Parlem de Sarrià 105 by GERDS de Ter

sumari

AJUNTAMENT. Festes i Fires Ajuntament La Marató de TV3 al Coro Celebrem el Nadal al Coro Jornades d’intercanvi generacional a Sarrià de Ter Festa Major ENTITTATS. Cantaires de Sarrià Amics dels Gegants Esplai PL CULTURA. Ajuntament. Biblioteca Emília Xargay Llibres. “Ahir, demà (i2)” “Dos llibres per a un poble” “Más allá del olvido” L’espigolador eclèctic Paquita Lladó i Canadell Entre Bambolines ESPAI 2.0 Mataran els cinemes les plataformes digitals? L'ENTREVISTA. Paula Trabucchelli Diez OPINIÓ. PSC. Conviure amb la indústria ERC. Pressupostos municipals de Sarrià de Ter PAS. Poble Actiu Sarrià de Ter Junts x Sarrià. QUADERN D'APUNTS DOSSIER D’HISTÒRIA. La Catalunya del Temps dels Reis “Catòlics” Les dades dels memorials ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Festival de Nadal Institut Sarrià de Ter. La lluna a l’institut de Sarrià d e Ter Confetti. Joc Heurístic Els Joncs. La lluita contra l’envelliment prematur SALUT. El tabac CUINA. De l’oli, la coca d’oli i les magdalenes ESPORTS. Rítmica Criterium UES THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 9 10 11 12 14 16 18 20 22 24 26 27 28 32 35 36 38 40 42 45 47 48 58 63 66 68 70 72 74 77 80 83 91

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Jordi Estefanell, Ricard Humet, Meri Raurich, Ilham Khrourouch, Lourdes Casanova, Amics dels Gegants, Esplai PL, Anna Sala, Jordi Duch, Raimunda Coll, Carla Bonmatí, Estela Lopez, ERC, PAS, Narcís Farroni, Ainhoa -Díez, Escola Montserrat, Judith Cuadras, Cristina Garcia i Mònica Garcia, Francesc Ramió, Rítmica Sarrià, Xavi Rodríguez, Lídia Bonilla. Portada: Foto “La Bici i la lluna”, per Toni Martinez. 2019 Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb:

josep.brugada@gmail.com

EDITORIAL

TRETS DIFERENCIALS

na mirada retrospectiva a l’activitat d’ un quadrimestre, permet veure quina ha estat l’evolució d’un any a l’altre. Quin és el tret diferencial? No només un, sinó diversos. Probablement el més significatiu és la inauguració del nou Institut, amb l’empenta que dona la joventut, un professorat entusiasta i la connivència de tot el poble per tal que aquest sigui un projecte d’èxit. Aquest Nadal, l’escenari muntat per la cantata, sota el mestratge del departament d’Art i Disseny, amb motiu de la celebració dels 50 anys de l’arribada de l ‘home a la lluna, va ser aprofitat pel concert dels Cantaires al Centre d’Arts Escèniques. Diguem-ne sinèrgies. Per altra banda, la setmana de la Ciència, organitzada per la Biblioteca Emília Xargay, també va tenir la col·laboració del departament de Ciències i Matemàtiques del INS Sarrià de Ter. Els equipaments municipals es posen al servei d’un projecte educatiu, per tal que la formació sigui l’eix que pivoti la vida del poble. La potència d’una nova generació es nota en moltes altres activitats, encara que a vegades passen desapercebudes pel públic. Els músics i cantants de l’escola Sarriart es preparen per fer salts a la fama i conquerir d’altres escenaris, però mentrestant els anem sentint, ara a la Fira del Paper, ara a la inauguració de la casamuseu de l’Edgar Massegú. Recomanem que seguiu de prop aquests concerts que ens ofereixen ja que són un autèntic regal musical. Una iniciativa de l’Ajuntament ha estat la primera de les trobades intergeneracionals, on nens i nenes de 6è de Primària de l’escola Montserrat varen participar en una activitat amb els usuaris de Jubilus, tot realitzant diversos punts de llibre per recaptar fons per la Marató de TV3. En cada un dels actes que es programen es detecta l’enginy dels que volen que no defalleixi la il·lusió; el festival de Nadal de l’escola Montserrat, els Pastorets, del grup del teatre del Centre, les sortides de l’Esplai PL, la quina de la UES, hi ha un munt de persones que treballen pel benestar dels altres, i els ho hem d’agrair. I on també es nota la diferencia és en l’esport. Any rere any l’esport femení augmenta en quant a participació i ja s’ha instal·lat còmodament en el handbol sarrianenc, provocant un canvi en l’afició i el públic. Tot sigui per fi de bé. n

pDS_3

AJUNTAMENT

FIRES I FESTES Jordi Estefanell. Regidor de Cultura i Festes, Ricard Humet, de l’àrea de Cultura

Pirotècnia amb el Bestiari Popular Català, per la cloure la Fira del Paper 2019. Foto AVS

4_pds

Sarrià de Ter ha experimentat en les últimes dècades un canvi demogràfic important a considerar. És un fet positiu per al nostre poble, ja que ens ha permès millorar les nostres infraestructures, els nostres equipaments, millores a nivell urbanístic... Però hi ha una cosa molt important que si no es cuida en moments com aquest de res serveixen totes aquestes millores: la identitat i la cultura d’un poble.

al i com ens deia Cortázar, «la cultura és l’exercici profund de la identitat», i és una frase molt encertada ja que si no treballem perquè els nostres nous veïns siguin partícips de les nostres festes i tradicions correm el perill de transformarnos en un poble dormitori, on lentament es vagi esborrant la petja cultural i identitària que tants anys tarda a gestar-se. És per aquest motiu que des de l’Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament s’està treballant de valent juntament amb les entitats del nostre poble per a millorar, innovar i oferir una programació cultural anual de qualitat per a tothom, buscant fer partícip a tothom dels nostres costums i tradicions, enfortint els llaços que ens abracen a tots i ajudant a seguir construint tot allò que ens identifica com a sarrianencs. Aprofitem des d’aquí per recordar-vos que l’àrea de cultura té sempre les portes obertes a qualsevol que tingui inquietuds, idees o propostes, i que estem al servei de tots els vilatans que vulguin ajudar-nos a tenir un poble al nivell cultural que totes i tots ens mereixem. La nostra oferta cultural anual és molt extensa: cicles de teatre, concerts i festivals de música, exposicions artístiques, cursos i tallers, fires, conferències... i dates més assenyalades com la Festa Major, la Fira del Paper o la Diada de Reis. Tot seguit farem un repàs de com han anat algunes de les festes més destacades dels últims mesos:

AJUNTAMENT

Concert del divendres, amb el grup revelació Balkan Paradise

Sardanes a càrrec de la cobla Osona

FESTA MAJOR La Festa Major d’enguany va comptar amb totes les activitats tradicionals que es porten programant des de fa anys i amb alguna novetat curiosa, com va ser el concurs d’escalada de caixes que va ser tot un èxit i ha vingut per quedar-se. De cares a aquest any 2020 s’introduirà una novetat molt esperada i reclamada: els concerts que tradicionalment s’han fet dins el pavelló es faran a l’exterior d’aquest amb un nou muntatge d’escenari i de barraques que esperem faci molt més atractiu i interessant la programació musical que s’ofereix. n Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

Un del muntatge dels blaus per Sarrià de Ter

Sardanes a la Plaça de l’Obra amb la Cobla Rossinyolets

Concurs d’escalada de caixes, al polígon Xuncla, una de les novetats d’aquesta edició de la festa Major.

pds_5

AJUNTAMENT

FIRA DEL PAPER I CARTRÓ Com cada any el carrer Major es va omplir d’artistes i firaires que ens van oferir una gran varietat d’activitats per a tots els públics i mostres amb el paper i el cartró com a protagonista del dia. No hi van faltar la participació dels Gegants de Sarrià, la desfilada de vestits de paper, la cercavila i posterior ball de lluïment amb pirotècnia amb el Bestiari Popular Català, l’exposició artística a la sala del carrer Petit, i algunes novetats amb molt d’èxit com el vermut musical que van oferir les entitats Sarriart i Ona Sarrià al pati del patronat, on la gent va quedar bocabadada amb el talent dels joves sarrianencs i amb la qualitat i la frescor de Marcel Torres Dúo. n Fotos: Desi Arasa

Bestiari Popular Català.

La cercavila dels Amics dels Gegants donen el tret de sortida a la Fira del Paper i del -cartó 2019

Joan Esparreguera, artista del paper. Fotos: AVS

6_pds

“La repetició”. De l’artista Andrés Siri, la darrera exposició de la sala La Caixa, octubre 2019

AJUNTAMENT

FIRA DE LA JOGUINA

Una de les parades de tallers de la Fira del Paper. Foto: Desi Arasa

Recollint l’experiència de l’antiga AAVV de Sarrià de Baix que ja havia fet aquesta activitat, aquest 2019 s’ha volgut recuperar a petició dels veïns. La nova Fira de la joguina ha entrat amb força i ha vingut per quedar-se. El passat 24 de novembre es va despertar ben assolellat. El passeig del riu es va transformar en un món màgic ple d’activitats per als nens, on van poder gaudir del taller interactiu de peixos de la mediterrània amb banda sonora de fons amb la Tramuntakada. Els veïns i veïnes es van entregar a la fira muntant les seves paradetes de joguines i articles per a nens de segona mà. Us animem a que de cares a la següent edició us apunteu a muntar la vostra parada per aconseguir acabar de consolidar aquesta data tan prometedora. n

La darrera desfilada de vestits de paper, organitzada per les Dones del Coro. Un emotiu comiat per tots els anys de feina i animació que es va iniciar per les Jornades del paper de 2011. Foto: AVS

Fira de la Joguina: Fotos: Desi Arasa

Els joves cantants de l’escola Sarriart, varen mostrar el seu talent en un concert al pati de l’Ajuntament. Foto: AVS

AJUNTAMENT

CAMPAMENT REIAL I CAVALCADA

Campament Reial al parc de la Cooperativa. Fotos Desi Arasa

8_pds

Aquest any s’ha apostat molt i s’ha treballat de valent per a fer del campament reial de Sarrià una data assenyalada. Ses majestats van quedar ben astorades de la majestuositat del campament que els sarrianencs els van preparar per rebre’ls i acomodar-los. Durant dos dies el parc de la Cooperativa es va transformar en un nou món ple d’activitats, tallers, contes, música, passejades amb poni, granja d’animals... Estem molt contents de la bona acollida que va tenir entre els nostres vilatans i de l’afluència de visitants que vam tenir de fora del poble, i esperem que any rere any s’acabi consolidant com un referent d’activitats de Nadal dins les comarques gironines. La vetllada va finalitzar amb la tradicional cavalcada de reis de la qual volem destacar, que per problemes tècnics va fallar la música... no patiu, en prenem nota! n

Els reis Gaspar, Melcior i Baltasar, pels carrers de Sarrià. Foto: AVS

AJUNTAMENT

LA MARATÓ DE TV3 AL CORO Silvia Puig. Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies

Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

Per segon any consecutiu, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies se suma a les activitats que s’organitzen a nivell municipal per a la Marató de TV3. En aquesta edició dedicada a les malalties minoritàries.

quest any volem destacar l’oportunitat de poder formar part d’una iniciativa intergeneracional, que va tenir lloc els dies 14 i 28 de novembre al Centre d’Arts Escèniques gràcies a les ganes d’un grup de persones voluntàries que ens van proposar de participar-hi. Així, una seixantena d’alumnes de 6è de primària de l’Escola Montserrat i 10 persones voluntàries participants a les activitats de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies van unir esforços per a crear punts de llibre que van servir per a recaptar fons per a la Marató de TV3. Aquesta manualitat es va poder

vendre a l’acte del dia 11 de desembre, juntament amb les postals de Nadal elaborades pels usuaris i usuàries del Servei Respir. L’acte va comptar amb la participació de la Sra. Helena Faixeda, infermera del CAP de Sarrià de Ter; la Marta Santodomingo, que ens va explicar la seva experiència amb la Síndrome de Moebius; i la col·laboració d’Ecosol preparant un berenar per a tothom qui va assistir-hi. La recaptació final de la jornada van ser un total de 183€ , els quals van ajudar a apujar el marcador de la Marató de TV3 juntament amb les altres activitats organitzades al municipi de Sarrià de Ter en els dies posteriors. n

pds_9

AJUNTAMENT

CELEBREM EL NADAL AL CORO Silvia Puig. Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies

El mes de desembre acostuma a ser molt mogut a l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies, atès que s’organitzen un seguit d’activitats per a desitjar unes bones festes a totes les persones usuàries dels tallers i serveis que s’ofereixen durant l’any, gràcies al suport i col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

nguany vam donar el tret de sortida a aquestes activitats especials el dimecres 18 de desembre amb Les Boles de la Sort de Nadal, realitzant 4 partides acompanyats per l’alcalde de Sarrià de Ter, el Sr. Narcís Fajula. L’obsequi per a les persones guanyadores van ser 4 paneres de Nadal. També és ja per a nosaltres una tradició celebrar el Nadal tot fent cagar el tió. Aquest acte va tenir lloc

10_pds

el dijous 19 de desembre i va aplegar quasi una cinquantena de persones, les quals participen setmanalment als Tallers de Manteniment de la Memòria, Tallers d’Estimulació Cognitiva, Gimnàstica de Manteniment i de Rehabilitació, Curs de Català, Càpsules Formatives i Taller de Ràdio. Totes les persones assistents van ser obsequiades amb un detall floral a més d’un paquet de bombons ecològics i artesans. A l’acte, hi van assistir la regidora de Serveis

Socials, Gent Gran i Salut, la Sra. Désirée Arasa, i l’alcalde, el Sr. Narcís Fajula. L’acte va cloure amb un petit refrigeri per a tots els participants. I finalment, el dilluns 23 de desembre, vam posar punt i final a la celebració de les festes de Nadal dins l’Espai Respir. Les persones usuàries d’aquest servei anual van poder gaudir d’un petit refrigeri, a més de fer cagar el tió i elaborar postals de Nadal per als seus familiars i amics. n

AJUNTAMENT

JORNADES D’INTERCANVI GENERACIONAL A SARRIÀ DE TER

Ilham Khrourouch Azehaf

El passat novembre es van organitzar les primeres trobades intergeneracionals a Sarrià de Ter, on la classe de 6è de l’escola Montserrat va participar en una activitat conjunta amb els usuaris i usuàries de Jubilus.

’activitat es va realitzar al Centre d’Arts Escèniques i es va repartir en dos tempos. Per un costat, es va poder gaudir d’un esmorzar organitzat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter i en segon lloc es va realitzar una manualitat conjunta. La finalitat d’aquesta activitat va ser la recaptació de fons econòmic per destinar-ho íntegrament a la campanya de la Marató de TV3. Enguany, tractava de les malalties minoritàries i es va poder aprofitar aquest intercanvi per promocionar valors com la solidaritat, ja

que a vegades, en la societat tan individualista i modernitzada en la que ens trobem, es deixen de prioritzar. La dinamització de les jornades va anar a càrrec de diferents professionals i membres d’entitats del poble, creant així una dinamització multidisciplinària que va tenir un impacte favorable en les activitats. Petits i grans van gaudir molt d’aquest espai comú d’intercanvi d’experiències i vivències i ambdós van expressar la seva conformitat i voluntat de repetir l’activitat de cares al pròxim any. n

Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

pds_11

FESTAMAJOR EL BALCÓ DE LES CARIÀTIDES

Josep M. Sansalvador Josepmsansalvador@gmail.com

Les Dones més que mai, pregoneres de la Festa Major d’enguany, signen al llibre d’honor de l’Ajuntament. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter

la tarda d’aquell dijous, núvols blancs espessos com merengues feien dubtar de quin havia de ser l’emplaçament definitiu pel pregó de la festa major. El brigadier Fernández, amb la camioneta carregada de cadires, no les tenia totes. Però tant l’alcalde Fajula com el regidor Estefanell apostaven de manera decidida pel carrer Major, davant de la Casa de la Vila. Avdaces fortvuna ivvat, escrivien els clàssics. La fortuna ajuda els atrevits, fins i tot en cas de xàfecs imprevisibles i imminents. Una vegada més, ens vam escapar pels pèls d’haver de recórrer al pavelló d’esports i a la seva pèssima sonoritat per sentir les paraules d’inauguració dels dies festius que vindrien. El 2019 s’ha continuat amb el saludable costum d’encarregar la confecció i lectura del pregó a un col·lectiu o una associació arrelada al poble i amb implicació demostrada en la trama del teixit cívic sarrianenc. Gairebé sota secret de sumari (o de confessió), fins pocs minuts abans de començar l’acte no es va

12_pds

conèixer que anava a càrrec de les Dones més que mai. Tocava: ja fa vint anys que es van organitzar, potser primer d’una manera informal i un xic més tard de manera oficial i reglamentada, per posar fil a l’agulla amb voluntat de ser un grup actiu, mogut i col·laborador. Van parlar dels seus orígens: de la reformulació d’aquell gran centre que fou la cooperativa de consum, inicialment pensada per als empleats i famílies vinculades a Can Torras; del seu hàbitat inicial localitzat a les casetes de Sarrià de Dalt i del seu creixement, paral·lel al de tot el poble, obrint-se a d’altres nuclis urbans i a noves associades de tota condició i edat, sense perdre de vista l’esperit original i fundacional de voler ser una reunió de dones, regida i administrada per dones. Més que un pregó, va ser la memòria d’activitats de dues dècades. Es va passar revista a cursos, xerrades, excursions i viatges, exposicions i berenades monumentals. I tot això des de dalt d’un balcó decidit in extremis. Des del balcó de

l’ajuntament, no pas des de l’efímer empostissat del pavelló. Per una vegada es va capgirar l’ordre arquitectònic al qual ens tenien acostumats els grecs des de fa mil·lennis: les cariàtides eren aquelles columnes en forma de dona que aguantaven amb la força de la seva verticalitat l’estructura d’un balcó o d’una tribuna. Es veu que també hi ha algun balcó aguantat per atlants, però això ja serien figues d’un altre paner. Les Dones més que mai, a manera de modernes cariàtides sarrianenques, són la columna vertebral que articula i fa de suport de tot un moviment veïnal, social i cultural. Que per molts anys puguin continuar al peu del canó amb aquesta perseverança de pedra picada i que puguin mantenir la vitalitat granítica que les caracteritza. n

FESTAMAJOR

CONCERT DE FESTA MAJOR

Isabel Vidal i Solà

principis de setembre, ja a les acaballes de l’estiu, el nostre poble comença a engalanarse per rebre la Festa Major. El pregó al balcó de l´ajuntament, les havaneres i el cremat, activitats per a grans i petits, atraccions i música de diferents estils completen uns dies en què ens retrobem amb amics i veïns que potser fa temps que no veiem. L’orquestra Metropol va amenitzar aquests dies de xerinola amb el ja clàssic Concert de Festa Major amb peces interpretades instrumentalment i/o cantades. “Així parlà Zaratrusta” de Richard Strauss va irrompre amb molta força a l’inici de concert amb un so brillant i potent que va ressonar per tot el pavelló . I llavors comença l’espectacle amb “No puede ser “ de la Sarsuela La tabernera del pueblo i la copla “La Zarzamora”. Tot seguit,”The prayer” interpretat per soprano i tenor. El punt còmic el va protagonitzar un personatge vestit de punkie que va pujar a l’escenari disposat a cantar l’ària Nessum dorma de Puccini…i que ho va fer magníficament bé. “El batallador” és el vals jota per excel·lència que no pot faltar en cap concert i que també ens va oferir la Metropol. I les bandes sonores de pel·lícules tampoc hi van faltar…”La missió”,”Gladiator”,”Pirates del Carib” i “Braveheart” Com a colofó final, les nostrades peces catalanes “El meu país” “L’emigrant”,” Cançó d’amor i de guerra”, ”El cant de la senyera”, ”La Santa Espina” i “Girona m’enamora” van arrodonir un concert que esperarem tornar a viure i escoltar l’any vinent, l’anhelat 2020…. n Concert de Festa Major ofert per l’orquestra Metropol. Fotos AVS

pds_13

ENTITATS

Lurdes Casanova

CANTAIRES DE SARRIÀ

Concert dins l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, amb el pianista Gerard Díaz i la directora Esther Castelló.

Després de participar el mes de juliol en l’obra Les vides del Castellum a Sant Julià de Ramis, els cantaires vam tenir poques setmanes de descans. Però la tornada al curs musical, de seguida ens va posar de nou en forma.

a Festa Major de Sarrià és el primer compromís. Aquesta vegada vam fer algunes cançons a ritme d’acordió i ens vam estrenar amb “La santa espina”, una sardana antiga però encara molt vigent que ens remou les nostres emocions. També va ser emotiu, la diada de l‘Onze de Setembre, cantar amb la melodia de “El cant dels ocells”, la lletra que es repeteix cada dilluns en l’acte a favor dels presos polítics i exiliats: “ja mai oblidarem aquests companys

14_pds

absents i les seves famílies; ho diu el nostre cant que seguirà sonant fins que tornin a ser lliures”. De seguida hem de preparar el repertori de la missa per la Festa Major de Sant Julià de Ramis, que se celebra a l’ermita dels Sants Metges i la de la Festa Major de Medinyà, a l’església del castell. A partir d’aquí, tenim unes setmanes de coll fins arribar a les activitats de Nadal, però no ens podem adormir, ja que sempre ens agrada preparar algun repertori nou per intercalar amb el més tradicional. Algunes cançons són conegudes però cal refrescar-les, d’altres, de dificultat mitjana, les hem d’aprendre des del principi, i sempre n’hi ha alguna que ens suposa un repte degut a la seva gran dificultat. El temps de les nadales és curt però molt intens i ens fa reviure amb il·lusió la nostra infantesa, la dels

nostres fills o la dels néts! Tot va començar el 12 de desembre, que, com cada any, vam organitzar una cantada al centre geriàtric “Puig d’en Roca”, en honor a la nostra companya Assumpció. Aquesta vegada va tenir el “plus” de poder escoltar el seu fill Lluís acompanyant-nos amb el clarinet. De seguida va arribar la trobada de corals, que va ser el dia 21 de desembre. Ens hi van acompanyar la coral “Josep Ruhí”, de Bescanó, i el cor “Indika”, de l’Escala. Organitzar-la és tot un repte, cal que tothom en quedi satisfet, els cantaires dels diferents cors, els acompanyants, el públic, els representants de l’Ajuntament, que proporciona tots els mitjans per poder-lo dur a terme i els mateixos organitzadors. El concert va ser molt agradable i, després de les interpretacions de cada coral, més d’una seixantena de cantaires

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

Concert de Nadal, del 21 de desembre, amb la coral Ruhí de Bescanó i Indika de l’Escala. Foto: Lluís Batchelli

vam ajuntar-nos dalt l’escenari per cantar dos cants comuns. La música fa que les persones s’entenguin sense que ni tan sols es coneguin. La trobada va acabar compartint un berenar, on cada cantaire de Sarrià aporta alguna especialitat culinària. El resultat sempre és plaent. El 2 de gener vam participar en el concert familiar a la biblioteca Emília Xargay, de Sarrià. Prèviament, la nostra directora, Ester Castelló, havia fet un taller amb nens per preparar una petita cantata infantil de Nadal. Així, la fusió entre infants i adults va ser una manera molt simpàtica de començar un nou any musical. Just l‘endemà de reis, el 7 de gener, vam anar al centre geriàtric “La Solana”, de Banyoles, per anar acomiadant les nadales. Però encara, en la festivitat de Sant Julià i Santa Basilissa, que enguany va ser el 12 de gener, el repertori de missa i concert es fusionen amb el de Nadal, i és en aquest moment que les acabem de gaudir, per desar-les fins la temporada vinent. Ara que ve un temps de repòs de concerts, és hora de preparar nous

Assaig al Coro. Foto Eugeni Díaz

repertoris per a la temporada que torna a començar. Ens esperen moltes més posades en escena: les festes majors i les de la vellesa de Sarrià, Sant Julià i Medinyà, la participació en el cicle de concerts de “Girona Temps de Flors”, la diada de la música, el concert d’estiu... i totes les propostes noves que vagin sorgint! És el millor moment per a incorporar-se a la coral. Si teniu ganes de divertir-vos, de passar bones esto-

nes, d’aprendre noves cançons, d’experimentar amb la veu, d’escoltar alguna ximpleria i dir-ne també alguna altra, de fer una activitat setmanal, de sortir de tant en tant, de trobar bona gent..., veniu a cantar. Els dimecres de dos quarts de vuit del vespre a dos quarts de deu de la nit, ens trobareu al coro. Veniu i ho veureu. Si no, pregunteu-ho a en Jofre, el nostre cantaire nou de trinca. Un “fitxatge” digne de primera divisió. n

pds_15

ENTITATS [Amics dels Gegants

L’ANY D’EN PATUFET

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

A l’acabament de 2019 és hora de fer repàs del que ha estat l’any geganter. Podem parlar de les moltes sortides i festes on hem estat presents. I de moltíssimes anècdotes que ja formen part de la història d’aquesta colla: de si hem recuperat la participació a festes de tanta tradició com la de la Bisbal d’Empordà; de la nit íntima i màgica de Vilaür; del jaleo de cada any al fi de festa a Taialà, amb els nostres amics de Caixa de Trons; de l’aiguat que ens va caure a Roses just a l’hora de sopar, de la festa major de Salt, de la trobada monumental a Corçà i de la trobada Giroestany a Llagostera, celebrada finalment quan la convocatòria de les eleccions generals espanyoles ens ho va permetre. Podem parlar també de la inauguració del Pont del Dimoni de Santa Eugènia, de la Fira del Paper a casa nostra, d’un altre any víctima de la pluja per Fires de Girona, del fred que comença a fer a la tardor a Sant Dalmai i de tantes i tantes facècies viscudes entre gegants, gegantons, gralles, timbals i botifarres a gairebé cada àpat.

