Parlem de Sarrià 107

sumari

AJUNTAMENT. Jornades de la gent gran i homenatjats vellesa 2020 Campanya “Compra a Sarrià - Menja a Sarrià” FESTA MAJOR. Un pregó a prova de virus Festa Major ENTITTATS. Amics dels Gegants Cantaires de Sarrià Esplai PL CULTURA. Ajuntament. Festival Emergent Liceu a la Fresca Festival In-Somni Activitatas culturals de nova creació Dia Internacional de l’Art 2020 Biblioteca Emília Xargay. En temps de pandèmia Llibres. “En el mar hi ha cocodrils” Poesia.“Passeig del riu a la tardor” Els “Pegaso” de la nostra vida ESPAI 2.0. Instagram: 10 anys deprés QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Marta Aymerich Martínez DOSSIER D’HISTÒRIA. La fossa de la Torre de Claramunt OPINIÓ. PAS. Recuperem la Festa Major PSC. I si recuperem el riu?

CD’S. Diuen que tenim pressupost? Va d’ineèrcies JxS. Junts per Sarrià ERC. #Som el que fem, Esquerra Republicana. Acord Municipal...

ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Escola confinada Jocs Florals confinats Sant Jordi 2020 Confetti. Setembre 2020, un crus singular Institut Sarrià de Ter. Un institut sensible a l’art SALUT. Dermatitis atòpica ESPORTS. CP Sarrià-Sant Julià Club Gimnàstica Sarrià UES F.C. Sarrià THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 6 7 9 13 14 16 18 19 20 21 22 24 25 26 27 33 35 37 42 55 56 58 60 62 67 69 72 74 77 79 80 82 85 87

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Desirée Arasa, Josep Ma. Santiago, Àrea Cultura Ajuntament, Amics Gegants, Lurdes Casanova, Esplai Pl, Presen Serrano, Anna Sala, PA’S, Estels López (PSC), Enric Porcar (C´s), Narcís Farroni (Junts x Sarria), ERC, Montse Asencio, Equip EBM Confetti, Nuri Hernández, Emili Marco, Club Patinatge, Club Gimnàstica Sarrià, Xavi Rodríguez, Gerard Quesada Portada: Fotografia. Perfomance “La cadira” de Pep Aymerich. Ràdio Sarriàz Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb:

josep.brugada@gmail.com

L

E D I T O R I A L

EN L’EQUADOR DE LA PANDÈMIA

a pandèmia regeix ara per ara les nostres vides. Cada col·lectiu, cada grup, cada persona, ha anat prenent mesures per poder funcionar, treballar, fer l’activitat tot minimitzant riscos. Així, els monitors de l’Esplai varen programar per al casal d’estiu un munt d’activitats a l’aire lliure, una experiència que ha servit a la comunitat educativa per reprendre les classes presencials. Tant l’EBM Confetti, l’Escola Montserrat i l’INS Sarrià de Ter, han començat amb tota normalitat, adaptant-se a la normativa i potenciant classes a l’aire lliure.

Els professionals sanitaris de l’ABS de Sarrià de Ter, ens repeteixen una i altra vegada, que ens protegim i que ens cuidem, mentrestant ells porten una activitat frenètica, a la recerca dels portadors del virus. El seu pregó de la Festa Major, ha estat un moment de distensió i, alhora, un petit homenatge als veïns. No cal dir que ens sentim molt ben atesos.

Sense públic, l’activitat cultural ha quedat més restringida. En grups petits, amb cadires i taules separades, s’ha anat programant: L’Emergent, el projecte Mau, la Festa Major, el festival Insomni, el pícnic musical. Píndoles musicals, petits tastets, per no perdre el costum d’assistir als concerts. L’any vinent ho tornaran a intentar!

El que sí ha tingut èxit ha estat el dia mundial de l ‘Art, amb la performance de l’artista sarrianenc Pep Aymerich i el seu espectacle “Cadira” on en Pep fuster, ens convidava a veure l’art de la construcció d’una cadira in situ, tal com il·lustra la portada d’aquest número de Parlem de Sarrià. Més polèmic, pel lloc on es pretenia instal·lar, ha estat la gestació del mural ideat per l’artista sarrianenca Clàudia Pérez, “L’últim sospir”. Com tot ha acabat bé, el mural llueix imponent a la paret de can Marquès i el de l’Esperanto a la paret de Ràdio Sarrià, aquí pau i després glòria. És una excel·lent iniciativa que celebrem i esperem es vagi repetint a més indrets del municipi.

Els esportistes, a porta tancada, més o menys poden entrenar, reduint places i amb grups petits, però no se’ls permet de competir.

L’esport amateur pateix, no en la mesura del professional, però, en última instància permet fer l’activitat per a la qual foren creats.

L’entrevista a la Dra. Marta Aymerich, franca i entenedora, ens parla de l’evolució de la pandèmia, dels problemes de comunicació de la comunitat científica atès l’excés d‘ informació, l’infodèmia; de com afecta el covid19 a la població, de l’esforç mundial en recerca per trobar la vacuna i per reduir les conseqüències de la malaltia en les persones infectades, però sobretot es focalitza en prioritzar la salut pública i l’educació. Tota una lliçó magistral.

I tot parlant de la memòria, de la més recent o de la històrica, un parell d’articles. En Josep Brugada fa un viatge als “Pegaso” de la seva infantesa, sobretot un cotxe de línia de la Teisa amb el volant a la dreta, una delícia de text. Assumpció Vila s’endinsa en la memòria de la guerra i enceta una sèrie de cròniques dels sarrianencs morts al front durant la Guerra Civil, amb la voluntat de treure de l’anonimat aquells joves que varen perdre la vida lluitant en el bàndol republicà. En aquest primer capítol, el trist episodi de l’afusellament de set joves a la Torre de Claramunt, una història que no havia transcendit del seu entorn familiar. n

pDS_3

A J U N TA M E N T

JORNADES DE LA GENT GRAN I HOMENATJATS VELLESA 2020

Desirée Arasa Jiménez Regidora de Gent Gran

Enguany, degut a la situació de rebrots ocasionats per la COVID19, vam prendre la decisió, per responsabilitat i prudència, d’anul·lar l'Homenatge a la Vellesa 2020.

Per no perdre l'essència, l'Ajuntament va fer entrega d'un detall a la dona i home més longeus del municipi i un ram de flors a les dues persones centenàries d'enguany

T

Concepció Vidal: 102 anys

ot i no poder celebrar l'Homenatge a la Vellesa, totes les persones empadronades a Sarrià de Ter majors de 65 anys han pogut tenir el seu detall. Un detall molt bonic fet per la Fundació els Joncs. Aquest detall es va entregar durant les Jornades de la Gent Gran i a l’Ajuntament pels que no hi van poder assistir.

Pel que fa a les Jornades de la Gent Gran, enguany s’han celebrat en un format reduït i amb totes les mesures de control, seguretat i higiene pertinents.

Tots els actes han tingut aforament limitat i inscripció prèvia.

4_pds

Les jornades van començar el dia 7 de setembre amb una conferència a la Biblioteca Emília Xargay a càrrec de la Raimonda Coll (Doctora en Art), “ Tempus Fugit”.

Pel que fa al dia 8, es va projectar a la Sala Gran del Coro un petit documental a càrrec de Daus, “Breus històries de Sarrià; els seus indrets i la seva gent”.

Els participants d’aquest documental van ser diversos usuaris de Jubilus i gent del poble de tota la vida, que amb els seus relats i memòries ens van fer passar una agradable estona. Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els col·laboradors per fer-ho possible.

AJUNTAMENT

El dia 9, es va fer un taller de teràpia del riure a càrrec de l’Angeles Gordillo a la Sala Gran del Coro.

I finalment el dia 10 va tenir lloc la tradicional trobada de Puntaires de Sarrià de Ter. Tot seguit es va fer un petit refrigeri per celebrar la cloenda.

Pel que fa a tots els agents implicats en el col·lectiu de la Gent Gran, seguirem treballant i defensant, com no pot ser d'una altra manera, el seu benestar.

Des d'aquí transmetem tot el nostre escalf i fem arribar una forta i sincera abraçada. Per molts anys més ho puguem celebrar! n

Maria Cervià: 100 anys

Trobada de les puntaires de Sarrià

Abelardo Peña: 96 anys

Conferència “Tempus fugit” a càrrec de Raimonda Coll, historiadora de l’Art, a la Biblioteca Emília Xargay. Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter.

pds_5

AJUNTAMENT

CAMPANYA COMPRA A SARRIÀ-MENJA A SARRIÀ Josep Ma. Santiago Regidor de Promoció Econòmica

La regidoria de Promoció Econòmica va impulsar diferents campanyes per tal d’ajudar els comerciants i restauradors del nostre municipi a superar la difícil situació en què els havia posat el confinament i les restriccions per lluitar contra la pandèmia de la Covid-19. D’entre totes elles, la que va tenir més èxit i repercussió va ser la de Compra a Sarrià-Menja a Sarrià.

L

a campanya consistia en anar guardant els tiquets de compra a qualsevol establiment del poble o de les parades del nostre mercat setmanal, i un cop sumessin 100€, anar a l’Ajuntament a descanviar-los per un val de descompte de 10 €. Aquest val servia per a obtenir 10€ de descompte a qualsevol dels 13 bars o restaurants de Sarrià de Ter que ofereixen menjar o menús.

En només 10 dies ja es van repartir els primers 300 vals i la campanya es va ampliar amb 4.000 € més (400 vals). Degut a l’èxit de la iniciativa també es va ampliar la data per a bescanviar els tiquets de compra per vals fins a finals de juliol. La data per a utilitzar-los als establiments de restauració de la campanya, també s’amplià fins al 9 de setembre, incloent així els dies de la Festa Major de Sarrià de Ter. Però novament les previsions van quedar curtes, i l’èxit i acceptació per part dels veïns ens va superar amb escreix. Vam fer una tercera

6_pds

impressió de tiquets, aquest cop pressupostant 10.000 € per tenir 1.000 vals de descompte més, considerant que havien de ser, ara sí, suficients per cobrir tota la demanda.

Això traduït en xifres vol dir que s’han recollit més de 170.000 € en tiquets de compra al petit comerç local i que els veïns i veïnes van disposar de 17.000 € en descomptes que van anar a parar directament als 13 restaurants que participaven a la campanya. Calculem doncs, que la campanya va servir per injectar més de 200.000 € als comerços i més de 25.000 € als restaurants (doncs les compres mai són exactes i s’ha de calcular un percentatge de més), i tot plegat amb una inversió de 17.000 € per part de l’Ajuntament.

Donem les gràcies a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, per la gran acceptació d’aquesta campanya. L’objectiu d’aquesta promoció era incentivar la compra en el petit comerç del municipi i, alhora, reactivar l’economia del sector de la restauració, ja que han estat els darrers

a poder obrir les portes després de l’estat d’alarma.

De fet, davant l’èxit, ja hem parlat amb els comerciants i amb els restauradors per repetir l’experiència cada any fent una campanya similar. Això si, no serà ben bé igual.

Sempre cal detectar les coses a millorar, posar-hi remei, i tornar-hi!

Per tant, esperem que en propers números de la revista us puguem presentar la nova campanya pel 2021, renovada, i MILLOR! n

festa major

AJUNTAMENT

Alcalde i regidors, dalt de l’escenari muntat a la plaça dels gegants. Foto Raimonda Coll

E

UN PREGÓ A PROVA DE VIRUS Josep M. Sansalvador josepmsansalvador@gmail.com

El concepte “nova normalitat” encunyat aquest any 2020 vol ser un eufemisme però és una expressió horrorosa. Entre nosaltres i en confiança: és una aixecada de camisa, una camama, perquè els humans tendim a ser optimistes i esperançats per naturalesa i no podem ni volem creure que aquesta situació s’hagi de perpetuar de forma indefinida. Vivim un episodi de pandèmia que un dia o altre es resoldrà de manera airosa i podrem recuperar un cert vell estil de vida com el de fa un any: treballarem, viatjarem, anirem a l’escola o a comprar i a dinar a la fonda sense tots aquests accessoris físics, legals i de comportament que ens aclaparen.

n aquest escenari, cal reconèixer que l’ajuntament decidís al pic de l’estiu tirar endavant la festa major i organitzar una sèrie d’actes i festejos que ajudessin a fer més passables els primers dies de setembre. No hi han faltat detractors ni cal amagar que algunes activitats anaven caient del programa circumstancialment i pel seu propi pes; però fou una actitud decidida que, ben portada, ha contribuït a transmetre la sensació de que no tot està perdut. Ni molt menys.

Aquest 2020 el pregó ha anat a càrrec del col·lectiu de professionals sanitaris de l’Àrea Bàsica de Salut de Sarrià. Amb tota justícia i mereixement: ells han estat els protagonistes del pic de la pandèmia i el confinament. Si durant els mesos de primavera se sortia al balcó a les

vuit del vespre a aplaudir-los, el dia 3 de setembre al vespre van ser ells qui es van enfilar (no pas a un balcó sinó a un escenari a l’aire lliure) i, delegant-ho en la figura del director del CAP, Quim Solà, van oferir-nos una delícia d’entremesos de festa major de menú complet, amb l’acompanyament dels Amics dels Gegants, les havaneres de Neus Mar i cremat de rom hidroalcohòlic.

Solà va pronunciar una frase precisa i ben triada: “Tot és un aprenentatge”, que resumeix amb precisió el moment que ens toca viure.

N’anem aprenent sobre la marxa. Va fer un dibuix simpàtic i costumista del CAP d’ençà de quan els metges visitaven al carrer Major. Va recordar l’accés per una finestra de l’escola d’adults, el magatzem en un vell galliner i que se sentien córrer rates pel sostre. Era una època en la qual

pds_7

FESTA MAJOR

El col·lectiu de professionals sanitaris de l’ABS Sarrià. Foto Raimonda Coll

L’alcalde dóna la benvinguda al director de l’ABS Sarrià, Quim Solà. Fotos Raimonda Coll

El quintet Neus Mar.

8_pds

tothom fumava, en què es portaven més bigotis que ara i en la vestimenta hi havia un abús de les “hombreres”. Malgrat les carències del vell edifici, entre guàrdia i guàrdia es podia prendre el sol a la terrassa. Aquesta ambientació Felliniana va desaparèixer un bon dia. No és creïble que amb posterioritat a 1998, després del trasllat al Pla de l’Horta, cap professional hagi seguit gaudint allà de banys de sol.

La part més suculenta del pregó va consistir en un colossal desgranament d’anècdotes del món mèdic i sanitari, agrupades en sis grans temàtiques: planxes i espifiades, situacions insòlites, excessos de confiança amb l’estament mèdic, fantasia desbocada dels pacients, invenció de noms de medicaments i tractament, i problemes de comunicació general. Arribat aquest punt, les riallades del públic eren notables. Un audiovisual on eren presents tots el professionals i centres de l’àrea i una recomanació expressa de vetllar per la salut van cloure l’acte.

De manera expressa he declinat la reproducció aquí de cap anècdota concreta de les que aquell vespre es van explicar.

Són totes boníssimes i estic segur que n’hi ha un recull interminable: convido a l’amable lector que, quan hi vagi de visita, demani al seu metge o metgessa de capçalera o a la infermera mentre li posa una injecció si n’hi pot explicar alguna. Això contribuirà, sens dubte, a fer més estreta la relació doctor-pacient. I farà bona una altra de les frases dignes de remarca pronunciades per Quim Solà aquell vespre: “Els moments feliços són efímers”.n

FESTA MAJOR

Espectacle infantil amb Reggae pels Xics. fotos Ràdio Sarrià

Area de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Programar #culturasegura ara mateix és tot un repte i comporta un grau de responsabilitat que no dóna cabuda a cap tipus d’improvisació. Des de l’Àrea de Cultura i Festes s’ha treballat molt dur juntament amb els millors professionals del sector cultural i tècnic per a poder oferir una edició de festa major «especial» amb les més estrictes mesures de seguretat, control i higiene.

A

diferència dels anys anteriors, es van haver de suspendre moltes activitats populars per la impossibilitat de tirar-les endavant al no poder garantir les mesures de seguretat adequades. Així doncs, es va posar el focus principal sobre el nou recinte de festes a l’aire lliure, la plaça dels Gegants, ja que els concerts de festa major eren de les poques activitats que es podien organitzar amb garanties.

Ja feia anys que es reivindicava

FESTA MAJOR

treure les nits de concerts fora del pavelló, i aquest havia de ser el primer any en tirar-ho endavant amb aquest nou format. I així va ser, però amb un gran repte logístic i organitzatiu a causa de la Covid-19 que es va afrontar amb coratge i determinació. Recinte perimetral, dispositius de seguretat, registre d’assistència, controls de temperatura, gel hidroalcohòlic, neteja i desinfecció constant... tot eren reptes constants afegits a la nova logística que comportava el nou emplaçament del recinte de concerts, fet que va fer que les setmanes prèvies a la Festa Major fossin especialment dures tant per aquesta nova logística com per la incertesa i canvis constants del moment de la pandèmia en què ens trobàvem. Va ser dels pocs ajuntaments que vam tenir la valentia de tirar endavant la festa major del seu poble, però tampoc vam ser ni molt menys els únics. Com ja hem dit amb anterioritat, la #culturasegura és possible primer de tot si s’hi creu i si s’hi aposta, i aquesta va ser l’actitud

de l’àrea i els professionals contractats en tot moment. Les crítiques i oposició per part d’alguns habitants del nostre poble òbviament van ser presents, i de fet és símptoma de bona salut democràtica, però creiem fermament que la festa es va fer de manera impecable i que el temps i la manca d’incidències han demostrat que si tot es fa amb ganes, responsabilitat i seriositat tot és possible.

El primer acte al nou recinte va ser el tradicional pregó amb el personal sanitari del nostre CAP, amenitzat amb un bon cremat i cantada d’havaneres amb el fantàstic quintet Neus Mar. Aquest esdeveniment es va haver de moure del seu emplaçament històric ja que al carrer Major no es podien garantir les mesures adequades.

El divendres 5 de setembre es va poder celebrar el tradicional concurs de botifarra al Coro, això sÍ, amb mascareta, desinfecció constant i baralles de cartes noves per a cada partida. Posteriorment es va poder gaudir del Micro Obert a càrrec de

pds_9

FESTA MAJOR

Joan Masdéu, al carrer Major, promogut pel Projecte Mau.

Projecte Mau edició Festa Major i de l’actuació de Joan Masdéu. Arribades les 22 hores, va arrencar la primera nit de barraques amb els ja incondicionals Orquestra Maribel i els con-

solidats Gertrudis. Els nervis estaven a flor de pell perquè tota la feinada logística i organitzativa prèvia donés els resultats i garanties esperades, i així va ser! Els assistents (tot i haver

L’Orquestra Maribel, fidel a la Festa Major de Sarrià de Ter.

Aspecte que oferia el recinte de la plaça dels Gegants

10_pds

d’estar asseguts en una cadira) van gaudir de tres hores de bona música amb totes les mesures de seguretat adequades i fins i tot van poder prendre algun refrigeri gràcies a l’esforç incondicional de la UES, que va permetre disposar d’un servei de bar segur.

El dissabte dia 6 es va poder gaudir d’un matinal infantil espectacular a la pista del Pla de l’Horta amb divertits inflables d’aigua i d’habilitats i amb curses de cavalls mecànics per als més menuts. Prèviament, Els Amics dels Gegants van fer la seva tradicional rua pels carrers de Sarrià finalitzant amb la plantada i el ball de gegants i gegantons.

A mitja tarda, a la plaça de l’Obra, es va fer la popular audició de sardanes a càrrec de la cobla Rossinyolets. Per tal que l’activitat fos segura per a les balladores i els balladors es van proporcionar gel hidroalcohòlic i cintes de metre i mig amb motius de la senyera catalana.

A les 19.00 hores a la pista de la Rasa es va fer la tradicional mostra de sevillanes amb l’Associació Cultural Algarabia i posteriorment va actuar el sarrianenc J.V. Negro amb

FESTA MAJOR

Els Cantaires de Sarrià oferiren el seu concert de l’ofici solemne de la festa major a la plaça de l’Obra.

el seu espectacle «acústico, kaostico, monólogo, mongólico».

Arribada la nit, els seguidors dels balls en línia van poder gaudir amb Fina Puig de l’activitat realitzada la pista de la Cooperativa, la qual va tenir un gran èxit d’assistència i es va poder desenvolupar de forma segura.

A les deu de la nit va arribar la segona nit de barraques amb els guanyadors de l´última edició del concurs Intro President Xai amb actuació posterior del grup Biflats, la primera fanfàrria amb so de cobla oferint un espectacle amb 14 músics bojos en escena i una gran dosi de teatralitat i bon humor.

El diumenge va arrancar amb l’interessant taller de pesca científica organitzat pel Consorci del Ter, on les nenes i nens del poble van poder ampliar el seu coneixement de la natura del seu entorn proper i van aprendre hàbits saludables. A les 11 del matí al recinte de concerts de la plaça dels Gegants es va instal·lar una divertida col·lecció de jocs gegants per a tota la família una hora abans de l’inici del concert familiar de Reggae per Xics. Aquesta actua-

Jornada de portes obertes a la casa museu de l’Edgar Massegú.

Micro obert de festa major, a càrrec de Projecte Mau.

pds_11

FESTA MAJOR

Jocs gegants per tota la família, a càrrec d’Activijocs, situats al costat del pavelló Fotos: Ràdio Sarrià

12_pds

ció plena d’originalitat i qualitat musical va alegrar el dia a moltes famílies que feia temps que no podien gaudir d’una activitat així amb tota seguretat.

Al vespre va arribar l’hora de la ja històrica actuació de l’Orquestra Maravella.

Tothom tenia els ulls posats al cel perquè hi havia una evident amenaça de pluja, però això no va fer tirar enrere a una gran quantitat d’assistents disposats a gaudir una bona estona de la professionalitat que demostren aquesta vintena de músics experimentats sobre l’escenari. La primera part del concert es va poder realitzar amb relativa normalitat, però el temps anava empitjorant per moments, i es començava a dubtar que l’orquestra pogués arribar a fer les tres hores que dura el seu espectacle. I com si els músics s’haguessin coordinat amb sant Pere, la tempesta es va despertar ben bé quan l’espectacle arribà a la mitja part. En aquell moment malauradament es va haver de desallotjar el recinte perquè la situació ja no era sostenible. Una pena, la veritat, però almenys es van poder finalitzar els concerts de festa major havent ofert un ventall ampli de programació per a totes les edats i gustos.

El 2021 es presenta bastant incert pel que fa a la programació cultural com la coneixíem abans de la pandèmia, però des de l’Àrea de Cultura i Festes no defallirem. Seguirem apostant per la cultura segura i ens mostrem optimistes perquè la propera festa major es pugui tornar a organitzar amb normalitat, i es consolidi com una d’aquelles imprescindibles assenyalades al calendari.n

E N T I TAT S

GEGANTS EMMASCARATS Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

E

Malament rai quan una pandèmia es declara just al començament de la temporada gegantera.

fectivament, el confinament, el cessament de totes les activitats, la tancada domiciliària va anar a coincidir just en l’època en què qualsevol any corrent hauríem estat convocats a les primeres festes, trobades, aplecs i cercaviles. Ha estat un any de tràmit, que s’ha esfumat per obra i gràcia de la Covid-19.

Ens sap greu no poder oferir cap resum de sortides i activitats on les nostres figures i els nostres músics i geganters haurien participat, però ha estat una temporada en blanc. Moltes d’aquestes activitats es recuperaran quan la situació ho permeti. És aquest el nostre desig i tenim moltes ganes de tornar a fer ballar la faràndula sarrianenca en festes locals i veïnes ben aviat.

Les soles aparicions que han permès treure els gegants i gegantons del remolc han estat les vinculades als dies de Festa Major 2020. No podíem fallar!

No podíem faltar! Serveixi aquest breu resum fotogràfic per mostrar-vos la imatge insòlita dels gegants emmascarats, que han volgut fer cas al mandat de mascareta, gel hidroalcohòlic i distància.

Durant el pregó de la festa, per les matinades i migdia del dissabte, i per la Diada Nacional, gegants, músics i geganters vam mirar de ser estrictes amb la protecció i la seguretat de tots.

Per a qui no va poder-ne gaudir en directe, hem de dir que els músics van tocar millor que mai, gràcies a unes sessions d’assaig d’emergència. Esperem poder desar les màscares i recuperar aquesta tan desitjada normalitat.

Salut i records a tothom! n

En Cinto i la Maria: distància, mans i mascareta

Tota la faràndula emmascarada. Fotos JMS

pds_13

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

CANTAR EN TEMPS DE PANDÈMIA Lurdes Casanova. Cantaires de Sarrià

Que el cant coral té un munt d’avantatges de tot tipus ja fa temps que ho prediquem perquè ho sentim en la nostra pròpia pell. Ens aporta coneixement, noves relacions, percepcions, sensacions, ens emociona, ens fa vibrar. Ens provoca alegria, enyorança, esperança. Ens reforça la musculatura, la memòria, la capacitat pulmonar, la veu, el reg sanguini. En definitiva, una medecina miraculosa contra l’avorriment, la soledat, el decaïment,...

P

erò tot això que reconeixem com a cert i que ens anima a practicar aquesta modalitat de cant, ha quedat desbancat pel perill de contraure la temuda COVID-19. Segons els experts, el cant coral és una activitat amb alt risc de transmissió viral. Es veu que quan cantem transmetem moltes més partícules que quan parlem i es projecten a més distància.

Hi ha tres conceptes claus que afavoreixen el contagi, anomenats les tres “C” (a causa dels seus noms en anglès): closed spaces (espais tancats), crowded places (espais concorreguts) i close-contact (proximitat). I casualment tots tres conceptes estan presents en el cant coral. Els espais tancats recullen millor el so, els cors estan formats per un grup nombrós de persones a més del públic que vol gaudir dels cants i els cantaires formen un grup compacte per tal de sentir el conjunt de les veus i recolzar-se unes amb les altres; i a més, hi ha el contacte social, que ens fa apropar per parlar, abraçar-nos, donar-nos la mà, compartir material.

14_pds

11 de setembre a Sarria. Foto J Duch

Com tothom, durant el confinament, vam haver d’aparcar l’activitat.

Des de casa, podíem assajar individualment algunes cançons que l’Ester, la nostra directora, ens havia gravat per veus i enviat al grup de whatsapp, però sense compartir amb la resta de cantaires.

Amb la desescalada, vam començar a imaginar que potser podríem reprendre l’activitat, però de seguida vam veure que els riscos eren molts.

Tot i això, les ganes de tornar-hi ens van fer buscar alternatives: Els espais tancats es convertirien en oberts; els concorreguts, en limitats, i la proximitat, en separació.

Així, en comptes d’assajar al Coro, vam demanar de fer-ho al pati del patronat. Durant dos mesos hem ocupat aquest espai, amb l’inconvenient que ha suposat per a la policia municipal, a qui agraïm la seva paciència i comprensió. Els concerts que hem fet fins ara han estat a l’exterior, llevat del de la festa de Medinyà (que es va fer dins l’església del castell, ja que tenia les condicions adequades al nombre de per-

sones assistents). No hem pogut convidar altres corals, tot i que ens satisfà molt, per estalviar-nos les massificacions. I per evitar la tercera C, si normalment els cantaires estem juntets, per sentir-nos millor i més conjuntades les veus, hem augmentat la separació entre cada persona.

Això ens obliga a no distreure’ns ni un moment, a cantar amb més seguretat i a no dependre de les veus veïnes. També hem hagut de prescindir del nostre jove pianista Gerard, que esperem recuperar ben aviat.

A més a més, hem hagut de prendre les altres mesures d’higiene que recomanen les autoritats sanitàries: quan arribem al lloc d’assaig, cal col·locar les cadires amb la separació corresponent; desinfectar-les, prendre la temperatura a cada cantaire, rentar-nos les mans amb gel hidroalcohòlic i sobretot, portar sempre la mascareta. Molts vam pensar que no podríem cantar amb la cara tapada, que ens ofegaríem, que el so no sortiria... però després de provar-ho, els inconvenients van deixant pas a l’alegria de poder tornar a cantar junts.

