part d’aquests A la mateixa hora, a la bassa del Golf Girona se celebrà el segon con curs de pesca infantil en honor al gran Àngel Ponsatí, organitzat pel GEIEG A les 12 00, a la Sala Dolors Xabé, es va inaugurar la nova temporada 2022 23 amb la magnífica exposició «Vibra cions» conjuntament amb l’es pectacle «Pilar de dos». Cap a l’hora de dinar, l’oferta d’activi tats s’ampliava amb el tradicio nal concurs de botifarra al Coro (aquest cop amb botifarrada pels assistents), el nou torneig de handbol Josep Mir organitzat per la UES i que s’allargà fins al dia següent, l’audició de sarda nes a la plaça de l’Obra a càrrec de la Cobla Osona, les sevillanes a la Rasa a càrrec de l’Associació Algarabia, el ja consolidat con curs d’escalada de caixes al bar C+C amenitzat per la xaranga Bufa Tramuntana, la presentació de l’equip de tercera catalana juntament amb el segon torneig de futbol de Festa Major i acte d’homenatge a Antonio Morata lla i la trobada de colles gegan teres a la plaça Catalunya que acabà a la plaça de l’Obra Alguns d’aquests actes de tarda van estar una mica condicionats per la pluja, però tot es va poder realitzar sense més entrebancs

Ricard Humet Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Arribada la nit el recinte de la plaça dels Gegants va tornar a obrir les seves portes per la segona nit de barraques, en una nit especial de «covers» amb Abba The New Expe rience, I want U Back i els Smoking Stones

El diumenge va arrancar amb una visita guiada pel jaciment de la Vil la Romana que ens va permetre desco brir les noves troballes i millores en les instal·lacions Durant el matí també es va dur a terme el tradicio nal concurs de pesca d’adults als rius Ter i Fluvià Alhora, a l’església de Santa Pau se celebrava l’ofici solemne en honor a Sant Antolí i també arrencava des del local social de la Rasa la 30a Passejada en bici cleta, la qual finalitzà a la nova llera habilitada al costat del passeig del riu on el club de piragüisme Salt Ter van oferir un any més l’activitat familiar de caiac pel riu Ter A les 11 15h, de nou, començà l’ofici solem ne de Festa Major a la parròquia de Ntra Sra de la Misericòrdia i segui dament els cantaires de Sarrià van oferir una petita audició a l’interior de l’església A les 11 00h arrencava també la segona edició del vermut

Pregó des del balcó de l’Ajuntament, per l’Associació Grup Editor de la Revista del Discapacitat

Plantada gegantera davant la biblioteca Emília Xargay. Fotos Ràdio Sarrià.

L’Orquetra Maribel

f e s t a m a j o r

musical de l’associació cultural Apaga la Tele al passeig del riu amb els grups C A L M , Biznaga i Dj Nilaku

A l’hora de dinar, la nova AAVV de Sarrià de Dalt/Els Socs van recupe rar la tradicional arrossa da del Parc de la Salut amb un gran èxit de par ticipació i molt bona organització A les 19 00h va ser el torn del tradicio nal concert i ball de Festa Major, enguany amb la bona companyia de Swing Latino.

La Festa d’enguany es va allargar uns dies més amb noves activi tats com la Jornada Sarrià Matsuri (festa de temàtica japonesa a la pista de la Cooperativa, que tingué molt bona acollida i molta partici pació), l’acte institucio nal de la Diada Nacional de Catalunya a la plaça de l’Iglú, on també es va fer l’entrega de premis del concurs de dibuix de Festa Major.

Des de l’Àrea de Cul tura i Festes estem molt contents que hàgim pogut recuperar la nor malitat i fem un balanç molt positiu quant a par ticipació de la població, implicació de les enti tats, oferta variada per a tots els públics Com ja vam dir a l’article de l’any passat, seguirem treballant perquè la nos tra festa es consolidi com una d’aquelles imprescindibles assen yalades al calendari n

PREGÓ 2022: L’ESPERIT D’EN TANO

Josep M Sansalvador

Vet aquí un cas de reincidència en l’època de l’any i en el lloc. La Festa Major del llunyà 2008 va arrencar al carrer Major, al balcó de l’Ajunta m e n t , d e m a n s d e l p re g ó encarregat al GERD, el Grup Editor de la Revista del Discapacitat, ho recordeu?

La Festa Major d’aquest 2022 també s’ha iniciat oficial ment en el mateix punt, durant els mateixos dies de setembre i de la mà de la mateixa entitat sarrianenca Un cas de prego ners repetidors amb una diferència insalvable però fonamental. En Lluís Pla Oliveras, en Tano, ànima de l’ass sociació i veu cantant fa catorze anys, enguany no hi ha pogut ser pre sent físicament En Tano ens va dei xar a finals de novembre de l’any passat, a Guatemala.

Els seus companys d’objectius i d’intencions, de lluita i de treball, ens han vingut a desitjar que pas sem una bona festa recordant nos la trajectòria del GERD, aquí i a l’altra banda de l’Atlàntic Des de la publi

cació inicial de la revista l’Atípic, fins als projectes de cooperació a Cuba i a Aguacatán De la fabicació in situ de cadires de rodes i camina dors fins al programa integral a Gua temala que comprèn la creació d’una escola especial per a discapacitats, totalment adaptada; i a la distribució d’elements d’ortopèdia i ajuts tèc nics per tota l’Amèrica Central

L’esperit i l’ànima d’en Lluís Pla han planat davant la Casa de la Vila durant la cerimònia del pregó Han prevalgut sobre la seva absència cor poral Una projecció d’imatges d’en Tano, amb companys, amics i col labo radors, i dels seus reptes aconseguits allí tan lluny! ha mantingut sòlid el seu record. Els gegants i grallers i tim balers, el cremat, les havaneres de les Anxovetes han donat el toc popular i festiu, com sempre, a un pregó que ha aconseguit tocar fibres sensibles i emocions

“Salut i somriures!”, ha desitjat en Jan Millastre a l’acabament de les seves paraules Dos conceptes, dues bones intencions, imprescindi bles per encarar amb èxit tant la festa com la vida n

El record sempre present de Tano Pla. Foto JMS

CONCERT FESTA MAJOR

Enguany, aquest setem bre de 2022 els veïns de Sarrià hem pogut gaudir de nou de la Festa Major després d'aquest impàs pandèmic.

Han tornat les acti vitats que fan gau dir grans i petits i, per descomptat,el concert de festa major també ha estat un dels protagonis tes del programa festiu

L’orquestra Swing Latino és qui ens ha acompanyat la tarda del diumenge 4 de setembre Davant el pavelló municipal ja hi ha l'escenari i les fileres de

cadires preparades, el concert és a l'aire lliure.

Retrobes veïns, amics, cone guts i saludats a qui feia temps que no veies i ara sense mas careta

A les 19 h comencen a sonar les primeres notes Mirem cap a l'escenari expectants,esperant gaudir un cop més de la músi ca A partir d'aquí seguiran fins ben bé a quarts de nou del ves pre amb un repertori molt variat, des de cançó catalana, italiana, temes de musicals i peces instrumentals

Bones veus, millors músics i entreteniment Visca la Festa Major! n

Isabel Vidal Solà

L’orquestra Swing Latino

f e s t a m a j o r

NI A SOTA AIGUA, MÚSICA I FESTA MAJOR

Jordi Dalmau Projecte Mau 2022

Al poble de Sarrià de Ter, l'aigua no ens espanta, i com ha de ser, tal dia com avui, la pluja ens ha vingut a veure el primer dia de la Festa Major 2022.

No cal dir que, sota d'aquells núvols que ja des del dia abans ens deien amb veu petita, "us deixarem xops", la il lusió volia que en un escenari nou i en la nova ubicació es pogués fer màgia Ai las ,

Un escenari és un símbol d'es pectacle, i el d'aquest any us podem assegurar que s'ho valia

Un Roigé com a artista convi dat, un artista eclèctic i sorpre nent, que venia carregat de can çons d'aquelles que les orelles es posen alerta des del minut 1.

Uns alumnes i "profes" de Sarriart que es van afegir a l'es pectacle tot mostrant el que tothom ja preveia, un munt de

cançons i col laboracions que des de la senzillesa i la timidesa de l'alumnat sortien coses precioses; tant de bo, sempre, la música sigui un camí cap a l'expressió lliure en tots els sentits

Un munt de músics, aficio nats, d'altres més professionals, que venien de tot arreu, sí, afe gits a la gresca des de primera hora de la tarda, fins que "barra bum"..., s'entén l’expressió com un tro i un llamp que ens va dei xar anar el primer i últim avís Semblava com si ens volgues sin d’esbudellar, gotes que de gros ses semblaven botons de la bata de l'àvia de quan érem infants. Ara bé, ningú, absolutament ningú, volia que s'acabés la festa Després de una bona estona de corredisses cap a dins de la cafeteria El Coro, entre cables molls, micròfons xops, guitarres i tambors, i un caos mitjanament controlat, la festa tenia ganes de ser grossa, i ho va ser

Públic, participants, artistes, aprenents i algun esternut ens van oferir el millor de tot plegat, barrejant estils, ritmes, a cops senzills i a vegades barroers, ara bé, irrepetibles per tot el que ens havia caigut Ah, i ningú enram pat!

Roigé va tancar files, efectiva ment, acaronant un per un a qualsevol persona que l'escoltés i estigués a punt de poder fer jocs de paraules, i cançonetes com partides, amb l’espeternec final d'unes cançons a últim moment, on algunes i alguns s'hi afegien de bon grat

La música d'autor i autora és per gaudir ne de prop, i realment us podem dir que, gràcies al rui xat, ens va apropar més que mai dins un núvol ple de sons i crea cions

A Sarrià de Ter, el 2 de setem bre de 2022, la pluja va fer créixer plançons musicals i artístics de tota mena n

Música d’autor al Coro, amb Roigé d’artista convidat Foto Rosa Bagudanch

cultura

MONTSERRAT JIMENEZ PRESENTA EL SEU ÚLTIM LLIBRE A LA BIBLIOTECA E. XARGAY

Presoners de guerra i camps de concentració a Espanya durant la Guerra contra la C o n v e n c i ó ( 1 7 9 3 - 1 7 9 5 ) é s l ’ ú l t i m l l i b re e s c r i t p e r l a sarrianenca Montserrat Jiménez Sureda. I va ser aquest lli bre el que la Montserrat va venir a presentar a la nostra biblioteca el passat dimecres 8 de juny.

Amics, coneguts, familiars i veïns de la Montserrat es van aplegar la tarda d’a quell dia per acompanyar la en aquesta presentació del que era fins aquell moment el seu darrer llibre publicat

Montserrat Jiménez és doctora en Història per la UAB i actualment professora titular d’Història Moder na d’aquesta mateixa universitat És

autora entre altres de llibres tals com: Les bruixes: Del feminicidi his tòric a la icona social; Les dones i les professions sanitàries al llarg de la història; Amb el cor al paper. His tòria i teoria de les cartes d’amor i Manual d’història de la dona, alguns d’ells també presentats amb en el seu moment a la nostra biblioteca

La Guerra contra la convenció va ser un conflicte que enfrontà l’Es panya dels Borbons amb la França republicana presidida pel Govern de la Convenció Va tenir una durarà de 3 anys (1793 1795) i va provocar milers de presoners En el llibre, l’autora ens fa una descripció exhastiva del tracte que rebien els presoners de guerra d’ambdós bàn dols, on se’ls traslladava quan eren capturats, quines eren les condi cions de vida que tenien, com es

pagava tota aquesta despesa de presoners, ...

L’obra intenta aprofundir els aspectes més emocionals del capti veri, com el factor humà pot afectar una dinàmica de guerra i com s’ex pliquen certes amistats o enimis tats en els diferents bàndols i com totes aquestes conseqüències poden ajudar o boicotejar els dife rents intents d’aconseguir la pau (Pau de Basilea, abril 1795)

Felicitem la Montserrat per aquesta recent publicació i l’ani mem a seguir investigant sobre el nostre passat i a presentar nos els seus fruits a la nostra biblioteca La Montserrat i la seva família són uns usuaris habituals de la nostra biblio teca i participants actius en moltes de les activitats que puntualment organitzem n

B I B I L I O T E C A E . X A R G A Y

Anna Sala

Montserrat Jiménez a la Biblioteca Emília Xargay

“PAISATGES DE VERDAGUER” LA PETJADA DEL PAISATGE EN L’OBRA DE

MN. CINTO

L’audiovisual pretén mos trar quatre aspectes dels paisatges que Mn Cinto descriu en la seva obra literària: el paisatge fantàstic de L’Atlàntida, el dels fets quotidians que trobem a les llegendes i a les rondalles, el de fonts i rius, i el solemne, descrit per Verdaguer quan es refereix a la Mare de Déu del Mont, al Montseny, a Montserrat i al Canigó

Aquest documental és de l’any 2002 amb guió de Jordi Dalmau Corominas i direcció de Narcís Jordi Aragó Les diapositives són de Cesc Compte Alburnà, Francesc Compte Cervera, Jordi Dalmau Corominas i Jérôme Roy A les veus hi trobem el mateix Narcís Jordi Aragó, Josep Brugué, Mercè Huerta, Martí Perafe rrer i Dolors Reig La realització i l’enregistrament van ser obra de

“Paisatges de Verdaguer” , la petjada del paisatge en l’obra de Mn. Cinto és un audiovisual elaborat per l’Associació d’Amics de la UNESCO de Girona i Nit de P o e t e s q u e re c e n t m e n t s’ha digitalitzat i que vam projectar a la nostra biblio teca el passat mes de juny gràcies a la col·laboració dels Amics de la UNESCO de Girona.

Jérôme Roy i la recent edició digital ha estat feta per Carlus Camps Tor ner

Donar les gràcies a l’Associació d’Amics de la UNESCO de Girona per tornar a pensar en la biblioteca Emí lia Xargay per la projecció d’aquest audivisual i per tenir nos sempre en compte a l’hora de difondre i donar a conèixer els seus projectes, sem pre de gran valor cultural n

S O R T I D A A L T E A T R E N A C I O N A L D E C A T A L U N Y A (T N C) C L O E N D A C L U B L E C T U R A L L E G I R E L T E A T R E 2022

Un any més el dissabte 28 de maig el club de lectura Lle gir el Teatre de la biblioteca Emília Xargay dinamitzat per en Joan Puigmal vam assistir a la trobada de clubs de lectura que organitza el Servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya a mena de cloenda del curs.

La trobada es fa anualment al TNC i a banda dels parlaments oficials tenim l’oportunitat de veure alguna de les obres que s’es tan duent a terme en aquells moment al Teatre Nacional i que prè viament havia estat llegida i treba

llada en els últims mesos al club de lectura

Aquest any l’obra que des del club de lectura de Llegir el teatre de la biblioteca E Xargay es va escollir per visualitzar al TNC va ser Els homes i els dies de Xavier Vilaseca i dirigida per Xavier Albertí

Els homes i els dies és el dietari que durant 22 anys l’escriptor David Vilaseca va plasmar en paper Un dietari que comença el 1987, quan David només era un jove de 23 anys i acaba al 2009 quan ja és un adult, amb 46 anys, poc abans de morir Xavier Albertí dirigeix l’adaptació teatral d’aquesta novel la que tracta aspectes tan controvertits com el jo,

la por, el sexe i altres vivències per sonals que converteixen aquesta novel·la en literatura en majúscules

Aquestes sortides estan obertes a participants i no només partici pants del grup de teatre Per tant, si hi esteu interessats només heu de passar per la biblioteca i allà us informarem i així podreu gaudir de les sortides i excursions que pun tualment anem organitzant

I si us agrada el teatre us animem a apuntar vos al nostre club de lectu ra i comentar junts, guiats i acom panyats per en Joan Puigmal, expert i amant del teatre, algunes de les prin cipals obres que es representen a les sales de teatre del nostre país n

Foto de família davant del Teatre Nacional de Catalunya

L’Exposició Vibracions està dins la programació d’exposicions “Diàlegs” del 2022.

E l d i à l e g e s t a b l e r t entre ambdós artistes no ha estat per casual i t a t . D e s d e l a s a l a Dolors Xabé es va proposar exposar als dos artistes per similituds en la seva trajectòria artística.

E X P O S I C I Ó

V I B R A C I O N S

En Gerard Puigmal és sarrianenc i en Jordi S. Carrera va treballar com a fotògraf tot elaborant un llibre per encàrrec de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Els dos artistes es van iniciar en el món de la fotografia tradi cional i, a la vegada, han avançat cap a un altre àmbit cultural.

Així doncs, com comentava ante riorment, tots dos tenen un vincle especial amb Sarrià, un artista per nai xement i l’altre artista per contacte laboral

Tot i que el recorregut artístic de Gerard Puigmal (Sarrià de Ter, 1989) comença en la fotografia, en els darrers anys el seu treball ha virat cap a la imatge en moviment, bo i especia litzant se en la direcció de fotografia de cinema Ha treballat en documen

tals, televisió, curtmetratges i, recent ment, en la primera pel lícula, rodada a Nigèria

Va marxar a Londres fa uns 11 anys, on va exposar durant uns anys els seu treball fotogràfic en diverses exposi cions

Anys més tard, va estudiar un Màs ter de cinematografia a Londres per endinsar se en el rol de director de fotografia. El projecte final de Màster, el curt “Lula” (2017), va guanyar premis en diversos festivals, fins i tot, pel seu treball de direcció de fotografia L’èxit d’aquest curt li va portar l’oportunitat de treballar en un llargmetratge, “Wal king with shadows”, a Nigèria

Ha rebut premis i nominacions pel seu treball tant a Catalunya com al Regne Unit, on resideix

Presen Serrano Àrea de cultura sala exposicions Dolors Xabé

Fotografies de Jordi S Carrera

A l’exposició “Vibracions” es pot veure un recull variat del seu treball cinematogràfic.

L’artista Jordi S Carrera (Giro na, 1955) correspon a la fornada de fotògrafs que van obrir noves vies per a la creació de la fotogra fia De formació autodidacta, comença a mostrar la seva obra als anys vuitanta i destaca pel seu estudi en tècniques tradicio nals de fotografia i la investigació en el camp de les emulsions i suports fotogràfics

Els seus treballs han estat publicat en diversos llibres i expo sats en gairebé un centenar d’ex posicions individuals i col lectives

Els seu treball no culmina amb la fotografia química, sinó que amb la fotografia digital inicia una nova etapa en què experi menta, com a forma d’art, i que l’autor de manera singular ha denominat il lusionografies. Amb ironia, diu que li serveixen per “regalar il·lusions”, és a dir, són emocions, sentiments, imagina ció, essència de la mateixa essèn cia, records, poesia visual En defi nitiva, són vibracions.

El seu llegat és immens i la seva aportació a la cultura foto gràfica del nostre país ha sigut notable Així ho confirma la darre ra adquisició de l’obra per part del

MNAC, atès que l’any 2020 les fotografies d’aquest autor han passat a formar part de la Col lec ció Nacional de Fotografia

Ha estat guardonat amb diver sos premis entre ells destaca el Premi Nacional de fotografia Kodak

També cal destacar el seu lle gat literari, en què s’inclouen lec tures vers el patrimoni cultural de Girona

“Un artista és algú que sent les vibracions del món i tracta de trans criure les a través del seu mitjà” Philippe Claudel

Fotogrames dels audiovisuals de Gerard Puigmal

La inauguració de l’exposició va estar amenitzat per l’espectacle “Pilar de dos”, amb Raquel Viñuales i Clàudia Gómez, de l’escola de dansa de Celrà.

Gerard Puigmal, Jordi Estefanell, Narcís Fajula, Jordi S.Carrera a la sala Dolors Xabé.

“S O M E T H I N G” D E J O S E P N A V A R R O S A N T A E U L À L I A

En Josep Navarro Santaeulà lia va néixer a Banyoles l’any 1955. És polifacètic: escriptor, poeta, novel·lista, assagista i traductor, a part d’haver estat professor de català a Banyoles durant la seva t r a j e c t ò r i a l a b o r a l c o m a docent.

La seva primera incursió literà ria va ser amb el llibre “ Memòria de la carn” l’any 1987

Algunes de les seves obres més destacades són: “La sorra vermella” (2017), “Dietari d’un any convuls” (2017), “Banderes dels altres” (2019), “Temps de haikus” (2022) de poesia infantil que es va presentar a la lli breria L’Altell de Banyoles el mes de setembre d’enguany.

Ha guanyat el 26è Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil amb el seu llibre “Something”, concretament els Premis Literaris Ciutat d’Alzira el mes de novembre de l’any 2021

El llibre “Something” va sortir publicat el dia 23 de març de 2022 i s’ha presentat a la Llibreria 22 i a l’Altell de Banyoles el passat mes d’abril És la primera novel la juvenil d’en J N Santaeulàlia

La novel la narra la història d’un triangle amorós El protagonista del llibre, en Pol, un jove de 15 anys que li encanta tocar la guitarra, la veïna d’en Pol que es diu Júlia i ha vingut a passar l’estiu a Banyoles, i el seu amic en Roger que treballa de fuster

a l’estiu per poder se comprar una moto En Pol, que és un gran fan dels Beatles, li ensenya a tocar la guita rra a la Júlia Al seu voltant apareix en escena en Roger, que també per segueix l’amor de la Júlia

Totes aquestes històries i les seves aventures estan narrades per un personatge insòlit, el gat d’en Pol que es diu “Zero” i és molt savi i curiós Un gat que fa d’espectador dels comportaments dels humans i que percep les emocions de les per sones en cada moment

“Something” és una dedicatòria a la música dels Beatles de tota una generació i el títol del llibre és d’una de les cançons d’en George Harrison. Durant tota la novel la, l’autor incor pora un fragment de cada lletra musical, idònia per a cada moment. Al final del llibre hi ha dues planes de totes les cançons i autors que van sortint en el transcurs de la novel la.

És una novel la juvenil, tot i que està adreçada a persones de totes les edats

La novel·la està ambientada a Banyoles dels anys 70. De fet, hi sur ten diversos indrets mítics com per exemple: les cases barates, el club, l’estany, el Blau...

La seva lectura és molt entretin guda, divertida i molts lectors es poden sentir identificats en la seva història

També haig de reconèixer que la portada del llibre és molt captivado ra: un gat i una guitarra Em va cridar l’atenció perquè m’encanten els gats i la música també El que m’ha sor près més és que el narrador de la història sigui un gat Em quedo amb aquest fragment del final del llibre en el qual en “Zero” fa una de les seves reflexions: “ El món és ple de trampes per al cor No confiïs en cap miratge Els camins de la vida no porten mai a la felicitat L’única manera de ser moderament feliç és viure sense esperar ho”

La meva enhorabona a l’autor Molta sort i molts encerts amb el teu llibre i amb molts més llibres que vinguin al darrera! De ben segur que arribarà a un públic molt divers que en gaudirà molt mentre el llegeix. n

Eva Martinez Escobosa

“J O A N A”

D E F R A N C E S C D U C H

XXXIX Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Duch

“Hi ha gent que s’ho mereix tot, [...] quan no m’ho espero es presenta a casa amb flors de camp, maduixes de m e rc a t o m o re s d e b o s c . Tothom hauria de tenir una Clara a la vida que t’adreça, t’amanyaga, t’escolta [...] per f e r- t e v e u re m é s e n l l à d e qualsevol obcecació”.

El passat mes d’agost va sortir publicada per Cossetània edi cions la novel la “Joana”, de Francesc Duch, guanyadora del Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2021

“Joana” és una novel·la curta i amena que mostra la saviesa i forta lesa de la gent gran, i també la vita litat i les febleses del jovent, l’ho nestedat i la importància de l’amis tat Cada protagonista de la història se’ns presenta amb la seva pròpia psicologia, donant respostes dife rents segons la personalitat de cadascú D’aquesta manera el lector pot sentir se identificat en qualsevol dels personatges

La relació de parella aparent ment consolidada entre en Dani i la Joana es trenca després de dotze anys En tenen trenta sis, i de cop, la vida se’ls capgira La ruptura duu la protagonista de la novel la a un estat emocional turmentat que li impedeix refer se, obstinada a no aixecar el cap i a deixar ho per a més endavant La Joana s’aferrarà al pas sat, convençuda que li pertany, bata

llarà per apropiar se’n i els seus actes la duran a situacions insospi tades

Tota pèrdua requereix d’un dol, però fins on ha d’arribar?, quant de temps es necessita per passar pàgi na?, fins a quin punt el dol t’eximeix dels actes que puguis fer?, quins són els límits? Aquestes són algunes de les preguntes que el lector es pot anar fent a mesura que es vagi posant a la pell dels personatges

Aquesta novel la és la tercera publicació de titularitat individual que l’autor d’arrels sarrianenques guanya en diferents certàmens lite raris. Anteriorment havia obtingut el Premi Set Lletres 2018 amb “Altres mares” (Pagès editors) i el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa 2021

amb “El vol de l’Alícia i altres con tes” (Viena edicions)

Si les dues primeres publicacions de l’autor eren relats molt colpidors presentant situacions extremes, en aquesta novel la ens descriu una situació molt habitual als nostres temps. Un fet quotidià on hom pot veure hi reflectida la vida en un poble petit i sentir que la història és molt propera.

