Parlem de Sarrià 108 by GERDS de Ter

sumari

AJUNTAMENT. Festa familiar d’arribada del Nadal Campament de Nadal i Nit de Reis Nits del Coro ENTITTATS. La Fundació Els Joncs... Jubilus Esplai PL Cantaires de Sarrià CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. Club de lectura a l’aire lliure La Cooperativa. Exposició “Experiències Col·lectives -Volum I Llibres. “No et tallis, demana la paraula” Altaveu. Presentació Revista 106 Fita a Sarrià de Dalt ESPAI 2.0. Continguts Multiplataforma QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Àlex Jaime Fernández DOSSIER D’HISTÒRIA. Quan i com Catalunya deixà de ser independent Un document parroquial de Sarrià de 1716 Sarrianencs al front del Segre OPINIÓ. PSC. Fent gran la gent gran PAS. Pressupost Municipal 2021 JxS. Any nou, nou reptes? ESPAI ESCOLAR. Confetti. El joc Heurístic Escola Montserrat. Llums, càmera... confinats VIATGES. Les escultures de Jaume Plensa... a Armènia SALUT. La Covid-19 ESPORTS. UES Club Gimnàstica Sarrià THE SARRIÀ NEWS

E D I T O R I A L

Domènec Fita i Sarrià de Ter 4 5 7 8 11 12 14 16 18 20 21 23 29 30 32 36 38 40 52 54 56 58 60 64 69 73 74 75

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Àrea de cultura de l’Ajuntament, Carles Saló, Jubilus, Lurdes Casanova, Anna Sala, Esplai Pl, Mònica Aymerich, Antoni Roura, PAS, Quim Rodríguez, Narcís Farroni, Mònica Garcia, Comissió de festes Escola Montserrat, Bet Sau, Emili Marco, Lídia Bonilla, Club Gimnàstica Sarrià. Portada: Dibuix de Domènec Fita pel programa de Festa Major de Sarrià de Dalt l’any 1959.Cedit per Lluís Aymerich. Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com

El traspàs de Domènech Fita, el novembre de 2020, serveix a Mònica Aymerich per recordar l’etapa de l’artista a Sarrià de Dalt, la seva presència en una de les estances de can Nadal, una masia que es va enderrocar cap a 1970 per fer passar l’autopista. D’aquella masia, on es va situar la primera cooperativa de consum del grup d’habitatges Torras, “La Amistad”, només en queda el porxo i els voltants de la plaça de can Nadal. De l’estada de l’artista, just després de patir l’accident que el deixà paralític, fins a l’enderroc de la masia, queden els records de la seva dona, Àngela Rodeja i els de molts amics que hi anaven a visitarlo, o a aprendre, com el poeta i pintor gironí Narcís Comadira. L’entorn del mas Nadal (antigament conegut com mas Font), era sens dubte d’enorme placidesa, on Domènec Fita va poder treballar i inspirar-se. D’aquesta època són les escultures: del Crist jacent, dins la Catedral de Girona, les escultures de Sant Joan i Sant Narcís de la façana de la Catedral, la de Sant Benet, al Monestir de Montserrat, el mural de la clínica Salus Infirmorum a Banyoles i la intervenció a la reforma de l’església de Sant Pau a Sarrià de Dalt. Malauradament i, a pesar de tothom, Domènec Fita va haver de marxar de Sarrià de Dalt. Anys més tard, el vincle amb el poble es retrobà amb la cessió de l’escultura lluminosa Via Augusta, instal·lada en una rotonda del municipi. Domènec Fita fou un artista sarrianenc no per origen, però si per haver triat el nostre poble per treballar i viure-hi. Cal fer més divulgació de la seva obra i la seva personalitat, així com tenir present d’homenatjar-lo amb el nom d’un carrer o d’una plaça.

Sarrianencs al front del Segre Seguint la sèrie sobre la Guerra Civil que investiga Assumpció Vila, en aquest número s’expliquen les diverses batalles que varen tenir lloc al front del Segre, després de la caiguda de Lleida, a finals de març de 1938, i l’intent de reconquerir la ciutat per part de l’exèrcit republicà, la qual cosa provocà la mort dels combatents sarrianencs que hi foren destinats. En aquest cas, Josep Soler Roqué, Narcís Vilà Casas, Jaume Sabadí Carbonell, de les lleves de 1927 i Josep Sagarrull Cabanes, de la lleva de 1924, els quals no varen tornar perquè trobaren la mort a la comarca de La Noguera, al front del Segre. Els soldats reclutats amb les lleves conegudes com les del sac, eren homes treballadors, casats i amb família. La seva desaparició causà un enorme trasbals a les joves famílies, que varen haver de sobreviure amb magres ingressos i dures condicions. Ja és un lloc comú, no poder esbrinar on realment varen morir els combatents. L’exèrcit nacional espanyol ulteriorment no va fer una investigació dels cossos trobats morts al camps i a les trinxeres, com ja ho feien els exèrcits moderns des de la I Guerra Mundial, però sí que ho van fer només pel soldats del bàndol nacional. Provoca una enorme tristesa apropar-se als llocs on varen tenir lloc les batalles de la guerra civil espanyola, que estiguin poc senyalats, poc mantinguts i que no hi hagi cap tomba amb el nom dels soldats caiguts. No mereixen haver donat la vida i rebre el nostre oblit. n

pDS_3

A J U N T A M E N T

FESTA FAMILIAR D’ARRIBADA DEL NADAL

Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

L’Àrea de Cultura i Festes continua amb el seu esforç i compromís de programar cultura segura, sempre que hi hagi una escletxa que així ho possibiliti. És per aquest motiu que l’àrea es va centrar en poder oferir programació de qualitat durant les festes de Nadal, tot i que els mitjans de comunicació feia temps que ens vaticinaven que les activitats i actes no es podrien celebrar amb normalitat.

Cavalcada de Reis en cotxe d’època.

4_pds

nicialment es va programar l’anomenada « Festa d’arribada del Nadal» per a principis de desembre. L’acte, de format familiar, comptava amb la projecció d’un espectacular mapping de temàtica nadalenca, l’arribada oficial del Tió i una actuació del grup d’animació infantil «El pot petit», tot a la pista del Centre Cívic la Cooperativa. Com que estàvem en període de confinament municipal, l’activitat estava destinada exclusivament als habitants de Sarrià De Ter. De nou, la logística i organització van ser tot un repte considerable: mesures de prevenció, distàncies de seguretat, aforament limitat, inscripcions prèvies, necessitat de fer-ho a l’aire lliure... però amb l’experiència adquirida amb l´organització de la festa major d’enguany ja teníem més coneixement de causa per a fer les coses ben fetes. Quan ja semblava que tot estava a punt, el temps ens va jugar una mala passada i es van haver de suspendre i ajornar els actes per un fort temporal que ens va a venir a visitar durant tres dies. A partir d’aquest moment, tornar a trobar una data idònia que anés bé a tothom i avisar tothom que s’havia inscrit va ser una de les problemàtiques més laborioses que ens vàrem trobar. Finalment, i després de molts maldecaps, va arribar el dia. El diumenge 20 de desembre es va llevar amb un plugim amenaçador que de nou, després de tot l’esforç, semblava que ens obligaria a suspendre

l’acte, ja que no hi havia possibilitat de fer-ho sota cobert per les mesures restrictives del moment. Però com diu la dita «al mal temps, bona cara», vam seguir amb el muntatge sota la pluja confiant que amainaria tal i com deien les sovint poc fiables prediccions meteorològiques. Però així va ser! Al migdia un sol radiant es va imposar i a partir d’aquest moment tot començà a anar com oli en un llum. A les 14.30 h es va començar a formar una cua ordenada de famílies que pacientment anaven entrant ordenadament cap a les seves localitats distribuïdes per grups bombolla. A les 15.30 inicià el primer passi del Pot Petit, el qual es va programar com a extra a la idea inicial perquè cap família del poble es quedés sense poder assistir-hi. Els assistents van poder gaudir d’una hora intensa amb el magnífic espectacle complet del grup d’animació. Posteriorment, tothom va anar sortint ordenadament i es va condicionar el recinte pel següent passi: desinfecció, reordenació del pati de cadires segons assistents.... A les 17.45, i amb els nous assistents tots a lloc, s´inicià el segon passi del Pot petit. Un cop acabat el concert, es va projectar a la façana lateral del centre cívic un espectacular mapping nadalenc que deixà a petits i grans hipnotitzats amb la qualitat de la seva producció. La vetllada va acabar amb la satisfacció d´haver fet les coses ben fetes i de veure el somriure dels més menuts del nostre poble. n

AJUNTAMENT

CAMPAMENT DE NADAL I NIT DE REIS

Espai de la Llum

Una de les altres cites indispensables de les festes de Nadal sarrianenques és el campament de Nadal. Aquest any, desprès dels bons resultats i la bona acceptació dels assistents de l’any anterior, hi havia encara més bones idees sobre la taula, però com en tot el que portem programant des de l’inici de la pandèmia, ha calgut un gran esforç per a reinventar-lo i adaptar-lo a la «nova normalitat»

aquesta sí que ha estat realment una tasca complexa i laboriosa, però que, contra tot pronòstic, el nou format que se n’ha derivat ha resultat ser molt més màgic i proper per a les famílies que en les edicions anteriors. Les dates escollides van ser els dies 2, 3 i 4 de gener. Un dels principals reptes va ser que en aquesta ocasió el campa-

Fàbrica de carbó.

La granja (sense animals. Fotos: Àrea de Cultura de l’Ajuntament

ment no podia ser d’entrada lliure, i de nou va caldre un gran esforç logístic per poder donar cabuda a totes les famílies de Sarrià. Mitjançant un sistema d’inscripció on s’assignà a cada grup bombolla un dia i hora concret es va aconseguir que tothom pogués gaudir d’una manera personalitzada de tots els racons màgics del campament.

Durant els 3 dies, els assistents van poder gaudir del següent circuit: rebuda del patge amb les seves bromes i els seus trucs de màgia, petit espectacle amb el fantàstic malabarista reial, visita a la granja (que malauradament en aquesta ocasió va haver de ser simbòlica, ja que no es van poder obtenir els permisos i requeriments que exigien les autori-

pds_5

AJUNTAMENT

Campament de Nadal al Parc de la Cooperativa. Fotos: Àrea de Cultura de l’Ajuntament

tats competents pel context actual), pas per sota de la galàxia creada per l’espai Inspira’t, visita a la fàbrica de carbó amb el carboner i el seu ajudant, parada a l’espai de la llum on els més menuts podien deixar el seu xumet a les fades que hi habitaven, rebuda del mag Magí on es dipositaven les cartes a ses majestats els Reis d’Orient i per finalitzar, visita a l’estable dels ponis amb posterior volta pel seu circuit. Com hem dit anteriorment, cal dir que aquest nou format ha tingut molt bona acceptació en les famílies, ja que a diferència de les edicions anteriors, l’atenció personalitzada i la nul·la massificació d’assis-

6_pds

tents fan que l’experiència sigui molt més gratificant. En prenem nota i mirarem com adaptar-ho quan recuperem la normalitat tan esperada. Fer una especial menció i agraïment a totes i tots els voluntaris que van col·laborar tant al campament de Nadal com a la iniciativa dels patges reials porta a porta promoguda per l'associació Salsa Jove. L´endemà de la finalització del campament va arribar l’esdeveniment més esperat: la nit de reis! En aquesta ocasió també va caldre reinventar-se ja que les restriccions no permetien celebrar les tradicionals cavalcades tal i com les coneixíem fins al moment. Així doncs, ses

majestats van pensar que la millor manera que els més menuts els poguessin veure sense córrer riscos era ferse veure passejant en cotxe pel nostre poble. I i tant que es van fer veure! A les 18.00 hores, després del tret de sortida amb tres coets ressonant pel cel, una caravana de flamants «cadillacs» i motos «custom», acompanyats per la banda sonora de l’escola de música Sarriart feta a mida per l’ocasió, va començar a desfilar pels carrers del nostre poble. Cada una de ses majestats anava asseguda juntament amb el seu patge reial a cada un dels cotxes, i la resta dels seus patges motoritzats els custodiaven al seu pas. Un recorregut per quasi bé tots els carrers del poble va permetre als habitants de Sarrià poder gaudir-ne molt sense haver de sortir de casa seva, i d’altres a peu de carrer evitant riscos i aglomeracions. Així doncs, des de l’Àrea de Cultura i Festes fem una valoració molt positiva d’aquestes singulars festes de Nadal i esperem que totes i tots les hàgiu gaudit amb plenitud. n

AJUNTAMENA J U N T A M E N T

NITS DEL CORO

“(Con)versando historias", de la Cia. Vivir del bolo

Una de les altres cites indispensables de les festes de Nadal sarrianenques és el campament de Nadal. Aquest any, després dels bons resultats i la bona acceptació dels assistents de l’any anterior, hi havia encara més bones idees sobre la taula, però com en tot el que portem programant des de l’inici de la pandèmia, ha calgut un gran esforç per a reinventar-lo i adaptar-lo a la «nova normalitat»

es fins ara Nits del Centre han tornat al seu origen: Les Nits del Coro! Celebrem que s'hagi pogut retornar a l'emplaçament original del Coro, que és el lloc més adient per aquest tipus d'activitats i formats. La temporada passada es va veure afectada per l'entrada a les nostres vides de la Covid-19, fet que va comportar no poder dur a terme les darreres obres i l'espectacle de final de temporada. El passat 1 d'octubre es va iniciar la temporada d'enguany amb els espectacles que no es van poder realitzar la temporada passada, concloent així la desena i encetant l'onzena. Aquesta acte inicialment estava programat a l'aire lliure, a la plaça Josep Pallach, però malauradament, quan ja estava tot muntat i preparat va començar a diluviar i es va haver de traslladar tot a l'interior del Coro. “Sed o no sed” de la cia. Sietedemayo, i “Home” de la cia. Cris-is van ser les obres que van donar el tret de sortida a aquesta nova etapa. Malgrat el context actual i les restriccions, les Nits s'han anat desenvolupant amb la periodicitat habitual, cada quinze dies els dijous al vespre anticipant l'horari una hora perquè tothom pugui estar a casa seva abans

del toc de queda nocturn. Fins al moment hi han passat “Linibohemia” de la cia. Alselm i Jar, “Manojo de ideas” de Juancallate produccions, “Las loopes” de la cia. Las Loopes, “Rosita” de la cia Las Melinas, “Nua” de Sherezade Bardaju, “Migo misma” de la cia. Anigami, i “(Con)versando historias” de la cia. Vivir del bolo. Els artistes estan molt contents i agraïts de l'esforç de seguir programant i contractant els seus espectacles malgrat les dificultats. La pandèmia ha obligat a no poder oferir tots els serveis habituals com ara el servei de restauració, però com a mínim els artistes tenen l'oportunitat de seguir treballant i els usuaris tenen un oferta cultural de qualitat al costat de casa, on trencar la monotonia que es desprèn del context actual. A partir d'aquesta temporada, l'empresa Operacions Espacials és qui ha agafat el relleu a Agt pel que fa a l'organització i producció d'aquesta xarxa gironina de cafè teatre. Agt ha considerat que el projecte ja és prou sòlid i consolidat per a no seguir necessitant de la seva tutela. Us animem a totes i a tots a seguir recolzant la #culturasegura! Ens veiem cada quinze dies al Coro! n

pds_7

E N T I T A T S

LA FUNDACIÓ ELS JONCS ES MARCA COM A PRINCIPAL REPTE PER AL 2021 MANTENIR LES ACTIVITATS TERAPÈUTIQUES, EN TEMPS DE COVID-19 Carles Saló

L’estat emocional durant la pandèmia ha estat el factor principal d’actuació envers tots els agents de la Fundació. L’organització ha continuat atenent durant l’any 2020 una setantena de persones amb discapacitat intel·lectual

8_pds

a col·laboració d’empreses i institucions és ara més important que mai per garantir que la Fundació continuï donant servei als seus usuaris El Centre Ocupacional i Especial de Treball de la Fundació Els Joncs, centre de de Sarrià de Ter que atén a persones amb diversitat funcional, fa balanç d’aquest any tan atípic degut als efectes de la Covid-19. Els responsables de l’organització destaquen que, l’any 2020, s‘ha realitzat un treball molt important i necessari a nivell emocional amb les famílies, els beneficiaris amb discapacitat intel·lectual i també amb els professionals del centre, per tal de garantir la continuïtat de les activitats terapèutiques i integradores que ofereix amb les condicions necessàries de seguretat.

A més, han posat tots els mitjans per tal que, durant el confinament, els usuaris de la Fundació hagin pogut seguir les sessions de pilates i d’altres activitats, un factor determinant per tal de mantenir el seu estat físic i emocional. Així, malgrat la situació excepcional, el centre ha consolidat durant l’any passat, amb mesures extraordinàries, les sortides de marxa nòrdica i l’equip de futbol sala, dues activitats que es van introduir el 2019 amb l’objectiu de fomentar l’esport de forma senzilla i combatre els hàbits excessivament sedentaris a què tendeixen les persones amb discapacitat intel·lectual, degut al deteriorament físic més ràpid que experimenten. Aquestes disciplines es sumen a d’altres com ara pilates, zumba,

aquagym o teatre, que la Fundació ofereix des de fa temps tant dins com fora de l’horari ordinari del centre educatiu. EINES PER A LA INTEGRACIÓ LABORAL I SOCIAL Durant el 2020, La Fundació Els Joncs ha atès un total de 52 persones adultes amb discapacitat intel·lectual, que formen part del Centre Ocupacional. La xifra ha crescut en 3 beneficiaris més que l’any anterior i s’hi sumen 20 joves amb contracte laboral que han format part del Centre. ESPECIAL DE TREBALL Per atendre tots els participants, Els Joncs compta amb un equip de 15 educadors professionals encarregats d’aportar els recursos necessaris als usuaris, així com de dinamitzar les activitats. Aquestes van encaminades a facilitar la seva inserció al món laboral i l’aprenentatge de recursos per desenvolupar-se com a adult a la vida quotidiana. Amb aquest objectiu, es combinem feines reals no productives amb classes de cuina, informàtica, hort o habilitats socials, per garantir una millora en l’autonomia personal. L’entitat ofereix també l’especialitat de logopèdia, per així fomentar la integració social a través d’una millora individual de la comunicació. ELS COL·LABORADORS, MÉS IMPORTANTS QUE MAI La col·laboració d’institucions i empreses del municipi i de l’entorn és fonamental per tal de consolidar l’oferta d’activitats i seguir aportant eines que fomentin l’autonomia i integració dels usuaris del centre. En època de pandèmia, a més, aquest suport és més important que mai, per fer front als nous reptes que es presenten.

La Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Medinyà, la Diputació de Girona, la Caixa i empreses com Dibosch, Ambisist, Esports Parra, Studio Funky, Autoescola Apsa, O2 Centre Wellness, Grup Tas, Garatge Autopista, Petrosume , Plaiber, Garatge Andreu,

Tax, Globlimar, Llagosnet, La Cooperativa, Casamitjana i Teca&Xerinola, fan la seva aportació per tal que la Fundació pugui continuar amb la seva tasca de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual. Tanmateix, cal destacar aportacions particulars com la de la família Nogué del Pont Major.

pds_9

ENTITATS [Els Joncs

Aquest 2020, a més, s’ha consolidat el servei de fisioteràpia, del qual es beneficien 13 persones d’entre 24 i 45 anys i que compta amb la col·laboració de la Paperera de Sarrià. Aquest servei especialitzat es basa en el treball individualitzat per a reforçar les parts del cos més dèbils de cada persona i ensenyar accions preventives. D’aquesta manera, es lluita contra l’envelliment prematur. Durant el 2020, la Paperera de Sarrià ha col·laborat també, i de forma especial, amb les despeses extraordinàries derivades de la Covid-19.

amb diversitat funcional, que l’entitat ve treballant des de fa temps. En aquest sentit, s’ha afegit una versió professional de la disciplina de pilates al servei de fisioteràpia, per tal de complementar-la. Al mateix temps, el centre es proposa realitzar les activitats que ofereixen en col·laboració amb empreses del territori, per tal de donar un pas més enllà cap a la integració i augmentar l’autoestima tant dels beneficiaris amb discapacitat, com dels treballadors de les companyies col·laboradores.