EE N T I T A T S [ C a n t a i r e s d e S a r r i à

Assaig al pati del patronat. Foto L Casanova

I AIXÒ ÉS EL QUE HEM FET: CANTAR Vam començar els assajos el dimecres 19 d’agost (calia preparar el concert de la Festa Major de Sarrià, que arriba sempre molt aviat), i ja no els hem deixat. Cada dimecres ens hem trobat al pati del patronat. Vam avançar l’hora, ja que cada dia hi havia menys estona de llum natural.

I el 14 d’octubre, quan la temperatura del vespre ja no és adequada per estar quiets al carrer, vam tornar a fer-los al Coro, mantenint totes les mesures de seguretat obligatòries i recomanades. Tot i que no hem retornat la totalitat de cantaires que formem part de la coral, cal fer torns, per no superar la concurrència adequada.

La decisió de venir a cantar, és individual, perquè tots tenim situacions personals diferents, com tenir alguna circumstància de risc, conviure o tenir cura de familiars amb una salut delicada..., però el que sí que vam valorar va ser que mentre hi hagués un nombre suficient de cantaires, mantindríem viva l’entitat, esperant que a poc a poc s’anessin incorporant la resta de companys que tant es troben a faltar, tant pel resultat musical com per les relacions personals.

La temporada comença sempre molt bé, a casa, amb el concert de festa major. Aquest any va ser a l’exterior, a la plaça de l’obra. Un esce-

nari que no havíem provat mai, però que va resultar molt agradable. El mur immens, retornant la veu i l’espai obert, escampant-la.

De seguida, els actes institucionals de la Diada, primer a la plaça de l’Iglú, a Sarrià, cantant els Segadors amb l’acompanyament ferm de la cobla i després a Sant Julià, aquest any a la nova plaça darrera del centre cívic.

I per acabar bé el mes de setembre, la missa de la Festa Major de Sant Julià. Aquesta vegada van preparar un altar a l’era de Sants Metges, ja que l’ermita és de dimensions massa reduïdes pels temps que corren. Va fer un dia molt fred, però

la missa cantada i les sardanes al darrere, ens van escalfar els ànims.

I finalment, el dia 4 d’octubre, per celebrar la Festa Major de Medinyà, vam cantar a la missa i vam fer un petit concert tot darrera. A cada cantaire ens van obsequiar amb una bonica planta.

Com que ja ens hem animat amb les primeres activitats, ja no pensem en tot allò que teníem programat i no hem pogut fer. Si mirem endarrere, veurem que a causa de la pandèmia ens hem perdut moltes actuacions. No vam poder fer les festes de la vellesa de Sarrià, Sant Julià ni Medinyà, que són tan nostres.

També es van suspendre el concert de les flors de Girona i el dia de la música, que ens fan gaudir d’un públic desconegut i itinerant. Però segurament, el que més greu ens ha sabut és no poder organitzar el concert de fi de curs que cada any fem a Sarrià, al pati del patronat, que ens té molt ocupats, contactant i convidant dues corals més, preparant un repertori incloent-hi alguns cants comuns, oferint un berenar per gairebé cent persones... I tampoc no el podrem fer per Nadal!. Això sí, no perdem l’esperança; caldrà reinventar-nos per poder continuar. n

Missa a Sants Metges. Foto J Duch

pds_15

ENTITATS [Esplai PL

Taller de titelles de dit dels Petits i Minis.

Esplai PL

L’ESTIU 2020 A L’ESPLAI PL

Com de segur sabreu, aquest estiu ha estat marcat per la gran novetat de l’any, el SARS-CoV-2.

Però no us penseu que ens hem quedat amb els braços plegats! Hem pogut tirar endavant algunes de les nostres activitats de cada estiu seguint els protocols dictats per la Generalitat.

N

o ens ha estat possible tirar endavant els Campaments i Colònies tal i com les havíem estat fent aquests anys, fruit d’aquests mateixos protocols; però vam preparar un seguit d’activitats alternatives. Les de Campaments no van tenir massa volada, però per part de Colònies, vam poder marxar un cap de setmana a la casa de colònies de Sant Pere de Riu, on ja fa un parell d’anys que hi

16_pds

anem, per aprofitar per jugar, córrer i gaudir de dos dies ben intensos!

L’activitat estrella d’aquest estiu, però, ha estat el Casal d’Estiu. És el segon any que el podem fer a l’Escola Montserrat, i com l’any passat, ha estat tot un èxit. Aquest estiu ha estat important per a poder retrobar-nos, per a tornar a jugar i fer noves amistats i realment estem molt contents d’haver pogut aportar el nostre granet de sorra en aquesta línia. Al llarg de les 12 setmanes de casal hem pintat, jugat, nedat, remullat, retallat, corregut, saltat… Vaja, hem intentat tornar un xic a la normalitat entre tanta mascareta i gel hidroalcohòlic.

I aprofitant que fem memòria, i aquest any més que mai, volem agrair a tothom que ha fet possible aquest estiu. En primer lloc, volem agrair a l’A-

Tenyim samarretes

ENTITATS [Esplai PL

Dibuix gegant amb material del casal.

juntament tot el suport, tant logístic com econòmic, que ens ha brindat. En segon lloc, agrair també a l’Escola Montserrat i a la seva AFA que ens hagi acollit, ens hagi cedit els espais i posat totes les facilitats. I finalment, agrair a totes les famílies que un any més heu confiat en nosaltres tot i les dificultats, la paciència i comprensió que ens heu transmès al llarg del compliment dels protocols.

Moltes gràcies a tothom!

I amb l’estiu acabat, comencem a encarar el proper curs. Tornarem als locals per l’Esplai d’Hivern i mirar de tornar a fer totes les activitats de sempre adaptades a la realitat actual. Us hi esperem! n

Esperem que les samarretes tenyides s'eixuguin.

Mitjans i Grans de visita al teatre El Centre.

pds_17

cultura

AJUNTAMENT

Festival Emergent 2020 Jordi Estefanell, Cristina Vicedo, Presen Serrano, Ricard Humet. Area de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

L’edició del Festival Emergent d’enguany va arribar en un moment on semblava impossible poder tornar a gaudir d’un espectacle en viu i en directe. Després de mesos de confinament, el passat 26 de juny 180 persones amb estrictes mesures de seguretat i higiene van poder tenir durant unes hores una certa sensació de normalitat, i la cultura va poder tornar a començar a respirar una mica

18_pds

P

er a qui no hi hagi assistit mai, l’Emergent és un festival d'arts escèniques que es porta a terme a diferents poblacions de la comarca del Gironès, on es garanteix una programació d'arts en viu dinàmica, propera i fresca, la qual busca sorprendre constantment l'espectador amb una ràpida successió d'actuacions de diversos i molt variats gèneres escènics (música, dansa, teatre, màgia, monòlegs, poesia, audiovisuals, ombres xineses, malabars, mim, circ...).

L’espectacle va començar amb Yldor Llach, format a l’Escola Nacional de Circ de Montreal, el qual ens va redescobrir la bicicleta, aquest cop com a companya de ball.

Tot seguit, el cantautor valencià

Pau Alabajos ens va presentar en un format íntim i proper el seu darrer àlbum «Les hores mortes (RGB Suports, 2020), una referència a un dels tres poemes del llibre Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol, que ha musicat en aquesta nova aventura.

De nou a l’escenari d’arts escèniques, la CIA Anna Confetti ens va presentar el seu espectacle «A la fresca»: tres personatges i una cadira gegant surten a prendre la fresca, i generen diferents situacions, entre quotidianes i surrealistes, que portades a l’extrem esdevenen còmiques.

Per acabar de rematar la nit, Kokojean & The Tonics ens portaren des de Barcelona el millor de quatre mons musicalment diferents en una sola bomba plena de Soul, ritme i Groove. n

Escenari de l’Emergent a la pista de La Cooperativa, a Sarrià de Dalt. Foto AVS

CULTURA Ajuntament

Liceu a la Fresca L’audició d’enguany del Liceu a la Fresca també ha estat una altra activitat afectada per la Covid-19. Distàncies de seguretat, mascaretes, aforament limitat, incertesa... i tot en un moment on sortíem de mesos de confinament i la manera de fer #culturasegura encara era un enigma.

P

erò per molt que soni estrany, aquesta edició es va convertir en especial, única i exclusiva per als seus assistents, i no precisament per la Covid-19, sinó gràcies a les inclemències meteorològiques!

Arribava l’hora de començar a fer el muntatge quan ja feia estona que s’entreveia que la pluja no ho posaria gens fàcil... i efectivament, quan ja es donava per feta la suspensió de l’acte, a última hora es va improvisar una nova ubicació diferent a l’emplaçament escollit per aquest any: la pista del Pla de l’Horta. I realment ho teníem molt fàcil! Què millor per gaudir d’una magnífica versió de Carmen de Bizet que la mateixa Vil·la Romana! La decisió era difícil ja que, com molts ja sabeu, el jaciment arqueològic es troba en constant procés de restauració i museïtzació, i encabir-hi una activitat sense una bona planificació prèvia pot sonar un pèl arriscat, donada la seva delicada naturalesa. La sort va ser que la part més espaiosa i poc delicada es trobava justament sota la coberta de vidre que cobreix part del complex. I aquesta és precisament la cirereta del pastís: el seu disseny encorbat resultà tenir unes característiques concretes que aportaren una acústica immillorable per gaudir de l’òpera. Tot plegat va crear un ambient acollidor i màgic que et deixava atrapat i immers en la genialitat de Carmen, i les dues hores i escaig que dura l’obra van passar com un got d’aigua ben fresca en ple mes d’agost! n

L’òpera Carmen, es va poder veure sota la coberta de la vil·la romana del Pla de l’Horta.

pds_19

CULTURA Ajuntament

Festival In-somni

La 17a edició del ja històric In-somni Festival Internacional de Música Independent va optar per aterrar aquest any al parc de la Cooperativa de Sarrià de Ter. Instal·lació al parc de la Cooperativa. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter

L’

aposta de l’organització del festival per aquest espai va ser ferma des d’un inici, i és que el parc mai havia acollit un esdeveniment d’aquestes característiques i resultà un gran encert per la seva morfologia. Potser algun veí no va estar del tot content per la proximitat del festival al seu habitatge, però com tot en aquesta vida, mai plou al gust de tothom, i al final acabaríem liquidant la cultura

del tot ja que no s’acabaria programant mai res...

Com tot esdeveniment cultural en plena època de pandèmia, va comportar una gran logística per a complir amb totes les mesures sanitàries i de seguretat per al mig miler d’assistents que van passar pels dos escenaris els dos dies que durà el festival.

La Santa Salut, Pulpo Pop, Niña Coyote eta Chico Tornado, The Capaces, Tano!, P.A.W.N. GANG… un total

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA 20_pds

Des de 1896

de 12 grups i artistes amb una gran varietat de gèneres van defensar i reivindicar el paper de la cultura en els moments que estem vivint. A part d’aquestes actuacions, els assistents van poder gaudir de diverses propostes artístiques, zona de food trucks...

Des de l’Àrea de Cultura i Festes agraïm i aplaudim que s’aposti pel nostre poble per a seguir avançant cap al referent cultural que volem ser. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

CULTURA Ajuntament

Activitats culturals de nova creació Sempre s’ha dit que les crisis donen l’oportunitat de reinventar-se, i aquesta ha estat l’òptica i l’objectiu de l’Àrea de Cultura i Festes en aquests moments complicats.

É

s per aquest motiu que aquest 2020 ha vist néixer algunes activitats de nova creació que han vingut per quedar-se i consolidar-se. Una d’elles va ser el passat dia 21 de uny, dia de Santa Cecília, patrona de la música. Per aquelles dates encara no s’havien normalitzat els concerts amb els assistents asseguts en una cadira i calia tornar a reactivar la cultura dins les restriccions que encara estaven vigents. És per aquest motiu que es va decidir fer un concert sobre rodes que anés passant per tots els barris del poble. El grup escollit va ser The Seventies, una banda de versions del millor Rock dels anys 70 i veïns del nostre poble. Durant el confinament més dur van estar amenitzant el barri del Pla de l’Horta des del seu balcó, i el dia de la música va Picnic musical a la plaça de can Nadal. ser el moment escollit perquè ens demostressin del que són capaços. Una carrossa estirada per un cotxe, un equip de so, una banda amb gran actitud i professionalitat sobre l’escenari, un itinerari marcat i un públic amb distància de seguretat que anava seguint la comitiva a peu barri per barri van ser els ingredients que van fer d’aquesta vetllada un esdeveniment fresc, innovador, i una alenada d’aire fresc desprès de tants mesos de clausura.

Una altra activitat de nova creació va ser el Pícnic musical a la fresca que es va celebrar el dia 6 d’agost. És una època on per norma general es programen poques coses ja que tothom està molt disseminat per les vacances. En aquesta ocasió, però, va ser el moment ideal per donar una mica d’alegria a la població. La Font de Can Nadal va ser el lloc escollit per acollir aquest concert de petit format. Els assistents es van col·locar per petits grupets amb distància de seguretat i van portar de casa seva les seves neveres amb menjar i beguda, i van poder gaudir de En el dia de la música, la banda The Seventies, es va anar desplaçant pels barris dalt les actuacions en directe de la sarrianenca Ari Ramíd'una plataforma estirada per un cotxe. A la foto, al pàrquing de La Cooperativa. rez, jove cantant en projecció formada al nostre Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter poble, el saltenc Tom Hagan amb el seu pop intimista i proper i els rumberos Acorde a tí, que van acabar de rematar la festa amb el seu folklore i bon sentit de l’humor. Aquesta activitat va tenir molt bona acollida i s’està plantejant per aquest 2021 transformar-la en un cicle amb 2 o 3 dates durant els mesos de juliol i agost. n

pds_21

CULTURA Ajuntament

Dia Internacional de l’Art 2020 Presen Serrano. Area de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Performance “Cadira”. a càrrec de l’artista sarrianenc Pep Aymerich. Fotos: Ràdio Sarrià

La vuitena edició del Dia Internacional de l’Art ha desplegat una àmplia programació d’activitats culturals i artístiques a la ciutat de Girona i comarques durant el cap de setmana del 4, 5 i 6 de setembre.

A

questa celebració recorda el naixement de Leonardo da Vinci, el 15 d’abril de 1452. L’any 2011 la UNESCO declarava la data com el Dia Internacional de l’Art amb el propòsit d’apropar a la ciutadania diferents formes d’expressió artística.

Enguany, degut a la situació excepcional que estem vivint, els actes previstos a l’abril s’han traslladat al primer cap de setmana de setembre. Es posa de manifest que la cultura no s’atura: els esdeveniments artístics i culturals es poden posposar, però no anul·lar, resultat de la seva puixança i rellevància en les nostres vides.

22_pds

Aquesta iniciativa està promoguda i coordinada pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani de l’Ajuntament de Girona i els Serveis Territorials de Cultura a Girona de la Generalitat de Catalunya.

En efecte, l’art viu i sobreviu sempre, és inherent en la nostra espècie, en la humanitat. És per aquest motiu que s’han aglutinat una seixantena d’entitats vinculades al món de les arts per organitzar múltiples activitats de forma conjunta: tallers, exposicions, projeccions, visites guiades, performances, concerts, etc.

A nivell municipal, a Sarrià de Ter la sala Dolors Xabé s’ha adherit a les manifestacions culturals d’aquest dia, oferint les següents activitats culturals: Performance “Cadira” de Pep Aymerich i el Mural “L’últim sospir” de la Clàudia Pérez.

L’artista sarrianenc Pep Aymerich va dur a terme el divendres 4 de setembre la performance “Cadira” a la sala Dolors Xabé de Sarrià de Ter. En aquesta acció l’artista parteix d’un tronc de castanyer per construir una cadira en temps real fent servir eines i tècniques tradicionals. Pep

CULTURA Ajuntament

Procés de creació del mural “L ùltim sospir”, de l’artista sarrianenca clàudia Pérez.

Fotos: Presen Serrano.

Aymerich ens mostra l’eficiència dels moviments i el valor de l’ofici: i ens ho revela mitjançant una acció poètica amb elements de la dansa.

Amb mans d’artesà, modela la matèria i dialoga amb els elements per retrobar-se amb l’essencial de l’ésser i la natura. La senzillesa i l’eficàcia amb què les fa treballar i les endreça en el banc de fuster i en el cavallet creat per aquesta acció, juntament amb la cura que té del cos i dels gestos intrínsecs en què les utilitza, conviden l’espectador a gaudir en un tempo eloqüent marcat pel ritme constant, directe i harmoniós que genera la complicitat i el desig de veure el resultat final.

L’escriptora Cristina Massanés descriu la performance “Cadira” tot desplegant-se com una peça a l’escenari, una dramatúrgia precisa conduïda pels sorolls percussors i per la presència de la matèria i d’un cos productor …”.

L’artista estableix un diàleg amb la fusta i amb els espectadors, fa partícip al públic de la seva obra, de l’elaboració i del final d’aquesta.

“Cadira” és una performance simple i contundent, presenta una

força estètica que desperta moltes reflexions sobre el temps, l’esforç, el valor de les eines i la capacitat transformadora de l’ésser humà.

El dimecres 2 de setembre, l’artista Clàudia Pérez va portar a terme el mural “L’últim sospir” en el carrer Josep Pallach. El mural era participatiu, es podia deixar empremta de participació amb el pinzell, pintant una part de la creació de l’artista. El dijous i divendres la Clàudia, juntament amb col·laboradors, va elaborar i acabar l’obra.

La representació d’aquest mural el va crear l’autora basant-se en el fet que la dimensió de la casa és el temps de vida d’una persona. Simbolitza les sensacions que afloren quan reps la notícia que et queda poc temps per viure i lluites per viure el màxim de temps; per aquest motiu la cara està mirant enlaire, per agafar el darrer sospir d’aire.

A la part inferior, el gris exemplifica la vida consumida i els colors alegres de dalt són el present, el temps que li queda de vida. La casa acaba en punta perquè revela que cada vegada li queda menys temps de vida.

Un mural de grans dimensions que impulsa l’espectador a treure de la imaginació allò impensable. És una artista que crea i s’inspira a partir de la vida quotidiana. Les seves obres transmeten diàlegs i sensibilitats, i això és presentat i traslladat al públic.

Els murals són la connexió de l’art i la seva sensibilitat. La creativitat li permet il·lustrar, plasmar, crear a través de figures geomètriques, restant o afegint color depenent de la seva representació. El resultat final és el ball de colors i la figura humana. Al capdavall, el títol del mural és ben oportú. n

pds_23

CULTURA Biblioteca

Anna Sala Xargay

LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY EN TEMPS DE PANDÈMIA

El divendres 13 de març la biblioteca Emília Xargay va tancar les seves portes arran de la pandèmia de Covid-19 que arrasava el nostre país i no va tornar a obrir fins al dilluns 25 de maig.

D

urant aquests mesos de tancament la biblioteca va aprofitar per intentar continuar estant present entre tots els sarrianencs i sarrianenques a través d’una major presència a les xarxes socials. Des dels nostres comptes d’instagram, facebook i twitter vam intentar mantenir viva i funcionant, en la mesura que això era possible, la biblioteca Emília Xargay.

Tot i la dificultat del moment, a través de les xarxes un parell de cops a la setmana explicàvem contes per als més petits. També un parell o tres cops per setmana fèiem propostes de tallers familiars per fer a casa. Vam fer propostes sobre cuina, reciclatge, jardineria, medi ambient... Us vam ensenyar com fer ous de Pasqua, vam fer un castell reciclat per St. Jordi, vam fer un hort urbà en una llauna i fins i tot vam mostrar com fer compostatge casolà.

Vam celebrar des de casa el dia mundial de la poesia, regalant-vos poemes durant tota la setmana. Vam celebrar St. Jordi també des de casa i de manera virtual vam tirar endavant el nostre concurs de punts de

24_pds

llibre de St. Jordi, que enguany ja arribava a la seva 10a edició. Fins i tot el nostre book club d’anglès per adults i el code club per a infants va continuar fentse de manera virtual.

Tampoc vam oblidar-nos de fer recomanació i prescripció de llibres, música i cinema per a tot tipus de públic, tant a través de les xarxes socials com a través de ràdio Sarrià, amb qui vam col·laborar recomanant llibres i pel·lícules que es podien trobar fàcilment al catàleg virtual ebiblio.

El retorn a la biblioteca el dilluns 25 de maig es va fer oferint les primeres setmanes només els serveis essencials de préstec i de retorn de documents, cosa que ens va permetre continuar treballant i proposantvos activitats i tallers a través de les nostres xarxes socials.

Els mesos de maig i juny a la biblioteca van ser mesos d’obertura progressiva dels serveis i d’adaptació i preparació per l’obertura definitiva, que la vam fer el dimecres 8 de juliol. Durant els mesos d’estiu vam treballar intensa i incansable-

ment per garantir que es complissin amb tots els protocols establerts i assegurar un retorn a la biblioteca segur. També vam repensar la manera de continuar realitzant activitats i oferir-les de la manera més segura i viable possible, sempre seguint les 3 premisses bàsiques que emanaven del Procicat: mascareta, gel i distància de seguretat.

Si teniu ganes de veure algunes d’aquestes propostes de confinament només heu d’anar als nostres perfils de facebook, instagram i twitter i allà les trobareu. I si a partir d’ara ens seguiu a través @bibemiliaxargay podreu gaudir de les nostres propostes, les nostres recomanacions i de tot el que us oferim des de les xarxes.

Tot i així, el millor de la biblioteca ho trobareu sempre a la biblioteca. No deixeu de viure-la! n

CULTURA

LLIBRES

“EN EL MAR HI HA COCODRILS” Fabio Geda

Àngel Garcia

Aquesta és la punyent història d’un periple, d’una migració. La del petit Enaiat des de Nava a l’Afganistan fins a Torí, Itàlia. Un viatge que durarà onze anys.

“S

i neixes a l’Afganistan, en el lloc equivocat i en el moment equivocat, pot passar que, encara que siguis un nen alt com una cabra, algú reclami la teva vida.

El teu pare va morir treballant per un senyor ric, la càrrega del camió que conduïa es va fer malbé i tu n’hauries de ser la reparació. És per això que quan truquen a la porta corres a amagar-te. Però ara t’estàs fent massa gran per entrar al forat que la teva mare va fer al costat d’on té les patates. I així, un dia, et diu que heu de fer un viatge. T’acompanya al Pakistan, t’acarona els cabells, et fa prometre que seràs un home com cal i et deixa sol”.

Narrat des de la innocència i l’aparent simplicitat d’un nen de deu anys “i dic deu anys per dir alguna cosa, perquè no puc dir amb certesa quan vaig néixer, no hi ha registres civils ni res que s’hi assembli a la província on vaig néixer”, el llibre destil·la una tendresa i una sinceritat aclaparadora. L’anècdota del tancament de l’escola del seu poble per part dels talibans, n’és una mostra clara.

A Quetta, ja al Pakistan, l’Enaiat comença treballant d’escarràs de l’home que regenta el samavat que “per aquelles terres també els anomenen hotels, aquesta mena de

llocs, tot i que no s’assemblen gens ni mica als hotels que us vénen al cap, no, no. Més que un hotel, el samavat era un magatzem de cossos i ànimes: un dipòsit on un s’amuntega mentre espera que l’empaquetin i l’enviïn a l’Iran o a l’Afganistan; un lloc per entrar en contacte amb els traficants d’homes”. Amb els diners que guanya fent de venedor ambulant i tip de l’escarni que els paquistanesos fan dels afganesos, decideix marxar a l’Iran, però el seu capital no cobreix les despeses dels traficants, i haurà de treballar durant quatre mesos per pagar el deute.

A l’Iran, mentre treballa en una obra, viu una experiència interessant: “Em vaig asseure davant d’un petit televisor, d’aquells que perquè es vegi has d’anar girant l’antena i et passes més estona tractant de sintonitzar-la que veient el programa. Feien una pel·lícula amb unes torres que s’enfonsaven. Vaig canviar de canal i feien la mateixa pel·lícula i en un altre, el mateix.

Vaig cridar l’Hamid perquè m’ajudés i em va dir que no era cap pel·lícula,

que allò estava passant. Deien que havien estat els afganesos. Vaig pensar que el que havia passat podia ser greu, però en aquell moment per mi era més greu estar sense el meu amic Sufí. Quan no tens una família, els amics ho són tot”. De l’Iran serà repatriat però l’estada dura poc “Gairebé no han acabat d’apallissar-te els policies que ja de seguida et tornen a portar a l’Iran”.

El viatge a Turquia, a peu, serà el més dolorós de tots el que fa: vint-inou dies travessant muntanyes nevades on hi perdran la vida dotze dels setanta-set companys. Tres dies més amuntegats en un camió de grava els durà fins a Istanbul. I d’allà passant per Ayvalik, davant l’illa de Lesbos, l’odissea: anar a Grècia en un bot inflable. La travessa, amb quatre marrecs més petits que l’Enaiat, és tota una epopeia que narrada per ell sembla un divertiment però és una tragèdia majúscula. L’estada a Atenes coincideix amb els jocs olímpics del 2004. “Pel carrer es palpava la necessitat de mà d’obra en negre, amb qui la policia, per quedar bé davant del món, tenia un tracte de favor. De tant en tant són una arma secreta, els immigrants”. D’Atenes fins a Corint, on aconsegueix amagar-se dins un contenidor que el durà finalment a Venècia.

La seva aventura acaba onze anys després a Torí, on viu actualment i és Fabio Geda, periodista, escriptor i activista cultural que treballa amb menors amb risc d’exclusió social, qui l’ha convertida en aquest apassionant llibre que demostra que en el mar també hi ha cocodrils. n

pds_25

CULTURA

POESIA

“PASSEIG DEL RIU A LA TARDOR” Hi ha un carrer obert com un badall en lleuger pendís, que tira cap avall.

No és ben bé ni avinguda ni trencall i fina tot d’una en closa devesa, un tall.

Hi sentiu en xaragall l’escolament del riu i el nu trepig de tot de fulles d’un voraviu.

Una llúdriga us sotja damunt d’un vell tronc i de sobte el ca amic emet com un ronc.

Oh l’indret més soliu i acolorit de Sarrià! bo per pintar-hi amb cavallet el que hi ha, quan l’octubre fi ens revifa tots els ocres, els ors vells, els vins i els tons dels coures.

Passeig com pinzellat amb tota mena de colors. ¿Em convides de debò a meditar les meves pors?

Resclosa avall, ¿em fas oblidar cabòries i amors?

M’asserenes Passeig del riu, quan miro al cel, i em passejo a l’atzar, esllanguit verd cobricel, catifa de lluentes fulles com de la fada, el vel.

Josep Brugada, Sarrià de Ter, tardor 2020

26_pds

CULTURA

ELS “PEGASO” DE LA NOSTRA VIDA Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

El meu oncle Martirià Brugada del Terri. En Tià amb un Camió Cisterna de Catasús y Cia. Combustibles de Campsa

Quan escric aquestes ratlles, acaba d’esclatar l’operació d’espionatge a membres de la política catalana, en una operació anomenada Pegasus, que tothom ha pogut seguir als mitjans de comunicació i que ha volgut controlar -entre d’altres- la vida privada i política del nostre President del Parlament de Catalunya, sarrianenc il·lustre.

P

erò, no, no vull escriure sobre operacions indignants d’alt espionatge polític, (potser tampoc seria tema d’escaiença en aquestes pàgines). Vull escriure sobre camions i autobusos, alguns dels vehicles que poblaren la nostra vida dels anys seixanta als noranta.

«Pegaso» és un nom mitològic d’origen grec que es referia a un cavall alat que tenia potes i ales; un cavall que volava per entendre’ns. Doncs bé, aquest cavall alat d’època hel·lenística, en el món industrial del franquisme va esdevenir l’emblema escollit, el símbol de representació per quasi l’única fàbrica de camions i autobusos del règim franquista.