La novel la està escrita amb fluï desa, cercant l’agilitat del relat per què a cada capítol hi hagi algun fet, ja sigui seguint el fil de la narració o no, que desperti l’interès de qui ho llegeix i alhora el lector vagi desco brint els personatges Una redacció planera i la narrativa molt ben ela borada et conviden a avançar en la lectura per conèixer un desenllaç inesperat n

Jordi

F estival E mergent 2022

L’ E m e rg e n t é s u n f e s t i v a l d ' a r t s e s c è n i q u e s q u e e s porta a terme a diferents poblacions de la comarca del Gironès, on es garanteix una programació d'arts en viu dinàmica, propera i fresca, la qual busca sorprendre c o n s t a n t m e n t l ' e s p e c t a d o r amb una ràpida successió d'actuacions de diversos i molt variats gèneres escènics (música, dansa, teatre, m à g i a , m o n ò l e g s , p o e s i a , audiovisuals, ombres xine ses, malabars, mim, circ...).

L’edició d’enguany per fi es va poder fer fora de l’ombra de la Covid 19, fet que va animar una mica més l’assistència de públic en comparació amb les darreres edicions De nou, el parc de la Cooperativa va ser el lloc escollit per celebrar l’esdeveniment

Els primers convidats d’aquest any van ser la gran Orquestra Firelu che presentant, «Segona florada», un disc gravat juntament amb el difunt Pau Riba, que junts el descriuen com un treball on les noves flors melòdi ques, plantades a quatre mans tant pel cantant com per l’orquestra dins el mateix jardí original, es combinen ara amb noves veus i bulbs guardats

de flors ja clàssiques, fent reviure un espectacle que, si bé semblava estroncat de soca rel, ara floreix de bell nou damunt uns escenaris àvids de sentir se posseïts per les noves cançons d’un dels nostres més grans poetes

Acte seguit, va ser el torn de Marc Sarrats, guionista i còmic A dia d’avui és un dels còmics catalans de referència Forma part de l’equip del Soterrani i ha actuat arreu del terri tori. També és col laborador en el programa Matina Codina (Rac105), a l’Està Passant (TV3) i acaba d’estre nar el seu espectacle d’una hora Alta Flipamenta En Marc va fer petar de riure el públic amb un recull de dub

Ricard Humet. Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

“Zero en conducta” amb Jose A.Puchades i Julieta Gascon

tes i reflexions sobre aquesta fi del món d’estar per casa que ens ha tocat viure recentment. Vacunes, teories de la conspi ració, sentiment de culpa un còctel per expiar els pecats en la distòpia Posteriorment va arribar el moment de «Los informalls», una peça de teatre físic de curta durada en la qual el protagonista rep una visita inesperada d’un personatge il lusori A poc a poc es comença a desen volupar una relació, que arriba fins a punts surrealistes que són motor d’in comptables situacions totalment inespe rades El protagonista i el seu visitant invisible, que viu a través del so, conviden els espectadors a navegar per l’univers que ells mateixos van teixint al mateix temps que es van coneixent.

Ben entrada la nit, va ser el moment de “Zero en conducta”: es tracta d’un pro jecte creat l’any 2011 per José Antonio Puchades (Putxa) amb la intenció d’explo rar el potencial expressiu de diferents arts escèniques relacionades amb el movi ment. Amb Julieta Gascón com a codirec tora, codramaturga i intèrpret, la compan yia investiga la unió del mim corporal, la dansa i el teatre físic en general.

La traca final va arribar amb l’extrava gant Joan Colomo, músic i cantautor cata là que ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun, Moks ha o Unfinished Sympathy Juntament amb els seus companys de projecte actual, vam poder gaudir d’un repertori que navegà pels seus tres últims discs publicats, tot amenitzat pel carisma i l’hu mor tan característic de Colomo n

Orquestra Fireluche

Marc Sarrats

Joan Colomo

Los informalls

L A C A I X A D E L’À V I A

Aquest estiu he aprofitat per endreçar una vella caixa que rondava per casa. Havia pertangut a la meva àvia Rita i estava plena de roba. Vaig començar a triar la per sepa rar la que volia guardar, la que hauria d’anar al museu i la que hauria de fer ne draps. Els meus avis eren pagesos, havien nascut a les darreries del s. XIX, per tant, poca cosa de valor hi podia trobar. Vaig començar a mirar les robes: totes eren de cotó i lli pur, sense barreja.

La fibra sintètica més conegu da és el polièster Algunes marques de teixits coneguts com el tergal i el nylon varen néixer l’any 1930, però la seva expansió fou després de la II Guerra Mundial, quan uns químics britànics varen patentar el 1941, el PET (tereftalat de polietilè) El polièster és un producte derivat del petroli i si no està barre jat es pot reciclar Però normalment el polièster es mescla amb altres fibres naturals, per tant, només es pot destruir cremant lo El seu gran avantatge és que és una fibra resis tent a l’aigua i, per tant, pot ser impermeable.

Una altra fibra molt comuna, l’elastene, va néixer cap a 1958, essent la marca més coneguda la Lycra, que sol ser present en molts teixits

De les teles de la caixa de l’àvia, vaig observar que les coixineres esta ven tancades amb botons No hi havia cap cremallera Aquest és un invent de primera meitat del s. XX, de 1914, quan l’enginyer suec Gideon Sundback va millorar un sistema de tancar botes i més tard, el va popula ritzar l’empresa americana Goodrich Company amb el nom de zipper, a la dècada de 1930 Es va fer molt usual per la roba de mainada i per als pan

talons. Potser els meus avis mai varen conèixer aquest invent i conti nuaren amb els tradicionals botons

A més de llençols apedaçats, hi vaig trobar sacs petits, que servien per envasar, transportar aliments, peces, materials, qualsevol cosa que se’ns pugui ocórrer Són uns petits sacs de cotó que es lligaven amb una cinta que s’estrenyia i s’enllaça va Avui en dia, per fer un tancament segur, utilitzaríem o bé una crema llera o potser un Velcro Aquest fou patentat l’any 1955 per l’enginyer suís George de Mestral, el qual havia observat, quan sortia a passejar amb el seu gos, com els cards s’enganxa ven amb els pèls de l’animal Va uti litzar una tela de vellut (en francès velours) i una altra amb petits gan xets (en francès crochet) i d’aquí el nom de velcro, que és un nom comercial.

De no haver se inventat les fibres sintètiques tot primer, el velcro no s’hauria pogut produir amb èxit.

Alguns invents són fruit de la investigació en el laboratori i, d’al tres, fruit de l’observació, però sem pre de la curiositat per millorar i per feccionar algun altre invent, per tal de fer lo més útil, pràctic i, no ho oblidem, també més comercial

Val a dir que el coneixement és acumulatiu Qualsevol invent parteix d’una base anterior, que s’ha provat i investigat Amb la tecnologia actual, la informàtica, les matemàti ques, la química, la biologia, el crei xement és exponencial, amb grans resultats, sobretot en l’àmbit mèdic

L’altre element, el leit motiv dels recercaires és la curiositat, no només per investigar, sinó per relacionar se amb la natura, amb l’art, la música, la pintura, la literatura, per viatjar, per conèixer gent i d’altres llocs La curiositat ha de ser el motor que ens empenyi, per ser persones cultes, responsables i lliures n

Assumpció Vila

Sostenidors de cotó de nena

Funda de coixí amb botons.

Bossa amb lligall Fotos AVS

espai 2.0

PESCACLICS (CLICKBAIT), QUAN LA CURIOSITAT MATA EL PERIODISME

Roger Casero Gumbau, blocaire

Els mitjans de comunicació tenen la missió d'informarnos de forma clara i a vegades sembla que s'entestin deliberadament a fer tot el contrari, a desinformar nos. Afortunadament no ho fan a tot arreu ni sempre, tot i que darrerament ho fan força per les xarxes socials i, sincera ment, més del que voldríem.

El motiu és tan simple com la manera com ho fan: el motiu és generar més audiència, generar més clics, i el sistema és fer ho amb titulars ambigus, fins i tot enganyosos, titulars que ratllen el propi codi deontològic dels i les periodistes, que en el cas del Col legi de Periodistes de Catalunya té en el seu primer criteri "informar de forma clara i acurada"

El periodisme a vegades abando na aquest criteri per prioritzar el "tot per l'audiència", ja que l'audiència és mercat i negoci, un mercat i negoci que s'ha diversificat tant com ho han fet els propis canals pels quals els mitjans, també nosaltres, s'expressen Això del tot per l'audiència no ens ve de nou, ja fa anys que estem advertits: a mitjans dels anys noran ta el periodista Xavier Sardà, acom panyat de la colla d'El Terrat, va pre sentar a TV3 el programa "Tot per l'audiència", un programa d'humor que se'n reia d'ell mateix en el que, amb l'aparició de les cadenes priva des, representava un nou repte per a

totes les televisions: mantenir i incrementar l'audiència de cada pro grama, quasi a qualsevol preu

A Internet aquesta pugna també es lliura i l'audiència es mesura en "clics", a partir del nombre de visites que rep a una pàgina web, pel que els mitjans de comunicació necessi ten atraure cap a les respectives webs els internautes que naveguen per internet, i que des de fa uns anys circulen per les xarxes socials L'es quer, moltes vegades, és un titular cridaner i, sobretot, un titular amb un polsim de misteri que ens activi suficientment el cuquet de la curio sitat per clicar l'enllaç i accedir a la notícia.

La intenció no és tant informar del contingut de la notícia sinó que aquesta generi com més visites millor; en altres paraules, la notícia és el mitjà i no la finalitat, ja que la finalitat és la generació del màxim de clics, que convertits en visites milloraran el posicionament del lloc web incrementant així els ingressos, per exemple, per publicitat

Aquesta pràctica, sens dubte una mala pràctica, s'anomena "clickbait", un neologisme anglès format per les paraules "click" (clic en català, l'acció

de clicar) i "bait" (esquer). En català del "clickbait" en podem dir pescaclics, paraula que ja tenim al diccionari i que defineix així: "contingut web, generalment de poca qualitat, presentat sota un títol o un format cridaner per a aconseguir que els usuaris hi cliquin i el reenviïn a les xarxes socials, que té com a únic objectiu obtenir ingressos publicitaris "

Naturalment un bon titular ha de tenir ganxo, però hauria de tenir lo sense renunciar a informar, ni que sigui un xic, sobre el contingut que es desplega a la notícia D'exemples les xarxes socials en van plenes i, per poc que hi navegueu, ben segur us n'haureu trobat I el cert és que funcionen, perquè és una pràctica cada vegada més estesa, fins i tot per mitjans teòricament seriosos

De fet aquesta pràctica també s'alimenta de la saturació de notí cies i continguts que tenim i, lamen tablement, aquesta “sobreinforma ció", aquest excés d'informació ("infoxicació") alimenta la desinfor mació, una altra mala praxis que promou la informació falsa i la pro paganda atacant un dels nostres drets fonamentals, el dret a la infor mació, vinculat estretament al de la llibertat d'expressió La curiositat, en aquest cas, no mata el gat sinó la rigorositat periodística que s'exigeix als mitjans n

Quadern d’apunts

M Sansalvador | josepmsansalvador@gmail com

Premsa veïnal

Aquesta primavera ha vist la llum el llibre “La premsa veïnal de Girona” d’Eloi Camps Durban, editat per l’Ajuntament de Girona en el marc de la Beca Carles Rahola. És un compendi de les capçaleres que es van publi car a la ciutat durant el període 1977 2021 i vol ser un homenatge al periodisme popular pensat, escrit i edi tat des dels barris. Revistes modestes (o no tan modestes) van donar veu a les associa cions de veïns, van engrandir la cultura i van contribuir al rum rum d’actualitat ciu tadana a peu pla, a partir de la Transició.

Facècia altempordanesa

Aquest redactor tant ser veix per planxar un ou com per fregir una cor bata i, a l’acabament del campament d’estiu de l’Es plai, va ser sol·licitat per donar un cop de mà i anar en una furgoneta de la brigada fins a Maçanet de Cabrenys

publicitat (cartells impre sos, publicitat a les xar xes…) sota l’emblema únic de Memòria Democràtica, en el marc de la Comissió de la M e m ò r i a D e m o c r à t i c a , e l Nomenclàtor i el Patrimoni Cultural de Sarrià de Ter.

El llibre s’ha publicat en paper en format molt esque màtic però n’existeix la versió íntegra del treball consultable en versió digi tal a través del servei de publicacions municipal giro ní.

En aquells moments Sarrià estava annexionat a Girona i aquí es distribuïa la revis ta Poble (1980 1982), ante cessora de Parlem de Sarrià C o b r i a l ’ a c t u a l i t a t d e Sarrià i del Pont Major, donava veu a aquestes zones del nord de la ciutat i va s e r u n b o n e x e m p l e d e c o l · l a b o r a c i ó e d i t o r i a l entre associacions de veïns, la UES, el Patronat de Pares de Família L’obra d’Eloi Camps hi dedica un cert nom bre de planes.

Abans com ara, cultura i informació local.n

p e r a j u d a r a r e c o l l i r estris, tendes, taules i c a d i r e s i t o r n a r h o a Sarrià. En arribar a la zona d’acampada i baixar del vehicle retolat en lletres grosses , va viure aquesta conversa amb uns visitants, muntanyencs de diumenge, que no devien saber ben bé on eren:

Disculpi, ens pot indicar per on hem de passar per anar a la gorga?

Em sap greu però no conec el camí

Com pot ser que algú de l’a juntament no sàpìga anar a la gorga?

Fixi’s que la furgoneta és d’un ajuntament, però d’un ajuntament d’un altre poble!n

Nomenclàtor i memorial

Aquest estiu s’han cele brat dos actes cívics i m p o r t a n t s , e n t r a n y a bles i molt merescuts. S’ha procedit a la denominació o f i c i a l d e d o s e s p a i s públics amb els noms dels enyorats Àngel Ponsatí i Antonio Moratalla, ambdós traspassats, en reconeixe ment de la seva llarga tra jectòria veïnal, social i esportiva de servei a la comunitat sarrianenca. T o t s d o s a c t e s s ’ h a n

En opinió personal d’a q u e s t c r o n i s t a , a q u e s t s reconeixements cívics hau rien de convocar se sota el segell de la branca especí fica de les tres que consti tueixen l’objectiu d’aquesta comissió, tal vegada dissen yant un logo concret per a c a d a s c u n a . A i x í q u e d a r i a perfectament delimitat quins h o m e n a t g e s i h o n o r a n c e s tenen un component merament cívic, social i cultural, d’aquells altres que poden tenir un revestiment de lluita política o de memòria històrica de temps convul sos.n

Al mapa meteorològic

El dia 29 d’agost a Sarrià de Ter el sol va sortir a les 7h11m i es va pondre a les 20h28m. Vam tenir l’honor de sortir a TV3 i que el gran Tomàs Moli na ho anunciés a l’audiència al noticiari de l’hora de dinar, a tota pantalla. Només havien passat dues setmanes des de la Mare de Déu d’Agost i, tal com es va poder constatar, la dita que avisa que “a les set ja és fosc” ja no era vàlida A quarts de nou del vespre, tothom a tancar els ànecs.n

Josep

MOSSÈN RICARD SARRÀ PADROSA

RECTOR DE LES PARRÒQUIES DE

Mossèn Ricard, nascut a Salt i actual rector de les parròquies de Sarrià, fa quinze anys que va arribar al poble. Actualment atén quatre parròquies, Sarrià de Dalt, de Baix, Campdorà i Pont Major.

SARRIÀ DE TER

Jordi Duch

e’ n t r e v i s t a

En el número 93 d’aquesta revista, l’any 2015, en Maties Martí feia una crònica de la celebració dels 50 anys de la seva ordenació Presbiterial quan se’l va homenatjar amb un sopar En aquell escrit es feia referència a les parròquies on havia estat , Canet de Mar, Blanes, Celrà, Verges i Vilaroja abans de venir a Sarrià Però el fet que ha marcat més la seva trajectòria fou l’etapa de 20 anys com a mis sioner a Xile, on va viure experiències humanitàries i de fe que l’han acompanyat tota la vida.

“L’església no ha de ser mai un grup de poder, sinó que ha de ser fidel al missatge de l’Evangeli”

Va viure en primera persona el cop d’estat militar (dirigit pel general Pinochet l’onze de setembre de 1973 derrocant el règim constitucional, presidit per Salvador Allende) i també l’assassinat de mossèn Joan Alsina per part de militars xilens set dies després Mossèn Joan era amic seu, i havien marxat junts a les missions.

De la conversa que hem tingut amb mossèn Ricard, hem trobat una persona a qui agrada explicar se, amb voluntat de servei a la comunitat i amb bon coneixement de les diverses realitats de l’església al món

Com és el dia a dia del rector del poble? Personalment, com que soc delegat de les missions, vaig al bisbat cada matí, estic a càrrec dels missioners i hi tinc molta feina Per exemple, durant l’estiu he organitzat tota la campanya del Domund, el material s’ha de preparar i enviar a totes les parròquies de la diòcesi.

Atenc les quatre parròquies de la millor manera que sé i que puc Al menys, en allò essencial: que no els falti la missa setmanal, i complir quan hi ha demanda de catequesi, comunions, enterraments, batejos

Jo ja m’hauria hagut de jubilar fa temps, perquè tinc vuitanta un anys, però, gràcies a Déu, la salut m’aguanta i encara puc exercir la tasca que tinc encomanada

A més, ara també m’ocupo de la meva germana, ingressada en un centre

Al full parroquial del passat mes de setembre hi deia que “tenim temples plens de cultura però buits de fe” Què li sembla aquesta afirmació?

En bona part és així La mainada quan venen a catequesi mostren una gran ignorància religiosa. No conei xen res dels símbols de l’església perquè no els han viscut en el si de la família És a dir, que hi ha un pro blema de base Per això m’interessa la catequesi familiar, formar els pares, ja que són ells qui han de for mar els fills L’església dona els ele ments perquè els pares puguin edu car els seus fills en la religió.

En l’educació s’ha exclòs en bona part el coneixement religiós Des del meu punt de vista, no es pot exclou re res del coneixement, tant si és religiós com si no Per exemple, els adolescents, quan hagin d’estudiar

art, no entendran l’art religiós, perquè no saben què signifiquen els seus símbols Per això molta gent que entra a visitar les esglésies, desco neixen el sentit de l’art que hi troben

Hi ha qui pensa que l’església està en decadència Des d’aquest punt de vista com veu el pontificat del Papa Fran cesc?

L’església sempre està al punt de mira del món, de tothom, a veure què fa, què diu i què no diu L’església no ha de ser mai un grup de poder, sinó que ha de ser fidel al missatge de l’E vangeli i el Papa mira de ser fidel a aquest missatge encara que la gent l’interpreti a vegades d’una altra manera Hem de ser coherents amb allò que prediquem, si no, si canviem l’evangeli, ja ho canviem tot El més important no és quants som, sinó la consciència que estàs sent fidel a allò que creus Amb l’experiència que tinc com a capellà, el que m’interes sa no és tant la quantitat de perso nes que venen, sinó la qualitat i que siguin conscients del que venen a fer El que realment té valor, és l’interès que tenen per viure la nostra fe, conèixer l’evangeli

Parròquia de Sant Pau

Parròquia Nostra Senyora de la Misericòrdia

Quins són els valors que l’església ha de fer seus?

Els valors són els de l’evangeli Hem de viure d’acord amb ell, tal com està És veritat que això és molt sen zill amb paraules, però molt compli cat de portar ho a terme, per la difi cultat d’interpretar la Paraula Però sempre hem de tenir en compte que l’evangeli no ens aparta dels nostres deures cap a la gent En la mesura que estimem Jesucrist estimarem també molt millor les persones, per què aprendrem a estimar tal com Déu estima

Quin balanç en fa d’aquests quinze anys com a rector de Sarrià?

A part de ser rector de les quatre parròquies, també dedico molt de temps com a delegat de les mis sions, com ja he dit abans Jo valora ria la meva feina en el seu conjunt He fet el que he pogut, posant tot el meu interès en fer les coses el màxim de bé Ara és la gent qui ha de fer la valoració

Quina és la situació actual de les parrò quies de la diòcesi?

Actualment en la nostra diòcesi, hi ha uns 115 capellans en actiu en parròquies, dels quals, un 60% tenen més de 60 anys. El futur depèn del bisbe que vingui ara i de com es faci el plantejament, perquè hem anat fent una pastoral per mantenir ho tot, totes les parròquies, (encara que agrupades; per exemple hi ha algun mossèn que té quinze parrò quies; a l’Empordà n´hi ha un que en té vint i cinc ) Tot que hi ha laics en missió pastoral i alguns diaques que fan celebracions, caldrien més persones amb vocació Aquí va cos tar molt posar un diacat permanent, que es va començar a plantejar amb el bisbe Camprodon i va tenir molta oposició Es necessita que siguin gent preparada, amb molta forma ció, estudis de teologia, procés de seguiment tot plegat pot durar dos

o tres anys i no tothom qui hi aspira té les aptituds que calen.

S’ha esperat massa per a formar persones amb capacitat per fer de diaca, i ara seria molt urgent tenir gent preparada i disponible En aquests moments n’hi ha uns dotze a la diòcesi de Girona

Vostè ha estat molts anys fent de missioner a Xile en dues etapes diferents. Com van ser els inicis?

Quan vaig anar a Xile, ho vaig fer molt il lusionat i m’hi vaig estar pri mer quinze anys i després cinc més Vaig tenir uns inicis difícils ja que em vaig posar malalt i vaig estar molt temps hospitalitzat, o sigui que tot el programa que m’havia fet se’n va anar en orris Un cop passat aquest mal moment, tot va seguir el seu curs La parròquia on m’estava ja era molt poblada i amb els anys encara va créixer molt més, a causa de les preses de terreny, que eren ocupacions il legals, que amb el temps es van anar legalitzant i con vertint en barriades denses Cada grup de cases, que en deien una “población”, tenia un nom (normal ment dates: 11 de setembre, 3 d’oc

tubre ) A totes hi havia un cap i per entrar hi li havies de demanar per mís, per fer hi catequesi o altres activitats Calia tenir algú que t’aju dés a entrar hi, tot i que el capellà era una persona molt respectada

Què va representar aquesta vivència com a persona i com a capellà? Hi ha la idea generalitzada que el missioner va a portar l’evangeli. Però en realitat, jo vaig aprendre molt de la gent Entre altres coses, perquè hi va haver una època de crisi a Xile i vàrem formar els menjadors popu lars vinculats a les parròquies La nostra parròquia era tan gran que hi teníem set o vuit menjadors que es mantenien amb el que arribava de l’ajuda internacional d’Europa, de Càritas internacional També, les parròquies que més podien, feien una col lecta en espècies cada pri mer diumenge de mes: arròs, monge tes, patates El que es recollia era només per fer un àpat al dia, sobre tot per la mainada. Els menjadors eren portats per les mateixes mares Cuinaven, es feien el pa, ho feien tot Nosaltres els donàvem els elements i elles feien tota la resta

A l'avio quan marxa a Xile el gener de 1968 (Primer de l'esquerra)

A través de Mans Unides vaig aconseguir diners per comprar unes màquines de cosir Les mares apre nien també a cosir per poder se val dre per elles mateixes Hi havia feina per tothom qui volgués ajudar Jo era el responsable de l’arxiprestat i havia de repartir el menjar amb un camioner Vaig haver de carregar molts de sacs a la meva esquena!

