Parlem de Sarrià núm. 92 by GERDS de Ter

EDITORIAL

50 ANYS DESPRÉS DE L’ACCIDENT DE TORRAS HOSTENCH l 18 de desembre de 1965, l’empresa JFTH, tal com es coneixia abans TORRASPAPEL, va patir un gran explosió que causà la mort a vuit persones i ferides a nou d’ altres. La magnitud d’aquell accident es fa palès en les fotos que il·lustren el reportatge, realitzades per Narcís Vidal: un edifici de tres plantes s’ensorrà, sepultant els treballadors de la secció de pastes i trituració de fustes. Malgrat el temps passat és un record ben viu pels sarrianencs de més de 50 anys. En aquell temps, Torras Hostench ho era tot, i molts vilatans maldaven per entrar a treballar-hi a causa de les bones condicions salarials, tot i la duresa del treball a torns. Sortíem de la postguerra i aquella fàbrica que produïa paper offset de qualitat acabava d’invertir en una nova màquina de paper, la MP4, la qual cosa significava més llocs de treball. Alguna cosa va fallar, potser la secció de pastes no era adequada pel volum i necessitats de producció de les noves instal·lacions i es portà al límit, però al no haver-hi una investigació oficial, tot ha quedat dins la boira i la foscor d’un tema tabú. L’empresa passà pàgina ràpidament refent l’activitat. Per recordar aquesta efemèrides hem volgut parlar amb les persones que en varen patir les conseqüències, ja que la majoria havia format família i tenien nens petits. Ens cal fer autocrítica per no haver abordat aquest tema abans, ja que actualment algunes persones no hi són i, per tant, no ens poden explicar com han estat aquest anys sense un familiar estimat i amb qui havien fet projectes de vida i de futur. Ens ha semblat just donar veu a tots els que es varen sobreposar a les circumstàncies, nens i nenes que varen tirar endavant sense el pare i amb mares bolcades en la seva formació. El seu testimoni ajuda a comprendre l’excepcionalitat d’aquell accident i de com afectà tot l’entorn familiar.

E sumari AJUNTAMENT. 43è Homenatge a la Vellesa 2015 ENTITATS. Amics dels gegants Esplai PL. Campaments, Colonies i Casal d’Estiu 2015 Butirrock Cantaires de Sarrià Ràdio Sarrià. 32è aniversari Ràdio Sarrià AV. Sarrià de Baix AV. Pla dels Vinyers CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. Audició musical dels alumnes de l'Associació Musical i Cultural de Sarriart Tallers d’estiu de Lectoescriptura a la Biblioteca Festivals. l’Emergent Llibres. “El mestre” de Marius Mollà “El cercle de la motivació” de Valentí Fuster ESPAI 2.0 Aules mòbils QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Roger Torrent, Alcalde de Sarrià de Ter DOSSIER D’HISTÒRIA. L’accident de Torras Hostench OPINIÓ. El dia de la marmota ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Reconeixements Confetti. Casalet d’estiu NATURA. Jordi Mercader. “Els meus tresmil” SALUT. Què són el Colesterol i els Triglicèrids ESPORTS. UES THE SARRIÀ NEWS

4 5 6 8 9 10 12 13 14 15 16 17 18 20 21 22 28 37 38 42 44 46 48 51

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Imma Oliveras, Amics dels Gegants, Monitors Esplai PL, Rut Rodeja, Emília Pau i Lurdes Casanova, Rosa Soler, AV Sarrià de Baix, AV Pla de Vinyers, Anna Sala, Rosa Dachs, Jordina Claravalls. Gemma Corominas, Montserrat Xandrich, Noemí Toledo, Emili Marco, Xavi Rodríguez. Portada: Imatges de l’accident de Torras Hostench de Narcís Vidal Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

ROGER TORRENT, REELEGIT ALCALDE n aquestes planes trobareu una entrevista a l’alcalde Roger Torrent, reelegit amb majoria absoluta a les eleccions de maig. És aquest el seu tercer mandat com alcalde i ens explica els projectes iniciats que te previst enllestir, la composició del govern i les novetats en la gestió municipal.

LET’S CLEAN UP! escola Montserrat no deixa de sorprendre’ns amb la quantitat de projectes als quals s’apunta per tal de dinamitzar l’escola i engrescar l’alumnat. El maig va participar en el projecte europeu Let’s clean up, la qual cosa significa, “anem a netejar-ho”, “netegem-ho”, que pretén inculcar una idea ben senzilla: allà on no arriba el municipi, fem-ho nosaltres. Urbanisme del d’abans, encara que és molt millor no embrutar. Els grups de voluntariat mediambiental neixen d’aquests tipus d’acció: neteja d’entorns periurbans, d’espais fluvials, manteniment de parcs i camins de muntanya, un llarg etcètera que demana el concurs de la ciutadania. Els nens i nenes de la nostra escola ens ensenyen el camí.■

L’

p DS_3

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

43è HOMENATGE A LA VELLESA 2015 Imma Oliveras Caixàs Regidora de Gent Gran de Sarrià de Ter

El primer diumenge de juny, a Sarrià, homenatgem la Gent Gran del nostre poble.

Desfilada de vestits de paper per les dones del Coro

ón 43 anys recordant les generacions que han treballat de valent per construir una societat forta i justa.

Aspecte del pavelló pel dinar de l’Homenatge a la Vellesa

Gràcies a tots ells per transmetre’ns la importància dels nostres orígens. Com a novetat d’aquest any, les Dones del Coro ens van fer una desfilada dels vestits de paper i també vàrem tenir un racó de photocall, que tothom que va voler va poder fer-se fotos. Un any més, volem fer arribar el nostre agraïment als Amics dels Gegants, als Serveis Socials, a Jubilus, a l’Esplai de Gent Gran, al CCP Domingo Casanellas, a Dones del Coro i a Dones + que Mai. Gràcies a tothom per fer-ho possible.■ Racó de photocall

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

4_pDS

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

ENTITATS [Amics dels Gegants

ENTRE MAIG I AGOST, ELS GEGANTS NO PAREN Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Al número anterior d’aquesta revista avançàvem una pinzellada de les sortides que teníem previstes de cara als mesos entre maig i agost, que són exactament els que corresponen a l’actual edició. Certament, aquest període anual és el que concentra l’activitat més intensa i us en volem fer un resum. Sortida a Bescanò

urant el mes de maig vam ser presents a la trobada gegantera de la festa de Celrà. Vam fer ballar en Cinto i la Maria pels carrers del barri vell i vam acabar el recorregut a l’espectacular entorn de l’antiga fàbrica Pagans, una joia del patrimoni cultural celranenc. Ens hi van acompanyar les noves incorporacions: els capgrossos de Mickey Mouse, del gat Miau i del nou gegantó dimoni. El mateix cap de setmana se celebrava a Amer la trobada provincial de colles geganteres, a la qual no vam ser presents per una lamentable incidència de comunicació i de retard en la invitació que no va donar marge de maniobra. Sí que vam poder participar a la trobada de gegants de Platja d’Aro, celebrada la setmana següent. Els nostres gegants i capgrossos van córrer i ballar per l’avinguda principal, tancada al trànsit i reservada a la faràndula i als grups de grallers i timbalers. El mes de juny va començar amb el nostre Homenatge a la Vellesa local.

Vam poder treure en Baldiri i la Carmeta, la parella de gegants vells, que van ballar al pavelló i van fer-nos companyia mentre participàvem com cada any en el servei del dinar als homenatjats, acompanyants i autoritats. A punt del solstici d’estiu vam participar musicalment en la rebuda de la Flama del Canigó, que vam repartir entre les associacions de veïns dels diferents barris i vam transportar fins a Cornellà de Terri, on també ens esperen cada any. El mes de juny, el de la falç al puny, va cloure’s amb la visita a Taialà. Els amics de la sorollosa Caixa de Trons estrenaven la seva parella de gegants i, juntament amb totes les colles convidades, ens vam cuidar que la vetllada fos un èxit. El sopar i ball fins a altes hores tampoc hi va faltar. Al juliol vam ser presents a dues trobades: a Salt, festa major, cercavila multitudinària i sopar a la zona de barraques i actuacions musicals; i a Vilaür en la deliciosa cercavila gegantera nocturna que tan bé discorre pels carrerons d’aquell poblet empordanès. El fi de festa va ser magnífic: vam

estar acompanyats pel gran Miquel del Roig i la seva guitarra, que ens va fer ballar i riure fins a les menudes. I, al marge de trobades, també durant aquell mes vam ser protagonistes d’un reconeixement. A la Festa de la Ràdio, organitzada per Ràdio Sarrià, se’ns va guardonar amb el Trofeu al Mèrit Social. Moltes gràcies! Durant el mes d’agost vam participar a la trobada gegantera de la festa de Bescanó, una sortida matinal que ja és clàssica i on sempre ens reben molt bé. I a Palau de Santa Eulàlia, en una sortida dominical vespertina, que fa ressonar gralles i tambors i ballar gegants en un indret empordanès íntim i poc conegut. Al marge de les trobades on hem estat presents, hem tingut una feinada en preparar els actes de la festa major: pregó, matinades, trobada gegantera… I l’exposició! Ja sabeu que aquest any es complia el 25è aniversari de la constitució de la colla. Com que els actes de la festa de Sarrià de Ter cauen durant el mes de setembre, tot això serà material per a la pròxima crònica.■

pDS_5

ENTITATS [Esplai PL

CAMPAMENTS 2015, ESPLAI PL Els monitors i monitores de campaments de l’Esplai PL

Quan s’apropa l’estiu, hi ha 9 dies en què els fets prenen un altre sentit. Els Campaments, tot i fer-se cada any, es converteixen en una activitat única! Aquest estiu, els monitors i monitores de l’Esplai PL, juntament amb un grup de 50 joves de Sarrià de Ter i voltants (Bescanó, Vilablareix…) vam viure amb il·lusió múltiples aventures al camp d’acampada de La Farga de l’Olivet, a Maçanet de Cabrenys. Els monitors i monitores ens sentim molt orgullosos d’aquest grup tan nombrós de joves, ja que dóna valor a la nostra passió: el lleure en els joves.

l campament ens esperaven uns peculiars personatges de circ que no eren vius i carregaven a l’esquena una història un pèl entortolligada. El terreny era especial, amb molta màgia que creixia

a mesura que passaven els dies, amb la il·lusió dels i les joves i tot el que hi anava succeint. Durant aquest temps d’estiu, se’ns va encomanar l’energia del camp i els dies van ser màgics. Cada dia ens aixecàvem amb la il·lusió de compartir i

aprendre minut a minut els uns dels altres. El que no va faltar, tampoc, van ser estones de remull! Les fantàstiques gorgues que teníem ben bé al costat del terreny d’acampada van fer que passéssim uns matins i unes tardes d’allò més frescos! Des d’aquí volem animar a tots aquells joves que vulguin compartir uns fantàstics dies amb tots nosaltres! Finalment, no podria faltar una petita mostra de gratitud a tota aquella gent que confia en nosaltres, i, sobretot, als joves que han compartit aquesta experiència amb nosaltres amb tota la seva energia. Fins l’any que ve! ■

COLÒNIES 2015 Un altre any hem gaudit d’unes colònies inoblidables. Només d’arribar a la casa de Granollers de Rocacorba ens vam trobar amb un escenari del tot confús: molt d’ordre i tot estava indicat. El més estrany, però, era que pertot arreu hi havia un símbol rar que els monitors exaltaven amb fruïció i que nosaltres el trobàvem d’allò més insignificant. El primer dia vam saber el motiu de l’ordre: estàvem en un hotel; nosaltres érem els clients i disposàvem d’un servei molt diligent i correcte.

6_p

L’

harmonia es va acabar aviat. L’ordre a poc a poc es va anar desfent i el servei va oblidar el seu deure. La situació era preocupant i alhora complexa. El servei actuava segons el seu criteri i ens obligava a participar en activitats desconcertants, gens pròpies d’un hotel. El súmmum va arribar quan el servei va decidir dei-

ENTITATS [Esplai PL

xar el seu rol i comportar-se tal com volgués: uns parlaven d’un deure i se cenyien a aquest per sobre de totes les coses; els altres semblaven menysprear-lo i van adoptar un actitud d’indiferència total. Dins d’aquest caos van sorgir els primers errors que ens van fer qüestionar on érem i què hi fèiem allà. Gràcies a un seguit d’objectes i rebuts abandonats a llocs equívocs, vam esbrinar que tot aquell muntatge no era un hotel, sinó un laboratori on estàvem envoltats per uns científics que experimentaven a partir de nosaltres per aconseguir ela-

borar un fàrmac capaç de crear el nen perfecte. Els darrers dies es van convertir en una lluita contínua entre aquells que propugnaven el seu principi contra aquells pocs que d’un bon principi van actuar amb menyspreu, que van decidir, amb l’ajuda de tots nosaltres, acabar amb l’empresa. Es va organitzar un judici final per acabar amb tots aquells conspiradors que només es preocupaven d’aconseguir complir el seu objectiu. Aquests, però, van demostrar una actitud del tot banal: no se sentien culpables d’haver-nos utilitzat pels experiments i estaven del tot convençuts que havien actuat correctament, tal i com se’ls hi havia estat encomanat. Quan ens pensàvem que tot s’havia acabat, vam descobrir que tota aquella lluita havia estat organitzada de manera voluntària, és a dir, havíem estat sotmesos a un altre tipus d’experiment. Desitjàvem acabar amb l'empresa i

no sabíem com ho aconseguiríem, tothom del servei semblava voler acabar amb nosaltres. Tot va canviar quan un matí vam veure una part del servei, aquella minoria que rebutjava amb avidesa l'objectiu establert, que d'amagat obligava la directora de l'hotel a abocar unes pastilles als gots de l'altre part del servei. La directora es negava a continuar amb aquella farsa i va decidir explicar què estava passant. Ens vam emportar una bona sorpresa al saber que aquells cobdiciosos per realitzar l'objectiu eren només uns desafortunats que havien caigut en l'avarícia d'uns apoderats que estaven enverinant i manipulant aquelles persones, que havien perdut l'ànima i els sentiments, per tal d'amagar els seus actes i pensar, pobres hipòcrites i covards, que la seva consciència estava tranquil·la. Davant aquella situació tan desconcertant vam aconseguir fer-los veure que el que estaven fent no estava bé i que aquell objectiu era un objectiu sense rerefons, un somni romàntic sense final, ja que el nen perfecte no existeix i que la màgia és veure l'afany o particularitat que hi ha dins de tots nosaltres. ■

CASAL D’ESTIU 2015 Un any més l’esplai PL s’ha encarregat d’organitzar el casal d’estiu a Sarrià. Tot i les múltiples ofertes que presenta el nostre poble, pel que fa a casals i campus d’estiu, estem molt contents de la quantitat de nens i nenes que han passat pel nostre casal. És per això que volem agrair a totes les famílies que han confiat en nosaltres, esperem que repetiu l’any que ve!

ada any som més exigents amb la feina que fem: educar i transmetre uns valors als vostres fills. Per a nosaltres anar al casal no és venir a passar l’estona, sinó que volem anar més enllà. Aquest any s’ha començat a notar en els grups de mitjans i grans,

ells triaven allò que tenien ganes de fer i amb l’ajuda dels monitors programaven les setmanes al seu gust. Esperem, de mica en mica, aconseguir aquest objectiu en tots els grups que formen el casal. Com a esplai, volem transmetre el mateix ambient que es respira a les colònies i als campaments. ■

pDS_7

ENTITATS [Butirrock

Foto Marc Simó

BUTIRROCK 2015

Rut Rodeja

El passat 20 de juny es va celebrar la dinovena edició del festival de música Butirrock, organitzat per l’Associació Apaga la Tele. Va tenir lloc a la plaça de Can Nadal de Sarrià de Ter i, com cada any, es va iniciar amb una arrossada popular.