Amb l’anagrama ENASA, Empresa Nacional de Autocamiones Sociedad Anònima, empresa fundada l’any 1946 a partir de la incautació franquista de l’empresa Hispano-Suiza, amb la participació de l’INI, el ministeri d’Indústria del règim, impulsà bàsicament la fabricació de camions per al desarrollisme industrial, al cap de la qual hi hagué l’enginyer industrial barceloní Wifredo Ricard Medina (1897-1974). Aquest enginyer català, convençut pel ministre franquista de torn, creà els tallers de ENASA al barri de la Sagrera de Barcelona, on avui hi ha el parc justament dit el «Parc de la Pegaso». L’empresa Pegaso va començar doncs fabricant automòbils, uns cotxes de luxe descapotables, autènticament revolucionaris per l’època; però les necessitats de desenvolupament econòmic del moment van decantar l’empre-

pds_27

CULTURA [El “Pegaso” de la nostra vida

Autobús Pegaso Z-408 de la línia Girona-Sarrià, a la plaça Catalunya de Girona.

Foto de Narcís Sans de setembre 1968. ref 903831 CRDI.

Autobús Pegaso Z-408 de la línia Salt-Girona, situat a la Gran Via de Girona, amb la Sra. Matilde Martin de revisora.

Autobús Pegaso Z-408 de la línia Girona-Germans Sàbat, situat a la Gran-Via de Girona

28_pds

sa a la fabricació bàsicament de camions i posteriorment d’estructures d’autobusos per a carrossar.

Pels nostres carrers de pobles van ser molts els camions i autobusos Pegaso de tots els models que hi circulaven. A Sarrià de Ter, per a començar i en el meu record (i potser en el de molts), el meu oncle, en Martirià Brugada i Del Terri, (en Tià), que entrà de molt jovenet a treballar a Can Catasús, empresa concessionària de CAMPSA (Companyia Arrendataria del Monopolio de Petróleos), que distribuïa benzina a Barcelona i Girona, de les moltes cisternes que menà, en els darrers temps conduí un camió de quatre eixos de la marca Pegaso, el qual molt sovint vam veure aparcat a la Placeta, davant de Cal Marquès. Un altre dels Pegaso memorables de Sarrià va ser el que tingué de la seva propietat en Josep Oliveres, de transports Oliveres, que tenien l’encàrrec -entre altres- dels transports de paperot i de bobines de les fàbriques de paper Butiñà i de Emília Vila, S.c., del poble. Les fàbriques de paper generaren un gran traüt de transports i de camions a Sarrià de Ter durant els anys seixanta i setanta del segle XX. Un altre dels Pegaso que marcà les hores de manera kantiana de les sarrianenques i sarrianencs va ser el vell Pegaso dels transports Barnadas, que traginava pasta de paper (cel·lulosa) de la fàbrica Torras de Josep Flores fins a la fàbrica, (Màquina 2 que en deien) de Sant Julià de Ramis. Aquest camió Pegaso, ja vell i que perdia aigua per tots cantons, passava cada hora per tot el carrer Major de Sarrià fins a Sant Julià. Per la seva parsimònia en el passar, era com tenir al poble un rellotge de pèndol. Marcava el pas del temps.

Passava nit i dia al llarg de tot el carrer. A més provocava un efecte regadora, perquè ruixava tot el carrer d’un cap a l’altre perquè perdia aigua per tots els forats, com un colador, i

CULTURA [El “Pegaso” de la nostra vida

d’aquesta manera contribuïa a assecar la celul·losa.

Tal vegada, però, els Pegaso que se’ns feren més entranyables a Sarrià de Ter, als anys seixanta i setanta, van ser els models Pegaso Z-408 de l’empresa TEISA (Transportes Eléctricos Interurbanos Sociedad Anónima), que durant anys i anys (i com encara fan avui) feien el servei de viatgers de Girona a Sarrià Aquests autobusos sortien de l’avinguda de Jaume I de Girona, passaven per Pedret i Pont Major, creuaven el pont i entraven a Sarrià pel carrer Major, establint una de les parades davant del Cafè del “Centro”, a «Ca la Rosita» i davant de l’edifici de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, quan venien en l’altra direcció des de Can Peres, per la N-II. Feien alternadament cada mitja hora la mateixa ruta en dues direccions contràries. Aquests autobusos per mi i per a molts estudiants que anàvem a formar-nos a Girona (Salesians, Maristes, Salle, Carmelites, Escola Pia, Can Coquart, Institut), esdevingueren molt entranyables.

L’un portava un gran anunci de la cervesa San Miguel, l’altre d’una marca d’electrodomèstics, Radio Girbau, i l’altre el de Muebles La Fábrica. Recordo que als matins, a partir de les vuit, l’empresa es veié obligada a posar tres autobusos en direcció a Girona per la gran quantitat d’estudiants i treballadors sarrianencs que havien de ser a Girona abans de les nou del matí. Dels tres que passaven, quasi sempre agafava l’últim Aquests autobusos van ser molt populars a Girona, a Sarrià i també a Salt. Del mateix model eren els que l’empresa Hispano Hilariense S.A. tenia a Girona per al servei de viatgers Girona-Germans Sàbat i de Girona a Palau. Sembla ser que aquests models de Pegaso Z-408 van ser una remesa d’autobusos que l’empresa ENASA havia de fabricar per a exportar a Anglaterra, perquè una de les seves característiques era que tenien

Antic edifici de Teisa a Girona, a la plaça Independència. Fons el Punt avui CRDI

Autobús Pegaso Z-408 de la línia Girona-Germans Sàbat, operat per la Hispano Hilariense. réf. CAJ093 CRDI.

Pegaso model Monotral, davant l'església de sant Josep a Girona.

Fons Martí Massafonts Costals ref. 696976 CRDI

Autobús Pegaso de la ruta Girona-Salt, situat davant Correus. de Girona.

Foto Marisa Morillo DdG. Ref 218409 CRDI

pds_29

CULTURA [El “Pegaso” de la nostra vida

Edifici Pegaso a l’avinguda de França de Sarrià de Ter, amb una tramesa d’autobusos per ser exportats a Bulgària.

Foto de Narcís Sans de 1968. Ref. 640072 CRDI

el volant a la dreta i per raons que desconeixem, quan els van tenir fets, els anglesos no els van adquirir o no els van voler. Aneu a saber les raons del perquè. Un d’aquests autobusos de TEISA va patir un greu accident la N-II l’any 73 o 74, no ho recordo ben bé, en una cruïlla molt perillosa i sense semàfor que hi havia davant de l’era de Can Peres, i com que l’autobús tenia el volant a la dreta i el gir era a l’esquerra es va produir un accident les conseqüències del qual no recordo, però l’empresa, lògica-

30_pds

ment, va decidir de retirar aleshores aquells vells Pegaso de volant a la dreta. Aquests models d’autobusos als anys seixanta havien fet el servei de TEISA de Girona a Banyoles i a Olot. Recordo que els que feien el servei a Banyoles, quan sortien de la plaça de la Independència de Girona portaven una baca que sovint anava plena de cistells de portar pollets, saques i tota mena de cistellam de la pagesia que venia a mercat a Girona els dissabtes i potser també els dimarts. Aquests models d’autocars

Pegaso Z-408 van ser reconvertits per TEISA per al servei urbà de Sarrià i de Salt. TEISA havia tingut les seves guixetes i un dels seus garatges a la plaça de la Independència de Girona, en un edifici de factura modernista, amb un rebedor molt espaiós (almenys a mi m’ho semblava per aquell temps; era l’any 1966, jo tenia set anys). Al cantó hi havia el bar Boira, establiment on em refugiava a primera hora dels matins d’hivern quan anava al col·legi dels Maristes de Santa Eugènia, que estava situat

CULTURA [El “Pegaso” de la nostra vida

en un edifici propietat de la família Magaldi (avui carrer Rovira i Virgili).

Recordo que la Sra. Maria del Bar Boira em feia entrar a primeres hores del matí al bar perquè no passés fred i amb algun company, en comptes de repassar la lliçó, ens entreteníem introduint algunes pessetes a la màquina dels milions. I així era com esperàvem l’autobús.

Vers els anys setanta es van acabar els autobusos amb el volant a l’anglesa i llavors van venir els models Pegaso Monotral, un dels quals va fer durant molts anys el servei de Girona a Palau i aquest servei començava a l’avinguda Ramon Folch davant per davant del cinema i cafè Gran-Via).

La TEISA, també en va estrenar un.

Aquell Pegaso Monotral, que era quasi de les mateixes característiques que els que circulaven per Barcelona, el conduïa en Joan Castelló i feia igualment el servei de Girona a Sarrià. Recordo que en Joan Castelló va estrenar aquell autobús i per Nadal va guarnir-lo amb tot de boletes iridiscents i fins i tot hi va improvisar un petit pessebre al davant. Amb aquest autobús anàvem també de la plaça de la Independència a Santa Eugènia abans de les nou del matí. Escric això perquè en la meva infantesa, a partir dels set anys, me n’havia fet un tip d’agafar l’autobús.

Cada matí n’havia d’agafar dos. El de quarts de vuit i el de Santa Eugènia que ens deixava davant del col·legi dels Maristes (Edifici propietat dels Magaldi) abans de les nou. I al vespre, doncs, la ruta era al revés, amb un autocar de la mateixa empresa que devia fer també els serveis de Girona a Banyoles.

Quant a la renovació dels models dels autobusos que feien en servei de TEISASarrià de Ter-Girona, ulteriorment van venir uns Pegaso ja ben característics carrossats a Arbúcies. Aquests autobusos van durar almenys una dècada, dels anys 70 als 80.

Un altre dels camions Pegaso que sovint s’aturava a Sarrià era el camió de Transports Picanyol de Figueres, que

Autobús de la Teisa, de la línia Girona-Bañoles, situat davant el Coliseo Imperial a la Plaça Independència de Girona. Foto Martí Massafont Costal de 1965. ref 697434 CRDI.

Pegaso per una sortida a les colònies destiu. Foto Narcís Sans, de 1972. ref 823692 CRDI

Autobus Pegaso per un desplaçament del Girona FC. Foto de Salvador Crescenti. ref 767034 CRDI

Autobusos davant la seu de Teisa, a la plaça Independència de Girona.

Foto Sebastià Martí de 1984, ref 392223 CRDI

pds_31

CULTURA [El “Pegaso” de la nostra vida

Pegaso Model Z-408 de Teisa, línia Banyoles-Olot, situat a Banyoles.

Foto extreta del llibre de Teisa 1920, una xarxa ben nuada, amb motiu del 75è aniversari.

Pegaso monotral del la línia de Teisa Banyoles, extreta del llibre.

Model Monotral de l’empresa Olivet Transports. Foto de Salvador Crescenti. ref 742968 CRDI.

Autobús de la línia de Banyoles. Foto de Joaquim Curbet de 1983. ref 752008 CRDI

Autobús de la línia Girona-Germans Sàbat, situat a la Gran Via de Girona. 1985. ref CAJ0932 CRDI.

Model Pegaso Monotral, aparcat a la Devesa.

Foto Martí Massafont, 1961

solia parar-se davant del garatge del meu oncle Tià i repostava a la benzinera de Sarrià. Era un camió Pegaso ja vell, però molt ben cuidat, lluent com una patena, dedicat al transport de paquets i mercaderies. Es tractava d’un Pegaso dels que en deien de “Mofletes”, o sia de galtones. Era realment un camió atractiu.

32_ pds

Una altra de les vinculacions de Sarrià de Ter amb els camions i autobusos Pegaso, va ser que des dels anys 70 fins quasi el bimil·lenari, a la carretera Nacional II hi va haver els tallers de reparació de la Pegaso, una immensa nau on es reparaven els vehicles de la marca, camions, tràilers i autocars. L’edifici es troba encara avui situat en la

mateixa vorera on hi ha Can Reine i on hi havia hagut la planta embotelladora de Coca-Cola; era per als sarrianencs i sarrianenques “La Pegaso”. D’aquests tallers van sortir molts vehicles nous i vells de la marca, fins i tot una sèrie d’autocars que s’exportaren a Bulgària segons es desprèn de les fotografies que en va fer en Narcís Sans. n

espai 2.0 Instagram: 10 anys després Roger Casero Gumbau, blocaire

Aquest 2020 Instagram ha fet 10 anys i, en aquesta segona dècada del segle XXI, ha passat de ser una aplicació selecta i selectiva a una xarxa social de masses, referència imprescindible d'influenciadors i alimentadora de la vanitat mundial. La seva transformació és paradigmàtica, i alhora aterradora!

QUI L'HA VIST I QUI LA VEU! La paremiologia, diu el diccionari, és "l'estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars", i en aquest cas la definició bàsica d'aquesta expressió (qui l'ha vist i qui el veu) es refereix al gran canvi, a la transformació, d'una persona. És dir l'expressió i començar a pensar en persones del nostre voltant que, en un determinat espai de temps, s'han transformat, i en aquest cas tant li fa si és un canvi a fi de bé, o no...

Qui l'ha vist i qui la veu és el que penso jo, tot sovint, quan entro a Instagram, i sobretot quan retrocedeixo en el temps i torno al dia que vaig donar-m'hi d'alta: va ser a principis del mes d'abril de l'any 2012, quan Instagram, aleshores una aplicació de filtres fotogràfics disponible només per a dispositius mòbils

d'Apple, va abraçar la comunitat Android. En qüestió de mesos va créixer de forma exponencial en número d'usuaris i es va popularitzar.

La seva popularitat no va passar desapercebuda pel gegant Facebook, que aquell mateix any la compraria per mil milions de dòlars, com també va fer amb WhatsApp dos anys més tard. Instagram, en mans de Facebook, va passar de ser una popular aplicació de filtres per a fotografies i un espai (fotoblogging) per a publicar-les, a ser, com és avui, una de les xarxes socials de referència, en què els filtres pràcticament són el menys important.

DE MATAR PICPLZ A ARRACONAR SNAPCHAT Per entendre aquesta transformació és interessant observar les víctimes, cadàvers inclosos, que Instagram ha deixat pel camí.

Als seus inicis, quan Instagram era només una selecta aplicació per a iPhone, les persones usuàries de telèfons amb sistema operatiu Android feien servir altres aplicacions per a millorar les seves fotos aplicant-hi filtres "vintage"; entre elles hi havia PicPlz, que no va poder resistir l'embranzida d'Instagram quan va aterrar a Android, i va haver de plegar veles!

Sobre tot això en vaig parlar, més extensament, en l'article "I definitivament Instagram es popularitza!", publicat l'any 2012 al número 81 d'aquesta revista.

Però si avui Instagram és altament popular, i especialment entre el jovent, no és (només) per la seva diversitat de filtres, sinó (sobretot) per les seves "Històries" (les "Stories"), la possibilitat de publicar fotografies i vídeos, afegint-hi tota mena d'adhesius ("stickers") i altres elements (música, mencions, localització...), que

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

pds_33

espai 2.0 s'autodestrueixen i s'eliminen al cap de vint-i-quatre hores. Aquesta funcionalitat és el seu principal ganxo!

Però Instagram no es va inventar aquesta funcionalitat de publicar continguts amb data de caducitat, això ja fa anys que ho fa una altra aplicació, també molt popular entre el jovent: Snapchat. Sobre Snapchat també en vaig parlar aquí, al 2016 en el número 95 de la revista, i el que aleshores s'anunciava, que Instagram copiava les històries de Snapchat, al cap d'uns anys el que ha passat és que a banda de copiarles, les ha acabat eclipsant.

Ja sabem que el contingut amb data de caducitat (24 hores) és més atractiu, ja que li dóna una pàtina d'exclusivitat que en genera un major consum en temps real. Precisament Facebook també es planteja la possibilitat que alguns missatges

34_pds

de WhatsApp puguin autodestruirse i eliminar-se al cap d'unes hores.. .

INSTAGRAM, LA FOGUERA DE LES VANITATS

Però tornem a Instagram. Amb Snapchat fora de joc, Instagram també es planteja donar un major espai a aquest contingut temporal, en detriment de l'espai preferent que fins ara han tingut les fotografies publicades “tradicionalment”.

D'alguna manera, i d'aquí el component aterrador, es premia el contingut efímer, volàtil i moltes vegades insignificant, per davant de les fotografies, generalment de qualitat, que tenen un caràcter permanent.

Aquest torrent continu de contingut efímer i amb data de caducitat és el que el fa atractiu als ulls del jovent, i és on els influenciadors s'hi

mouen com peix a l'aigua, promocionant productes, o ells mateixos com a producte, i alimentant la vanitat mundial. I és que si Twitter es relaciona, entre d'altres, amb trols i “haters”, Instagram ha esdevingut la xarxa del bon rotllo, tot i que hem de tenir en compte que hi ha molt d'impostat, i molt postureig.

Instagram, deu anys després, ha esdevingut la xarxa que ha permès a Mark Zuckerberg arreplegar el jovent que, des de fa una anys, ni tan sols s'ha plantejat apuntar-se a Facebook; de fet, ambdues xarxes estan connectades, precisament per les “Històries”...

I sí, de moment deu anys després a Instagram encara hi podem trobar magnífiques fotografies, amb filtres o sense, tot i que no sé si passarà el mateix d'aquí a deu anys. Instagram, qui l'ha vist i qui la veu! n

P

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Sobre dues rodes

rimavera i estiu conviden més que altres èpoques de l’any a anar en bicicleta. El bon temps i els dies llargs faciliten el pedaleig com a mer sistema de transport, com a instrument de lleure o com a activitat esportiva. De manera cíclica es torna a parlar de bicicles i de la conveniència de tenir una xarxa de carrils bici que siguin segurs, de consolidar una via verda presentable fins a Girona, de la possibilitat que la Girocleta gironina pugui arribar al terme de Sarrià… Són reivindicacions llargament reclamades que tal vegada algun dia veurem fetes realitat.

A Sarrià, el negoci de motos i -fins no fa gairebicicletes de la família Llach era conegut per Cal Biciclista, una singularitat no gens corrent. Efectivament, el Diccionari Català Valencià Balear, l’AlcoverMoll, recull aquest bonic mot; però el de l’Institut d’Estudis Catalans ja només remet a ciclista: s’ha perdut el prefix duplicador.

Ara el taller Llach només es dedica a les motos i ciclomotors. Han deixat el comerç i reparació de bicicletes. A l’avinguda Josep Flores hi funciona un establiment dedicat en exclusiva a la bici, però aquesta és una altra història.

El món és ple de ciclistes, però de biciclistes no n’hi havia enlloc més que a Sarrià. n

A

Final feliç

finals del mes de juny va saltar una alarma: el mural de l’esperanto del carrer Petit (just davant de Cal Biciclista) era víctima del doll d’aigua

a pressió d’un aparell Kärcher i s’estava treballant per esborrar-lo. De manera instantània es va engegar un formidable moviment cívic i veïnal a les xarxes que va evitar-ne la desaparició irreversible. La idea municipal era dedicar aquella façana a una altra obra, però es perdia de manera llastimosa un vestigi d’art urbà i popular (dels quals no anem gens sobrats…) que havia resistit dècades. I es malmetia la memòria del senyor Eduard Coll, l’avi Coll, activista social i cultural que en fou l’artífex.

Es va imposar el bon criteri: una consulta ciutadana telemàtica va refrendar el desig de restaurar el mural esperantista i es va aconseguir emplaçar la nova obra de l’artista

local Clàudia Pérez, a la façana lateral de l’habitatge del senyor Josep Casas que dóna al carrer Josep Pallach. El propietari de la casa va autoritzar amb generositat que s’hi dugués a terme aquesta intervenció artística: de gran format i amb moltes hores de feina, ha aportat color i llum a l’indret. Hores d’ara, tots dos murals de carrer llueixen amb excel·lent dignitat, cadascun al seu lloc i tothom content. Com que a Sarrià pot ser difícil que hi vingui Banksy a pintar res, benvingut sigui el que es pugui conservar i el que es pugui crear de nou.

Tot suma. n

S

Fum i flames

i just abans de la pandèmia i del confinament ja vam tenir un parell d’episodis hivernals de foc al carrer (vegi’s aquesta secció a l’anterior número de Parlem de Sarrià), els mesos que comprenen aquesta edició ens hem superat. “Ho hem petat”, que es diu ara. Els incidents més destacats, sens

pds_35

Quadern d’apunts dubte: els incendis a les plantes de recuperació de residus de l’empresa Auladell, dels quals se’n va parlar a bastament a la televisió nacional, a les ràdios de fora (la de casa, ehem…) i a la premsa. Afegim-hi algun altre capítol apocalíptic de vehicles en flames i de contenidors cremant i estarem tots d’acord en viure una situació excepcional, per insòlita i estranya. Tot l’any 2020, en general, està resultant fatigosament insòlit i estrany. n

S

Ofici solemne

i fem una enquesta entre l’actual població de Sarrià de Ter, és probable que surtin pocs habitants que sàpiguen qui són els patrons del poble. En tenim dos: a Baix, la Mare de Déu de

la Misericòrdia, que se celebra prop del 25 de setembre.

A Dalt, Sant Antolí, se celebra el 2 de setembre. Durant la festa major, s’oficien els actes religiosos corresponents a cadascuna de les

esglésies. No són convocatòries multitudinàries, però hi sol haver mitja entrada.

Consten al programa.

Aquest any, per voluntat i gentilesa de la senyora Paquita Panosa, incansable col·laboradora a l’església de Sant Pau, i de mossèn Ricard Sarrà, he estat obsequiat amb uns exemplars dels Goigs de Sant Antonini (sic) Màrtir, que es canten en lloança del sant els dies de festa assenyalada. És un paper respectable, imprès a can Franquet, a Girona.

Explica el periple de vida i el sagnant martiri del patró i recull uns versos que diuen: “Eix poble de Sarrià de Dalt/ us exulta per patró,/ deslliureu-lo de tot mal/ sigueu-ne sa protecció;/ sarrianenc que ha reclamat/ ha trobat divins favors.” Que així sigui! n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

36_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

L’ E N T R E V I S TA

La Marta, al seu despatx de Sarrià

“Les persones, individualment i sobretot actuant conjuntament, són la meva passió”.

Jordi Duch Despuig

Estem vivint uns temps difícils.

Ens hem vist evocats a fer molts canvis en les nostres vides, condicionats per unes circumstàncies que no haguéssim imaginat abans que aparegués aquesta pandèmia.

La salut pública està en el centre d’atenció i debat. Depenem de les decisions que es prenen a aquest nivell tant per part dels polítics com dels especialistes.

MARTA AYMERICH MARTÍNEZ

D

es de la revista de Sarrià, hem volgut copsar les impressions de la Dra. Marta Aymerich, veïna del poble i amb un gran coneixement sobre aquest tema, a qui agraïm la seva col·laboració.

Marta Aymerich va néixer a Sarrià de Ter el 27 d’octubre de 1968. És llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on anys més tard s’hi va doctorar. Va estudiar un màster de salut pública a la Universitat de Harvard i actualment és Vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Va estar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona en els seus inicis i ha ocupat càrrecs de política de recerca a la Generalitat

pds_37

L’ E N T R E V I S T A [ M a r t a A y m e r i c h M a r t í n e z

Amb la família, a la cursa del carrer Nou de 2010.

de Catalunya. Va créixer professionalment a l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (avui AQuAS), una empresa pública del Departament de Salut, la qual va arribar a dirigir.

El seu currículum és tan extens que per si sol ocuparia tota l’entrevista; destaquem que ha publicat quantitat d’articles i és autora de múltiples ponències a diferents congressos en l’àmbit de la salut. És avaluadora de projectes de recerca en diverses institucions de tot Europa. El passat 2019 va ser guardonada amb el premi Trifermed per la seva contribució a millorar la qualitat de vida de la societat.

Va créixer a Sarrià on es va anar formant com a persona, participant a l’Esplai (llavors MIJAC), al patinatge, a l’handbol de la UES (un any va fer de portera i tot) i al teatre amateur del Centre Parroquial i el Patronat.

Viu al carrer Major, a la casa on en deien “La Quadra”, que sempre ha estat el que ella n’anomena el seu “campament base”, malgrat treballar la major part de la seva vida a Barcelona i haver viscut en d’altres ciutats com ara la mateixa Barcelona, Sabadell, Galway o Boston. I, ara, en plena pandèmia, “la Quadra” s’ha

38_pds

En el seus temps de patinatge.

convertit en lloc permanent i la seva finestra al món. A través de la pantalla es pot reunir amb els companys de la UOC i participar en seminaris amb gent d’arreu.

Com ella mateixa escriu a l’ARA (diari on col·labora mensualment), les persones, individualment i sobretot actuant conjuntament, són la seva passió.

Quina és la teva visió general sobre l’evolució de la pandèmia i quins són els motius pels quals hem arribat allà on som?

L’evolució no és tan diferent a la pandèmia de grip de fa un segle. Ara per ara l’única manera que tenim de fer-hi front és l’aïllament i la higiene. Tanmateix, avui dia tenim tests per detectar qui està infectat, tindrem la vacuna molt més ràpid que no pas per la grip i, a més, el sistema sanitari està més professionalitzat per atendre les persones malaltes.

Un ser viu minúscul ens interpel·la i hi responem només reaccionant, no pas anticipant-nos-hi. Invertir en promoció de la salut i prevenció de malalties és difícil que sigui una prioritat i quan tenim el problema al davant ja anem tard i hem d’actuar com podem.

La COVID-19 ha creat un problema de salut pública de gran magnitud a tot el món. Hom té la impressió que hi ha molt desconeixement i massa llacunes sobre el tema. Què et suggereix aquest comentari?

Sí, efectivament, un gran problema de salut pública, com bé dius. És a dir, un problema de salut poblacional, de mesures de prevenció de la malaltia i de promoció i educació per a la salut, així com de presa de decisions polítiques a nivell global. Per descomptat, també és un problema d’assistència sanitària que afecta tant al sistema públic de salut, com al privat.

I sí que hi ha molt desconeixement encara, perquè el virus és nou entre els humans. S’està estudiant a marxes forçades (molt més i molt més ràpid que qualsevol altre virus abans), però encara falten anys per conèixerne els detalls moleculars i saber amb profunditat la seva forma d’actuar dins el cos humà. La ciència necessita temps. La part bona és que a mesura que es van coneixent els resultats es van posant a disposició del públic. I que hi ha molt bons comunicadors (a les institucions, als diaris i a les xarxes socials) que van traduint el llenguatge científic per explicar-ho a tothom qui vulgui escoltar.

L’ E N T R E V I S T A [ M a r t a A y m e r i c h M a r t í n e z

Amb la informació que es tenia del passat d’altres situacions semblants a les que ens trobem, es podria haver intuït que una pandèmia d’aquest tipus es produiria? Quines són algunes de les actuacions que s’haurien d’haver fet i no s’han fet?

Sí que s’havia intuït. Diversos científics i professionals de la salut ho havien anunciat. I especialment un grup d’experts de l’Organització Mundial de la Salut que parlava de la pandèmia “X”. Tanmateix, era impossible saber quan i com apareixeria.

Si l’educació de la població en promoció de la salut i prevenció de malalties fos més alta, es podria evitar que determinats patògens (com el SARS-CoV-2) saltin dels animals a les persones. I un cop els tenim entre nosaltres, és clau la responsabilitat individual per actuar segons el que anem sabent de la forma de contagi. Parlo de la responsabilitat de cadascun de nosaltres tant a casa com a la feina, sigui en el sector privat o en el sector públic, tinguem o no capacitat de decisió. No hauríem de fer les coses només perquè ens diuen que les fem, sinó perquè ens informem i actuem en conseqüència.

Al llarg d’aquest temps hem pogut sentir alguns pronunciaments públics sobre el tema, que poden crear desconfiança en la població. Com es pot millorar la transmissió d’informació en salut pública? O anant més enllà, fins on arriba la transparència de la informació?

Aquest és un gran tema. Saber comunicar no és fàcil. I saber trobar la informació rellevant i veraç tampoc. La transparència no és abocar tota la informació tal qual. De què serviria transcriure els articles sobre la COVID-19 tal com es publiquen a les revistes científiques? Hi ha periodistes molt bons i responsables de comunicació d’universitats i governs que ho digereixen i ens ho traslladen la mar de bé. Llegint-los, escoltantlos, millora la transmissió d’informació. Malauradament, però, també hi

ha gent interessada que col·loca informació falsa (com ara els antivacunes, que escampen fal·làcies que semblen creïbles) i no sempre és fàcil adonar-nos que ens estan aixecant la camisa.

La informació i desinformació, sobre salut circula molt ràpidament a través de les xarxes socials. Com es pot contribuir des de la salut pública a conduir aquestes situacions?

