Parlem de Sarrià 115

TEM DE PORTADA . La nova residència per a la gent gran Can Casadevall, de fonda a residència per a la gent gran

AJUNTAMENT 51è Homenatge a la vellesa a Sarrià de Ter

ENTITTAT S. Cantaires de Sarrià, seguim fent camí Jubilus. Activitats per a la gent gran Carnestoltes

CULTURA Biblioteca Emília Xargay Revetlla de Sant Jordi La Cooperativa. Dia de l’ar t a Sarrià de Ter Teatre. Cicle Escenaris 2023

Llibres De la Cuba Colonial a la Catalunya profunda

L’ar t de parlar en public

Sala Dolors Xabé. Com es confecciona una exposició Fe d’errades

ESPAI 2 0 Acceptar les cookies? No gràcies!

DOSSIER D’HISTÒRIA Com pingüins a la Llera del Ter

L'ENTREVISTA . Anna Sala i Xargay

Seixanta-cinc anys a La Pastora

L’ULL DEL PONT “Pla de mobilitat supramunicipal i sostenible de Girona”

QUADERN D'APUNT S OPINIÓ.

JxS

ESPAI ESCOL AR Confetti Descobrim el jardí de l’escola

Escola Montserrat. XXI Exposició dia Internacional de la Dona Institut Sarià de Ter Aprendre en temps d’intel ligència ar tificial

ESPORT S UES FC Sarrià

THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter

Hi col laboren: Janina Martínez, Meri Raurich, Ricard Humet,Lurdes Casanovas, Desi Arasa, Montserrat Molar, Anna Sala, Presen Serrano, Joaquim Rodríguez, Narcís Farroni, Mònica Aymerich Edgar Castellanos, Irene Iglesias, Lidia Bonilla, FC Sarrià, Comissió Ciutadania Escola Montserrat, Mònica López, Aída Masdemont, Alex Llévana

Portada: Aquarel la de Josep Arnau

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 500 exemplars

e-mail: parlemdesarria@gmail com

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www parlemdesarria org

Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep brugada@gmail com

UNA NOVA RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN

Ha calgut la iniciativa privada per que a Sarrià de Ter s’inaugurés una residència per la gent gran Així com a França molts municipis tenen la seva Maison de retraite, a Catalunya hi ha pocs municipis que comptin amb aquest equipament Quan es va inaugurar l’edifici del Coro, l’any 2006, ja es preveia que fos un centre de dia, amb tot de serveis per a la gent gran Al final, degut a les limitacions de l’edifici, la gestió municipal es va orientar a determinats serveis, sense poder comptar amb atenció tot el dia, ni tampoc amb servei de menjador D’altres locals al poble, també serveixen per a activitats de la gent gran, gestionats des de l’associacionisme, sense posar èmfasi en les cures sinó en les relacions socials

El Centre Residencial del Gironès, omplirà un gran buit, sobretot per a les persones amb un grau alt de dependència, quan necessiten de vigilància i atenció constant Un centre al cor del poble, que permetrà als usuaris i als seus familiars mantenir una relació propera

Al mateix temps, s’ha rehabilitat un edifici històric que tenia la façana catalogada i la propietat, amb molt d’encert, ha optat per mantenir la decoració de l’interior més rellevant, servant l’essència del que era l’antiga fonda i carnisseria de can Casadevall

COM PINGÜINS A LA LLERA DEL TER

Amb aquest títol, la Montserrat Molar ens endinsa als difícils anys que va viure quan era una nena, quan la guerra encara no havia acabat, frontissa amb l’entrada a la maduresa en una edat primerenca La tristesa per les pèrdues de persones estimades, els canvis en l’entorn, la vida en general, proporciona un relat ple de matisos, de records, barreja de fets històrics amb d’altres costumistes de com era la vida al poble, al carrer, enterbolit per les males noticies que arribaven una rere l’altra

RELLEU A CA LA PASTORA

Un altre canvi de direcció, aquesta vegada amb continuïtat de negoci Els amos del restaurant la Pastora es jubilen i el traspassen a d’altres emprenedors que de ben segur continuaran amb la mateixa línia de servei i el saber fer que els ha caracteritzat La Dolors i en Joan Coch, fills dels fundadors Pere Coch i Pepita Roch, han mantingut la brasa iniciada fa 65 anys pels seus pares, amb la intensitat que la cuina casolana requereix Queden enrere milers d’estones gratificants, compartides amb clients que tornaven cada dijous, atrets per l’arròs a cassola Bona cuina!

ENTREVISTA I COMENTARI DE LLIBRES

En aquest número a més de les seccions habituals, hi podreu llegir també una entrevista que va fer en Jordi Duch a l’Anna Sala, la directora de la nostra Biblioteca Emília Xargay. També hi trobareu un comentari d’una novel la històrica, El metge de Lillet, pensada, documentada i escrita pel periodista vinculat a Sarrià, en Jordi Mercader i el comentari pertinent del llibre, No et tallis, demana la paraula de Toni Ruscalleda que va presentar a la biblioteca el professor Josep Brugada

e m a d e p o r t a d a

LA NOVA RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN

L’any 2009 vàrem obrir el Centre de Dia

tGirona que es troba ubicat a la ciutat de Girona a l’avinguda d’Àlvarez de Castro, 5

Aquest servei ha estat un èxit i això ens ha portat a voler créixer i iniciar un nou servei de residència assistida per a persones grans amb necessitats de suport a l’autonomia

La voluntat és poder atendre les necessitats de les persones amb dependència, mantenint les seves referències de vida, en el seu entorn personal, familiar i comunitari pròxim, amb una

mirada integral i acompanyant i escoltant els seus desitjos i les seves necessitats

Entenem que l’aposta per la qualitat es garanteix amb un treball de proximitat, en entorns cuidadors, on la persona pugui ser atesa i no li suposi un canvi d’estil de vida i que pugui seguir connectada amb el seu entorn Per això cal dotar de serveis els territoris que no disposen d’atenció especialitzada a la dependència

Finalment creiem en la inclusió de la família, la comunitat i la xarxa social de les persones en les atencions personals

L’ e m p re s a S i n e rg i e s p e l Benestar és una empresa q u e h e m c re a t l a I s s a Danés Creus i Janina Martínez Prada. Totes dues som treballadores socials i hem dedicat la nostra vida laboral a l’atenció a les persones . La nostra empresa la formen professionals amb experiència en l’atenció a les persones grans en situació de dependència i la nostra finalitat és oferir serveis de qualitat, amb metodologia de treball interdisciplinari i centrat en la persona, amb un model d’atenció molt proper, flexible i de qualitat.

REFERENTS AL TERRITORI EN ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA

Sarrià de Ter disposa com a municipi d'una xarxa d'atenció a les persones grans exemplar Aposta per l'atenció al procés d’envellir i fa l'acompanyament des de l’Administració local amb la creació d’una important xarxa d’activitats i professionals que treballen en aquest àmbit amb polítiques d’inclusió de les persones grans en la vida del municipi

Les persones majors de 65 anys, però, tenen necessitats i situacions personals diverses, i

Janina Martínez Prada

Inauguració del centre residencial Gironès, amb la presència d’autoritats, el 24 de març de 2023 Fotos Ajuntament de Sarrià de Ter

cada vegada més cal que es pensi en una oferta variada d’atencions

Amb la voluntat d’atendre el col lectiu de persones grans en situació de dependència, i tenint l’oportunitat d’oferir a Sarrià de Ter el servei de residència assistida i, properament, centre de dia, Sinergies proposa cobrir el servei de residència assistida i crear un marc de col laboració amb l’Ajuntament per obrir un centre de dia

Amb l’objectiu que les persones que s’atenguin als serveis no es desvinculin del municipi i dels seus veïns, tant la Residencia com el centre de dia, tindran un emplaçament cèntric al municipi, amb proximitat als serveis, que faran que les persones puguin accedir fàcilment als serveis sense perdre el vincle amb la comunitat, mantenint les relacions personals i de veïnatge

Farem aposta també per treballar la imatge digna de les persones grans amb dependència al territori, explorant possibles relacions amb entitats, escoles, instituts i fent que el centre sigui obert a la comunitat, a partir de xerrades, compartir experiències, celebracions locals

La implicació i el conveni amb les entitats locals, així com amb centres de pràctiques del territori donaran a conèixer la tasca i a normalitzar les situacions de dependència

APOSTA PER LA QUALITAT I LA MILLORA CONTINUA

Els plans de millora de la Residència seran avaluables i adaptats a les necessitats que es presentin en cada moment.

El sentit del pla de millora recau en la recerca de l’excel·lència en l’atenció a les persones, però també en el compromís amb la comunitat, les persones que treballen al centre i les administracions a les que proveïm de serveis Per això introduirem també la valoració i propostes de tothom amb qui mantinguem una relació o sobre els que la nostra intervenció afecta

La implicació amb la comunitat, la Responsabilitat social corporativa, donaran sentit a la qualitat més enllà de la qualitat tradicional, entesa només com la consecució del benestar de la persona que atenem Per això, les nostres línies de treball vetllaran per la qualitat assistencial, però també per la vinculació social, amb el medi ambient i treballarà amb criteris d’eficiència i eficàcia.

Les noves tecnologies, la formació continua del personal, els models innovadors d’atenció, les col laboracions i els convenis de relació amb entitats municipals són eines per arribar a l’excel lència de l’atenció.

L’essència de crear un espai que sigui substitutiu de la llar, però que no desvinculi les persones i segueixi donant sentiment de «ser a casa» s’aconseguirà amb la creació d’espais diferenciats, que permetran petits grups de convivència, segons afinitats, necessitats, on s’integraran espais íntims i individuals, amb els de les visites i els comunitaris, que permetran que les persones que hi viuen es puguin relacionar

Conscients que els canvis que s’han donat els últims temps, principalment relacionats amb la COVID, han demanat mesures d’atenció diferents i amb capacitat d’adaptació ràpida als canvis, els espais físics del centre permeten adaptar-se a criteris d’aïllament, seguretat i prevenció de transmissió de la malaltia si calgués fer un replantejament de les situacions de manera urgent.

APOSTA PER A L’ATENCIÓ A LA PERSONA I EL TRACTE PROPER

Ja fa uns anys que els centres assistencials d’atenció a la dependència al nostre país han canviat el seu model tradicional d’atenció, centrat en la institució, per uns serveis d’atenció centrats en la persona Al Centre Residencial Gironès, aprofitant que

és de nova creació,

Janina Martínez i Issa Danés, de l’empresa Sinergies pel Benestar, amb persones convidades a l’acte. La regidora de la gent gran, Desi Arasa, l’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, la delegada de la Generalitat, laia Cañigueral, el conseller de drets socials, Carles Campuzano, Assumpció Vila, representant de la revista Parlem de Sarrià

s’implementarà aquest model des dels seus inicis, el que farà que la participació en l’organització i el funcionament del centre, tant de l’usuari com de la seva família sigui clau per aconseguir el benestar de les persones que hi viuen

En aquest sentit, la integració del centre al centre del mateix

municipi, la proximitat amb la resta de serveis i el nombre de places (no serà un centre massificat) seran facilitadors per aconseguir i mantenir el vincle personal i social, tan important en els desitjos de les persones grans.

Malgrat la implicació de les famílies i les persones ateses en les decisions que afectin a nivell

Interior de la nova residència, ja equipada Fotos Ajuntament de Sarrià de Ter

personal, potenciant l’autonomia i l’autodeterminació, i al funcionament del centre adaptant aquest a com volen ser ateses en cada moment, caldrà marcar línies de treball que permetin la bona implementació del model

En aquest sentit, es tindrà present:

• Caldrà definir el model ACP propi del centre i poder explicar-lo al personal que iniciï tasques professionals al centre Per això, a la contractació de personal es valoraran les aptituds per adaptar-se al model i també la formació especifica en el model (validació, DCM, històries de vida)

• Des del primer dia en funcionament, el centre treballarà amb la figura del professional referent, inclourà la persona atesa i les famílies a les reunions del PIA, i tindrà una comissió d’avaluació de desenvolupament del model

• Es promouran sessions de formació, conscienciació i reciclatge en aquest model

• Es faran les valoracions periòdiques del model AVANZAR de Teresa Martínez de manera anual

• Els tindrà especial sensibilitat en aspectes relacionats amb l’ètica, l’autonomia i la presa de decisions

• S’inclourà un protocol d’atenció a la diversitat religiosa, racial, sexual i cultural que reconegui cadascuna de les opcions i que en respecti les creences i les necessitats concretes d’intimitat, culte

• El programa d’activitats del centre i l’horari s’adaptarà a les propostes i demandes de les persones ateses i inclourà la relació amb l’exterior i la comunitat

OFERTA DE SERVEIS

La residència per a gent gran Centre Residencial Gironès oferirà el servei de residència assistida per a persones grans, amb un total de 36 places. El servei es prestarà en un edifici situat al centre de Sarrià de Ter,

rehabilitat i adaptat a les necessitats de les persones que hi visquin, mantenint l’essència de l’edifici i la seva integració al nucli històric de Sarrià, en habitacions d’ús individual i doble, segons la disponibilitat, garantint el màxim la seva autonomia i la seva intimitat, en un entorn pròxim a la comunitat i als serveis propis de l’entorn

Oferint, a més, la continuïtat del projecte vital i acompanyant en la presa de decisions en la seva voluntat de com volen viure

Servei de residència assistida

Servei d’acolliment residencial amb caràcter permanent, que ofereix una atenció integral a les activitats de la vida diària, amb supervisió i acompanyament constant, i que té com a objectiu garantir el manteniment del grau d’autonomia personal i social, i facilitar un entorn substitutiu de la llar

Servei de residència assistida temporal Servei d’acolliment residència temporal adreçat a persones grans en situació de manca d’autonomia personal, que són ateses en el seu entorn familiar i que per una situació personal, familiar o de salut requereixin d’un ingrés al servei de manera temporal

En tots aquests serveis hi ha inclosos:

• Suport a l’autonomia i acompanyament a les activitats bàsiques 24 hores al dia

• Servei d’infermeria

• Servei mèdic

• Servei de fisioteràpia, per a la prevenció i rehabilitació física i funcional

• Teràpia ocupacional, per al suport a l’autonomia i el seguiment d’ajudes tècniques

• Educació social, per al seguiment de programa lúdic i contacte amb la comunitat

• Servei de psicologia Seguiment i valoració de demències i deteriora-

ment cognitiu

• Treball social, per acompanyament i suport a les famílies

• Professionals referents de prevenció en riscos laborals, bones pràctiques d’higiene, salut emocional

• Espais propis, íntims i reservats en cadascuna de les plantes

• Servei àpats propi

• Servei de bugaderia

• Voluntariat

A més s’inclouen com a serveis complementaris:

• Perruqueria

• Podologia

• Acompanyament a visites mèdiques d’especialistes i suport a l’hospital

QUINS COMPROMISOS ADOPTEM

• Formar part dels serveis d’atenció a la dependència de Sarrià de Ter

• Crear una estructura organitzativa basada en el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP)

• Escoltar i mantenir els desitjos i plans de vida de les persones ateses i ajudar a poder realitzar-los

• Crear espais físics que generin la sensació de continuïtat d’estança a la llar

• Generar espais que potenciïn les capacitats socials de les persones ateses i que en permetin la seva participació en el funcionament diari del centre

• Potenciar la participació en la vida de comunitat del territori i incloure les activitats municipals en les activitats del centre

• Formar i crear perfils professionals d’acord amb la visió ACP

• Incloure a les famílies i potenciar la seva participació en el funcionament quotidià del centre

• Mantenir eixos de treball en relació al pla de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) que inclogui millores continues en relació a les residències inclusives amb el col lectiu LGTBIQ+ i la diversitat cultural, la

inclusió de les persones amb diversitat funcional als llocs de treball, el valor ètic de les cures, millor gestió de recursos per millorar el medi ambient i el compromís de treball en les mateixes línies estratègiques en RSC dels nostres proveïdors

L’EDIFICI

Per a nosaltres era molt important trobar una bona ubicació per poder crear el servei de residència A principis del 2019 ens va sorgir la possibilitat de poder adaptar la Fonda Paladio Casadevall de Sarrià El fet de venir a Sarrià ens feia il·lusió ja que la vida de poble i la proximitat dels serveis pensem que seran factors que ens ajudaran a formar part de la comunitat. El primer dia que vàrem veure l’edifici ja vàrem saber que seria casa nostra ! La façana, l’entrada amb el mostrador de la carnisseria, les rajoles, la història de la casa i els records que es palpen amb petits detalls, fan que sigui una casa

amb vida i amb una història pròpia arrelada al poble

És un edifici inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Béns Culturals, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local Aquests plus ens ha suposat a tots un repte important ja que tant els arquitectes com els constructors han hagut de buscar solucions imaginatives per poder adaptar l’edifici a la normativa que requereix una residència geriàtrica Hem respectat al màxims els valors arquitectònics com la façana, els terres amb les rajoles hidràuliques antigues, les voltes catalanes dels sostres, tot i que alguna volta no la vàrem poder salvar ja que no haguéssim pogut complir la normativa del sector, les piques de pedra de l’entrada i el passadís , el pou amb un sistema d’extracció d’aigua que hem conservat tal i com era d’origen, les rajoles decoratives de la zona del pou, els llindars de les finestres de pedra Hem reutilitzat tots els materials

que hem pogut tornant-los a donar vida com són les portes de ferro, les baranes, la porta de fusta de l’entrada , rajoles Per altra banda hem hagut de treure els safarejos del jardí per poder crear una sortida amb rampes També hem millorat tots els sistemes d’aïllament i les estructures mantenint les formes originals el màxim possible

Cada metre ha estat pensat i repensat Amb imaginació i moltes ganes hem anat cosint un espai diferent, original on no hi ha sensació de centre o institució ja que totes les habitacions són diferents i on hi ha molts racons on poder gaudir de bona companyia o estar sol . Tenim 16 habitacions dobles i 4 habitacions individuals, cuina, menjador, sales de descans, gimnàs, infermeria, perruqueria La terrassa interior i el jardí se sumen a aquests espais on fer una vida el màxim semblant a viure a casa, una casa gran, ja que tenim més de 1 000m2 per gaudir i viure n

5% dte.*

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables...

CAN CASADEVALL DE FONDA A RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN

En la revista Parlem de Sarrià n. 10 de l ’ a n y 1 9 9 5 , v à re m p u b l i c a r u n a r t i c l e sobre les Fondes del carrer Major, amb dades de can Casadevall que ens varen proporcionar la propietària, Carme Serra, vídua de Josep Casadevall Batallé i la seva cunyada, Carolina Casadevall Batallé, veïna, vídua del flequer Pere For nells.

MEntre els seus records personals, les dades del registre de la propietat, de l’arxiu de l’Ajuntament de Sarrià i de l’arxiu Parroquial, vàrem poder rescatar la memòria de la que havia estat una de les fondes més importants del poble

A Sarrià de Ter, en el s XIX, trobem referències de quatre fondes: la fonda de can Casadevall, abans fonda Duran; la de can Carreras o can Róssa, abans fonda Serra; l’Hostal del Sol i l’Hostal Nou de la placeta El carrer Major, on es trobaven situades aquestes fondes, era la via principal del camí Reial de Madrid a França i el Pont de l’Aigua era l’únic pont que hi havia per creuar el riu Ter. A banda, per entrar a Girona s’havien de pagar drets de peatge o de pontatge, els quals es mantenen fins a 1863. Si no es volia pagar, s’ha-

via d’anar cap a Sant Ponç de Fontajau fins a trobar un gual per passar el riu Ter

Francesc Costa Oller, en el seu llibre El camí Real de Barcelona a França Del s XII al s XIX diu, quan parla del poble: “El camí és ara carretera i ens porta a passar el Ter, i a l’altre costat un nou conjunt de cases que acompanyaven la ruta francesa, però es tracta d’un altre poble Aprofitant que s’havia de passar el pont per força aquí es va establir una altra caseta per recaptar el portazgo És Sarrià, que comença a prendre forma en acabar el segle setze, amb l’agrupació de poques cases a l’entorn de la ruta de França Gent d’oficis dedicats als que hi passen, el fuster que repara carros, el baster, el ferrer, els hostals. L’indret tot i que era lloc de trànsit obligat va anar fent la viu-viu fins a mitjan segle divuit quan els de Sarrià troben la manera de fer nego-

ci. Diego Alejandro de Gálvez explica el 1755 que el veïnat “por ser libre de toda construcción se va aumentando considerablemente. Todas las más de sus casas son nuevas y en ellas se vende cuanto se puede desear”

Assumpció Vila

Can Casadevall, o can Jordi de cal Rei, en una foto de 1995 Foto A Vila

Un rètol de ferro amb el lema “Posada de la Viuda Batallé”, que va anar a parar a la runa Foto: Josep Brugada

Wilheim

Humboldt, el 1800, també en parla “Qué prospero es aquí todo el país! Lo noté en el hecho que incluso en Sarrià vi una pasteleria que, como es corriente aquí, al mismo tiempo tenia bujías Sarrià queda en una llanura bastante grande que està rodeada por colinas y montañas y parece ser muy fecunda”1

El carrer Major de Sarrià, nascut a redós del pont, és un barri nou, del barroc, que a mesura que augmenta el trànsit va creixent per donar servei als viatgers

El cas de la fonda Casadevall és un dels que tenim més documentació A la llinda de pedra del portal de can Casadevall hi ha una inscripció que diu GERONI DURAN 1801 i a l’entrada contigua, on abans s’hi tancava un carruatge, hi posa l’any 1755 En Geroni Duran el trobem també relacionat en un llistat de pagaments al Capità General del Principat de Catalunya, Francesc Copons, de desembre de 1815, fet per Geroni Duran i també per Onofre Turrós, aleshores batlle de Sarrià de Ter 2

Amb la Guerra del Francès, durant el setge de 1808, les tropes franceses acamparen vora el Pont de l’Aigua, establint-se majoritàriament a l’església i a les fondes del carrer

Els seus habitants anaren a Girona, dintre la ciutat emmurallada

“A les acaballes del primer setge, el poble de Sarrià estava envaït i dominat pels exèrcits de Napoleó

que comandava el general Duhesme

Els sarrianencs havien anat a la defensa de Girona Hom havia abandonat les seves cases, les masies i la sort del poble no era altra que la misèria, el saqueig i la desolació L’Església nova de la població, la parròquia de Ntra Sra de Misericòrdia, aixecada pocs anys abans amb esforç i tenacitat pels seus parroquians es va convertir en aquelles dates en magatzem d’intendència de les tropes que comandava P G Duhesme ”3

Josep Brugada documenta dos batlles de Sarrià durant l’ocupació napoleònica El primer, en Baldiri Farró, el que havia estat el gran benefactor de la construcció de la nova església, i que, a l’inici del setge, commina els sarrianencs a deixar les seves pertinences i anar dins la ciutat fortificada Més endavant, ja durant el govern de José Bonaparte, el nou batlle fou Josep Serra

Els Duran s’emparenten amb els Turrós i, durant anys, les dues fondes, can Casadevall i l’Hostal del Sol són regentades per ambdues famílies, així com la quadra, on hi ha les cavallerisses

El fill de Geroni Duran Rigall i de Magdalena Portillo, en Baldiri Duran

Jean François Peyron, el 1777, diu que Sarrià “és ple de botigues i d’artesans de tota mena” i

von

2 Revista Poble n 17 de 1981 article de Josep Brugada

3 Josep Brugada a Sarrià, el paper de la història. Pàg 156

Pati i quadres de can Casadevall 1995 Foto A Vila

Carme Serra Comalada, al pati de can Casadevall Foto A Vila

Carme Serra i Anna Ma Fornells Casadevall, al menjador de can Casadevall, quan l’entrevista de l’any 1995 Foto A Vila

Portillo, es casà amb Magdalena Turrós Valls, filla d’Onofre Turrós i Margarida Valls. L’any 1813 nasqué Salvi Duran Turrós, l’hereu que seguirà la nissaga familiar Cal suposar que durant l’ocupació napoleònica se’ls deixà tornar a les seves propietats, que segurament hagueren de refer Quan s’anomena el seu ofici es parla d’ostaler, vivander i mesonero Es tracta de dues famílies, molt vinculades al poble, que dominen els negocis, tant de fondistes, revenedors de vins i oli, flequers, manteniment de les cavalleries En fi, tots aquells negocis vinculats amb la restauració i el pas de les tartanes i de les diligències al carrer Major de Sarrià de Ter Per entendre’ns, al segle XIX, el carrer Major de Sarrià devia semblar La Jonquera si fem el símil del tràfic de carruatges amb el de camions