REPTES PER L’ANY 2021

SOBRE FUNDACIÓ ELS JONCS

Un dels principals objectius de la Fundació per al proper 2021 és donar continuïtat a la lluita contra l’envelliment prematur de les persones

La Fundació privada els Joncs és una entitat sense ànim de lucre que atén persones amb discapacitat intel·lectual durant tot el cicle de la seva

10_pds

vida. Es va constituir l’any 1991 per familiars i professionals que formaven part del Centre d’Educació Especial Mare de Déu del Carme. L’entitat ofereix servei a tota la província de Girona per tal de cobrir les seves necessitats i treballar la seva integració personal, social i laboral, a través de l’Escola d’Educació Especial, el Centre Ocupacional i el Centre Especial de Treball. n

Més informació: Fundació Els Joncs 972 171 966 - www.elsjoncs.org

ENTITATS [Jubilus

LA REPRESA AMB CAUTELA

OFICINA MUNICIPAL D’ATENCIÓ A LA GENT GRAN I FAMÍLIES Jubilus

es de caràcter essencialment sones connectades simultàniament i lúdic i formatiu es varen no perdre qualitat d'imatge i de so, haver de suspendre seguint ens va obligar a desdoblar els grups les recomanacions de les atès que la resposta va ser molt posiautoritats sanitàries i les mesuA data d’avui l’oferta de serveis i res del govern. Pel que fa la activitats de l’oficina segueix adapresta, de naturalesa més assistant-se als requeriments normatius tencial i preventiva, hem estat i que les autoritats sanitàries i el continuem fent un treball minugovern dicten per fer front a la ciós i en detall per trobar de situació de pandèmia. De fet, des quina manera, respectant semde l’inici de la crisi ara fa un any, tot pre les mesures de seguretat, es i les dificultats, l’oficina no s’ha poden continuar oferint. aturat procurant no deixar desatès Ha estat un any dificultós a ningú. El que s’està fent és adapper a tothom i l’oficina no n’ha tar-les a una nova realitat que no quedat exempta. permet la presencialitat del 100% Durant el primer trimestre de les activitats. de l’any 20, l’equip encarregat de la gestió de l’Oficina hem procurat buscar noves maneres de fer tiva. Aquestes primeres xerrades, els per evitar haver de suspendre l’aten- dies 24 i 26 de novembre, van ser ció a les persones que habitualment conduïdes pel Sr. Manel Manich (cap atenem. I com ho hem fet? Habilitant de l'Oficina de Relacions amb la una Aula Virtual, transformant i adap- Comunitat de Girona dels Mossos tant tot el material didàctic en el cas d'Esquadra) i vam tractar consells de dels tallers per poder-se seguir en seguretat per realitzar les compres per línia, fent videoconferències, incre- internet i els mitjans de pagament. La proximitat de les Festes de mentant el número de trucades individuals o bé buscant, amb l’ajuda de Nadal a l'Oficina acostumen a ser sinòfamiliars, maneres de fer arribar els nim de participació a la Marató de TV3 materials als participants no alfabe- i a la Celebració de la Cloenda de l'any. titzats digitalment i/o amb dificultats El dimarts 15 de desembre vàrem organitzar una xerrada divulgativa relacioper a poder-se connectar. La ràdio també ha estat un recurs nada amb la Marató de TV3 d'enguany, que hem explorat. Hem obert un la COVID-19, que va ser conduïda per la espai setmanal en format de “Càpsu- infermera Alysson Goussen, de l’ABS les per al manteniment de la memò- de Figueres. Una darrera connexió va ser fesria” i cada setmana els oients de ràdio Sarrià poden seguir des de casa tiva perquè tot i haver estat un any malauradament ple de dificultats, exercicis que preparem l’equip. vàrem voler fer un tancament amb un acte de cloenda i celebrar el Nadal XERRADES EN LÍNIA per retrobar-nos virtualment. Un dels reptes més importants durant aquesta situació ha estat EL SERVEI RESPIR I LES ATENCIONS organitzar les xerrades mensuals a PSICOLÒGIQUES través de l'Aula Virtual. La primera del curs 2020-2021 va arribar el mes de Són serveis dels quals hem estat novembre. L’experiència d’aquesta especialment pendents de la necesprimera, per valorar el nombre de per- sitat de no suspendre. El Servei Res-

pir és essencial i atén persones grans amb necessitats específiques tres dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres als matins). Durant aquest temps hem passat per diferents formats per a poder cobrir el servei respectant les indicacions del PROCICAT. L’ACTIVITAT FÍSICA El grups que actualment segueixen els nostres cursos de gimnàstica de manteniment i rehabilitadora/gimnàstica dolça, a data actual estan fent la represa d’acord amb les restriccions i durant el confinament hem procurat que seguissin les recomanacions que els fèiem arribar per mantenir hàbits saludables des de casa. PREVISIONS De cares al 2021, veient la gran acollida que segueixen totes les activitats, continuarem oferint i programant xerrades d'interès per a les persones usuàries de l'Oficina, així com seguirem pendents de les modificacions del Procicat per tornar amb el desig de retornar a la presencialitat de totes les activitats quan sigui permès. Agraïm a cadascun dels participants i a les seves famílies que amb nosaltres estan fent possible el funcionament de les activitats en un escenari gens fàcil, sobretot, i no se’n parla prou, a tota la gent gran que, molts per primer cop, s’han connectat per a poder seguir alguna de les activitats de l’oficina. El personal tècnic de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies actualment està format per psicòlegs, psicogerontòlegs, educadores socials, fisioterapeutes, graduats en ciències de l’activitat física i l’esport i auxiliars de geriatria de l’equip de Jubilus Gerontologia. n

pds_11

ENTITATS [Esplai PL

Participants de l'Esplai jugant a les colònies

ACTIVITATS DE NADAL A L’ESPLAI PL Monitors i monitores de l’Esplai PL

A l'esplai PL no hem parat quiets durant aquest primer trimestre! Vàrem començar fent les sessions presencials, i ens divertíem molt jugant pel poble.

ristament, les mesures de seguretat no ens deixaven quedar per fer esplai, però això no va ens va parar. La majoria de sessions les hem fet telemàticament, i la resposta dels infants ha estat molt positiva. Hem jugat a molts jocs i hem fet tallers d'allò més divertits. Abans de les vacances de Nadal vàrem repartir a

12_pds

tots els participants la nova cantimplora de l'esplai, i va ser un dia molt especial per a tots i totes! Tenim moltes ganes de tornar a la presencialitat, però l'energia de l'esplai no s'esgota mai! I aquest any, que era més necessari que mai, vam marxar 3 dies de colònies a Sant Martí de Llémena. Vam poder fer un munt d’activitats diverses, jocs de nit i fer una excursió fins a la casa que ens estimem més, la de Granollers de Rocacorba. Tot això sempre tenint present la realitat en què vivim i aprenent cada dia a conviure amb la mascareta, el gel hidroalcohòlic i la distància.

Tant els i les participants com els monitors i les monitores guardarem el record d’haver gaudit d’aquestes colònies tan especials després de viure l’any 2020 amb tants canvis. Durant tot aquest temps hem trobat la manera de reinventar-nos i setmana rere setmana poder oferir activitats als infants. Volíem aprofitar aquest espai per recalcar la importància del lleure sobretot en la situació excepcional que estem vivint actualment. Perquè a l’esplai els protagonistes són tots els infants i joves i és un espai on es relacionen amb altres participants per jugar, gaudir i sobretot aprendre. n

ENTITATS [Esplai PL

Participants de l'esplai jugant pel poble

Excursió durant les Colònies de Nadal

Taller d'una sessió esplai en línia Fotos: Esplai PL

pds_13

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

Cantada a la placeta de la Font, desembre 2020.

PER NADAL... NADALES Lurdes Casanova

Des de fa una colla d'anys, "Cantaires de Sarrià" organitza pels volts de Nadal un concert amb la participació de tres corals. Es representa al teatre del centre d'arts escèniques de Sarrià de dalt, i en acabar, convidem els components de les corals i els acompanyants de tots els participants a un berenar preparat pels cantaires del nostre poble.

14_pds

quest esdeveniment mobilitza tots els integrants de la nostra coral, ja que cal gestionar un munt de coses, assegurar que el teatre estarà en condicions i contactar amb corals que tinguin disposició en la data concertada. Els repertoris s'han de consensuar, per evitar repetir-los. S'han de decidir un o més cants comuns amb temps suficient perquè cada coral els pugui preparar i durant els mesos anteriors cal planificar bé el repertori; tots volem causar una molt bona sensació!! La preparació del berenar fa molt especial també la trobada. Tothom fa especialitats molt atractives que desapareixen en un moment quan les posem davant dels comensals. És moment de distensió, després de les actuacions, ideal per parlar amb els membres de les altres corals i fer una mica de coneixença. Aquest Nadal, però, no hi ha hagut res de tot això. Amb la pandè-

mia, hem hagut d'estar-nos a casa durant moltes setmanes. Les activitats de cant, igualment com tantes d'altres, han estat anul·lades. Estàvem contents d'haver pogut fer les activitats del setembre, en modalitat reduïda i igualment encoratjadores, però ja vèiem a venir que no podríem fer el mateix per les festes nadalenques. Però com que no ens resignàvem a passar un Nadal sense cantar, vam decidir, juntament amb el regidor de cultura, quines activitats podíem fer per animar una mica el poble amb l'esperit nadalenc. Les premisses eren que només es podia fer a l'aire lliure i sense aforament determinat (el públic hauria d'estar dret i mantenint les distàncies de seguretat). Els assajos també s'havien de fer a l'exterior, de manera que vam haver de preparar les cançons individualment, a casa, a través del whatsapp, aprofitar algun repertori que ja coneixíem i posar-les en comú

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

Encesa dels llums de Nadal a la plaça emília Xargay

també a fora, amb la fred del desembre. I per descomptat, tothom amb mascareta! Vam trobar quatre moments per fer una cantada nadalenca que van resultar ideals: l'encesa dels llums de Nadal, un dia de mercat municipal, la cua d'espera per entrar a l'espectacle infantil de "El Pot Petit" i el concert familiar que normalment fem a la biblioteca, però que com mana el reglament de la pandèmia, vam fer a fora. El dia 9 de desembre es va fer la representació de l'inici de les festes nadalenques amb l'encesa dels llums i una xocolatada "take away", és a dir, "agafa el got de xocolata i enretira't una mica per guardar les distàncies de seguretat". La plaça Emília Xargay, o plaça del Toro, va ser l'escenari ideal per cantar nadales. Amb el flamant arbre de nadal il·luminat i la flaire de la xocolata que repartien just davant, vam iniciar la temporada nadalenca. La fred

no ens va espantar, només va ajudar a fer que l'acte fos un xic més rabent. La segona actuació va ser el dimecres, 16 de desembre, a la placeta de la Font, enmig del tràfec del mercat. Els visitants s'aturaven en petits grups per escoltar les cançons. Els firaires també ho van gaudir, tot i que algun reivindiqués que a més de cantar, també s'havia de comprar! L'horari a mig matí va permetre que el fred no fos tan viu i que el sol escalfés els ànims. I el diumenge següent, dia 20, a l'entrada del parc de la cooperativa, on es feia l'espectacle infantil, vam tornar a cantar, mentre petits i grans, amb paciència, esperaven el seu torn per entrar, que era lent degut a les mesures contra la COVID: prendre la temperatura a cada persona del públic, neteja de mans amb el gel hidroalcohòlic, comprovar les dades personals, distribuir les persones segons les "bombolles"... Amb la

banda sonora de les nadales va ser una espera molt entretinguda! I finalment, el concert familiar a la biblioteca (a fora, és clar). Vam representar el programa "Un Nadal molt animal", on vam interpretar nadales que feien referència a diferents animals. Tot i no haver-hi molta concurrència, el públic (sobretot les nenes i nens més petits) va participar amb molt d'entusiasme, i ens ho van fer passar d'allò més bé. En definitiva: tot i les restriccions, hem pogut gaudir de la modalitat "Nadales al carrer", que ens ha estimulat i ha contribuït a mantenir una mica encesa la flama de la nostra entitat. Tenim moltes ganes de recuperar els concerts participatius amb altres corals, però amb l'experiència d'aquest any, no descartem poder-ho fer seguir tot, el concert al teatre i l'animació als carrers del nostre municipi. Ah!, i moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar. n

pds_15

cultura B I B L I O T E C A E M I L Í A X A R G AY

Anna Sala

Club de lectura de narrativa d’adults a l’aire lliure

La pandèmia de Covid 19 ha obligat la biblioteca, igual com la resta d’equipaments culturals, a buscar noves maneres per poder realitzar activitats culturals i de promoció a la lectura. Trobada del club de lectura amb l’escriptor Josep Navarro Santaeulàlia per parlar del seu darrer llibre “La Sorra vermella”

urant els mesos de setembre i octubre la biblioteca E. Xargay va iniciar novament la temporada de clubs de lectura seguint les normes dictades i proposades pel PROCICAT en matèria de biblioteques. Tot i que el PROCICAT permetia, en aquell moment, realitzar activitats a l’interior de les biblioteques mantenint les premisses bàsiques de distància, gel i mascareta i amb un aforament limitat al 50%, la biblioteca va fer una aposta decidida pels espais exteriors per dur a terme les nostres activitats. I així va ser com vam traslladar les hores dels contes, els tallers familiars dels dissabtes al matí i com no els clubs de lectura per adults a l’exterior aprofitant els

16_pds

espais de gespa que hi ha al voltant de la plaça Catalunya i del carrer St. Jordi. El temps i les hores de sol ens acompanyaven i no ho vam voler desaprofitar. I aquí a l’aire lliure va ser on vam poder gaudir de la companyia en el nostre club de lectura d’adults de l’escriptor banyolí J.N. Santaeulàlia, que ens va acompanyar per comentar el seu llibre Sorra vermella que havíem llegit prèviament tots els membres del club. Va ser una trobada molt amena, participativa i profitosa en què tots els assistents a la trobada van poder parlar distesament amb aquest escriptor que tenim tan a prop de casa. A més de comentar amb ell aquest obra, però, també vam poder

parlar del seu present i del seu futur en el món de la literatura. Josep Navarro Santaeulàlia, que prové del món de l’educació, va ser professor de literatura i llengua catalana a l’Institut Pere Alsius i Torrent de Banyoles durant bona part de la seva vida professional. Va començar en el món de la literatura amb un llibre de poemes, Memòria de la carn (1987), i ha escrit més d’una quinzena d’obres on compagina la novel·la amb la poesia i l’assaig. Algunes de molt aclamades i premiades per la crítica com Bulbs (premi crítica Serra d’Or 2000) o les Banderes dels altres, que va ser preseleccionada per Òmnium per participar en el premi de Millor novel·la de l’any 2019.

CULTURA Biblioteca

Club de lectura a l’exterior de la Biblioteca

Sorra vermella, la novel·la que vam llegir al nostre club de lectura i que vam comentar amb el seu autor, ens explica la història de dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, que tornen clandestinament a Barcelona des de França poc després d’acabarse la guerra per buscar-hi la filla petita de Pedro, la Núria. La seva història i la seva interacció amb la història d’altres personatges són les que trobarem en aquesta novel·la tan emotiva com inoblidable. El nostre club de lectura de narrativa es reuneix l’últim dimecres de mes a les 18.30h. Qualsevol persona que estigui interessada en participar-hi només ha de posar-se en contacte amb la biblioteca i li donarem tota la informació per tal que s’hi pugui inscriure. Actualment i seguint sempre les

L’hora del conte. Fotos: Biblioteca Municipal Emilia Xargay

normes i recomanacions del PROCICAT, els nostres clubs de lectura per adults han passat a la modalitat virtual, ja que les biblioteques públiques no poden realitzar activitats culturals i de promoció de la lectura de manera presencial. Esperem que la pandèmia millori i que les noves mesures ens perme-

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

tin poder tornar a gaudir d’aquests espais exteriors que hem redescobert a la biblioteca. Tenim ganes de poder tornar a trobar-nos tots i totes presencialment per poder comentar les obres que anem llegint amb companyia d’escriptors i especialistes que sovint ens ajuden a entendre i a interpretar les nostres lectures. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_17

CULTURA L A C O O P E R AT I VA

Presen Serrano. Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

EXPOSICIÓ

“Experiències Col·lectives - Volum I”

Del 10 d’octubre al 10 de novembre de 2020, la sala Dolors Xabé va acollir l’exposició “Experiències col·lectives – volum I” en què es presentaven les obres dels artistes locals: Edgar Massegú, Edra Galzeran, Sara Bravo, Gerard Soler i Jaume Busquet.

18_pds

ls darrers anys s’ha generat una revifada de les pràctiques artístiques col·lectives. Un interès que, com ja es va veure a principis del segle XX i a les dècades dels 60 i dels 70, sovint visualitza contextos de crisi o canvis socioculturals. En aquestes situacions, els artistes cerquen la col·laboració com a estratègia per donar a conèixer les seves obres, així com per compartir recursos o sortir reforçats davant d’una adversitat que pot tenir diferents cares. “Experiències col·lectives” es gesta en un context de canvi, de reformulació de la nostra realitat. Sorgeix de la necessitat d’oferir les obres dels artistes que són part del

poble, que viuen entre el riu i la carena, però que treballen de manera individual, amb un discurs propi i genuí, ignorant l’existència dels altres. Ras i curt: autèntic. La iniciativa de congregar els artistes de Sarrià de Ter va sorgir arran de la iniciativa de potenciar l’art sarrianenc i, alhora, oferir un espai físic que materialitzés i convidés a visitar les seves obres. Malauradament, els artistes no tenen gaires oportunitats per exposar en sales, galeries, entre altres. El seu espai expositiu més habitual és el virtual; plataformes com Instagram, Facebook o les seves webs. Aquestes plataformes ajuden a fer difusió extensa de les seves creacions, però

CULTURA Ajuntament

també necessiten que les seves produccions es puguin visitar en espais presencials. L’exposició va aconseguir aplegar per primera vegada les obres dels artistes sarrianencs citats. Tot plegat, amb la intenció d’esdevenir la llavor d’un diàleg que afavoreixi la creació de propers projectes col·lectius. Les obres es poden visitar virtualment a la web de Sarrià de Ter, www.sarriadeter.cat. La sala Dolors Xabé s’ha sumat a la iniciativa d’oferir al públic les exposicions en format virtual. Afortunadament, aquest format ha fet que les exposicions arribin a un nombre més elevat de visitants donada la situació de pandèmia i alhora que traspassi la comarca i província. n

Imatges de l’exposició a la sala Dolors Xabé. Fotos. Àrea de Cultura de l’Ajuntament

pds_19

CULTURA

LLIBRES

“No et tallis, demana la paraula” Toni Ruscalleda Nadal L’assessor lingüístic de la revista Parlem de Sarrià, Toni Ruscalleda Nadal, ha publicat un llibre sobre comunicació oral: No et tallis, demana la paraula, Girona: Deliris Varis, 2020.

lgú pot pensar que aquest llibre engruixirà la llista de centenars de títols sobre parlar en públic. Hi ha, però, dues raons que, modestament, avalen la seva aparició. La primera, l’oferta en català sobre comunicació oral és mínima. I la segona, l’escola ha entès que és urgent ensenyar a escoltar i a parlar i no només a llegir i a escriure. I per això cal que tot el professorat, no només el de llengua i literatura, disposi de com més recursos millor per engrescar els seus alumnes a parlar i que aquests ho puguin fer en les millors condicions. El fil conductor del llibre són les quatre parts bàsiques del discurs:

20_pds

Actituds de la persona que parla: confiança, seguretat i convicció Els oients: què haurem de fer per connectar-hi? El missatge: clar, ordenat, interessant, resumit i convincent La situació: en quines condicions parlarem? Amb més de 50 activitats guiades, en Toni Ruscalleda ens proposa de posar les cartes sobre la taula per descobrir com afrontem les nostres accions comunicatives, quins recursos personals utilitzem i què n’obtenim, perquè el que n’obtenim té molt a veure amb el que transmetem. I també haurem de descobrir si hi ha alguna creença que no ens

ajuda a l’hora de parlar en públic, si les emocions que sentim ens ho posen difícil o si la nostra manera de parlar és poc convincent. Però també descobrirem algun punt fort que caldrà aprofitar i potenciar. Hem de ser responsables del que pensem, de com ens sentim i de com actuem. Perquè tal com diu l’autor, qualsevol millora en la nostra manera de comunicar-nos comportarà una gran satisfacció, un augment de l’autoestima i unes relacions personals més relaxades. n

CULTURA Altaveu

A l t a v e u

Presentació de la revista 106

Jordi Duch

Parlem de Sarrià és la revista del poble, dona veu a totes les entitats socials, culturals i esportives, als partits polítics, escoles i totes aquelles persones que viuen i comparteixen activitats de tot tipus, amb l’anhel d’un poble cohesionat que avança, posant la cultura en l’eix d’una societat viva amb les seves opinions i actuacions. Josep Rodríguez, Jordi Duch, Josep Brugada i Assumpció Vila.

n aquesta línia vam iniciar el passat mes d’ octubre, amb el número 106, un cicle de presentacions de la revista, un altaveu per comentar alguns dels seus temes centrals i les seves col·laboracions. La primera es va dur a terme a la biblioteca amb aquests temes: La figura de Cristòfol Colom. Josep Brugada va defensar els seus orígens com a genovès tal com refereixen historiadors i diverses publicacions, en contraposició als que manifesten que fou un personatge català. El debat va ser viu i sotmès a l’ opinió dels presents, un dels quals, Josep M. Rodríguez, va aportar algunes idees en defensa dels seus orígens catalans. El segon tema, presentat per Jordi Duch, fou la vida i orígens d’un personatge sarrianenc polifacètic: Mossèn Josep Casassa Tassis, que va ser assassinat a la Guerra Civil l’any 1936 quan estava iniciant la seva maduresa creativa i tenia només 33 anys. Fou un folklorista, amant de

les tradicions i al servei de la cultura popular. Va recollir un bon nombre de llegendes, cançons i dites populars; interessat per tot, artista, poeta, pintor, creador, amant de la recerca i de vocació cristiana, encarnava la sensibilitat pròpia del Noucentisme. Una persona que ha de formar part d’una manera rellevant de la memòria col·lectiva del nostre poble. Ens va aplegar també, la presentació d’un llibre, recull de poemes, “Personals i transferibles”, de Josep Rodríguez, dividit en quatre apartats: Moments, tu, temps i gent. Paraules ben escrites que són una mirada al món, amb ironia reflexiva, vivències, records...Vam poder gaudir de la lectura d’algun dels seus poemes i les explicacions en la veu del mateix autor.

Després de la presentació del seu llibre, va mostrar un recull fet per ell mateix, de l’obra de Mossèn Casassa, del qual n’és familiar, fet que va donar peu a continuar parlant del personatge, amb alguna anècdota relacionada amb el nostre entorn.

pds_21

CULTURA Altaveu

L’acte va acabar amb la lectura d’un poema dedicat a la festa major de Sarrià, que transcrivim amb l’ortografia actualitzada:

Que Déu ens doni bon dia i bona festa Bon dia i bona festa regalada tindràs, amic, si a casa et saps quedar: la taula és tota blanca i ben parada... el pa i el vi no hi faltarà. I a més d’això, amic, la bona cara. Si et plau ésser company, ja pots entrar: no fem com març traïdor, la gara-gara i després no es recorda de pagar. La gent d’eix poble té la parla clara i tal com es mostra a tot germà, -si un dia aneu pel món i obreu com ara coneixeran que sou de Sarrià. I com que m’oferiu amb alegria, la casa i les ballades i el carrer, i acompanyar-me a ofici cada dia, amic, no puc negar-ho. Em quedaré! Josep Casassa, 1928

Després de l’exposició de Josep Brugada va seguir un intens debat sobre la catalanitat de Cristòfol Colom. Foto AVS

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 22_pds

CULTURA

FITA A SARRIÀ DE DALT, EL PETIT PARADÍS ON TOT VA COMENÇAR... Mònica Aymerich

En Fita i l’Àngela no haurien marxat mai de Sarrià de Dalt si no hagués estat per la construcció de l’autopista AP-7.

n Domènec Fita i l’Àngela Rodeja van viure a Sarrià de Dalt, a Can Nadal, poc més de 13 anys. En Fita hi va entrar el 18 de juliol (ell en feia broma) de 1956, tot just en sortir de la clínica i els van fer fora, ja casats amb l’Àngela, l’agost de 1969, una etapa en la qual l’artista va formar part de l’Opus Dei, de la qual en va sortir al cap d’uns anys. L’artista va néixer el 1927 a Girona, i va viure la seva infantesa a la Casa d’Assistència i Ensenyament, l’actual Casa de Cultura de Girona, on va iniciar els estudis dins el sistema Montessori i va rebre la visita del President Macià. El sentiment independentista i republicà l’han acompanyat tota la vida i, en la mort, en Fita va decidir que volia entrar a l’església amb un taüt de fusta senzilla tapat amb una estelada. I així va ser.