En Patufet i en Cinto, amics per sempre. Foto: Cristina Silvestre

16_pds

erò si d’una fita podem estar especialment orgullosos és del naixement d’una figura nova. Val la pena dedicar-li un apartat. L’any 2019 el pressupost ha fet possible fer créixer la família amb un nou membre, que permetrà que geganters jovenets comencin a posar-se sota les faldilles d’un gegantó, en espera de poder passar a portar en Quimet més endavant, i en Cinto o la Maria quan siguin majors. Us volem presentar el gegantó Patufet, que ha sortit dels tallers Ventura i Hosta de Navata aquesta anyada i que, tot i ser un per-

ENTITATS [Amics dels Gegants

A Santa Eugènia de Ter.

sonatge nou en l’univers de la faràndula sarrianenca, té moltes hores de vol acumulades. El Patufet actual prové d’un capgròs amb la mateixa fesomia que havia estat adquirit fa més de vint anys per una junta anterior i que estava força malmès per l’ús, pel pas del temps i per les trompades habituals que reben aquests ninots en mans de la mainada. Havia estat construït per un artesà històric que fa temps va cessar en la seva activitat: Juguetes Hernández, d’Olot. En David Ventura ens hi va fer un tuning: al cap original hi va afegir

Gegants a la Rasa . Festa major 2019. Fotos Cristina Silvestre

unes espatlles, una estructura de fusta per portar-lo i una modista traçuda li va confeccionar una camisa de quadres i unes calces de vellut. Un repàs de xapa i pintura i el somriure d’en Patufet, sempre amb la seva barretina, torna a lluir per les places i cercaviles del país. I compta amb braços bojos, tous, que li permeten repartir clatellots a tort i a

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

dret quan giravolta. Si encara no el coneixeu, veniu a veure’l! I si en comptes de fer córrer gegants, gegantons o capgrossos preferiu tocar un instrument, cal que sapigueu que hem reprès els cursos per aprendre a tocar la gralla o la percussió. En un lloc o altre podeu trobar el vostre encaix a la colla i sereu benvinguts. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_17

ENTITATS [Esplai PL

Esquirols a l'excursió de Colònies de Nadal 2.0

ESPLAI D’HIVERN Equip de monitors Esplai PL

El primer trimestre d’aquest curs l’esplai PL no ha parat quiet! El primer pas que han fet els grups ha estat triar el seu propi nom: els ES, els més petits, han decidit que es diran Esquirols; els de PL, els mitjans, han escollit el nom de Plutons i els de AI són els Joves.

l llarg d’aquesta primera part del curs, com que han vingut molts participants nous, ens hem conegut entre tots millor i cada grup ha escollit el projecte que durà a terme al llarg de l’any, tot compaginat amb activitats, excursions i jocs d’allò més divertits! Els Esquirols remarcaran el camí dels 2 Molins de la zona d’en Xuncla, els Plutons es tornaran uns genis a l’hora de preparar Scaperooms, i els Joves comencen el seu viatge dirigit cap a l’educació en el lleure i faran petites formacions de premonitores i premonitors. Ja us n’anirem informant! I mes jocs a l'Esplai

18_pds

ENTITATS [Esplai PL

Esquirols a l'excursió de Colònies de Nadal

COLÒNIES I EXCURSIÓ DE NADAL Com cada any, aprofitant les vacances de Nadal, marxem 3 dies de colònies amb moltíssimes ganes de passar-nos-ho genial, i aquest any no podia ser-ne una excepció. En un entorn privilegiat com el de Sant Aniol de Finestres, què podia anar malament? Doncs res, perquè vam gaudir d’unes colònies espectaculars amb els d’Esquirols i els de Plutons! Entre activitats i jocs sense ni un moment de descans i les súper excursions a Santa Maria de Finestres i a Sant Esteve de Llémena seguint el riu, vam descobrir racons absolutament màgics, ja tenim ganes de repetir-ho! Els Joves, per la seva banda, van fer una súper excursió des dels Arcs de Santa Pau fins a la casa de colònies de Sant Aniol de Finestres. Quin desnivell que van arribar a fer! n

Mentre feiem una activitat de descoberta de l'entorn

Juguem a l'Esplai

pds_19

cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

SETMANA DE LA CIÈNCIA A LA BIBLIOTECA: Xerrada, exposicions, ... Anna Sala Xargay

Aquest any des de la biblioteca E. Xargay de Sarrià de Ter vam decidir sumar-nos a la Setmana de la Ciència que va tenir lloc entre del 8 al 17 de novembre de 2019. I per ferho vam organitzar algunes activitats amb l’objectiu de divulgar la ciència entre els nostres usuaris.

Setmana de la Ciència, amb el catedràtic de química-física de la UdG, Miquel Duran. Fotos. Biblioteca Emília Xargay

ls temes centrals d’enguany eren, d’una banda, la taula periòdica, amb motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics i, de l’altra, diferents persones que han estat referents en aquest àmbit com Ramon Margalef, ecòleg, Narcís Monturiol, aquest any es commemorava el centenari del seu naixement, Margaret Hamilton, Leonardo da Vinci, ...

20_pds

A la biblioteca E. Xargay vam decidir centrar-nos a divulgar el tema de la taula periòdica. És per això que vam organitzar una xerrada-taller amb el catedràtic de química física de la Universitat de Girona (UdG), Miquel Duran. Ell va venir a fer una xerradataller que duia per títol 52 jocs amb la Taula Periòdica dels Elements...i més enllà. Miquel Duran és un excel·lent divulgador a més d’un gran científic i

de la seva mà vam poder entendre i conèixer una mica millor el funcionament de la Taula Periòdica i com a través del joc i de la màgia també podem fer ciència. L’enorme èxit que va tenir aquesta activitat no hagués estat possible sense la col·laboració del recent estrenat institut de Sarrià de Ter i el seu departament de Ciències i Matemàtiques que es van posar de seguida a incentivar als seus alumnes perquè assistissin i participessin activament a aquesta activitat. Paral·lelament a aquesta activitat la biblioteca va organitzar també una exposició amb llibres de ciència tant per adults com per a infants perquè tothom qui volgués els agafés en préstec i així contribuir d’alguna manera a la divulgació científica, objectiu principal d’aquesta setmana. Esperem l’any vinent poder continuar participant i organitzant activitats per la Setmana de la Ciència i contribuir d’aquesta manera a fer la ciència més propera i amena a tothom. n

CULTURA [Biblioteca Emilia Xargay

9è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA E. XARGAY Vuit contes de Nadal de Pere Calders Un any més el desembre passat vam celebrar el 9è aniversari de la biblioteca en la seva ubicació actual. Vam decidir celebrar-ho amb un espectacle literari musicat, aquesta vegada dedicat a la figura de l’escriptor català Pere Calders. Concretament, vam escollir els vuit contes que Pere Calders dedica al Nadal i que van ser magistralment recitats per Lluïsa Malloll i musicats per Marc Egea.

Contes de Nadal de Pere Calders, recitats per Lluïsa Mallol i musicats per Marc Egea, amb la seva viola de roda. Foto: AVS

L’

activitat estava emmarcada dins el cicle «Clàssics de Nadal», un cicle literari que ofereix Taleia Cultura i que pretén despertar en el públic el gust per la lectura durant les festes, de la mà d’un actor/actriu acompanyats de músics professionals. La subtil combinació d’humor i fantasia que impregna els contes i les obres de Pere Calders ens va servir per enfrontar-nos al consumisme que ha desfigurat aquestes festes nadalenques. Pere Calders, amb el seu sentit de l’humor tan propi, ens va ajudar a posar una mica de seny a la disbauxa desmesurada que en temes de consum impliquen aquestes dates. La lectura de contes va anar a càrrec de l’actriu Lluïsa Mallol, que ens va introduir a l’obra de Calders com només algú com ella sap fer. El va acompanyar Marc Egea i la seva viola de roda que van posar la música adequada en cada moment. El públic assistent en aquesta

activitat va poder gaudir al final de l’acte d’un petit piscolabis i una copa de cava per així poder festejar tots junts l’arribada del Nadal i també celebrar els 9 anys de la nostra biblioteca. Us volem animar una vegada més a acompanyar-nos en aquestes celebracions tan especials i tan assenyalades que cada any es realitzen a la biblioteca i que ens agrada compar-

tir amb tots els usuaris i no usuaris de la biblioteca. I sobretot incentivar-vos a fer-ho especialment l’any vinent, en què celebrarem els 10 anys de la nostra biblioteca i que volem preparar una celebració digna d’aquest aniversari. Aquí us deixo algunes fotos de l’esdeveniment perquè us en feu una idea i us animeu l’any vinent a celebrar-ho i compartir-ho amb nosaltres. n

pds_21

CULTURA LLIBRES

AHIR, DEMÀ (i 2) Àngel Garcia

Novament us proposo dues lectures diametralment diferents amb l’únic nexe d’esperonar la reflexió. D’un ahir que convé no oblidar i un demà que hauríem d’evitar.

“TOT EL QUE CAP A LES BUTXAQUES” Eva Weaver

a dramàtica història del gueto de Varsòvia vista a través dels ulls d’un titella, o per ser més exactes, a través dels ulls d’un jove titellaire. En Mika, resident de Nova York i a les acaballes de la seva vida, explica al seu nét Danny la història d’un abric ple de butxaques. Ens hem de situar a l’any 1938. Un nen jueu de Varsòvia hereta del seu avi un vell i desgavellat abric ple de petites butxaques on guardava els titelles que amb molta cura i pocs mitjans anava construint. Quan es crea el gueto, l’avi és afusellat i en Mika recull el seu abric que guardarà com un petit tresor. Amb el pas del temps el nen comença a fer funcions de titelles per als nens del barri i l’hospital infantil fins que un soldat alemany, en Max, l’enxampa i el porta a fer una funció de titelles en una de les casernes dels soldats nazis. Després de l’èxit obtingut, les funcions es repetiran i s’acabarà establint una estranya relació entre en Mika i en Max, arribant aquest a demanar-li un dels seus titelles per al seu fill d’edat similar a la d’en Mika.

22_pds

Molts anys després, una néta del soldat Max, estudiosa de l’horror nazi, muntarà una companyia de titelles amb l’espectacle “El noi titellaire de Varsòvia”, que voltarà per mig Europa fins arribar a fer una representació a Nova York, ciutat on el vell Mika roman hospitalitzat en els seus darrers dies de vida. L’autora fa un relat detallat i esfereïdor de les condicions en què vivien dins el gueto i de l’escàs valor que tenia la vida humana i també dels camps de Sibèria, on

molts alemanys patiren allò que havien infringit als jueus. Rigor històric a part, a parer meu, potser hi ha un cert maniqueisme en el sentit que els jueus són tots molt bons i els alemanys són tots molt dolents menys en Max, que després de l’alliberament de Varsòvia és enviat com a presoner als camps de treball de Sibèria i allà els qui són molt dolents són els russos. En tot cas, si a la societat alemanya hi ha algun sentiment de culpa col·lectiva, l’autora, alemanya de naixement, fa el propòsit d’expiació d’aquesta culpa en el personatge d’en Max, que viurà eternament mortificat pel seu passat i pels crims que va cometre. Alguns l’han volgut comparar amb l’esplèndida novel·la “El noi del pijama a ratlles”, però penso que, a banda que els protagonistes son nens, no hi té res a veure. Amb tot, i més enllà d’aquestes consideracions, fa de bon llegir i hi plana una història carregada de la tendresa dels titelles per sobre de la gran tragèdia que va suposar el gueto de Varsòvia i l’extermini dels jueus. n

CULTURA

“EL CONTE DE LA SERVENTA” Margaret Atwood

o deia Bob Dylan l’any 1964: The Times They Are a-Changin’, (traduïda i adaptada l’any 1967 per Albert Batiste). Vint anys més tard, la canadenca Margaret Atwood imaginava un futur força canviat. A la República de Galaad, allò que antigament es coneixia com a Estats Units, s’ha proclamat una dictadura teocràtica estricta. La religió és omnipresent, alguns els anomenen Fills de Jacob, i el paper de la dona, les Serventes, és estrictament reproductiu (ha de jeure amb el Senyor per donar-li un fill a la Muller) degut als baixos índexs de natalitat. Hi ha, però, altres dones: les Ties i les Martes, una espècie de vigilants i minyones de les Serventes, la Muller, esposa del Senyor i les No-Dones, dones infèrtils destinades a treballs durs a la Colònia o directament sacrificades. Hi ha també un exèrcit de Guardians i Àngels que vetllen per l’estricte compliment de les normes imposades. El conte de la Serventa és una història dura narrada en primera persona per la Serventa de malnom Offred (de l’anglès of “de” en el sentit de dependència o propietat i Fred pel nom del Senyor), que, com una mena de diari no escrit o de reflexions en veu baixa, ens explica la seva vida quotidiana o els records de la seva vida anterior en un constant anar i venir en el temps que, lluny d’engavanyar la narració, la fa més viva i més propera. En cert moment la serventa Offred ens avisa: “M’agradaria creure que això és un conte que explico a algú. Això que explico, però, no és

cap conte”. I més endavant afegeix: “Em sap greu que en aquesta història hi hagi tant dolor…Però prossegueixo aquest relat trist, eixorc i sòrdid, aquest relat coix i mutilat, perquè en definitiva vull que el sentis, com jo sentiré el teu si en tinc ocasió”. La narració dura i tendra alhora, ens descriu les seves sensacions i la seva submissió, així com el seu abandonament a una realitat impossible de canviar. Hi ha també un cert moviment organitzat de resistència, però que ningú no s’esperi un final feliç. Això, malgrat el títol, és una distòpia i no un conte i la distòpia és per definició una utopia negativa. Se’n va fer una adaptació cinematogràfica l’any 1990 amb el títol de La historia de la donzella basada en un guió de Harold Pinter i la plataforma HBO ha produït una sèrie de televisió, The Handmaid’s Tale, de la qual s'han emès fins ara tres temporades amb gran èxit d’audiència.

El conte de la Serventa ha tingut un fort impacte en els darrers anys coincidint amb la projecció d’aquesta sèrie i amb la renovada lluita feminista actual. De fet algunes manifestants es van vestir amb la característica capa vermella i còfia blanca en diversos actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Tot i que el nucli central del relat es basa en el masclisme dominant i retrògrad, hi ha també una alerta més genèrica per la defensa de les llibertats. De totes. La seva lectura (que jo us recomano, inclosa la introducció molt aclaridora feta per l’autora a posteriori) pot ser considerada convenient i oportuna. En primer lloc per la subtilesa de la redacció plena de matisos i diferents tonalitats que donen fe de la seva qualitat literària, i en segon lloc perquè és una denúncia i un clam sobre alguns fets actuals que, de persistir, ens podrien conduir no a la situació descrita, però sí a un nou malson de la història. Sense anar més lluny, als EUA alguns mitjans estan confrontant la república de Galaad amb els valors que han fet possible l’ascens al poder de Donald Trump. n

ELS AUTORS - Eva Weaver, alemanya de naixement, viu a Brighton, és terapeuta i aquesta és la seva primera novel·la. - Margaret Atwood, canadenca de naixement, ha publicat una quarantena d’obres entre novel·les, contes i poemaris. L’obra que ens ocupa va rebre el premi Governor's General's Award l’any 1985 i el 2008 se li va atorgar el Príncep d’Astúries de les Lletres.

pds_23

CULTURA LLIBRES

DOS LLIBRES PER A UN POBLE Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

J. VÍCTOR GAY “L’Església de tot un poble, en el 75è aniversari” Ed. Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 2017.

Si hom contempla la geografia que circumda el Pla de Girona s’adonarà de seguida que amb la vista posada cap a tramuntana, un dels contraforts més importants és la muntanya de Sants Metges a Sant Julià de Ramis i la CostaRoja.

l terme de Sant Julià de Ramis compta amb una llarga i consistent prehistòria i un desenvolupament de la història que en molts casos discorre paral·lela als territoris confrontants de Sarrià de Ter i de la mateixa capital. És més, els orígens més ancestrals del que esdevindria ulteriorment el Pla de Girona es troben en les elevacions properes del Cau de

24_pds

A. RIBAS, P. PUJOLRÀS, M. CANALS “Sant Julià de Ramis” Quaderns de la Revista de Girona, nº 177 Sèrie, monografies. Diputació de Girona, 2019

les Goges de Sant Julià i les coves de Can Simon al Pont-Major. Si podem afirmar que la ciutat de Girona (GERUNDA) té de manera més coneguda uns vestigis i uns assentaments de civilització romana, Sant Julià, aporta al substrat preromà la quasi totalitat de restes prehistòriques i ibèriques de tota la comarca. És de lògica, puix que els ibers, els INDIKETES així anomenats els d’aquest rodal, situaven els seus hàbitats en elevacions estratègiques favorables a la seva defensa, al promontori de la ciutat mateixa tocant l’Onyar i en indrets propers com ara MONTIRIBI > Montilivi, a la Creueta i a la muntanya de Sant Julià. L’enclavament de Sants Metges, tingué doncs una important activitat en la prehistòria que prosseguí fins a les èpoques ibèriques. L’elevació ibèrica

de Sant Julià, els seus hàbitats en el “Castellum Fractum”, tenen una importància capital per entendre el susbrat cultural preromà dels territoris del Gironès, de manera que els orígens ibèrics de KERUNDA, el topònim ibèric que evolucionaria ulteriorment amb el nom amb el qual hom anomenaria la GERUNDA romana, provindrien d’aquest paratge estratègic per a la seguretat del Pla de Girona, situat a l’elevació de Sant Julià de Ramis. El «Castellum Fractum» posseïa, doncs, un gran valor estratègic per partida doble. Perquè en la banda on es situa l’enclavament ibèric, aquest mira certament de manera impressionant cap a migdia, amb una visió llunyana de l’elevació envers on s’originà la “civis” romana de GERUNDA i cap als meandres del TICIS, el riu

CULTURA [llibres

Ter. A la seva esquena, mirant vers el nord, des d’aquella sublim elevació, el control de la plana emporitana també hi és total. Per tant, la situació estratègica de l’elevació de Sant Julià fou decisiva almenys des de la prehistòria fins el final de les èpoques ibèriques. Ulteriorment, la vida, tal vegada més segura i més pròspera, s’anà desenvolupant pel Presentació del llibre de Sant Julià de Ramis, el 5 de desembre, amb els autors Pere Pujolràs, Anna Ribas, Marique avui anomenem Pla na Canals, l’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, Rosa Gil, directora de la col·lecció, Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona, i Narcís Casassa, exalcalde de Sant Julià de Ramis. de Girona, a banda i banda del curs del TICIS. Aquesta prehistòria que Sants Metges cristians, (Sanctorum na en èpoques ibèriques i menys en ha proporcionat una abundosa Cosmae et Damiani). També es fa èpoques romanes perquè els romans riquesa d’objectes ceràmics i de referència de les restes de l’església preferien estar prop de les planes i bronze de primera magnitud, (que romànica de Sancti Ioachinis Oliva- dels rius. No els calia tanta estratèalgun dia s’haurien d’exposar deta- riis, (Sant Joaquim d’Olivars), que gia encimbellada. El terme de Sant lladament en el propi municipi), la hom dataria també del segle XI. En Julià i la seva elevació tenen una seva aparició i la seva corresponent darrer terme s’al·ludeix a l’antic prio- importància capital per al desllorigaclassificació es detallen magnífica- rat i antiga canònica fundada per dor de la prehistòria i els primers ment en la darrera de les monogra- l’ardiaca de Girona, amb llicència del segles de la història de la pròpia fies aparegudes sobre el territori de bisbe Ramon Guissall, l’any 1187. KERUNDA i el seu pla en expansió. Sant Julià, (Sancti Iuliani de Rama). Església documentada de Sancti Vin- Posteriorment, és indubtable que els Sant Julià de Ramis compta centi de Rochas o Sant Vicenç de les processos de romanització i la condoncs amb aquests dos llibres que Roquetes, també d’ordre romànic, següent cristianització esdevinguees complementen: l’un ens propor- els vestigis de la qual encara es ren crucials per al terme; així ens ho ciona les dades essencials dels orí- poden contemplar, es troben situats indiquen els abundosos topònims gens de la població i marca molt el en el traçat de l’antiga Via Heraclea, romànics, fruits de l’afermament del relleu en els temples cristians que que seguí durant tota l’edat mitjana cristianisme en terres de la dita en les èpoques de l’art romànic gau- com el camí romeu de Sant Jaume, Catalunya Vella. Així, doncs la topodia el terme medieval. L’altre, molt via que discorre meravellosament nímia de procedència cristiana és més extens, detalla a més, aspectes pel faldar de la muntanya amb el riu clara: Sancti Iuliani > Sant Julià, de la història més moderna de la Ter davall. Aquest petit priorat, que Monteacutus > Montagut, Cosmae et població, dels seus costums, de la havia comptat només amb tres Damiani > Cosme i Damià, Sancti fauna i la flora, de la seva orografia canonges, un prior i un beneficiat, va Vicentiis > Sant Vicenç, Sancti Ioai vies de comunicació, a més de la abandonar posteriorment l’activitat chimus Olivariis > Sant Joaquim d’Oreferència de les diverses masies eremítica. El petit priorat que regia livars i el culte a la màrtir cristiana importants del terme i dels diversos també la capella del castell de Mon- Sancta Basilissa, (gentilici d’origen col·lectius de la seva gent. tagut devia abandonar al segle XIV, grec). Un d’aquests edificis de la cris- la seva activitat religiosa i eremítica. Els dos llibres referenciats són, tianització medieval de Sant Julià de Ulteriorment el petit edifici de la doncs, avui, ineludibles per a estuRamis, primigèniament, (Sancti Iulia- canònica va ser convertit en masia, diar la prehistòria del terme del ni Castelfreit), és el primer docu- coneguda popularment com Can Gironès i per a la història antiga i mentat en data de 1019. Es tracta de Sant Vicenç. Sant Julià, doncs, va moderna del nostre municipi veí de l’antiga parròquia romànica dels tenir una important activitat huma- Sant Julià de Ramis. n

pds_25

CULTURA LLIBRES

“MÁS ALLÁ DEL OLVIDO” Jordi Duch Despuig

Jordi Duch Despuig

DE JORDI MARCÉ LLACH

Jordi Marcé Llach (1971), nascut a Sarrià de Ter i veí del poble, va iniciar estudis universitaris de psicologia i ha treballat en diferents camps professionals. Recentment ha publicat la seva primera novel·la-assaig, “Más allà del Olvido”, (juny de 2019) a Europa Ediciones.

n la lectura de les diferents parts que la componen trobem un bon registre narratiu, amb un fons creatiu sorgit de la recerca de tradicions de diferents llocs, com Austràlia, l’India o el Tibet. L’autor, a partir dels diversos personatges que hi apareixen, ens va introduint, amb un planteig entre filosòfic i visionari, les idees més idealistes sobre la perspectiva d’un món en crisi. La trama se’ns descriu a la contraportada del llibre de la següent manera: “Aisha treballa com a restauradora d’obres d’art a la ciutat del Vaticà. La seva mare és sudanesa i el seu pare és un etíop blanc. Després de molts anys ha aconseguit reunir la seva família a Roma. En el seu temps lliure col·labora en projectes humanitaris per tot el món. Legstock és un exmonjo budista que viu a les muntanyes llunyanes de l’Himàlaia, en el poble de Shanan. Ha viatjat molt i és professor de meditació a la seva ciutat. Durant una de les seves llargues sessions meditatives apareix la visió d’una

26_pds

dona pura, de les seves vides passades i del futur que li espera al costat de l’amor de la seva vida. Jordi és un home desil·lusionat amb la vida, apassionat dels llibres, que treballa a la llibreria del seu amic a Roma. Busca l’amor desesperadament i després de cada conquesta arriba el fracàs. Es refugia en les drogues i en la il·lusió de poder estimar algú de veritat. La vida s’ha entestat en què aquestes tres persones que no es coneixen de res acabin trobant-se. Després de viatges, trobades, cerimònies i vivències descobriran una vida

que mai haurien arribat a imaginar”. Aquesta novel·la pot crear expectació als lectors amants de les doctrines tradicionals, esotèriques, amb components desconeguts i amb forta complexitat simbòlica. El caràcter visionari de l’autor pot ser un estímul per endinsar-se en les idees que es van desenvolupant al llarg de la història. És un llibre amb una càrrega de surrealisme, una creació literària de reflexions profundes que busca la possibilitat de crear una hipotètica societat perfecta o, si més no, que funcioni de forma òptima. Com escriu l’autor, si el món no és un paradís, és perquè les persones no ho volen, i el repte dels personatges de la novel·la és aconseguir aquest paradís, que no és res més que un món ideal. Per a l’univers cultural del poble, l’edició d’aquest llibre és un nou al·licient per a continuar avançant en l’art i la cultura .n

CULTURA [llibres

Assumpció Vila

L’ESPIGOLADOR ECLÈCTIC

El segon principi de la termodinàmica diu que l’univers tendeix al desordre i al caos. Podríem pensar que l’Edgar Massegú ja s’ha instal·lat en el caos absolut, seguint les lleis físiques, en la seva particular recerca de l’estètica. La seva pintura és un big-bang acolorit; les escultures, un producte de la brigada del salabret; la música, una simfonia vibrant i explosiva; les cançons , lletres escrites per escoltar amb atenció. Tot té significat, malgrat aquesta aparença bigarrada, fruit d’una insatisfacció permanent, en un llenguatge expressiu que contínuament millora i perfecciona.

L’

exercici d’introspecció que va fer a l’audiovisual Kartartist l’ha fet emergir amb una potència formidable, ja instal·lat en un període de maduresa personal. L’Edgar és un artista total, que excel·leix en totes les disciplines, però alhora és una persona generosa i compromesa, sobretot en la seva faceta de professor de música, atent amb el jove talent emergent, en les seves múltiples col·laboracions, al teatre, amb muntatges escenogràfics, a la revista del poble, amb el disseny de portades, o bé en els múltiples escenaris que l’han requerit en aquest temps de política al carrer. Si un dia es decideix per experimentar el tèxtil, segur que ens sorprendrà amb el pacthwork i el tapís. Acompanyat dels amics que l’han seguit en la seva trajectòria,

Les pintures i les escultures campen per tota la casa-museu de l’Edgar Massegí

en Jordi Gispert, de la Llibreria 22, on va treballar quan estudiava Filologia Catalana, els músics i cantants de l’escola Sarriart, de la seva família, subministradora de logística permanent, de tota aquella gent que se l’estima, l’Edgar va inaugurar el 15 de desembre la seva casa-museu al carrer Lloses, un espai-taller on encabir totes les seves criatures i projectar-ne de noves. De moment, tota la seva obra s’escampa pels racons de la casa, tapant les rajoles anys vuitanta de l’antiga peixateria, però com en Dalí a Port-Lligat, mica en mica, espigolant arreu, tot s’omple d’andròmines, convertint el jardí en un àgora, on oferir concerts i vetllades poètico-musicals.n La inauguració de la casa-museu va estar amenitzada pels Pulpopop i els artistes de l’escola Sarriart. Fotos. AVS

Escultura art-povera.

pds_27

CULTURA

PAQUITA LLADÓ I CANADELL Raimonda Coll Bonet

Homenatge a la descontextualització de l’obra pictòrica de Paquita Lladó, de la segona meitat del segle XX i la recuperació tècnica al segle XXI.

uan la Paquita Lladó i Canadell exposa per primera vegada a Sarrià de Ter, a la Casa de Cultura, del 15 al 30 de Juny de 1982, en aquell moment el poble es trobava immers de ple en un procés de tramitació de la independència respecte de la ciutat de Girona. La Casa de Cultura, a partir del setembre de l’any 1980, que l’Obra Social de “la Caixa” posava a l’abast dels sarrianencs, s’afegia al conjunt d’equipaments públics del poble, i era un element més de possibilitats organitzatives del Consell Municipal de Sarrià de Ter. La Paquita, nascuda a Sarrià de Ter l’any 1931, es traslladà a Salt l’any 1954, ciutat que va patir la mateixa sort administrativa. Ambdós pobles són annexionats per la capital l’any 1976, i segregats el 1983. Ella era molt conscient d’aquesta fatalitat, havia seguit totes les vicissituds del procés i les visions diferenciades dels dos pobles del mateix fet. El Consell Municipal de Sarrià, després de la mort de Just Manuel Casero, organitzà actes artisticoliteraris, i és durant el III mes cultural de Sarrià de Ter, que s’exposen 24 olis de la Paquita Lladó. En el fulletó de presentació veiem una imatge de Girona amb la Catedral i Sant Feliu. Entre altres exposa: bodegons de magranes, llimones, taronges, marines, flors, i paisatges: Cotlliure, Joanetes, Santa Pau, Girona i també un de Sarrià de Ter.

