Parlem de Sarrià 102

sumari

AJUNTAMENT L’Institut de Sarrià El Centre Cultural de Sarrià de Dalt Inauguració de la Pista Poliesportiva de Sarrià de Dalt Inauguració del nou Parc Urbà de Salut de Sarrià Celebrem el Nadal al Coro La Marató de TV3 al Coro Aprovats els pressupostos Municipals 2019 Millores realitzades a Sarrià de Ter ENTITTATS. Esplai PL Cantaires de Sarrià Arribada del mag Magí i de ses Majestats els Reis d’Orient CULTURA. 8è aniversari Biblioteca E. Xargay: Llibràlegs IV Sala d’exposicions Dolors Xabé Els Pastorets Sarrianencs Els símbols feixistes del pont de l’Aigua Monarquies Hispàniques i decadència catalana (1) Llibres. “Susqueda, la segona inundació” “Homo Deus” (Breve historia del mañana) ESPAI 2.0 Què t’hi jugues?

QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Núria Gibrat i Ferrer OPINIÓ. EL nou Institut, més enllà del titular DOSSIER D’HISTÒRIA. Els Joncs, centre d’educació especial ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. El galliner de l’escola Festival Nadal 2018 Confetti. Aula dels Estels SALUT. Què és la radioteràpia?

ESPORTS. Criterium UES Gimnàstica Rítmica La Copa Catalana de BTTO es tanca a Sarrià de Ter THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

EDITORIAL

EQUIPAMENTS I CONTROVÈRSIA 4 5 9 10 11 12 13 14 16 18 20 22 23 25 29 32 38 40 42 43 44 47 49 53 57 60 62 64 66 72 74 75

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Narcís Fajula, Txell Pla, Josep M.Santiago, Lluís Dilmé, Silvia Puig i Meri Raurich, Esplai PL, Emília Pau, Rosa Farriol, Lurdes Casanova, Anna Sala, Míriam Pascual, Jordi Pla, Jordi Duch, Mar Palma, Sandra Cárdenas, Modesta Juanola, Sílvia Martínez, Èlia Mundet, Montse López, Nuri Senen, Emili Marco, Cristina Capell, Xavi Rodríguez, Lídia Bonilla, Junta Gimnàstica Rítmica, Junta BTT. Portada: Cartell pels Pastorets, disseny de l’artista Edgar Massegú.

Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb:

josep.brugada@gmail.com

EL CENTRE CULTURAL DE SARRIÀ DE DALT Arran del procés participatiu pel destí d’una partida pressupostària d’inversions del 2017, van quedar en evidència les mancances de molts equipaments municipals. El projecte o idea guanyadora va ser la de la remodelació del teatre del CCP Sarrià de Dalt, per bé que era una proposta molt modesta i que s’ajustava al pressupost previst.

L’Ajuntament va encarregar un projecte a l’arquitecte Lluís Dilmé, i el seu estudi va presentar un projecte integral, convertint el teatre actual -sala en pendent i escenari- en una sala polivalent amb graderia retràctil. Com que el pressupost és força elevat , se n’ha començat una fase, la qual ha consistit en adequar un hall, una petita sala per arts escèniques i els lavabos, així com l’arranjament de la sala gran, amb nova il·luminació i sortides d’emergència. Amb el teatre en obres, a corre-cuita, el grup de teatre es va veure amb cor de preparar Els Pastorets, seguint el format d’altres anys i amb alguna nova incorporació que dona esperances per tenir Pastorets en el futur. El grup però, com exposa en l’article, és contrari a la pèrdua de l’escenari i de la sala tal com la coneixem avui i també a l’elevat cost que suposa.

Altrament, la reforma de la 1a fase plau a la majoria de la gent.

Ara per ara, la nova sala petita del Centre és el destí de la nova temporada de Nits del Coro, rebatejada ara com a Nits del Centre i de multitud d’actes, amb l’afegit que, al destinar la sala polivalent de la Cooperativa com a Sala d’exposicions Dolors Xabé, ha minvat la disponibilitat d’espais al poble per a ús de reunions.

L’INSTITUT DE SARRIÀ DE TER L’anunci de la instal·lació per al proper curs 2019-2020 d’un nou institut d’ensenyament secundari a Sarrià, ens va agafar per sorpresa, donat que estem avesats a notícies que no es solen complir, com el de la facultat de medicina. Sembla que sí, que va endavant, que de moment serà amb mòduls (com l’institut de Vilablareix) i després s’ubicarà en la parcel·la on ara hi ha l’escola bressol. Des del Departament d’Educació ja s’està treballant en el nomenament de l’equip directiu, en formular el projecte educatiu, i com no podria ser altrament, encarregar el projecte físic. Pares i mares dels futurs alumnes tenen dubtes raonables, pel fet que l’edifici encara no s’ha construït.

El nou IES acollirà alumnes de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, més o menys la mateixa àrea que regeix per l’ABS (àrea bàsica de salut) de Sarrià. Fins ara els alumnes d’aquesta àrea es repartien entre els instituts Narcís Xifra de Pont Major i l’Institut de Celrà.

La notícia però va agafar per sorpresa la comunitat educativa del Narcis Xifra, ja que desapareix un gruix d’alumnes que homogeneïtza el centre, una polèmica que ja es va viure quan es va traslladar el IES Carles Rahola a Taialà. El IES Narcís Xifra, a parer del Departament, s’ha d’especialitzar en Batxillerat i Formació Professional, però la inquietud és legítima.