a tarda fou dedicada a tots els públics. Nens i pares van poder participar en un taller de circ mentre es gaudia de bona música. Tot seguit, la companyia Teletrama va acabar amb un espectacle de dues trapezistes que ens van mostrar un gran nombre d’acrobàcies impressionants. Seguidament es va poder escoltar tots aquells alumnes que formen part del nou espai musical del poble, Sarriart. Durant l’audició dels participants, la plaça es va omplir de gent de totes les edats que desitjaven veure l’amic o el familiar actuar dalt l’escenari. Els músics van ser els principals protagonistes, que van valorar positivament l’experiència d’haver actuat en un escenari tan gran com el públic i començar així el seu camí musical en escena. A partir de les 8 del vespre es va començar el repertori de les diferents bandes que ens van fer escoltar tota una gran diversitat musical. Mentre la música anava sonant es va poder fer

8_pDS

passar la gana amb un bon entrepà de botifarra o amb una alternativa pels vegans. Rock Kills va obrir la nit amb el seu disco-punk molt festiu, que ens va fer ballar a tots des d’un bon començament. Tot seguit, un grup de punk-rock i hc-melòdic en català, Autodestrucció, ens va deixar sense paraules amb el seu espectacle accelerat i sobretot per l’actuació del cantant Candid Coll, conegut pel documental que s’ha fet de la seva vida intitulat “Un lloc on caure mort”. Guspira, amb el seu hardcore melòdic accelerat i en català, van ser la següent banda en entrar en escena, convertint-se en una de les revelacions de l’edició d’enguany. La nit va seguir amb el punk-rock que va tocar The Capaces, provinents de Barcelona. Un dels moments més esperats pel públic va ser l’actuació del grup Sota Pressió, que després d’un petit entrevall i com a representant dels grups poble, ens va ensenyar el seu hc-punk i va originar tota una festa tocant un tema dels altres grups

locals, com Milenrama, Fi-asko o dels ja desapareguts Koma Etílika i Fin de Mes, tot fent participar alguns dels membres dels grups a cantar i a tocar amb ells a dalt l’escenari. Kaos Urbano, grup de Madrid i cap de cartell, va revolucionar tot el públic amb el seu streetpunk; tocant cançons d’anys enrere i actuals va crear un ambient d’eufòria total a la plaça. Finalment i tancant el festival, va venir a presentar-nos el seu nou treball el grup EAM (Exèrcit d’Alliberament Musical), que van donar un ritme diferent al festival amb el seu rap combatiu i van fer moure i saltar tot el públic a altes hores de la nit. Un altre any hem pogut gaudir d’un gran dia de música alternativa i botifarres amb un ambient d’amistat que s’està convertint en un punt de trobada dels amants de la música underground d’arreu de Catalunya. Desitgem que el festival de la Butirrock es continuï celebrant i així potenciar la contracultura gratuïta i la música no comercial. ■

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

CANTAIRES DE SARRIÀ

Concert d’estiu al pati de l’Ajuntament. Foto: A.Vila Emília Pau i Lurdes Casanova

Durant els mesos que han passat d’aquest any 2015, els Cantaires hem donat moltes voltes, cantant aquí i allà.

més a més dels concerts habituals de les festes majors i homenatges a la vellesa de Sarrià, Sant Julià i Medinyà, que estimem per ser tan nostres, hem participat en altres esdeveniments que també ens han motivat per a millorar el nostre repertori, que enguany ha constat d'una seixantena de cançons d'índole molt diversa: des d'allò més proper, tradicional o contemporani, fins als cants de cultures ben diferents a la nostra i de l'altra banda del món.

Va ser molt entranyable el concert ofert el gener a la residència geriàtrica "Les germanetes dels pobres", on ens van rebre amb els braços oberts. Igualment van ser emotius la missa i el concert que vam celebrar al poble de Sant Joan de Mollet en la seva festa d'homenatge a la vellesa. Els mesos de maig i juny vam col·laborar a omplir de notes els carrers de Girona en els dies de "Temps de Flors" i la diada de la música, on una colla de sardanistes ens van fer sentir molt especials per ballar mentre cantàvem una sardana. Hem realitzat dos tallers de veu. El primer, obert a tothom, emmarcat en els actes que s'organitzen en el municipi el mes de març, amb motiu del dia de la dona treballadora, en el que hi van assistir petits i grans. El segon, al juny, dirigit

a millorar la tècnica dels propis cantaires. El 15 de març vam participar en un acte molt especial al santuari de la Mare de Déu del Mont: processó i benedicció d'estris de muntanya amb un vent glaçat i sota una lleugera nevada que va deixar la muntanya coberta d'una fina capa blanca i va omplir els nostres pulmons d'aire fresc per poder seguir cantant, llavors sí, al recer del santuari: missa cantada i concert. Després, dinar allà mateix amb alguns cants improvisats. Una diada completa. Hem acabat el curs amb un bonic concert a casa, amb l'agradable entorn del pati del patronat, acompanyats de la coral de Sant Gregori i dels músics Ramon Riera i Miquel Beltran. Després d'unes setmanes de descans, estem a punt per començar amb nous i engrescadors projectes.■

pDS_9

ENTITATS [Ràdio Sarrià

Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, guardonats amb el Premi al Mèrit Cultural i Social.

32è ANIVERSARI RÀDIO SARRIÀ

Rosa Soler

El passat 11 de juliol a Sarrià vam celebrar el 32è aniversari de la ràdio municipal; 32 anys són ja molt anys...i esperem arribar fins a l´infinit i més enllà, com deia un personatge cinematogràfic. És una de les festes del poble que ja podríem dir que s´ha convertit en tradicional.

na festa en què els col·laboradors dára i abans ens reunim, de bon matí, per començar a preparar taules i cadires i el menjar. I aquest any a més a més sota una calor dáquelles fortes. Però hem estat tots al peu del canó, com cada any, dins de les nostres possibilitats... I és que, com sol passar amb lésdevenir dels anys, ens anem fent més grans i alguns no ens han pogut acompanyar, com el nostre estimat company Salvador Tixis, que era sempre dels primers a arribar amb una empenta i unes ganes de treballar enormes: el trobem i el trobarem a faltar, com a tots els altres companys i col·laboradors que ens han anat deixant al llarg dáquests 32 anys, com la Pilar Falgàs que sempre ens donava un cop de mà.

10_pDS

Però la festa ha de continuar, i els que hi som i els que, segurament, s’hi afegiran en els propers anys, ho farem possible; al sopar dáquest any a la plaça Emilia Xargay davant de la seu de lémissora érem més de 200 persones, la majoria fidels a la nostra festa. I aquest any, a part del sopar i el ball habituals que enguany anava a càrrec del duet Rímel, teníem una sorpresa: láctuació de la companyia La Lluna, que va amenitzar el sopar i que va ser molt aplaudit pels més petits i pels no tan petits... I com cada any també, com és tradició, vam fer el lliurament del premi al Mèrit Cultural i Social, i que aquest any va ser per partida doble: el primer, va ser lliurat a la Colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, que també estan dániversari a l´haver arribat als seus 25 anys; 25 anys dáquesta colla

que ha portat durant tot aquest temps el nom de Sarrià pertot arreu, a aplecs, festes i trobades. Una colla que va néixer amb en Baldiri i la Carmeta, vinguts de Vilafreser, i que s´ha anat ampliant amb l´arribada del senyor Esteve, la Betty, l´Oriol, en Sidro, i el més menut, en Quimet. Els últims a afegir-se a aquesta colla van ser en Cinto i la Maria. Pocs actes festius, populars i representativament sarrianencs com ara el pregó de la Festa Major, la Fira del Paper, l´Homenatge a la Vellesa, els actes de la Diada i un llarg etcètera han trobat a faltar els gegants i capgrossos; poques viles catalanes tenen una plaça dedicada als seus estimats personatges de cartró; Sarrià de Ter fa anys que vibra amb el fet geganter, i la nostra festa els hi va retre el reconeixement que es mereixen; va recollir el premi una àmplia representació del grup, encapçalat per la seva presidenta, la Quima Torrent. I molt merescut també va ser el segon premi que vam lliurar; aquest va

ENTITATS [Ràdio Sarrià

Alex Teixidor, 2on premi al Mèrit Cultural i Social. Fotos: Ràdio Sarrià

anar a parar a les mans dún company de la ràdio, una dáquestes persones la feina de la qual només coneixem els que hem treballat o treballem a la ràdio. I això és així perquè la seva tasca no es veu, o no séscolta, que a la ràdio és el que séscau. El nostre segon homenatjat és l´ Àlex Teixidor i Cros, nascut el 7 de juliol del 1946, casat i amb dos fills i dos néts. Una persona que podríem definir com autodidacta, ja que va triar una professió

que ha evolucionat molt durant tots els anys que ha dedicat a aquesta professió; els seus néts ens van dir que “lávi és savi” i que “lávi ho arregla tot”, una molt bona descripció dún home que ha estat present en tots els esdeveniments i notícies rellevants dels últims 50 anys a la província de Girona, des dínauguració dínfraestructures importants, com túnels , variants i aeroport fins a diades déleccions, fires i tota mena de competicions esporti-

ves. Una persona que sempre ha estat aquell que no era davant del micròfon sinó al darrere, fent el possible perquè aquest meravellós “so” arribés a totes les ràdios dels oients, des dels seus inicis amb 18 anys a la Voz de Girona, passant per Ràdio Cadena i acabant a Ràdio Nacional. I a més a més, les seves col·laboracions amb ràdios locals com Ràdio Sarrià, amb la qual ha mantingut una relació molt especial, ja que mai va tenir un “no” per a ningú. I per acabar dárrodonir la festa dániversari, vam celebrar el dijous següent a la piscina municipal el tercer Chill-Out, aquest any amb láctuació del cantautor Miquel Abras, que va ser tot un èxit: láforament de la piscina es va omplir amb 450 persones, que van poder gaudir dún bany a la piscina i dún gran concert; el mateix músic ens va comentar que mai abans havia actuat en un escenari com aquest i que léxperiència havia estat gratificant. Un acte, el Chill- Out, que cada any ens sorprèn més per la gran acceptació entre els sarrianencs i els vinguts de fora, i que esperem millorar el proper any. ■

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tgl0 884 642 525 - lo dgpclol@ i o cil0eoo - w w w 0lo dgpclol0eoo

pDS_11

ENTITATS [AV Sarrià de Baix

8ª FESTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SARRIÀ DE BAIX

l dia 5 de juny va tenir lloc la 8ª festa de l’Associació. Aquesta festa, ja tradicional al nostre barri i popularment anomenada “Festa de les coques”, ens serveix com a acte de benvinguda a les activitats d’estiu. L’Associació ofereix un berenar gratuït als veïns, a base de coques casolanes, cava i refrescos. Ha esdevingut un espai de trobada i de tertúlia, en una època en què el temps ja és agradable i convida a fer la xerrada durant una estona. Hi va haver força concurrència al llarg de la tarda.energia. Fins l’any que ve! ■ Festa de les Coques, a la placeta de la Font. Fotos: AV Sarrià de Baix

REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ

l dia 23 de juny, revetlla de St. Joan, les entitats del nostre poble ens vam trobar a l’ajuntament per donar la benvinguda a la Flama del Canigó, acompanyada pels gegants de Sarrià. Es va fer la lectura del manifest i es van encendre els fanalets de cada entitat, que així es van poder emportar la flama als diferents barris.■

Davant l’Ajuntament per rebre la Flama del Canigó. Foto: AV Sarrià de Ter

SOPAR DEL SOCI

l passat 8 d’agost la nostra Associació va celebrar el sopar del soci. Estava previst que l’activitat tingués lloc al carrer Josep Pallach, però a causa de la pluja es va haver de fer a l’edifici del Coro. Malgrat tot, els més de 60 assistents van poder gaudir del sopar (gratuït per als nostres socis) i del ball posterior a càrrec del nostre DJ Giro.■

12_pDS

Sopar del soci dins la sala del Coro. Foto: AV Sarrià de Ter

CULTURA [autors

ENTITATS [AV Pla de Vinyers

CINEMA A LA FRESCA I BOTIFARRADA POPULAR AL PLA DELS VINYERS AV Pla dels Vinyers

La pista polivalent serveix per encabir les taules per la botifarrada popular.

Tot veient “Malèfica”, a la pista del Pla dels Vinyers. Fotos: AV Pla Vinyers

Enguany s’ha celebrat el segon cap de setmana de juliol el Cinema a la Fresca i la Botifarrada Popular a la Pista Poliesportiva del Pla dels Vinyers organitzat per l’AV de Pla dels Vinyers.

n centenar de persones van omplir la Pista Poliesportiva per gaudir del tradicional Cinema a la Fresca. La pel·lícula escollida va ser “Malèfica”, una adaptació del conte de tota la vida “La Bella Dorment”. En aquest clàssic de Disney,

Malèfica, personatge malvat i pervers víctima d’un desamor fals i cruel i autora de l’encantament de la petita Aurora, acaba estimant-la com a la seva pròpia mare, tot un final feliç. L'endemà es va celebrar la tradicional Botifarrada Popular del Barri. Prop de 150 persones van gaudir amb ger-

manor d'una vetllada a la fresca acompanyats per la tradicional botifarra. A banda del sopar popular, els assistents a l'acte també van poder gaudir d'un ball amb música en directe de la mà del grup Notes d’Or. En definitiva, una vetllada agradable i amb bona companyia.■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_13

cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Audició musical dels alumnes de l'Associació Musical i Cultural de Sarriart Anna Sala

es de primera hora de la tarda la biblioteca va viure els assajos, el nerviosisme, les emocions i les ganes de tots els nens i nenes de demostrar el que havien après en aquesta festa de cloenda del curs de l’aula de música de Sarrià de Ter. Pares, avis, germans, cosins i amics vam poder ser testimonis presencials de les habilitats musicals dels petits i no tan petits. Alguns amb la guitarra, d'altres amb el piano i els més petits amb la veu van fer-nos gaudir d’allò més de la música. Aquesta activitat s’emmarca

14_pDS

El dijous 11 de juny a la tarda la biblioteca Emília Xargay es va omplir de música. I és que tots els alumnes i les alumnes de l'Associació Musical i Cultural de Sarriart van venir a fer l'audició de final de curs a la nostra biblioteca.

dins la política de la biblioteca Emília Xargay de col·laborar i cooperar amb totes i cada una de les entitats del municipi en tot allò que ens sigui possible i a organitzar conjuntament activitats. Voldríem donar les gràcies a en Ricard Humet i a l'Edgar Massegú per col·laborar amb nosaltres i escollir la nostra biblioteca per a posar punt i final al curs musical que imparteixen i emplaçar-los a repetir l’experiència en properes ocasions. Us deixo un parell de fotos perquè pugueu veure una mica com es va desenvolupar aquesta activitat. ■ Fotos: Anna Sala