Veure com la gent s’ajudava entre ells, ha estat una experiència molt estimulant Una família amb sis o set fill, si en un moment determinat la mare havia d’anar a l’hospital, els veïns se n’ocupaven, “donde comen cinco comen diez” Era molt impor tant que entre ells s’ajudessin, que no ho esperessin tot des de fora Eren ells que havien de sortir de la seva situació

Es poden comparar les tasques que ha realitzat com a missioner i les que rea litza aquí?

Mira, em va tocar viure a Xile des prés del Concili Vaticà II, amb l’avan tatge que es va aplicar molt bé a l’A mèrica Llatina. Cada cert temps hi havia una reunió de tots els bisbes de l’Amèrica llatina per actualitzar el

Concili, d’acord amb la realitat que vivíem en aquells països, que era molt canviant S’avaluava com l’es glésia responia a la situació amb què vivia la gent Hi havia tot allò de la teologia de l’alliberament, aplicar l’e vangeli a la realitat del territori Es va aprofitar tot el que hi havia donant li un nou sentit Això és una cosa molt interessant que encara ara es va con tinuant fent a l’Amèrica Llatina.

La religió formava part de les activitats de les diferents comuni tats, que tenien persones responsa bles i es trobaven cada dissabte, hi hagués missa o no

Aquí a Europa es varen canviar coses, però no es va fer aquest tre ball d’actualitzar constantment el Concili d’acord amb la realitat que es vivia al continent Molta gent que estava acostumada a determinades pràctiques religioses (novenes ) varen haver ne de prescindir sense que els proposessin res a canvi

Va sortir ne satisfet?

Aquesta va ser la millor època de la meva vida com a capellà.

Vaig tenir la consciència que estàvem portant a terme una bona

feina No era donar los només men jar o cobrir les necessitats bàsiques, sinó donar els elements per ajudar los a sortir se’n ells mateixos.

Moltes mares van aprendre a fer vestits i robes per la casa Al comen çament els homes no volien que vin guessin Les dones eren les que tenien la fortalesa a les famílies Els homes si no trobaven feina, s’enfon saven i eren elles les qui havien d’a guantar la família Amb el temps van aprendre el sentit de l’ajuda

S’hi hagués quedat?

La primera etapa va ser de quinze anys Vaig venir aquí i vaig estar a Vila roja Però vaig tornar a demanar per marxar ja que vaig adonar me que aquí no hi encaixava. I encara em costa d’encaixar, perquè és una manera diferent de fer les coses

Vaig estar hi cinc anys més i l’any 90 vaig tornar per qüestions familiars Però si no fos per això, m’hauria quedat allà Aquí estic bé, però el cor el tens allà. Hi havia un pla pastoral que ens reunia cada cert temps amb els capellans d’altres parròquies i de països diferents Això ens mantenia vius i units en la fe

Amb els capellans gironins a Xile l'any 1968 (Primera fila segon de la dreta)

En aquest temps va ser company de Mossèn Joan Alzina, que fou torturat i afusellat arran del cop d’estat a l’any 1973. Quins records en té del seu amic? Va ser una bona persona, conse qüent amb el que ell creia que havia de fer com a capellà.

Treballava de cap de personal de l’hospital de Sant Joan de Déu de Santiago (en aquell moment amb 3 000 treballadors), sense deixar de ser capellà Els caps de setmana venia a la nostra parròquia i porta va un grup de matrimonis de la pas toral obrera En el moment del cop d’estat (1973) es va quedar a l’hospi tal per organitzar la sortida dels que volguessin marxar

En la seva condició de cap de personal “havia de saber” qui estava en contra del govern i a favor de Sal vador Allende Com que no va dir res, el varen torturar al soterrani de l’hospital A la nit d’aquest mateix dia un soldat ens va anunciar que estava detingut Al cap de tres dies ens van dir que havien d’anar a reco

nèixer el cadàver L’havien afusellat

La versió oficial fou que havia mort en un enfrontament, cosa que no ens vàrem creure mai

En Miquel Jordà, un company capellà, va investigar la mort de Joan Alzina i després de parlar amb el soldat executor, aquest li va dir que no va voler que li tapessin els ulls, perquè volia veure’l en el moment abans de la mort per poder lo perdonar

E n s p o t e x p l i c a r a l g u n a s i t u a c i ó o alguna anècdota especial com a mis sioner?

T’explicaré tres situacions entre moltes de les que recordo Amb el cop d’estat jo vivia amb

unes monges, convalescent d’una operació Feia de capellà d’elles i de la demarcació Després, amb l’estat de setge jo arribo a casa les monges i em diuen “Padre le han llamado para decirle que le van a detener” Vaig trucar al rector per dir li ho i em va dir “estate tranquilo que si te

han de detener no te van a avisar”

Una catequista feia córrer que em reunia amb extremistes I una altra m’ho va fer saber Jo agafo el telèfon i li pregunto per què deia això de mi i em va contestar amb evasives Li vaig dir que la faria fora de l’església si tornava a calumniar me. Al cap d’un temps ve la mateixa senyora a demanar me que vagi a donar els sagraments pel seu marit que s’esta va morint Quina contradicció! Ho vaig fer i no li vaig retreure res

Una de les mares del menjador que començava a fer anar la màqui na de cosir, no se’n sortia de peda lar, la màquina li anava endavant i endarrere, sense poder la dominar Quan la que li ensenyava s’hi va acostar, ella li va dir “señorita yo no tengo dedos para este piano” Les altres dones, quan la van sentir, la van animar tant i recolzar, que va acabar el curs aprenent a cosir.

Són petites anècdotes que et fan veure la senzillesa de la gent T’en senyen a aprendre dels seus valors n

5% dte.*

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

LLUM AIGUA AIRE CONDICIONAT CALEFACCIÓ

Ho diu la llei i és profecia: a Girona ja dibuixen la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que haurà d'estar en dansa abans no acabi l'any 2023! I la ZBE no només afectarà directament els qui viuen a Girona, també els veïns i veïnes de qualsevol muni cipi, Sarrià de Ter inclòs, que vulgui. entrar a la capi tal gironina. Agafem-nos fort, que vénen corbes!

de vehicles vigent." En altres paraules, la restricció que els vehicles més contaminants cir culin per aquesta zona delimi tada

EN QUIN PUNT ESTÀ GIRONA?

l ’u l l d e l p o n t GIRONA JA DIBUIXA LA ZONA DE BAIXES EMISSIONS

article 14 3 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi cli màtic i transició energètica diu que "els munici pis de més de 50 000 habitants i els territoris insulars han d’a doptar abans de 2023 plans de mobilitat urbana sostenible que introdueixin mesures de mitiga ció que permetin reduir les emissions derivades de la mobi litat "

L’

Una de les mesures que inclou la llei és l'anomenada Zona de Baixes Emissions, que segons la mateixa lleu la defi neix com "l’àmbit delimitat per una administració pública, en exercici de les seves competèn cies, dins del seu territori, de caràcter continu, i en el qual s’a pliquen restriccions d’accés, cir culació i estacionament de vehi cles per millorar la qualitat de l’aire i mitigar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, de conformitat amb la classifi cació dels vehicles pel seu nivell d’emissions d’acord amb el que estableixi el Reglament general

L'obligatorietat d'implemen tar la ZBE en qualsevol ciutat planteja, d'entrada, tres grans interrogants: la delimitació de la zona, és a dir, a quins carrers afectarà; les restriccions que s'aplicaran, és a dir, a quins vehicles afectarà, i la tempora litat, és a dir, des de quan, fins a quan i en quines condicions s'aplicaran les restriccions Abans d'entrar en aquestes qüestions penso que és impor tant subratllar la finalitat d'a questa mesura, que és la reduc ció de les emissions, i no la paci ficació o la reducció del trànsit en general És a dir, l'objectiu no és tant que per aquestes zones hi circulin menys vehicles, sinó menys de contaminants; és evi dent que avui per avui l'aplicació d'aquesta mesura fa preveure que hi haurà una reducció del trànsit rodat, tot i que la mesura no cerca aquest objectiu És més, en la mesura que els vehi cles menys contaminants vagin creixent dins el parc de vehicles, més vehicles podran accedir a aquestes zones En tot cas, fóra bo que en paral lel a la implan tació de les ZBE també es vagin implementant mesures de paci ficació i restricció del trànsit en vehicle privat, en favor del trans port públic, tal i com la llei també indica, naturalment en un procés d'electrificació del trans port públic

L'Ajuntament de Girona ja ha definit la delimitació de la ZBE i està pendent de definir ne les restriccions

Pel que fa a la delimitació, el perímetre s'inicia a la zona nord a l'alçada de la rotonda del Pont de Pedret i segueix pel passeig de la Devesa, la plaça de l'As semblea de Catalunya, el carrer del Poble Sahrauí, l'avinguda del President Tarradellas i el carrer Riu Güell fins a la rotonda del passeig d'Olot; després segueix pel passeig d'Olot i pel carrer Emili Grahit fins a la plaça dels Països Catalans, el carrer de la Font del Rei i el passeig General Mendoza fins a la plaça Catalun ya; des de plaça Catalunya s'en fila per la pujada de les Pedre res, el passeig Fora Muralla i el carrer de la Muralla i des del capdamunt del carrer, resse guint el passeig Arqueològic, el carrer Santa Llúcia, el carrer Bellaire i el carrer Jaume Pons fins al pont de Sant Feliu per enllaçar finalment amb la roton da del Pont de Pedret És a dir, des de Sarrià de Ter, tant circu lant per l'avinguda de França com des de Pedret, s'entrarà a la ZBE a la zona de la Copa i de la Devesa.

La delimitació de la ZBE va generar un intens debat polític i d'entitats a nivell de ciutat, i tot i que el govern municipal la dóna per feta, la pròpia llei per met que es pugui modificar, ja que la seva definició s'ha de sus

Roger Casero Gumbau, veí del Pont Major

tentar a partir d'una sèrie de paràme tres i mesuraments de contaminació, i s'ha d'ajustar a una sèrie de criteris de mobilitat, que segons una directriu d'aplicació de la ZBE són:

La delimitació:

S’han de buscar fronteres clarament comunicables, perceptibles i recorda bles, és a dir, ser una àrea fàcilment identificable i reconeixible.

La delimitació ha de permetre als vehicles que arriben al seu perímetre continuar circulant sense accedir a la ZBE

L'extensió mínima:

Es justifica que es tracta d’una zona amb característiques adequades per l’actuació, que inclou una part signifi cativa de la població, de la superfície del municipi o del trànsit de vehicles a motor

El perímetre:

Ha de designar se de manera que eviti les formes allargades, que facili tin l’accés a peu a qualsevol punt de l’interior de la ZBE des del perímetre

El debat respecte la delimitació va girar, en general, en si la ZBE hauria d'incloure tot el nucli urbà de la ciutat de Girona, i no només aquesta part més cèntrica, o si, en perspectiva que més endavant Salt haurà de delimitar la pròpia, caldria afrontar el debat en el marc de l'àrea urbana, entenent que la mobilitat de Girona està altament afectada per la dels municipis que l'envolten Una altra qüestió que gene ra controvèrsia és l'efecte que la ZBE tindrà a nivell de trànsit i contamina ció de la resta de ciutat no delimitada

El debat sobre les restriccions, que es farà a través d'un procés participa tiu, planteja entre d'altres qüestions què passarà amb els vehicles matricu lats a Girona sense distintiu, especial ment els que es trobin dins la zona, i naturalment què passarà amb els vehicles sense distintiu que vulguin entrar a la zona delimitada de Girona Segons un estudi de l'Ajuntament de

Girona un 25% dels vehicles matricu lats a Girona no disposen de distintiu; aquest percentatge s'enfila al 30% en els casos dels barris situats al nord de Girona (Montjuïc, Pedret, Pont Major i Campdorà) D'altra banda l'estudi també situa en un 13% els vehicles sense distintiu que circulen per Giro na, estiguin o no matriculats a Girona Ara per ara coneixem la delimita ció de la ZBE de Girona i caldrà veure com es defineixen les restriccions i quines mesures alternatives es defi neixen per saber com afectarà aques ta mesura als veïns i veïnes de Girona, també als dels altres municipis que hi vulguin entrar amb vehicle privat. La implantació de la ZBE de Girona s'hau rà de fer abans no finalitzi l'any 2023, prèvia tramitació de l'ordenança corresponent Sembla evident que la seva implementació causarà molès

ties, fins i tot impotència i indignació a qui no pugui accedir hi ni pugui renovar el seu vehicle; d'aquí la impor tància, i la necessitat, de reforçar el transport públic, que en el cas de la zona nord de Girona, passaria per a millorar notablement (freqüències, recorregut i caràcter intermodal) de la Línia 6 del transport urbà Aquesta qüestió, però, tal vegada requereixi un altre article!

De moment, i a l'espera de saber ne més detalls, convé mentalitzar nos i assumir que la ZBE de Girona és i serà inevitable abans no finalitzi l'any 2023 i que, més enllà de les molèsties que ens pugui ocasionar, és una mesura necessària i imprescindible (tot i que malauradament insuficient) per lluitar contra el canvi climàtic en general, i minimitzar la contaminació de l'aire que, dia rere dia, respirem n

Grup Municipal PAS

En un moment en què des de tots els àmbits polítics i socials es reclama transpar è n c i a e n l ’ à m b i t p ú b l i c , ERC Sarrià de Ter aplica la llei del silenci. A m a g a r i n f o r m a c i ó i n o c o m p a r t i r- l a n o m é s p o t tenir una causa que es fan actuacions de dubtós procediment , i un objectiu la no voluntat de millorar .

En un moment en què des de tots els àmbits polítics i socials es reclama trans parència en l’àmbit públic el contrari d’opacitat , ERC Sarrià de Ter no facilita informació ni tan sols als regidors de l’oposició Silenci Des del PAS hem treballat per aportar idees i propostes sempre que se’ns hi ha convidat El nostre

objectiu és treballar per un poble més amable, participatiu, sostenible, solidari i feliç, en definitiva. Tanma teix, massa sovint topem amb l’opa citat de l’equip de govern en projec tes de transcendència per a tots, en forma de silencis:

SILENCI EN COMUNICAR ALS REGIDORS I EN CONTRACTAR TREBALLADORS MUNICIPALS

Com ja hem denunciat en reiterades ocasions la darrera vegada el pas sat mes de setembre als mitjans de comunicació en motiu d’una possi ble irregularitat en la contractació d’un alt càrrec a l’Ajuntament els regidors del PAS ens trobem tot sovint amb la dificultat d’accedir a certa informació municipal

Els regidors demanem la infor mació a través d’una instància de la mateixa manera que ho faria qualse vol persona del municipi , i aquesta

se’ns ha de respondre en un termini de quatre dies Però a hores d’ara ja acumulem un seguit d’instàncies sense respondre Per posar uns exemples: encara esperem informa ció demanada sobre contractacions, o sobre el dubtós i cafre cas de Ràdio Sarrià

PARTICIPACIÓ SILENCIOSA

Això mateix passa també amb els veïns i amb les entitats: els veïns del Pla de l’Horta, per exemple, encara esperem que se’ns informi personal ment i civilitzadament de l’arribada d’un nou institut al barri, o que d’un dia per l’altre es tancaria la zona verda per posar hi el pati de l’institut, o bé que hi hauria una festa romana que podia implicar nos a tots De tot això, com a mínim, se n’hauria d’ha ver informat a l’associació de veïns No creiem tampoc que s’hagin reunit amb els veïns de Sarrià de Baix

i encara menys amb la directora d’aquesta revista que en va ser la impulsora per informar de l’extinció de la Fira del Paper De fet, encara no han comunicat pels canals ofi cials que la fira no es farà Tot podria ser que ens la tro béssim el mes de febrer? O a l’agost, ja que ni tan sols ho han comunicat al registre de fires de la Generalitat de Catalunya; una informació que és pública a través d’inter net, per si algú té previst visitar la Fa pocs dies hem assistit a l’estrena del Sarrià Sona. Una mostra de músics locals on s’ha convidat els partici pants a cop de telèfon: no s’han publicat bases enlloc ni s’ha explicat de quina manera els músics interessats hi podien participar Havies de tenir la sort que et sonés el telèfon (molt propi d’ERC, darrerament)

SILENCI ALS CONSELLS DE POBLE

Els pocs consells que s’han realitzat han estat per petició dels partits de l’oposició: el Consell Escolar Municipal, tot i haver hi un institut nou, es va convo car per una moció del PSC que ho demanava En tres anys, hem fet un sol consell de cultura Els consell de comunicació no s’ha convocat És clar, després del desastre de Ràdio Sarrià, no volen ni sentir parlar del tema El darrer consell d’esports es va convocar el mateix dia I així un reguitzell d’actuacions participa tives que s’havien aconseguit i que han quedat rele gades a gairebé una anècdota, a base d’anar fent silenci

UN REGIDOR SILENCIAT

El mes de juliol de 2020, tots els partits de l’oposi ció del nostre municipi (PAS, PSC, Junts i Cs) vam demanar la dimissió del regidor de comunicació, el Sr. Josep Maria Santiago, per la nefasta gestió en la privatització de Ràdio Sarrià (Un apunt: els regidors encara esperem l’hora que ERC ens expliqui què va passar i per què van actuar com ho van fer) Tanma teix, Josep Maria Santiago no va dimitir, però ha res tat en silenci des d’aleshores: no ha gestionat ni l’à rea d’esports, ni la de comunicació, ni la de promo ció econòmica Des d’aquí, un agraïment infinit als tècnics municipals que li han fet la feina

SILENCI EN GESTIONAR, I GESTIONAR BÉ

Poble Actiu Sarrià de Ter fa mesos que denuncia que la plantilla de treballadors a l’Ajuntament de Sarrià de Ter és absolutament desproporcionada (84 treba lladors i proposta d’ampliació sobre la taula), sobre tot tenint en compte que molts dels serveis munici pals estan subcontractats: parcs i jardins, neteja, impostos, ràdio municipal Segons el PAS, l’Ajuntament de Sarrià de Ter té un pressupost sense marge de resposta, que no pro mou la participació i que evita la transparència

Els pressupostos dels darrers 2 anys han estat només aprovats per l’equip de govern (6 vots a favor, 5 en con tra i 2 abstencions PSC ) Evidentment, la informació per a l’aprovació dels pressupostos tampoc va arribar en temps i forma per al ple d’aprovació

Massa dificultats per accedir a una informació que hauria de ser pública, que fan pensar en una gestió dubtosa, a banda de poc eficient i, evidentment, gens transparent ni participativa. n

L E S P E R S O N E S P R I M E R

Escoltar i ajudar les persones s ó n a l g u n e s d e l e s n o s t r e s prioritats. L’Ajuntament, com a administració més propera als veïns i les veïnes, ha de garantir que tothom pugui ser atès amb el compromís de tenir en compte el seu cas, la seva queixa o el seu suggeriment, i fer-ho mitjançant els canals habituals, les xarxes socials o presencialment, tot donant compte, després, de quines són les resolucions i les gestions efectuades.

Els regidors i les regidores de barri (Sarrià de Baix, la Rasa, Pla dels Vinyers, Pla de l’Horta i Sarrià de Dalt els Socs), participen dels debats i les propostes que es realitzen i les con fronten i adapten al Pla de govern Sarrià de Ter necessita millorar les seves condicions ambientals i aconseguir una major reducció dels impactes de les activitats industrials, minimitzar els efectes de la mobilitat amb aparcaments públics ben senya litzats, el transport públic eficient, la N II pacificada, ample de voreres i carrils bici segurs Entenem la trama urbana com uns espais accessibles per anar hi a peu o en bicicleta, amb més arbrat arreu, amb els espais naturals del nostre entorn ben senya litzats i amb un bon manteniment, amb places que siguin acollidores per facilitar la relació entre els veïns i les veïnes,amb espais pensats per als animals de companyia i amb els nous horts urbans comunitaris.

En la vessant de la sanitat, en què l’assistència sanitària correspon bàsicament a la Generalitat, valorem molt positivament les iniciatives dels itineraris saludables que han impul

sat des del centre d’atenció primària i proposem intensificar tots aquells aspectes de salubritat pública que afecten la col lectivitat: el control d’a liments i begudes, l’aigua, la contami nació atmosfèrica, els equipaments públics i els llocs habitats, el mercat, els animals salvatges i domèstics i les plagues En aquest sentit, la recollida i el tractament dels residus i la neteja viària, constitueixen un sector d’activi tat pública que ha de tenir una espe cial atenció, sobretot amb el canvi de sistema porta a porta que entenem necessari i eficaç

L’Estatut d’autonomia de Catalunya inclou en l’àmbit de les competències municipals la planificació, l’ordena ció i la gestió de l’educació infantil i l’aprofitament dels centres públics fora de l’horari escolar i el calendari escolar Cal crear noves places gratuï tes de la primera etapa de l’educació infantil dels zero als tres anys, volem participar, mitjançant el Consell Esco lar Municipal, de les iniciatives d’e ducació tant per a l’escolarització obligatòria com postobligatòria, de manera especial per implantar la For mació Professional

Els nostres objectius inclouen, també, disposar d’un parc d’habitatge social perquè sigui assequible a tothom i un centre de dia per a la gent gran i reforçar les activitats al Coro, la Rasa, Pla de l’Horta i la Cooperativa, l’atenció dels serveis socials i crear un nou lloc de trobada per als joves

El repte energètic amb energies

renovables ha de ser una de les prio ritats immediates A més d’implan tar les a tots els equipaments públics, cal facilitar la informació a tothom (sistemes i ajuts) per fer els canvis necessaris amb aquestes energies netes i millorar l’eficiència per a tots els domicilis que així ho desitgin Treballarem per aconseguir les anomenades comunitats energè tiques: s’instal len plaques fotovoltai ques en equipaments municipals i aquestes, a banda de garantir un autoconsum, poden generar, també, excedent d’energia, de la qual es poden beneficiar persones particu lars, de manera prioritària a les famí lies amb el bo social reconegut

Volem recuperar el riu, millorar els polígons industrials, donar suport al comerç, endreçar i potenciar els espais culturals i treballar amb les entitats esportives i de lleure

L’eina bàsica de prevenció i planifi cació dels recursos i les despeses municipals per donar els serveis neces saris és el pressupost: el volem eficient, compartit i transparent Una gestió dels serveis ha de ser eficaç i austera.

Les relacions de l’Ajuntament amb les altres administracions públi ques són cada vegada més intenses: la prestació de serveis (recollida d’es combraries per part del Consell Comarcal), la participació d’ajuts i subvencions (Pla d’obres i serveis de la Generalitat Diputació, escoles bressol, nou centre educatiu), la ges tió del servei d’abastament d’aigua potable Girona, Salt, Sarrià de Ter, la incineració de residus, les polítiques actives d’ocupació, els convenis que s’estableixen per al control i desen volupament d’activitats sense incre mentar despeses superiors.

El bon govern i la bona adminis tració, al servei de la ciutadania. Ara les persones, primer! n

Quim Rodríguez Vidal i Estela López González Regidors del PSC (grup municipal socialista) de Sarrià de Ter

UN MODEL DE MUNICIPI DIFERENT: ACCESSIBLE, AMABLE, VITAL, SOSTENIBLE I PARTICIPATIU

V A D ’ O K U P E S

Enric Porcar Grup Municipal CS

No és només que un país oKupi territoris d'altres, foragitant i matant la població que hi residia.. un trist panor a m a a c t u a l a l ' E u r o p a d e l´Est... sí, sí, a Europa un altre cop més, continent que intenta com pot implementar des de la IIGM un modus de vida i una forma d'entendre els drets i llibertats, la nostra Europa que està sent ferida dia rere dia. Trist panorama!.