En el cens de 1854 de l’Ajuntament de Sarrià de Ter4, viuen en la casa del carrer Major, núm 16, la mare vídua Magdalena Portillo, amb 80 anys, en Baldiri Duran Portillo, amb 63 anys, la seva segona dona Rosa Cristià Oliveras5, de 61 anys, dos fills, en Josep Duran Cristià de 22 anys, en Baldiri Duran Cristià de 20, i el fill de l’anterior matrimoni, Salvi Duran Turrós, de 38 anys, amb la

seva esposa, Magdalena Cat, de 34 anys, amb sis fills petits

En les relacions per contribució industrial es relacionen dos Baldiri Duran, el més gran, Baldiri Duran Portillo, pare de Baldiri Duran Turrós, que regenten les dues fondes i diversos negocis

Quan va morir Baldiri Duran Portillo, l’any 1859, la fonda passà a Salvi Duran Turrós, però ho serà per poc temps, ja que aquest ven la finca del carrer Major, n 19 (abans 39) al matrimoni de Sarrià de Ter, Jordi Batallé Bosch i Teresa Palahí Brusosa, el maig de 1877 La família Batallé és coneguda al Pont Major com a “cal Rei”, d’aquí el sobrenom d’en Jordi de cal Rei que ha acompanyat sempre els propietaris de la finca de Sarrià de Ter Jordi Batallé, en el cens de 1867, ja figura com a mesoner. En aquests anys, en la contribució industrial, en Jordi Batallé Bosch tributa per la fonda amb carruatges i per un forn de pa i els germans Salvi i Baldiri Duran Turrós tributen per una fàbrica d’aiguardent el primer i per carretes de transport el segon

En el document de la compra venda per la fonda, descrita com a casa amb un pis, pati per quadres i hort al darrera, figura que els compradors hauran de mantenir el sen-

der al darrera conegut com el “Camí de les moreres”

La finca passà a la filla Dolors Batallé Palahí, com a dot matrimonial quan es casa amb el sarrianenc Patllari Casadevall Xifra, el qual procedeix de la carnisseria regentada per Patllari Xifra, uns metres més amunt de carrer El matrimoni se celebrà el 30 d’agost de 1897 Jordi Batallé ja havia mort i qui regentava el negoci era la seva vídua, Teresa Palahí, o vídua Batallé, tal com es veu en un antic rètol que es conservava a la casa, la qual manté l’usdefruit de la finca Teresa Palahí va morir l’any 1920

L’any 1922, Patllari Casadevall, essent batlle del poble, inicià una reforma contundent de la finca, que consisteix en pujar un pis i fer una nova façana, una obra duta a terme pel mestre d’obres Josep Pagès, (en Jacas), l’avi de l’ Emília Xargay Pagès. Demana el permís a l’ajuntament, el qual li concedeix “siempre y cuando no se invada la via pública ni se perjudique al público ornato, y que toda vez que la calle es además carretera general de Madrid a la Junquera, pase el expediente de la Jefatura de Obras Públicas por lo que pueda afectar a dicho ramo”

Dins la finca es manté l’antiga

4 Arxiu Històric Girona AHG Fons Ajuntament de Sarrià de Ter Cens 1854 digitalitzat

5 Els Cristià Oliveras eren els antics propietaris de la fonda Carreras o can Róssa, que passà de Teresa Cristià Oliveras al seu fill Joan Serra Cristià La fonda, a finals del s XIX es coneix com a fonda Serra

Retrat de Patllari Casadevall Xifra i Dolors Batallé Palahí, propietat de la família Casadevall

Retrat de casament de Josep Casadevall Batallé i Carme Serra Comalada.

font i pica, revestida de ceràmica antiga catalana, amb un quadre ceràmic que representa Sant Jaume, conegut per la creu de Santiago i per la petxina del capell El camí de Sant Jaume, des de Sant Pere de Rodes i des de la Jonquera havia de passar inevitablement pel carrer major de Sarrià de Ter

Patllari Casadevall orienta el negoci a una carnisseria, ofici que coneix bé, i manté la fonda A l’entrada hi construeix un bell taulell de marbre i ceràmica blanca, deixa en un racó la petita pica on els traginers paraven per fer una barreja d’aiguardent “una mañana”, i també decora el menjador amb un bonic sòcol de ceràmica Alhora, tant a la planta baixa com a la sala del primer pis, on es fan els banquets, el terra els decora amb ceràmica hidràulica, d’acord amb l’època i amb els materials que troba a la coneguda botiga magatzem de can Magaldi i Prianti del carrer Argenteria de Girona Afegeix una nova planta, que permet allotjar la família i els dispesers folgadament Al darrera, les corts són espaioses, es cria bestiar, porcs, conills, aviram i també és on es mata algun animal per a carnisseria

El matrimoni de Patllari Casadevall i Dolors Batallé varen tenir

Interior de la quadra de la casa

Imatges de l’interior de la fonda de can Casadevall abans de la reforma Destaca la pica amb el plafó ceràmic de Sant Jaume, la pica al costat de la porta d’entrada on se servia la “barreja” i l’entrada amb el taulell de marbre blanc. Fotos de 1995, per A Vila

Detall del safareig al pati de la casa

quatre fills, Teresa (Sarrià de Ter 1898-Calella 1987), Dolors (Sarrià de Ter 1900-1917), Carolina (Sarrià de Ter 1901-1995) i en Josep (Sarrià de Ter 1906-1989) La Carolina Casadevall Batallé, casada amb el seu veí Pere Fornells, forner de professió, fou qui més recordava com havia estat la fonda dels seus pares i avis

La casa tenia quatre habitacions dobles pels dispesers a la segona planta Al primer pis hi havia la sala menjador on es feien els convits i s’omplia els dies de festa, i les cambres o estances personals Per cada dia, es menjava escudella amb carn d’olla de la carnisseria i la verdura de l’hort Per la Festa Major s’hi hostatjaven els músics, també s’omplia per la Fira del Pont i per Sant Ferriol

La Carolina tenia una bona memòria i recordava alguns dels dispesers: el practicant del metge Riera Pau, el Sr Montsant, escrivent de can Regàs del Pont Major; el Sr Privat de Sant Privat d’en Bas; el Sr Raurich de Cassà de la Selva; el Sr Agustí Soler, mestre de Sant Julià de Ramis, les germanes Bol que venien quan

actuaven al cafè Xargay i al local del Coro de la Placeta; el Sr Quimet, el veterinari del Pont Major

Per la Festa Major es menjava sopa de pa torrat i vedella entatxonada i la Sra Dolores feia crema i barretets (merenga) per als músics. També es feien casaments i batejos, es llogava una cuinera i gent per servir i s’obria el menjador del primer pis. En aquest menjador es va fer el convit d’en Josep Llausàs i l’Estrella Ballada

En Patllari Casadevall també tractava amb animals, que tancava a la quadra del davant A banda, tenien cavalls i un xarret, i fins i tot una tartana folrada amb vellut vermell i borles de seda

L’ànima de la fonda, la Sra Dolores Batallé, va morir l’any 1914 i en Patllari Casadevall l’any 1949 La fonda, com a tal, va deixar de funcionar cap a 1937, una vegada iniciada la Guerra Civil

Carme Serra Comalada, vídua de Josep Casadevall Batallé, va anar a viure-hi cap a 1938 i ella no va veure mai la fonda funcionar Des que en Josep Casadevall va tornar del camp

de concentració la seva vida va transcórrer com solia fer la gent de pagès, la cria d’animals, la matança, el conreu de l’hort, dels camps de cereals, la recollida, la sega Tot un ritual pel qual s’empraven estris i atuells que es guardaven a les àmplies quadres La quadra del davant, al número 12, després que marxessin els militars que varen construir el nou Pont de l’Aigua, es va llogar a la família Vila, la qual hi va instal lar una fàbrica de paper, per la qual cosa la família Casadevall Serra es va centrar en l’activitat agrària Es varen casar l’any 1945 i varen tenir dos fills, en Jordi i la Dolors

Ara, després d’un temps buida, la fonda ha trobat un nou ús, el de residència per a la gent gran S’han deixat molts espais nobles de la planta baixa, mentre que s’han adequat les dependències del primer i segon pis Darrera, on hi havien els grans safarejos ara hi ha un pati que mira a l’església de Ntra Sra de Misericòrdia, on, dos segles abans, hi acamparen els francesos durant el setge de Girona. n

La sala del primer pis, on es feien els àpats de les celebracions, casaments i batejos, tal com estava decorada l’any 1995 Fotos A Vila

a j u n t a m e n t

51è HOMENATGE A LA VELLESA A SARRIÀ DE TER

Desi Arasa Regidora gent gran

El passat diumenge 19 de març, a l m i g d i a , e s v a c e l e b r a r a l Pavelló Municipal de Sarrià de Ter, el tradicional Homenatge a la Vellesa, on es van aplegar prop de 300 persones.

Enguany ha estat l'edició número cinquanta-u de l'homenatge que aquest any s'ha dut a terme el dia 19 de març Es va decidir passar la celebració al mes de març per la calor intensa que vam viure a l'edició de l'any passat, organitzada durant la primera setmana de juny Molts avis i àvies ens van proposar d'avançar el dinar en el temps i d'aquesta manera no passar tanta calor Vam valorar la proposta i vam creure que era una molt bona opció I així va ser, vam celebrar el dinar amb una temperatura molt confortable

El dinar va començar amb uns breus parlaments, a càrrec de l'Alcalde, Narcís Fajula Tot seguit va ser el torn del dinar

En acabar el dinar els assistents, van rebre com a obsequi per part de l'Ajuntament, la tradicional planta, que aquest any van ser botonets, i una ampolla de vi negre de D O Empordà Finalment, la vetllada es va amenitzar amb els populars Balls en Línia. Va ser una diada molt amena i tots els assistents van estar molt contents, molt a gust i agraïts n

L’alcalde Narcís Fajula i la regidora de la gent gran, Desi Arasa, fan entrega d’un ram de flors a la Sra Isabel Raya Almagro i al Sr Pedro Crus Blaisa, les dues persones més grans assistents a l’Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

CANTAIRES DE SARRIÀ, SEGUIM FENT CAMÍ

Lurdes Casanova

El passat mes de juny, un cop acabada la temporada 2021-22 i havent celebrat el vintè aniversari de la nostra coral, la que h a v i a e s t a t d i re c t o r a d u r a n t b o n a p a r t d ’ aquests anys va seguir per altres camins. Semblava que no seria pas fàcil trob a r a l g ú q u e v o l g u é s prendre la batuta, però b e n a v i a t e n K e n n e t h Pagès va acceptar conduir la nostra formació.

Els primers contactes els vam tenir durant tot el mes de juliol (normalment ens l’agafem de vacances, però com que el primer concert de la temporada és per la festa major de Sarrià, calia fer encaixar totes les peces) Ha passat un any i el balanç és molt positiu El nou director ha sabut fusionar el que ja sabíem amb les noves cançons, donant un aire nou al repertori i a la manera d’interpretar-lo Els cantaires també ens hem anat adaptant a la seva manera de fer i estem contents dels resultats que obtenim Així que “Cantaires de Sarrià” segueix fent camí

Hem fet un total de 21 actuacions, algunes dobles, amb missa i concert, amb un repertori al voltant de 50 cançons molt diverses, religioses, de Nadal i de tot tipus per als concerts N’hem cantat de conegudes i de noves, amb idiomes i estils ben diferents Algunes de senzilles i d’altres de molta dificultat Hem cantat sols i acompanyant altres corals i ho hem fet a casa, organitzat per nosaltres i a fora, convidats per altres corals En

e n t i t a t s

resum, treballem, aprenem i gràcies a la música ens ho passem bé, molt bé!

Després de les festes de Nadal, vam tenir un temps per a preparar el nou repertori de l’any i vam fer el primer concert el mes de març, dins dels actes de l’homenatge a la vellesa de Sarrià I a finals d’abril, vam fer l’acompanyament musical en la comunió de dos grups de nens

Al maig vam tenir tres concerts A Medinyà, com és habitual, vam participar en l’homenatge a la vellesa a l’església del recinte del castell. A Girona, en el cicle de Temps de Flors; aquest any en un espai diferent: sempre es feia en el pati dels jueus, a l’aire lliure, i enguany ens van oferir l’església dels Dolors El resultat també va ser molt bonic, ja que hi havia bona qualitat de so, el decorat de flors amb els passos de setmana santa exposats era atractiu per als visitants i la pluja no va impedir cap actuació A més a més, vam estrenar un repertori molt treballat, amb un musical en anglès que inclou fragments de musicals molt coneguts, com “The Phantom of the opera”, “The music in the

night”, “Don’t cry for me Argentina” i “Superstar”, amb acompanyament de piano I finalment vam estar convidats a celebrar la festa del Roser de Sant Medir, amb una església molt acollidora i ben conservada

I en el moment d’escriure aquestes ratlles, encara ens queden algunes actuacions més La que més ens enorgulleix és la cantada a Sarrià de Ter, al pati de Martí Ballada, que organitzem nosaltres mateixos i a la que convidem dues corals més Aquesta vegada hi vindran la coral de Corçà i la coral Tribana de Salt L’endemà anem a Llançà, convidats per la coral Palandriu, i el dia 21, dia internacional de la música, serem al pati de la casa de cultura de Girona, juntament amb altres corals que participaran d’aquesta diada

Amb aquests últims concerts, la temporada s’haurà acabat. Hem passat el període d’adaptació i estem satisfets Només esperem que després del descans estival puguem reprendre la nostra activitat amb el mateix entusiasme Visca la música i visca “Cantaires de Sarrià” n

Concert a l’església dels Dolors de Girona pel cicle de Temps de Flors

ACTIVITATS PER A LA GENT GRAN

Meri Raurich Jubilus

El període de gener a abril de 2023 correspon al segon trimestre del curs 2022-2023 dins la programació d’activitats, tallers i serveis que oferim des de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies de Sarrià de Ter. La represa després de l’aturada de les activitats en motiu de les festes nadalenques (recordem que el Servei Respir és considerat un servei essencial i s’ofereix al llarg de l’any) va significar encetar el trimestre dels tallers d’informàtica i mòbils en matèria de gestions bàsiques i transferència d’arxius entre dispositius i alliberament de l’emmagatzematge i gestió de fitxers.

Seguidament, us presentarem les activitats especials que hem programat, a banda de les habituals que oferim i que són àmpliament conegudes per la gent gran del municipi (les podeu consultar al Sarrià Actiu, al canal de Telegram i les xarxes pròpies tant de l’Ajuntament com de Jubilus).

En primer lloc, hem pogut gaudir de tres xerrades: dues d’elles a càrrec de l’Àrea Bàsica de Salut per parlar de menjar bé per envellir amb salut (amb la dietista i nutricionista Irene Jiménez) i la diabetis i l’etiquetatge dels aliments (amb la infermera Helena Faixeda) El març ens van parlar dels drets al final de la vida i de les voluntats anticipades

des de l’Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya (amb Josep Mª Rodríguez i Miquel Miras) La participació mitjana a aquestes xerrades és d’una quinzena de persones Recordem als lectors que aquestes són gravades i emeses en diferit per Ràdio Sarrià

En segon lloc i, de la mà de l’equip de la Biblioteca Municipal Emília Xargay, vam preparar una jornada específica sobre la dona al món tèxtil dins l’activitat dels Cercles de Conversa Gràcies a aquesta trobada i al material i experiències aportades per les participants, es va crear una exposició temporal a l’equipament i es va inaugurar el matí del 9 de març Hi van participar prop de 30 persones i hi va tenir un especial

reconeixement l’Assumpció Vila

En tercer lloc, una de les activitats més esperades del curs és la Setmana de la Gent Gran Enguany es va celebrar durant la setmana del 13 al 19 de març de 2023 Al llarg d’aquests dies, es van proposar tres activitats ben diferenciades, per tal de poder arribar al màxim de persones i vam comptar amb la col laboració de diferents professionals i entitats El dimarts 14 de març vam organitzar una tarda de “Fil i Agulla”, un espai de trobada i de compartir una estona amb les puntaires de Sarrià i amb persones que fan ganxet tant al domicili com en grup; amb un petit piscolabis a càrrec d’Ecosol El dimecres 15 de març va tenir lloc una xerrada teoricopràctica amb el

Taller de costura, al Coro

col lectiu de Remeiers i Remeieres de Girona, representat per en Joan Puig I finalment el dijous 16 de març, a la biblioteca municipal, la Clara Ribatallada va oferir l’espectacle “Contes per despertar” per adults Considerem, doncs, que l’oferta d’activitats és lúdica, formativa, cultural i de sensibilització

Acabant el mes d’abril, no podia faltar la Revetlla de Sant Jordi: una tarda plena d’activitats per a tots els públics i que organitza la Biblioteca Municipal Emília Xargay i amb qui sempre ens unim per col·laborar Dins la sessió dels Cercles de Conversa d’abril, vam organitzar un taller de creació d’històries i relats breus i el resultat va ser exposat a l’espai durant la jornada. Destaquem que per a la gent gran, es va contactar amb “VidalFont Paper” per a oferir un taller d’origami i un cafè d’històries que va ser, per una banda, reconèixer i escoltar els relats breus que ja s’havien escrit en dinàmiques grupals i, per l’altra, crear-ne de nous amb les persones assistents a l’activitat

Des d’aquest espai, volem agrair a tothom que fa possible que en cada edició d’aquesta revista, puguem seguir compartint amb tots vosaltres la nostra tasca n

Exposició a la Biblioteca amb treballs de costura realitzats per la gent gran del Coro

Taller de Joan Puig sobre herbes remeieres Fotos Jubilus

CARNESTOLTES

Ricard Humet

Després de 3 anys en què els efectes derivats de la crisi de la Covid-19 no van permetre celebrar el Carnestoltes (tot i que el passat 2022 ja vam olorar una mica la normalitat), aquest any sí que podem dir que hem recuperat aquesta festivitat amb la màxima esplendor. I és que enguany la participació tant de comparses com d’assistents ha estat tot un èxit..

Cap a 300 persones van desfilar pels carrers del nostre poble, tant a les comparses ja més consolidades com a les de nova creació També com cada any, algunes comparses d’altres poblacions es van voler sumar a la nostra celebració Es respirava a l’ambient les ganes de tothom de recuperar definitivament la normalitat i de gaudir com mai el nostre Carnestoltes

A les 16 30 al carrer Xuncla hi havia un important bullici de gent preparats per començar la tradicional ruta pels carrers del nostre poble i per exhibir la gran feinada que va fer tothom tant amb les carrosses com amb els seus balls Durant més de dues hores el poble es va tenyir de color, música i disbauxa. La rua va finalitzar al pavelló municipal d’esports, on després dels balls de lluïment i entrega dels cotitzats pernils, els assistents van poder gaudir de l’actuació del grup de versions de rock català «La Wasa Corporation» Des de l’àrea de cultura i festes en fem una valoració molt positiva i agraïm i engresquem a les entitats i a les comparses a seguir fent la bona feina que s’està fent després d’haver sortit del pou de la covid19 L’any vinent, més i millor! n

Àrea de Cultura i Festes

Fotos Quim Llunell

cultura

B I B I L I O T E C A E X A R G A Y

Anna

Sala

REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA E. XARGAY

Un any més a la biblioteca

Emília Xargay vam celebrar St. Jordi. I ho vam fer amb la R e v e t l l a d e S t . J o rd i . L a Revetlla té lloc el dia o dies previs i és una activitat que es duu a terme conjuntament a moltes biblioteques públiques catalanes.

La biblioteca Emília Xargay com cada any es va adherir a aquesta proposta de celebració del Sant Jordi a les biblioteques i vam tornar a organitzar una tarda d’activitats entorn el llibre, la lectura i la cultura. La plaça Catalunya es va omplir novament de gent, de parades i d’activitats per a totes les edats i per a tots els públics per celebrar junts el sant Jordi abans del Sant Jordi

El format que ens havia funcionat en els anys anterior vam tornar a repetir-lo El nostre objectiu és cele-

brar sant Jordi a Sarrià de Ter i amb Sarrià de Ter i això significa necessàriament fer-ho amb la col laboració de les diferents entitats-musicals, esportives i educatives- del municipi tal i com ja ho havíem iniciat en anys anteriors

Així doncs, amb la col laboració i la participació de Jubilus, oficina d’atenció a la gent gran, vam preparar un taller de relats breus per grups a partir d’imatges i/o frases

Posteriorment vam llegir les diferents històries que s’havien creat

Un cafè d’històries tal i com vam titular l’activitat que anava acompanyada de cafè i pastes per a tots els participants, gentilesa de la Cafeteria el Coro

Seguidament i també per al públic adult vam oferir un taller d’origami a càrrec dels sarrianencs Joan i Jofre de Vidalfont Paper Un taller d’origami que ens va permetre

elaborar manualitats de paper relacionades amb la diada de St Jordi

El club Rítmica Sarrià de Ter ens van acompanyar també a la nostra revetlla fent una demostració de rítmica per a tots els que aquella tarda omplíem la plaça Catalunya Una demostració de rítmica per part dels nens i les nenes que practiquen aquest esport per ajudar a conèixerlo i a difondre’l

En una diada tan festiva no ens podíem oblidar dels més petitons i per ells vam organitzar un espectacle d’animació infantil amb cançons i danses que duia per nom Festa a la plaça i que va ser representat per la Cia Fefe i companyia

I un any més, i ja en van 13, vam entregar els premis del Concurs de Punts de Llibre de St Jordi que organitza la biblioteca amb la col laboració i participació dels alumnes i les alumnes de l’escola Montserrat

Parada de llibres infantils Taller d’origami a càrrec de Vidalfont Paper

Els nens i les nenes de l’Escola Montserrat, des de P4 fins a 6è, van dibuixar un punt de llibre aquest any sobre la moda i les modistes Un tema, el d’enguany, que vam voler relacionar amb l’homenatge que l’anterior número d’aquesta revista va fer a les modistes i als tallers de costura de Sarrià de Ter i que havia culminat amb una exposició a la sala Dolors Xabé a la Cooperativa Des de la biblioteca ens vam voler sumar a aquesta iniciativa i vam homenatjar també totes aquestes dones modistes pel 8M i convertir-lo en el tema del concurs del punt de llibre d’aquest any.