D’entrada, estudiant com ho fan els emissors de desinformació per poder contrarestar la seva capacitat de “contaminació”. Fa un parell d’anys vaig estar al tribunal d’una tesi doctoral a la Universitat de l’Àrtic (Noruega), on s’estudiaven precisament els fluxos d’informació de salut a través de Twitter i Facebook. La conclusió és que són bons canals per difondre missatges de salut pública, és a dir, de promoció i protecció de la salut, així com de prevenció de malalties.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va fer avinent des de l’inici de la pandèmia que també ens enfrontàvem a una infodèmia (excés informatiu) i, tant aquesta organització com moltes altres (governs i universitats sobretot), estan treballant de valent per incidir-hi. Com repetim sovint, no s’han de difondre missatges que t’arribin si no en pots verificar la font i, si la pots verificar, assegura-te’n que es tracta d’una font fiable. És confiable si, per exemple, prové de l’OMS, d’una organització sanitària oficial, d’una universitat o d’un govern. Òbviament hi ha moltes més fonts fiables com ara revistes i institucions científiques o persones del món de la ciència i la salut, però si no les sabem analitzar o no en coneixem el perfil, és millor abstenirse de difondre la informació. Com solc dir, en aquest cas, és millor pecar per defecte que no pas per excés.

Hi ha una tendència social a pensar que la tecnologia ho soluciona tot, sentim

Temps de pandèmia.

afirmacions com que quan hi hagi una vacuna tot tornarà a la normalitat. Tots sabem, tanmateix, que els problemes de seguretat sanitària estan per quedar-se. Què en penses d’això?

Mai la tecnologia no ho soluciona tot. Ens ajuda a avançar, però el que ens fa avançar de debò és que com a persones, com a societat, sapiguem integrar la tecnologia valorant-ne críticament les implicacions ètiques i socials. Els problemes de seguretat sanitària hi seguiran essent, com bé apuntes. I molt entrellaçats amb la crisi climàtica. La prevenció de la transmissió de virus d’animals salvatges als humans passa per aturar l’extinció d’espècies animals i preservar la biodiversitat i els ecosistemes naturals. Hem de pensar en solucions per a tot el planeta, que siguin ètiques i que no siguin només per a una de les espècies (els humans) que l’habiten. És previsible que després de la COVID19, hi hagi una millor salut pública?

Ajudarà aquesta pandèmia a que els que han de prendre decisions, valorin diferents visions i enfocaments de cap a on ha d’anar la salut comunitària?

Tant de bo. Aquest és, si més no, el meu desig. La salut pública, contràriament al que molts pensen, no és el sistema públic d’assistència sanitària sinó la ciència que s’ocupa de millorar la salut de les persones i les

pds_39

L’ E N T R E V I S T A [ M a r t a A y m e r i c h M a r t í n e z

Vicerectora de la UOC

seves comunitats. La salut pública es preocupa de protegir la salut de poblacions senceres, les quals poden ser tan petites com un barri d’un poble o tan grans com tot un continent.

M’agradaria que aquesta pandèmia servís perquè els governs i les institucions apostessin fort per la salut pública i fer cert l’aforisme que val més prevenir que curar. Sé que és difícil, perquè la prevenció, l’estudi dels factors de risc o la promoció de la salut no es noten i, per tant, costen de valorar. La prevenció no és ben entesa perquè és una incògnita quan i com apareixerà el problema en el futur. Sempre passen per davant prioritats d’atenció immediata, sense tenir en compte que, si ens haguéssim preparat, probablement la gestió del problema immediat podria ser més eficient o, fins i tot, s’hagués pogut evitar.

Com ha influït la COVID-19 en el principi d’equitat en la sanitat pública?

Com diu una metgessa i professora de la Universitat d’Oxford, Trisha Greenhalgh, el que més s’associa a una mala evolució de la COVID-19 és la pobresa. I, de fet, és el que més s’associa a qualsevol malaltia. A Bar-

40_pds

Amb els seus pares, després de rebre els premis Trifermed.

celona, entre els barris més afavorits i els més desafavorits hi ha una diferència d’esperança de vida de 5 anys en homes. A vegades determina més la salut el codi postal que no pas altres factors de risc directament relacionats amb la salut.

Per sort a Europa ens hem dotat de sistemes d’assistència sanitària públics que són universals, és a dir, que tothom hi té dret, independentment de la seva condició econòmica o legal i, per tant, l’accés als centres sanitaris és per a tothom igual. En canvi, en d’altres parts del món, com als Estats Units per exemple, l’assistència sanitària no és universal i cal pagar-la via assegurança (a excepció dels més grans i dels molt pobres que són pagats públicament). Això genera sempre més desigualtat en l’accés als centres sanitaris i, és clar, en crisis com aquesta, la desigualtat es pot aguditzar més. I se suma a les de les condicions relacionades amb la pobresa, com ara un menor nivell educatiu, menys hàbits saludables (tabaquisme, per exemple) i amb espais per conviure més reduïts.

Com podem aprendre tots plegats d’aquesta situació que ens ha tocat viure?

Com fer una crítica constructiva que

ajudi a afrontar en el futur, altres situacions similars a l’actual?

Podem aprendre assumint la nostra responsabilitat individual, essent conscients que allò que fem cadascun de nosaltres té repercussions col·lectives, a la nostra comunitat. La manera d’actuar ha de ser semblant a l’actitud davant la crisi climàtica i fer valer les paraules del Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”. Ara més que mai, com ja han dit molts, entre d’altres l’economista Mariana Mazzucato, les crisis sanitària i econòmica causades per la pandèmia estan interconnectades amb la crisi climàtica. I les solucions de totes tres crisis també ho estan, d’interconnectades.

Per això és tan important la salut pública, la que s’ocupa -com deia abans- de la salut poblacional, de prevenció de malalties, de presa de decisions polítiques i de promoció i educació per a la salut. Cal invertir i exigir que s’inverteixi sostingudament en educació en general i en educació per a la salut en particular, en polítiques d’habitatge, en seguretat vial i laboral, en ecologia, i en recerca científica i coneixement per ser una societat més sostenible i saludable.

L’ E N T R E V I S T A [ M a r t a A y m e r i c h M a r t í n e z

La salut i l’educació són dos elements fonamentals d’una societat i a ambdues els queda molt camí per recórrer. Què caldria fer perquè els resultats de les investigacions en aquests àmbits arribessin finalment als usuaris, que som tots?

Efectivament, ens queda molt camí per recórrer. I per més que en recorrem, sempre en quedarà un bon tros. Mai no en tindrem prou d’assolir més nivells educatius i més nivells de salut. La societat d’avui dia és més educada i saludable que no pas la de fa cent anys i ho és menys del que ho serà la societat del segle que ve.

Com més conscients siguem des de la universitat i de la recerca científica que ens devem a la societat, més avançarem en la responsabilitat que tenim de fer arribar els resultats finals als usuaris que, com dius, som

tots. Els investigadors hem de fer un esforç per comunicar -i se’n veuen uns quants en aquesta pandèmia que ho fan gairebé cada dia-. També els mitjans de comunicació han de tenir més espais per comunicar ciència. La ciència també és cultura.

En l’àmbit de la docència, quines repercussions pot tenir aquesta pandèmia en la formació dels metges i personal sanitari que reverteixin en la pràctica clínica o atenció als pacients?

Algunes repercussions no les sabem endevinar del tot, però jo que crec que, com a mínim, segur que els professionals sanitaris hauran de formar-se molt més del que ho feien fins ara en aspectes de salut digital, és a dir, en l’àmbit de la intersecció entre la salut i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per exemple, es farà necessari conèixer

en profunditat les apps per saber triar aquella que s’ha de recomanar i la que no, o bé aprendre a utilitzar les xarxes socials per a la promoció de la salut.

Per acabar, com a sarrianenca, voldries afegir quelcom per als lectors d’aquesta entrevista?

Que som privilegiats de viure en un poble com Sarrià. Amb turons i riu per a anar-hi a caminar, molts serveis a l’abast i una activitat cívica ben rica. Avui l’accés al coneixement i la tecnologia no depèn de viure en una gran ciutat. I la diversitat i la creativitat encara menys. Així ho vaig escriure un cop i ho continuo mantenint: gràcies a internet tenim accés al coneixement que desitgem i podem interaccionar amb qui ens calgui i, a més, tenim millors condicions personals i d’entorn per fer feina, crear, pensar o col·laborar. n

pds_41

D O S S I E R

D ’ H I S T Ò R I A

LA FOSSA DE LA TORRE DE CLARAMUNT LA TOMBA DE SET SOLDATS DE L’EXÈRCIT REPUBLICÀ Assumpció Vila

Al cementiri de la Torre de Claramunt, hi ha una tomba que no passa desapercebuda.

A la làpida s’observen unes inscripcions, poc llegibles, que són, fins ara, l’únic testimoni d’uns soldats que durant la guerra civil espanyola varen ser afusellats en aquesta població.

P

oca gent en coneix la història, tret d’alguns vilatans i dels familiars, els quals tenen versions dispars del que va succeir a la primavera de 1938.

Intentant esbrinar-ho, hem trobat un dietari1 del soldat Joaquim Llopart Rossell (Molins de Rei 19112000) que explica, fil per randa, aquells fatídics fets. A més, també hem pogut comptar amb algunes cartes dels soldats Antonio Iniesta Aparicio (Cartagena 1911-Torre de Claramunt 1938) i Eusebi Comas Ametller (Sarrià de Ter 1911-Torre de Claramunt 1938) que ens permeten resseguir el seu periple al llarg de tots els mesos en què participaren de la guerra civil, al front d’Aragó.

La lectura dels fets que varen ocórrer a primers de 1938 causa indignació, tant per la incompetència dels comandaments de la 145 Bri-

Tomba Torre de Claramunt.

gada Mixta de l’exèrcit republicà com per la manca d’ètica i professionalitat dels que llevaren la vida a 7 joves combatents. Soldats que fins aquell moment havien obeït i seguit l’exèrcit republicà, soldats bregats en la guerra, als quals afusellaren sense judici, sense proves, només per escarment de la tropa.

1Text de Joaquim Llopart Rossell, de Molins de Rei, facilitat per la seva filla, Gloria Llopart Sala.

42_pds

Un acte perpetrat per uns covards, els quals amagaren els fets al comandament general, i que hauria passat desapercebut o ocultat, de no haver estat per la tossudesa dels supervivents que ho varen fer públic i comunicat a les famílies dels soldats morts.

Són uns fets tristíssims, que no hem d’oblidar.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Al sarrianenc Eusebi Comas Ametller, pertanyent a la lleva del 32, el criden el 8 de juliol de 1937 a presentar-se a la caixa de reclutes n. 29 de Girona. Era la primera vegada que feia instrucció ja que s’havia lliurat de la mili l’any 1932, però en aquesta ocasió hi ha una guerra declarada.

Viatjant de professió, tenia 26 anys i estava casat amb Carme Montornès Ribas. Des de juliol de 1937 fins uns dies abans que l’afusellin, enviarà setmanalment una carta a la seva dona des del front, alguna d’elles amb el seu propi sobre de viatjant i amb paper d’un quadern amb la marca d’aigua de S. Torras Domènech de Bonmatí.

El maig de 1937 es creà la 44a divisió amb les Brigades Mixtes, 142, 143, 144 i la 145, formada a partir d’antics batallons de muntanya de Girona. Els envien a Barcelona i a Manresa on reben instrucció abans de partir al front d’Aragó. La 44a divisió s’emmarca dins del XII Cos de l’Exèrcit de l’Est i està comandada pel coronel d’infanteria Primitivo Peire Cabaleiro. Cada Brigada Mixta consta, en principi, de 3.800 homes, i la 44 Divisió, en total de 8.650-8800 homes.

La primera carta d’Eusebi Comas prové de Barcelona, del quarter del carrer Consell de Cent on l’han enviat per començar la instrucció. Després passa un mes a Manresa, on ja l’han destinat a Intendència, a la 3a secció. El 18 d’agost n’envia des d’Alcanyís, Terol, des de la 9a companyia d’Intendència de la 145 Brigada Mixta, de la 44a Divisió. Alcanyís és el quarter general on concentra el XII Cos de l’Exèrcit, amb tropes de la 25a, 30a i 33a Divisió.

Els altres companys d’aquesta trista història també tenen 26 anys i pertanyen a la mateixa lleva de 1932: Antonio Iniesta Aparicio, de Molins de Rei, casat amb Anna Pahissa Briquets; Rafel Panadès Cos, de Sant Vicenç dels Horts, casat amb Concepció Tres Nicolau; Josep Pujades Ferrer, de Vilajuïga, casat amb Àngela Guanter; Lluís Mir Rissech, de Riudellots de la Selva, solter; Joaquim Llopart Rossell, solter, de Molins de Rei; Josep Roca2, de Sant Boi de Llobregat; Pablo López López, casat amb Dolors Balada Masmartí, de Barcelona, i cinc nois més dels quals desconeixem les dades.

Tretze companys de brigada que seran empresonats després de la desfeta del front d’Aragó.

La 44a Divisió va formar part de l’ofensiva republicana a Saragossa, amb l’atac el 24 d’agost de 1937 de les poblacions de Quinto, Mediana i Codo, en vuit punts diferents en un front de 100 quilometres, per prendre finalment Belchite el 6 de setembre i a diversos intents per conquerir Fuentes del Ebro.

Dibuix a l’arxiu de l’Ajuntament de la Torre de Claramunt.

Document de l’arxiu de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Lleves.

AHG. Crida de la lleva de 1932, a presentar-se a la Caja de Recluta n.20 a Girona. De 30 de juliol de 1937.

2En un document de Sant Vicenç dels Horts, trobem Josep Roca, de Sant Boi de Llobregat, però en Joaquim Rossell l’anomena Tonet Roca o amb el sobrenom de “Rateta”.

pds_43

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Foto de grup de soldats, cedida per Josep Pujades Coll. Es reconeixen els soldats, a la primera filera, drets, Josep Pujades Ferrer, amb un fusell a la ma. Al seu costat, seguts en segona fila, Eusebi Comas i Antonio Iniesta.

El 7 de setembre la companyia d’intendència s’ha traslladat a Azuara, fins al desembre de 1937 que s’estableixen a Codo. Tota la població d’aquest llogarret és obligada per l’exèrcit republicà a abandonar el poble, des d’on s’inicià l’ofensiva per recuperar Terol. De desembre 1937, fins al febrer de 1938, els republicans ocupen Terol, però l’ofensiva franquista, en una de les batalles més dures de la Guerra Civil, els obliga a retirar-se. El 3 de març de 1938, l’aviació italiana de l’exèrcit nacional bombardeja Alcanyís.

“L’atac de l’exèrcit nacional va començar el 9 de març de 1938, per Belchite3. La 44a Divisió forma part de l’Agrupació Autònoma de l’Ebre, aleshores a les ordres del tinent coronel Martin Barco, aconsegueix aturar les tropes franquistes al sector CalandaAlcanyís-Casp. Franco llença una ofensiva del seu Exèrcit del Nord a tot el front el 22 de març de 1938 per tal de temptejar els punts febles de l’exèrcit Popular. El cos d’exèrcit marroquí del general Yagüe travessarà el riu Ebre entre Quinto i Gelsa, avançarà sobre Bujalaroz i Candasnos i continuarà fins a Fraga”.

44_pds

La 9a companyia comença a enretirar-se cap a Fraga i el 17 de març ja són a Candasnos. Mentrestant, un membre de la companyia, en Joaquim Llopart Rossell, de Molins de Rei, torna a contracor d’un permís de 15 dies. Deixa un text mecanoescrit on relata la successió dels fatídics fets des del 25 de març de 1938 fins la retirada de febrer de 1939. Surt de Molins de Rei amb el seu amic Felip Baqués, del mateix poble, pugen a un camió i d’una manera o altra arriben a Lleida on el camió de la companyia d’intendència anava a subministrar-se als “tinglados”, de l’estació.

Toribio, el comissari de la 145 Brigada Mixta. Els envien als afores de la ciutat, direcció Fraga. Arriben a Alcarràs, on troben “la pava”, el camió de la companyia d’intendència i els indiquen que els membres de la brigada estan instal·lats en un molí vell d’Alcarràs. Allà es retroba amb l’Antonio Iniesta, veí de Molins de Rei, i li fa entrega de les cartes que la seva dona, Anita Pahissa, li ha donat.

L’Antonio Iniesta llegeix la carta i torna resposta a Anna Pahissa Briquets des d’Alcarràs, l’endemà, el 27 de març. Té ganes d’explicar el que passa, però en aquestes cartes els soldats es limiten per por de la censura. Tot i això no se’n està i diu: “verdaderamente es una calamidad y al mismo tiempo una criminalidad.

No pasaran muchos días de que ellos esten dentro de territorio de Cataluña porque según rumores estan cerca de Fraga”.

A Joaquim Llopart els companys li expliquen que des de la sortida de Codo no han parat ni dos dies a cada poble. Troba al seu amic, en Josep

26 de març de 1938 A Joaquim Llopart i al seu amic els adverteixen que a Candasnos i a Fraga ja ha arribat l’enemic. Es troben a Lleida amb el tinent de la 9a companyia, Fernando Garcia López, conegut pel “Tempranillo”, i Eduardo

Cartografia batalla Belchite.“La creació de l’exèrcit Popular n.10 Ed.62. Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia”

3 Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita, Josep Tarragona. Pagès Editors. 2006

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Fotografia d’Agustí Centelles de soldats republicans a Belchite setembre 1937

Roca, de Sant Boi de Llobregat, i els envien a fer repartiment a la carretera de Fraga, a encalçar els batallons que estan de camí. Tornen a Alcarràs després de patir un bombardeig d’aviació. A Alcarràs hi ha totes les unitats: el comandament, cos de tren, metralladores, enginyers, enllaços, munició, batallons. Reparteixen menjar i després van a Lleida a carregar el camió de calçat, espardenyes i sabates, per repartir als soldats.

“Els camps estaven atapeïts d’homes, fusells, maquines de guerra, carros, etc., Els uns assentats, els altres drets, molts d’ajaguts, reposant, doncs feien unes cares llargues, esprimatxades, cansades.

Pobres, estaven caminant des de prop de Saragossa, sempre esquivant els trets de l’enemic i les carades dels oficials (que aquells dies estaven d’un humor de mil diables) que de sergent per amunt.”4 “A les 3 del matí deixo el molí, prop d’Alcarràs, i m’envien cap a Lleida. És de nit i sembla una tarda

4 Text Joaquim Llopart i Rebell

d’estiu, de plens que estaven els carrers d’homes vestits de caqui.

Tothom intenta travessar el pont del Segre, anar a l’altra costat: paisans, refugiats, militars, tancs, canons, carros, ambulàncies. Ens fan baixar del camió i agafar la carretera cap a Mollerussa, a peu, on trobaren un enllaç que ens envia a Cervera”4.

29 de març de 1938 Marxen direcció Igualada amb un camió carregat de menjar. En direcció contrària, cap a Lleida, van tancs, canons, soldats. La guerra continua amb nous efectius. La 44a Divisió s’atrinxera en el marge esquerre de Lleida.

Joaquim Llopart, després d’haver deixat el camió a l’escorxador d’Igualada, va cap a Calaf, va amb un altre cotxe amb el tinent Fernando Garcia desfent el camí direcció Lleida, deixant-lo a Cervera. A Cervera troba el comandament, el paren i el fan tornar enrere cap a Igualada.

Busca el tinent i tornen cap a Igualada. Allà els indiquen que han d’anar a Santa Margarida de Montbui, on s’instal·len en un paller, prop de les escoles on hi ha el gruix dels soldats.

Els soldats varen ocupar el poble.

El Palau dels Plasència, les escoles, can Guarro i l’església que convertiren en taller-garatge de reparacions dels camions. També ocuparen el mas de can Mateu del Pas i acamparen al bosc de can Vidal.

L’endemà al matí, en Joaquim Llopart i el seu amic Josep Roca, van cap al barber del poble, però aquest està molt enfeinat, no els podrà agafar i decideixen anar al barber d’Igualada. Es fan un retrat conjunt, per enviar-lo a les seves xicotes i fan algunes compres, samarretes, calçotets, sabó, paper d’escriure, tinta, colònia.. . La mateixa idea l’han tingut l’Antonio Iniesta i en Rafel Panadès. Quan tornen, en entrar a Santa Margarida de Montbui, els diuen que queden detinguts per ordre del tinent Fernando Garcia, el “Tempra-

pds_45

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

nillo” “Han passat llista i tots els que han faltat, se’ls ha de detenir”.

L’Antonio Iniesta envia una carta a la seva dona datada el 30 de març, on també explica que ell, en Panadès i en Llopart varen anar a Igualada per afaitar-se el dia abans i que per aquesta raó els han empresonat...

“En arribar al poble que era a la rereguarda, el 29 de març, i que no en sabia res de la guerra, tots els nois varen començar a voltar per les cases, per buscar minestra, comprar o prendre menjar. A la sala de ball hi havia un piano de maneta i els nois varen començar a ballar, una disbauxa. A les dos, el xef i el comandament va entrar al cafè i es va trobar amb el ball dels soldats, sense una cadira per seure. Es varen enfurismar i varen tirar un tret al sostre, ja que ningú es va aixecar per deixarlos lloc. Va donar l’ordre de passar llista i els que no hi fossin, ser empresonats. Ens tanquen en un quarto de mals endreços de la torre. Som cinc presoners, entre ells en López.

L’amic Vallés ens deixa alguna cosa de menjar sota la porta”.5

Església de Santa Margarida de Montbui. La qual fou utilitzada com a garatge durant l’ocupació dels militars republicans. S’observa en la façana, un rètol del sindicat agrícola d’aquella època. Foto: AVS

30 de març de 1938 Els han tancat en un “quarto” més petit, d’emmagatzemar llenya, d’una torre que el comandament s’ha incautat del poble d’Aigüesbones de Montbui, el nom que pren Santa Margarida de Montbui durant la guerra. A la tarda arriba un altre pres també d’Intendència. Va agafar una bicicleta per anar a veure la família, ja que és de Manresa6.

Les antigues escoles de Santa Margarida de Montbui, foren ocupades per la tropa de la 145Brigada Mixta. Foto AVS

31 de març de 1938 “Avui ens han portat desdejuni, cafè aclarit amb una mica de llet. Estem endormiscats quan ens han trucat a la porta. Els ossos ens fan molt mal, no ens queda ni esma per aixecar-nos. Aquest quartet fa una pudor d’humitat, de florit, de suor, de peus, que no s’hi pot plantar cara...

El Centre Republicà de Santa Margarida de Montbui, ara reconvertit en apartaments. Foto web.

5 Segons ens ha explicat l’historiador local de Santa Margarida de Montbui, Daniel González Caldito, el cafè al qual fan referència era el Centre Republicà, ara reconvertit en apartaments. L’Ateneu, per aquella època havia estat incautat i servia de dipòsit municipal de gra. En Jaume Castanyer Font, nascut el 1928, va viure de petit aquells fets i explica que els soldats s’hi varen estar cap a un any. Amb la seva mare anava a fer intercanvi amb els soldats acampats al bosc de can Vidal, els portaven oli a canvi de xocolata i llet condensada. El seu record és de persones “negres”, de bruts com anaven i de xinxes que portaren al poble. El mateix Llopart, en el seu text explica que anaven fets un xorxó, bruts de pols, fang i sang resseca, de treure els animals morts a la carretera.

6 Aquesta torre entenem és “Can Guarro”, una casa benestant contigua a les escoles i que havia estat incautada pel Comitè del poble.

46_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

En Vallés els deixa sortir una mica a fora.

Els explica que la brigada s’està reformant i que es pretén augmentar-la.

2 d’abril de 1938

La casa de can Guarro, incautada durant la Guerra Civil, serví de presó pels soldats de la 145a Brigada Mixta. Foto Daniel González

Venen familiars, el pare de la promesa i la promesa d’en Josep Roca. El deixen veure, poden sortir a fora, molt vigilats.

L’ Eusebi Comas escriu des d’Aigüesbones de Montbui. No sembla amoïnat i dona informació a la família per si el volen anar a veure.

Els diu que han d’agafar el tren fins a Manresa i enllaçar amb un autobús que surt de l’Hotel Santo Domingo de Manresa.

3 d’abril de 1938 Els tornen a deixar donar una volta pel poble i encarreguen un arròs a la cassola en una casa particular8. Després de dinar seuen al cafè i en Rafel Panadès dona voltes al piano de maneta, mentre l’Antoni Iniesta fa de tanguista.

La resta de la Brigada es trobava a la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Carme, on arribaven els nous efectius per retornar al front.

El Palau de Plasència, a la plaça de l’església de Santa Margarida de Montbui, seu del comandament de la 145 Brigada Mixta. Foto Avs.

Al migdia ens porten un altre pres, del cos de tren, de Tarragona. Se l’acusa d’haver deixat el cotxe a mercè de l’enemic. Ell al·lega que el comandament li havia donat ordre d’esperar-lo, i cas que si no arribava marxés, que ell s’espavilaria, i que havia esperat tant, que l’enemic li va prendre el cotxe i ell va poder fugir de miracle. Ja som 8 dins del quarto de la llenya, quan en porten tres més, en Pujades, en Mir i en Comas d’intendència, però havien passat feia dies al cos de tren7. Ells han seguit com els demés en la retirada, han passat les seves penalitats, han complert

sempre amb disciplina. En Comas feia de cuiner. No saben la raó per què els han fet presoners”4.

1 d’abril 1938 “Hi arriba un soldat que és de Terrassa, li diuen M.A.C. per les inicials del casquet. Diu que s’ha barallat amb un sergent perquè li prenia la manta i aquest ha donat part per escrit. En porten un altre, fins a 13. És un sergent biscaí”.

En Josep Roca ha escrit a la seva família, les cartes les han donat a en Miquel Vallés i el seu pare s’ha presentat al poble i li han deixat parlat uns minuts.

4 abril de 1938 Es lleven, es renten i esmorzen. Custodiats per 80 soldats, una companyia, els fan emprendre el camí sense saber on. Passen per la població de Carme. Al migdia fa sis hores que caminen fins arribar al poble de la Torre de Claramunt. El castell havia estat incautat pel comitè local a la família de Jose Ma Febrer Sanllehí i els entaforen en una de les masmorres . Per una reixa de ferro es veu el poble de Carme, els camps i les vinyes.

“En Panadès i en Roca endrecen l’espai. A l’esquerra, estirats, l’Iniesta, el Panades, Pujades, Mir, Comas, el de Tarragona i el Mac de Terrassa i a la dreta en López, el Gómez, el Sabatetes del.., en Roca i jo, i també el bilbaí.

El de Tarragona treu el retrat de la seva dona, en Mir i en Comas queden entristits en un racó. L’Iniesta es mira el retrat de la seva Anita i recorda la sogra. En MAC pensa que vindrà amb un ofici del tinent coronel Jesús Liberal Travieso. En Panadès crida la seva dona,

7El Cos de tren era un camió de procedència russa, modern, que va servir pel repartiment d’intendència.

8El Sr. Jose Sandiumenge Ferrer, de Santa Margarida de Montbui, ens ha explicat que la seva àvia va cuinar en diverses ocasions pels soldats. En el seu text, en Joaquim Llopart explica que els soldats, a canvi de pots de llet i sucre, dinaven arròs amb pollastre o rostit en les cases particulars.

pds_47

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Criden els altres, en Joaquim Llopart, en Josep Roca, en Gómez, en Pablo López, en Sabatetes,... pugen l’escalinata.

“Entrem en una sala on hi ha el comandant Castillo, el capità general Francisco Olivencia, un comissari mallorquí, petit, que és nou. Ens sermonegen. “Tendria que fusilaros pero voy a mandaros al 2º batallón”. Recollim les coses i ens envien a una casa del carrer on hi havia les oficines del 2n batalló. Ens envien a dormir a un paller, ple a vessar. Comentem amb en Roca El castell de la Torre de Claramunt, on foren empresonats els soldats afusellats. Foto AVS què els passarà als demés. Mentre parlem, sentim una descàrreConxita. S’emporten el sergent bilbaí ga de fusells, forta, igual, a l’uníson. i ja no torna”.