Parlant de panorames tristos, em ve a la ment l´escena ri econòmic de qui democrà ticament ocupa (aquest cop s'utilitza la "c" per allò de les sensibili tats tan fines d algunes) les posicions de govern del nostre Ajuntament Un trist panorama de malbaratament dels diners públics de tots i de com està dilapidant els estalvis dels Sarria nencs Bé, de fet ja no tenim estalvis Ara ja tenim més crèdits i obligacions. Ja ho vaig dir aquí mateix fa uns mesos... i la situació lluny de revertir, s’agreuja Un dia aquest equip a l'Ajun tament haurà de donar respostes a tots del perquè són tan mal gestors econòmics Ells continuen, tots ho tro barem S’obliden que viuen a la pobla ció i demà els xiuxiuejos potser els acompanyaran quan trenquin una can tonada o passegin pels carrers No quedarà impune

Però bé, no vull repetir me en un tema del que sempre soc crític Avui, aquí, vull parlar dels Okupes i sobretot d´aquells que desperten les passions més primitives d´alguns

Vet aquí i entro en matèria , que fa uns pocs mesos ens trobàvem amb un insòlit vídeo on tots vèiem amb sor presa el president del Consell Comar cal de la Selva a la seva versió més pri mitiva i ancestral En el vídeo en qües

tió, el "senyor" es va posar en pla gue rrer indi només faltaven els acaloris i les plomes i poc més amb una des tral vella i rovellada (el karma l´acom panya) a la mà per tal de blandar la , intimidant una noia tranquil·lament asseguda a terra i un parell més d´homes que al vídeo apareixen ate rrats pel que els hi pogués fer L’excusa és que duia la destral al cotxe com tots fem normalment, oi? i que per tal de defensar se de la seva por, va decidir que valia més la pena passar a l'ofensiva Reconec que comentar l´escena em provoca un cert pànic, perquè ara per ara aquells tres joves podrien no estar en bones con dicions. Per sort no va passar res.

Certament hi ha càrrecs polí tics que dimiteixen per molt menys Podia haver passat una desgràcia Bé, potser tres desgràcies Sort que tot va acabar en veure's gravat i pensant el que podria passar si el vídeo sortia a la llum Segur que aquella nit el Sr Balliu no va dormir bé

Mala imatge va donar a la pobla ció Si això és predicar amb l'exemple, anem malament El polític, a part de ser honrat i legal, ha de donar sempre una imatge de correcció a la població Es va estalviar la denuncia per acusar, per amenaces, etcètera (em pregun to si li va costar molt aconseguir ho)

Fora potser més positiu veure el senyor Balliu actuant com al Paladí de l auto defensa de la seva propietat defensant a tants altres particulars, a tantes famílies que pateixen les oku pacions, que des del Govern de la Generalitat es permet No sembla que JxCat faci res des d’aquí bé, potser és que tampoc fan gaire res al Govern, i qui sap si un dia no se n’adonaran i marxaran Ara segur que es posarà la màscara del paladí anti okupes a la seva població, per intentar netejar se la imatge

Ai!! que fotut és baixar a la realitat de la gent A la realitat de tantíssimes

famílies que han perdut el seu immo ble i que, a més, ens obligueu a accep tar l okupa i pagar li fins i tot totes les despeses de llum, aigua, gas, ibi , en fi tota una vergonya majúscula

No vaig veure mai el senyor Balliu defensant les famílies a les institu cions amb la destral i la mateixa pas sió a la mà

No!!, com sempre es diu, el polí tic s'activa quan la cosa li toca a ell. Recordeu quan en Joan Saura (director dels mossos en aquells temps) va ordenar desallotjar uns okupes del jardí de la seva mansió de Port de la Selva? doncs ja m'entens Ah! i tampoc no va passar li res, òbviament, que aquí a Catalunya ens encanta això de permetre que el polític faci el que vulgui El criticarem a casa però al carrer quasi mai

Aquí no dimiteix ningú, ni per fer lleis injustes, ni per saltar se les des prés, ni per emparar okupes ni per després d'amenaçar los de mort, quan resulta que el polític és el "poderós okupat"

Vergonya de situació amb el tema de les Okupacions No ens aporten res en general Obvi que s ha d ajudar a qui ho necessita, però no estigmatit zant una altra persona/família Perquè la cosa es generalitza, es complica i no ens aporta res positiu I el proble ma cada cop es fa més gran normal, quin xollo!!.

I sí que passa, sí, senyors Passa que els ciutadans normals estem ja farts de tanta demagògia Ara per ara, la gent té fins i tot por Té por fins i tot de marxar de vacances!

Tot és senzill: no vulgueu per al ciutadà el que no voleu que us facin a vosaltres

Protegim el propietari, donem solució als casos i famílies que real ment sí que ho necessiten, però sense maltractar altres ciutadans amb imposicions que els castiguen

En definitiva: deixeu de fer l´indi n

P O L I T I C A I C I U T A D A N I A , A L L U N Y A M E N T ?

Es palpa i alhora és ben cert que en el dia a dia, en els cafès, en les tertúlies, en les passejades, la ciutadania està cada cop més crítica amb la política. Tendim sempre a generalitzar, a posar tothom en el mateix sac, i malauradament aquestes sensacions fan frenar les ganes de molts ciutadans a formar part del treball i l’àmbit polític.

Soc dels que crec que vivim en un sistema enquistat, en què s’està tornant a separar la línia i tanmateix eixamplant aquesta mateixa, entre la política i la ciutadania Casos de corrupció, departaments de l’admi nistració sobrecarregats, mala dis tribució dels recursos, diferències salarials entre assessors i treballa dors, la confiança s’està perdent, i sumem la inflació, precarietats pas sades per la pandèmia, inestabilitat laboral en mols àmbits i sectors, línies educatives i sanitàries can viant constantment, tothom té els seus projectes (lògicament), però sempre és millor que el del costat i aquí , si se’m permet, aquesta peti ta falta d’humilitat fa que comencin les divisions

Tothom vol treballar per al poble, tothom pensa en el poble, tothom vol estar al costat del poble, només faltaria, però sovint ens omplim i omplim de titulars, sovint populis tes, però sense contingut, i segura ment és un dels motius pels que la societat va absorbint els titulars, viu dels titulars, però no es palpen i es veuen els progressos

Sarrià de Ter no és menys, també

sento sovint aquest distanciament, que et fiquen en el mateix sac per ser d’una formació o una altra, la veritat , no em molesta, al contrari, dona més forces per parar te i xerrar, explicar i esclarir perquè estàs en política municipal o perquè formes part d’una formació

S’ha de recuperar aquesta proxi mitat, aquesta interacció, Sarrià de Ter té encara l’ambient i el caire de poble, però va creixent i aquest crei xement requereix de més serveis i de més necessitats per a la pobla ció Hem de tocar molt bé de peus a terra, tenim els recursos que tenim, pocs al nostre entendre, depenem cada cop més totes les poblacions dels recursos de les administracions mes grans, diputació , generalitat, etc , i tenim com bé saben unes limitacions orogràfiques i geogràfi ques, que arribarem a un topall en el futur Per tant, reiterem que les decisions d’ara les hem d’aplicar i reinvertir al més acurat possible

Tots tenim una llista de desitjos, i en molts d’ells coincidim, necessi tem millorar i ampliar els equipa ments educatius, culturals, espor

tius i de salut, 4 dels pilars bàsics, al nostre entendre, d’una societat que vol créixer

Des del nostre grup ens mar quem aquestes prioritats, aconse guir els recursos i lluitar per ells insistentment davant les adminis tracions competents, poder disposar d’una pista polivalent (esports i cul tura), millorar l’escola Montserrat i l’escola bressol, fer palès al dept. de salut que en breu els recursos del CAP es faran petits, millorar les con nexions urbanístiques entre els barris, tot això és feina, recursos, hores de treball i també burocràcia (això mai falta), però al final del camí és això, i no soc ningú per dir el que s’ha de fer, però per això les formacions polítiques i els seus integrants es fiquen i s’impliquen a la política municipal, tot i que per nosaltres ens agrada més dir SERVEI municipal De ben segur que es titllarà l’an terior d’impossible, i és per això mateix que treballarem , proposa rem i lluitarem , per tenir aquests recursos, i al final tenir ne un ja és molt més que cap n

Narcís Farroni. Regidor a l’oposició JUNTS X SARRIA

Vista de La Rasa des del Pla de Dalt

EL CIRCUIT DE MOTOCRÒS DE LA COSTA ROJA

Josep M. Sansalvador

QUAN CATALUNYA DOMINAVA EL MÓN

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX Catalunya era una potència mun dial. Almenys pel que fa a la indústria motociclista. En aquest sentit, aquells duríssims anys de l’autarquia havien aconseguit fer esmolar l’enginy Una sèrie de marques amb fàbriques implantades al cinturó industrial de Barcelona (amb algun satèl lit a comarques) havien aconseguit estar a l’avantguarda tecnològi ca, en especial dels motors de dos temps Fabricaven motos lleugeres, econòmi ques i amb prestacions excel·lents, que havien fet molt bona feina en la seva contribució a la motorització d’un país que ja deixava enrere les penúries eco nòmiques de la postguerra i avançava cap a la generalització massiva de l’ús de l’automòbil

d o s s i e r d ’ h i s t ò r i a

Cursa a la Costa Roja Al fons, can Gori Foto Arxiu Dani Duch INSPAI, Centre de la Imatge Diputació de Girona

Montesa, Bultaco, Ossa, Derbi, Sanglas, Rieju Les ciutats i carrete res eren plenes de motos i ciclomo tors de fabricació nacional que sor tien sense parar de les cadenes de producció Les marques, a més a més, havien apostat per la competi ció com a banc de proves per a la recerca i el desenvolupament tèc nics. Guanyar curses era la millor promoció comercial que podien exhi bir Les carreres de categories de petita cilindrada en circuits de velo citat eren dominades per les nostres marques a nivell estatal, europeu i mundial.

També excel lien en les especiali tats del fora carretera, que requerien de màquines eficients, potents i fia bles Bultaco llançà al mercat el model Sherpa, que ràpidament s’im posà en el campionat del món de trial Montesa comercialitzà les seves populars Cota, i Ossa també feu feina Les classificacions omplien els palmarès de cada marca i la cartera de comandes creixia a un ritme formidable A més del trial, el tot terreny (més endavant batejat com a enduro) i el motocròs, l’espe cialitat més espectacular i dura del motociclisme “verd”, apassionaven el públic En entorns propers a l’aire lliure com és el nostre i afavorits per una legislació que no posava en

absolut la mirada en l’ecologia ni en la conservació del medi natural, era corrent que en moltes cases hi hagués una Bultaco Frontera, una Montesa Cappra o una Ossa Explorer en mans joves per córrer els diumen ges per pistes de muntanya o en competicions de motocròs als pobles

ELS ANTECEDENTS I EL MOTOR CLUB GIRONA

La nostra demarcació disposava d’un teixit de circuits més o menys esta ble que permetia la celebració habi tual de curses i la confecció del calendari d’un campionat ‘provincial’ de cros Santa Coloma, les Planes, la Bisbal, Llagostera, Torroella de Montgrí, Olot convocaven carreres, els premis de les quals sovint es lliu raven durant el descans del ball de la festa major Girona ciutat no que dava enrere Hi havia tot de botigues i tallers concessionaris de les princi pals marques que havien creat un increïble bon ambient de competició entre la clientela Alguna cursa s’ha via celebrat en un més o menys improvisat circuit a la zona entre Palau Sacosta i Puig Vistós, alesho res descampada i sense urbanitzar D’ençà de la seva fundació (1959) el Motor Club Girona (MCG) va cui dar se de l’organització d’activitats

sobre dues rodes: gimcanes motorit zades, partits de moto ball (futbol sobre motos!) i insòlites curses de velocitat en circuits urbans Algunes es van disputar a la zona de la Deve sa i el carrer Joaquim Vayreda En d’altres ocasions es va córrer al vol tant de la plaça del mercat, Calvet i Rubalcaba El circuit més ambiciós discorria pels carrers de Joan Mara gall, St Joan Baptista la Salle, Mig dia, Maluquer Salvador i Creu , amb molts trams pavimentats amb llam bordes Es disputava el trofeu “Ferias de Gerona” i hi participaven pilots de gran categoria: Daniel Font, Paco Tombas, Jordi Sirera, Josep M Bus quets, el ducatista Ricard Fargas i el gran Pere Auradell, pare, del Pont de la Barca, que l’any 1966 va compartir circuit a Girona amb un joveníssim Ángel Nieto, que aviat començaria a guanyar campionats del món, l’un darrere l’altre.

El 1964 el club organitzà la prime ra edició de la ‘Caravana Internacio nal de Cotxes Vetustos’, dedicada als automòbils històrics, que ha tingut continuïtat fins als nostres dies i que ha donat relleu internacional al club Aquesta reunió de cotxes clàs sics l’any 1972 va fer parada i fonda a Sarrià de Ter, a l’hotel Nord Gironí, on hi va tenir lloc un inici d’etapa que, en números anteriors d’aquesta revista, hem documentat

Es té constància de competicions de motos “amb rodes de tacs” orga nitzades pel MCG des de 1965 Aquell any s’inaugurà el circuit Damià Ginesta, a Palau Sacosta, amb un traçat de 1 200 m, “en el que hi ha tres baixades de fins a 10m i cinc pujades de 2 a 15m amb fins a un 70% de desnivell, un baden de 2m d’alçada i 60% de desnivell i dos pas sos amb salts d’1 i 3m de llargada” (Anuari 50 anys Motor Club Girona, 2009). La pràctica del motocròs i la consolidació d’un circuit a Girona o rodalies era un dels objectius funda cionals del club des del primer moment, que anava encarrilant se

Montesa Cappra oficial Foto Arxiu Dani Duch INSPAI, Centre de la Imatge Diputació de Girona

Aquella cursa inaugural va comptar amb 10 000 espectadors, la participa ció de Bultaco, Derbi, Ducson, Gim son, Montesa i Rieju i importants pilots oficials: Pere Pi, Oriol Puig Bultó, Jordi Capapey, Estanis Soler i fins i tot està acreditada la partici pació del mític Ramon Torras, pocs mesos abans del fatídic accident que li va segar la vida en una cursa de velocitat sobre asfalt

L’activitat off road del club s’am pliaria amb la celebració de proves de trial, en zones marcades als vorals de la carretera dels Àngels, mentre que el circuit de motocròs de Palau començava a ser víctima de la pressió urbanística deguda al creixe ment de la ciutat Les proves d’a questa especialitat passaren a orga nitzar se de manera itinerant per altres pistes de la demarcació: les Planes, Camprodon, Sant Dalmai però la necessitat d’un circuit per manent i pròxim a l’entramat urbà, on programar hi curses d’alt nivell i facilitar l’afluència nombrosa de públic, seguia en el punt de mira de la direcció del Motor Club Girona des del moment fundacional

EL CIRCUIT DE LA COSTA ROJA

El diari Los Sitios de Gerona donava compte, el diumenge 16 d’octubre de 1977, de la imminent inauguració “de uno de los mejores circuitos de motocross europeos” Narcís Planas, aleshores redactor d’esports, infor mava d’una visita in situ al circuit, que feia gairebé tres quilòmetres de recorregut amb una amplada de 20 metres al llarg del traçat Efectiva ment, el circuit era una realitat El club, presidit aleshores pel senyor Ramon Aymà, havia signat un con tracte d’arrendament amb la família Casellas, de Salt, propietaris privats d’una extensa finca rústica i forestal al paratge de la Costa Roja, en terme de Sant Julià de Ramis, entre l’actual pedrera de Maobert i el turó de Mon

taspre 2 875m de longitud, per l’amplada comentada abans, configurava un escenari moto rista majestuós “amb el reco rregut contrari al sentit de les agulles del rellotge”. Per fer nos en una idea, el circuit del Vallès situat entre Sabadell i Terrassa, només mesurava un cente nar de metres més però amb inferior amplada i acollia una prova puntua ble pel campionat del món Els des nivells, els pendents i els salts de la Costa Roja aviat es farien cèlebres Pilots oficials de Bultaco (Josep M Pibernat i Narcís Casas, de Salt) i d’Ossa (Carlos Pagès) havien donat la benedicció al disseny del traçat

L’arrendament anual reportava a la propietat 300 000 pessetes, xifra molt respectable en aquella època, tenint sempre present la naturalesa rústica i accidentada del terreny S’hi accedia per un trencant des del cim del pendent de la Costa Roja, a l’es

querra en direcció a Figueres, supe rant el viaducte que passa per sobre de l’autopista AP7 Can Gori, que aleshores albergava el ‘Bingo Costa Roja’, presidia aquell encreuament amb la carretera N II En una fotogra fia aèria de 1986 proveïda pels ser veis de cartografia de la Generalitat, encara és possible endevinar hi el disseny del recorregut del circuit Un corredor junior gironí dels anys setanta, Josep M Viñas, conservarà sempre a la memòria el record de la seva primera cursa a la Costa Roja “Corria amb una Pursang Mk6 de 1973. Dalt del turó hi havia una recta de gas a fons, que acabava en un

Imatges d'acció a la Costa Roja Font: Grup 'Motocross del Ayer", Facebook

"1980 Sortida del Trofeu Montesa FotoArxiu Pere Auradell 50 anys Motor Club Girona

revolt a l’esquerra Anava a parar a una baixada que fèiem saltant Avan çant a un doblat vaig patir una cai guda que em va representar una frac tura oberta de crani i diverses set manes a la Residència Álvarez de Castro de l’època ” , ens explica Viñas S’anunciava la inauguració pel dia 30 d’octubre, en plenes Fires, dis putant s’hi el “VIè Moto Cross Inmor tal Girona”, perpetuant la tradició que aquestes curses havien de for mar part tant sí com no dels progra mes festius La inscripció inaugural va ser de luxe i de rècord: 120 pilots entre les categories junior, sènior i súper En les categories superiors van imposar se Josep M Pibernat (Bultaco), i Pere Auradell (fill) sobre Montesa en sèniors; i Fernando Muñoz i Albert Ribó, també amb Montesa, seguits d’Ignasi Bultó amb la Bultaco familiar, de fàbrica, en súpers Una participació de luxe, acompanyats també per Toni Elias, Narcís Roca i Ferran Alibés (Ossa) i Olmedo, de Derbi La flor i la nata del motocròs estatal

En aquella època, la firma Mon tesa impulsava un campionat de pro moció, el ‘Trofeu Montesa’ per a joves practicants de l’esport, amb la vista posada en la selecció i consoli dació de pilots promesa A comença ment de febrer de 1978 s’hi van dis putar les mànigues santjulianenques d’aquesta competició monomarca La participació es va superar, fins a un total de 140 inscrits, que van

poder comprovar la duresa d’un cir cuit que es caracteritzava per la seva dificultat tècnica en especial quan havia plogut i hi havia fang L’argila vermellosa característica del parat ge de la Costa Roja feia quedar petits els nerviosos motors de 125cc

Les motos de 250 i de 500cc ho pas saven millor, però ningú es deslliura va de quedar enfangat fins a les pes tanyes Juli Pujol, gironí de Pedret, era pilot de l’escuderia Auradell i participava regularment en el cam pionat provincial i en el Trofeu Mon tesa Amén de complir un paper tèc nic en l’organització i haver cobert fotogràficament la crònica de moltes jornades esportives, va guanyar hi una cursa. “L’èxit va ser no haver me aturat en cap punt del recorregut del circuit, tot i el fang Si se’t parava la moto, ja no la treies d’allà i queda ves sepultat pels que venien al darrere Vaig aconseguir fer les vol tes sense quedar atrapat i vaig doblar el segon classificat ”

Pujol també ens insisteix que, per les característiques del traçat i l’oro grafia dels turons, “era el que més s’assemblava a un circuit del Cam pionat del Món Els salts, els pen dents, les baixades Era un circuit molt visitat per pilots i equips inter nacionals que hi venien a entrenar Agradava molt als belgues, que n’e ren assidus ”

En Josep Llach, de Motos Llach de Sarrià, també recorda el circuit i les envejables Montesa Cappra i

Enduro d’aquell temps Aleshores era un nano que acompanyava el seu pare, (Pere Llach, una indiscutible autoritat mecànica sobre motos nacionals de dos temps) a veure cur ses al circuit i a vetllar per les mun tures d’alguns aficionats locals que havien participat en alguna competi ció o entrenament Evoca els desni vells vertiginosos de la Costa Roja, que feien volar les motos i impres sionaven un vailet de la seva edat i conserva memòria de noms d’alguns crossistes “de kilòmetre zero”: Cas tro, Sirvent, Fernàndez, Brugada, Comas… En efecte, l’afició per la moto de muntanya estava fortament arrelada

També des de Sarrià mateix, l’in dustrial Ramon Aymà Ortiz, fill de l’aleshores president del MCG, ens dona testimoni del seu pas pel cir cuit “Vaig obtenir el títol de crono metrador oficial de la Federació i estava al peu del canó a totes les curses Vaig començar cronometrant resistència a les 24 hores de Mont juïc Feia anar dos rellotges a l’hora, imprescindibles per calcular el temps de cada volta Jo no vaig prac ticar mai directament l’esport, no vaig córrer mai en moto però vaig estar sempre vinculat al Club i, al final, a la Diputació em van arribar a donar una Medalla al Mèrit Espor tiu!”, ens explica Ramon Aymà al despatx del seu taller, d’on hem pogut obtenir valuosa documentació històrica

Curses Motociclistes Programes d'època Cortesia de Ramon Aymà

PROBLEMES A LA VISTA!

De cares a novembre de 1978, just un any després de la inauguració, es començaren a albirar tensions entre corredors i organització S’havia con vocat la prova de rigor per Fires i va estar presidida per l’amenaça dels pilots de ‘plantar se’ sense sortir a córrer per discrepàncies per les con dicions de la pista (escassetat de bales de palla, absència de reg al sòl ) i la presumpta negativa dels organitzadors a abonar les primes de sortida La premsa de l’època es feia ressò d’aquesta incidència i publica va, uns dies més tard, declaracions dels directius del MCG, Aymà i Aura dell, que puntualitzaven les seves raons i arguments. La cursa es va acabar celebrant però la picabaralla va representar un desencontre entre club i participants. Malament rai.

Competicions de promoció com el Trofeu Montesa, curses del campionat provincial, etc es van seguir progra mant amb regularitat al circuit de la Costa Roja durant els anys següents El desembre de 1979 un nounat Punt Diari feia un triple anunci: avisava de la celebració del ‘VIII Moto Cros Immortal Girona’, puntuable pel calendari pro vincial i que patia un retard d’un mes i mig respecte de les dates habituals, comunicava la retirada de la competi ció en motos de Pere Auradell (fill) i donava notícia de la decisió de la Federació Espanyola de celebrar hi una prova del campionat d’Espanya de

500cc que vindria a ser la Fórmula I del motocròs previs els treballs de posada en condicions necessaris a la pista

La gran cita va tenir lloc a finals de setembre de 1980 Segons la prem sa del moment, el circuit ja disposava d’una longitud de 3 600m, amb “pro fundes reformes per tal de fer lo més ràpid en les seves diferents zones de competició” (Punt Diari, 25/09/1980)

S’avisava de la presència dels millors especialistes estatals de la cilindrada (Arcarons, Ribó, Mendoza, Tertre, Del Rey ) i de les absències remarcables dels mítics Fernando Muñoz i Toni Elias Entre línies, es feia una crida a la participació massiva del públic, rei vindicant el ple absolut de tres anys enrere, durant la inauguració El favo rit Arcarons no va acabar la cursa, que va ser guanyada per Ribó. El 1980, Montesa encara continuava regnant en l’horitzó del motocròs nacional

El campionat d’Espanya, junta ment amb competicions de caràcter més casolà, s’hi van seguir celebrant durant els primers anys de la dècada dels ’80 La graella de sortida de 1982 ja contemplava algunes marques estrangeres (Beta, KTM, Maico, Yama ha ) que eren el trist presagi crepus cular de les grans marques catalanes Tants anys de proteccionisme limi tant les importacions de motos havien propiciat una hegemonia domèstica, insana, de les fàbriques nacionals La indústria interior havia entrat en crisi financera galopant, els

fabricants estrangers els havien avançat tecnològicament i havien desenvolupat models més potents i lleugers Tot i així, la cursa de la cate goria superior encara va mostrar un domini incontestable de Montesa amb el triomf de Carles Mas i Toni Arcarons pilotant les famoses i temi bles Cappra 414 de la marca d’Esplu gues de Llobregat Un final amb coro na de llorer per a una trajectòria esportiva magnífica

A partir de 1982 les notícies per a la indústria del motor, en especial pel motor off road, van ser pèssimes: Bul taco desparegué com a marca, Monte sa fou absorbida per Honda, Sanglas va ser integrada a Yamaha, Derbi va flirtejar amb Kawasaki abans de començar a donar voltes per l’hiperes pai europeu Ossa va fer la viu viu pocs mesos més. El suport comercial, publicitari i de promoció esportiva de les grans cases desaparegué A mit jans de 1983 Fernando “Randy” Muñoz, l’ídol del motocròs de tota una època, moria en un accident de cotxe La regulació dels esports del motor a muntanya va patir severes normatives que restringiren aquelles pràctiques Hi hagué un auge del motorisme de velocitat mercès a les retransmissions televisades per TVE dels Grans Premis, on van començar a despuntar pilots catalans com Sito Pons, Carles Cardús o Joan Garriga Hi va haver un trasllat deixin me dir ho així de l’afició pels pneumàtics de tacs cap a les rodes lli ses sobre asfalt

El circuit de la Costa Roja va anar quedant fora d’ús per manca de pos sibilitats dels organitzadors En declaracions de 1982, el club havia revelat que els costos d’organització d’una cursa de bon nivell rondaven les 900.000 pessetes (recordem, a més, la xifra pagada anualment en concepte de lloguer), mentre que una entrada es cobrava al públic al mòdic preu de 300 pessetes Amb una afició a la baixa o en franca desbandada, el desenllaç era fàcilment previsible “Aquella aventura ens va costar diners de la nostra butxaca Ningú s’hi va fer ric”, puntualitza Ramon Aymà, amb un to que no entela de cap manera els bons moments gau dits a peu de competició

EPÍLEG

Hores d’ara, el traçat de l’antic cir cuit és irreconeixible Han passat quaranta anys des de les últimes cur ses i la natura ha seguit el seu camí. S’ha reforestat per simple creixe ment del sotabosc i de l’arbrat Queda emmarcat per la carretera N II, per l’autopista AP7, per l’autovia

de Banyoles més enllà… i per balises aeronàutiques que indiquen la tra jectòria cap a l’aeroport de Vilobí Per terra i aire. Hom pot fer se idea aproximada dels desnivells i del dis seny tècnic del traçat amb la simple visita a l’indret i comprovant pen dents, marges, rampes i fent l’exer cici mental d’imaginar se les motos de 500cc (veritables monstres ingo vernables amb un motor potentíssim) trescant per allí, calçades amb els voraços pneumàtics Pirelli Penta cross d’aquell temps

Aquest estiu hi vaig voler anar a fer una visita de reconeixement a cavall de l’scooter de la meva filla Si algun nostàlgic com jo pensa trobar hi a manera d’arqueòlegs motociclistes les restes d’un parafangs de Bultaco Pursang o una vella maneta de fre rovellada d’una Ossa Phantom, que no es faci il lusions Res Només vaig recollir alguna beina de cartutx de cacera com a únic vestigi d’activitat esportiva.