De segur que tot aquest curs anirà curull de notícies sobre el nou institut. Per cert, quin nom tindrà? IES Sarrià de Ter, IES Pla de l’Horta, IES Girona Nord, IES Pere Farró?. A veure si en traiem l’entrellat. n

pDS_3

AJUNTAMENT

L’INSTITUT DE SARRIÀ Narcís Fajula Alcalde de Sarrià de Ter

Els terrenys on s’ubicarà provisionalment el nou institut de Sarrià de Ter.

Visita del conseller Josep Bargalló per conéixer el nou emplaçament. A la foto, d’esquerra a dreta, Jordi Estefanell, Lurdes Gelada, Pere Pujolràs (regidor de St Julià de Ramis), Narcís Fajula, Josep Bargalló, conseller d’Educació, Martí Fonolleras, director dels Serveis Territorials, i Xavier Vilà, responsable de Coordinació i Planificació Escolar.

E

Valorem la proximitat que, amb l’institut, guanyaran les famílies i els alumnes, que fins ara havien de desplaçar-se fora del municipi després de la Primària.

stà previst que el nou institut tingui quatre línies d’ESO i dues de Batxillerat quan es completi la seva implantació. El centre s’instal·larà inicialment en mòduls prefabricats en un solar municipal que l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha posat a disposició del Departament d’Ensenyament. Amb l’acord acabat de segellar perquè l’institut comenci a funcionar el curs que ve, de moment encara no s’ha establert un calendari per a la construcció de l’edifici, però ja s’ha

4_pds

licitat la plaça de nou director i la confecció de plànols de les instal·lacions.

L’ajuntament ja ha iniciat els contactes amb la companyia de llum per tenir enllestits al més ràpid possible el punt de connexió elèctrica al solar i també ha contractat una empresa d’arquitectes per redactar el pla de mobilitat de tota la zona.

Els solars que el consistori de Sarrià de Ter té reservats des de fa temps per a equipaments escolars han estat una de les raons determinants perquè acabés sent aquest municipi el que acollís el centre. L’oferta ràpida de cessió de terrenys per part de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i l’acord de l’entorn que aquest

municipi era una bona tria han permès que finalment haguem arribat a aquest acord, que permetrà que el curs que ve puguem iniciar els estudis d’ESO i començar a reordenar la planificació de Secundària, Batxillerat i Formació Professional a Girona i al Gironès nord. L’institut de Sarrià de Ter, per tant, obre la porta a la reordenació que el Departament d’Ensenyament vol endegar al territori. La ciutat de Girona es buidarà d’alumnes d’altres poblacions, com passarà a l’Institut Narcís Xifra, i es podrà millorar l’oferta de Formació Professional a la ciutat. La reordenació també vol evitar que l’Institut de Celrà “es massifiqui a mitjà termini”, entre altres objectius. n

AJUNTAMENT

EL CENTRE CULTURAL DE SARRIÀ DE DALT Lluís Dilmé i Romagós Arquitecte

Imatges de les obres del recuperat Centre Cultutal de Sarrià de Dalt, corresponents al hall, lavabos i sala petita d’arts escèniques.

El meu primer contacte amb el Centre Cultural Parroquial va ser com a espectador de les funcions teatrals a finals dels anys 70. Ja no recordo els espectacles que hi vaig veure, però sí en tinc un record entranyable d’aquells vespres de cultura i diversió de la meva joventut. És per això que em va fer una il·lusió especial l’encàrrec de reformar l’edifici que l’Ajuntament de Sarrià de Ter ens va fer al nostre estudi, DFT arquitectes.

L

’antic edifici bastit a Sarrià de Dalt neix de la demanda cultural i de l’empenta associativa del nou barri creat als anys cinquanta. Aquest barri obrer s’urbanitza a redós de l’activitat industrial, a tocar del primigeni nucli de Sarrià de Ter-l’entorn de l’església de Sant Pau- i a principis dels anys setanta es construeix el Centre Cultural amb encertat enginy i una remarcable economia de medis.

El vell edifici del Centre ha aglutinat eficaçment l’activitat cultural i associativa amb l’entusiasme dels seus usuaris i gairebé podríem dir que ho ha fet més enllà de les seves possibilitats físiques. Però el pas dels anys i les dificultats econòmiques del centre el van portar a un estat d’obsolescència que es va fer insostenible i calia prendre un determini. Calia emprendre la seva rehabilitació i va ser el poble de Sarrià de Ter que ho va

pds_5

AJUNTAMENT

Plànol del projecte original de Marius Soler del 1973

decidir en un procés participatiu al principi d’aquesta legislatura.

Rehabilitar és procurar que alguna cosa torni a gaudir de la seva habilior i en això consisteix el Projecte de Reforma i Adequació del Centre Cultural Parroquial Mossèn Domingo Casanellas que hem redactat: recuperar l’activitat cultural, crear un pol dinàmic i de potenciació de les arts escèniques i associatives.

L’INICI DE LA RECUPERACIÓ, LA PRIMERA FASE DE LA REFORMA

6_pds

Ara, inaugurada la primera fase de la reforma, ja podem veure com, de mica en mica, el Centre Cultural i Parroquial recupera l’activitat associativa, teatral i cultural a la seva seu.

En aquesta primera fase s’ha reformat la planta baixa, on hi havia l’antic bar i el vestíbul de la sala. Un nou vestíbul amb una barra polivalent –pot ser un petit bar o un taulell per informació

AJUNTAMENT

o per a altres usos- dóna accés a la nova sala petita per a 90 persones.

Una sala amb llum natural que permet actes i espectacles de petit format que complementen els espectacles més multitudinaris de la sala principal, que caldrà reformar en fases posteriors. En aquesta fase també s’han construït els lavabos per al públic de les dues sales i s’ha reformat l’escala de pujada a la primera planta.