Els hauran afusellat? Procurant no fer Estaven endormiscats quan entra soroll m’aixeco i surto al carrer. Camiun sentinella i demana pels xofers nava cap al castell però les cames Antoni Iniesta, Rafel Panadès, Lluís semblava no volien portar-me. Abans Mir, Josep Pujades, Eusebi Comas, el d’arribar a la plaça sento un trepig de Tarragona i en MAC de Terrassa. A que també va en la mateixa direcció fora del portal del castell s’esperen que jo, però a pas segur. Venen un un tinent amb tres soldats. quants i el soroll d’una pala. M’aturo, Tornen, capcots. Al de Tarragona ajupit, procurant aguantar la respirael culpen d’haver abandonat amb el ció. Passen aquells homes prop meu, seu cotxe a un comandant a la carre- quiets, callats, sense dir paraula. Va tera de Pina a Fuentes de Ebro i com ser tanta la por que vaig passar, que que no se’n sabia res més, el feien com un esperitat corria cap a la pallisculpable. A l’Eusebi Comas, en Lluís sa per evitar no es notés la meva Mir i en Josep Pujades els acusen absència”4. d’haver abandonat el cos de tren.

“Hem dit que no era veritat, que sem- 5 d’abril de 1938 pre varen seguir el cos de tren durant la retirada i fins arribar a Candasnos, “Ja feia una estona que havíem sora la cruïlla de camins, a la carretera tit d’aquell paller quan veig passar el vàrem trobar un enllaç que va dir que cuiner del mando i, abans li pregunti el tinent Garcia havia dit que tots els res, em diu: Aquesta matinada han d’Intendència tornessin al seu cos. afusellat aquells que venien amb Baixàrem del camió que se’n feren vosaltres. A tots? A tots. Veus aquella càrrec els del cos de tren i a peu terra remoguda que hi ha en el prat? seguírem la carretera que senyalava Doncs són colgats allà. Corro cap al aquell enllaç. Arribats a la compan- castell a veure el caporal dels enllayia, ningú, ni el mateix Garcia, va dir ços. L’Iniesta no t’ha dit res per mi? que com era que havíem deixat el cos Sí, que ho fessis saber a la seva dona de tren. Demà parlarem amb el tinent i també a la d’en Panadès. Pobres, no Garcia i que s’arregli el malentès. A s’ho pensaven, es creien els traslladal’Iniesta i a en Panadès els acusen ven a un altre lloc, fins que varen d’haver faltat el dia abans”4. veure el piquet davant seu”.

48_pds

“De les nostres veus només sortien improperis contra aquells criminals que tan malament havien administrat la seva justícia. Tallant la vida d’aquells amics -set- que tan bé s’havien portat els 200 dies i pico que feia que estaven junts, que ens coneixíem i que havíem passat vicissituds. Mentre parlàvem de tot això veiem venir el tinent Garcia, “el Tempranillo”. Detrás de mi vienen las mujeres de Iniesta y Panadés. Decidles que a sus maridos los han trasladado a otro sector, ¿entendidos?4” Durant la visita de les dues dones, Anita Pahissa de l’Antonio Iniesta i Conxita Tres de Rafel Panedès, a la Torre de Claramunt, no se’ls comunica res. El tinent els diu que han estat traslladats cap a Lleida. El tinent envia a Llopart a demanar permís al capità del batalló, germà del comandant Castillo i responsable dels afusellaments, per tal d’acompanyar les dues dones. En silenci. S’acomiaden i els soldats s’enfilen als camions i s’allunyen de la Torre de Claramunt deixant les dues dones soles i als set amics afusellats sota terra.

Anita Pahissa no es resistirà i enviarà cartes a Joaquim Llopart per saber del seu home. Aquest li torna resposta el 12 de maig de 1938: “Jo prou voldria contar-te alguna cosa del que va passar-nos en aquells dies però la disciplina fa estar-me callat i no em deixa dir el que jo fa tants dies m’hauria plagut poder-te contar”.

Parla vaguetats, que potser l’han vist a Balaguer, però li amaga la notícia.

Tot i això, li recomana escriure al Tinent Fernando Garcia, cap de la 9a companyia d’Intendència de 145 BM de la 44a Divisió Base 8a.

L’Anita Pahissa no es doblega i envia una carta al comissari de la 145 BM, el qual, amb total descaro li respon, el juliol de 1938, que no sap on es el seu home Antonio Iniesta.

Ha estat un acte criminal, sense judici, sense proves, un “escarment” a uns joves soldats per uns fets ni tan

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Antic cementiri de l’església de la Torre de Claramunt, on es varen enterrar els soldats, després d’exhumar-los de la fossa a la Coma del Castell. Foto AVS

sols provats. Set nois, dos dels quals ho desconeixem tot. Els seus comandaments intenten amagar l’homicidi, dins la desfeta general de la guerra.

La resta del grup, s’enganxa de nou al front, a la companyia d’intendència.

El mes de maig i juny es troben entre Almatret i la Granja d’Escarp, en plena batalla del Segre. A alguns els envien al 2n batalló, com va advertir-los el comandant Castillo. El soldat Pablo López López, supervivent dels fets ocorreguts a la Torre de Claramunt, morí en aquesta zona, l’agost de 19389.

Joaquim Llopart viurà la batalla del Segre i la batalla de l’Ebre, sempre des de la rereguarda, des del poble on s’instal·la la 9a companyia d’Intendència. Amb el camió van a fer repartiment des de Sarroca, Alfès, Prades o Porrera per abastir el front de l’Ebre, a la serra de Pàndols-Cavalls, prop de Gandesa. Han de travessar el riu Ebre amb una barcassa a Mora d’Ebre.

A començaments d’octubre de 1938, al poble de Porrera (el Priorat) acomiaden els brigadistes internacionals. Joaquim Llopart encara passarà molts dies travessant l’Ebre pel pont mòbil, per portar avituallament als batallons de la zona d’Ascó- Camposines- La Fatarella.

El 18 d’octubre deixen Porrera i s’instal·len a Albagés, a Lleida. El 29

Església de Sant Joan de la Torre de Claramunt.

Foto AVS

de novembre arriben a Torregrossa. El 3 de gener els retornen a Prades i d’allà a Alcover. El dia 9 surten cap a Jorba, prop d’Igualada, el 15 cap a Esparreguera. Perduda la batalla de l’Ebre, el gruix de les tropes ja ha iniciat la retirada. La 44a Divisió emprèn el camí cap a Ripoll.

Joaquim Llopart segueix el batalló i el menen cap a Rocafort, Manresa, Artés, Moià, Castellterçol, Centelles, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. Aquí es prepara per deixar el batalló amb en Lluis Vila, de Molins de Rei, en Ramon Pala, de Sabadell, dos amics de Vilafranca i en Gil d’Arbúcies, que els feria de guia, cap a Sant Marçal, direcció a Santa Fe del Montseny. Ja sense el guia, boscos a través, van camí de Sant Celoni, Llinàs, Cardedeu, Sabadell per arribar finalment a Molins de Rei. Acabada la guerra, en Joaquim Llopart i d’altres que sobrevisqueren als fets tràgics de la Torre de Claramunt i a la Guerra Civil, varen denunciar el magnicidi i varen anar a les cases dels familiars per comunicar on es trobaven els seus fills i marits.

El 19 d’abril de l’any 1940, per ordre del Ministerio de Gobernación, publicada al BOP de Barcelona n.89 d’abril 1940, s’exhumen els cadàvers de la fossa a la coma del Castell de la

Cementiri nou de la Torre de Claramunt, on es troba la tomba actual. Foto AVS

Torre de Claramunt i es traslladen les restes al cementiri de l’església de la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Els familiars de cinc dels nois, Eusebi Comas, Rafael Panadès, Antonio Iniesta, Lluís Mir i Josep Pujades hi són presents i reconeixen les pertinences dels seus fills. Queden dos cossos per identificar, el d’un noi de Tarragona i un altre de Terrassa, al qual anomenaven MAC. L’Ajuntament de la Torre de Claramunt va crear el cementiri municipal als afores del municipi cap a 1960, on hi va traslladar les tombes del cementiri parroquial, també la dels soldats. Va fer-ne una tomba molt digna, envoltada de xiprers. Alguns familiars varen escriure el nom dels sepultats en la pedra sorrenca. Anys més tard, l’Ajuntament, amb motiu de l’ampliació del cementiri, va traslladar la tomba i actualment esta molt descurada, al costat de la mateixa entrada.

L’Ajuntament de la Torre de Claramunt ha manifestat la voluntat de dignificar la tomba amb un plafó explicatiu. El Memorial Democràtic i la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, també han iniciat una campanya de col·locació de plafons en les fosses comunes conegudes. Esperem poder veure’n aviat el resultat.

9Causa General de Barcelona. Foli 433. Archivo Histórico Nacional. En aquest document, la dona del soldat Pablo López López, Dolors Balada Masmartí, acusa el tinent Fernando Garcia Lopez “El Tempranillo” de causar-li la mort, quan volia deixar l’exèrcit republicà al front del Segre.

pds_49

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Foto de casament de l’Eusebi Comas Ametller amb Carme Montornès Ribas, cedida per Carme Comas

Casa familiar de can Comas a Sarrià de Ter. Foto AVS

EUSEBI COMAS AMETLLER (Sarrià de Ter 1911- Torre de Claramunt 1938) Nascut a Sarrià de Ter el 24 d’agost de 1911, primer fill de la parella Gaspar Comas Teixidor i Carme Ametller Teixidor. L’Eusebi va ser el gran d’una família de sis germans, dels quals, en esclatar la guerra només quedaven la Maria i en Josep Comas, aquest últim, pare de la Maria i en Josep Comas Lladó. El domicili familiar era la casa de can Comas, al carrer Major, 146, de Sarrià de Ter (abans calle Abajo, 112).

Gaspar Comas Teixidor del Pont Major era jornaler i treballava a la farinera Montserrat de Girona, mentre que Carme Ametller Teixidor era de Sarrià de Ter i treballava a can Tapiola de Pedret.

L’Eusebi va anar a escola a Sarrià de Ter i va aprendre l’ofici de viatjant del seu oncle Eusebi Comas Teixidor, representant les cases Myrurgia i Freixenet. Es va casar amb Carme Montornès Ribas, de Sant Julià de Ramis, la casa al costat de la fàbrica Torras de Sant Julià. Mentre feien obres a la casa, varen viure amb en Gaspar i la Carmeta, a la casa familiar de Sarrià de Ter. En el seu dia, quan li va tocar fer la mili l’any 1932, va ser-ne exempt ja que l’avi Gasparó havia comprat l’excedència, però no va poder aturar la mobilització de la Guerra Civil.

El criden a files el juny de 1937, la seva filla, Carme Comas Montornès, va néixer dos mesos més tard, amb l’Eusebi destinat a Alcanyís.

Gaspar Comas fou regidor de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, pel partit Acció Catalana (AC), de 1936 fins 1939, essent l’únic

50_pds

Carme Comas, al costat de la tomba on es troba enterrat el seu pare, Eusebi Comas, a la Torre de Claramunt. Foto AVS

edil que es va quedar a Sarrià de Ter quan va entrar l’exèrcit nacional.

Carme Montornès va fer de modista i ensenyava a cosir.

Anys més tard es va tornar a casar i va anar a viure a Barcelona. Amb la filla, Carme Comas Montornès, varen viure a Sant Julià de Ramis, a la casa al costat de la fàbrica Torras.

La Maria Comas Lladó, nebo-

da d’Eusebi Comas, conservava un document, pertanyent a la seva àvia Carmeta, on hi consta un llistat amb el nom de les persones enterrades, el nom dels qui ho varen presenciar i el nom dels culpables dels afusellaments. A partir d’aquest document, hem anat localitzant els familiars dels soldats que varen perdre la vida a la Torre de Claramunt.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

LLUIS MIR I RISSECH (Riudellots de la Selva 1911-Torre de Claramunt 1938) Nascut a Riudellots de la Selva, el 24 d’agost de 1911, fill de Lluís Mir Cornellà, de Riudellots de la Selva, i de Maria Rissech Bruguera, de Caldes de Malavella. Quan va néixer, Lluís Mir tenia 23 anys i Maria Rissech 20 anys.

Lluís Mir Rissech era solter, tenia una germana, Àngela Mir Rissech (Riudellots 1913-Cassà de la Selva 2006).

La família Mir Rissech vivien en una casa de pagès coneguda com a cal Joanot rajoler, de Riudellots de la Selva. En Lluís Mir havia estudiat als germans de la Salle de Cassà de la Selva, i els pares confiaven que el fill continués el negoci de rajoleria. Àngela Mir Rissech es va casar

amb Pere Guarro Esteve, treballador de Renfe i varen tenir dues noies, Montserrat i Ma Àngels Guarro Mir. A causa de l’ofici del seu pare, varen viure a molts llocs, entre ells a Granada.

Les fotos són propietat de Montserrat Guarro Mir. Segons la versió de la Lluís Mir, dalt d’una motocicleta a Riudellots de la Selva. seva família, els nois Fotos cedides per Montserrat Guarro Mir. havien sortit al poble a divertir-se i varen fer tard. En varen afusellar set i un es va fer escàpol i va marxar cap a França.

En Lluís Mir es va fer molt amic de l’Eusebi Comas, el qual en parla sovint en les seves cartes. Tots dos varen ser destinats al Cos de Tren de la 145 Brigada Mixta on l’Eusebi feia de cuiner i en Lluís de xofer.

Lluís Mir i el seu cunyat Pere Guarro, al Tibidabo.

La família Mir a la casa de can Joanot Rajoler de Riudellots de la Selva. En Lluís Mir, enmig de dues noies assegudes.

La casa de Joanot rajoler, en l’actualitat, a Riudellots de la Selva.

Foto AVS

Montserrat Guarro Mir, neboda de Lluís Mir Rissech. Foto AVS.

pds_51

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Antono Iniesta, a la dreta, amb altres soldats republicans i els cotxes que conduïen. Foto cedides per Josep Pahissa Pastor

Vestit de militar, el servei el va fer a Tetuán (Marroc)

Antonio Iniesta, dalt, a l’esquerra, amb soldats republicans

Antonio Iniesta i la seva dona Anna Pahissa Briquets.

En tornar del servei militar, Antonio Iniesta i Anna Pahissa es varen casar el maig de 1934.

ANTONIO INIESTA APARICIO (Cartagena 1911- Torre de Claramunt 1938) Nascut a Cartagena (Murcia) , el 24 de febrer de 1911, fill de Miguel Iniesta Campos i de Antonia Aparicio Campos, xofer de professió, afiliat a la CNT. A Molins de Rei hi tenia una germana, Maria Iniesta Aparicio, soltera.

Casat amb Anita Pahissa Briquets (1911-1998) de Molins de Rei, filla de Josep Pahissa Vilaplana i de Teresa Briquets Pagès. Es varen casar el 31.05.1934 i vivien al carrer Karl Marx, 41, 1r de Molins de Rei. No tenien fills.

Antonio Iniesta va fer el servei militar a Tetuán, Marroc.

L’Anita no es va tornar a casar i es va quedar a viure amb el seu germà Joaquim, a Molins de Rei. El seu fill, en Josep Pahissa Pastor, és qui

52_pds

Anna Pahissa, al cementiri nou de la Torre de Claramunt, amb la tomba envoltada de xiprers, tal com era abans del darrer trasllat.

Els cosins Leandre Pahissa Canal i Josep Pahissa Pastor, a Molins de Rei. Foto AVS

ens ha lliurat les cartes i les fotografies.

La proximitat de les poblacions va fer que l’Antonio Iniesta, Joaquim Llopart, de Molins de Rei, Rafael Panadès,

de Sant Vicenç dels Horts i en Josep Roca, de Sant Boi de Llobregat, fossin amics. Malauradament, Antonio Iniesta i Rafael Panadès varen ser afusellats.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

Josep Pujades Ferrer, el cinquè, assegut a primera fila, d’excursió amb el grup de la coral de Vilajuïga.

Josep Pujades, vestit de soldat.

Fotos cedides per Josep Pujades Coll.

JOSEP PUJADES FERRER (Vilajuïga 1911- Torre de Claramunt 1938) Nascut el 5 gener de 1911 a Vilajuïga, fill de Mariano Pujadas Dagas i Paquita Ferrer Pagès, de Vilajuïga. La casa familiar era cal Ferrer Simon. En Josep Pujades era el més gran de quatre germans, Aniceto, Maria i Daniel. Era ferrer d’ofici, com el seu pare.

Es va casar amb Àngela Guanter, la qual, en viudar, es va tornar a casar i va tenir un fill.

La mare, Paquita Ferrer, el germà, Aniceto Pujades, i la vídua, Àngela Guanter, varen anar a l’exhumació a la Torre de Claramunt, l’any 1940. Varen portar un rellotge amb les seves inicials i un encenedor.

En Josep Pujadas Coll, fill d’ Aniceto Pujades, es qui guarda les fotos i la memòria del seu oncle.

Josep Pujades Coll, davant la casa natal, cal Ferrer Simon, on vivia la família Pujades. Foto AVS.

pds_53

DOSSIER D’HISTÒRIA [Fossa de la Torre de Claramunt

RAFAEL PANADÈS (Sant Vicenç dels Horts, 1911-Torre de Claramunt 1938) De Rafel Panadès no disposem de gaire informació, ja que els descendents que hem localitzat no disposen de cap foto. A l’arxiu de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts hi ha algunes dades.

Nascut el 30 de juliol de 1911 a Sant Vicenç dels Horts, fill de Joan Panadès Borrell, pagès, i de Rosa Cos Rovira, mestressa de casa. Tenia cinc germans més, Maria, Consuelo, Enrica, Àngela i Joan Panadès Cos. Casat amb Concepció Tres Nicolau, tenien un fill, Joan Panadès Tres. Vivien al carrer Pi i Margall, 45, de Sant Vicenç dels Horts. Concepció, en viudar, es va tornar a casar, mentre que el fill, Joan, va emmalaltir i no va tenir descendència.

Rafel Panadès va ser cridat a files l’any 1932 i va fer la instrucció al regiment d’artilleria n.7 de Barcelona. Com els altres membres d’aquest tràgic episodi, fou cridat per l’exèrcit popular l’any 1937 per formar part de la 145 Brigada Mixta.

A Sant Vicenç dels Horts hi ha una casa coneguda com casa Panadès al carrer de Rafel Casanovas, 92, el qual durant la República es va dir carrer de Pi i Margall, 66. La casa la va heretar l’any 1941 la germana de Rafel Panadès, Maria Panadès Cos i, l’any 2000, el seu fill Jordi Viñas Panadès.

Salvador Vivó Panadès, nebot de Rafael Panadès, fill d’Enrica Panadès, ens ha comentat que, mentre la seva tia Concepció Tres vivia a Torrelles, cada any, per Tot Sants, anaven a la tomba de la Torre de Claramunt a portar flors. n

Document de l’arxiu de Sant Vicenç dels Horts.

Agraïments En aquesta investigació hi ha participat molt activament Maria Comas Lladó, amb qui he anat a entrevistar tots els descendents dels soldats. Totes les persones amb les quals hem pogut contactar ens han enviat tota la informació disponible i ens han agraït que desvetllem aquesta dramàtica història. Així, els familiars, Carme Comas Montornès, filla d’Eusebi Comas, Josep Pahissa Pastor i Leandro Pahissa Canal, nebots d’Antonio Iniesta, Montserrat Guarro Mir, neboda de Lluís Mir, i Josep Pujades Coll, nebot de Josep Pujades. Agrair a Glòria Llopart Sala l’entrega del mecanoescrit que el seu pare li va llegar i a Roser Calpe, arxivera de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, per la informació Joaquím LLopart Rossell proporcionada de Rafael Panadès.

Agrair la col·laboració del professor Jordi Oliva, coordinador de l’estudi i de la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil, el qual ens ha corroborat les dades dels soldats desapareguts.

N.B. Aquesta investigació continua oberta. Hem demanat informació al Archivo Histórico de Defensa a Madrid, dels sumaris corresponents als militars que varen prendre part en la decisió d’afusellaments de la Torre de Claramunt: Fernando Garcia López, Juan Castillo, Pedro Castillo i Francisco Olivencia. Malauradament, la covid és causa de molts endarreriments en el lliurament de la informació. I també falta trobar informació dels altres dos nois, ara desconeguts, provinents de Tarragona i de Terrassa. Esperem que amb el temps, la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil ens pugui aportar aquestes dades.

54_pds

O P I N I Ó

PAS

RECUPERAR L A FESTA MAJOR

P

La Festa Major de Sarrià de Ter 2020 ha sigut una mica trista. Poca participació, algunes activitats suspeses, distància social, mascareta... Però grans espais i gran inversió.

er a nosaltres, aquest 2020 era el moment de redissenyar la festa i recuperar la vida a les places i als carrers de Sarrià de Ter. Era el moment de portar la festa a les cases i gaudir de la cultura de proximitat, en tots els sentits.

El PAS no vam tenir ocasió de formar part del disseny de Festa Major.

Se’ns ha anat informant de quines activitats anaven endavant i quines no, en base a un esquema definit i inamovible, però aquest no era, per a nosaltres, el debat que calia enriquir.

El PAS volem una Festa Major del poble i per al poble. Cultura de proximitat, íntima, propera i, enguany, segura.

Ens hem imaginat un tip de vegades la festa que voldríem, i aquest any ens semblava un molt bon moment per fer de la necessitat virtut i redissenyar la festa: una Festa Major que engalani els carrers i els ompli de colors, que recuperi les places, les persones i les entitats, i que ompli de xivarri tots els racons del poble.

Se’ns ocorren, així de pressa i mal comptats, una vintena de persones i entitats actives al municipi que, amb prou recursos, ens oferirien un bon nombre d’activitats per a tots els gustos. I d’això es tracta: des del PAS pensem que l’Ajuntament ha d’oferir els recursos al poble i molestar el mínim possible.

Ens imaginem un programa d’actes divers i per a tots els gustos i totes les edats i condicions: una ballada de sardanes a la plaça de Can Nadal, representacions teatrals al Centre d’Arts Escèniques, jocs de cucanya a la plaça de la cooperativa, exposicions al Centre Cívic, teatre al carrer al passeig Capellades, xocolatada a la plaça dels Vinyers, tallers de circ a la plaça Salvador Genís i Bech, “plaça de l’Iglú”, les tradicio-

Cremat de Festa Major, amb la fàbrica Hinojosa al fons. Foto PAS

nals Sevillanes a La Rasa, tornejos de futbol al camp de futbol, partits d’handbol a la UES, concerts de petit format a la placeta de la Font, sardanes a la plaça de l’Obra, gimcanes familiars a la plaça Emília Xargay, havaneres al carrer Major i caminades matinals per conèixer i dignificar l’entorn natural del poble, cercaviles de gegants amb aturades i avituallament a les principals places i carrers, el ben pensat concurs d’espantaocells... Enguany podríem haver afegit un concurs de tapes amb participació voluntària de veïns, per carrers, sense més contacte que el d’un bon dia i bon profit, li agafo aquesta croqueta que heu cuinat, que deu ser per llepar-se’n els dits.

Tot això, amb la participació de tots i totes, a la plaça més propera, amb l’activitat amb la qual cadascú se senti més còmode, i amb la força que tingui, o senzillament sortint al portal a saludar i gaudir dels colors i les olors de la Festa Major, i donant suport a espectacles de petit format.

Enguany no passava res si tot es solapava, així ens hauríem anat repartint per espais i hauríem evitat aglomeracions. Calia implicar la gent i les entitats i recuperar les places.

Aquesta és la Festa Major que ens agradaria per al nostre poble, on petits i grans compartim espais i activitats i ens aclaparin aires de

festa major, i nerviosisme la nit abans de l’estrena.

Però enlloc d’això, la Festa Major de Sarrià de Ter és un punt d’enlloc, amb el logotip d’Hinojosa de paisatge de fons, amb fires i concerts nocturns que són una crida al públic forà, que ja ens agrada rebre, però cal tenir molt present la gent del poble, i convidar-los participar en la mesura que cadascú vulgui.

La participació de la Festa Major de Sarrià de Ter 2020 ha estat molt minsa. Algunes activitats fins i tot s’han hagut de suspendre per manca d’inscrits. Sabem què dirà ERC: que ha estat per la por de la Covid-19. I una mica sí. Però cal fer autocrítica, i de la bona, quan a absolutament totes les activitats, l’equip de govern s’hi ha hagut de deixar la pell posant i traient cadires, tanques, mesurant temperatures, agafant entrades i fent de vigilant. Han treballat de valent i ho han fet molt bé, i per això els felicitem, però a nosaltres ens agradaria un altre model de festa major.

Encara no hem tingut accés al cost total d’aquesta festa però, sigui quin sigui, aquest no ha retornat als sarrianencs i sarrianenques perquè, la gran majoria, no ha participat a cap activitat d’aquesta festa.

Cal fer autocrítica, per variar, i recuperar la gent de totes les edats i l’entorn del municipi. n

pds_55

O P I N I Ó

PSC

I SI RECUPEREM EL RIU?

Estela López. Regidora del grup municipal PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

T

31 de desembre de 2019, un dels quarts premis de la Grossa de Cap d'any s'ha venut a Sarrià de Ter, quina manera d'acabar l'any pels veïns i veïnes afortunats!

oquen les dotze campanades, ens mengem el raïm i la sala s'omple de felicitacions i bons desitjos per l'any que comencem.

A finals de gener, la tempesta Glòria provoca la crescuda del riu Ter i de les rieres que passen pel nostre municipi. La incertesa i la preocupació s'instauren durant dos dies als habitatges dels veïns de Sarrià de Ter.

La força de l'aigua fa estralls a les lleres, arrossegant arbres, còdols i brutícia deixant un paisatge desolador.

Encara sense recuperar-nos de l'ensurt comencem a veure a principis de març que dia a dia augmenten els casos de la COVID-19 a tot l'Estat i, en un tres i no res, ens sorprèn la crisi sanitària i ens confinem a les nostres llars.

Estat d'alarma, quarantena, gel

hidroalcohòlic, aïllament social, fases de desescalada, mascareta, nova normalitat. Paraules que passaran a la història com les més usades el 2020.

El maig acaba amb un gran incendi a una de les indústries més importants del poble. Juny i juliol continua amb petits incendis a diferents zones del municipi de Sarrià de Ter que no fan més que augmentar

La dana Glòria va arrossegar molts arbres al riu Ter i la riera Xuncla, que han estat, en part, netejats per l’ACA. Fotos: Estela Lopez.

56_pds

OPINIÓ [PSC

el neguit i preocupació dels habitants del poble.

Permeteu-me que digui que no seria gens agosarat afirmar que aquest 2020 no està complint les expectatives de molts. Però hi ha un proverbi xinès que diu que de cada crisi en sorgeix una oportunitat. Com que vivim en un món capitalista, la majoria pot pensar que aquesta oportunitat o és de negoci o no és tal, però si busquem al diccionari la definició d'oportunitat, podrem llegir que oportunitat és el lloc o moment més oportú en el temps per fer o aconseguir alguna cosa, i, personalment, això del moment més oportú en el temps per fer alguna cosa és la meva definició d'oportunitat. I és aquí on us explico on podem tenir l'oportunitat tots plegats.

Sis setmanes de confinament estricte va donar pas a allò que les autoritats van denominar desescalada cap a la nova normalitat. La fase 0 permetia les passejades dins del mateix municipi. Molts estàvem desitjant sortir de casa i ho vam fer.

Alguns vam aprofitar l'oportunitat de poder passejar pel municipi, conèixer indrets que fins ara, molts dels nou vinguts del poble, en els quals m'incloc, no havíem tingut oportuni-

tat de descobrir. El molí d'en Tomàs, el salt del Timbarro, la Font del Molí d'en Xuncla i la biodiversitat de la Vall d'en Xuncla i la llera del Ter, entre d'altres. Indrets que després de la tempesta Glòria havien canviat d'imatge, però que als ulls de qui els visitava després del confinament eren font d'energia. Les mateixes passejades em van servir per veure davant dels meus ulls una nova oportunitat per a tots els veïns i veïnes. Una oportunitat per conèixer més i millor els indrets verds que enriqueixen la biodiversitat del nostre municipi, però alhora l'oportunitat per cuidar-los, embellir-los i respectar-los.