CULTURA [biblioteca

Tallers d’estiu de Lectoescriptura a la Biblioteca Rosa Dachs i Peitiví

Aquest estiu per segon any consecutiu la biblioteca Emília Xargay ha organitzat tallers de lecto-escriptura tots els matins de juliol per a nens i nenes d’entre 6 i 11 anys a la biblioteca. quests tallers van iniciarse l’estiu del 2014 amb l’objectiu de crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys, estimulant-ne la imaginació i la creativitat i donant-nos l’oportunitat per al desenvolupament personal i creatiu, complint així amb les prescripcions que el Manifest de la Unesco, de 1994 estableix per a les biblioteques públiques. Després de l’èxit obtingut l’any passat amb aquests tallers, aquest estiu vam decidir tornar a repetir l’experiència amb algunes innovacions i millores. Una d’aquestes innovacions va ser la d’incorporar l’aprenentatge de l’anglès en els tallers. Així, dos dies a la setmana vam donar la possibilitat als nens de treballar l’anglès i fer-ho de la mà d'una professora especialitzada en aquesta matèria. Una altra de les novetats d’aquest any va ser la de treballar per donar a conèixer el patrimoni històric i cultural de casa nostra amb la conseqüent excursió per poder visitar-ho in situ. Així vam treballar les llegendes populars que ens són més properes i

això ens va portar a visitar Girona, on vam conèixer de primera mà les llegendes més destacades de la ciutat; vam treballar el món romà i vam poder gaudir d'una visita guiada per part dels arqueòlegs que excaven la Vil·la romana del Pla de l’Horta; vam treballar les fruites i verdures i vam visitar el mercat setmanal de Sarrià, i així successivament amb tots els temes que anàvem treballant setmana rere setmana. Hem valorat molt positivament l’experiència tant per part de la biblioteca com per part dels pares i dels nens que hi han participat els dos estius que s’ha dut a terme. I és que aquest any 2015, a més de duplicar el nombre d’inscrits, la majoria dels nens de l’any passat repetien l’experiència. Així doncs i per tot això ens emplacem a continuar treballant i millorant aquest projecte amb la idea de poder continuar oferint-lo l’any vinent. I és que amb els preus relativament assequibles que oferíem també intentàvem complir amb la funció social que porta implícita la nostra feina com a biblioteca pública. Tot això s’ha fet amb un gran esforç i una gran feina per part de tot

el personal de la biblioteca que s’hi ha implicat i s’hi ha bolcat amb moltes ganes i amb molta il·lusió, especialment la Míriam Garcia, que era qui els coordinava i qui els duia a terme. Us deixo amb algunes fotos perquè pugueu veure com es desenvolupava dia a dia aquesta activitat. ■

pDS_15

CULTURA [Festivals

El Festival Emergent El Festival Emergent 2015 va ocupar l'esplanada al costat del Parc de La Cooperativa un estiu més. La música i els espectacles van arrencar a les 9 del vespre del dia 9 de juliol. Una proposta cultural que ja ha arrelat entre el públic sarrianenc que ja espera aquesta cita amb les arts escèniques dinàmica, jove, propera, fresca i suggeridora.

quest format d'espectacles i música a l'aire lliure en una nit d'estiu guanya cada any nous adeptes que poden gaudir d'una programació trencadora amb la presència de nous artistes que aprofiten aquest espai per oferir les seves propostes. En un entorn que propicia el contacte directe entre el públic i els artistes. El festival, com el seu nom indica, aposta per l'actuació de nous valors emergents però també amb la d'artistes que ja han aconseguit fer-se un lloc en el món de les arts escèniques o la música. En aquesta edició, a Sarrià de Ter vam comptar amb la música d'Eduard Gener, Èric Vinaixa i Joan Colomo, les espectaculars actuacions amb malabars de Fernando Pose i el trapezi de la companyia Silosenomecuelgo, l'espectacle del Mag Pota i el foto-sketch de David Julià. Un festival amb un format atractiu a preus mols assequibles per a una nit de juliol a la fresqueta.■

Fotos: Ràdio Sarrià

16_pDS

CULTURA [llibres

LLIBRES

“El Mestre” DE MÀRIUS MOLLÀ Àngel Garcia

L'any 1914 un home torna de França i d'un passat convuls i s'atura a Sant Celoni on mirarà de refer la seva vida. Trobar feina no és fàcil i ho aconseguirà fent de llenyataire amb una de les colles que treballen als masos de la muntanya. L'home, que es fa dir Emili Boix, aprendrà el dur ofici començant des de baix, desbrossant bosc i brancades i ajudant els companys que s'ocupen de talar els troncs més adequats. La feina dura i la vida senzilla en contacte amb la natura l'ajuden a trobar la pau que necessita.

les primeries del segle XX s'està gestant l'Escola Moderna. En Pablo Bruniquer, amic i deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia, treballa braç a braç amb el mestre per inaugurar al carrer Bailén de Barcelona la primera Escola Moderna. Aquest corrent pedagògic pretén portar a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació -de sexes i de classes socials-, rebutjant els exàmens i tot el sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos de l'aprenentatge el constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals que els comportarà enormes dificultats i que el poder, polític o eclesiàstic, no els ho posarà fàcil, però la determinació de Ferrer i Guàrdia i els seus seguidors és impertorbable. Amb ells assistirem a moments

claus de la història, com el frustrat atemptat al rei Alfons XIII, la mobilització de reservistes per anar a la guerra del Marroc, que provocaria la Setmana Tràgica i l'ulterior execució de Ferrer i Guàrdia, acusat sense cap prova d'instigar aquella revolta. En Pablo abandona el país i s'instal·la a Europa on donarà conferències aquí i allà promovent la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, i on s'envolta de grans personalitats i intel·lectuals del moment com Bernard Shaw, Conan Doyle o H.G. Wells, que manifesten obertament el seu refús més enèrgic per l'execució de Ferrer i Guàrdia. Al Montseny l'Emili Boix anirà dominant cada cop més les habilitats de la seva nova i feixuga feina i integrant-se en el tancat cercle de la comunitat de llenyataires no exempta de tensions, enveges o traïdories, i assumint alhora de manera quasi natural l'educació de les mainades que fins aquell moment havien de fer un llarg camí per anar a l'escola del poble, una escola antiquada amb mètodes autoritaris i contraris a les seves idees.

Aquesta seva ingerència en el curs establert de l'educació dels nens provocarà no poques tensions entre ell i les autoritats i també entre els mateixos pares, no tots disposats a acceptar la deriva dels nous mètodes pedagògics del nouvingut Emili. Els afers emocionals, de convivència o sentimentals, s'entrellacen amb les conviccions pedagògiques en una esplèndida novel·la que exalta la comunió amb la vida rural i, per sobre de tot, la importància de les idees de l'escola lliure, estroncades per l'adveniment de la dictadura. “No volia fer la biografia de Ferrer i Guàrdia, sinó trobar algú que estigués a prop seu i crear una altra història, que permetés explicar què en va quedar del llegat del pedagog”, argumenta l’autor. El mestre és la primera obra que Màrius Mollà (Barcelona, 1966), enginyer de professió, publica amb el seu nom real. Abans havia escrit cinc novel·les històriques sota el pseudònim d'Andrés Vidal: La herencia de la tierra, El taller de los libros prohibidos, El secreto de la montaña sagrada, El somni de la ciutat i El mar de los hombres libres.■

pDS_17

CULTURA [llibres

LLIBRES

“El Cercle de La Motivació” DE VALENTÍ FUSTER AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA PERIODISTA EMMA REVERTER Eva Martínez i Escobosa

Valentí Fuster va néixer a Barcelona l’any 1943 i és llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Prové d’una nissaga de metges: avi, pare i germà. És un reconegut cardiòleg i científic arreu del món. És el director mèdic de l’Hospital Mount Sinai de Nova York i del Centre de Cardiologia i director mèdic del Centre Nacional d’Investigacions (CNIC).

any 1996 va rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina. L’any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica i l’any 2013 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic per la seva tasca investigadora.

L’ 18_pDS

Presideix la Fundació SHE (Science, Health and Education) per inculcar els hàbits saludables d’alimentació, l’activitat física i el coneixement del cos humà orientats a persones de diferents edats i la col·laboració en la sèrie “Barrio Sésamo” a Espanya per a nens de 3 a 6 anys i té un gran potencial per expandir-se a altres països. És fill adoptiu de Cardona, tot i que visqui als Estats Units. Està molt implicat en aquest bonic poble de la comarca del Bages en la promoció de la salut i fa estades i activitats en aquest municipi i encapçala el projecte impulsat per la fundació SHE. Ha escrit també La ciència de la salut amb la col·laboració del periodista Josep Corbera (2006) i Cor i ment juntament amb el psiquiatra Luís Rojas Marcos (2008). Valentí Fuster centra el tema principal del llibre en estar motivat i potenciar la creativitat per continuar endavant.

EL CERCLE DE LA MOTIVACIÓ Té quatre trams: la frustració, la motivació, la satisfacció i la passivitat. Depèn de l’actitud que adopti la persona i mantenir sempre un equilibri emocional. Aquesta fórmula es pot aplicar en moltes situacions: abans d’una operació, depressió, per perdre pes, fer esport, deixar de fumar, una ruptura sentimental, un procés de dol o un problema acadèmic o laboral. LA MOTIVACIÓ És la capacitat d’aconseguir un estat anímic actiu i continuat malgrat els entrebancs que ens trobem durant el camí. Es divideix amb quatre tasques per assolir la maduresa personal: 1. Temps per la reflexió. És molt necessari i positiu dedicar uns minuts diaris per a la reflexió. Si meditem, establim prioritats o fites i aprenem a

CULTURA [llibres

conèixer-nos millor i creixem personalment i professionalment. “L’acte de reflexionar és el timó de la nostra vida i hem de fer-ho cada dia per mantenir el rumb de la nostra vida” 2. Talent per descobrir. La professió que escollim ens acompanyarà sempre. La millor professió és la que realitzem amb passió. Per aquest motiu treballarem dia a dia per mantenir-la i tindrem prou motivació per no defallir en els moments difícils. La perseverança és un aliat imprescindible en aquest trajecte i tenir l’estratègia per assolir els nostres reptes. Totes les persones tenim un talent innat i un gran potencial per explorar. “Tria una feina que t’apassioni i no hauràs de treballar ni un sol dia de la teva vida” 3. Transmetre optimisme. Hem d’envoltar-nos de persones positives i optimistes i tenir un esperit de lluita i de superació personal. 4. Tutoria. Un tutor és una persona que coneix les nostres habilitats i les nostres febleses i ens aconsella durant els nostres inicis de vida laboral i pot fer un canvi de direcció de la nostra vida. Pere Farreras Valentí va ser el seu mentor i el va encoratjar a dedicar-se a la cardiologia. Va fer el Doctorat a Edimburg amb una beca de la Fundació March. “La vida és una feina en equip: si vas sol, s’aconsegueixen molt poques coses i és preferible unir forces amb altres persones” “ Tots tenim la necessitat que ens orientin i la capacitat d’orientar altres persones”

LES QUATRE ACCIONS VINCULADES A LA NOSTRA RELACIÓ AMB LA SOCIETAT

amb la societat i des d’on poden sortir amistats, oportunitats de millora i projectes interessants.

1. Actitud positiva. És l’estat d’ànim que permet superar qualsevol obstacle i aquí faria referència també a la resiliència, a la capacitat de resistir davant de les dificultats. “Els pitjors moments són la millor oportunitat per emprendre grans projectes” 2. Acceptació. És imprescindible l’acceptació per poder avançar. Acceptar ens porta a la reflexió sobre la nostra situació i avaluar les nostres destreses i febleses tant del passat com del present. Durant tot aquest camí en què s’ha de ser resilient, superar les adversitats de la vida, s’ha de viure sense rancúnia ni odi ni ressentiment per poder iniciar un nou destí i que et puguin sorgir noves oportunitats. Hi ha persones que capgiren la situació i cooperen amb la societat. No significa el mateix l’acceptació que la resignació. La primera opció et dirigeix a una vida millor i la segona possibilitat et porta a una actitud passiva. 3. Autenticitat. Cada individu té una personalitat i unes capacitats que cadascú ha d’esbrinar. “Has de ser qui ets, has de ser autèntic, sense renunciar als teus valors i principis” 4. Altruïsme. El fet de participar en un projecte és una gran satisfacció i motivació. Dóna molta energia i puja l’autoestima. La solidaritat i la col·laboració van plegades. És una manera molt positiva de fer relació

FRENS DEL CERCLE És de vital importància l’esforç per no decaure en les vibracions negatives i tòxiques de persones que refusen qualsevol idea per brillant que sigui i que no facin minvar el nostre entusiasme i no ens desanimin en la nostra lluita per construir un món millor. EPÍLEG La vida està plena de reptes i de barreres, de moments bons i dolents. Es tracta de trobar la motivació suficient per refer-se i la valentia de tornar a començar. La motivació s’ha de cultivar diàriament amb constància i una actitud positiva i no defallir en una actitud de passivitat i frustració. El llibre està dedicat als joves que cerquen el seu camí perquè són el futur del país. “ Rendir-se no és una opció, hem de seguir avançant”. És una lliçó de vida. És un llibre pràctic i amè que ens dóna uns consells molts savis. Gràcies Dr. Valentí Fuster per transmetre tant de positivisme, tants valors essencials i entusiasme al treballar dia a dia per convertir una societat millor en un món on la pressió i la competitivitat és constant en l’entorn laboral. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_19

espai 2.0 Aules mòbils Roger Casero Gumbau. blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià. www.rogercasero.cat / www.sarriadeterenxarxa.cat

Si un alumne de secundària és enxampat a classe amb el seu telèfon mòbil a la mà corre el risc d'ésser castigat amb el telèfon mòbil retingut durant uns dies, confinat a l'institut! 'entrada a l'institut, als 12 anys, sol ser el moment en què molts infants, tot i que no tots, adquireixen el seu primer telèfon mòbil com un símbol i element més de la seva creixent autonomia i responsabilitat; l'altre element solen ser les claus de casa, les que li permetran entrar a casa per dinar, en algunes famílies, sol. Els pares i mares compren el telèfon mòbil “per si passa quelcom”, ja que molts alumnes d'ESO quan arriben a casa a les tres tocades ela pares encara no hi són. Pels pares i mares el telèfon esdevé el “cordó umbilical” que permet anar gestionant l'autonomia i responsabilitat dels infants a mesura que es que es fan joves al llarg de l'adolescència. Pels fills i filles el telèfon mòbil esdevé, sobretot, la principal eina de comunicació i relació amb els seus amics i companys, i sí, també amb els seus pares i mares. Però a les mans d'un infant, d'un pre adolescent, el telèfon mòbil és molt més que aquest “cordó umbilical”, és sobretot una finestra oberta al món, una porta oberta a l'oci i l'entreteniment: aplicacions de xats, xarxes socials (WhatsApp, Snapchat, Instagram, etc.) i jocs copen amb escreix la memòria RAM dels telèfons mòbils dels adolescents!

L’

Però tornem als instituts: pot ser el telèfon mòbil també una finestra oberta al coneixement? Les aules dels instituts, també la de les escoles de primària, s'han anat digitalitzant els darrers anys amb pissarres electròniques, tot i que en moltes ocasions aquest canvi només ha fet disminuir la despesa de guixos per fer augmentar la de l'electricitat. També els darrers anys els alumnes de molts instituts han canviat els llibres de text per ordinadors portàtils, passant dels llibres de text en paper als digitalitzats, però llibres de text al cap i a la fi. En aquests sentit, però, alguns instituts han fet un pas enrere i han recuperat un major ús de llibres de text en paper. Els ordinadors portàtils també conviuen actualment amb tauletes tàctils (“tablets”), alternativa més econòmica. Portàtils i tauletes permeten als alumnes accedir a les aules virtuals, una mena d'intranet on els alumnes poden accedir a part de la matèria i exercicis d'algunes assignatures, exercicis que lliuren també a través de l'aula virtual. La digitalització de les aules dels instituts ha vetat majoritàriament, però, l'ús del telèfon mòbil, excepte en casos excepcionals, valgui la redundància,

quasi experimentals. L'ús dels telèfons mòbils a les aules desperta més recels que cap altre dispositiu mòbil, d'entrada per la major dificultat de control que els docents poden tenir sobre el que realment en fan els alumnes, però també perquè sense l'ús de les aplicacions no ofereix cap avantatge competitiu vers tauletes tàctils o portàtils. El debat segueix viu i present dins la comunitat educativa: mòbils a les aules sí o no? I el debat pot ser etern si el fem al voltant del dispositiu, més que no de les potencialitats educatives que el seu ús pot oferir als alumnes. El telèfon mòbil és i serà útil a les aules dels instituts, per als alumnes i pels professors, només en la mesura que es trobin, o creïn, aplicacions educatives útils i interessants que ofereixin un avantatge competitiu, quelcom més o complementari, del que ofereixen les eines i materials actuals. El debat, més que tecnològic, és metodològic i pedagògic: el telèfon mòbil i les aplicacions, com les tauletes tàctils, els portàtils o les pissarres digitals, són només el mitjà, l'eina que es posa al servei de l'acció educativa, de l'ensenyament. Les aules seran mòbils quan els mòbils, més que una distracció, siguin útils a l'aula! ■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

20_pDS

CCULTURA [2.0

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

L’aram i el bronze Dia sí i dia també llegim al diari notícies relacionades amb robatoris de coure d’instal·lacions industrials o de línies ferroviàries. Els lladres s’enduen metres i metres de cable que després venen a pes. Sol tractar-se de robatoris a l’engròs: els duen a terme professionals especialitzats que mouen volums importants de metall. Aquest estiu, però, a Sarrià hem estat víctimes d’un parell de robatoris a la menuda. En data imprecisa va desaparèixer la placa de bronze que repassava en sis línies la història del pont de l’Aigua, de la Via Augusta fins a la voladura de 1939. Unes setmanes més tard va volar un tram del baixant pluvial del Coro, per la banda del carrer Firal. Era d’aram i s’ha substituït per un de nou, de material no tan preuat. Sense ser metalls nobles, l’aram i el

bronze es paguen a bon preu i s’han convertit en objectes de desig. ¿Quina cara deu fer un ferroveller quan li porten una placa de fosa de bronze on diu PONS MAIOR, il·lustrada amb un relleu del pont original i una breu referència històrica? ¿Es limita a pesar-la, mirar cap a una altra banda i abonar-la en efectiu, trinco-trinco?

