Parlem de Sarrià 117

DE PAPER, FERRALL A I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA

Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER

Tel. i Fax 972 17 15 57

sumari

AJUNTAMENT. Acte de commemoració dels 40 anys de segregació de Girona

Major freqüència horaria línia Bus L6 i L16

Inauguració del nou local jove

Jornada del Paper a Sarrià de Dalt

Actuacions del govern municipal de setembre a desembre de 2023

La màgia de la nit ha estat feta per tots

Campament de Nadal i Cavalcada Reial

Fira de Nadal

Inauguració Sarriar t

ENTITTAT S. AV Sarrià de Baix. Un projecte engrescador

Ràdio Sarrià, la teva veu

Cantaires: Unes festes molt celebrades

Esplai PL. Curs 2023-2024

CULTURA. XIII aniversari de la Biblioteca Emília Xargay. Caterina Albert/Víctor Català, entre l’Escala i Barcelona

Nadal a la Biblioteca E Xargay

Sala Dolors Xabé. Exposició “Cas4”

El Coro El Pesebre del Coro

Presentació Acte de presentació de la revista Parlem de Sarrià 116

Llibres “La fi de l’abundància” Joan Vila

“Alfons el Magnànim (1396-1458). Josep Brugada

“Primavera silenciosa: una tragèdia?” Rachel Carson

Mosàic literari “El tel de la llet”

ESPAI 2 0 Menors i aules lliures de mòbils?

QUADERN D'APUNT S

DOSSIER D’HISTÒRIA La Pesta negra (1348)

IN MEMORIAN Pau Baena Cuenca (1961-2023)

L'ENTREVISTA Jordi Parés Mozo

L’ULL DEL PONT. La majordoma de la plaça de l’Om

OPINIÓ JxS El futur el tenim en el present

ESPAI ESCOL AR Ins Sarrià de Ter La setmana cultural sacseja l’institut

Escola Montserrat Nadales d’ara i sempre al pavelló de Sarrià de Ter Confetti. El moviment i els espais de joc

ESPORT S UES

THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter

Hi col·laboren: Javier Anton Pelayo, Isaac Ramió, Mònica Aymerich, Estela López, David Fernández, Ricard Humet, Ernest Penalba, Gri Pozas, Lurdes Casanova, Xavier Besalú, David Correa, Joaquim Vilar, kunsepMj, Monitors Esplai, Anna Sala, Presen Serrano, Narcís Farroni, Albert Bayot, Comissió Festes Escola Montserrat, Nuri Serrano, Mònica Garcia, Laura Aguilar, Lídia Bonilla

Portada: “Cor de merda”, escultura d’Edgar Massegú Foto AVS

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 400 exemplars

e-mail: parlemdesarria@gmail com

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www parlemdesarria org

Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep brugada@gmail com

E D I T O R I A L

PROGRÉS SARRIANENC I LOGOS NOUS

Quan un poble avança i té afany per progressar és la perseverança i el treball perfeccionista de la seva gent qui ho assoleix Així ha estat en aquests darrers quaranta anys de la nostra història, avui que la nostra i vostra revista Parlem de Sarrià reflecteix en les seves pàgines, la commemoració dels quaranta anys de la segregació del poble de Sarrià de Ter respecte de l’annexió política a la ciutat de Girona Afortunadament encara queden sarrianencs que van viure aquells fets polítics, els quals -en el seu moment- amb les seves accions i reivindicacions, van aconseguir de retornar la capacitat de ser lliures de tot un poble A partir d’aquesta victòria política i democràtica, la població de Sarrià va poder gestionar de nou la seva pròpia municipalitat, quan aquesta havia estat arrabassada impunenement per les males maneres de la infausta dictadura Malgrat tots els entrebancs històrics, Sarrià en el seu conjunt, val a dir que ha progressat Tots els governs municipals que el poble ha tingut en aquests anys ja democràtics, s’han destacat, més que menys, per fer avançar aquesta nau que es diu Sarrià

La revista que teniu a les mans, en un nou número, reflecteix amb joia tots els avatars d’un poble, que en el seu moment va negar-se a desaparèixer del mapa. El nombre d’entitats, de col lectius i de gent diversa que empeny el municipi cap a un futur millor i més confortable són molts La prova segueix essent tot allò que Parlem de Sarrià, trimestre rere trimestre, reflecteix com un mirall de la seva pròpia societat, la que li dona suport D’exemples n’hi segueix havent força Si es disposa d’un millor ser vei de transport públic i de connexió amb la ciutat de Girona és perquè els seus usuaris i els edils de l’Ajuntament, empenyen en el fer i desfer diaris perquè les coses indubtablement millorin. I els col lectius sarrianencs -com podreu apreciar- en cap momement deixen de ser crítics i de reivindicar La recuperació de la ràdio municipal, per exemple, ha esdevingut de nou una realitat perquè darrere hi ha hagut un col lectiu de sarrianenques i sarrianencs, que van fer força per restaurar un malaurat tort i avui aquest mitjà de comunicació local, ben nostre, ha cristal·litzat en una nova Ràdio Sarrià, 87.6, FM, La teva veu, amb un bell i encertat logotip Com també ha revifat una altra de les entitats històriques del poble, el projecte engrescador de L’Associació Veïnal de Sarrià de Baix, que gaudeix també d’un flamant logotip, un grup de gent que sens dubte -n’estem convençuts- farà força per fer poble i millorar-lo en allò possible Des d’aquesta editorial volem felicitar a totes i tots els qui hi són darrera Volem felicitar-los i encoratjar-los perquè menin les respectives entitats a bon port

I així, les coses, de manera que a la revista hi anireu trobant les referències de les activitats de tots els col lectius sarrianencs, que en el dia a dia, amb grans dosis de voluntarisme, aporten el seu gra de sorra a la vida activa del poble

La vida de l’Art, en majúscula, en totes les seves vessants, per exemple, ha format part també de l’activitat de dones i homes vinculats a Sarrià En aquest número fem referència a l’obra de l’artista d’origen cordovès, en Pau Baena (1961-2023), deixeble de Domènec Fita, que va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, home cosmopolita que fa poc i malauradament ens ha deixat L’activitat dels cantarires, l’esplai, el pessebrisme, les activitats pròpies de la Biblioteca Emília Xargay, les nadales, les activitats de les escoles i de l’Institut, les jornades de la UES, com sempre, el cos de les seves accions, les trobareu glosades a les nostres pàgines I ben important també de cara anar formant una galeria de sarrianenques i sarrianencs il·lustres, històrics o no, esdevenen importants les diverses entrevistes que publiquem a personatges significats del nostre poble, els quals desenvolupen una o altra important activitat artística, gremial, cultural o esportiva I com ja esdevé habitual a les pàgines de Parlem de Sarrià, Revista de cultura i informació local, mai ens oblidem d’aportar els respectius dossiers d’història i de cultura, perquè si bé podem admetre que som locals, sempre i en tot moment ens plau de projectar-nos -culturalment parlant- a allò que també és universal i global. n

a j u n t a m e n t

ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DE LA SEGREGACIÓ DE SARRIÀ DE TER DE GIRONA (1983-2023). MOLT MÉS QUE UN FET POLÍTIC

Javier Antón Pelayo

E l p a s s a t 2 0 2 3 e s v a n c o m p l i r 4 0 a n y s d e l a segregació de Sarrià de Ter de la ciutat de Girona. Potser els més joves del p o b l e n o t e n e n n o t í c i a que, durant sis anys i dos mesos (des del 30 de desembre de 1976 fins al 3 de març de 1983), Sarrià de Ter es va convertir en un b a r r i d e G i ro n a , u n f e t p ro u i m p o r t a n t p e r n o oblidar-lo.

Quan l’efemèride estava a punt de caducar i, per tant, la commemoració hauria perdut l’ocasió, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va organitzar un acte el 15 de desembre a l’Espai d’Arts Escèniques sota el títol “La segregació de Sarrià de Ter de Girona (19832023) 40 anys d’independència Diàlegs: quin paper ha de fer el passat en el present?”

L’objectiu de la trobada commemorativa era recordar el procés que va portar l’annexió del poble a Girona, la situació de Sarrià quan va formar part de l’administració gironina i, finalment, el procés que es va dur a terme per aconseguir la separació de Sarrià de la capital La conjuntura en la qual es van desenvolupar aquests fets va ser durant la fi del franquisme i la transició al sistema democràtic a Espanya La particular situació política i social dels anys setanta i vuitanta del segle XX va ser, per tant, l’escenografia d’aquest episodi que seria anecdòtic si no fos perquè ens va afectar a nosaltres Després d’unes paraules de benvinguda als/a les assistentsuna setantena de persones- per part de l’alcalde, el senyor Isaac Ramió Lafuente, el presentador de l’acte, Javier Antón Pelayo, professor del Departament d’His-

tòria Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una breu exposició dels precedents que van comportar la desaparició de Sarrià com a poble

Malgrat ser Sarrià un poble des de fa més de mil anys, el 1976, per imposició de les autoritats superiors, es va veure obligat a renunciar a aquesta condició

De fet, a partir de mitjan segle XX, va començar a créixer entre els responsables municipals de la ciutat de Girona el desfici de fer créixer la ciutat i de dotar-la d’un nou aspecte “més modern” (amb alts edificis, grans avingudes i zones comercials i industrials) Aquest era el somni de “la Gran Girona” que, pels vols de 1970, es va plantejar com a objectiu crear una gran ciutat de 400 000 habitants per l’any 2000 (recordem, però, que avui la capital de la província té “només” 103 000 habitants)

L’acte de commemoració s’inicià amb unes paraules de l’alcalde Isaac Ramió.

Sobre aquests supòsits es justificaven les annexions dels territoris circumdants a Girona, considerades zones d’influència naturals i legítimes de la capital Per engrandir Girona, l’Ajuntament va recórrer a l’annexió forçada i successiva dels municipis més propers: Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter, Palau-sacosta, Campdorà, part de Celrà, part de Sant Gregori, Salt i Sarrià de Ter

El febrer de 1966 l’Ajuntament de Sarrià de Ter va rebre l’expedient d’annexió impulsat per l’Ajuntament de Girona Evidentment, la corporació municipal, encapçalada per Martí Ballada, s’hi va oposar Va contractar un advocat (Jordi Xifra) i va elaborar un informe contra l’annexió on es justificava l’autosuficiència del poble en quasi tots els àmbits: una història de molts segles, una indústria, un servei d’aigua potable a domicili, un servei d’enllumenat, una centraleta pròpia de telèfon, una recollida municipal d’escombraries, pistes esportives, piscina, cementiri i cinema Aquests arguments, però, no van ser suficients

Pel Decret 2177/1968 de 16 d’agost, aparegut al BOE el 19 de setembre de 1968 s’acordà, d’ofici, la incorporació dels municipis de Salt i Sarrià de Ter al municipi de Girona La Diputació Provincial i el Govern Civil de la província es van mostrar a favor de les annexions, però l’Ajuntament de Sarrià de Ter es va continuar oposant a ser desposseït de la seva condició de poble i va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem. Malgrat els esforços per evitar la pèrdua de la sobirania municipal, tot va ser endebades. L’1 d’abril de 1976 el Tribunal Suprem confirmà l’agregació de Sarrià a Girona Així les coses, el 30 de desembre de 1976 l’alcalde de Sarrià, encara Martí Ballada, va entregar el bastó de comandament municipal a Ignasi de Ribot, alcalde de Girona, en un moment en el qual la idea de la “Gran Girona” havia quedat desfasada i, en comptes d’una metròpoli, es preferia apostar per una Girona peti-

ta i delicada, plena de colors

Les primeres eleccions municipals democràtiques (del 3 d’abril de 1979), van convertir en alcalde de Girona Joaquim Nadal, del PSC A partir d’aleshores, l’esperit de poble i la singularitat de Sarrià va trobar un interlocutor sensible per esmenar una decisió poc encertada, ratificada amb segells franquistes Pocs dies després de les eleccions es va crear el “Consell Municipal de Sarrià de Ter”, presidit per Just Manuel Casero, del qual en formaren part algunes de les persones convidades a l’acte El “Consell Municipal” va ser un dels instruments principals per aconseguir la segregació de Sarrià de Girona

Els convidats a l’acte van respondre -amb més o menys puntualitatles preguntes que el presentador va anar formulant a cadascú En primer lloc, Joaquim Rodríguez Vidal, actualment 4t tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la mort de Just Manuel Casero el 31 de desembre de 1981, va ser nomenat president del “Consell Municipal” El seu paper privilegiat en aquest òrgan de gestió -esdevingut políticli va permetre explicar alguns detalls decisius que van esperonar el procés de segregació de Sarrià el 1983

Durant aquell període (1979-1983), el Consell Municipal va interpretar que la millor manera de reclamar l’autogovern era exercint-lo Van ser uns anys que, juntament amb les

entitats del poble, es va voler atrapar el temps perdut en totes les vessants municipals

Després de la separació de Girona, el primer alcalde de Sarrià va ser Jordi Cañigueral Viñals, el qual també havia format part del “Consell Municipal” Cañigueral va explicar els problemes de gestió municipal als quals va haver d’enfrontar-se durant els primers anys de recuperació de la categoria de poble i, sobretot, va voler homenatjar totes les persones que el van acompanyar i el van ajudar

Durant els anys vuitanta del segle passat, als pobles i als barrismolts dels quals van créixer de forma sobtada com a conseqüència de la migració de treballadors del camp als nuclis urbans i industrialitzats- hi havia moltes mancances en els serveis urbanístics, sanitaris, educatius, esportius i lúdics En aquest context reivindicatiu van prosperar les associacions de veïns, les associacions de pares de família, les agrupacions esportives, les comissions de festes i els centres d’esbarjo

Des d’aquesta perspectiva van intervenir Miquel Resplandis Pineda, que va ser president de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix-La Rasa; Josep Llunell Torrent, membre de l’últim Ajuntament de Sarrià abans de l’annexió a Girona, membre del “Consell Municipal” i vicepresident de l’Asso-

Javier Anton Pelayo, Joaquim Rodríguez, Jordi Cañigueral, Miquel Resplandis i Josep Llunell, alguns dels convidats al debat sobre els 40 anys de la independència de Sarrià de Ter Foto AVS

ciació de Veïns de Sarrià de Dalt; Joana Rosdevall Manresa, aleshores vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt i impulsora del Grup de Muntanya de Sarrià el 1974; i Josep Lafuente López, expresident de l’Associació de Veïns del Pla de l’Horta

Tots quatre van incidir en la necessitat de reivindicar serveis, actuacions, equipaments i espais de sociabilitat. Des del consultori mèdic fins al local de lleure per a la gent gran, passant per l’arranjament dels carrers, la construcció de camps de futbol i pistes esportives, les sessions de cinema per als més petits les tardes dels diumenges o la construcció de l’escola Montserrat, tot va implicar una enorme dosi de feina i dedicació, però, en general, les iniciatives es portaven a terme amb il lusió i optimisme, amb un notable sentit del bé comú i la solidaritat

En aquest sentit, els quatre ponents van estar al capdavant de

projectes encisadors, dels quals van explicar detalls i anècdotes, posant de manifest la satisfacció que conserven d’aquells anys i el record vers l’altruista tarannà de Just Maria Casero, al qual, després de la seva mort, se li concedí la distinció de “Sarrianenc d’Honor” a títol pòstum.

Des d’una perspectiva més política i econòmica, la reivindicació sarrianenca necessitava un relat sobre la seva història, sobre la seva singularitat i sobre la seva viabilitat, i en aquest propòsit s’emmarcà la iniciativa d’elaborar un treball històric i socioeconòmic sobre el poble En l’estudi, que es va incorporar en l’expedient de segregació que va presentar Sarrià de Ter (i que es va publicar en el llibre Sarrià, un fet singular, editat pel Consell Municipal el 1982), hi van participar activament l’historiador Josep Brugada i l’economista Assumpció Vila Simon

Vila va explicar el procés d’elabo-

ració d’aquell estudi, el qual, efectivament, posava en evidència que potser la desconnexió de Girona, en aquells moments, no era econòmicament viable, però la viabilitat econòmica no podia ser el factor determinant quan el que estava en joc era la resurrecció d’un poble. Amb el anys, Sarrià de Ter ha demostrat la seva capacitat per atreure població activa -bona part de la qual treballa al sector industrial-, per créixer i per generar activitat

L’acte va concloure amb el visionat d’un reportatge fotogràfic, elaborat el 2013 per l’exalcalde de Sarrià Nicolàs Pichardo, amb motiu de la commemoració del 30 aniversari de la segregació de Sarrià de Girona

Tenim la responsabilitat de recordar el passat Si els sarrianencs i sarrianenques no revitalitzen la memòria del que hem estat i del que ens ha passat no tindrem eines per dissenyar el nostre futur n

MAJOR FREQÜÈNCIA HORÀRIA I UNA LÍNIA CONVERTIDA EN DUES LÍNIES D’AUTOBÚS: LES L6 I L16

Isaac Ramió Alcalde Sarrià de Ter

D e s d e p a s s a t d i a 1 3 d e novembre de 2023, Sarrià de Te r, j u n t a m e n t a m b S a n t Julià de Ramis, disposa de d u e s l í n i e s d ’ a u t o b ú s d e connexió amb Girona, l’habitual L6 i la nova L16

El recorregut pel nostre municipi ha variat respecte l’anterior La L6 fa l’entrada pel carrer Major, seguint pel carrer Carrilet i arribant a Sant Julià de Ramis, on efectua la regularització Fins ara, aquesta regularització de la línia es realitzava a Girona, a la parada coneguda com a Correus Amb aquest canvi, el temps de recuperació s’ordena a Sant Julià de Ramis, estipulat entre 2 i 4 minuts, depenent de la franja horària del dia Aquesta és una mesura que assegura la puntualitat per anar cap a Girona

També a la parada de Sant Julià de Ramis s’hi realitza el canvi de línia: l’autobús modifica el número del marcador de L6 per L16 El recorregut de la L16 segueix per la Rasa, Pla dels Vinyers, Pla de l’Horta i el Pla dels Socs i l’avinguda de França, fins a l’arribada a Girona

Per altra banda, hi ha L16 que surt de Girona i fa el recorregut comentat anteriorment a la inversa, arribant i fent la regularització de temps a Sant Julià de Ramis i fent el canvi de cartell lluminós de L16 per L6 El recorregut segueix per la parada de la Biblioteca i la parada de davant del Nord Gironí, enfilant després l’anada a Girona pel Pont Major. La freqüència dels autobusos

passa de 30 a 15 minuts per línia, fet que, en algunes zones on hi ha parades properes, sobretot a Sarrià de Baix (a l’Avinguda de França) i a la Rasa, les connexions amb Girona són cada 7 minuts i mig

A part d’això, cal fer esment a la millora de franja horària, ja que el primer autobús (L6) que surt de Sant Julià de Ramis per anar cap a Girona, òbviament fent pas pel nostre municipi, surt a les 6 30 h del matí i l’últim surt de Girona a les 22 50 h, arribant a casa a les 23 h de la nit. Un augment de franja horària molt necessari per tenir connectat el nostre municipi amb la ciutat de Girona més de 16 hores del dia (entre setmana)

Darrerament, TEISA puntualitzava la dada que els passatgers de les dues línies, comptant també els passatgers del seu pas per Sant Julià de Ramis i Girona, del mes de novembre del 2023 han arribat als 95 575 viatgers, un 24 % més que el mateix mes de l’any passat

Unes dades que, des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, ens encoratgen a seguir apostant pel transport públic com a mitjà de transport habitual per anar a la ciutat de Girona, per un transport més sostenible i a l’abast de tothom

Tot i així, som conscients que portem 2 mesos i escaig de la nova ruta i que hi ha coses a millorar Estem treballant colze a colze amb l’empresa TEISA i amb la Generalitat de Catalunya per solucionar-les i fer de les L6 i L16 l’opció predilecta dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter en la mobilitat dins del municipi i de transport cap a la ciutat de Girona n

La línia 6 , al carrer Carrilet Foto AVS

La línia L16 al seu pas per Sarrià de Dalt Foto AVS

INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL JOVE

Estela López Regidora de jovent

Després de diferents anades i vingudes sobre aquest tema, el nou equip de gover n va decidir canviar la ubicació del que havia de ser el nou espai Jove del carrer Lloses a les antigues oficines Lecta.

Aquesta decisió es va prendre al cap de pocs dies de prendre possessió i després d'una reunió amb la Diputació de Girona, on vam poder estudiar el projecte presentat i pel qual se'ns atorgava una subvenció El cost total de la inversió a fer en el local era inassolible per l'Ajuntament i és per això que vam renunciar a la subvenció i vam posar fil a l'agulla per trobar un nou emplaçament Buscàvem un espai que estigués a prop de l'Institut, tingués espais municipals propers per dur a terme diferents activitats i que la inversió fos mínima per tal de posar-lo en marxa com més aviat millor Finalment, el passat 6 d'octubre, el nou Espai Jove de Sarrià de Ter va obrir les portes a la zona del Lecta, a prop de l'Institut de Sarrià de Ter, del Centre, de la piscina municipal i de diferents espais verds del municipi, entre d'altres

Durant tota la tarda més d'una trentena de joves es van apropar a l’espai Jove on es van organitzar diferents activitats a dins i a fora del local Hi va haver torneig de tenis taula i de futbolí, es va presentar a tots els joves el nou espai i finalment van gaudir d'un sopar per tal d'establir nous vincles entre ells i la dinamitzadora de joventut

Cal destacar que aquesta inauguració no s'hauria pogut dur a terme sense la col laboració ciutadana, que va respondre a la crida que es va fer per xarxes, per tal de poder vestir el local Sofàs, cadires, ordinadors, equips de so i un llarg etcètera són les donacions que vam rebre per part dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter per tal que els joves puguin gaudir d'un espai propi Gràcies, gràcies i gràcies!

Aprofitem aquestes línies per recordar que l'Espai Jove és un espai obert per a tots els joves d'entre 12 a 29 anys És un espai de lleure, formació i trobada dels joves del municipi, obert els dilluns, dimecres i divendres de 15.00 a 19.00, i s’hi pot anar a fer deures, treballs en grup, passar una estona d'esbarjo, però, sobretot, és un punt on els joves trobaran orientació en diferents temes pels quals poden tenir inquietuds. n

El nou local jove, situat en una part de les antigues oficines de LECTA.

Fotos: Dinamitzadora Joventut

RECUPERANT TRADICIONS: JORNADA DEL PAPER A SARRIÀ DE DALT

Mònica Aymerich

Regidora de Cultura, Educació no formal, Arxiu i Comunicació

Després d'una parada inusual l'any passat de la tradicional fira del paper, el 21 d’octubre es va celebrar una nova Jornada del Paper sota el títol “Sarrià, entre el Ter i el paper”.