Paquita Lladó en la seva maduresa

28_pds

Aquarel·les de Sarrià de Ter i paisatge dels Alps

organitzà actes literarioartístics (ha d’anar separat?

CULTURA

Retrat de Carla Bonmatí, neta de Paquita LLadó

La vil·la de Salt, on vivia

Al mateix any, amb motiu de la Festa Major del poble, i com en altres ocasions, la Paquita també participa en “L’exposició col·lectiva Sarrià 1982” del 8 al 19 de setembre. En qui compartia espai amb noms que ja formen part de la història de l’art: Pep Aymerich, Quim Corominas, Domènec Fita, Dolors Pagès (mare de l’E. Xargay), Dolors Xabé, i la mateixa Emilia Xargay, entre d’altres. Treballadora incansable, es reinventa davant de cada paisatge, davant de cada situació, sense rigidesa. Pintava amb molta força i resolució. Era com les boirines matinals que al llevar del sol es van dissipant lentament. De cop la llum apareix clarament i nítidament. La seva pintura figurativa, paisatgística, segueix els canons clàssics, i sempre apareix lluminosa darrera d’aquest esbós inicial. Tal com esmenta la seva néta Carla Bonmatí, amb molt de sentiment, la seva àvia, la pintora, els va deixar el 2018 i altres familiars més propers cerquen la balança d’aquest immens treball, més de 1.200 peces, en la seva tècnica i li ofereixen un gran homenatge amb una exposició pòstuma al Col·legi d’Aparelladors de Girona “La Punxa”. n Diversos dibuixos de Sarrià de Ter

pds_29

CULTURA

LA VIDA DE PAQUITA LLADÓ Carla Bonmati

Quan era adolescent, Paquita Lladó va copiar un quadre sobre la rebuda dels Reis Catòlics a Cristòfol Colom que es trobava a la barberia de can Rosari, a Sarrià de Ter. La làmina original la conserva Imma Oliveras i, en l’exposició de l Col·legi d’Aparelladors de Girona, s’han pogut veure junts per primera vegada. Fotos AVS

La Paquita Lladó Canadell des de ben petita mostrà una gran afició per al dibuix i la pintura; es conserva una gran quantitat de llibrets amb dibuixos fets amb llapis, majoritàriament esglésies, pobles o paisatges que dibuixava quan viatjava, sempre. Portava una bossa amb el quadern i els estris de pintura, ja fossin llapis o colors; en tots els seus viatges o excursions que feia sempre tornava amb noves pintures.

ls seus companys de viatge ja s’havien acostumat a veure-la asseguda en algun lloc pintant amb el seu marit al costat o passejant pels voltants. Si no podia acabar allò que dibuixava ho arranjava fent una foto i ho acabava a casa. També pintava quadres amb aquarel∙les, oli, pastel i cera, moltes vegades tenint com a model una fotografia, postal... A part de pintar i dibuixar també va fer escultures, creant un retrat fet amb argila de la persona que tenia al davant; per

30_pds

exemple va realitzar un bust idèntic a la fisonomia del seu marit. També va fer brodats tant en coixins, estovalles, llençols, draps, etc. També pintava ampolles de vidre solament representant paisatges.

LA SEVA INFANTESA La Paquita Lladó Canadell va néixer el 13 de juliol de 1931 a Sarrià de Ter. El seu pare es deia Josep Lladó Ruvirola, treballava en un escorxador de porcs; la seva mare, Francesa Canadell Badosa, es dedicava a la casa. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys però li van explicar moltes coses d’ell. La seva mare va conèixer el seu padrastre, Joaquim Melció, quan ella ja era més gran. La Paquita tenia set germans més, ella n’era la sisena. Va viure a Sarrià de Ter durant molts anys al costat de la fàbrica Torras, la casa era coneguda com “La Principal”, en aquest lloc hi va viure fins a l’inici de la Guerra Civil, el 1936, després van anar a una altra casa situada a Sarrià de Dalt, però només s’hi van quedar unes setmanes fins que la guerra finalitzés; un cop acabada, van tornar a l’antiga casa però estava destruïda i

van anar a viure a la casa del seu padrastre que actualment és un restaurant (restaurant Can Vehí), allà hi va viure fins als 24 anys, quan es va casar amb el seu marit, l’Emili Bonmatí Bonmatí. Va començar anar a l’escola quan va acabar la Guerra Civil, la seva matèria preferida era el dibuix, la mestra en veure que tenia talent li va dir que es presentés a un concurs de dibuix i així ho va fer, va guanyar un premi de 200 pessetes. Als 14 anys va deixar d’anar a l’escola perquè la seva mare es va posar malalta.

LA SEVA ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT Als 16 anys va estudiar Belles Arts a Girona, concretament escultura i pintura. A part d’això treballava en una casa ajudant a regar, cuidar i collir les verdures de l’hort per treure’s un petit sou. També ajudava una senyora en la neteja de casa seva. Els dissabtes al matí anava al mercat de Girona a ajudar en una parada on venien vetes i fils. La Paquita no va poder acabar Belles Arts degut que va agafar la malaltia del tifus i no va poder seguir

CULTURA

estudiant, però un cop recuperada va treballar a L’Artística de Girona, on feia decoració de marcs; el 1987 l’Artística va tancar i va haver de deixar de treballar. L’any 1952, un dia de Santa Llúcia que feien ball a la plaça del Vi de Girona, va conèixer l’Emili, també van coincidir en altres festes i a partir d’aquests dies quedaven cada diumenge fins a casar-se, després van edificar la seva pròpia casa a Salt, les anomenades “cases barates” de Salt, on van viure durant tota la seva vida. Tenia moltes aficions, cuidar les flors del seu jardí, fer punta, cuinar, viatjar, ballar sardanes però la més apassionant pintar i dibuixar.

LA SEVA MADURESA Es va casar el 17 de maig del 1956 quan tenia 24 anys amb l’Emili a l’Església de Sant Cugat de Salt. Just

després de casar-se van marxar de viatge de noces amb tren fins a Barcelona per conèixer a fons la ciutat. Després de passar-hi tres dies van anar a València. El 17 d’abril del 1957 va néixer el seu primer fill, en Xavier, que va estudiar al col∙legi Maristes Girona, i quan va acabar va estudiar ciències empresarials a Girona. El 22 de setembre del 1965 va néixer l’últim fill, l’Eduard, també va estudiar als Maristes, i un cop acabat va estudiar arquitectura tècnica a Girona i enginyeria de camins, canals i ports a Barcelona. El 1967 va començar estudis de Belles Arts a distància, a l’institut Parramon de Barcelona. Va acabar aquests estudis el 1969. Aplicà tots els seus coneixements els següents anys realitzant la seva obra més productiva el període 1980 al 2005. Li agradava viatjar; quan tenien vacances anaven de càmping o anaven a

França a veure el germà de la Paquita que vivia allà amb la seva dona. El seu germà va marxar a França durant la guerra, on va formar una família. Els seus dos fills van casar-se i va tenir cinc nèts, dos nens i tres nenes; tenia un quadern de pintura per a cada nèt i en qualsevol ocasió aprofitava per pintar amb nosaltres, intentant que algun de nosaltres s’hi aficionés tant com ho estava ella, però no ho va aconseguir. Ara guardem el record que ha quedat en els quaderns. Quan es va jubilar s’encarregava de la casa, del seu marit, de la seva mare que vivia amb ells i estava malalta. Una vegada es va jubilar el seu marit van poder gaudir junts viatjant normalment amb excursions amb altres parelles d’amics. El 2005 es va posar malalta, es va recuperar i l’any 2018 va tornar a recaure fins a la seva mort, el 9 d’octubre de 2018. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pds_31

CULTURA [Pastorets

Assumpció Vila

ENTRE BAMBOLINES

El teatre necessita els actors i els actors, el públic. La millora del Centre Parroquial ha donat una embranzida al grup de teatre de Sarrià de Ter, el qual ha passat de ser Grup de Teatre a les Fosques, a emergir com a Teatre del Centre. Fa prop de 20 anys que malden per pujar als escenaris, tot i que ha passat un llarg període en què no varen actuar, diguemne per ser benvolent, a causa de la crisi. El director Jordi Pla, amb l’elenc dels Pastorets

enir un grup de teatre, fer Els Pastorets, una versió adaptada dels de Folch i Torres, vol dir moltes coses: significa que hi ha voluntaris a qui els agrada el teatre, que hi ha gent disposada a passar hores de lleure assajant i, el més important, ensenyant a actuar. I això en què es tradueix? Doncs formar la personalitat dels joves, l’actitud, millorar l’expressió, la dicció, la memòria, flexibilitzar el cos, treballar en grup, prendre responsabilitats. La balança dels guanys pesa més que la del temps que comporta una afició tan obligada. Els Pastorets d’aquest any, modificats pel director Jordi Pla, ens situaven a la vil·la romana del Pla de l’Horta, on un centurió romà, la Dolors Bartrina, feia una visita guiada a un grup de joves, mentre explicava la història de dos pastors, en Lluquet i la Farigola, àlies d’en Miki Ferreiro i la Maria Casals, els quals, tot anant de ronda i de gorra, es trobaven ara i adés amb els dimonis temptadors. De tant en tant, la Mercè Sansalva-

32_pds

dor, fent de guionista, sortia a l’escenari a corregir el rumb de la història, quan se n’anava per les branques, animats per la fèrtil imaginació. Dos de les patums del grup de teatre, en Joan Puigmal i en Santi Palomeras, varen canviar enguany de personatge. El primer va passar de ser el Jeremies que, interpretat ara per l’Eloi Pérez, a fer de Llucifer i no cal dir que com a dolent ho broda, les fotografies en donen testimoni. En Santi Palomeras, que ha fet tots els papers de l’auca, per fi s’ha trobat com un reietó en el paper de Satanàs, assegut en el seu setial envoltat de les fures. Entre tot l’estol de dimonis, enguany hem trobat a faltar Rosa Marcos, la satanassa motera d’altres representacions. Però si hi va haver un personatge trencador i irreverent, fou el de l’arcàngel Sant Miquel, en versió trans, que interpretà l’Enric Sansalvador, fent-se el desmenjat. Els dimonis no hi tenien res a fer davant tanta lluminositat i un verb eficaç, que feia partir de riure, tot presagiant una

llarga carrera de còmic. Les picades d’ullet amb la història sarrianenca són constants, també les falques d’actualitat. Sempre és entranyable la història d’en Getsè, interpretat pel majestàtic Lluís Canyigueral, el qual aconsegueix enganyar Satanàs i que se li passi el termini per emportar-se l’ànima, una història que es repeteix i que a Sarrià de Ter la tenim ben present en la llegenda del pont del dimoni. Esperem veure els joves actors i actrius continuar altres anys i col·laborar en les obres que el grup de Teatre del Centre programi. El director, amant de citar Calderón de la Barca, ens promet arriscades sessions d’ insomni. El fotògraf Gerard Puigmal va ser present durant els assajos i va copsar la feina prèvia a l’actuació, l’atenció dels actors, els dubtes, la memorització del text, les proves de vestuari, tot allò que queda entre bambolines. Tot un homenatge, en blanc i negre, als esforçats voluntaris. n Fotografies: Gerard Puigmal Lladó

CULTURA [Pastorets

Joan Puigmal, caracteritzat de Llucifer

Un breu recés dels més menuts

La farigola i en Lluquet, quan alliberen el mal que custodiava el monjo.

pds_33

CULTURA [Pastorets

La verge Maria fila, els pastors xerren

L’arcàngel Sant Miquel s’enfronta dialècticament a Satanàs.

34_pds

Santi Palomeras, un Satanàs en el setial, envoltat per les fures

espai 2.0

Mataran els cinemes les plataformes digitals? Roger Casero Gumbau, blocaire

Quina és la darrera vegada que heu anat al cinema? No, que heu vist una pel·lícula, sinó que l'heu vist al cinema... Una setmana, un mes, un any?

n general encara anem al cinema, així ho indiquen les xifres d'espectadors, i alhora, en general, cada vegada mirem més cinema fora del cinema. Els lectors més veterans recordareu les sessions dobles del cinema, quan encara ens miràvem l'any dos mil de lluny i quan semblava que aleshores la vida seria diferent, molt diferent! I si bé és cert que moltes coses han canviat, potser no ho han fet tant com ens havíem imaginat. Dècades després el cinema perviu i amb força, i fins i tot els cinemes, les sales on aquest encara es projecta; i dic encara perquè avui per avui és així, tot i que ara ja tenim clar, també la pròpia indústria, que no tot el cinema viu només a i de la gran pantalla, sinó que, com en tantes altres coses, el cinema també ha entrat de ple en la multipantalla! Avui els cinemes ja no fan sessions dobles, ja fa anys que es van deixar de fer, i en general els cinemes d'avui són multisales que ofereixen una variada oferta cinematogràfica en sessions consecutives, en sales amb grades i un so de darrera generació. Tot i la qualitat i la comoditat de les sales de cinema, el cinema s'ha instal·lat també a casa, millorant molt les prestacions de com ho feia anys enrere, amb les cintes de vídeo VHS o Beta, i amb internet com a gran aliat!

Internet i les noves tecnologies han transformat moltes coses, han obligat i estan obligant a transformar molts sectors, sinó tots: el musical, el turístic, el mèdic, l'educatiu i, sí, també l'audiovisual, que inclou el cinema. Les plataformes digitals, i Netflix com a punta de llança, han diversificat de forma massiva la multipantalla, oferint un ampli catàleg audiovisual, pel·lícules, sèries i documentals disponibles en televisors intel·ligents (Smart TV), ordinadors, portàtils, tauletes i telèfons mòbils. Amb menys del que pot costar per una família de quatre membres anar a veure una pel·lícula al cinema en sessió de cap de setmana (crispetes, llaminadures i refrescs inclosos), aquesta mateixa família pot pagar la quota mensual d'una plataforma digital accedint a un catàleg de pel·lícules, sèries i documentals molt superior a la seva capacitat de veure-ho tot! I la transformació no només impacta en els suports, les pantalles, també en els hàbits. Amb les plataformes digitals decidim quan, on i amb quin suport volem veure tal sèrie o tal pel·lícula, i ara en comptes de les clàssiques sessions dobles es fan autèntiques maratons de consum, especialment de sèries, que abans que s'acabi un episodi ja ens proposen veure el següent en sessió contínua. Les plataformes digitals, però, no són simples instruments de distribució de continguts, que també, tot i que més que simples són potents instruments de distribució de continguts i, com Spotify amb la música,

acaben sabent més dels nostres gustos i costums de consum audiovisual que nosaltres mateixos. Netflix i HBO han contribuït aquests darrers anys a consolidar les sèries de televisió com un producte audiovisual de primera classe, abandonant la condició de germà pobre del cinema. La producció de sèries de televisió de qualitat ha posicionat les plataformes digitals en el mercat, esdevenint un servei atractiu, alhora que relativament econòmic, i entrant en milions i milions de llars a través de televisors, ordinadors, tauletes i mòbils. Les plataformes digitals han esdevingut, doncs , generadores i productores de continguts, sèries i pel·lícules, i especialment amb les pel·lícules han obert un debat en el món cinematogràfic, un debat i certa controvèrsia, ja que per algunes el seu recorregut vital és i seran més les plataformes digitals que les sales de cinema. La potència de les plataformes digitals és tan gran que fins i tot les productores de cinema clàssiques van creant les seves pròpies plataformes digitals, tot i que la pregunta és si hi haurà prou mercat per a totes. Mataran els cinemes les plataformes digitals? De moment és evident que no mataran el cinema, ans al contrari, possiblement l'han revitalitzat! Pel que fa als cinemes, veurem... El cinema ja no és l'hàbitat natural de les pel·lícules, i tot i que avui per avui encara no estan en risc d'extinció, potser algun dia hauran d'afrontar de nou el repte de renovar-se o morir. n

pds_35

L’ENTREVISTA

PAULA TRABUCCHELLI DIEZ Assumpció Vila

La Paula és una jove escriptora que ha publicat la seva opera prima Colin Acari, la primera d’una trilogia sobre un noi lluitador en una ciutat encerclada (no fem spoiler, em diu…) Paula, tens nom i cognom italià… El meu avi era italià, viatjant. Tinc arrels italianes i basques per part de pare i andaluses per part de mare. Vaig néixer el 2001 i amb els meus pares, Ignacio i Francisca, i el meu germà, Carles, vivim al Pla dels Vinyers des de 2006. Jo vaig néixer a Girona. On has estudiat? Fins al 3r d’ESO al Vedruna, el 4t el vaig fer al Carles Rahola i el batxillerat artístic al Santiago Sobrequés. I ara vas a la Universitat de Girona, a quina facultat? La de Lletres, a Sant Domènec. Estic estudiant Filologia Hispànica, A la universitat hi vaig en bicicleta, és un bon passeig cada dia. D’on ve el títol del teu llibre? Havia de triar el nom del personatge i em va agradar el de Colin, que és un actor que m’agrada molt, en Colin Firth. Acari, és un insecte que s’ha d’expulsar, una mena d'àcar i Colin és una mena d'insecte que ha d'eliminar el President que hi regeix. Per això té un cognom pejoratiu, i és que no és un heroi innat, sinó construït. El llibre el vaig escriure quan tenia 16 anys, ara ja tinc pensada la seva continuació, fins a la trilogia.

36_pds

En el llibre fas parlar l’autor en una llengua minoritzada, fas una picada d’ullet al català? Sí, de fet, tot prové de quan em varen parlar del franquisme a classe i de com es va prohibir parlar en català. Jo parlo i m’expresso bé en les dues llengües, però no entenc com es pot reprimir una llengua com el català. Una llengua és una manera de pensar, i parlar només una sola llengua t’empobreix.

L’ENTREVISTA [Clàudia Pérez

Amb els seus pares i el seu germà en una presentació del llibre Colin Acari.

La Paula amb els seus pares per la Fira del Paper. Foto AVS

Ara tens l’oportunitat d’estudiar més llengües romàniques, quina triaràs? Ja parlo anglès, l’he estudiat a l’escola i pel meu compte. A la facultat triaré l’italià. Et vaig sentir tocar el piano, una composició teva, a la Fira del Paper d’enguany... Sí, a casa tenim un piano de paret que el pare havia comprat per al meu germà. Anàvem tots dos a una classe a Girona, tot i que jo només vaig fer acords bàsics. Un dia el pare em va veure tocant Imagine al piano i em va preguntar com n’havia après. Escoltant, d’oïda, sense més, provant. Quan tenia 12 anys es va obrir l’escola Sarria’rt i m’hi varen apuntar. Allà vaig tenir de professors la Mireia Canyigueral i l’Edgar Massegú i vaig aprendre tocant cançons que jo volia tocar. De fet a Sarria’rt vaig aprendre cant amb la Paola, bateria amb l’Edgar i guitarra clàssica amb en Fèlix. Ara no hi puc anar, vull centrar-me amb les classes de la Universitat Sembles molt eclèctica, no t’interessa un instrument en concret? M’agrada veure com funciona cada instrument, escoltar com surten els sons de cadascun, no encasellar-me en un de concret. Pel treball de recerca al batxillerat vaig construir, amb l’ajut del meu pare, una flauta nativa

dels indis americans. Sona bé i em varen posar un 9.

Però la peça que vares tocar a la tardor era una composició teva. Has creat més peces? Sí, unes quantes. Les escric en partitura, en paper i les toco al piano. Vaig provar de fer-ne una per ordinador, per quartet de corda, viola i violins, després hi he afegit veu i un oboè. No és fàcil, per ordinador, però ho he d’anar intentant. T’atreuen altres disciplines artístiques? La pintura, però ho he fet de forma autodidacta. He après a dibuixar, la perspectiva, la pintura a l’oli. Al batxillerat artístic vaig triar el batxillerat escènic, teatre i música, per tant no he fet dibuix enlloc, però m’agrada. Com et diverteixes, surts amb els amics? Sí, és clar, sobretot amb els de l’Institut Carles Rahola i els de Sarria’rt. Però m’agrada molt llegir i el meu món, la meva habitació, les meves aficions. I ara tinc molta feina a estudiar, m’agrada descobrir mots i ser precisa amb la llengua.

Sens dubte, la Paula té un talent artístic innat. Per aquesta entrevista, acompanyem amb alguns dels seus poemes. Us animo a seguir-la n

Concert de Sarriart pe la Fira del Paper Foto AVS

El camí d’un adéu Tribut als republicans espanyols exiliats al 1939 Un adéu cantava a ma terra. Amb mi la mort voldria ballar! Els qui queien somiaven Llibertat per poder morir en roja Pàtria. Un adeu plorava a ma dona. Efímeres seran totes les sorts! Dels qui estimo i vaig estimar i ara per mi, haig de marxar! Un adeu dormia a ma filla després dels plors dels infants: “Ha mort mon pare, i ja mai més podrà jugar. He quedat enmig de cors que ja no poden bategar.” No tens pietat, lluna de mel, que d’amor has passat al dol! Un adéu cridava a ma terra. En un altre escoltaré l’albor! Paula Trabucchelli

pds_37

OPINIÓ

CONVIURE AMB LA INDÚSTRIA Estela López, Regidora del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El poble de Sarrià de Ter va fortament lligat al sector industrial. Durant el segle XIX, seguint la dinàmica dels principals països europeus, Sarrià de Ter va començar el seu procés d'industrialització i l'any 1869, el Sr. Felip Flores i Brugada implantà al municipi la primera fàbrica de pasta de paper. El pas del riu Ter pel municipi servia de reclam a les indústries i amb el temps s'assentaren a Sarrià més fàbriques del sector paperer.

Instal·lacions Agroporc 421 SL, des del Pla dels Socs. Foto: Estela López

s de justícia dir que el reclam de la indústria i els llocs de treball que generava va ajudar Sarrià de Ter a augmentar la seva població. Però no tot és paper a Sarrià de Ter. Ben entrat el s. XX es van començar a construir els polígons industrials de Pla d'en Xuncla I i Pla d'en Xuncla II, on es van començar a establir altres indústries no lligades al sector paperer, que va esdevenir l'inici de la diversificació industrial del poble. La proximitat amb Girona, el tancament de la planta de pasta de paper de la Torraspapel, amb la consegüent millora de la qualitat de l'aire, la millora de les comunicacions pel transport públic, entre d'altres, van fer de Sarrià de Ter un destí molt atractiu per a venir a viure-hi a principis de l'actual segle.