La llera del Ter. A propòsit del pont de l’Aigua, des de finals d’agost el paisatge ha canviat. Cal treure el cap per damunt de la balustrada i contemplar la llera del riu. Presenta un aspecte inèdit i nítid. Ens adonarem que s’hi han dut a terme importants treballs

el nou panorama satisfetes. Tanquem el cercle i retornem a l’apunt anterior. Els xoriços de patrimoni urbà podien haver donat una alegria immensa al nostre company Sam Enfot i haver-se-les endut d’una santa vegada.

Facebook Les xarxes socials a Internet són i seran font constant d’anècdotes. A nivell d’usuaris particulars sempre se’ns ha recomanat prudència amb la informació personal que s’hi diposita: dades, mitjans de contacte, fotografies… és fàcil que arribin a mans que en puguin fer un mal ús. La mateixa reserva l’haurien de fer servir les empreses i les institucions. Si

Neteja de la llera del Ter, per la banda de Girona. Foto: J. Brugada

La placa de bronze del monòlit de la placeta de l’aigua ha desaparegut. Foto: A. Vila

de neteja amb maquinària pesant, que s’hi ha fet neteja de troncs arrossegats per les riuades, que s’han eliminat superfícies de canyers i s’ha realitzat una aclarida important d’arbres i de rebrots. L’actuació ha estat fruit d’un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’ajuntament de Girona i ha permès millorar tant l’aspecte visual de l’entorn com la circulació de grans cabals d’aigua en cas de crescudes del Ter. Sembla que la restauració de la llera ha de completar-se amb una plantada de verns, arbre autòcton de ribera, que harmonitzarà la foresta de l’indret. Del pont estant, les àguiles imperials franquistes atalaien

accedim al mur de l’ajuntament de Sarrià de Ter a Facebook veurem una capçalera presidida per l’escut del poble, el nom del compte (Ajuntament de Sarrià de Ter) i un epígraf inquietant: “Negoci local”. En el cas d’altres murs municipals hi sol figurar “Administració pública”. Prefereixo imaginar que qui ho va donar d’alta va marcar una casella errònia que no pas arribar a pensar que el subconscient el va trair. Amb xifres a la mà, sembla que els últims exercicis el negoci hauria resultat més escanyolit que suculent. En qualsevol cas, més m’estimo esperar unes setmanes a fer clic a “M’agrada”, vejam si es resol aquesta incògnita. ■

pDS_21

L’ENTREVISTA

ROGER TORRENT

ALCALDE DE SARRIÀ DE TER Josep Brugada

Foto: J. Brugada

Sr. Roger Torrent, reelegit alcalde a Sarrià de Ter per segona vegada amb majoria absoluta. Des de les pàgines de la revista Parlem de Sarrià volem felicitar-lo a vostè i els seus regidors/regidores pels resultats obtinguts.

Tot un mèrit, no?, pels temps que corren... Quantes regidores i quants regidors formen el nou equip de govern?

9 regidors/regidores de l’equip de govern. 1 de Convergència i 1 de Candidatura de Progrés. Quines feines desenvoluparan i incentivaran de nou cadascuna de les regidories?

Hem incorporat la figura del regidor/a de barri a cadascun dels barris de Sarrià, la creació de les regidories de barri, els cinc barris tradicionals. Cada barri del municipi té un regidor/a referent. Cadascun dels edils es responsabilitza de vetllar per les necessitats concretes de cada zona i alhora és la persona de contacte per als veïns i veïnes del Pla de l’Horta,

22_pDS

Pla de la Rasa, el Pla de Dalt-Vinyers, Sarrià de Dalt-Els Socs, Sarrià de Baix, Mas Boscosa-Xuncla i entorns. La resta de regidories són les tradicionals de qualsevol ajuntament. En tot cas, totes les regidories pengen de tres grans àrees (desenvolupades pels tres tinents d’alcalde) que es corresponen a Governació, Serveis a les Persones i Govern Obert. Els tres grans objectius d’aquest mandat. Saber que des del punt de vista polític hom compta amb el recolzament majoritari de les veïnes i dels veïns de la població li dóna molta seguretat i alhora molta responsabilitat envers les coses petites i grans del poble, no?

Sens dubte.

L’ENTREVISTA [Roger Torrent

una actuació d’endreça en tot l’espai. En el moment que tinguem finançament podrem dissenyar i realitzar-ne una urbanització més adequada. Amb un pavimentat tipus plaça dura, amb nous arbres, fanals, amb una part d’aparcament i l’altra part de la plaça de l’Obra quedarà tal com és ara però molt millorada. De fet és una plaça que ha mostrat una façana tradicional, el problema és el paviment...la idea és això. Es tracta d’una entrada de Sarrià que s’ha de dignificar, sens dubte. Ple de Constitució del nou Ajuntament i d’elecció d’alcalde. Foto: A.Vila Llegim en el seu currículum que vostè és llicenciat en ciències polítiques. A vostè li van donar alguna fórmula màgica per obtenir majories absolutes?

De fet hi ha molta gent que relaciona haver estudiat Ciències Polítiques amb l’exercici de la política...Els estudis no tenen massa a veure amb el fet d’obtenir bons resultats en unes eleccions. Nosaltres ens vam presentar amb un bon projecte, un bon projecte ben treballat; no n’hi havia cap de millor –creiem. Nosaltres vam estar molt al carrer...el secret està al carrer, no? Els ciutadans volem governs eficaços però també (i sobretot) volem governs honestos i dialogants. Governs que no perdin mai el contacte amb la gent. Que toquin de peus a terra. Crec, modestament, que aquesta ha estat la nostra targeta de presentació.

millorar i endreçar tot l’indret en conjunt?

Aquí distingiria dues coses. Pel que fa a la plaça de l’Obra s’han fet negociacions amb el bisbat i per l’altra hi ha una part d’uns terrenys que són privats. Amb el POUM aprovat, tot l’espai que queda davant l’Església forma part d’un polígon d’actuació urbanística que quan es pugui desenvolupar permetrà veure tota la façana de l’església des del que és la Via Augusta; hi ha una part que genera unes cessions... el cementiri connectarà tot l’espai amb la plaça de l’Obra. Hi haurà d’haver la possibilitat edificable amb unes façanes que donin a l’espai obert que ja queda, els darreres que donaven a l’antic corredor. Ara, a precari, ja es veu com podria quedar d’endreçada tota aquesta “pastilla”. Per altra banda, pel que és estrictament la plaça de l’Obra, s’hi ha de fer

Exacte, és una bona pastilla de terreny per endreçar i ordenar, certament...que dignificaria molt la imatge de Sarrià de Baix. I què me’n diu de l’enorme forat al carrer Josep Flores, davant de l’hotel, per entendre’ns? Això s’ha d’eternitzar? ¿No podem posar-hi fil a l’agulla i com a mínim que hi posin tanques segures o tapin el forat?

Allò evidentment és d’un privat. Hem tingut trobades amb els propietaris. Intentem gestionar solar a solar perquè es mantingui correctament, en aquest cas hem tingut trobades amb els propietaris per veure quines opcions s’hi poden desenvolupar... si molt convé els tornarem a requerir... I tot el que eren els antics terrenys de l’autopista al Pla de l’Horta, què s’ha de fer? Ho han passat ja al municipi? S’han fet gestions en aquest sentit? Com està tot aquest conjunt i com evolucionarà?

-Els antics accessos de l’autopista en el seu moment l’Ajuntament els va

Com que vostè és també tècnic en urbanisme, miri, jo com a observador extern del poble de Sarrià de Ter li formularé algunes preguntes en aquest sentit. Li remarco això d’observador extern del poble perquè ja sap que jo vaig estar també vuit anys exercint el càrrec de regidor, de manera que anant pel món jo tinc –com molta gent- el meu criteri sobre la fesomia de molts pobles i ciutats. Així, doncs, ara bo i exercint de periodista –diguem- li voldria formular algunes qüestions sobre temàtica urbanística. Miri, fa molts anys que la plaça de l’Obra, la plaça de l’església de Sarrià de Baix per entendre’ns- és tot plegat un indret molt malmès, malmenat... ¿Creu que s’hi podria fer una actuació urbanística per Forat d’enderroc de l’antiga empresa MAES al carrer Josep Flores. Foto: J.Brugada

pDS_23

L’ENTREVISTA [Roger Torrent

Ens hem trobat amb el Consorci del Ter perquè en breu s’hi faci una actuació de neteja. Està previst que es netegi, es desbrossi bé la llera i que hi hagi des de la resclosa d’en Vinyals fins al carrer Ter, més o menys, un caminet per baix de la tanca paral·lel al riu, a la cota del riu, per entendre’ns. Volem promocionar actuacions per a recuperar el paisatge i la llera del riu. La idea és anar trobant activitats divulgatives a l’entorn del riu, que ens permetin viure més el riu. Sí, exacte, actuacions per Viure més el riu. Doncs, home, Sarrià té un paisatge fluvial bonic, certament... Horts i edificis de darrera el carrer Major. Foto: J. Brugada

reclamar i aleshores eren del Ministeri de Foment, ara són del Ministeri d’Hisenda i de moment no ens els cedeixen, ells actuen com un privat més. Hi ha possibilitats de terrenys urbanitzables; ells, el Ministeri d’Hisenda, estan oberts a seguir parlant-ne de manera que es poden generar en un futur pròxim algunes cessions i algunes compensacions. En relació a aquests terrenys i els confrontants, ¿albirem futures construccions d’habitatges encara, amb nous vials i noves connexions? Un correcte relligat urbanístic de tot aquest sector, vull dir...

Sí, en el Pla de Dalt s’hi podran desenvolupar plans parcials que prevegin la construcció de nous habitatges, equipaments comercials i equipaments públics com ara la nova zona esportiva, que a la llarga es desenvoluparà en aquella zona i que es planificarà conjuntament amb Sant Julià de Ramis (ja que és una zona limítrof). Llavors, per a un observador exterior, al carrer Major de Sarrià hi ha moltes cases antigues que romanen tancades, algunes presenten un estat ruïnós i lamentable. ¿Es pot o es podria fer alguna cosa al respecte?

Nosaltres en la qüestió privada podem ajudar (tal i com diuen les ordenances) amb les llicències d’obres, assessorem en les reformes que es vulguin plantejar en aquelles façanes que tenen un interès patrimonial. Hi ha

24_pDS

algunes cases que per segones generacions van arreglant les cases antigues, ara com ara n’hi ha diversos exemples. Es van restaurant les cases i nosaltres esperem que el carrer es vagi rejovenint. La paraula clau és “rejovenir”. Si les cases s’hereten de pares a fills i de fills a néts o per altres raons, la gent tornarà a viure al Carrer Major. Si el carrer Major es rejoveneix es podrà avivar també la creació d’activitats i la creació de nous comerços. I amb els horts de darrera les cases? Es podria pensar alguna iniciativa en aquest sentit per a treballar-los més i treure’n un millor rendiment?

Tenim un programa que en diem Banc d’Horts perquè es treballin per tal que els propietaris que no el puguin treballar el puguin cedir, nosaltres fem de mitjancers... I del passeig del Riu, què me’n diu? –i no vull fer un rodolí- Un indret per als gossos al capvespre...es vetlla i es fa complir l’ordenança?

Sí i tant, procurem que es respecti l’ordenança. De fet hi ha hagut algunes denúncies en aquest sentit. Intentem que sigui un indret segur i net... No creu que la llera del riu està massa atapeïda de mala vegetació? ¿S’haurien de fer gestions amb l’Agència Catalana de l’Aigua, amb la Diputació o tal vegada amb la Generalitat per donar una millor imatge en aquest espai?

Ca la Remei, una de les cases tancades al carrer Major. Foto: J.Brugada

Conjuntament amb el Consorci del Ter, del qual Sarrià forma part, promocionarem actuacions. L’ACA ja ha començat a desbrossar i a netejar al mig del riu Ter a la zona del pont, a fer-hi actuacions, feia temps que no s’hi havia fet res...i per qüestions de seguretat...doncs, ara s’hi ha posat... Què fa l’ajuntament per la persecució de les pintades indiscriminades d’arreu que embruten i degraden el poble? Particularment opino que n’hi ha massa i ofereixen certament una imatge de degradació i descurança.

L’ajuntament neteja i despinta les pintades dels equipaments públics... places, mobiliari, parets. Estem mirant una manera que puguem també ajudar els privats a treure les pintades, tot i que no correspon a l’ajuntament, però mirarem d’ajudar, sí....Hem enxampat amb la policia algunes persones que pinten indiscriminadament i hem posat

L’ENTREVISTA [Roger Torrent

multes també, però el problema de les pintades és un problema d’incivisme general. Ens hi trobem com a tot arreu. I evidentment, cal netejar i ajudar a netejar, però també hem de fer pedagogia perquè els joves que ho fan no pintin. Pedagogia que també inclou multes i sancions. Recentment s’ha fet un repàs de la façana noucentista del Coro, per cert que ha quedat molt bé, felicitats! Vostè sap que hi ha a més dos edificis igualment noucentistes a Sarrià de l’arquitecte gironí Rafael Masó. ¿Trigarem molt a veure una remodelació de l’edifici de les escoles velles?

El 80 per cent d’aquesta rehabilitació de l’edifici “El Coro”, l’ha feta la Diputació, amb una línia de subvencions per edificis patrimonials municipals, la resta li ha posat l’ajuntament. Es tracta d’un bé patrimonial de caràcter local. N’hem millorat la façana, ara en millorarem una mica l’interior i estem treballant en un nou sistema de gestió de l’equipament per donar-li encara més força com a centre social i cultural. Pel que fa a l’edifici Masó, hem fet memòries valorades per plantejar projectes de reforma. Tanmateix , les restauracions arquitectòniques de Masó són costoses, certament. Totes les peces de Masó són fetes a mà: rajols, ceràmiques, forges i, esclar, això encareix molt els projectes de rehabilitació. Estem molt contents d’haver obtingut aquesta subvenció de la Diputació i mirarem d’aconseguir-ne més per tal de poder restaurar el nostre patrimoni “noucentista”. I la casa Pòrtulas, no li sembla que es podria intentar de nou alguna actuació a la façana entre els particulars i les institucions? Podem posar-hi fil a l’agulla a aquesta qüestió patrimonial?