Domènec Fita i Àngela Rodeja, a la terrassa de can Nadal. Fotos cedides per Àngela Rodeja.

pds_23

CULTURA [Fita a Sarrià de Dalt

sempre un estil de vida. L’Àngela ens ho explica amb diferents anècdotes de la seva vida, com quan Fita va proposar l’artista Isidre Vicens (que havia estat a la presó per republicà) com a mestre d’art a l’escola Belllloc, en plena postguerra, l’any 1959. “Fita era lliure d’aquestes coses” – diu l’Àngela. També recordem els nus que dibuixàvem a l’Estudi d’Art. Hi dibuixàvem i pintàvem nus tant masculins com femenins, i alguna vegada hi va haver qui no ho trobava correcte, que se sentia incòmode pintant persones nues del sexe contrari.

Pere Boada, Maria Boada, Àngela Badia, Mercè Badia i Domènec Fita, a la terrassa. Foto cedida per Àngels Boada Badia.

Amb només 12 anys comença a seguir el mestratge artístic de Joan Carrera a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona, l’actual Escola Municipal d’Art de Girona, al Centre Cultural La Mercè. I ja posteriorment estudia a l’Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot i l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva trajectòria artística és un clam a la llibertat. Balla entre aquesta necessitat de trencar l’academicisme, el gaudi en les seves creacions, l’experimentació, la descoberta, les ganes de canviar les coses a través de l’art, la mirada. Ha estat mereixedor de diverses beques i premis reconeguts, i l’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ha realitzat més de 400 exposicions col·lectives, més de 100 individuals (no va ser fins al 1966 que va tenir la necessitat de fer exposicions individuals), 380 obres per encàrrec, 12.000 obres inventariades, uns 40.000 dibuixos i un llarg etcètera d’esbossos i blocs que sempre l’acompanyaven. Al llarg de tota la seva carrera,

24_pds

1 Domènec Fita. Escrits.

Fita crea moviments artístics i de formació que responen a una creença que l’art és transversal per a la millora i transformació de les societats. El 1948, en plena postguerra, juntament amb altres artistes, creen el grup Flamma, un grup que es dedicava a millorar i arreglar les esglésies cremades o devastades per la guerra civil, i és justament treballant amb el grup Flamma, a l’església Betlem de Barcelona, que va tenir l’accident que el va deixar amb una discapacitat física a les cames. Fita també va iniciar els estudis d’art a l’Escolla Bell-lloc de Girona, on hi va ser mestre tota una promoció, i de la Universitat de Girona. Si volem resumir, malgrat el perill que això comporta, d’alguna manera la voluntat artística d’en Fita, aquesta seria amb l’expressió de “llibertat”, que creia que havia de ser l’aspiració de tot artista. Altrament, –deia– aquest queda reduït. Els qui hem tingut la sort de conèixer-lo, escoltar-lo i rebre els seus mestratges, podem afirmar que aquest anhel de llibertat ha estat

L’ETAPA VITAL I ARTÍSTICA A SARRIÀ DE DALT En Fita deia que la vida en aquella casa va estar sempre lligada a les constants visites dels amics, unes vegades els de Barcelona, individualment –Mayné, Montcada, etc–, o en grups, com el Mn. Camprubí o els de l’escola de Belles Arts. També el visitaven sovint els amics de Girona, l’Enric Homet, l’Antoni Varès, en Torres Monsó... o l’artista olotí Leonci Quera. “La veritat és que –deia Domènec Fita– la casa de Sarrià de Dalt fou una experiència rica i plena i també integrada amb la gent d’allà. Hi venia mainada i tot... Recordo que hi vam organitzar i portar a terme un campionat d’escacs...”.1 Conversant amb l’Àngela, ella en recorda moltes vivències i moltes persones, amb la tendresa que li provoca l’estrena d’una nova vida, la vida de parella amb la persona que ha estimat i acompanyat en la sort i la dissort durant més de 62 anys. Es diu aviat. La casa de Sarrià de Dalt va ser la seva primera casa en solitari i el primer taller propi de l’artista, que fins llavors sempre havia compartit amb altres artistes i estudiants. Sarrià de Dalt és, per a ells, el petit paradís on tot va començar.

CULTURA [Fita a Sarrià de Dalt

En aquella època (1964), Fita formava part del Grup Girona, juntament amb Francesc Fulcarà, Paco Torres Monsó, Eduard Vila Fàbrega i l’artista sarrianenca Emília Xargay. L’Àngela ens explica que no n’haurien marxat mai, si no hagués estat per la construcció de l’autopista AP-7, una altra de les pèrdues que aquesta infraestructura ha causat al nostre municipi. “Tot era molt a prop i la gent era molt amable”, -em diu entre moltes altres anècdotes que van viure al nostre poble. Un dels artistes que més va freqüentar la casa dels Fita de Can Nadal va ser en Narcís Comadira, que hi anava els dijous a aprendre i a treballar plegats, i amb qui en Fita va forjar una gran amistat. Va ser en Manel Nadal qui hi va portar el jove Comadira, amb només 15 anys. “En Fita em va ensenyar l’ofici, –ell tenia molt interès i molt respecte pels oficis–, em va ensenyar ‘la cuina dels colors’, i m’ensenyava a mirar, a veure les línies i els volums. A discernir els tons i els valors (...). Al taller d’en Fita tot era diferent. Llibertat absoluta.”2 L’Àngela m’explica que era una casa propietat dels Torras, que els uns vivien a la part de dalt i els altres a la part de baix, i que molt a prop, a Can Maset, hi vivien en Tomàs Lladó i la Carmeta Boada. Que a la part de baix de Can Nadal, a les quadres, hi van instal·lar la primera cooperativa, l’Amistat, de la Torras, regentada per en Rafel i l’Assumpció Grimal, de qui també es recorda molt bé. “Vam fer una barana de ferro als llocs on calia caminar bastant, perquè en Fita anava amb bastons: per baixar unes escales, per anar al taller, al menjador i la cuina... Allà va ser el meu inici de començar a estar casada. Va ser una època molt maca. Hi havia el mossèn Isidre Molar, el perruquer, en Sala, i gent que venia a jugar escacs amb en Fita. Com que

2 Fita 90. Narcís Comadira. 3 Fita 90. Narcís Comadira.

Festa familiar.

ell sempre organitzava coses va organitzar un concurs d’escacs i tot! No me’n recordo qui va guanyar o deixar de guanyar, però allà hi vam estar molt bé”. En Narcís Comadira ens descriu la casa amb les seves paraules, amb aquest parlar proper i discret: “La casa era senzilla, de fet, unes dependències d’una casa de pagès arreglades amb una simplicitat gairebé monàstica per l’arquitecte Joaquim Masramon. Una sola planta que donava a un terrat gran amb paviment de rajola i un muret baix on podies seure. Un afegit a la casa, que sortia cap a la terrassa, formava un racó, amb un banc d’obra construït per l’arquitecte i, sobre aquest banc, hi havia un àngel de ferro forjat clavat a la paret. El rovell del ferro destacava sobre la calç. Aquell àngel encara era més espectral que aquells de la pintura que havia vist i encara era més buit que aquell d’aquella escultura de guix. Era una sola línia, com un dibuix gegant a la ploma fet sobre la paret emblanquinada. Sobre el muret de la terrassa i

a terra, hi havia dos testos amb geranis i cactus. I alguna escultura. Al costat de la casa, un camp amb herba mig seca hostatjava el forn de ceràmica. L’interior, com he dit, era conventual. Murs gruixuts, finestres petites, paviment de mosaic hidràulic en dos tons de terra cuita. Un temps més tard vaig veure que Masramon havia fet servir un paviment dissenyat per Rafael Masó. El taller donava a la terrassa. Al costat del taller hi havia el menjador. També donava a la terrassa. Era petit, ocupat per una taula i unes cadires, tot de fusta clara, els culs i els respatllers de les cadires, de fibra vegetal teixida”. “La nova casa, feta per en Masramon s’assemblava a la de Sarrià de Dalt, però li faltava aquell caràcter de les coses velles”.3 Quan els van dir que havien de marxar, els van donar només dos mesos de temps. “Primer vam mirar si ens podíem fer una casa per l’entorn de Sarià de Dalt, però no va ser possible per diverses raons: hi havia propietats en tota la zona que no eren de la fàbrica Torras i nosaltres

pds_25

CULTURA [Fita a Sarrià de Dalt

Trobada amb vells amics a Can Nadal: Garcia, Tamen, T. Roca, R. Bertran, Lleó, M. Escaiola, Montcada, Mn. Camprubí, Garrut, Mamano i Carrera. (1957)

Sento parlar l’Àngela i sembla que sento parlar la meva àvia: el Dr. Riera, el Mn. Isidre Molar, en Sala, en Paulí, l’Higini i en Joan Torras... També em parla de les missioneres seglars, que es trobaven a la part de dalt de l’edifici que ara és el col·legi Els Joncs. M’explica que elles també van anar a parar a Montjuïc. Artísticament, l’època de Sarrià de Dalt també va ser un moment molt important perquè en aquesta casa, entre moltes altres obres, en Fita hi va fer el Crist Jacent de la Catedral de Girona, que va ser una obra sublim, considerada l’escultura del s. XX més notòria de la Catedral de Girona. Va ser, potser, l’obra que el va donar a conèixer. A Sarrià de Dalt hi va fer els esbossos, les maquetes, les proves i també l’escultura final amb fang a mida natural, que després seria passada a alabastre. A Can Nadal de Sarrià de Dalt també hi va fer les maquetes de les imatges que havien d’omplir les fornícules buides de la façana de la Catedral de Girona, de 2,5 metres, que representaven Sant Narcís i Sant Joan. EL FORN DE CERÀMICA

L’espai de can Nadal on vivien els Fita

necessitàvem una casa una mica diferent –per la situació física d’en Fita i també per la seva activitat artística–“. “Aquella casa ens l’estimàvem molt. L’anàvem arreglant nosaltres. Just quan ja la teníem arreglada i n’estàvem molt contents: hi estàvem molt bé i hi fèiem moltes tertúlies, vam haver de marxar.” –diu l’Àngela. “La casa era molt maca i els propietaris eren unes bellíssimes persones. I a sota la casa hi van fer cooperativa, al principi. Els Torras eren a

dalt i venien a baix amb nosaltres. A vegades també venien filles que eren jovenetes i també baixaven a casa, perquè en Fita les dibuixava o les feia pintar. Va ser molt maco perquè eren els inicis de tot.” Quan van anar a Montjuïc, ajudats per l’arquitecte Masramon i en Nando Vilallonga, no hi havia res, ni aigua, ni llum, ni tan sols carreteres, eren camins de muntanya. “Des d’aquí vèiem el campanar de la Catedral, no hi havia ni un sol arbre, ni un. Vèiem el riu de baix, la carretera, l’N-II.”

4 Domènech Fita. L’home de l’art integrat. Joan Domènech I Moner.

26_pds

Quan en Fita va sortir de la clínica, després de l’accident, va interessarse per la ceràmica i es va associar amb Oriol Olivé i Enric Cusí de la Torras (l’Àngela es recorda perfectament d’en Paulí i l’Higini Torras i dels seus fills), i van constituir l’empresa Delta, i després Ter. Inicialment van instal·lar un forn a Can Nadal, i després a un altre local del nostre municipi del qual no en sé la localització exacta. Més tard s’hi va incorporar l’Arcadi Pla com a soci capitalista i van canviar de local, però al cap d’un temps es van adonar que no era un bon negoci i ho van deixar estar. Just quan ho havien desfet tot, va aparèixer Jesús Vilallonga amb un encàrrec força espe-

CULTURA [Fita a Sarrià de Dalt

El forn de ceràmica al taller d'en Fita, a Can Nadal.

cial: havien de portar a la pràctica un cendrer dissenyat per Salvador Dalí, una feina per Air India. Davant del tipus d’encàrrec i de la insistència de Jesús Vilallonga, Fita va accedir i es va instal·lar un forn al seu estudi de Sarrià de Dalt, on hi va fer les peces. En Fita explicava divertit el dia de la presentació dels cendrers: amb elefants, indis renegant en català...4, tot un espectacle al Castell de Sant Ferran de Figueres, amb mitjans de comunicació d’arreu del món. El forn de ceràmica i el torn també eren motiu de moltes visites d’artistes i artesans professionals que es dedicaven a la ceràmica i venien al nostre poble a aprendre, treballar i coure les seves peces. Venia gent del nostre país i també gent d’altres països, com un senyor polonès a qui en Fita i l’Àngela van batejar amb el nom de Sr. Puig davant la impossibilitat de pronunciar el seu nom real. En Fita era un sarrianenc compromès amb el poble i els seus veïns.

Participava activament en les activitats de Sarrià de Dalt i de la seva festa. Un any en va ser el pregoner i va ser l’autor de la portada del programa de la festa major de l’any 1959. També va ser l’autor de la reforma de l’església de Sant Pau: la nau, l’altar, el vitrall i fins i tot la placeta petita de l’exterior i d’una creu d’esmalt que encara és utilitzada a la Parròquia.

Cooperativa La Amistat

Molts anys després, quan en Lluís Aymerich va ser tinent d’alcalde va demanar-li de fer una escultura i en va acceptar l’encàrrec sense rumiar-s’ho ni un segon. Allò el feia feliç. L’escultura Via Augusta es va inaugurar l’any 2013, a davant del pavelló municipal. “A Sarrià de Dalt, –diu l’Àngela– hi vam ser molt feliços. La casa no era tan gran ni s’adaptava tan a les nos-

pds_27

CULTURA [Fita a Sarrià de Dalt

El Crist Jacent en alabastre, una obra concebuda en el taller de Sarrià de Dalt, es troba dins la Catedral de Girona.

tres necessitats com aquesta –ara som a casa seva a Montjuïc–, però va ser la nostra primera casa, sempre hi tindrem un record molt tendre, molt feliç, de Sarrià de Dalt”. Jo no havia nascut, en aquesta època, però a casa sempre he sentit parlar d’en Fita –no és estrany, doncs, que hi anés a aprendre– i de la seva època a Sarrià, i de la pèrdua que va suposar per al poble que n’hagués de marxar. Sentint parlar l’Àngela i en Narcís Comadira, i havent viscut les classes i tertúlies a l’Estudi d’Art Fita a Montjuïc, penso que els pares tenen molta raó: la saviesa, la passió, la llibertat i la mirada oberta de tots ells contribueixen, sens dubte, a una millora de l’entorn. En aquell moment van tenir molts amics que els van ajudar, gràcies als quals es van poder fer la casa de Montjuïc i els van acollir a casa seva quan els van fer fora amb només dos mesos de temps. Acabem la conversa amb l’Àngela Rodeja. Ens diu que han tingut una vida plena, també “plena de dificultats que s’han vençut”. Agraeix la vida viscuda i els aprenentatges al costat d’en Fita, amb qui s’han estimat durant 62 anys. Han estat una parella molt estimada. Els seus amics diuen sempre que l’Àngela va ser un puntal per en Fita, i que sempre han fet un molt bon

5 Fita 90. Narcís Comadira.

28_pds

equip. Ella reconeix que en Fita ha estat sempre una persona molt vital que ha cuidat les persones del seu entorn i que mai no ha rondinat, conscient que, després de l’accident, en Fita “ha viscut una vida de regal”. I és que en Fita no es va plànyer mai ni mai va deixar de proposar-se i portar a terme els seus objectius i fer allò que creia. Als alumnes que vam passar per l’estudi d’art ens va ensenyar a dibuixar, a pintar, a experimentar, emocionar-nos, i a mirar: els volums, les formes, els plens i els buits. D’ell recordo sempre moltes coses però sobretot una idea: per bonica que facis una obra, per moltes formes, tonalitats i volums que li donis mai superarà els valors estètics de la natura. En Comadira diu: “Era un home jove que, malgrat les dificultats mòbils, em va sorprendre per la seva alegria i la seva vitalitat. Tenia una energia profunda que el feia interessar-se per tot”.5 En Fita sempre ha reclamat estudis d’art a Girona, en aquesta

seva “dèria pedagògica” que diu en Narcís Comadira, conscient que hi ha molt de potencial al nostre entorn, i va treballar sempre perquè això fos una realitat. M’agrada recordar que, encara avui, Girona no té estudis públics reglats del món de l’art. En Fita feia dibuixos i retrats a tothom que passava per casa seva, o mentre sopàvem, xerràvem. No te n’adonaves i ja t’havia dibuixat. Amb llapis, carbonet, tinta xina o nogalina. Segur que els que l’heu conegut teniu algun d’aquests tresors a casa. Era així de generós, així de vital. Recordo una visita a casa seva, l’estiu del 2017. Li vaig preguntar: “Ai, Fita, vols dir que votarem?” “I tant que votarem! I serem independents.” Gràcies, Fita, pels teus mestratges, per la teva vitalitat, per les converses, pels dibuixos, per tanta passió i tantes ganes de viure i canviar les coses. Ens has deixat un present una mica més lliure. n

Programa de Festa Major de Sarrià de Dalt de 1959. Cedit per Lluís Aymerich.

espai 2.0 CULTURA [El “Pegaso” de la nostra vida

CONTINGUTS MULTIPLATAFORMA Roger Casero Gumbau, blocaire

Ni la televisió, ni la ràdio, ni els diaris són el que eren! I quan dic que no són el que eren no em refereixo només a fa cinquanta anys, tampoc són el que eren fa tot just cinc o deu anys! vui a la televisió es promouen programes de la pròpia cadena que no es poden veure a la televisió, a la ràdio anuncien retransmissions esportives que no trobarem al dial i als diaris en paper a vegades ens diuen que si volem més informació d'aquella entrevista que estem llegint consultem el seu web!

com la pròpia comunicació, ha esdevingut multicanal, com al seu dia ja va fer Ràdio Sarrià, quan va obrir el seu web, en format bloc, esdevenint un complement informatiu de tot el que passava a les ones. Aquest procés de multiplicar els canals ha fet guanyar protagonisme als continguts i a la seva capacitat d'adaptar-se a les diferents plataformes de comunicació. Avui, per exemple, és habitual que un mateix contingut el puguem consumir des de diferents canals alhora, fins i tot de forma simultània. Per exemple, la retransmissió d'un partit del Barça de futbol, en aquest cas la que fa el programa "La trans-

només cal comprovar-ho ficant la punta del nas a Instagram o Tik Tok... És evident que en aquesta transformació de mitjans i de llenguatge el factor generacional és clau, i els i les adolescents d'avui (i no tan adolescents) no consumeixen els continguts audiovisuals com ho fan, ja no els seus pares i mares, tampoc els i les joves d'una altra generació. Aquesta és una realitat que no escapa dels grans mitjans, i només cal veure la proliferació de programes i continguts multiplataforma. La televisió fora del televisor, la ràdio més enllà del transistor i el diari més enllà del paper és la nova normalitat comunicativa, i aquesta

És a dir, avui trobem continguts de les televisions, de les ràdios i dels diaris que podem veure, escoltar i llegir més enllà de la televisió, la ràdio i el diari. Són continguts produïts pel mitjà que consumim fora del propi mitjà. Per exemple, Televisió de Catalunya anuncia a la televisió programes que es transmeten per YouTube, RAC1 fa moltes retransmissions radiofòniques esportives només per Internet i, com he comentat abans, alguns diaris ofereixen més continguts per Internet que al propi diari en paper... Aquests darrers anys els mitjans,

missió d'en Torquemada" (la TdT) de Catalunya Ràdio, es pot escoltar a través d’Internet, de la retransmissió televisiva (via opcions d'àudio), de YouTube i, sí, fins i tot també a través de la ràdio! Aquesta realitat ha multiplicat la generació de continguts, i si fa quinze anys qualsevol persona amb un bloc podia tenir veu pròpia a Internet, avui qualsevol persona amb un telèfon mòbil pot fer i retransmetre en directe un programa televisiu, radiofònic o ambdues coses alhora! Aquesta nova realitat multicanal i multiplataforma també està transformant el llenguatge comunicatiu, i

realitat també pot ser una oportunitat per als mitjans de comunicació locals per a la difusió dels seus continguts perquè aquests ja no els trobem només a la televisió, a la ràdio i al diari, i sobretot perquè les noves generacions ja no els busca, ni buscarà a la televisió, a la ràdio i al diari, sinó a Internet i a les xarxes socials. No ens hauria d'estranyar, doncs, que en un futur proper Ràdio Sarrià també es pugui escoltar, i veure, per YouTube i que els continguts d'aquesta revista, Parlem de Sarrià, s'avancin a les històries d'Instagram! Al temps... n

pds_29

Quadern d’apunts Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Per un grapat de conills

a lectura del llibre El camp d’aviació de Celrà, d’Artemi Rossell Ferrer (Taller d’Història de Celrà, 1997), ens fa conèixer una anècdota històrica entre el surrealisme i la barbaritat militar. I confirma que, si durant la Guerra Civil l’exèrcit dit “nacional” va cometre barrabassades, l’exèrcit republicà també es portava l’oli. Som a la primavera de 1937. El control del camp està sota les ordres del capità Rodolfo Robles, que ja ha protagonitzat diferents topades amb representants de l’administració civil a Girona i a Celrà. Té la idea de crear una granja per assegurar la provisió de boca dels soldats del camp. A Sarrià de Ter exigeix de males maneres el lliurament de conills per ferlos criar. Cadascú mira per a ell: els de Sarrià van fent el ronsa i els amenaça dient que “el dia que l’aviació franquista ataqui la població, no sortirà de Celrà cap avió per ajudar-los”. I, en efecte, casualitat nefasta: a finals de juny del ‘37 l’Aviació Legionària Italiana bombardeja Sarrià amb el resultat conegut per tothom...n

50 anys de Corominas

am anar a veure l’exposició “Corominas, 50 anys d’art” a la Casa de Cultura de Girona. S’ho valia: era una mirada retrospectiva a mig segle de carrera artística de Quim

30_pds

Corominas, sarrianenc de naixença i molt vinculat al poble. La seva obra gràfica és present a col·leccions privades locals. Sense anar més lluny, ens ha honorat confeccionant portades per a aquesta revista. En ocasió dels 25 anys de l’Escola Montserrat, va ser l’autor d’un bonic cartell commemoratiu que es conserva amb satisfacció. Al moment d’acabar la nostra visita vam notar moviment, una activitat frenètica que semblava anunciar alguna novetat. Així fou: acabava d’arribar un quadre nou que convenia penjar

ipso-facto. Venia de ser recollit d’una col·lecció particular de Palol de Revardit i era imprescindible que estigués exposat, ni que fos de manera fugaç. L’endemà visitaria l’exposició Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya. El quadre d’última hora és una obra de 1968, a l’inici de la carrera pictòrica de Corominas. Porta per títol El centro, tal vegada l’obra més figurativa de la mostra: una vista urba-

na del bar Rosita, al carrer Major de Sarrià, el cafè dels avis del President.n

470 peles

i fa vint anys ens arriben a insinuar la potència de les xarxes socials, no ens ho hauríem cregut. Hores d’ara ja són del tot imprescindibles, tant per qui les fa servir amb finalitat seriosa (els que menys) com pels que hi som per pentinar el gat (els que més). A finals d’octubre, per Twitter, em va venir a les mans un document inèdit però de curiositat històrica sensacional per Sarrià de Ter. Es tracta de la factura de compra de dues porteries de balonmano, que de ben segur van ser les primeres utilitzades en els inicis d’aquest esport al poble. Era l’any 1955. Van costar 470 pessetes, les va construir l’artesà fuster Àngel Cañigueral, del carrer de José Antonio número 50 i les va encarregar (i pagar, se suposa) el Frente de Juventudes. Tot autèntic: hi ha la firma de l’industrial i una pòlissa de ral que hi dona validesa mercantil. Gràcies, @bmasarriadeter, per la vostra recerca històrica.n

Vaccinem-nos

es notícies favorables sobre la bondat de les vacunes contra el virus de la Covid-19 no ens haurien de fer perdre de vista la campanya anual de vacunació contra la grip, un clàssic de cada tardor. En aquesta edició del 2020 l’anècdota per al record serà que l’espai assignat per convocar els candidats a la punxada ha passat al Centre d’Arts Escèniques de Sarrià de Dalt. A falta de representacions teatrals, de Pastorets i d’actes culturals diversos, està bé que aquelles instal·lacions hagin servit per administrar dosis de vacunes. Esperem que quan estem en condicions de ser injectats tots de manera general, sigui també possible comptar-hi en benefici de l’agilitat i la rapidesa.n

S’

Per sucar el melindro

havia fet tanta propaganda d’una xocolatada take away a l’hora d’inaugurar l’encesa dels llums de Nadal que hi havia qui no les tenia totes. Com aniria això tan cosmopolita del take away? Al final vingué a ser una xocolatada com les altres, com les de tota la vida. Es va fer una breu presentació sense micròfons, es va encendre de manera sincronitzada amb un compte enrere la il·luminació de l’avet postís de la plaça Emília Xargay i els Cantaires de Sarrià van interpretar una selecció de nadales. El públic assistent feia cua, recollia la xocolata amb melindros i la degustava a peu de monument del toro. Com sempre.