Al matí vam poder escoltar una conferència de l’historiador i periodista Xavier Martí Ylla, que ens va oferir un passeig per les colònies industrials més significatives del nostre territori, la major part sorgides durant el darrer terç del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX, sobretot a l’entorn dels rius Ter, Freser, Brugent i Tordera Tot i això, algunes també es van crear als voltants de la dècada de 1950 Sorprenentment, es va destacar que el grup d’habitatges Paulí Torras de Sarrià de Dalt també podria considerar-se una colònia industrial, oferint elements clau com la casa del propietari, la cooperativa d’aliments, els serveis sanitaris, l’escola, els horts o l’església Com que la colònia del nostre municipi pertany a les sorgides pels volts de 1950, no tenia edificis singulars o torres de l’amo d’arquitectura significativa

Després d’aquesta jornada, vam gaudir de valent conversant amb 3 dones que havien treballat a les fàbriques del paper: la Quima Torrent, la Maria Albarracín i la Mercè Nadal Lladó, moderades per l’Assumpció Vila Vam escoltar històries de l’ofici a les fàbriques i vam ser protagonistes d’altres temps i d’experiències viscudes en la seva pell Alguns dels assistents van recordar èpoques viscudes, altres vam aprendre petits viaranys de l’ofici paperer, i tots vam ser cons-

cients que per aprendre a estimar on som, cal saber d’on venim La conversa va ser un reconeixement a la seva tasca i un munt de reflexions necessàries

A la tarda va ser el torn de la mainada: en Jordi Parés, que més tard va presentar el llibre ‘Cruix’ acabat d’editar, va fer un taller de cuina inspirada en el paper, i l’artista Joan Vilajoana ens va animar a embrutarnos amb pasta de paper i pintura per fer unes creacions precioses

Aquesta primera jornada del paper del nou govern vol ser la llavor per recuperar la clàssica Fira del Paper del poble Mentrestant, l’àrea de Cultura ja s’ha posat a treballar en un petit espai de memòria de la Torras situat a la planta baixa de la Cooperativa, que mostri com era la vida al grup d’habitatges Paulí Torras, il·lustrat amb imatges i altres documents d’aquest element del nostre poble que va definir una època i que, a dia d’avui, ens defineix com a comunitat A la vegada, aquest espai situarà el visitant en aquesta part del nostre municipi. Per estimar el que som i on som ens cal saber d’on venim, i agrair l’herència d’aquells que ens han precedit Desitgem poder donar més informació d’aquest nou espai al proper número d’aquesta revista n

Taller de cuina, amb la intervenció del cuiner Jordi Parés Foto Nia Farreres

Debat sobre el treball de les dones a les fàbriques de paper, amb la intervenció d’Assumpció Vila, Joaquima Torrent, Maria Albarrracín i Mercè Nadal. Foto Mertitxell Pla

Xavier Martí Ylla, va oferir una conferència sobre les colònies industrials de Catalunya Foto AVS

ACTUACIONS DEL GOVERN MUNICIPAL DE SETEMBRE A DESEMBRE DE 2023

RECUPERACIÓ DE LA RÀDIO MUNICIPAL

Ja des del primer dia de govern –la mateixa tarda després de la investidura, de fet-, el nou govern es va posar a treballar per recuperar la ràdio municipal

Al llarg del quart trimestre de 2023 es va contactar amb l’empresa Digital Hits, guanyadora de la licitació per la gestió de la ràdio (2019 –2023), i se li va comunicar la voluntat del nou govern de recuperar la ràdio municipal i participada Com que el contracte amb l’empresa havia finalitzat el mes de febrer de 2023, el 31 de desembre es va donar per acabada la relació de l’empresa amb l’ajuntament

Per la seva banda, l’entitat Ona Sarrià va modificar la junta i va ampliar la base de col laboradors Amb tot, a partir del dia 1 de gener de 2024 Ràdio Sarrià torna a ser una ràdio municipal i participativa Recuperar la municipalitat i participació d’una ràdio que ha estat durant mesos en mans d’una empresa privada ha estat una tasca complicada

En aquest espai hi podeu llegir un petit resum d’algunes de les actuacions més significatives que s’han portat a terme p e r p a r t d e l ’ A j u n t a m e n t durant el període de setembre a desembre de 2023.

que encara té alguns serrells per millorar, però gràcies al treball i entusiasme de l’entitat, ja el mes de gener la ràdio compta amb una graella de programes propis més nombrosa que la dels últims cinc anys El nou govern entén el concepte de la ràdio local com un punt de trobada, creació de coneixement i cohesió social, i això és possible gràcies a la participació de tots i totes, amb Ona Sarrià al capdavant Tant l’entitat com l’Ajuntament conviden a tothom a formar-ne part Animeu-vos, són la teva veu!

IGUALTAT I FEMINISMES

Per recordar el 25N, es va convocar una manifestació des de Sarrià de Dalt a l’Ajuntament de Sarrià de Ter Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

El passat 25 N es va celebrar el dia contra la violència masclista amb un seguit d’actes que van acabar, per primer cop, amb una manifestació des de Sarrià de Dalt fins l’ajuntament, on es va llegir un manifest Novament, cal agrair la participació dels veïns i veïnes en l’èxit i bon funcionament de la jornada

També s’ha implantat el pla d’igualtat a l’ajuntament, aprovat al Ple del mes de gener, que vetlla per prevenir i denunciar qualsevol situació de violència masclista i posa a disposició de la ciutadania una bústia ètica per tenir la possibilitat de posar denúncia anònima en cas de patir-ne Des del consistori fem una crida: denunciem els casos de violència masclista, siguem conscients dels petits actes que es puguin produir al nostre entorn, i col laborem en la visibilització d’aquestes situacions

CULTURA, PARTICIPACIÓ I FESTES

A l’àrea de cultura, participació i festes s’han realitzat diversos projectes: la Festa Major, diverses activi-

tats de Nadal, entre les quals hi ha el campament reial i la cavalcada dels Reis de l’Orient o l’exposició Els sentits del joc; el cicle Documents de Vida que s’allargarà fins al mes de març i la jornada del paper També s’han seguit fent actuacions a la Vil la Romana i s’han programat les Nits del Coro juntament amb l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix

El cicle Documents de Vida ha volgut donar veu a diferents històries de vida, de gestes, de generositat i valentia. Històries sobre les capacitats de les persones des de diferents punts de vista El primer va ser el documental del sarrianenc Miquel Lanao Reinoso, afectat de paràlisi cerebral i participant actiu de “Lluito per tu” i de “Multicapacitats” i la seva història de perseverança i esforç per ser tècnic de llums (Jo vull ser) Les segona va ser la pel lícula documental La recerca del jo sobre la tasca artística i personal de l’artista sarrianenc Pep Aymerich El 18 de gener va ser el torn de Kayak no Limits, Menorca a cegues, d’Isaac Padrós, afectat de ceguesa, i la seva gesta de fer la volta a l’illa de Menorca en un caiac individual Els mesos de febrer i març vindran el 52=7 que ens explica com es comuniquen les persones que pateixen sordceguesa, i el darrer documental serà el Dones Pont, una col laboració entre La noia del Monyo i l’Associa-

ció de veïns del Pont Major, que ens explica la història de dones migrades a casa nostra Totes són pel lícules amb protagonistes o productors de casa nostra. Un talent que hem gaudit descobrint, i desitgem que n’hi hagi més

El 19 de gener han començat les Nits del Coro, enguany coorganitzades amb l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix, amb l’objectiu de dinamitzar l’entorn i oferir activitats de cultura i oci a tots els veïns i veïnes. Seguiran amb un format semblant, però es canvia el dia, que serà els divendres, i s’introdueixen actuacions d’artistes locals

CONSELLS PARTICIPATIUS

S’han activat tots els consells participatius: el Consell d’Esports, el Consell de Cultura, el Consell Escolar Municipal, i properament s’activarà el Consell de Comunicació i el Consell de Joventut, i treballarem en la creació del Consell de la Gent Gran

EDUCACIÓ

S’han constituït dues comissions al si del CEM (Consell Escolar Municipal):

·La Comissió de Planificació Educativa i Millores, amb l’objectiu de coordinar els centres docents, fomentar l’intercanvi i la innovació pedagògica, treballar per la inclusió i

per reduir les desigualtats socials, millorar els equipaments i dissenyar el futur immediat

·La Comissió d’Educació a Temps Complet, “Sarrià, Poble Educador”, que pretén reflexionar i impulsar polítiques inclusives amb tots els agents socials del municipi.

MEDI AMBIENT

Cada gota, compta! A les mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional (Decret de la Generalitat, Ordenança municipal), valorem el que hem après dels nostres pares i docents: fer un ús racional de l’aigua Tots en som partícips: institucions, famílies, sectors econòmics i responsables d’entitats n

Des de 1896

Obert cada dia

Av. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer com

ÈXIT COL·LECTIU:

LA MÀGIA DE LA NIT HA ESTAT FETA PER TOTS

David Fernández

Regidor de festes i participació

Des de l'Ajuntament de Sarrià de Ter estem satisfets de la celebració de la cavalcada dels Reis Mags d’enguany, una festivitat que, any rere any, il·lumina els cors i carrers del nostre poble.

L’èxit, indiscutiblement, es deu al fet que tant el campament reial com la cavalcada han estat organitzats amb la participació activa de la ciutadania, al 100 %. Aquesta col laboració ha estat fonamental per crear un esdeveniment tan vibrant i inclusiu, reflectint l'esperit de poble que caracteritza Sarrià de Ter.

Així doncs, les primeres paraules d’aquest article resum són un agraïment a tots aquells que l’han fet possible No només amb la seva tasca, sinó també amb la il lusió, la tolerància i el bon fer que hi han posat

Gràcies a les aportacions dels ciutadans, hem pogut introduir una zona de baixos estímuls dins de la cavalcada Aquesta iniciativa ha estat dissenyada per assegurar que totes les persones, independentment de les seves sensibilitats o necessitats, puguin gaudir plenament de l'esdeveniment en un entorn acollidor i accessible Un aprenentatge que recollim per a totes les festes i actes que s’organitzin

Una altra novetat ha estat l'ampliació del recorregut de la cavalcada, que aquest any ha passat per més carrers a la zona del Pla dels Socs

A més, l'ús eficient dels recursos municipals ja existents ens ha permès estalviar fins a 15 000 euros respecte a l'any anterior, una gestió responsable dels fons públics que reafirma el nostre compromís amb la sostenibilitat econòmica i ambiental.

Tanmateix, som conscients que sempre hi ha espai per a la millora Hem recollit suggeriments molt valuosos per a futures edicions, incloent l'ampliació dels horaris o dies del campament reial, més música, més il luminació, així com la reducció de la motorització del recorregut

Com a primera edició del nou govern, hem posat especial èmfasi en enriquir l'experiència del campament reial, i ens comprometem a invertir més recursos en la millora de la cavalcada l'any vinent

Reiterem el nostre més sincer agraïment a tots els qui han fet possible aquesta festa: participants, voluntaris, treballadors municipals i, per descomptat, a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter La vostra energia i entusiasme han convertit la nit més màgica de l'any en una veritable festa del poble Esperem continuar creixent i millorant junts n

Els reis mags varen acabar la cavalcada a l’Ajuntament i varen signar al llibre d’honor.

CAMPAMENT DE NADAL I CAVALCADA REIAL

Ricard Humet Àrea de Cultura i Festes

U n d e l s e s d e v e n i m e n t s indispensables de les festes de Nadal sarrianenques és e l c a m p a m e n t d e N a d a l . Enguany, les dates escollides van ser els dies 4 i 5 de gener.

Durant els 2 dies, els assistents van poder gaudir de la màgia i les novetats presentades en aquesta darrera edició A part de les ja clàssiques instal lacions com la fàbrica de carbó màgic, les fades dels xumets, el taller de construcció d’escales, la cuina reial (on els assistents van poder gaudir de la deliciosa xocolata desfeta amb melindros a càrrec de l’associació de veïns de Pla dels Vinyers), la carpa del mag Magí perquè els més menuts entreguessin

la seva carta, i el circuit de ponis, aquest any es va poder gaudir de noves instal lacions Una d’elles va ser la dels tamponers reials, els quals rebien tots els visitants i portaven un registre oficial d’assistència per informar degudament ses majestats L’altre a destacar va ser un nou bar reial per prendre alguna cosa mentre la mainada gaudia del campament També en general cal destacar l’aposta per una nova distribució dels espais seguint un model radial entorn d’una espectacular foguera central

Passats els dos dies que va durar el campament, va arribar el gran moment esperat. Ses Majestats els Reis d’Orient sortiren a saludar enmig d’una gran multitud dirigintse cap a les seves carrosses estacio-

nades fora del parc de la cooperativa Un cop se sentiren tres petards ressonar pel nostre poble, començà la cavalcada! Ses Majestats, el mag Magí i tota la comitiva reial van recórrer els carrers de la nostra població amb algun canvi de carrers respecte anys anteriors Un cop arribats al carrer Major, des del balcó de l’Ajuntament ses majestats es van dirigir a la multitud convidant tothom a anar a dormir ben aviat per deixar-los fer la seva feina

Des de l’Àrea de Cultura i Festes fem una valoració molt positiva, tant per l’afluència d’assistents com sobretot per la implicació i compromís de totes les entitats i dels voluntaris i voluntàries que van fer possible que, un any més, el campament i la cavalcada fossin un èxit! n

Cavalcada de Reis pel carrer Major, amb les diferents carrosses desfilant

firadenadal

La 1a Fira de Nadal, organitzada pels comerciants se celebrà el 10 de desembre al carrer Major Fotos AVS i Josep Ma Sansalvador

INAUGURACIÓ sar riar t

L’escola de música Sarriart va inaugurar el 10 de setembre la seva nova seu a les instal·lacions de Lecta a Sarrià de Dalt, amb un festival de música ofert pels alumnes i professors de l’escola

Ariana Martinez, artista sarrianenca formada a Sarriart, va participar al concert de la inauguració del nou local. Fotos AVS

e n t i t a t s AV SARRIÀ DE BAIX UN PROJECTE ENGRESCADOR

Josep Ma Sansalvador

Un grup de veïns ens animem a organitzar-nos per dinamitzar el barri i ser una entitat que pugui ajudar com a col lectiu a millorar el barri i la vida dels seus veïns

El nostre inici es va visualitzar en la nostra festa de presentació amb una botifarrada al passeig del Riu el passat 22 d’octubre de 2023 Tal com ens passa, amb el nostre entusiasme, el que va voler ser una primera petita trobada veïnal es va anar fent gran i vam comptar amb una sèrie de col laboradors/ -es que van realitzar uns tallers fantàstics per mainada i famílies.

El dia hi va acompanyar i va ser una jornada exitosa tant en nombre d’assistents com en el clima i ambient que es va crear

A partir d’aquí i encara abans d’acabar el 2023, l’Associació va col laborar amb la Fira de Nadal que va organitzar l’Associació de Comerciants, que també podem considerar un èxit; l’Associació de Veïns no sols vol organitzar actes sinó ser-hi per aportar en qualsevol iniciativa inspiradora

El passat 14 de setembre de 2023 es va celebrar l’assemblea de constitució de l’Associació Veïnal de Sarrià de Baix.

I així entrem en un nou any, el 2024 El nostre primer any de vida complet Moltes ganes de fer coses juntament amb les altres associacions del poble i amatents a qualsevol idea per aconseguir un Sarrià de Ter viu, un Sarrià de Ter envejable I aprofitem l’aparador per animar-vos a fer-vos socis de l’Associació a través del correu aveinalsarriadebaix@gmail com, a escriure’ns per fer-nos arribar les vostres inquietuds i animar-vos a participar perquè un barri és un col·lectiu de gent i el col lectiu fa la força

Com més siguem, més podrem fer n

Assemblea de constitució de la nova associació de veïns

Botifarrada i festa popular al passeig del riu

Fotos Rosa Bagudanch

Fotos: Rosa Bagudanch

RÀDIO SARRIÀ, LA TEVA VEU

Roger Casero Gumbau President de l’Associació Cultural Ona Sarrià

Amb el canvi d'any, Ràdio Sarrià ha viscut un canvi d'etapa: se n'acaba una, per moments fosca i turbulenta, i en comença una de nova, no absenta de dificultats, certament, però també curulla d'il·lusió, una mena de renaixement de l'emissora que, recuperant la seva essència, recupera també la vostra veu, la teva veu.

Finada la vinculació de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb l'empresa Digital Hits, que des de 2019 ha gestionat l'emissora, el nou govern municipal ha volgut prendre de nou les regnes de Ràdio Sarrià, retornant a la gestió municipal directa i recuperant la participació dels i les col laboradores que, fruit de la crisi que es va

viure arran de la defenestració ignominiosa de la Neus Mercader Camps, directora, locutora i ànima de l'emissora durant més de trenta anys, i del canvi de model de Ràdio, vam decidir fer un pas al costat, deixar de col laborar amb Ràdio Sarrià

Arran d'aquella crisi, els i les col laboradores vam promoure el manifest "Tots Som Ràdio Sarrià" (Parlem de Sarrià núm 106) i vam decidir mantenir-nos en contacte sota l'aixopluc de l'Associació Cultural Ona Sarrià, que entrava en una mena d'estat letàrgic, fins a les darreres eleccions municipals, la primavera de 2023

Els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià ens semblava que amb el pas al costat havíem caigut en un pou, en el pou de l'ostracisme, però mai vam perdre l'esperança que aquests anys no fossin un pou, sinó un túnel,

i ara ja en veiem la llum de sortida, ara ja treballem per tornar a fer ràdio, per tornar a fer poble a través de la ràdio

El resultat electoral i la configuració del nou govern municipal de coalició, que havia manifestat obertament que volia retornar a la gestió directa de l’emissora, va reactivar els i les col laboradores i vam començar a treballar per tornar a

Rosa Soler presentant el programa “cine, música i acció”, dedicat a les bandes sonores Foto Ona Sarrià

Ràdio Sarrià, recuperant el model d’emissora que mai hauríem d’haver perdut, un model fonamentat en dos pilars: la informació local i la participació ciutadana

Aquests darrers mesos els i les col laboradores hem renovat i ampliat la junta directiva de l'Associació Cultural Ona Sarrià, reforçant l’entitat i posant-la de nou al servei de Ràdio Sarrià, per vetllar pel correcte funcionament de l'emissora municipal i preservar-ne el model, també per esdevenir el paraigua de les persones i entitats col laboradores de Ràdio Sarrià

La transició del model de ràdio i de gestió d’aquests darrers anys al nou model no ha estat un camí planer, ans al contrari, sobretot per la manca de col laboració de l’empresa externa que fins ara l’havia gestionat, que no només no ha mostrat cap predisposició per a fer un traspàs i mantenir la continuïtat d’emissió durant el canvi de gestió, fins i tot pràcticament ha desmantellat l’emissora i el centre emissor, deixant l’emissora sense emissió Afortunadament, a cada dificultat l’Ajuntament de Sarrià de Ter i Ona Sarrià hem anat trobant solucions tècniques per mantenir l’emissió, i solucions organitzatives per iniciar una nova programació de continguts

Perquè si alguna cosa s’ha viscut aquests darrers mesos i setmanes entre els i les col laboradores de Ràdio Sarrià ha estat la il lusió per recuperar-la i les ganes de tornar a fer ràdio Amb aquesta empenta i motivació hem anat superant tots els obstacles i, després de garantir l'emissió de Ràdio Sarrià a través de l'FM i d'internet, hem començat a configurar una nova graella de continguts i programes, recuperant antics col laboradors i col laboradores, també afegint-ne de nous, que se

sumen amb molta il lusió i ganes al nou projecte de Ràdio Sarrià Aquest renaixement de l'emissora ha vingut acompanyat, també, per una nova imatge corporativa, recuperant per a Ràdio Sarrià els colors del poble, i generant un nou lema: Ràdio Sarrià, la teva veu

Des d’Ona Sarrià us animem a sintonitzar de nou Ràdio Sarrià, a escoltar-la a la FM, per internet o en format podcast, i us convidem, si en teniu ganes, a participar-hi aportant-hi nous continguts! n

Adrià Besalú i Joan Fontanella entrevistant el cineasta Jordi Calvet, al programa “el 7è art” Foto Ona Sarrià

Jordi Paretas , presentador del programa “Som esports”, amb Sergi Torrentà i Josep Oliveras als controls Foto Ona Sarrià

Adrià Besalú i Jan Fontanella

CANTAIRES: UNES FESTES MOLT CELEBRADES

Ernest Penalba, Gori Pozas, Lurdes Casanova

Dimecres de mercat. Un matí d’hivern que sembla de primavera. Fan mercat a Sarrià. Val la pena anar a fer-hi un tomb. Xafardejant entre parades de roba, fruita, pesca salada, flors… bé, què us haig d’explicar! Caram, trobo la senyora presidenta.

–Hola Gori, com vas?

–Molt bé, com cada dimecres vaig a fer un volt al mercat Anem a fer un cafè?

–Guaita, per allà ve la Lurdes –Lurdes, vens a fer un cafè amb nosaltres?

–I tant, som-hi!

Entrem al Coro Hi ha un ambient que fa goig Demanem i seiem en una taula i la conversa va cap allò que més ens uneix: els cantaires i els nostres concerts

–Ostres, la festa del cinquantenari

de la coral “Veus de l’Estany”, quin goig, no hi va faltar de res, sardanes, castells, grallers i gegants I per descomptat un fantàstic concert repassant els cinquanta anys d’aquella coral

–És que cinc-cents cantaires junts en un mateix escenari fan molta patxoca! I els músics eren molt bons –Tot plegat va ser molt emotiu

–Per emoció, les cantades a les llars d’avis, que escolten amb atenció i participen amb il lusió en les cançons més populars –Aquests dies n´hem fet tres: al nou Centre Residencial Gironès de Sarrià de Ter, a la Solana de Banyoles i per la inauguració de l’espai “Pamxocolata” de Sant Julià Són gent molt agraïda i espontània

–I què us va semblar el concert de Nadal? Aquest any ens vam ben lluir Gràcies a la fundació Els Joncs, ens va marxar l’angoixa de no poder-lo fer al Centre d’Arts Escèniques, on

l’havíem fet sempre

–L’experiència va ser immillorable La sala polivalent va fer les funcions de teatre d’allò més bé: espaiosa, molt ben il luminada, amb molt bona sonoritat i amb tota la infraestructura necessària Les corals convidades, “Les Veus de can Puig” de Banyoles i “Musicandis” de Girona, també varen quedar molt satisfetes amb aquest espai I el berenar, com sempre, el van trobar de primera! –Els responsables del centre, un deu! Ens van acollir molt bé i ens ho van deixar tot a disposició. Segurament no serà l’últim cop que farem servir l’espai

–Aquest Nadal ha estat una mica excepcional, hem treballat molt, passejant les nadales per molts llocs. Vàrem començar amb l’encesa de llums del poble, amb molt d’ambient; tot i la fred que feia, a l’hora de la cantada va ser un èxit, i la xocolata boníssima!

Les tres corals participants al concert de Nadal interpretant el Cant Comu a la sala dels Joncs

–I no t’oblidis de la llar d’infants “el Cau de les Goges”, de Sant Julià, i del tió del Pla de l’Horta, que també van acabar amb una bona xocolata desfeta, ben calentona

–A mi el que em va agradar mes va ser la familiaritat de les dues festes. Això fa poble

–I el repertori variat, amb nadales de sempre i algunes de noves.