EL FUTUR DEL CENTRE CULTURAL. LES ALTRES FASES Després d’aquesta fase que ara hem inaugurat, es rehabilitarà la planta primera de l’edifici. En aquesta planta, a més de l’accés a la part superior de la sala principal, hi

haurà les aules o espais disponibles per a activitats de les diferents associacions i per l’assaig i producció teatral del centre. Aules dissenyades amb envans mòbils per a un ús més flexible i polivalent. Tot un conjunt d’espais i de sales al servei de la ciutadania.

Plànol del projecte nou

pds_7

AJUNTAMENT

A la darrera fase, la més gran de les tres, es durà a terme la reforma de la sala principal. Actualment és una sala convencional amb platea i escenari amb torre escènica, però sense els serveis d’escena adequats ni les condicions normatives actuals.

Amb la reforma es convertirà en una sala polivalent amb la grada retràctil i les plataformes per a l’escena que permetrà tota mena d’espectacles, però també permetrà el ball i els concerts a peu dret. La sala es podrà fer servir per a fires o per a

àpats institucionals, la seva versatilitat ampliarà el ventall d’activitats i usos que pot oferir. Els espais tècnics i els camerinos seran el reforç necessari perquè pugui funcionar correctament tot l’equipament.

Entre les dues sales i com a espai de reunió, relació, foyer de descans i punt de trobada, el bar ajuda a articular les funcions del Centre i farà de vestíbul de les dues sales. A la planta superior, al voltant d’un espai comú es desplega la resta del programa amb els tallers i aules i l’ac-

cés a l’amfiteatre de la sala principal.

Més enllà de la seva funcionalitat inicial, amb la reforma acabada en totes les seves fases, el nou Centre tindrà una flexibilitat d’ús molt important, la polivalència de la sala principal es veurà reforçada amb la funcionalitat de la segona sala i de totes les aules i tallers que han estat incorporades en la concepció de la reforma. El nou Centre Cultural podrà donar cabuda a les activitats habituals amb una eficàcia remarcable. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 8_pds

AJUNTAMENT

INAUGURACIÓ DE LA PISTA POLIESPORTIVA DE SARRIÀ DE DALT

Josep M.Santiago Regidor d’esports i participació ciutadana

L

El passat diumenge 30 de desembre, amb la col·laboració del Club Bàsquet de Sarrià de Ter, la regidoria d’esports de l’Ajuntament de Sarrià de Ter va organitzar un campionat de bàsquet 3x3 per tal d’inaugurar oficialment la nova pista poliesportiva de Sarrià de Dalt. Van participar-hi 60 jugadors i jugadores distribuïts en 12 equips, i es van jugar un total de 30 partits entre les 10h i les 14h. També va haver-hi una xocolatada amb melindros per a tots els participants i públic assistent. La jornada va estar acompanyada d’un temps assolellat que va fer gaudir de valent tots els presents.

a nova pista era la darrera fase de la remodelació de la piscina i la zona esportiva de Sarrià de Dalt. Hauria d’haver estat llesta abans de l’estiu, però, malauradament, diferents problemes amb l’empresa que feia les obres van anar retardant reiteradament la finalització de les obres.

Tal i com ens vam comprometre després del procés participatiu de l’inici de la legislatura, la idea és acabar cobrint aquesta pista amb sostre i parets, i convertir-la en una espai polivalent tant per a la pràctica esportiva com per a diferents activitats festives i culturals. En aquests moments estem a punt de rebre el nou projecte arquitectònic, després d’haver-ne descartat el primer per un cost excessiu de l’execució de l’obra. n

pds_9

AJUNTAMENT

INAUGURACIÓ DEL NOU PARC URBÀ DE SALUT DE SARRIÀ Josep M.Santiago Regidor d’esports i participació ciutadana

El nou Parc Urbà de Salut de Sarrià de Ter, està situat entre el carrer Xuncla i el carrer Sant Joan les Fonts, al costat del Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Dalt.

E

ls anomenats Parcs Urbans de Salut són un conjunt d’aparells situats a poca distància els uns dels altres, dissenyats per fer exercici físic, amb els quals es treballen de manera homogènia i segura totes

10_pds

les parts del cos. Els ha ideat una comissió multidisciplinària d’expertes i experts, i s’adrecen especialment a persones adultes i gent gran.

Ha tingut un cost de 26.939,44 €.

El cas del Parc de Sarrià de Ter compta amb tots els elements acon-

sellats per Dipsalut. A partir d’aquest gener es fan activitats dirigides i gratuïtes, pensades especialment a la tercera edat, amb una monitora de Dipsalut. Es fan setmanalment.

Podeu consultar els dies i horaris a l’Ajuntament. n

AJUNTAMENT

CELEBREM EL NADAL AL CORO Meri Raurich i Silvia Puig

Per tots és sabut que el mes de desembre és sinònim de Nadal, tiberis, família i amics.

I, des de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies, sempre organitzem un seguit d’activitats per a desitjar unes bones festes a tots els usuaris i usuàries dels tallers i serveis que oferim al llarg de l’any amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

E

nguany vam donar el tret de sortida a aquestes activitats especials el 19 de desembre amb una Gran Quina de Nadal, on 32 persones van participar a les 3 partides, acompanyats per l’alcalde de Sarrià de Ter, el Sr. Narcís Fajula.

També és ja per a nosaltres una tradició, celebrar el Nadal tot fent cagar el tió. Aquesta activitat va tenir lloc el 20 de desembre i va aplegar quasi 50 persones, les quals

participen setmanalment als Tallers de Memòria, Tallers d’Estimulació Cognitiva, Servei Respir, Gimnàstica de Manteniment i de Rehabilitació, Cursos de Català i Anglès, curs de Smart Avis i Taller de Ràdio.