38_pds

Una de les principals ampliacions urbanístiques del poble es va portar a terme a la zona del camp dels socs, on antigament la Torras tenia els socs, a Sarrià de Dalt. La zona del pla dels socs està envoltada per les anomenades cases blanques, antigament les cases on vivien els treballadors de la Torras, el centre cívic de la Cooperativa i la zona industrial que està tocant al torrent de Can Guilana. L'augment de l'àrea industrialitzada ha crescut proporcionalment a l'àrea d'habitatges, i aquest augment ha fet que Sarrià esdevingui una població on al llarg del seu nucli urbà hi ha una forta presència d'indústria, per tant, podem dir que Sarrià de Ter és un poble d'habitatges envoltat d'indústries o a la inversa. I és aquesta forta presència del sector industrial, al bell mig del

poble, el que ens porta fins al títol d'aquest article. Els habitants del poble de Sarrià estem condemnats a conviure amb la indústria, però la indústria de Sarrià també està condemnada a conviure amb els habitants del poble de Sarrià de Ter. El passat Ple de novembre, el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter va presentar una proposta d'acord per al control d'emissions de les empreses Recuperacions Auladell S.A. i Agroporc 421 S.L. Aquesta proposta neix de les reclamacions veïnals que varen començar el 2011 i que avui dia encara no han estat resoltes. Amb la nova construcció d'habitatges per tota la zona del Pla dels Socs i la seva proximitat a la zona industrial on porten a terme la seva activitat Recuperacions Auladell i Agroporc 421 i la posada en funcionament de l'antiga Torraspa-

OPINIÓ [PSC

Emmagatzematge de ferros de l’empresa Recuperacions Auladell SA. Foto: Estela López

pel, ara gestionada pel grup Hinojosa, feien impossible el correcte descans dels veïns pels forts sorolls al que es veien afectats al llarg de tot el dia. Les dites molèsties es van posar en coneixement del consistori i el llavors alcalde, Roger Torrent, va intentar resoldre el conflicte entre ambdues parts mitjançant el diàleg. Es van aconseguir millores, però per als veïns no van ser suficients. A finals de 2015 s'aprovà en el Ple l'Ordenança de sorolls i vibracions que limitava segons el mapa acústic els decibels permesos en cada tipus d'àrea. Però, i si els decibels permesos per llei continuen essent insuficients pel descans de les persones? Les sinergies amb els veïns afectats ens van ajudar a donar resposta i poder redactar una proposta d'acord al més raonable possible, on es recollien punts d'acord sobre com fer les comprovacions acústiques pertinents a les dues empreses, una modificació del punt 9.1 de l'Ordenança reguladora de sorolls, demanar una unitat mòbil de mesurament de partícules a la Generalitat de Catalunya, fer comprovacions, per part de l'Ajuntament, del correcte seguiment de la normativa vigent per part de les dues empreses i informar les empreses, l'associació de veïns i diferents estaments del

següent acord. De totes les propostes, n’hi ha una per sobre de les altres que podria fer que la convivència dels veïns amb les indústries millori substancialment. L'article 9.1 de l'Ordenança reguladora de sorolls diu: "L'horari de les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies, manipulació de productes, contenidors, materials de construcció o similars comprèn de les 8 h a les 20 h, excepte en els polígons industrials i sempre que no s'afecti habitatges". En polígons industrials, és a dir, en zones on el mapa acústic descrigui com a zona industrial, l'horari de l'activitat és de 24 hores, però hi ha una excepció que és l'afectació d'habitatges. Dita excepció no estava regulada i la nostra proposta va ser regular-la exactament igual que els treballs en la construcció que es descriu en l'article 16 de la mateixa ordenança. Per tant, el desenvolupament de l'article 9.1 seria que "En el cas que hi hagi afectació als habitatges l'horari de l'activitat serà de dilluns a divendres de 8 h a 20 h i dissabtes de 9 h a 15 h, prohibint-se l'activitat de càrrega i descàrrega els dies festius." Amb aquesta modificació en cap cas volem limitar l'horari de funcionament de les indústries, només volem regular l'horari

de les activitats que provoquen afectacions als habitatges. Però, com sabem quines activitats són les que provoquen molèsties als veïns? Les activitats que afecten els habitatges són aquelles en les que els veïns han presentat queixes i/o denúncies mentre s'han estat portant a terme. La propietat de l'empresa Agroporc 421, que està en contacte directe amb els veïns més afectats, ha informat puntualment de totes les modificacions fetes en la seva empresa per tal de millorar les molèsties que pot provocar la seva activitat. En l'actualitat ha informat d'un conjunt de millores per tal de reduir l'impacte sonor que afecten els habitatges, que té previsió d'estar en funcionament abans de l'estiu. Potser serà suficient o potser no, però és l'exemple d'aquesta indústria el que hauria de prevaler entre tot el sector industrial. La transparència, l'empatia, el fet de donar la cara davant dels afectats i estar disposat a millorar en allò que faci possible una millora en la qualitat de vida de la gent i de retruc en la millora del funcionament de l'empresa. Perquè com deia Henry F. Amiel, "el respecte mutu implica tenir cura de la llibertat d'aquells amb els que es conviu".n

pds_39

OPINIÓ [ERC

L’EQUIP DE GOVERN D’ERC-SDT PRESENTA ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS DE SARRIÀ DE TER DEL 2020. ELS MÉS REPRESENTATIUS DE LA HISTÒRIA RECENT DEL POBLE Secció Local d'ERC de Sarrià de Ter

L'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar en el ple de novembre del 2019 els pressupostos del 2020 amb els vots a favor de l'equip de govern ( ERC ), de Poble Actiu de Sarrià de Ter i de Junts per Sarrià. Els comptes municipals s'enfilen fins als 5.117.900 euros, la qual cosa suposa un increment d'uns 617.000 euros respecte del 2019.

i a més a més, tenim en compte que aquest increment s’ha produït sense augmentar cap impost municipal, és a dir, sense tocar per res la butxaca dels sarrianencs i sarrianenques, i a més a més rebai-

40_pds

xant el deute de l’Ajuntament, llavors podem dir que la gestió econòmica de l’anterior equip de govern, també d’ERC-SDT, ha estat una bona gestió pel poble on hi ha guanyat tothom. També és cert que en aquests pressupostos es veuen reflectits els increments de les aportacions de la Diputació, la Generalitat i l’estat. Aquesta major aportació per part de les administracions públiques supramunicipals es deu a l’increment del nombre d’habitants escaigut en els darrers 4 anys. Tanmateix, la coincidència d’alguns objectius d’ERC-SDT amb el PAS ens ha portat a un pacte a dos anys vista. Contractar un tècnic de joventut en exclusiva pel jovent de Sarrià de Ter o eliminar les barreres arqui-

tectòniques per les persones amb mobilitat reduïda, són alguns d’aquests punts en comú. El projecte econòmic del 2020 també preveu l’inici de l’estudi de la construcció d’un centre de dia al poble. Aquest és un objectiu a llarg termini, tant per la seva quantia econòmica com per la seva execució temporal. En aquesta fita, també coincidim amb els altres grups municipals. Per un altre costat, segueixen en marxa alguns projectes com la transformació de l’enllumenat a tecnologia LED, la rehabilitació de l’edifici Rafael Masó, la potenciació de l’Espai d’Arts Escèniques El Centre, la preservació i millora dels espais verds i el Pla de Mobilitat i Seguretat que ja hem presentat en les reunions

OPINIÓ [ERC

amb els veïns i veïnes del municipi. En conclusió, els habitants de Sarrià de Ter podem estar contents. Disposar d’una eina de gestió dels serveis públics com aquests pressupostos és una bona nova. Aquesta situació ens permetrà seguir millorant la nostra qualitat de vida. L'equip de govern (ERC), PAS i JxSarrià voten a favor dels comptes municipals en el ple ordinari del mes de Novembre del 2019. Dels 13 regidors que formen el Ple municipal, 10 varen votar a favor, 2 es varen abstenir, i 1 va votar en contra. L'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, va destacar que s'ha incrementat la partida de brigada, obres i vies fins als 580.100 euros perquè, entre d'altres qüestions, s'han de fer més accessibles els passos de vianants i s'ha de canviar l'enllumenat. També s'ha reservat una partida a poder aplicar el sistema de recollida de residus del porta a porta. Finalment, es destinaran 65.000 euros a fer front a la lluita contra Hinojosa per acabar amb les males olors que desprèn la fàbrica. El dimecres 12/02/2020, l’equip de govern municipal (ERC-SDT) va presentar al seu equip de treball a Sarrià de Ter els pressupostos aprovats pel 2020. Com ja sabeu els sarrianencs i sarrianenques, l’equip humà d’ERC-SDT està format per un nombrós grup de voluntaris i voluntàries, entre militants i simpatitzants. Un equip de persones força heterogeni, en aquests moments, entre joves, adults, homes, dones, jubilats i jubilades, en som 35. Ens reunim periòdicament en assemblea per debatre sobre les diferents qüestions que afecten al poble de Sarrià de Ter. Prenem decisions, organitzem festes, esdeveniments culturals, esportius i gastronòmics. Col·laborem amb diferents entitats del poble quan aquestes ens ho demanen, estem atents a qualsevol situació anòmala que es pugui produir al nostre poble i ho comuniquem a qui correspongui per trobar la solució més ràpida i possible. De fet, estem en contacte constant entre nosaltres gràcies a les TIC (Tecnologies de la Informàtica i les Comunicacions). Mitjançant el nostre grup de “Telegram” ens mantenim informats del que passa a cada barri. De fet, aquesta manera de col·laborar és el dissetè ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que marca l’Agenda 2030. Aquesta agenda 2030, de la que en varen parlar en l’anterior número d’aquesta revista, és la pedra angular del sosteniment de l’estat del benestar a nivell mundial. De fet, el programa de 61 punts que ERC-SDT va presentar en les darreres eleccions municipals, i que una gran majoria de vilatans de Sarrià de Ter varen votar, està totalment inclòs dins de l’Agenda 2030. n

Reunió del grup d’ERC al teatre del Centre.

pds_41

OPINIÓ [PAS

POBLE ACTIU SARRIÀ DE TER Després d’uns mesos d’emprendre aquest nou projecte, des de Poble Actiu Sarrià de Ter creiem que és moment de mirar una mica enrere per impulsarnos cap endavant. Fer repàs i autocrítica ens servirà per continuar treballant amb força, seguretat i il·lusió els nous projectes i reptes que ens esperen.

i intentem fer un exercici de síntesi del que va ser el nostre programa electoral, sempre hem volgut desgranar-lo en tres grans eixos: transparència, participació ciutadana i medi ambient. La transparència és la identitat que ens ha desmarcat de la resta de grups municipals; per la nostra forma de treballar, assembleària i cooperativa, sense creure en les jerarquies dins els grups de treball i pels exercicis d’assemblees obertes i participatives que impulsem periòdicament per fer arribar a tothom qui vulgui la veu del PAS. Intentem traduir aquesta transparència en el nostre dia a dia: des de dins la corporació, a través dels plens, quan defensem les nostres idees i motivem el sentit dels nostres vots. Des del carrer, quan publiquem l’actualitat del nostre grup i del municipi a través de les xarxes socials i en qualsevol reunió, assemblea o xerrada que puguem tenir amb els ciutadans. No obstant, la participació ciutadana és el tema que menys hem pogut desenvolupar a dia d’avui. És necessari involucrar molt més les entitats i associacions del poble en les activitats proposades i escoltar més la seva veu. Per nosaltres, l’A-

42_pds

juntament s’ha de posar al servei de les entitats i oferir-los les eines necessàries perquè aquestes puguin treballar de forma lliure i autònoma. Actualment estem treballant en un projecte de participació ciutadana continuat, virtual i de fàcil accés per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter. En aquest punt volem trencar una llança en favor d’Ona Sarrià, que durant més de 30 anys ha portat a terme, de forma impecable, la gestió de l’emissora municipal, Ràdio Sarrià. No només ha desenvolupat una tasca professional de qualitat, sinó que ha estat clau en projectes de cohesió social, amb la participació de nombrosos col·laboradors i col·laboradores que, de forma voluntària i apassionada, han donat veu i ens han permès gaudir i aprendre amb la ràdio. Des del mes de novembre, l’Ajuntament ha decidit apartar d’aquest servei la nostra locutora, la Neus Mercader, i tots els col·laboradors voluntaris i hi ha posat al capdavant una empresa privada. No és cap secret que el PAS, en el nostre ideari, apostem pel treball cooperatiu i participatiu, i aquesta tasca pertany, sobretot, a les entitats sense ànim de lucre, com ho és Ona Sarrià. No creiem que l’Ajuntament hagi de contribuir a augmentar els beneficis d’una Societat Limitada cedint-los la gestió d’un equipament municipal. Per això, treballem al costat dels col·laboradors i col·laboradores, de les entitats i del poble, perquè aquest és el paper dels polítics. Esperem que així també ho vegin la resta de partits i la situació es recondueixi cap a la tolerància, la cohesió social i la participació. Ens posem al servei de la resta de forces

polítiques per treballar conjuntament en aquest sentit. Pel que fa a Medi Ambient, Hinojosa ha capitalitzat gran part d’aquest eix. Es tracta d’un episodi d’excepcionalitat, que ha requerit i requereix molta de la nostra dedicació. La irrupció de cinc forces al consistori ha motivat noves formes de treballar i de pressió cap a l’empresa paperera. Gràcies a aquesta pressió i feina constant, el consistori va aprovar el PGO (Pla de Gestió d’Olors) al ple de desembre de 2019, que ha de ser l’eina bàsica per garantir un estiu sense pudors ni molèsties. Cal recordar que el PAS va ser qui va capitanejar i amenitzar la darrera mobilització feta contra l’empresa Hinojosa. En tot aquest camí, que volem constructiu i de tots, trobem dificultats que hem d’anar resolent i que se’ns mengen molta part del dia a dia. Algunes d’aquestes són, sobretot, la dificultat d’accedir a la informació que ens cal per treballar: cal dir que tenim poca experiència en les dinàmiques de l’administració, però en ser un ens local volem partir de la proximitat amb els companys i treballar plegats. Ens hem trobat amb un equip de govern acostumat a aprovar els temes sense gaire debat previ, degut sobretot a la majoria absoluta dels darrers anys, i qualsevol opinió contrària és entesa com un atac. Des del mes de setembre del 2019, hem demanat accés al gestor d’expedients (com sí que tenen els regidors de l’oposició de la majoria de municipis) que ens faciliti rebre la informació i no haguem d’esperar dies perquè ens l’enviïn, però a dia d’avui, març de 2020, encara no hi tenim accés.

OPINIÓ [PAS

Davant de la Generalitat de Catalunya, per presentar al·legacions de veïns per l’afer Hinojosa.

Com encarem el futur? En el ple del mes d’octubre, el PAS va donar suport als pressupostos de l’equip de govern per aquest 2020. El motiu és que ERC va acceptar íntegrament totes les propostes fetes pel PAS. Una altra tasca important, doncs, és fer encapçalar alguns d’aquests projectes i fer el seguiment del pressupost. A grans trets, són els següents projectes: CENTRE DE DIA Si volem que aquest sigui una realitat en aquesta legislatura, ens cal un estudi curós de la població i de les necessitats de finançament de l’equipament, de col·laboracions supramunicipals... Tot això s’ha de fer des d’aquest mateix moment. Les persones grans són un actiu molt important en qualsevol societat, i val la pena escoltar-los. Amb tot, trobem prioritari un Consell de Gent Gran que tingui veu i sigui un òrgan assessor de l’Ajuntament en matèria de gent gran. Un consell de la gent gran actiu i vinculant.

CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES L’equip de govern ja té elaborat, de la legislatura anterior, el projecte bàsic per a la rehabilitació de l’equipament com a espai polivalent. Des del PAS pensem que és un projecte molt car i innecessari. Volem un teatre per fer-hi teatre i no pas arrossades. Per tant, cal posar les eines per tenir una bona caixa escènica i ser competitius en el mapa cultural de comarques. Un teatre al servei del grup local de teatre.

SEMÀFORS INTEL·LIGENTS En el pressupost dels darrers anys, els ingressos per multes de velocitat interposades gràcies al radar mòbil no ha parat de créixer: clarament són útils per recaptar diners, però no influeixen en l’educació viària. Proposem la instal·lació de semàfors intel·ligents amb ràdar fix sobre el semàfor. A més velocitat, semàfor tancat. En cas de passar-se el semàfor en vermell, fotografia i multa pertinent.

REHABILITACIÓ DE ZONES VERDES La Font de Can Nadal, la Font dels 3 canons, el passeig del riu. Tenim prioritat pels espais verds, per ferhi vida: tenim un munt de zones verdes, carregades d’història, que es dinamitzen molt més des d’aquesta revista que des del mateix consistori. Ens cal el coneixement de la gent gran i el treball dels joves i de l’Ajuntament per recuperar els camins i fer-los espais agradables de passeig, comunicació i socialització.

CARRILS BICI I ITINERARIS SEGURS No entenem com s’estrena un institut nou i no es crea, amb total urgència, un carril bici i camins segurs fins a l’institut. Hem de promoure l’ús de vehicles que no funcionin amb combustibles fòssils, i els joves són el futur. JOVENTUT Volem un Consell de Joves que tingui veu i sigui un òrgan assessor de l’Ajuntament en matèria de joventut. Un consell de joves actiu i vinculant. n

pds_43

OPINIÓ [PAS

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

44_pds

JUNTS X SARRIA

OPINIÓ [JxS

Narcís Farroni, grup municipal Junts x Sarrià a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Camí del primer any de legislatura, des de Junts x Sarrià seguim treballant per aconseguir la màxima implantació del nostre programa electoral dins aquesta legislatura.

n aquests primers 8 mesos, hem incidit en accelerar la feina i tasca administrativa cap a la problemàtica de la fàbrica Hinojosa, on creiem que des del nostre grup i la nostra posició és el lloc on hem de treballar i pressionar els òrgans competents. Hem aprovat els pressupostos de l'equip de Govern, on hem negociat o acordat una partida important (100.000 euros) per aquests 2020, per tal d'arranjar, adequar i eliminar el màxim de barreres arquitectòniques, punt clau en el nostre programa i que seguirem pressionant en la resta de legislatura per anar adequant al màxim els nostres carrers.

Sorgeix ara un problema d'espai per a les nostres entitats esportives, ens alegrem del seu creixement i hem de seguir donant suport i eines per tal que continuïn creixent. L'esport, sempre important en el nostre poble, igual que les entitats culturals, són elements bàsics per al nostre funcionament i desenvolupament com a poble i societat. És cert que necessitem dotar de més espai, amb més hores disponibles per a totes i cadascuna de les entitats, i és per això que tenim el repte entre tots els partits de buscar un consens. Lloc i espai arquitectònic que ens permeti a tots un ús òptim i rendible en tots els aspectes. Durant el mes de gener han sorgit també diferents posicions de funcionament respecte a la Ràdio Municipal i, al mateix temps que les importants qüestions i problemàtiques del nostre poble, ens hi haurem d’esforçar tots

plegats per tal de consensuar i treballar per al millor funcionament dels nostres serveis envers la població. Hem passat la tardor, amb la castanyera, la cavalcada de Reis, els Pastorets, i hem gaudit al carrer de cada moment de les activitats i, a part d'agrair a tots els veïns i veïnes que ho fan possible, també hem de seguir repensant cada festa, cada activitat i cada acte per tal que sigui més atractiu, més participatiu i en puguem gaudir al màxim. S'acosta la primavera i l'estiu i s'obren noves activitats, arrossades, casals, activitats a la fresca, bones estones a cadascun dels nostres barris, i allà estarem participant i intentant donar suport a les entitats, autèntic motor del nostre poble. Amb els encerts i els errors de les nostres decisions, seguirem sempre a disposició de tots i cadascuns dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pds_45

OPINIÓ [JxS

PER LA IGUALTAT: NO ENS RENDIM MAI

TREBALLAR PER UNA IGUALTAT REAL I EFECTIVA DE LA DONA EN EL MÓN LABORAL ÉS POSSIBLE I SUMA PER UNA SOCIETAT MILLOR

Ainhoa Díaz. Advocada i sòcia de Díaz-Tarragó Advocats . Professora associada al Dept. de Dret del treball de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. www.lesnenespoden.com

Sóc l'Ainhoa i visc a Sarrià de Ter. Tinc la sort de ser la mare de dues nenes. Des de sempre he trobat important la motivació en les dones/ noies/ nenes perquè ajuda a crear una societat més justa. És a dir, encoratjar-les perquè si ho desitgen, puguin volar ben alt.

es que vaig tenir a la meva primera filla el 2014, vaig procurar tenir un paper actiu en la seva educació per ensenyar-li que tots som capaços d’aconseguir el que ens proposem, i que hem d’eliminar les autolimitacions. L’interès per aquests temes va augmentar considerablement amb el naixement de la meva segona filla. Tant en el meu entorn, com en la comunitat en general, percebo que encara hi ha uns estereotips que no afavoreixen ni a nens, ni a nenes. Malgrat això, està en les nostres mans contribuir en el camí per a millorar-ho. La incorporació de la dona al món laboral comporta la necessitat d’uns ajustos. Tota la família i l’empresa han de col·laborar perquè la dona en molts casos se sobrecarrega en excés. És aquí, quan a part de la parella, l’empresa té un paper clau, oferint mesures que contribueixin a conciliar la vida laboral i personal. Podem trobar certes pautes per exercir aquests drets en l’Estatut dels treballadors, i alguns convenis col·lectius n’amplien el contingut. A tall d’exemple, n’enuncio alguns: – Flexibilitat horària: podem trobarla en nombroses formes com entrar i sortir amb 30 minuts de diferència al dia, no tenir el mateix horari cada dia ni el mateix nombre d’hores cada dia, etc. – Teletreball, que comporta una

46_pds

sèrie d’avantatges com la reducció del temps i despeses en trajectes i dels riscos d’accidents in itinere. – L’adaptació de la jornada de treball, una modalitat d’aquesta adaptació podria ser passar d’un horari partit a un horari intensiu. L’avantatge per a alguns tipus de persona a qui se li atorga, enfront a la reducció de jornada, és que no hi ha reducció de sou. Ara bé, no té la mateixa protecció, quant a un possible acomiadament. El personal empleat té dret a sol·licitar les adaptacions de la duració i distribució de la jornada en l’ordenació del temps del treball (flexibilitat horària, jornades intensives, etc. ), i en la forma de presentació, inclosa la prestació de treball a distància. Aquestes adaptacions hauran de ser raonables i proporcionades en relació a les necessitats d’ambdues parts (persona treballadora i empresa). La persona treballadora podrà sol·licitar el retorn a la seva jornada o modalitat contractual un cop transcorregut el termini pactat o quan el canvi de circumstàncies ho justifiqui, tot i que no hagués finalitzat el període previst. Hi ha estudis que conclouen que els treballadors valoren més aquest tipus de condicions que el sou en si. InfoJobs indica que només el 14,2% de la població activa d’Espanya assegura tenir un horari laboral continuat. Malgrat això, prossegueixen els autors de l’ estudi, aquest model és el tipus de jornada més desitjada (el 76% dels treballadors voldria un horari continuat). En algunes empreses, en el període d’estiu s’estableix jornada intensiva, i les experiències quant a productivitat no són negatives. Seria viable en alguns casos no limitar les jornades intensives a èpoques de l’any en concret. Totes aquestes qüestions, lluny del

que es pugui pensar, redunden en benefici de la productivitat i de la retenció del talent. Hauríem de fugir de donar importància de les hores que una persona ocupa una cadira, ja que en alguns àmbits de treball es produeix la contradicció que no treballa més qui hi està més hores, sinó qui les treballa millor. Quan els dos cònjuges treballen a temps complet no hi hauria d’haver cap dubte que les tasques de la llar, així com la cura dels fills o familiars, s’han de compartir. Tot i que cada família coneix la seva organització, crec que altres opcions que no parteixin des de la corresponsabilitat haurien de replantejar-se. En la majoria dels casos és la dona qui demana excedències, reduccions de jornada, etc. En definitiva, renuncia a la seva projecció professional. Per què no ho podem tenir tot? Tenim l’oportunitat que totes les parts s’impliquin en contribuir en la igualtat real des de la diferència, i el món familiar i laboral tenen molt a dir-hi. Per tant, un llegat per als nostres fills seria actuar en el dia a dia en aquest sentit, tots hi sortiríem guanyant. Qualsevol esforç val la pena per millorar el nostre futur. Així que tothom hi pot posar el seu granet de sorra. Allò impossible és el que no intentes. n

L’

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

L’estadanta no es rasura

oferta musical de les nits de la Festa Major del 2019 s’ha vist beneficiada per un valor afegit. S’ha incorporat a la cartellera sarrianenca – i ja era hora!- un nou grup de versions que ja compta amb considerable rodatge per les comarques: la Masovera Barbuda. Igual que les grans orquestres filharmòniques, que s’anuncien com a formades per dotzenes de professors, la Masovera també està composta per apassionats universitaris que professen formació musical i amor per les versions més animades i marxoses i grans èxits del repertori popular. Bona part dels seus integrants són sarrianencs d’origen o de residència i ha estat un encert incloure’ls en la programació d’aquest any. Combinen els Ramones amb Antònia Font i Lluís Llach; i amb Brams i Sopa de Cabra i Enrique Iglesias i fins a l’infinit i més enllà… Dues hores de canya contínua. Reivindico la necessitat que els grups locals siguin sempre presents a la festa com a signe d’identitat juvenil, de reconeixement local i de quilòmetre zero. Si abans la pregunta era “Tu ets més dels Beatles o dels Stones? “, en endavant la qüestió pot ser “Tu ets més de Maribel o de la Masovera?”.n

Bon veïnatge

la vigília del mini pont de la Puríssima de 2019 al Centre Cívic de Sant Julià de Ramis té lloc la presentació d’un Quadern de la Revista de Girona dedicat al nostre poble veí. És obra d’Anna Ribas, Pere Pujolràs i Marina Canals, que aquell dia es veuen acompanyats per autoritats locals i de la Diputació. Gran participació de públic, desitjós de fer costat als autors i conèixer el contingut de l’obra, que repassa la geografia, la història, la cultura i la societat sanjulianenques en un concentrat de poc menys de cent pàgines farcides de bona informació local i fotografies de tota època de gran qualitat. Entre els presentadors i ponents, Narcís Casassa, alcalde que fou de Sant Julià. Fa una exposició tan detallada i sistemàtica del contingut de l’obra, capítol per capítol i enriquint-ho amb tot luxe de detalls i notes al marge, que, arribats a casa i amb el quadern als dits, només cal mirar els sants per fer-ne una assimilació integral i definitiva.Felicitats per la publicació! n

La Masovera Barbuda en acció.

Aigües estancades

n aquella època del boom immobiliari en què apareixien barris, carrers i blocs de pisos com clapes de bolets, va irrompre i consolidar-se el sector residencial del Pla dels Socs. S’hi va voler donar un nivell i una singularitat que el fessin atractiu als inversors i, naturalment, als futurs residents. Un dels trets diferencials era el caldarium, una petita piscina d’aigua calenta i ferruginosa provinent del subsòl per una surgència reconeguda des de temps immemorials. Els primers temps va gaudir d’una certa acceptació popular i consta que algú anava a fer-ne ús, a fer banys de peus o de cos sencer si convenia. Quina sensació tan especial hauria de ser sentir-se ususari d’un balneari termal d’estar per casa a pocs metres de l’autovia! Feia temps que no hi treia al nas i aquest hivern he vist que ha acabat com el rosari de l’aurora. No hi ha aigua, hi predomina el rovell i temo que la instal·lació entrarà en una espiral d’abandonament letal i irreversible. Com és que no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina?n

pds_47

DOSSIER D’HISTÒRIA

LA CATALUNYA DEL TEMPS DELS REIS ‘CATÒLICS’, 1425-1505 Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

En aquest article donem compte del que hi ha de veritat i de mentida en alguns aspectes del regnat de Ferran d’Aragó i d’Isabel de Castella al segle XV, els mal anomenats ‘reis catòlics’. Sort tenim que determinats historiadors estrangers, mitjançant exhaustives recerques, molt sovint capgiren o ens posen al descobert falses teories i rebaten vells mites sobre les realitats que planen sobre la història ‘espanyola’ més oficial i oficiosa. Avui, gràcies a noves recerques documentals i nous plantejaments podem apreciar que la història, fins i tot la nostra, no és ben bé com ens l’han explicada. Retrat de Ferran II

FERRAN II

48_pds

Al 1452 havia nascut al poble de Sos, (Saragossa) Ferran II, que era fill de Joana Enríquez i del longeu Joan II -germà d’Alfons el Magnànim- que va heretar la corona catalanoaragonesa, per tant, també era del llinatge de Trastàmara i conegut com a rei d’Aragó. Catalunya havia sortit d’una cruenta guerra civil entre els anys de (1462-1472). Això era en temps del lloctinent Joan II, la qual havia enfrontat els partidaris del restabliment de la monarquia, sobretot els nobles i els senyors de la Biga de la ciutat de Barcelona i els consellers o jurats de les principals ciutats de Catalunya amb els partidaris de les classes menestrals i pagesos dits de la Busca. Això es veié agreujat a més, per un conflicte amb moltes tensions que feia, no anys que durava!, sinó segles!- entre els pagesos de la Catalunya més profundament rural i els propietaris, senyors dels masos i de les terres. Aquestes propietats en alguns casos eren també dominis de l’església o del capítol catedralici, com en el cas de Girona. Les tibantors i desconfiances, doncs, entre pagesos i senyors al segle XV van arribar al seu punt culminant.