–A la biblioteca també m’ho vaig passar molt bé Va ser molt maco veure aquells nens i nenes cantant amb nosaltres les nadales populars Seria una llàstima que es perdessin

–Parlant de concerts, us va agradar tornar al centre penitenciari “Puig de les Basses”, de Figueres?

–A mi em va encantar, quina experiència!

–Jo em vaig emocionar Els interns van participar en un concert amb nadales de tota mena Semblava que no en tenien prou

–Si fos per ells, encara hi seríem!

–Sí, vam quedar que hi tornaríem l’any vinent

–I de Nadales, no en teniu prou? Aquest any ens hem superat amb tants concerts! Fins i tot hem hagut de rebutjar algunes propostes per manca de temps!

–A mi m’agraden molt, però ja tinc ganes de començar noves cançons –Doncs encara et deixes la festa petita de Sant Julià de Ramis, que posa fi a la temporada nadalenca

–Per cert, vam gaudir molt de la desena exposició de pessebres, tots al voltant de l’església

–La feina no s’acaba mai Ara començarem els nous repertoris. Ja ens ha dit en Kenneth - el nostre director- que haurem d’estudiar molt, doncs tenim un gran repte per començar l’any. –Què vols dir?

–El 23 de febrer actuarem a les Nits del Coro, o sigui que ja podem estudiar –I tant!, Ha de ser un espectacle ben lluït Salut i música! n

A la Biblioteca, despres del taller de fanalets

Acompanyant l'activitat del Tio, al Pla de l'Horta

Encesa de llums i cant coral, per la Fira de Nadal

UN RECORD PER A EN RAMON

Després d’una llarga malaltia, en Ramon Pau ens ha deixat Tots els cantaires que el vam conèixer recordem el seu posat alegre, amistós, entranyable i sobretot positiu. Sovint parlava orgullós dels seus orígens musicals a Osor i mai no deixava ningú amb la paraula a la boca

No ha marxat de cop Ha anat lluitant ferm durant uns quants anys, mirant la vida amb complicitat i donant temps a que tot flueixi. Fins al final de l’any 2019 vam poder gaudir de la seva companyia i dels seus cants, vius i entusiastes, formant part de la corda dels tenors I després, tot i no poder assistir als assajos, si ens trobàvem al mercat o en diferents esdeveniments del poble, no s’estalviava cap paraula amable i sobretot et parlava amb un reconfortant somriure a la cara

Li agradaven les cançons de tot tipus, caramelles, patriòtiques, religioses, balades Però nosaltres hem volgut escriure aquí un fragment de la que vam cantar en el seu comiat:

Vell pelegrí, jo vaig fent via com foraster arreu del món

I estic segur que a l’altra vida m’acollirà Déu piadós

Allà veuré la dolça mare, consol i amor em donarà

Al capdavall de la jornada lloc de repòs penso trobar

El passat mes d’octubre, amb dolor, hem perdut un cantaire, un company, un amic, un home de cor a qui trobarem a faltar

Descansi en pau

En Ramon amb un grup de cantaires

ESPLAI PL CURS 2023-2024

Aquest curs 2023-2024 ens hem retrobat tots i totes de nou a l'esplai d'hivern! Hem tornat amb les mateixes ganes i il lusió, però en un lloc diferent; a l'edifici Rafael Masó on hem pogut reunir-nos cada dos dissabtes, de 16h a 19h

Hem pogut entrellaçar nous vincles i fer noves amistats, conèixer les monitores i fer moltes activitats d'allò més divertides!

Entre gimcanes pel poble i per Girona, bicicletades, jocs, dinàmiques i excursions el primer trimestre ens ha passat en un obrir i tancar d’ulls!

Vam tancar el primer trimestre fent una excursió a Núria, on ens vam poder acomiadar i desitjar-nos unes bones festes

Per acabar l’any 2023 de la millor manera, també vam anar de colònies de Nadal a La Cot, a la vila de Santa Pau, on vam poder gaudir del paisatge volcànic de la zona

Entre jocs i molta diversió vam viure uns dies que recordarem per sempre! n

Equip de monitores i monitors de l’Esplai PL

Gimcana per Girona

Colònies de Nadal

Excursió a Núria

cultura

B I B I L I O T E C A E X A R G A Y

Anna Sala

XIII ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA E. XARGAY:

CATERINA ALBERT/VÍCTOR CATALÀ. ENTRE L’ESCALA I BARCELONA

A la biblioteca Emília Xargay l’arribada de Nadal és sinònim de la celebració del nostre aniversari. El 12 de desembre de 2010 es va inaugurar la biblioteca Emília Xargay a la seva seu actual. I per c e l e b r a r- h o a n y re re a n y organitzem una vetllada literària relacionada amb els llibres i la lectura.

Aquest any hem volgut celebrar-ho amb una lectura teatralitzada de textos i contes de Caterina Albert i ho hem fet de la mà d’una reconeguda artista de casa nostra com és la Meri Yanes. La Meri ha celebrat diversos aniversaris amb nosaltres Primer, com una de les actrius protagonistes del cicle de teatre íntim especialment pensat per biblioteques que van ser Llibràlegs i ara, amb aquest projecte personal de dramatització de contes de Caterina Albert.

Aquesta lectura dramatitzada està composta per fragments de textos escrits per l’escriptora Caterina Albert i, com apunta la mateixa artista, l’objectiu és “repassar algunes de les seves narracions escrites entre l’Escala i Barcelona, relats que desafien la moral i posen el dit al bell mig de la llaga. Un reflex de la societat de mitjans del segle XX escrits per una dona que amb 80 anys encara signa amb pseudònim masculí i mira el món més fresca que una rosa”

L’activitat va tenir molt d’èxit entre el públic assistent que un any més ens va acompanyar per celebrar amb nosaltres l’aniversari de la biblioteca i brindar tots junts pel Nadal i pel nou any

Us deixo algunes fotografies de l’acte perquè us animeu a acompan-

yar-nos en el proper aniversari de la nostra biblioteca. Una data molt especial per nosaltres que ens agradaria compartir amb tots els habitants de Sarrià de Ter, siguin o no usuaris de la biblioteca Apunteuvos-ho al calendari i reserveu-vos la data per l'any vinent n

L’actriu Meri Yanes, va fer una lectura teatralitzada de fragments de textos escrits per Caterina Albert Foto AVS

NADAL A LA BIBLIOTECA E. XARGAY

Nadal a la biblioteca Emília Xargay és sinònim d’activitats i tallers de manualitats per a infants, però també per a les seves famílies. Vam engegar motors el dimecres 13 de desembre amb un taller de manualitats de decoració nadalenca per a nens i nenes a partir de 5 anys. Tots plegats vam elaborar ornaments per a decorar la casa, l’arbre, ... per l’arribada de Nadal i ho vam fer tot amb el material reciclat de què disposàvem perquè la reutilització i l’acompliment dels objectius de desenvolupament sostenible ODS) és una de nostres màximes en els últims temps.

Iun clàssic de Nadal a la nostra biblioteca són els ja coneguts tallers de fanalets que fem cada any i que aquest any no podíem deixar de fer Els dies 3 I 4 de gener, la biblioteca es va omplir de nens i nenes, pares i mares, avis i àvies, … que es van apropar fins a la biblioteca per preparar el seu fanalet per anar a esperar els Reis d’Orient El mateix dia 3 de gener a la tarda també vam comptar amb la presència dels Cantaires de Sarrià, que ens van venir a amenitzar la tarda amb una sessió especialment dedicada a tots els nens i nenes que

aquella tarda feien el seu fanalet.

Nadal a la biblioteca E Xargay, doncs, és un Nadal ple d’activitats per a tots els públics i per a tots els gustos, però especialment per al públic infantil i familiar a qui li agrada gaudir de les manualitats, de la biblioteca i del Nadal

Us deixo unes quants fotografies perquè si l’any vinent teniu ganes de gaudir-ne només us heu d’apropar fins a la biblioteca i apuntar-vos-hi, ja que totes aquestes activitats són obertes a tothom i gratuïtes n

Fotos Biblioteca Emilia Xargay

EXPOSICIÓ CAS4

Presen Serrano Coordinadora de la Sala Dolors Xabé

El proppassat novembre de 2023 es va inaugurar l’exposició “Cas4” a la sala Dolors Xabé. Aquesta exhibició està inclosa dins el cicle d’exposicions del 2023 “Immersives. L’espai com a premissa”.

Aquest projecte està pensat per membres d’una mateixa família que van compartir classes, bar, passadís i vida al mateix edifici No són família per llinatge, però sí per amistat Units per vincles generacionals i interessos comuns Ens reunim de nou per construir la seva llar, espai que acull diferents acceptacions de la paraula CASA Quatre lletres, quatre parets on quatre artistes d’estar per casa habiten un espai comú

Els quatre artistes d’aquesta exposició són: Maite López, Olga Massaguer, Mamen Zaera i David Mart Cada artista exposa el que representa una casa a l’espai expositiu.

La Maite Zaera expressa la casa com un lloc segur, on pots ser tu mateixa Un espai íntim El bany és l’estança on tothom pot trobar el seu refugi. Ser i fer el que vulguis acompanyada de l’aigua que et fa flotar i del mirall que et torna la mirada.

L’Olga Massaguer expressa artísticament la casa com amor, família, absència, intimitat, unió, amistat, protecció, llar, refugi, pes, desnonament, ferida i mort

La Mamen Zaera manifesta artísticament la casa com un refugi, l’espai més íntim, el lloc més segur Tanmateix, per a moltes dones ha estat una trampa, un regnat enverinat, que ens treu temps i ens encotilla La casa esdevé l’excusa perfecta per a paralitzar-nos enfront de les pors i el món que se’ns ensenya que no ens pertany La casa no és una gàbia d’or que sovint no ens permet volar

En David Mart representa a l’exposició 4 idees referent a casa: la roba estesa, la llar de foc, el plat a taula i sobretot la idea de casa com nosaltres, siguem on siguem

“Finalment, després d’esbossos buscant el que millor simbolitza la idea de l’exposició, em vaig descobrir fent dibuixos de casa nostra. Per tant, benvinguts a casa!”

La sala Dolors Xabé ha acollit les obres dels 4 artistes, establint un diàleg del significat de la paraula CAS4

Les obres no han deixat indiferent el públic que ha visitat l’exposició Els ha fet reflexionar sobre els sentiments que desperta a cada persona la paraula CASA n

E L P E S S E B R E D E L C O R O

Durant les jornades nadalenques hem pogut gaudir d’un diorama de temàtica andina ofert per l’artista pessebrista Jordi Dalmau, veí de Sarrià de Baix.

Un diorama és un pessebre artístic, artesanal, que reprodueix un monument o un paisatge on s’hi escenifica el naixement de l’infant Jesús

A través de la vidriera del Coro, era molt entranyable veure’l il luminat al capvespre i donava a aquell racó de la placeta un aire nadalenc nostrat i tradicional.

Jordi Dalmau és el més veterà component de l’Associació de Pessebristes de Girona. Cada any idea i elabora una escena nova destinada a exposició Al llarg de la seva extensa carrera pessebrística ha impartit cursos i ha presentat diorames a les principals mostres del país n

L'alcalde Issaac Ramió, l'autor, Jordi Dalmau i Lluïsa Herrera, encarregada de la cafeteria El Coro Foto Josep Ma Sansalvador

A C T E D E P R E S E N T A C I Ó D E L A

R E V I S T A P A R L E M D E S A R R I À, 116

Josep Brugada

El proppassat dijous 30 de novembre va tenir lloc a la biblioteca Emília Xargay l’acte de presentació del número 116 de la corresponent revista “Parlem de Sarrià”.

La trobada cultural va comptar en primer terme amb una salutació de la coordinadora de la nostra revista, l’Assumpció Vila. A la mesa de presentació hi va haver també la participació i les intervencions de Josep M ª Sansalvador i de Jordi Duch, redactors, els quals van encarregar-se d’anar presentant tot l’articulat d’aquest número de la revista. En primer terme, Assumpció Vila va explicar i desgranar totes les vicissituds que va trobar-se en la investigació i recerca dels esdeveniments de la família sarrianenca Sagarruy, que alguns dels seus membres que van néixer i van fer vida a Sarrià, en esclatar la guerra civil espanyola van haver d’exiliar-se No cal dir que aquest article, “L’exili obrer, la Casilda Sagarruy i la seva família”, ve a sumar-se a les ja moltes recerques sobre el període republicà, la guerra civil, l’exili i la deportació que Assumpció Vila ha investigat i que estem convençuts que ja -per la seva exhaustivitat i rigor documentals- donarien per aplegar-los tots en forma de volum L’esperonem a fer-ho!

En aquest acte vam comptar amb la presència de familiars i descendents de la família Sagarruy i Bartrina Com sigui que en aquest interessant i ben sarrianenc número de la revista vam dedicar a glossar la cessió del fons personal de l’artista nascut a Sarrià, Damià Escuder i Lladó (Sarrià de Ter 1934Barcelona 2011), vam comptar també amb la presència de la companya de l’artista, la Maria Capellas, de la qual Josep M ª Sansalvador ens ofereix una

Jordi Duch, Josep M Sansalvador, Assumpcio Vila escoltant Victor Fernández, l’autor del galliner de l’escola

Presentació de la revista per part dels membres del consell de redacció, amb la regidora de cultura, Mònica Aymerich i Victor Fernández

Fotos Josep Brugada

extensa i molt interessant entrevista entorn de la vida del qui fou singular artista i intel lectual d’esquerres, Damià Escuder, sarrianenc vinculat a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona

Quant a entrevistes en aquest exemplar hi descobrireu també aspectes de la biografia i de la seva feina com a artista de la Mauri Rodríguez Domínguez en un diàleg-entrevista que li va fer en Jordi Duch I per a complementar el dossier de les Modistes i Costures que vam publicar en la passada revista Parlem de Sarrià, n º 114, en Josep Turbau i la Conxi Martín han col·laborat en ampliar aquell dossier amb la biografia de l’Emília Pi i Burgués, persona que va tenir també una intensa activitat com a cosidora i modista a Sarrià

En aquest acte i en relació a la -tal vegada sorprenent fotografia- de les gallines blanques picotejadores de la portada, en aquesta cita cultural de presentació vam comptar també amb la presència del pare de l’escola Montserrat, Víctor Fernández, que va parlarnos justament del perquè i el com de la renovació del galliner i de l’hort de l’escola com a eines per a una pedagogia de l’ecologia i la sostenibilitat

L’acte a la Biblioteca va comptar amb la presència i intervencions d’un bon nombre de sarrianenques i sarrianencs, als quals des d’aquesta glosa agraïm ben sincerament la seva assistència, així com a la dels respectius alcaldes de Sarrià de Ter, en especial als qui van prendre les regnes del primer Consell Municipal, en Quim Rodríguez (que encara actualment és tinent d’alcalde de Sarrià), en Jordi Cañigueral, primer alcalde de la democràcia, l’alcalde Josep Turbau, la regidora de cultura, la Mònica Aymerich, i l’alcalde actual, l’Isaac Ramió A totes i a tots moltes gràcies per la confiança n

Xavier Besalú

Els profetes bíblics eren aquells personatges que, inspirats per Déu, anunciaven el futur, revelaven al seu poble escenaris encara desconeguts, per desagradables o impensables que fossin. Joan Vila fa una cosa semblant, només que no predica per inspiració divina, sinó recolzat en una formació solidíssima, en una experiència empresarial innovadora i en una anàlisi exhaustiva de les dades disponibles a nivell internacional.

DJoan Vila

esprés dels trenta anys econòmicament gloriosos per a Occident en acabar la II Guerra Mundial, el neoliberalisme, que abomina de la intervenció dels Estats i de la regulació dels mercats, ha acabat mostrant les seves malvestats i la seva ignomínia i ens ha deixat a tots plegats en una situació entre depressiva i catatònica. Aquest estat de coses, segons Vila, la societat catalana l’està afrontant amb una actitud excessivament conformista, amb poca ambició i responsabilitat, començant pel mateix govern de la Generalitat Res serà com abans i d’aquí els dos conceptes clau del títol del llibre: la fi de l’abundància i la frugalitat

De moment, el que sí que es pot dir és que el canvi arribarà a cavall de les tecnologies que l’autor qualifica de disruptives: les energies renovables, la bomba de calor, la rehabilitació massiva dels edificis, els canvis en la mobilitat, la substitució de la proteïna animal per la vegetal o de fermentació i la intel ligència artificial

El model econòmic actual ja no dona més de si, però la transició cap a un nou model serà complicat L’economia que vindrà haurà de passar per la reducció de l’extracció i la producció de materials i dels combustibles fòssils, i per la substitució progressiva de la carn animal Els sectors que crearan més ocupació seran

–ja ho estem veient actualment- els de l’atenció a les persones, la salut, l’educació i la cultura Al capdavall, el mercat laboral experimentarà canvis significatius

Quins haurien de ser, en tot cas, els pilars intocables de la societat a venir? Una sanitat a l’abast de tothom i molt tecnificada, un ensenyament universal i de qualitat, la cura de la gent gran i de les persones necessitades o que passen per un mal moment, la llibertat, la seguretat i la igualtat, tenint present que la sensació de benestar depèn sobretot de la reducció de les desigualtats i que la seguretat ha de descansar en la confiança en les forces d’ordre públic

Lliure com és d’hipoteques partidistes, l’autor parla i escriu amb la contundència i la seguretat que atorga el coneixement, sense por de ser una veu que clama en el desert Per això estampeix contra la lentitud i la ineficàcia de les burocràcies, denuncia el tracte colonial de l’Estat espanyol envers els catalans, censura aquell ecologisme del no a tot, s’escandalitza pels preus del lloguer dels habitatges o critica el mal ús que s’ha fet dels ajuts provinents de la Unió Europea...

La fi de l’abundància s’estructura en 18 capítols Jo el vaig llegir el juliol

de 2023 i, mentre el llegia, anava fent els meus comentaris a l’autor per WhatsApp, que per alguna cosa és amic meu des de fa aproximadament 60 anys Alguna vegada, poques, tot s’ha de dir, em va respondre A partir d’aquí, doncs, trobareu la síntesi d’aquesta mena de diàleg

16 de juliol: inicio la lectura Diu el prologuista (Pedro Fresco, exDirector General de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana) que és un llibre essencialment d’economia, encara que la qüestió de l’energia, l’àmbit d’expertesa de l’autor, hi sigui ben present

Joan Vila comença, en el capítol introductori, encomanant-se a Emmanuel Macron, el president francès, per la seva visió del futur, pel seu lideratge i per qui sent una vertadera debilitat A part que és un bon coneixedor de la política i l’economia franceses, ja que no pas en va hi passar uns anys de formació Però tampoc Macron no se’n surt i avui està en hores baixes, enclòs entre una extrema dreta cada dia més poderosa i una esquerra fonamentalment desorientada

I fa un retrat demolidor de la societat catalana d’avui, que veu “endormiscada, laxa, conformista, poc ambiciosa ” Jo no n’estic tan segur, li dic Aquesta és la seva resposta: Ja aniràs descobrint les raons Aquí no hi ha les polítiques, només les derivades d’haver arribat a un nivell de benestar

El mateix 16 de juliol: el primer capítol va de productivitat i benestar

Factors de productivitat: em sembla indiscutible que el més definitiu és el capital: màquines, tecnologia, inversió Pel que fa al treball, parles de la formació dels treballadors, de l’organització del treball i, molt especialment, de la motivació (salari, condicions de treball, serveis...).

El creixement s’ha alentit, dius, per la terciarització de l’economia És difícil augmentar la productivitat en salut, educació, serveis a les per-

sones, comerç sense malmetre o empitjorar aquests serveis Aleshores, potser caldria parlar de productivitat a la indústria i al sector primari, però no en determinats serveis (això no exclou que cal aprimar tant com es pugui la burocràcia, òbviament ) Resposta de l’autor: El que tothom té clar és que la terciarització de l’economia fa perdre productivitat; per tant, impedeix un augment del benestar Per això sents a tots els polítics dir que cal reindustrialitzar el país Cosa que crec que és impossible fent la transició energètica

17 de juliol: avui, capítols II (Els límits del creixement) i III (Clima i creixement): obres un debat interessant sobre el present i el futur de l’agricultura i la ramaderia Despesa d’aigua, porcs, pinso, exportació

18 de juliol: capítol IV: Tecnologies disruptives

Els exemples de la impremta i internet expliquen molt bé el que entens per tecnologies disruptives: factors que generen canvis substantius en molts àmbits en un temps variable Ara, el capítol, en conjunt, em sembla una mica confús Quines són aquestes 5 tecnologies disruptives?: la Intel ligència Artificial, la Mobilitat elèctrica, les Energies

renovables (fotovoltaica, eòlica, bateries, bomba de calor ), l’Adequació dels habitatges i la Proteïna vegetal i de fermentació

Per altra banda, no seria millor exposar una per una les potencialitats d’aquestes tecnologies que esmentes i el seu disruptivisme previsible?

19 de juliol: molt interessant el capítol V (Sabem què és la prosperitat?); es fa curt!

Els pilars del benestar i la felicitat: salut, ensenyament, seguretat, pensions i cura dels desvalguts Però també: llibertat, transparència, igualtat

Interessant comprovar que la sensació de benestar depèn més de la igualtat (la reducció de les desigualtats) que de la capacitat de consum... Com i quan s’han reduït les desigualtats? Durant les catàstrofes, durant les guerres, amb la redistribució de les rendes i amb les nacionalitzacions

Crec que el debat sobre el present i el futur de la sanitat, l’ensenyament i les pensions en temps de poc creixement, per la seva importància i actualitat, es mereixerien un tractament més extens!

20 de juliol: capítols VI (Un deute difícil de domesticar) i VII (Conviure amb un nou sistema)

Algunes cites textuals:

“Ens haurem d’acostumar a un estancament secular”

“Actuar sobre l’oferta: rehabilitació d’habitatges, xarxa elèctrica, energies renovables, transport públic, canvis en el sistema productiu”

“Els sectors que creen més ocupació: cura de les persones, artesania i cultura”

Capítol VIII: Escenaris possibles

Avions: mai he entès els vols barats Com surten a compte? Subvencions? No paguen impostos? Són tapadores d’altres negocis?

Habitatge: dius que s’han de posar al mercat habitatges per 400 euros màxim Com es fa això? I la rehabilitació és molt cara: si no hi ha

ajuts, només estarà a l’abast d’una minoria

Capítol IX: Una nova economia

M’agrada la cita de Keynes que esmentes: “Preferir el que és bo per sobre del que és útil”

¿No es pot obligar les empreses, ja des d’ara, a l’augment de la garantia i de la vida útil dels aparells electrònics? I penalitzar els que no ho facin?

Per cert, la digitalització dels serveis de moment s’ha traduït en la merda de les cites prèvies, que invisibilitza la feina dels funcionaris i enfosqueix els controls públics. Més esperes, més endarreriments, més feina, no sempre fàcil, per als usuaris

23 de juliol: capítol X (Governança de la transició)

Els fins són importants, però potser encara ho són més els mitjans. Dit d’una altra manera: tenir clar l’horitzó no hauria d’empitjorar les vides en el mentrestant, en les transicions Ni la finalitat justifica els mitjans, ni els mitjans es justifiquen per cercar una bona finalitat

Capítol XI (Resoldre la globalització Jevons de Xina)

Això del “jevons”, la paradoxa del jevons, agrada molt al nostre autor Diu que si augmenta l’eficiència, també augmenta el consum i el que guanyem per un costat ho acabem perdent per l’altre

Aquí s’explica l’aparició estel lar de la Xina en el concert econòmic mundial i les seves conseqüències

Capítol XII: noves activitats laborals: ensenyament, sanitat, les relacionades amb la transició energètica, l’habitatge, la indústria química, la cura de les persones, el reciclatge...