Totes els assistents van ser obsequiats amb una bossa de passeig, a més d’un paquet de bombons ecològics i artesans. A l’acte, hi van assistir la Regidora de Serveis Socials, Gent Gran i Salut, la sra. Imma Oliveras, i l’alcalde, el sr. Narcís Fajula.n

pds_11

AJUNTAMENT

LA MARATÓ DE TV3 AL CORO

Per primer cop, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies ha volgut mostrar la seva faceta més solidària ajudant a recaptar fons per la Marató de TV3, enguany dedicada al càncer.

L’

activitat es va celebrar el dimecres 12 de desembre i vam poder comptar amb la dra. Marta de Miguel i l’Infermera Helena Faixedas del CAP de Sarrià de Ter les quals ens van oferir una tarda de coneixement i ciència esperançadora entorn la malaltia, així com el testimoni vital de la Rosa Dachs.

Un cop finalitzat l’acte, es va

12_pds

poder gaudir d’un berenar a càrrec d’Ecosol i es van poder vendre postals de Nadal elaborades artesanalment pels usuaris i usuàries del Servei Respir, al llarg de les setmanes prèvies.

La recaptació final de la jornada van ser un total de 265,30€ , els quals van ajudar a pujar al marcador de la Marató de TV3 juntament amb les altres activitats organitzades al municipi de Sarrià de Ter i a tot Catalunya.n

AJUNTAMENT

APROVATS ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 2019 Narcís Fajula Alcalde de Sarrià de Ter

S’ARRIBA A UN AUGMENT DEL 24’60% AL LLARG DE LA LEGISLATURA El ple de Sarrià de Ter ha aprovat el 27 de novembre, un pressupost de 4.583.500 € pel 2019, un augment de mig milió d’euros respecte a l’any anterior. La proposta es va aprovar amb els nou vots a favor d’ERC i l’abstenció de Candidatura de Progrés i PDeCAT. Al llarg d’aquesta legislatura, doncs, s'ha passat de 3.456.283,64 € al 2016 a més dels 4’5 actuals. Un increment de 1.127.216,36 €, un 24’60 %.

A més de tenir majors ingressos per exemple per la consolidació de més de 5.000 habitants, cal destacar la reducció de despeses degut a una millora en la gestió econòmica del consistori. Aquí, cal destacar que la política feta els darrers anys de reducció de l’endeutament ha generat més diners per poder disposar de més recursos i no pagar interessos bancaris. També s’han reduït notablement els costos d’enllumenat, energia, telecomunicacions o noves tecnologies. La disminució de la facturació en diferents serveis ha augment els diners que es poden destinar a d’altres despeses. La regidora d'Hisenda, Encarna Jiménez, va detallar l’increment que s’ha produït pels ingressos i reducció de despeses, i que servirà per invertir més diners en la majoria de les partides de les àrees de l'Ajuntament.

En primer terme augmenten les partides de caràcter social i les de promoció econòmica que fan referència al desenvolupament empresarial i comercial, per elaborar plans de dinamització de diferents sectors, com ara l'industrial. En aquest sentit en el mateix Ple també es va aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Sarrià de Ter pel desenvolupament econòmic

local, d’ocupació i de planificació estratègica, així com un annex de col·laboració per a la dinamització econòmica al municipi.

Pel que fa a l’àrea de cultura, la partida (127.935 €) també augmenta i preveu inversions pel Centre d'Arts Escèniques “El Centre”, potenciació de l'edifici Masó, la sala d'exposicions de la Cooperativa i el projecte arqueològic de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta. Segons va explicar en el Ple el regidor de Cultura, Jordi Estefanell.

La partida de comunicació també s’incrementa, l’equip de govern aposta per reforçar la ràdio municipal ampliant el seu pressupost.

I tot això s’ha aconseguit mantenint les mateixes ordenances fiscals.

La majoria d’impostos, taxes i preus públics, per tant, es mantenen en els mateixos nivells que a principi de la legislatura. La congelació dels impostos també comporta un manteniment de les bonificacions i exempcions aplicades en els exercicis anteriors i que tenen una vocació clarament social i amb la voluntat d’ajudar les famílies amb més dificultats.

En concret: 1. Mantenir les bonificacions a l’IBI (d’entre un 10 i un 30%) de la mateixa manera que es mantenen les clàusules i situacions socials, com les famílies monoparentals amb una bonificació del 50%. O les famílies que hagin tingut un membre de la unitat familiar més de 183 dies en situació d’atur, que també tindrà un 50% de bonificació.

2. Mantenir el gravamen d’un 75% els edificis que es trobin en un situació de paralització des de fa 2 anys amb la llicència d’obres cadu-

cada i sense pròrroga atorgada. Amb l’objectiu de prendre mesures davant la situació de frenada immobiliària i per tal d’evitar moltes obres parades. No es tracta, en cap cas, de gravar solars i obra acabada, sinó que aquesta clàusula pretén lluitar contra les estructures de ciment inacabades que està deixant la crisi econòmica en el sector de la construcció i que es converteixen en elements de risc d’insalubritat i seguretat. La vocació és incentivar la finalització d’aquestes obres.

3. L'impost de l'IBI es podrà fer en tres formes de pagament, per finestreta, en un sol rebut o en tres rebuts. La bonificació monoparental quedarà més especificada en les noves ordenances del 2019.