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

Com ja hem avançat anteriorment i, per molts segles, els casaments es plantejaven en tots els regnes europeus per interessos polítics i econòmics i per tant, el cas de Ferran II tampoc va ser diferent d’altres enllaços nobiliaris que hem esmentat. Cal dir, doncs, que entrats en la nova centúria de 1400, el regne de Castella havia frisat per establir sobretot casaments amb Portugal, França i Anglaterra i en darrer terme amb la Corona catalanoaragonesa, que quedava com a territori despenjat del mosaic hispànic però amb una façana marítima al Mediterrani cobejada també per alguna aristocràcia de la ‘meseta’. El pare de la reina de Castella Juan II, -com escriu l’historiador gironí Jaume Sobrequés- “posà en joc tota la seva habilitat per tal d’aconseguir el matrimoni del Trastàmara amb Isabel, la princesa castellana”. A tal efecte, el seguici noble de Ferran, es va instal·lar a Catalunya entre les poblacions de Tàrrega i Cervera a partir de l’estiu de 1468, uns mesos que segons Francesc Puigpelat va ser «un estiu de festes i gresques», perquè ultra les gatzares i els excessos dels nobles, Ferran va ser posteriorment pare d’un fill i d’una filla, tots dos bastards. Dues criatures, doncs, engendrades fora de qualsevol matrimoni. El primer, fill d’Aldonça Roig d’Iborra, malgrat les reticències del pontífex, arribaria a ser arquebisbe de Saragossa i l’altra criatura de la seva paternitat seria una noia humil de Tàrrega filla de Joana Nicolaua.1 Malgrat aquests desoris o excessos, ulteriorment hi va haver algunes negociacions a Cervera de Lleida per

Retrat d’Isabel “La Catòlica”

a preveure el futur enllaç entre l’hereu de la corona catalana Ferran i la princesa castellana el 5 març de 1469. Val a dir però, que les condicions eren poc favorables per als catalans. No obstant això Enric IV de Castella, el germanastre d’Isabel, hereu de la corona castellana, (el qual tenia 26 anys més que ella), aspirava a altres plantejaments abans que pensar en una aliança amb Aragó. Enric IV de Castella estava molt en contra d’aquest enllaç, «...de aquí adelante nunca más intitularemos, ni llamaremos, ni avremos, nin tenernos a la dicha infanta Isabel por princesa, nin heredera, nin subcesora en estos dichos regnos nin señoríos, en manera alguna», escrivia el castellà. I a la crònica del seu regnat es diu que alguns nobles castellans tampoc volien l’enllaç: “algunos otros grandes que siempre aborresçieron este casamiento”. Però, malgrat, que el casament “desplazía” la sobirania del regne de Castella2, qui veia també amb més bons ulls una eficaç unificació dels regnes de l’antiga Hispània, no van ser

només alguns consellers castellans. De resultes de les guerres civils que es van produir a Castella i a Catalunya mateix, qui va aixecar la veu d’alerta i maldava per la unificació progressiva dels regnes peninsulars fou, entre d’altres, el papat, pontificat de Pau II (1464-1471). Es veia raonablement la unificació de la Corona catalanoaragonesa amb Castella per tal d’avançar cap a la unió de les dues dinasties i així evitar sobretot les lluites civils intestines que s’havien produït a l’interior dels dos regnes. Pensem que la guerra civil catalana, “la graveza de la guerra de Barçelona” va durar 10 anys, entre els anys de (1462-1472) i la castellana encara va ser més llarga, de (1464 a 1480). Com assenyala l’historiador Jaume Sobrequés, “Catalunya, presentava un aspecte trist després de l’acabament de la guerra civil”3. Amb aquesta pretesa unificació dels regnes creien que podrien posar fi a, lluites civils, al problema dels pagesos de remença i al regne dels infidels, però quant a la unificació dels territoris, quedava encara per treba-

1 El Papa Sixte IV, per tapar les vergonyes de la vida alegre i atzarosa de Ferran II, el 14 d’agost de 1478 va expedir una bula per la qual nomenava al seu fill bastard de nou anys per a elevar-lo a futur candidat del bisbat de Saragossa. S’hi refereixen EDWARDS, John, in La España de los reyes católicos, pàgs. 311-312, Editorial Crítica-El País, Vol. 10, Madrid 2007 i PUIGPELAT, Francesc, Ferran el Catòlic, un rei controvertit, pàg. 31, Editorial Base, 2015, Barcelona. 2 Extret de, Crónica anónima de Enrique IV de Castilla, 1454-1474, (Crónica castellana), Edición crítica y comentada de Maria Pilar Sánchez-Parra, Ediciones La Torre, Madrid, 1991. Es diu també que, “la princesa se casó con don Fernando, rey de Çiçilia, contra las leyes destos reynos...”, pàg.317 3SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume, Història de Barcelona, pàg. 89, Ed. Rosa dels Vents, Random House Mondadori, Barcelona, 2011.

pds_49

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

llar el regne de Navarra, que era més o menys independent i més aviat un satèl·lit del regne de França. També restava el regne de Granada que estava al segle XV sota la tutela dels musulmans. ¿Qui havia de posar l’esquellerinc al gat? Doncs va ser la mateixa Isabel de Castella (Madrigal de las Altas Torres 1451-Medina del Campo 1504), filla de Joan II de Castella i de la seva segona muller, Isabel de Portugal. Ella, Isabel, dona enèrgica i autoritària, airejava per la cort, que si s’havia de casar -tot i tenir només divuit anys- preferia de fer-ho amb el jove rei i hereu de Catalunya-Aragó, Ferran II, el qual en tenia setze i se sabia que era eixerit, “de gesto e proporçión de persona muy fermoso e de gentil ayre e muy dispuesto para toda cosa que fazer quisiese.” Els altres pretendents eren Carles de Valois, duc de Berry per França, “muy flaco e femenino”4 i Alfons V de Portugal. Vist des de Castella, el suposat enllaç amb Ferran, no era realment, un pa per a fer-ne rosegons perquè l’infant Ferran, abans del casament, ja era Duc de Montblanc, comte de Ribagorça, senyor de Balaguer, príncep de Girona, rendista de terres a Sicília, a més de Jurat primogènit del Regne d’Aragó i lloctinent general de Catalunya. Al 1466, en assolir la majoria d’edat, prengué possessió de governador general de CatalunyaAragó o sigui, que comptat i debatut era un bon partit. Així, doncs, després de les corresponents temptatives, de subornar el legat pontifici Antonio de Véneris, l’arquebisbe de Toledo va falsificar una butlla papal perquè els dos contraents poguessin casar-se, “el arçobispo de Toledo fizo publicación de la bulla apostòlica”. Ferran i Isabel eren cosins segons,

estaven emparentats de segon grau per part dels seus respectius pares i per tant, els calia una dispensa papal.

EL CASAMENT Isabel de Castella i Ferran, rei de Sicília i hereu del tro d’Aragó van casar-se, doncs, en una residència privada a la ciutat de Valladolid el 18 d’octubre de 1469. Ferran i Isabel (Ferran havia vist per primera vegada la seva futura només tres dies abans de “aquest matrimoni fou el resultat de l’enllaç!, malgrat tot sembla que al decisions preses després de moltes primer cop d’ull van agradar-se). No discussions”7. Ferran II, però no va obstant això, el matrimoni evident- ser nomenat rei de Catalunya-Aragó ment es va dur a terme per interes- fins l’any 1479, quan tenia 27 anys i sos polítics. D’antuvi, no hi va haver ella reina de Castella-Lleó fins l’onze romanticisme de cap mena però sí de setembre de 1474, quan mor el prebendes econòmiques per al casa- seu germanastre Enric IV, rei de Casment per part dels catalans. La tella, (conegut en àmbits cortesans noblesa catalana va contribuir a com “l’impotent” perquè va ser aquesta esperada boda amb una sexualment nul amb la seva esposa aportació de “veynte mill florines però no amb altres dones, les quals que eran prometidos al tiempo que segons les cròniques castellanes, el casamiento se açeptó”, i a més a afirmaven que, “tenia una verga viril la núvia, els grans de Barcelona, van firme y daba su débito y simiente regalar-li, “un collar muy rico de gran viril como otro varón.”)8. Val a dir que la població catalana valor de perlas e piedras.”5 A partir d’aquí -i molt a contracor –de feia anys- restava expectant de la casa de França i de la pròpia donat que feia massa anys que família d’Isabel- els dos grans reg- romania sense un monarca propi, nes hispànics s’havien d’unificar. Val proper i visible, per tant, quan Ferran a dir que es tractaria més aviat –dies abans del seu enllaç- a primers d’una unificació geogràfica que no de setembre entrà a Barcelona, hi va política. Pel fort caràcter d’Isabel “de ser ben rebut. Durant unes quatre tirànica voluntad”6 i dels seus con- setmanes el monarca va prendre sellers, tot va decantar-se més aviat contacte amb les institucions del a favor de la causa castellana i, els país català i va prometre que convoafers de Catalunya-Aragó van quedar caria corts aviat. Però una de les en un clar segon terme. Com assen- clàusules matrimonials, deia que yalava l’historiador anglès J.H. Elliot, Ferran havia de viure a Castella, “i

4 Crónica castellana, Op.cit. & supra. Pàg 279 5 Op. cit. & supra. Pàg. 266 6 Op. cit. & supra. Pàg. 318 7 ELLIOT, J.H. La españa imperial, 1469-1716, pàg. 12, Editorial Vicens Vives 1978, Barcelona. 8 Vegeu, FERNANDEZ ALVAREZ, Manuel, Isabel la Católica, Editorial Espasa Calpe, Madrid, 2003.

50_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

lluitar per la causa de la princesa” de manera que va quedar molt clar que ell restaria -políticament parlant- en un clar segon terme. Malgrat que al Principat de Catalunya existia un clamor popular perquè es restituís una monarquia tangible i ferma -se’n veia la necessitat!Ferran hi va ser ben vist. Els afers polítics i econòmics al nostre país no anaven bé. Tampoc a Castella. Després de l’enllaç lògicament, els consellers de Catalunya van començar a fer reivindicacions de tot ordre i importants al monarca. Tanmateix el país es veia sotmès encara als ‘mals usos’ els quals afectaven els pagesos dits de remença i aquesta agitació –no resolta- esdevingué un veritable mal de cap per als dos novells monarques, com ho havia estat anteriorment per als seus avantpassats, Alfons el Magnànim i Ferran I. No obstant això tenien pendent també la croada contra el regne musulmà de Granada.

ELS PAGESOS DE REMENÇA El malestar entre els senyors i pagesos al principat de Catalunya era un tema que es venia arrossegant -com hem apuntat- des de feia molts anys. Per tant, els uns com els altres tenien les seves esperances posades en la presència i les resolucions que emprengués la nova monarquia però al 1479 Ferran és a Toledo. No es pot fer càrrec de la situació política catalana i nomena un lloctinent,9 de manera que aquest tingué uns poders tan amplis com mai els havia tinguts un lloctinent” amb la qual cosa s’aixecaren protestes per part dels partidaris de la Busca, és a dir, dels membres de la Diputació del General i del Consell de Cent. El decantament de la política cap a Castella passà factura sobretot a Ferran. La unió de les dues corones no suposà un pacte d’igualtat; –com

escriu Elliot- es “tractà d’una unió entre dos socis essencialment diferents”, tanmateix la noblesa del país i els ciutadans veien amb mals ulls tantes absències dels qui s’anomenaven ‘reis de la corona’.

LA HISENDA SEMPRE A FAVOR DE CASTELLA

Corts van avenir-se a satisfer aquest costós subsidi. I el rei sortí de la ciutat comtal cap a Aragó on l’esperava la castellana a fi i efecte de convocar Corts a l’Aragó i escurar també la bossa tant com pogués també als ‘manyos’.

REIS, CATÒLICS?

Els monarques de Trastàmara, ja des Als dos monarques tradicionalment d’Alfons IV amb la governació de la la història més ortodoxa els ha conereina Maria establien corts al princi- gut com a “reis catòlics” però en la pat de Catalunya a fi de recaptar seva regència no van pas ostentar fons per a les seves empreses supe- sempre aquest títol perquè van estar riors i d’ultramar. També fou així almenys vint anys sense que se’ls durant el curt regnat de Ferran I el conegués com a tals. En tot cas de d’Antequera. I és el que de seguida ‘catòlics’ només n’ostentaven el va fer també Ferran II al qual conei- nom que els va atorgar al 1494 el xerem ulteriorment com ‘el Catòlic’. Papa Alexandre VI (Roderic de Borja), El rei va convocar, doncs, Corts a que era d’origen valencià. A instànCatalunya, com havia fet a l’Aragó. cia seva van engegar, a través de la Som a 14 de novembre de 1480. El rei, Inquisició i un fanatitzat clergat, una en el seu discurs, demana recursos enèsima croada contra els musulals catalans per tal d’assegurar les mans del regne de Granada i contra possessions del regne de Nàpols i de els jueus. La cosa certa és que Isabel l’illa de Sicília, que estaven sota l’a- fou una dona amb molt caràcter i menaça dels turcs. El discurs en català llegit pel pronotari reial, a sobre s’expressava amb exigències, “car lo temps és breu e requer gran celeritat”. El monarca no mostrà paciència davant els nobles catalans i en la sessió de corts del 12 de desembre demanà a la hisenda catalana que li fos concedida una aportació de 300.000 lliures i la construcció de 12 galeres a les drassanes de Barcelona, i si no es veien satisfetes les seves demandes, a més, el monarca amenaçava de liquidar el privilegi de la convocatòria de corts. Així les coses doncs. Els catalans, com sempre a pagar i a callar. No cal dir que les Iconografia medieval dels pagesos de remença.

9 SOBREQUÉS VIDAL, S. SOBREQUÉS, J. La guerra civil catalana del segle XV, p.54, Vol. II, Edicions 62, Barcelona, 1987.

pds_51

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

Imatge medieval dels pagesos de remença.

Ferran des del punt de vista de la jugada política bastant ‘calçasses’ perquè en els protocols, Isabel era la propietària de Castella i quan la reina mor al novembre de 1504, els drets de la corona van passar a la filla Joana, señora natural propietària, no a Ferran. El que és ells, precisament ells, de ‘catòlics’ no n’eren pas un exemple. Primera perquè hom sabia que Ferran era eixerit i no només de ben jovenet va tenir relacions sexuals amb diverses donzelles aragoneses i catalanes abans de casar-se amb Isabel sinó que -com hem apuntathavia tingut fills amb algunes d’elles. Ho remarquen els historiadors castellans, “Por otra parte y era noticia a tener en cuenta, ya había mostrado su poderío en otras batallas más placenteres con dos damas de la Corte aragonesa, de las que había engendrado sendos hijos (que por cierto, luego darían buen juego a la gran política.”10 Aquesta circumstància, en un principi, sembla que no va pas importar Isabel donat el precedent del seu germanastre anomenat ‘l’impotent’. Ja li anava bé que el seu futur espòs tingués antecedents d’aquest caire. Ferran i Isabel, doncs, per poder casar-se van haver de “tapar las apariencias delante del

pueblo” de manera que van haver de falsificar una butlla papal perquè – com hem assenyalat- eren cosins segons i per això els calia una dispensa pontifícia, cosa que no van gosar ni demanar de manera oficial. La van haver de falsificar. Els calia necessàriament la dispensa. Simplement la van falsificar i van haver d’esperar al 1471 el canvi de pontífex perquè reconegués –pels interessos de Roma- el seu matrimoni. Segonament, en la seva vida privada, quan Ferran es trobava lluny d’Isabel, tenia les seves aventures amoroses. Com els seus avantpassats, ni més ni menys...Segons ens indiquen els mateixos historiadors castellans, “Fernando el Catòlico era un mujeriego sin freno.” Tanmateix la reina Isabel va enxampar-lo diverses vegades festejant o imaginem què amb alguna donzella de la cort, la qual cosa “provocaria unos arrebatos de còlera de Isabel” i de la seva pròpia filla, la que la història anomenà “La boja” però que en el fons potser no ho degué ser tant. Més enllà d’aquests gelos i sospites, -com hem avançat- ell tingué fills amb altres dames. Ferran, doncs, va ser un “femeller” empedreït segons relaten les cròniques,“...amaba mucho a la reina, su mujer, però

dábase a otras mujeres”, “Fernando, ...buscara fuera algo que no encontrara en el lecho conjugal”. Isabel, quan comptava amb quaranta quatre anys va tornar-se grassa i gelosa ultra mesura. Per tant, a la cort hi va haver els seu escàndols. Isabel diuen els castellans recriminava- “a voz pelada” al seu regi consort, les seves infidelitats.11 Ell, tanmateix, anà fent de les seves, cosa que li costà també el regne. Per tant, el títol de ‘catòlics’ amb el qual els distingí el papa, Isabel l’ostentà només deu anys i Ferran uns quants més. En tot cas hem d’entendre que esdevingueren ‘catòlics’, no pel seu capteniment, ni per la seva ètica o moral sinó a raó de les butlles papals de Sixte IV (1479) i Innocenci VIII perquè procedissin a la croada contra el regne ‘nassarita’ de Granada i contra els jueus. Els reis castellans, doncs, expulsen també els hebreus de la península, això sí però, alguns dels seus recaptadors d’impostos eren precisament jueus. Vegem la paradoxa! Quan Ferran, en un primer assaig per la presa de Granada, rendeix la ciutat de Màlaga, va sotmetre, executar i esclavitzà la població musulmana. Escriu l’historiador americà Brian A. Catlos: “La mayoría de estos diez mil supervivientes eran mujeres, muchas de las cuales fueron enviadas por docenas como regalos a las cortes del papa y de varios governantes de Europa.”12 Ja veiem on radicava, doncs, el ‘catolicisme’ dels susdits monarques. Les atrocitats comeses a Granada i el consegüent expoli fiscal per al tresor de Castella, foren també inenarrables! De portes endintre, entre les aventures del rei i els escàndols de la filla, els passadissos de la cort castellana esdevingueren molt sovint un autèntic polvorí.

10 Op. cit. & supra, pàg 98. 11 Per tot el que s’exposa vegeu, FERNANDEZ ALVAREZ, Manuel, Juana la loca, la cautiva de Tordesillas, pàgs. 49-61, Editorial Espasa, Madrid, 2006. 12 CATLOS, A. BRIAN, Reinos de fe. Una nueva historia de la España musulmana, pàg. 404, Editorial Pasado & Presente, Barcelona, 2019.

52_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

LA POLÍTICA CATALANA (?) DELS FUTURS ‘CATÒLICS’ La reina Isabel va entrar a Barcelona, sota pal·li, el 28 de juliol de 1481. «Era la primera vegada que una sobirana castellana venia a posar-se en contacte amb els catalans»13. El pas de la comitiva pels carrers de la ciutat fou certament vistós. Era la primera vegada que ella visitava la ciutat però s’hi va estar per poc temps; el necessari per tal de jurar les constitucions i els privilegis del Principat. Els monarques pernoctaren al monestir de Valldonzella i l’endemà la comitiva reial s’encaminà cap a València. Poc temps després tornaven a ser a Castella. Ferran però, a través de missives al Lloctinent General de Catalunya, es feia ressò de la problemàtica dels pagesos de remença que havien procurat alguns atemptats a la noblesa local, «no cessen que de contínuo saltegen los camps e fan quants mals poden»; amb aquests termes li ho fan saber al monarca.14 Així el 12 de març de 1482 el ciutadà gironí Joan des Vern s’havia apropat a les seves propietats i terres de l’indret de Sobreroca (La Barroca) a Sant Esteve de Llémena per tal de cobrar les tasques, els delmes i altres primícies que els pagesos li devien i va ser trobat mort en aquella parròquia. La notícia va córrer per Girona, entre els Jurats de la ciutat i arribà fins i tot a Barcelona segons el Cerimonial dels Magnífics Consellers, “12 de Maig 1482, Carta dels Jurats de Gerona ab que donam avís d’un cas atrocíssim y enormíssim seguit lo die abans que havían trobat mort en la Parròquia de Sobreroca ferit d’una stralla per la spatlla a Joan Desvern Ciutadà

dels Principals de Gerona, home molt mansuet, e investigant lo cas, trobaven que sería perquè demanava censos, y tascas als pagesos d’aquella montanya...”15 L’assassinat del ciutadà gironí Des Vern, sens dubte, va tractar-se d’una vendetta. Era una prova més de les injustícies que es donaven entre els pagesos i els senyors. En la Catalunya de Ferran II hi havia encara un malestar latent; venjances i bandositats de tota índole. Escrivia l’historiador Rovira i Virgili al respecte, “En pujar al tron Ferran II, persistia el malcontentament entre els pagesos, puix que no havien estat acomplertes les prometences que Joan II els havia fet. Fins aleshores només havien estat donades recompenses personals als cabdills dels remences, especialment a Francesc de Verntallat. Així els pagesos sempre que els era possible, es refusaven a pagar, no solament els mals usos, ans encara els censos i prestacions ordinaris per raó de propietat. (...) Els pagesos adoptaven davant llurs senyors una actitud de resistència.”16 El problema remença doncs –per tot el segle XV- no estava ni de bon tros solucionat ni pacificat i les rendes del camp català eren un autèntic desgavell. La qüestió remença era la patata calenta que tenien pendent els reis. La pacificació del territori i la governança de Barcelona: heus ací els problemes. Ferran estava disposat a suprimir les ‘remences’ a canvi de recaptacions d’impostos. Evident-

Manuscrit que representa una agressió a un jueu.

ment aquest possible decret anava en contra dels senyors i de les propietats i la hisenda de l’Església amb la qual cosa el tema s’allargava i el moviment de protesta s’estenia. Aquesta vegada amb la revolta remença acabdillada per Pere-Joan Sala, pagès de Granollers de Rocacorba. Isabel, mentrestant no intervenia en els afers catalans, només en un -i va ser molt controvertit!- el de la imposició de la Inquisició castellana a Catalunya. La vida de la consort era a Castella, no a Aragó ni a Catalunya. Davant de la inestabilitat remença, els consellers de Barcelona van escriure també vàries vegades a la reina, però aquesta no contestà ni a aquella ni a cap lletra que fes referència al tema ‘remença’. Allò no anava amb ella. Per tant, arribat a un cert moment, la inestabilitat seguia essent preocupant tant per als pagesos com per als senyors com per als membres de la mà major de les ciutats catalanes. Mentrestant des de Sevilla, Ferran seguia rebent lletres de queixes. Ni els jurats de Girona ni els de Barcelona, amb les seves missives i la seva insistència aconseguiren una inter-

13 «La reina Isabel quedà tan enamorada del pal·li amb què se la rebé que decidí quedar-se’l», VICENS VIVES, J. & infra. Pàg.222. Vol.I 14 VICENS VIVES, Jaume, Ferran II i la ciutat de Barcelona, Apèndix, Lletra, 85,pàg. 161, Editorial Vicens Vives, Barcelona, 2010. 15 Vegeu BRUGADA GUTIÉRREZ-RAVÉ, Josep, Cartes de desafiament entre mossèn Joan Terrades de Salelles i Galceran Scales i Pere Uguet Scales (1498-1500), in Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Vol. LV, pàgs.211-294, Girona, 2014. 16 ROVIRA I VIRGILI, Antoni, Història de Catalunya, pàg. 18, Vol. III, Bilbao, 1978.

pds_53

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

amb la contrapartida del pagament dels pertinents tributs al comte-rei. No obstant això, amb la creació del Sindicat Remença no s’acabaren les tibantors entre els senyors i els pagesos. Les servituds dels pagesos no s’esgotaren del tot ni per tot al llarg del segle XIX; encara podríem documentar actituds i comportament feudals entre pagesos i senyors al segle XX.

LA SENTÈNCIA ARBITRAL DEL MONESTIR DE GUADALUPE

Placa commemorativa del Monestir d’Amer,

venció clara i contundent del rei per apaivagar els constants conflictes i atacs dels pagesos contra els senyors. Ferran, doncs, trobant-se quasi sempre a Castella i en un moment determinat preparant-se per l’assalt als moros de Granada va nomenar al 1485 un lloctinent castellà, un home –com s’ha dit- “culte, hàbil i intel·ligent”, Don Ínigo López de Mendoza (nét del poeta) perquè es fes càrrec de la situació a Catalunya. No obstant això, i després de diverses gestions Ferran aconseguí que es signés un document (Sentència Arbitral) entre els pagesos i els senyors per tal que s’acabessin les hostilitats i els abusos. Els pagesos van signar el document al monestir de Santa Maria d’Amer el 8 de novembre de 1485. Van prometre no cometre més depredacions ni actes de bandolerisme. Amb la signatura del document s’haurien d’haver acabat les bandositats. Tot seguit va crearse el Sindicat Remença però, això sí,

Ferran després de la signatura del document d’Amer encara encarregava amb una carta al seu lloctinent que emprengués mesures repressores, “Por quanto entre los dichos pageses hay tantos que són usados de mal obrar y enemigos de toda paz y reposo, se cree aquellos no cesarán de su mal perseverar...” La sentència reial sobre els pagesos de remença no va arribar definitivament fins el document de 21 d’abril de 1486, text conegut com a Sentència Arbitral de Guadalupe, firmada pel rei des d’aquest monestir de frares Jerònims extremeny. Sí, sobre el paper quedaven abolits els ‘mals usos’ envers els pagesos però, -com diem- amb contrapartides dineràries. Cada mas havia de satisfer una lluïció, o sigui el pagament de 60 sous al pressupost reial segons quins fossin els ‘mals usos’ respectius que existien a cada mas. Vaja negoci, doncs per als pagesos! Passaven d’una servitud a una altra, que a més era a benefici del tresor de Castella, no del de Catalunya. Tanmateix, no ens enganyem, els càstigs dels senyors a llurs pagesos no s’acabaren pas amb això. Els delmes a l’Església tampoc s’aboliren. O sigui, els pagesos a llaurar, a sembrar, a collir i a seguir pagant (o redimint-se!). Heus ací. Una altra prova que el malestar

17 Dietari de l’antic Consell Barceloní, pàg. 92, Vol.III.

54_pds

social no s’havia acabat fou també l’atemptat que va patir el rei Ferran en venir de nou a Barcelona, perquè envers Catalunya, sigui per la influència d’Isabel, sigui pel seu caràcter fred, insensible i orgullós – segons Rovira i Virgili- “no feia cap cas de les advertències ni dels gemecs de Catalunya.” Resolta la conquesta de Granada, croada que ja els havia insistit el papa Pius II i expulsats també els jueus de la península, després de molts anys, els monarques van tornar, triomfals, a Catalunya entre 1492-1493 quan comptaven ja les rendes de la descoberta d’Amèrica, les de les Canàries i de l’espoli de Granada.