La casa Pòrtules és privada, de la mateixa manera que en habitatges plurifamiliars, per exemple a la Rasa i al Pla de l’Horta, ajudem i hem ajudat en rehabilitacions, en edificis antics amb valor patrimonial, també podem intentar estendre-ho...també podríem estendre-ho a edificis unifamiliars com pot ser el cas de la casa Pòrtulas. Les antigues escoles -edifici emblemàtic de l’arquitecte Rafael Masó- ha de

ser un edifici de referència cultural, així com el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt ha de ser edifici de referència d’arts escèniques, la Biblioteca de referència amb les activitats del llibre i la literatura, l’edifici Masó, les Escoles velles, hauria d’esdevenir un Ateneu d’activitats de difusió musical, de música moderna...activitats que ja s’hi han començat a fer amb nens i nenes petits; això pel que fa al contingut, quant al continent ja fa temps que vam treballar amb un projecte de rehabilitació. Clar, de Edifici de Rafel Masó. Foto: J. Brugada fet, amb 1% cultural del Podem apel·lar a un comerç artesanal i de Ministeri i via Generalitat exigeix que l’espai s’inverteixi en pro- productes de qualitat que es vinculi amb jectes d’interès cultural d’àmbit nacio- el mercat del dimecres? nal i la vil·la romana del Pla de l’Horta Si rejovenim els veïns i generem unes respon a aquest 1%. Les antigues certes necessitats, això generarà escoles s’hauran de rehabilitar d’una també activitat. Tot plegat passa per un altra manera perquè no entra en els relleu generacional; les cases, si van a plantejaments de l’1% cultural per parar als néts o a parents propers, rehabilitar edificis municipals d’interès tenen moltes possibilitats de rehabilinomés local. Ho haurem de dur a tar-se i si mica en mica es van arreterme amb subvencions de la Diputa- glant, això generarà també més possició, de la Generalitat, del mateix ajun- bilitats que al carrer Major hi hagi més tament, etc. Seria molt interessant comerç...com apuntàvem abans. que es pogués començar per fases a rehabilitar-lo, sí i tant, estem parlant de Ha pensat en algun moment a fer alguna promoció-reclam, publicitat fins i tot, per continent i de continguts... A la vila romana, de resultes de l’1% al mercat setmanal de Sarrià de Ter, atecultural, estem a punt de començar i nent que vénen a comprar molts veïns de poder construir ja imminentment una Pont Major, Sant Julià de Ramis i d’altres cúpula de vidre per cobrir tot l’indret pobles? per protegir el jaciment i perquè sigui El mercat dóna molta vida, s’ha reactivat força també amb la seva ubicació al ja un espai visitable. carrer Josep Pallach. Els mercats Podríem o hauríem de vincular el patrimo- tenen el handicap que són matinals i el ni noucentista de Sarrià amb el de Giro- públic que té és limitat. ¿Qui pot anar na? Què en pensa d’això, tractant-se d’un al mercat? Doncs evidentment la gent gran, els jubilats, els qui treballen ho arquitecte d’excel·lència de Girona? Sí en un futur sí. Ja hem col·laborat tenen difícil per anar al mercat. Nosaltres, però, estem pensant en la possiamb Girona en aquesta línia... bilitat de promocionar un mercat amb Llavors, si vol, enllaçant amb això i alguna tipologia de mercat artesanal seguint la vitalitat que hauria de tenir el alguns dies a la tarda, quan faci bo. Per carrer Major, què creu que hauríem de fer exemple podria tractar-se d’un mercat per incentivar molt més i millor el comerç a les tardes, els divendres...tarda vesen aquest carrer emblemàtic de Sarrià? pre, per entendre’ns, per rejovenir el

pDS_25

L’ENTREVISTA [Roger Torrent

grups i veïns fan del Centre de Visitants, vostè creu que no s’hauria de tornar al projecte originari i recuperar per al poble una sala d’exposicions com cal i un petit auditori, tal i com estava previst al projecte original? Quant a exposicions i rendibilitat de l’auditori, no hauríem d’anar de mà de programacions coordinades amb Girona, tanmateix? Què en pensa al respecte vostè...?

Llera del riu Ter, a l’alçada del Passeig del Riu. Foto: J.Brugada

públic del mercat. Hi ha un segment de la població que demana una mica això. Mercat amb productes de qualitat, que el de Sarrià ja té, per descomptat; pomes d’Ullà, tomàquets de Sant Medir...etc. Volem un mercat de qualitat, amb productes de proximitat (km0) però amb un model més anglosaxó...un mercat on puguis passar la tarda o una part de la tarda, més estil fira, si de cas. Hi podria haver una fórmula millor de complicitat entre botiguers i parades del mercat dels dimecres per incentivar allò que diuen que “comerç crida comerç”? Li dic això perquè a les nostres comarques hi ha mercats que ofereixen molta qualitat, el de Sarrià n’ofereix –sens dubte- i aquests mercats van adquirint fama d’això i sé de compradors que van a un o altre mercat perquè allà hi ha “qualitat”.

Volem que hi hagi més botigues a Sarrià de Ter. Els mercats han de servir també per generar activitat sedentària al seu voltant. En general, la nostra aspiració es que Sarrià tingui una bona oferta de comerços de qualitat. El petit i mitjà comerç no podrà sobreviure si no és en base a la qualitat i el tracte personalitzat. Ni per horaris ni per preu. Per això es tracta de fomentar ofertes atractives des d’aquest punt de vista en zones comercials amb potencialitat del poble (Capellades, Garcia Lorca i Vila Romana, Major, Avinguda de França, Cobega, etc.).

26_pDS

Quant al relligat urbanístic amb la ciutat de Girona, el projecte de carril bici, que ens comentava en el número anterior de Parlem de Sarrià, sens dubte esdevé una gran notícia, quan sigui realitat millorarà encara més la connexió, la mobilitat i la recuperació del paisatge fluvial de Sarrià, ¿Què me’n diu més d’aquest projecte...?

Hem acabat de negociar amb particulars les cessions i les compres dels terrenys. Ja disposem de tots els permisos i la disposició total per tal que la Diputació pugui licitar les obres, procés que no sé quan durarà perquè la partida per aquest projecte està consignada. Es tracta d’un projecte que d’una banda permetrà tenir un carril bici urbà que millorarà la mobilitat entre Sarrià i Girona i, a més a més, formarà part de les vies verdes (Ruta del Ter i connexió amb la Ruta del Carrilet) i, per tant, d’un circuit amb grans potencialitats turístiques i lúdiques. Recuperem el paisatge fluvial, el paisatge de ribera, des de Xuncla fins a Can Salvatella. Recuperem el riu...allò que apuntàvem suara. Tenim un gran espai natural però que coneixem poc. Sens dubte el carril bici és un projecte de millora que esperem pugui ser ja una realitat per al 2016. Sens dubte és un projecte molt bonic...estarà molt bé. Espero poder venir aviat amb la bicicleta des de Girona a Sarrià... Vistes algunes valoracions que alguns

Els espais per a l’auditori i per sala d’exposicions són de l’ajuntament, de fet són espais no acabats. De moment no hi ha hagut finançament per acabarho. El Centre de Visitants, a més d’un centre de promoció turística, ha de ser també un espai per a la creació econòmica. No tant un viver d’empreses clàssic, perquè d’això ja n’hi ha molts, sinó més aviat també un espai per a la formació...espai per a la creació d’activitat econòmica, lligat amb l’assessorament, amb la formació, etc. Estem treballant amb el Consell Comarcal en aquesta línia i en sortirà un bon projecte especialitzat, segur. Quant a l’activitat teatral i la seva infraestructura, alguns pobles de l’Àrea Urbana han assolit complementar la seva programació i vincular-se a un esdeveniment important com el Festival Temporada Alta. Li agradaria que Sarrià pogués sumar-s’hi com a teatre també de l’Àrea Urbana?

Sí, ens agradaria, i tant!, però el que passa és que avui el Centre Parroquial no està en condicions per a desenvolupar-hi teatre professional; tècnicament no està preparat per a desenvolupar aquest nivell de teatre, per tant, abans hauríem de poder arranjar bé la infraestructura del teatre. Vam fer un conveni amb el bisbat, un conveni per 40 anys. Hem de trobar fórmules per anar fent el manteniment, però una rehabilitació integral del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt és una operació molt costosa, no és fàcil. Pensa, per exemple, que el teulat és d’Uralita i això ja fa pensar quin cost pot tenir, és complicat. Nosaltres, per altra banda, estem promocionant el teatre de petit format, el cafèteatre per entendre’ns. Hem promocionat les nits dels dijous al Coro, “Les nits del Coro”, que funciona molt bé; teatre de qualitat en petit format i ho seguirem fent. Són espectacles d’un

L’ENTREVISTA [Roger Torrent

hora, es tracta de companyies i actors amateurs; vaig a dir-te que amb “un pressupost amateur” tenim “teatre professional”. Ho promocionem a través de l’Associació Gironina de Teatre. Quant als terrenys de Mas Boscosa que estan previstos per a l’ampliació del campus universitari de medicina i per al mateix hospital Josep Trueta, què ens pot dir d’actualitat i de nou al respecte?

Estem pendents del desenvolupament de la nova ubicació del nou hospital Trueta. Cal que es faci un Trueta nou. El problema és que de moment no es defineixen concretament. Jo he sentit dir diverses vegades oficialment al conseller, que el Trueta haurà d’anar al nord de la ciutat, per tant, a la nostra zona. No s’han acabat de definir ni sabem exactament on. Aquest projecte va lligat a l’hospital... La reserva de terrenys està cedida a la Universitat de Girona. Seria una bona notícia el desenvolupament del nou Parc Hospitalari-Universitari Nord de Girona, sí i tant que sí... Finalment podríem fer un repàs de les noves activitats econòmiques que es desenvoluparan properament en els terrenys industrials del poble. Tota l’àrea del carrer Josep Flores juntament amb l’avinguda de França presenta un potencial per a noves i/o renovades promocions industrials i d’emmagatzematge. Pot fer-nos una valoració del que hem aconseguit?

Amb el cas d’Hinojosa, la marca es dirà “Papelera de Sarrià”, els inversors són valencians. Per contagi positiu, si el complex torna a funcionar, que sí, perquè ja és una realitat, a l’entorn es generaran altres empreses auxiliars. La del grup Hinojosa és una bona inversió, que generarà inversions i activitats induïdes o indirectes. Ells, Hinojosa, utilitzaran l’antiga part de màquina 4 i tota la zona de la bàscula. Està previst que a la propera primavera hi treballin uns 40 treballadors, ja han procedit a fer el procés de selecció del personal. Això és un fet. Faran, entre la compra dels terrenys i espais i la posada en marxa de la nova factoria, una inversió de 25 milions d’euros.

Quant a altres naus de Josep Flores, hem mantingut converses amb altres inversors i industrials però de moment no s’ha concretat res. Crec que s’acabarà potenciant i concretant perquè és una bona zona, atractiva, ben comunicada... Pel que fa a superfícies comercials, depenem de la trama urbana consolidada, amb la nova llei de comerç de la Generalitat de Catalunya. Ens hem posat d’acord amb altres municipis de l’Àrea Urbana de Girona per regular les superfícies comercials de nova creació. Perquè no ens fem la guitza ni la competència els uns als altres, per entendre’ns. Així entre tots els municipis consorciats, Vilablareix, Salt i Fornells, ens metropolità, amb el vist-iplau del Departament de Comerç de la Generalitat, nosaltres també podrem donar permís a superfícies comercials de més de 800 metres quadrats. Des de Sarrià, hem tingut algunes converses amb alguns operadors comercials que s’han dirigit a nosaltres.

Quant a la revista Parlem de Sarrià, que és ja una entitat ben consolidada al poble, creu que fa un bon paper de comunicació amb els veïns de Sarrià? Què li manca...? Què hi afegiria...?

La revista és de molta qualitat, té un doble nivell de lectura, el qui vol veure les fotos dels nens i els comentaris de l’escola, les informacions més recents i el que vol llegir alguna cosa d’història o d’altres articles. Sí, ens agrada molt, és una revista de molta qualitat. És patrimoni cultural i comunicatiu local. El seu valor no només és actual, sinó el que tindrà com a testimoni d’una època. Agraïm ben sincerament les respostes que ens ha donat l’Alcalde, ben segur que encara ens quedarien moltes preguntes per fer-li, però, en fi, des de les pàgines de la revista d’informació local i cultural Parlem de Sarrià seguirem interpel·lant-lo perquè ens mantingui també informats de noves promocions, serveis a les persones i activitats de tota mena del poble. La redacció de la revista Parlem de Sarrià li agraeix ben sincerament la seva col·laboració. ■

ELECCIONS LOCALS 2015 24 MAIG 2015

AJUNTAMENT SARRIA DE TER ERC EL CORO SECCIÓ 1 MESA A 209 EL CORO MESA B 216 COOPERATIVA SECCIÓ 2 MESA A 344 COOPERATIVA MESA B 375 LA RASA SECCIÓ 3 MESA A 203 LA RASA MESA B 200 TOTAL % VOT EMÈS

1547 69,7

CIU 71 78 41 49 21 25

CP 39 37 64 55 61 38

285 12,8

294 13,3

CENS VOTANTS PARTICIPACIÓ 527 325 61,67 540 344 63,70 805 470 58,39 872 498 57,11 513 295 57,50 504 286 56,75 3761

Debat de Ràdio Sarrià amb tots els caps de llistes electorals que es presentaven a les eleccions municipals de maig 2015. Foto: A.Vila

2218

58,97

pDS_27

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

L’ACCIDENT DE TORRAS HOSTENCH Una tragèdia poc coneguda Assumpció Vila

Imatges de la destrucció que causà l’explosió, preses el 19 de desembre per Narcís Vidal.

C S’ha parlat poc del greu accident que va patir la fàbrica J y F Torras Hostench el 18 de desembre de 1965, causant la mort de 8 persones, tots ells treballadors de la secció de pastes i de trituració de fusta. Les notícies publicades es redueixen al diari local Los Sitios, La Vanguardia, el ABC i el butlletí de JFTH de març 1966. La resta, silenci i com ha dit alguna persona, tema tabú. No hi va haver judici, no es varen determinar les causes de l’accident i l’empresa sempre va evitar parlar-ne.

28_pDS

ap a 2/4 de 2 de la matinada del dissabte 18 de desembre, la MP4 va parar i un dels autoclaus de les lleixivadores que coïen la fusta per fer la pasta de paper, explotà. L’explosió ensorrà la secció de pastes, un edifici de tres pisos, sepultant també els treballadors que es trobaven a la secció de trituració de fusta. Què va ocórrer? Ningú ho pot dir del cert, i a més, el dia anterior la lleixivadora havia passat una revisió tècnica. Les necessitats de producció de l’ aleshores recent instal·lada màquina de paper MP4, obligaven a treballar a la secció de pastes al límit de la seva capacitat, augmentant la pressió de l’autoclau per produir més pasta tot reduint el temps de cocció. La secció de pastes constava de 3 autoclaus de lleixivadores, de 25m3 cadascuna, pressuritzades amb vapor directe, instal·lades l’any 1955. La pasta produïda alimentava les màquines de paper anomenades MP3 i MP4. Varen perdre la vida, l’encarregat de la secció, Jaume Tixis, el lleixivador Pere Garriga, Facundo Expósito que es trobava als filtres de pasta, Joan Planas de la secció de blanqueig i Ferran Clopés , Pere Vilà, Francesc Bosacoma, i Antonio García de la secció de trituració.

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

La fàbrica Torras Hostench en una imatge des del Pont Major. Els edificis ocupaven les calderes de vapor i la xemeneia.

Rentat de pasta amb blanqueig.