Una altra entitat sarrianenca que també va participar i col laborar en aquesta celebració de la revetlla de St Jordi va ser l’Escola de Música Sarriart, que amb la seva banda Bandtukats i amb l’Edgar Massegú al capdavant van oferir-nos un tastet de batucada, una de les disciplines que practiquen a l’escola

Vam tancar la jornada amb una actuació que ens va fer molta il lusió de poder acollir en aquesta revetlla de Sant Jordi de la biblioteca i va ser

un concert musical per a joves a càrrec dels alumnes i les alumnes de l’Institut de Sarrià de Ter Ens van oferir un repertori eclèctic treballat en el marc del projecte Rockin’, que amb l’acompanyament de Cases de la Música, inicia l’alumnat en la pràctica d’un instrument musical i en la interpretació, en combos, de temes musicals

I no hauria estat Sant Jordi si no hi hagués hagut venda de roses o llibres La Fundació els Joncs i l’AMPA de l’escola bressol Confetti van muntar una parada de venda de roses i llibres i també de productes manuals elaborats pels nois i noies de la Fundació en els seus tallers a Sarrià de Ter

Els pares i mares dels alumnes de 6è de l’Escola Montserrat ens van oferir menjar i begudes per no passar gana al llarg d’aquesta entretinguda tarda i que havien de servir per recollir diners pel viatge pro-fi de curs dels alumnes de 6è de l’escola

I un any més vam comptar amb la presència de Ràdio Sarrià, que ens van acompanyar en directe amb un programa especial des de la biblioteca per retransmetre com s’estava

desenvolupant la jornada amb entrevistes a participants i organitzadors i amb retransmissió de les activitats per tal que a través de les ones de la ràdio tothom pogués gaudir d’aquesta revetlla

La tarda del divendres 21 d’abril, doncs, va ser la tarda de la revetlla de Sant Jordi 2023 de la biblioteca Emília Xargay, que tenia com a objectiu viure Sant Jordi a Sarrià de Ter i amb Sarrià de Ter Va ser una tarda molt animada, molt festiva i un any més molt ventosa, però que tot i així no ens va impedir celebrar i gaudir al màxim de totes les propostes culturals que des de la biblioteca havíem preparat amb la col laboració i la participació de diferents entitats del nostre municipi Volíem fer xarxa, volíem fer poble i volíem fer St Jordi i crec que vam aconseguir-ho

Us animem l’any vinent a participar i viure amb nosaltres una nova revetlla de St Jordi amb noves propostes, amb noves activitats, amb noves entitats participants i amb nou públic per viure Sant Jordi a Sarrià de Ter i per viure-ho i compartir-ho amb la biblioteca Emília Xargay n

Fotos biblioteca E Xargay

ART A SARRIÀ DE TER

L’artista gironina Laura Bergillos va exposar durant el gener i febrer “Enharmònics” a la Sala Dolors Xabé. Aquesta exposició obre el cicle d’exposicions anuals d’enguany “Immersives: l’espai com a premisa”

La seva obra fusiona l’art tèxtil i el pictòric Laura Bergillos experimenta amb l’espai i busca que les obres surtin del seu format expositiu habitual: la paret

La proposta comprèn diverses instal lacions minimalistes que neixen d’un procés de dol i són un recorregut que explora el límit i la dicotomia entre la vida i la mort, dos conceptes units en un mateix to L’artista treballa l’espai per tal d’introduir l’espectador en una experiència íntima i sensorial Ambdues expe-

riències ofereixen al públic un espai contempaltiu que convida a la reflexió i el diàleg

L’efemèride del Dia Internacional de l’Art commemora el naixement de l’artista renaixentista Leonardo da Vinci el 15 d’abril de 1452

L’Ajuntament de Sarrià de Ter organitza un any més una sèrie d’actes per celebrar el Dia Internacional de l’Art La programació es divideix en dos dies, amb el gruix d’activitats el dissabte 15 d’abril, i el divendres

21 d’abril

Els laberints del subconscient de l’artista Andreu Elias es va exposar a la sala Dolors Xabé durant els mesos d’abril i maig La inauguració es va portar a terme el dissabte 15 d’abril a les 12h L’exposició presenta una constant pèrdua, recerca i retro-

bament de camins on els procesos mentals en defienixen les seves formes

La present exposició fa el camí invers Andreu Elias, a partir dels traços i les lletres cal ligràfiques, tant occidentals com orientals crea imatges i dibuixos fragmentats en multitud de punts, línies, corbes i símbols propis de l’escriptura per a crear un imaginari, en ocasions abstracte, en ocasions més figuratiu

D’una manera totalment atzarosa, l’artista crea viaranys amb la forma i el color Línies i traços que, de manera subconscient, acaben formant un univers de trajectes mentals on qualsevol espectador hi pot recórrer el seu propi camí El que hi trobi, serà un secret de la seva experiència

Presen Serrano Coordinadora de Servei a les Persones

Laura Bergillos davant la seva exposició Enharmònics

Andreu Elias, a la inauguració de l’exposició Els laberints del subconscient Fotos A Vila

Durant la tarda del 15 d’abril es traslladen els actes a la vil la romana del Pla de l’Horta, amb visites guiades nocturnes a càrrec de la directora d’excavacions de la UdG, l’Ana Costa Per primera vegada es fan visites nocturnes al jaciment

Les visites s’amenitzen amb una actuació de dansa a càrrec de Sira Aymerich amb música de Jan Cabarrocas. Ambdós artistes ofereixen dansa perfomàtica amb acompanyament musical L’actuació és va portar a terme l’interior del jaciment, un nombre elevat de públic va gaudir de la qualitat que van oferir els dos artistes.

La programació del Dia Internacional de l’Art a Sarrià de Ter va finalitzar amb el mural educatiu i participatiu “Conscienciar-t” a càrrec de l’entitat Heal- Hop.

El mural es va començar a treballar el 17 d’abril i va finalitzar el 25 d’abril Aquesta extensa durada és per les dimensions de 330 metres quadrats de l’obra Destacar la participació en el mural de tres artistes: Joan Domínguez, Adrià Sanz i Norbert Artigas L’equip d’artistes es va seleccionar en base al potencial i tècniques que treballen individualment

El mural educatiu “Conscienciar-t” és una intervenció d’Art Urbà pionera al municipi de Sarrià de Ter i comarques gironines De gran format i amb una aposta compromesa amb el planeta, l’eix transversal identitàri d’aquest mural és la conscienciació social en base als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS) Com el seu nom indica, un joc de paraules entre consciència, art i la T (lletra que està amb guionet) ens fa reflexionar sobre l’emergència climàtica que el planeta viu, la sensibilització

de problemàtiques i la necessitat de lluitar per un món més just i sostenible, sempre des d’un prisma compromès però alegre n

Actuació de dansa de Sira Aymerich i música de Jan Cabarrocas Fotos Quim Llunell

Enharmònics Els laberints del subconscient Fotos A Vila

Mural “Conscienciar-te” del col·lectiu Heal-hop, en una paret de l’empresa Hinojosa Foto: Presen Serrano

C I C L E E S C E N A R I S 2023

Enguany s’ha celebrat la dinovena edició d’Escenaris, un projecte que ens presenta cada any tota la programació teatral del Gironès de gener a juny. Amb el suport del Consell Comarcal del Gironès i de la Diputació de Girona, en formen part dinou programadors de teatre professionals de disset municipis de la comarca, entre els quals trobem des de teatres urbans de projecció nacional fins a petits programadors locals de pobles de pocs habitants. Tots ells formen, després de dinou edicions, una densa xarxa que protegeix la cultura, que enforteix el teatre i que té cura del seu públic. Una xarxa diversa en dimensions i projectes, però que junta suposa l’agenda teatral més gran del país.

El cicle Escenaris a casa nostra va constar de 3 dates, en les quals es va gaudir de dues funcions de teatre familiar i una de teatre per adults

El diumenge 29 de gener la companyia la Bleda donà el tret de sortida al cicle amb la seva obra «Mon Petit Souvenir». La pallassa Helena Escobar ens va obrir les portes a la seva peculiar rulot on el menys impensable acaba succeint.

Just al cap d’un mes, va ser el torn del teatre per adults amb «Història de les meves veïnes» de la companyia Anna

Roca L’artista defineix la seva obra de la següent manera: «Visc al 1r, 2a d'un edifici de 19 llars, amb 19 focs que s'han de protegir, amb 19 habitacles plens de vida i amb 19 finestres que et permeten veure fotografies del que passa dins. Observo el meu edifici Em fixo en el que veig, en el que sento, el que intueixo i, aleshores,... la història apareix» Es tracta d’un seguit d’històries en veu de dona, des d'una perspectiva femenina i amb la visió des de diferents angles i punts de vista Són històries que necessiten ser explicades

Ricard Humet Àrea de Cultura i Festes

Corre, Trufa

Finalment, el cicle es va concloure el diumenge 26 de març amb «Corre, Trufa!» de la companyia Pentina el Gat La Trufa és un gosseta que viu amb una parella i els seus dos fills i no coneix més que l’amor que li donen els seus amos Durant unes vacances a la muntanya es perd i comença l’aventura

que la portarà finalment al retrobament amb la seva família. En aquest viatge descobreix el món exterior que fins ara ni imaginava: animals estranys que li fan molta por, espais grans i inabastables La Trufa durant aquest viatge venç les pors i descobreix l’amistat dels altres que l’ajuden a arribar a casa

Quatre músics i actors us explicaran aquesta aventura fantàstica de la mà de cançons molt melòdiques i ritmes i estils molt variats L’escenografia creativa i la gran diversitat d’instruments musicals ens van transportar a una atmosfera a estones màgica i a estones molt divertida n

Història de les meves veïnes De la cia Anna Roca

D E L A C U B A C O L O N I A L, A L A C A T A L U N Y A P R O F U N D A

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

“El metge de Lillet” de JORDI MERCADER

Universo de Letras, Barcelona, 2022

Una novel·la, el protagonista de la qual van batejar amb el nom de José Luis Filiberto de la Caridad Cisneros Díaz, forçosament ens havia de traslladar amb tota versemblança a algun país d’hispanoamèrica. Aquest és Cuba.

Sí, envers l’illa de les èpoq u e s p o r t e n t o s e s d e l e s p l a n t a c i o n s d e c a f è , d e l tabac, de les exportacions de cacau, de la canya de sucre, una terra rica però sotmesa encara als avatars de l’imperi colonial espanyol.

Ens hem de traslladar necessàriament per a la nostra lectura i de primer antuvi, a la Cuba de mitjans del segle XIX, en la qual els aventurers i les grans famílies catalanes hi anaren a fer fortuna i hi mantenien encara el tràfic d’esclaus Algunes d’aquestes famílies que hi anaren a “parar botiga” -en expressió de l’època- en diverses etapes de la història d’aquest segle foren: els López, els Bru, els Conill, els Güell, els Bacardit, els Partagàs, els Sarrà, etc És en aquest ambient colonial i de Guerra d’Independència de l’illa, que es desenvoluparà la primera part de la història de Filiberto Cisneros, un descendent remot del cèlebre cardenal Cisneros Aquest cardenal havia estat regent de Castella, inquisidor i confessor de la reina Isabel la Catòlica Doncs bé, aquest antecessor, religiós franciscà, tingué almenys -que se sàpigados fills, els quals a finals del segle XV hom tindria per il legítims, aquells “bellos pecados del Cardenal” dels quals parlava la bruta, detestable i anticatalana -tinguda per molts ignorants espanyols- com a reina “catòlica”. Diem bé. A finals del segle XV, bisbes, cardenals i clergat en general tenien fills a tort i a dret en revolcades inconfessables de tal manera que alguns d’aquests plançons, a posteriori, se’ls legitimava i se’ls havia de buscar nepòticament un càrrec encara que fos descaradament eclesiàstic per tal que poguessin desenvolupar-se en la vida Així doncs, com també explica la novel la de la qual parlem, un dels fills del qui esdevindria cardenal anomenat Juan, viatjà a Cuba llavors de la segona expedició

de Cristòfol Colom Aquest descendent -com dirà el nostre protagonista- “per via il·legítima” del Cardenal Cisneros deixà descendència a l’illa A partir d’aquí, aquests espanyols que començaren les explotacions de matèries primeres caribenyes a base de sotmetre tants esclaus com van poder, hi trobaren el seu progrés econòmic i molts hi van fer fortuna

José Luis Filiberto de la Caridad Cisneros va ser, doncs, un descendent del llinatge castellà dels Cisneros Havia nascut l’any 1878 a Guantànamo i per la relació que els seus pares tenien amb amb un dels negrers catalans amb propietats i negocis a l’illa, l’amo de la companyia naviliera Transanlàntica del Marquès de Comillas, Don Antonio López (1817-1883), i altres llinatges catalans com els Freixa, establerts a l’illa Els progenitors de José Luis Filiberto van decidir que el seu fill gran navegaria fins a Barcelona on aniria a estudiar la carrera de medi-

Jordi Mercader

cina amb l’esperança que, un cop acabada la carrera, com a fill pròdig, tornaria a les seves arrels Naturalment, els pares, propietaris també de plantacions de cafè, enriquits, subvencionarien cada mes la carrera barcelonina del primogènit d’una nissaga d’altres sis germans La història que ens ha reconstruït el periodista Jordi Mercader, estudiós i escriptor vinculat a Sarrià de Ter de les èpoques del grup de la revista Carrilet, és la crònica vital d’aquest cubà, que per comptes de fer fortuna al seu país -com molts van fer- va obrir-se camí en la Barcelona de finals del segle XIX Filiberto Cisneros estudia medicina a la Universitat de Barcelona i serà en aquesta ciutat on intentarà obrir-se camí amb la seva carrera Al mateix temps, i sempre protegit per famílies vinculades a l’influent i poderós Marqués de Comillas, els Güell i altres, en un moment dels seus estudis recuperarà -per dir-ho així- una vella coneixença de la seva època d’adolescent a Cuba: la jove Josefina Feixa, filla d’un tinent-coronel, el qual havia estat destinat a l’illa i que ell mateix havia conegut a la població de Guantànamo A la capital comtal catalana, en rescabalar l’escalf i la protecció d’aquesta família del militar ja retirat de les campanyes cubanes, establirà una relació de festeig amb la pubilla: “La

Josefina i jo no vàrem tardar massa en fer-nos inseparables”, p 67 La vida de Filiberto es complica, però, quan un cop acabada la carrera, perduda l’illa de Cuba com a colònia espanyola i intuïda la ruïna de la seva pròpia família, decideix que la seva vida s’ha de desenvolupar en el seu país d’acollida: Catalunya Com sigui que l’any 1901 el patrici barceloní Eusebio Güell López (1877-1955), cunyat del Marqués de Comillas, havia impulsat la construcció de la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera planta dedicada a l’obtenció de ciment Portland d’Espanya, va proposar-li al jove Cisneros de vint-i-tres anys d’esdevenir el metge de referència de la companyia Asland a l’indret de Clot del Moro de la Pobla de Lillet Això, per al jove Filiberto, suposarà un repte, un gran desafiament Primer perquè un jove cubà que amb prou feines xampurreja la llengua catalana

Festeja amb la filla d’un militar que encara no havia acabat la carrera, que volen enviar-lo a un poble recòndit de la Catalunya profunda, per més que vingués avalat per una de les famílies més influents de Barcelona, que havia fet a més la coneixença de l’arquitecte Antoni Gaudí Es veu en la tessitura que la proposta topa de ple amb la negativa de qui haurà de ser el seu sogre Totes

aquestes realitats posen el jove metge en una disjuntiva Tot amb tot, amb la perspectiva encara de no tenir ni poder exercir plenament de facultatiu, la inquietud d’esdevenir metge d’una empresa tan important afalaga de bon principi el jove Filiberto Abans de res, de la mà de les recomanacions del senyor Güell, viatja al poblet del Berguedà per conèixer en propi territori quina podria ser la magnitud de la seva vida i de la seva feina allà, a la Pobla de Lillet, “allà dalt no es vivia tan malament com es podia pensar a primera vista”, p 119 Val a dir que allà a la Pobla, a l’indret del Catllaràs, el mateix arquitecte modernista Antoni Gaudí hi enllestiria l’any 1905 -en el seu estil inconfusible- un xalet per allotjar-hi els enginyers anglesos de la planta d‘Asland. A la planta de la fàbrica,

La Pobla de Lillet

Filiberto hi fa coneixença de l’enginyer Rafel de Rafel que li farà de guia i mentor, un personatge que serà l’autèntica veu narrativa de bona part de la trama de la novel la perquè esdevé qui estirarà el fil argumental de tota la vida de Filiberto Cisneros un cop aquest va decidir sí o sí d’instal lar-se com a metge a la Pobla de Lillet: “M’havia convençut a mi mateix d’anar a fer de metge a la fàbrica Asland ” , p 121

Malgrat la negativa rotunda del seu sogre que vagi a exercir la seva professió a la Pobla de Lillet i que s’hi emporti la seva filla Josefina, “secreter dels records de la nostra infantesa a Guantànamo”, p 130 , de la qual ell n’està ben enamorat i ella d’ell, estrafent la imperativa voluntat del sogre, els dos protagonistes es llencen -més aviat ingenus que convençuts- per amor a l’amor, a l’aventura de deixar aquella Barcelona rica, burgesa, que aleshores es feia gran, creixia i s’expandia plena de possibilitats

La trama narrativa, com en les millors tragèdies guimeranianes o en les dramàtiques novel les de Narcís Oller, els textos en un català precís,

ben trobat, gens abarrocat, discorren perfectament bo i explicant-nos fil per randa quines van ser les vicissituds, penes i alegries d’aquest metge cubà, atrevit, valent, elegant, que s’afincaria per sempre més a la Pobla

Aquesta història novel·lada que ens ofereix l’escriptor Jordi Mercader, en el seu conjunt, respira els ambients verdaguerians de la Barcelona finisecular. Tota ella -diríemposseeix aires, modes i mentalitats

del segle XIX El desenvolupament de tot el que s’esdevé en la vida d’aquest metge, que consagraria tota la seva vida als pacients i a la medicina per als treballadors, mereixia clarament el reconeixement no només d’una placa commemorativa en un carrer de la Pobla de Lillet Calia explicar el decurs de la vida no sempre fàcil, a voltes dramàtica, d’un home i unes dones absolutament entregats al proïsme

La lectura de la novel la, la seva meditació, pot esdevenir ben bé per a tothom qui vulgui, l’excusa ideal per organitzar-se una bona excursió a la comarca del Berguedà Per gaudir dels impressionants paisatges muntanyencs amb el rerefons de la gran elevació de la mola del Pedraforca (2 506 m) Hom pot agafar bitllets per al Tren del Ciment, que connecta el Clot del Moro amb la Pobla, visitar els Jardins gaudinians Artigas a la Pobla, anar a trobar el xalet modernista del Catllaràs, pujar al Santuari de Falgars o gaudir de les vistes dels paisatges berguedans des de l’antic Monestir i el Castell dels senyors de Lillet n

La fàbrica Asland, del clot del Moro

L’A R T D E P A R L A R E N P Ú B L I C

Josep Brugada

No et tallis demana la paraula de TONI RUSCALLEDA

Editorial Gamberra, Girona, 2020

El llibre que presentem, No et tallis demana la paraula, és un manual que ens dona consells per a aprendre a parlar en públic. Està pensat principalment per a professores /-ors de secundària i mestres per tal que els seus alumnes puguin aprendre a parlar en públic. El llibre pot ser també molt útil a tota persona que es vegi en la tessitura de parlar davant d’un auditori. Per tant, per parlar en públic, per les circumstàncies que sigui, el q u e n o s ’ h a d ’ e s t a r é s acomplexat.

El llibre d’en Toni, doncs, és ben bé un manual pràctic amb els corresponents exercicis per tal de desenvolupar en tota persona les habilitats de parlar a la gent i dona una sèrie de pautes precisament per a poder fer-ho davant de qui sigui sense complexos Tanmateix he de dir-vos que, segons aquella premissa que diu que en aquesta vida tot s’aprèn, de parlar en públic se n’aprèn, justament, “parlant en públic” Com es fan les coses?: “-Doncs, fent-les!” Això és el que jo crec. En Toni en el llibre apunta la idea que per a parlar en públic s’ha de trencar el gel Això és palmari. Cal trencar-lo. També us diré una cosa al respecte; per més coneixements que tinguis i per més que exercint, per exemple, de professora o professor t’hagis preparat les classes, el primer dia davant els alumnes et ve -el que els ve a les actrius i als actors de teatre- el que se n’ha dit: “por escènica” Això passa i ens ha passat a tots quan hem hagut de parlar en públic, però a còpia de ferho, vas agafant seguretat Clar, si mai hem de fer-ho, quan ho hàgim de fer ens farà respecte, molt Ens agafarà “aquella por escènica”, però en Toni en el seu llibre ens dona uns quants consells per a superar-ho Primer, està clar: si hem d’exposar un tema ens caldrà preparar-nos-el bé Jo penso que si hem de parlar d’un tema ens cal saber-lo bé, el que en Toni en diu GRAU D’IMPLICACIÓ PERSONAL SOBRE EL TEMA Si no soc un especialista en filosofia, per exemple, o en psicologia, en dret, o en ciència, en ecologia o energia, etc. serà molt difícil que pugui articular bé un discurs si no en conec pregonament el tema. Per tant, jo no em

fico en “camisa d’onze vares”, que es diu; si no domino el tema no en parlo i menys davant d’un públic Una cosa és haver de fer un discurs, una conferència i l’altra opinar amb més o menys coneixement de causa d’un tema

Com diu l’autor en el llibre:

“Quan he de parlar en públic, primerament he de ser jo qui he de tenir clares les idees” Aconsella que per aquelles o aquells que hagin de fer una al locució pública els pot ser de molta utilitat de gravar-se a si mateixos per tal de veure com els queda el discurs i observar quina fila fan ells o elles Bé, pot ser una tècnica… És important tenir clar com et veus i com et veuen Lògicament, el primer que s’ha de fer és presentarse un mateix… Per tant, a l’hora de parlar en públic és bo que ens presentem, que diguem qui som i a què ens dediquem, a més de cuidar el nostre aspecte personal Jo penso, com també ho pensa en Toni, que quan fem una presentació pública o una conferència o una xerrada, establim o hauríem d’establir una complicitat amb el públic És molt important que anem repartint la nostra mirada i els gestos entre el públic assistent

Quan hem de parlar en públic és bo de saber a quina mena de públic hem de parlar Jo en aquest punt voldria trencar una llança per als meus col legues, professores i professors d’ensenyaments secundaris, els quals han de fer un treball, uns esforços importants a l’hora de parlar, perquè fixeu-vos: un docent d’aquest àmbit en un matí de classes ha de parlar durant una hora amb alumnes de 1r d’ESO, després als ja més adolescents de 3r, després entra

en una classe de 2n de Batxillerat, després potser a un altre curs d’ESO, de manera que això els suposa que han de modelar o adaptar el seu discurs constantment, segons quin sigui l’alumnat que tenen davant I llavors encara hauran de parlar davant del claustre de 80 o 90 professores /-ors o davant del Consell Escolar. I això per mi té molt de mèrit Com hem dit abans és important de parlar amb coneixement de causa, de temes que coneguem. També de la veracitat o de la versemblança Jo puc parlar d’una autora o d’un autor de la nostra literatura o de literatura europea perquè he llegit raonablement, he investigat o he realitzat treballs i he assimilat molt sobre aquell autor o autora Si a més a més, però, he estat -per exemple- a casa seva, he visitat la seva biblioteca, posem per cas al Mas Pla de Llofriu, a La fundació Josep Pla de Palafrugell, conec on és la Torre del carrer de Pomaret a Sarrià de Barcelona, on encara existeix la casa on va viure el poeta Josep Carner, o vaig passejar-me una tarda de primavera pels carrers de Sant Gervasi a Barcelona, on la Mercè Rodoreda va inspirar alguna de les seves novel les o he estat a Stradford-Upon-Avon (Warwickhire) al poble i a la casa de William Shakespeare, o al Museu de Franz Kafka a Praga, segur que podré parlar amb molta més seguretat i amb molt més coneixement de causa de les obres respectives d’aquests autors o autores

EVITAR ELS NERVIS I CAPTAR LA BENEVOLÈNCIA DEL PÚBLIC

PER EVITAR ELS NERVIS (que per a parlar en públic no se n’haurien de tenir), CREC QUE AJUDA MOLT

HAVER-SE PREPARAT MOLT BÉ EL TEMA (haver-se documentat, però compte, també cal evitar l’excés d’informació, cal seleccionar la informació més rellevant) Hem d’evitar divagar, però això no obstant, explicar anècdotes en un discurs pot ser

eficaç en relació a aquella FUNCIÓ FÀTICA del llenguatge, perquè ens pot ajudar a captar l’atenció dels qui escolten, allò que els llatins en deien CAPTATIO BENEVOLENTIA, que no suposa res més que captar l’atenció i la bona disposició del públic envers aquell subjecte, aquell tema que estem explicant, la benevolència del públic, de l’auditori

Un altre aspecte del qual ens parla el llibre d’en Toni Ruscalleda a l’hora de parlar en públic és que hem de VOCALITZAR bé, intentar parlar que se’ns entengui bé En aquest punt, per exemple, crec que ho fan molt bé algunes presentadores i presentadors dels Telenotícies de TV3 i d’altres televisions

Per a mi, per a parlar en públic és important:

1 L’aspecte que presento de mi mateix

2 La seguretat que desprenc des del primer moment (m’he documentat molt bé sobre el tema)

3 Segons com és bo haver-se preparat un guió del que voldrem dir, hem de captar l’atenció dels oients

4 Hem de fer per manera de vèncer la timidesa

El llibre d’en Toni ens explica els recursos físics que hem de tenir o regular quan parlem en públic, per exemple la respiració:

Se’ns acceleren els batecs del cor

· Ens ve suor

Se’ns posa la veu tremolosa

Les mans tremoloses

Pessigolleig a l’estómac

Nus a la gola

SE’NS ESPECIFIQUEN ELEMENTS

QUE INTERVENEN EN LA COMUNICACIÓ:

POSTURA

VEU

GEST: Us heu fixat mai en quina mena de gestos feia quan parlava el Rodríguez Zapatero, o en Jordi Pujol?

MIRADA

EXPRESSIÓ DE LA CARA

ENTUSIASME

SOMRIURE: Els somriures de Rodríguez-Zapatero

La confiança envers els altres la guanyem també no només en què dius sinó en el com ho dius

QUAN HEM DE PARLAR EN PÚBLIC

TU ETS EL MISSATGE

Cau millor una persona que somriu, que s’ajuda amb les mans, que vocalitza bé (vegeu per exemple en com vocalitza bé l’actor Lluís Soler, és una meravella sentint-lo recitar Jacint Verdaguer o la malaguanyada actriu Rosa Maria Sardà quan interpretava el personatge de l’hostalera a l’Hostal de la Glòria en aquella memorable obra de teatre de Josep M ª de Sagarra, o en Pau Garsaball recitant poemes de Josep Carner. Cal evitar els tics (per exemple Jordi Pujol, que segur que era una cosa innata en ell i a la seva edat).