24 de juliol: avui he acabat el llibre: capítols XIII (Ocupació i treball), XIV (Flexiseguretat i treball garantit), XV (Un habitatge assequible), XVI (El risc de crisis en cascada), XVII (Ambició, frugalitat, dopamina i canvis morals).

El llibre fa un tomb en els capítols finals, fent propostes de futur i posant l’accent en els valors

Queda clara la necessitat d’un

nou marc laboral: repartir la feina, flexibilitzar les condicions, reduir els salaris Però, per què no posar límits a les retribucions estratosfèriques d’executius, esportistes d’elit i altres? Això dels salaris estratosfèrics ja ho vaig plantejar en el llibre anterior (“Economia en el canvi climàtic”, 2021), em contesta

El cas de l’habitatge Tu mateix apuntes mesures disruptives: prohibir la compra a fons financers especulatius; expropiar sòl no urbanitzable i després requalificar-lo per construir-hi...

Interessants les dicotomies plaer/felicitat, ambició/frugalitat, que semblen el mateix, però no ho són.

I et llences al camp dels valors, de la moral, que dius tu:

“El canvi del que és material pel que és emocional és la clau”

“Cal una revolució de valors El problema de la societat actual no és tant econòmic, ni tecnològic, com de valors”

“Es necessita una nova espiritualitat!”

Són afirmacions teves, que necessitarien un desenvolupament més profund, que obren tot un espai nou per al debat, i que es contraposa als valors que actualment són hegemònics: competitivitat, hedonisme, individualitat

En tot cas, gràcies per l’esforç de sistematització que has fet en el llibre i per l’obertura de debats ben interessants

Pocs dies després d’acabar la lectura del llibre, Modest Guinjoan feia un article al diari digital “El Nacional” (29 de juliol), on deia el següent:

“Del nou llibre d’aquest empresari pensador m’han semblat especialment interessants dos aspectes El primer és l’economia dels recursos materials i els límits del creixement econòmic Vila ens il·lustra el caràcter finit dels recursos sobre els que s’ha assentat el creixement econòmic

El segon és la denúncia que fa Vila en el sentit que la societat actual té un greu problema de valors L’ambició, el consumisme, la disponibilitat insòlita de productes al mercat per a aconseguir satisfaccions, han potenciat l’hedonisme i la preeminència de l’individu enfront dels entorns clàssics de família, comunitat, amics

De l’economia de l’abundància desbocada i del sempre més i més, a l’economia de la contenció, de la frugalitat La fi de l’abundància està anunciada amb lletres majúscules És a les nostres mans que arribi abans, una mica més tard o fins i tot, que si us plau per força ens hi adaptem” n

Joan Vila, entrevistat per Joan Julibert a Mataró

A L F O N S E L M A G N À N I M (1396-1458)

T R E S C O R O N E S P E R A U N R E I

Catalunya-Aragó, Sicília i Nàpols

Josep Brugada

Sempre que llegeixo un llibre que recrea fets o moments històrics, en algun moment o altre trobo algunes situacions que t’evoquen la realitat actual. D’alguna manera el passat et remet a l’avui i segurament també et pregunta sobre el futur. Ben segur que és el coneixement, com un balcó des d’on observes i penses.

Jordi Duch

En Josep Brugada, sarrianenc i una de les ànimes de la nostra revista, Parlem de Sarrià, acaba de publicar el seu darrer llibre, la biografia d’Alfons el Magnànim (1396-1458) Tres corones per a un rei Un dels personatges més grans de la nostra història, del que s’ha escrit molt, però del que estàvem mancats d’una monografia en la nostra llengua, en català Llengua que, com relata l’autor, el rei acostumava a emprar inequívocament en primera instància en les cartes entre ell i la seva muller i en segon terme amb els seus consellers catalans El mateix va fer en successives sessions de Corts

En l’estil que ha estat escrit aquest llibre, d’una manera didàctica i amb esperit divulgatiu, es nota el bon fer de professor que en Josep ha exercit durant molts anys La seva formació en filologia catalana i màster en recerca, així com la seva gran capacitat de treball, han fet possible que a hores d’ara ja siguin moltes i interessants les publicacions que l‘avalen

Sense ésser historiador de base, ha fet una recerca històrica, documental i de camp, amb ordre, creativitat i imaginació per reconstruir amb la màxima exactitud els fets que van acompanyar la vida del Magnànim

També ha acomplert amb escreix el propòsit d’escriure els fets i processos que van ocórrer i desenvolupar a l’entorn del personatge, des del seu naixement fins a la mort, mostrant-nos una notable capacitat d’anàlisi que li ha permès d’identificar les evidències i les fonts més

Josep Brugada, al seu estudi . Foto Mireia Masó

fiables, llibres, articles, documents , per reconstruir el passat amb la major exactitud possible

En la lectura del llibre hi trobem la passió pels fets històrics, la perseverança de qui vol relatar-ho amb exactitud i la capacitat de pensar de forma lògica i metòdica Brugada ens ofereix una biografia completa per veure els esdeveniments del passat i ens ho escriu amb la ment oberta de qui té una notable capacitat crítica

Al llarg de quinze capítols, ens narra la vida del rei Alfons el Magnànim explicant fets com si d’un relat es tractés, acompanyat de cites textuals de l’època, ampliant-ho amb alguna anècdota que dona agilitat a la narració

Alfons, que fou el primogènit de Ferran d’Antequera i de Leonor d’Alburquerque, va néixer a la vila castellana de Medina del Campo (Valladolid) l’any 1396 La ciutat de Girona li atorgà la menció honorífica de príncep de Girona, el 1414 Just un any després es casà a la catedral de València amb la seva cosina Maria de Castella El 2 de maig de 1416 fou proclamat rei de la corona catalanoaragonesa, que se li atribuí per herència paterna, amb el Regne de València, Aragó, el Principat de Catalunya, Mallorques, la titularitat de rei de Sicília – amb l’ambició de dominar Còrsega i Sardenya – i finalment Nàpols, on morí l’any 1458

El llibre ens va desgranant els episodis històrics que van anar succeint a l’entorn del sobirà L’abans, amb les conseqüències polítiques del Compromís de Casp, les relacions de poder del rei Ferran i la reina Leonor, el naixement dels Prínceps, el casament i la proclamació com a rei Durant el seu regnat, les diverses expedicions pel Mediterrani, les campanyes insulars, la batalla contra els genovesos, l’assalt a la ciutat de Nàpols, negociacions i tractats

van explicant i donant forma a la interessant vida del monarca Hem de destacar també les relacions amb els humanistes italians de l’època, així com amb poetes catalans, valencians i castellans; Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March en foren un exemple

Alfons el Magnànim va ser un rei molt culte, educat en la religiositat i la moral cristianes que mostrà molt d’interès pels llibres, per l’estudi, per la música Aquesta empremta permanent en la seva vida, com descriu l’autor, malgrat les anades i vingudes, malgrat les conquestes a cavall, li valgueren ben bé l’etiqueta, ben merescuda, de príncep del Renaixement De tarannà sensible i elegant que mirava cap al Mediterrani i que des d’Itàlia, on passà els llargs anys de la segona part del seu regnat en els dominis de Nàpols, convertiria les seves residències en centres de cultura veritablement cosmopolites Va ser un rei molt virtuós, savi, ambiciós, elegant, de gran afabilitat i facilitat de paraula; certament magnànim

L’extensa biografia, després d’explicar els fets que es van anar succeint acompanyats de comentaris i textos diversos, acaba amb unes

conclusions en forma d’epíleg L’autor reflexiona en veu alta sobre el casament d’ Alfons i Maria, les tasques de govern que van assumir amb bon criteri, justícia i abnegació També es pregunta a l’entorn de l’aventura italiana i l’allunyament voluntari del rei dels territoris de la confederació i de com haurien evolucionat les coses des del punt de vista econòmic i polític si el comterei no hagués marxat

Com van ser els darrers vint anys del monarca a Nàpols perquè fos considerat un dels grans prínceps del Renaixement europeu? Per què no va decidir tornar a Catalunya o al Regne de València? Aquestes i moltes altres qüestions es formula en Josep Brugada i respon amb coneixement; i els lectors aprenem de manera plaent i entenedora

En definitiva, tenim un bon llibre a les mans, pels amants de la història, per conèixer la figura d’un dels personatges més rellevants de l’Europa del segle XV Finalment, cal remarcar, també, el compromís d’en Josep amb la llengua del nostre país, el català, ja que és gràcies a l’obstinació de persones com ell i el bon fer en els seus articles i llibres com el que avui ens ocupa, que podem estar esperançats pel futur n

P R I M A V E R A S I L E N C I O S A: U N A T R A G È D I A?

EL CARàCTER TRàGIC DE PART DE LA NOSTRA HISTòRIA “NARRADA” PER RACHEL CARSON

David Correa Cronemberger

Primavera Silenciosa, de Rachel Carson, ha estat un llibre que no m’hauria esperat llegir en una assignatura de Grans Temes de la Història en el meu primer any com a estudiant d’Antropologia. No obstant, justament per no ser un llibre típic per a estudiants de les ciències socials, ens és possible oferir un panorama diferenciat sobre l’obra. De la mateixa forma, el llibre ens porta reflexions sobre les quals no solem pensar, però que són molt pertinents per a tots nosaltres.

En el text, Rachel Carson ens explica i descriu científicament el procés pel qual els humans hem estat contaminant i assassinant el medi ambient a conseqüència de fer servir substàncies químiques per eliminar éssers considerats perjudicials per als nostres interessos, principalment els insectes. Tot i que no sigui un text narratiu, podríem comparar el seu contingut al d'una veritable tragèdia, a diferència que la nostra història no ha arribat a la seva fi, encara està transcorrent, la qual cosa manté la rellevància de la informació que l’autora va concentrar en aquest llibre publicat el 1962

Per analitzar i comentar el text, proposo que mantinguem el paral·lelisme entre aquest assaig científic i una narrativa tràgica Com en una obra literària, ens podríem preguntar: quins serien els personatges implicats en la tragèdia que ens conta Rachel Carson? Perquè puguem entendre els rols que exerceixen cada actor en Primavera Silenciosa, crec que és adient dividirlos en dos grups D’una banda, podem trobar els personatges del grup “Antròpic”, format pels òrgans estatals, les empreses, els biòlegs, els agricultors i la població en general, per citar alguns exemples De l’altra, hi ha els qui pertanyen al

grup “Natural”, que inclou no només els insectes, les plantes i altres animals, sinó també entitats no vives, però que tenen una relació estreta amb la vida, com els rius, el mar o el sòl

Quin seria l’argument principal d’aquesta tràgica història? El cataclisme de la tragèdia, en el meu enteniment de la informació aportada pel llibre, és el fet que en realitat no existeixen dos grups; el que passa és que els personatges antròpics s’han oblidat que també estan inserits en el mateix grup que els altres éssers considerats naturals Això acabarà causant que comencin a fer mal a membres del seu propi grup i en última instància, a ells mateixos Podran els personatges “antròpics” adonar-se de la seva condició de “naturals” abans que sigui massa tard?

LA RELACIÓ ENTRE L’ÉSSER HUMÀ I LA NATURA

El grup dels personatges naturals (al que els personatges antròpics també pertanyen) té unes característiques bàsiques perquè funcioni La primera és l’homeòstasi, tot ha d’estar i tendeix a l’equilibri. La presa necessita el depredador i el depredador necessita la presa Si no hi hagués depredadors, la població pujaria massa ràpid comparada als aliments, tots moririen de gana Igualment, si no hi hagués presa, els depredadors no podrien menjar Seguint una lògica semblant, podem entendre com tot en la natura està relacionat, sigui per la cadena tròfica o altres relacions, i n’hi ha prou que una petita part sigui afectada perquè tot el conjunt es vegi modificat L’ocell menja el cuc, que menja la planta, que necessita un determi-

nat insecte per efectuar la pol linització Aquest ocell pot requerir un tipus específic d’arbre per fer el seu niu i pot ser l’aliment d’altres ocells rapinyaires Si resulta que aquest insecte que ajuda en la pol linització de la planta ens porta problemes a un determinat cultiu i per aquest motiu decidim que l’hem d’exterminar, les plantes ja no es reproduirien, la població de cucs es reduiria, tal com passaria amb la població d’ocells i els seus respectius depredadors Per tant, qualsevol mesura que es vulgui dur a terme en el medi, no pot desconsiderar la seva enorme complexitat. Però sembla que als personatges antròpics no els agrada actuar en conformitat amb unes regles que li semblen alienes, tot i que els resultaria molt més avantatjós en realitat

La percepció dels éssers humans com a distints o fins i tot superiors, acaba justificant la idea que ells han de dominar “els naturals”, que tenen poder total sobre ells, els han de conquerir i domesticar Alguns integrants d’aquest grup passen a creure que les lleis naturals no s’apliquen a ells No obstant, el llibre ens

deixa clar que no és així Les accions humanes tenen un impacte en tot el medi, i van més enllà del que nosaltres podríem anticipar Durant els processos de migracions, per exemple, vam acabar traslladant també diversos animals que més tard es convertirien en plagues Els humans no ens adonem que l’agricultura intensiva que fem és incompatible amb la manera de ser de la natura, que sempre mira la diversitat De certa manera, és possible dir que les infestacions d’insectes són només una conseqüència d’aquesta anomalia que causem Quan, per exemple, plantem tan sols un tipus d’arbre a les nostres ciutats, que no ens espanti que siguin més susceptibles a plagues! Sembla que ignorem un altre cop que la natura en realitat funciona millor com més varietat n’hi hagi

Però com que molts personatges antròpics no veuen tot això (o fan com si no)-que en realitat són ells els problemàtics- alguns membres del grup van desenvolupar eines per intentar dominar encara més la natura, per modelar-la al seu estil de vida preferible Aquestes eines són els pesticides, insecticides i tantes altres substàncies que preferim no dir verins, que és el que realment són Podríem entendre’ls com els antagonistes de la història? Sí, són els destructors de la vida La vida en general, perquè al final ella no tendeix a discrepar massa del que són els seus fonaments, tots els éssers vius comparteixen algunes bases comunes, així que no maten o afecten només a una forma de vida específica Però que no ens oblidem que els pesticides per si sols no se sintetitzen ni s’apliquen, algú tria fer-ne servir Quins serien els personatges implicats? Actuen conscients de

totes les conseqüències que poden tenir aquestes substàncies en el medi?

EL GRUP ANTRÒPIC: DIVERSITAT D’IDEES I DISCURSOS

Fins ara he parlat del grup antròpic en general, però dins seu hi ha personatges molt diversos, no tots pensen igual, ni tenen les mateixes raons per actuar, cadascú té la seva perspectiva Hem de pensar que la gent no veu l’antagonista-els insecticides i altres verins químics- amb les mateixes lents El punt de vista objectiu, que busca mostrar el que realment són, és una mirada limitada a una minoria de la societat, als químics i biòlegs principalment Ells entenen que són substàncies formades per molècules com quelcom en el món i, per tant, estableixen relacions que alteren l’entorn És de l’interès dels científics saber com es donen aquestes relacions, especialment amb els éssers vius, en totes les seves dimensions

Per les grans empreses i capitals, els insecticides són un producte, una manera de guanyar diners. Per això, imagino que els és convenient que el públic en general tingui una idea distorsionada del que són els insecticides Poc es parlava, fins al moment que Rachel escriu el seu llibre, que els efectes d’aquests verins no estan restringits a una sola espècie, sempre tenen possibilitats d’afectar en diferents graus éssers que no són l’objectiu d’extermini Tanmateix, van ser anunciats de manera que la gent pensés que fos la salvació de les collites, o un remei màgic que pogués esborrar animals, insectes o plantes que feien nosa Crec que tampoc contemplarien els seus interessos si la gent sabés la vasta oferta d’alternatives menys hostils a

la vida que hi ha pel que fa a les maneres de gestionar els organismes d’un medi Aquesta varietat en les percepcions sobre l’antagonista de la història, o si més no, l’instrument usat pels antagonistes, dona un to intrigant a tota la situació tràgica, ja que sembla que tan sols compartint i reflexionant sobre els punts de vista, els personatges es podrien conciliar entre si i trobar una solució per al problema.

S’equivoca, però, qui pensa que el discurs sobre els insecticides de les empreses no afecta l’esfera científica Al final, són també científics els que estan rere el desenvolupament de mitjans químics agressius de control Com ens alerta l’autora, “en 1960, només un 2% dels entomòlegs econòmics dels Estats Units treballaven en el camp dels controls biològics Un nombre substancial del 98% restant es dedicava a la investigació d'insecticides químics ” (Carson, 1962, pàgina 269) El poder del capital és una de les forces més influents per modelar la percepció de la realitat, i no és diferent en la ciència ni en l’administració pública, sovint s’ha seleccionat els insecticides com si fossin la principal manera que tenim per actuar envers els insectes.

LA VERITAT SOBRE ELS INSECT I C I D E S I E L S I N T E R E S S O S AMAGATS

Tanmateix, com és possible que hagi passat això, que els insecticides hagin estat la principal eina per control de plagues? Com queda demostrat en el llibre, els insecticides són una manera extremadament ineficient de controlar el medi Sovint es necessita tornar a aplicar les substàncies repetitivament, els insectes es poden fer cada cop més resistents

als agents químics, altres espècies no objectiu es poden veure afectades, ja sigui indirectament perquè s'ha exterminat el seu menjar, per exemple, o directament intoxicades, poden arribar a afectar els humans amb greus problemes de salut i, fins i tot, hi ha la possibilitat que es produeixi l’efecte contrari al que era inicialment volgut (la població de l’espècie objectiu pot créixer) Llavors, per què continuava sent una de les principals maneres de gestionar el medi, si podien acabar fent tant de mal? Potser justament perquè és ineficaç Si mirem la situació des del punt de vista del mercat, és una meravella: l’ús dels insecticides fa que cada cop siguem més dependents del seu ús, és un producte que una vegada el fem servir, difícilment el deixarem de necessitar, produir i comprar El que per a tots altres personatges de la història pot ser fatal, a curt termini per aquests pot ser bo És una posició egoista d’aquests personatges, però que malauradament és totalment coherent amb el món individualista i capitalista en què vivim i en què Rachel Carson també vivia. Si fem una abstracció, hi ha una voluntat rere els insecticides, i potser els que tenen aquests interessos són els veritables antagonistes de la tragèdia Però, ningú -ni les empreses o els grans capitals- no estarà exempt dels efectes col laterals del verí

Rescatant la idea que tot en la natura està relacionat, podem fer servir aquest coneixement per criticar i qüestionar les proves que es fan en laboratoris que en teoria garanteixen la seguretat de tants insecticides Ens hem oblidat que la vida està totalment connectada en si mateixa? Productes que en laboratoris causen conseqüències mínimes als éssers en què són provats poden

acabar afectant molt greument tot l’ecosistema en boscos o rius Si hi pensem, no seria absurd dir que aquesta “amnèsia” no passa simplement per falta d’atenció Per què considerar l’àmbit ecològic més ampli, que demanaria més diners i temps, si es pot provar en uns quants animals domèstics en laboratori i aconseguir l’etiqueta d’inofensiu? De fet, no són inofensius, però mentre la gent s’ho cregui i el govern calli, no passaria absolutament res per als que venen els projectes de control químics.

SOM PART DE LA NATURA, ESTEM VIUS, PERÒ ENS ESTEM MATANT

Apliquem verins a la natura com si en realitat no en féssim part, com tots els altres éssers vius La unitat fonamental de la vida és la cèl lula, que, si bé pot presentar varietats i propietats diferents depenent de l’ésser al qual pertanyi, el llenguatge del codi genètic i moltes de les estructures que la componen són les mateixes Seria, per tant, ingenu de la nostra part pensar que una substància que afecta un determinat insecte, no afectaria a nosaltres mateixos. Els insecticides que fem servir per fer una neteja de la vida en el medi, no desapareixen després de satisfer la nostra voluntat, les substàncies tòxiques romanen, d’una forma o d’una altra S’ha de dir que el verí pot arribar a nosaltres per vies indirectes i inesperades, com pel menjar, per l’aigua o fins i tot per la llet materna La tragèdia és encara més tràgica: es podria dir que l’assassí s’està matant a poc a poc a si mateix i als seus propis germans, amb qui comparteix la casa Però la tragèdia que “narra” Rachel Carson, la nostra tragèdia,

encara no ha arribat a la seva fi L’esperança encara no s’ha mort, i el llibre ho demostra molt clarament Hi ha diverses alternatives als insecticides per fer el control d’insectes, que tenen menys costos a llarg termini i són més eficaços El tret que comparteixen tots aquests mètodes alternatius són que actuen sempre en conformitat amb la natura Els més coneguts són potser la introducció d’una espècie depredadora en el medi, però també n’hi ha d’altres S’hi poden introduir malalties específiques a una certa espècie, esterilitzar els mascles perquè les generacions no es reprodueixin i fins i tot fer paranys mitjançant característiques particulars, com ara el soroll que fan les femelles, per tal de controlar la seva població Si actuem en conformitat amb la natura, prioritzant les formes de control que ens explica Rachel Carson en el seu llibre, potser serà possible conciliar el nostre estil de vida (que difereix molt del que és natural) amb la resta d’éssers amb els quals compartim el món

Hem d’entendre la història que ens conta l’autora també com un personatge, que té un paper en la mateixa història que explica Ens explica la nostra pròpia història i a

partir d’aquí ens permet triar a tota la humanitat, ara que ja estem ben informats: per quin camí volem seguir? Crec que ningú després d’haver llegit aquest llibre hauria de tornar a mirar el món de la mateixa manera Tant de bo aquest llibre sigui un personatge clau en la nostra història i que faci reversible el nostre tràgic possible desenllaç! Si per una banda, a l’occident ja es prenen mesures més restrictives envers alguns productes, no ens podem oblidar de la resta del món

Després d’haver-me acabat el llibre, penso que un títol més adequat hauria estat “Primavera Silenciada” en comptes de “Primavera Silenciosa” La “tragèdia” no és una cosa que simplement va passar, sinó que clarament hi ha actors omisos amb les terribles conseqüències de l’ús indiscriminat dels insecticides El llibre exemplifica de manera impecable tota la situació històrica del control de plagues que s’ha viscut principalment als Estats Units amb el degut rigor científic (la qual cosa pot causar que no sigui accessible a tothom) i proposa mesures futures clares i coherents que es poden prendre per tal de mitigar les conseqüències en la vida a la Terra que s’havien donat fins llavors. n

M O S A I C L I T E R A R I

Prosa: Jordi Duch | Poema: Joaquim Vilar | Dibuix: KunsepMJ

“Les sensacions físiques i els records corporals també són relats que es poden llegir i portar a la consciència”.