Això sí: actuant els Cantaires ens vam estalviar d’escoltar la previsible cançó de Mariah Carey. Ja tindríem temps suficient de sentir-la durant les següents setmanes en centres comercials i per la ràdio. Això sí que semblava inevitable davant l’americanisme de la convocatòria!n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pds_31

L’ E N T R E V I S TA

ÀLEX JAIME FERNÁNDEZ “Per mi el ciclisme és una forma de vida. És constància, sobretot tenir ambició i cuidar-se.” Jordi Duch Despuig

El ciclisme ha anat guanyant importància amb el pas dels anys i cada dia té més adeptes a tot el món. És un esport que aporta una millora considerable a la salut i que al mateix temps millora la disciplina de qui el practica. Existeixen diferents tipus de ciclisme, en ruta, pista, de muntanya, ciclocròs,...

vui parlarem del ciclisme d’alt rendiment amb un jove esportista de Sarrià que ha arribat aquest any a professional. L’Alex va néixer el 29 de setembre de 1998, té 22 anys. L’any 2017 es va integrar a l’equip Lizarte procedent del Huesca la Magia, havent guanyat el campionat d’Espanya en ruta a Reinosa. Al llarg de quatre anys en formació al mateix equip va acaronar el triomf en diverses ocasions, 35 llocs entre els 10 primers, 9 fent podi i el passat més d’agost va guanyar el Campionat de Catalunya contrarellotge individual al circuit de Montmeló. El seu bon rendiment, el treball continuat i el seu perfil esportiu, l’han portat aquesta temporada, a la promoció cap a un equip professional, el Kern Pharma, on tindrà l’oportunitat de poder competir al més gran nivell en les curses més importants del calendari professional.

32_pds

L’ E N T R E V I S T A [ A l e x J a i m e F e r n á n d e z

Com va ser la teva infantesa per Sarrià? La meva família ha sigut sempre d’aquí. Ara visc en un pis del Pla de l’Horta. De petit anava al Col·legi Montserrat i amb els amics sortíem al carrer amb les bicis, anàvem a les gorgues... A l’estiu i per Nadal anava al casal i també vaig anar a colònies a Granollers de Rocacorba. A l’escola era un bon estudiant. Vaig fer l’ESO al Xifra i després vaig fer un cicle mitjà d’administratiu i el curs pont d’accés a un cicle superior. Després vaig apostar-ho tot per la bici, però sempre he seguit estudiant, fent anglès... Amb els amics de sempre de tant en tant quan puc ens anem veient. 1a cursa BTT 2010. St Gregori

Recordes quin va ser el teu primer contacte amb la bicicleta? La primera bici me la va regalar un amic de la família que es deia Josep; era un tricicle d’aquests que et porta la mare. Vaig aprendre a anar sense rodetes en un càmping de Roses, i cada any n’anava tenint una de més gran, normalment per Nadal. La primera bici de carretera la vaig tenir a finals del 2011, una GIANT, la mateixa marca que ara portem en l’equip. La vaig estrenar en competició el 2012. Com et vas iniciar en el ciclisme? Quina va ser la motivació que et va portar a fer aquest esport? De petit vaig fer la marxa de Sarrià de Ter i alguna marxa més. Amb el meu pare, el meu tiet i el meu germà a vegades anàvem a fer una volta per la muntanya, pels volts de Sarrià. Jo feia bàsquet, però a sisè de primària, el 2010, vaig participar en una cursa a Sant Gregori, vaig fer un segon premi i em va agradar això de la competició i vaig decidir l’any següent fer només bici. Com has arribat a ser un ciclista professional? Al principi, quan ja vaig fer el primer any seriós de ciclisme, em va agradar molt això de competir, ser com-

petitiu, treballar dur en els entrenaments per treure el màxim rendiment i m’agradava aquest estil de vida: estar centrat en una cosa, menjar bé, “currar-se” els entrenaments i poc a poc vaig anar millorant més i més, i any rere any passava a un equip més gran, amb més ambició.

Amb quins equips has estat? El meu primer equip va ser el RadiKal Bikes, que és una botiga que hi ha a Girona. Aquí vaig començar Mountain Bike, i l’any següent ho vaig combinar amb carretera; quan vaig entrar a cadets, vaig centrar-me només en aquesta modalitat. Després vaig passar a un equip ciclista de Barcelona que es deia Penya ciclista de Nyikis i dos anys en l’equip Huesca La Magia, amb qui vaig guanyar el campionat d’Espanya de ciclisme en ruta júnior, el 2016. Finalment vaig fitxar pel Lizarte, que és on he estat els últims quatre anys. Aquesta temporada he fet el pas a professional formant part de l’equip Kern Pharma. Què és per a tu el ciclisme i què representa en aquests moments de la teva vida? Per a mi el ciclisme és una forma de vida. Ara mateix ho és tot. Estic 24

hores treballant només per la bici. És constància, sobretot tenir ambició i cuidar-se.

Quines habilitats, característiques físiques i mentals ha de tenir una persona per a dedicar-se al ciclisme professional? Si vols ser ciclista professional has de tenir en compte que és un esport molt dur, on has d’estar tot el temps centrat, mirant sobretot el menjar, entrenar bé, descansar bé. Has de deixar moltes coses a banda, per exemple, si al matí tens un entrenament dur, a la tarda no pots anar amb els amics a donar voltes, perquè no recuperes bé. En el ciclisme, si vols millorar sent professional cal entrenar molt i has de ser molt constant. Mentalment has de tenir sobretot ambició, no conformar-te, sempre buscar ser millor. Com és el teu dia a dia, com et prepares per la competició?, entrenaments, alimentació... Segueixo una pauta nutritiva (donada per un nutricionista de l’equip o particular). Treballem la càrrega de carbohidrats depenent de l’entrenament. És molt important seguir una dieta variada i saludable. Dins de l’entrenament

pds_33

L’ E N T R E V I S T A [ A l e x J a i m e F e r n á n d e z

Et preocupa la possibilitat de tenir un accident, lesions? No. Sé que puc tenir accidents, puc tenir moltes lesions però no és res que em faci por. Quan baixo ports o forts pendents, no hi penso, arrisco al màxim i em diverteixo.. He caigut molts cops i una vegada em vaig trencar la clavícula, però al cap d’un mes ja estava competint de nou.

Amb la seva familia als Campionats d'Espanya a Jaen 2014. Loli Fernandez, Agus Jaime, Alex i Pol

treballem diferents coses respecte a l’alimentació, com preparar l’estómac per poder menjar més en competició i arribar amb forces al final... Pel que fa als entrenaments, durant l’any, quan comença la temporada, practiquem diferents esports; no et centres només en el ciclisme de carretera, sinó que intentes fer una mica de natació, caminar, gimnàs, mountain bike i la bici de carretera la toques poc. Després cap al desembre, fas moltes hores amb poca intensitat i al gener l’augmentes per preparar entrenaments més específics de cara a la competició.

Pots compaginar-ho amb altres activitats, estudis, oci, amistats...? Es pot compaginar una mica amb amistats i estudis (encara que ara no estic estudiant, penso tornar-hi), però no pots estar cada dia pendent dels amics perquè és un esport on has d’estar molt concentrat, els entrenaments són molt durs i has de descansar molt, per tant has de deixar moltes coses de cantó. Sortir de festa durant la temporada, res de res, tot i que personalment no m’apassiona. A més has d’estar molt de temps fora. Quan hi ha un bloc amb moltes curses, durant un mes puc estar només cinc dies a casa. La temporada, en les categories professionals, comença el gener i acaba el setembre o octubre.

34_pds

Quins són els teus objectius a curt, mitjà o llarg termini? A curt termini, seria adaptar-me a aquesta categoria nova; és un salt molt gros, però penso que amb molt d’entrenament aconseguiré fer-ho ràpid. A mig termini intentar fer un bon final de temporada, adaptar-me completament i veure quin tipus de ciclista puc ser. A llarg termini m’agradaria ser un gran ciclista. En quines competicions t’agradaria participar? Una cursa que em crida molt l’atenció és el Tour de França, són 21 dies centrat en la competició i crec que seria una gran experiència. Les clàssiques de primavera com la ParísRoubaix, Tour de Flandes... són curses que m’estimulen molt. També m’encantaria córrer la Volta a Catalunya aquí a casa.

Amb l' equip Lizarte

El ciclisme professional és un esport d'equip. Quin és el rol en què et sents més còmode? A cada equip hi ha molts tipus de ciclistes, rodadors, escaladors, sprinters, i depenent de com sigui l’etapa, cadascú té un rol dins la carrera; hi ha el que baixa a buscar aigua per al líder i altres companys; els que estan pendents del líder perquè no hagi de gastar forces: parar-li el vent, protegir-lo per evitar caigudes, que no perdi posicions en un port de muntanya, al final d’etapa mantenirlo al davant... El rol de cadascú s’aprèn treballant en equip. Per això fem estatges el desembre, per conèixer-nos i el gener passem molts dies junts. Ja sabem que el paper de líder atrau molt i tens la pressió que t’imposes de fer-ho bé, però també el treballar per un company, donar-ho tot i que després estigui agraït, t’emplena molt.

L’ E N T R E V I S T A [ A l e x J a i m e F e r n á n d e z

Què se’t dona més bé? La muntanya, el rodar o l’esprintar? M’agradaria ser un ciclista tot terreny, capaç de moure’m bé en tot tipus de carreres. Sí que en un port, contra un escalador pur, ell va més ràpid que jo, però en les categories que he estat fins ara, m’he defensat bé en tot tipus de terreny, contrarellotge, mitja muntanya i en etapes planeres. En gran muntanya, els que són escaladors solen ser gent molt prima i avancen molt, però molts cops m’he mantingut amb el grup del davant, aguantant. Cursa BTT a St Joan les Fonts

Has tingut algun defalliment energètic, la temuda “pájara” en argot ciclista? Sí, sí, bastants cops. Al final sempre hi ha dies bons i dies dolents. Si és enmig d’una cursa, intentes igualment aguantar, si és en entrenament, baixes una mica el ritme; en aquests moments, una hora en sembla dues. Hi ha algun ciclista que sigui un referent per a tu? Sí, hi ha alguns ciclistes que m’agraden molt. Un d’ells és el belga Wout van Aert perquè treballa molt pel seu equip i quan té una oportunitat l’aprofita. L’eslovac Peter Sagan, triple campió mundial en ruta, també sempre m’ha agradat molt. De l’Indurain

sempre m’ha impressionat molt el fet de guanyar tants Tours, un ciclista amb un físic tan gros i que pujava els ports més ràpid que ningú.

Practiques altres modalitats de ciclisme? Sí, en pretemporada vaig en bici de muntanya BTT, sense competir. He estat en velòdrom però no amb la bicicleta específica. Quantes bicis tens? L’equip ens proporciona quatre bicis: la d’entrenament, la de competició, la de recanvi de competició i la de contrarellotge. A casa hi tinc la d’en-

trenament i quan s’acosten les curses de contrarellotge, la d’aquesta modalitat per entrenar. Les de competició les guarda l’equip. Les nostres bicis estan al límit de pes, que és 6.8 Kg.

Darrerament es veu molta activitat ciclista al voltant de les nostres comarques. Per què penses que es dona aquest fenomen? Girona és una ciutat que té al voltant moltes carreteres secundàries amb poc trànsit, el clima és bastant moderat, a l’hivern no arriba a fer molta fred i menys calor que en altres llocs a l’estiu; té la costa i els Pirineus a la vora, Andorra, per entrenar altura, i crec que és una bona ubicació per a un ciclista. També té Barcelona a prop, per agafar avions per anar a les curses. Creus que és un esport recomanable per a un adolescent? Per a mi és un esport molt bonic. Jo crec que un adolescent, si està estudiant, el fet d’anar a fer un volt en bici i desconnectar, és bo. Per altra banda és un esport molt saludable, no és massa perillós, tot i que per començar, abans de córrer per carreteres amb trànsit, és millor anar per la muntanya i adquirir habilitat sobre la bici. n

Equip actual Kern Pharma

pds_35

D O S S I E R

D ’ H I S T Ò R I A

QUAN I COM CATALUNYA DEIXÀ DE SER INDEPENDENT Antoni Roura

Ramon Berenguer IV, fill de Ramon Berenguer III i de la tercera esposa, Dolça de Provença, una vegada en possessió del títol de comte, va entrevistar-se juntament amb el seu pare, amb el rei Alfons I d’Aragó (el Bataller). El motiu era que el rei d’Aragó pressionava sobre les contrades frontereres amb Catalunya.

l’any 1133 havia ocupat Mequinensa, abans havia pres Horta de Sant Joan. I així continuava pressionant per incorporar-se mes localitats a la frontera Oest de Catalunya . Aquesta malèvola pràctica havia de parar-se com fos. Però amb la mort del Bataller el 1134, tot canvia. En morir sense descendència el Bataller hi ha un desgavell al regne d’Aragó, ja que el monarca deixa el reialme en testament a les ordres militars: de l’Hospital, del Sant Sepulcre i del Temple. Els nobles aragonesos no accepten aquest testament i treuen del convent el germà d’Alfons, Ramir (Ramir II el Monjo) i concerten un casament exprés amb Agnès de Poitou per tal d’engendrar un descendent. Del matrimoni neix una filla, Peronella d’Aragó, a l’any 1136. Les ordres militars renuncien entre els anys 1140 i 1143 als drets

36_pds

que els atorgava el testament a canvi de quantioses compensacions. El nou rei Ramir, per por del domini aclaparador del regne de Castella i Lleó, s’acosta al poderós comte Ramon Berenguer IV; aquest l’acull i el protegeix . Aquesta amistat ha estat el fet crucial per la pèrdua de la identitat nacional de Catalunya. El Principat de Catalunya ja era una nació aleshores. Si el rei Ramir II hagués acceptat l’oferiment del rei de Lleó Alfons VII d’unir els dos reialmes mitjançant el casament de Peronella, filla de Ramir, amb el propi rei de Lleó, o bé, amb el seu primogènit Sancho III de Castella, els esdeveniments haurien estat uns altres. Els reis castellans imposaven una condició prèvia: canviar el nom de Peronella pel d’Urraca, nom castellà que els agradava més. Si s’hagués dut a terme aquest enllaç, Catalunya hauria quedat

deslliurada de la unió amb Aragó. Ramon Berenguer IV, amb la conquesta de Lleida i Tortosa, pràcticament havia completat el mapa actual de Catalunya. Podia subsistir perfectament i si hagués calgut, podia posar-se sota la protecció del Papa, el qual intervenia ben sovint en els afers de les nacions d’Europa, ja que se li atribuïa la Donació de Constantí, que l’autoritzava a arbitrar qüestions entre regnes. Per què, doncs, ambicionar més, si en teníem prou, si ja teníem el Principat de Catalunya. Quants problemes ens hauríem estalviat en l’esdevenir del temps! Andorra, molt més dèbil, va subsistir sota la protecció del comte de Foix i el Pariatge amb el bisbe d’Urgell a l’any 1278. Però Ramon Berenguer IV ambicionava més poder per a expandir el territori cristià juntament amb el rei d’Aragó a expenses del sarraïns

DOSSIER D’HISTÒRIA [Quan i com Catalunya deixà de ser independent

CAPÍTOLS MATRIMONIALS DE BARBASTRE A l’any 1137 el rei Ramir II d’Aragó concerta el casament de la seva filla Peronella d’un any d’edat, amb el comte Ramon Berenguer IV de 23 anys. El matrimoni no se celebrarà fins que la núvia hagi complert 14 anys, segons el dret canònic. Passat el temps el matrimoni se celebra a Lleida a l’any 1150 quan ella tenia 14 anys i el comte 36 FILLS DEL COMTE RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D’ARAGÓ El primogènit Pedro mor prematurament. El Infante Alfonso, des de 1157 a 1196 fou rei d’Aragó i comte de Barcelona. El Infante Pedro de Aragón a l‘any 1173 fou comte de Sardenya, de Provença i del Rosselló. La infanta Dulce de Aragón contrau matrimoni l’any 1175 amb Sanç rei de Portugal. El infante Sancho de Aragón (1161 1223) fou comte de Sardenya, de Provença i del Rosselló. El comte Ramon Berenguer IV, com solia fer-se en aquell temps, va repartir el reialme entre tots els fills, els quals adoptaren el nom segons el territori que governaven. Ramon Berenguer IV s’integra a la Corona d’Aragó de molt bon grat, sense pressió de ningú. Anys més tard, Jaume I el Conqueridor, rei d’Aragó de 1213 a 1276, rei de València de 1238 a 1276, rei de Mallorca de 1222 a 1276 i comte de Barcelona de 1213 a 1276, va consolidar la Corona d’Aragó, que anys mes tard Ferran el Catòlic, també de molt bon grat, juntament amb Isabel de Castella conformaren la nació Espanyola. Aquests esdeveniments ocorreguts al llarg del temps són els que han portat Catalunya a ser part de Espanya.