Secció de trituració de fusta de JFTH

Pere Vilà no fou trobat fins dos dies més tard, dins d’un dipòsit de lleixiu. El noi Facundo Expósito va viure una hora, auxiliat pel metge Agustí Riera. També resultaren ferits, Joan Salvatella, Josep Brugués, Joan Catalán, Joan Batlle, Gabino Zafra, Francisco Valero, Àngel Palahí, José Padilla y Manuel García. Joan Salvatella, que aleshores tenia 19 anys, va quedar penjat en un altell on es trobaven uns filtres. Les parets i el sostre varen desaparèixer i ell va quedar sostingut per dos pilars de formigó. 1

En les circumstàncies actuals, els responsables de l’empresa haurien estat jutjats. A l’any 1965, no existien els plans de riscos laborals, ni tampoc una pòlissa d’indemnització per accident de treball. Els administradors i propietaris eren Joan i Francesc Torras Hostench, el responsable de la secció de pastes Josep Victoria i el director químic Antoni Xuclà. L’empresa va començar d’immediat la reconstrucció de la secció i instal·là noves lleixivadores en continu tipus Kamir que funcionaven amb sistema

Pere Sala. Torras Hostench. Revista Parlem de Sarrià n.29, Octubre 1999. Pàg.21

hidràulic, molt més segures que les instal·lacions anteriors. La nova secció de la pasta incloïa la classificació (nusos i incuits), els filtres de rentatge, espessadors, torre d’emmagatzematge de pasta crua i nou forn de recuperació per una major combustió de lleixius negres, secció de blanqueig, ampliació de depuració centrífuga de pasta acabada i emmagatzematge final1. També es traslladà la secció de trituració (parc de fusta i piles d’estelles) al camp dels socs, a l’Avinguda de França, deixant lliure el pati de la secció de pastes.

pDS_29

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

La fàbrica JFTH des del riu Ter. Els edificis situats a l’esquerra corresponen a la secció de pastes que s’enrunà.

La legislació i el control actual de totes les màquines amb pressió fan impensable un accident d’aquest tipus. Cal emmarca-ho doncs en una època en què la industrialització del país es feia a batzegades i sense coneixements dels perills que comportaven les noves tecnologies. A més de les persones que hi varen perdre la vida, varen resultar afectades directament les seves famílies, les seves dones i els fills petits. El motiu d’aquest article, no és solament recordar la gravetat de l’accident i els treballadors que hi perderen la vida, sinó les persones que varen patir les conseqüències. El seu testimoni ens dóna una dimensió més humana que el relat pur i dur de l’accident. Fotos Accident: Narcís Vidal Fotos Torras Hostench de l’any 1953: Arxiu Municipal de Girona, arxiu Sans

30_pDS

JOAN SALVATELLA (1946) o tenia 19 anys quan l’explosió i en feia un que hi treballava. Vaig néixer i vivia a Cervià de Ter, anava a treballar cada dia primer en bicicleta i després amb moto. A JFTH vaig començar a treballar a la secció de pastes, vigilant els filtres. Mesos abans de l’accident, per augmentar capacitat, s’havia instal·lat un filtre nou, però com que no cabia a la sala de filtres, es va col·locar en tinglado al pati, a la mateixa alçada que els altres filtres. El sostre era d’un material lleuger, fet de formigó i estelles de fusta, i les parets de maons gruixuts. Aquell aparell demanava més atenció i m’hi van enviar a mi, mentre que a la sala dels altres filtres hi va anar en Facundo Expósito. Quan va explotar la lleixivadora, la sala de filtres va desaparèixer i l’ona expansiva s’emportà les parets i sostre del tinglado, amb la sort que un tub va sostenir les bigues i el material del sostre, però es va mantenir l’estructura de formigó dempeus. Fins després de dos hores no em varen despenjar. D’allà em varen portar a la clínica Bofill per curar d’un trenc al cap, i no vaig poder veure fins dies després com havia quedat tot. La meva sort va ser la dissort del noi Facundo Expósito, Mentre la secció de pastes es reconstruïa vaig estar un temps ajudant a la MP4, i quan va tornar a funcionar hi vaig tornar, fins que tancà definitivament l’anys 1993 , anant a raure després a la secció de la cuina. Em varen prejubilar i l’any 2010 vaig ser acomiadat”. ■

“J

Joan Salvatella. Foto: A. Vila

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

Familiars Accident JOAN PLANAS GÜELL (44 anys) a Joaquima Planas Pinsach tenia 11 anys quan ell seu pare va morir. Joan Planas treballava al torn de nit, a la secció de pastes la fatídica nit de l’accident. “La mare, Rosa Pinsach Palomeras, no va sentir el soroll de l’explosió. L’endemà, al no veure el pare, es va pensar que havia sortit per anar a cacera. En sortir al carrer ja es va adonar que n’havia passat alguna de grossa i que el pare podia haver Joan Planas mort. Vivíem a la mateixa casa on jo visc ara, al carrer Carrilet, una casa petita que el pare s’havia construït quan es va casar. Jo anava al col·legi de les monges del Pont Major. L’any anterior les monges li havien ofert una assegurança d’estudis i, d’aquesta manera, vaig poder continuar fins el batxillerat elemental a les monges i després vaig continuar a l’Acadèmia Empòrium. La mare va cobrar la pensió de viudetat i un complement pagat per l’empresa JFTH, si no recordo malament . A casa ens varen venir a veure els Srs. Torras, i aquell mateix any vaig rebre un regal de reis de l’empresa. La mare no va refer la seva vida, va viure senzillament amb el que tenia.“ ■

Joan Planas amb la seva dona Rosa Pinsach, la seva cunyada, i els nens Xavier Miralles, Joaquima Planas i Conxita Cornellá

Fotos familiars cedides per Joaquima Planas

Joaquima Planas. Foto: A. Vila

FERRAN CLOPÉS CARBÓ (24 anys) a Carme Clopés Font era molt petita, només tenia dos anys i mig. La seva mare, Margarita Font Martí, de 78 anys, és present a mitges a la conversa. “S’havien casat el 1960 i, després de viure a Sarrià de Dalt a casa dels avis materns, el 1962 varen llogar la botiga i habitatge del carrer Major on es traspassava el negoci dels Busquets Rabés. Un any abans, el 1964, el pare havia entrat a treballar a JFTH, ja que fins aleshores treballava a la Coma-Cros de Salt, i així no havia de fer tants quilòmetres anant en bicicleta. Sembla que aquella nit, al pare no li tocava treballar però havia canviat el torn a un company. La mare va cobrar la pensió de viudetat i un vitalici de l’empresa J FTH. Però tota sola va portar endavant el negoci i la família. Sempre hem agraït l’ajut de les ties de la mare, la Marina Font Frigolé i la Maria Font que em varen ajudar de petita, i sobretot quan va néixer la meva filla Marta, afectada pel síndrome de Moebius.

pDS_31

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

Carme Clopés i Margarida Font. Foto A.Vila

Si la Torras Hostench va ajudar o no als damnificats no ho puc, dir, només sé que mai vàrem tenir oportunitat a una casa o pis amb les condicions d’altres treballadors. Quan la mare va poder, va comprar el pis on vivim ara i la botiga, i continuem treballant al petit negoci de queviures. Ella, ja està jubilada, però és molt voluntariosa. Jo vaig estudiar a l’escola de Sarrià de Ter i després el BUP i el COU a l’Institut Vicens Vives. Si hagués volgut estudiar més ho hauria pogut fer, però a mi sempre m’ha agradat la botiga, i aquí continuo, llevantme d’hora per anar a mercat a buscar la fruita.“ ■ Fotos familiars cedides per Carme Clopés

JAUME TIXIS RIBERA (38 anys) Encarregat de la secció de pastes ns trobem amb la Dolors i l’Anna M., dos de les tres filles del matrimoni format per Jaume Tixis i Rosa Frigola Cruañes. “Els pares varen anar a viure a Sarrià de Dalt (al carrer Major 15, ara carrer Paulí Torras) el febrer de 1956. Abans havien viscut a la casa familiar del carrer Major, amb els pares i germans. La nit de l’explosió, la mare planxava, ja que el dia següent tenien previst anar a Arbúcies a buscar-nos al col·legi on estudiàvem, la Dolors i la Rosa. Va sentir el soroll, i tot s’enfosquí. Amoïnada, se’n va anar a buscar la seva cunyada, Maria Tixis, creuant el poble de nit, ja que l’home de la Maria, en Sixto, també anava de nits i treballava a la secció de la xemeneia. Angoixades, les dues varen observar de lluny tota la desfeta, sense poder passar, sense saber res dels seus homes. En Sixto aparegué, però no el nostre pare. El tio Salvador Tixis, també treballava a la mateixa secció de pastes, però hi havia d’entrar al matí. En Salvador va ser després encarregat de la secció, substituint el pare. Dolors- “La meva germana Rosa i jo, estàvem internes al

32_pDS

Col·legi de les Carmelites d’Arbúcies, i al matí, varen trucar per telèfon a les monges. Jo tenia 12 anys i la Rosa 9. L’Anna Maria, de 8 anys vivia amb la mare a Sarrià de Dalt. A casa varen venir els Srs. Torras, un d’ells amb una nena petita. També el bisbe Narcís Jubany. Tenim gravada la imatge del funeral, amb set fèretres tots en filera, tothom plorant, una missa concelebrada amb el bisbe Narcís Jubany, el rector Josep Estany i mossèn Joan Miralles de Sarrià de Dalt.

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

PERE GARRIGA PUEYO (37 anys) a Mercè Garriga viu a Figueres, on també hi viu la seva mare. “Quan l’accident jo tenia 10 anys, la mare 39. Vivíem en una casa del grup Paulí Torras, al carrer Escoles. No tinc gairebé records, tampoc vàrem poder anar a l’enterrament, la mare no s’hi va veure en cor. Aquells dies va ser un desfici de gent que entrava i sortia de la casa, tot estava trasbalsat. Dos anys més tard vàrem anar a viure a Figueres, ja que allà hi havia la família de la mare. L’àvia tenia una dispesa i la mare hi va treballar fins jubilar-se. Jo vaig poder estudiar batxillerat i vaig entrar a treballar en un banc, i ara m’han prejubilat. Al allunyar-nos de Sarrià hem perdut molt contacte amb la gent i hem intentat oblidar aquella tragèdia”. ■

Dolors i Anna Tixis. Foto A.Vila

La mare es va quedar amb la pensió de viudetat i el complement de JFTH. Però aquests diners de la indemnització no es varen donar d’immediat. La mare i el tio Salvador varen haver d’anar en moltes ocasions a Barcelona per reclamar-lo. La mare va morir l’any 1998, amb 67 anys, d’un càncer. Un parell d’anys abans una empresa d’assegurances li va oferir cancel·lar el vitalici per una quantitat compensatòria, que ella va acceptar. La mare es va refer un parell d’anys després de l’accident quan totes ens vàrem instal·lar al Col·legi Carmelites d’Arbúcies i ella s’ocupava de la porteria. Malauradament el col·legi va tancar l’any 1968 i després ens vàrem separar. La Rosa i jo, internes a Palafrugell, l’Anna Ma interna a les Carmelites de Granollers, la mare sola a casa a Sarrià de Dalt. Quan el pare va morir, tenia emparaulat un Simca. Aquell cotxe no va arribar mai i la mare no es va treure el carnet de conduir. Sempre anava en autobús o en taxi. La mare es va posar a treballar quan nosaltres ja ens havíem casat, cap a 1980. Tots els nostres estudis els va pagar amb la pensió, no sabem ni com s’ho va fer ”. Les dues ja són avies. La Dolors va estudiar fins COU i treballa en una oficina. Te un noi, una noia i 3 néts. La Rosa va morir el 2008. Va estudiar fins el 4art de batxiller i perruqueria, te un noi, una noia i tres néts. L’Anna Ma va estudiar el 4art de batxiller i comerç, però després va fer estètica i aquesta és la seva actual professió. Te 2 noies i 4 néts. El record del pare hi és, però molt llunyà.” No l’hem tingut de referent, sabem què diu i opina la mare, però no el pare”. ■

Fotos cedides per Dolors Garriga

Fotos familiars cedides per Dolors i Anna Tixis

pDS_33

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

Pere Vilà i Maria Carreras

Maria Carreras en una imatge recent. Va morir aquest mes d’agost.

Santi, Consol i Joan Vilà

PERE VILÀ PRADES (34 anys) a Consol, i els bessons Joan i Santi Vilà no tenen records d’aquell dia. La seva mare, Maria Carreras Bosch (1931-2015) poca cosa els va explicar. Quan va ocórrer l’accident, la Consol tenia 4 anys i els bessons un any. “Els pares s’havien casat l’any 1960 i primer es varen instal·lar al carrer Major de Sarrià. El pare era fill del masover de can Matas de Sarrià de Dalt. Després es varen construir la casa on hem viscut, al carrer Autopista, la primera casa del pla dels Vinyers. La mare no volia recordar-ho, ja que al pare el varen trobar desfet dins d’un dipòsit de lleixiu, dos dies més tard, quan ja havien enterrat tots els altres treballadors. La mare va tenir el suport de can Caua a Sant Julià de Ramis, però l’àvia, amb el temps acabà amb demència i convivint amb nosaltres. La mare sobrevivia com podia, amb la petita pensió de viudetat i la indemnització de l’empresa, cosia roba, criava gallines i conills, va fer tot el que podia”. Tots varen estudiar al col·legi Paulí Torras fins 5è EGB. La Consol estudià BUP a l ‘Institut Vicens Vives i després va fer oposicions i entrà a treballar a l’administració pública on segueix. Els

34_pDS

Els pares amb la petita Consol

Primeres passes dels bessons Santi i Joan.

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

bessons Joan i Santi varen continuar EGB al Col·legi Verd i varen estudiar FP Delineació a Sant Narcís, tot treballant pel matí i estudiant per la tarda. Els ingressos de la mare eren molt magres per pagar la seva educació. Recorden també, que varen demanar entrar a treballar a l’empresa i no els varen acceptar. La Consol te la imatge d’una infantesa amb el color negre. La seva mare s’endolà i trigà a posarse un jersei color bisbe. En Joan i en Santi recorden la seva mare sense més vida que la casa i la cura de la família. No volia anar enlloc, sola no volia sortir, no va tenir vida social. Va morir aquest agost, tenia 78 anys”. ■ Fotos familiars cedides per Consol, Joan i Santi Vilà

FRANCESC BOSACOMA SALA (44 anys)

ANTONIO GARCIA OLIVEROS (37 anys) FACUNDO EXPOSITO MORA (18 anys)

Francesc Bosacoma i Àngela Planas vivien a Domeny. La filla, Anna Bosacoma Planas tenia aleshores 8 anys i no en té cap record, tret d’una infantesa diferent, i que li va tocar espavilar-se ben aviat. “La mare es va posar a treballar i jo vaig poder estudiar, a les Carmelites de Girona i acabat el Batxillerat Superior, el grau d’Infermeria. Ara treballo a Olot i vivim totes dues a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa” ■

Antonio Garcia tenia dona, Lucia Gil Marchante i tres fills, dos nenes i un nen. Quan l’accident vivien de lloguer a l’estanc al carrer Major de Sarrià, després varen marxar a Montilivi. Havia començat a treballar a JFTH el novembre de 1962. ■

Fotos extretes del butlletí de JFTH núm. 11 del primer trimestre de 1966.