4. Simplificar algunes taxes: · La taxa d’1,60 € pel document d'empadronament queda anul·lada. · La taxa de les compulses de documentació: 5 € empadronats a Sarrià 10 € no empadronats a Sarrià · La taxa d'ús de dependències municipals per a la celebració de cerimònies matrimonials. · De dilluns a divendres de 8 a 15 h serà gratuït, quan, com a mínim un dels dos contraents estigui empadronat a Sarrià, la resta d’horaris en dies laborals, caps de setmana i festius tindrà un cost de 200 € per cada celebració. · Quan cap dels dos contraents estan empadronats a Sarrià, 200 € per cada celebració en tots els casos.

Els pressupostos d’enguany permetran assumir totes les prioritats plantejades per l’equip de govern per aquest nou exercici. n

pds_13

AJUNTAMENT

Narcís Fajula i Aulet Alcalde de Sarrià de Ter

Finalitzada l'obra de millora del pati de l'Edifici Masó

Asfaltat del primer tram del carrer Firal S'inicia el repintat de tota la senyalització horitzontal de la Rasa i el CAP

Els nous serveis del Cau mica en mica van agafant forma

Es col·loca el senyal de prohibit el pas al c. Agustí Riera i Pau i es col·loca un senyal de vianants al camí cap a la Rasa.

14_pds

Comença l'obra d’arranjament dels escocells que no tenen arbre

AJUNTAMENT

Se substitueix el sostre de la caseta del parc de la Rasa

Es repara el tall de carrer que està en mal estat del passatge de l’Església

Últims retocs en l'adequació de la vorera de l'AV de França

Comencen les tasques d'asfaltat de la carretera Josep Flores.

Comença l'obra de remodelació de la vorera de l'AV de França per millorar el trànsit a peu i amb bicicleta.

Nova àrea d'aparcament pintada en un dels carrils laterals de l'AV de França. Pendent la senyalització vertical, que en breu quedarà col·locada

pds_15

ENTITATS [Esplai PL

COLÒNIES DE NADAL I ESPLAI D’HIVERN

Esplai Pl

Ja s'han dut a terme les colònies de Nadal de l'Esplai PL, el nostre esplai de Sarrià. Com cada any, l'esplai ha organitzat unes colònies de dues nits durant Nadal. En aquesta edició van ser del 27 al 29 de desembre, i van ser a Puigpardines, a la Vall d'en Bas. Tant participants com monitors estan d'acord que han estat tres dies molt potents, plens d'activitats i contacte amb la natura.

El grup PL gaudint de les vistes des del Puigrodó

U

Fent grups de joc.

n autobús va recollir els participants i alguns monitors al pavelló, i es van dirigir directament cap a la casa de colònies. Allà, tothom es va conèixer amb una sèrie de jocs, i es van anar a fer les habitacions. Després de tota una tarda i vespre de jocs, dinàmiques i sobretot diversió, l'esplai se'n va anar a dormir per preparar-se per l'endemà, que els esperava un dia molt dur. I és que al segon dia tots els tres grups amb els que es divideix l'entitat van anar d'excursió. Cada grup va fer una excursió diferent, adequada a l'edat dels membres. Les excursions van ser al Salt de Sallent, al Puig Rodó i al Pla d'en Xurri. Van recuperar for-

16_pds

ces amb un bon berenar a la tarda, i després d'activitats més calmades van celebrar una vetllada molt musical. El darrer dia es van fer jocs en

els que tots els grups participaven i, després de dinar, els pares i mares dels participants van anar arribant a buscar els protagonistes dels 3 dies

ENTITATS [Esplai PL

màgics. Tots s'ho van passar d'allò més bé i va costar fer marxar els participants d'aquestes grans colònies d'enguany.

A més, l'Esplai no només està de celebració per aquestes exitoses colònies, sinó també perquè aquest any ha engegat un nou i il·lusionant projecte: l'esplai de tardes. Ara l'esplai ha evolucionat i no només organitza colònies per Nadal, Setmana Santa i Estiu i els campaments d'estiu, sinó que també ofereix un casal cada dissabte a la tarda als locals de l'església. A més, el projecte pretén potenciar l'eduEl grup ES, de camí al Pla d’en Xurri. cació en el lleure i se centra en aspectes com el mateix poble de Sarrià de Ter o el contacte amb Així doncs, aquest ha estat un any rodó la natura. Allà no només es fan jocs, activi- per l'Esplai PL, que il·lusionat es prepara per tats o dinàmiques sinó que també els fer de les tardes dels dissabtes el moment mateixos participants proposen projectes més divertit de la setmana, sense perdre de que s'esforçaran per dur a terme amb la vista les colònies de Setmana Santa d'ensupervisió i ajuda dels monitors i monitores. guany! n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pds_17

ENTITATS [cantaires

ELS CANTAIRES DE SARRIÀ ELS NOSTRES CONCERTS Emília Pau, Rosa Ferriol i Lurdes Casanova

E

Durant l’últim trimestre de 2018, la coral “Els Cantaires de Sarrià” vam sortir vuit vegades per compartir els nostres cants. A finals d’agost cal fer alguns assajos, ja que el setembre comencem les activitats musicals corresponents al curs 2018-19.

Commemoració del 1 Octubre a Sant Julià de Ramis.

l primer repte és el concert de la Festa Major del nostre poble. Com és habitual, el vam celebrar el diumenge, que aquest any queia molt aviat, el dia 2. Vam cantar 6 cançons, que van quedar força lluïdes, acompanyats al piano per l’Aniol. De seguida, l’11 de setembre, tenim cita a Sarrià i a Sant Julià, acompanyant en els actes institucionals de celebració de la Diada.