Josep Brugada i Toni Ruscalleda, en un moment de la presentació del llibre “No et tallis”, a la Biblioteca E Xargay

IMPORTÀNCIA DE L’EXPRESSIÓ

FACIAL IMPORTÀNCIA DE LA MIRADA, (llenguatge dit NO VERBAL). IMPORTÀNCIA DE LA NOSTRA IMATGE PERSONAL

Com ens sentim quan parlem amb algú que porta ulleres de sol? → INCOMODITAT

LA VEU. Cal evitar la monotonia, el tipus de veu, el timbre:

AGUT, GREU, TRIST, ALEGRE, AUTORITARI, TÍMID, AMABLE, NASAL

ASPECTES A MILLORAR DE LA NOSTRA VEU VOLUM, VOLUM DE RECITACIÓ, VOCALITZACIÓ, VELOCITAT DEL DISCURS, ENTONACIÓ:

Pau Garsaball, Rosa Ma Sardà, Josep M ª Flotats, (lleugera tendència a la fonètica franzeza ez impreszindible, d’una manera preziza ), Lluís Soler,

QUAN PARLEM EN PÚBLIC Ho hem de fer una mica més a poc a poc del que solem fer normalment: “La sensació que ens pot fer o causar una persona que parla massa de pressa és que està nerviosa, no està còmoda voldria enllestir aviat ...es nota que està passant un mal tràngol ”

QUAN PARLEM EN PÚBLIC s’aconsella de fer pauses de silenci

Una veu monòtona causa avorriment, es fa pesat d’escoltar una persona que tota l’estona fa la mateixa cantarella

En Toni Ruscalleda escriu al seu llibre que expressions com:

-M’explico? -M’entens oi? -M’enteneu oi? Si o no?

Sincerament incomoden la persona que escolta Jo això no ho crec pas, perquè estic en allò cert que qui parla en públic, fins i tot quan hom fa una conferència, expressions d’aquest caire poden arribar a ser unes crosses de connexió, la FUNCIÓ FÀTICA del llenguatge de la qual parlàvem abans Aquesta funció ens serveix per a constatar que efectivament el CANAL de comunicació entre l’EMISSOR/-RA (la o

el conferenciant) no s’ha trencat, que hom no ha perdut el fil del que s’estava dient, ans contràriament, entre qui PARLA i qui ESCOLTA hi ha, hi segueix havent CONNEXIÓ, ENTESA, DESCODIFICACIÓ DEL MISSATGE.

Tanmateix la mirada entre qui PARLA i els qui ESCOLTEN, també pot tenir i/o assolir la funció fàtica, és la o el conferenciant qui pateix per veure quina és la reacció del seu públic enfront del que s’està dient o argumentant

CAL PROCURAR QUE EL DISCURS

SIGUI VARIAT: cal emprar un llenguatge planer, sí entenedor, però això dependrà de l’auditori que tinguem davant, si és més o menys ACADÈMIC, MÉS FORMAL O INFORMAL, si convé ser més DIDÀCTIC o MENYS

LA COMUNICACIÓ inclou un procés per tal d’establir una relació i aconseguir un objectiu

SOM ELS RESPONSABLES del MISSATGE que reben els altres. Quan fem una conferència NO PARLEM PER PARLAR

Hem de tenir clar:

·Què volem aconseguir dels oients?

Recollir informació necessària per

·Presentar la informació de forma convincent.

QUÈ VOLEM ACONSEGUIR DEL PÚBLIC? Cal saber d’antuvi si volem influir sobre el coneixement que tenen els altres que ens escolten QUÈ VOLEM ACONSEGUIR amb el nostre discurs?

Podem fer-nos un GUIÓ com a eina per a generar idees → LA CAPTATIO BENEVOLENTIAE → es refereix a despertar i captar la benevolència, la gratitud i/o l’aplaudiment del públic En Toni posa molts exemples de connectors (o sigui expressions i frases fetes que esdevenen útils per parlar en públic, (p 129)

ADAPTACIÓ DEL COMPORTAMENT

VERBAL I NO VERBAL A LA SITUACIÓ

EN LA QUAL ENS TROBEM Quin grau

de formalitat té el nostre auditori? En una conferència, en una xerrada en la qual participem és important de controlar el factor temps de la nostra al·locució Convé tenir clar que el nostre discurs, el nostre parlament, la nostra xerrada no esdevingui ni massa curta ni massa llarga És important saber el temps que haurem de parlar per modelar/moderar la llargada de la nostra intervenció, oimés tenint en compte si hi ha altres persones que també han de parlar o no Hem de fer atenció de no cansar l’auditori.

En definitiva, aquest llibre, No et tallis, demana la paraula, ens parla de tots aquests aspectes de la llengua oral i de les tècniques que podem tenir en consideració personalment a l’hora de parlar en públic, en el benentès que de parlar en públic, d’aquest saber estar entre el públic quan hem de parlar -com hem dit al principi- se’n pot aprendre I tant que se n’aprèn! i se n’aprèn a còpia de tenir clares unes idees (recordo que durant els anys que em vaig dedicar a la política militant i després a la política institucional, vaig vèncer els meus jovenívols i frustrants complexos a l’hora de parlar en públic) En vaig aprendre tal vegada pel mimetisme de les companyes i companys que en sabien i ho feien bé i perquè, quan formava part d’aquell grup polític, quan anàvem a presentar el nostre programa polític als diversos barris de Girona i a la seva gent, la persona que encapçalava el grup ens empenyia a totes i a tots de parlar en públic, d’expressar el que sabíem del programa Tothom per entendre’ns s’havia de mullar Tots havíem de parlar, fer un petit parlament Ara bé, el nostre cap polític, que en sabia més que nosaltres, sobretot perquè feia més temps que estava acostumat a parlar en públic i tal vegada perquè tenia les idees ben clares, si molt convenia ens esmenava la plana Cal també llegir i meditar el pròleg del llibre No et tallis, demana la paraula, que és de molt interès per al tema que exposem n

C O M E S C O N F E C C I O N A

U N A E X P O S I C I Ó

Embastar –ben bé només embastarun monogràfic i una exposició sobre les modistes sarrianenques no és cosa menor, que deia aquell. L’Assumpció Vila feia mesos que ens en parlava i la resta del consell de redacció de Parlem de Sarrià sabíem que ens dirigíem a la confecció d ’ u n n ú m e ro e x t r a o rd i n a r i , m o l t laboriós, d’extens contingut i amb requeriment de molta feina. Sabíem que, una vegada sortit d’impremta i distribuït, en seria un d’aquells que roden moltes setmanes per tauletes de nit i taules de centre de sala d’estar. Perquè hi hauria tants detalls que els lectors el voldrien repassar una i altra vegada, abans de desar-lo en lloc preferent.

Però abans d’embastar és necessari buscar patrons, triar robes, prendre mides, tallar, fer provatures Totes aquestes feines artesanals, de l’ofici, va caldre traduir-les al nostre projecte editorial: fer una relació de modistes d’aquelles èpoques, recopilar records, aconseguir biografies, rescatar fotografies del fons de velles capses de sabates o de camises, recordar testimonis, entrevistar i retratar protagonistes i vetllar per la redacció puntual d’escrits de memòria; localitzar vestits pensats, confeccionats i estrenats per senyores de Sarrià (amb alguna camisa d’home, també) Santa Llúcia: quina feinada!

Aquest dels vestits és capítol a part Ara es viu molt de pressa, hi ha una oferta immensa de roba bona i feta (allò que se’n digué “prêt à porter”) a preus assequibles i subjecta a la moda canviant cada temporada Però de peces de roba o d’abric confeccionades de manera personal i a mida fa trenta, quaranta o cinquanta anys, encara se’n conserven en molts armaris de domicilis particulars sarrianencs

Per no parlar dels vestits de núvia o de comunió -o de

Josep M Sansalvador

Inauguració de l’exposició “Modistes i tallers de costura” a la sala Dolors Xabé

festa- peces úniques i preuades que han resistit el pas del temps sense immutar-se Aquest ha estat un tresor insospitat que ha permès enriquir de contingut les pàgines de la revista i ha procurat vistoses peces per exposar, en directe i al natural.

Amb la revista a màquines ja podíem anar enllestint els detalls de l’exposició Recompte i disponibilitat de maniquins, localització de peces de mobiliari i eines de costura i planxat, recerca d’infinitat de petit material per exposar i fer ambient: fils, retalls, didals, botons, sabonets de marcar, tisores, patrons, publicacions, diplomes, llibretes de mesures, cintes mètriques, agulles de cap, el material docent del Sistema Martí… i un imprescindible aparell de ràdio per escoltar les emissions de la senyora Elena Francis Ja ho teníem més o menys tot emprovat i comptàvem amb la sala

Dolors Xabé, reservada feia mesos Un veritable teixit de feines i funcions sobrefilat amb precisió per una brigada ocasional de comissàries, interioristes, decoradors i transportistes sense crèdits Gràcies a tothom

El dia del muntatge ens vam mobilitzar a primera hora Mercès a la col laboració de voluntaris va ser bufar i fer ampolles En castellà en dirien, molt apropiadament, “coser y cantar”. La sala Dolors Xabé feia goig Havíem aconseguit exposar de manera

Assumpció Vila presenta una exposició històrica

Part de l'equip de muntatge i col laboradors

El racó de la costura

Vestits de festa, núvia i comunió Fotos Sala Dolors Xabé

molt digna una mostra excepcional de vestits d’autora, recrear una zona de costura i habilitar un parell de vitrines amb material menut i curiós Tot plegat, il lustrat amb plafons amb imatges i textos, síntesi d’allò publicat a la revista Les peces de roba anaven acompanyades de fotografies que provaven de manera fefaent que van tenir el seu dia de glòria i que es van fer servir Imatges d’època, testimonis de la il lusió del moment amb vestit nou, elegant i fet a mida L’endemà, a migdia, tindria lloc la inauguració amb un èxit d’assistència memorable Tot va sortir brodat, no va haver-hi ni una puntada fora de lloc La premsa local se’n va fer ressò i els exemplars de la revista a disposició del públic van volar L’homenatge a les modistes sarrianenques, primer en paper i després en tres dimensions, era una realitat. Un dia emotiu per a moltes famílies

L’exposició es va poder gaudir per termini d’una setmana, una mica justet si ho sospesem amb l’enrenou que va haver-hi L’agenda artística de la sala mana i no donava per a més. Si a l’espai de la mostra hi hagués hagut fil musical, la banda sonora dels dies oberts al públic hauria d’haver estat, sens dubte, a càrrec del grup Depeche Mode, que voldria venir a dir “moda ràpida” n

Vestit de seda de Constància Muñoz

Vestits de festa confeccionats per Conxita Caixàs

Camisa d'home fet per Àngela Torrent

Vestit i abric de comunió confeccionat per Angelina Badia

Vestit de festa fet per Emília Maynegre

Vestit i abric d'hivern del taller d'Angelina Badia

lolA MArtÍ

En el moment de muntar l’exposició, algunes famílies ens varen portar vestits i algunes fotos amb les modistes que els havien confeccionat La Lola Martí va ser la modista de la família Aymerich i fou l’autora dels vestits de núvia de la Marta i de la Irene Aymerich La Loreto Solà, va compartir els vestits i les fotos dels esdeveniments familiars més importants, el casament de la seva neboda Anna Batchelli i la comunió de Glòria Batchelli.

loreto solà

Irene Aymerich i Lola Marti

Vestit de nuvia de Marta Aymerich fet per Lola Marti

Vestit confecionat per Loreto Solà per a la seva filla Isabel Vidal Solà

Vestit de núvia confeccionat per Loreto Solà per a Anna Batchelli

Vestit de comunió confeccionat per Loreto Solà per a Glòria Batchelli Romans

FE D’ERRADES

En el dossier sobre les mo distes del Parlem de Sarrià núm. 114 es va incórrer en alguns errors en els peus de les fotografies, que detallem.

Conxita Caixàs i Jaume Oliveras

Maria Tixis Ribera i Trini Sirvent, davant del Coro per Corpus de 1947 Arxiu Massafont CDRI Ajuntament de Girona

Susanna Coll Maynegre

Lola Martí amb els seu home, Jordi Busquets i els seu fill Santi, davant el cinema Xargay a la plaça de l’església

ACCEPTAR LES COOKIES? NO GRÀCIES!

Les cookies són unes galetes molt boniques i dolces, aquelles que tenen trossets de xocolata per sobre, que possiblement alguna vegada heu fet a casa i que queden tan bufones quan les fotografiem i publiquem a Instagram. Les cookies de les pàgines web (anomenades també galetes) no són tan dolces, tot i que generalment ens les mengem igualment.

ser-ne massa conscients:

•Utilitzar la geolocalització específica i la informació sobre les característiques del dispositiu

•Afegir més dades per personalitzar millor els anuncis i el contingut

•Mesurar el rendiment del contingut i els anuncis

•Obtenir informació sobre el públic que ha vist els anuncis

•Crear un perfil sobre vostè i els seus interessos per mostrar-li anuncis personalitzats que siguin pertinents per a vostè

lització, preferències de navegació i hàbits en línia Això pot ser utilitzat per a la publicitat dirigida, el rastreig de l'usuari i fins i tot la venda de dades a tercers

En segon lloc, hi ha un risc de seguretat Les cookies poden ser vulnerables a atacs informàtics, ja que poden emmagatzemar informació crítica com ara contrasenyes o detalls de targetes de crèdit Els atacants poden intentar accedir a aquestes dades confidencials a través de vulnerabilitats en les cookies.

És habitual que quan naveguem per internet i obrim una pàgina web ens aparegui un missatge emergent demanantnos que acceptem les cookies El missatge ens convida a acceptar-les totes i generalment nosaltres ho fem sense llegir-nos massa què és el que estem acceptant També les acceptem, en moltes ocasions, perquè pensem (o interpretem del mateix missatge emergent) que en cas de no fer-ho la nostra navegació per la pàgina web en qüestió es veurà limitada

Us heu parat a llegir mai què és el que estem acceptant?

Les cookies són petits arxius que emmagatzemen informació sobre la nostra activitat mentre naveguem en una pàgina web (què mirem, què cliquem, etc )

Aquesta és una mostra literal del que estem acceptant, potser sense

•Mesurar el rendiment i l’eficàcia del contingut que es veu o amb el qual interactua.

•Emmagatzemar o accedir a les galetes, els identificadors del dispositiu i altra informació del seu dispositiu amb les finalitats que se li indiquin

A més, les cookies poden afectar el rendiment dels dispositius, un gran nombre de cookies emmagatzemades en el navegador poden reduir la velocitat de càrrega de les pàgines web i consumir recursos del sistema

Acceptar alegrament les cookies en els llocs web que visitem, com hem vist, implica diversos riscos potencials Si bé poden ser útils per a personalitzar l'experiència de l'usuari i facilitar la navegació, també existeixen conseqüències negatives

En primer lloc, la privadesa, una qüestió certament rellevant Les cookies poden recopilar dades personals, com ara informació de loca-

Per tant, és important ser conscient dels riscos associats a l'acceptació de les cookies i prendre mesures per protegir la privadesa i la seguretat Això pot incloure limitar les cookies, utilitzar eines de bloqueig o netejar regularment les cookies emmagatzemades al navegador o rebutjar-les totes Potser és més pràctic i còmode acceptar totes les cookies i seguir navegant; rebutjar-les sol requerir un xic més d’esforç, tot i que segurament és un esforç que val la pena fer Al capdavall, podrem seguir navegant i visitant les pàgines web sense problemes, alhora que protegirem millor el nostre ordinador i la nostra seguretat i privacitat Acceptar les cookies? No gràcies! n

Roger Casero Gumbau, blocaire

d o s s i e r d ’ h i s t ò r i a

COM PINGÜINS A LA LLERA DEL TER

MEMÒRIES TRISTES D’UNS ANYS DE GUERRA

Estiu de 1939. Tinc dotze anys acabats de complir. Vaig néixer el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, de l’any 1927, a ca la Quimeta Borrega, una petita casa que van llogar els pares després de casar-se, al costat de Can Cayetano, a l’entrada del poble de Sarrià de Ter. No recordo res d’aquesta primera llar a tocar del riu, just on el canal que prové de la central elèctrica de Can Mitjans acaba de passar pel primer ull del Pont de l’Aigua.

En pocs anys, els pares van estalviar per comprar la casa del carrer Major, núm 57, on vivim ara, al costat de l’edifici modernista de Rafel Masó, que és on hi ha les escoles de nens i nenes i les oficines de l’Ajuntament I just a l’altre costat, al núm 61, hi ha la casa dels meus avis materns i els meus oncles Narcís i Pepita, on viuen ara l’àvia Dolores amb la tia i el seu fill, el meu cosí Joan També hi vivia l’altre oncle, mossèn Josep, abans d’anar-se’n d’ecònom a Castellfollit de la Roca l'any 1930 Dos anys després, el 32, va ser nomenat vicari de Sant Joan les Fonts Viu a la rectoria i també fa classes en un col legi del poble Des del juliol del 36 no sabem res d'ell

Montserrat Molar Casassa

L’avi era fill del Mas Ros de Sant Medir, per això quan algú em vol fer empipar, em diu “marrossa”.

La meva família és molt humil: els pares es lleven a l’eixida del sol i, llaçats de treballar, pugen a dormir cap a mitja nit El pare, abans i després del treball a la cimentera d'en Pérez-Xifra de Sant Julià de Ramis, cuida l’hort La mare, a més de les feines de la casa i l’hort, ajuda la senyora de Can Mitjans en les tasques domèstiques De fet, al poble, totes les dones que no treballen a la fàbrica Gròber van a fer feines per les cases i s’apunten a qualsevol cosa per guanyar algun caler, perquè moltes tenen el marit al front i no porta cap ingrés.

Alguns matins, quan la mainada som a l’escola, podeu veure baixar de la muntanya, pels corriols de les feixes de Montagut, unes quantes dones, com tanmateix la meva mare, que venen de fer llenya per al foc de la llar Porten el feix a l’esquena, com una motxilla, lligat amb tres cordes primes, una de les quals, la

del mig, se la passen pel front protegint-se del fregadís i la suor amb un pedaç de cuir. La llenya, l’apilonen a l’entrada de casa o al pati per guardar-la per l’hivern A bosc sempre hi ha branques tallades d’alzina, pi, roure, arboç, I branquillons prims de bruc que són els millors per encendre foc Segurament han deixat el menjar coent-se dins l’olla de terrissa, que les lleves pengen per les nanses als clemàstecs del centre de la xemeneia

Quan torno d’escola, si no em manen cap feina urgent, m’agrada molt llegir Tinc un munt de Patufets que ens regala l’oncle mossèn Josep i cada dia llegeixo el full que arrenco del taco del calendari que el pare, tot i que no sap llegir, compra cada any Ell vol que li diguem les fases de la lluna que necessita saber per a les feines de l’hort, i a mi m’interessen les històries, endevinalles i poesies que hi ha al darrera i que, si m’agraden, m’aprenc de memòria

El foc de la llar és l’ànima de la casa. Sobretot els vespres d’hivern.

Havent sopat, asseguts en les cadiretes baixes, ens hi apilonem tots, el pare, la mare, l’àvia i les tres filles, per pujar a dormir ben calentets A vegades aprofitem per resar el rosari perquè tant el pare com la mare estaven acostumats a fer-ho de joves El pare, quan vivia a Celrà, tenia un amo molt creient, el Sr Pepet, que l’hi feia resar cada dia I a les nits més fredes de gener i febrer, escalfem uns rajols a prop de les brases, els emboliquem amb un drap de llana o un jersei vell per no embrutir els llençols, i ens els enduem al llit i així no patim fred de peus Al matí, la mare, amb les restes de caliu de la llar, encén el carbonet del braser, que ens donarà escalfor bona part de la jornada

Els hiverns són avorrits i llargs No acaben d’arribar mai aquells dies més lluminosos, on el sol ja escalfa un xic i es veuen els primers estols d’orenetes, senyal que torna a començar el cicle de les feines dels horts i els camps Sembrar patates, mongetes, enciams, verdures per les

El carrer Major de Sarrià de Ter, a primers del s.XX.

bèsties i esperar amb delit l’arribada de l’estiu, la sega, fer les garbes i amuntegar-les en gavelles I després, el batre a l’era d’en Roc o d’en Barnoia I bastir els pallers on ens fem un fart de jugar a cuit i amagar, tot i els renys dels amos perquè els fem caure un munt de palla Després, a casa, remullar-nos al cossi ple d’aigua fresca del pou acabada de poar amb la cúrria i la galleda Sopar i dormir i demanar endebades que s’aturi el calendari, que aviat ve el temps d’arrancar cebes i enforcar-les i en quatre trucs, setembre , i tornada a l’escola

Les meves germanes -Lola, la gran, i Teresa, la petita- i jo, quan sortim d’escola, ajudem amb el que podem a casa, com ara anar a buscar cargolines per als ànecs o, amb l'ajut d'un cavic, herbes per donar als conills I alguna vegada no ho fem massa bé, com el dia que la mare va

anar a rentar al riu i va deixar dormint la nostra germana petita Ens va encarregar que la vigiléssim i la vestíssim quan es despertés La Lola i jo, jugant vorera avall amb unes veïnes, no ens vam recordar més d'ella i ens la vam trobar desesperada a la porta del carrer i vestida només amb una samarreta

Algunes vegades donem un cop de mà a l’hort, o cuidant el poc bestiar que tenim, però el que ens agrada més és anar a comprar el que falta, tot i que ja fa temps que als qui els falta gènere és a les mateixes botigues. Pel petit que és el poble, una botifarra de cases amb horts a banda i banda de la carretera de França, n’hi ha un piló, de botigues i establiments de serveis Des del pont, a l’entrada del poble, fins a la cruïlla amb la carretera del riu, a mig carrer, en podem comptar un grapat: can Vehí, la botiga de la família Ramió, on la Sra Angeleta ven un xic de tot: queviures, oli, verdures, espardenyes, gra, etc Can Perdiu, on els Costa venen verdures La Maria de l’estanc, que ven productes que no es passen de seguida, com sucre, fideus, pebre, bacallà sec… Després ve l’Hostal del Sol, una petita fonda on dormir i menjar; l’Es-

tanc de can Felis; la fleca de can Cinta, que és de la Carolina Casadevall; el Cafè de can Xargay, on la Carmeta serveix cafès, carajillos d’anís, refrescos i els vermuts amb olives dels diumenges; la fleca de can Llausás, que fa els tortells del Ram I ara ja seríem a ca la Talana (l’Hortolana), la botiga de fruites, verdures i terrissa de la meva tia Francisqueta Un xic més avall i al costat de casa, can Bolas, la barberia, que, a més, venen pollastres i gallines a talls en un costat, i a l’altre, espardenyes i sabates.

I encara en queden un piló més carrer avall, fins a la baixada que enllaça amb les primeres cases de Sant Julià de Ramis: ca la Laura d’en Peret Vicens, als baixos de l’edifici de grans balcons que hi ha davant per davant del Centre Republicà i la carretera que porta al riu; La fonda de can Rossa, la verduleria de l’Elvira Carreras

Tres germanes tenen una botiga cadascuna: la Francisqueta és la de can Pere de l'Emília, també anomenada “can Valentí”, on tenen sempre a punt el bacallà remullat; la Maria, casada amb en Josep Ribera, ven de tot al seu “colmado” anomenat de ca la Ribera I l'Emília, casada amb en Jaume Ballada, té la botiga de can Pere de l'Emília on tenen prestatges amb miralls que reflecteixen les acolorides etiquetes d'un munt de licors i altres begudes

Edifici de Rafael Masó on, durant la guerra, hi havia l'escola i l'ajuntament La paret blanca de l'esquerra, pertany a la casa de la família Molar-Casassa. (Anteriorment, havia estat la carnisseria d'en Boades Vilaplana) Foto d'autor desconegut

El carrilet, al seu pas per Pedret

A ca la Llucieta són especialistes en productes del porc, com botifarres i greixons; també hi ha la carnisseria de can Romans on despatxa la Celu de can Tanya, la mare d’en Berto; i a ca l’Amàlia, que és de la família Garriga, els que tenen el fill metge; l’Encarnacion de can Pla ven granes per menjar i sembrar i també els bitllets del Carrilet per anar a Girona o a Banyoles A ca’l Xixo venen comestibles i a can Ricardo Ametller, llet, perquè tenen un ramat de vaques que a vegades duen a pasturar a la riba del Ter i a l’illa que formen els dos braços del riu Com també venen llet a can Simon, a més de recuits acabats de fer.