Clarissa Pinkola

Petits detalls, paraules, frases o imatges ens indueixen a recordar les vivències passades.

EL TEL DE LA LLET

Hi ha records d’infantesa que s’allotgen al teu pensament i per moments et permeten endinsar-te per camins interiors, com són els petits retalls de vida Són imatges que van i venen i es queden i se’n van Records que prenen forma, color, gust..., com l’olor d’estiu al bosc, el blanc de l’hort just després de la nevada o l’infant trencant el glaç d’una bassa camí de l’escola

Quan el record pren forma, el color blanc m’envaeix la memòria, amb tots els matisos que el repòs i el temps pot transformar El blanc d’aquell full escrit que tenies gravat a la ment s’ha esvaït Som observadors de la seva fragilitat

Segueixo el camí que he pres acompanyat del blanc, de llunyania nostàlgica i amb l’emoció de qui vol recuperar la sensació de benestar que ens produeix el temps d’infantesa Les imatges em transporten a l’imaginari simbòlic d’una delícia: El tel de la llet, la capa que es forma quan la llet s’escalfa fins que bull i resta surant i sobresurt quan reposa, balandrejant damunt de la superfície, tot esperant despertar les il·lusions més dolces de qui el pugui assaborir. Una menja d’ingènua senzillesa que forma part d’un passat de dolç record i d’enyorança

Les icones del passat ens porten pel vial del nostre conscient A

Sarrià, es dispensava la llet crua a diverses cases La portaven de petites explotacions ramaderes del voltant del poble , podien ser de les frisones de Can Camós o de ca l’ Arnau de Sant Julià, tant se val , quan arribava a la lleteria, anàvem a comprarla amb la cantina d’alumini Un cop a casa, es buidava en un atuell i es disposava als fogons fins que arrenqués el bull, un puja i baixa, en deien. La bromera blanca es deixava reposar, refredar i de la màgia natural en sorgia el tel que surava al seu damunt com un capell protector.

Tot estava a punt pel banquet: una llesca de pa, una mica eixut, segurament de la fornada d’un o dos dies abans, coronada pel tel amb un polsim generós de sucre pel damunt, esdevenia la textura perfecte. La presentació, senzilla, que en dirien les cuineres d’avui La menja estava servida, de luxe, com aliment per les idees que la memòria vol recordar

Aquest producte natural que proporcionava tanta complaença ja no forma part del nostre tarannà Altres delícies han ocupat el seu lloc, però difícilment el trauran del nostre pensament

Vist des de la distància que el pas del temps ens dona, aquest sen-

zill berenar o esmorzar formava part de la successió dels dies de moltes cases, un món que tenia les seves normes no escrites, el seu ordre, la fortalesa i la fragilitat que quan el recordem t’atrapa sense poder sortir del tot de la història: El tel de la llet, com si d’un conte es tractés on no cal pensar ni fer, només assaborir-ne el record n

TEL

Fent punta al llapis de la memòria m’ha quedat l’escriptori ple de retalls de nostàlgia

Amb la mà dreta miro si els escombro i, bufant suaument, amb la mà esquerra -fent cassoletaels recullo com puc

La nostàlgia és el tel de la llet que t’escampaven sobre el pa Aquell tel tan voluptuós, tan gras i un punt groguenc del sucre

Mentre m’espolso els records de les mans penso que amb aquell tel, aquell pa, i aquell sucre vas créixer.

I amb els genolls pelats i amb el vi de les tardes n

2.0

M E N O R S I A U L E S, L L I U R E S D E M Ò B I L S?

Roger Casero Gumbau, blocaire

L’emissió per TV3 de la sèrie documental «Generació porno», la tardor de 2023, va generar un gran debat al voltant de l’accés dels menors d’edat a la pornografia i en va obrir, exponencialment, molts més, com l’ús dels telèfons mòbils a les aules i l’accés a les pantalles, en general, dels menors. Aquests debats socials i educatius han calat fins al punt que les administracions han hagut de moure fitxa, començar a prendre mesures.

Entre les mesures que recentment s’han anunciat, destaquen les barreres d’accés a la pornografia dels menors d’edat, intensificant la verificació de l’edat i la identitat, i la regulació de l’ús dels telèfons mòbils en l’àmbit escolar Mesures anunciades, altra cosa serà la seva implantació

La sèrie documental va servir, d’una manera o altra, per treure’ns la bena dels ulls i parlar d’un dels elefants que socialment tenim al saló de casa, al pati de l’escola i a les places dels pobles, viles i ciutats: l’accés dels infants i joves a la pornografia i com aquest accés prematur, sense cap mena d’acompanyament, pot distorsionar la seva concepció de la sexualitat i influir negativament en les seves relacions sexo afectives pel consum d’una pornografia no només en edats més primerenques, també d’una pornografia amb continguts més violents i denigrants

És evident que no és funció de la pornografia educar sexualment els infants i joves, aquesta és una funció que essencialment recau a la família, en primer lloc, després a l’escola i més generalment a la societat, especialment en els espais d’educació no formal i informal La sèrie documental «Generació porno» no només mostrava com la pornografia penetra, sense necessitat d’invocar-la explícitament, als mòbils dels infants i joves menors d’edat, també ens va permetre veure fins a quin punt les dificultats de les famílies, pares i mares, per afrontar aquesta qüestió i parlar de sexualitat, genera un buit que inevitablement omple la pornografia

La projecció d’aquesta sèrie documental ha donat volada al moviment «Menors Lliures de Mòbils», sumant i aglutinant milers de famílies i professionals de l’educació que defensen que no es per-

meti l’accés als mòbils als infants i joves menors de 16 anys El moviment, desplegat en múltiples grups territorials i comarcals de Catalunya a través de grups de WhatsApp i de Telegram, promou que les famílies no comprin telèfons mòbils als seus fills i filles menors de 16 anys, contribuint així a reduir la pressió social que reforça la llei no escrita que diu que el primer mòbil dels infants arriba als 12 anys, quan comencen l’etapa d’educació secundària a l’institut, si és que no ha arribat abans

Les eines i xarxes socials han esdevingut un element primordial de socialització dels infants i joves menors d’edat, sobretot a través de xarxes com Instagram, Tik-Tok, Snapchat, Discord Ser-hi o no ser-hi pot marcar la diferència, ja que les converses no només es produeixen a la vida analògica, també es parla i s’interactua molt a la vida digital. Possiblement, una de les causes d’aquest

desgavell digital dels infants i joves és que, en general, han accedit a les pantalles sense massa orientació, ni acompanyament, ni filtres per part dels adults És cert que hi ha famílies que han aplicat, en diferents graus d'intestat, controls parentals a l’accés dels seus fills i filles a internet, però fins i tot aquests controls han estat estèrils quan els mateixos menors els han sabut desactivar

Les dades creixents d’abusos i agressions sexuals perpetrats per menors d’edat, agressions violentes que semblen reproduir fidelment escenes de pel lícules pornogràfiques, han encès les alarmes i activat el govern espanyol a aprovar l’«Informe sobre protecció integral dels menors davant l'accés a la pornografia a internet», base sobre la qual pivoten els tres eixos d'actuació del govern espanyol sobre aquesta matèria: l'elaboració d'una estratègia interministerial per a la protecció integral dels menors a internet, l'aprovació d'un projecte de llei que li doni cobertura jurídica i la creació d'un sistema de verificació de l'edat per a l'accés a les pàgines web amb contingut per a persones adultes, entre elles les de contingut pornogràfic

D’altra banda, la dispersió de la normativa sobre l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius, ha obligat el govern català a aprovar les instruccions d'ús dels telèfons mòbils a les aules, de manera que a partir del curs vinent estaran prohibits tant als centres d’educació primària com d’educació secundària, amb la diferència que si bé a primària cap alumne podrà fer servir el telèfon mòbil, a l'educació secundària es permetrà, només, per a usos educatius expressament autoritzats pel professorat Aquestes instruccions s'hauran d'incorporar a les normes d'organització i funcionament de cada centre (les NOFC) i, com és preceptiu, les haurà d'aprovar el consell escolar

L’accés a les pantalles no hauria de ser tan diferent com aprendre a anar en bicicleta; tothom té clar que aprendre a anar en bicicleta és un procés que requereix acompanyament i suport per part dels adults, a ningú se li acudiria donar-li una bicicleta de dues rodes a un infant i, sense que hi hagués pujat mai, llençar-lo carrer avall a veure si n’aprèn Amb les pantalles, a vegades tinc la impressió que fem, si fa o no fa, això n

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

No hi ha volta de full

N’estic convençut. Perquè una novel·la pugui ser un èxit editorial i literari ha de fer passar en un moment o altre algun dels seus personatges per Sarrià de Ter Anys enrere Vicenç Pagès Jordà a Els jugadors de whist ja va fer passar el conductor d’un Pegaso per aquí, després de creuar el Pont de l’Aigua. Quaranta quilòmetres més al nord aquell camió seria determinant en un desenllaç fatídic.

Una novetat narrativa d’aquest 2023, Cabanes dins el bosc, de Josep Viñas (Brau Edicions, 2023), fa passar el protagonista de nit per Sarrià, camí de marina i amb propòsits obscurs Escriu Viñas: “A l’autovia de Sarrià de Ter, en un moment d’eufòria, penso que podria aclucar els ulls de tantes vegades com he fet el camí, i no em desviaria ni un mil·límetre del trajecte. …/…Passant per Sarrià, encara que no vegi físicament la fàbrica de paper, me’n recordo de les males olors ensumades quan era petit, i que encara duren d’una manera més moderada Amb el meu germà l’havíem batejat, aquell poble del qual no sabíem el nom, com el país de la pudor.”

Mentre no s’escrigui una novel·la ambientada a Sarrià (que de tema ja en trobaríem ), ens haurem de conformar a veure-hi passar actors principals d’altres obres.n

Sempre a punt de festa

L’obertura al públic de la residència per a persones grans del carrer Major, aquest mes d’agost, ha representat una certa revifalla d’activitat a Sarrià de Baix. Entre els residents, les famílies visitants, els serveis… sempre hi ha moviment al voltant d’aquella casa. Són uns veïns més del barri i així ho demostra el nivell d’integració i actitud ciutadana que han aconseguit des del primer moment. Dinamització, se’n diu.

Per la festa major, no van faltar a l’audició de sardanes a la plaça de l’Obra. Una senyora de 97 anys d’edat en va ballar uns compassos i tot.

Per Tots Sants, els Cantaires de Sarrià hi van oferir una actuació matinal que va ser molt celebrada. Per molts anys!n

Una foto que se’ns resisteix

Afinals de setembre, el suplement de cultura de La Vanguardia il·lustrava una ressenya d’un llibre sobre la Guerra Civil amb una foto desconeguda, mai vista. Juliol de 1937: el tren petit circulava pel carrer Major camí de Banyoles. A una banda del carrer, tot de paletes enfilats en teulats per mitjà de llargues escales reparaven desperfectes ocasionats pel bombardeig recent de l’aviació italiana Hem fet mans i mànigues per conèixer l’autoria d’aquella imatge i el permís per reproduir-la però fins ara no ens n’hem sortit.

Fem una foto de la pàgina de la publicació: no ens podem estar de fer-la conèixer.n

Alta gastronomia

Amitjans de novembre va tenir lloc al nou espai Lecta la presentació del llibre Cruix, els cruixents de la cuina (Ed.Viena, 2023), de Jordi Parés sarrianenc de Baix inquiet en qüestions veïnals i culturals, que es dedica professionalment a la docència culinària i a la formació divulgativa No s’havia fet mai un acte “literari” així. Més que una presentació va ser una performance en tota regla: les Anxovetes hi van cantar una cançó, va comptar amb la presència del televisiu Eloi Vila (que ve de tant en tant a Sarrià per qüestió d’handbol), es van oferir tastos de delícies cruixents com

les que explica al llibre… Però a mí em va impressionar que bona part de la posta de llarg del llibre anés a càrrec del senyor Josep Lladonosa, un dels principals valedors de la recuperació de la cuina tradicional catalana, amb una trajectòria extensa i intensa. La seva introducció va ser una lliçó magistral de sapiència gastronòmica: a Sarrià de Ter jo no havia sentir mai a parlar d’Auguste Escoffier ni del Pêche Melba Inoblidable n

Un altre artista maleït

Josep Bosch Puy (Arbúcies,1937-Girona,1998), conegut artísticament com Piculives va ser un artista autodidacte, essencialment escultor, vinculat a l’Assemblea Democràtica d’Artistes i al grup de creadors d’avantguarda sorgits a les comarques de Girona durant les dècades dels seixanta i setanta Durant el seu periple vital i social (realment complex i gens plàcid) passà uns anys a Sarrià de Ter. Efectivament, tingué habitatge i taller a la part baixa del carrer Major, gairebé tocant a Sant Julià. Va tenir relació amb Quim Corominas, Damià Escuder, Lluís Bosch Martí, Josep Tarrés Tota una colla de tota una època. Durant el mes de desembre ha sortir publicada la seva biografia, Quan tot és veritat, de Glòria Granell (Fundació Valvi i Editorial Gavarres, 2023).

Vet aquí un altre sarrianenc eventual, artista, que hauria de ser objecte d’estudi Ens consta que hi ha obra piculivesca en col·leccions particulars al poble. I si més no, Ter amunt i no massa lluny, trobarem el seu formidable i r o b u s t A t l e t a c ò s m i c a l e s instal·lacions esportives del GEiEG de Sant Ponç.n

d o s s i e r d ’ h i s t ò r i a

La Pesta neg ra 1348

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Si malauradament les xifres de mortalitat de la pandèmia de COVID19, el coronavirus, a l’Estat espanyol en aquests darrers anys i d’ençà que es va declarar a principis de març de 2020 va donar un balanç de 120.426 difunts (març 2023), no ho va ser menys la famosa Pesta Negra del segle XIV. Aquesta va assolar Europa i va afectar també els nostres territoris a la fi de l’Edat Mitjana.

Tot va començar a partir de l’any 1346, i sobretot en la seva màxima plenitud durant tot el decurs del fatídic any 1348, pandèmia que en termes generals es va situar entorn a l’horrible xifra de 50 milions de difunts Val a dir que d’expansions de pesta no només n’hi va haver a l’Edat Mitjana. Si ens fixem per exemple en alguns llibres de La Bíblia, el llibre de l’Èxode per exemple, en parlar de les set plagues d’Egipte, Javhé, Déu, en la cinquena plaga diu als hebreus: “Tots patiran una epidèmia terrible de pesta” i adreçant-se a Moisés li diu: “Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. ” El llibre I de Samuel, en els capítols IV i VI, ja se’ns hi narra també com al segle XII aC una epidèmia va devastar ciutats senceres: “Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis

La Pesta, la gran crisi del segle XIV

amb tota mena de plagues al desert ( ) El poble va fer dol per la gran plaga amb què el Senyor els havia castigat”

Hi ha notícies d’epidèmies de pesta al segle V aC, l’anomenada plaga d’Atenes de la qual ens parla l’historiador Tucídides (c 471 aC), “ començà a detectar-se l’epidèmia entre els atenesos ( ) abans havia atacat molts indrets, entre altres Lemnos, però una plaga tan terrible i una tal mortaldat de gent no es recordaven d’enlloc Perquè els metges, que no la coneixien i la tractaven per primera vegada, no hi podien res, ans ells mateixos n’eren les primeres víctimes en tant que eren els qui més s’acostaven als malalts, i tampoc no hi valia cap altra ciencia humana...”1 I al segle VI dC, s’esdevingué també la pesta dita de Justinià

Símptomes de la pesta, en els escrits de l’historiador grec Tucídides, s. V, aC ...tant era honorar els déus com no...

als qui estaven bons de primer els venien fortes febres al cap, i vermellor i inflamació als ulls, i a dintre, la gorja i la llengua tot seguit s’injectaven de sang, la respiració era irregular i l’alè fètid Després d’aquests símptomes sobrevenien esternuts i ronquera, i en no gaire temps el mal baixava al pit i produïa una tos forta; quan es fixava a l’estómac, el regirava i seguien tots els vòmits de bilis que han especificat els metges, acompanyats d’un gran malestar A la majoria de malats també els vingué tragit sense vòmit, que produïa violents espasmes, que en uns cessaven immediatament i en altres molt després El cos per fora no era gaire calent al tacte, com tampoc pàl lid, sinó rogenc, lívid i florit de petites flictenes i úlceres; però per dintre cremava tant, que els malalts no podien suportar el contacte amb els vestits i dels llenços més lleugers,

ni estar d’altra manera que nus, i amb gran delit s’haurien tirat a l’aigua freda I així ho feren, tirant-se als pous, molts que no eren vigilats, presos d’una set inextingible; però era igual beure molt que poc A més, la manca de repòs i l’insomni els donava una angoixa contínua I el cos, tot el temps que durava el fort de la malaltia, no es marcia, ans resistia inesperadament el malestar; de manera que o bé la majoria morien al cap de nou o deu dies, consumits pel foc intern, quan encara tenien alguna força, o bé, si escapaven a aquest termini, i s’hi produïa una ulceració virulenta acompanyada d’una diarrea rebel, a conseqüència de la qual la majoria sucumbien de debilitat (…), atacava les vergonyes, les puntes de les mans i dels peus, i molts se salvaven perdent aquests membres i n’hi ha que fins els ulls ( ) El caràcter general de la malaltia és impossible de descriure, i els seus atacs eren d’una violència que no resisteix la natura humana ( ) Els uns morien per abandó i els altres malgrat totes les atencions No es trobà ni un sol remei, com qui diu, que s’hagués d’aplicar amb segurs d’eficàcia; perquè el que anava bé a l’un perjudicava l’altre, ( ) contagiant-se els uns atenent els altres, morien com ovelles I això era el que causava més gran mortaldat. Perquè si per por no es volien visitar els uns als altres, els malalts morien abandonats, i moltes cases es buidaren per manca de qui els atengués; i si els visitaven, sucumbien, sobretot els qui feien gala d’humanitarisme… vivien al cor de l’estiu en barraques enxubades, la mortalitat es produïa enmig d’una confusió; així que anaven morint quedaven, ja cadàvers, els uns sobre els altres i s’arrossegaven mig

morts pels carrers i vora les fonts per deliri de l’aigua Els temples on estaven instal lats eren plens de cadàvers dels qui morien allí mateix Perquè la violència del flagell era tal que els homes, no sabent què seria d’ells, tendien a no fer cas ni de la religió ni de la decència

La plaga introduí també a la ciutat altres desordres més greus La gent cercava amb especial gosadia plaers de què abans s’amagava era igual honrar els déus com no

¿QUÈ VA SER LA PESTA NEGRA DE 1348?

Vers l’any 1346 es té notícia de brots de pesta en alguns països de l’Àsia occidental Recordem que la recent epidèmia de COVID-19 o coronavirus (s XXI) va desencadenar-se el mes de desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, la ciutat més poblada del centre de la Xina a causa d’un contagi d’una pneumònia en aquell moment desconeguda

La pesta que va arribar a Europa a finals de 1347 s’havia originat també desgraciadament a la Xina i va transformar-se en pandèmia, (s’anomena així quan una epidèmia afecta diversos països) En un principi, doncs, aquesta pandèmia al segle XIV no se sabia tampoc de què provenia o què l’originava A part d’idees molt pròpies de la mentalitat medieval d’atribuir les epidèmies, les catàstrofes i en general allò des-

Consideracions de la mort a l'edat mitjana, miniatura d'autor desconegut, s XIV

conegut, a la conjunció dels astres entre altres idees, quant a la pesta, de primer antuvi va creure’s que els seus efectes eren deguts a les miasmes o els aires contaminats que es transmetien d’una banda a l’altra per l’acció del vent i les matèries orgàniques Els metges de l’època no anaven del tot desencaminats com més endavant explicarem De fet ningú sabia ni el com ni el perquè va desenvolupar-se la pesta al segle XIV Segurament durant tot el decurs de l’Edat Mitjana i abans, s’havien donat ja casos de diverses modalitats de pandèmies: la pesta bubònica, la pneumònica (transmesa per bacteris de persona a persona, per les mucositats, l’expectoració, per entendre’ns) i la septicèmica, produïda també per la picada de les puces, d’aquestes darreres, els cronistes no arribaren a deixar-ne constància

Una de les pestes més evidents i que deixà unes seqüeles més visibles va ser l’anomenada “pesta bubònica”, que és la que assolà molt ràpidament Europa en aquest catorzè segle, a partir -com s’ha dit- de l’any 1346. La pesta bubònica o dita “pesta negra”, Yersina pestis, s’anomenava així perquè a part de provocar potents i virulents episodis de febre, apareixien en les venes dels humans unes inflamacions, bonys o bubons morats en els cossos de les persones Aquests bubons els provocaven la mort per coagulació de la sang a les venes, amb els ganglis limfàtics notablement inflats La

paraula bubó, ve del grec > βουβών, que vol dir inflamació dels engonals i el metge grec Hipòcrates (s V) ja ho coneixia Aquesta epidèmia de pesta asiàtica va arribar a Europa des del port de Caffa a la península de Crimea, a Rússia, on a l’Edat Mitjana hi havia una important colònia d’habitants genovesos Doncs bé, aquests italians que eren reputats armadors de vaixells i bregats navegants que transportaven mercaderies i sobretot gra a Europa, van ser els qui de manera involuntària i desconeixent les causes de la pesta, la traslladaren als ports italians i francesos. En aquesta època, com hem dit, no es coneixien les causes de la pandèmia No sabien que eren justament les puces que duien a sobre les rates, Xenopsylla cheopis, els minúsculs animalons que amb la seva picada infectaven la sang dels humans Lògicament els rats negres eren mamífers rosegadors molt freqüents en les llars sobretot pobres de les ciutats i esdevenien polissons comuns en les bodegues de les grans galeres mercants que transportaven gra, o sigui blat, civada, ordi i altres cereals El transport marítim per tots els port de la Mediterrània esdevingué fatal per a la propagació de la pestilència perquè arrossegà rats i escampà puces arreu.

La puça femenina que habitava en la pell de les rates era la que picava les persones i irremissiblement les contaminava En aquells temps ningú entenia de bacteris i ningú sabia com s’havia produït la pesta i com havia arribat a cada ciutat o poble Les classes més benestants, que no se salvaren de la contaminació, atribuïen els brots de pesta a la gent senzilla Els rics acu-

saven els pobres de contaminar l’aire i les aigües a causa de la brutícia, els femers i els pous negres amb els quals havien de conviure Com en molts períodes de la història, calia trobar un boc expiatori i aquest, en l’època que tractem i en moltes ciutats, van ser els jueus Se’ls acusà d’haver estat els causants de la contaminació de les aigües dels pous, de les fonts i dels rius, la qual cosa donà origen una vegada més en la història europea d’una onada antisemita A ciutats catalanes com Cervera i Tàrrega els conflictes amb els pogroms jueus tingueren caràcter d’autèntica guerra civil També a Girona es van produir importants disturbis entre els autòctons i els jueus A Barcelona l’assalt al call va tenir lloc amb molta violència durant el mes de maig d’aquell any El mateix rei Pere III el Cerimoniós (1319-1387), en el text de la seva crònica es feia ressò dels estralls de la pesta: E, estant lo fet en aquest estament, començà, en la ciutat de València, la gran mortaldat, en lo mes de maig de l’any de nostre Senyor mil e tres-cents quaranta vuit, e cresqué en tant que, ans que fos mitjan juny, hi moriren tots jorns més de tres-centes persones E nós, veents que estàvem en gran perill en la dita ciutat, acordam ab lo dit mossèn Vidal de Vilanova quina manera tindríem al nostre partir 2

EN QUINS TERRITORIS S’EXPANDÍ LA PESTA NEGRA?