L’ATEMPTAT AL REI El 22 d’octubre de 1492, triomfals els monarques eren de nou a Barcelona. Hi van venir amb tota la seva descendència. En un jorn determinat que la comitiva avançava pels carrers de la ciutat, (7 de desembre de 1492) va abraonar-se sobre el rei un pagès –que després fou titllat de boig- i va propinar unes quantes coltellades a la seva majestat, “donà a la dita Mt. Un cop en lo coll ab una spasa, del qual isqué sang”17. Ferran II, només va quedar ferit. La notícia s’escampà i van ser molts els cronistes catalans i castellans que es van fer ressò de la notícia. El pagès s’anomenava Joan de Canyamàs. ¿Però què significava l’atemptat? ¿Era només un boig? ¿Un ressentit amb els fastos d’aquella monarquia? ¿Un pagès de remença? El pagès va ser lògicament detingut i el rei ordenà que no el matessin, però la reina Isabel manà que es procedís al càstig que es mereixia amb la qual cosa es posava més en evidència l’animadversió dels castellans contra Catalunya. Segons notícies del mateix

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

establiment Vaticà s’afirma que, «per ordre de la reina, per tal que l’home no es desesperés, li fou donat d’antuvi un fort cop al cap, per tal que s’abaltís més ràpidament i, ferits així els sentits, patís menys en l’amputació dels membres.»18 L’atemptat al rei de Joan Canyamàs -que no va ser l’únic!- tingué aquesta lectura: una traïció de Catalunya contra la sacrosanta monarquia. El pobre Canyamàs, efectivament pagès de remença de seixanta anys sembla que, “tot nuu sobre un castell de fusta que havien bastit: el tirava un carro: estant-hi ligat lo foll, orat e insensat, en un arbre o pal com si ’l degessen crucificar. (...) ...e levarent-li un ull...e un altre...axí avant lo desmembraren levant-li adés un membre e des altre e fins a traure-li lo cervell; axí’l feren morir que era cosa de pietat; y ell may se mogué ne parlà: ne dehia res: n’és complanyia. (...) lo tragueren de la ciutat per lo Portal Nou, y escassament fo fora la Ciutat lo lapidaren: e meteren foch al Castell: lo qual ab los trossos de l’home sentenciat que en lo castell estava fou tornat prest cendra.”19 La notícia del regicidi comès per Joan de Canyamàs arribà -com apuntàvem- fins i tot a instàncies del Vaticà de tal manera que el cerimonier de la cort pontifícia Johannes Burckard escrivia : «Dies passats, potser al voltant del dia 10, arribaren notícies des de la ciutat de Barcelona que al sereníssim Ferran, rei de les Espanyes, el dia 7 d’aquest mateix mes, quan baixava les escales d’un palau, li havia estat donat un fort cop d’espasa al cap al coll per un pagès. (...) el pagès abans esmentat havia perpetrat l’atemptat per causa de l’aparició del diable.»20

«TANTO MONTA, MONTA TANTO, ISABEL COMO FERNANDO» Aquesta frase que va fer fortuna entre la historiografia espanyola per fer referència a la bona entesa en els afers de la governació que existí entre Isabel i Ferran és una de les fal·làcies més grans de la història. Primera perquè la frase no va ser encunyada en època dels monarques sinó difosa ulteriorment pels cronistes oficials hispànics a partir del segle XVII per demostrar que els «catòlics» havien promocionat la unificació dels territoris d’Espanya. Fals! El terme ‘Espanya’ al segle XV, quan s’emprava era un terme geogràfic, no polític.21 És una gran mentida que els dos monarques anessin a l’hora en el govern dels regnes. Isabel, sempre va escombrar els interessos (sobretot els econòmics) cap a Castella i quan li va semblar va deixar Ferran a l’estacada. Els problemes de Catalunya no interessaren mai la reina. Hi ha moltes proves documentals d’aquesta desafecció -o millor expressat- són molt escasses les cartes de la reina que s’interessin pels problemes dels catalans i pel que passava a Catalunya. Com expressa Elliot, «No se hizo ningún esfuerzo por armonizar estrechamente Castilla y Aragón. Al contrario se intensificó y se perpetuó el dualismo de las dos coronas».22 Molt sovint hem de recórrer a historiadors estrangers per analitzar objectivament la nostra història i la dels nostres veïns perquè Jonh Lynch, un altre estudiós anglès ens remarca que, «la idea de una unidad

territorial fue más aparente que real durante el período de ambos monarcas.»23 Una altra prova, i important, és que quan ella mor, la corona castellana no passa a Ferran per dret de consort. Isabel el desacredita per ‘femeller’ i perquè era profundament anticatalana, “ell tenia al seu costat la veu imperiosa de la seva muller Isabel, castellana castellanista, amb idees i cobejances d’imperialisme unitari, i que sentia pels catalans enemistat i menyspreu”24 . La governança de Castella passa, doncs, a Joana, la filla gran dels reis. Joana era una de les quatre filles de la parella i Joan, el fill, que hauria d’haver heretat la corona, moria l’octubre de 1497. Ferran, doncs, fa el paper de regent. S’ha d’ocupar dels assumptes prou greus de Sicília, Sardenya, Nàpols, de Catalunya-Aragó; no dels de Castella, d’aquests, se n’havia ocupat ella. De fet el qui «montava», ja ho hem dit, era Ferran! Isabel en tot cas, pel seu caràcter, ‘muntava’ estratègies favorables per al seu reialme preferit: l’expoli fiscal del Regne de Granada, la imposició de l’abat, P. Garsia de Cisneros i de monjos benedictins castellans al monestir de Montserrat al 1492, les rendes del qual passaren al tresor castellà, per exemple. Isabel va ator-

18 Vegi’s BURCKARD, Johannes, Dietari secret (del Vaticà, anys 1483-1503), a cura de Mª Àngela Vilallonga, pàg.81, Editorial 3 i 4, València, 2003. 19 CARBONELL, Pere-Miquel, Cròniques d’Espanya 20 Op. Cit. & supra. pàg.81 21 PUIGPELAT, «La generalització del nom «regne d’Espanya» no es produeix fins al segle XVII», Op. cit. Pàg. 55 22 Op. cit. & supra. pàg. 23 LYNCH, John, Historia de España, pàg. 35. Vol. X, Editorial Crítica-El País, Madrid, 2007. 24 Op. cit. ROVIRA I VIRGILI, Vol. VII, pàg. 229

pds_55

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

UNA CONCÒRDIA ‘CATÒLICA’ TRUNCADA. JOANA ‘LA BOJA’ I FELIP I, ‘EL BELL’

Díptic dels reis Ferran II i Isabel.

gar suport a Cristòfol Colom que li demanà avals per a la primera expedició a les Índies, pressupostos que van sortir de la corona catalanoaragonesa, empresa que va donar també els seus rèdits a la corona castellana, però no a la hisenda catalana.25 Després de la mor d’Isabel al Castell de la Mota de Medina del Campo el mes de novembre de 1504, a Ferran, l’hi amaneixen un altre casament. Aquesta vegada amb Germana de Foix, neboda del rei de França, que tenia 18 anys i ell, el «viejo catalán» -que li dirien els seus successors- en tenia 57. Ferran, però, va ser un regent de Castella generalment mal vist perquè tenia arrels catalanes i havia viscut de petit a Catalunya amb sa mare Joana Enríquez.

Escriu Elliot, historiador anglès, que per nosaltres ha de ser neutral, «muchos nobles castellanos que odiaban a Fernando por su rigidez como gobernante y por el hecho de ser catalán». Ja veiem com anaven les coses. Així, doncs, tornat a casar, la joveníssima Germana de Foix i Ferran van viure a València, regne aleshores prou pròsper, més que Catalunya. Malgrat la joventut de la núvia, la parella va arribar a engendrar un fill, però va morir immediatament. Per tant, Ferran ja no podia assegurar-se la governança de Castella. Pels castellans “el viejo catalán” s’havia casat amb una francesa. El seu casament, va suposar, malgrat les desavinences, un intent més d’apropar Castella al reialme de França.

A Joana, la primera filla dels ‘catòlics’, quan era una adolescent, 1496, per allò de les santes aliances i raons d’estat- propugnades per Ferran, en aquest cas- la van prometre amb Felip I el Bell de França. La idea era vincular Castella i Catalunya-Aragó amb el Sacre Imperi romanogermànic. Ja ho hem apuntat: la voluntat de les persones, doncs, no comptava per res i menys en aquest cas, “havia sido entregada por sus padres a un triste destino.”26 De tal manera que Joana, molt jove encara va viatjar a Flandes per casar-se. La cosa certa és que Joana i Felip, quan es van conèixer van agradar-se i ella va enamorar-se perdudament de Felip. Van casar-se el 21 d’agost de 1496 a la ciutat flamenca de Lille. Visqueren uns quants anys a Brussel·les, amb una vida certament apassionada -sexualment parlantabans de tornar a Castella per veure els sogres, és a dir Isabel i Ferran. En aquest interí, abans de veure els seus pares, Joana, ja havia engendrat a Flandes amb dinou anys la seva primera filla, Elionor; dos anys després al 1500, naixia Carles a la ciutat de Gant, el qual esdevindria hereu, i amb posterioritat vingué Isabel. Després d’estar-se un any a Castella, 1502, vingueren Ferran, Maria i Caterina. En total Joana tingué sis fills amb Felip! Més enllà dels fills, el flamenc portà a més, una vida atzarosa i repleta de sonades infidelitats, cosa que realment feia ‘embogir’ Joana. Per tant, sobre la filla dels reis catòlics plana una tremenda llegenda d’una dona autènticament pertorbada psicològicament per molts afers cortesans, a més de ser

25 Com sigui que la descoberta d’Amèrica, i la relació d’Isabel amb Colom mereix un capítol a part, ens hi referirem més endavant. 26 FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Op. cit. & supra. Pàg. 86.

56_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [La Catalunya dels temps dels Reis Catòlics

profundament apassionada, gelosa i sexualment irreprimible. Per les atribucions de desequilibris psicològics que pesaven sobre la filla gran dels reis catòlics, Felip I de França, que va ser arrogant, cregut i molt ambiciós, va veure lliure un horitzó per tal de fer-se amb les regnes de Castella i de la corona catalanoaragonesa. S’havia mor el 26 de novembre de 1504 la seva autoritària sogra, el seu sogre estava fora de joc i la seva dona legítima l’anaven tenint per cada vegada més boja. ¿Què més podia demanar aquell flamenc de la casa dels Habsburg? El matrimoni entre Felip el Bell i Joana, quan ella torna a Brussel·les va ser certament tempestós. A Joana, doncs, li van diagnosticar un estat de bogeria total de manera que es plantejava

el problema de la successió. La reina Isabel, en el propi testament, castigava Ferran, «el viejo catalán». El regne de Castella, doncs, després de la mort d’Isabel, és auspiciat per Felip I el Bell de França (Bruges, 1478- Burgos 1506), arxiduc d’Àustria i senyor dels dominis de Flandes, el marit de Joana però, el desitjat Felip, va morir d’una pneumònia el 25 de setembre de 1506 a causa d’haver begut aigua glaçada. Per aquest fet Joana ja embogí completament. Així és com Ferran es queda com a rei expectant fins a la seva mort al 1516. No hi havia més alternativa que la successió al tro de Castella per al fill i hereu del matrimoni entre Felip i Joana, el futur Carles I, que tenia llavors 4 anys. D’aquesta manera, amb un reg-

nat, privadament i política, molt convuls, Isabel ‘la Catòlica’, havia bandejat la seva pròpia filla del tro castellà, al seu gendre, al seu propi marit i havia apostat per Carles, el seu nét. Deixava el camí lliure per tal que els seus, «reynos y señoríos», passessin a ser regits per un estranger, «fasta en tanto que el ynfante don Carlos...sea de hedad legítima, a lo menos de veynte años cumplidos.» Castella i la corona catalanoaragonesa, entre els anys de les morts apuntades, 1504-1506 i 1516, passarien posteriorment a ser regits irremissiblement, doncs, per Carles I de la casa d’Habsburg. S’havia acabat la casa castellana de Trastàmara. Catalunya, amb els anomenats Àustries seguiria perdent pes polític, econòmic i cultural. n

pds_57

DOSSIER D’HISTÒRIA [les dades del menorial

LES DADES DELS MEMORIALS Assumpció Vila

Interior del camp de Mauthausen , amb un dels barracons reconstruïts. En les parets dels murs que encerclen el camp, s’han anat col·locant diverses plaques commemoratives dels països d’on procedien els presoners. Foto: AVS

Desprès de la recerca sobre el jove Joan Pinsach Palomeras, mort a Mauthausen, em vaig preguntar en quina situació es trobaven les dades dels combatents morts al front o dels civils morts a la rereguarda, veïns de Sarrià de Ter durant la Guerra Civil.

58_pds

l treball iniciat per Josep Benet sobre el “Cost Humà de la Guerra Civil” ha tingut continuïtat? En vàrem tenir coneixement d’aquest ingent treball quan es va publicar a l’agost de 1996 a les pàgines del Punt Diari, dades recollides en els treballs posteriors sobre la Guerra Civil dels historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Vilarroya Font. En un primer moment, l’actualització de les dades sobre el “Cost Humà de la Guerra Civil” va correspondre al Centre d’Història Contemporània de Catalunya, però actualment ho gestiona el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una entitat pública creada l’any 2007 amb el següent objectiu: “El memorial democràtic pretén conservar la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret la Segona República la Generalitat republicana" la Guerra Civil i

DOSSIER D’HISTÒRIA [les dades del memorial

les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació”. Des del Memorial Democràtic em varen adreçar al professor Jordi Oliva, el qual ja va treballar amb Josep Benet en els inicis del projecte, i que és la persona que actualitza les dades de cada municipi a l’arxiu del “Cost Humà de la Guerra Civil”. En un primer contacte, doncs, vaig enviar-li text i fotos de Joan Pinsach Palomeras i, més endavant, les dades sobre el bombardeig a Sarrià de Ter de juny de 1937, amb el compromís d’enviar tot el material recollit a la revista Parlem de Sarrià i al llibre Sarrià, el paper de la història. Tot i que l’arxiu de la revista té algunes mancances, sobretot de fotografies, és molt més del que disposa el Memorial Democràtic. A tall d’exemple, en l’arxiu del Memorial s’esmentaven 5 persones, en el Punt Diari, 26, però nosaltres tenim dades de cap a 40 persones mortes al front, a la rereguarda o a l’exili. MAUTHAUSEN, LA PORTA DE L’INFERN El viatge a Mauthausen no ha estat fàcil. Em vaig posar en contacte amb l’oficina del Memorial, per comentar-los que hi volia anar per fer-los arribar la documentació sobre Joan Pinsach i tot foren facilitats. El Memorial de Mauthausen es troba en un turó prop del municipi del mateix nom, a uns pocs quilòmetres de Linz, Àustria. Si bé els austríacs han preservat el

camp de concentració i en fan un tractament molt curós i respectuós, no fan cap mena de propaganda ni faciliten que s’hi arribi, almenys amb transport públic. Com que el camp es troba situat sobre una pedrera de granit, els mateixos presoners, en part molts dels espanyols de la primera tongada, entre ells Joan Pinsach, varen ajudar a construir els immensos murs que envolten el camp i que li donen la seva fesomia peculiar. Davant les enormes torres de vigia de la porta d’accés, hi havia un camp de barracons, però en l’actualitat es una esplanada amb monuments erigits per països de ciutadans que hi varen morir. No és el cas d’Espanya. El monument que fa referència als deportats espanyols fou manat construir per França. Més recentment, la Generalitat de Catalunya, amb el conseller Raül Romeva, ara empresonat, va ordenar una placa en record de tots els deportats al camp de Mauthausen. Dins del recinte, s’han reconstruït tres barracons en una filera on els presoners dormien i en un espai annex es rentaven. En l’altre, els edificis de serveis: cuina, bugaderia, presó i tortura, forns d’incineració, infermeria. És impossible imaginar-te la maldat que s’ha viscut en aquestes parets, el tracte denigrant, la cruesa de la repressió fins a l’extenuació i la mort. En el darrer barracó, antic pavelló dels malalts, una exposició explica la història del camp de concentració Mauthausen/Gusen. Primer, es mostra un recorregut històric de l’auge del nacionalsocialisme, com es va arribar al domini nazi, els anys d’expansió

Filats elèctrics que envolten el camp, on varen morir molts jueus.

Un dels forns crematoris que es conserva en el recinte

La placa que el conseller Raúl Romeva va fer col·locar, en nom de la Generalitat de Catalunya, “En memòria de les persones deportades als camps nazis”. Fotos: AVS

pds_59

DOSSIER D’HISTÒRIA [les dades del menorial

Amb Terezina Barac, dels servei d’educació de Mauthausen Memorial, a qui li vaig lliurar la documentació del soldat Joan Pinsach Palomeras, i que ja es pot consultar per internet en la “Room of names”.

del nazisme a Alemanya, el sionisme, l’odi al diferent, però també es recorda la impossibilitat de la població de connectar amb “la vida anterior” a la I Guerra Mundial, quan els alemanys foren declarats una societat de culpables. Més endavant, es mostra la història del camp des de 1938 a 1945, les experiències dels presos, eines, fotografies, testimonis en vídeo i àudio dels supervivents i de persones que habitaven en poblacions properes. El camp de Mauthausen es va construir tan bon punt Alemanya va envair Àustria; a l’agost de 1938 ja hi varen començar a arribar presos. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, milers de deportats de les zones ocupades per la Wehrmacht, l’exèrcit alemany, foren conduïts als camps de concentració. La vida diària al camp de concentració es resumia en escassetat de

60_pds

L’escultura erigida en memòria dels espanyols morts al camp nazi.

menjar, violència en el tracte a les persones, treball i mort. La fam es convertia en l’eina principal per evitar la fugida i la revolta. Els presoners eren mà d’obra per treball forçat, de gran importància en l’economia de guerra alemanya. Treballaven primer a la pedrera, on morien a cabassades, però més tard, quan els varen enviar a indústries per crear material bèl·lic, es varen crear multitud de subcamps, més propers als

llocs on requerien els presoners. En la planta baixa del pavelló on se situa l’exposició, es conserva, a banda d’un forn crematori, una col·lecció de plaques i records de familiars d’alguns dels presos. Des d’aquí s’accedeix al “Room of names”, la sala on figuren inscrits tots els noms dels presoners morts a Mauthausen . Si es fa la recerca a Internet de Juan Pinsa Palomeras (Joan Pinsach) ara es troba un text

DOSSIER D’HISTÒRIA [les dades del memorial

De l’antic camp de presoners a Besançon, a la caserna Vauban, només queda dempeus un dels edificis de serveis.

biogràfic en anglès i les fotografies que conservava la família. A BESANÇON, ON TOT ESTÀ PER FER Besançon és una bonica ciutat francesa a la regió de Borgonya- FrancComtat, prop de la frontera amb Alemanya. A la ciutadella de Besançon, obra de l’enginyer Vauban, es troba el Museu de la Resistència i la Deportació. El centre de conservació del mateix museu ha iniciat una recollida de material i documentació de la Segona Guerra Mundial i està preparant una reforma integral de tot el discurs expositiu. Pensava que tindria més informació del Frontstalag 142, però sembla que els francesos no estan massa interessats en estudiar els efectes del seu col·laboracionisme durant la Segona Guerra Mundial. Per més inri, la presó no va ser a la ciutadella, sinó a l’anomenada caserna Vauban, enderrocada fa un any ,de

Fotografia d’un dels barracons de Mauthausen, tal com s’exhibia al Museu de la Resistència i la Deportació a la ciutadella de Besançon.

pds_61

DOSSIER D’HISTÒRIA [les dades del menorial

la qual només queda dempeus un edifici de serveis. No cal dir que tampoc tenen documentació sobre els camps de treball estrangers, el C.T.E, només alguns articles escadussers i fotocòpies, però cap referència d’un treball de recerca en profunditat. De moment, els he fet arribar el llibre de Montserrat Roig, Els catalans en els camps nazis, on hi figura la relació de presoners deportats des de França i l’article sobre Joan Pinsach, i ja tenen, per tant, una nova línia d’investigació, que han dit-abordaran. n

La ciutadella de Besançon acull diversos museus. El de la Resistència es podia visitar fins final del 2019. Ara ha tancat per reformes , per dos anys.

62_pds

Plànol on es veu l’avenç dels alemanys dins França, el maig de 1940, i on es pot veure l’àrea, anomenat “la bossa dels Vosgues” on quedaren encerclats molts dels espanyols que després foren internats, primer a Besançon i Belfort, i després enviats al camps de Muthausen. Fotos AVS

ESPAI ESCOLAR

FESTIVAL DE NADAL DE L’ESCOLA MONTSERRAT

Comissió de festes de l’Escola Montserrat

P3 A

El dia 20 de desembre a les 6 de la tarda al Pavelló Municipal de Sarrià, l’Escola Montserrat va celebrar el festival de Nadal amb tots els alumnes del centre, des dels més menuts fins als més grans de la casa.

s un dia esperat per tothom amb molta il·lusió on hi participen no només els alumnes i mestres. Aquest festival no seria possible si no fos per la gran dedicació i col·laboració de les famílies, AMPA, ajuntament… La temàtica d’aquest any va girar entorn dels musicals i els valors que aquests ens transmeten. El vam titular “Nadal en acció!” La preparació de l’espectacle va començar molts dies abans amb la tria de les músiques, la proposta de les coreografies, vestuari, complements, maquillatge… Durant aquests dies vam fer assajos a les aules i també un assaig general la mateixa setmana de l’acte per ajudar-nos en la ubicació de l’espai damunt l’escenari. Tot plegat anava

agafant forma i ens sentim satisfets i contents de la feina feta! Arribat el dia, als voltants de dos quarts de 6, actors, espectadors i col·laboradors anaven acostant-se al pavelló. L’acte va ser inaugurat amb la presència de Sr. Narcís Fajula, alcalde de Sarrià, la Sra. Montserrat Xandrich, directora de l’escola, i la Sra. Sílvia Mascarós, presidenta de l’Ampa. Tot seguit va començar l’espectacle amb la presentació per part dels alumnes de sisè de l’escola. Amb la combinació dels dos escenaris van anar transcorrent totes les actuacions fins a finalitzar el festival amb una cloenda espectacular de confeti. El pavelló es va omplir d’aplaudiments i alegria tot esperant ja per l’any vinent un altre Nadal en acció! n

pds_63

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Montse Xandrich, NarcĂs Fajula

P3 B

P4 A

P4 B

P5 A

P5 B

1r A

1r B

2n A

2n B

64_pds

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

3r A

3r B

4t A

4t B

5è B

5è C

6è A

Presentadors

6è B

pds_65

ESPAI ESCOLAR [Institut Sarrià de Ter

Observatori astronòmic d’Albanyà

LA LLuNA A L’INSTITuT

DE SARRIà DE TER

Judith Cuadras. Cap d’estudis INS Sarrià de Ter.

A les acaballes del segon trimestre podem afirmar que el nou institut de Sarrià de Ter ha començat a estabilitzar-se, després de superar les dificultats inicials que ens van ocupar els primers mesos: infraestructures acabades, compra de material, millora del pati, servei d’entrepans per esmorzar, etc. I ara podem anar centrant els nostres esforços en temes més pedagògics per fer créixer i avançar el projecte de centre que tot just es va iniciar fa sis mesos. 66_pds

n aquest article, us volem fer conèixer un d’aquests projectes que vam portar a terme durant el primer trimestre i que va culminar en una cantata estrenada al Centre d’arts escèniques de Sarrià de Ter el 20 de desembre. La lluna, inspiradora de poetes i somiadors, va ser el centre d’aquest projecte. I per què la lluna? El 2019 van coincidir dues commemoracions: d’una banda, se celebraven els cinquanta anys de la primera petjada de l’ésser humà a la lluna. De l’altra, feia vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptor Pere Calders. El contista, irònic i oníric, va escriure un relat titulat La lluna a casa, que nosaltres vam adaptar i farcir d’actuacions. Des de les diferents matèries havíem portat a terme diverses activitats centrades en la lluna: frases fetes en diverses llengües, mostra de la saviesa de la vida, amb la lluna com a protagonista; la sortida de tutoria de dos dies a Albanyà, on hi ha un observatori astronòmic, ens van permetre entendre les fases de la lluna; i vam seguir estudiant-les amb una pràctica al laboratori. L’ukelele, la veu i altres instruments ens van

ESPAI ESCOLAR [Institut Sarrià de Ter

Cantata dels alumnes amb el muntatge escènic sobre la lluna de fons.

acompanyar durant la cantata. També hi va haver unes pinzellades de crònica històrica i, des de l’optativa d’Art i disseny, es va realitzar tota l’escenografia de l’espectacle. Com que al nostre centre volem donar molta importància al desenvolupament de les habilitats artístiques dels nois i noies, ens vam atrevir a oferir aquesta mostra quan tot just feia tres mesos que havíem encetat etapa educativa i institut. Però la il·lusió amb la qual es van preparar les actuacions i les moltes estones dedicades a assajar-les, van donar els seus fruits. Preparar un muntatge d’aquest tipus va representar molta feina i, encara més, satisfacció. Per la cohesió de grup que aporta i per allò de “fer tribu”, de sentir que tots formem part d’un mateix projecte educatiu, tant el professorat, com l’alumnat, com les famílies. Per això, vam portar la lluna a l’institut de Sarrià. n

pds_67

ESPAI ESCOLAR

JOC HEuRÍSTIC

Cristina Garcia i Mònica Garcia Educadores de l’aula dels conills

A l’aula dels conills hi ha dos espais que aprofitem per fer les propostes d’activitat en grup petit. Per fer el joc heurístic dividim el grup en vuit infants.

68_pds

l joc heurístic és una activitat per infants de 12 a 24 mesos. El joc es divideix en dos moments, l'experimentació i la recollida. En la primera part els infants experimenten amb els materials i els objectes. Poden distingir entre diferents colors, textures, mides, sorolls, etc. Fan descobertes amb el ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar... En aquesta part del joc, l’educadora se situa en un lloc de l'aula on poder observar l'activitat, està disponible però no intervé en el joc. En la segona part, la recollida, l'educadora intervé més directament, utilitzant el llenguat-

ESPAI ESCOLAR [confetti

ge per anomenar els objectes, verbalitzar les accions, etc. Lâ&#x20AC;&#x2122;infant classifica els objectes i els recull en el sac de roba corresponent. Aquesta activitat requereix un temps suficient per poder realitzar-la i a mesura que s'ordena es mira l'estat dels materials per canviar-los, repararlos, o netejar-los sempre que sigui necessari.n

pds_69

ESPAI ESCOLAR [els joncs

LA LLuITA CONTRA L’ENVELLIMENT pREMATuR pRINCIpAL ObJECTIu DE LA FuNDACIó ELS JONCS pER AL 2020 Carles Saló. Director

a Fundació Els Joncs, centre dedicat a l’educació especial de Sarrià de Ter, segueix reforçant any rere any l’oferta d’activitats per a persones amb discapacitat intel·lectual. Així, durant el 2019, ha incorporat les sortides de marxa nòrdica, una manera senzilla de fomentar l’esport i combatre els hàbits excessivament sedentaris, degut al deteriorament físic més ràpid que experimenten les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquesta disciplina se suma a d’altres com ara pilates, zumba, aquagym o teatre, que la Fundació ofereix des de fa temps tant dins com fora de l’horari ordinari del centre educatiu. Aquest any, a més, des-

70_pds

L’organització ha atès una setantena de persones amb discapacitat intel·lectual durant aquest any. La marxa nòrdica i la creació de l’equip de Futbol Sala han estat algunes de les noves activitats del 2019. El programa de fisioteràpia es consolida amb la col·laboració de l’empresa paperera Hinojosa.

taca també la creació de l’equip de futbol sala, integrat per 14 usuaris del centre, que participa en una lliga per a discapacitats organitzada pels Consells Esportius del Gironès i del Pla de l’Estany.