Ara separar-ne una part com Catalunya és extremadament difícil, si no impossible. El club de les 27 nacions europees diuen que són prou. Que no volen trossos d’Espanya, ni de França, ni d’Itàlia ni de cap altre país per integrar-se com a noves nacions. L’INDEPENDENTISME CATALÀ NO HO ENTÉN AIXÍ Els caps de l’independentisme són uns autèntics herois, es comporten amb un coratge i determinació admirables, patint presó,exili i el que calgui per una Catalunya lliure i independent, invocant la democràcia, la voluntat del poble i la legitimat de les urnes (Tots el pobles tenen dret a escollir el seu destí). Però l’independentisme pot tenir la raó, degut al tracte que ha rebut Catalunya de l’Estat espanyol al llarg de la història. Ja des de molt antic, amb la prohibició de comerciar amb les Amèriques, més tard amb la repressió posterior a 1714. Actualment al tracte injust que va culminar amb la sentència en contra de l’Estatut de 2006. L’Estat espanyol ens vol modular a la seva imatge i semblança, encara que sigui a costa de perdre la nostra personalitat. Però l’Estat espanyol pot no tenir la raó, però sí que té la força. Té a favor seu totes les institucions de l’Estat. L’article 2 de la Constitució diu: “ La constitución Espanyola se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española.” Totes les nacions europees reconeixen la legalitat de la Constitución española. Plantar cara a aquesta situació és una contesa desigual. Molts del votants de l’independentisme voten aquesta opció, perquè, si no, quina votar? Malgrat veure la independèn-

El comte Ramon Berenguer IV i Peronella d Aragó

cia de Catalunya com una utopia. Es neguen a votar els partits que impulsaren la presentació del recurs al Constitucional, per carregar-se l’Estatut , i als que ho celebraren. Hi ha qui creu i espera que a mesura que les nacions que integren la Unió Europea hagin de cedir sobirania als set organismes supranacionals que la componen, aleshores entrarem en l’etapa de l’Europa de les regions. D’aquest camí queda molt per recórrer. Des de l’Europa de les pàtries de De Gaulle s’ha avançat en aquest objectiu, però a passos minsos. Caldria que aquest moviment agafés empenta perquè una Europa ben cohesionada podria afrontar amb més èxit el repte de competir entre els dos gegants : els Estats Units i la Xina. No se sap per quin camí arribarà Catalunya abans, a un estat satisfactori de llibertat. Les generacions futures tal vegada ho veuran. n

pds_37

D O S S I E R D ’ H I S T Ò R I A [ U n d o c u m e n t p a r r o q u i a l d e S a r r i à d e 1716

UN DOCUMENT PARROQUIAL DE SARRIÀ DE 1716 Josep Brugada

Universus est et singulis fidem, facio, Ego Antonius Mauri Pbr [Presbíter] et Prc [Parrocus] Ecclesia Parrochialis S[acnti] Pauli de Sarrià et eo in nomine Not[arius] Publi[cus] dicta Parrochia quod in quodam libro in Archivo dicta Par[r]ochialis Ecclesia bene custodito, pergameneis cooperto, cuis titulus est: Llibre intitulat de Batismes de la Parrochia Iglesia de S[ant] Pau de Sarrià ahont estaran continguts tots los que se batejaran en dita Iglesia, cuius et simitibus scripturies tam in juditio quam extra juditium, per plena ad hiberur fides, est inventa, descripta et continuata quodam partita, tenories sequentis: Als dos de setembre mil set sents ÿ setze, en las fonts baptismals de la Iglesia de S[ant] Pau de Sarrià per lo Rvn [Reverent] Miquel Verdera Pre[vere] ÿ Beneficiat de la Seu, de expressa llicència del Pre[vere] de dita Par[rocchia] fonch batejat Antonino, Geroním, Ramon Daranas, fill legítim ÿ natural de Joan Daranas Teixidor de habitant en lo veÿnat del Pont Major Par[rocchia] de Sarrià ÿ de Madrona, cònjuges. Foren padrins: Gerònim Daranas Teixidor de si habitant en la vila de Banÿolas; y Gerónima Millas, víuda habitant en Gerona, tots dels present Bisbat de Gerona. Ut igitur de promissis, tam in juditio quam extra juditium plena adhibeatur fides ego idem Antonius Mauri Pbr [Presbíter] et Prc [Parrocus] pro factus hic me subsexcribo hac die vigessima octava mensis Januaris anni milessimi septingetessimi octogessimi primi meum qB solitum appono. Signum. [per la qual cosa jo mateix hi afegeixo la meva signatura] 38_pds

n les resolucions del Concili de Trento hi assistiren bisbes, abats i ministres generals dels ordes religiosos, en les deliberacions del qual, que van tenir lloc a les ciutats italianes de Trento entre els anys de 154547, a Bolonya el 1547 i novament a Trento entre 1551 i 1563, concili que com afirma l’historiador Adriano Prospero- esdevingué el més llarg i tempestós de la història. S’hi van fixar una sèrie de preceptes morals i doctrinals que cada diòcesi hauria de seguir1. En aquestes ciutats italianes, es dugueren doncs a terme moltes deliberacions i determinacions per tal de posar fi a tants desoris que s’havien produït en el si de l’Església Catòlica. Alguns d’aquests determinis afectaren l’acte o cerimònia religiosa del baptisme, del matrimoni i del ministeri sacerdotal. S’imposaren algunes disciplines necessàries (redacció d’un nou Catecisme) sobretot perquè l’Església Catòlica, que havia patit cismes, desercions i depravacions inconfessables, i que en aquells moments hauria d’entomar les reformes que proposava Martí Luter (1483-1546), calia que tornés a una disciplina i a unes marques que sobretot deixessin petja en aquells i aquelles que es consideressin gent de fe i de moral cristiana irreprotxables. Entre molts acords als quals s’arribà en les llargues deliberacions del llarg Concili de Trento, hi va haver la de la creació de la institució docent dels seminaris conciliars2, els quals s’havien d’encarregar de la formació dels clergues puix fins aleshores la formació sacerdotal havia estat molt precària en alguns casos i la instrucció d’alguns capellans brillava per la seva supina ignorància. Es deliberà -en relació a això- que cada parròquia (hi estava obligada), havia de portar un registre escrit o llibre de baptismes, un de matrimonis i un altre dels

D O S S I E R D ’ H I S T Ò R I A [ U n d o c u m e n t p a r r o q u i a l d e S a r r i à d e 1716

òbits que es produïssin a cada església. Els llibres s’havien de custodiar als arxius de cada parròquia. Així, doncs, cada diòcesi va procurar que aquestes actes, en valor de la notarial fe, quedessin degudament registrades. Abans del concili tridentí, ja hi havia però parròquies que -per iniciativa pròpia- havien portat el corresponent registre dels baptismes o dels matrimonis. De testaments, també n’hi havia notícies en algunes parròquies i catedrals perquè alguns clergues actuaven com a notaris públics o perquè els susdits testaments deixaven alguns bens a l’Església i naturalment d’aquestes deixes patrimonials en quedava còpia o original a l’arxiu corresponent. I així es va fer. A la parròquia de Sant Pau de Sarrià, el primer volum de matrimonis data de 1575; dels de baptismes i defuncions, falten els corresponents dels segle XVI i XVII a l’Arxiu de la Diòcesi de Girona. Per aquest document que hem trobat de 1716, sabem certament que el llibre de baptismes existia, així com degueren d’existir també després del concili tridentí, els corresponents de matrimonis i el de defuncions. L’únic que es pot conjecturar és que aquests llibres a causa de les guerres i els saquejos es degueren perdre, (molts van ser saquejats i cremats durant l’exaltació ignorant de la guerra civil española), però la parròquia de Sant Pau de Sarrià -com altres de la diòcesi- compliren escrupolosament els decretals del Concili de Trento. En aquest sentit, per exemple, la parròquia del poble de Galliners tenia llibre de registre de Baptismes que data de 1502; Sant Esteve d’Olot, el tenia d’ençà de 1503; la Seu de Girona, de 1505, igual que la parròquia de Sant Vicenç de Besalú o Sant Genís de Casavells; la Cellera d’Anglès de 1507, Castelló d’Empúries 1515, entre d’altres. En canvi els llibres de Testaments són

els més antics perquè alguns personatges que testaven, com hem dit, ho feien en benefici de la seva església o de la seva parròquia, de manera que Olot té -per exemple- un llibre de testaments que data de 1356, Liber Testamentorum receptorum per Petrum de Busquelis ebdomedarium ecclesiae Sancti Sthephani de Oloto, (1356-1357), i la parròquia de Sant Esteve de Madremanya els té d’ençà de 1384. El document referit a Sarrià que hem transcrit procedeix del particular Antoni, Geroni, Ramon Daranas Teixidor, que va demanar una fe de baptisme, per la qual cosa en va sol·licitar una còpia autògrafa del llibre original que devia obrar a la sagristia o a la rectoria de la parròquia. Sigui notori, doncs, que qui la sol·licita és Antoni Daranas, que és el nom primer amb el qual va ser batejat i en queda constància també dels altres dos noms amb els quals hom batejava els infants a la pica baptismal. Fixemnos, però, que queda ben palès el nom i el cognom del pare, en canvi el de la mare -que va ser la qui va fer tots els esforços per dur la criatura al món- amb prou feina si s’esmenta el nom: Madrona. La discriminació de la dona va seguir essent palesa en l’estructura eclesiàstica i això val a dir que no va pas canviar amb el Concili de Trento ni amb el Vaticà II. En aquella època i fins al segle XX, puix qui signa va ser batejat a la parròquia de Nostra Senyora de la Pietat de Pont Major, amb els noms de Josep, Domènec i Emili. Calia batejar de seguida l’infant o la infanta amb els noms que apareguessin en el santoral catòlic i com més aviat es procedís a la cerimònia de l’aigua beneita, més aviat la criatura estava emparada per la fe catòlica. I l’aigua beneita simbolitzava que la criatura quedava alliberada del pecat original. Ni progenitors ni padrins podien caure en el pecat d’heretgia. n

1 PROSPERI, Adriano, Il Concilio di Trento: una introduzione storica, Piccola Biblioteca Einaudi, Einaudi Editore, Torino, 2001. 2 El Seminari Diocesà de Girona va ser instituït pel Bisbe Árevalo de Zuazo, el 7 de febrer de 1599, arran de les disposicions del Concili.

pds_39

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

SARRIANENCS AL FRONT DEL SEGRE Assumpcio Vila

Imatges de la ciutat de Lleida a l’entrada de les tropes nacionals el 4 d’abril de 1938. Fotos Biblioteca Nacional BDH

A finals de març de 1938, empeses per l’ofensiva de les tropes nacionals, les tropes republicanes deixen Lleida per replegar-se a la rereguarda. L’ofensiva nacional era comandada, des del sud, pel cos de l’exèrcit marroquí del general Yagüe i, des del nord, pel cos de l’exèrcit d’Aragó, comandat pel general Moscardó. 40_pds

La defensa de Lleida, encomanada a la 46a Divisió del cap militar Valentín González, el “Campesino”, va resultar un fracàs estrepitós, de manera que a primers del mes d’abril, les tropes nacionals ocuparen la ciutat, després d’haver-la castigat amb l’aviació feixista. En la proximitat de Lleida, a Serós i a Balaguer, els nacionals creuen el Segre, aprofitant els ponts semiderruïts, que els sapadors de l’exèrcit nacional refan d’immediat, situant-se a la banda esquerra del riu, creant d’aquesta manera, els caps de pont de Serós, Balaguer i la Baronia d’Oïsme, al pantà de Camarasa. Riu amunt, a la Noguera Pallaresa, fan el mateix a Tremp, on l’exèrcit de Navarra, comandat pel general Solchaga, ocupa la Vall d’Aran. En el relat de Joaquim Llopart Rossell1, el dietari on explicava els afusellaments de la Torre de Claramunt2, el jove segueix el seu periple amb la companyia, la qual es reorganitza per la zona d’Igualada, tot incorporant soldats acabats de reclutar. Els combois surten el 8 d’abril cap al Segre i la 145a Brigada Mixta de la 44a Divisió s’instal·la entre Almatret i la Granja d’Escarp. El front s’estabilitza al Segre, la Noguera Pallaresa i l’Ebre, amb les incursions de l’enemic a l’altra banda del riu, els caps de pont esmentats. Ambdós exèrcits s’atrinxeren defensant les seves posicions. Es creen búnquers, filats, trinxeres. Des d’abril de 1938, fins a gener de 1939, durant nou mesos, el front del Segre no mourà pràcticament el seus límits. El govern republicà crida, el mes d’abril de 1938, la lleva de 1940, coneguda com la del biberó, nois nascuts l’any 1919, amb 18 anys, i també crida les lleves de 1927 i del 1928, conegudes com les del sac, homes, la majo-

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

ria casats, nascuts el 1906 i el 1907, que tenen entre 32 i 31 anys, els quals passaren a engruixir l’exèrcit republicà. Als soldats novells, se’ls dona una instrucció de només 20 dies. De la lleva de 1927 de Sarrià de Ter varen marxar i no varen tornar, Narcís Vilà Casas, Josep Soler Roqué, Jaume Sabadí Carbonell i Joan Rabés Aumet, el qual va acabar exiliat a França3.

El general Yagüe, cap de l’exèrcit marroquí, era partidari de continuar l’avenç i envair Catalunya, vista la poca resistència que oferia l’exèrcit republicà, però Franco va optar per centrar l’ofensiva a Morella, aïllar Catalunya, tot trencant la comunicació amb la zona republicana de llevant, i així arribar al mar per Vinaròs i Alcanar. A l’exèrcit popular, el general Vicente Rojo va poder reorganitzar

Avenç de les tropes nacionals cap a Lleida, març de 1938. Biblioteca Nacional BDH

Pont de Balaguer volat. Biblioteca Nacional.BDH

1 Text Joaquim Llopart Rossell cedit per la seva filla Glòria Llopart i dipositat a l’arxiu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya a BCN. 2 Vegeu revista Parlem de Sarrià n.107 3 Vegeu revista Parlem de Sarrià n.47

pds_41

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

l’Exèrcit de l’Est republicà, creant el grup d’exèrcits de la Regió Oriental (GERO), comandat pel general Hernández Saravia. Comptava amb nous efectius, cadells inexperts i material arribat de França, Txèquia i Rússia, però no tenia prou personal per fer funcionar la maquinària. La necessitat de recuperar les tropes de la bossa de Bielsa, amb la 43 Divisió, i el control de les centrals de producció elèctrica, ara en mans de l’enemic, va impulsar l’ofensiva, malgrat no estar prou preparats. L’atac dels dies 22 a 29 de maig als cap de pont de Serós, de Balaguer, la Baronia i Tremp, va suposar l’entrada a la batalla de les següents unitats de l’exèrcit republicà:

AGRUPACIÓ SUD XVIII Cos de l’Exèrcit (tinent coronel José del Barrio) -27a Divisió (major de milícies Marcelino Usarrote) -72a Divisió (coronel Buxó, amb el 50% de la lleva del biberó) -60a Divisió (major de milícies Manuel Fernandis) XII Cos de l’Exèrcit (tinent coronel Etelvino Vega) -16a Divisió (major Sebastián Zamora) Manuel Mora -44a Divisió (major de milícies Àngel Pastor) -135a Brigada de Carrabiners

AGRUPACIÓ AUTÒNOMA DE L’EBRE (TINENT CORONEL JUAN MODESTO GUILLOTO) V Cos de l’Exèrcit (tinent coronel Enrique Líster) -46a Divisió (tinent coronel Valentin González, “El Campesino”) -11a Divisió

Plànol de la batalla de Balaguer publicat al llibre “Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa”

XV Cos de l’Exèrcit (tinent coronel Manuel Tagüeña) -35a Divisió (major Pedro Mateo Merino, brigades internacionals) -3a Divisió (major Luis Cabeza) Els soldats que provenien de la crida del mes d’abril portaven de casa seva motxilla, manta, plat, cullera, cantimplora i dues mudes. El dia abans de l’atac, se’ls van subministrar 150 cartutxos, sis bombes de mà, ranxo fred per tres dies i un paquet de tabac, i una cantimplora de conyac per cada escamot4. La majoria anaven mal calçats, amb espardenyes de betes. Els combats s’iniciaren el dia 22 a tots els objectius, frec a frec, intentant trencar la línia de cotes de l’exèrcit nacional, sense èxit. L’exèrcit republicà va utilitzar en el combat tancs, artilleria i l’aviació que preparava el terreny a la infanteria. L’exèrcit nacional, el cos de l’exèrcit d’Aragó del general Moscardó, amb la 51, 52 i 53 divisió va resistir, amb nombroses baixes, però va anar donant relleu a les seves forces.

4 Informació extreta del llibre “Corba de foc”. Unitat de Publicacions del Memorial Democràtic. 2011 i del llibre “Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa”, de Pol Galitó i altres. Pagès Editors, 2006.

42_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

BÀNDOL FRANQUISTA Cos de l’Exèrcit d’Aragó General Moscardó 54 Divisió General Marzo 53 Divisió General Álvaro Sueiro 51 Divisió General Urrutia El cap de pont de Balaguer és on es varen viure els combats més sagnants, degut a l’extensió del terreny ocupat pels nacionals. La semicircumferència abastava des de Vallfogona de Balaguer fins al pantà de Sant Llorenç de Montgai. El dia 29 de maig, l’ofensiva republicana va finalitzar havent esgarrapat algunes posicions sense massa valor estratègic, però amb nombroses baixes en ambdós bàndols. El capità Cabrera de la 3a companyia del 487 batalló de la 122 BM de la 27a divisió va ordenar, el 27 de maig, conquerir un tossal, conegut com el Tossal de Déu, on es trobaven atrinxerats els soldats rebels. Ho va fer a costa d’un gran nombre de soldats d’infanteria que varen ser massacrats pels soldats situats en una posició més amunt. El tossal és conegut com El Merengue, ja que el capità va comentar que s’ho menjarien com si fos un “merengue”. A peu del tossal, es varen enterrar soldats morts en la batalla. Aquella tomba fou una de les poques respectades pels pagesos de la zona i, l’any 1987, l’Associació de la lleva del biberó va obrir la fossa per traslladar-los al cementiri de Camarasa. Segons els comunicats de guerra de l’exèrcit franquista, les baixes del 22 al 28 de maig de 1938 al cap de pont de Balaguer van ser les següents:

EXÈRCIT FRANQUISTA Poblacions Total morts El Merengue 224 La Sentiu 318 Cadena de cotes 821 El Pedrís- Vallfogona 183 Total global morts 1546

Trinxera del Tossal de Déu. Foto AVS

EXÈRCIT REPUBLICÀ Total morts 626 215 1081 164 2086

Comunicats de guerra de l’exèrcit franquista, maig de 1938.

L’exèrcit republicà, segons els franquistes, va tenir fins a 12.000 baixes perquè comptabilitzen també els ferits que van ser traslladats als hospitals. Segons la informació de l’acta de defunció del sarrianenc Josep Soler Roqué, un dels soldats que hi va perdre la vida, va morir a Balaguer el 25 de maig de 1938.

Trinxeres del Tossal de Déu. Espai de memòria “El Merengue”. Foto AVS

pds_43

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

Monòlit del tossal del Merengue, Foto AVS

Tomba de soldats republicans al cementiri de Camarasa. Foto AVS

Plafó de l’espai de memòria del Merengue.

L’historiador Pol Galitó, autor del projecte de senyalització de l’espai del “Merengue”, dins del programa del Memorial Democràtic, comenta que per tot l’espai de la batalla varen quedar cossos escampats i no varen rebre cap sepultura digna. A diferència dels soldats nacionals, els

republicans no portaven cap xapa per identificar-los, i a més, els soldats de l’exèrcit marroquí els varen agafar les pertinences. La tomba de Camarasa és l’única on es pot retre homenatge als caiguts en la batalla del cap de pont de Balaguer. Tornem al relat de Joaquim

Llopart, que ens ofereix una visió des de la seva companyia d’Intendència de la 145 BM. Des del mes d’abril fins al mes d’agost va estar entre les poblacions de Maials, Llardecans i Sarroca de Lleida, mentre la seva brigada se situava defensant el riu Segre entre Almatret i la Granja d’Escarp. Després els varen enviar cap a Mollerussa, Poal i Llinyola, per cobrir la zona de Vilanova de la Barca i Balaguer.5 “Ja ens hem adonat que no ens porten a reposar, doncs per la carretera han passat tancs, canons, camions d’artilleria i molts soldats. A la ciutat de Lleida, al cim de la ciutat, hi tenen instal·lat un canó que tothom anomena l’avi. De Lleida a Vilanova de la Barca hi deu haver uns 18 Km en línia recta, doncs aquell canó, a partir d’aquell dia 5 va començar a vomitar metralla. L’aviació també va fer de les seves, durant aquell dia i tots els dies que el seguiren”.

5 Pol Galitó va aconseguir veure el contingut de la tomba i comenta que no hi ha més de 5 cranis. Per tant, la major part dels soldats que perderen la vida en aquella zona, s’han barrejat amb la terra. És impossible saber amb exactitud on va morir Josep Soler Roqué i, suposo, que en el moment de fer la inscripció al registre civil i l’expedient al jutjat es disposava d’informació recent del mateix combatent, la qual cosa fa probable la data.

44_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

Els soldats es troben a Térmens. “Aconseguim passar, enmig dels sotracs i els clots dels obusos a l’altre costat, seguint una carretera que portava a Térmens, en les últimes cases de Vilanova, el lloc on teníem destinat a subministrar els batallons, abans de passar el riu Segre, on cadascú devia portar la minestra pel dia següent. Els objectius dels canons eren uns canyars on s’estaven esperant que els soldats passessin el riu, cavalls, motos, carros blindats i soldats que estaven camuflats i guardats per les canyes perquè una vegada els fusellers fossin a les trinxeres de l’altre costat del riu, llavors amb camions anar ocupant terreny a l’altre costat. El quadre que s’hi veia feia pena, Quina desfeta! Cavalls ferits i morts amb uns udols que feien esgarrifar, amb camillers que treien els ferits. Durant tot el dia “l’avi” ì l’aviació no van parar. A la nit següent, com l’anterior no va lograr-se travessar el riu, va córrer la nova que seria aquella nit la del gran cop. I així va ser, però quan estava tot el gros de la brigada a la meitat del riu, els de l’altra banda, varen obrir les comportes de la presa de Camarasa, comptant que l’aigua arribaria en el moment que les forces estarien a la meitat del riu i així mateix va ser. Per aquell redós, al matí següent, es veien soldats embolcallats amb llençols blancs, mantes, ja que aquella matinada, el que va saber nedar es salvava i el que no va saber-ne, al líquid del riu, junt amb les bales se l’enduien riu avall o quedava a les voreres del riu Segre” El relat de Joaquim Llopart és d’una gran cruesa, però explica fil per randa els fets de partir del 9 d’agost de 1938, quan els republicans varen tornar a l’ofensiva, creuant el Segre a l’altura de Vilanova de la Barca, en una maniobra de distracció de la batalla de l’Ebre i amb l’objectiu de crear un cap de pont a la banda dreta del riu Segre, des de Térmens fins a Vilanova de la Barca.

Soldats republicans a les trinxeres prop del riu Segre. Foto Biblioteca Nacional BDH

Restes d’un tanc republicà a Vilanova de la Barca. Foto AVS

Monument dedicat a la Guerra Civil a Vilanova de la Barca. Foto: AVS

pds_45

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

El fotògraf Robert Capa va seguir l’ofensiva republicana de novembre de 1938, del cap de pont de Serós cap a Fraga. Foto Biblioteca Nacional BDH

Malgrat el coratge dels soldats de l’exèrcit republicà, alguns es passaven a l’enemic i donaven informació de la situació i de les forces amb què comptaven. La batalla va ser cruel, amb molt foc d’artilleria sobre la infanteria i amb l’esforç dels soldats republicans per salvar uns tancs T-26 que consideraven preuats. El 17 d’agost hi va haver la contraofensiva nacional, batallons d’un exèrcit fresc que va abatre’s sobre un exèrcit republicà cansat i delmat per l’aviació. Els republicans varen acabar fugint en desbandada, caient als marges del riu Segre, tot i que molts d’ells varen trobar la mort en una passarel·la sobre el riu Segre que els rebels varen fer explotar. L’endemà, els nacionals varen enterrar cap a 278 soldats republicans, però el dia 19 d’agost varen obrir els pantans i els soldats que quedaven al marge foren arrossegats riu avall. A Vilanova de la Barca queda, en record d’aquella batalla, un memorial a peu de la

46_pds

carretera i un tanc que va quedar enfangat dins del riu. El soldat sarrianenc Narcís Vilà Casas va perdre la vida al front del Segre el 30 del mes d’agost. Com en el cas de Josep Soler Roqué, no poden situar el lloc precís de la mort, ja que tampoc coneixem en quin batalló ni en quina brigada mixta va lluitar. Des d’aquesta data, els soldats varen retornar a les posicions originals i la vida dels soldats transcorria darrera les trinxeres.