Aquest cop vam estrenar la cançó dels indignats “Tot el poble cantarà”, que s’havia d’interpretar en els actes en favor de la independència que es feien arreu. El diumenge següent, tot just cinc dies després, vam anar a cantar al monestir de Cervià, on el bisbe de Girona celebrava la confirmació d’un grup de joves. Vam acabar el mes, el 30 de setembre, cantant a la bonica ermita dels Sants Metges, per celebrar la Festa Major de Sant Julià.

L’endemà mateix, primer d’octubre, vam participar en uns emotius actes de commemoració del referèn-

18_pds

dum entonant “Els Segadors” a la plaça 1 d’octubre de Sant Julià de Ramis. I per celebrar la Festa Major de Medinyà, aquest any hi va haver algun canvi: el divendres 12 d’octubre vam cantar a la senzilla ermita de Santa Fe, al veïnat de les Serres.

Va ser una celebració molt entranyable, ja que l’ermita és molt petita i vam haver de fer la missa i el concert a l’exterior, envoltats per la natura i lluny de la ciutat.

A partir d’aquí, temps per preparar els repertoris de Nadal (la Núria

12 d’octubre a l’ermita de Santa Fe

va aconseguir que oferíssim alguns temes de molta dificultat amb força dignitat) i sobretot el concert de Nadal que organitzem els mateixos cantaires. Primer de tot, contactant amb les corals convidades, que en aquesta ocasió van ser “Rossinyol de Sales”, de la Cellera de Ter, i “Rosó”, d’Osor. Aquest any vam estrenar l’equipament renovat de “El Centre”, espai d’arts escèniques de Sarrià de Dalt. El concert va ser molt animat.

Tothom va participar amb entusiasme i vam acabar la festa amb un

ENTITATS [cantaires

Últim concert amb la Núria.

berenar. Cada un dels cantaires havia preparat alguna menja, que va fer les delícies dels participants.

Encara dins de les festes, però al gener, vam fer tres concerts més. El dia 2, nadales a la residència geriàtrica “La Solana”, de Banyoles, on ens esperen cada any per aquestes dates, i el 3 a la biblioteca Emília Xargay, per concloure l’activitat infantil de confecció de fanalets que es realitza a la biblioteca de Sarrià. I finalment, el 13 de gener, per acabar el cicle nadalenc, a la parròquia de Sant Julià, en motiu de la festa petita d’aquest poble, vam fer l’acompanyament musical de la missa i concert.

Comiat a la nostra directora Aquest va ser l’últim concert que hem ofert sota la batuta de la nostra directora, NÚRIA GIBRAT. Hem entomat aquest comiat amb tristesa.

Després de tants anys dirigint la nostra formació, la Núria ha esdevingut guia musical, companya i amiga.

Amb ella hem participat de moments molt importants de la seva vida, com el seu propi casament o el naixement dels seus dos fills, que sovint han estat entre el nostre públic, acompanyats del seu pare, de l’àvia...

Ha estat per a nosaltres una mestra que ens ha fet veure que la música no només es canta, sinó que cal interpretar-la, sentir-la, viure-la...

Ens ha ensenyat a escoltar la nostra pròpia veu i la del conjunt de cantaires, ens ha inculcat el sentit de grup i la unió de les veus. Els assajos han estat autèntiques classes musicals,

Un dia d’assaig.

Cel·lebració de la missa a l’exterior de l’ermita de Santa Fe.

Acomodant el cos i la veu.

primer amb preparació de la veu, el cos i la ment; després amb l’aprenentatge de les cançons; i finalment amb la interpretació i posada en escena. El bagatge que ens deixa és molt gran.

Quan ens dirigeix, la Núria transmet totes les emocions que nosaltres mateixos hauríem de transmetre al públic i engrandeix així el resultat de cada actuació.

Per posar-se al davant d’un grup de persones, totes adultes, amb les nostres manies, costums, desconei-

xements musicals (però al mateix temps saberuts), amb moltes ganes de xerrar i de fer broma durant els assajos..., cal tenir valor, força i creure en el poder de la música. També es necessita una dosi molt gran de professionalitat i els coneixements musicals adquirits amb anys d’estudi i dedicació. I la Núria ho té tot.

Estimada Núria, moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres tants moments, tants coneixements, tantes emocions... Una abraçada i fins aviat! n

pds_19

ENTITATS

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT Txell Pla Regidora de Festes, Joventut i Lleure

Els tres Mags, arriben a l`Ajuntament de Sarrià de Ter.

El passat divendres 28 de desembre va arribar a Sarrià de Ter el Carter Reial, el nostre Mag Magí, per a recollir totes les cartes dels infants del poble i donar-les als Tres Reis Mags perquè uns dies més tard els deixessin els regals que havien demanat a casa de cadascú.

20_pds

C

om cada any, vam preparar el campament Reial al Pla de Vinyers. L’Associació de veïns ens va preparar una xocolata ben bona per esperar el torn per a posar la carta a la bústia.

Uns dies més tard, el dia 5 de gener, varen arribar els Tres Reis Mags d’Orient a Sarrià.

Abans de començar el campament, es va anar a fer una visita a les persones del Centre especial Ramon Noguera

per a portar-los un detall.

Com ja és tradició, el campament Reial es va fer al Parc de la Cooperativa durant dues hores. Allà els Tres Reis i el Mag Magí es varen posar dins les seves tendes per tal de rebre individualment els infants que volien i així donarlos un detall. Mentre els infants esperaven que els Reis els rebessin, varen poder beure xocolata desfeta que ens havia preparat l’Associació de veïns de Pla de Vinyers i

ENTITATS [arribada del mag magí i de ses majestats

Les carrosses d’enguany recorden els trineus dels llocs de muntanya amb neu i temperatures extremes, El del rei Baltasar i el trineu del rei blanc. Fotos: A.Vila

que els cuiners reials varen anar repartint.