El Circuit de la Costa Roja: vet aquí un miratge del motorisme giro ní dels anys ’70 al bell mig del nostre territori n

Vista aèria, 1986. A l'esquerra de l'autopista AP7 s'endevina el traçat del circuit.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Recull de premsa d'època Punt Diari / Los Sitios de Gerona

EL MAQUIS, LA LLUITA ANTIFRANQUISTA

A CATALUNYA

Josep Brugada i Gutiérrez Ravé

La paraula «maquis» en llengua catalana deriva de la paraula francesa «maquisard» que al·ludia, en principi, als guerrillers que durant la segona guerra mundial (1939 1945) lluitaven en la Resistència francesa con tra els invasors nazis. Alhora la paraula derivava de la llengua corsa «macchia», referit als qui s’amagaven al bosc, «la macchia», que en italià prenia el nom de «gettarsi alla macchia», que volia dir: «els qui se n’anaven o s’amagaven al bosc». En castellà serien els «guerrilleros» republicans que literalment, «se echaban al monte». És a dir, aquells homes (i algunes dones com veurem), que s’amagaven al bosc per actuar com a resistents per a combatre els feixistes. Aquesta guerra de guerrilles es donà també tant a França com a Itàlia on actuaren «els partiggiani», els partisans. Doncs bé, el que avui coneixem com «el maquis» el constituï ren els escamots de republicans que exiliats de la guerra civil espanyola passaren a França i entraren en contacte amb grups de la Resistència francesa.

d o s s i e r d ’ h i s t ò r i a

Apartir del dia de l’humi liant armistici de França, (Rethondes, Compiègne, 22 de juny de 1940), la resistència francesa s’organitzà clandestinament amb multitud de grups per actuar en contra dels col laboracionistes del govern de Vichy i els soldats de la Wermacht SS que envaïren la nació francesa Els guerrillers o maquis, quan es va produir l’avenç nazi cap al sud de França, heroicament els van plantar cara en molts pobles i principalment a les ciutats de Toulouse i de Foix

LA MARXA I EXILI DELS REPUBLICANS

Els republicans espanyols i catalans que, durant el primer trimestre de l’any 1939 passaren a França a les acaballes de la guerra civil espanyo la, pensant se que al país veí troba rien acolliment i llibertat, es van veure atrapats en un fabulós col lapse Un gran desori que van pro vocar les autoritats del govern fran cès que es van trobar absolutament desbordades per l’allau de persones que creuaren la frontera Els diversos governs francesos, encapçalats l’any 1939 pel primer ministre Édouard Dadalier (1938 40), després per Jean Paul Reynauld (març juny 1940) i per Pierre Laval (1940 1944), aquest sota la presidència del col laboracionista

Philippe Pétain (1940 1944), van organitzar a corre cuita i anàrquica ment els camps d’inter nament de republicans espanyols en diverses zones del sud de França Ben bé no sabien que fer ne. La cosa certa és que els republicans que no van quedar ferits de la guerra civil espanyola, que no tenien càrregues familiars a l’exili o tal vegada sí les tingueren, van aconseguir contactar amb la lluita clandestina dels resis tents gals Aleshores van entrar a for mar part amb ells en l’anomenada Résistance, la Resistència francesa A França hi va haver uns 21 000 guerri llers espanyols disposats a lluitar i combatre els ocupants i assassins nazis Aquest reagrupament d’espan yols de tots orígens (homes i dones), d’ideologia d’esquerres, republicana, anarquistes i comunistes, amb els catalans també de totes procedèn cies, s’ajuntaren als escamots fran cesos de tal manera que l’any 1942, a conseqüència de les seves accions absolutament clandestines Al Depar tament de l’Aude, fou abatut pel maquis, el primer oficial nazi Des prés vingueren altres accions contra els hitlerians; assalts, atacs, sabotat ges, realitzats pels espanyols del maquis a l’altra banda dels Pirineus Els escamots de «maquis» espanyols

van ser molt ben considerats pels grups de la Resistència francesa per què molts d’ells havien ja lluitat en el bàndol republicà en el nefast aixe cament civil espanyol Molts dels «maquis» espanyols van destacar se per ser bons experts en explosius manejaven bé l’armament i per tant, bons sabotejadors de manera que van dedicar se, escampats sobre tot pel sud de França a volar ponts i vies del tren, destrucció de centrals elèctriques, atacar presons i a fer descarrilar trens i volar locomotores, mines de carbó i fàbriques on se sabia que hi treballaven els nazis i els seus col laboradors

«Del febrer de 1942 a l’agost de 1944, els GE [Guerrillers Espanyols] de les FFI [Forces Françaises de l’In terieur] dinamitaren a França 150 ponts de tren i 600 línies elèctriques, atacaren 10 presons i alliberaren 190 resistents, destruïren centrals elèc triques i 80 locomotores i saboteja ren 22 mines de carbó i 20 fàbriques que treballaven per als nazis »1 1

SÀNCHEZ AGUSTÍ, Maquis a Catalunya, De la invasió de la Vall d’Aran a la mort de Caracremada, p 39, Pagès Editors, 1999, Lleida

Grup de maquis abans de començar la invasió de la Val d’Aran

De la dulce Francia al maquis amargo La Vanguardia 1944

L’organització dels grups armats «maquis», més aviat a partir de l’any 1942, esdevingueren unitats de gran efectivitat i en estreta col laboració amb els membres de la resistència francesa, començaren a inquietar les autoritats franceses col laboracio nistes i els comandaments nazis Naturalment, doncs, a partir de 1940, quan els nazis van envair França, van anar se establint complicitats de guerrillers espanyols, republicans de tot orde que havien anat a parar a l’exili i dones i homes resistents francesos L’organització del maquis, val a dir que va haver de ser molt secreta, clandestina, valenta i amb grans dosis de risc i de temeritat

L’ORGANITZACIÓ DEL PCE

L’organització del Partit Comunista Español PCE en la fugida o exili dels seus membres a França va posar se en contacte amb les organitzacions guerrilleres franceses i espanyoles Els guerrillers espanyols, catalans, bascos i de tota procedència s’ajun ten per fer pinya amb els francesos de la Résistence a fi i efecte de des estabilitzar com s’ha dit els movi ments nazis i les accions dels col laboracionistes. Aquests guerri llers, iniciada la invasió hitleriana a França vivien com podien i subsis tien bàsicament amagats als boscos i enmig de les muntanyes En les agrupacions del maquis s’hi acaba ren aplegant homes (i també algu nes dones com la famosa Pastora) de diverses nacionalitats, l’objectiu dels quals era desestabilitzar tant com poguessin el feixisme Entre aquests guerrillers a França hi va haver també, un temps després, fins i tot soldats de la mateixa Wher macht, que van desertar de la seva disciplina A tots els bàndols durant la guerra hi va haver desercions

En un moment determinat davant l’avenç dels nazis a la zona de les Ardennes (entre Bèlgica i

França), els comunistes francesos pretenien que el reagrupament de guerrillers i maquis es traslladessin a aquest front francoalemany per mirar d’aturar d’alguna manera l’a venç dels invasors alemanys Aquesta proposta la va fer André Marty (1886 1956), membre de la Internacional comunista i excombatent a la guerra civil espanyola Això realment era una gran temeritat, que el jove dirigent Santiago Carrillo (1915 2012) i membre del buró polític del partit, en ser infor mat, va fer per manera d’aturar quan es traslladà d’Argèlia a França on en aquell moment es trobava Ell va veure clarament que allò era un risc insalvable Els nazis haurien eliminat el batalló de maquis en un dia Per tant, entre els maquis espanyols hi havia la convicció que ells, sí, havien d’actuar en territori francès, però el principal objectiu que no volien perdre de vista era la lluita dintre l’Espanya de Franco, qui els obligà a exiliar se d’uns territoris que irremissiblement havien hagut de deixar enrere

L’ASSALT DELS GUERRILLERS A ESPANYA

Mentre que es va produir l’entrada dels nazis a França, després de l’hu miliant armistici que Hitler va sot metre al país i entre els anys suc cessius, fins a arribar l’any 1944, en

el qual els nazis ja estava força clar que restaven derrotats per les forces aliades, perdien posicions, els maquis espanyols van col laborar molt estretament amb els guerrillers de la resistència francesa, (un elevat tant per cent d’ells estaven afiliats al Partit Comunista, altres eren de la CNT FAI ; hi havia també socialistes i altres nombres resistents) També és veritat que entre els any 40 i 44, alguns escamots de maquis, pels Pirineus penetraven a Espanya i havien ocasionat desperfectes en infraestructures elèctriques, ponts i fàbriques S’ha dit que un bon con tingent del maquis operaven a Fran ça, però també és veritat que hi va haver molts guerrillers que provoca ren nombrosos sabotatges i atraca ments dins de l’estat espanyol, l’a nomenat maquis urbà, les accions dels quals s’allargaren més enllà de la mort del maqui Quico Sabaté l’any 1960 Així, doncs, en la mesura que els nazis estaven clarament perdent la guerra, entre els guerrillers fran cesos i espanyols, entre els mem bres del Partit Comunista i entre els antifeixistes en general van comen çar a reviscolar se els ànims de llui ta armada Hi va començar a haver un ambient d’optimisme Davant la caiguda del III Reich, l’ocupació ame ricana de Sicília al 1943, amb la deca dència del govern de Mussolini, hom alimentava esperances per tal de

Maquis 21 Brigada per a la Reconquista de España

provocar amb l’ajuda ulterior de les forces aliades una entrada guerrille ra a Espanya al llarg dels Pirineus a fi i efecte de desestabilitzar el règim de Franco Aquesta proposta d’aple gar tots els guerrillers del maquis a França, que eren entre 10 i 12 mil efectius, va partir en gran part de dintre les files del Partit Comunista d’Espanya, el PCE en la clandestini tat La idea va sorgir essencialment de l’aleshores secretari clandestí del partit dintre Espanya, que era el navarrès Jesús Monzón el qual va enviar una carta als dirigents comu nistes francesos proposant los efec tivament un reagrupament dels gue rrillers, els maquis, per tal de provo car una invasió

EL PAPER DE JESÚS MONZÓN

Jesús Monzón (1910 1973) va ser un navarrès de família acomodada i burgesa que ja de jove, mentre feia els seus estudis universitaris de dret a Madrid va afiliar se al Partit Comu nista d’Espanya amb bones relacions amb gent de la seva ciutat natal, Pamplona Va presidir el PCE de Navarra des de l’any 1934 Va ser governador civil d’Albacete, d’Ala cant i Conca (Cuenca) en temps dels governs republicans Al 1939 va ser nomenat secretari del Ministeri de Defensa El 6 de març de 1939 va haver de marxar d’Espanya i viatjà a Orà (Marroc), a fi de retrobar se amb camarades del PCE on hi havia també exiliat el jove Santiago Carri llo que havia estat capità de l’exèrcit de la República Després, acabada la guerra civil passà a França per inten tar recompondre el partit Va col·laborar des del país gal en l’eva cuació de refugiats republicans cap a Sudamèrica i cap a la Unió Sovièti ca Jesús Monzón, doncs, des de França va col laborar en l’organitza ció guerrillera espanyola, l’AGE, Agrupación de Guerrilleros Españo les i fundador a la ciutat francesa de Montauban de la UNE, la Unión

Nacional Española La UNE pretenia agrupar tots els antifranquistes, fins i tot els monàrquics, que aleshores es trobaven a França i per la resta d’Europa En el si de la UNE va crear el periòdic Reconquista española Jesús Monzón va ser realment un home prodigiós, brillant, una biogra fia d’aquelles que convé resseguir Des de França passà clandestina ment a Espanya on va dedicar se a recompondre el PCE des de dins Aleshores, va ser ell el qui juntament amb altres camarades, amb la idea que podrien desestabilitzar el règim franquista des de França, van propo sar a l’Estat Major de l’Agrupació Guerrillera del maquis una incursió important, que hauria de ser des de la Val d’Aran i estesa per tot el Pirineu, des d’Hendaia fins al Pertús amb aquest objectiu Per cert, que un grup de maquis va intentar atemptar con tra Franco i Hitler en la seva única trobada a l’estació d’Hendaia el 23 d’octubre de 1940, però van haver de desistir per la fèrria vigilància que hi havia en aquella avinentesa

L’Agrupació Guerrillera va decidir, doncs, que la incursió havia de ser per la Val d’Aran perquè era territori espanyol, mal comunicat, el qual penjava més de França que d’Espan ya i permetia una major seguretat als guerrillers en cas de retirada Un cop presa la Val, allí s’hi hauria d’es tablir el govern de la nova República espanyola la qual cosa hauria de mobilitzar i fer prendre partit tanma teix a les nacions aliades. Pretenien alertar els aliats i que els fessin cos tat, cosa que malgrat el discurs del general americà Dwight D. Eishenho wer (1890 1968), que des de França, adreçant se als grups de resistència i referint se a Espanya va dir: “Mal grat que l’assalt al vostre país no s’hagi realitzat, l’hora del vostre alli berament és propera”. Això va enten dre’s com un missatge d’esperança en el sentit que els aliats, ameri cans, russos o anglesos, si els maquis donaven un cop a Espanya,

aquests aliats contribuirien a fer caure el règim franquista Això, però, malauradament no es va produir Monzón en la seva clandestinitat va moure’s, doncs, relativament bé entre Espanya i França de manera que l’any 1943 tornava a ser a Tou louse on el PCE mantenia furtiva ment el seu nucli polític francoes panyol Aleshores va ser allà entre els guerrillers quan s’havia produït ja l’alliberament de França, el 24 d’a gost de 1944 que Jesús Monzón va fer la proposta de penetrar l’octubre de l’any 1944 amb tots els escamots de maquis possibles a Espanya Hom compta que es disposaria de més de deu mil homes. No deixava de ser una empresa arriscada però l’horitzó d’optimisme que es vivia a França en

L’activista Jesús Monzón. Foto Diario La Razón

Portada del llibre biogràfic dedicat a Jesús Monzón

aquell moment, feia pensar que l’o peració podria sortir bé D’aquesta manera Monzón va convèncer el comitè comunista a França, a l’Estat Major i alguns caps del maquis Aquesta proposta que coneixia també Dolores Ibarruri, La Pasiona ria, (1895 1989) no va ser ben vista ni aprovada per altres dirigents comu nistes Dolores, doncs, va alertar aleshores Carrillo perquè aturés l’o peració, perquè ja veien que era una gran temeritat i els serveis d’espio natge franquistes, naturalment, sabien que es podia produir d’un moment o altre una operació del maquis al llarg de tota la zona fron terera Carrillo va escriure des de Orà (a Algèria) als camarades guerrillers de França, exposant los el perill que això podia suposar Un aixecament de forces republicà en tot cas s’havia de produir des de dintre, (recordem que estem a l’any 1944) La carta de Santiago Carrillo a França, sembla que no va arribar. No obstant això, els dirigents comunistes espanyols a França, entre ells l’al·ludit Jesús Monzón, a tal efecte, contactaren amb el coronel de la república Vicen te López Tovar (Madrid 1909 Toulou se 1993), que a partir de 1942 va haver se d’amagar pels boscos de Foix perquè era buscat per la Gesta po Tovar havia d’organitzar les bri gades i els diversos batallons que haurien d’intervenir en l’entrada a la Val d’Aran López Tovar, també mili tant comunista i aleshores també

guerriller, home de confiança, no podia desobeir les ordres, però, la cosa certa és que ell, de seguida com a bon estratega i militar va dubtar de l’eficàcia que podria asso lir aquella incursió Malgrat tot, López Tovar, amb l’armament del que es disposava i amb tot el mate rial que van poder requisar dels ale manys al 1944 ja estaven de retirada dels territoris francesos camions, canons, granades, metralletes, fusells, morters i de tot el que els anglesos amb paracaigudes van poder proporcionar, com ara pistoles i amb el contingent d’homes, li plan tegen que havia que continuar la llui ta Tovar, malgrat les discrepàncies amb la direcció política comunista, acatant les ordres, va organitzar la 204 Divisió de Guerrillers amb les res pectives unitats de maquis de cada lloc, que feren un total de 11, consti tuïts per 300 o 400 homes cadascuna, més un batalló de reserva Els homes i dones de la resistència, davant el debilitament del nazisme, pensaven que alguna o altra iniciativa s’havia de prendre. No podien restar ni ama gats ni amb els braços plegats Quan Santiago Carrillo va viatjar d’Orà a Toulouse s’assabenta de les caracte rístiques que hauria de tenir la inva sió del maquis a la Val d’Aran És més, quan Carrillo arriba a Toulouse la decisió ja estava presa i a punt de començar La tàctica era penetrar per sorpresa a la Val d’Aran per diversos indrets: per Pont del Rei, cap a Bos

sòst, pel pas del Portilló, per les mun tanyes per sobre Salardú, pels acces sos al Túnel de Vielha Segons López Tovar l’operació de l’Aran, des del punt de vista d’estratègia militar, era un error total No es podia atacar la Val només per un efecte sorpresa i esperar que arribessin els franquis tes Allò ja es veia a venir que no podia anar de cap manera, perquè era situar se en una autèntica llodri guera sense escapatòria I en efecte, els serveis d’espionatge franquista a França ja havien investigat algunes coses de la susdita invasió, cosa que tenia molt neguitós el dictador Fran co, (la germana de Franco havia manifestat que mai havia vist ner viós el seu germà, només en aquella circumstància, quan el dictador tin gué notícia de l’assalt de republicans per les fronteres francoespanyoles) Tanmateix el General De Gaulle (1890 1970), en un dels contactes amb els caps guerrillers també els va pro hibir que entressin a Espanya amb una escomesa del maquis

Al respecte Santiago Carrillo en les seves memòries, escrivia:

«Yo les expliqué mi opinión des favorable a la invasión y favorable a una retirada en el Valle de Arán ( ) No me costó mucho trabajo conven cerles de que esta operación era un error Todavía no existían condicio nes para una insurrección; habría que crearlas Y un frente en los Piri neos carecía de todo apoyo popular; no era una zona favorable »2

CARRILLO, Santiago, Memòrias Edición revisada y aumentada, pp 412 413, Editorial Planeta, 2007 (3ª edició), Barcelona

Santiago Carrillo, La Pasionaria i Joan Comorera a Toulose Archivo Lister EFE

Un jove Santiago Carrillo Foto arxiu Diario La Razon

ELS FETS DE LA VAL D’ARAN

Malgrat els advertiments, la decisió ja estava presa Massa tard El coro nel Vicente López Tovar i alguns dels seus militars a les seves ordres ja havien organitzat l’entrada de bata llons per la Val d’Aran. Abans però havia entrat en terres de l’Estat, un batalló de 1500 maquis els quals havien organitzat una incursió en territori espanyol per Navarra, pene tració armada que havia resultat un autèntic fracàs perquè els militars franquistes, assabentats que tard o d’hora es produirien aquells assalts, havien ja mobilitzat ni més ni menys que uns 60 000 homes, entre mili tars, policies i guàrdies civils A pesar d’això, un dels primers bata llons, ben armats, comandats pel susdit coronel López Tovar, la mati nada del 19 d’octubre de 1944, van entrar amb camions a la Val d’Aran

per Pont de Rei cap a la vila de Bos sòst En aquesta vila es va produir el primer tiroteig amb els carrabiners de la Guàrdia Civil perquè en aquests poblets hi havia alguns pocs nom bres destinats allí Eren pocs però van enfrontar se amb els escamots del maquis A Bossòst va caure mort el primer dels guàrdies civils Altres batallons van entrar simultàniament pel Pallars Sobirà i per passos fron terers de la Cerdanya Aquesta mort a Bossòst va accelerar la mobilitza ció dels franquistes cap a la Val El maquis, el mateix dia 19 van ocupar tota la zona del Baix Aran, Bossòst, Lès, el Portilhó, les Bordes, Gausac, Arròs i feren onejar la bandera repu blicana en les poblacions que anaren ocupant Altres escamots atacaren pels cims de les muntanyes per sobre de les poblacions de Bagergue, Unha, i Salardú on els combats ja foren molt més aferrissats El coro

nel López Tovar, un autèntic heroi i un home intel·ligent es preguntava ell mateix, «com podria ser possible malgrat tot que es pogués formar un govern republicà en un territori tan petit quan Franco tenia el domini i el terror militar escampat per tota una nació» Malgrat els combats, López Tovar veia clarament que aquella petita invasió seria aclaparada sense contemplacions per l’exèrcit franquista 3

Franco, alertat pels seus serveis d’espionatge, havia mobilitzat cap als Pirineus els generals Rafael Gar cía Valiño (1898 1972), José Moscardó (1878 1956), i el militar i falangista Juan Yagüe (181 1952) Les reaccions de la població aranesa es caracterit zà més aviat per una passivitat i reserva en tots els moviments, que no pas per mostres de recolzament a tots aquells homes armats La pobla ció no es trobava en aquells moments ni en condicions materials ni morals per a recolzar un aixeca ment d’aquelles característiques, que des del punt de vista popular, a penes si sabien per què es donava Tampoc es mostraren condescen dents amb els guàrdies civils ni amb els carrabiners El resultat dels onze dies que durà la invasió amb foc allà on trobaren resistència, (a Bossòst es donà tot un dia de tirotejos i incendis de cases amb els enfronta ments entre els maquis i els agents de la guàrdia civil de la caserna) Els darrers dies, els militars franquistes

3 El coronel Vicente López Tovar va ser condecorat per la Medalla de la Legió d’Honor a França i medalla també de la Resistència francesa Des de l’any 2012, compta també amb un carrer dedicat a la ciutat de Toulouse

Gendarmes i Guardia Civil a la població fronterera de Pont de Rei, Val d’Aran

Maquis a la Val d’Aran Autor desconegut

que feia dies ja que estaven mobilit zats van accedir pel port de la Bonai gua en direcció a Vielha El 5è bata lló del Cuerpo de Cazadores de Mon taña “Barcelona”, amb elements de la Legió i regulars, malgrat la neu, van aconseguir pujar el port i entrar per Salardú en direcció a Vielha. Els maquis, en atalaiar l’entrada de con tingents militars que descendien de La Bonaigua van obrir foc contra els franquistes al seu pas pels pobles de Salardú i a Unha També al poble d’A rràs, a Gausac, Vilac, Pla de Vilas i a Vielha mateix Els maquis però veient el fort contingent de les columnes militars franquistes que van penetrar per la carretera de Salardú, no els quedà més remei que recular per les muntanyes i entrar de nou a França Davant l’impressionant contingent de militars feixistes, que no s’haurien pogut imaginar, s’impo sà per ells mateixos el sentit comú Van haver de retirar se i no van poder ocupar el Port de la Bonaigua com hauria estat l’objectiu i després, en forma de ventall, amb els diver sos escamots entrar pròpiament a Catalunya.