L’anomenada pesta negra, Yersina pestis, va expandir-se en pocs mesos per tots els ports del Mediterrani; de Constantinoble a Grècia, a les illes de Sicília (Messina), Sardenya i Còrsega, a Gènova, on ja hi arribà entre els mesos de setembre i desembre de 1347. També a Marsella. Després, en el transport de càrregues de gra, la infecció es va traslladar a l’inte-

2 SOLDEVILA, Ferran, Les quatre grans cròniques IV Crònica de Pere III el Cerimoniós, cap 44, pp 277-278, Barcelona IEC, 2014

Dansa macabra medieval, S XIV

rior De tota manera, cal apreciar que l’expansió del bacil de la pesta va produir-se en tots els ports de l’àrea Mediterrània, de Marsella a Perpinyà, de Mallorca a Barcelona, a València i així successivament cap al sud, sense que els petits ports se’n veiessin també afectats En aquest sentit convé remarcar que a l’illa de Mallorca el brot epidèmic que penetrà pel port d’Alcúdia, ja hi havia arribat a finals de l’any 1347, on el flux de vaixells i l’activitat mercantil era considerable. A la vila d’Artà també a Mallorca, durant l’any de la pesta, el batlle va prohibir l’entrada a la població als jueus i als malalts amb la qual cosa el governador de l’illa es va veure obligat a amonestar-lo De l’illa de Mallorca, el contagi va passar irremissiblement al port de Tarragona i d’aquí cap a terres de l’interior, bo i assolint ciutats com Tàrrega, Cervera i Lleida

EN QUIN MEDI ES DESENVOLUPÀ?

Tot amb tot, les condicions més favorables per a l’expansió del bacteri eren els mesos més càlids de l’any, de manera que entre la primavera i la tardor va ser quan els seus estralls esdevingueren més irreversibles Cal tenir en compte afortunadament que el bacil no podia propagar-se en indrets que fossin molt alts ni de molt fred i que hi hagués més d’un 70% d’humitat, per tant, els indrets d’alta muntanya -com va ser el cas de nuclis habitats del nostre Pirineu, encara que no en la seva totalitat- van restar més protegits de la propagació de la pestilència El fred esdevingué un factor ben significatiu de paralització de les puces. S’havien de donar, doncs, unes circumstàncies climàtiques propícies per tal que la cadena rata-puçahumans pogués articular-se

LA PESTA A GIRONA

La pesta, però, va desenvolupar-se ràpidament també cap a l’interior, del Rosselló cap a Camprodon, Ripoll, cap a la Seu d’Urgell, on en aquesta ciutat fins i tot sembla que va morir de pesta el seu bisbe, Pere de Narbona, el qual havia accedit a la mitra l’any 1342 i va morir el 13 de juny de 1347 fora de la ciutat on va fer redactar l’inventari dels seus béns.3 L’epidèmia es propagà també cap als territoris confrontants amb la ciutat de Vic, on es va passar lamentablement dels 640 focs als 188 de després, de manera que podem parlar d’una autèntica despoblació als masos i als pobles; seguí cap al Berguedà on les autoritats locals ordenaren posar “guardes als portals” perquè no hi poguessin entrar malalts La pesta es va propagar a les ciutats de Manresa, Montblanc, Cervera, Lleida i Saragossa Als territoris de Girona la pesta va arribar cap a mitjans del mes de maig d’aquell any 1348 a causa de

les importacions del comerç del gra que provenien de l’important port de Marsella cap a Perpinyà i, pel nord, s’anà escampant als principals pobles i ciutats gironins També hi van influir els moviments de descàrrega dels vaixells del port de Sant Feliu de Guíxols. L’historiador Christian Guilleré ens dona diverses dades curioses quant al desenvolupament de la pesta bubònica En tenir notícia els jurats de la ciutat de Girona que a inicis de la primavera d’aquell fatídic any de 1348, una malura irreversible s’apropava, a partir dels mesos de juny i juliol d’aquell any van incrementar-se extraordinàriament els registres de testaments i de causes pies La població espaordida, talment desesperada, que deuria haver observat ja amb els seus propis ulls les conseqüències de la tremenda malaltia i de morts absolutament colpidores, davant del desolador panorama s’afanyaren en deixar per escrit els llegats de pertinences i propietats A alguns no els donà ni temps de fer

3 BATLLE i GALLART, C , «Pere de Narbona, bisbe d'Urgell (1342-1347), i l'inventari dels seus béns», Revista Urgellia, 14, 1998-2001, p 467-493

“El triomf de la mort”, quadre de Peter Brueguel, el Vell, Museu del Prado Madrid

escriure el seu testament La pesta va ser en aquells finals de l’Edat Mitjana la modalitat de mort que causava més por i va provocar importants desequilibris psicològics en la població Hom calcula que les terres de Girona van perdre un 20% de la seva població La ciutat, entre 1348 i 1349, va haver de lamentar la mort de sis dels seus jurats, sis canonges de la catedral, (Bernat de Cruïlles, Bernat de Montrodó, Bertran d’Albi, Bertrán Dezbach, Francesc de Fortià i Joan Roger), a més de sis notaris, de manera que passats aquest mesos tampoc hi degué haver prou escrivents disponibles per dur a terme la tasca de redactar deixes, testaments i tota mena de voluntats. Van morir de pestiferam mortalitatem quasi la totalitat dels monjos benets del monestir de Sant Pere de Galligans, restant-ne només dos, tres canonges de Sant Feliu, els abats de Roses, Vilabertran, d’Amer entre d’altres Pel que fa a la parròquia de Sant Pau de Sarrià, el seu beneficiat va ser substituït el 14 de juliol de 1348 per Joan Ricomà, la qual cosa vol dir que l’anterior capellà degué morir de

pesta i Bartomeu Ribot reclamava els beneficis de la pabordia de Xuncla, que pertanyien als dominis diocesans de la parròquia i ermites del terme de Sarrià de Ter 4

També dels ports actius de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes el contagi dels rats va escampar-se; tot amb tot, l’impacte de la pesta va ser molt major a Perpinyà que a Girona I ulteriorment a Barcelona, i d’aquí a tots els ports de la mediterrània peninsular i després cap a terres de l’interior El pas de la pesta per la ciutat de Barcelona es va reflectir puntualment en la notícia que es registra en la coneguda Crònica del Racional el mateix 14 de maig d’aquell any, en les pàgines de la qual es feia referència a la processó que es va fer des de la catedral a causa de la maxima mortalitas que s’havia desencadenat a la ciutat El 21 de gener de 1362 s’hi especificava ja la característica de la pesta coneguda vulgarment com “la glànola” o “mal de les glànoles”: “propter mortalitem que erat Barchinone, plurium personarum que moriebantur propter infirmitatem glanolarum et aliter subitanee” 5 Successivament a la mateixa crònica s’hi anoten les característiques de les diverses processons i rogatives populars que es van fer a la ciutat comtal a fi i efecte de pregar per tal que les impactants misèries humanes fugissin Però desenganyem-nos, a partir del segle XIV es donaren a l’àmbit dels Països Catalans als anys 1362 i 1384 i a tota Europa, altres i diversos brots de pesta, els quals es farien endèmics i s’allargarien amb més o menys virulència fins al segle XVIII

LA PESTA A EUROPA

La pesta que es propagà per tot Europa com un ampli i terrorífic efluvi, esdevingué ja un fet irreversible envers 1348 Afectà totes les principals capitals europees des de tota la conca del Mediterrani, comptant també el nord d’Àfrica Va estendre’s cap als reialmes interiors de França, Alemanya, Països Baixos, fins a Suècia i Noruega. També aclaparà algunes ciutats i ports de Portugal A l’interior de Rússia i als regnes de Moràvia i Bohèmia l’afectació pestilencial va ser molt menor que al Mediterrani Afectà també i molt a les illes Britàniques; allà on hi havia ports i descàrregues de vaixells, allà l’epidèmia va desenvolupar-se en major mesura Sabem positivament que Londres en aquella època era una ciutat de carrers essencialment bruts i fetorosos La gent dels barris més humils tenia el mal costum d’abocar les restes dels orinals directament als carrers de manera que això era un bon cultiu per a la proliferació de rats i la pesta s’hi mantingué fins a 1450. Al segle XVII es reproduïren novament episodis de pesta Bubònica a tota Anglaterra

A Itàlia l’expansió de la pesta abastà des de l’any 1347 a 1450 i ocasionà una mortaldat esfereïdora per exemple en una ciutat com Florència, que tenia a l’època més de 80.000 habitants El cronista i sabater de la ciutat de Siena, Agnolo di Tura, anomenat il Grasso, del qual no disposem de més dades biogràfiques, descrivia en uns termes molt tràgics els estralls que ocasionà la pesta a la seva ciutat el mes de maig d’aquell fatídic any:

“El pare abandonava el fill, la muller al marit, i un germà a l’altre

4 Per la pesta a Girona, vegeu, GUILLERÉ, Christian, Girona al segle XIV, Vol II, pp 162-213, Ajuntament de Girona-Publicacions Abadia de Montserrat-, Girona, 1994 TRENCS ÒDENA, Josep, “Documentos pontifícios sobre la peste negra en la diócesis de Gerona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1980. SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume, "La Peste Negra en la Península Ibérica", Anuario de Estudios Medievales, VII, pp 67-101, 1970-71, Barcelona

5 RUBIO, Agustín, “Les catàstrofes en la Crònica del Racional”, in Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , pp 80-81, Vol III, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1996.

Extracció de bubons, pintura en un fresc de la capella de Sant Sebastià de Lans le Villard, França, segle XV

puix que aquesta malaltia semblava afectar a uns i altres mitjançant l’alè i la mirada I així era com morien No es podia trobar a ningú que pogués sepultar els morts ni amb diners ni per amistat Els membres d’una llar portaven els morts el millor que podien a una rasa, sense capellà ni oficis divins. Tampoc les campanes tocaven a morts En molts indrets de Siena van obrir-se grans rases de gran profunditat i van atapeir-les de cadàvers degut a la gran quantitat de morts [ ]

Jo, Agnolo di Tura, anomenat el Gras, vaig enterrar els meus cinc fills amb les meves pròpies mans N’hi va haver d’altres que van ser enterrats amb tan poca terra que els gossos els desenterraven i van devorar molts cossos per tota la ciutat ”

Els territoris de la Toscana, per mor que tenien un port important en els seus territoris, el de Pisa, es veieren seriosament afectades les ciutats de San Giminiano, Prato, Florència, Orvieto i la que hem anomenat primerament, Siena, la qual a causa del contagi, la construcció d’una de les naus laterals de la seva catedral que aleshores s’hi estava treballant va quedar interrompuda i ha quedat per acabar per sempre més El 60% de la població d’aquests territoris va morir de manera que, per exemple, en l’obituari de Santa Maria Novella a la gran capital toscana moriren 130 persones de la casa i 80 dels seus frares A Florència els estralls de la contaminació fou tan gran que aquesta quedà immortalitzada en diverses cròniques, com per exemple la de Giovanni Villani (1275-1348), que no va poder acabar-ne la redacció perquè ell mateix va ser víctima del contagi i la va haver de continuar el seu nebot Filippo Villani (1325-1407), en la qual escriví, que a la ciutat de Florència, “de cada cinc persones en van morir tres” [ ] “de manera que els metges de moltes parts del món, sigui mitjançant la filosofia natural,

o per física o per art d’astrologia, no trobaren quin fos l’argument ni la veritable cura ”6 Filippo Villani en el seu text, cita en concret com a nacions afectades, “la Catalogna e l’isola di Maiolica ” Quant a la senyoria de Florència, donat que l’impacte de la pesta esdevingué tan brutal, podríem preguntar-nos: ¿Quin impacte psicològic va tenir en la població? La resposta la tenim en l’obra literària de l’humanista Giovanni Boccaccio (1313-1375) en la seva magna i reconeguda obra de Il Decamerone, el Decameró, obra continguda en cent contes, que l’autor de la vila de Certaldo va escriure entre els anys de 1351 i 1353, quan ja els efectes de la pesta havien passat, però ell per sort es va salvar Ens narra en aquesta obra universal de manera molt versemblant totes les misèries i les calamitats que va poder contemplar perquè les va veure amb els seus propis ulls En el capítol introductori del llibre -una de les millors descripcions de la pesta- reflecteix com els estralls de l’epidèmia va afectar la psicologia humana de manera que en comptes de presentar aquests temor de Déu per les calamitats que enviava a la terra, homes i dones de Florència van optar per dedicar-se a gaudir dels plaers de la vida, carpe diem O sigui: “beure a pleret, fruir, cantar i fer gatzara, satisfer a cor que vols tots els desigs” , a menjar amb gran golafreria, a explicar acudits, “riure i burlar-se de les

coses que passaven” , i fruir d’una sexualitat oberta i desenfrenada entre homes i dones, i dones i dones i homes i homes i etcétera; “cadascú s’exercitava en tota mena de lleugereses, com si no hagués de viure més” -escrivia Boccaccio

Llegim al Decameró:

“Ja havien arribat els anys de la fructífera Encarnació del fill de Déu al número 1348, quan a l’egrègia ciutat de Florència, nobilíssima més que cap altra ciutat itàlica, va estendre’s la mortífera pestilència, [ ] en començar la malura naixien als mascles i a les femelles indistintament, ja en els engonals o sota les aixelles certes inflors, algunes de les quals creixien com una gran poma i d’altres com un ou, unes més, unes menys, que la gent del poble anomenava bues I des d’aquesta part del cos que hem dit, en breu espai de temps s’estenien les dites bues mortíferes indiferentment per totes les parts; i després d’això l’aspecte de la dita malaltia canviava en taques negres o lívides, i anaven apareixent pels braços i per les cuixes i en totes les parts del cos i en abundància, a qui grans i espaiades, a qui petites i espesses I així com les bues havien estat i eren encara indici certíssim

6 Vegeu, VILLANI, Giovanni, Cronica, con le continuazionei di Matteo e Filippo, pp. 298-299, Einaudi editore, Torino, 1979.

La mort, detall d'un manuscrit d'obres de Jorge Manrique, s XV

Imatge macabra de la mort,, Psaltiri de Lisle s XIV, manuscrit British Library

de futura mort, així ho eren també aquestes taques. Per guarir de tal malaltia ni consell de metge ni virtut de medicina semblava que valgués ni fes profit. […] I la pesta va ser de major força perquè amb la comunicació s’encomanava als sans, de la mateixa manera com ho fa el foc amb les coses seques o untuoses quan es troben juntes I més endavant encara va ser més greu: perquè no sols el parlar i el ser prop dels malalts produïa la malaltia i era causa de comuna mort, sinó tan sols tocar les robes o qualsevol altra cosa que havia estat tocada o utilitzada per aquells malalts transportava la tal malaltia al tocador ”7

Simplement s’ha de dir que la població tenia instal·lat el contagi a l’interior de les seves cases i els habitants, tant rics com pobres, nobles com eclesiàstics

I val a dir que no ho podien sospitar Encara que s’atribuïa la infecció als mals aires, a les aigües contaminades o a altres orígens, no s’adonaven que el fet de conviure amb rates era la causa inequívoca de les picades de les puces. Òbviament en foren els més perjudicats els sectors més populars de la població, perquè eren els qui vivien amb més precarietats i en condicions de vida més penoses quant a salubritat Els rics procuraven marxar de les ciutats i

traslladar-se a les seves residències o castells més airejats però també els va afectar, puix no era l’aire o els mals aires el que matava, eren les picades de les puces que parasitaven en la pell dels rats Després d’una picada de puça, hom es contagiava i consegüentment se li infectava la sang Amb tres o quatre dies li apareixien en les venes d’aixelles i engonals uns bonys o bubons, que no eren més que coàguls de sang infectada que acabava per donar-los grans excessos de febre i el consegüent col lapse en la circulació sanguínia, amb la qual cosa la mort era segura, irreversible A partir, doncs, de les picades del paràsit, els decessos es produïren a una velocitat de vertigen de tal manera que en determinades ciutats i pobles, el nombre de contagiats arribà a ser de tal magnitud que, els qui restaven vius -com ja hem dit- no els donà temps a fer escriure els seus testaments i no tingueren prou força ni eren prou per a enterrar els morts i als cementiris no hi va haver prou terreny per a sebollir-los

ELS POBLES I CIUTATS CATALANES DAVANT LA TRAGÈDIA DE LA PESTILÈNCIA

A partir de la primavera de 1348 ja s’havia constatat al Principat de Catalunya, tant al camp com a les

ciutats, uns brots insostenibles de la susdita pesta bubònica. Catalunya esdevingué en termes demogràfics un dels territoris peninsulars més afectats pels decessos a conseqüència de la pesta Es calcula que va desaparèixer entre el 60-65% de la població. Per exemple, la ciutat de Vic va passar aquell any de tenir 16 500 ànimes a tenir-ne només 5 500, amb la qual cosa la mà d’obra al camp va disminuir cosa de no dir i les collites van veure’s seriosament tocades de manera que en escassejar els conreus de blat i altres cereals, augmentaren esgarrifosament també els episodis de fam Els tràngols de la pesta provocaren un abandonament dels masos de pagès, la qual cosa desencadenà, el que es coneix pels temps, els “masos rònechs” Molta gent de pagès, davant el luctuós espectacle de la mort, emigrà a les ciutats bo i pensant-se que allí la vida els oferiria més garanties de salut, cosa que no va ser així i, al revés, alguns metges i nobles urbans -com membres de la família dels Sitjar, els Calvet, els Gornau o els Sunyer de Girona- varen fugir dels murs ciutadans per anar als seus grans masos forans amb la idea que allí estarien més airejats.

A Barcelona, que l’abril de 1348 tenia uns 50 000 habitants, davant els estralls de la pesta van organitzar-se diverses processons per a pregar a fi i efecte que la mortaldat desaparegués Sortint de la catedral el 14 de maig de 1348 va organitzarse una processó, amb flagel lants i descalços per tal de clamar a Sant Roc, protector de les pestilències, per tal que fes aturar el contagi que ja esdevenia esgarrifós i irreversible Les processons, però, per comptes de fer que el contagi s’esvanís, encara l’incrementava més perquè totes les ciutadanes i ciutadans, ben embullats, es contaminaven uns amb els altres per la proximitat dels cossos i les vestidures El papa Climent VI (1291-1352) des d’Avinyó, quan s’assa-

Malalts de la pesta negra amb els bubons al cos, imatge de la biblia Suïssa de Toggenburg, 1441

bentà que les processons eren font de contagi, les va prohibir Diuen que ell -per consell del prestigiós metge Gui de Chauliac (c 1298-1368)- es passà hores i hores a la vora de la llar de foc per tal de matar l’aire de possibles contagis i així, fins i tot a l’estiu, superant la calorada, va sobreviure a la pesta A la ciutat del cabalós riu Roine la pandèmia va fer desaparèixer ni més ni menys que, 62 000 persones

PREGUEM AMB SANT ROC

Sant Roc va ser un sant pelegrí, franciscà d’orígens occitans, al qual li atribuïren facultats divines per aturar la pesta, curar els mals de genoll, de la pell i de les nafres del cos Se’l va venerar i invocar en molts indrets de Catalunya, al Regne de França i per Itàlia on va peregrinar a Roma i on s’hi va estar algun temps. A causa de la tremenda pesta, arreu van incrementar-se els actes religiosos, de pietat, les processons, les rogatives a Sant Roc i sobretot la donació de béns a l’Església a fi i efecte de, davant del terror i la desesperació de la imatge de la mort, de poder obtenir la salvació divina Juntament amb aquest sant, Sant Sebastià esdevindria també invocat en processons i peregrinatges per haver deslliurat els fidels de la pesta (vegeu la història del pare pelegrí de Tossa de Mar)

L’estiu de 1348 a Barcelona la situació va ser del tot desbordant, de manera que enterrar els morts va esdevenir una gran preocupació per als consellers de la ciutat atès que no hi hagué prou enterramorts ni bagulers per donar singular sepultura a les víctimes A l’església de Sant Just i Pastor, sota l’actual sagristia va descobrir-se recentment una gran fossa comuna, en la qual hi ha enterrats ordenadament uns tres-cents cossos de dones, nens i homes Aquests no van morir per altra causa que pel contagi de la pesta, als

quals, prèviament, se’ls havia cremat la roba perquè -encertadament- creien que estava contaminada i van ser sepultats amb una mortalla o simplement despullats per tal com no hi va haver ni temps ni espai per a soterrar-los com hauria estat cristianament desitjable Aquest fet ens indica que la pesta a la ciutat Comtal va ser desgraciadament important

L’any 1587, la ciutat de Barcelona va proclamar Sant Roc patró de la ciutat en agraïment per haver-la alliberat de la pesta La tradició conta que el sant va venir a Barcelona per guarir els malalts d’una pesta terrible que flagel lava el veïnat A la Plaça Nova de la ciutat, a prop de la catedral, on hi ha les dues torres romanes, a l’embocadura del carrer del Bisbe, hi ha encara avui, una capelleta dedicada a Sant Roc 8

Miniatura que representa a dones i homes banyant-se a fi i efecte d'evitar malalties El bany, malgrat la promiscuitat es considerava purificador Manuscrit holandès, 1470

El Principat de Catalunya, després de la gran epidèmia de pesta, va passar dels 500 000 habitants als 300 mil Després del desastre, la mà d’obra al camp havia minvat molt considerablement, de manera que això va repercutir en les collites que afectaren l’arribada de matèries primeres a les ciutats i tot plegat va fer que es produïssin, a més, considerables períodes de fam No hi havia blat i no es podia fer pa La sort fou que en moltes ciutats els horts urbans van contribuir a la subsistència domèstica

CRONISTES DE LA PESTA

Malauradament en l’àmbit de la corona catalanoaragonesa no ens han quedat testimonis escrits del que va significar la pesta negra en els territoris Ens referim a cròniques escrites posteriors, com s’esdevingué a Itàlia o en menor mesura al

Regne de França Al Regne de França, que era el territori més poblat d’Europa en aquella època, va patir les conseqüències de l’epidèmia molt aviat, novembre de 1347, a causacom hem assenyalat- de l’activitat del port de Marsella i ràpidament va propagar-se cap al nord: d’Arles a Avinyó, de Châlons a Lió, i d’aquí cap amunt afectant també l’Alta Savoia i fins i tot territoris de Suïssa La

8

Imatge de Sant Roc Venerat als Paisos Catalans i a Italia com a guaridor de la Pesta Imatge del poble de les Avellanes (la Noguera). Foto Josep Brugada

Per al culte a Sant Roc, vegeu AMADES, Joan, Costumari català El curs de l’any Dia 16 d’agost, Sant Roc, pàgs.847-866, Vol IV, Salvat Editores, Barcelona, 1984.