La família Tixis té la verduleria de can Tascons; i a ca l’Elvireta Ballada venen un xic de tot, però no fruita i verdura Al final del poble, tenim a can Simil, d'en Joaquim March, també anomenat can Quimet o can Mai Tanca, que són familiars de la dona de l’alcalde, el Sr Almoiné, on trobem un xic de tot: bar, queviures i qualsevol altre article com hams i taps de suro per a les canyes de pescar

Si a tota aquesta llista hi afegim el carboner de davant de casa; en Casimiro de la Placeta, que ven perols, ferros, eines i estris de llautó; les botigues de roba i les modistes; els fusters, el carter, el ferrer, el baster, el cisteller; els carreters: en Cayetano i en Gaspar Viader; o la Corona que ven petroli , a cada portal hi ha algun petit negoci. Però el més original de tots és el boter, al final del poble a mà esquerra, on comença la carretera de Banyoles. És un personatge peculiar, molt treballador, naturista, filòsof i setciències que desenvolupa la feina al mig del carrer, envoltat sempre d’un munt de badocs que l’escolten

De modistes, n’hi ha un grapat i tenen molta feina amb les noies que preparen la roba per casar-se Cusen i broden i fan puntes per als coixins, llençols, vànoves i tovalloles en

peces de fil i cotó que, si és possible, han de durar tota la vida També fan vestits, tot i que, a nosaltres, ens els fa la mare Ella, els dies de festa, es fixa en els vestidets que duen la mainada i, si n’hi ha algun que li agrada, el primer dissabte que pot anar al mercat de Girona, compra un retall de roba ben bonica i ens en confecciona un d’igual

El que més trobem a faltar a part del pa, és l’oli Quan n’hi ha, és d’estraperlo i molt car. Per això hi ha gent que s’arrisca a anar-ne a buscar, malgrat els ferrenys controls dels carrabiners Fa uns dies, dues dones del poble, un xic arriades, van decidir anar fins a Espolla a proveir-se’n En van aconseguir una gran garrafa cadascuna Quan van ser a l’estació de Vilajuïga, es van amagar fins que va arribar el tren Llavors prengueren bitllet i pujaren el més de pressa i discretament que van poder Ja tenien un peu a l’estrep quan la parella de carrabiners de guàrdia a l’estació les va ullar i els va cridar “l’alto”, impedint la sortida del comboi Un cop a baix, van interrogar la dona de més edat sobre el contingut de la garrafa Ella els va dir amb tot el morro que duia vi per al seu home Els carrabiners no s’ho creuen i, per comprovarho, li fan buidar un xic del contingut de la garrafa. Evidentment, va sortir un bon raig d’oli d’oliva Quan els servents de l’autoritat van anar per confiscar les garrafes i detenir les dues dones, la més atrevida va aixecar un xic la seva i la va esbardellar contra el terra, vessant tot el contingut per l’andana, mentre cridava: No serà per a mi, doncs tampoc per a ningú!

I encara sort que els dos carrabiners es van apartar a temps que, si no, haurien quedat amb els seus blaus uniformes ben amanits Com

que la resta de viatgers ja protestava i el tren duia el retard de sempre, van deixar marxar dones i transport ferroviari cap a la capital

Des que va aprendre a anar-hi, el pare es desplaça a la fàbrica de ciment en bicicleta La feina que hi fa és dura: picar pedra i carregar-la a les vagonetes I perillosa: un esquerdís li va rebotar en un ull i va estar a punt de perdre’l El pare ha après a fumar, perquè diu que, el temps de fer la cigarreta, els deixen aixecar l’esquena i descansar un moment

Molts dies, en sentir tocar les dotze, ens arribem amb la Lola fins a la fàbrica a portar-li el dinar: una carmanyola amb vianda i una xulla, un tros de pa i un porró de vi Sempre hi

Matrimoni Molar – Casassa amb les filles Dolors i Montserrat (Arxiu familiar)

La petita Montserrat amb els seus pares Jaume i Maria 1929 (Arxiu familiar)

L'oncle Josep Casassa Tassis, el darrer curs del Seminari 1929 (Arxiu familiar)

ha algun treballador, o l’encarregat, el Sr Garriga, que ens fan riure amb alguna broma

Alguns matins acompanyem la mare a fer la bugada al riu Hi ha un bon tros des de casa per la carretera del Ter fins a la vora de l’aigua Baixem feixugament amb les galledes plenes de roba bruta en remull en aigua calenta, i després, tornem amb les mateixes plenes de roba neta, però igualment molla i el camí de pujada també es fa dur

Arran de riu, entre els joncs i arbusts de ribera, hi ha un seguit de grans rierencs, que, prèviament col locats en pendent en un punt on hi ha un xic de profunditat, i ben falcats, constitueixen autèntics safareigs Algunes dones, amb l’excusa que el seu home és qui ho ha preparat tot, es creuen les propietàries del lloc i la pedra Si mai hi troben una intrusa, li claven unes quantes mirades que ja parlen per si soles, i, si no n’hi ha prou, deixen anar alguna indirecta I en el cas que el lloc no quedi immediatament lliure per a elles, acaben tenint raons i alguna baralla

Anar a rentar al riu els mesos d’hivern és un calvari Amb el fred i l’aigua glaçada, s’aclivella la pell de les mans, surten penellons a les orelles i, per més que t’abriguis, la humitat penetra fins al moll dels ossos. La mainada ens entretenim jugant pels voltants, llançant pedretes a l’aigua o fent trompetes amb la part més prima de les canyes tendres Quan ja no poden resistir més, algunes dones deixen de rentar, es posen dretes i comencen a moure’s d’ací en allà, fent saltirons i amb els braços creuats damunt el pit, posant-se les mans sota les aixelles per poder-se-les escalfar un xic Són

talment un estol de pingüins movent-se a la llera del Ter

Les tardes solen ser un xic més tranquil les que els matins Si no és vigília de festa i no hem de fregar la casa, feina odiosa amb el fregall rodó d’espart i el salfumant frega que fregaràs les rajoles de terrissa sense vernís , llavors aprenem a cosir al costat de la mare que en sap un munt, ja que de jove havia anat a Girona a aprendre a brodar a les Adoratrius Encara guardem, la Lola i jo, els vestidets blaus amb un llacet a joc que ens va fer per la festa de la Primera Missa de l’oncle Josep La Lola té molta afecció a cosir, i, quan sigui més gran, vol anar a aprendre “el Corte” A vegades jugo amb l’ou de fusta fina que es fa servir per sargir les mitges i mitjons de cotó. La mare s’enfada perquè si em cau a terra, es pot esquerdar i llavors ja no servirà perquè s’enganxaran els punts en les estelles

Alguns dies, encara de fosc, la Lola i jo ens llevem per anar a fer cua al forn de pa quan diuen que en couran Quan arribem a la fleca, ja hi ha una llarga corrua de gent esperant De fet ja fa un temps que hem de fer cua a qualsevol botiga, fins i tot a la sabateria, per comprar unes espardenyes que ni un captaire es posaria Algun cop, després d’un grapat d’hores d’esperar, quan ens toca a nosaltres, ens diuen que el pa ja s’ha acabat

Com a moltes altres cases, matem un porc cada any i l’administrem tan bé com sabem perquè duri temps Normalment, un os, un tall d’orella o costelló i un bocí de botifarra negra ens serveix, dia si dia també, per fer la carn d’olla, a la que afegim un tall de gallina que comprem a can Bolas, una ceba, unes patates i un tall de col blanca I el que no hi falta mai: una pilota de carn picada ben grossa perquè a tots ens agrada menjar-ne un bon tall Per sopar, amb el caldo hi fem bullir pasta

Estudiant de Batxillerat (Arxiu familiar)

Montserrat Molar Casassa, 18 anys (Arxiu familiar)

Sovint mengem trialles, que són les mongetes petites i trencades, perquè les grosses i bones són per a l’estraperlo I molta col i patata, sola o en trinxat i molts cops sense oli perquè no se’n troba També a vegades no hi ha sucre L’altre dia, sense anar més lluny, a l’hora de berenar, no en vaig trobar per a la llesca de pa amb vi que ens solem preparar

Quan va tornar la mare de fer menjar al camp, em va trobar mig plorosa i, davant les meves queixes, les seves úniques paraules van ser:

Altre mal no patissis!

Quan és el temps de collir cargols o de caçar espàrrecs o bolets, la taula canvia molt, perquè el pare en sap un niu de collir de tot, i té ben apamades les garrigues dels marges on surten ufanosos espàrrecs; els claps de bolets de Can Guilana fins a Montagut i de Campdorà fins a les mines de Celrà; i coneix els llocs on s’amaguen els cargols Sovint torna a casa amb el doblec de la gorra plena de clova-forts que guarda en la gàbia de fusta que es va fer

Els diumenges solíem cuinar arròs amb pollastre o conill, però ara no se’n troba d’arròs i hem de substituir-lo per blat de coure, que és un gra de blat passat pel molí de manera que queda pelat només d’un costat Tampoc no hi ha farina blanca

Com a molt, podem aconseguir farro i farinetes

Ara ja no tenim el parell de cabridets que el pare ens va comprar i que ens feia les germanes més felices del poble Un dia, sense dir res, els van sacrificar per menjar-nos-els

Ens va saber molt de greu i no enteníem perquè ho havien fet Un dissabte, setmanes més tard, el pare va tornar del mercat del bestiar de Girona amb una vaca Des de aquell dia teníem bona llet assegurada cada matí i vespre.

La vaca la guardàvem en una cort, sortint de la cuina a mà dreta, i la teníem força vigilada, no fos cas que ens la robessin com va passar amb les cols de l’hort Hi va haver

una ufanosa collita, però la nit abans que els pares les tallessin per anar-les a vendre, va entrar algú amb unes saques i se les va endur totes Això ens va condemnar una colla de dies a menjar naps dels bous, cairetes i quatre patates

Parlant de menjars, a vegades arriba a la peixateria algun sorell, alguna boga i en comptades ocasions, verats El bacallà, sec o en remull, el comprem per algun dinar de festa anyal La gent que vivim als pobles, i a pagès, no ens podem queixar. Encara no he vist ningú anant a recollir menjar als femers i als cubells de les escombraries, com diu que passa a la capital. Hi ha persones que renten les sobres de l’altra gent i s’ho mengen A casa hem comptat un temps també amb un ajut extra: el germà gran del pare, l’hereu, que viu a Celrà, tenia molta feina al camp, i els diumenges el pare l’anava a ajudar i el pagava amb espècies, i així tornava sempre a casa amb algunes fruites, verdures, algun pa, mongetes, blat de coure

Tret d’aquesta relació, diguem-ne que laboral, no hi ha massa contacte amb la família de Celrà Alguns dies ve l’àvia paterna a casa perquè s’ha enfadat amb l’hereu

Diu les queixes al pare i sovint la sentim plorar Nosaltres la tractem bé, tot i que van tenir pocs miraments amb el pare perquè era el petit dels germans

Només el van fer anar a escola vuit dies justos perquè el van fer quedar a casa a ajudar la mare El van discriminar tant que fins i tot el van obligar a anar al Servei Militar, quan en el cas de l’hereu havien pagat els 300 duros

que l’eximien de fer-lo Van dir-li que no tenien els calers, i que en tot cas ja els hi donarien de dot quan es casés Tampoc ho van fer Però el pare va tenir sort, ja que era de la lleva del 16 i li va tocar ser llicenciat immediatament perquè aquell any la reina Victòria Eugènia de Battenberg, celebrant no sé què, va perdonar la mili a una quota de quintos mitjançant un sorteig

Com se’ns han trasbalsat les nostres vides des d’aquell maldestre dia en què va arribar la guerra Ja el dijous 16 de juliol aquest mot estava en boca de tothom En plena Festa Petita, diada de la Verge del Carme, vaig anar a buscar una amiga per anar plegades a les sardanes de La Placeta Mentre hi anàvem vam sentir estranys comentaris de persones grans que deien:

Està a punt d’esclatar la guerra!

Esglaiades, vam recular de cop cadascuna a casa seva, pensant que potser ens agafarien Tant els de casa com els de cals avis, ens vam espantar moltíssim

La guerra va començar el divendres 17 I el dissabte 18 ja es va proclamar el Alzamiento Nacional

Circulaven males notícies entre els veïns i rumors esgarrifosos A tal

Tornaboda o anxovada Festa de Sarrià de Ter, 17 de setembre de 1947 D'esquerra a dreta, Carme Batlle, Enriqueta Vidal i Montserrat Molar, als 20 anys (Arxiu familiar)

lloc han agafat el capellà i l’han assassinat, a tal altre han cremat l’església Van tancar el col legi del convent de monges dominiques d’El Pont Major on anàvem a escola Mossèn Salvador Rovira i el seu germà Francisco, capellà d’El Pont, van desaparèixer En canvi el rector de Sarrià, ajudat per algú, va poder fugir, i, de moment, ha salvat la vida

D’ençà viuríem impregnats tots d’una por constant difícil de definir Ja no ens enganxaríem més a les cançons que cantava la mare mentre feinejava per la casa perquè ja no cantaria més S’havia acabat anar a missa els diumenges al matí i a passeig a les tardes fins a la Font de l’Om

En pocs dies vaig haver d’anar a col legi al costat de casa, on hi ha l’escola Pública

El Sr Guardiola i la seva esposa, la Sra. Margarita, s’havien repartit la mainada, nens i nenes barrejats Ella es feia càrrec dels petits i ell dels grans Quan vaig arribar em van fer anar a la classe dels petits, però només hi vaig anar dos dies, ja que, com que duia més nivell, acabava la feina massa aviat i destorbava A la classe dels grans no vaig ser massa ben rebuda per provenir d’un col legi de monges Malgrat això, crec que el Sr Guardiola és molt bon mestre, seriós i disciplinat i que fa treballar de valent Fins i tot a casa em fan quedar a “conferència” de dotze a una, pagant una quota

A mig curs, l’any 37, va venir a l’escola un ajudant, el Sr Riuró S’hi va estar només uns mesos perquè va ser mobilitzat per anar al front.

Ja des del començament de la guerra, la meva germana Teresa va al parvulari de l'escola Francesc Macià amb la senyoreta Catalina en una de les dues aules que la Generalitat ha instal lat als baixos de l’edifici del Coro L’anomenen així perquè havia estat la seu de l’Orfeó Joventut de Sarrià Després, fins al 36, els de Foc Nou hi feien teatre Un dels

que solia intervenir, sobretot en papers còmics, sol o acompanyat d’en Bach d’El Pont, era l’oncle Siset, germà de mossèn Josep Havien passat pocs dies d’aquells primers fets dolorosos, quan un matí sentírem forts sorolls i cridòria de gent esvalotada El pare i jo, volent esbrinar què passava, vam obrir la porta del carrer i ja veiem una gernació de gent cridant que venien de La Placeta. Els de la primera filera, encesos de ràbia, eren treballadors de les fàbriques de ciment. Com que en una d’elles hi treballava el pare, el van cridar amb veus crispades, i un d’ells se li apropà i amenaçant-lo amb un ganivet, li va dir:

Apa, Met, a tirar sants daltabaix del pont!

Jo vaig entrar plorant i sanglotant i ho vaig anar a contar a la mare.

El van deixar tornar a casa al final del matí, després de llargues hores destruint imatges, cremant-les i llançant-les al riu I la causa d’aquest acarnissament amb la nostra família era perquè teníem un membre capellà: el germà de la mare, l’oncle Josep Casassa, de trenta-tres anys, del qui ja feia dies que no en sabíem res

Des d’aquest dia, l’edifici de l’església es convertiria en una mena de cooperativa on s’acumulaven i es venien o repartien els objectes requisats als capellans i altra gent de dretes.

Cada cop arribaven pitjors noves La guerra es feia notar I l’ambient del poble va canviar com la nit i el dia Molta gent ens mirava de reüll i va deixar de saludar-nos Persones pacífiques convertides ara en feres incontrolades Passaves al costat d’un grup de gent, et miraven i deixaven de cop de parlar, dient ben fort perquè ho sentíssim: Xisssst! calleu, que hi ha roba estesa!

Ja ningú deia adéu per saludar,

sinó salut! mentre aixecaven el braç enlaire amb el puny ben clos, i les parets del carrer estaven plenes de cartells que posaven POUM o FAI o UGT, amb frases i expressions de política que jo no entenia Com tampoc no sé per què es va enterrar amb tots els honors un jove que vivia a Can Llosca El van dur en comitiva, el bagul cobert per una flamant bandera republicana i coronat de flors, al local del Comitè on van instal lar una capella ardent Hi va acudir molta gent, enmig de parlaments de les autoritats del poble. Potser va ser assassinat, potser va morir al front, potser va finir de mort natural, no ho sé, però que devia ser important i conegut, segur

Als de casa, tot i no ser de cap partit polític, molta gent ens considerava de dretes perquè sempre havíem anat a missa i, ja ho he dit, tenim un capellà a la família.

Hi havia masovers que deixaven de pagar als amos i només es parlava d’assassinats Com el del mestre de Santa Pau, el Sr Causa, pare de la Rosario, mestressa de can Camós i que vivia a Sarrià O com el del Sr Mundet, que era de Caldes de Malavella, i a qui van encalçar i matar quan es volia escapar a través del pou mitger que hi havia entre la seva casa i la del masover O com els d’un grapat de persones trobades mortes al Congost O com el del metge, Sr Agustí Riera, que ens va colpir molt

A cal metge no hi anem pas gaire nosaltres Al doctor Riera no el molestàvem gens, tot i que li pagàvem una iguala cada mes per si feien falta els seus serveis Per sort els de casa ens solem apanyar amb remeis casolans: aigua de farigola, camamilla, aiguanaf, “rubinat”, etc I en cas de febre, cremem poliol i en respirem el fum. I poca cosa més, com no sigui una odiosa lavativa per fer net d’un mal de panxa Alguna vegada, en cas de tos persistent, angines, alguna berruga, etc , anem a veure el

farmacèutic d’El Pont, el Sr Lluís, que molt amablement ens recomana algun tractament o algun producte

Al Dr Riera el van matar amb total traïdoria Van aprofitar un vespre que va haver de desplaçar-se per una urgència, de casa seva a El Pont fins a Campdorà, per detenir-lo i durlo a matar a Les Encies

No sé com, va arribar la notícia que havien assassinat el rector de Sant Joan les Fonts, rectoria on fa de vicari l’oncle mossèn Josep La neboda va poder relatar els fets que va viure presencialment. Al rector l’havien torturat i mort en mig dels dos vicaris, mossèn Josep i mossèn Amadeu, als que finalment van deixar marxar, dient-los que, si els trobaven pel poble, correrien la mateixa sort. Vam saber que havien anat a refugiar-se a una farmàcia d’Olot I res més Un angoixant silenci absolut. El pare i l’oncle Joan van intentar pujar fins a Olot, però a mig camí, el Comitè d’Orriols els va barrar el pas D’això farà aviat tres anys

Els familiars no ens podem acabar de fer a la idea que ja no el veurem més d’ençà del dia que va venir al local del Coro de Sarrià, uns mesos abans del juliol del 36, a representar l'obra de teatre La Rosa beneïda amb el grup de noies del Casal Parroquial de Sant Joan les Fonts

Ens hem sentit constantment assetjats, hem patit registres freqüents, més a casa dels avis, sempre preguntant i observant si entrava o sortia algú que pogués ser el seu fill. Ha estat una tortura sobretot per la seva mare, l’àvia Dolores, a qui no fa massa una dona del poble li va dir que havien vist el seu fill no sé on fent de viatjant Es veia l’odi als rostres de moltes persones i que ens tractaven com si fóssim els seus enemics i que si l’haguessin vist, l’haurien agafat.

I teníem tanta por que alguna cosa seva ens comprometés, que els seus pares i el germà van decidir cremar totes les seves pertinences,

inclosos els seus escrits de folklore i els seus poemes i obres de teatre A mi, com que m’agradava molt llegir i treia bones notes a escola, em van fer triar els únics llibres que se salvarien del foc i que van ser els dos volums d’Història de l’Art de Joaquim Folch i Torres i els quatre de Biologia Moderna de no sé quin autor, perquè tenien moltes làmines, algunes en color, i em sabia greu que acabessin fetes cendra

I per si no n’hi havia prou amb aquesta situació d’ensurts constants i de desgràcies, tot seguit van arribar les bombes

Molt sovint sentíem les sirenes del proper camp d’aviació republica-

na de Celrà, avisant de la presència d’algun avió de l’altre bàndol Però això era tot. Callaven les sirenes i tornava la dura normalitat fins al dia en què per desgràcia va venir el llop Va ser la matinada del 30 de juny de l’any 37 Un llop en forma d’avió italià, assedegat de sang, va bombardejar el poble Volava tan baix que la mare, en sentir la fressa, es va llevar per anar al balcó a veure què passava, però el pare va insistir-li:

Vine aquí, queda’t aquí Quan ens aixecarem ja ho veurem

Gairebé no va tenir temps d’acabar la darrera paraula, quan, en mig de la fressa de l’avió que sobrevolava les cases per segona vegada, es

La casa familiar actual de Montserrat Molar Casassa, al carrer Major

Durant molts anys, porta principal de l'església de Sarrià de Ter. Foto J.R.M

Bar de ca la Rossita, antic edifici del Centre Republicà de Sarrià Quadre de Quim Corominas. Col lecció Santi Bosch

va sentir la tremenda explosió de les bombes

Les meves germanes i jo dormíem a la part del darrera de la casa i ens vam despertar pel soroll de les explosions, la fressa dels edificis que s’ensorraven i els crits i esvalotament dels veïns que sortien espaordits al carrer El pare ens va agafar, embolcallades en la roba del llit i d’una revolada ens va entaforar sota l’escala, al rebost del menjador, mentre repetia una i altra vegada:

No us mogueu d’aquí!

Tot era fosc i sentíem, enmig de la cridòria, com queien encara trossets dels vidres de la vidriera de l’entrada. Quan la situació es va calmar una mica, i ja amb la llum del dia, vam veure que al mig del carrer, molt a prop de la casa dels oncles, hi havia un enorme fossat La mare, tement el pitjor, va voler anar a veure de seguida com estaven l’oncle Joan i la tia Francisqueta Amb moltes dificultats, perquè la casa del costat, el núm 42, estava ensorrada, va aconseguir entrar a la botiga La volta del menjador estava esquerdada, però havia aguantat Arraconant trossos d’envans i fustes va pujar per l’enrunada escala mentre cridava:

Tius, tia

Però no obtenia cap resposta

Fins que, en arribar a la seva cambra, la que té el balcó que dona al carrer, va poder escoltar:

Què crides?, què passa?

Que no sentiu els crits i gemecs?… Han bombardejat i tot està caigut!

Llavors, com van poder, es van aixecar i van quedar perplexos. Estaven vius de miracle, ja que, encara que les parets mestres i el teulat s’havien enrunat parcialment, el cel ras, fet de canyes enteres, havia cedit fins a quedar a pocs pams dels seus caps, però els havia protegit com un paraigües A ells i a l'urna de la Verge del Roser que tenien damunt la calaixera, que no va patir ni una rascada mentre mitja casa estava en ruïnes

La mare els va deixar i va tornar al carrer per si podia ajudar algú

Van morir cinc persones: la Maria Verdaguer, els nens Francesc Lladó i Ramon Comalada, en Joaquim Roura i el guàrdia d’assalt Joan Jordà a qui van encalçar uns trossos de metralla quan va sortir al balcó per veure què passava De ferits, n’hi van haver 15, entre ells els germans Adelaida i Joaquim Celis, l’Elvireta Oller, els germans Vicens i Josep Pradas, en Jaume Comalada, en Martí Fulcarà, i vuit més

Els danys materials van ser quantiosos, i encara es poden veure les conseqüències, perquè hi ha set cases gairebé enrunades del tot.

Després del bombardeig, van sortir un grapat d’avions del camp d’aviació de Celrà, però ja era massa tard

Van dir que l’avió italià havia bombardejat Girona i que havia aprofitat per llançar alguna bomba sobrera, per sort amb no massa encert, sobre l’Ajuntament, que era al costat de casa, al pis de dalt de l’edifici de l’escola, i el Centre Republicà Federal, que era el local del Comitè, a la carretera del Riu En aquest edifici s’hi feia també cinema quasi exclusivament per a mainada Recordo que no fa massa hi vàrem anar amb les meves germanes a veure una pel lícula que es deia Vidas Rotas

De resultes d’aquest bombardeig, i com molts altres veïns, el pare va decidir construir un refugi. Hi havia entre el començament de l’hort i el cobert on hi guardàvem el carro i la pallissa, una enorme figuera, molt a prop de la qual vam començar a buidar terra, tanta, que en l’ampli forat hi cabíem tota la família. Posàvem una escala de fusta per baixar-hi, i, un cop a dins, ens cobríem amb branques, sobretot de bruc, que ens ocultaven de ser vistos pels avions Cada cop que sentíem les sirenes, cap a dins i a esperar caure les bombes Ens hi hem passat moltes hores

abans no s’ha acabat la guerra La por era tan gran, que un dia, mentre estava esmorzant, es va sentir soroll d’avions i van sonar les sirenes amb tant d’estrèpit i durant tanta estona, que em vaig posar a tremolar i vaig llançar a terra tota una tassa plena de llet

Un altre fet esgarrifós, que per ben poc no ens deixa orfes de mare, és el que va passar l’any passat, el mes de setembre.