ELS FRANQUISTES OCUPEN

LA VAL

Els franquistes, malauradament, més ràpidament ocuparen la vall abans que ells El general Moscardó aconseguí arribar a Vielha amb els seus nombrosos contingents i va ins tal lar la seva plana major a l’Hotel Internacional El balanç va ser en aquests dies, de 9 guerrillers morts, 30 d’armats del bàndol franquista, a més dels molts guàrdies civils que el maquis va fer presoners i que ulte riorment deixarien en llibertat Un dels contingents del maquis que es va replegar, van entrar a França per Pont de Rei el 30 d’octubre de 1944 Altres batallons que s’havien estès per les muntanyes van escapolir se com van poder i altres malaurada ment van ser apressats pels fran quistes Els que van arribar a Esterri

d’Àneu van combatre’ls A Esterri l’escamot de maquis va tenir sis bai xes La intenció era arribar a la població de Llavorsí Les altres briga des que no van penetrar a la Val d’A ran i que ho van fer per altres indrets van ser caçats com a conills pels més de 30.000 militars franquistes desplegats en camins i carreteres del Pirineu Hi va haver més de 260 morts, uns 80, van ser fets presoners i altres que van ser ferits Comptat i debatut una atrocitat Els maquis que van poder uns 200 es calcula amb sentit comú es retiraren a Fran ça i altres, els menys, molt més ago sarats, aconseguiren passar cap a avall, bo i arribant a ciutats com Llei da o Barcelona on contactaren clan destinament amb altres resistents Així, doncs, l’anomenada Reconquis ta de España va acabar amb un balanç lamentable Va ser un fracàs total que encara va enfortir més els franquistes

¿QUIN VA SER EL PAPER DEL MAQUIS A PARTIR DE 1945?

Finalitzada la Segona Guerra Mun dial el maig de 1945, els escamots que quedaven en territori francès i alguns grupuscles que restaren a l’interior del territori espanyol no acabaren pas la seva lluita. Es pro duïren incursions en territori català amb diversos enfrontament amb les parelles de la guàrdia civil que tenien l’encàrrec de vetllar per la seguretat en els petits pobles L’his toriador gironí Josep Clara documen ta a partir de finals de 1944 assalts al Ripollès, a l’Alta Garrotxa, Alt Empor dà i a les Guilleries4 El maquis va reorganitzar se al sud de França i alguns escamots des d’allà, prete nien entrar novament en territori espanyol per dur a terme activitats armades, atracaments a entitats bancàries, benzineres, desvalisa ments de cotxes a punta de pistola, atemptats i sabotatges de tot ordre per tal d’obtenir finançament i alho

ra desestabilitzar tant com pogues sin el règim franquista Un dels objectius era poder arribar a Barcelo na a fi i efecte d’introduir armament i tard o d’hora atemptar també con tra la mala persona del dictador El dia 21 d’abril de 1946 un grup de gue rrillers de militància anarquista, des de les muntanyes de Costoja dava llaren cap a la plana empordanesa i envers Banyoles. Aquest escamot estava compost per Quico Sabaté, Francesc Sabater Llopart (1915 1960), per Ramon Vila Capdevila (1908 1963), àlies «En Caracremada», Anto nio Malpica i tres companys més A Banyoles havien de contactar amb un transportista que portés el mate rial d’armament fins a Barcelona A la capital de l’Estany, però, en el dia de mercat, Sabaté i un altre com pany foren requerits per una parella de la benemèrita perquè els mos tressin la documentació i els acom panyessin a la caserna Després d’una abrandada discussió, el guàr dia civil va amenaçar Sabaté amb una pistola i «Ramon Vila», que seguí l’escena de prop ens diu Clara va disparar i va matar un dels membres dels civils En la confusió del dispar, els maquis van escapolir se i el Quico Sabaté, fent se fugisser, se n’anà camí de Barcelona on arribà el 2 de maig d’aquell any 46 A Bar celona, en Quico, home impulsiu però extraordinàriament valent va

Vegeu CLARA, Josep, El Maquis, Quaderns de la Revista de Girona, nº36, Girona, 1992

Carnet de la II república del Coronel Vicente Lópes Tovar que va comandar les forces guerri lleres que entraren a laVal d’Aran, 1944

contactar amb altres grups de maquis o guerrillers Sabaté a Tou louse havia deixat la seva muller i les seves filles Concretament a la ciutat de Barcelona va contactar amb el grup de Josep Lluís Facerías (1920 1957), conegut entre el maquis com «el Face», el qual va ser un dels elements més destacats del maquis urbà Quant a aquest maquis urbà, cal remarcar que moltes accions i/o enfrontaments que van tenir lloc a Barcelona, aquesta guerra que podrí em anomenar sense «quarter» entre maquis i forces policials, no trans cendien massa als pocs mitjans de comunicació de l’època Com va escriure la periodista Pilar Eyre, «Es una guerra però nadie lo sabe, excepto los que estan directamente implicados.»5 Això volia dir que el règim amagava els atracaments, els homicidis forçats, els tirotejos que es desplegaren a Barcelona durant aquests anys Enfrontaments que van tenir baixes en els dos bàndols però que la policia franquista prefe ria de silenciar a l’opinió pública, és a dir, a la controlada premsa i ràdio nacionalfeixista Des de l’any 1945 fins entrats els 60, les atzagaiades de les organitzacions del maquis a la ciutat foren constants fins al punt de posar en molta alerta i nerviosis me la policia i fins i tot els militars

SALUT I DINAMITA!

Salut i dinamita! Aquesta era una de les consignes entre els grups de maquis a Barcelona Faceries i Quico Sabaté van protagonitzar a la ciutat comtal l’atracament de la joieira Rudolf Bauen del carrer de València i van endur se un botí valorat en mig milió de pessetes de l’època. Atraca ren dos meublés un a Pedralbes i l’altre, L’Augusta del carrer de Regàs amb la tècnica, pistola en mà d’ame naçar tots els homes que es troba ven allí, buidant los les carteres,

5

obtenint joies i rellotges Estratègia que els donà alguns rèdits per recap tar fons per a l’organització perquè cap dels allí enxampats gosava anar a denunciar res Un dels germans de Sabaté, en Pep, que era el seu germà gran, juntament amb Faceries realit zaren també una ràtzia a la carrete ra de la Rabassada de manera que en una finca de luxe on tenia lloc un esdeveniment aristocràtic, desvali saren a punta de pistola dotze dels cotxes que acudien a la cita Totes aquestes accions i moltes altres sobretot atracaments a bancs cops comesos sota la direcció de Faceries i de Pep Sabaté provocaren el pànic als carrers de Barcelona de manera que totes aquestes accions i moltes altres que podríem documentar por taren absolutament de corcoll el cap de La Brigada Político Social de la Jefatura Superior de Policia de Bar celona, el comissari Eduardo Quinte la Bóveda (1891 1968) Com hem avançat, el maquis van provocar força atzagaiades a Barcelona durant aquests anys, amb baixes en tots dos bàndols, deixant de banda també que els escamots van inten tar carregar se el sanguinari cap de la Político Social, el comissari Quin tela, que en determinades ocasions es lliurà pels pèls que no se’l carre guessin també6 Malgrat el gran nombre d’intents, alguns maquis van acabar afusellats als aleshores des campats del Camp de la Bóta de Bar celona Manel Sabaté és el germà petit del Quico Sabaté, té només 23 anys i també frisa per dur a terme alguna acció que el posi al mateix nivell que els seus germans de manera que amb Ramon Vila, Cara cremada i altres, des dels seus refu gis de França, preparen un sabotatge a una línia d’alta tensió a Terrassa En un dels espais en que estaven descansant pels topalls de la serra de Sant Llorenç del Munt, ja molt a prop de Terrassa són sorpresos per la

guardia civil Aquests fereixen un del maquis, l’italià anarquista, que els acompanyava Elio Ziglioli, però des prés del tiroteig aconsegueixen escapolir se Han ferit també al Manel Sabaté, que ha de transitar a coll i bé a les espatlles de Caracre mada Romanen uns dies amagats al bosc Morts de fam i ferits els dos, decideixen de baixar cap al poble de Monistrol de Calders, que per la situa ció on estan, és el llogarret més pro per En una casa de pagès anomena da La Moretona però, es topen altra vegada amb els civils de la caserna de Moià i Manel Sabaté és arrestat Caracremada aconsegueix fugir, home valent i molt destre, se’n torna a França per la muntanya Ha perdut tots els homes de la seva expedició La policia el dona per mort.

ELS GERMANS SABATÉ

Quan els civils truquen al comissari de Barcelona, Eduardo Quintela li diuen que tenen detingut a Sabaté Aquest els pregunta que: quin Saba té tenen! Naturalment els franquis tes els tenien a tots fitxats Manel Sabaté, ho passarà molt malament perquè serà torturat pels policies franquistes a fi i efecte que canti tot el que sap En els brutals interroga toris i pallisses que rep, Manel molt desesperat, deixa anar tot el que sap, fins i tot els «canta» tota la informació que sap dels amagatalls de França Això suposa informar la policia francesa als quals demana ran l’extradició de diversos elements del maquis Malgrat les recerques policials, per Barcelona i voltants, en aquestes dates de 1947 1949 hi havia en la clandestinitat un total d’uns noranta homes i alguna dona. Cal apuntar que a la Catalunya Central els homes del maquis, Marcel·lí Mas sana (1918 1981), també realitzaren accions armades Aquests consti tuïen l’anomenat maquis urbà; molts

6 TÉLLEZ SOLÁ, Antonio, Sabaté Guerrilla urbana en España, (1945-1960), p 99, 3ª edició,Virus Editorial, Barcelona, 1992,

EYRE, Pilar, Quico Sabaté, el último guerrillero, p 213, Ediciones Península, Barcelona, 2000

d’ells en recerca i captura per la poli cia espanyola Mentrestant en un tiroteig a Barcelona fereixen Pep Sabaté i mor Manel mentrestant és empresonat i torturat a la Model on els pares aconsegueixen visitar lo diverses vegades ja molt massegat Finalment amb altres encausats del maquis, se’ls fa un judici sumaríssim (consell de guerra), i dos d’ells són condemnats a mort Són el maquis Saturnino Culebras i Manel Sabaté, els quals són afusellats impietosa ment la matinada del 24 de febrer de 1950 a les tàpies del Camp de la Bóta Mentrestant, l’any 1949 Carles Vidal Passanau, un maqui del grup de Sabaté a França i que havia parti cipat en un atemptat al carrer Mari na de Barcelona on han mort dos falangistes, és detingut i torturat fins que canta els amagatalls de Quico Sabaté a França La delació de Vidal no va servir li per atenuar res perquè va ser afusellat al Camp de la Bóta el 4 de febrer de 1950 La policia francesa (ingrata policia envers els guerrillers espanyols que van lluitar contra els nazis) i l’espanyola, treba llen conjuntament de manera que descobreixen els arsenals d’arma ment que Quico Sabate i els seus tenien al Mas Tartas prop d’Ossèja ja en territori francès i no lluny de Puigcerdà Després, la policia france sa va adreçar se al mas Caseneuve Loubette on viuen, Elionor la dona de Sabaté i les seves dues filles Paquita i Alba Quan Quico Sabaté va tornar a França després de la mort dels seus dos germans i va anar al mas de Caseneuve Loubette és detingut per la gendarmeria francesa perquè tenia causes pendents amb la justícia fran cesa Concretament, la de l’atraca ment el dia 7 de maig de 1948 de l’em presa Rhône Poulenc de prop de Lió on va resultar mort tot i que no era intenció matar ningú un dels vigi lants de la fàbrica Així, doncs, i mal grat la connivència de les dues poli cies, Quico Sabaté no és extradit Ha d’acomplir els seus deutes amb la

justícia gal la de manera que és ingressat a la sinistra presó de Mont peller on és empresonat des de novembre de 1947 fins al 13 de novem bre de 1952 on és traslladat després a l’ergàstul de Saint Paul de Lió Des prés restarà confinat a la presó de Dijon fins al novembre de 1955

FRANCESC SABATÉ LLOPART (1914 1960), EL MAQUI MÉS BUSCAT

Francesc Sabaté Llopart, conegut com Quico Sabaté, va néixer a l’Hos pitalet de Llobregat el 30 de març de 1914 Era el segons dels cinc ger mans. Internat a l’asil Duran del barri de Gràcia, als 10 anys va començar a treballar (12 hores dià ries). Quan en tenia 16 començà a treballar com a lampista i s’afilià al sindicat d’oficis de la CNT Durant els anys de la segona República partici pà a l’Ateneu Llibertari de Gràcia i va crear el grup d’acció que anomena ren “Los Novatos”; afiliat a la FAI de la qual ell en formà part; sempre amb un horitzó d’idees anarquistes i comunistes Entorn dels mesos de l’esclat de la Guerra Civil espanyola participà en un grup dedicat a cercar armes per tal de fer front als solle vats d’idees feixistes i amb aquesta finalitat no reparà estratègies per atracar un banc a la vila de Gavà El botí recaptat havia d’anar a parar a la caixa de la CNT L’any 1935 va conèixer la seva companya Elionor Castells Martí amb la qual tingué dues filles, Paquita i Alba Quan esclatà la revolta civil espanyola, amb el seu germà Josep, fan front als feixistes al Comitè Revolucionari de l’Hospitalet Durant el conflicte va tenir molts enfrontaments i dis putes amb companys d’ideologia comunista i va integrar se a la, 121 Brigada de la 26a. Divisió (columna Durruti) En acabar la guerra es tro bava en terres lleidatanes bo i parti cipant en la resistència republicana per terres del Montsec Veient la

derrota propera i irreversible, amb tota la Divisió va passar la frontera el 10 de febrer de 1936 i tots van ser internats al camp de concentració de Le Vernet (Ariège) Al desembre va poder sortir del camp i anà a treba llar a una fàbrica de pólvora a Angu lema En passar a França i quan els nazis progressivament van ocupar el país, es vinculà a grups de la Resis tència francesa L’any 1941 va néixer la seva primera filla, Paquita Com sigui però que l’objectiu dels anar quistes i comunistes catalans i espanyols no era ben bé només plan tar cara als nazis que avançaven imparablement per França, el Quico va organitzar uns grups de resistència l’objectiu dels quals havia de ser l’en

Quico Sabaté al 193 Foto del llibre Antonio Tellez

Quico Sabaté al Mas de Costoja, 1947

trada a Catalunya i avançar per Espanya a fi i efecte de desestabilitzar el règim de Franco Mentre col labo rava amb grups de resistència, tre ballava de lampista i feia treballs per pobles de la Catalunya Nord Aquest objectiu de traspassar la frontera no l’assoliria ben bé fins l’any 1945 quan les forces aliades van vèncer i van sotmetre els exèr cits nazis alemanys Quan justament França s’allibera del jou del nazisme, l’any 1944, és quan com hem ja avançat entre els grups de resistèn cia s’albira la possibilitat de realit zar lluita armada a Catalunya i a Espanya. Quico Sabaté i els seus homes de confiança, maquis, l’any 1945 realitzen diverses incursions per Catalunya establint contactes, com plicitats i rutes segures per entrar i sortir de França i penetrar a Barcelo na sense ser reconeguts. L’any 1946, any en que va néixer la seva segona filla, l’Alba, havia llogat una masia a

l’indret de La Clapère prop de Prats de Molló A inicis de 1947 va traslladar se amb la seva família al paratge de Casenove Loubete a menys d’un quilòmetre de la fronte ra francoespanyola Per aquestes dates el Quico Sabaté ja havia fet algunes incursions a Catalunya i s’havia traslladat a Barcelo na bo i establint relacions amb la guerrilla o el que s’a nomena maquis urbà L’any 1949 va entrar en contacte amb el grup de Josep Lluís Facerías i el 2 de març prota gonitzen un atemptat fallit (per cras error) al carrer de la Marina de Bar celona contra el comissari Quintela, amb resultat de dos morts de la Falange que anaven amb un cotxe de la policia igual que el que emprava el susdit Quintela en els seus des plaçaments quotidians El 24 de febrer de l’any 1950 els franquistes afusellen el seu germà petit Manuel El 1955 Quico Sabaté torna a fer incursions per Catalunya on partici pa en accions anarco sindicalistes Es dedica a publicar i a distribuir clandestinament la revista El Com bate El mes de maig, per tal d’obte nir recursos econòmics per l’organit zació, protagonitza un atracament al Banco de Vizcaya i atraca també una botiga de teixits de Barcelona Men trestant des de dintre Barcelona, preveient una visita del general Franco a la ciutat comtal, amb un morter preparat ad hoc es dedica des

d’algunes terrasses d’edificis de la ciutat a escampar full volants anti franquistes Juntament amb el grup del maqui Josep Lluís Facerías, el 23 de març de 1956 atraquen la Caixa d’Estalvis de Tiana; al juliol li toca el torn a una sucursal del Banco Cen tral a Barcelona Mentrestant i sense ser enxampat per la policia intervé amb discursos gravats amb magne tòfon i amb altaveus entre les fàbri ques i els obrers de Barcelona, per exemple a l’empresa de capital ale many Siemens A l’octubre d’aquest any 1956 torna a passar la frontera cap a França A França serà de nou empresonat perquè té causes pen dents amb la justícia gal la L’any 1958 serà operat de diverses úlceres d’estómac a l’hospital de Dijon.

Al setembre de 1959, Quico Saba té assisteix a un congrés del Movi ment Llibertari que té lloc a la ciutat de Vierzon i comunica als seus com panys que té la intenció de tornar de nou a Espanya per venjar la mort dels seus dos germans i donar un cop a Barcelona Ni seva dona Elionor ni les seves filles saben res de la nova incursió que pretén dur a terme Ell sap que la intenció és bona però el risc és gran perquè el nom de Sabaté és ja molt popular entre la població catalana Ha esdevingut quasi un personatge llegendari i entre els membres de la secreta, la policia i la guàrdia civil, un mite a apressar Pels seus atracaments a Catalunya és qualificat per la premsa de l’època i vox populi de bandoler i terrorista perillós i molt buscat

Pàgina del diari gironí Los Sitios, dimecres 6 de gener de 1960

UN PERIPLE ARRISCAT, DE PEL·LÍCULA

A finals d’any Quico Sabaté ha reclu tat alguns dels seus companys de resistència amb la finalitat d’entrar a Catalunya. El dia 30 de desembre de 1959, negra nit, després d’haver deixat Perpinyà, en una furgoneta amb tot el material necessari per a la travessa, el Quico Sabaté i els seus companys, s’adrecen a la casa del Corral de la Falguerola entre Sant Llorenç de Cerdans i Costoja A trenc d’alba del 31 inicien doncs, l’expedició amb Antoni Miracle Giralt, Francesc Conesa Alcaraz, Rogeli Madrigal Torres i Martí Ruiz Montoya tots ells membres de les Joventuts Llibertàries Passen la frontera prop de l’Hostal de la Muga a Costoja Després d’haver caminat a través de les muntanyes uns vint i vuit quilòmetres, passant prop del poble d’Albanyà, arriben al Casot de Falgàs, una masia abandonada prop de Beuda on passen la nit A la caserna de la Guardia Civil de Besa lú ha arribat un comunicat que uns cinc homes ronden pels contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Món. Algú se n’ha anat de la llen gua i la benemèrita està a l’aguait A les set del matí del dia 1 de gener una parella de la guàrdia civil a cavall, Francisco Pérez Verdugo i el tinent Julián Romero de la caserna de Besalú passen prop del poble de Maià de Montcal Saben que el Casot de Falgàs està deshabitat però en adonar se d’unes petjades recents i d’una herba aixafada s’adrecen a la masia a inspeccionar El Quico, amb els prismàtics, ja els ha vist de fa estona, perquè cap a les set del matí del nou dia ja estaven preparats per emprendre la marxa Els civils pugen pel camí que mena a la casa Els dos membres de la guàrdia civil desmun ten dels cavalls i s’adrecen al Casot Abans d’arribar hi i abans que puguin reaccionar, els maquis els criden l’alto i els comminen a rendir

se i a deixar les armes. En aquesta expedició és la primera vegada que els maquis han de disparar sobre l’home. Amb el terrabastall de les metralletes, els cavalls fugen desbo cats, espaordits i el tinent dels civils aconsegueix escapolir se bosc avall. Cagada pastoret! Els maquis després de les ràfegues surten a comprovar i descobreixen que el guàrdia Francis co Pérez Verdugo roman ajagut darrera un tronc Ha estat tocat pels trets de la metralleta Decideixen deixar lo allà malferit Quico ordena que no el rematin:

No som aquí per matar guàrdies civils! els diu

No obstant això, el tinent Rome ro, en fugir muntanya avall ha pogut contactar amb una furgoneta de la guixera de Can Nogué cap a Besalú a fi i efecte d’alertar les comandàn cies, que el Quico Sabaté i els seus es troben per la zona de Maià de Montcal L’escamot del maquis de Sabaté han tingut la primera topada amb els tricornis Es plantegen en aquell moment de si tornar a França o no. El Quico dona llibertat als seus homes per fer ho, però a la fi, deci deixen conjuntament de continuar Camps a través i per camins embos cats, metralleta en mà van avall en direcció prop de Banyoles Passen el Fluvià prop de Vilert i d’Esponellà, però per anar en direcció a Girona els cal esperar És massa d’hora S’han fet ja les dues de la tarda i totes les carreteres estaran farcides de nombres dels civils Esperen en un cloteral de bosc que es faci fosc

A les vuit del vespre, ja negra i freda nit, els maquis emprenen la marxa però, tusten la porta d’una casa de la qual el Sabaté en coneixia el masover, Can Bartomeu, prop del poble d’Ollers La mestressa accepta d’amagar los i de donar los menjar. Els maquis passen la nit en aquella masia però de bon matí, dia 2 de gener en apropar se a la carretera de Girona a Banyoles, pel Pla de Sords, assoleixen la carretera de Borgonyà a Orriols L’indret ja és massa a prop de la civilització Per fer temps deci deixen recular i amagar se No poden transitar de dia Fan un recer al bosc de Can Sastric El Quico coneix la zona i hores d’ara totes les carreteres i camins confrontants deuen estar replets de policies i civils Irremissiblement els busquen Quan decanta el dia passen prop de Pujals dels Pagesos, Can Batllori, arriben al Pla de Sords, Santa Llogaia del Terri i a Can Costes entrada la nit, demanen a Francesc Soler i a la seva muller Àngela que els deixin passar la nit en un racó de la casa tot i que aquells masovers havien estat advertits per la benemèrita que circulaven bandolers per la zona i que de cap manera donessin acolli ment a desconeguts Hi són acollits i els donen sopar que el Quico vol pagar però els pagesos d’entrada no els ho accepten El Quico posa un bitllet de 50 pessetes sobre la taula Francesc Soler es dona per molt ben pagat Els cinc maquis descansen en una quadra d’aquesta casa i a la una de la matinada decideixen continuar

La Guardia Civil i els guerrillers Foto LNC,Diario de León

el seu perillós periple. Amb la llum de la lluna, passen per Can Cuní, Can Fàbrica a Santa Llogaia i d’aquí prop de Cornellà del Terri cap a Palol de Revardit sempre amagats Aconse gueixen sense ser vistos creuar la carretera de Girona a Banyoles per sota el pont del Torrent de Revardit i passar cap als boscos de Camós Quico Sabaté pensa que el millor seria adreçar se cap als fondals de sota Rocacorba Passen prop de Can Bufarol, Can Vilar i Can Patxaca i segueixen un tros per la carretera de Sant Martí de la Mota prop de Can Puig A l’hora del migdia del dia 3 de gener atenyen el Mas Clarà de la Mota La desfilada del maquis per l’indret és observada per algun pagès de la zona Aquest delata als tricornis la presència de gent al Mas