INSERCIÓ LABORAL I INTEGRACIÓ SOCIAL Durant el 2019, s’ha atès un total de 49 persones adultes amb discapacitat intel·lectual, que formen part del Centre Ocupacional. La xifra ha crescut en 4 beneficiaris més que l’any anterior i s’hi sumen 20 joves amb contracte laborat que han format part del Centre Especial de Treball. Per atendre tots els participants, Els Joncs compta amb un equip de 15

educadors professionals encarregats d’aportar els recursos necessaris als usuaris del centre, així com de dinamitzar les activitats. “A la Fundació Els Joncs realitzem diferents activitats relacionades amb la inserció al món laboral i l’aprenentatge de recursos per desenvolupar-se com a adult a la vida quotidiana i poder resoldre els diferents problemes que sorgeixen”, explica el seu director, Carles Saló. “Així, combinem feines reals no productives amb classes de cuina, informàtica, hort o habilitats socials, per garantir una millora en l’autonomia personal”. També, l’entitat ofereix l’especialitat de logopèdia, per així fomentar la integració social a través d’una

ESPAI ESCOLAR [els joncs

millora individual de la comunicació.

SUPORT DELS COL·LABORADORS

Per tal de consolidar l’oferta d’activitats i seguir aportant eines que fomentin l’autonomia i la integració dels usuaris del centre, és fonamental la col·laboració d’institucions i empreses del municipi i de l’entorn. La Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, la Diputació de Girona i empreses com Grupo Cañigueral, Assessoria Tax, Dibosch, Coremosa, Ambisist, Esports Parra, Studio Funky, Autoescola Apsa, O2 Centre Wellness, Tot Treball, Carfresa, Globalimar, Petrosume, Oxiter, Garatge Autopista, Good Bar, Casamitjana , La Cooperativa i Grup Tas fan la seva aportació per tal que la Fundació pugui continuar amb la seva tasca de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest 2019, a més, s’ha consolidat el servei de fisioteràpia, del qual

es beneficien 13 persones d’entre 24 i 44 anys i que compta amb la col·laboració del la paperera Hinojosa. “Amb aquesta activitat especialitzada, lluitem contra l’envelliment prematur a partir del treball individualitzat per a reforçar les parts del cos més dèbils de cada persona i, al mateix temps, ensenyar accions preventives”, específica Carles Saló.

REPTES PER AL 2020 El programa de fisioteràpia lliga amb un dels objectius de la Fundació per al proper 2020: portar la lluita contra l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual a una estadi més qualitatiu, fent un seguiment dels usuaris a través d’un programa de salut més detallat. Al mateix temps, el centre es proposa realitzar les activitats que ofereixen en col·laboració amb empreses del territori, per tal de donar un pas més enllà cap a la inte-

gració i augmentar l’autoestima tant dels beneficiaris amb discapacitat, com dels treballadors de les companyies.

SOBRE LA FUNDACIÓ ELS JONCS La Fundació privada Els Joncs és una entitat sense ànim de lucre que atén persones amb discapacitat intel·lectual durant tot el cicle de la seva vida. Es va constituir l’any 1991 per familiars i professionals que treballaven al Centre d’Educació Especial Mare de Déu del Carme. L’entitat ofereix servei a tota la província de Girona per tal de cobrir les seves necessitats i treballar la seva integració personal, social i laboral, a través de l’Escola d’Educació Especial, el Centre Ocupacional i el Centre Especial de Treball. n

Fundació Els Joncs 972 171 966 www.elsjoncs.es

pds_71

salut Emili Marco

El tabac és una droga legal però també és una substància molt addictiva que té efectes estimulants sobre el sistema nerviós central de la persona fumadora i que comporta molts riscos per a la salut.

na vida saludable és una vida sense tabac. Deixar de fumar és probablement el més important que una persona fumadora pot fer per millorar la seva salut, independentment de l’edat o dels seus antecedents com a fumadora. En deixar de fumar millorarà la seva salut i la dels que l’envolten. Si esteu pensant a deixar de fumar, enhorabona. Heu pres una bona decisió tant per a vosaltres com per a les persones que us envolten. Els consells pràctics i recursos següents us poden ajudar a deixar de fumar. A continuació, us donem deu petits consells que us ajudaran a deixar de fumar. · Mentalitzeu-vos, visualitzeu-vos sense fumar. · Fixeu un dia per deixar-ho. · Ho heu de deixar totalment i de cop. · Beveu aigua i sucs de fruita, preferentment naturals i rics en vitamina C. · Modereu al màxim el consum d’alcohol i excitants, com ara cafè o te. · Mengeu aliments rics en vitamina B (pa, arròs integral). · Feu exercici regularment. · Ompliu les petites estones de lleure amb una afició que us agradi; això us proporcionarà satisfacció. · Apreneu a relaxar-vos. · Si cal, preneu algun fàrmac però abans consulteu-ho amb professionals sanitaris US PLANTEGEU DEIXAR-HO? PER QUE HO HEU DE DEIXAR? 1. Proposeu-vos seriosament deixar de fumar. Encara que hi hagi dies en que ̀ no tingueu ganes de deixar-ho, inten-

72_pds

EL TABAC

teu-ho igualment! Prepareu el moment. 2. Feu una llista amb els motius pels quals fumeu. 3. Visualitzeu-vos sense fumar: a) Penseu els diners que us estalviareu. b) Penseu el temps que guanyareu per a vosaltres perquè ̀ no heu de fer pauses per anar a fumar, per comprar tabac ni un encenedor. c) Imagineu que ja no teniu la sensació ́ que us falta la respiració ́ ni tossiu tant. d) Doneu exemple als vostres fills. 4. Escriviu tots els motius pels quals ho voleu deixar 5. Feu una llista de maneres per lluitar contra el desig de fumar. 6. Guardeu la vostra llista on la pugueu veure sovint. Són bons llocs: on guardeu els cigarrets, a la cartera o bossa, de manera que quan agafeu un cigarret trobareu la vostra llista i recordareu per que ̀ ho voleu deixar. MOTIUS PER DEIXAR-HO. ALGUNS EXEMPLES 1. Em sentire ́ me ́s sa de seguida. Tindre ́ me ́s energia, olfacte i gust. 2. Tindre ́ les dents me ́s blanques i l’ale ̀ me ́s fresc. Tossire ́ menys i respirare ́ millor. 3. Estare ́ me ́s sa la resta de la meva vida. Reduire ́ el risc de ca ̀ncer, les malalties respirato ̀ries o el cor, la pell arrugada. 4. Els meus fills estaran me ́s sans (menys infeccions d'orelles, tos i atacs d'asma greus). 5. Fare ́ que els meus companys, amics, família, fills i companys de feina se sentin orgullosos de mi. 6. Estare ́ orgullo ́s de mi mateix. Sentire ́ que controlo me ́s la meva vida. Em sentire ́ millor pare per als meus fills. 7. Invertire ́ els diners per al tabac en altres coses. 8. No fare ́ mal amb el fum perjudicial del tabac als que m’envolten. 9. No m’haure ́ de preocupar per “quan tornare ́ a fumar” o “que ̀ faig quan so ́c en un lloc sense fum?”.

10. Tot so ́n beneficis en deixar de fumar! 11. Si d’altres ho han aconseguit... jo tambe ́! QUE CONTE UN CIGARRET? El fum del tabac te ́ me ́s de quatre mil components, molts dels quals so ́n actius farmacolo ̀gics, i almenys 43 so ́n carcino ̀gens. Entre els components hi ha el quitra ̀, la nicotina, el cianur, metalls com ara el níquel, l’arse ̀nic, el cadmi, el crom, el plom i les substa ̀ncies radioactives com ara el poloni 210, el potassi 40, el radi 226, entre d’altres. A me ́s, la nicotina produeix depende ̀ncia perque ̀, com me ́s es fuma me ́s nicotina es necessita per sentir-se be ́; aixo ̀ fa que a vegades sigui me ́s difícil deixar de fumar. US PREPAREU PER DEIXAR-HO? ELS PASSOS BASICS Les vostres possibilitats seran me ́s grans si primer us prepareu seguint aquests cinc passos: 1. Poseu-vos una data per deixar de fumar (dia D), si e ́s possible en les properes dues setmanes. 2. “Deixo de fumar”. Comuniqueu la vostra decisio ́ a la parella i/o a les persones que us envolten; si tambe ́ fumen, e ́s un bon moment per implicar-los i compartir el proce ́s de deixar de fumar. 3. Anticipeu-vos als vostres punts de ̀bils; repasseu la llista de maneres per lluitar contra el desig de fumar. 4. Traieu els cigarrets, cendrers i altres productes de tabac de casa i del cotxe. 5. Consulteu professionals sanitaris (metges, infermers, farmace ̀ utics...) sobre com aconseguir ajuda per deixar el tabac. ELS FARMACS QUE AJUDEN Els estudis demostren que hi han medicaments eficaços per deixar de fumar; per exemple: • Sense prescripcio ́ me ̀dica: tera ̀pia substitutiva amb nicotina; en forma de pegats, xiclets o comprimits. • Amb prescripcio ́ me ̀dica: la varenicli-

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

na i el bupropio ́. Des de el gener 2020 són finançats per SNS sempre que es compleixin uns requisits. Cal llegir sempre amb cura les instruccions d’u ́ s i de dosificacio ́ d’aquests fa ̀rmacs. Si teniu un problema de salut greu, esteu embarassada, alletant o se us plantegen dubtes respecte als fa ̀rmacs, consulteu professionals sanitaris. HO ESTEU DEIXANT? PASSOS DEL DIA D Avui comença la vostra vida sense tabac. Penseu en el dia a dia: “Avui no fumare ́, dema ̀ ja ho veurem.” 1. Distraieu-vos • Mirant una pel·lícula, fent exercici, passejant, anant amb bicicleta, anant a llocs on no es permet fumar (per exemple: parcs infantils, biblioteques, museus, teatres, magatzems). • Si trobeu a faltar tenir un cigarret a la ma ̀, tingueu una altra cosa a la ma ̀: un llapis, un clip... • Si trobeu a faltar tenir alguna cosa a la boca, useu escuradents, canonets de canyella, piruletes, caramels durs, xiclets sense sucre o tires de pastanaga. • Beveu molta aigua i suc de fruita. 2. Allunyeu-vos dels moments de temptacio ́ • Fins que estigueu segurs que podeu estar sense fumar. • Adopteu conductes noves des d’avui mateix i durant les properes setmanes; per exemple, mireu un programa de televisio ́ que us agradi prenent una beguda abans de sopar. • Considereu la força de voluntat com una ajuda me ́s. • Consulteu la llista de maneres per lluitar contra el desig de fumar. • En comptes de fumar despre ́s d’a ̀pats, aixequeu-vos de la taula. • Renteu-vos les dents o aneu a fer una volta. • Allunyeu-vos de coses que us recordin el tabac. • Eviteu begudes com ara el vi i la cervesa.

BENEFICIS PER A LA SALUT Recordeu els beneficis immediats de deixar-ho: • Al cap de 20 minuts: la pressio ́ de la

sang i el pols tornen al nivell normal. • Al cap de 24 hores: disminueix el risc d’un atac de cor. • Al cap de 48 hores: l’olfacte i el gust milloren. • Despre ́s de 3 setmanes: la circulacio ́ millora i les funcions dels pulmons s’incrementen en un 30%.

RECOMPENSES A LLARG TERMINI • Despre ́s de 9 mesos: la tos, la fatiga i les dificultats respirato ̀ries desapareixen. • Despre ́s d’1 any: es redueix a la meitat el risc de malaltia corona ̀ria. • Despre ́s de 5 anys: el risc de ca ̀ncer de pulmo ́, laringe i eso ̀fag baixa a la meitat. El risc d’un atac de cor e ́s similar al d’un que no fuma. • Despre ́s de 10 anys: el risc de tenir ca ̀ncer de boca, pulmo ́, pa ̀ncrees i eso ̀fag e ́s similar al d’una persona que no fuma. CONTROL DEL DESIG DE FUMAR La necessitat de fumar arribara ̀ i desapareixera ̀. Intenteu allunyar aquest pensament. Us pot ajudar: • Fer alguna cosa per combatre l’impuls (e ́s sempre millor que no fer-hi res). • Aprendre a relaxar-vos respirant profundament. Feu 10 respiracions lentes, profundes i feu la darrera expiracio ́ molt lentament. • Menjar pastanagues, cogombrets, llavors de gira-sol, pomes, api, panses o xiclets sense sucre. • Rentar-vos les mans o els plats quan teniu moltes ganes de fumar. O dutxeu-vos. • Si el lloc on sou e ́s el que us fa desitjar un cigarret, us pot ajudar de debo ̀ canviar de context. Sortiu a fora o aneu-vos-en a un espai diferent. Tambe ́ podeu intentar canviar el que esteu fent. • Encendre encens o una espelma en comptes d'un cigarret. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA Les sensacions habituals del que comporta deixar el tabac en general se solucionen passats els dos o tres primers dies, encara que poden tenir una forma i una durada en el temps diferents segons cada persona. A continuacio ́, us donem uns consells que us poden ajudar a reduir aquest malestar:

• En cas de nerviosisme, irritabilitat, ansietat: camineu, preneu un bany, utilitzeu te ̀cniques de relaxacio ́, te ̀cniques de distraccio ́; eviteu el cafe ̀ i les begudes amb cafeïna i amb teïna. • En cas d’insomni: eviteu el cafe ̀ i les begudes amb cafeïna i amb teïna; preneu infusions relaxants (til·la, poliol); feu me ́s exercici; empreu te ̀cniques de relaxacio ́. • En cas de restrenyiment: seguiu una dieta rica en fibra; beveu molta aigua i sucs; preneu fruites. • En cas de gana o guanyar pes: beveu molta aigua i sucs naturals;, mastegueu xiclets sense sucre; vigileu la ingesta de sucre refinat i aliments rics en calories.

COM US PODEU MANTENIR SENSE FUMAR? • Lluitar contra l’addiccio ́ a la nicotina requereix molta força de voluntat i determinacio ́. • Aconseguir deixar de fumar representa un gran e ̀ xit, pero ̀ mantenir-se sense fumar e ́s encara un e ̀xit me ́s gran. A ̀ nims! • Mantingueu la gua ̀rdia i lluiteu contra els impulsos. • Feu guardiola amb els diners que abans us gasta ̀veu en tabac. No trigareu a tenir prou diners per regalar-vos alguna cosa. Calculeu els diners que us estalvieu i premieu-vos per no fumar. QUÈ CAL FER EN CAS DE RECAIGUDA? • No us desanimeu si recaieu amb un cigarret o un parell. • El fet que ha ̀giu fumat un cigarret no vol dir que pugueu fumar de tant en tant. Fumar-ne un pot semblar inofensiu, pero ̀ pot portar directament a fumar-ne un paquet o dos al dia. • E ́s important mantenir-se sense fumar-ne cap; per aixo ̀ us recomanem abstine ̀ncia total. • Si recaieu, no penseu que heu fracassat, sino ́ que esteu aprenent a estar sense fumar. • No us rendiu: intenteu-ho de nou; el me ́s important e ́s no llençar la tovallola. • Si us cal, consulteu professionals sanitaris perque ̀ us ajudin. Aquesta guia es la recomanada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

pds_73

cuina DE L’OLI , LA COCA D’OLI I LES MAGDALENES Francesc Ramió

El que ens caracteritza i ens uneix a la mediterrània, en el que es refereix a l’alimentació, es l’oli d’oliva i el blat. Són els dos productes en què s’ha basat la nostra cultura, d’un costat a l’altre. Tant del Líban a Andalusia, de França a Tunísia o de Grècia al Marroc.

er als grecs era tan preuat que l’utilitzaven en cerimònies religioses, tant es així que encara avui en dia a diferents religions s’utilitza. L’oli d’oliva no és res més que el producte que s’obté de premsar les olives i sense cap més manipulació, que no sigui un filtratge i una decantació per treure impureses i aigua de vegetació de la mateixa oliva. Hi ha moltes varietats d’olives, però tradicionalment per fer oli a l’Empordà s’ha utilitzar l’Argudell i el Curibell. A Lleida i Tarragona l’Arbequina, que va ser introduïda pel duc de Medinaceli, que tenia el castellpalau a Arbeca, d’aquí el nom d’Arbequina. Va portar els plançons de Terra Santa. Es van adaptar molt bé, tant que actualment està considerat un dels olis millors del mon. Es molt resistent a la fred i li agraden els terrenys calcaris. A Andalusia, malgrat tenir més de dues-centes varietats diferents d’olives, el 80% de la collita és Picual, la que dona els extraordinaris olis de Jaén. Província que compta amb més de 65.000.000 d’oliveres. Al ser un producte natural sense manipulació, hem de pensar que

74_pds

cada any és diferent, dependent del règim de pluges, de les hores de sol, del vent, de les glaçades, de la situació de les oliveres (al planer o en costers, etc.). Totes les variacions climatològiques influeixen en el resultat de l’anyada i canviaran les condicions organolèptiques. Les olives es cullen directament de l’arbre o es bat l’olivera i es fan caure les olives, que són recollides amb unes xarxes o lones. Immediatament són portades al trull on sense tardar es molturaran i es premsaran per fer l’oli. Antigament s’emmagatzemaven les olives i no es premsaven fins que es collien totes, sobretot a les propietats petites. Això feia que un cop estivades comencessin fermentacions i aparició de fongs, que donaven un oli que avui es rebutjaria. Encara hi ha algun romàntic amb la típica frase “abans sí que l’oli era bo, ara no té gust de res” Mai havíem menjat olis tan controlats i bons com ara i amb totes les garanties sanitàries i per sort cada cop és més estesa la cultura de l’oli i s’ha convertit en objecte de regal socialment molt acceptat, tant com un vi o cava bo.

L’OLI ES QUALIFICA SEGONS LA PREMSADA PRIMERA PREMSADA, feta al mes d’octubre principis de novembre, quan l’oliva és verda. El resultat és un oli molt intens amb el característic color verdós i un puntet de picor i amargor, espès i afruitat, amb un contingut de greixos molt elevat. Es l’oli que en una torrada o en una amanida ens deixa satisfets i la boca plena de sabor i sensacions. SEGONA PREMSADA, feta al novembre i desembre, quan l’oliva deixa de ser verda i tira a morada. L’oli és daurat, transparent amb un gust suau, que en una amanida la complementa però no modifica ni imposa el gust, malgrat que té un gust deliciós. Les condicions organolèptiques són molt semblants al de primera premsada No té tant de contingut de greixos com el de la primera premsada, però sí que conserva la mateixa quantitat d’antioxidants, fantàstics per a la salut. Malgrat el que ens havien dit fa temps, l’oli d’oliva és molt saludable i ajuda a reduir el colesterol dolent, ja que conté greixos insaturats i molts antioxidants que afavoreixen la salut.

cuina Del pes total d’olives el rendiment d’oli sol ser el 25 % d’aquest pes. Per tant, de 100 kg d’olives obtindrem, aproximadament 25 kg d’oli. Això no és completament exacte perquè depèn de moltes circumstàncies, però estaria al voltant d’aquest rendiment.

LES CLASSES D’OLI OLI VERGE EXTRA, premsat en fred. Quant diem premsat en fred vol dir que durant tot el procés de premsat no supera el 27ºC de temperatura, netejat per decantació, amb una acidesa màxima de 0’8º OLI EXTRA, premsat en fred, el mateix procediment de l’anterior, però amb una acidesa màxima de 2º OLI LLAMPANT (LAMPANTE) no sé si és aquesta la traducció exacta. El nom vindria de ser l’oli que es feia servir per cremar a les llànties (lámparas o candiles) Es oli que per defectes de gust o de collita no es pot presentar com a extra verge ni extra. També podria ser el provinent de les olives que han caigut a terra. No es pot consumir directament degut al gust. Per al seu consum cal refinar-lo i barrejar-lo amb oli verge extra o oli extra. Pot excedir els 2º d’acidesa. Sota aquest nom no el trobem mai. OLI D’OLIVA, sota aquest nom es presenten els olis que s’obtenen de la barreja d’olis refinats, refinaments dels olis llampants i altres olis verges. Tenen una acidesa màxima d’1º . Es l’oli que trobem al mercat amb dos noms oli d’oliva suau i oli d’oliva intens, són més barats que el verge i el verge extra, i el contingut d’antioxidants i components

fenòlics es inferior als anteriors. Si volem fregir amb oli d’oliva són els més indicats, ja que és una pena utilitzar l’extra verge o el verge per cuinar, és preferible el seu consum en cru. OLI DE TORTÓ (orujo), és l’oli obtingut químicament del tractament de les restes de premsar i filtrar l’oli i les olives. Es més sà que el de llavors, i malgrat que no manté les condicions organolèptiques dels altres olis d’oliva, sí que conté les mateixes quantitats d’antioxidants. OLI EXTRA VERGE ECOLÒGIC, hem deixat per l’últim l’ecològic. Es oli fet com el no ecològic però amb olives que no han sigut tractades en cap moment amb productes fitosanitaris no autoritzats per poder ser considerats ecològics. No notarem cap diferència amb els no ecològics, segurament només en el preu, ja que en no estar sotmesos a tractaments químics de pesticides i bactericides, la collita és inferior i per això no n’hi ha tant. Penseu que perquè la mosca no piqui l’oliva, un dels tractaments que hi ha és recobrir les olives amb un fang dissolt en aigua i que un cop sec no permet que la mosca piqui l’oliva. Si per circumstàncies del temps plou, hem d’esperar que l’oliva estigui seca per poder fer altre cop el tractament. Com comprendreu això es car. Es una opció com un altra, de totes maneres, malgrat tot, l’esperança de vida no havia estat mai tan alta com ara.

Actualment els olis no estan obligat a indicar el seu grau d’acidesa, ja que s’entén que pel tipus d’oli ja ve definida l’acidesa màxima que pot tenir. Per mi és una equivocació i pot portar a confusions i també, per què no, a enganys. Quedava molt més clar quan l’etiqueta indicava clarament el grau d’acidesa. Cada cop hem d’exigir més informació i més clara en tots els productes, especialment els alimentaris, triarem l’opció que més ens convingui però amb tots el coneixements del que mengem. A vegades quan comprem oli o quan el tenim guardat a casa hi apareixen unes boletes solides en suspensió o tot ell queda sòlid. Això és ni més ni menys que part de l’oli o tot ell s’ha congelat. Al ser una molècula complexa amb molts elements, cada un d’ells té un punt de congelació diferent, per això dependent de la temperatura veiem només unes boletes seroses o tot l’oli sòlid. De totes maneres, amb els olis refinats l’àcid oleic es congela a partir de 5’5ºC en avall, per tant posant l’oli en un lloc amb temperatura superior es tornarà líquid i perfecte per al seu consum. L’oli és millor no guardar-lo molt de temps, si no està ben guardat pot patir alteracions de gust si es té d’un any per l’altre. Hem de tenir en compte que l’oli és tan sa que hem d’anar disminuint els esmorzars de mantega amb melmelada, per pa amb oli i fruita fresca. I els berenars de pa amb mantega d’avellanes i cacau, per pa amb oli i sucre acompanyat d’una presa de xocolata si cal. Mirar de substituir la mantega, margarina i altres greixos per oli d’oliva sempre que sigui possible. n

pds_75

cuina COCA D’0LI INGREDIENTS 3 ous 125 cc oli d’oliva verge primera o segona premsada, dependent de la intensitat de gust que busquem 300 g de farina de rebosteria 250 cc de llet entera 250 g de sucre 12 g d’impulsor (Royal, 3/4 d’un sobre) La pela de dues llimones ratllada molt fina Pinyons, canyella i sucre

ELABORACIÓ 1. Batre bé els ous i el sucre, fins que ja no es vegin els grans de sucre i faci una barreja escumosa 2. Tirar-hi l’oli, després poc a poc la llet, que quedi ben amalgamat. 3. Barrejar la farina i l’impulsor (Royal) i un pessic de bicarbonat, que haurem passat per un sedàs perquè no faci grumolls. 4. Es posa en una safata d’anar al forn, que haurem prèviament untat i enfarinat, o millor folrada de paper especial per al forn, perquè la coca surti fàcilment i neta un cop feta. 5. Abans de posar-la al forn escamparem sucre pel cim i uns pinyons, sempre primer el sucre perquè aguantaran el pinyons i no s’enfonsaran dins la massa. 6. Coure a 180 ºC, amb escalfor a dalt i a baix, millor que no turbo, uns 45 minuts 7. No obrir el forn per res fins ben passats 35 minuts, si no, ens baixaria i quedaria immenjable. 8. Podem posar-hi canyella a la massa, però ens quedarà el bescuit fosc, millor un cop cuita tirar-ne pel cim al gust de cada u.

MAGDALENES

INGREDIENTS 200 g de sucre 2 ous sencers 200 cc d'oli d'oliva de gust suau o intens 200 cc de llet 280 g de farina fluixa o de rebosteria 15 g d’impulsor (Royal), 1 sobre aproximadament pela de llimona ratllada

ELABORACIÓ 1. Batem els ous amb el sucre, fins que aquest quedi ben desfet, amb força, que la barreja faci una mica d’escuma. 2. Passem pel sedàs la farina i l’impulsor, perquè quedi tot ben barrejat 3. A la barreja dels ous amb el sucre hi tirem la llet i l’oli, junt amb la ratlladura de la pela de llimona 4. Ho batem poc a poc 5. Hi posem la farina amb l’impulsor fins que quedi una barreja homogènia 6. Guardem el bol de la barreja ben tapat una hora a la nevera 7. Passada l’hora distribuïm la pasta a les càpsules de paper expresses o també hi ha motlles de silicona amb la mateixa forma 8. Procurarem que la pasta no passi de 3/4 de la capacitat del motlle 9. Posarem una mica de sucre pel cim de cada magdalena 10. Tindrem el forn calent a 210 ºC, amb calor al cim i a sota, mai amb turbo, perquè l’aire calent faria que no coguessin per igual les magdalenes i quedarien tortes 11. Dependent de la mida de les peces, les tindrem de 15 a 20 minuts al forn, posades a la part baixa 12. No obrir mai el forn abans dels 15 minuts i comprovar la cocció punxant-les o amb un termòmetre de forn, que ens doni la temperatura interior 13. Les deixem refredar i ja estan llestes 14. Un cop fredes les podem guardar en una capsa hermètica uns quants dies.