El noi Facundo Expósito vivia a Torre Gironella amb els seus pares. Havia començat a treballar el 29 de març de 1965. ■

pDS_35

DOSSIER D’HISTÒRIA [l’accident de Torras Hostench

a gent de més de 50 anys de Sarrià de Ter té un record viu d’aquell accident. L’enorme soroll de l’explosió, el trasbals de tot el poble i de les famílies afectades, les imatges de la secció destrossada, el funeral... Sarrià va estar de dol, perquè molts sarrianencs hi varen perdre la vida. La vida laboral del poble girava entorn de l’empresa i els treballadors estaven lògicament preocupats. Aquella era una indústria perillosa, però dies després del desenrunament va començar la reconstrucció i val a dir amb noves maquinària que millorava la seguretat al treball. Narcís Vidal era un jove de 17 anys de Domeny i va decidir anar a veure si els seus familiars que vivien a can Massana els havia passat res. Amb la seva càmera va treure les fotos inèdites que il·lustren aquest reportatge. “les imatges que veia eren esgarrifoses, era conscient que sota les runes hi havia gent coneguda i estimada” comentà. Les fotos de Narcís Sans publicades al diari los Sitios no s’han pogut localitzar, no es troben a l’Arxiu Municipal de Girona ni al fons del diari. El reportatge de Los Sitios del dia 19 de desembre és força complert, però es dóna molta importància al testimoni de les autoritats i la seva reacció davant la catàstrofe, i poca al testimoni dels treballadors i familiars afectats. El mateix diari anuncia el funeral de set treballadors pel mateix diumenge 19 a l’església de Sarrià de Ter. Dos dies més tard, el 21 de desembre, es va celebrar el funeral de Pere Vilà. Parlar d’aquest accident al cap de 50 anys és molt tard. Hem trigat massa a fer-nos ressò del patiment de les famílies i a donar a conèixer la gravetat dels fets, ja que moltes de les persones que ens podien parlar perquè ho varen viure ja no hi són. L’octubre de l’any 2014, amb motiu de les Jornades del Paper, en l’acte de reconeixement als treballadors de Torraspapel, Antonio Oya, del comitè d’empresa, va tenir un record pels companys que havien mort. Potser ara, quan Torraspapel ha tancat i el poble es reinventa amb una nova inversió, ens és més fàcil parlar-ne, regirar les costures de la memòria, de manera que aquest accident deixi de ser tabú. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

36_pDS

OPINIÓ [el dia de la marmota

EL DIA DE LA MARMOTA Roger Casero Gumbau Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

El dilluns 25 de maig d'enguany els veïns i veïnes de Sarrià de Ter ens vam despertar amb uns resultats electorals, si fa o no fa, com els del dilluns 23 de maig de 2011. Les eleccions municipals d'aquesta primavera han deixat una situació a Sarrià de Ter molt semblant, per bé que no idèntica, a la de l'anterior mandat municipal, del 2011 al 2015.

a composició del Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter manté la mateixa correlació de forces que a l'anterior mandat, amb el manteniment de l'amplíssima majoria del grup municipal d'ERC, i la presència unipersonal dels grups municipals de CiU i de la Candidatura de Progrés, que com ja vam explicar a l'anterior número de la revista Parlem de Sarrià, ha pres el relleu al grup municipal del PSC. És evident que des de la Candidatura de Progrés ens hauria agradat millorar el resultat electoral de fa quatre anys, però tenint present el canvi de nom de la candidatura, i els canvis que s'estan produint al nostre país, mantenir un regidor ha acabat essent un resultat que molts ni tan sols pronosticaven. En tot cas aquests propers quatre anys, malgrat la minoria absoluta que representem, seguirem fidels al compromís adquirit amb els nostres votants i amb el programa electoral com a full de ruta i timó de la nostra acció municipal. Si el 25 de maig de 2015 en comptes de despertar-se a la població nordamericana de Punxsutawney el meteoròleg Phil Connors, interpretat per Bill Murray a la pel·lícula "Atrapat en el temps", s'hagués despertat a Sarrià de Ter la seva impressió hagués estat més o menys la mateixa! Però ara no em refereixo només als resultats electorals, sinó també en cas de despertarse a l'estiu i haver d'utilitzar el servei de la biblioteca municipal. Un estiu més la biblioteca ha invertit durant les vacances escolars el seu

horari, prioritzant l'horari de matí en detriment de l'horari de tarda; durant el curs escolar la biblioteca és oberta les tardes de dilluns a divendres, més els matins de dimarts i dissabtes, durant els mesos d'estiu obre els matins de dilluns a divendres i només una tarda. Des de la Candidatura de Progrés considerem que aquest canvi d'horari és un error! La Biblioteca Emília Xargay és un equipament públic i és la seva vocació de servei públic el que ha de marcar el seu funcionament; és cert que amb les vacances escolars un dels col·lectius que més utilitza la biblioteca, els infants i joves, poden utilitzar-la al matí, però en cas de voler oferir aquest servei matinal, també per albergar altres serveis d'acollida o activitats per a infants, no hauria d'anar en detriment del funcionament ordinari i normal de la biblioteca, pensant en els altres col·lectius que també en són usuaris, les persones adultes i les persones grans. De fet a l'estiu la lectura no fa vacances! Ans al contrari, sol ser una època en què, gràcies a les vacances laborals (els qui en poden gaudir) llegeixen més. És cert que la biblioteca ofereix el servei de la biblio-piscina a la piscina municipal, però aquest és i ha de ser sempre un servei complementari, mai substitutiu, del servei que ofereix la biblioteca! També resulta obvi que, en general, com menys s'ofereix un servei menys demanda té, i el mateix passa just al contrari: quan més s'ofereix un servei més potencial demanda té! A banda del servei d'equipament cultural que fa la biblioteca la seva con-

dició d'equipament públic també el fa especialment indicat per ser un equipament d'aixopluc per a persones vulnerables davant les onades de calor que alguns estius, com aquest, es produeixen. Vam trobar a faltar, durant l'onada de calor d'aquest mes de juliol, no només que l'Ajuntament obrís la biblioteca a les tardes per oferir-lo com a equipament d'aixopluc, també que no es donessin consells i es marquessin els equipaments públics als quals la població més vulnerable, en especial la gent gran, pogués anar. En tot cas és la seva vocació de servei públic el que ha de marcar l'horari i el funcionament de la biblioteca, com de la resta dels equipaments, naturalment vetllant per a la seva sostenibilitat econòmica i pel dret del personal que hi treballa a gaudir dels dies de vacances que els correspon, però precisament quan hi ha un romanent de tresoreria positiu en la liquidació del pressupost anterior, com és el cas, és quan es pot plantejar l'adaptació dels serveis i equipaments públics a les necessitats dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Que els resultats electorals hagin dibuixat una situació si fa o no fa semblant a com eren abans de les eleccions municipals no vol dir que tot s'hagi de fer igual! El de la biblioteca és només un exemple dels canvis i millores que es poden fer, que a criteri nostre es podrien fer; altres qüestions que reclamen canvis són el funcionament d'alguns consells de participació, com el de cultura i el de comunicació, i també demana a crits una revitalització les Jornades i la Fira del Paper! Al final de la pel·lícula “Atrapat en el temps” el personatge que interpreta Bill Murray finalment, i feliçment, es desperta en un altre dia, a l'endemà! Com diu l'expressió, demà serà un altre dia, un dia diferent per a fer, també, coses diferents, o encara millor, les que calen! ■

pDS_37

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

RECONEIXEMENTS A L’ESCOLA MONTSERRAT

Recollida de deixalles a l’entorn de l’escola, amb el programa Let’s Clean Up Europe!

Jordina Claravalls Teuler, Gemma Corominas Sabaté i Montserrat Xandrich Francisco Equip directiu de l’Escola Montserrat

Durant el curs 2014-15 l’escola ha estat reconeguda amb diversos premis i guardons pel treball dut a terme.

CONCURS ESCOLAR DE LA FUNDACIÓ ONCE Enguany, com hem anat fent des de fa molts anys, els alumnes de Cicle Superior hem participat en el concurs escolar de l’ONCE. El lema d’aquesta 31ª edició era “Persones que pensen en persones. Once: una altra manera de fer”. L’objectiu era difondre l’economia social i que tothom en conegués els avantatges. Per això, en aquesta edició, els participants havien de composar una pàgina de diari, on el contingut clau fos l’economia social. Tots els treballs que es van presentar van ser molt ben elaborats i eren molt originals, tant, que els alumnes de 6è A van resultar ser els guanyadors provincials de la seva categoria. Els guanyadors van rebre com a premi una bossa i, a més a més, tots els participants van rebre un bolígraf ben original. ■ PREMIS PILARIN BAYÉS Per primer cop, aquest curs 2014-15, els alumnes de 3r, 5è i 6è de la nostra escola han participat a la 12ª edició dels Premis Pilarín Bayés de contes escrits per

Paula Chuan Aymerich amb Pilarín Bayés

38_pDS

nens i nenes de primària. Els objectius principals d’aquest concurs són fomentar la lectura i apropar els llibres als infants, estimular la seva imaginació i treballar els valors. El Premi vol ser un homenatge a la il.lustradora Pilarín Bayés. Cada any es proposa una temàtica diferent. Els contes rebuts es classifiquen en tres categories diferents: Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior. De cada cicle, el Jurat escull 5 contes, que són publicats en un llibre il·lustrat per la mateixa Pilarín.El Premi és convocat per l’Editorial Mediterrània i l’Obra Social Sant Joan de Déu. El tema d’aquest any era: ELS AVIS. La temàtica dels contes havia de ser una reflexió sobre els avis, tenint en compte que “avi” poden ser els pares del pare o de la mare, o bé, una persona gran, que té edat de poder ser avi, encara que no ho sigui. A la nostra escola va resultar premiat el conte: “L’Àvia Quimeta” de la Paula Chuan Aymerich Gabarrón de 5è B. El premi va consistir en 10 exemplars del llibre del premi, i un lot de llibres per a l’escola. ■ CONCURS DE MATEMÀTIQUES PANGEA Des de l’any 2006 s’organitza amb gran èxit, el concurs de matemàtiques Pangea. És el primer concurs que pretén reunir estudiants de primària procedents de tots els països d’Europa. L’objectiu principal és motivar els estudiants per a les matemàtiques. Per això, el Concurs de Matemàtiques Pangea compta amb diferents fases per a seleccionar els millors estudiants de cada país. En la fase autonòmica, que es va realitzar a la Universitat Abat Oliva de Barcelona, els alumnes de cinquè i sisè de la nostra escola hi varen participar obtenint molt bons resultats

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Els resultats dels nostres alumnes finalistes van ser (puntuació sobre 90 punts totals): Paula Chuan Aymerich Gabarrón, 74/90 -> Va quedar en una posició destacada dels classificats d’Espanya de 5è curs. Martí Nieto Padrosa, 83/90 -> Va quedar entre els 10 primers classificats d’Espanya de 6è curs. Enhorabona a tots dos pel bon treball realitzat. ■ CONCURS D’ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA (THE FONIX 2015) Per tercer any consecutiu, els alumnes de cinquè i sisè de l’escola van participar en el Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya (THE FONIX 2015),

40_pDS

que enguany arribava a la vuitena edició. El concurs està organitzat per International House Barcelona, per la Fundació Catalana de l'Esplai i per la Secretaria General de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, com a activitat organitzada en el Pla d’impuls de la llengua anglesa als centres educatius catalans. És una iniciativa que té la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma. Les proves consisteixen en una sèrie d’exercicis dins dels àmbits del vocabulari, comprensió lectora i expressió escrita.De la nostra escola van sortir guanyadores de la fase local la Clàudia Turró Costabella, de cinquè, i la Clara Aguilera Espinal, de sisè, que van treure la puntuació més alta dels seus nivells. Aquestes dues alumnes es van presentar a les proves de la fase territorial que es van realitzar el dissabte 28 de febrer al Campus de la Universitat de Girona, a Montilivi. Tot i que no van ser finalistes de la fase territorial, van tenir una molt bona puntuació, ja que la Clàudia va quedar entre els 10 primers de la seva categoria i la Clara entre els cinc primers. A totes dues se’ls va acreditar la participació amb un diploma del concurs.■

CONCURS DE LA CAMBRA ARROSSERA DEL MONTSIÀ Aquest any, els alumnes de tercer van participar en el concurs que organitza cada any la Cambra Arrossera del Montsià. Es tracta d’una activitat en què després de visualitzar un DVD on en Monti, un gra d’arròs animat, explica el procés de conreu de l’arròs, i la importància de menjar sa, els participants han d’escriure una redacció lliure, original i creativa relacionada amb el món de l’arròs. El premi és un cap de setmana al Delta de l’Ebre. Els nostres alumnes van rebre un obsequi per a la seva participació en aquesta iniciativa: una caixeta d’arròs i un imant.■ PUNTS DE LLIBRE DE LA BIBLIOTECA Com cada any, per Sant Jordi, els alumnes de l’escola van participar en el concurs de punts de llibre que organitza la Biblioteca Pública de Sarrià de Ter Emília Xargay. Enguany el tema escollit va ser “Els contes clàssics”. Els guanyadors van ser: Clara Antón Jiménez Isaac Chacón Jordà Maria Olivares Sánchez Els guanyadors van rebre com a premi un lot de llibres i l’edició del seu punt de llibre.■

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JORNADA DE VOLUNTARIAT AMBIENTAL, LET’S CLEAN UP EUROPE! En els darrers anys, s’han organitzat a Europa diferents campanyes de neteja per fer front al problema de la brossa. Aquest any, la segona edició de la campanya, el “Let’s Clean Up Europe!” volia aplegar les iniciatives locals en un únic esdeveniment que havia de tenir lloc el mateix dia a tot Europa, entre el 8 i el 10 de maig de 2015. La campanya consistia a realitzar accions de neteja en espais naturals del nostre entorn. Els 487 alumnes de l’escola i els mestres van participar en la jornada i vam poder comprovar la gran quantitat de residus que s’aboquen al nostre entorn. La quantitat de residus que vam recollir va ser de 200 kg, repartits de la següent manera: -3 bosses d’envasos de plàstic, brick i llaunes -1 bossa d’envasos de paper i cartró -1 bossa d’envasos de vidre -3 bosses d’altres residus L’organització de la campanya, ens ha fet arribar un diploma on se’ns agraeix la nostra participació per tal de contribuir a mantenir net el nostre entorn. ■

pDS_41

ESPAI ESCOLAR [confetti

Fem jocs d’aigua al pati de l’escola.

CASALET D’ESTIU A L’EBM CONFETTI Noemí Toledo Educadora del Casalet d’Estiu

Per segon estiu consecutiu el casalet de l’EBM Confetti l’hem organitzat algunes de les educadores que al llarg del curs estem a l’escola.

42_pDS

Manipulem i tastem glaçons de diferents gustos.

l nom de les aules són fruites d’estiu: cireres, cocos, síndries i préssecs. Algunes propostes d’activitat han estat relacionades amb les fruites. Voleu veure algunes de les propostes que fem durant el mes de juliol? Infants i educadores hem gaudit de cada una de les activitats proposades.■

ESPAI ESCOLAR [confetti

Anem d’excursió a la fruiteria.

Pintem amb els peus.

Pintem amb fruites.

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_43

NATURA [Els meus tresmil

Jordi Mercader signa el seu llibre a la Biblioteca Emília Xargay. Fotos Quim Llunell

“ELS MEUS TRESMIL” Una experiència de 40 anys

Grup Muntanya Sarrià

El passat dia 15 de maig , en Jordi Mercader Fornells, muntanyenc nascut a Sarrià de Ter, va presentar el seu llibre ELS MEUS TRESMILS, una experiència de 40 anys a la Biblioteca Emilia Xargay, organitzat pel Grup de Muntanya Sarrià. Jordi Mercader , en va ser membre ja fa temps .

44_pDS

l llibre és una autobiografia de la seva vida dins l’esport de la muntanya, tal com ens va explicar a la presentació, combinat amb una petita descripció de cadascun dels ascensos que ha portat a terme a tots i cada un dels 129 cims principals de més de tres mil metres que hi ha al Pirineu. El llibre té 332 pàgines i està editat a tot color, àmpliament il·lustrat amb fotografies i plànols, que ajuden a comprendre i a conèixer més àmpliament la serralada del Pirineu, i com poder ascendir als seus pics.