pesta s’expandí pel Llenguadoc, Provença, colpint poderosament ciutats com Narbona, Besiers, Carcassona, Tolosa, Bordeus i cap amunt fins a arribar el mes d’agost de l’any fatídic, a la poblada ciutat de París A la crònica del frare carmelità Jean de Venette (1307-1370) -aquest escrivia en llatí a l’original- que “aquest any la població de França i de gairebé tot el món en el seu conjunt foren afectats aquesta vegada no per la guerra sinó per la pestilència” i “qui avui gaudia de bona salut l’endemà ja era mort i enterrat”. En l’anònim Dietari del burgès de París s’escrivia:

754 Item, la mortalité fut si grande, especialment à Paris car il mourut bien à l’Hotel-Dieu en cette année cinq mille personnes, [et parmi la cité plus de quarante-cinq mille], tant hommes, que femmes, et enfants; car quand la mort se boutait en une maison, elle en emportait la plus grande partie de ses gents, et especialment des plus forts et des plus jeunes

La mortalitat va ser tan gran, especialment a París car van morir ben bé a l’Hotel-Dieu [hospital de pelegrins] en aquest any unes cinc mil persones i en el conjunt de la ciutat més de quaranta-cinc mil, tan homes, com dones i infants; doncs quan la mort s’abocava en una casa, s’enduia

la majoria de la seva gent i especialment els més forts i els més joves

La mortalitat a la ciutat de París arribà a l’escandalosa xifra de 50 000 mil morts i remarca el cronista que els llops i els gossos famèlics devoraven els cossos dels infants morts i abandonats pels carrers de la ciutat; el contagi s’endugué fins i tot el bisbe de la ciutat 9

En l’àmbit dels territoris de parla catalana no disposem de cap crònica que ens detalli els estralls de la pesta del segle XIV, però del que sí disposem -molt matinerament- és d’un tractat mèdic per a la preservació de l’epidèmia en llengua catalana (i no en llatí com era usual entre els metges de l’època) El va redactar el metge lleidatà Jacme d’Agramunt i va titular el seu manuscrit com Regiment de preservació de pestilència El tractat, el primer en l’àmbit europeu, el va escriure Jacme d’Agramunt (?-†1350) entorn del mes d’abril de 1348 a partir de les notícies que li arribaren de la important ciutat d’Avinyó i li van descriure les tràgiques imatges i els tremends estralls que la pesta bubònica va causar en aquella ciutat, seu pontifícia aleshores: Com haja oït dir a persones dignes de fe que epidímia ho pestilència e mortaldats de gents regnen e han

regnat en algunes partides e regions a nós vehines, escrivia el metge lleidatà en la introducció del seu valuós text El va escriure per tal de prevenir els membres del govern de la Paeria de Lleida de la pesta de la qual ell en tenia notícia i sabia de bona tinta que s’estava apropant a la capital del Segre Remarcava a més que, lo tractat aquest és feyt principalment a profit del poble En definitiva Jacme d’Agramunt és el primer metge europeu a escriure un tractat per tal de preveure el tractament de la pesta Al segle XV, a pesta bubònica passada, el metge valencià d’origen jueu, Lluís d’Alcanyís (1440-1506), n’escriuria un altre, de tractat, el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, però el del lleidatà té el mèrit d’haver-se avançat als esdeveniments. Com ja ha estat dit, cap facultatiu del segle XIV encertaria a donar un diagnòstic per aturar una pandèmia que en aquelles dates s’enduria per davant més de la meitat de la població europea La pesta, però, no va provocar només els seus estralls en uns anys determinats Va tenir els seus rebrolls en segles posteriors amb modalitats més o menys similars i tal vegada menys virulentes Es desenvoluparen també altres malalties mortals per l’època com la verola, la febre tifoidea, la tuberculosi, etc a les quals la medicina de l’època no va saber o no va poder fer-hi front n

Nau inacabada a causa de la pesta del Duomo de Siena, anomenat, Facciatone

9 ANÒNIM, Journal d’un bourgeois de Paris, Lettres gothiques, pp 382-383, Paris, 1990

Pesta negra en un manuscrit italià de segle XV

PER SABER-NE MÉS

AGRAMUNT, Jacme d’, Regiment de preservació de pestilència (1348), transcripció i estudi de Joan Veny, Universitat de Barcelona, Pub Abadia de Montserrat, Barcelona, 2015

BENEDICTOW, OLE J La Peste Negra (1346-1353), la historia completa, Ediciones Akal, Madrid, 2011

CARPENTIER, Élisabet, Une ville devant la peste Orvieto et la Peste Noire de 1348, Centre Nationale de la Recherche Cientifique, École Practique de Hautes Études, Paris, 1962

CUADRADA, Coral, El Llibre de la pesta, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2012.

DELUMEAU, Jean, El miedo en Occidente, Editorial Taurus, Madrid, 2019

DEFOE, Daniel, Diario del año de la peste, s XVIII, Alba editorial, Barcelona, 2020.

GOTTF RIED, Robert S. La muerte negra, desastres en la Europa medieval, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 1989

PARETS, Miquel, Dietari d’un any de pesta 1651, Edició i estudi de Amelang S James i Xavier Torres, Eumo editorial, Vic, 1989

NAPHY, William, SPICER, Andrew, La peste noire. Grands peurs et épidemies, 1345-1730, Éditions Autrement, Paris, 2003.

TUCHMAN, Bárbara W Un espejo lejano El calamitoso siglo XIV, Ediciones Península, Barcelona, 2000

Mapa Stevenson sobre l'expansio de la mort per la pesta Negra, Anglaterra S XIV

Persones llevant-se les puces, manuscrit de 1320

Pa u Baena Cuenca (1961-2023) i n m e m o r i a m

Assumpció Vila

Ens ha deixat en Pau, un artista que es feia estimar. Quan te’l trobaves, et regalava un somriure i una estona de conversa, per acomiadarte amb una abraçada.

Pau Baena al seu estudi. Imatges extretes del perfil d’instagram Paubaenarchive

El vaig conèixer cap a 1986 quan feia de professor d’art a l’escola Fedac del Pont Major Es va acostar a l’empresa on treballava, a Sarrià de Ter, per demanar paper per fer treballs manuals Amb unes bosses de paper de gran capacitat en va fer unes originals màscares pel carnestoltes dels nens i nenes de l’escola Al final d’aquell curs va venir amb un petit quadre, un collage fet amb cartolines, on destacava el color vermell i que anomenà Mar Rojo Més endavant, va portar una col lecció d’aquarel les de fàbriques i em va deixar triar-ne una Era una imatge de la fàbrica Torras Hostench, des del Pont Major, les naus de la secció de pastes que regalimaven, com enfonsant-se dins del riu El vaig emmarcar per l’oficina, des d’on veia una altra perspectiva de la mateixa fàbrica on encara roman i, quan des de la revista vàrem fer l’especial de les fàbriques de paper, vaig tenir clar que aquella aquarel la havia de ser la portada 1

En Pau va néixer a Baena a Còrdova, el 1961 i de petit, als nou anys, va venir a viure a Girona Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Barcelona i també es formà al taller de Domènech Fita Més endavant, el 1987 va obtenir una beca de la Generalitat de Catalunya per assistir al Institutto Spinelli de Roma A Girona, en Pau no fou massa procliu Un dels projectes que va presentar al Museu d’Art, l’any 2000, quan Glòria Bosch n’era la directora, “L’escriptura dels dies”, era un diàleg visual i literari, amb poemes de Rilke, amb interns del centre penitenciari de Girona

Harmonia i imperfecció de les esferes Des de 2010

Workers of the useless 1992

Fàbrica Torras, de la sèrie fàbriques que fou portada de la revista Parlem de Sarria 26

La darrera exposició, a la Fundació Valvi, juntament amb Carles Torrent-Pagès, de 2015, es titulava “Veig però no amb els meus ulls”, presentant figures on predominaven els cercles, les bombolles, les esferes En les seves paraules “Tot està escrit, tot està per viure L’obra que aquí presento amb un fil conductor formal, i sense un fil conductor tècnic, és bàsicament vivencial, emocional i rebut de la tradició i la història”

Persona culta i molt emotiva, ens va fer un regal que demostrava el seu talent i el seu interès per totes les disciplines artístiques, una aquarel la per portada de la revista on, front la façana de la nova biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, emergien els personatges que l’interessaven i que denotaven les seves preferències literàries La biblioteca, per en Pau, no era només un espai físic, sinó un lloc on es poden trobar els clàssics Així es representen Gustave Flaubert, l’autor de Madame Bovary i, en una foto de 1924, l’avantguarda literària defensora de la revolució russa: Boris Pasternak, escriptor i poeta, autor del Doctor Zivago, obra que li valgué el

premi Nobel de Literatura de 1958, el qual rebutjà; Vladimir Mayakowsky poeta, actor, pintor, guionista; Tomizi Tamiji Naito, periodista japonès; Arseny Voznesensky, diplomàtic soviètic; Olga Tretyakova, actriu; Sergei Eisenstein, director de cinema, conegut per la seva obra “El cuirassat Potemkin” i Lilya Brik escriptora, actriu, promotora i escultora, a més de mussa del poeta Mayajowsky Aquesta aquarel la va ser portada de la revista Parlem de Sarriàl n 88 de juliol 2014 Alguns anys més tard, la vàrem dipositar a la Biblioteca que porta el nom d’una altra artista sarrianenca Emília Xargay,

L’aquarel la de Pau Baena, amb l’edifici de la biblioteca Emília Xargay de fons, envoltada de les imatges dels escriptors, Gustave Flaubert, Boris Pastenark i d’altres, portada de la revista Parlem de Sarrià 88

El crític d’art, Eudald Camps, en una ressenya de 2013, que titulà “Ànima de vidre” deia d’ell : “I és que Baena, en darrera instància, és un clar representant del selecte grup d’artistes que sap dissoldre les fronteres entre disciplines a favor no tant del fet comunicatiu condicionat per l’ortodòxia del discurs com de la voluntat d’expressar, de fer visibles realitats que, en cas contrari, romandrien ocultes”

En Pau ens ha deixat aquest novembre La fina escriptura d’Eva Vàzquez, el retratava prou bé en la seva necrològica al diari El PuntAvui2: “Va morir d’ELA fa quatre dies, amb poc més de seixanta anys, i el món és des de llavors com una pintura seva: hi ha la precisió, hi ha l’ordre, hi ha la bellesa, hi ha la seva absència de cop” n

2 Eva Vàzquez El Punt Avui de 05 11

Els membres del consell de redacció, Quim Llunell, Joaquim Carreras, Josep M Sansalvador, Àngel Garcia i Roger Casero, en el moment de fer entrega de l’aquarel la de Pau Baena a la Biblioteca Emília Xargay, amb els representants del municipi, Anna Sala, bibliotecària, i els regidors Jordi Estefanell, Imma Oliveras i Desi Arasa, el novembre de 2016. Pau Baena es trobava a Itàlia.

JORDI PARÉS MOZO

“La cuina és cultura, és antropologia, és sentiment, record, és família... és un munt de coses.”

Tot parlant amb en Jordi he trobat una persona apassionada del que fa. La cuina és el seu món, li agrada estar envoltat dels fogons i atuells fent tot tipus de plats per un bon àpat, de ben senzills o de més complicats i si de postres es tracta, també s’hi posa amb l’alegria de qui ho fa per primera vegada. És una persona inquieta, activa a qui li agrada ensenyar i compartir el que sap i el que fa. Aquesta vessant de formador l’exerceix a l’Escola d’Hostaleria de Girona i també aquí a Sarrià, en els cursos que imparteix. Recentment ha publicat el llibre de cuina “Cruix”.

l e’ n t r e v i s t a

Jordi Duch

Va néixer a Girona, està casat amb la Nia i té dos nens, en Neïx i en Ziel Fa tres anys que va venir a viure amb la seva família a Sarrià, al carrer Major Abans havia estat a Vilademuls i també a Medinyà, on s’hi va estar durant deu anys Fem l’entrevista a casa seva, just al costat del petit obrador que té a l’entrada, gairebé a peu de carrer

Quan et va sorgir l’interès per la cuina? De petit, petit, la meva primera entomada amb la cuina va ser a casa, evidentment cuinant i després veient el senyor Carlos Arguiñano a la tele i, encara que sigui un bromista (que jo també ho soc), em vaig enamorar de la seva cuina I a banda d’això, jo sempre em desvivia per ajudar el meu pare, que feia les arrossades en les trobades populars de la parròquia de Sant Josep, de Girona

Com et vas iniciar en la cuina?

Primer a casa, després cuinant per les colònies, i llavors fent-ho a les trobades de la mateixa parròquia A la Fal lera gironina, de la qual vaig ser membre molts anys, també vaig cuinar pels geganters, els bastoners i tota la colla Més endavant em vaig apuntar a l’Escola d’Hostaleria

Parla’m de la teva formació Vaig estudiar l’EGB a la Salle de Girona i jo ja tenia molt clar que volia anar a l’Escola d’Hostaleria, que era una de les poques de tot l’Estat, però en aquell moment no hi havia places de cuiner i vaig haver d’entrar de cambrer Durant cinc anys vaig estar estudiant aquesta especialitat. Mentre feia la carrera, totes les feines que vaig anar fent van ser de cambrer, i just acabada, vaig dedicar-me a fer de cuiner, treballant en diferents establiments, i en vaig apren-

dre treballant-hi Una característica que em perdura és el fet de la curiositat Hi havia un professor, el senyor Romero, que sempre em deia “potes negres, passa cap a la sala” (el sobrenom era degut a l’uniforme negre que havíem de portar); jo sempre estava a la cuina i demanava els apunts als meus amics que feien de cuiners Així anava estudiant les assignatures de cambrer i les de cuina: les salses, les matèries primeres, els platillos i altres cuinats Vaig anar aprenent de forma autodidacta

On vas començar a treballar?

Un cop acabats els estudis, vaig anar a diferents establiments, al Mas Pau, al Celler de Can Roca, la Gavina de S’Agaró, entre d’altres, fent d’ajudant de cuina Com que demostrava molta inquietud en aprendre, moltes vegades m’oferien serveis extres. També vaig estar uns mesos a Anglaterra

L’any 2000 vaig obrir un negoci amb uns companys (restaurant-bar) a la plaça Major d’Amer, Cal Moliner Servíem menús i teníem servei de bar Jo feia de tot, de cuiner, de gerent, i totes les altres feines Va ser el meu primer establiment, que va durar un parell d’anys

Després vaig ajudar a engegar un negoci aquí a Girona amb el meu germà La cuina requereix molta dedicació i no és gaire compatible amb formar una família Llavors vaig reorientar la meva feina cap a la indústria alimentària, per això me’n vaig anar a estudiar a Monells, per fer el grau superior d’indústries alimentàries, dedicat a la indústria càrnica Vaig anar a treballar amb en Jordi Romagós, a Salt, al seu obrador Vaig aprendre tota la gamma de plats preparats, carnisseria, carn curada i cuita.

Just després vaig muntar una empresa d’assessoria alimentària dirigit a geriàtrics, restaurants, fàbri-

Tot cuinant a l'obrador de casa seva

ques d’embotits i fàbriques de melmelades, per assessorar-los sobre la seguretat alimentària, que era un projecte per ajudar a portar la gestió documental

Quan comença l’etapa de formador?

Enmig del projecte anterior, m’ofereixen d’anar a fer de professor de cuina a l’Escola d’Hostaleria de Girona, ocupant la vacant d’una professora Allà faig l’assignatura de cuina salada Durant un temps combinava les classes de l’escola amb el negoci que havia endegat Però aviat vaig adonar-me que no podia fer seguir les dues coses i decideixo dedicarme plenament a la formació. La combinació entre la cuina i la formació és el que em posa les piles, m’agrada molt. A més a més, afegit amb els coneixements que havia adquirit sobre la indústria alimentària, és un perfil molt interessant perquè no és vist, no hi ha massa gent que tingui aquesta formació

Es dona la circumstància que a l’inici de la meva experiència com a formador es convoquen oposicions i em dedico plenament a preparar-les

Què significa per a tu la cuina?

Per a mi, la cuina és quelcom bàsic en molts sentits de la vida El que més fem, en general, després de respirar, és menjar, ingerir aliments, tant líquids com sòlids M’agrada molt dir que la cuina m’ha ofert un ventall de possibilitats que em fa feliç

És cultura?

I tant! La cuina és cultura, és antropologia, és sentiment, record, és família és un munt de coses

Fa un temps que la cuina està de moda

Què és la cuina creativa?

La cuina creativa és el malnom que se li ha donat i que no sempre està ben entès S’anomena així a la cuina d’ara on es desperta la sensibilitat per les textures, les espumes, les

esferificacions, els cruixents Però en realitat, crear és just el que ve després d’imaginar alguna cosa Imaginem primer i després creem I crear, diu en Ferran Adrià que poca gent sap respondre què vol dir És fer una cosa que s’ha imaginat i per tant que no existia; no és copiar una recepta, no és adaptar-ne una altra, sinó inventar-la A tot això de diferenciar textures se li ha atribuït aquest nom de cuina creativa. Està bé i està malament i està mig i mig com tot a la vida A mi m’agrada molt, ja que desperta, sobretot en els alumnes, una necessitat de curiositat que és el que és bàsic per a l’aprenentatge.

Què és la bona cuina?

És la que ens equilibra respecte a gust saludable, tradició i tots aquests valors que atribuïm i que donen sentit en aquesta cultura culinària, combinant receptes de sempre, antigues o locals, amb tècniques actuals

Les xarxes socials han ajudat en l’interès per la cuina?

Per descomptat que sí, i tant Han ajudat molt però evidentment hi ha d’haver alguna cosa més que això

Interessa tant, segurament perquè és una cosa que fem cada dia i que ens preocupa molt: el fet de què mengem, com ho mengem, qui ens ho cuina Però la cuina té un component emocional, de record, carinyo, estimació i llar, que cap recepta externa no hi té res a fer

Avui que podem tenir cuina internacional a l’abast, ho trobes positiu?

Podem parlar de cuina internacional com bé ho podríem fer de cuina vegana, macrobiòtica Des del punt de vista de receptes aïllades, però, per entendre aquest tipus de cuina cal fer un treball holístic; no entenem el “cebiche” si no anem a Perú, no entenem el “sushi” si no anem al Japó, però també podem menjar de primer plat el “sushi” com una recepta aïllada i de segon un fricandó Aquestes cuines ens han regalat receptes que provenen d’una cultura i d’un per què es cuinen d’una manera determinada És molt important la globalització, però sense perdre el context d’on prové cada cosa

I de la cuina catalana?

Nosaltres, ara, un dels objectius del projecte TAKKOKKEN és impulsar i acostar platillos a la cuina del dia a

Amb els seus alumnes d'hostaleria

dia de casa, actualitzant-los per no perdre el record d’aquests rostits, de calamars farcits tots aquests platillos catalans que tant ens agraden Tothom els alaba però ningú no cuina Avui dia, què és més català, un fricandó o una pizza? Si nosaltres cada divendres, els que tenim criatures a casa, mengem una pizza, doncs no sé si sabria defensar que el fricandó és més català! Em costaria, segur

Com ha sorgit aquest projecte TAKKOKKEN que feu aquí a Sarrià?

Quan estàvem a Medinyà, jo tenia la necessitat d’ensenyar, d’explicar tot el que havia après per la meva curiositat, i volia fer diferents tallers, de torrons, de canelons, de platillos catalans... transmetre i vehicular des de la cuina unes idees quant a recuperar la cuina catalana, fer-la accessible a tothom, saludable i sense perdre el gust, que tothom s’hi atreveixi a fer-la en el dia a dia, que no sigui una cosa excepcional que feien les iaies La meva ho feia i jo ho he recuperat i ho ensenyo als meus fills Aprofitament, economia i sobretot compartir amb la família Aquests són els principals eixos en què es sustenta aquest projecte

Això ho fèiem a Medinyà, a la rectoria on tant de temps hi havia vis-

cut en Modest Prats Després vam venir a Sarrià, vam crear una associació gastronòmica i li vam donar el nom de TAKKOKKEN, que vol dir “gràcies cuina” És com un homenatge a aquest ofici que a mi m’ha donat tantes coses

Som tres components: en Sixte Galià, un amic de Medinyà, en Jordi Nadal, carnisser de Sarrià, i jo mateix Ens dediquem a impartir cursos de cuina, com una part de la nostra cultura, a l’obrador que tinc muntat a casa, al carrer Major

Q u i n s c u r s o s h e u f e t d u r a n t a q u e s t temps?

Hem fet cursos de torrons, de panellets, d’arrossos i farem cursos de platillos catalans, entre altres. Un taller molt especial és el de fer la mona de pasqua, en què el padrí regala al fillol el seu temps, el de fer la mona conjuntament Es tracta que vinguin tots dos, facin la mona junts i un cop acabada, el padrí la regala al fillol, a més a més del temps que ha dedicat a estar amb ell

Q u i n a o p i n i ó e n t e n s d e l s c u i n e r s mediàtics?

Tot això s’escapa de l’ofici de cuiner i de l’ofici de professor de cuina, ja que es veuen encarcerats en un

embolic mediàtic i comercial El que és imprescindible per considerar-se cuiner mediàtic té un component comercial i això és una conseqüència d’aquesta necessitat capciosa que tenim de consumir productes extravagants A tall d’exemple, en un programa que fan a TV3 és més important veure com es discuteixen els participants que no el que donen realment de menjar

En un altre reality és més interessant les relacions entre els participants que no les receptes que aprenen o quina evolució hi ha en el concepte Ha sigut bàsic per crear la necessitat de dedicar-se a la cuina A nosaltres ens venen alumnes que s’imaginen que seran Jordi Cruz, David Muñoz, i altres que són molt bons cuiners però al ser mediàtics es veuen obligats a fer coses extravagants per la seva popularitat

Quin futur preveus a la cuina? Cap on va?

M’agradaria pensar que en un futur canviarem els nostres hàbits de compra, per exemple, deixarem de comprar als grans supermercats per tornar al petit comerç (encara que la majoria pensi que és al revés, jo crec que és insostenible el comerç de grans superfícies). Les carnisseries, les peixateries a part de donar molt bon servei, contribueixen a la reducció de plàstics, que cada vegada serà més necessari Aquest fet farà de retruc que es recuperi aquesta cuina tradicional.

A tu, què t’agrada menjar?

El meu plat preferit és la perdiu de xai, que són els pulmons, el cor, (les vísceres) amb un sofregit de ceba i tomata Soc omnívor i m’agrada menjar de tot, però a més, crec que tinc la responsabilitat d’aprofitar el màxim possible dels animals als que matem, és a dir, trobo que és una barbaritat i irresponsabilitat que els

En Jordi amb la seva família

matem i en rebutgem una bona part Per tant, les vísceres degudament tractades, penso que cal consumir-les Per tot això, i perquè m’agrada molt, jo aposto per la perdiu de xai

Què opines sobre la cuina vegana, vegetariana Em mereixen tot el respecte, ja que les persones, per diferents raons, arriben a aquesta opció de vida, en el benentès que el fet de menjar receptes veganes no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una filosofia que afecta tots els aspectes de la vida quotidiana, no només del menjar

De totes maneres, si partim que l’home és un animal omnívor, cal treballar perquè una recepta vegana no presenti mancances en alguns nutrients

Parla’m del teu llibre “Cruix”, els cruixents de la cuina. És un recull de tècniques i receptes de cruixents. Tot allò que va en un plat i és cruixent, des d’una senzilla torradeta com fins a coses més complicades, com una pell de pollastre cruixent o altres elements.