76_pds

esports

RÍTMICA

RÍTMICA SARRIÀ

Junta directiva

Mentre estem escrivint aquestes línies, la il·lusió i alhora els nervis ens envaeixen, perquè en pocs dies comencem les competicions de Rítmica 2020, amb l’orgull que el nostre club participarà en totes les categories i modalitats que les lligues territorials ens ofereixen.

Començàvem el mes de setembre amb l’alegria i satisfacció de veure com el grup de les més petites, psicomotricitat i base, creixia per 4t. any consecutiu, amb ganes d’ensenyar i formar petites esportistes, no solament en el món de la rít-

mica sinó també en el món del joc en equip, en la solidaritat, sacrifici i per damunt de tot el companyerisme. Hem passat el festival de Nadal del club amb més gimnastes que mai i amb grups molt consolidats en totes les categories, que fa que

puguem dir amb orgull que som un club a tenir en compte dins la comarca del Gironès. Vam veure alguns dels detalls que les nostres gimnastes mostraran en pocs dies a les Competicions Territorials i des d’aquí enviem tots els ànims i suport

pds_77

RÍTMICA SARRIÀ

a cadascuna de les nostres gimnastes i a les seves entrenadores, Sara Velasco (coordinadora), Judit Puig (entrenadora) i la Patrícia i la Clàudia ( tecnificació, psicomotricitat i suport). En una de les altres modalitats que realitzem en el nostre club, destaquem un any més l’esforç i el bon fer en la Gimnàstica de Manteniment i Tonificació per a adults, dirigida per l’Alba Sayols, i la modalitat que es va consolidant i realitzem a les tardes de gimnàstica, Strong, dirigida per la Sara Velasco. En la vessant social, contents i orgullosos d’haver col·laborat un cop més a La Marató TV3 i des d’aquestes línies agraïm a tots els pares i mares que hi van col·laborar. I sobretot apunteu bé aquesta data, 4 d’Abril, ja que després de l’èxit de la temporada passada i gràcies a l’ajut de famílies del club, tornarem a ser una de les Seus del Campionat Territorial, i tornarem a competir al nostre pavelló , a casa nostra, a Sarrià de Ter! Us esperem a TOTS I A TOTES AL PAVELLÓ. n Fotos: Club Gimnàstica Sarrià.

78_pds

ues

ESPORTS

EL FEMENÍ DE LA UES CREIX SENSE PARAR! NOVA TEMPORADA I TRES EQUIPS NOUS

Cristina Capell Aylagas Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

La trajectòria del femení a la Unió Esportiva Sarrià és immillorable. Ja que el nombre d’equips ha anat creixent any rere any.

Les jugadores més petites de la UES. Foto David Pazo

es de la creació de l’equip sènior femení, la temporada 2020-2021 farà deu anys, l’objectiu era tenir totes les categories d’handbol a la UES i crear afició per aquest esport a les nenes, noies i dones del poble. Tot i que és una tasca difícil i que encara ens queda molta feina per fer, aquesta temporada comptem amb 5 equips femenins. Un dels equips formats aquesta temporada és el benjamí femení. Al principi de temporada estaven barrejades amb un dels equips masculins, però es va decidir que se sentirien més a gust formant un equip únicament de nenes. La Laura i en Marc, els seus entrenadors, tenen molta paciència amb elles però és molt gratificant veure com milloren cada dia. L’aleví femení ja fa tres temporades que és a la UES. Durant aquests anys han après a jugar handbol des de zero fins que ara és una satisfacció veure com juguen i com han anat millorant. Un altre dels equips nous és l’infantil femení. Es va fer una recerca de nenes molt àmplia fins que s’ha aconseguit formar un equip de catorze jugadores. La majoria d’elles, excepte tres, no havien jugat mai a handbol. Per això, les entrenadores han de tenir paciència i ser molt constants perquè les nenes n’aprenguin. Elles hi posen moltes ganes i a hores d’ara ja es noten les millores de cadascuna d’elles.

Les alevines han fet una gran progressió des dels seus inicis fa tres temporades. Foto Joan Delgado

Un altre dels nous equips és l’infantil femení. Tot i començar aquesta temporada, en què l’aprenentage és el més important, els progressos van brotant dins la pista. Foto Joan Delgado

pds_79

ESPORTS

ues

Un altre equip de nova creació, el cadet femení. També és un grup «novell» jugant a l’handbol, però el que més ha sorprès ha estat la « pinya » i cohesió que hi ha entre elles. Tot una festa ! Foto Joan Delgado

L’equip femení més consolidat a la UES, el sènior femení. Foto Joan Delgado

80_pds

El darrer dels equips que s’ha creat aquesta temporada és el cadet femení. Es va procedir a fer la mateixa recerca que amb l’infantil i també va tenir els seus fruits. Compten amb un equip de tretze noies amb moltes ganes d’aprendre i submergir-se en el món de l’handbol. Excepte una, totes comencen de zero en aquesta aventura però ho afronten amb molta il·lusió. Són un equip molt motivat i cohesionat, fins i tot han inventat un nou crit per incloure totes les noies del club. Aquest és: “1, 2, 3. Totes som UES!”. Des de llavors, tots els equips de la base l’utilizen. Respecte a la temporada passada, un dels equips que no s’ha pogut conservar ha estat el juvenil femení. Per edat algunes d’elles han passat a l’equip sènior i d’altres ho han deixat. No obstant això, les juvenils que han volgut seguir jugant ho estan fent amb el sènior. Fins i tot, alguna d’elles ha tingut l’oportunitat de debutar amb aquest equip. Per acabar, un dels equips femenins més consolidats a la UES és el sènior femení. Està format per divuit jugadores que vénen de diferents llocs com ara Vic, Girona, Banyoles o Riudellots. Totes amb ganes de competir i jugar a un esport que les omple de moments de tota mena, però sobretot de passar una bona estona jugant al que més els agrada: l’handbol. n

UES

CRITÈRIUM ESPORTIU

XXÈ ANIVERSARI DE L’ESDEVENIMENT

Cristina Capell Aylagas Àrea Social de la Unió Esportiva Sarrià

El divendres 20 de setembre, a dos quarts de nou del vespre, es va celebrar el XXè Critèrium Esportiu al pavelló municipal de Sarrià de Ter. Any rere any, el Critèrium és la festa de l’esport, que organitza el Consell Esportiu Municipal de Sarrià de Ter, i serveix com a presentació dels diferents clubs i entitats esportives davant la nova temporada.

Peu de fotografia: Una de les jugadores premiades, la jugadora juvenil Carla Brugué. Foto Dani Casas

L’

En categoria sènior, la Sònia Garcia va rebre el reconeixement per la seva llarga trajectòria a la UES. Foto Dani Casas

acte va començar amb la desfilada de tots els esportistes amb els seus respectius clubs. La UES, com cada any, també hi era present. I com ve essent una tradició, cada any amb una fila d’esportistes més grossa. Després del parlament de les autoritats del poble es van lliurar els premis als millors esportistes i equips de l’anterior temporada. La premiada de la Unió Esportiva Sarrià en categoria no-sènior va ser la Carla Brugué Tarrat, jugadora de l’equip juvenil femení. La Carla va començar a jugar a handbol a la categoria benjamí a Banyoles. L’any 2016 va venir a la UES quan es va crear l’equip cadet femení, i des de llavors ha seguit competint amb els colors blau, blanc i groc.

pds_81

ESPORTS

ues Una de les mencions especials va ser per l’infantil masculí que la temporada anterior van aconseguir el Campionat de Catalunya i el 2n lloc en el Campionat d’Espanya. Foto Dani Casas

El gran reconeixement va ser per l’equip sènior de la UES que van aconseguir ser campions de Primera i pujar a la segona categoria del handbol estatal. Foto Dani Casas

En categoria sènior va ser per a la Sonia Garcia Abella, jugadora de l’equip sènior femení des del seu origen (ja quasi bé farà 10 anys). Té una gran trajectòria com a jugadora, ha passat per diferents clubs com el Banyoles, Mataró o St. Esteve de Palautordera per jugar al que més l’apassiona. En la categoria de mencions especials vam tenir dos premiats. En primer lloc l’equip infantil masculí que en la temporada anterior van aconseguir ser campions de Catalunya i sotscampions d’Espanya. En segon lloc, la menció especial va ser l’equip sènior masculí com a campions de la 1a Divisió Nacional i per l’ascens a Divisió d’Honor Plata. n

UES

LA UES ACABA SISENA A LA PRIMERA VOLTA I EN ZONA DE PROMOCIÓ D’ASCENS A LA TEMPORADA DEL DEBUT A LA DIVISIÓ D’HONOR PLATA

Xavi Rodríguez

El debut a casa contra el Cajasur no va defraudar l’afició que omplia el pavelló tot i el resultat. Foto Jordi Rispau

Els sarrianencs han exhibit un gran rendiment en el primer tram de competició, a l’any del debut a la Divisió d’Honor Plata, i ocupen de moment una posició que dona accés a disputar el play-off d’ascens a l’ASOBAL.

l primer equip sènior de la Unió Esportiva Sarrià, entrenat per Salva Puig, a l’equador del campionat ocupa la sisena posició, amb 16 punts, de la classificació de la Divisió d’Honor Plata i ocupa una plaça que dona dret a disputar la promoció d’ascens a la lliga ASOBAL. L’objectiu principal a l’inici de la temporada no era aquest, sinó el de mantenir i consolidar l’equip en una segona categoria estatal que està superant la crisi econòmica i que cada temporada té més equips amb recursos per construir bones plantilles.

L’equip de la UES va debutar i començar la temporada donant la sorpresa a Còrdova, en superar el Cajasur d’un gol (21-22), després d’un encontre que va ser ajustat des de l’inici fins a la fi. A la següent jornada passava el contrari i, a la pista de Sarrià de Ter davant de la seva afició, els de la UES no ens podien oferir la victòria davant el Ciudad de Màlaga (24-25). Fins al moment s’havien aconseguit els punts a domicili, a la 3a jornada a Aranda del Duero es va tornar a guanyar (27-29). No va ser fins a finals d’octubre -a la 6a jornadaque els sarrianencs van poder dedicar

pds_83

ESPORTS

ues l’excel·lent porteria ha tancat la porta amb pany i forrellat, l’equip ha pogut sortir ràpidament al contraatac. Si no s’ha finalitzat així, l’atac organitzat, amb ritme de pilota pacient i llarg, ha acabat trobant el forat a la defensa per foradar la porteria rival. Esperem que la segona volta sigui igual o millor que la primera, -sempre que les lesions ens respectin- i que puguem seguir gaudint de l’espectacle que ens ofereix aquest esport des de fa molts anys a Sarrià de Ter. Ànims equip i a seguir donant-ho tot, com heu fet fins ara! n

Els dos punts contra l’Amenabar Zarautz van permetre seguir mirant a la part alta de la taula classificatòria. Foto Jordi Rispau

una victòria a casa davant del seu públic, va ser contra el MMT Seguros Zamora, en què al final del partit el marcador mostrava un convincent 29-23. Els primers mesos van servir per veure com responia l’equip i les noves incorporacions -cos tècnic i algun jugador- a la nova categoria. Tot i alguns dubtes que haguessin pogut sorgir abans de l’inici de temporada, van quedar esvaïts ràpidament a les primeres jornades. De moment, després d’haver completat la primera meitat del campionat, el rendiment ha estat força similar a casa (9 punts) i a domicili (7 punts), amb un balanç de set victòries, dos empats i 6 derrotes en contra. La mitjana de gols encaixats per partit és similar als realitzats, tot, uns 25. Pel que fa a l’equip, ha estat competitiu en tots els partits i en la majoria d’ells menys en un parell- ha tingut

84_pds

tant la possibilitat de guanyar els dos punts, fins als últims segons, com perdre’ls. És una categoria complicada en què no hi ha cap partit que es guanyi o perdi abans de jugar-lo. Quan l’equip ha defensat amb intensitat i

Des de la banqueta, cada gol i cada bona acció és celebrat amb molta força i entusiasme. Foto Jordi Rispau

LA UES ARRIBA A LA TERCERA RONDA DE LA COPA DE REI I ESCRIU UNA NOVA PÀGINA A LA HISTÒRIA DEL CLUB

UES

Xavi Rodríguez

L’equip de Plata de la Unió Esportiva Sarrià es va acomiadar a Pamplona d’una XLV Copa del Rei que li costarà oblidar. Un gol al final del partit donava el triomf (27-28) a l’equip sarrianenc a la pista de l’Anaitasuna d’ASOBAL, tot i que no va ser suficient per capgirar l’eliminatòria, ja que els navarresos portaven una renda de quatre gols de Sarrià de Ter.

l dissabte 21 de desembre del 2019 a les set de la tarda al pavelló de l’Helvetia Anaitasuna també anomenat “La Catedral”-, segons les apostes, els de Sarrià no tenien gaire res a pescar. Només les ganes i la il·lusió de jugar a la pista d’un ASOBAL i més si és un històric ja era un bon incentiu. Així va ser, i una mica més. El talent dels de la UES i el desig d’acomiadar-se de la competició del ko va deixar petja, van fer posar per moments l’ai al cor als navarresos tot i els quatre gols d’avantatge de l’anada. El partit va començar igualat, amb un Sarrià valent i sense res a perdre davant un Anaitasuna que va sortir un pèl confiat als primers minuts. Quan els sarrianencs es van situar al davant al marcador, als navarresos se’ls van activar les alarmes. El porter suec Nordlander va començar a tallar en sec les bones accions dels de Sarrià i va provocar que els locals poguessin sortir ràpidament al contracop. Es va arribar al final de la primera meitat amb un 14-17. La segona part va començar amb un intercanvi de gols per part dels dos equips. Els sarrianencs van estar bé, van saber aprofitar les oportunitats que li concedia el rival per tornar empatar l’encontre a 21. Sort en va tenir l’Anaitasuna de la porteria que no va permetre al Sarrià ampliar l’avantatge. Al final, victòria sobre la botzina ben merescuda (27-28) i celebracions i fotografies sobre la pista de jugadors i afeccionats. El partit d’anada no va ser gaire diferent, tot i perdre el partit (20-24) i viatjar a Pamplona amb un desavantatge de quatre gols. El duel va despertar des del primer moment molta expectativa, tant per haver arribat a la tercera ronda de la Copa del Rei com per la visita de l’equip navarrès, setè classificat en aquells

Tot i quedar eliminats de la Copa del Rei, la victòria a Pamplona “va ser mel”. Foto Jesús Caso – Diario de Navarra

Penetrar a la defensa rival era d’allò més complicat, sobretot per l’envergadura dels jugadors “pamploniques”. Foto Joan Delgado

pds_85

ESPORTS

ues

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

La salutació entre els dos equips; UES i Anaitasuna, abans de començar l’encontre. Foto Joan Delgado

moments de la Lliga ASOBAL. Des del primer minut, els de Sarrià van fer una exhibició defensiva i amb un Antonio Moreno que treia de polleguera els llançadors navarresos amb aturades de totes bandes. En atac les coses anaven sortint i a cinc minuts de finalitzar la primera part, els de la UES manaven 8-5 davant la desesperació de l’entrenador rival. Als últims instants de la primera meitat els visitants aprofitaven el desgast local per igualar el marcador (9-9) A la segona part, la defensa i la porteria seguia posant les coses difícils als atacants de l’Anaitasuna, que cada vegada anaven afinant més el xuts. La fermesa sarrianenca va durar fins a sis minuts pel final, en què una exclusió per part local feia que el Sarrià s’arrisqués i ataqués la porteria rival amb la porteria buida, fet que va facilitar un parell de contraatacs fàcils (18-20), un després d’una falta clara en defensa. El jugadors de Sarrià no van abaixar els braços i van intentar la remuntada sense èxit ja que un parcial de 0-4 deixava el resultat a la finalització dels 60 minuts amb un 2024 desfavorable per als locals. Els navarresos, clars favorits, van haver de suar de valent per emportar-se els quatre gols d’avantatge de cara al partit de tornada. Per poder fer-la ben grossa guanyar l’Anaitasuna d’ASOBAL a

86_pds

domicili- abans l’havia de fer grossa. A la segona eliminatòria a partit únic, els de Sarrià van eliminar contra tot pronòstic un equip de la lliga ASOBAL: el Cangas. Era la primera vegada que un equip sarrianec guanyava i eliminava un equip d’ASOBAL de la Copa del Rei. Tot i afrontar el partit amb baixes significatives, aquest es va disputar amb ambició i bon joc. L’entrenador, Salva Puig, va efectuar moltes rotacions i va fer participar amb minuts els jugadors més joves. Al minut 15 els de la UES ja guanyaven per 15-10 contra un rival que també va realitzar moltes rotacions dels jugadors

de la seva banqueta. Al descans s’hi va arribar amb un 15-11 favorable als locals. A la represa, els gallecs de mica en mica van anar capgirant el resultat, sobretot per la qualitat d’alguns dels seus llançadors i per les errades comprensibles dels joves jugadors sarrianencs, i va arribar a situar-se tres gols per davant al marcador (19-22) a falta de 12 minuts per a la finalització. Però, quan ja semblava que el Cangas tenia el control del partit, els sarrianencs no van donar el braç a tòrcer, van llimar les diferències amb un parcial de 6 a 0 i van deixar el Cangas a la cuneta (26-25). Els de la UES havien deixat fora de joc de la Copa del Rei tot un equip ASOBAL. L’accés a la tercera eliminatòria per part dels sarrianencs era ben merescut. Tot aquest camí començava amb la primera participació en la Copa del Rei de la Unió Esportiva Sarrià. Amb anterioritat a la fusió i creació de la UES, els dos equips de Sarrià de Ter -Montserrat i ADC- ja havien participat en una competició semblant, la Copa del Generalísimo, eren altres temps. Així doncs, el sorteig emparellava els sarrianencs en primera eliminatòria amb l’Antequera, equip de la mateixa categoria.

Després del partit, tot i perdre, la grada de la UES va felicitar el rival amb una forta ovació. Foto Joan Delgado

UES

El Cangas gallec el primer equip ASOBAL eliminat de la Copa del Rei a Sarrià de Ter. Foto Jordi Rispau

El debut va ser força suat i va tenir el suport vital de la graderia, sobretot als darrers deu minuts, que va ser quan es va decidit el matx. La igualtat tant en el marcador com en el joc es va mantenir durant tot l’enfrontament. La concentració i la tensió defensiva els va fer estar sempre dins del partit, tot i patir una petita crisi a poc del descans (13-16) i que resoldrien amb efectivitat els de Salva Puig a l’anar cap al vestidor (16-16). A la represa, l’equilibri de joc es va mantenir damunt del parquet fins als deu minuts de la finalització del partit (26-26). A partir d’aquells moment els de Sarrià van protagonitzar un parcial de 5 a 0 (3126), enmig d’un temps mort visitant i de l’alegria de l’afició, que veia que com ja no s’escapava la victòria dels de la UES a quatre minuts per acabar. Al final els locals van aconseguir una victòria sòlida i treballada, la primera a casa, davant un Antequera molt més curtit en la competició, en un debut històric en copa, que continuava consolidant l’equip a l’any del debut a la divisió de Plata. La UE Sarrià va passar dues eliminatòries -en primera ronda a l'Antequera de Plata (32-28) i en segona ronda al Cangas de la Lliga ASOBAL (28-25)- i a la tercera a doble partit davant un dels equips potents de la màxima categoria com és l'Anaitasuna, els de Salva Puig executaven un partit increïble a casa, jugant de tu a tu i perdent de quatre gols i per acabar a la tornada aconseguien un triomf històric però insuficient a una pista d’ASOBAL. Una Copa del Rei que no s’oblidarà i que de ben segur passarà a formar part de la història recent del club. n

Després del partit, l’alegria dels jugadors era màxima. Foto Jordi Rispau

Per eliminar l’Antequera i passar a la següent ronda, els de Sarrià van haver de suar de valent. (Foto Jordi Rispau

Com sempre, l’afició sempre al costat de l’equip. Foto Jordi Rispau

pds_87

ESPORTS

ues UES HOOLS, EL COR DE L’AFICIÓ

Lídia Bonilla i Ventura Àrea Social de la UES

La increïble i històrica temporada que està fent la Unió Esportiva Sarrià en el seu debut a divisió d’honor plata té un altre protagonista a banda del gran esforç que està fent la plantilla de Salva Puig i la junta directiva del club: la seva afició. Com diu Joan Llunell, president de la UES, “l’afició del Sarrià és un jugador més i això els rivals ja ho saben”. No és la primera vegada que els jugadores rivals s’acosten a la grada per felicitar als UES HOOLS per com animen en tot moment al seu equip amb respecte i esportivitat. Foto Joan Delgado

ada cop que el primer equip juga al pavelló de casa hi ha un ambient extraordinari. A mesura que t’acostes a les instal·lacions, pots escoltar des de ben lluny i cada vegada amb més força, com els UES HOOLS van escalfant motors amb els seus càntics i tambors. Aquest grup de joves aficionats ha aconseguit que l’equip jugui a una gran intensitat durant tot el partit independentment del resultat, perquè ells no deixen d’esperonar-los en tot moment. Això els jugadors ho saben i, al final dels partits, s’acosten a la zona d’animació per fer-se una fotografia amb ells, ja que són un més de l’equip. Per la seva banda, els equips

88_pds

Quan els UES HOOLS bateguen, la grada es mou. Foto Joan Delgado

UES

rivals venen al pavelló amb la certesa de saber que es trobaran amb tot un poble bolcat amb els seus jugadors i a això no hi estan acostumats. Els HOOLS estan fent una feina fantàstica i els jugadors saben que ells són el cap de l’equip i l’afició és el cor, així és com la màquina funciona. n

Des del primer minut, i fins hi tot després del partit, la UES HOOLS no para de cantar i d’animar a l’equip. Foto Jordi Rispau

A LA QUINA DE LA UES, HI PLOUEN FUETS! Aquest nadal, a més de menjar torrons i fer grans àpats familiars, s’ha menjat molt de fuet a Sarrià. Aquest fet, a priori una mica estrany, s’està convertint en una tradició de la quina de la Unió Esportiva Sarrià. Qualsevol excusa és bona per llençar fuets durant la tarda i que tothom marxi content cap a casa. Activitats com la quina fan que la gent del poble i tota aquella que no ho sigui, pugui donar un cop de mà a l’handbol sarrianenc. El fet d’estar disputant la lliga a divisió d’honor plata suposa un increment considerable al pressupost del club i aquesta mena d’activitats ajuden a fer-hi front.

Els dies de Quina de la UES el pavelló municipal feia goig de veure. Foto Lídia Bonilla

pds_89

ESPORTS

ues

Un dels moments més esperats, quan els (des)afortunats de l’”AntiQuina” comproven els nombres cantats i van quedant descartats del premi final. Foto Lídia Bonilla

La Junta Directiva i la UES vol donar les gràcies a tots els participants i col·laboradors que any rere any fan possible la Quina de la UES. Foto Bonilla

90_pds

an sigut 6 dies intensos de repartir un munt de premis importants gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de Sarrià, empreses i comerços com Damm, Coca-Cola, IcMedia, Pastisseria i fleca Llausàs, Ferreteria Decofer, Faura vins, Cervesa Moska, Moncolor pintures, Fruites i verdures Hamda, Bio Espai Can Falgàs, Aromàtics, Carnisseria Nadal, Estanc de Sarrià, Gipromaq, Pizzeria da Marco, Panet, Restaurant Can Veí, Girasol, Jet Ski l’Escala, Autocaravanes Voltamón, Renova’t perruqueria , Serhs distribució, Mima’t, Celtours i Rostisseria Domeny. La Junta Directiva està molt satisfeta del bon ambient que hi ha hagut i de la gran participació de la gent. Els jugadors, per la seva banda, també han pogut ser protagonistes per un moment llençant fuets als assistents. L’any que ve segur que hi haurà una nova quina de la UES i molts més fuets! n

The Sarrià NewS

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA:

El matrimoni és una gran institució. Si t’agrada viure en una institució.

Editorial Primer ens van prohibir els llaços, però com que jo no duia llaç no em va amoïnar. Per Fires van prohibir les barraques, però com que jo no acostumo a anarhi m’era igual. Després uns focs artificials, una trobada de gegants i una exhibició de castells i vam anar transigint com si no passés res. Un dia ens prohibiran respirar, però ja no hi serem a temps. Sam Enfot, Redactor en Cap.

Calendari festiu El president de la Genialitat, Quim Porra, ha decidit traslladar la diada de Nadal al mes de febrer amb tres objectius diferents. D’una banda, animar una mica el curt mes de febrer ja de per si força ensopit. En segon lloc, fer país promovent el consum de xatonades, carxofes del Prat, calçots i graellades de botifarra. I finalment, desafiar el Suprem, a veure si també li tomben. Un crac! Carlus Puigdevall, TSN, Vater Lu.

Afers Domèstics A casa estem molt amoïnats. Sí, pel procés també. I pel joc del Barça que sembla que no acaba de... també. Però estem preocupats per un tema molt greu. Com li diem a la cunyada que aquell quadre que ens va regalar amb uns cavalls

xipollejant entre la boira en un riu d’aigües blaves no ens agrada? Porta dos anys penjat a la paret a sobre del sofà i no el suportem, però no hem gosat dir-li. Hi ha problemes que cal afrontar amb coratge i valentia. D’aquest Nadal no passa. Nolasc A Gat, TSN, Becari.

TS A partir d’ara els qui optin a ser membres del Suprem hauran de saber dir sense embarbussar-se allò de Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge mengen fetge, setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat. Tot i que no se’ls exigirà que entenguin el que diuen. Com les seves sentències, que tampoc no s’entenen. Marta Toga i Punyeta, TSN, Jutgesa.

Ciències socials L’Inepte (Institut Nacional d’Estudis Per la Transformació Energètica) acaba de fer públic uns definitius i categòrics resultats. Després de rigorosos estudis demoscòpics i endoscòpics han arribat a la conclusió que de cada 100 habitants de Sarrià, 50 en són la meitat. Em sento molt més tranquil al constatar que la ciència segueix estant al servei de la ciutadania. Josep Pi Erra, TSN, Sarrià.

Grouxo

Desmentits No és cert que a causa de la contaminació que produeixen els purins es vulgui canviar el nom de la comarca d’Osona per Ozona. No és cert que en aplicació de l’article 155 i degut al seu color groc intens, s’hagi prohibit a Catalunya el cultiu de colza. No és cert que la paperera Hinojosa hagi decidit instal·lar un esprai gegant amb aroma de romaní per dissipar les olors de la fàbrica. No és cert que una hipòtesi sigui una dissertació oral o escrita sobre les hipoteques. La Reivindicació Ep! Que ja sabem que estan a punt de treure la torre del transformador de l’avinguda de França. En tot cas només recordar que, ja que hi sou, al carrer Ripollet a tocar del Firal n’hi ha una altra. I és igual de lletja. De res.

pds_91