El capvespre del dimarts, dia 7, com en tantes altres ocasions, la mare tornava del camp que teníem llogat a Campdorà Era un terreny pedregós on s’hi feien bones patates i unes cebes més grosses que un puny i molt dolces Venia amb el carretó de dos braços ple de les que havia anat a collir, i com sempre, quan fosquejava, la Lola i jo l’esperàvem a la porta de l’entrada perquè sense el nostre ajut no podia aixecar el gros carretó de fusta amb la roda de ferro per salvar el graó de pedra que separava la casa del carrer En el mateix instant que arriba a la porta, sentim una enorme explosió que retruny per tot el poble, el cel s’il lumina i una immensa columna de flames i fum s’eleva cap als núvols Tot seguit, corredisses de gent i crits esgarrifosos que venen de carrer amunt, just on comença el pont de l’aigua Passa esperitada la Victorina de Can Clotas cridant: Fugiu, fugiu, Quina desgràcia! Ens vam quedar uns instants atordides i sense reaccionar, fins que vam anar corrents cap a darrera i per l’hort, a l’era dels pallers d’en Barnoia on ja s’hi acumulava un grapat de gent Es veien immenses flames que sobresortien dels teulats de les cases i tots pensàvem que cremaria el poble sencer

Passats uns primers moments de desconcert, els homes, sense saber ben bé què havia passat, van córrer cap al lloc de les flames per intentar ajudar les possibles víctimes i apagar el foc

Algú que venia d’aquell punt ens va dir que el carrilet acabava de xocar contra un camió francès dels que transporten gasolina pels avions a Barcelona Deia que l’espectacle era dantesc:

Les primeres cases del poble estan cremant, he vist gent amb la roba en flames corrent i xisclant de dolor, alguns llançant-se al riu des del pont

La mare, mig tremolant, no s’ho podia creure,

Si fa un moment que he passat per davant del Cafè Xargay i he vist els dos xofers que sortien i s’enfilaven al camió

L’endemà, dimecres, quan encara els bombers lluitaven per apagar les flames, es començaven a conèixer alguns detalls de la tragèdia.

Es veu que aquests camions que duen benzina a Barcelona s’aturen sovint a Can Xargay per prendre alguna cosa i bescanviar oli per aiguardent Quan el primer camió dels dos que formaven el comboi va emprendre la marxa en direcció a Girona, no es va adonar que, per la corba que fa la via sortint del pont, venia el carrilet en direcció a Banyoles De resultes de la topada, la màquina s’encasta en una casa i el camió bolca Quan el xofer comprova que per un forat de la cisterna brolla la benzina, s’ensuma la tragèdia i avisa curiosos i veïns que intenten

aprofitar l’ocasió per emplenar recipients de benzina, com el Sr. Massegur, el marit de la Corona, perquè fugin corrent També hi ha alguns passatgers atrapats dintre dels vagons

Passats uns dies, es confirmà que hi havien mort 12 persones, entre les quals els dos xofers francesos i algunes sense identificar, i 31 més havien patit ferides greus

Encara sembla que sento a les meves oïdes el constant repicar de les campanes de l’església i les frenètiques sirenes de bombers i d’ambulàncies

Vuit dies després d’aquesta tragèdia, va aparèixer esmaperduda i mig pertorbada, la Quimeta Borrega, a qui tothom donava per morta Sembla que, com a conseqüència del que va presenciar, va embogir i va estar una setmana vagant per la muntanya

Ja fa anys que no celebrem res a casa, ni festes, ni sants ni aniversaris Com trobem a faltar la Festa Major i la Petita; la Fira de Sant Ferriol; les festes solemnes de Sant Antoni, amb la benedicció dels cavalls; la de Sant Gaietà, patró dels aturats, dels que busquen feina i del pa; la de Sant Josep; la de la Puríssima; la de Santa Llúcia; el Nadal Qualsevol novetat ha estat depriment i ens ha enfonsat més en la tristor i no hem pogut veure a l’horitzó cap senyal d’esperança Fa

poques setmanes va arribar al poble fugint de la guerra, un grup de joves refugiats que van ser repartits per les cases A cals avis els va tocar un noi d’uns setze anys que es diu Francisco L’han de mantenir, calçar i vestir i ell ajuda en el que bonament pot

Altres veïns, com el cas de l’oncle Joan Bonet, han estat obligats a treballar unes hores per fer la carretera de Sarrià de Dalt I si s’ho han pogut permetre, com en el cas de l’oncle, pagant una quantitat mensual s’han alliberat de la feina forçosa

El passat dotze de gener d’aquest any 39, es va decretar la mobilització general, obligant a incorporar-se a l’exèrcit tot el personal civil menor de 50 anys Gent que escoltava emissores de ràdio independents comentaven que la guerra estava ben perduda i que els soldats de Franco eren ja a prop del front de Calaf, precisament on estava destinat l’oncle Siset.

Quan el pare, que era de la quinta del setze, va rebre la citació per incorporar-se al front de guerra, ja hi havia una gran desbandada de gent que es dirigia cap a la frontera de França Va decidir, junt amb un cunyat de la tia Pepita i un altre company, fugir d’aquell caos generalitzat i anar-se a amagar al mas Font, un mas aïllat de Palol de Revardit, que era la casa pairal de la tia Pepita Ametller, d’on va sortir als dinou anys per casar-se amb l’oncle Siset

Alguns cartells de la Guerra Civil (1936-1939)

Allí hi vivien, tot dones, una part dels membres de la seva llarga família: la seva mare, vídua i velleta i dues germanes, una de les quals era muda Tenien vaques, aviram i conills i conreaven la terra Varen acceptar de bon grat els tres nous estadants i els van amagar en un espai on dormien les gallines al qual s’accedia per un forat que quedava amagat darrera els animals d’una cort

No van passar gaires dies que els soldats republicans en retirada van fer volar el Pont de l’Aigua. Les explosions van ser tan fortes que la mare, més espantada i sola que mai, va decidir dur-nos a on era el pare. Pel camí de La Rasa cap a can Matas tot era destrucció i mort: entre runes i pedres, cadàvers encara sense enterrar Ens hi va deixar i va tornar a Sarrià a recollir els seus pares dient:

Si hem de morir, almenys estarem tots junts allà mateix

També augmentava l’angoixa de la meva mare els rumors que corrien pel poble que els moros que duia en Franco raptaven dones i les maltractaven

Aquell mateix vespre, un grup de soldats vestits amb uniformes no identificables, es van presentar a la casa i la van escorcollar tota a la recerca d’algun home Vam viure uns moments d’extrema tensió quan aquests soldats van entrar a la cort de les vaques on hi havia el forat d’accés al joquer-amagatall. Però veient que havien d’apartar els animals i passar-hi per darrera, van donar la recerca per acabada. Llavors van demanar sopar La vella mestressa, enmig d’excuses de que eren tot dones i tenien poc menjar i que l’havien de guardar per a les criatures, els cogué un conill Un cop acabat l’àpat, van voler descansar i les dones de la casa els van assenyalar un paller que hi havia just al costat perquè dormissin allà

Aquella nit ningú va aclucar un

ull, ni ells ni nosaltres I quan ens vam llevar, ja no hi havia ningú

En acabar d’esmorzar sentim que truquen a la porta Un nou esglai per si tornaven a ser els mateixos Surten la mestressa i les altres dones i veuen dos militars muntats a cavall que pregunten si han vist algú que fugís per aquella zona La mestressa i la tia els van explicar fil per randa el que havien fet els de la nit anterior. Els dos genets van girar els cavalls i mentre ens llançaven un paquet d’alguna cosa semblant a cotó, van dir-nos:

Tomen, que a nosotros nos sobra I a partir de ahora ya estarán tranquilos!

No havíem acabat de dinar, que, darrera els soldats nacionals que a marxes forçades perseguien per les carreteres els fugitius del bàndol republicà, va aparèixer la germana de l’àvia dient-nos esverada:

Aneu-vos estant aquí , ja veureu què trobareu quan torneu a casa! No us queda res!

I així fou Als avis se’ls van emportar l’euga tan necessària pel treball i un piló de coses personals A casa, molt pitjor

Déu meu!, com estava aquella entrada de casa, en altre temps l’escenari de les nostres rialles i els nostres jocs , quantes estones gronxant-nos-hi amb la corda vella del pou que penjàvem del vèrtex del marc , ara era un camp de batalla Hi havien cremat mobles per escalfar-se mentre, algú ho va veure, es cruspien tot el que teníem al rebost No en va quedar res del porc que feia poc havíem matat. S’ho van arrossegar tot: la vaca, les gallines, matalassos, llençols i mantes dels llits, fins i tot el vestit de casament del pare i la grossa nina de la Lola amb el preciós bressol de fusta que li havia fet l’oncle Joan.

No hi havia ni les cadires que, havent sopat, trèiem al carrer per parar la fresca les vesprades d’estiu

Ens van despullar de tots els

records, tret dels que dúiem a la memòria de cadascun de nosaltres I en tot cas ens hi van afegir aquests altres terribles d’uns dies de febrer que no sé com esborrarem

Van desaparèixer totes les medalles, entre elles la de plata que havia regalat mossèn Josep a la meva germana Lola amb la inscripció de quan va néixer També les precioses arracades i el penjoll d’or amb el seu retrat que l’oncle Joan havia regalat a la mare tornant d’un viatge, com a regal per la companyia que, quan ell marxava, feia a la tia Francisqueta ajudant-la a la botiga L’oncle Joan era un gran jugador No només el coneixien a Can Norat, a La Rambla de Girona, sinó que amb el seu amic, en Ramon de l'Obra, havien anat a jugar a llocs de Barcelona i a casinos de Montecarlo i Ventimiglia

Ens vam quedar, com aquell qui diu, només amb la roba que dúiem al damunt Molta gent estava com nosaltres i era difícil aconseguir ajuda, fins que, uns dies després, anant a voltar per Sant Gregori perquè el Pont de l’Aigua i el de la Barca estaven ensorrats, van arribar els soldats nacionals, i almenys ens van repartir unes mantes per poder-nos abrigar

Avui que és 23 d’abril del 1939, i per tant el meu aniversari, puc assegurar que estic vivint els pitjors dies de la meva vida, tot i que des de l’1 d’abril diuen que la guerra ja s’ha acabat Un cúmul de malastrugances s’ha vingut a afegir als greuges dels dies de la guerra i s’ha acarnissat amb tots nosaltres Ahir vam enterrar l’avi matern, Joan Casassa Frigola, el pare de mossèn Josep En plena agonia i delirant, repetia:

Estic content, Josep, perquè ja ets aquí!

Han acomiadat de masover el germà del pare, perquè es va portar malament amb l’amo No li va pagar res durant els anys de guerra perquè deia que la terra era de qui la treballava

Uns homes del poble, arribats de Calaf, han assegurat a la tia Pepita que el seu home, l’oncle Siset, era mort Els companys del front no n’han aclarit massa les circumstàncies, però es fa córrer, no sé si amb certesa o no, que va ser assassinat per soldats d’en Líster, que tenien ordre de liquidar a tots els combatents que pensessin passar-se a l’enemic o tornar a casa abans d’hora Tenia trenta-dos anys i deixa un fill que no arriba als deu mesos, el meu cosinet Joan. Va néixer l’agost passat, per Sant Gaietà, i no coneixerà mai el seu pare

Un capellà del Bisbat ha anat a visitar l’àvia Dolores per dur-li la mala notícia que l’oncle Mn. Josep, amb molta probabilitat, va ser assassinat junt amb el seu company Mn

Amadeu i el vicari de Ridaura, a Montcada i Reixac el mateix mes de juliol de l’any 36

Hi ha gent que ha fugit del poble i altra que ha tornat Els ànims derrotats dels uns contrasten amb les eufòries dels altres, i tots compartim les mancances de tota mena He sentit cantar una “copla” a un soldat, que és com una profecia que tant de bo no es compleixi:

En el año 41, solo comerá alguno; en el 42, ni Franco ni Dios; y en el 43, comeremos pan inglés

Els pares han d’anar cada dia a cals avis per ajudar-los en les feines de la casa i l’hort i per intentar d’aixecar els ensorrats ànims de l’àvia i la tia, vídues i amb el petit Joan al seu càrrec

Podrem suportar més tragèdies?

Enmig de tant dolor, un únic consol: haver salvat la vida

Espero que tot s’acabi ben aviat i poder tornar a la normalitat trencada per aquests anys terribles Celebrar les festes anyals, mudar-nos per anar als oficis religiosos; veure que recuperem l’alegria a casa i, si més

no, anar de passeig els diumenges a la tarda fins a la Font de l’Om, on jugar amb les amigues, fer la berenada i posar els peus en remull a la riera de Xuncla mentre algun vailet pesca bagres o algun barb; anar a ca la tia Francisqueta, la Talana, a despatxar fruites i verdures

Tinc moltes ganes de visitar els avis de Celrà Ella és la meva padrina

i ell el padrí de la Lola Algunes vegades hi anàvem a peu des de Sarrià i tornàvem amb el Carrilet perquè anàvem carregats de les verdures que l’oncle regalava al pare per haver-lo ajudat al camp Però quan fèiem festa major era el dia de Rams, quin goig veure els pares vestits per l’ocasió: gorra nova, faixa negra, pantalons de vellut i el seu jec -Jo en tinc un jec de vellut, tururut!-, la mare amb un vestit clar estampat de flors senzilles I nosaltres estrenant els vestidets iguals que ens havia fet ella.

Ens hi passàvem tota la jornada i pujàvem, cansades, al tren petit de retorn a casa ben arrapades als dos tortells, els més grossos de la fleca, amb què ens havien obsequiat els padrins

A vegades somnio que obro la vidriera de casa i veig el carrer Major

ple de vida i activitat, com abans Com si no hagués passat res Els carros del ciment traginant sacs cap a Girona, gent que passa a comprar a les botigues; a la cantonada el ferrer adoba les ferradures a un cavall, mentre roda la grossa i lenta tartana d’en Pa Salat que de matinada du les dones al torn de La Gròber El campaner creua la plaça de l’església per anar a tocar les campanes, que ja és migdia. La tia Francisqueta i La Ravessa tornen amb el carret i el borriquet de comprar fruita a Girona, i un vailet passa pel carrer amb un plat ple de peixos cantant que avui, a ca L’Esperança, hi ha bogues i barats Unes nenes han marcat amb un trosset de rajol uns dibuixos i uns números a terra per jugar a xarranca I una columna de fum, al fons, a la Placeta, ens diu que arriba el Carrilet M’agradaria tornar a la classe de les monges d’El Pont, i estudiar molt per arribar a ser mestra d’escola Encara que no sé si res tornarà a ser com abans Sento que la vida, sense miraments, ens ha manllevat, a les meves germanes, a mi i a tanta mainada, els darrers anys que ens quedaven d’infantesa i ens ha empès de cop per la porta que du al món adult Com en un malson, veig caure en un pou profund tot aquell món dels jocs amb elles i les amigues: les olletes de la mel, la torre en guàrdia, el pare carbasser, runy, cintes, fruites i colors, picaparet, xarranca, cel o infern Tot esvaït de cop

No sé si oblidarem, si podrem cicatritzar les profundes ferides, si aconseguirem refer les nostres vides…, si tornarem a cantar amb la mare i a anar a rentar roba al riu, allà on a l’hivern les dones, com un estol de pingüins, s’espolsen el fred dels dits posant-se les mans sota les aixelles Déu dirà n

Exemplars de la revista infantil En Patufet que l'oncle Josep Casassa feia a mans a les seves nebodes Dolors i Montserrat

l ’e n t r e v i s t a

ANNA SALA I XARGAY

DIRECTORA DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Jordi Duch

La biblioteca és un element fonamental en l’entramat cultural dels pobles, és un espai de tots i per a tots, que en els darrers anys ha evolucionat molt tant en el seu concepte com en la seva funció. S’ha convertit en un espai inclusiu que implica persones i comunitat, obert a totes les edats i condicions.

La biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, tal i com es descriu en les seves funcions i finalitats, és un servei públic municipal i gratuït d’ informació, obert a tothom, amb especial atenció als habitants de Sarrià de Ter Facilita l’accés al coneixement i contribueix a dinamitzar, cultural i educativament, el municipi utilitzant tots els recursos al seu abast El passat mes de desembre es van complir 12 anys des de la seva inauguració (12-12-2010) al seu actual emplaçament Han estat aquests uns anys de constant evolució, de creixement,

“La biblioteca ha de ser un lloc de trobada.”

ampliant serveis i consolidant un espai on l’usuari s’hi sent a gust, amb un ambient acollidor on es pot respirar el gust per la lectura i la cultura en general

Sovint les dades estadístiques ens poden ajudar a copsar millor la realitat, així doncs a tall d’exemple de l’avenç espectacular de la nostra biblioteca: entre l’any 2015 i el 2021, es va passar de 15 000 préstecs anuals a 22 000 i aquest darrer any s’havien superat el 27 000 La mitjana de préstecs diaris és de 80,75

Tot aquest avenç, ben segur que no hauria esta possible sense un equip de persones, treballadores de la biblioteca que han contribuït de manera decisiva a aquesta consolidació.

En aquesta ocasió hem volgut entrevistar la que ha estat des de la seva inauguració i fins al dia d’avui la seva directora

Segurament que l’Anna Sala i Xargay no s’ hagués imaginat anys enrere que hauria estat la responsable d’una biblioteca que portés un dels seus cognoms i sense cap relació familiar la vida porta per camins a voltes insospitats

Hem conversat una bona estona amb l’Anna, i ens hem trobat amb una dona activa, a qui agrada la seva feina, ben preparada acadèmica-

ment, bona lectora, que gaudeix d’estar entre llibres i que entén la cultura com un element clau per fomentar una ciutadania activa i cohesionada

L’Anna viu a Banyoles amb la seva parella i té dos fills, l’Arnau i en Nil Cada dia agafa el cotxe i es desplaça fins a Sarrià a treballar, al servei del poble i dels seus habitants amb una mentalitat oberta i innovadora

Com vas decidir fer-te bibliotecària?

Va ser una mica de casualitat Jo soc de Banyoles i vaig estudiar la carrera d’Història i Arqueologia A l’ajuntament de Banyoles van obrir una borsa de treball per a fer substitucions en els museus i es va necessitar personal per altres àrees de l’ajuntament. Un d’aquests llocs va ser la biblioteca i així vaig començar a la biblioteca de Banyoles. Hi vaig estar uns sis mesos. A partir d’això vaig fer un curs i més endavant es van convocar unes oposicions de bibliotecària. Vaig aconseguir una plaça a la biblioteca de Palafrugell, on m’hi vaig estar nou anys Allà vaig estudiar biblioteconomia Un cop va sortir la plaça de direcció a la biblioteca de Sarrià, m’hi vaig presentar i fins avui

Vaig començar l’agost del 2010, organitzant i fent el trasllat de la biblioteca del carrer Major a la nova seu

Com està organitzada la biblioteca?

L’equip el formem quatre persones La directora, que soc jo, i una tècnica que és la Carme; totes dues estem a jornada completa Les altres dues tècniques auxiliars, la Mar i la Rosa, hi treballen unes hores determinades

En general, ens organitzem d’aquesta manera: la Mar s’encarrega de tota la part infantil La Carme organitza la zona d’adults, cinema, música i s’encarrega molt del tema del PI (préstec interbibliotecari) La Rosa porta els clubs de lectura d’adults, els aparadors i muntatges i narrativa.

La biblioteca està intercomunicada dins la xarxa de biblioteques públiques. Formem part del sistema de lectura pública de Catalunya

Quin balanç en fas dels dotze anys de funcionament?

Molt positiu Penso que hem fet molt bona feina i que la gent de Sarrià s’hi ha implicat molt Al principi vam tenir un boom important, ja que veníem d’un nivell de préstec normal, potser una mica per sota de la mitjana de la nostra població Però sobretot en els darrers tres anys s’ha incrementat molt (potser el tema de la COVID ens ha afavorit una mica) Ara es llegeix i es publica molt (els

índex augmenten, tant de les biblioteques com de les llibreries)

Actualment el nostre índex de lectura està molt per sobre de la mitjana de la nostra població

Ve gent d’altres pobles?

Sí La nostra ubicació, facilita molt que vingui gent d’altres municipis És un lloc de pas, amb fàcil aparcament, que permet el préstec i el retorn quan estan de camí cap a qualsevol altra banda

També és veritat que hem fet una aposta i l’ajuntament sempre ens ha donat molt de suport per a la compra de llibres i tenim un fons actualitzat i força bo i fa que molta gent trobin aquí el mateix que a Girona. Sempre estem força al dia

Per la gent de Sarrià, potser, estem una mica apartats de tot Has de venir expressament a la biblioteca, no et ve de pas quan fas alguna altra activitat, tot i que les distàncies dins del poble són curtes i assequibles

Q u è t é d ’ e s p e c i a l l a b i b l i o t e c a d e Sarrià que la fa tan acollidora?

Penso que sobretot en els últims anys, estem fent una feina important de proximitat amb la gent, coneixem els seus gustos i es deixen aconsellar sobre els tipus de llibres Aquesta prescripció lectora que en diguem nosaltres, es pot trobar a la nostra biblioteca i en canvi en d’altres amb molt més fons i espai, com pot ser la Carles Rahola, de Girona, és difícil que les bibliotecàries coneguin els gustos lectors dels usuaris.

Com és l’usuari de la biblioteca de Sarrià?

És difícil de definir, perquè tenim molts usuaris i molt diversos Jo potser diria que el perfil són senyores, de més de cinquanta anys, que són

molt bones lectores i participen en clubs de lectura que fem a la biblioteca. Demanen principalment que els recomanis llibres tenint en compte els seus interessos

No som una biblioteca amb molt de públic juvenil, tot i que ara amb l’arribada de l’institut i l’interès que posen els professors en el tema de la lectura, promocionant l’ús de la biblioteca, sembla que s’anirà revertint Abans els adolescents marxaven a estudiar cap a Girona, i ens costava molt que es quedessin Ara hi començo a veure un canvi, d’alumnes que es queden a estudiar a la biblioteca, o es troben entre ells També tenim molt de públic infantil, acompanyats dels pares i mares, que venen a buscar llibres per a nens fins a sis o set anys Llavors quan comencen les activitats extraescolars, els és més difícil trobar temps per venir a la biblioteca però el perfil de pares i mares joves amb fills de tres fins a sis anys és molt habitual aquí

Esteu fent diversos clubs de lectura?

En aquests moments en fem cinc Un per cada dia de la setmana Un de

novel la negra que és nou d’aquest any, un altre de novel la normal, el de teatre, que ja fa uns quants anys que ens funciona, el club de lectura en anglès i juntament amb el centre cívic estem fent un club de lectura d’art A part, tenim es infantils, un d’àlbums il lustrats i un altre de novel la infantil i juvenil

Quin és el gènere que es llegeix més a Sarrià?

La novel la, en general de qualsevol tipus es llegeix molt Ara mateix hi ha molta demanda de novel la negra, però a cada època hi ha uns determinats interessos.

Per exemple, un temps es llegia molt la novel la històrica

És fàcil recomanar llibres?

No, no és gens fàcil Cal parlar amb cada persona, conèixer el seus gustos Segurament també és això el que la gent busca, aquesta proximitat, un punt d’intimitat Nosaltres els preguntem el que els agrada, però també ens ajuda molt la nostra pròpia experiència lectora que ens permet explicar les pròpies emocions que ens ha proporcionat una obra concreta A vegades encertes i a vegades no, però que els usuaris valorin la teva opinió és un plus en el treball

Crec que és molt important que les bibliotecàries siguin també bones lectores A vegades hem anat a trobades i una de les queixes dels usuaris és trobar-se una bibliotecària que no llegeix És veritat que no cal tenir molts coneixements per a treballar en una biblioteca, però és imprescindible ser una bona lectora, estimar la lectura, en un gènere o més d’un

L’Anna amb la Carme, la Rosa i la Mar , a la biblioteca Emília Xargay

Què et sembla la idea de “Sarrià municipi lector”?