En una carta que el soldat sarrianenc Jaume Sabadí Carbonell va enviar a la seva dona, Maria Martínez, el 28 d’octubre de 1938, li diu: “María, días atrás te hablaba en una carta del hijo de la Caterineta, con este traslado no he podido verle; ahora estamos en la misma línea, pues ellos en la zanja con nosotros, pero es más difícil que antes de podernos ver, pues no podemos movernos de nuestras posiciones como puedes comprender. Recuerdos de mi parte para los de su casa.

Columna de soldats nacionals al cap de pont de Serós, a punt d’iniciar l’ofensiva Catalunya. Biblioteca Nacional. BDH

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

María, se me olvidaba decirte que aún comemos fruta como este año yo no había comido en mi vida; comer fruta sin ningún miramiento de todas clases como habrás visto con lo poco que te he hablado de ello. Ahora sí que pronto se acabará; las uvas están como la miel de tan maduras, pero en cuatro días se pudrirán porque éstas no las recoge nadie. Hay membrillos que asados son muy buenos; peras grandes de invierno, y de higos no te digo nada, pero en cuanto llueva, esto y las uvas se va a paseo; estamos muy bien a parte del canto de las ametralladoras y el silbido de las balas que es de suponer, pero estamos bien por ahora como puedes ver”. Jaume Sabadí, cridat com els de la seva lleva l’abril de 1938, es va incorporar a la 93 Brigada Mixta, de la 72a Divisió, 371 batalló, 1a companyia, comandat pel major de milícies Agustin Vilella i participà activament en l’ofensiva del cap de pont de Balaguer. El govern republicà encara va cridar més lleves d’homes grans al front. Les de 1925 i 1926 el maig de 1938, i les de 1923 i 1924 al setembre de 1938. En aquesta tanda, hi va anar el sarrianenc Josep Sagarrull Cabanes. Com d’altres soldats, s’havien de presentar al quarter de Girona, amb manta, sabates, plat i cullera. Al novembre de 1938, l’exèrcit republicà va intentar una altra ofensiva al cap de pont de Serós amb la idea d’arribar a Fraga. Tot i la magnitud de l’atac, l’exèrcit republicà es va tornar a replegar al marge esquerre del Segre, amb un exèrcit molt delmat, que ja havia perdut la batalla de l’Ebre. El soldat Josep Sagarrull Cabanes consta com a desaparegut el 9 de novembre de 1938, al front del Segre. És probable, doncs, que fos durant aquest nou atac de l’exèrcit republicà a Serós. El 8 de desembre de 1938, el nou destí del soldat Jaume Sabadí és el de la 22a Divisió, la 122 a Brigada Mixta, 487 Batalló, 2a Companyia. Aquesta Brigada Mixta havia quedat desfeta després de participar al front de l’Ebre, i s’intenta refer amb efectius d’altres brigades. Al gener de 1939, els nacionals inicien la invasió de Catalunya i l’exèrcit republicà la seva retirada. Jaume Sabadí Carbonell trobà la mort en aquest mes, el 17 de gener de 1939. Fins al dia 28 de desembre de 1938 va enviar cartes a la seva dona i a la seva filla des del front. Quatre sarrianencs varen donar el que tenien de més preuat, la seva vida, i es troben, ves a saber on, barrejats amb la pols de la terra de la comarca de la Noguera, prop del riu Segre. n

La darrera batalla del front del Segre, el novembre de º1938, seguida pel fotògraf Robert Capa i que es troben a l’arxiu ICP de Nova York

pds_47

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

JOSEP SOLER ROQUÉ Nascut a Sant Privat d’en Bas el 8 de gener de 1906, els seus pares foren Joan Soler Massegur, de Sant Privat, i Margarita Roqué Orri, de Sant Esteve d’en Bas. Va arribar a Sarrià de Ter a treballar i es va instal·lar a dispesa a can Pueyo, al carrer Major. Es casà amb Àngela Moret Pineda i varen tenir tres fills, Joan (1934), Rosa (1935) i Margarida Soler Moret (1938). Varen viure al carrer Major en l’edifici on hi havia fins fa pocs anys la botiga d’electrodomèstics Aspes. Àngela Moret estava embarassada de vuit mesos de la seva filla Margarida quan va morir el seu marit. Josep Soler Roqué pertanyia a la lleva del 1927 i fou cridat a files el mes d’abril de 1938, quan l’exèrcit republicà va perdre el front d’Aragó i l’enviaren a defensar el front del Segre. La dada de la seva mort prové de l’acta de defunció del registre civil de Sarrià de Ter, on posa que va morir a Balaguer el 25 de maig de 1938, un mes més tard d’haver-lo cridat per anar al front. Del 22 al 29 de maig de 1938 va tenir lloc l’ofensiva de l’exèrcit republicà al cap de pont de Balaguer. Quan va morir, la seva vídua va anar a treballar a l’empresa tèxtil Grober, a Girona, mentre els fills quedaven a la cura de l’àvia Angelina Pineda. Àngela Moret va tornar-se a casar amb Gregorio Fernández (en Goyo). Margarita Soler Moret, la filla petita, no va arribar a conèixer el seu pare i de la història familiar en té un record molt llunyà, ja que va estar sempre amb l’àvia materna. La seva mare no li va parlar del seu pare i tampoc té documents relacionats amb el seu pare.n Josep Soler Roqué

Can Ribas, o can Farró. La casa on varen habitar la família Soler Moret, tal com era abans de ser enderrocada l’any 2001. Foto AVS

48_pds

Margarida Soler Moret, al carrer major, davant la casa on va viure amb els seus pares i la seva àvia. Foto AVS

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

NARCÍS VILÀ CASAS Nascut a Sarrià de Ter el 24 de setembre de 1906, fill de Pere Vilà Casademont, de Palol de Revardit, i de Dolores Casas Mir, de Sarrià de Ter (de cal Marquès). Casat amb Mercè Cotcho Muné, de Figueres, varen tenir tres fills, Josep (1930), Pere Vilà (1931) i Emili Vilà (1934). En Narcís i la Mercè es varen casar a Figueres, on en Narcís treballava, com el seu pare, Pere Vilà, de mecànic de maquinària d’Obres Públiques. La família es traslladà l’any 1931 a la petita casa del carrer Firal de Sarrià de Ter, ja que Obres Públiques els va buscar l’allotjament (abans carrer Esdevenidor, 5, i després carrer General Primo de Rivera). En un registre que conserva la seva néta, Empar Vilà, la darrera anotació és del 30 de març de 1938, a la carretera d’Albons. Pertanyia a la lleva del 1927, fou declarat inútil però apte per serveis auxiliars i fou cridat a files el 25 d’abril de 1938. En el Registre Civil de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, la data de defunció posa el 30 d’agost de 1938, quan varen finalitzar les operacions de l’ofensiva a Vilanova de la Barca, tot i que en el llibre de família posa com a data de defunció el 13 de maig de 1938. n

Narcís Vilà Casas

Mercè Cotcho i els fills davant de la casa del carrer Firal

Llibreta anotació feina.

Empar i Manel Vilà Cotcho davant la casa del carrer Firal. Foto AVS

pds_49

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

JAUME SABADÍ CARBONELL Nascut a Peralada el 5 d’agost de 1906, fill de Narcís Sabadí Peladó, de Girona, i de Margarita Carbonell Vilallonga, de Peralada. Es va casar amb Maria Martínez Ros, de Sarrià de Ter, i vivien al carrer Fermi Galán 55, la casa que ara coneixem com a can Fulcarà. Treballava de fuster a Girona, a la fusteria del seu pare a la Cort Reial. Com els de la seva lleva, fou cridat al front l’abril de 1938, a l’edat de 32 anys i enviat a primera línia al front del Segre. Fins al mes de desembre va pertànyer a la 72a Divisió, 93 Brigada Mixta, 371 batalló, 1a companyia, Base 8a C.C. n.18 P.M, i, més tard, Jaume Sabadí Carbonell a la 122 Brigada Mixta, 487 batalló, 2a companyia, de la 27a Divisió Base 8a del C.C.n18 P.M. Jaume Sabadí, quan va ser cridat per anar a la guerra, tenia una filla, Remei Sabadí Martínez, nascuda l’any 1932. Tenia per tant 7 anys quan va morir el seu pare. La seva vídua, Maria Martínez, es va casar amb en Pere Font, de Sarrià de Ter, el qual tenia dos fills, l’Antoni i la Margarida. El nou matrimoni, en Pere i la Maria, varen anar a viure a Sarrià de Dalt, l’any 1953, en una de les cases del grup d’habitatges Paulí Torras de Sarrià de Dalt. Poc després, l’any 1955, el fill, Antoni Font, es va casar amb la filla Remei Sabadí Martínez. Maria Martínez va perdre en aquesta dissortada guerra el seu home, en Jaume Sabadí, i també el seu germà, Miquel Martínez Ros, un vailet de 18 anys, nascut a Salt, el qual vivia amb els seus pares a la casa quarter de la guàrdia civil de Sarrià de Ter, i marxà de voluntari, trobant la mort a Mediana, al front d’Aragó, el setembre de 1937. n

50_pds

Remei Sabadi Martinez al carrer Major davant can Fulcara. Foto AVS

Cartes amb dibuixos a la seva dona i filla.

Foto familiar amb la filla

DOSSIER D’HISTÒRIA [Sarrianencs al front del Segre

JOSEP SAGARRULL CABANES Nascut a Sarrià de Ter, el 4 d’abril de l’any 1903, fill de Melchor Sagarrull Benach, de Peralta de la Sal (Osca), i de Narcisa Cabanes Casademont, de Sant Julià de Ramis. Tenia una germana, Anna Sagarrull Cabanes (1920). Abans de la guerra civil treballava a la fàbrica Torras de Sant Julià i vivia amb la seva família a la petita casa del passatge de can Caua, coneguda com Can Sagarull. Casat amb Annita Ventura Vilaplana, de Sarrià de Ter, varen tenir dues filles, Narcisa (1929) i Elisa (1931). La mare va anar a treballar a la fàbrica Grober. Quan va poder cobrar la pensió de viudetat, va haver de renunciar a la de la fàbrica Grober. n

Familia Sagarrull Ventura

Document de crida del reemplaç de 1924, del soldat Josep Sagarrull Cabanes. Arxiu Municipal de Sarrià de Ter, dipositat a AHG.

Elisa Sagarull

Can Sagarrull, al passatge de can Caua de Sant Julià de Ramis. Foto AVS

pds_51

O P I N I Ó

PSC

FENT GRAN L A GENT GRAN Quim Rodríguez Vidal. Regidor del PSC

Inauguració del Coro, juny de 2006. Foto Quim Llunell

Les persones grans han d’opinar, demanar i participar en les decisions que els afecten.

na societat cohesionada és aquella que no deixa ningú enrere i genera les oportunitats perquè totes les persones hi puguin contribuir i participar en igualtat de condicions. Sarrià de Ter, quant a població, té el 17% de persones més grans de 65 anys (2020), 322 homes i 379 dones de 65 a 84 anys i 53 homes i 115 dones més grans de 85 anys. Tal com diu l’estudi recent del Pla local d’habitatge de Sarrià de Ter (2020-2026), els índexs de dependència de població major de 65 anys són majors respecte l’àrea metropolitana de Girona (la capacitat que té la població en edat de treballar per a sostenir a la població que no pot ferho per ella mateixa –dependent-), amb un índex d’envelliment superior a 110, valor que reflecteix que hi ha un nombre de persones grans superior a les persones joves. Conclou

52_pds

que es tracta d’una situació generalitzada en països desenvolupats on hi ha una població envellida la qual és molt superior a la població més jove. Aquest fet genera importants problemes socioeconòmics, una necessitat creixent d’un servei de cures per a la gent més gran, ja que la població més jove no pot fer-se’n càrrec. Aquesta realitat demogràfica ens exigeix un replantejament de les polítiques adreçades a la gent gran. Els governs hem de crear les condicions necessàries per fer realitat que som un municipi per a totes les edats, sota alguns principis com poden ser l’equitat (promoure la igualtat d’oportunitats, des de la diversitat i l’heterogeneïtat), l’autonomia de la persona (amb independència de la seva situació) i la universalitat d’accés als serveis, fent-ho amb treball en xarxa (corresponsabilitat amb tots els agents), proximitat

(que siguin eficients) i transversals (col·laboració). El Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona (juny de 2020) ha aprovat un decàleg d’eixos i propostes de les persones grans davant la crisi de la Covid-19, en què es reclama que es garanteixin els drets i les llibertats per a la gent gran i es respecti la seva dignitat com a persones: “les persones grans tenim veu i volem expressar-nos i aportar” És interessant quan parlen de crear l’Oficina per la No Discriminació (un observatori que podria incorporar-se en alguna de les àrees municipals de Sarrià), que afecti especialment la composició interseccional el fet discriminatori edat, estat de salut, procedència, gènere, classe social, etc. Al conjunt de polítiques públiques (pensions dignes, habitabilitat, salut, alimentació i cura), volem que

OPINIÓ [PSC

el nostre municipi (i àrea urbana) sigui un espai comú de convivència en condicions d’igualtat i solidaritat, tant pel que fa a l’accessibilitat, facilitats en la mobilitat, millora d’equipaments, accés a la formació, activitats dirigides a la promoció de l’envelliment actiu, supressió de barreres arquitectòniques i espais i camins exteriors en condicions (sense entrebancs, amb bancs, il·luminació, ombra). Des de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies (Regidoria), amb la participació d’entitats i col·lectius, s’està treballant en tots aquests aspectes. Hi ha un consens municipal sobre la necessitat de donar un impuls a la participació activa de la gent gran en les polítiques que els afecten (més quan hi ha en marxa un projecte de residència i centre de dia per a la gent gran al carrer Major per part d’una fundació del sector). La creació d’una associació de la gent gran (on puguin tenir veu i vot les persones grans dels diversos sectors del municipi) i un consell assessor de la gent gran (serveis socials, CAP, Jubilus, voluntariat, SAD, Amics dels Gegants…), poden ajudar a vehicular les noves necessitats, avaluar els serveis que es realitzen i donar suport a la tasca que s’està fent al municipi. “Tenim veu, decidim”, va ser el lema del 8è Congrés Nacional de la Gent Gran 2019, promogut per la Generalitat de Catalunya. Va concloure, entre d’altres qüestions, el següent: 1. Cal un gran acord entre el Govern de Catalunya, els consells comarcals, els municipis i els representants de la gent gran (en el sentit més ampli d’aquesta representació) en què s’estudiïn i es posin en comú els aspectes necessaris perquè la societat catalana i les seves institucions entomin els reptes que suposa l’increment progressiu de l’envelliment de la nostra societat. D’aquest acord haurien de sortir mesures concretes i avaluables. 2. Es constata una manca de representativitat de la gent gran en els diferents nivells de totes les administracions, amb independència del signe polític de qui governi en cada moment el territori. 3. Necessitat de la implicació de tota la ciutadania en l’atenció i la cura de les persones grans, que, majoritàriament, encara recau en les dones. Calen mesures concretes per evitar l’aïllament, impedir la soledat no volguda i fer una lluita decidida contra els maltractaments D’altra banda, com diu el director científic de la Fundació La Caixa, J. Yanguas, en relació amb l’informe “Apunts sobre l’estratègia del Programa per a Gent gran en relació amb la COVID-19”, subratlla la necessitat d’establir línies innovadores i nous enfocaments en les intervencions per millorar les condicions de vida d’aquest segment de la població (cap al

2030, representarà prop del 25% de la població). Ens recordaven el llibre La vellesa de Simone de Beauvoir que afirmava: “ens neguem a reconèixer-nos en la persona gran que serem”, i demanava: “reconeguem-nos en aquell vell, en aquella vella”. “Crec que és essencial projectar-nos en la persona gran que serem per acostar-nos-hi encara que sigui una mica i poder comprendre com a mínim una part de la vellesa i de la vida”. El dret a envellir, envellir tal com hem viscut, ens demana una relació que no és jeràrquica, sinó una relació de tu a tu, allà on sigui. Aquest pot ser un dels reptes. n

O P I N I Ó

PAS

PRESSUPOST MUNICIPAL 2021

El PAS no dona suport als pressupostos municipals per al proper exercici.

a us vam enviar a les vostres cases els motius pels quals el PAS no donava suport als pressupostos municipals per aquest 2021 presentats per l’equip de govern, ERC. Els motius són diversos i per nosaltres, molt clars. Per una banda, hi ha els motius formals, que poden semblar menys importants, però ho són en la mesura en què dificulten l’anàlisi per part de l’oposició i, per tant, la poca transparència. En els temes que ens afecten a tots cal ser transparent per poder analitzar i debatre cada punt, per consensuar a on s’inverteixen els diners públics. Una informació ben donada, a temps, i amb bona disposició per a debatre-ho seria un element de millora per al poble, segur. Per altra banda, hi ha motius objectius i de concepte: a on s’invertiran els diners de tots? Hi estem d’acord? Des del PAS, en gran mesura, no. El PAS volem uns pressupostos que inverteixin bona part en educació, cultura, civisme, serveis socials i entitats, i no tant en seguretat i administració de l’Ajuntament, com són aquests pressupostos. Us desgranarem aquí els motius pels quals vam votar NO a l’aprovació dels pressupostos.

els municipis del voltant, i la despesa de la brigada municipal encara és superior: 614.000 euros. Dit d’una altra manera, la despesa en seguretat supera la despesa en educació i serveis socials. Des del PAS considerem, fermament, que la inversió en educació i serveis socials millora a mitjà i llarg termini el comportament cívic dels seus ciutadans. Si seguim invertint més en seguretat que en educació, acabarem amb un model de poble gens desitjable. No és el model de poble que volem. Per donarvos una dada que al PAS ens preocupa: des de l’any 2015, la despesa social ha augmentat, només, en 52.550 euros, i en canvi la despesa en seguretat ha augmentat en 258.700 euros. La diferència és enorme. Ens agradaria un ajuntament que augmentés la despesa social en més de 250.000 euros i la de seguretat en poc més de 50.000. Però a Sarrià de Ter això és al revés. TRANSPORT SOSTENIBLE Si parlem del transport sostenible, també topem de cap amb ERC a Sarrià de Ter: l’Ajuntament creu que els 6.000 euros que es destinaven al Bus Jove no són necessaris perquè no se n’ha fet

ús en l’últim any, i els han eliminat per al pressupost 2021. El PAS ens preguntem: i si enlloc d’eliminar aquesta petita partida del pressupost, invertim una mica més de feina en promoure el transport públic entre els joves? Estem segurs que el nostre jovent sap que existeix (existia) aquesta ajuda? A banda d’això, la falta de demanda també pot ser deguda a una disminució de les classes presencials a la universitat per causa de les restriccions provocades per la Covid-19. Enlloc d’estudiar-ne les causes i intentar millorar, l’equip de govern decideix treure la partida destinada al transport sostenible. RÀDIO SARRIÀ La ràdio municipal, com hem explicat moltes vegades, també és un punt en contra importantíssim: Ràdio Sarrià, amb la Neus Mercader i Ona Sarrià al capdavant ens costava poc més de 25.000 euros anuals, i feien molt bona feina -tant de ràdio difusió com una tasca social i cultural-. Però per motius que desconeixem encara a hores d’ara, s’ha apartat la Neus de la ràdio (malgrat la insistència de veïns i col·laboradors i de l’oposició) i s’ha contractat una empresa privada. Actualment, la

SEGURETAT VS. SERVEIS SOCIALS El pressupost d’ERC per aquest 2021 destina més del doble en seguretat (467.000 €) que en Serveis Socials (213.450 €). En un context com l’actual ens sembla una irresponsabilitat, ja que la demanda de serveis socials serà cada vegada més gran, i els serveis tècnics del nostre ajuntament estan col·lapsats. Des del PAS apostem per agents cívics i treballadors socials, propers a les persones, i no tanta policia sancionadora. Sarrià de Ter té més del doble de policies per habitant que

54_pds

Neus Mercader, en una entrevista a Ràdio Sarrià.

OPINIÓ [PAS

ràdio municipal ens costa més de 60.000 euros anuals. L’augment no queda justificat de cap manera, a banda que, com hem dit moltes vegades, el conflicte no s’ha resolt i cal rectificar. Aquest és un tema per un altre article, però en el cas que ens ocupa aquí, l’augment de la despesa és del tot injustificat i perjudicial per al poble. CULTURA Enguany la despesa en cultura s’augmenta en 48.000 euros, que es distribuiran de la següent manera: 40.000 euros aniran a parar a una sola entitat i la resta (8.000 €), s’hauran de repartir entre la resta d’entitats. Tant en el cas de la ràdio com en cultura, el PAS creiem que cal apostar per les entitats sense ànim de lucre, pel tercer sector, pels moviments cívics i socials, que són els que marquen l’ànima d’un poble. Tant en un cas com en l’altre, el pressupost reflecteix que no se’ls té en compte, i això queda molt lluny del model de poble que volem.

IMPOSTOS I MULTES A Sarrià de Ter, la tasca de recaptació d’impostos i sancions està externalitzada a Xaloc. Segurament, si heu hagut de fer algun tràmit de canvi de domiciliacions o pagaments de multes heu hagut d’anar a Girona. Se’ns ha dit que ho fan tots els pobles, que Sarrià de Ter no ho podria assumir. Però sabem d’altres municipis que sí que ho poden assumir, tot és qüestió de voluntat per tenir un servei proper al ciutadà, perquè canviar la domiciliació d’un IBI no suposi passar-nos un matí a Girona amb el cost de treball que comporta. El servei de Xaloc ens costa 140.000 euros anuals, a tots nosaltres. Amb aquest import podríem tenir més d’un tècnic al nostre ajuntament per oferir un servei més proper. O també es podria pensar en un sistema mixt? La nostra sensació és que externalitzar aquest servei comporta menys feina i això és l’important per a l’equip de govern, encara que això sigui perjudicial pels sarrianencs, tant en el servei

com en el preu que en paguem entre tots. Ja hem parlat moltes vegades de la necessitat de tenir menys policies i més agents cívics, que facin una feina més social i cívica i menys sancionadora, però sospitem que a l’Ajuntament li surt a compte tenir dos policies a l’N-II amb un radar, perquè els ingressos per multes suposen, en el nostre pressupost, 250.000 euros anuals. Són molts diners, i cada any són els mateixos. A nosaltres aquesta dada ens preocupa: què aprenem, si cada any ingressem el mateix en sancions? Cada any posem el mateix número de multes? Si no cuidem les persones i anem disminuint les ajudes a les entitats, anem directes a un poble diversificat, distant i poc solidari. El PAS volem un poble de les persones i per a les persones, viu i actiu. Volem un poble cívic, cohesionat, lliure i solidari. Treballem amb una visió social, participativa, democràtica i republicana, i això s’ha de reflectir, també, en els pressupostos. n

pds_55

O P I N I Ó

JxS

ANY NOU, NOUS REPTES ?