El proppassat Ple del mes de maig el grup municipal socialista va presentar una proposta d'acord, a la qual es van adherir tots els grups municipals, per instar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a fer les actuacions necessàries per preservar la llera del Ter. Les propostes exigien a l'ACA i altres institucions una solució per la dependència dels recursos hídrics que té l'àrea metropolitana de Barcelona envers el riu Ter; solucions per evitar futurs desbordaments del riu que puguin afectar el nostre

municipi, neteja de la llera de tota la sedimentació orgànica acumulada després de la tempesta Glòria, adequació del tram més urbà del riu Ter per afavorir l'apropament dels veïns cap al riu i la recuperació de l'entorn del riu (com ha fet l'ACA en altres municipis com Girona). Finalment proposàvem, també, una jornada voluntària de recollida de residus no orgànics pels veïns i veïnes de Sarrià de Ter que formaria part d'una jornada lúdica i formativa que ens apropés a tots i totes al riu i rieres del nostre municipi.

Quan les condicions sanitàries ho permetin, tindrem l'oportunitat com a comunitat de veure de primera mà quin és l'impacte de les accions quotidianes del nostre dia a dia. Passejant per la llera del Ter podrem trobar mascaretes, guants, plàstics, tovalloletes higièniques i una quantitat d'objectes que són fruit de l'incivisme.

El canvi climàtic ha deixat de ser una teoria per convertir-se en una realitat, i només amb accions comunitàries serem capaços d'invertir aquesta tendència. Des de Sarrià de Ter tenim l'oportunitat de ser part del canvi, ara és el moment oportú per aconseguir quelcom. n

pds_57

O P I N I Ó

C’s

DIUEN QUE TENIM PRESSUPOST? VA D´INèRCIES Enric Porcar. Regidor del grup municipal C’s a l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

P

Aprofitaré aquesta tribuna per fer una genèrica reflexió del que necessita Sarrià de Ter… o del que al meu entendre no necessita des del punt de vista dels pressupostos municipals, perquè un altre cop... és un pressupost que va d´inèrcies. artim de la base de que formar bé un pressupost coherent i estabilitzat no és una cosa senzilla; i això ho reconeixem d’entrada.

En general, un pot tenir la temptació d´arriscar-se a fer alguns canvis importants pel bé de la població en els capítols d´inversions, subvencions, millores sectorials, projectes, redistribucions de rendes via despesa finalista etc … o pot decidir, senzillament, tirar d´inèrcies (opció A).

Sembla que s´ha optat per “l’opció A”. A Sarrià tirem d´inèrcies amb petits ajustos estètics, malauradament res realment destacable, encara que us intentaran dir el contrari amb un somriure. Però no és el cas.

I què diuen les inèrcies a Sarrià de Ter? Doncs que bàsicament hem de gastar la major part dels diners de tothom en el manteniment dels sous i salaris municipals i les despeses de l’equip de govern. C´est la vie!, a algú ja li deu anar bé això.

Però encara n’hi ha més! També es contractarà més gent amb l’aprovació d’una Relació de Llocs de Treball (RLT) expansiva. En parlarem d’això un altre dia. És el més senzill, oi? Amb els calers dels ciutadans, el més fàcil pel govern de Sarrià és gastar-los i intentar explicar coses per tenir als seus contents. Tampoc estem descobrint la roda.

Ser eficient, ai... això potser millor ho deixaran per a un altre alcalde amb més ganes, perquè eficient no és estar pendent del que diuen els altres a les xarxes socials.

Però seguim amb la idea. Eficièn-

58_pds

cia? Doncs no, a Sarrià seguirem amb una despesa que ja és molt elevada a dia d’avui i que tornarem a incrementar. De fet, quasi un 44% anirà directament a pagar despeses de sous i salaris. El que no em queda clar és si la figura de l’assessor personal del sr. Alcalde la inclouran en aquest capítol. Avantatges d´anar a les llistes d´ERC, que sempre mira pel bé dels seus! És a dir, de tot el que paga la ciutadania, un 44% va a parar, parlant de forma planera, a mantenir una estructura que ara volen ampliar. Cal realment ampliar-la?

Que l’equip de govern municipal necessita eines ofimàtiques? Doncs es compren les més cares. Que bé, som rics! Apple? / Sí, digueu-me / Miri, que vull el millor. / Ok, fet! ...

Rics ho som tots? Perquè això també ho pagaràs tu.

Potser per això el sr. Alcalde es va pujar el sou només prendre possessió del càrrec? En fi, no calen més exemples perquè aquests ja son prou clarificadors de lo rics que som a Sarrià de Ter. Ho som realment??

Estem parlant de més de 2.300.000 €/any. Uns 500 €/habitant i any en només això. És molt, massa. És obvi que s´ha de tenir personal municipal i és obvi que tenim a la plantilla tot un seguit de bons professionals sense els quals la màquina no funcionaria. Tenen el meu reconeixement i defensa de les tasques que duen a terme en condicions, sovint, complicades. Jo no vull prescindir d´ells ni demano que es faci.

Però si quan, per exemple, a Girona ciutat paguen menys -percentual-

ment parlant-, en aquest concepte, potser és que a Sarrià no s´està actuant amb criteris d´eficiència.

La justificació de l’Alcalde és que “s’han de donar molts serveis a la població”. El que no li vaig sentir dir és que tots aquests “molts servies” resulta que també els paguen el ciutadà. Vigila: Els pagues tots, no se´t regala ni un.

Al meu entendre, no es tracta de fer pressupostos amb ideologia o amb inèrcia, es tracta de fer pressupostos amb cervell i eficiència. No es tracta de fer el més senzill i gastar per gastar només perquè avui tenim recursos. Recorda que només hi ha una forma de pagar el pressupost municipal: que tu paguis més. O pitjor, endeutar-se i aleshores tu, i també els teus descendents, acabaran pagant més.

El que caldria fer abans de tot és racionalització, evitar duplicitats i reordenar tasques perquè recorda: els increments de despesa (que és el que l´equip de govern d´ERC vol fer) i la puja de la recaptació el 2021 (que és el que l´equip de govern d´ERC albira obtenir), els pagaràs tu directament.

Quina mala sort, oi? Ara que cada vegada es guanya menys, un partit com ERC puja la pressió fiscal. Bingo!

Això és progressisme? No m’ho sembla massa. A això s’hi ha de sumar actituds com l’exhibida per l’alcalde quan va decidir tombar personalment amb el seu vot de qualitat una moció presentada per Ciutadans en la que demanàvem a l’Estat i la Generalitat ajudes per als autònoms, pimes, estètiques, restauradors i

OPINIÓ [C’s

l’oci (també de Sarrià de Ter). Era una petició que sortia gratis al municipi i permetia ajudar aquests sectors. Has llegit bé. Sí, va tombar una moció per demanar a l´Estat i la Generalitat que ajudessin aquests sectors.

Això és progressisme? A això es refereix quan diu fer país? Això és treballar per a millorar la teva població? Així s´ajuda a qui més ho necessita avui? Quina forma de fer política és aquesta?? Per descomptat no és la que m´agrada veure però veient els darrers esdeveniments amb les ajudes pels autònoms i el món de la cultura amb les subvencions de la Generalitat, ja res me sorprèn. Que no entenen que hem d´ajudar els autònoms? Que d´aquí en depèn molt!

Però reprenem la qüestió del pressupost: “tu paga més que és pel teu bé”, t´intentaran convèncer. No ser eficient comporta que, per exemple, les famílies paguin més per qualsevol servei municipal quan la realitat és que tot podria ser més barat. No ser eficient comporta també que hi hagi menys subvencions i ajudes a qui més ho necessita.

freguen les seves mans amb els teus diners!

No s´han articulat mecanismes d´exempcions, compensatoris i/o redistributius importants. Tant li fa si has perdut la feina o si no pots pagar la hipoteca. Que estàs en un ERTO? A pagar igualment, aquí el govern d’ERC diu que no se salva ningú.

Deixem-nos d´inèrcies! que a Sarrià... serà l´Ajuntament i no la banca i els banquers els qui al final guanyaran amb els diners de tots i totes. No tot se soluciona incrementant la recaptació amb els teus diners. n

Que fàcil és tirar d´inèrcia i que sigui un partit que es fa dir d´esquerres... jutja tu mateix.

Clar que fer una altra cosa comporta pensar i arriscar-se a prendre decisions; ara no és moment d’inèrcies perquè estem en plena pandèmia i molta gent veu preocupada com li baixen els ingressos, molta gent veu amb preocupació el seu futur personal i laboral. I, sorpresa, Sarrià tornarà a apujar la recaptació. Quina poca sensibilitat amb el patiment de la gent! No és un pressupost amb visió de present amb la pandèmia que patim tots.

L’equip de govern treu pit dient amb orgull que s´han mantingut els percentatges impositius però el cert és que s´espera una recaptació rècord per la via d´una major recaptació impositiva de l’IBI. Com és això? A causa d’una requalificació “demanada per algú” i que resulta que es converteix en un benefici recaptatori pel municipi. “Es culpa de l´Estat!”, clama l´alcalde per videoconferència a la meva pregunta de per què no es baixen els percentatges impositius ja que l´IBI pujarà.

Fins on jo sé, l´IBI el cobra íntegrament l´ajuntament per augmentar recursos. O sigui: “l´Estat ens roba” però resulta que és l´Estat que li dona a l’Alcalde les eines perquè s´ho posi tot a la caixa i perquè faci el que consideri amb els teus diners extra.

N´hi ha que diuen sentir-se ofesos ...mentre es

pds_59

O P I N I Ó

JxS

JUNT S PER SARRIÀ Narcís Farroni. Regidor del grup municipal Junts x Sarrià a l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

E

Des del grup municipal de Junts per Sarrià volem obrir aquestes línies agraint a tots els mestres i les mestres i tot el personal que intervé en els nostres centres educatius per tot l’esforç i adaptació que està requerint aquest inici de curs escolar. I a tot l’equip del CAP i dels centres d’atenció a la gent gran per seguir lluitant i combatent contra aquesta pandèmia del a COVID-19.

n els últims Plens (juliol i setembre) hem transmès les queixes, suggeriments i aportacions a l'equip de govern, que ens han fet arribar les veïnes i veïns. Agraïm la seva confiança i seguirem treballant i a disposició de tothom. Canvis de senyalització, estacionaments, transport públic L6, seguretat ciutadana, entitats, propostes que alguna d'elles l'equip de govern ha acceptat a resoldre i d'altres que seguirem treballant i exposant per a la seva millora i solució.

Per la població, per la gent, per cadascun de nosaltres les ordres de prioritat o d'inquietuds del dia a dia del nostre poble són diferents, però tenim clar que hem de donar solució i treballar per tots els àmbits des dels mes simples fins als més complexos.

HINOJOSA Estem en l'ultima fase del PGO, un PGO que l'empresa no ha volgut signar tot i comprometre’s a realitzarlo, per les sancions existents que estan seguint el seu curs legal. En això no estem del tot d'acord, però el compromís dels 5 grups municipals d'anar Junts en la resolució d'una de les problemàtiques més grans i molestes dels últims 3 anys a Sarrià, fa que seguim treballant en la línia marcada i esperarem els últims resultats (en pocs dies els rebrem).

Llavors ens asseurem per debatre’ls i en funció dels mateixos seguirem

60_pds

un camí o un altre, però tenim clar que el camí seguirà essent el de pudors i sorolls zero. Aquest estiu, en referencia a les olors, han sigut molt més puntual que els estius anteriors, però és responsabilitat de l'equip de govern, dels grups municipals i principalment de l'empresa, que desapareguin fins i tot en aquests moments puntuals.

En breu es començarà la implantació de recollida selectiva "Porta a Porta", on, amb les dades i estudis a la mà, vàrem votar a favor i en som defensors d'aquest sistema.

Vetllarem i hi donarem suport per tal que la informació arribi a tots els veïns i veïnes i estar a prop per ajudar a resoldre dubtes i incidències.

ENTITATS

BARRIS Seguirem treballant i lluitant pel lligam entre barris, salvar les infraestructures existents, millorar l'accessibilitat, les voreres, les barreres arquitectòniques... Som conscients que no es pot fer tot de cop, però del que sí que som conscients és que no ens podem aturar i hem de seguir resolent totes aquestes problemàtiques.

S'ha implantat el carril bici (ben senyalitzat a falta de petites pilones per millorar la seguretat dels usuaris) al carrer Joan Fuster, i ara no el podem deixar aquí. Independentment dels plans de mobilitat entre municipis (importants també) l'hem de fer arribar a La Rasa, l'hem de connectar amb Sarrià de Baix, hem de seguir cap a Sarrià de Dalt - Els Socs i acabar lligant amb Pla de l'Horta i el Pla dels Vinyers, amb la mateixa senyalització i funcionalitat que s’ha realitzat al carrer Joan Fuster. Si a més aconseguim un bon Pla de mobilitat amb els pobles veïns, creiem que estarem donant un poble més sostenible al futur.

La pandèmia de la COVID-19 ha fet canviar tots els escenaris i programacions de les entitats, adequarse a protocols, normatives sanitàries i tot i així totes empenyent i començant una temporada més, les felicitem, i ens posicionem en el costat que les regidories estan per donar servei a les entitats. En referència a la regidoria d'esports, s'ha traspassat la responsabilitat d'aforament i controls a les entitats, clar que les entitats han d’assumir les responsabilitats, però les instal·lacions són municipals i és responsabilitat dels equips de govern deixar-les a punt per les entitats, marcar les distàncies de seguretat entre els seients, entre les places de peu dret, si s'ha fet per la Festa Major (amb diferència d'opinions en la seva celebració) també s'ha de fer en la resta d'espais i el que sí que faríem nosaltres és donar aquest servei a les entitats.

Vetllarem en les revisions i compliments dels protocols, temps tindrem per parlar-ne.

OPINIÓ [JxC

En l'àmbit Cultural, situació i feina complicada per les entitats, pels organitzadors/promotors i per les regidories. La #culturasegura sempre, i sabem l'esforç de totes les parts per seguir organitzant cursos, tallers, teatre, exposicions, concerts i esdeveniments, alhora a disposició sempre de tothom per aportar i recolzar.

Tanmateix no podem acabar aquestes línies sense mostrar el nostre desacord en la NO celebració de la Fira del Paper, no ens serveixen certs arguments, ja que s'ha fet la Festa Major, festival Insomni, hem tornar a l'escola, als instituts i per què no aquesta Fira? Tot i les argumentacions, esperem que sigui una decisió puntual i no quedi en una decisió permanent.

HISENDA I SERVEIS El carril bici al carrer Joan Fuster. Foto AVS

La situació econòmica, social, institucional i administrativa actual provocada per la COVID-19 fa que els ajuntaments, i també el nostre, hagin hagut de reordenar, recalcular i redistribuir tot el pressupost. Proposem i ens posem al servei per ferne una revisió, tal com vàrem fer el passat novembre per l'aprovació dels pressupostos, lligant-los, ja en les alçades que estem d’aquest any, amb els de l'any vinent, es poden fer les revisions i dotacions oportunes.

Tot va lligat, tot depèn de pressupostos, subvencions, pagaments, cobraments, aportacions, són moments claus. Hem de mirar enrere, crisis de principis dels 90 i de finals d'aquesta 1a. dècada del 2n mil·lenni, ens han de servir d'exemple, hem de pensar molt en les polítiques socials, d'emprenedoria, d'ocupació i formació, per nosaltres

són eixos principals amb l'educació i la sanitat per davant, per donar benestar i prosperitat al nostre poble.

ENSENYAMENT I SANITAT Dos pilars bàsics en la nostra societat, en la nostra població. Infinites gràcies a tots ells, tots els que intervenen del primer a l’últim perquè rebem tots l'ensenyança i la salut més professional, més acurada i més propera possible.

Escola bressol, escola Montserrat, institut de Sarrià, CAP, Jubilus , també l’institut Narcís Xifra i la fundació Els Joncs i Ramon Noguera, i els veïns i veïnes que exerceixen la seva professió en altres poblacions.

No ha sigut, ni esta sent, ni serà fàcil desenvolupar les seves tas-

ques amb normalitat. Els protocols, responsabilitats envers els altres i adequar-se a les situacions ens demostren la seva dedicació i estima per les seves professions i ens ensenyen i alerten que hem de vetllar des del treball de les administracions, que hem de continuar millorant, i ser autocrítics en la millora i en els fets. Dotació de més recursos i recolzament són bàsics pel present i el futur.

De ben segur que ens deixem algun apartat, tema o fet, però seguim treballant, dia a dia per Sarrià de Ter, pels nostres carrers, pels nostres barris i per a tots i cadascun dels nostres veïns i veïnes.

Donem les gràcies un cop mes a la revista Parlem de Sarrià, per la feina, dedicació i per donar espai i opinió a tothom. n

pds_61

O P I N I Ó

ERC

#SOM EL QUE FEM, ESQUERRA REPUBLIC ANA .

ACORD MUNICIPAL PER SARRIÀ DE TER

E

El passat 26 de maig de 2019, els ciutadans i ciutadanes de Sarrià de Ter varen renovar la confiança en el nostre equip humà i ens varen encarregar la gestió municipal de governar l'ajuntament fins al maig del 2023.

l grup municipal d'ERC_SDT està integrat per una trentena de voluntaris i voluntàries que fa anys que treballem per tal que el nostre poble millori any rere any.

Ens reunim periòdicament de forma assembleària i portem a debat, de forma autocrítica, les propostes de millora. Parlem amb els sarrianencs i sarrianenques per conèixer les seves inquietuds i necessitats, les valorem per majoria i prenem les decisions de forma col·legiada.

Fruit d'aquest treball vàrem consensuar un programa electoral estructurat en 12 àrees d'acció i amb un total de 61 punts concrets.

Malgrat que el 2109 va ser un bon any en tots els sentits, des del febrer del 2020 fins ara ens ha tocat gestionar circumstàncies extraordinàries.

Els pas del Glòria fou una d'elles. Tots els serveis municipals varen estar a l'alçada i ningú a Sarrià va prendre mal.

Amb la COVID-19 estem vivint una situació extrema en el més ampli dels sentits.

Posem aquests dos exemples per deixar palès que aquest període de maig 2019-octubre 2020, ha estat difícil de gestionar. Malgrat aquestes adversitats hem aconseguit gairebé executar un 50% dels punts que ens havíem proposat i que detallem per àrees tot seguit.

62_pds

CULTURA I ENTITATS Al Centre d'Arts Escèniques, durant la temporada octubre 2019 i fins al març de 2020, vàrem poder gaudir de les "Nits del Centre".

També s'hi varen fer presentacions de llibres, passis de documentals, concerts i audicions, teatre amateur i professional, teatre familiar, estades musicals...

Enguany, aquest novembre 2020, tindrem unes funcions de teatre familiar i seguirem programant activitats en funció de les noves normatives de seguretat.

En total, en aquest període maig 2019/octubre 2020, s'han dut a terme més de 75 activitats al Centre d'Arts Escèniques.

Estem pendents de rebre l'edició del treball que ha realitzat una exalumne de l'Institut Narcís Xifra i poder fer la cerimònia d'entrega del premi Isidre Macau.

Pel que fa a la sala Dolors Xabé, cada dos mesos hi sol exposar un artista diferent. Portem ja unes 6 exposicions.

Una de les pedres angulars de la nostra història la trobem a la Vil·la Romana. En aquest espai hi vàrem fer la Fira Romana el juny de 2019.

Aquest estiu 2020 hem fet una audició d'òpera de la campanya "Liceu a la fresca" amb l'òpera «Carmen» des del Gran Teatre del Liceu.

Seguirem treballant en aquest jaciment arqueològic doncs ja tenim projectades i pressupostades

les obres per tal que pugui ser visitat pel públic en general ben aviat.

L'edifici Rafael Masó també ha estat objecte de millores, la seva façana ha estat completament renovada.

En aquests moments estem gestionant el PUOSC 2019 per tal de continuar amb les obres de millora.

Pel que fa a la Biblioteca Municipal, Emília Xargay, a més a més de les moltes activitats que s'hi fan, enguany hem obert un nou taller de lectura infantil.

Per acabar amb els fets culturals més destacats, és important recordar que s'ha fet un gran esforç de producció per poder celebrar la Festa Major i el festival «In-somni» ajustant-nos a les condicions de seguretat que exigeix la pandèmia.

En l'àmbit d'organització interna i amb l'objectiu de facilitar les tasques de gestió, hem traslladat les oficines de l'àrea de Cultura a l'altell del Centre Cívic La Cooperativa.

EDUCACIÓ En aquesta àrea tenim 3 espais ben diferenciats. En tots ells hem dut a terme totes les actuacions pertinents.

En primer lloc, cal destacar els serveis de menjador que es varen prestar, des de l'escola bressol Confetti, en el temps del confinament a les persones més necessitades de Sarrià.

En segon lloc, la col·laboració amb l'Institut ha seguit en la línia establerta des del principi. L'Institut

OPINIÓ [ERC

de Sarrià de Ter ha esdevingut un model de referència. Cal destacar la gestió que des de l'Ajuntament vàrem fer en temps de confinament.

Des de la regidoria de telecomunicacions vàrem aportar, als joves de Sarrià, que estudien en els nostres centres i no disposaven de mitjans informàtics per assistir a les classes en línia, tota mena de recursos, tant ordinadors com connexions a Internet. D'aquesta manera, tots els joves estudiants varen poder seguir la seva formació de primer d'ESO amb normalitat.

En tercer lloc, i per finalitzar les actuacions fetes en aquesta àrea d'educació, on hem esmerçat més esforços econòmics ha estat a l'Escola Montserrat. El detall dels arranjaments fets és el següent: 1. S'han fet proves d'estanquitat i reparació dels dipòsits de gasoil.

2. S'han instal·lat protectors al parvulari i al gimnàs.

3. S'ha afegit una tanca de fusta a l'antic hort per salvar el desnivell i evitar caigudes.

4. S'han instal·lat aires condicionats a les aules d'infantil.

5. S'han instal·lat reixes a les finestres de l'edifici d'Infantil.

6. S'ha reasfaltat el pati d'entrada a l'escola.

7. S'ha millorat la senyalització viària a la zona de bus.

8. S'han canviat portes i finestres al gimnàs i en els magatzems interiors. També s'hi ha posat calefacció.

9. S'han canviat les portes del menjador, passadís i edifici d'infantil.

10. S'ha rehabilitat la façana de l'escola amb panells energètics.

HISENDA I ORGANITZACIÓ MUNICIPAL Amb l'objectiu de maximitzar la utilitat dels recursos públics, hem implantat un nou sistema de gestió d'expedients. Gràcies a les subven-

cions aconseguides des de la Diputació, estem millorant l'organització interna d'aquest ajuntament.

L'octubre de 2019 vàrem començar un procés d'informatització de tots els expedients que genera l'ens municipal. Els avantatges d'aquesta implantació són múltiples, aprofitaments del temps dels treballadors i treballadores que es dediquen a la gestió i a l'atenció al ciutadà, estalvi de paper, millora de les comunicacions i transparència de la informació, etc.

El març de 2020, vàrem assolir els requisits que la Diputació ens demanava per tal de poder passar a la versió completa amb la metodologia eSET. L'eSET va estar premiat al CNIS 2020 a la categoria de treballs col·laboratius multidisciplinaris en la categoria d'Administració oberta.

L'eSET és el mètode de treball per a transformar i digitalitzar les administracions públiques impulsat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) i les Diputacions de Barcelona, Lleida i Girona, i ha estat guardonat amb el premi CNIS2020 en la categoria "Millors resultats obtinguts de grups de treball col·laboratiu multidisciplinari".

L'AOC, en col·laboració amb la Diputació de Girona, va començar a implantar aquest sistema l'any 2012 a municipis de menys de 5.000 habitants, un mètode de treball que es va impulsar definitivament l'any 2015.

La metodologia de treball eSET prioritza la implantació d'un mètode de treball comú i la seva sistematització per sobre de la implementació d'eines tecnològiques. Permet als ens compartir un model de treball i recursos, ajudant-los a optimitzar les TIC, rendibilitzar costos i millorar els serveis als seus ciutadans.

En paral·lel, impulsa la digitalització integral dels processos de l'ens fomentant un canvi d'hàbits sota un

Arranjament de l’Escola Montserrat.

model de treball normalitzat i transversal.

Estructura la informació sota criteris objectius, homogenis i compartits per tothom.

Aquest mètode de treball situa el treballador públic com a agent de transformació digital perquè el dota d'uns nous hàbits de treball i de recursos que els fa més eficients en les seves tasques diàries.

A dia d'avui l'eSET ha estat implantat a 204 ens, hi ha 387.863 ciutadans que se'n beneficien i suposa un total d'11.826.339€ d'estalvi al país.

L'atorgament d'aquest premi posa de manifest que la col·laboració entre diferents administracions públiques és bàsica i essencial per tenir governs àgils i lògics que siguin capaços d'oferir a la ciutadania serveis públics de qualitat per viure en una societat oberta i un país digital.

Al mateix temps, aquesta reorganització ens va permetre mantenir els serveis municipals en temps de confinament, perquè la majoria del

pds_63

OPINIÓ [ERC

Carril- bici, al carrer Joan Fuster, del Pla de l’Horta.

Foto Albert Soler

personal administratiu va poder teletreballar.

En aquests moments, a setembre de 2020, ja estem formant el personal tècnic i administratiu per tal de passar a la fase completa de la metodologia eSET. PROMOCIÓ ECONÒMICA En aquesta àrea cal destacar el pla de reactivació econòmica i ajuts per pal·liar les afectacions de la COVID19. Les accions fetes han estat les següents: 1. Condonació del pagament de la taxa als marxants obligats a no parar, des de l'inici de l'estat d'alarma, fins al setembre de 2020.

2. Condonar el pagament de la taxa per l'ús del Coworking-221 pel seu tancament obligat mentre ha durat l'estat d'alarma.

3. Assessoria gratuïta per a les empreses, autònoms i treballadors en situació ERTES/ERO, a través de

64_pds

la contractació d'un gestor assessor.

4. Servei d'Orientació Laboral en línia. Des de l'àrea, s'han fet les orientacions per videoconferència.

5. Condonar el pagament proporcional per l'ús de via pública als bars i comerços amb terrassa, que s'hagin vist obligats al tancament.

6. Reduir proporcionalment la taxa d'escombraries dels comerços i equipaments que s'hagin vist obligats al tancament.

7. Facilitar la sol·licitud dels ajuts que es vagin publicant.

8. Facilitar l'accés a l'Idecat mòbil ajudant a la seva instal·lació i assessorant sobre el seu ús, via telefònica.

9. Formació en línia de venda online per a empreses i comerços.

10. Creació d'un directori del teixit empresarial del municipi d'accés online.

11. Campanya de compra al comerç i a les empreses de proximitat a. Creació d'un logotip. b. Anuncis gratuïts per establiments comercials a Ràdio Sarrià. c. Campanya de 1.700 vals de descompte de 10€ per cada 100€ de compra al comerç de Sarrià, per bescanviar als restaurants de Sarrià. L'import total d'aquesta campanya ha pujat a 170.000€ en tiquets de compra al comerç i 17.000€ de facturació pels restaurants. d. Instal·lació de lones a l'autovia amb el logotip "Compra a Sarrià". e. Edició d'una bossa de la compra reutilitzable f. Anuncis gratuïts a Ràdio Sarrià pels comerços de Sarrià. g. Vals de descompte de 10 € x 100 € de compra al comerç i per bescanviar als restaurants del municipi h. Conveni amb Interactiu per l'APP «La Compra» 12. Hem elaborat un cens porta a porta del teixit empresarial (empreses, comerços, indus-

trials, etc.) per saber el grau d'afectació detallat de cada una de les empreses del municipi.

13. Estudi del grau de maduresa tecnològica dels comerços de Sarrià, a fi de fer una proposta acurada del tipus de formació i ajuts que cal per a assessorar-los tecnològicament.

14. Incentivar l'associacionisme comercial, mitjançant el pagament de la primera quota anual de cada comerç per part de l'ajuntament, amb l'objectiu de tenir una associació forta, representativa, activa i renovada.

15. Reestructurar el pressupost de l'àrea per esmerçar els recursos econòmics en possibles ajuts directes.

16. Creació del Consell de Promoció Econòmica amb la participació dels principals agents econòmics del municipi i aquells supramunicipals que es va considerar oportú.