Crec que seria una cosa molt important. Sé que a altres llocs, com a Cassà de la Selva ho són i els ha funcionat molt bé, i tenen també com a Sarrià, uns índex de préstec molt elevats Ara hem entrat en un projecte que la central de biblioteques ens ha proposat als municipis de la nostra franja (de 5 000 habitants): intentar fer funcionar el préstec automatitzat (ja que nosaltres estem molt per sobre de la mitjana de préstecs dels municipis de la nostra categoria) Consisteix en automatitzar la nostra biblioteca amb màquines d’autopréstec

Com es pot incentivar la lectura?

És una tasca molt difícil S’ha de començar a ensenyar de petit, i per transmetre-ho t’ha d’apassionar la lectura S’ha de treballar fins a trobar el gust per llegir, tot i això a vegades no funciona. Depèn de la manera de ser de cada persona

El llibre digital està canviant els hàbits de lectura?

Jo crec que no El llibre digital dona moltes oportunitats, però penso que de moment no passarà per davant del llibre de paper Pot ser que més endavant sorgeixi alguna altra tecnologia, però en aquests moments no hi ha gaire competència I encara que proliferés molt, penso que el llibre de paper coexistirà amb altres formes de lectura

Les biblioteques tenim una plataforma de préstec de llibres digitats que és la ebiblio cat que pot fer servir qualsevol persona amb el carnet de la biblioteca Permet llegir des de la tablet, el mòbil o l’ordinador. A Sarrià hi ha alguns usuaris però no molts Pot ser útil entre

altres coses per viatjar i no haver de carregar amb els llibres

Què és el que més t’agrada de la teva feina i la que menys?

El que més m’agrada és el contacte amb la gent Poder estar al taulell m’encanta La proximitat, l’atenció al públic Tothom ve molt content, agraït per qualsevol cosa que els busques, que els facilites i et fa sentir molt bé

El que m’agrada menys podria ser la feina administrativa que comporta qualsevol lloc de treball de l’administració pública

El sentit de la biblioteca tradicional ha canviat molt Què és avui una biblioteca?, què penses tu que ha de ser, cap a on va?

La biblioteca ha de ser un lloc de trobada Un lloc on la gent ha de poder trobar no només llibres sinó també espais per venir a estudiar, a fer deures, per venir a treballar Ara hi ha biblioteques que van segmentant els espais En algunes, per exemple, hi ha una aula amb impressora 3D per a qui ho necessiti, o una sala per practicar el coworking, espais que els diferents usuaris puguin utilitzar, per a llegir, trobar-se, fer intercanvi, relacionar-se entre ells

Com veus el futur de la biblioteca de Sarrià?

Per començar, a la biblioteca Emília Xargay ara mateix li caldria més espai La sala infantil ha quedat petita per les necessitats que hi tenim i per a realitzar altres activitats que programem, hem de moure tot el mobiliari per falta d’espai

El model que perseguim és el de les biblioteques nòrdiques, on tenen molts espais diferenciats per a fer activitats molt diverses al mateix temps (mentre uns assagen música, els altres cusen, pinten, llegeixen, fan presentacions, cursos, xerrades ) Seria una mena de fusió entre centre cívic i biblioteca, això permetria centralitzar més totes les activitats Tots els espais es retroalimentarien

A Barcelona ara s’ha inaugurat la biblioteca García Márquez, que segueix aquest model, tenen un estudi de ràdio, espais segmentats perquè tot tipus de públic pugui ferne ús Aquí ja tenim el centre cívic (la Coope) que absorbeix moltes activitats, però queda molt apartat de la biblioteca per a poder compartir-les

Jo imagino en un futur, tot un complex amb la biblioteca, l’auditori i el centre cívic, treballant conjuntament n

L’Anna amb la seva família.

SEIXANTA-CINC ANYS A LA PASTORA

Josep M Sansalvador josepmsansalvador@gmail

La mestressa i ànima del restaurant La Pastora, Dolors Coch, es retira. El popular i històric establiment de menjars sarrianenc a peu de la N-II, després de 65 anys en mans de la mateixa família, veurà un canvi de titularitat i de gestió, tot i que el desig i el propòsit són de continuar tan fidels a la tradició com sempre. Hem conversat amb la Dolors, amb les seves filles Olga i Anna Costabella -i també amb el seu germà, Joan Cochque viuen aquests moments amb intensitat i emoció

Segons els diccionaris de la llengua catalana, la paraula coc és sinònim de cuiner En grafia antiga, coch, encara agermana més el cognom familiar amb l’ofici que han practicat durant tantes dècades

65 anys de restaurant Aviat és dit Dolors, com va començar tot?

La Pastora la van fundar els pares El pare es deia Pere Coch Era fill de Dòrria, un poblet pujant la collada de Toses, anant

a Puigcerdà Feia de pastor i a l’hivern baixava els ramats cap aquí. Els tancava als corrals d’una casa de pagès que en deien cal Pastor, darrere de les instal lacions dels Agustí i Masoliver del quitrà, aquí a Sarrià La mare es deia Pepita Roch i era gironina. Ella ja treballava en un restaurant de Girona, Can Quimet, a la carretera de Barcelona a l’alçada dels Químics Allò ja devia ser terme de Palau Ella coneixia l’ofici i sabia molt de cuina

com

Dolors Coch amb la seva filla Olga Costabella a la porta de l’establiment

Uns emprenedors de l’època

Sí Quan es van haver casat, ell va continuar treballant a la indústria del paper, a Emília Vila Però al restaurant es cuidava de tot el que calia i podia compaginar amb la feina La mare es va estar sempre a la cuina, aprofitant el coneixement i experiència que ja tenia A l’hora de posar nom a l’establiment va ser fàcil: ell era pastor, la casa de cal Pastor doncs La Pastora, dit i fet! Quan ho van posar en marxa jo tenia dos anys i tots els meus records, tota la meva vida, ha estat en aquesta casa. Des que tinc memòria em veig ajudant, servint i remenant per aquí

Aquí era molt bon punt -Pensa que encara no hi havia ni l’autovia ni l’autopista, però aquí al davant mateix hi havia moltíssima indústria: la Cleval, la càrnica Alfrisa, Agustí i Masoliver… Entre treballadors, camioners, viatjants, “matarifes”, tothom havia d’esmorzar o dinar Tot el trànsit passava per aquí davant També venien els que tenien algú a l’hospital (“a la Residència”) i turistes de pas Hi havia molta feina, però sempre vam mirar de fer-la els de casa, contractant alguna noia de fora si calia La mare a la cuina, jo a la sala Sempre m’ha agradat molt el tracte directe amb els clients, amb la gent Més tard, també ens van començar a ajudar les nostres filles, l’Olga i l’Anna, fins al dia d’avui Hi va haver un moment que vam coincidir quatre generacions aquí mateix: la meva mare, jo, les meves filles i les nenes d’aquestes Quatre generacions de dones juntes! Poques ho podem dir

Olga, et toca a tu explicar…

Jo vaig ampliar els estudis fent un grau d’FP2 a l’Escola d’Hostaleria de Sant Narcís, on vaig tenir de professor en Joan Roca, del Celler de can Roca La meva vocació era de cuina, jo era la cuinera i la mare seguia atenent les taules, però un problema

de salut sobtat em va obligar a fer un canvi de papers Ella va passar a la brasa i als fogons i jo em vaig cuidar de la recepció, del servei, d’estar de cara al públic Ho vam haver de fer així

El fet d’haver estudiat cuina amb en Joan Roca va provocar algun canvi en la filosofia de La Pastora?

S’estudiava molt la presentació dels plats, la decoració, aquestes noves tendències Des de la cuina vaig provar d’introduir algun plat més creatiu, de carta, però a La Pastora se’ns coneix per la cuina casolana i pel menú diari, i vam veure que era aquesta la línia a seguir, sense moure’ns massa del que veníem fent des dels temps de l’àvia I ens ha anat bé

I ara és el torn de l’Anna, que ens expliqui alguna cosa, ella que també està al peu del canó.

Sí, jo també faig costat al negoci familiar però des de l’apartat comptable i administratiu Jo soc professora en un institut, però cada dia passo per La Pastora per mirar d’estar al corrent de tot Ara veig a la mare molt il lusionada, finalment, amb el canvi que se li acosta

Durant tots aquests anys, quines han estat les vostres especialitats?

(Dolors) –Tant a l’hora d’esmorzar com de dinar, la carn a la brasa ha estat la marca de la casa Bon producte i bona elaboració i els clients ho coneixen i ho aprecien També

El racó de la cafetera, de generació en generació.

tenen molta anomenada els “callos”, que hi ha gent que ve expressament a menjar Dels menú diaris, destaca l’arròs a la cassola dels dijous, un clàssic Els menús no són fixes, van variant segons el mercat i segons l’època de l’any

(Arribat aquest punt, vam debatre sobre la teoria de l’arròs els dijous És aquest un tema que donaria per a un article sencer, però sembla que tothom acorda que la festa setmanal en dijous de les minyones de casa bona n’és un element indiscutible)

Aquí sempre hem treballat amb proveïdors de proximitat: carn de les comarques, verdures i hortalisses de prop, el vi del país S’aprecia i es valora més i, si alguna vegada hem provat algun canvi, el client ho ha notat de seguida Fa molts anys que ens coneixen i saben de qualitat.

Cap on va el món de l’hostaleria? Cap on s ’encamina el negoci? (Dolors) – Els últims temps tot s’ha complicat molt Hi ha moltes obligacions i moltes càrregues i impostos L’Administració sempre ens està a sobre i ho has de tenir tot a punt de revista I després, hem de pensar que tothom vol una vida més còmoda i uns horaris més lleugers El nostre negoci és de moltíssimes hores, de jornades molt i molt llargues S’ha de “ser de l’ofici”, perquè donar dinar a tanta gent cada dia porta una feina-

da que no es veu ni es coneix De portes endins, quan has tancat, encara queda molt per fer

Hem passat èpoques complicades Durant la COVID vam tenir tancat absolutament No vam fer menjar per emportar-se Tot tancat: van ser mesos molt llargs

Quan es va legislar sobre el tabac als restaurants, nosaltres vam optar per evitar-ho de seguida La gent fumava caliquenyos i cigars havent dinat i l’ambient era dens La roba feia pudor de fum En això sí que hi vam trobar-hi un canvi molt positiu!

(Olga) –Dels que vam estudiar l’ofici a FP, de trenta que érem a classe només cinc veníem d’aquest món I ara, després de tots aquests anys, només seguim a l’hostaleria un antic company de l’Empordà i jo No és fàcil És sacrificat, és dur i molts se’n cansen.

(Dolors) –La prova és que ens ha costat gairebé dos anys trobar el relleu per traspassar el negoci. Finalment, hem trobat persones amb ganes de treballar i de seguir fent-ho bé, seguint la fórmula de La Pastora I encara més: obriran alguns vespres i els diumenges fins a l’hora de dinar No els espanta la feina Se’n sortiran! Hem fet el tracte d’estar-hi unes setmanes junts fins que ho tinguin per mà i no falli res Les receptes, les preparacions, la manera de fer serà la mateixa que nosaltres hem fet sempre

(Olga) –Jubilant-se la mare jo vaig tenir el pensament de prendre’m una temporada sabàtica, però m’han proposat quedar-me a La Pastora com a assalariada i és així que ho faré Jo he de treballar i a ells, la nova direcció, també els convé una persona que conegui perfectament el negoci, la clientela, els proveïdors, el mínim detall Ens anirà bé a totes dues bandes Això sí, mantindré aquest vincle però amb una jornada més humana Podré tenir més temps per a mi Només treballaré de dilluns a divendres: aquí em seguireu trobant

I la cuina en general, cap a on va?

(Dolors i Olga) –S’està perdent l’essència de la cuina casolana, de menjars senzills però que volen atenció a la cuina Qui fa un arròs a la cassola a casa per dinar? O un estofat de llenties?

Els restaurants de menú, de cuina casolana, s’arribaran a perdre Però, és clar, no tot ha de ser cuina d’estrelles És com si els nanos que comencen a jugar a futbol aspiren tots a jugar amb el Barça No, hi ha d haver equips i bons jugadors a totes les categories

S’estan posant de moda les cuines centralitzades i els distribuïdors de plats preparats Està bé perquè poden reduir costos i estalviar personal, però el comensal ho nota Es perd l’essència de cada casa: tot té el mateix gust!

Dolors, Anna i Olga, lectores de PdS

La famosa brasa de La Pastora, governada per en Joan Coch

Durant tots aquests anys, per aquí hi deu haver passat moltíssima gent… Ui, sí, estem molt contentes de la clientela que hem conegut Ha estat un plaer servir-los. Una vegada va parar en Jaume Pastallé, que feia un programa de cuina a TV3 Presentava un plat d’un restaurant i acabava dient uns versos Anava amb tot un equip de la tele a filmar a Can Xapes de Cornellà Van preguntar-nos com arribar-hi però es van quedar a dinar aquí!

També venia força el Màgic Andreu, molt popular per les seves aparicions a la tele Un dia vam coincidir tots: la nostra família, ell, uns amics Va fer una foto amb la seva càmera i ¡encara ens l’ha de portar! Quina badada, no tenir càmera nostra, perquè ja tindríem la foto emmarcada

També hem fet alguns bateigs I fins i tot vam arribar a fer un casament I n’havíem de fer un altre però se’n van desdir Vull dir que van desdir-se de casar-se! Doncs potser millor així…

Els dies d’entre setmana n’hi ha de fixos a esmorzar Cada dia Ja tenen una gran taula reservada. Hi ha jubilats, n’hi ha que encara treballen, però coincideixen cada dia i s’organitza una tertúlia sorollosa i animadíssima

El germà de la Dolors és en Joan Coch i també ha format part d’aquest equip familiar Ho fa seguir tot Treballa a fora, però a les hores dels dinars s’està a la cuina, on es cuida de que la brasa funcioni i que les comandes dels clients siguin ateses amb puntualitat Qui s’espera a taula sol tenir gana i pressa Ell controla els tiquets de les comandes i vigila que els temps entre primers i segons plats vagin en sincronia perfecta Seguint els passos de la seva germana, ell també deixarà La Pastora quan el nou personal de cuina estigui entrenat i rodat

Dolors, quins plans de futur es presenten, d’ara en endavant?

Viure! He estat lligada al restaurant tota la vida. Hem treballat molt i hem fet pocs dies de festa Ara se m’obre molt camp per córrer Me n’aniré a les sortides de l’Imserso M’agrada molt viatjar i en tinc moltes ganes També m’agradaria fer uns cursos d’informàtica i poder fer anar l’ordinador Els dimecres els tinc compromesos per dedicar-me a cosir, i amb unes amigues voltarem les comarques anant a visitar mercats setmanals pels pobles

La primera escapada la farem grossa, amb l’Olga, que podrà fer vacances Ens n’anirem a Grècia i visitarem les illes de l’Egeu A veure si trobem uns grecs ben guapos i rics, ha, ha, ha!

Això no pot fallar! Santorini, les illes gregues, els escenaris de Mamma Mia!

A gaudir-ne amb molta salut!

A la pissarra del damunt de la llar de foc que presideix el menjador principal hi ha un missatge sincer de comiat i d’agraïment, després de tants anys de servei sense parar “Arriba el moment de la jubilació Us volem agrair, de tot cor, els bons moments compartits ” , hi diu, escrit amb guix La Dolors es retira, l’Olga es queda La Pastora ha estat la seva vida i estic segur que, d’una manera o altra, no deixaran mai de tenir la mirada sobre l’últim detall de la sala i l’atenció fixada als fogons Que la brasa no deixi de coure Per molts anys! n

Estampes infantils de Dolors Coch

Els fundadors Pere Coch i Pepita Roch un dia de platja

l ’u l l d e l p o n t

“PLA DE MOBILITAT SUPRAMUNICIPAL I SOSTENIBLE DE GIRONA”

Casero

¿Com ordenar (o reordenar) la mobilitat entre els municipis de l'àrea supramunicipal de Girona per fer-la més saludable i sostenible i que millori la qualitat de vida de la ciutadania? Aquest és el repte que té el Pla de Mobilitat Supramunicipal i Sostenible de Girona (PMUS-SGI), que agrupa els municipis de Girona, Aiguaviva, Bescanó, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix.

Aquest és un pla que es cuina a foc lent, tot i que els darrers mesos sembla que s'ha avivat el foc i el pla s'està accelerant gràcies al procés participatiu que s'ha obert a la ciutadania

Aquest pla s'inicia a finals de l'any 2020 amb la signatura d'un acord entre els diferents ajuntaments per a redactar, finançar i contractar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Supramunicipal de Girona; en el cas de la capital, aquest nou pla naixia també amb la voluntat d'actualitzar el pla de mobilitat anterior, aprovat l'any 2014 exclusivament en clau municipal

L'àmbit supramunicipal és aquell que tothom reivindica, però que costa tant de fer avançar, sigui quin sigui el tema a tractar: urbanisme, usos i equipaments, mobilitat... La inevitable interacció entre els municipis d'una mateixa àrea urbana exigeix esforços de planificació conjunta per part de tots, tot i que a vegades resulta inevitable el xoc i la confrontació, com hem vist i viscut aquests darrers anys amb la “batalla” pel nou Hospital Trueta

Per això la simple voluntat d'entendre's, en aquest cas en clau de mobilitat, de tots aquests municipis és encomiable, pel que la ciutadania no podem fer més que implicar-nos-hi i participar-hi, naturalment amb una mirada crítica, alhora que generosa i, sobretot, una mirada en clau supramunicipal

L'execució d'aquest pla hauria de definir una mobilitat més saludable dins i entre aquests municipis prioritzant desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic; això implica, tal com defineix el mateix PMUS-SGI:

• Un repartiment modal més equilibrat, en el qual tots els modes de transport tinguin un paper òptim

• Millorar la xarxa per a vianants existent, creant connexions segures entre barris

• Promoure una gestió intel ligent i ordenada del trànsit i de l’aparcament

• Millorar l’eficiència, interconnexió i competitivitat de la xarxa de servei de transport públic

• Facilitar l’ús de la bicicleta com a mode de transport quotidià i habitual de la població

Després de les fases de recollida d'informació i d'anàlisi, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Supramunicipal entrarà en la fase de diagnosi de la mobilitat i l'establiment dels objectius i estudi d'alternatives; posteriorment, ja l'any 2024, caldrà fer la redacció de l'estudi ambiental i fer la redacció de la proposta final

Aquest pla de mobilitat es cuina a foc lent i és d'esperar que les mesures tardin a executar-se; segurament algunes de les que contindrà són fàcilment executables de forma més immediata, d'altres requeriran més temps, entre altres motius per a la recerca de finançament; en tot cas esperem que aquest pla sigui un motor de transformació de la mobilitat de l'àrea supramunicipal de Girona, que ens permeti anar arraconant cada vegada més el vehicle privat i que puguem moure'ns més, i millor, amb transport públic

Esperem que tot aquest esforç, polític, tècnic i ciutadà, no quedi, com passa amb tantes altres propostes, en paper mullat. La necessitat és imperiosa, l'exigència i el compromís han de ser màxims n

Roger

Gumbau, veí del Pont Major.

Quadern d’apunts

Josep M Sansalvador | josepmsansalvador@gmail com

Més enllà del porta a porta

Anar a estirar les cames més enllà de l’entramat urbà suposa, moltes vegades, arribar a la conclusió que no hi ha res a fer Hi ha qui obvia la recollida porta a

Correus i Telègrafs, a escassos metres del Banc d’Espanya, del Quarter General de l’Exèrcit de Terra i del símbol més important del madridisme triomfal. Prop de grans centres de poder.

I allí mig, l’Escuder i l’LSD, ai…! n

A propòsit de psicodèlia

creativa va desembocar en el seu primer disc que es titulà Diumenge.

No s’hi van estar massa temps. Sembla que l’any 1975 la Dharma Comuna ja s’havia desmuntat. Amunt i avall, transportant instruments o artesania, els paratges de Sarrià de Dalt, de la Pallonera i de Can Comas van ser l’origen d’aquella espurna musical progressiva que encara és damunt dels escenaris. Per molts anys! n

porta, qui oblida que existeix una deixalleria comarcal i qui decideix tirar pel dret i desfer-se del que li fa nosa al primer lloc que troba. Fustes, mobles vells, cartrons, pneumàtics… Fins i tot restes fúnebres d’una corona de flors es poden arribar a trobar amb el mínim esforç n

Damià Escuder, a Madrid

Afinals de gener, un viatge a Madrid va possibilitar la visita a l’exposició “Underground y cultura en la Cataluña de los 70”, que es mostrava al rovell de l’ou de la capital: ni més ni menys que a la Cibeles. Només d’entrar a la primera sala ens saludava el record d’un conegut: Damià Escuder, nascut a Sarrià, pintor, articulista, filòsof, místic, polifacètic Ja ha sortit en aquestes pàgines. La seva vídua, Maria Capellas, ha cedit a l’ajuntament bona part del seu fons artístic i documental. El plafó que el presentava feia referència a la seva relació amb la psicodèlia i amb l’LSD, dues bases irrenunciables de la cultura hippie als anys seixanta i setanta.

És paradoxal que l’exposició tingués lloc al CentroCentro, a l’antic edifici de

Se c e l e b r e n c i n q u a n t a anys del naixement de la C o m p a n y i a E l è c t r i c a Dharma, un dels grups musicals d’aquell moment psicodèlic i d’agitació contracultural. Pau Riba, Jaume Sisa, el rock laietà, el Canet Rock i el propi Damià Escuder són alguns maons d’aquella mateixa construcció, que va maldar per canviar una societat tardofranquista que clamava per una obertura.

i a propòsit de Sarrià de Dalt

En acabar la missa de 10 del diumenge següent a Pasqua, a l’església de Sant Pau s’hi van cantar els goigs de Nostra Senyora del Roser. Temps era temps, la Festa del Roser era molt celebrada a Sarrià de Dalt. Començava el Dilluns de Pasqua jugant al canari dels ous al mas Tomàs. Durant la setmana, rosari cada dia a Sant Pau i el diumenge immediat, dia del Roser, ofici solemne, processó i sardanes. Les pabordesses tenien feina a guarnir floralment el temple i a recollir els ous per jugar a cartes.

Eren temps de hippies i cabells llargs, de viatges a Londres i de Citroëns 2CV i Seats 600 pintats amb motius flower-power. L’estiu de 1974 els germans Fortuny, la resta de components de la banda i les seves parelles es van establir a la Casa Nova de Can Comas, entre Sarrià de Dalt i Palol de Revardit, per constituir-hi una comuna. El paller adjunt a la masia servia de local d’assaig i de taller d’activitats artesanals que els havien de proporcionar ingressos. Es dedicaven a la confecció d’objectes de cuir: bosses, moneders, cinturons, polseres… per vendre en paradetes als mercats. L’activitat musical

En època del Centre Parroquial s’exalçava una festa l l u ï d a , q u e t r a s p a s s a v a aquell fet religiós essencial: un bon dinar de germanor servia de celebració primaveral entre veïns. No en queda gaire res. A la missa hi havia mitja entrada.

Vet aquí un altre element cultural i popular que tendeix a la desaparició. Queden, però, els goigs impresos.n

Edgar Castellanos, Mònica Aymerich i Irene Iglesias

En aquest cas, el nom fa la cosa. Poble Actiu Sarrià de Ter ens vam presentar per primer cop a les eleccions municipals del 2019. Ens vam constituir pocs mesos abans com a grup municipal adscrit a les Candidatures d’Unitat Popular, les CUP, i vam començar a treballar de forma assembleària: entre tots, tot. Des d’aquell lloc ens sentíem còmodes, sense llistes, sense números, sense caps de grup. Compartíem projectes, interessos, valors, maneres de treballar; ens anàvem coneixent. Amb p o c t e m p s v a m v e u r e q u e totes aquelles reunions confluïen en un projecte municipal que podia capgirar l’entorn, i el nom va ser definitiu. Ens sentíem poble, ens sentíem actius, som sarrianencs: Poble Actiu Sarrià de Ter va ser una realitat.