Clarà. De nou cagada pastoret! En arribar al Mas Clarà, que el Quico coneixia de temps abans, es troba que hi ha uns nous masovers, en Joan Sala de 28 anys i la seva dona Balbina Alonso de 27 anys que ell no coneix Els altres masovers han anat a viure en una altra casa Els maquis els demanen que els amaguin i que els donin de menjar previ pagament A la casa no hi ha prou queviures per tants nombres La Balbina decideix atansar se a un mas proper, Can Ramon perquè li proporcionin alguns queviures Els del Mas Ramon ho tro ben sospitós i més que els pagui amb un bitllet gros de cinquanta pessetes La presència de forasters arriba, no podem afirmar ben bé per quins conductes, a les instàncies de la guàrdia civil que mobilitzen nom

bres de Girona, Banyoles i els sis de la caserna de Sarrià de Ter7 Després de dinar, els maquis es relaxen i en un moment determinat Quico Saba té, en sentir els lladrucs d’un gos, tem el pitjor; mana als seus que s’a maguin De sobte escolten la veu del capità Blázquez Pedraza que els diu: Sabaté, ríndete Estaís rodeados No tenéis escapatoria Salid todos de la casa de uno en uno y con las manos en alto

Els maquis responen amb trets i ràfegues Es produeix un gran terra bastall. En la brega hi ha ferits, fins i tot el Quico Un dels maquis ha estat sorprès fora de la casa i no li ha donat temps d’entrar i refugiar se. Roman a fora malferit Els maquis es fan forts dintre del Mas Clarà amb els masovers a dintre. A les onze de la nit es produeixen més ràfegues Entre la boira i la lluna plena que pobla la nit, els companys exhorten Sabaté que intenti escapolir se de la casa Amb les seves estratègies, darrera de l’em balum d’una de les vaques, el Quico surt de la casa Es reprenen els trets, el Quico mata un guàrdia civil i acon segueix despistar los amb la capa i el tricorni del guàrdia:

Alto no disparéis soy el Teniente els diu vàries vegades:

Alto no disparéis soy el Tenien te, els diu

Aconsegueix despistar los i es llença malferit al bosc La fuga és l’única possibilitat que té De mati nada va cap a Sant Medir i Taialà Travessa el Ter cap al Pla de Vilabla reix per assolir després l’estació del tren de Fornells de la Selva És el dia 5 de gener de 1960. Roman amagat tot el dia i passa la nit en una caba na d’agricultors del poble A les cinc del matí del nou dia es desperta i pensa de pujar al primer tren correu que ve de Portbou, el tren 1 104, que passarà cap a les sis del matí. D’una manera heroica i atrevida aconse gueix pujar a l’espai dels maquinis

7 Vegeu VILA , Assumpció, “Quico Sabater i els fets de la Mota” al llibre, Sarrià de Ter, el paper de la història, pp.374 376, Curbet edicions, Girona, 2006

Itinerari de Quico Sabaté

tes de la locomotora de vapor sense ser vist ni pel cap d’estació ni per la Guardia civil Parla i redueix els maquinistes Aquests li diuen que a l’Empalme, o sigui a Maçanet Maçanes han de canviar de locomotora Des d’allí cap a Barcelona han de continuar amb una màquina elèctrica perquè la via ja està electrificada, cosa que el Quico Sabaté no sabia. Quan el tren arriba a Maçanet, aconse gueix esmunyir se també

a l’interior del transfor mador de la màquina elèctrica i redueix també amb molt coratge i valen tia els dos maquinistes als quals, a punta de pis tola, commina que reduei xin la marxa quan arribin a Sant Celoni A Sant Celo ni aconsegueix saltar del tren i allí s’esdevenen també una sèrie de fets impressionants que aca baran malauradament amb la seva aventura, amb la seva lluita i amb la seva vida8 n

8 Per entendre fil per randa tot l’extraordinari i arriscat periple de Quico Sabater, la seva atrevida aventura moguda per un ideal de llibertat i democracia cal llegir i tenir en compte el llibre de VENTURA, Joan, Tren correu 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre Companys, Edihot, Palau de Plegamans Barcelona, 2009

BIBLIOGRAFIA

CLARA, Josep, El maquis, Quaderns de la Revista de Girona, nº36, Girona, 1992 -Marcel lí Massana, l’home més buscat, Rafael Dalmau editor, 2005, Barcelona.

Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català, Rafael Dalmau editor, 2006, Barcelona Nazis a la frontera dels Pirineus Orientals (1942 1944), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2016. Comissió centenari de Quico Sabaté, Quico Sabaté i la guerrilla anarquista, Editorial Descontrol, Barcelona, 2016 CHAVES, Julián, Historia del maquis El largo camino hacia la libertat en España, Ático de los Libros, 2022, Barcelona DE VARGAS GOLARONS, Ricard, COSTA PUYAL, Roger, Josep-Lluís Facerías i els seus grups d’acció, Descontrol editorial, Barcelona, 2020

EYRE, Pilar, Quico Sabaté, el último guerrillero, p.213, Ediciones Península, Barcelona, 2000.

TÉLLEZ SOLÁ, Antonio, Sabaté Guerrilla urbana en España, (1945 1960), p 99, 3ª Edició, Virus Editorial, Barcelona, 1992. Hi ha edicions d’aquest llibre en francès, alemany, grec i anglès.

SÀNCHEZ AGUSTÍ, Maquis a Catalunya, De la invasió de la Vall d’Aran a la mort de Caracremada, p 39, Pagès Editors, 1999, Lleida.

-Maquis al Montsec. Del Migdia francès a l’Aran i el Pallars, Pagès editor, Lleida, 2008.

SO RIANO, Antonio, Éxodos Historia oral del exilio republicano en Francia, 1939 1945, Editorial Crítica, 1989, Barcelona RAMÍREZ CAÑIL, Ana, La mujer del maquis, Editorial Espasa Calpe, Madrid, 2008

VENTURA, Joan, Tren correu 1 104 El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre Companys, Edihot, Palau de Plegamans Barcelona, 2009.

ALGUNES OBRES LITERÀRIES BASADES EN LA LLUITA DEL MAQUIS

ANGUSTO, Jordi, Camins del nord, Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, 2014

CABRÉ, Jaume, Les veus del Pamano, Editorial Proa, Barcelona, 2005.

CONSTANTS i AUBERT, Joan, El tresor del maquis, Editorial Barcanova, 2006, Barcelona.

DOMÍNGUEZ, Martí, La sega, Editorial Proa, 6ª edició, Barcelona, 2015

GIMÉNEZ BARLETT, On ningú no et trobi, Col·lecció l’Àncora, Editorial Destino, Barcelona, 2011. L’edició original va ser escrita en castellà

PAGÈS, Pelai, Els Maquis. La resistència armada contra el franquisme (1936-1965). Edicions 3i4, Barcelona 2020

RELATS I CASAS, Vicenç, Somiant el retorn, amb pròleg de Vicenç Villatoro, editat per Gent i Terra, Girona, 2020.

VILLAR RASO, Manuel, La pastora, Editorial Almuzara, Madrid, 2011

Mas Clara, La Mota .Foto Josep Brugada

e s p a i e s c o l a r

FESTA FI DE CURS, 20 ANYS FENT ESCOLA

El passat 30 de maig a l’escola bressol ens reuníem en el Consell Escolar, l’ajuntament i l’AFA per tal d’organitzar la festa de fi de curs i la celebració amb les famílies dels 20 anys d’escola bres sol. Es va concretar que la festa estaria oberta a tot el poble de Sarrià de Ter i que amb l’ajuda de la subvenció de l’ajuntament es podia contractar el grup “País de Xauxa”.

Anivell intern, el 30 de juny durant el matí es va fer un petit comiat pels infants que al setembre comencen P 3, l’Anna va enregistrar el moment en què l’infant rebia el diploma de la Confetti amb la seva educadora referent, i les famílies van veure aquest moment en el vídeo que s’entrega a final de curs Com ens organitzem hores abans de la festa?

Es decideix fer la festa de fi de curs en el pati verd de l’Institut, ja que és un espai molt ampli i permet rebre totes les famílies sense sensació d’aglomeració

L’AFA organitza el servei de bar i la brigada de l’ajuntament a mig matí arriba amb les neveres, les carpes i la tarima

Mònica Singla. Directora EBM Confetti Emma Herrera Presidenta AFA

Es carreguen les neveres amb les begudes i s’or ganitza a on anirà l’escenari i les carpes per tal d’a favorir espais amb ombra

Durant la tarda l’equip docent decora el pati verd de l’institut i es munta un “photocall” comme moratiu dels 20 anys

A les 17.30h les famílies amb els infants d’Infan til 2 arriben una estoneta abans a la festa per fer los protagonistes i donar los per part de l’AFA un obsequi per acomiadar la seva etapa a l’escola bressol Se’ls crida un per un a l’escenari i donem a cada un una samarreta amb els noms dels com panys del seu grup classe. Les famílies els fan fotografies i els infants amb la samarreta posada tiren el birret que portaven per donar per finalitza da la seva graduació i iniciar un nou camí cap a P3.

A les 18 30h comença la festa amb l’actuació de País de Xauxa

Al costat és crea un espai per pintar la cara dels infants, amb l’Anna que pinta papallones, “spider man”, unicorns, dofins, cavallets de mar

Un cop acaba l’actuació els infants juguen amb els globus plens d’aigua

Durant aquest 20 anys hem acollit moltes famí lies de Sarrià de Ter i dels voltants, oferint pels seus fills i filles un espai de respecte i benestar L’equip docent ens sentim molt agraïdes per la seva con fiança

Estem contentes del nostre projecte d’escola, en una etapa com és el 0 3 anys que no sempre es valorada com etapa educativa

Disfrutem el dia a dia amb els més petits i aviat celebrarem els 25!!! n

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT

SANT JORDI 2022

El 25 d’abril vam celebrar Sant Jordi a l’Escola Montserrat, i com cada any dins de les activitats que es van realitzar va tenir lloc el lliurament de premis dels Jocs F l o r a l s , q u e t e n e n c o m a principal objectiu potenciar, valorar i donar sentit a l’expressió i producció escrita dels i les nostres alumnes.

Aquest any, però, va ser un Sant Jordi especial, ja que després de dos anys de restriccions i confinaments ens vam poder trobar tots els i les alumnes junts al pati de l’escola Va ser molt emocionant fer la nostra primera festa conjunta des prés de dos cursos en què només se’ns va permetre relacionar nos amb el nostre propi grup estable

Com a tema principal per a tan important esdeveniment com són els Jocs Florals, sempre ens agrada tenir en compte les efemèrides i anys internacionals que se celebren o es commemoren durant l’any De les diverses i variades efemèrides que se celebraven aquest 2022, enguany hem volgut commemorar un dels moments més significatius de la his tòria de la humanitat: el cinquè centenari de la primera volta al món

Montse Asencio Duran Presidenta del Jurat dels Jocs Florals de l’Escola Montserrat

La primera volta al món, que es va fer entre el 1519 i el 1522, va ser capitanejada en un inici per Fernan do Magallanes i culminada per Juan Sebastián Elcano. Va suposar una importantíssima fita en navegació, ja que va confirmar el fet que tots els oceans estan connectats i, per tant, la terra és rodona i és tota navegable, i a la vegada es va impulsar la cartografia universal i l’obertura de les rutes comercials transcontinentals

La importància d’aquest fet his tòric no es limita a la navegació, ja que va suposar una gran font d’a venços científics, com la descripció de noves espècies d’animals i vege tals o la creació de mapes cartogrà fics en què es detallava l’existència

de nous territoris i d’un gran oceà entre Amèrica i Àsia.

Durant unes quantes setmanes tots els i les alumnes de l’escola van estar treballant aquest tema i van recopilar informació per poder pensar i escriure diferents narra cions i poemes en què aquesta pri mera volta al món hi fos present

De cada classe van sortir dos finalistes, i un jurat format per la cap d’estudis de l’escola, la mestra responsable de la biblioteca, una representant de famílies i una representant del poble amb conei xements literaris, va ser l’encarre gat d’escollir, d’entre els treballs finalistes, el treball guanyador de cada nivell

S’ha de dir que, tot i que hi va

haver un sol guanyador per nivell, tots els nens i nenes de l’escola van fer una molt bona feina, ja que tots els participants, amb els seus escrits plens d’imaginació i creativitat, van enriquir i van fer possible aquests Jocs Florals que tant ens agrada celebrar a l’escola Montserrat

L’entrega de premis es va cele brar el dilluns 25 d’abril Els presen tadors de l’acte van ser els alumnes de quart que, tot i tenir una gran responsabilitat encarregant se d’a quest acte, ho van preparar amb detall perquè la presentació sortís de la millor manera possible

Els premis pels guanyadors van ser llibres, aportació de l’A juntament de Sarrià, i un diploma pels guanyadors i finalistes

PRIMER. Finalistes: Rocío Sànchez, Lucas Vejez, Aina Compañó i Aleix Gibrat

SEGON. Finalistes: Maria Cortés, Ariadna Pérez, Noa Cano i Tanit Núñez

TERCER. Finalistes: Pau Font, Judit Carpintero Ivet Suñer i Jordi Bruguera

QUART. Finalistes: Marçal Lanzas, Ada Torrent, Miquel Busquet Chenxuan Yu, Aimran Louadi i Gisela Pérez

CINQUÈ. Finalistes: Aroa Delgado, Maria Araus, Laura Capdevila i Emma Asensio

SISÈ. Finalistes: Pol Suñer, Mireia Antonio, Martí Cortés, Elsa Miquel, Elna Torrent i Isona Cargol

FINALISTES DE CADA NIVELL

GUANYADORS I GUANYADORES DELS JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT 2022. ELS SEUS CONTES I POEMES

GUANYADORA DE PRIMER

Títol: LA FADA I LA PEDRA MÀGICA

Autora: Rocío Sánchez

En un país del món hi vivia una fada que era morena, tenia el cabell blanc i un vestit verd Va caure d’un arbre i es va trencar les dues ales. Va caure a terra i no va poder fer la volta al món

Un dia la fada estava caminant i es va trobar una cova A dins hi havia una pedra màgica. Li va demanar un desig i va recupe rar les seves ales, i així va poder fer la volta al món I tots al bosc van ser feliços i van menjar anissos

GUANYADORA DE SEGON

Títol: LA VOLTA AL MÓN

Autora: Ariadna Pérez

Fa molt de temps a Austràlia hi havia una geganta que es deia Laura i una formiga que es deia Dalas Es van fer ami gues per sempre

Com que la geganta era molt gran i la formiga molt petita no podien jugar juntes perquè tenien por que la geganta trepitgés la formiga

Per poder solucionar el problema la geganta va beure una poció màgica que la va convertir tan petita com la formiga Així van poder jugar juntes i somiar que viatjaven fent la volta al món

En el seu somni visitaven molts països i els investigaven L’endemà van fer tot el que havien somiat i van anar a Anglate rra a veure la gran nòria

GUANYADORA DE TERCER

Títol: EL MILLOR VAIXELL POSSIBLE

Autora:

Ivet Suñer

Hi havia una vegada una nena que es deia Naia i, des de ben petita, admirava als capitans de tots els vaixells que nave gaven per tot l’immens oceà I quan per fi es va fer gran es va dedicar a fer realitat el seu somni: fer la volta al món!

Primer estava força nerviosa, però quan es va acomiadar de la família ja no ho va estar tant Com que tenia tres vaixells, va decidir començar el seu somni Quan navegava, passava gana, fred i altres incomoditats. Començava a estar molt cansada. Però, pel camí van perdre dos vaixells La Naia ben enfadada va dir:

Em rendeixo! Jo mai podré aconseguir el meu somni, no sé per què estic aquí!

I justament en aquell precís moment entre un fum blanc i gris va aconseguir fer la volta al món El que havia passat ningú s’ho creia, però la Naia sabia que era perquè aquell vaixell no s’havia rendit i això l’havia convertit en el millor vaixell possible

I tu, què vols fer? Vols rendir te o seguir endavant?

GUANYADOR DE QUART

Títol: LA VOLTA AL MÓN D’UN DISCAPACITAT Autor: Marçal Lanzas

Hi havia una vegada un home que es deia Jordi, en Jordi tenia un somni El seu somni era donar la volta al món, però pensa va que per anar en cadira de rodes no ho podria fer Un dia els seus fills li van dir: Si ho vols fer, fes ho!

Va comprar un vaixell de vela i el rei li va oferir unes monedes d’or Des del port de Cadis va començar la seva expedició de donar la volta al món Va estar dues setmanes fins que va arribar a l’oceà Atlàntic, allà es va enfrontar al monstre de l’oceà Atlàntic. Gràcies a la seva intel ligència va poder derrotar lo Quan va arribar a Argentina es va aturar cinc mesos per passar bé el fred de l’hivern. Quan es va acabar l’hivern va comprar espases i destrals Ell creia que com a l’oceà Atlàntic es va trobar un monstre, a l’oceà Pacífic es tro baria un altre monstre Abans d’arribar al cen tre d’aquell oceà es va preparar les espases i les destrals, es va esperar mitja hora, però el monstre no va arribar mai O sigui que va seguir endavant

Quan va arribar a l’Índia es va parar per agafar or, plata i bronze, també va agafar espècies com safrà, canyella i claus Al cap d’una setmana va seguir el seu camí fins que va arribar a Espanya Allà el van rebre amb molta il lusió Les armes que havia com prat a Argentina les va donar a l’exèrcit L’or, la plata i el bronze els va donar al rei i les espècies també Com a recompensa el rei li va oferir viure al castell En Jordi va dir que sí i va portar la seva família al castell Va viure molt feliç la resta de la seva vida Havia aconseguit allò que molts no pensaven que podria! Vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos

GUANYADORA DE CINQUÈ

Títol: PASSEGEM PEL MÓN AMB ESPANYOLS

Autora: Emma Asensio

El 16 d’agost del 1519 es va iniciar la volta al món, Magallanes i Elcano eren els protagonistes que van fer la volta al món possible.

Cinc vaixells van sortir amb 239 persones a dins. Per la ruta de Portugal no podien passar perquè un contracte van signar

Per un estret van passar i el nom de Magallanes li van posar, una nau es va enfonsar i a un oceà van anar a parar i com a Pacífic el van batejar

A unes illes van anar a reposar i espècies van recol lectar, a Magallanes van matar i Elcano va quedar de capità

A Espanya van arribar arriscant se per la ruta de Portugal El 6 de setembre del 1522 divuit persones i un vaixell van arribar i Juan Sebastián Elcano el van coronar

GUANYADORA DE SISÈ

Títol: PRIMERA VOLTA AL MÓN

FAutora: Isona Cargol

er la volta al món és una aventura emocionant, es pot fer de moltes maneres, com navegant És a dir, creuant mars i oceans o fins i tot rius ben grans

Una de les expedicions més trepidants va ser la primera que es va fer, varen salpar ara fa més de cinc cents anys cinc vaixells plens de valents mariners

Des de la costa de Cadis van sortir amb la idea de territoris nous descobrir Això més de tres anys va durar però ben pocs van tornar

Un d’ells va ser el seu gran capità que molts llocs va visitar, Elcano era els seu cognom i la seva història la coneix tot el món

L'INSTITUT DE SARRIÀ DE TER COMPLETA L'ETAPA D'ESO I

ES PREPARA PER A L'INICI DE LA POSTOBLIGATÒRIA

Albert Bayot Director INS Sarrà

L’Institut de Sarrià de Ter ha arribat, aquest 7 de setembre, amb l’inici del nou curs 2022-2023, a impartir 4t curs d’Educació Secundària Obli gatòria (ESO) i, per tant, a completar tota l’etapa.

Amb uns cinc cents alum nes i prop de cinquanta docents, tanquem el pri mer període d’implanta ció del nou centre, que consistia a posar en marxa l’ESO i escolaritzar tota la població de la nova zona edu cativa situada a la llera esquerra del Ter i que agrupa les poblacions de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis Medinyà, Viladasens, Sant Jordi Des valls i Cervià de Ter

Els tres cursos de vida de l’Insti tut han estat tres anys complexos, emmascarats per les situacions inesperades que hem viscut amb la pandèmia per Covid, i hem hagut de fer un doble esforç d’adaptació: mentre anàvem creant el centre, calia aprendre a treballar en condi cions que mai no havíem vist ni ima ginat Però hem de dir que, fins i tot, potser aquesta situació ens ha empès a aprofundir més en els aspectes d’organització en què no hauríem pensat en un context nor mal Sigui com sigui, som aquí, con tents d’haver hi arribat i d’haver situat l’Institut on el tenim.

Hem assentat les bases d’un pro jecte educatiu basat en la inclusió, en el rigor en l’aprenentatge, en la

cura del factor personal i social i també en la promo ció de la cultura entre la ciutadania; a partir d’a quests quatre eixos, seguim endavant el camí de la consolidació i de la qualitat i la millora contí nua, analitzant i revisant indicadors, traient ne con clusions i generant sempre noves propostes

Aquest curs 2022 23 estarà marcat, d’una banda, per la finalització de tota l’etapa d’ESO i, per tant, per l’atorgament dels pri mers graduats, i, de l’altra, per la normalització del programa de sorti des i activitats de suport a l’apre nentatge i per la internacionalitza ció del centre, amb l’organització de diversos programes d’intercanvi

Però també serà un curs per dis senyar el nostre Batxillerat La previ sió d’entrada és que oferim les modalitats de Ciències i Tecnologia i d’Humanitats i Ciències Socials, per

bé que estem tramitant la petició que ens sigui autoritzat, també, el d’Arts, amb la doble especialització d’Arts Plàstiques i d’Arts Escèniques, Música i Dansa, d’acord amb la tra jectòria del centre i del valor que hem volgut donar a les matèries artístiques des del primer moment.

Esperem poder seguir treballant per oferir un institut de qualitat als nois i noies de la nostra zona i també perquè aquest sigui un plan ter de les esperances de futur dels nostres pobles n

l’abadia de santa maria de la Grassa

confesso” de Jaume cabré

Sau

v i a tg e s un dels escenaris de la novel·la “Jo

A la novel·la de Jaume Cabré, Jo confesso, l’abadia de la Grassa i un dels cenobis que en depenia, el monestir de Sant Pere de Burgal, són dos centres religiosos relle vants en la trama del llibre. A on era la Grassa? I quina relació tenia amb els ceno bis catalans? Òbviament, Internet va donar la resposta ja que actualment la Grassa és un poblet petit al cor del massís de les Corberes amb una abadia, Santa Maria de l’Orbieu o de la Grassa, que a l’època medieval havia comptat amb un bon nombre de possessions a Catalunya.

El petit poble medieval de la Grassa es troba entre Narbona i Carcassona, a la riba del riu Orbieu, on es troba construïda l’abadia de Santa Maria en una part de la qual encara hi viu una petita comuni tat religiosa L’ara abandonat però ben restaurat monestir del Burgal està pro per al poble d’Escaló, a la comarca del Pallars Sobirà

Bet

El mercat porxat medieval, on encara els dissabtes hi pots trobar parades típiques de producte fresc

LA GRASSA, UN DELS POBLES MÉS BONICS DE FRANÇA

El complex religiós de Santa Maria es troba en un dels pobles que els francesos, grans creadors de produc tes turístics, defineixen com un de “les plus beaux villages de la Fran ce”: la Grassa Aquest és un munici pi petit, de prop de 500 habitants, amb una estructura urbana de fort regust medieval amb carrers empe drats, estrets i laberíntics, on la cir culació rodada no està permesa, amb cases molt ben restaurades que probablement es destinen a l’es tiueig o al turisme rural El nucli urbà s’articula al voltant de dos elements arquitectònics significatius: l’esglé sia gòtica de Sant Miquel i la plaça porticada del mercat amb columnes de pedra, un vestigi de l’arquitectura del segle XIV testimoni del desenvo lupament d’un dels mercats més importants de l’edat mitjana de la part baixa de les muntanyes de les Corberes, quan La Grassa era un referent tèxtil i artesà

Actualment és un poble orientat a la vinya i el turisme, amb nombro ses botigues d’artesans al centre històric i una petita rambla o boule vard de plataners a l’entrada princi pal del poble on es troben la major part de bars, restaurants i serveis

A més de passejar pel tranquil i acollidor nucli històric i de descobrir façanes i tallers artesans, és reco manable visitar la Casa del Patrimo ni, un centre d’interpretació de la zona on es conserven algunes pintu res sobre fusta que decoraven els sostres de les cases burgeses del segle XIII i XVI amb temes d’animals fantàstics, escenes grotesques o cavallers

El poble de La Grassa es va for mar sota la protecció de l’abadia benedictina del mateix nom o de Santa Maria de l’Orbieu, de la qual ja n’apareixen informacions cap a finals de segle VIII Recinte religiós i poble ocupen cadascun una riba del riu Orbieu i ambdós s’uneixen per diferents ponts, alguns d’ells medie vals

LA VISITA A L’ABADIA DE SANTA MARIA DE L’ORBIEU O DE LA GRASSA

El conjunt arquitectònic religiós de la Grassa està dividit en dues parts que es visiten de manera indepen dent Una part medieval és pública i pertany al Consell General del Depar tament de l’Aude, mentre que l’es glésia medieval i els edificis del segle XVIII és privada i gestionada per la comunitat de monjos que hi resideix.