En el punt 11 del nostre programa electoral ens vàrem comprometre a promocionar l'especialització i renovació de l'oferta de serveis comercials.

El primer projecte en marxa és el COART, ubicat al c/ Major, 48. Es tracta d'un espai compartit per diversos emprenedors en el món de l'artesania i l'art. Actualment ja hi ha 4 persones amb els seus corresponents projectes en ple funcionament.

També hem desenvolupat i estem tirant endavant un nou Pla Estratègic de Promoció Econòmica vinculat a l'urbanisme del poble.

Hem seguit treballant en la taula rodona de Desenvolupament Local i en el Pla Estratègic i la promoció econòmica de l'Ajuntament.

De la mateixa manera hem facilitat l'accés del petit comerç a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per tal de millorar els nivells de les vendes en línia a través d'un programa de subvencions.

OPINIÓ [ERC

SERVEIS PÚBLICS I MEDI AMBIENT Sens cap mena de dubte, la millor notícia dels darrers anys, per als sarrianencs i sarrianenques, en l'àmbit mediambiental ha estat l'absència d'olors derivades d'Hinojosa.

Ha trigat, però al final l'equip directiu de la fàbrica s'ha posat les piles i han fet les inversions necessàries per produir de manera neta i sense contaminacions de cap mena, ni sorolls ni pudors.

En aquesta àrea hem fet la substitució de totes les lluminàries públiques per tecnologia led. Aquest canvi comportarà un estalvi important en l'àmbit econòmic i a més a més rebaixarem la contaminació lumínica de Sarrià de Ter. Hem treballat amb els municipis veïns per millorar la línia d'autobús.

Seguim treballant en el projecte «Fauna». Enguany hem ampliat el control sobre les colònies de gats.

Pel que fa a plagues, hem fet múltiples accions de manteniment (rates) i també de puntuals (aranya roja).

Per acabar, cal dir que des del 4 d'octubre de 2019, vàrem constituir les Taules Mediambientals. En total son 5, una per cada barri del poble.

Mitjançant aquests grups de comunicació hem millorat la relació amb els nostres veïns i ens hem assabentat de forma immediata dels successos i necessitats en matèria de neteja dels espais públics, desperfectes en el mobiliari urbà, propostes de millora i incidències de tota mena.

GENT GRAN Estem treballant en el projecte d'execució d'un Centre de Dia per a la gent gran del municipi. Tenim un acord amb els propietaris d'un local al carrer Major, 19 i amb l'empresa que el gestionarà.

Hem fet que els nostres avis i àvies tinguin podòleg 2 dimecres al mes al Coro, tot coincidint amb el

Nou joc infantil al Passeig Capellades. Foto Albert Soler.

mercat setmanal. I també hem diversificat l'oferta d'activitats per tal de dinamitzar el dia a dia dels nostres avis i àvies.

JOVENTUT Des de l'àrea de Joventut estem aportant les eines necessàries per potenciar la participació dels joves en la vida cultural, social i política del nostre municipi, cedint espais físics de trobada i fomentant l'associacionisme juvenil amb la finalitat d'aconseguir el reconeixement dels joves com a ciutadania preparada, lliure i crítica.

Ens hem reunit per donar-nos a conèixer amb les entitats juvenils.

Hem creat un grup de WhatsApp per fer difusió de les activitats.

Aquesta tardor es convocarà el Consell de Joventut. També estem programant tota una sèrie d'activitats per infants, tant des de l'Ajuntament com col·laborant amb les entitats del poble.

Actualment treballem amb joves i adolescents, però tenim previst obrir l'espai jove en el qual es faran activitats per infants.

Hem dotat una partida pressupostària per tal de facilitar l'accés al transport públic a nens i joves del nostre municipi. En el Pla Local de Joventut tenim previst dotar d'avan-

tatges la targeta jove en temes de mobilitat.

Estem treballant un projecte d'ocupació juvenil conjuntament amb les àrees de promoció econòmica i cultura.

La nostra tècnica de Joventut ha contactat amb la referent d'ocupació juvenil per oferir un programa de formació i pràcticum a aquell jovent que s'ha quedat sense plaça a graus formatius.

ESPAIS PÚBLICS, VEÏNATS I SEGURETAT Dins de la gestió dels espais públics, des del grup municipal ERC_SDT volem destacar el Pla de Mobilitat.

Per raons òbvies, a causa de l'entrada en funcionament del nou Institut de Sarrià de Ter, han estat els barris del Pla de l'Horta i Vinyers els primers on s'ha implementat aquest pla.

Un altre punt interessant per la mobilitat, ha estat l'inici del carril bici a Sarrià. Seguirem treballant per enllaçar tots els barris.

Pel que fa a la seguretat ciutadana, hem reforçat el nostre cos de policia municipal amb dues noves incorporacions. Ara tenim més hores de vigilància els vespres, caps de setmana i festius. A més a més,

pds_65

OPINIÓ [ERC

braries porta a porta, com a principals novetats pel 2020.

Hem impulsat la participació ciutadana en aquells temes que han estat significatius per la població.

Recentment ho hem fet amb els murals del poble.

Hem obert un canal de Telegram per tal d'informar d'aquells fets importants per la vida de les persones, de forma ràpida i directa. També hem creat perfils a les xarxes socials.

NOVES TECNOLOGIES Liceu a la fresca, sota la coberta de la vil·la romana. Foto Albert Soler

quan convé també es fan nits.

Els parcs infantils ubicats al Pla dels Socs, Horta i Vinyers han estat renovats amb nous aparells més divertits, moderns i segurs.

També hem retirat el sauló d'alguns espais per tal de reduir la despesa del seu manteniment, concretament al passeig Capellades i al Pla dels Vinyers.

Hem millorat les instal·lacions del «Cau». La intenció és augmentar les propostes de noves activitats.

Als locals socials del Pla de l'Horta i la Rasa, hem engegat noves activitats per als veïns i veïnes del barri.

ESPORTS S'han impulsat conjuntament amb Dipsalut les sessions al Parc de Salut i s'ha creat un programa setmanal a Radio Sarrià.

El 2019 vam ser sortida i arribada de la Girona Challenge de Ciclisme https://www.gironachallenge.com/ca /. Aquest 2020, la Covid ens ha obligat a suspendre totes les iniciatives previstes.

S'han continuat fent millores tant a la piscina com al camp d'esports, i també al pavelló municipal.

S'han creat nous equips esportius

66_pds

femenins a Sarrià. Volem potenciar la igualtat de gènere en l'esport.

CONVIVÈNCIA I CIUTADANIA Hem esmerçat importants esforços en difondre les polítiques de civisme. Hem fet seguiments d'aquells actes incívics i s'han posat mitjans per tal d'involucrar la ciutadania en les seves responsabilitats.

SERVEIS SOCIALS Seguim aportant beques menjador a aquells nens i nenes del poble que ho necessiten.

Seguim ajudant d'urgència aquelles famílies que no poden pagar les depeses més bàsiques. Vetllem perquè la pobresa energètica no arribi a aquestes famílies, fent d'intermediaris amb les companyies subministradores.

PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA I COMUNICACIÓ Hem realitzat les reunions de barri de 2019. A cada barri vàrem presentar aquelles propostes que els afectaven. Vàrem presentar el Pla de Mobilitat, les Taules Mediambientals i el nou sistema de recollida d'escom-

Actualment, tots els edificis municipals gaudeixen d'una xarxa wifi pública i segura que permet gaudir a tothom dels serveis d'Internet, de forma gratuïta.

A més, tots els edificis de l'ajuntament disposen ja d'una xarxa privada en l'àmbit intern.

S'han comprat equips nous per adaptar-se a la nova metodologia de treball sense paper.

S'ha actualitzat la web de la ràdio, de la mà de l'empresa que té la concessió dels serveis tècnics.

Contínuament s'ofereixen cursos en formació de noves tecnologies, especialment dirigida a la gent gran per tal de facilitar-los l'accés a totes les plataformes digitals que cada dia són més utilitzades socialment.

POLÍTICA MUNICIPAL Per concloure aquest resum de punts complerts del programa, volem destacar que malgrat el Glòria i la COVID-19, en 16 mesos de govern estem al 50% d'acompliment dels nostres compromisos electorals.

També cal destacar que vàrem aprovar els pressupostos 2020 amb una majoria absoluta, fruit del bon saber fer a l'hora de negociar amb la resta de grups municipals. n

E S PA I

E S C O L A R

L’ESCOLA MONTSERRAT, CONFINADA Montserrat Asencio Duran Cap d’estudis de l’Escola Montserrat

El 12 de març de 2020 la vida dels alumnes, els mestres i tota la comunitat educativa de l’escola Montserrat va fer un canvi que pocs ens esperàvem. La pandèmia causada per la COVID-19 arribava a unes xifres de contagis superiors a les previstes, i això obligava a tancar tots els centres educatius per tal de prevenir un ascens en el nombre de contagis i protegir la salut de tots, en especial la dels més petits.

Q

ui ens havia de dir aquell 12 de març del 2020, quan recollíem les coses i ens preparàvem per passar quinze dies a casa, que no tornaríem a l’escola en tot el que quedava de curs! Potser ens hauríem pres les coses d’una altra manera.

De la nit al dia ens vam haver de recloure a casa, no podíem sortir ni anar al parc, i molt menys veure els familiars i amics! Una situació diferent, que no havíem vist mai i que costava molt d’entendre. Els nens i nenes van pintar arcs de Sant Martí per fer veure a la gent que tot aniria bé, vam sortir a aplaudir cada vespre als balcons i finestres, i vam aprendre a fer totes les coses des de casa, fins i tot a relacionar-nos amb els que més estimem des de la distància.

Durant el període de confinament, tot i que l’edifici estava tancat, l’escola va continuar treballant per oferir propostes educatives per a tots els alumnes.

Els mestres ens vam haver de formar a correcuita per poder seguir amb la nostra tasca telemàticament, i els alumnes, amb ajuda dels familiars, van realitzar les tasques que els mestres van anar proposant durant el confinament. Cada setmana es proposaven diferents tasques, de totes les àrees i adaptades a cada nivell, que es feien arribar a les

Enric Galván 1er A

Monstre lletres P4

pds_67

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

famílies, primer mitjançant Whatsapp i més tard a través del Google Classroom, que va passar a ser la nostra aula virtual.

A través del Google Classroom els mestres enviaven les propostes d’activitats als alumnes, i a través del Classroom mateix els alumnes retornaven les tasques completades (documents, vídeos, imatges...) i els mestres en feien el feedback, la valoració. També es va fer servir la plataforma virtual Snappet per fer exercicis de llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i matemàtiques a Cicle Mitjà i Cicle

Superior.

Cada setmana es feien videoconferències amb cada grup classe i el seu tutor o tutora. Aquest moment de la videoconferència era sens dubte el més esperat pels nens i nenes, i també pels mestres, que aprofitaven per fer alguna dinàmica, explicar coses del seu dia a dia i resoldre dubtes pendents.

Tant mestres com famílies vam haver d’aprendre a treballar amb eines amb les que la majoria de nosaltres no havia treballat mai, com el Classroom, a organitzar-nos per fer i entregar les tasques dins

Layla Tinjak

Ana Martínez 1er B

68_pds

del termini establert, a fer videoconferències amb el Meet per retrobarnos amb els mestres i els companys de classe...

Durant aquest confinament tots vàrem aprendre moltes coses, i no només a treballar telemàticament.

Segur que tots vàrem aprendre a valorar més les petites coses, els petons, les abraçades, sortir a passejar, poder estar amb les persones que estimem...

De ben segur que tot anirà bé i algun dia podrem tornar la vista enrere i recordar totes les coses que vam viure durant el confinament! n

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

JOCS FLORALS CONFINATS DE L’ESCOLA MONTSERRAT SANT JORDI 2020 Montse Asencio Duran Cap d’estudis de l’Escola Montserrat

E

Com cada any pels volts de Sant Jordi, l’Escola Montserrat va celebrar els Jocs Florals. Aquest any, però, els Jocs Florals van ser diferents de cap altre any, ja que els vam realitzar confinats a casa.

nguany, el tema escollit va ser “La sanitat vegetal”. Es va decidir aquest tema perquè a l’escola ens agrada treballar els anys internacionals i les efemèrides que se celebren cada any, i encara més si són relacionades amb els projectes que treballem a l’escola.

Segons l’ONU, el 2020 és l'any internacional de la Sanitat Vegetal.

La sanitat vegetal es refereix a l'exercici de les funcions de planificació, coordinació i control de les actuacions encaminades a la preservació de les malalties de les espècies vegetals. L'any internacional de la sanitat vegetal pretén conscienciar el món de que protegir la sanitat vegetal pot ajudar a eradicar la fam, reduir la pobresa, protegir el medi ambient i impulsar el desenvolupament econòmic.

Tenint en compte que som escola verda i que alguns dels nostres projectes d'escola són l'hort i l'apadrinament d'arbres, vam considerar que seria un bon tema per treballar amb els alumnes, ja que, tot i que no toquem el tema específic de la prevenció de malalties de les plantes, ho podíem lligar amb les plantes i la seva cura, la protecció del medi ambient... I tot el que hi estigui relacionat.

Tots els nens i nenes de Primària de l’escola van participar en els Jocs Florals fent narracions i poemes que

parlaven de les plantes, del respecte pel medi ambient i de la importància de protegir el nostre entorn.

De cada classe van sortir dos finalistes, i un jurat format per la cap d’estudis de l’escola, la mestra responsable de la biblioteca, una representant de l’AMPA i una representant del poble amb coneixements literaris, va ser l’encarregat d’escollir, d’entre els treballs finalistes, el treball guanyador de cada nivell.

S’ha de dir que, tot i que hi va haver un sol guanyador per nivell, tots els nens i nenes de l’escola van fer una molt bona feina, ja que els seus escrits plens d’imaginació i creativitat van enriquir i van fer possible aquests Jocs Florals confinats.

Aquest any, però, no hi va haver la tradicional entrega de premis a l’escola. Es van anunciar els guanyadors a la pàgina web de l’escola i es van comunicar a cada grup classe a través de la seva aula al Google Classroom.

Els premis per als guanyadors van ser llibres, aportació de l’Ajuntament de Sarrià, i un diploma per als guanyadors i finalistes.

Tot i el confinament, l’escola va valorar molt positivament la realització dels Jocs Florals, perquè considerem que són una activitat literària que ens permet potenciar, valorar i donar sentit a l’expressió i producció escrita dels nostres alumnes.

Els finalistes de cada nivell van ser els següents:

FINALISTES Curs PRIMER Ainhoa Pérez Grau Comas Clàudia Serra Naia Carpintero

Curs QUART Elna Torrent Anna Escobar Clara Bonet Sara Bounjem

Curs SEGON Bruno Cano Gisela Pérez Guillem Ainsa Eva Pavia

Curs CINQUÈ Jana Puigverd Pol Moya Bruno García Laura Lario Aina Soler Òscar Gil

Curs TERCER Maria Araus Laura Capdevila Alba Arnall Sílvia Segura

Curs SISÈ Aleix Rodríguez Ivet Gamundi Ivet Gironella Gerard Muñoz

pds_69

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

Els guanyadors i guanyadores dels Jocs Florals de l’Escola Montserrat 2020 i els seus contes i poemes són els següents: GUANYADORA DE PRIMER

LA PLANTA QUE VA CURAR EL PARE Ainhoa Pérez

E

n un país molt llunyà, vivien en una casa d’un bosc un pare amb el seu fill.

Varen anar a tallar llenya. El pare es va fer mal a l’esquena, llavors el fill va anar en busca de la planta curativa: àrnica.

Mentre la buscava, es va fer de nit i va tornar cap a casa. Va veure que el pare estava molt malament. Va anar a buscar la planta a primera hora del matí. Van passar moltes hores.

Es feia fosc i no la trobava, però tornant cap a casa per fi la va trobar. Va córrer molt content i li va preparar una infusió al pare. Se la va prendre i es va posar bé.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

GUANYADOR DE SEGON

LES PINYES DEL PI GRAN Bruno Cano

H

i havia una vegada un pi molt gran envoltat d’una gran esparreguera. Aquesta esparreguera tenia un espàrrec molt llarg però estava espigat. En aquell pi hi vivien dos esquirols que estaven molt contents, feliços i tranquils perquè l’esparreguera els protegia dels animals salvatges que se’ls volien menjar.

Aquell pi gran estava ple de pinyes i els dos esquirols mai passaven gana. Un matí, després de sentir cantar al gall quiquiriquic i quan ja sortia el sol, van veure que faltaven pinyes del seu pi. No sabien què havia passat i van decidir que a la nit no dormirien i espiarien per veure qui agafava les seves pinyes.

Aquella nit, després de sopar es van amagar al seu forat i van esperar per veure què passava. Al cap d’una estona van veure arribar un esquirol que va començar a agafar les pinyes. Llavors els dos esquirols van sortir del forat enfadats i li van preguntar per què agafava les seves pinyes. L’esquirol es va espantar i els va explicar que ell vivia en un altre pi gran a l’altre costat del bosc però que uns homes l’havien tallat perquè havien de fer un pont per sota de l’autopista, i per això s’havia quedat sense casa i sense menjar. Els dos esquirols van sentir pena i el van convidar a viure amb ells al seu pi gran protegit per l’esparreguera.

Els dos esquirols li van fer un lloc en els seus llits perquè pogués dormir amb ells, li van fer un lloc a la taula per menjar les pinyes amb ells i van compartir estones molt divertides saltant de branca en branca i pujant i baixant pel tronc del pi gran.

I així van passar els dies, les setmanes i els mesos fins que un dia van veure que els hi faltaven pinyes del pi gran...

I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

70_pds

GUANYADORA DE TERCER

L’AVENTURA DE LA MARGARIDA I L’ESTEL Maria Araus

H

i havia una vegada una nena molt amable que es deia Estel. L’Estel era baixeta amb uns ulls ben marrons com les castanyes i el seu cabell era una mica més clar.

Una dia estava llegint un llibre d’unes flors molt estrany. Semblava que el llibre no s’acabava mai perquè era molt llarg. Fins que un dia, quan estava llegint l’última pàgina, de sobte va aparèixer en un món molt estrany. Havia entrat a dins del llibre.

Els habitants d’aquell món eren flors. Les flors es pensaven que l’Estel venia a envair el seu poble i la van atacar. L’Estel es va posar a córrer i de cop va aparèixer una flor i va defensar l’Estel. Es va posar a davant d’ella i els hi va dir que no l’ataquessin perquè la flor sabia que la nena era bona persona.

L’Estel li va donar les gràcies i li va preguntar: - “Com et dius? “ –“Jo em dic Margarida”- va respondre la flor. “ Sóc una mica tímida, com veus tinc els pètals blancs i la meva cara és groc florescent. Per cert, com has arribat a parar aquí?”.

–“Doncs jo estava llegint un llibre que semblava que no tenia final. Fins que estava llegint l’última pàgina i vaig arribar aquí i ara no sé si podré tornar a casa”.

–“No et preocupis, et pots quedar aquí, podem ser amigues si tu vols”.

–“Es clar que sí, però també vull anar a veure la meva família, vull tornar a casa!”.

–“Tranquil·la jo conec a un insecte que et podria ajudar. És una marieta molt sàvia que es diu Marina. Vine que te la presentaré”.

L’Estel i la Margarida la van anar a buscar a l’hort de les maduixeres.

–“Hola Marina, et presento la meva amiga Estel. Hem vingut perquè l’Estel estava llegint a casa seva i de cop va arribar aquí i hem pensat si podries fer alguna cosa perquè pugui tornar a casa seva”.

–“Sí, puc fer una poció màgica però tardaré una estona”.

Mentre s’esperaven es van explicar moltes coses i així es van conèixer millor.

Finalment l’Estel va tornar a casa. Quan volia tornar al món de les plantes llegia l’última pàgina del llibre i per poder tornar a casa portava una mica de la poció que li va donar la Marina guardada en un collaret. Així podia anar i tornar quan volia i si se li acabava la poció la Marina n’hi feia més.

No importa si som diferents, ens podem ajudar entre tots i ser molt bons amics.

HA ACABAT EL DIA I JA SOM DE NIT I AQUEST CONTE JA T’HAS LLEGIT.

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

GUANYADORA DE QUART

GUANYADORA DE CINQUÈ

DOS TRIBUS RIVALS Elna Torrent

ALOE VERA Jana Puigvert

H

Vas arribar a casa petita i et vaig plantar en un test.

Cada dia he vist com creixes i gran t’has anat fent.

i havia una vegada, quan els vegetals parlaven, i fa molt, molt de temps, dues tribus ben diferents. Una era la de les fruites, i l’altra la de les verdures. Les dues eren rivals. Tot va començar quan...

Les fruites deien que les verdures els havien robat fer d’acompanyament del peix i la carn. Les verdures deien que va ser una lluita i una victòria justa i que elles eren més saludables.

Així es va formar una gran rivalitat entre fruites i verdures.

Un dia, van néixer a l’hort una fruita i una verdura. La fruita es deia Maduixeta i la verdura Pastanagueta. Ja de ben petites jugaven juntes. Però ho havien de fer d’amagat perquè estava prohibit. No podien ni anar a l’escola juntes!

Una tarda, a l’hora del pati jugaven a fet-i-amagar. Li tocava amagar-se a la Pastanagueta. Va pujar fins a la torre més alta, es va enredar amb la corda, i va quedar penjant. Aleshores es va posar a cridar: - Ajuda! Ajuda! La Maduixeta ho va sentir i va pujar fins a la torre més alta. Quan l’anava a intentar ajudar el germà de la Pastanagueta ho va interpretar malament i va anar corrents al cap de la tribu i li va dir: - Una fruita ha lligat a la meva germana a dalt de la torre! El cap va respondre: – Doncs jo els declaro la guerra!

Quan la Maduixeta va aconseguir alliberar la Pastanagueta i va baixar fins a l’hort, la guerra ja havia començat. Tothom s’estava barallant!!!

Llavors la Pastanagueta i la Maduixeta es van donar la mà per demostrar que eren amigues. Quan el cap de les fruites ho va veure va llançar un encanteri a la Pastanagueta i aquesta es va adormir en un son molt profund. La Maduixeta es va enfadar i va dir cridant: - Què més dona si som verdures o fruites i si les nostres tribus són rivals o no? Per nosaltres el més important és l’amistat i si no ens deixeu ni això, quina classe de líder sou?

Això, als caps, els va tocar el cor.

Van intentar despertar la Pastanagueta però no ho aconseguien i la van portar al roure savi. Un cop allà el roure els va donar una poció per fer-li beure a la Pastanagueta.

Quan per fi va obrir els ulls es va preguntar què passava. La Maduixeta la va abraçar i li va dir: - Ja està, ja no som rivals!

Et veig per la finestra, al mig del pati se’t veu valenta.

Mentre la pluja t’alimenta sembla que estàs contenta.

Mica en mica t’has anat fent gran i una família has anat formant.

Els teus fills hem anat trasplantant i nosaltres n’hem pogut anar agafant.

Ai! Aloe vera no t’acabis mai.

Amb les fregues del teu gel el meu cos s’ha anat refrescant i mals m’has anat curant.

GUANYADOR DE SISÈ

LA SANITAT VEGETAL Aleix Rodríguez La sanitat vegetal a les flors i plantes vol cuidar, i creu que la millor manera és sense fer-los cap mal.

A vegades sense voler les matem, però sense mala intenció, ja que les necessitem.

A les plantes cuidaràs i fumigant les ajudaràs, de colors les trobaràs i d’ olors et perfumaràs.

I quan vulguis respirar sense elles no podràs, ja que el CO2 en oxigen s’encarreguen de transformar.

Per fabricar el seu aliment no necessiten la gent, la fotosíntesi faran i el sol i la pluja utilitzaran.

Donem poca importància a les flors i a les plantes, però sense la seva existència no tindríem descendència.

pds_71

ESPAI ESCOL AR [Confetti

SETEMBRE 2020, UN CURS SINGULAR

L’

Equip EBM CONFETTI

equip docent iniciem el nou curs amb molta il·lusió. El dimarts 1 de setembre, seguint les mesures sanitàries, les mascaretes i els gels hidroalcohòlics són presents i la distància i la precaució són bàsiques.

Es preparen les aules i es treu tot el material que no es pot netejar i desinfectar. Marxen de l’aula les teles, els coixins, la roba de les nines, les titelles de drap...

Es continua fent una neteja i desinfecció a fons amb l’ajuda de la Pepi Peinado i la Luísa Romero.

El dilluns 7 tot és a punt per rebre els infants que ja estan matriculats el curs anterior. Progressivament comencen els nens i nenes de nova matrícula i s’amplia l’horari a mesura que l’infant es familiaritza amb l’espai escola, les educadores i els companys.

Seguint el Pla d’obertura s’habiliten dues entrades a l’escola dividides segons els grups estables, per així evitar les aglomeracions entre les famílies.

Els grups 1-2 anys i nadons (aules orenetes, mussols i cuques de llum) entren per la porta principal, c/ Mossèn Cinto Verdaguer.

Els grups de 2-3 anys (aules llúdrigues i esquirols) utilitzen l’accés exterior, carrer Joan Fuster, entren pel pati de 2-3 anys per accedir a l’aula des de l’exterior.

El grup del mòdul (aula eriçons) entra per l’accés del carrer Joan Fuster, passen pel pati fins a l’aula del mòdul.

72_pds

Per accedir a l’escola les famílies passen per sobre d’una catifa amb desinfectant per a les sabates, utilitzen la mascareta i els infants a l’entrar a l’aula es freguen les mans amb el gel hidroalcohòlic.

Obrim les portes de les 8.45h a les 9.15h, cada educadora està en la seva aula referent.

La recollida de la tarda és entre les 16.30h i les 17h, també s’utilitzen les dues entrades.

Les famílies dels infants de 2-3 anys, sempre que la climatologia ho permet, recullen els seus fills/es en el pati.

En el nostre dia a dia, potenciem les activitats en l’espai exterior, ja que tenim un pati prou ampli com per oferir diferents propostes.

Ens coordinem amb l’Equip d’Atenció Primària de Sarrià de Ter a través de la nostra gestora de Covid, establim actuacions conjuntes com el registre dels infants que els han fet la prova PCR i el resultat posterior.

Ens anem adaptant dia a dia als nous protocols sanitaris esperant que hi haurà un moment que ens podrem treure les mascaretes a les aules i somriure als infants com ho fèiem abans. n

ESPAI ESCOL AR [Confetti

pds_73

ESPAI ESCOL AR [Institut Sarrià de Ter

UN INSTITUT SENSIBLE A L'ART Nuri Hernández Professora de música

A l'INS de Sarrià de Ter, el curs ha començat amb tot un seguit de mesures i precaucions a causa de la pandèmia per la COVID19. Malgrat que la situació és complexa i l’hem hagut d'afrontar amb una conscienciació important per part de tota la comunitat educativa, no hem renunciat a un dels nostres projectes estrella, el projecte Rockin’ (Rock a l’aula) que implementem amb totes les mesures d’higiene i desinfecció necessàries.

74_pds

E

l projecte Rockin' s’inclou dins del projecte educatiu de centre i té la finalitat que els nois i noies aprenguin a tocar un dels instruments del combo de pop-rock: la guitarra, el baix elèctric, el teclat i la bateria.

Aquest programa se sustenta gràcies a les aportacions econòmiques dels ajuntaments de les poblacions d'on prové el nostre alumnat, que permeten la contractació de professorat especialitzat en els diferents instruments i provinent de l’Escola de Música Moderna de Girona.

El seu bagatge com a músics professionals, així com la seva infinita paciència i bon tracte, ens acompanyen en aquesta aventura. El préstec d'instruments i material divers prové de la Fundació Cases de la Música, que ja ha implantat el projecte en altres centres de la província de Barcelona. L’institut de Sarrià de Ter és el primer i l’únic de la demarcació gironina que incorpora el projecte

Rockin’ a les aules, i té l’aval del Departament d'Educació, que autoritza l’activitat. El Rockin’ s'imparteix en horari escolar, durant les hores de la matèria de música.

Cal remarcar, també, la col·laboració de l'AFA de l'Institut, que va aconseguir material informàtic per iniciar-lo i que ens ajuda en tot allò que faci falta.