Narcís Farroni. Regidor a l’oposició de Junts x Sarrià

Ens trobem en un inici d’any 2021, on seguim condicionats per la pandèmia de la COVID-19. En un any normal, o amb el ritme que estàvem acostumats, estaríem immersos en seguir els projectes iniciats o començar-ne de nous, però no es així, restriccions, vacunacions, negocis tancats, persianes que potser no tornaran a aixecar, llocs de treball que desapareixen, activitats culturals, esportives i extraescolars paralitzades i amb el futur de tornar a l’activitat molt incert i amb tot això unes eleccions a la Generalitat envoltada per decisions judicials i opinions de tot tipus.

ots aquests punts ens els trobem en el nostre poble i alhora en tots ells condicionats en les seves decisions per administració central o els departaments corresponents de la Generalitat. Es fa difícil aplicar les propostes o accions amb els recursos municipals, arriben fins on arriben i cada població té diferents necessitats i problemàtiques. ACCESSIBILITAT I MOBILITAT Sempre he i hem manifestat des de Junts que tot comença a casa i al nostre carrer, barri i poble, és per això que seguirem treballant, reclamant i ajudant perquè reduïm al màxim les barreres arquitectòniques que encara tenim, primer pas per accedir còmodament i amb seguretat en el dia a dia. Som conscients que hi han punts difícils per solucionar, a Sarrià de Baix, al Pla de l’Horta o els accessos de la Rasa se’ns ajunten voreres estretes, amb pals de llum, etc. No per això i per la dificultat hem de deixar de treballar per anar-ho arreglant i transformant. Els grups municipals estem treballant amb el Pla de Mobilitat, juntament amb Girona, Sant Julià de Ramis i les poblacions del voltant, hem de seguir vetllant pel manteniment i millora de les línies de transport, hem

56_pds

de connectar amb accés segur i sostenible amb el carril bici tot el poble amb Girona i Sant Julià i dos punts importants a solucionar: els antics accessos de l’autopista i la connexió més ben pavimentada i segura entre el pla dels Vinyers i La Rasa. COMERÇ , EMPRESA I TREBALL Tenim molts sectors del món del comerç establerts en el nostre poble, uns no han parat, d’altres amb restriccions i d’altres amb tancament parcial o definitiu, el confinament municipal ha ajudat a molts d’ells a tenir més activitat, però molts sectors , com l’Hoteleria , els serveis , el sector del moble, estan en clares dificultats, hem de promocionar-los. Tenim eines digitals i analògiques per ajudar a promocionar-los dins i fora del nostre poble, ens hem de posar a la seva disposició, fer xarxa i ajudar a que puguin arribar a més clients. Sabem que des de l’àrea de promoció econòmica s’està treballant molt, des de l’associació de comerciants i els establiments pel seu compte, però tots els grups tenim propostes i bones accions per ajudar; escoltem tothom i treballem Junts. És responsabilitat de tots estar a l’alçada i ajudar els treballadors, treballadores i comerços i empreses del nostre poble.

ENTITATS I ASSOCIACIONS Clubs, entitats i associacions, sense activitat, dels mes castigats per la situació, tots desitgem que la situació s’arregli i es normalitzi com més aviat millor, i arribat el moment moltes d’elles no estaran en la mateixa situació que abans del 1r. Confinament. Totalment lògic per la situació econòmica social, proposem no esperar a la tornada, trobem a faltar més contacte amb les entitats i associacions, i en aquesta direcció treballem. Saber les seves necessitats i problemes en què es troben i preveuen i un sector on el voluntariat i l’altruisme està més que representat i gràcies a ells tenim entitats , clubs i associacions en tots els àmbits, esportius culturals i educatius. SERVEIS SOCIALS I A LES PERSONES Vista la situació actual i veient altres poblacions, Sarrià de Ter està en un índex més baix quant a necessitats assistencials de qualsevol tipus, tot i així la realitat és que tenim casos, tant de necessitats sanitàries, econòmiques o dependents. Un àmbit tan depenent de les ajudes o polítiques de les administracions superiors fa que en molts casos els ajuts directes des del món municipal siguin més ràpids, tanma-

OPINIÓ [JxC

El sector del moble, al pla d’en Xuncla, està amb dificultats. Foto AVS

teix tenen un recorregut, quan aquest acaba els procediments administratius i burocràtics alenteixen la solució de molts casos. Aquí hem de treballar des del món municipal, demanar que els passos i tràmits de la llei de la dependència siguin més àgils i ràpids, que des de les administracions s’augmenti el pressupost en benestar social i no tant en despeses militars i altres (tot i que es pot dir que són figues d’un altre paner, comença pels pobles aquesta feina de canvi). Hem de seguir buscant recursos per disposar de més servei assistencial, d’un centre de dia i potenciar entre tots les activitats juvenils

i socials a on totes les edats tinguin la seva representació. ELECCIONS 14F No puc amagar el meu desig de veure en la Laura Borràs la primera presidenta de la Generalitat, per les seves propostes, coratge, feina i sobretot per la seva capacitat i proximitat. No era el millor moment per les eleccions. Hi ha interessos partidistes, sens dubte, i amb resolucions judicials de per mig, que sembla que prevalguin per damunt de la seguretat i salut de les persones, però ja que hi som, hem d’anar a

votar, més que mai, i el vot és lliure, sempre, però amb l’anhel que el vot de país, de republicà, de prosperitat, de canvi social i el vot per desfer-nos d’un estat caòtic, opressor i arruïnat es pugui materialitzar. Que siguem lliures per decidir el nostre futur i les nostres decisions, que es respectin els resultats a les urnes, sigui quin sigui. Nosaltres ho farem i que els presos i exiliats tornin a casa al més aviat possible i segueixin la seva vida i projectes en llibertat. Un cop més, donar les gràcies a totes les persones que fan possible el Parlem de Sarrià i donar veu escrita a tothom. n

pds_57

E S PA I

E S C O L A R

EL JOC HEURÍSTIC Mònica Garcia Educadora de l’EBM Confetti, aula de les orenetes.

Els infants tenen una gran curiositat pel món que els envolta. En els primers mesos de vida l’infant va precisant la seva coordinació ull-mà-objecte. El primer que fa amb els objectes és posarse’ls a la boca, sacsejar-los, canviarlos de mà, picar... però a mesura que els seus moviments es van fent més precisos comença a combinar-los. L’infant se sent impulsat a descobrir per ell mateix com es comporten els objectes en l’espai, ja que no pot imaginar una cosa de la que no té experiència. És per això que entre els 12 i els 36 mesos oferim als infants el joc heurístic.

58_pds

l joc heurístic és una activitat on s’ofereix als infants una àmplia varietat d’objectes interessants gairebé mai catalogats com a joguines. Han de ser materials de diferents colors, textures, mides, sorolls, pes... com per exemple: pots d’alumini, cadenes, pals de fusta, anelles, taps de suro, culleres, tubs... L’infant pot combinar els materials de maneres molt diverses; omplir, buidar, tapar, destapar, obrir i tancar, encaixar... L’exploració d’aquests objectes facilita que l’infant conegui la realitat a partir de les seves pròpies descobertes i construeixi a partir de l’assaig, encert i error la base per a nous aprenentatges. El joc heurístic està pensat en dues parts; l’experimentació i la recollida. En la primera els infants exploren i combinen els objectes lliurement. En aquesta part l’adult observa l’activitat i està disponible però no intervé en el joc.

ESPAI ESCOL AR [Confetti

En la segona part, la recollida, l’adult demana als infants que recullin els objectes classificantlos en diferents bosses. L’adult intervé més directament utilitzant llenguatge per anomenar els objectes, verbalitza accions, orienta a l’infant en la localització dels objectes en relació amb el seu cos, anomena les qualitats dels objectes per tal que l’infant els vagi discriminant i guardant. A mesura que s’ordena es mira l’estat dels materials per canviar-los o renovar-los. n

pds_59

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

LLUMS, CÀMERA… CONFINATS! Comissió de Festes de l’Escola Montserrat

ntre bombolla i bombolla, les classes es van convertir en múltiples escenaris i, de mica en mica, es van anar perfilant les actuacions. A cada aula es respirava un ambient festiu d’esforç i de cooperació que van convertir cada una de les actuacions en la màgia que representa el nostre festival. El dia 11 de desembre, molt pendents de la climatologia adversa i amb molta organització, vam anar, grup per grup, a gravar les representacions. Llums, càmera i en el Centre d’Arts Escèniques de Sarrià va sorgir una bona Macedònia Nadalenca, que, dies més tard, va arribar en format vídeo a les aules i a les llars perquè totes les famílies poguessin gaudir del Festival de Nadal de l’Escola Montserrat. n

60_pds

Havíeu viscut mai un Nadal confinat? Aquest any, el Coronavirus ens ha traït i ens ha deixat sense el tradicional Festival de Nadal de l’Escola Montserrat. Ara bé, les ganes, la il·lusió i la motivació van fer que tot aquest còctel es transformés en una combinació nadalenca plena d’esperança. Així doncs, cada classe va poder escollir l’actuació que faria. Alguna classe va recitar poemes; també van tocar instruments; altres van ballar i cantar...

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

P3 A

P3 B

P3 C

P4 A

P4 B

P5 A

P5 B

P5 C

pds_61

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

62_pds

1r A

1r B

1r C

2n A

2n B

3r A

3r B

3r C

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

4r A

4r B

5è A

5è B

5è C

6è A

6è B

6è C

pds_63

V I A T G E S

A 45 km d’Erevan s’alça el monestir de de Khor Virap (s. IV-XVII), amb vistes privilegiades a l’Ararat

LeS eScuLTureS de JAume PLenSA, presència de l’art català a armènia Bet Sau Raventós

64_pds

La república d’Armènia és un país caucàsic d’una extensió similar a Catalunya (30.000km2) situat a l’est de Turquia, just on Europa i Àsia es troben des d’un punt de vista geogràfic. És un país força muntanyós, amb importants recursos d’aigua com l’immens llac muntanyós de Sevan, que ocupa 80km de llarg i 30km d’ample i que representa el 5% de la superfície d’Armènia. Si bé d’extensió Armènia és similar a Catalunya, en canvi, hi viu la meitat de la població, uns 3,5 milions de persones, gairebé sempre per damunt dels 1.000 m d’alçada, la major part de la qual a la seva capital, Erevan.

NATURA [Les esculturas de Jaume

La força històrica d’Armènia ve d’antic, ja que expliquen que la muntanya sagrada de la Bíblia, l’Ararat (més de 5.000 m), és on va embarrancar l’arca de Noè després del diluvi universal i des d’allà va començar la repoblació del món. Avui, l’Ararat, pels avatars de la història, està en territori turc, cosa que suposa una anomalia pels armenis ja que la incorporació a Turquia es produí després d’un dels períodes més tristos de la història del país armeni. La història recent d’Armènia ha estat marcada per formar part de la desapareguda Unió Soviètica durant pràcticament tot el segle XX. L’any 1920 els russos van fer seva la llavors petita república independent d’Armènia i el territori va quedar sota control soviètic fins l’any 1990 quan, un any abans de la desintegració de la URSS, es va declarar independent i va assolir el ràpid reconeixement internacional.

Armènia té fronteres amb 4 països, amb dos dels quals no hi té massa bona relació. Dos són nous estats reconeguts independents després de la caiguda de la República Soviètica, Geòrgia i Azerbaidjan, i dos són independents de ja fa anys, Turquia i Iran. Amb Turquia i amb l’Azerbaidjan té les fronteres tancades. Amb Turquia perquè els va envair i massacrar la seva població de confessió majoritàriament cristiana a partir de 1894 en diferents ràtzies fins que el 1915 va començar l’extermini i deportació sistemàtica dels armenis, tant dels que vivien a Turquia com dels que vivien a Armènia. Quan l’exèrcit turc entrava als barris armenis de les ciutats turques o envaïa i conqueria el territori d’Armènia, la població era deportada cap als deserts de Síria i deixada a la seva sort o massacrada directament. El 1921 es van acabar les hostilitats i una part del territori històric d’Armènia, amb l’Ararat com

Plensa...

a símbol nacional, va quedar sota domini turc. Per la seva banda, Turquia no reconeix cap genocidi malgrat estar documentat, però els armenis, que tenen l’extermini dins la seva ànima, han construït un impressionant memorial i museu que detalla des del seu punt de vista la cronologia del genocidi, prop d’1,5 milions de víctimes torturades i assassinades, així com la diàspora d’una bona part de la població a diferents parts del món. De fet es calcula que uns 8 milions d’armenis viuen fora del país i com que molts han esdevingut homes i dones de negocis importants, envien grans quantitats de diners a la depauperada economia armènia. L’any 2019, Armènia i Turquia estan separades per un filat que recorre la frontera i una franja neutral de terreny sota vigilància russa no permet a cap de les poblacions de banda i banda de la frontera d’ aproximar-s’hi. En el cas d’Armènia,

L’elaboració tradicional del lavash: la massa s’estira molt prima sobre una mena de coixí ovalat on agafa la forma i s’enforna a terra. És el seu pa tradicional i acompanya tots els àpats.

pds_65

NATURA [Les esculturas de Jaume

Plensa...

A la Cascada es combinen les escultures del museu Cafesjian amb la immensa construcció civil per unir els dos barris d’Erevan. En el primer tram es destaquen sobre alts pedestals dues figures grogues de Jaume Plensa i com a curiositat dir que l’edifici de l’esquerra amb pilars de la part superior és la casa de Charles Aznavour, el cantant francès de família armènia.

només poden entrar a la zona neutral aquelles persones que tinguin un permís per anar a treballar les fèrtils terres de conreu que s’estenen per aquell sector tutelat pels russos. Armènia també té pràcticament tancades les fronteres amb Azerbaidjan des que l’any 1991, quan després d’un referèndum, la zona de l’Alt Karabach es va declarar independent del país azerí i es va autoproclamar República Artsakh. La major part de la població de l’Alt Karabach és d’origen armeni i confessió cristiana i amb un origen i arrels diferent als habitants de l’Azerbaidjan, majoritàriament musulmans. Els armenis del Karabakh van votar per la independència sense que aconseguissin un reconeixement internacional, excepte d’Armènia. Aquesta declaració els va fer entrar en guerra amb el país del qual s’havien escindit, una guerra que va durar entre 1991 i 1994 i durant la qual va rebre el suport oficial de l’exèrcit armeni, tot i que algunes

66_pds

informacions apunten a una guerra oculta mantinguda pels interessos entre Rússia i Turquia per estendre la influència a la zona del Caucas. L’any 2020, la calma tensa ha estat trencada per hostilitats creixents. ARMÈNIA, UN PAÍS AMB ESCASSOS TURISTES I ABUNDÀNCIA DE MONESTIRS

Armènia és un país que per les seves circumstàncies històriques ha estat bastant tancat al turisme. Tampoc és un país del qual se’n coneguin massa “llocs singulars” per a visitar i de ben segur que si es busca informació sobre què fer, sorprendrà la llarga llista de monestirs per a visitar que contrasten amb les poques referències a ciutats o museus de projecció internacional. El predomini de monestirs es pot explicar, entre altres raons, perquè va ser el primer país que va adoptar el cristianisme de forma oficial i el va convertir en la religió de l’Estat (any 301 dC) i llavors, monestirs i

altres edificis religiosos es van aixecar per la muntanyosa Armènia. Tots ells segueixen un estil constructiu similar i tots ells es van construir a l’època medieval i mostren una evolució de l’arquitectura religiosa armènia específica i singular: una planta en forma de creu i una cúpula central. Com que l’església ortodoxa armènia és independent de la resta de cultes, tenen el seu propi “Vaticà” al complex d’Etxmiadzin, molt a prop de Erevan, on resideix el catolicós (cap de l’església apostòlica ortodoxa) i on es formen els futurs religiosos. L’abundància de monestirs tanmateix no sembla un reclam suficient per haver convertit el país en un focus de turisme internacional tot i el confort que ofereixen les seves instal·lacions i d’un nivell de vida força baix en relació a molts països occidentals. Els hotels segueixen els estàndards internacionals i la gastronomia és excel·lent, i tant la pots degustar a restaurants convencionals com a les cases parti-

NATURA [Les esculturas de Jaume

culars que s’han adaptat per acollir turistes als seus jardins i a on cuinen les dones dels pobles que amb el seu saber mantenen les receptes tradicionals......això sí, millor no prendre cap dels sucs que es posen a taula i anar en compte amb les amanides crues...... Armènia té reconegut com a Patrimoni Mundial de la Humanitat uns quants dels seus monestirs, com el de Geghard o Haghpat, exemples de centres de difusió cultural medieval on es combinen l’art arquitectònic bizantí amb tècniques de construcció pròpies del Caucas. Com a Patrimoni Immaterial cal destacar el duduk, un instrument popular que recorda un oboè; l’art de les creus de pedra esculpides (khachkas) que, a mode d’esteles funeràries que narren històries, s’aixequen als seus cementiris, o el lavash, el pa tradicional, una mena d’immensa oblea de farina sense llevat feta a mà i cuita en un forn a terra.

bandonada ja que el col·lapse de la URSS va implicar l’abandó de bona part de la producció de les indústries armènies, mentre que la zona fresca, amb els seus parcs i atraccions, es troba elevada respecte al centre d’Armènia i les temperatures estiuenques hi són més agradables. A ulls de qui escriu aquest article, Erevan és una ciutat amb una arquitectura “oficial” molt homogènia, construïda amb un repetitiu estil “neoclàssic”, sòbria i monumental alhora, amb el predomini del color rosat com a referent, atès que s’empra una pedra local anomenada “tuff”per a revestir les façanes. Un dels llocs singulars de la capital és el que es coneix com la Cascada, una construcció que malgrat el seu nom no té aigua per enlloc. Aquest monument de marbre blanc es va començar a construir el 1970 i encara avui en dia no saps si està acabat, ja que al menys hi falta l’ai-

Plensa...

gua. Segons la guia del viatge, aquesta construcció es va fer per unir uns barris de la part alta de la ciutat, zona fresca, amb el centre, zona administrativa. La Cascada és una construcció que salva 300 m de desnivell en 5 replans diferents. A la part exterior, l’accés a cada replà es fa per unes escales de pedra mentre que per l’interior hi ha 5 trams d’escales automàtiques combinades amb les tradicionals d’obra. A cada replà s’hi obre una mena de terrassa-mirador que uneix les escales que pugen pel cantó dret i esquerra i que faciliten l’accés cap a l’interior del monument. Aquest punt d’Erevan s’ha convertit en un lloc popular i visitat ja que la Cascada, a més de ser una connexió de dos barris, també és la seu d’una important col·lecció d’art contemporani cedida a la ciutat per un ric armeni de nacionalitat americana, Gerard Cafesjian.

EREVAN I LA CASCADA SENSE AIGUA La capital d’Armènia és una ciutat amb pocs vestigis històrics malgrat que va ser fundada sobre l’any 700. Pel que sembla, va ser l’any 1924 quan l’arquitecte armeni Alexander Tamanyan va aprovar un pla urbanístic per a modernitzar-la i convertir-la en una ciutat cultural i econòmicament més rellevant del que era en el conjunt de l’imperi soviètic. L’arquitecte va concebre la ciutat segregada en diverses parts: la zona administrativa, al voltant de la plaça de la República, la zona mèdica, la zona industrial i la zona fresca. A la zona administrativa hi trobes els equipaments més importants de la ciutat com l’ajuntament, el museu d’història armènia, els grans hotels i les seus bancàries, l’òpera o el mercat. La zona industrial està semia-

Mapa d’Armènia on es distingeix el llac Sevan al centre nord del país i la república de l’Alt Karabach segons Azerbaidjan o l’ Artsakh segons els armenis a l’est del país (en rosa) amb l’extensió d’abans del conflicte del 2020.

pds_67

NATURA [Les esculturas de Jaume

Plensa...

L’escultura de Jaume Plensa, Ombres, de la Fundació Cafesjian a Erevan.

LES ESCULTURES DE PLENSA AL MUSEU CAFESJIAN El govern d’Armènia va oferir el 2002 aquest espai singular com a seu de la fundació Cafesjian. La construcció de la Cascada estava inacabada i el magnat es va comprometre a acabar-la per allotjar part de la seva col·lecció, que es va col·locar dins i fora de la Cascada, així com als jardins que li donen accés. La Fundació compta amb un fons de 1.200 peces de vidre; pintures i dibuixos de diferents èpoques i destaca per la seva col·lecció d’escultures modernes i contemporànies. A cada un dels nivells externs de la Cascada s’hi exposen les obres d’art mentre que a l’interior, la visió

68_pds

de les escultures t’acompanya mentre puges per cada tram d’escales automàtiques de manera que la teva contemplació segueix el ritme del lliscar de l’escala automàtica i, si per cas vols contemplar les escultures al teu ritme, has de pujar o baixar alternativament a peu per les escales de ciment. L’entrada a la Fundació és gratuïta i sense els controls de seguretat de cap dels equipaments culturals occidentals. La primera escultura de Jaume Plensa que et trobes als jardins de l’esplanada és una que s’anomena Ombres, de l’any 2006, una figura humana no massissa feta de lletres de metall, arraulida i de grans dimensions. N’hi ha tres més que formen part de la sèrie Poetes:

amor, odi i esperit, de l’any 2012. Les tres són fetes de polièster i resina i l’interior s’il·lumina amb un led de colors. Dues d’elles s’observen des de fora i s’aixequen sobre pedestals elevats en un dels replans de la Cascada. Són dues figures de color groc també arraulides, amb els braços creuats per sobre les cames. La tercera es troba a l’interior del recinte, en un dels replans de les escales. Quatre escultures d’un dels escultors catalans actualment més internacionals comprades per un mecenes armeni i exposades a Erevan, fent que aquesta capital es distingeixi per posseir una de les fundacions d’art contemporani més important de la zona del Caucas. n

S A L U T

la cOVid-19 Emili Marco

El coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de virus que produeix en les persones una malaltia infecciosa anomenada COVID-19. Pertany a una àmplia família de virus, ja coneguda, que pot afectar tant les persones com els animals i que en el cas de les persones causa infeccions respiratòries comunes, com ara el refredat, o d'altres més greus, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) o la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS).

ins fa poc no se'n tenia coneixement perquè només circulava en animals. Es va identificar per primera vegada el desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, a la Xina, i s’ha anat estenent per tot el món. Degut a l'extensió geogràfica de la malaltia que causa i l'elevat nombre de persones afectades, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat el brot de coronavirus SARS-CoV-2 com a pandèmia. El coronavirus SARS-CoV-2 es transmet per contacte directe amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. Les persones poden contraure la malaltia si: 1, Toquen els objectes o les superfícies on han caigut aquestes gotetes i després es toquen els ulls, el nas o la boca. 2- Inhalen aquestes gotetes per proximitat amb la persona infectada. Per això, és tan important taparse la boca amb mocadors d’un sol ús o amb el colze en tossir i esternudar, rentar-se les mans molt sovint, i mantenir una distància de seguretat amb la resta de persones (mínim 1 metre).