Per acabar, explica’m alguna recepta fàcil de fer. El bacallà amb ceba confitada, panses i pinyons que feia la meva iaia: fes la ceba confitada sense que agafi color Uns pinyons i panses saltejadets A tot això ben calent hi posem un bacallà cru i quan torna a arrencar el bull ho tapem i ho traiem del foc Mentre això es feia, l’àvia es menjava una amanida d’escarola de cabell d’àngel, una tomata i una ceba al cop de puny i un cop acabat obria la cassola i allà hi havia un menjar dels àngels (sense ella saber-ho el bacallà s’havia confitat a cinquanta graus, la temperatura ideal per coure’l!) Bestial! n

l ’u l l d e l p o n t

L A M A J O R D O M A D E L A P L A Ç A D E L ’ O M

El diumenge 22 d’octubre de 2023, el barri de Pont Major de Girona va estrenar una gegantona, la Majordoma de la plaça de l’Om. També s’estrenava la colla gegantera que l’ha creat, la colla La Gegantona del Pont, i la comparsa que acompanya la majordoma, unes divertides i acolorides gallines!

Tota aquesta aventura, però, va començar quasi un any i mig abans, en el sopar popular de la Festa Major del barri de Pont Major de l’estiu de 2022 Unes famílies amb mainada petita, algunes del barri, d’altres nouvingudes, es van interessar per la llegenda que explica el naixement de l’arbre, un om, que dona nom a la plaça, la plaça de l’Om. A la llegenda hi apareix una majordoma, un estenedor de roba amb tota una bugada, una estaca de fusta d’om i unes gallines molt juganeres

Les famílies, interessades per la llegenda, van voler-la recuperar no només escrivint-la, també

donant vida a la majordoma, fent una gegantona, i a les gallines Sota el paraigua de l’Associació de Veïns i Veïnes de Pont Major, el projecte va rebre una subvenció de l’Ajuntament de Girona per a fer-se realitat Mentre s’anava confeccionant la gegantona, la colla també va crear la comparsa de gallines

Dissenyada per l’escultor Nuxu Perpinyà i vestida per la modista Núria Brengaret, la Majordoma de la plaça de l’Om va fer la seva primera sortida el diumenge 22 d’octubre de 2023, essent també la primera sortida de la colla de La Gegantona del Pont. Dies després, la colla amb les gallines i la Majordoma parti-

Roger Casero Gumbau, veí del Pont Major.

La colla el dia de l'estrena de la Gegantona del Pont Foto La Gegantona del Pont

Presentació de la Majordoma a la plaça

cipaven, també, a la XLII Trobada de gegants de Girona, en el marc de les Fires de Sant Narcís

La gegantona del Pont és la primera colla gegantera del barri de Pont Major i la Majordoma de la plaça de l’Om la primera gegantona, però no és la primera geganta del barri Si som estrictes, la primera geganta del barri de Pont Major és la Maria, de la colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

La Maria és una noia que viu al barri de Pont Major, just al costat del Pont de l’Aigua, des d’on veu com en Cinto, l’altre gegant de la colla sarrianenca, un noi de Sarrià de Ter, travessa el pont quan va i torna de treballar en una paperera del Pont Major La d’en Cinto i la Maria també és

una llegenda, en aquest cas recollida, escrita i musicada pels Amics dels gegants de Sarrià de Ter, l’artista Edgar Massegú i el músic Àngel Daban, que té com a protagonista l’amor entre els dos personatges, el pont i un pacte amb el dimoni

La creació de la Colla de la Gegantona del Pont ha coincidit amb la crisi de la colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter; tot i això, ambdues colles van coincidir a la trobada de gegants de Girona, i és d’esperar que coincideixin moltes més vegades, a una i a l’altra riba del pont

La majordoma de la plaça de l’Om se suma a la nombrosa imatgeria festiva de Girona, en la que hi trobem gegants, capgrossos i bestiari, una tradició datada des del segle XIV n

La colla a la XLII Trobada de gegants de Girona

Foto La Gegantona del Pont

de l'Om

Foto La Gegantona del Pont

opinió

E L F U T U R E L T E N I M E N E L P R E S E N T

Narcís Farroni Regidor Junts x Sarrià

Deixem enrere les festivitats nadalenques, unes dates on les activitats a tots els nivells són plenes de nervis, feina voluntària i altruista, intentar arribar a tots els sentiments i per què no, gustos i desitjos, unes dates on totes les edats (no solament els més petits) hi són representades.

Agraïments i suport a les entitats, associacions, col lectius, colles i tots i totes aquelles persones que voluntàriament i amb tot l’ànim de fer poble i viure el poble, ho fan possible

Com diem en el títol d’aquest article, el futur el tenim en el present Hem de mirar enrere per saber d’on venim i decidir, i alhora aprendre on volem anar

L’any 2005 sembla que fos ahir, però ja en fa quasi 20 d’anys, i en aquests 20 anys hem augmentat en quasi 1 300 habitants, s’han consolidat barris com el Pla dels Vinyers o Pla dels Socs Hem augmentat amb serveis per adequar-nos a les necessitats, però continuem tenint reptes per davant

La mobilitat a peu i en bicicleta, en la comoditat i seguretat dels nostres veïns i veïnes de Sarrià de Baix, la connexió urbanística dels Vinyers amb la Rasa, la circulació i aparcament al Pla de l’Horta, són alguns dels punts del dia a dia que hem de treballar, i treballar-ho entre tots, malgrat diferents punts de visió, treballar per buscar un consens, pensant sempre en el màxim benefici i

benestar del nostre poble i la seva gent.

Les limitacions de creixement actual de Sarrià de Ter, tots les sabem, quedem encerclats en els 4 punts cardinals per Girona i Sant Julià, pel Ter i per la muntanya, amb la zona d’en Xuncla, la ruta dels molins, una zona privilegiada a preservar i protegir Aquest encerclament provoca al nostre entendre la importància en la presa de decisions per als sectors més importants, educatius, culturals, esportius, mediambientals, comercials urbanístics i industrials

Malauradament tot acaba en la part més freda, els números, els euros, la capacitat que hi ha per invertir, per mantenir i per millorar, la dependència de les administracions superiors és total i dona poc marge de maniobra, però no podem fer-ho servir com a excusa, hem de buscar fórmules de millora econòmica per al nostre futur

Hem de ser clars, una població amb 5 200 i escaig habitants, amb pavelló, camp de futbol, piscina, teatre, centre cívic, CAP, locals socials, ràdio municipal, policia local, servei de brigada, escola bressol, escola primària, institut de secundaria i batxillerat, molt poques poblacions poden dir dins la província de Girona que té tots aquests serveis i instal lacions, i això té un cost, però també té un benefici, benestar i poder fer de tot al nostre poble

Tenim 3 zones que a curt o mitjà termini s’acabaran desenvolupant, les 2es parts del Pla dels Socs i Cobega i els antics magatzems del Lecta Aquí també hi podríem

incloure el sector del trèbol o els antics accessos de l’autopista (propietat del SEPE), les quals faran o farien augmentar considerablement el nombre d’habitants: podrem donar servei a totes les necessitats de la població?, les zones verdes es veuran reduïdes?, habitatge social i per al jovent? i el tram de finançament de les administracions publiques cap al nostre poble serà suficient?, en les noves construccions hi haurà emprenedors/es per crear petit comerç, comerç o empresa?, són moltes preguntes, però són reals, i de ben segur que hi ha moltes respostes o visions particulars o divergents, però és ben clar que hem d’obrir el mapa i començar a treballar en les decisions de quin poble volem, com el volem treballar en el present per preparar-lo per al futur Tenim sobre la taula tot el projecte d’Agenda Urbana 2030, amb aportacions dels veïns, entitats i organismes, veurem quin camí segueix aquesta agenda. Els projectes estatals també depenen dels colors que governin a la Generalitat o a Madrid, i aquelles aportacions i visions consensuades també les haurem de seguir treballant i defensant o, si més no , estar amatents en quin recorregut i compliment tindran, perquè és clar que la pacificació de l’avinguda de França és important i necessària, però no ha d’esser l’eix principal per un poble que històricament ha estat i està travessat per autovies, autopistes i xarxa TAV

Per tant, a mesura que vagin avançant aquests projectes, més que mai haurem d’aportar, pensar, consensuar i treballar per aquest futur n

I n s t i t u t S a r r i à d e T e r

La Setmana cuLturaL

SacSeja L’inStitut

Albert Bayot Director de l’INS Sarrià de Ter

Any rere any, durant els darrers dies abans de les vacances de Nadal, a l ’ i n s t i t u t d e S a r r i à organitzem la Setmana c u l t u r a l , u n s e g u i t d e j o r n a d e s c a r re g a d e s d’activitats que pretenen acostar la cultura a l a n o s t r a c o m u n i t a t . D u r a n t q u a t re d i e s a b o rd e m d i v e r s o s àmbits relacionats amb les humanitats. Així, la música, l’art, la dansa i la literatura, juntament amb el conjunt d’actit u d s i v a l o r s q u e l e s articulen, se situen al centre de la nostra proposta educativa.

Entenem la cultura com l'ànima de la nostra societat, com tot allò que ens diferencia i ens fa únics L’expressió creativa ens ajuda a definir qui som i ens ajuda a veure el món a través dels ulls dels altres En conseqüència, el projecte educatiu del nostre centre, des de la seva implementació el setembre del 2019, inclou el tractament de les humanitats i la cultura com a eixos vertebradors

e s p a i e s c o l a r

A 1r d’ESO es van organitzar diferents tallers, entre els quals van destacar els d’escriptura creativa, dansa folk, ioga, cuina amb xocolata i Scrabble (el popular joc de tauler lingüístic); a més del de primers auxilis

L’alumnat de 2n va aprofitar per visitar el castell gòtic de Montsoriu, que permet evocar com era la vida en un dels grans castells de l'edat mitjana Al llarg de la setmana també van participar en tallers de dansa escocesa

El joc del Bèlit al camp municipal d'esports Antonio Moratalla i Triguero

i rumba, van realitzar un taller de papiroflèxia i van practicar el joc del Bèlit (el tradicional joc de carrer que està recuperant-se al barri de Sant Narcís de Girona)

Els de 3r, aprofitant l’actuació «Home sweet home», emmarcada en el projecte «5 days to dance», l’alumnat va dissenyar i organitzar una gira per representar la peça en diferents localitats del país

En el cas de 4t, la Setmana cultural es va articular a partir dels dos pilars de les tutories: l’orientació postobligatòria i el servei comunitari D’entre altres activitats, durant aquests dies els alumnes van visitar la Fundació Els Joncs i van organitzar i impartir tallers formatius als seus usuaris També van rebre la visita de l’escriptora Maite Carranza, autora d’Una bala per al record, la novel la llegida per l’alumnat al llarg del 1r trimestre i van visitar la Facultat de Lletres i l’Escola Politècnica de la UdG n

Un grup d’alumnes de 4t comparteix estona de joc amb usuaris d’Els Joncs

L’alumnat de 4t va visitar la Fundació Els Joncs

L’escriptora Maite Carranza va impartir una xerrada sobre la novel la Una bala per al record

FeStiVaL De naDaL 2023

Comissió de Festes de l’Escola Montserrat

Com cada any, la millor manera per acabar el trimestre és fent el Festival de Nadal. Enguany es va celebrar el dimecres 20 de desembre al pavelló de Sarrià de Ter.

Aquest any el vam titular “Dancing Christmas” i tot l’alumnat de l’escola va ballar cançons nadalenques en anglès La funció, com cada any, va començar amb els parlaments per part del senyor Isaac Ramió, alcalde de Sarrià, la senyora Montserrat Xandrich, directora de l’escola, el senyor Joaquim Rodríguez, regidor d’educació de l’Ajuntament de Sarrià i les senyores Klani Espinal i Anaïs Martínez, membres de l’AFA Seguidament el claustre de l’escola va iniciar el festival amb una divertida i marxosa actuació que va donar pas als balls de totes les nenes i els nens de l’escola

La presentació va córrer a càrrec de l’alumnat de 6è que van conduir el festival, tot empatitzant amb les escoles d’Ucraïna

Es va tornar a repetir el format de festival igual que el curs passat, així doncs hi va haver dos torns: un primer torn amb les fantàstiques actuacions de l’alumnat d’infantil, cicle inicial i de sisè i un segon torn on vam poder gaudir dels immillorables balls dels grups de cicle mitjà i superior Aquesta festa porta molta feina conjunta de l’Escola, l’Ajuntament, l’AFA i la comissió de Festes i cada any ens superem, per tant, esperem continuar amb les mateixes ganes i il·lusions durant molts anys n

Isaac Ramió, alcalde de Sarrià de Ter, Joaquim Rodríguez, regidor d'ensenyament i Montserrat Xandrich, directora de l'escola Montserrat

Els i les presentadores de l'acte. Fotos Escola Montserrat

I3A

I3B

I4A

I4B

I5A

I5B

1rA

1rB

2nA

2nB

3rA

3rB

4rA

5èA

6èA

6èB

5èB

4rC

eL moViment i eLS eSpaiS De joc

Nuri Senen, Mónica García, Laura Aguilar Educadores EBM Confetti Infantil 1

Al llarg del desenvolupament motriu els infants passen del gateig a la posició vertical, a c a m i n a r, a v o l e r e n f i l a r- s e , córrer i saltar... només necessiten que l’entor n i un adult a t e n t a c o m p a n y i a q u e s t e s experiències.

En aquesta franja d’edat els infants tenen molta curiositat i això els desperta la necessitat d’exploració

A través del moviment lliure l’infant pot ampliar el coneixement sobre si mateix, les seves possibilitats, fer nous aprenentatges, descobrir diferents maneres de relacionarse, descobrir el món que l’envolta i créixer en la seva autonomia

Aquest moviment espontani serà per a l’infant la base per tenir un bon autoconeixement, un bon desenvolupament motriu, cognitiu i social

A l’escola bressol creiem que els infants són capaços d’assolir per ells mateixos totes les habilitats motrius Els oferim un espai segur amb materials i estructures que s’adaptin al seu moment maduratiu i puguin promoure el seu desenvolupament En l’espai de l’aula oferim estructures que afavoreixen els moviments com: pujar, baixar, escalar, entrar i sortir d’una caixa, estructures que permeten explorar les capacitats del seu cos Mica en mica i amb la repetició, els moviments dels infants es tornen més coordinats i harmònics i van desenvolupant habilitats cada vegada més complexes

Les pilotes, caixes, estructures per enfilar-se, carretons per arrossegar, que pot trobar en el pati ofereixen nous reptes que de mica en mica va assolint

No hi ha una edat per anar superant les diferents etapes, cada infant va al seu ritme i té una evolució motriu individual, amb el temps van aconseguint i aprenent els límits del seu propi cos

Perquè l’infant pugui moure’s amb llibertat és necessari establir una relació de confiança educadora-infant L’infant necessita que l’adult li permeti explorar l’entorn amb seguretat, sense anticipar les accions i que estigui present, acompanyant, observant, al seu costat si ho necessita Sentir el “tu pots” reconforta l'infant

L’infant poc a poc anirà trobant la manera d’anar superant les diferents dificultats amb què es troba, millorant les seves habilitats i conquerint més autonomia.n

e s p o r t s

LA JUNTA DIRECTIVA

DE

LA UES TANCA

EL SEU MANDAT AMB LA SATISFACCIÓ D'HAVER FET BÉ LA FEINA

Lídia Bonilla i Ventura Àrea Social de la UES

L’antiga i la nova Junta de la UES

Després de 6 anys intensos es tanca una etapa marcada per l’ascens a divisió d’Honor Plata durant tres temporades, la consolidació de Josep Espar al capdavant de l'àrea esportiva com a entrenador del primer equip i director esport i u , l ’ è x i t d e t e n i r e q u i p femení a totes les categories i haver millorat les instal·lacions esportives deixant l’entitat sanejada econòmicament .

La filosofia de la direcció de la UES ha sigut treballar per als equips de base perquè són ells qui formaran, en el futur, els primers equips de la casa La feina de Víctor Espeso com a coordinador encarregat d’organitzar els tornejos, preparar calendaris de partits, gestionar les jornades de portes obertes, entre altres tasques, ha estat un dels punts clau d’aquest èxit

Val a dir, que la majoria d'objectius s'han assolit satisfactòriament tot i que esportivament queda recorregut per fer

Joan Llunell, president del club, conjuntament amb Xavier sors, Sílvia Vilanova. Maria Albarracín i Lidia Bonilla, durant l'assemblea en què es va produir el cessament de la junta i el nomenament de la nova Fotos Jordi Rispau

ELS MEMBRES DE LA JUNTA

En Joan Llunell, com a President del club, ha estat al capdavant d'un equip que ha pres les decisions de manera conjunta però que ha treballat dividit en àrees perquè cada departament pogués centrar-se en el seu àmbit

En Jordi Paretas, que ha dut la vicepresidència la major part del temps, ha sigut l’encarregat de parlar amb els mitjans de comunicació, de tirar endavant el Canal UES a Youtube fet que ha permès retransmetre els partits del primer equip i ha creat el canal de

twitch, molt actiu i de molta ajuda sobretot en temps de pandèmia. També

Per la seva banda, l’Albert Viñolas secretari i responsable de compres, també ha estat pendent de l’àrea esportiva i ha fet de delegat de diversos equips durant aquests anys

En Joan Llunell és qui s’ha encarregat de la relació amb les federacions i amb les altres administracions públiques i juntament amb la Sílvia Vilanova s’han ocupat dels afers econòmics, administratius i de mobilitat dels equips del club

En Guillem Mallola ha sigut l’enllaç comunicatiu entre el cos tècnic, les famílies i la junta, també ha sigut l’encarregat de gestionar les qüestions mèdiques i la veu que ha presentat els jugadors del primer equip a cada partit que s’ha jugat a casa

La funció social del club és, després de l’esportiva, la més important per l’entitat i és per això que sempre s’ha estat vinculat al poble de Sarrià i a les activitats que s’hi han fet En Dani Casas, la Cristina Capell i la Lídia Bonilla han conduït l’àrea comunicativa i l’àrea social; també han donant a conèixer els resultats dels partits i informat de les novetats del club a través de les xarxes socials.

La Maria Albarracín i en Jaume Pòrtulas, han sigut els encarregats de tenir a punt cada temporada el material i les equipacions dels esportistes dedicant moltes hores a aquesta feina En Jaume també s’ocupa de preparar i enviar les estadístiques de cada partit del Nacional a la RFEBM

En un pavelló privat, com el de la UES, el manteniment és una feina ingent que ha estat capitanejada per en José Arroyo, en Xavier Sors i en Julià Triguero Gràcies a ells i a la resta de col laboradors, especialment la d’en Jordi Palomeras, s’ha fet una gran tasca arreglant i adaptant als nous temps les instal lacions elèctriques, informàtiques i audiovisuals, muntant una nova canal, posant parquet nou i aixecant uns vestidors que han tingut un cost de 85 000 euros Les despeses han estat sufragades amb l’ajuda de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, la Diputació de Girona i en la seva major per la Unió Esportiva Sarrià

#juntsmésforts

Tots ells han dedicat de manera altruista, moltes hores a preparar i participar en moltes activitats que han permès deixar el club en una bona situació econòmica: les quines de Nadal, les barraques de Festa Major, els casals, els bars, la cerca de patrocinadors amb l’únic objectiu que la UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ sigui el club d’handbol que va néixer el 1977 i que no té data de caducitat n

T H E S A R R I À N E W S

LA INFORMACIÓ MÉS IN DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Quin bon dia per anar en descapotable, Jackie! (J.F.K)

Marrameu!

La incansable feina que estan duent a terme les entitats que es dediquen a la cura i atenció de les colònies de gats a nivell sarrianenc comença a ser visible. Si fa uns anys era corrent veure gats pel carrer amb aspecte deixat, malaltís i afamat, ara és tot el contrari. Els gats de carrer estan ben atesos, ben alimentats i amb les garanties sanitàries que toca Són gats simpàtics, lluents i gens esquerps.

Tota aquesta feina de voluntariat s’ha fet visible i és una realitat apreciable Fins i tot, ja hi ha qui parla d’efecte crida. Els gats ho fan saber als seus cosins d’altres famílies felines i ja s’ha pogut constatar la presència al poble d’espècies invasores com ara lleopards, panteres, jaguars i un tigre de Bengala. Venen de ves a saber on, atrets per les notícies que els fan arribar els moixos nostrats. n

Àgata Maula

TSN, afores

El Barça i l’hora de l’àpat

L’associació de restaurants i cases de menjar, el gremi de detallistes d’alimentació i la indústria agroalimentària en general s’estan plantejant una demanda conjunta contra el Barça. Sí, amables lectors, ho han llegit bé És a conseqüència de la

desastrosa temporada esportiva actual (sense perspectives de millora), que l’afició ha perdut la gana. Els resultats no acompanyen, els partits es perden, els punts no es sumen i els aficionats blaugranes –degut a les emprenyades- no dinen, berenen ni sopen en funció de l’horari de competició Les pèrdues van sent considerables i es veuen perillar comptes d’explotació i llocs de treball “Volem un entrenador que faci tornar els resultats i la gana, sobretot la gana!”, ha declarat a aquesta redacció un portaveu dels sectors afectats n

Jaume Budellbuit

TSN, Estadi Olímpic

Decisió controvertida

La simple elecció d’un proveïdor pot causar daltabaixos considerables. En ocasió de la recent Fira de Nadal, l’organització va programar l’elaboració culinària d’una sopa de pedres. Per motius que ara no venen al cas, tot i les recomanacions del departament de Geologia de la UdG, el comitè delegat va encarregar el proveïment de pedres a la pedrera de can Rubau Un grup enfrontat, partidari del quilòmetre zero, era favorable a anar-les a buscar a la pedrera de can Guilana, per allò de la garantia d’origen. Aquesta adquisició poc meditada ha causat malestar, friccions i no pas pocs

retrets entre ambdues faccions Aliens a tota aquesta polèmica, els veïns de Sarrià de Baix van gaudir de la sopa, de la festa i de la sobretaula Veieu-los a la foto, brindant per l’èxit de la festa amb moderada eufòria.n

TSN, Placeta de la Font

La reivindicació: qui no ha entès què

Tota una generació de becaris ens vam fer grans a l’ombra de l’eterna reivindicació del nostre venerable i recordadíssim Sam Enfot: “La gallina a l’olla!” Tantes pàgines exigint la retirada de la gallina, tantes nits sense dormir amb els nervis a flor de pell per si la gallina sí o si la gallina no. Ara, aquests desconsiderats de Parlem de Sarrià, ens plantifiquen al número 116 una portada gallinàcia en estricte sentit. Tites, tites, sembla que cridin. No tenen cap foto millor? Això no és de “recibo”! n Nolasc A Gat

TSN, Becari

Petra Roca