Ordenar-nos de l’1 al 13 com requeria la llei electoral no va ser fàcil Calia jugar amb les normes establertes i deixar els debats i el treball en equip només pel nombre de persones que entressin com a regidores segons els vots, començant pel número 1. Finalment, en un acte de valentia, l’Edgar Castellanos va encapçalar la llista. El seguiren la Mònica Aymerich i la Irene Iglesias, els tres regidors que avui escrivim aquest article

Aquell maig de 2019 vam entrar tres regidors a l’Ajuntament, però no vam rebre la invitació d’ERC per formar govern, de manera que ens vam quedar com a regidors a l’oposició Des d’aquest lloc d’observadors actius, hem estat amatents a les accions d’ERC que afectaven a tot el municipi, hem estat constructius fent projectes i propostes tant per iniciativa pròpia com de l’equip de govern -sempre que se’ns hi ha convidat-, hem treballat juntament amb els altres grups de l’oposició quan ho hem cregut necessari, i hem

cal flequer

Des de 1896

sobre treballar amb i per a les persones, sobre el nostre municipi i la seva casuística, i sobre la gestió municipal

Amb la manera de treballar del PAS, a més, hem tingut el suport de l’assemblea Per temes, per àrees, hem creat grups de treball que ens han ajudat a estudiar i desenvolupar les propostes i a prendre les decisions que ens han semblat més representatives. Des de la seva constitució, Poble Actiu Sarrià de Ter som ciutadans actius, i volem que el nostre pas per l’ajuntament sigui un altaveu dels veïns i veïnes dels quals l’assemblea n’és el màxim representant Per això, les decisions i opinions d’aquest grup municipal sempre han estat preses des del màxim consens

Durant aquests quatre anys, l’assemblea ha passat per alts i baixos: persones que n’han format part i que més tard se n’han desvinculat, noves incorporacions, persones amb poc temps però molta voluntat, debats sobre temes pràctics i altres sobre ideologies polítiques, implicacions en causes polítiques hereves de l’1O i

• TORTELLS

• BUNYOLS

• COQUES

Obert cada dia

Av de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283

info@calflequer.com

També hem tingut alts i baixos com a persones públiques: hem rebut crítiques, felicitacions, copets a l’esquena, missatges d’ànim, però també desacords i situacions incòmodes. Tot forma part de ser servidors públics, de ser cares visibles en la gestió municipal

Amb tot això, hem après que mai plou al gust de tothom, que governar i construir projectes comuns és una qüestió de tenir cura de nosaltres mateixos i, per tant, del nostre entorn, i que tan difícil és acceptar una derrota com una victòria Cal tenir seny i tranquil litat Confiar en què la propera vegada ho farem millor si no ha anat bé, i saber que tota victòria comporta una responsabilitat i un bon equip disposat a dir les veritats quan convé, sense anestèsia

I ja només ens queda donar les gràcies a totes les persones que ens han fet costat aquests quatre anys Primer de tot, a les persones que formen l’assemblea Un equip de persones increïbles que ho té tot: il lusió, responsabilitat, capacitats, generositat, capacitat de treball Som un grup de gent valenta, activa i generosa que destina hores del seu temps per construir un espai comú de convivència cívica; sabem què és treballar de valent per fer créixer un projecte, ja que tots hem format part d’entitats i associacions, des del voluntariat També gràcies a les nostres famílies que han aguantat absències, anades i vingudes, reunions, hores i hores de feina i algun dia de males cares Gràcies als tècnics i treballadors municipals que cada dia fan rutllar la maquinària, i gràcies també als companys i companyes regidors del ple municipal. Tots ells, siguin de la formació que siguin, dediquen hores del seu temps a un projecte que és de tots I això, es miri per on es miri, requereix valentia i generositat Gràcies a tots

Seguirem treballant pel poble, perquè volem créixer en un entorn agradable, cívic i sostenible Volem un poble de les persones i per a les persones, viu i actiu, i busquem el canvi municipal en clau social, participativa, democràtica i republicana Amb PAS ferm, som-hi, poble! n

SUPERAR LA SEGREGACIÓ ESPACIAL URBANA

Sarrià de Ter ha experimentat els seus principals canvis urbans durant la segona meitat del segle XX Com a municipi amb poca extensió (4,2 Km2), lloc de pas, entre el marge esquerre del riu Ter i els contraforts de les muntanyes sud-orientals de la serra de Rocacorba, ha viscut les transformacions urbanes més significatives en infraestructures (autovia, autopista) i amb barris aïllats

La segregació espacial, com a fenomen i resultat de la separació socioespacial de diferents grups de població, estava servida Si a això hi afegim la poca corresponsabilitat amb els municipis veïns amb continu urbà, com Girona i San Julià de Ramis, arribem a la conclusió que ens cal adequar la trama urbana (més densa, ben connectada, accessible i segura) i treballar amb els municipis del nostre entorn

UN POBLE COMPACTE

El poblament a Sarrià (la forma en què la població s’ubica en el territori) pot tendir a ocupar els espais que havien estat hipotecats per les infraestructures i els seus accessos La modificació del Pla urbanístic POUM (2018) haurà d’incorporar el nou disseny de l’anomenada “ciutat compacta”, o model de poblament mediterrani, on l’estalvi d’energia (de tot tipus) és el resultat històric d’aprofitar l’espai, minimitzar els impactes, tenir els serveis a l’abast i estalviar desplaçaments

El procés participatiu de l’anomenada Agenda Urbana de Sarrià de Ter (“Amb tu transformem Sarrià de Ter”) durant uns mesos del 2022, va

posar de relleu la necessitat de relligar la trama urbana, de manera especial l’anomenat centre urbà (Via Augusta, antics accessos de l’autopista, Vinyers), transformar i humanitzar l’avinguda de França, millorar la mobilitat, dinamitzar el carrer Major i facilitar el contacte amb el riu Ter, entre d’altres

Des de la instauració de la democràcia, després de la dictadura franquista, els equips municipals han treballat per superar barreres i distribuir serveis (transformació de l’NII, supressió dels accessos de l’autopista, la Coope i el Centre d’Arts a Sarrià de Dalt, la biblioteca municipal a la Rasa, el CAP als VinyersHorta, l’escola bressol i l’institut als Vinyers, el Coro a Sarrià de Baix ), amb l’atenta mirada de treballar per la cohesió social. Ara podem posarhi ordre

NATURALITZAR L’ESPAI URBÀ

El canvi climàtic pot malmetre molt substancialment les condicions de vida de les persones Patim onades de calor, més insolació i fenòmens meteorològics més extrems que provoquen aiguats, inundacions, sequera i onades de calor. Totes aquestes afectacions s’intensifiquen dins l’espai urbà

Els reptes, avui, passen per fer un bon manteniment dels serveis, dissenyar les escorrenties, aprofitar l’aigua i mitigar els efectes del canvi climàtic amb places amb arbrat, carrers amb arbres que serveixin de corredors naturals També per arribar als refugis climàtics naturals que ja tenim com ara els entorns de la plaça de Can Nadal, el passeig del Riu, la font d’en Xuncla o Cal Renoc

Quim Rodríguez Vidal. Regidor del PSC Sarrià de Ter

La Via Augusta, un carrer resultant de treure els antics accessos de l’autopista, amb un entorn pendent d’urbanitzar

CIVILITZACIÓ VERDA

La transició energètica amb energies renovables és inajornable, tant pel que fa als equipaments públics com els polígons industrials, comerços i habitatges Com a municipi podem ajudar amb la instal lació de plaques fotovoltaiques als sostres dels equipaments públics, creant comunitats energètiques (per a ús de particulars amb l’excedent d’energia) i establint un pla d’eficiència energètica i complementària amb d’altres fonts (biomassa)

NO SOM UNA ILLA

Els plans territorials (Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona Territori scot cat 2010), afecten les comarques, les regions i marquen les grans línies de desenvolupament i transformació del territori Tenen una durada d’entre 4 i 15 anys Això vol dir que convé revisar-los, posar al dia el model de mobilitat (planificar la circulació dels vehicles, les dimensions dels carrers, les parades del bus i la informació electrònica, els carrils bici i pensar en les necessitats futures), els serveis i els equipaments (revisar i adequar el nou sistema de recollida de residus urbans, la nova gestió pública del subministrament de l’aigua, la propera posada en marxa de la incineració dels residus urbans i l’exigència de no contaminants, les escoles bressol, els instituts amb FP, els aparcaments, els centres de dia i les residències per a la gent gran, els espais de formació superior i ocupacional) i l’accés a l’habitatge.

Cal un organisme, a escala metropolitana, amb instruments clars de governança que permetin liderar canvis consensuats. n

Continuarem pensant sempre en les d e c i s i o n s m é s b e n e f i c i o s e s p e r a l conjunt de la població, continuarem ( encara que hi hagi discrepàncies) assentant-nos on faci falta per buscar consensos i solucions a qualsevol problema o projecte, que ningú ho dubti.

Esperem veure en aquest mandat el canvi en el model de gestió que almenys per la nostra part tant hem treballat i reclamat aquests últims 4 anys

Tenim sobre la taula problemes a resoldre amb determinació, serenor i bon fer i esperem poder trobar el consens i participació entre totes les forces, independentment de la representació de cadascun, ja que tots representem a part del poble

Mobilitat, educació, policia local, infraestructures, habitatge , comerç i industria, son punts a resoldre amb bon fer i amb la mirada posada en el futur

Hem de pensar que les decisions que es puguin dur a terme seran la base del model de poble que volem construir entre tots, tenim molts punts i tots importants, i de ben segur que 4 anys, que passen molt ràpid , potser no seran prou, però hem de començar a resoldreu des del dia ú

Serà clau l’esforç i l’empatia entre tots els grups municipal , perquè una bona sintonia també es clau per tirar endavant els canvis que es proposen, i tant, però també estem parlant que som tots plegats servidors públics i els primers alhora que hem donar exemple de respecte i treball cap allò que ens han encomanat, dedicació al nostre poble n

Narcís Farroni. Regidor per Junts x Sarrià

e s p a i e s c o l a r

DESCOBRIM EL JARDÍ DE L’ESCOLA

Amb l’arribada del bon temps, els infants de les Aules dels Globus i els Zeppelins (grups 12 anys) hem sortit a c o n è i x e r, o b s e r v a r i e x p l o r a r e l j a rd í d e l’escola bressol.

Aquesta proposta ha permès als infants descobrir les floretes del jardí, observar els diferents colors, les olors, les diferents textures i formes

La recollida de floretes ens ha permès fer diferents propostes dins l’aula, aquestes han anat creixent en funció de l’interès mostrat pels infants i del que hem observat les educadores en cada moment

Amb les herbes aromàtiques recollides, el romaní i l’espígol, els infants han pogut olorar, esmicolar, trencar, tocar i hem ofert uns

pots per poder emplenar i buidar

Els pètals de rosa els hem ofert sobre paper blanc i, sorpresa, pinten!, els infants han descobert que la seva textura és sedosa i agradable

Aquestes propostes han permès als infants despertar el sentit de l’olfacte, la vista, el tacte, conèixer l’entorn proper i compartir la vivència/els aprenentatges amb els companys/es del grup classe

Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic ha despertat en els infants una actitud de curiositat i respecte per l’entorn proper n

Montse López i Aida Masdemont Educadores de l’EBM Confetti

XXI EXpOSICIó DIA IntERnACIOnAL DE LA DOnA 2023

Enguany ha estat la 21a edició de l’exposició del Dia de la Dona. Aquest any l’hem dedicat al tema de dones inventores i l’hem intitulat: INVENTS DE DONA.

Fent una mica de memòria, recordem que la primera exposició fou el març de 2002 a la Sala del Patronat i es va dedicar a totes les mares de l’escola Es va fer un mural molt gran amb el dibuix que havia fet cada infant de la seva mare

La idea va sorgir de persones i entitats del municipi, que es varen unir amb dones involucrades a nivell

personal. Més endavant, s’hi van afegir regidors de l’Ajuntament fins que finalment també s’hi va implicar tot el consistori.

Amb la celebració d’aquesta jornada volem aprofundir i reconèixer l’aportació de les dones als diferents àmbits de la societat També volem trencar estereotips, valorar la feina de les dones com ara les àvies, les infermeres i conèixer el paper de les dones en favor de la pau A més, hem volgut posar en relleu les dificultats per ser reconegudes pel seu treball en els camps de la música, de la cultura, el periodisme i també valorar les seves aportacions en l’agricultura, l’esport, i aquest curs als invents

Investigant sobre el tema de dones inventores hem après que, per una banda, hi ha alguns invents que van sorgir de la necessitat de tasques que s’atorgaven tradicionalment a les dones; i per altra banda, invents més vinculats a l’àmbit científic amb la dificultat que això els suposava Així, hem pogut veure invents tan diversos com la “fregona”, el globus terraqüi, la nevera, el periscopi

Des d’aquella primera exposició, han millorat els termes d’igualtat de gènere però encara queda molta feina per fer i ho volem continuar fent coneixent, estudiant i homenatjant les DONES de tots els temps n

Comissió de ciutadania de l’Escola Montserrat

21èna exposició del dia de la Dona Escola Montserrat

ApREnDRE En tEMpS

D'IntEL·LIgènCIA ARtIfICIAL

Álex Liévana

A finals d’abril una delegació de l’institut de Sarrià de Ter va assistir al congrés EdTEch 2023. Aquesta cita va posar el focus en el binomi educació-tecnologia, en la investigació i les polítiques en tecnologia educativa i en la intel·ligència artificial. En resum, va servir per reflexionar sobre el present i el futur de l’educació als nostres centres.

Al congrés s’hi van plantejar reptes que ja estem vivint a les nostres aules, com l’ús i l’encaix de les Intel ligències artificials –ChatGPT o BingChat–en la producció de treballs i exercicis o el nou enfocament a partir de l'avaluació i la reflexió Linda Castañeda, professora i investigadora de la Universitat de Múrcia, assenyalava que «els processos realment claus en l’aprenentatge humà no són automatitzables» Afegia que

«hem d'entendre la tecnologia com una via que ens pot ajudar a personalitzar experiències d’aprenentatge» La IA no només pot ajudar l’alumnat en la producció de treballs, sinó que també pot ajudar els docents a l’hora de programar

En una sessió amb alumnes de diferents cursos d’ESO, Batxillerat i Formació professional, els estudiants van manifestar que els agradaria disposar de més hores d’aprenentatge dedicades a l’aplicació de la tecnologia a la

vida Són conscients de la dificultat que suposa pels docents mantenir-se al dia de totes les novetats tecnològiques, i per això creuen que hi hauria d’haver un reajustament de les tecnologies utilitzades i aplicades a classe

Per tal de respondre a les necessitats que ens planteja el paradigma actual, un dels punts que més interès va despertar entre els assistents va ser l’actualització de l’Estratègia Digital de Centre: quins instruments, recursos i estratègies cal

aplicar per adaptar-lo a la realitat que vivim En el nostre cas, l’Estratègia Digital de Centre es va començar a implementar durant el curs 202122, partint de les fases de diagnosi i objectius

A L’HORA D’ESTUDIAR, PAPER I BOLI

Un dels aspectes que més van destacar els estudiants a la taula de debat va ser que, a l’hora d’estudiar, es decanten pel paper i el boli en detriment de les noves tecnologies. En canvi, a l’hora d’ampliar coneixements, internet i les IA els obren un ventall d’opcions que no poden trobar en l’entorn analògic Una alumna afegia un apunt molt interessant: «estudiar, ho faig amb paper i boli, però a l’hora d’aprendre, d’assimilar coneixements sense memoritzar-los, em decanto per internet». Un altre alumne assegurava que el ChatGPT li servia per estudiar: «Li demano que em faci preguntes sobre el tema que estudio Per exemple, sobre conjugacions de verbs irregulars; i així m’ajuda a estudiar»

EL CHATGPT A L’AULA

Actualment ens trobem immersos a la quarta revolució: la revolució del coneixement i la intel ligència Aquesta revolució anirà marcada per l’evolució de les IA Només cal veure

el que ha aconseguit el ChatGPT en pocs mesos «No podem donar l’esquena al xat, l’hem d’incloure en el nostre dia a dia», afirmava Miquel Àngel Prats, professor titular de tecnologia educativa de la Universitat Ramon Llull

Com a eina docent, el context és clau a l’hora de formular una pregunta a la IA: “A quin curs va destinada la tasca? Quina tipologia d’alumnat tenim? Quins són els objectius? ” Miquel Àngel Prats ens compartia l’exemple en què va demanar al ChatGPT que es fes passar per un filòsof grec per després fer una entrevista amb un grup de batxillerat. Un altre dels exemples va ser el de l’entrevista a Leonardo Da Vinci

En relació amb la utilització de les IA a l’aula, va ser molt interessant la reflexió d’aquest professor: «El ChatGPT anirà molt bé com a copilot per aquells usuaris que ja tenen coneixements previs, però compte amb aquells usuaris que no tenen criteri o coneixement previ»

ALTRES EINES INDISPENSABLES:

Q U I Z G E C K O , M I N D S M I T H I GPTZERO

Quizgecko és un generador de preguntes tipus test Primer, cal inserirhi un text per tal que la IA generi les preguntes Pots triar l’idioma –també el català–, la dificultat, el tipus de resposta –veritable o fals o més d’una

opció–, el nombre de

preguntes, etc

En el cas de Mindsmith, aquesta aplicació és capaç de crear material sobre un curs o formació És a dir, a partir de les variables que introdueixes a la IA, aquesta genera diferents cursos, unitats de temari, preguntes autoavaluatives Tot plegat, amb la premissa de generar contingut intuïtiu i fàcil d’aprendre

La darrera eina que us volem destacar és el GPTZero Aquesta pàgina detecta si un text ha estat generat per una IA o no Per saber-ho, es basa en paràmetres matemàtics que segueixen les Intel ligències Artificials a l’hora de redactar Tot i això, nosaltres vam fer alguna provatura i no vam obtenir un resultat concloent

I LA PRIVACITAT, QUÈ?

Al llarg del congrés es va fer especial èmfasi en aquest aspecte. Què passa quan comparteixo informació i dades personals amb una IA? Inconscientment, donem per fet que l’empresa en farà un bon ús; però sabem que no sempre és així És cert que la Unió Europea gaudeix d’una legislació que regula aquests aspectes; com també ho és que feta la llei, feta la trampa Des del moment en què compartim un document –per exemple, uns apunts d’història– la IA pot emmagatzemar aquesta informació per després fer-ne l’ús que consideri oportú n

e s p o r t s

S 133 PARTICIPANTS DE LA UES A LA LLORET CUP D’HANDBOL

La 12a edició de la Lloret Cup, el prestigiós tor neig inter nacional d’handbol base que se celebra anualment a Lloret de Mar per Setmana Santa, va tancar la seva edició més multitudinària, amb més de 110 equips i 2.000 assistents que van gaudir del millor esport base.

La Unió Esportiva Sarrià hi va participar amb 133 esportistes acompanyats de 10 monitors/entrenadors que van passar la Setmana Santa competint intensament contra clubs de diversos països

Durant els 5 dies que va durar el torneig, els 9 equips de la UES de categories compreses entre els alevins fins a juvenils van desplaçar-se a les diferents seus oficials a diversos punts de les comarques gironines per disputar els enfrontaments amb autobús Esportivament va anar molt bé: els cadets van guanyar la final, els juvenils van quedar sotscampions i els alevins es van endur un meritori 3r lloc Però tal i com ens ha dit Víctor Espeso, coordinador de l’esdeveniment a la UES, els resultats, tot i ser destacables, van acabar sent el menys rellevant de la Lloret Cup

Lídia Bonilla i Ventura Àrea social UES

Les activitats, que començaven de bon matí, s’alternaven amb jocs a la platja, al hall de l’hotel o pels carrers de Lloret i acabava al vespre amb els monitors a la bugaderia preparant les equipacions per a l’endemà mentre els jugadors voltaven per les habitacions gaudint de l’estona de descans abans d’anar a dormir A més, les famílies no van voler perdre’s cap partit i van decidir “motu proprio” seguir-los a qualsevol seu amb el seus vehicles

Aquest any, per primera vegada i degut a la gran quantitat de partits que es van jugar, el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià va ser seu oficial del torneig La propera Setmana Santa hi haurà una nova edició de la Lloret Cup i la UES hi serà. A quin esportista no li resulta atractiu passar cinc dies amb els seus companys d’equip i de club, en un bon hotel de la costa gironina gaudint d’amics i d’handbol? I és que aquest és el principal objectiu del club: fer pinya, sentir els colors n

U E S

FC SARRIA DE TER 23/24

SomSarria1978

Ja ens trobem amb la temporada pràcticament acabada, i podem dir que estem davant la millor temporada de la història del club.

Ara ha arribat ja el moment de preparar la temporada 23/24, que segur que serà un altre any de creixement Amb els equips consolidats a Tercera Catalana, 1ª Cadet i 1ª Aleví, i amb l´ascens a Juvenil Preferent, intentarem continuar fent un futbol atractiu i amb tota la passió que hi posem al FC Sarrià de Ter.

Estem esperant a tots els nois i noies de Sarrià que els hi agradi el futbol, i vulguin portar els colors del nostre club, al Camp Municipal Antonio Moratalla, per formar part del nostre gran projecte Seguim aprenent i seguim millorant. n

El Juvenil A ha aconseguit el títol de lliga a Primera Divisió, cosa que significa que la propera temporada jugarem a Juvenil Preferent, l´avantsala del futbol base estatal

F C S A R R I À

Els 2 cadets finalitzaran la temporada amb els seus objectius complerts, i practicant un joc molt divertit per a l espectador

Els 2 infantils han completat una gran temporada, finalitzant en 2a i 5a posició dels seus grups de 2ª divisió

Els benjamins han jugat a un gran nivell tota la temporada, i han gaudit moltíssim

A Alevins de futbol-7, l´Aleví A tanca una gran temporada, en 3ª posició a 1a Divisió, i els equips B i C en la part noble de la segona divisió

F C S A R R I À

Prebenjamins i escoleta són els més petits, i ens han deixat una temporada espectacular en tots els sentits

L equip femení del club, l infantil de Futbol-7 Es la primera temporada d un equip femení del FC Sarrià, i la seva progressió ha sigut tremenda, obtenint les seves primeres victòries, que han posat la base de la propera temporada.

T H E S A R R I À N E W S

LA INFORMACIÓ MÉS IN DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

Garantia absoluta

L’equip de redacció de The Sarrià News en ple garanteix amb absoluta transparència que el contigut, la confecció i el savoir faire d’aquesta pàgina s’ha elaborat de manera artesanal i tradicional. Teclejantho a hores intempestives des d’un ordinador amb teclat qwerty, amb més o menys encert, però sense participació de dispositius algorítmics ni d’instruments com ara el Chat GPT o similars

Aquí no hi té res a pelar la Intel·ligència Artifical (IA). Ben al contrari: aquí només hi intervé la nostra Poca-Solta Natural (PSN) n

Helon Musklo

TSN, redacció

Gasolina

Amb la imminent obertura d’una nova benzinera a tocar d’una flamant gran superfície comercial, en comptarem quatre al llarg del recorregut de l’avinguda de França. En tindrem per triar i remenar: que lluny que queda aquella època del monopoli de Campsa i la normal, la súper i l’extra. Que ningú pateixi pel carburant. Hi ha “Sortidors” per parar un tren n

JR Ewing

TSN, N-II

Avís per sequera

Degut a la situació excepcional de sequera que pateix el país, i Sarrià de Ter en particular, el municipi es veu en la necessitat de restringir i minimitzar les referències a l’aigua en els topònims i en el nomenclàtor oficials. Així, a partir d’ara, de la placeta de la Font se’n diràsimplement- la placeta Res de font. De la “font dels tres canyos” se’n dirà “font dels dos canyos”: reducció d’un 33% I del Salt del Timbarro se n’haurà de dir “Clot de les roques seques”.

Esperem poder recuperar les denominacions històriques i habituals tan aviat com passi aquesta mala maror.n

Pol Aiguadé

TSN, Riera d’en Xuncla

Cultura oriental

A primers d’abril, en ocasió del Saló del Manga, el poble es va omplir de japonesos A primera hora ja corrien pel carrer Major buscant algun local per prendre una barreja matinera de sake Tot de noies vestides amb abillaments tradicionals cercaven, al Pla dels Vinyers, cirerers florits per fotografiarse amb càmeres digitals (de marques del país del sol naixent, naturalment) d’última

generació. A la zona esportiva del Pla de la Rasa hi van ser vistos força practicants d’aikido i quatre lluitadors de sumo que buscaven la clau dels vestidors. Un èxit. És ben bé que el món és global i que Sarrià, qualsevol dia, pot passar per un barri de Tokyo. n

Felip Nobita

TSN, pavelló esportiu Ecos d’una exposició

Acaba de saber-se (de bona font, com sempre) que durant la setmana que va estar disponible l’exposició Modistes i tallers de costura, en horari de tardes i en moments de discreció màxima, va ser visitada per personatges VIP del món de la indústria tèxtil. Va venir un tal senyor Amancio, que va anotar-se fil per randa els detalls d’un vestit de festa exposat i d’un vestit de núvia. Segons va dir confidencialment a la sortida, la pròxima temporada seran presents a les més selectes passarel les de París i de Milà n

Llúcia Sastre

TSN, la Coope

LA FRASE DEL DIA: Un pesat és un home que quan li preguntes com està, t’ho explica B L Taylor