L’abadia va ser fundada al segle VIII sota la protecció de Carlemany i des dels seus inicis va rebre nombro ses possessions dels senyors feu dals, que la van convertir en una de les abadies benedictines més pròs pera i poderosa del sud del Llengua doc L’època més esplendorosa va ser entre el segle IX i el XII, moment en què la Grassa va estendre els seus dominis a banda i banda dels Pirineus Atès el seu poder i control del territori, els abats de la Grassa participaven activament en els ava tars històrics del Llenguadoc, com en la croada contra els càtars, però també va patir l’epidèmia de pesta del segle XIV o els embats de la Gue rra dels Cents Anys Amb més o menys puixança es va mantenir acti va fins a la revolució francesa, quan els monjos van ser perseguits i l’edi fici monacal expropiat per l’Estat i venut per parts Finalment, una part medieval ha romàs com a pública i actualment la gestiona l’administra ció del Departament de l’Aude, men tre que a la part privada hi viu una comunitat que segueix els preceptes de Sant Agustí

A la Grassa es distingeixen clara ment diversos moments constructius del monestir, de manera que el con junt no és arquitectònicament homogeni i posa de manifest l’em penta dels diferents abats Tanma teix cal dir que, com molts edificis medievals, ha estat malmès per

En el perfil urbà de la Grassa destaquen la torre campanar quadrada de l’abadia i l’església de Sant Miquel, al nucli urbà medieval, un edifici amb la teulada vermella a l’esquerra de l’abadia

alguns incendis que van calcinar els edificis originals i que, després de la Revolució francesa, amb l’apropiació de la propietat religiosa per part de l’estat i el consegüent abandona ment de les ordes qui hi vivien, així com amb la partició del monument en diversos lots i propietaris, van contribuir al seu deteriorament

La visita a la part pública s’inicia pel pati del segle XIII que articula les dependències abacials i continua cap al dormitori dels monjos, d’uns 500m2 en una sola nau, del qual se n’ha hagut de restaurar el sostre; el forn de pa i el celler i diverses cape lles gòtiques També es pot visitar l’antiga sagristia i el transsepte nord (s. XIII) de l’església amb una torre pre romànica (s X) adossada que, formalment, són dues de les parts més antigues de l’abadia

En aquesta part medieval també es pot recórrer la Sala del mestre

Cabestany, un escultor que es pot situar a la segona meitat del segle XII i que va treballar bàsica ment entre el sud del Llenguadoc Rosselló i les comarques de Girona Al monestir de Santa Maria de la Grassa sembla que va esculpir les figures de la portalada romànica de l’església, avui desapareguda, de la qual se’n conserven fragments en aquesta sala D’aquest escultor se n’ha identificat la decoració de Sant Pere de Rodes o de Sant Pere Galli gants com a obres més significatives en territori gironí

La part privada es disposa al vol tant del pati d’honor, d’un estil clas sicista dels anys 1700, amb els edifi cis abacials que es van construir en aquell moment i que el tanquen pels costats Des d’aquest pati es pot accedir a un gran claustre de 1760 per continuar cap a l’església gòtica (s XIII XV) edificada sobre una anti

ga basílica carolíngia. En aquest sec tor de la visita es pot veure el semi derruït transsepte sud (s XI), on des de l’exterior s’hi aprecien tres absis romànics en bon estat que s’unei xen amb la torre campanar del XV

LA GRASSA I ELS CENOBIS CATALANS

L’abadia benedictina de la Grassa va comptar amb la protecció i dona cions de possessions de les cases comtals occitanes i catalanes I és gràcies a aquestes donacions que les possessions del monestir es van anar estenent per les dues bandes dels Pirineus i feien del seu abat un personatge rellevant en el panorama polític medieval

La casa comtal de Carcassona va ser una dels primeres benefactores i devotes de la Grassa. Dues de les branques dels seus descendents van fer se senyores de territoris cata lans: els comtes d’Empúries i els d’Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona i Besalú A més també es van efec tuar unions matrimonials entre cases comtals occitanes, llenguado cianes i catalanes, que van anar mantenint la devoció i fidelitat cap a la Grassa amb donacions que van ser freqüents entre els segles IX i XII, moment de màxima irradiació de la Grassa a Catalunya

Les donacions catalanes es comencen a aturar al segle XII, quan els comtes catalans comencen a aixecar els seus propis monestirs com Ripoll, Camprodon o Besalú, tot i que la casa comtal de Besalú és la que va mantenir un vincle més estret amb la Grassa

En el mapa del llibre de Castel es veu la ubicació de les possessions que l’abadia de la Grassa tenia a Catalunya i Aragó. Destaca la con centració de dominis a la zona de Girona Begur Sant Feliu de Guíxols, a l’eix Olot Besalú; a la Cerdanya i al Pallars Sobirà Si bé molts d’ells són edificis religiosos, cal remarcar que

El pati abacial del segle XIII, de dues plantes amb columnes i balconada al pis superior

Cardona (mapa 18) era el subminis trador de sal pel monestir de la Gras sa i les alous d’Urtx, a la Cerdanya (mapa 10) i Noves, a Alt Urgell (mapa 11), eren terres de les quals la Gras sa en tenia el domini complet

La primera possessió de la Gras sa en territori català sembla que va ser l’església de Sant Pau de Font clara (mapa 01), a Palau Sator (finals del segle IX) També destaca la vil·la de Ridaura (937) (mapa 08), que algunes fonts apunten que es va convertir en una mena de centre administratiu dels bens de l’abadia a Catalunya o almenys dels de l’àrea de Girona o la donació del comte de Besalú amb el Sant Sepulcre de Pale ra (1107) (mapa 14) o Sant Pere Galli gants (1117) (mapa 15), entre altres Més difícil ho va tenir la Grassa amb el monestir de Sant Feliu de Guíxols (mapa 16), ja que tot i que Ramon Berenguer III el va cedir al seu germà Berenguer de Narbona l’any 1117, la resistència de l’abat i els monjos santfeliuencs va evitar la incorpora ció definitiva al monestir occità

En el cas de Sant Pere del Burgal (mapa 12), al Pallars Sobirà, sembla que l’any 859 el comte Ramon de Tolosa va concedir a l’abat Deligat un precepte d’immunitat, això és un conjunt de privilegis i exempcions, per al nou monestir fins que al segle X, els dos únics monjos que hi que daven van demanar integrar se al monestir de Gerri de la Sal (908), sota l’òrbita de la casa comtal del Pallars. Tanmateix, La Grassa va reclamar els seus drets sobre el Bur gal i el 948 va tornar a dependre del monestir occità, fet que va ser refer mat pel comte Sunyer del Pallars mal grat les reivindicacions que feia Gerri per a no perdre el cenobi, fins que el 1337 es va signar una concòrdia entre ambdós monestirs de manera que la Grassa va mantenir el monestir del Burgal i Gerri va rebre a canvi part dels seus béns i possessions

Malgrat estar sota la protecció del cenobi occità, els comtes dels Pallars i els seus nobles van aportar

nombroses possessions al Burgal que es va secularitzar al segle XVI i es traspassà definitivament a Gerri al XVIII La desamortització de Men dizábal en va suposar el tancament i abandonament definitiu

LA GRASSA I EL BURGAL: BREUS APUNTS A LA TRAMA DE JO CONFESSO, DE JAUME CABRÉ

Cabré situa en el monestir de la Grassa l’origen de dues històries amb dos protagonistes i en dues èpoques diferents de la complexa trama de la novel·la

L’abadia benedictina de la Gras sa és on va a demanar hospitalitat el monjo Julià de Sau que fugia de la Inquisició. En aquest monestir un dels monjos li parla de Sant Pere del Burgal, “un cenobi tan lluny de tot que deien que la pluja hi arribava cansada i quan ho feia no mullava la pell” Julià marxa de la Grassa cap al Burgal amb la idea d’ingressar hi i passar hi la resta de la seva vida retirat de tot i protegit dels seus possibles perseguidors En la ficció de la novel la, aquest monjo és l’en

carregat de tancar el monestir a la mort del darrer prior, Josep de Sant Bartomeu; d’agafar la capsa sacra amb l’acta de fundació; els records dels sant desconeguts que havien acompanyat les misses i les claus del monestir i de l’església i esperar els monjos que el van a buscar per confirmar el tancament del Burgal i acompanyar lo al monestir de Gerri de la Sal A la butxaca del seu hàbit hi posa unes llavors d’avet i d’erable que en el seu moment les hi va rega lar una dona condemnada a mort

Julià mai arribà a Gerri perquè un dels homes que pujava amb els mon jos del monestir de Gerri era un cavaller que tenia ordres d’assassi nar lo per haver fugit de l’inquisidor i quan el troba, l’identifica i l’assas sina a la porta del Burgal. Julià és enterrat prop del monestir, amb les llavors dels arbres a la butxaca

Al cap de tres cents anys del tan cament del Burgal, uns altres homes hi arriben i també han iniciat el seu viatge des del monestir de la Grassa Són Jachiam Mureda, el Blond de Cazhilac i uns ajudants

L’autor de la novel la explica el periple de Jachiam, oriünd de Pardàc,

Castel A: Ubicació de les possessions de l’abadia de la Grassa Les dependances monàs tiques espagnoles de l’Abbaye de la Grasse du IX au XIII siècle Carcassona, 2021

En tot cas, i al marge de la incor poració que Cabré fa d’aquests dos edificis religiosos a la novel la, la Grassa posa de manifest els vincles de les cases comtals medievals de la zona de l’actual Llenguadoc Occi tània amb els comtats catalans, quan el Pirineu encara no actuava com a frontera, ans el contrari, era una zona de pas i d’assentament de nova població en la lenta conquesta de territoris en domini musulmà i els monestirs i les poblacions que s’hi establien a redós eren una manera de controlar lo i de poblar lo. n

al Trentino Alto Adige (Itàlia), un tallador de fusta, “escoltador de fusta”, que va arribar a la Grassa per aixecar hi una bastida per a reparar un mur caigut. La construcció de la bastida despertà l’ad miració per la seva perfecció i a preguntes d’un dels germans de la comunitat explicà que el seu ofici era “fer cantar la fusta, triar l’arbre i els indrets del tronc que després serviran perquè els mestres luthiers en facin un bon instrument, ja sigui una violeta, un violí o qualsevol altre”

I és el germà Gabriel de la Grassa qui li diu a Jachiam que coneix un antic monestir abandonat que té un bosc d’avets roigs i un erable majestuós sense amo És el Burgal El 1705, Jachiam marxa de la Grassa cap al monestir abandonat amb la idea de talar els arbres i tornar cap a Pàrdac, amb un carregament de fustes excel lents per a vendre als tallers de luthiers

La tala dels arbres deixà al descobert que les arrels estan entrellaçades a les restes d’un cadà ver, el del germà Julià, enterrat amb les llavors a la butxaca d’avet i erable Amb la tala feta i la fusta triada, Jachiam retorna cap a Itàlia i s’atura a Cre mona, lloc famós per la concentració d’artesans luthiers de l’època Jachiam va vendre la fusta del Burgal al taller del mestre Stradivarius, que la revèn al de Bergonzi i aquest, finalment, la regala al taller de Storioni el 1764 I és Storioni qui, amb aquella fusta, en fa un violí amb un so excepcional.

I aquest famós violí, el Storioni, així com l’ac ta fundacional del monestir del Burgal són propie tat de l’antiquari de Barcelona Fèlix Ardèvol, pare de l’Adrià, el protagonista de la novel la de Cabré

Per consultar:

Abadia de la Grasse: tresor medieval (part privada): https://abbayede lagrasse aude fr/ Abadia de la Grassa (part pública): https://www.lagrasse.org/ Castel, A.: Les dependances monàstiques espagnoles de l’Abbaye de la Grasse du IX au XIII siècle Carcassona, 2021 Salrach, Josep Ma: Memòria, poder i devoció: donacions catalanes a la Grassa (segles IX XII) Openeditions book, 1995 Turisme a les Corberes i el Minervois: https://www.tourisme corbieres minervois.com/explorer nos incontournables/abbaye eglises et chape lles/abbaye-de-lagrasse/

Sant Pere del Burgal, web Monestirs cat

Claustre del Monestir de La Grassa

U E S

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ, UN ANY MÉS, A LA FESTA MAJOR

e s p o r t s

Des de l’obertura del recinte de la Festa Major fins a l’hora de tancar, l’ambient festiu mai va decaure, gaudint sobretot, de la gustosa carn de l’experimentada brasa de la barraca de la UES.

La UES va tornar a col·laborar amb la festa major de Sarrià de Ter al darrere una de les “barra ques”.

La Festa Major del 2022 ja s’ha pogut desenvolupar amb total normalitat Les mínimes mesures sanitàries que es van haver de complir a l’edició anterior, el present any han estat història L’ambient ha estat de total normalitat.

Els membres de la junta directiva, amb la col·laboració d’alguns socis, es van tor nar a reunir al darrere de la graella, la plan xa i la barra per poder oferir, als veïns i visi tants, entrepans i begudes per gaudir de les llargues hores d’espectacles i diversió,

o simplement, pel plaer de satisfer les necessitats bàsiques a l’aire lliure entre familiars i amics

A finals d’agost és quan arrenca la pre temporada i entrat el setembre es quan es fan els primers partits amistosos de prepa ració Al pavelló de la UES, quan arriba la festa major del poble, ja està en plena acti vitat i, després dels entrenaments o d’una jornada de partits, qui no volia passar per la barraca de la UES per fer una caixelada abans d’acabar el dia.

Un any més, que ja en són molts, la Unió Esportiva Sarrià participa d’una mane ra o altra a la festa major de Sarrià de Ter. Desitgem que hagiu passat una bona festa major i que per molts anys ens hi podem veure. POBLE, passió i handbol! n

TORNEIG 4X4 FINAL DE TEMPORADA 2021-2022

El passat 18 de juny es va dur a terme el 3r torneig 4x4 a la UES amb motiu de la cloenda de la tempora da 2021-2022. Feia dos anys des de l’última edició, com tantes i tantes activitats, aquesta també va ser suspesa a causa de la Covid-19.

van anar succeint els enfrontaments

L’organització del torneig va ser la mateixa que les dues darreres edicions, al matí van tenir lloc els partits de les categories prebenjamí, benjamí i aleví; i a la tarda, les cate gories infantil, cadet, juvenil i sènior Primerament, per un sistema de competició de lliga tots contra tots entre els equips que conformaven els grups, i després, els dos primers classificats de cada grup pel sistema d’eliminació, semifinals i final, es

Es va demanar la plaça del carrer Germans Ensesa Pujadas per tal de poder posar les taules dels àpats, dinar i sopar, i així gaudir del bon temps d’estiu. Fins i tot, els més petits van poder mullar se a la “dutxa” exterior entre els partits i en els moments més calorosos.

L’objectiu del torneig és celebrar el final de temporada i compartir moments d’alegria amb jugadors, famílies, amics, aficionats i entrena

dors de la UES fent allò que més ens agrada: jugar a handbol Els equips no només estan oberts als jugadors, sinó que tothom hi és benvingut És igual el nivell, el més important són les ganes de passar ho bé.

Esperem que l’any que ve aquest esdeveniment tingui encara una millor acollida per part de tots els jugadors i jugadores del club I que de mica en mica passi a formar part de les tradicions del nostre club. n

Cristina Capell Aylagas Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

No van faltar a la cita els equips de noies. Foto UES

Alguns dels participants més petits Foto UES

Els partits enfrontaven equips amb participants de diferents edats (des del joves fins als més veterans) i mixtes. Foto UES

1r TORNEIG JOSEP MIR

Ens fa molta il lusió que aquest torneig porti el nom del soci fundador de la Unió Esportiva Sarrià i primer presi dent del club” diu Jordi Paretas, ide òleg del torneig i actual president de la UES “Volem també, que sigui un homenatge als qui van introduir el

part

dos clubs

hi havia al poble: l’ADC de Sarrià de Dalt i el Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat. Dos clubs rivals que l’any 1977 van sumar esfor ços per formar la Unió Esportiva Sarrià”

El guanyador d’aquesta primera

La temporada 2022 23, la Unió Esportiva Sarrià compleix el seu 45è aniversari. Per celebrar aquesta efemèride, el club ha volgut homenat jar a Josep Mir, qui fou el primer president de l’enti tat, amb un torneig de pretemporada que coin cideix en dates amb la Festa Major del poble.

edició ha estat el Balonmano Grano llers B; el segon classificat, la Unió Esportiva Sarrià i el tercer lloc se l’ha endut l’Handbol Bordils a la tanda de penals davant l’Handbol Thuir francès

Per a aquesta ocasió, el club ha entregat uns trofeus dissenyats especialment per a l’ocasió que

“

“balonmano” a Sarrià i a tots aquells que van formar

dels

que

Lídia Bonilla i Ventura Àrea Social de la UES

Els familiars de Josep Mir, juntament amb el president de la UES Jordi Paretas i l’alcalde de Sarrià de Ter Narcís Fajula, fent entrega del trofeu de campió al Granollers Foto UES

representen la unió dels dos clubs origi naris de la UES A més, se n’ha creat un d’especial, amb la figura de Josep Mir per al millor jugador del torneig, guardó que s’ha endut un jugador del Granollers

La família de Josep Mir: filles, nets i besnets han sigut els convidats d’honor de l’esdeveniment, convertint aquest tor neig en un acte molt especial i emotiu per a ells La família, va estar i hi segueix estant, molt vinculada a l’handbol A tall d’exemple, val la pena destacar el seu net, Joan Saubich Mir, que s’inicià al planter de la Unió Esportiva Sarrià i que va fitxar com a extrem dret pel primer equip del Futbol Club Barcelona Passió que no només heretà del seu avi sinó també del seu pare, que va ser porter del Sarrià Avui en dia, la família Mir continua trepitjant el parquet de la UES amb l’Atzar, la seva besneta

La junta té previst donar continuïtat a aquest torneig gràcies al suport de l’Ajun tament de Sarrià de Ter i a tots aquells que estimen l’handbol i el club n

El bon ambient i esportivitat va estar present al llarg de les dues jornades que va durar el torneig Foto UES

Foto de família dels equips finalistes; el BM Grano llers i la Unió Esportiva Sarrià Foto UES

Agraïr la participació del HBC Tuïr (França) Foto UES

Dos dels trofeus entregats a la finalització de torneig Foto UES

Els familiars de l’homenatjat Josep Mir van estar presents durant el torneig al pavelló de la UES. Foto UES

S A R R I À

NOVA TEMPORADA, NOUS REPTES

Aquesta temporada 22/23 el Club s ´enfronta a uns nous reptes molt engrescadors. A part de la forma ció que fem cada any amb els nostres joves jugadors, el creixement del club, reflectit en el ascensos aconseguits la temporada 21/22, ens ha portat una nova temporada plena de nous reptes.

El Primer Equip, a Tercera Català, i en futbol base, els Juvenils, cadets i alevins (que juga ran a Primera Divisió de la FCF), tenen davant seu una temporada molt complicada, però que afrontem amb molta il lusió Ens enfrontarem amb clubs històrics, que tenen un futbol base molt consolidat i unes instal lacions com pletament remodelades

Continuarem amb el nostre treball formatiu de tots els equips, on volem destacar el debut d un equip femení dintre del club Aquest any jugarà a Segona Infantil Femenina un equip del FC Sarrià de Ter.

Per obrir la temporada, el dia 3 de setembre es va disputar el II Torneig de Festa Major, davant el Caba nes, amb victòria dels nostres jugadors.

Aquell mateix dia, es va fer oficial el nomenament del Camp d´Esports Antonio Moratalla Es va fer un petit homenatge al migtemps del partit, i es va inau gurar la Placa que li han dedicat al Sr Moratalla el club i l´Associació de Veïns de La Rasa n

T H E S A R R I À N E W S

Desaparegut

Qui durant molts i molts anys, una eternitat, fou Redactor en Cap d’aquest rotatiu, el mític i inigualable Sam Enfot, model i exemple a seguir de la premsa In dependent, consta com a desaparegut d’aquesta redacció si no fa setmanes, fa mesos Va dir a la secretària que sortia a comprar pernil dolç i encara se l’espera Va deixar nos sense lideratge espiritual i moral, i amb la feina per fer No es va molestar ni a apagar l’ordinador i la factura de la llum ha costat un ronyó Avís: “Jefe, si no feu acte de presència aviat, ens veurem obligats a denunciar ho a la Interpol i al programa Crims”. Es gratificarà qualsevol informació sobre el seu ‘paradero’. Avisat esteu i molts records n Nolasc A Gat TSN, Becari

Fires i firetes

Sarrià s’està convertint en terreny abonat per a la celebració de fires i festivals En poden donar fe les recents convocatòries de la Fira del Manga, la Fira del Playmobil i el Sarrià Matsuri, que tanta expectació han mobilitzat i han contribuït a posar en òrbita el

nom del poble dins la galàxia de la postmodernitat.

TSN no ha volgut deixar escapar l’ocasió de parlar amb la regidoria de Congressos i Convencions, i recollir les seves intencions: “Disposant d’un pavelló com el nostre i tot d’instal·lacions adients, hem de reforçar aquestes activitats. L’any vinent serà un dona me’n, dona me’n, ja ho veureu Ja tenim programades la Fira del Madelman, la Fira de l’Scalèxtric, les Jornades de l’Ibertren, el Festival de la nina Barbie i el Criterium Tamagotchi. Se’ns està resistint una mica la Setmana del CineExin, perquè al pavelló hi ha massa llum per projectar hi pel lícules, però ja ens en sortirem.” n

Nancy Comansi TSN, Plaça dels Gegants

descongestionar la, pel carrer Major, que últimament va de capa caiguda pel que fa a circulació de vehicles i de vianants. Aquesta és la proposta del Departament de Carreteres “Travessaria Sarrià i Sant Julià seguint el carri bici No és cap disbarat Abantes, a més a més, encara hi passava el carrilet.”, ha revelat a aquest mitjà un tècnic coneixedor del projecte des de Barcelona Ciutat Comtal. n August del Camí TSN, Avinguda de França

La reivindicació

AP7

Fa un any que l’autopista és lliure de peatge i, al seu pas pel terme municipal i pel del poble veí, no hi ha setmana que no sortim als noticiaris per incidències de trànsit. És per això que des d’altes instàncies del Govern s’està plantejant una alternativa revolucionària, sorprenent però no inèdita Desviar part del trànsit de l’AP7, per

N’hi ha tantes i tantes, de reivindicacions a fer en els temps que corren, que no parem de rebre suggeriments d’amables lectors que ens volen fer reivindicar coses. Per telèfon, per correu electrònic, per WhatsApp, per Twitter, per Facebook, telegrames un no parar Dilluns en va arribar una per fax, encara. Per correu postal no n’arriba cap: estrany Aquesta redacció en pes ha decidit publicar al peu d’aquesta nota un requadre en blanc i que cadascú hi apunti la seva. Entre totes les que ens arribin farem un sorteig i les posarem a la carta als Reis. n

Marina Almirall TSN, Sala de màquines

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Quan el President ho fa, significa que no és il·legal. Richard Nixon )