A les 6 de la tarda, varen sortir des del barri de Sarrià de Dalt i varen passar per a tots els barris tot fent una rua pels diferents carrers del poble. Aquest any les carrosses dels Tres Reis Mags eren tres trineus. Una de les novetats que hi va haver a la cavalcada va ser que els fumeres aquest any, a part de repartir caramels, també donaven unes espelmes per tots els infants que no portaven fanalet. D’aquesta manera, tots els nens de Sarrià quan varen arribar a les seves llars, varen poder deixar encesa una llum per tal que la comitiva Reial trobés casa seva.

Cap als voltants de les 8 de la tarda varen tenir l’arribada a l’Ajuntament, on els va rebre l’alcalde, Narcís Fajula, i regidors, des d’on varen pujar al balcó per dirigir unes paraules a tots els nens i nenes. n

pds_21

cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Anna Sala

8è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA E. XARGAY: Llibràlegs IV

Aquest any, pel 8è aniversari de la biblioteca Emília Xargay, que es va celebrar el divendres 14 de desembre a les 20h, vam poder gaudir d'un espectacle amb una trajectòria ja consolidada com és el Llibràlegs IV.

L

libràlegs és una proposta de teatre íntim en format alternatiu, on s'enllacen quatre històries breus entre dues actrius que interpreten vuit personatges diferents. La trobada és en una biblioteca, on el poder dels llibres i les emocions vinculades a la paraula són els principals protagonistes.

Aquesta quarta edició de Llibràlegs ha estat dirigida per l'artista Leo Castro i interpretada per les actrius Cristina Cervià i Meritxell Yanes. Els textos són de quatre autores de casa nostra : Marta Buchaca, Clàudia Cedó, Daniela Feixas i Carla Torres.

Llibràlegs va néixer en el marc del Festival Temporada Alta 2014, de la mà del dramaturg i director Jordi Prat. L'any 2016 la companyia Menti-

22_pds

dera Teatre en va agafar el relleu i gràcies a la seva bona acollida any rere any s'han anat repetint noves edicions fins aquest 2018 que ha arribat a la seva quarta temporada.

Va ser una sessió altament recomanable i una experiència teatral única i singular en què el text i la paraula prenen el protagonisme deixant vestuari, llum, atrezzo, ... en un clar segon pla. I és aquesta una de la força principal de Llibràlegs: la qualitat dels textos unit a la magistral interpretació que en fan les dues actrius, Cristina Cervià i Meritxell Yanes.

L'activitat, que va tenir un gran

èxit de públic, va acabar amb un petit col·loqui després de la funció amb la participació de les actrius protagonistes i amb un petit piscolabis i una copa de cava per a tots els assistents per festejar tots junts els 8 anys de la biblioteca Emília Xargay.

Us deixo algunes fotos perquè us animeu a acompanyar-nos en el proper aniversari de la nostra biblioteca. Una data molt especial per a nosaltres que ens agradaria compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes de Sarrià de Ter, siguin o no usuaris de la biblioteca. Apunteuvos-la al calendari i reserveu-vos-la per l'any vinent. n

CULTURA [sala d’exposicions dolors xabé

SALA D’EXPOSICIONS DOLORS XABÉ Míriam Pascual

A finals del darrer any, la remodelada sala d’exposicions del Centre Cívic la Cooperativa va ser inaugurada amb el nom de Sala d’exposicions Dolors Xabé.

Una sala que permet l’intercanvi de coneixements i coneixença entre artistes, un lloc on poder contemplar les obres realitzades pels artistes del nostre voltant.

C

om bé sabem, la Dolors Xabé era una sarrianenca d’alt nivell cultural i amb unes ànsies incansables i indestructibles de saber més, del món cultural i en especial del món de l’art.

Dos mons infinits que intentem encabir a la nova sala que li ret homenatge. Si la Sala Dolors Xabé va començar amb una potent programació a partir de la primera exposició col·lectiva dels artistes gironins Pep Admetlla i Pep Aymerich titulada Work in progress, el bon nivell s’ha mantingut en les següents exposicions.

El mes de novembre, una magnífica exposició de Sebi Subirós. Un artista amb taller propi a Sarrià de Ter i una trajectòria important al seu darrera. Imparteix tallers de serigrafia, de litografia sobre òfset, monogràfics dedicats al japonisme, monogràfics de monotípia sobre paper i tèxtil, Mokuhanga... A més, Subirós ha treballat amb nombrosos artistes nacionals i internacionals com Tàpies, Miquel Barceló i Pitxot, entre d’altres. Essent un gran conei-

La Sala Dolors Xabé, per l’exposició Sebi Subirós. Foto: AVS

xedor de tots aquests temes i sumant-hi els conceptes que més li ronden pel cap, va crear aquesta exposició titulada Nedar com els ocells.

El mes de desembre va ser protagonitzat per Pere Bellès, artista també amb una consolidada trajectòria. El títol de l’exposició “Elogi al color” ja marcava la seva línia de treball. Cada una de les peces exposades, on l’escultura també hi era present, feien que la nostra mirada seguís el ritme visual que les mateixes obres generaven. Amb un interès marcat en el fet de construir

pds_23

CULTURA [sala d’exposicions dolors xabé

ció de la bellesa. Llavors, entendre una exposició lligada a l’aprofundització d’un concepte no és cosa fàcil.

La barrera invisible que ens fa allunyar de les sales d’exposicions es pot trencar si Cultura i Educació s’agafen de les mans. I és per aquest motiu que la Sala Dolors Xabé en breu incorporarà un equip propi de mediació. Les persones mediadores seran les encarregades de fer-nos entendre què hi ha exposat i entorn a quin concepte giren les peces exposades. I així poder endinsar-nos en el món de l’artista.