NATURA [Els meus tresmil

El llibre és una autoedició recolzada per un grup de familiars i amics que ha possibilitat que el projecte arribés al seu final, amb una primera edició de tres-cents exemplars, que en el moment de la publicació d’aquesta revista ja està exhaurida. L’autor està treballant ja en una segona edició corregida que espera tenir a punt a principis d’octubre. El llibre és distribuït pel mateix autor fent presentacions a diferents centres de muntanya de diferents poblacions de Catalunya..■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_45

SALUT

QUÈ SÓN EL COLESTEROL I ELS TRIGLICÈRIDS Emili Marco Metge de família

El colesterol és una substància grassa que hi ha a la sang. Aquesta substància es pot acumular a les artèries i obstruir el flux sanguini al múscul del cor i al cervell. Com més alt és el nivell de colesterol a la sang, més gran és el risc de patir un atac cardíac o cerebral. er això és important que conegui el seu nivell de colesterol. Si és massa alt, pot prendre algunes mesures per reduir-lo, com ara adoptar una alimentació sana i fer prou exercici. Algunes persones també necessiten prendre medicaments per controlar el nivell de colesterol. L’excés de triglicèrids al plasma es coneix com a hipertrigliceridèmia i s’associa a una major incidència de malalties cardiovasculars. La base per al tractament de la hipertrigliceridèmia són els canvis en l’estil de vida. A més, algunes persones també necessiten un tractament farmacològic.

SIGNIFICAT DELS MESURAMENTS DEL NIVELL DE COLESTEROL Colesterol total: aquest mesurament inclou el colesterol LDL i el colesterol HDL, així com altres greixos presents a la sang. El nivell òptim de colesterol total ha de ser inferior a 200 mg/dl. Colesterol-LDL: també conegut com a colesterol “dolent”, perquè s’acumula a les parets arterials i pot arribar a bloquejar el flux de sang. El factor principal que afecta els nivells de LDL és l’alimentació. Per a la majoria de les persones, es recomana un LDL inferior a 130 mg/dl. Colesterol-HDL: conegut també com a colesterol “bo”, perquè ajuda a eliminar el colesterol LDL de la sang. Per a

la majoria de les persones, el nivell desitjable de colesterol HDL ha de ser superior a 35 mg/dl. Es recomana que sigui superior a 40 mg/dl en homes i superior a 46 mg/dl en dones. Triglicèrids: són una altra mena de greixos que també poden produir obstrucció de les artèries. El consum excessiu de sucre i certs hidrats de carboni pot augmentar el nivell de triglicèrids a la sang. El nivell de triglicèrids ha de ser inferior a 150 mg/dl. PER CONTROLAR EL COLESTEROL, HA DE TENIR EN COMPTE QUE CAL: ·Seleccionar aliments magres i amb molta proteïna com la soja, el peix, el pollastre sense pell, la carn molt magra i els productes lactis desnatats. ·Consumir aliments baixos en greixos, com els grans sencers, les fruites i les verdures. ·Augmentar el consum de fibra soluble, com civada, segó, llegums, cereals i arròs. ·Restringir el consum d’aliments fregits i aliments fornejats preparats comercialment (brioixeria, pa de pessic, galetes…). ·Limitar el consum de productes animals, com el rovell de l’ou, els formatges, la llet sencera, la crema de llet, els gelats i les carns vermelles. A més a més, és aconsellable: ·Si es té sobrepès, reduir el consum de calories fins a arribar al pes corporal ideal. ·Fer alguna activitat física almenys trenta minuts tots els dies o quasi tots els dies de la setmana. ·Vigilar l’existència d’altres factors

46_pDS

SALUT [la demència i la malaltia de l’Alzheimer

es canviïn la resta d’hàbits de la vida diària. ·Perjudica greument la seva salut, especialment el cor, els pulmons i els vasos sanguinis. ·Augmenta les probabilitats de patir càncer o de tenir un atac cardíac o cerebral. ·Taca les dents i provoca mala olor a la pell, la roba i l’alè. ·A més, és un hàbit molt costós.

de risc vascular: controlar-se la pressió arterial, deixar de fumar i controlar-se els nivells de la glucosa a la sang. Si té els triglicèrids elevats, també és aconsellable: ·Reduir de manera considerable el consum d’alcohol. Fins i tot petites dosis d’alcohol poden provocar grans canvis en els nivells de triglicèrids. ·Substituir la carn amb alt contingut de greixos saturats, com l’hamburguesa, per peixos com el verat, les sardines, la tonyina o el salmó. ·Ser més estricte en la restricció del consum de productes de brioixeria i pastisseria. CANVIS EN L’ESTIL DE VIDA PER CONTROLAR EL COLESTEROL 1. Alimentació Hi ha diferents tipus de greixos en els aliments. Els greixos poden ser saturats o insaturats. Preparar menjars amb aliments baixos en greixos saturats ajuda a reduir el nivell de colesterol a la sang. Un objectiu saludable és aconseguir que el percentatge de calories diàries procedents del greix sigui inferior al 25%. En lloc de menjar aliments grassos, mengi més fruita, cereals i verdures. 2. Exercici ·Fer exercici té molts avantatges per a la seva salut: eleva el colesterol “bo”, ajuda a disminuir el colesterol “dolent”, facilita el flux sanguini pel cos, aug-

menta l’aportament d’oxigen als músculs i teixits, i ajuda a controlar el pes. ·Caminar, nedar i anar amb bicicleta són bones maneres de mantenir-se actiu. ·Comenci l’exercici a un nivell amb el qual se senti còmode i vagi augmentant-ne la durada i la intensitat una mica cada setmana. ·Augmenti el temps de l’exercici fins a trenta minuts diaris. Els pot dividir en tres períodes de deu minuts cadascun. ·Recordi que és millor fer una mica d’exercici que no fer-ne gens. ·Consulti sempre el seu metge per assegurar-se que el pla d’exercici que segueix és l’adequat per a vostè.

4. Medicació Si el metge li recepta un medicament, asseguri’s de prendre’l exactament segons les seves instruccions: ·Informi el metge sobre els altres medicaments que pren, fins i tot si es tracta de vitamines o herbes. ·Informi el metge si experimenta cap efecte secundari després de començar a prendre un medicament i estigui pendent d’efectes com el rubor, les nàusees, el mal de cap o un sabor desagradable a la boca. ·No se salti cap dosi ni deixi de prendre la medicació pel fet que se sent més bé o perquè li ha baixat el valor de colesterol; només el seu metge pot donar-li permís per suspendre els medicaments..■

3. Hàbit tabàquic Consumir tabac pot elevar el colesterol i convertir-lo en un problema més difícil de controlar. Deixar l’hàbit és difícil, però milions de persones han aconseguit renunciar al tabac per sempre. Vostè també pot ferho! Recordi que fumar té grans desavantatges. Valori’ls: ·El consum de tabac manté altes les xifres de colesterol, tot i que

pDS_47

ues ESPORT

Xavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

A PUNT PER A L’INICI DE LA NOVA TEMPORADA 2015/2016 DELS EQUIPS DE LA UES estiu ja s’estava fent llarg. Hem recarregat energies i posat a punt el pavelló. En la vessant esportiva, al 1r equip sènior s’han produït poques novetats: la baixa per motius laborals de l’esquerrà Juan P Reinosa. Les noves

L’

incorporacions han estat en Pere Arnau, que ja no serà juvenil i passarà a formar part de la plantilla sènior; s’ha recuperat l’Adrià Serrano, que després d’una llarga i feixuga lesió a l’espatlla sembla que podrà participar en aquesta temporada; també s’ha incorporat un nou jugador procedent de Navarra: Joanes Esain, un

extrem que jugava amb el BM BetiOnak. Els equips encaren la temporada amb ambició i aquesta 5a temporada de Josep Espar al capdavant de l’equip de 1a Estatal es vol millorar la 5a posició de la temporada anterior. El campionat s’estrena el dissabte 26 de setembre, al pavelló de l’H Palautordera-Salicrú. ■

TRIANGULAR PER A LA FESTA MAJOR DE SARRIÀ DE TER xpectació a les grades del pavelló Sarrià-I per veure els primers partits amistosos de l’equip de 1a Estatal i les obres de condicionament del sostre amb nou enllumenat. El triangular de la Festa Major posava a prova l’equip sènior de la UES juntament a l’H. Sant Quirze (1a Estatal) i l’H. Parets (1a Catalana) en partits de 2 parts de 20 minuts. L’equip de Sarrià de Ter es presentava

amb moltes baixes i és per això que es realitzava un combinat de jugadors sèniors i juvenils. Perdia el primer partit de 2 gols contra el Sant Quirze, mentre que, el segon, el guanyava de 4 gols en un enfrontament amb l’H. Parets. Aquest partit va ser una bona posada a prova per a l’equip, on es van poder veure les noves incorporacions i els joves jugadors del club fent els primers minuts damunt del parquet.■

Acció ofensiva de Josep Ballester en el Triangular de la Festa Major

48_pDS

ESPORT

JUGADORS DE LA UES PREMIATS AL 16È CRITERIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER

Els jugadors i jugadores de la UES seguint i participant de l’acte

arrià de Ter va celebrar el 16è Critèrium Esportiu de Sarrià de Ter i, com cada any, des del primer, la UES hi va ser present en els diversos actes. El dijous es van fer dues xerrades formatives destinades a tots els membres de les entitats esportives del municipi, especialment als seus entrenadors/formadors. La primera va tractar sobre la realització d’embenatges preventius a articulacions i la segona, sobre la preparació física en edats de formació. El divendres es va realitzar la tradicional desfilada de clubs esportius i la seva presentació, juntament a la cerimònia d’inici de temporada al Pavelló Municipal, on es va realitzar el lliurament dels trofeus esportius. Com sempre, els de la UES van ser el grup que aportava més esportistes de totes les categories. Els premiats per part de la Unió Esportiva Sarrià van ser: - Nominació d’handbol en categoria juvenil: Pere Arnau - Nominació d’handbol en categoria sènior: Adrià Soler - A Joan Saubich per haver aconseguit ser Campió d’Europa, de Lliga, de Copa del Rei, de Supercopa Asobal, del Mundial de Clubs, de Supercopa de Catalunya i de Copa Asobal amb el FC Barcelona El dissabte, el Critèrium va tancar els actes amb una cursa de muntanya pels entorns de Sarrià de Ter, on es va poder córrer en dues categories (una de llarga d’11,5 Km i una de curta de 7 Km). ■

pDS_49

ues ESPORT

SEGUEIX EL PLA DE MILLORA DEL PAVELLÓ DE LA UES: SOSTRE I IL·LUMINACIÓ

Els primers dies de les obres al pavelló de la UES)

Els resultats de les obres de manteniment i millora en el pavelló de la UES, espectaculars

quest estiu, la Unió Esportiva Sarrià ha continuat amb el seu pla de millora de les instal·lacions esportives; en aquest cas s’ha realitzat un canvi al sostre. Aquestes modificacions han estat, en gran part, generades pel canvi al terreny de joc, ja que es va canviar l’antic parquet que estava molt malmès per un de nou més modern i que s’ajustava més a les necessitats que demanen els esportistes actuals. En aquest primer canvi es van detectar uns petits degoters que s’havien de reparar per no fer malbé el nou paviment. Durant aquestes tasques es va veure que el teulat estava molt deteriorat i estava construït amb materials obsolets com l’uralita (actual-

50_pDS

ment n’està prohibit l’ús). A més, a l’interior del pavelló hi havia molt poca llum per culpa d’un fals sostre que provocava la necessitat de fer-ne servir d’artificial. Així doncs, aquest estiu la Junta Directiva va decidir canviar el teulat i sostre, continuant amb els objectius marcats d’anar millorant les instal·lacions esportives i posar-les en el lloc on els correspon, que és al mateix nivell dels èxits assolits pels equips de la UES en els últims anys. A l’última Assemblea General de socis es va proposar i aprovar una nova bestreta per part dels socis per tal de portar a terme aquestes obres. Els treballs s’han acabat i ja se’n pot veure el resultat final: nou teulat d’un material

més modern i resistent que aïlla més eficaçment dels canvis de temperatura exteriors; retirada del fals sostre i col·locació d’uns lluernaris que permeten l’entrada de llum natural amb més facilitat a tots els racons del terreny de joc. Per completar la feina feta, s’ha aprofitat per canviar els antics focus per uns de més lleugers, potents i de baix consum. Totes aquestes millores ja es poden veure a l’inici d’aquesta temporada i es pot comprovar el gran canvi en positiu que ha fet el pavelló, fent un pas endavant i mostrant una nova imatge de modernitat. Tothom està convidat a passar pel pavelló de la UES i veure el canvi! ■

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Hi ha qui canvia de partit per preservar els ideals. Hi ha qui canvia d’ideals per preservar el partit.

Winston Churchill

Editorial Un cop més han passat unes eleccions entre número i número de la revista, de manera que no hem pogut exposar els programes dels diferents partits i candidats. I criticar-los ferotgement tots menys el nostre, esclar. Que, per si algú encara no ho sap, és el PMGPS (Partit Marxista-Grouchista dels Països Sarrianencs). Sam Enfot, Redactor en cap. In, inde Els moviments independentistes estan en alça. No només a Catalunya, al Quebec, a Escòcia, a Flandes o a Crimea. La febre ha arribat a casa dels veïns i Medinyà ja és independent. Enhorabona! A casa nostra ja s’estan configurant el PISD (Partit per la Independència de Sarrià de Dalt), el PISM (Partit per la Independència de Sarrià del Mig) i el PISB (Partit per la Independència de Sarrià de Baix). La fal·lera independentista és tan forta que fins i tot els d’Unió s’han independitzat de Convergència. Apassionant! Oriol de la Jonquera, TSN, Sarrià. El Prussés Nosaltres només som uns humils opinadors sense cap mena de formació (tret d’un curset d’aquells ràpids del CCC), i si amb aquestes poques llums ja veiem que l’estratègia d’atiar el foc és contraproduent per Ells i els seus interessos, com pot ser que Ells, gent amb formació i preparació, no

ho vegin i s’entossudeixin en aquesta actitud? O potser hi ha interessos ocults que se’ns escapen? Ja els va bé que la situació sigui cada cop més crispada? És com diu la dita, com pitjor, millor? Perdoneu, però algú ho havia de dir. Carles Marcs, TSN, Sarrià. Ciència recreativa Un estudi recent conclou que el consum moderat de cervesa pot exercir un efecte protector en l’aparició i progressió de l’arterosclerosi, així com sobre diferents factors de risc cardiovascular. L’estudi ha estat elaborat pel prestigiós Dr. Heineken amb la col·laboració dels professors Epidor i Volldamm. Curiosament, un altre estudi a mans dels Drs. Penedès i Somontano coincideix que aquests efectes els produeix el consum moderat del vi. Estudis no concloents dels professors Freixenet i Juvé Camps apunten que aquests beneficis els reportaria el consum de cava, però encara no se n’han publicat els resultats. Seguirem expectants l’evolució d’aquests rigorosos estudis científics. Miquel Ordi i Cep, TSN, Sarrià.

absoluta infalible: TV3, el Barça i la Caixa. No em direu que no és un equip guanyador... Pau Pi, TSN, Sarrià del Mig. Recursos Com que ens faltava un article per acabar d’omplir la pàgina, alguns membres del Consell de Redacció van proposar parlar de qualsevol collonada perquè amb tres o quatre ratlles ja en fèiem prou. Finalment es va imposar el seny i no omplirem paper amb bajanades. Això és una publicació seriosa. Ui! Se’ns ha acabat l’espai. Llàstima perquè us volíem parlar d’un tema interessant. Nolasc A. Gat, TSN, Becari. La Reivindicació Ens han arribat notícies del robatori de la placa commemorativa situada al Pont. Home, pispes!, posats a endur-se alguna cosa ja us podíeu endur la gallina que fa més nosa que servei i potser encara trobaríeu algun comprador a la Capital del Imperio. La gallina a la cassola! (o al sac dels pispes, que tant se’ns en fot).

Tripartits Ah! Com enyorem aquells temps del tripartit amb puntades de peu per sota la taula i mirades de reüll a cada reunió. Jo proposo, humilment, als pròcers del país un tripartit de majoria

pDS_51