Per tal d'assegurar la idoneïtat de l'instrument assignat a cada alumne, després d'haver-los presentat els quatre instruments, els nois i les noies manifesten les seves preferències i es fa una assignació tot tenint en compte la seva tria, les seves aptituds i el necessari equilibri per tal d’assegurar la disponibilitat d’instruments a l’hora de formar els combos.

L’aprenentatge de l'instrument s’inicia amb l'ajut de consoles i ordinadors; per raons higièniques, cada alumne porta els seus propis auriculars. Així mateix, se segueix en tot

ESPAI ESCOL AR [Institut Sarrià de Ter

moment el protocol Covid de neteja i desinfecció del material emprat a l’inici i al final de la sessió de treball.

S’utilitza un esprai multisuperfícies que assegura la desinfecció del material i també la seva cura i protecció.

L’alumnat de segon d’ESO ja va estrenar el projecte Rockin’ l’hivern passat; ara l’ha reprès amb tota la il·lusió, i ja tenim uns quants combos que comencen a sonar amb el tema “Next to me”. Els cinc grups classe de 1r són novells encara, però n’estan aprenent molt ràpid i aviat els encalçaran.

La matèria de música a l’Educació Secundària Obligatòria té com a funció principal formar el públic del futur, i en la majoria d’esdeveniments musicals de la seva vida, el nostre alumnat no pujarà a l’escenari, però creiem fermament que tots nosaltres som músics en potència.

Quan el professorat hem tingut oportunitat, en la nostra trajectòria docent anterior, de fer algun intercanvi amb centres europeus, l’aula de música era una de les més cobejades: “allà a Suècia, Alemanya, Finlàndia...fan música de veritat”. Els envejàvem les guitarres, les bateries i les sales d’assaig. Quedàvem impressionats del caliu musical que es palpava als centres que visitàvem.

Doncs ara, a l’INS de Sarrià de Ter, tenim el gran privilegi de comptar amb la infraestructura per dur a terme aquest projecte de “música real”. I la gran responsabilitat d’esprémer aquests recursos per tal que en tregui profit tot el nostre alumnat.

Emociona veure la baixista menuda, serena, precisa i segura que fa de coixí harmònic a tot el seu grup de combo, el baterista esverat que pren consciència que està marcant

la pauta, i que es concentra per “posar seny” en aquesta ocasió. Sorprèn la noieta, fa uns mesos emmurriada perquè no li havia estat assignat el-seu-instrument-preferit-i-quehavia-volgut-tocar-tota-la-vida, que ara, conformada, s’exigeix cada vegada més dificultat i menys errors.

El noiet preocupat perquè, si no em surt l’ukelele, com vols que em surti la guitarra, que ara ja domina la cançó i que no fa mai escarafalls per repetir el tema en un combo en què hi falta un guitarrista. Fem un somriure en recordar la noieta que va dir la frase d’antologia, als tres minuts del primer dia de provar l’instrument: “Això del teclat no és lo meu” i que ara s’atreveix fins i tot a intuir les notes de la cançó de moda. Fan un bany de realitat els que baden durant les sessions de preparació dels temes i, en arribar el moment de formar el combo, s’amaguen

darrere del baix i es prometen que se la miraran, per al proper dia.

Els combos ens demostren que tothom hi és necessari, i imprescindible. Si qualsevol de les parts trontolla, la cançó s’esfondra. Ens desperta un sentit de la responsabilitat i ens fa obrir el zoom. Primer em miro el melic: aprenc la cançó, i m’escolto. Després obro mires, soc valenta i també escolto els altres.

No oblidem l’estudiant aplicada que volia, tant sí com no, tocar el teclat perquè ella, de tooota la vida que ha estudiat piano extraescolar i que ens mirava, incrèdula, quan li proposàvem que toqués la bateria i, a més, sense partitura!

Ni el multiinstrumentista, que va de bòlit, i ofereix al combo incomplet, amb solvència i un punt d’orgull afable, els seus serveis com a ...baixista? Teclista? Baterista? Guitarrista? O potser cantant? El que calgui!

pds_75

ESPAI ESCOL AR [Institut Sarrià de Ter

Trasbalsa el noiet motivat, col·laborador i actiu durant les sessions del projecte, que perd el somriure i canvia les ganes de fer-ho tot per les de no fer res quan li canviem la bateria pel paper i el boli. No cal la grandiloqüència de les expressions pedagògiques de moda, però estem convençuts que el nostre alumnat és divers, i que forma part de la nostra responsabilitat com a docents fer-los descobrir les múltiples possibilitats de la seva intel·ligència.

També tenim les formiguetes que el món és dels tossuts-, que al principi la cançó els resulta un cúmul de posicions maldestres d’uns dits que no van a la corda que toca i que, quan la Xbox treu fum, se’ls veu tranquils i satisfets. El Rockin’ també mostra l’alumnat que, en paraules dels companys, no hi ha dret, és que a ella tot li surt bé, fins i tot això, destacant, també, en les habilitats musicals.

Els intercanvis de rols també són

76_pds

interessants, i mostren la teclista traçuda que corregeix la posició de la mà al qui sempre l’ajuda amb les mates. Ens encanta la baterista que ens mira, astorada, quan la volem convèncer que, per donar l’entrada, ella és la líder. Uns ulls riallers ens informen que, tot i que això de manar no sol entrar en els seus plans, accepta el repte. Sentim les baquetes que marquen, tímides el primer dia, i cada cop més decidides: “un, dos, tres, quatre”.

Els qui compten compassos i repeticions, els qui es deixen portar per la intuïció, els qui practiquen el ritme de la bateria a tothora, amb els bolis i les regles, els qui canvien la vergonya pel micro i ens delecten amb un solo vocal que ens deixa impressionats, els qui troben en la mascareta la coartada perfecta per fer de comparsa en comptes de liderar la melodia cantada: tothom té el seu lloc al projecte.

També hi ha els nois i noies que frisen perquè els toqui assaig volun-

tari de combo a l’hora del pati, perquè a banda d’obtenir algun punt extra, potser forjaran una bona amistat, si no un grup musical incipient que, qui sap, si en sentirem a parlar d’aquí a un temps… I és que si el Rockin’, amb la seva curta vida, ja ens desperta tants records, imagineu-vos el recorregut que pot arribar a tenir al nostre institut!

El Rockin’ fa que al nostre centre s’hi respiri música. L’ukelele, que és l’altre instrument que tot el nostre alumnat aprèn a tocar, ens possibilita cantar i tocar alhora, i interpretar un repertori ben eclèctic: és el contrapunt ideal al projecte.

Durant el mes de desembre es durà a terme la gravació de diverses peces musicals que conformaran el Concert d’Hivern. I en un futur no gaire llunyà, quan la situació sanitària ho permeti, esperem poder-vos oferir un concert de les primeres bandes de música de l'INS de Sarrià de Ter. Salut, i que la música us acompanyi! n

S A L U T

DERMATITIS ATÒPICA Emili Marco

La dermatitis atòpica (també coneguda com èczema atòpic) és una malaltia dermatològica inflamatòria crònica que afecta de forma predominant a l’edat pediàtrica.

E

n relació a la seva etiologia, en l’actualitat la dermatitis atòpica és considerada una malaltia multifactorial; en la seva aparició intervenen factors del sistema immunològic, ambientals i genètics. Per tant, els pacients que tenen antecedents familiars de dermatitis atòpica, rinitis al·lèrgica o asma tenen més probabilitats de patir-la.

QUINS SIGNES TROBEM?

• Principalment una pell seca i que pica. A causa de l’excessiva picor, la podem descriure com una erupció amb pruïja.

• Inclou l’envermelliment, l´aparició d´escates i de petits bonys en la pell que supuren líquid i que més tard es converteixen en crostes i excoriacions que poden ser cròniques i que anomenem liquenificació.

• Són localitzacions freqüents la cara, coll, zones d’extensió (plecs axil·lars, zona posterior del genolls) i natges.

• Les lesions solen recidivar.

• Quan l’èczema empitjora, el denominem com a crisis o reactivació.

• Pot ser més perceptible a la nit.

Durant el curs de la malaltia se solen observar brots de lesions cutànies, amb empitjorament dels símptomes amb l’ús d’irritants (ex. llana o detergents), l’estrès, la fred o la suor.

Habitualment el diagnòstic es fa amb la història clínica i l’examen físic complet, malgrat que en alguns casos sigui necessari realitzar una biòpsia de pell per fer un examen anatomoptològic.

S’ha de fer un diagnòstic diferencial amb altres patologies amb similar clínica com poden ser l’èczema de contacte, la psoriasi, la dermatitis seborreica o les lesions de pell per fongs, entre altres.

En cada pacient, la forma de presentació de la malaltia pot tenir les seves peculiaritats.

1. En nens de menys de 2 anys, les lesions predominen en cara, sobretot les galtes, respectant les zones dels ulls, nas i boca.

2. De 2 anys a l´adolescència, les lesions solen estar en plecs de forma simètrica, sobretot en les foses antecubitals i en les foses poplíties (darrera genolls).

3. En els adults, la localització és més variable, en la que és molt simptomàtica l’afectació de les parpelles.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT? Per realitzar el tractament hem de diferenciar entre la pell sana i la pell amb dermatitis PELL AMB DERMATITIS 1. Tractament del brot • Utilitzarem com a primera elecció cremes amb corticoides tòpics.

• Quan sospitem sobreinfecció associarem antibiòtics tòpics.

• Allò habitual és que les donem dues vegades al dia, fins a la resolució del brot.

• Si la picor és molt intensa donarem antihistamínics orals.

pds_77

SALUT [Desmatitis Atòpica

En casos extrems, que no milloren amb teràpia convencional, serà necessari derivar a dermatologia, que podrà proposar tractaments com fototeràpia, corticoides orals, ciclosporina o nous fàrmacs biològics, com el dupilumab.

2. Tractament de manteniment Quan ha passat el brot de dermatitis resulta d’utilitat l’ús de cremes a base d’ectoïna, sense parabenes que han demostrat la seva utilitat per protegir les cèl·lules enfront la deshidratació i per tant reduir la inflamació, així com immunomoduladors tòpics com per exemple inhibidors de la calccineurina (tacrolimus o pimecrolimus).

PELL SANA En aquest cas, les cremes emol·lients són les protagonistes. Són molt útils per evitar que apareguin nous brots, però ull, irriten les zones amb dermatitis, per la qual cosa és recomanable evitar aplicar-les sobre la pell malalta.

78_pds

CONSELLS PER LA PREVENCIÓ 1. Realitzar dutxes curtes (no més de 10 minuts) un cop al dia, amb aigua temperada, evitant banys llargs o amb aigua calenta.

2. Utilitzar sabons suaus, neutres, amb alt contingut d’oli i sense perfums.

3. Hidratar la pell a diari aplicant cremes emol·lients, preferentment després de la neteja de la pell, amb la pell humida.

4. Tallar bé les ungles i mantenir-les netes per evitar les infeccions per rascat.

5. Utilitzar roba de cotó o de fibres naturals, evitant materials sintètics o de llana.

6. Evitar cobrir excessivament la pell, ja que la suor por empitjorar els símptomes.

7. Evitar l’ús de detergents, suavitzants o d’altres productes irritants.

8. ES recomana utilitzar guants per realitzar les tasques domèstiques.

9. En els bebès, canviar els bolquers quan aquests estiguin humits.

10. No hi ha cap aliment contraindicat en la majoria dels casos.

No obstant, si es manifesta empitjorament després de la ingesta d’algun aliment s’ha de retirar i si és molt freqüent pot ser necessari realitzar proves per part del servei d’al·lergologia. n

esports

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

CLUB PATINATGE SARRIÀ–SANT JULIÀ

Quan pensem en patinatge ens vénen al cap vestits brillants, saltirons espectaculars, coreografies impressionants. Aquesta és la part que veiem quan els infants surten a la pista a demostrar el que han après.

E

l patinatge, però, té la versió realista del dia a dia posar-se els patins i sortir a la pista. És esforç, repetició, paciència, constància... Aquest esport et serveix per treballar aspectes diversos del cos. Cal tenir molta força, molta resistència, molt control del propi cos, molta flexibilitat...

Els integrants del club demostren dia rere dia el seu amor per aquest esport. Una dedicació que es veu

recompensada quan van a proves, a un trofeu o a l’exhibició de fi de curs del seu club i reben com a premi els aplaudiments del públic.

El CP Sarrià-Sant Julià és un club petit pensat perquè els nostres patinadors s’ho passin molt bé i descobreixin els secrets d’aquest esport.

Veiem les nenes com quan surten a la pista es converteixen, surten amb màxima concentració i atenció extrema per fer-ho el màxim de bé possible. Sempre donen el 100 % i això és motiu d’orgull per la feina ben feta.

Els grups van des del 0 (són les que comencen a aprendre i que es posen els patins per primera vegada) al grup 4 (són les que ja van més avançades a nivell de patinatge i

dominen ja més salts i piruetes).

Aquest any s’ha creat un grup de màsters. Bàsicament està format per mares de patinadores que s’han engrescat a compartir una afició amb les seves filles. És una manera de divertir-se i practicar esport per estar en forma.

La voluntat del club és que les nostres patinadores estiguin a gust en el club i que gaudeixin de l’esport.

Es tracta que es diverteixin fent allò que els agrada, perquè els resultats del treball diari es veuen a la pista. I el més important és que les esportistes estiguin contentes i s’hi sentin a gust.

Des del club de patinatge us desitgem una bona tardor! n

pds_79

ESPORTS [Club Gimnàstica Sarrià

CLUB GIMNÀSTICA SARRIÀ LA JUNTA DIRECTIVA

Hem passat un confinament i una paralització de l’activitat esportiva i social de gairebé 4 mesos, però vàrem poder reiniciar entrenaments més tècnics i alhora lúdics el mes de juliol, amb una reformulació de totes les àrees de l’entitat, reformular grups, estudiar protocols, adequar-nos a noves normatives, i sobretot pensar que aquesta present temporada 2020/2021 no serà igual, tot diferent a tots els nivells, esportius, socials i econòmics, però la força i la il·lusió de tota la família del club fa que estiguem aquí, treballant per donar el màxim per a les nostres gimnastes.

80_pds

U

nes gimnastes, que per davant de tot són persones i que ens han donat un exemple de responsabilitat, de saber-se adaptar a les circumstàncies que ens ha originat aquesta COVID-19. Enguany no se celebrarà el CRITERIUM ESPORTIU DE SARRIÀ, però sens cap dubte el nostre premi, títol i reconeixement no hauria sigut individual ni personalitzat. La nostra copa, medalla i guardó és per a totes i cadascuna d’elles, de la més petita a la més gran, pel seu compromís i ganes de seguir fent “pasitos, barques, siluetes, àngels“ i tot el que s’hi posi per davant.

Entrenadores i monitores, dedicant el seu temps lliure per

ajudar a tenir totes les activitats a punt , en les millors condicions sanitàries i de seguretat per totes elles, per tots els grups, estudiant i formant-se en noves metodologies i protocols per donar la màxima seguretat i tranquil·litat per al desenvolupament de totes les activitats.

Sense saber calendaris de les competicions, quines seran les seus i quines seran les normatives, tenim clar des del club que treballem per si tot compleix quant a normatives i que puguem tornar a gaudir de les competicions al nostre pavelló.

Contents des del club de continuar creixent una mica més, de tenir tots els grups complets (amb les exigències de les normatives) en totes les

ESPORTS [Club Gimnàstica Sarrià

categories, agraint la confiança que dipositen en nosaltres, tots els pares i mares que confien en el nostre club i que recolzen les nostres gimnastes, el nostre esport i l’exemple que els esports anomenats minoritaris són alhora molt grans en compromís, dedicació i sacrifici , Gimnastes, entrenadors, totes juntes, en aquest article que ens brinda la revista del nostre poble, us volem agrair la il·lusió i l’amor cap a aquest esport. n

pds_81

ESPORTS [UES

UNIO ESPORTIVA SARRIÀ

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ, AMB EL SUPORT DE L’UNI GIRONA CB, CREA EL CAMPUS D’HANDBOL SARRIÀ 2020 EN EL QUE A L’ESTIU HI PARTICIPEN UNS 60 JOVES I PETITS DE DIFERENTS EDATS Xavi Rodríguez

Temporada atípica, situacions noves, nous esdeveniments, tots colpits per aquesta pandèmia i situació sociosanitària, quan estàvem justament al pic de les nostres competicions , preparant la competició Territorial al nostre pavelló, just en aquell moment , tot es paralitza, d’una manera que cap de nosaltres ens podríem imaginar i alhora ens costava afrontar.

Un grup dels nens i nenes més petits del Campus d’handbol. Foto Josep Ponferrada

V

an ser moments complicats, com els que s’estan vivint actualment, però amb la intenció de programar una activitat d’estiu que complís amb les mesures de seguretat, per evitar qualsevol contagi de COVID-19, les dues entitats van unir esforços per dissenyar diferents activitats que tinguessin en compte les recomanacions de les autoritats sanitàries i que fossin del grat dels nens i nenes tant d’iniciació com els de perfeccionament.

El campus es va realitzar del 29 de juny al 31 de juliol, en torns setmanals i mensuals, en què es van poder gaudir no només de l’handbol sinó també de moltes altres activitats (piscina, sortides...). Els nascuts entre el 2004 i 2014-entre 6 i 14 anysal pavelló de la Unió Esportiva Sarrià, principalment, però també a molts altres espais cedits per l’Ajuntament

82_pds

L’assistència al Campus d’handbol va ser alta i tothom, tot i la situació Covid-19, en va quedar ben content. Foto Josep Ponferrada

de Sarrià de Ter (la piscina municipal, la pista de l’Institut, el passeig del riu, La Cooperativa i altres pistes exteriors i espais de lleure).

El primer dia de cada torn defi-

nien els diferents grups de treball, tenint en compte l’edat i el nivell esportiu, i s’assignaven els entrenadors a cada grup. Els monitors dels diferents grups eren nois i noies

ESPORTS [UES

L’activitat no parava en cap moment de les sessions d’entrenament. Foto Josep Ponferrada

titulats per la Federació Catalana d'Handbol, complint amb la normativa de lleure de la Generalitat de Catalunya i el Consell Català de l’esport, i estaven coordinats pel secretari tècnic de la Unió Esportiva Sarrià, Josep Espar. El programa d’entrenaments d’handbol s’adaptava a les recomanacions de les autoritats sanitàries, pel que fa a ràtios, distàncies de seguretat, etc.

Un cop confeccionats els grups, el dia començava a les 7.50 h amb l’acollida dels nens i nenes que les seves famílies havien d’anar a treballar. A partir de les 8.45 h i a les 9.05 h, i de manera esglaonada, els jugadors entraven només per la porta assignada i amb mascareta posada per començar amb les primeres sessions d’entrenament general i activitats fins a les 11h. En aquest punt, es realitzava un descans per esmorzar i recuperar forces. A les 12.30h es tornava a la pista per tal de realitzar la sessió d’entrenament més específic per finalitzar el matí, i, després d'una caminada de deu minuts, a la piscina fins a les 13 h. A la piscina municipal s’hi anava dos dies a la setmana ja que s’havia de compartir amb els veïns del poble i l’Ajuntament havia reservat aquest espai, per un temps limitat, als assistents del campus d’handbol per tal de complir amb les mesures d’aforament limitat.

La piscina era el lloc on es passava millor el migdia calorós. Foto Josep Ponferrada

On millor per desconnectar i fer unes capbussades amb els amics? Foto Josep Ponferrada

pds_83

ESPORTS [UES

Els partits i competicions, el que sol agradar més i amb el que gaudeix tothom. Foto Josep Ponferrada

A partir del migdia i amb molta puntualitat, s’anava a dinar. Els nois i noies que no es quedaven a dinar podien marxar sols, però amb la corresponent autorització omplerta i signada per les famílies. Els altres tornaven cap al pavelló de la UES, acompanyats sempre dels monitors, per dinar en un espai habilitat a les mateixes instal·lacions. Uns dies abans es penjava el menú previst al tauler d’anuncis del pavelló o, si es sol·licitava, s’enviava per correu electrònic, d’aquesta manera les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries es podien preveure i, en aquests casos, substituir l’aliment en qüestió.

A la tarda, a les 15h, els inscrits que no s’havien quedat a dinar i seguint les mateixes mesures de seguretat del matí, s’incorporaven altra vegada i es tornaven a reprendre les activitats. La sessió de la tarda estava centrada en la posada en pràctica dels diferents aprenentatges dels entrenaments del matí mitjançant partits, campionats i tornejos fins a arribar a les 17h, que s’acabava la jornada i els nens i nenes

tornaven a casa per descansar i recuperar forces pel dia següent.

Estem en uns moments molt complicats i la Unió Esportiva Sarrià ha volgut aportar el seu granet de sorra i aprofitar la seva infraestructura i recursos per tirar endavant un petit projecte el mes de juliol, per als socis, simpatitzants i veïns del poble de Sarrià de Ter i les seves rodalies: el campus d’handbol. La situació econòmica que estem vivint és com-

plicada i és molt difícil trobar sortides per a la mainada. Els pares i mares estan sovint obligats a buscar alternatives i des de la UES es va pensar que aquesta podia ser una proposta molt interessant en un temps de prohibicions i limitacions d’espais i activitats.

Al finalitzar el campus, la valoració que se’n va fer, per part de la UES i les famílies participants, va ser molt positiva. POBLE, passió i handbol. n

No tot era handbol, els jocs de taula també hi van estar presents. Foto Josep Ponferrada

84_pds

ESPORTS [FC Sarrià

Gerard Quesada La Junta del FC Sarrià de Ter

Aquesta temporada 2020/2021, des del primer moment en el que ens van permetre retornar novament a la nostra activitat esportiva a mitjans del passat mes d'agost, en el FC Sarrià de Ter ens hem pres molt seriosament totes les normes de seguretat per a la prevenció del contagi de la COVID-19.

F. C. SARRIÀ

P

er nosaltres sempre ha estat una prioritat la protecció del nostre personal, dels nostres jugadors i dels seus entorns familiars. Per tot això vam implantar un Protocol de seguretat que comptava amb diverses mesures.

Les més importants són: 1. Vestuaris tancats i zones segures per l'espera dels grups.

2. Presa de temperatura i rentat de mans amb gel hidroalcohòlic per a jugadors, tècnics, voluntaris i públic abans d'accedir a les instal·lacions.

3. Registre de les dades de tota persona que accedeixi a les instal·lacions esportives per possibles seguiments en cas d'algun hipotètic positiu.

4. Itineraris d'accés marcats i diferents per als esportistes i per al públic general assistent.

5. Us obligatori de mascareta dels entrenadors i distància de segure-

tat en els entrenaments.

6. Distància de seguretat a les grades.

Totes aquestes mesures és van posar en coneixement de jugadors i familiars del FC Sarrià de Ter, a través de notes informatives escrites i personalment en les nombroses reunions que van tenir lloc entre el Club i els mateixos jugadors i familiars.

La conscienciació i les ganes de gaudir novament de la pràctica de la nostra activitat esportiva per part de tots els nostres jugadors van fer que les mesures proposades en aquest Protocol fossin molt ben acollides.

Podem dir que les mesures implantades des del Club han funcionat, ja que no hem tingut cap cas positiu en les nostres instal·lacions durant els mesos que ens han permès poder desenvolupar la nostra activitat esportiva, fins al moment en el que des de la Federació Catalana de Futbol ens

pds_85

ESPORTS [FC Sarrià

han obligat a tots els clubs a tancar les instal·lacions esportives i donar per finalitzada l'activitat. Així doncs, podem dir que des del FC Sarrià de Ter ens sentim molt satisfets amb

les mesures implantades, i sobretot ens sentim orgullosos del nostre personal del Club, entrenadors, jugadors i familiars pel compliment de totes les mesures d'aquest Protocol d'actuació. Degut a l'actual situació sanitària tan preocupant, ens hem vist en l'obligació de paralitzar tota activitat esportiva.

En un principi es van suspendre els partits, podent en aquell moment seguir amb els entrenaments, però degut al rebrot sorgit el passat mes d'octubre i amb el decret de l'estat d'alarma s'ha donat per finalitzada tota pràctica esportiva en instal·lacions esportives fins a nova ordre.

Des del FC SARRIÀ DE TER desit-

gem poder retornar al més aviat possible per oferir-vos la possibilitat de tornar a practicar l'activitat esportiva del futbol i evidentment mantindrem totes les mesures de seguretat i inclourem també, com a mesura, els entrenaments a porta tancada.

A través de les xarxes socials estem preparant un pla d'actuació perquè els nostres jugadors mantinguin el contacte entre ells i els seus entrenadors per evitar que aquesta situació anòmala i estranya se'ls faci molt llarga.

Aquesta per a nosaltres pretenia ser una temporada molt il·lusionant, ja que amb molt esforç i tot i la pandèmia havíem aconseguit tornar a créixer en número d'equips i de jugadors.

Per tant, des del FC SARRIÀ DE TER seguim il·lusionats i amb moltíssimes ganes de tornar a emplenar el Camp d´Esports de La Rasa, de vida, esport i espectacle.

Tots junts ens en sortirem. Moltes gràcies a tots. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 86_pds

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

“Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!”

Local Al pic de l’estiu, gràcies a unes mides antropomètriques semblants i a l’ús de la mascareta, que desvirtua qualsevol fesomia, un veí del Pla de l’Horta va ser confós per un oftalmòleg eminent en repetides ocasions.

La notícia no passaria d’anècdota si no fos que, a aquestes alçades, ja ha signat amb èxit diverses operacions de cataractes.

Li destigem tot l’èxit del món en aquesta nova singladura facultativa i el felicitem pel seu bon ull clínic.

Caius Locus Amoenus TSN, Vil·la romana.

Economia El balanç de la temporada turística 2020 ha demostrat que, malgrat els pitjors auguris d’un sector de la premsa especialitzada i malintencionada, els índexs d’ocupació hotelera han resultat remarcables i dignes d’elogi.

A la marinera localitat de l’Escala s’hi van poder comptar quatre alemanys: dos d’orientals i dos d’occidentals. A la ganxona

vila de Sant Feliu de Guíxols, un cotxe carregat de belgues s’hi va estar tot un dijous. A la pintoresca Tossa de Mar hi van fer estada una colla de txecs que buscaven els escenaris naturals de “Pandora”.

La turista número cinquanta va ser obsequiada amb un ram de gladiols i va resultar ser una senyora holandesa d’edat que a finals de la dècada dels ’60 havia parat a Sarrià de Dalt per banyar-se a la piscina, de tornada a Rotterdam amb el Volkswagen familiar.

Felicitats!

Baldiri de la Costa TSN, Peatge de l’AP7

Premsa rosa Els lectors monàrquics estan d’enhorabona. La tremenda notícia que ha representat la marxa del rei emèrit cap a terres de l’Orient Mitjà s’ha vist contrapesada per la irrupció emergent del legítim pretendent al títol: Albert (de Borbón) Solà, el Monarca de la Bisbal. Des de sota les voltes de l’empordanesa capital, reivindica –anàlisis d’ADN en mà- el paper de primogènit i serveix cafès, gintònics i vermuts.

Adalil de la sang blava, no fa

Capità Archibald Haddock

escarafalls a declarar a aquest rotatiu en to desafiant: -“Si a l’Escorial hi ha el panteó dels Reis d’Espanya, jo encara tinc millor col·lecció de reis i nobles als prestatges de l’establiment on treballo!”

En efecte: Carlos I, Carlos III, Felipe II, Alfonso XIII, el Duque de Alba, el Príncipe Larios, el Marqués de Domecq, el Conde de Osborne… tots ells magníficament embotellats en ampolles de conyac i sense possibilitat de servirne gota a menors de divuit anys. Hips!

Cori Navi Vales TSN, Pont del Daró.

Esports A punt de començar la temporada esportiva en general, s’informa a la ciutadania que, de tots els clubs, associacions, entitats i agrupacions esportives del municipi, no n’hi ha cap que hagi fet ús del Burofax ni en mode emissor ni en mode receptor en les últimes jornades.

Tothom tranquil. Tot marxa – a tot arreu- com una seda.

Pepet Pilota TSN, circuit de footing.

pds_87