TRANSMISSIÓ EN ANIMALS DOMÈSTICS No hi ha evidència que els animals domèstics puguin contraure el coronavirus SARS-CoV-2 i tampoc que el puguin transmetre a persones ni altres animals.

SUPERVIVÈNCIA DEL VIRUS FORA DEL COS HUMÀ

TRANSMISSIÓ A TRAVÉS DE L'AIGUA I ELS ALIMENTS

El coronavirus SARS-CoV-2 pot sobreviure fins a: • 3 hores a l’aire • 4 hores en monedes • 1 dia al cartró • 3 dies sobre plàstic o acer inoxidable Per això, és recomanable intensificar els procediments de neteja i desinfecció habituals que es duen a terme a les llars i incidir especialment en tots aquells objectes o superfícies amb els que pot haver més contacte amb les mans.

No hi ha evidència que els aliments siguin una font o una via de transmissió del coronavirus. Malgrat això, a l'hora de manipular aliments cal seguir les normes d'higiene, conservació i preparació d'aliments, i extremar les precaucions a l'hora de rentar fruites i verdures per garantir-ne la desinfecció.

TRANSMISSIÓ SENSE SÍMPTOMES Les persones infectades que no pateixen símptomes també poden transmetre el virus, ja sigui perquè la infecció no els produeix o perquè encara no han aparegut. La transmissió de la infecció es pot donar 1-2 dies abans dels símptomes, durant tot el període simptomàtic i fins a 5-6 dies després. Generalment, des que el virus es contrau fins que hi ha símptomes passen entre 4 i 7 dies, però aquest període és pot allargar fins a 2 setmanes.

PERSONES DE RISC En la situació actual, 1 de cada 4 persones a Catalunya està en risc alt o molt alt de patir conseqüències greus per la COVID-19, cosa que es tradueix en més d'1.850.000 persones, de les quals 1 de cada 5 té entre 45 i 65 anys. I és que, segons l’evidència acumulada, hi ha determinades condicions que afavoreixen que la infecció per COVID-19 pugui tenir conseqüències greus (hospitalitzacions, cures intensives i fins i tot defuncions), com ara: . Tenir 65 anys o més. . Patir diabetis, hipertensió, obesitat mòrbida o alguna malaltia crò-

pds_69

S A L U T [ L a C o v i d 19

nica, com ara malaltia cardiovascular, malaltia hepàtica crònica, malaltia pulmonar crònica, malaltia renal crònica, malaltia neurològica o neuromuscular crònica, immunodeficiència congènita o adquirida (incloent-hi el VIH), o càncer. . Estar embarassada també és una condició d’especial consideració. Si presenteu alguna d'aquestes condicions, podeu seguir algunes recomanacions específiques per tal de prevenir la COVID-19 i mantenir el millor estat de salut possible.

PREVENIU LA COVID-19 Si teniu alguna condició de risc: Renteu-vos les mans sovint amb aigua i sabó i, si això no és possible, amb solucions hidroalcohòliques. No us toqueu el nas, la boca o els ulls amb les mans brutes. Eviteu llocs concorreguts on no pugueu mantenir la distància de seguretat. Demaneu a algú de confiança que us compri les coses que necessiteu (menjar, medicació, etc.) i que us les porti a casa i les deixi al replà. Mantingueu la distància física respecte d’altres persones i limiteu l’activitat social. Reduïu l’estada a espais públics que no siguin a l’aire lliure. Ventileu el domicili i renoveu l’aire, sobretot si heu tingut alguna visita. Ajusteu-vos bé la mascareta, canvieu-la quan estigui usada i toqueula només per les cintes. Els guants, fora de casa, no us protegeixen adequadament: és difícil que us els tragueu sense contaminar-vos les mans. Si conviviu o cuideu alguna persona de risc: Sigueu conscients del risc de contagi de cada activitat que dueu a

70_pds

terme. Exposeu-vos el mínim possible per protegir l’altra persona. Limiteu l’activitat social i no feu activitats sense respectar les mesures de protecció. Prioritzeu activitats a l’aire lliure i amb el vostre grup estable de convivència. CUIDEU EL VOSTRE ESTAT D’ÀNIM La pandèmia ens ha obligat a canviar d’hàbits i això pot ser força complicat. Com podem fer que aquests ajustos ens afectin menys? Conegueu el vostre estat emocional mitjançant l’aplicació mòbil GestioEmocional.cat. Aquesta app proporciona un seguit de preguntes que us ajudaran a millorar el vostre estat d’ànim i, en el cas que fos necessari, se us facilitarà l’atenció amb un professional. Demaneu ajuda per instal·lar-la, si la necessiteu. Feu activitat física adaptada a les vostres possibilitats. És suficient amb 30 minuts d’activitat física moderada i que us agradi cinc dies a la setmana, o la suma d’aquests 150 minuts distribuïts durant la setmana. Sumeu estones actives de 10 minuts distribuïdes durant el dia. Mantingueu la ment desperta. Descobriu noves aficions, llegiu, poseu la ment a prova amb activitats diferents, sortiu a passejar. Informeu-vos, però amb mesura. Procureu no passar massa hores davant la TV i canvieu de canal si noteu que les notícies negatives augmenten el vostre estrès o angoixa. Si busqueu informació, opteu per fonts oficials, i desconfieu de les notícies que es difonen per les xarxes socials. Sigueu actius també a casa. Moveu-vos almenys cada 2 hores: camineu per casa o feu algun tipus d’exercici físic senzill. Busqueu acti-

vitats que podeu fer en moviment (com les trucades telefòniques). Mantingueu una bona higiene personal i de la llar. Això us ajuda a estructurar el dia i a sentir-vos bé. Dormiu les hores necessàries i respecteu una rutina cada dia: tenir horaris ajuda a organitzar-se i a sentir-se millor. Si en teniu possibilitat, intenteu prendre el sol (pot ser des de la finestra o el balcó) cada dia una estona. Seguiu una alimentació saludable L’alimentació és molt important. Ha de ser completa, variada i adequada als vostres gustos i necessitats. Prioritzeu els productes frescos, integrals i de temporada, i consumiu-ne menys de processats o precuinats. Hidrateu-vos bé bevent aigua (millor de l’aixeta) sovint, respectant la sensació de set i la temperatura de l’entorn. Gaudiu del menjar a taula: dediqueu-hi temps i mastegueu a poc a poc. Vigileu la mida de les racions: la sensació de gana a l’inici de l’ àpat pot fer que les racions siguin més grans del necessari. Millor posarse’n una mica menys i repetir si encara queda gana. Si necessiteu suport, planifiqueu els àpats i feu una llista de la compra setmanal per a la persona que us l’hagi de portar a casa. Les noves tecnologies, com ara el telèfon mòbil o l’ordinador connectats a Internet, són una bona opció que tenim a l’abast per mantenirnos connectats amb els altres.. Sobretot, és molt important que demaneu ajuda si la necessiteu. Informeu sovint sobre el vostre estat de salut i emocional els familiars o les amistats.

S A L U T [ L a C o v i d 19

QUÈ HEU DE VIGILAR? Si apareixen signes i símptomes de descompensació de la malaltia crònica o nous problemes de salut com febre, tos, sensació d’ofec o altres símptomes de la COVID-19, contacteu amb els vostres professionals sanitaris, truqueu directament al 112 o al 061 Salut Respon, o bé feu una eConsulta a través de La Meva Salut Són útils els serveis de suport i cura com els de la telealarma i teleassistència, especialment en el cas de persones incloses al Programa d’atenció domiciliària. Demaneu-ne informació als professionals de treball social del vostre centre d’atenció primària o de l’ajuntament. Preneu la medicació habitual que teniu indicada. Seguiu les recomanacions de monitoratge de constants (pes, tensió arterial, freqüència cardíaca, pul-

sioxímetre, glucosa, etc.) establertes pels vostres professionals sanitaris. Respecteu les indicacions del vostre professional sanitari de referència pel que fa a les consultes de revisió i/o seguiment habituals. Recordeu que els centres d'atenció primària i els hospitals són llocs segurs amb circuits separats per als casos de COVID-19. QUÈ HEU DE SABER SI ESTEU ESPERANT UN TRASPLANTAMENT? Les recomanacions i les mesures per a persones trasplantades o en llista d’espera són les mateixes que per a la població general, però el seu compliment ha de ser més estricte i rigorós. És fonamental que els pacients en llista d'espera per a trasplantament i els pacients trasplantats extremin les precaucions per preve-

nir el contagi. El contagi del nou coronavirus (SARS-CoV-2) es produeix pel contacte directe i proper amb una persona contagiada a través de l'emissió de gotes de saliva en tossir, esternudar i/o parlar, així com pels aerosols que poden romandre en espais tancats. D'aquí la importància de mantenir mesures de distància social, l'ús de mascareta, la higiene de mans i la ventilació freqüent. Les persones poden ser contagioses des de les primeres fases de la infecció, fins i tot, abans de l'aparició dels primers símptomes en cas de presentar-se (ja que també hi ha persones infectades que no arriben a desenvolupar-ne). Si bé és possible contagiar-se a través de superfícies inerts contaminades (com els poms de portes, les taules, etc.), aquest risc sembla ser menor en comparació amb el que resulta del contacte directe entre persones.

pds_71

S A L U T [ L a C o v i d 19

PROVES DE DETECCIÓ PCR

TEST RÀPID ANTIGÈNIC (TAR)

PROVA SEROLÒGICA

Què és? Es tracta d’una prova que detecta el material genètic del virus SARS-CoV-2 en mostres respiratòries de persones amb símptomes o asimptomàtiques. Com es fa? Per realitzar-la, cal una mostra de la mucosa del nas i/o de la gola que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Les proves s’analitzen al laboratori especialitzat i els resultats poden trigar de 24 a 72 hores. Quan es fa? A cribratges poblacionals massius per a la detecció de portadors asimptomàtics, pel diagnòstic en persones amb símptomes i per a estudis de contactes estrets d’un cas positiu. On es fa? La mostra es pren a centres sanitaris, espais de cribratge, llocs de treball i escoles. La prova s’analitza als laboratoris especialitzats. Efectivitat: té una fiabilitat alta, és molt sensible i específica. Es considera la tècnica de referència, ja que detecta els casos positius abans, quan estan en els primers dies d’infecció com a portadors asimptomàtics. En tot cas, les persones amb resultat negatiu han de seguir amb totes les mesures de prevenció, ja que el virus es pot contraure i transmetre en qualsevol moment.

Què és? Es tracta d’una prova que detecta les proteïnes del virus. Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARSCoV-2, especialment en els cinc primers dies de presentar símptomes. Com es fa? Es realitza amb una mostra del nas i de la gola, que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Generalment, els resultats s’analitzen al lloc de recollida de la mostra. Els resultats triguen uns 20 minuts. Quan es fa? Quan hi ha símptomes de COVID-19, especialment en els primers cinc dies d’aparició dels símptomes, i a contactes estrets. On es fa? Als centres sanitaris. Efectivitat: Els resultats són més ràpids, uns 20 minuts. És una tècnica menys sensible que la PCR per detectar la infecció, tant en pacients asimptomàtics com en pacients amb símptomes, especialment si han aparegut fa més de 5 dies. Un resultat negatiu no descarta la presència de la infecció. Per altra banda, és important tenir present que les persones amb resultat negatiu han de seguir amb totes les mesures de prevenció, ja que el virus es pot contraure i transmetre en qualsevol moment.

Què és? Es tracta d’una prova que detecta anticossos contra el virus SARS-CoV-2 a la sang. Permet determinar l’estat immunitari de la persona enfront del virus. Té una utilitat fonamentalment epidemiològica per conèixer l’estat immunitari de la població. En determinades circumstàncies, pot ser un complement per a la interpretació dels resultats de la PCR. Com es fa? Es realitza amb una mostra de sang, que el professional sanitari extreu amb una xeringa. Els resultats poden trigar uns minuts a unes hores, segons la tècnica que s’utilitzi, i sempre han de ser interpretats pel professional mèdic que ha prescrit la prova. Quan es fa? Les proves serològiques no estan recomanades per al diagnòstic d’infecció activa ni en pacients simptomàtics ni asimptomàtics. Es fan sota criteri clínic, per detectar anticossos d’una infecció passada o, en determinats casos, com a complement per a la interpretació dels resultats de la PCR. On es fa? Als centres sanitaris. Efectivitat: És útil per saber si la persona ha passat la malaltia i té anticossos, però no té cap utilitat en el diagnòstic de la infecció activa.n

Material estret de CATSALUT. En la propera revista parlarem de prevenció, tractament i vacunació.

72_pds

ues

E S P O R T S Lídia Bonilla i Ventura. Àrea Social UES

UN NOU CANAL DE COMUNICACIÓ EN TEMPS DE PANDÈMIA En un món cada vegada més digital en què la informació ha de ser tan directa i immediata com sigui possible, la Unió Esportiva Sarrià ha hagut d’adaptar-se ràpidament per trobar un nou canal de comunicació en temps de pandèmia.

principi de temporada i després de poques jornades jugades, el pavelló es va haver de tancar per intentar contenir contagis. La majoria d’equips van haver d’aturar les seves competicions i fases deixant en stand by la seva classificació. No obstant això, l’equip de Divisió d’Honor Plata ha pogut continuar jugant, amb alguna o altra parada excepcional. La idea del Canal UES sorgeix a partir de la necessitat de comunicar-se amb els esportistes, socis i seguidors del club durant el confinament per tal d’estar al dia de les notícies que s’esdevenien i, sobretot, per poder seguir en directe i per internet els partits del club. La Federación Española de Balonmano exigeix que els partits de Divisió d’Honor Plata siguin retransmesos en directe, és per això que la temporada passada, el club va contractar una empresa externa que feia aquesta tasca però que suposava una despesa econòmica important. Així doncs, gràcies a l’empenta i la col·laboració de socis i aficionats es posa en marxa el Canal UES amb la voluntat de retransmetre no només els partits de la màxima

categoria, sinó de qualsevol equip i també per poder oferir nous continguts relacionats amb l’entitat i no cal dir aconseguir un important estalvi. José Arroyo, Jordi Paretas i Sergi Torrentà en un primer moment estudien la manera d’aprofitar les càmeres instal·lades al pavelló i adaptarles per tal de poder oferir partits amb prou qualitat per fer el seguiment de la pilota en temps real. Una tasca no gens fàcil per a uns reporters novells que els ha suposat hores de formació i dedicació reutilitzant ordinadors i cercant programes destinats per a aquesta finalitat. Uns mesos després i vista l’acceptació i seguiment del canal, el club decideix invertir en nous ordinadors i amb l’ajuda de petits mecenes també es van adquirint taules mescladores de so i imatge per millorar-ne la qualitat. En aquests moments s’afegei-

xen a l’equip de producció en Josep Oliveres i la Neus Mercader com a col·laboradors. Per tal que el Canal es pugui autogestionar econòmicament s’ofereix la possibilitat d’afegir publicitat a les mitges parts dels partits i això crea una font d’ingressos que permet anar millorant el funcionament del Canal. L’objectiu de tot plegat i sense la voluntat de convertir-se en professionals dels mitjans de comunicació, és millorar la qualitat dels partits i, fins i tot, ja ofereix rodes de premsa. Aquests emprenedors només tenen ganes de millorar i el fet que els partits hagin de ser a porta tancada s’ha convertit en una eina de motivació per arribar a la gent i que trobin a faltar una mica menys no poder estar al costat dels equips al pavelló. n

L’equip del Canal UES i un convidat col·laborador en plena retransmissió del partit de la Unió Esportiva Sarrià.

pds_73

ESPORTS [Club Gimnàstica Sarrià

ACTIVITAT TANCADA Club Gimnastica Sarrià La Junta directiva

En números anteriors de la revista parlàvem que havíem passat la primera aturada (març a juny) i en el moment que escrivim aquestes línies ja estem a la 3a. aturada i en pròrroga.

lubs que hem fet tots els protocols i més, que hem vetllat per damunt de tot per la seguretat de les nostres gimnastes i entrenadores, que hem demostrat que si som responsables uns amb els altres les coses surten bé. Incidències al club relatiu a la COVID-19, ZERO. Zero, com en tots els clubs de la nostra població, les incidències han

74_pds

sigut mínimes, comptant amb la quantitat d’esportistes i modalitats que tenim a Sarrià de Ter. L’esport és essencial, responsable, educatiu i formatiu com l’escola i tots els centres d’ensenyament, per què anem a escola i no al pavelló? La gran pregunta de les nostres gimnastes, i què els hi responem? No els podem respondre. Que l’activitat estigui aturada no vol dir que els clubs no tinguem despeses, el que sí que no tenim són ingressos, com cobrarem les quotes a les famílies si no podem fer l’activitat? S’està pensant en la viabilitat de molts clubs quan passi la pandèmia, no ho sabem, les federacions i els estaments tampoc ens donen resposta.

El problema no el tenim a les instal·lacions, als clubs, als protocols, en les mesures, creiem que tots sabem on tenim el problema, però alhora, ara encara amb més empenta, ens seguirem esforçant i treballant més que mai des de la junta directiva, perquè, quan puguem tornar al tapís, totes les gimnastes del club tinguin tota la il·lusió, totes les eines i tota l’alegria de gaudir del nostre esport que estigui al nostre abast i a on no arribem, seguirem pedalant per anar mes enllà. Seguirem respectant les mesures, no pot ser d’una altra manera, i esperem amb delit tornar al pavelló i retrobar-nos totes i tots i sobretot tornar-nos a creuar i a compartir estones amb la resta de clubs. n

THE SARRIÀ NEWS

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA:

Política local

A final d’any The Sarrià News va tenir coneixement, de fonts ben informades, d’una novetat legislativa que va estar a punt d’aprovar-se al Parlament en forma de Decret 28/12/2020, amb el suport majoritari i gairebé unànime de les forces polítiques. A la vista de les dificultats esdevingudes al llarg de l’any 2020, de la crisi econòmica i social, del caos sanitari i del desgavell general en tots els ordres, cada ajuntament del país tindria la facultat d’escollir si el dia 31 de desembre a les 24.00 hores, entrava a 2021 o restava a 2020 com a temps de descompte. La motivació del Decret, de sobres justificada, sembla que es va reconduir a l’últim minut i es va apostar per fer el salt d’any amb l’esperança posada en el canvi i en la prosperitat. La font ben informada reconeixia, això sí, que amb Decret o no, a molts ajuntaments hi ha edils que encara ara no saben en quin any – ni en quin món- viuen. Elisenda Escons TSN, Casa consistorial

Microeconomia

La reconversió industrial en el món de la premsa està prenent unes dimensions que riu-te’n tu de la de la banca o de la del sector siderúrgic, en el seu moment. Sense anar més lluny, davant de l’allau de fusions empresarials, aquesta capçalera s’ha vist amb pebrots de presentar in extremis

(Luís Moya)

“¡Trata de arrancarlo, Carlos!”

una Opa (hostil, tal com ha de ser) contra el vaixell insígnia del sector: ni més ni menys que contra El Mundo Today. “Els nostres xistes són infinitament millors”, ha assegurat sense cap mena de rubor, el CEO de The Sarrià News, l’històric Sam Enfot. A l’hora de tancar edició s’està pendent de l’aprovació i el vistiplau per part de l’organisme regulador. Seguirem informant. Òscar Cajadas TSN, Wall Street

Soroll de sabres

També a finals d’any es feia pública la notícia que una colla de militars, en un xat i –seguramentamb unes copes de conyac de més, plantejaven l’afusellament de 26 milions d’espanyols. Tenint en compte que la població a l’estat és d’uns 47 milions de persones, la proporció és d’un 55%. Traslladant-ho a la població de Sarrià i fent una regla de tres senzilla, el nostre poble donaria per uns 2.875 afusellats. Aquesta notícia, tenen vostès tota la raó, no té res d’humorística i fa “maldita la gràcia”. El que sí que fa riure és la reacció de la Fiscalia, que diu que no hi veu delicte d’odi per enlloc. Aquests sí que són insuperables! Santiago Sierra España TSN, Quartel del Bruch

Cultura i museus

La sentència per les obres de Sixena porta cua i crea jurisprudència: la commoció en el

món cultural és profunda i sembla que això tot just comença. No hi ha experts que siguin capaços d’avaluar, d’entrada, l’impacte previsible en un horitzó mitjà. De moment, l’ajuntament de Roma ja ha requerit de manera judicial que li siguin restituïdes de manera immediata tres àmfores de vi i dues d’oli extretes de la vil·la romana del Pla de l’Horta, així com una sivella i les restes rovellades d’un podall. El que portarà més feina serà retornar el mil·liari que es va trobar sota el Pons Maior. “Pesa un colló i ara no tenim cap Pegaso disponible”, ha declarat a TSN el Director General de Rocs i Làpides del Departament d’Excavacions. Ovidi Ciceró TSN, Museu municipal

Esports

A mitja temporada esportiva en general, s’informa a la ciutadania que, de tots els clubs, associacions, entitats i agrupacions esportives del municipi, no n’hi ha cap (que se sàpiga) que hagi decidit obrir un procés electoral per escollir nou president i nova junta directiva. “Amb els anuncis de la campanya del Barça ja n’hi ha de sobres: van que es maten.”, ha declarat a aquest rotatiu el portaveu d’una junta local, remarcant la voluntat unànime de no saturar l’ambient. Tothom tranquil. Tot marxa –a tot arreu- com una seda. Carles Busquets Brias de Tes TSN, piscina olímpica n

pds_75