Si us interessa estar informats sobre les properes exposicions, sobre l’equip de mediació i altres temes relacionats amb la Sala Dolors Xabé, ens podeu seguir per les xarxes socials. n Facebook. La Cultural Instagram: lacultural19 Twiter: culturasarria

Pere Bellès, presentà una exposició acolorida “Elogi del color”

pintures a través dels diferents encaixos i fraccions, les repeticions a partir de lleugeres variacions remarcaven un equilibri visual cromàtic. A partir de colors primaris visibles, i a través de les bandes contràries i ocultes podem veure els colors secundaris obligant-nos a vorejar les escultures. Uns miralls que ens mostraven les parts cromàtiques ocultes, mostrant-nos allò que queda ocult en un primer cop d’ull.

Som conscients que l’art contemporani sovint és conceptual i que requereix que la sala disposi d’un equip propi de mediació. També és un fet evident que el públic agraeix moltíssim una mediació.

24_pds

Mediació? Hi ha algun conflicte aquí?

Sembla ser que sí. L’art contemporani més conceptual provoca un rebuig per part de l’espectador, bé perquè no l’entén o bé per manca d’informació. Entendre la política o l’art que es crea en aquests moments, en la nostra contemporaneïtat, és més complicat ja que no disposem d’una perspectiva temporal. És a dir, no ha passat un temps, les nostres idees i pensaments no han reposat en el nostre cervell. Alhora també ens és dificultós entendre que l’art contemporani sovint es basa en conceptes que van més enllà de la representa-

CULTURA [els pastorets sarrianencs

ELS PASTORETS SARRIANENCS Jordi Pla Torrent Director dels Pastorets

Tot l’elenc dels Pastorets saluda al públic al finalitzar l’obra. Fotos: Gerard Puigmal

Encara recordo aquell diumenge que vaig votar...

Aquell dia, gràcies a la poca responsabilitat política del nostre consistori, es va arribar a la caòtica idea de fer un procés participatiu degut a la injecció econòmica procedent d’una empresa que no cal pronunciar, per no fer-li propaganda.

E

l poble va parlar a les urnes i va decidir que de tots els projectes que varen arribar a la final, el més convincent era arreglar el teatre per augmentar la qualitat i la quantitat d’obres teatrals.

I què han fet els que governen?

Doncs tenir la brillant idea de firmar un projecte impagable per l’economia d’aquest poble, reformar una part de l’espai d’arts escèniques (que ningú demanava) i voler tirar a terra l’únic espai que hi ha creat per fer activitats teatrals, per convertirla en una sala per fer de tot i, si s’escau, també teatre.

És una petita introducció per explicar el per què el terra de la platea estava sense pintar, amb restes de cola de l’antiga moqueta, el mateix proscenium, les mateixes instal·lacions, els mateixos wc pels actors, res ha canviat des que la TV la visualitzem amb color. Tot continua igual des de fa dècades. Tot no.... només aquella part on sempre s’ha fet teatre. L’altra part fa goig.. tot de fusta, amb una sala nova per poder fer el cafè teatre que tant mimen els qui governen, amb uns originals WC, un bar nou, una majestuosa recepció i unes precioses butaques de color

pds_25

CULTURA [els pastorets sarrianencs

mostassa. Dos mons diferents en un mateix edifici. Una joguina nova que tothom baveja i una rampoina que a tothom li molesta.

I tal com deia en Miquel Martí Pol: “ I som on som. Més val saberho i dir-ho. I assentar els peus en terra....” i amb el cor encongit vaig col·locar-me en un lloc insignificant de la rampoina per pensar si valia la pena fer Els Pastorets. Si valia la pena donar llum i escalf a aquell teatre que algú va voler enterrar en vida. Però la idea de lluitar per les tradicions catalanes, i per respecte a

26_pds

tots aquells sarrianencs/es que van votar el projecte del teatre, em va agafar forces per acceptar el repte de fer els pastorets en dos mesos, quan per norma general es necessita un mínim de quatre.

Era una idea esbojarrada. No teníem temps, no teníem actors, ni tan sols teníem teatre. Però malgrat això, es va engegar màquines. Les peces grinyolaven per totes bandes, tot eren entrebancs però la màquina no s’aturava. Estava ben greixada perquè les il·lusions de voler tornar a fer pastorets ho superava tot.

Els assajos eren surrealistes. Tot estava brut, sense cortines, amb les cadires amuntegades com si fossin els castellers enmig de la platea, sense calefacció, sense sonoritat, sense llums. Hi havia més material d’obra que atrezzos teatrals. Un cúmul de despropòsits que es van unir per incrementar les poques opcions reals que existien per fer uns pastorets dignes. Tot sortia malament, però la il·lusió va tornar a guanyar.

De cop i volta, la maquinària va deixar de grinyolar. Els assajos eren productius, teníem llum, teníem cortines, atrezzos nous, l’escenari net, i malgrat que mai vàrem tenir calefacció, els pastorets varen començar a agafar forma.

Una forma reivindicativa, però sense casar-se amb cap bandera ni amb cap color polític. Simplement reivindicacions del nostre país, del nostre poble, de la nostra gent. S’havien de fer uns pastorets àgils, ràpids, sense caure al parany de ferlos pomposos ni maratonians. Volia uns pastorets enèrgics, picotejant els nostres costums, amb gags d’actualitat i brometes absurdes amb la

CULTURA [els pastorets sarrianencs

Fotos Gerard Puigmal

pds_27

CULTURA [els pastorets sarrianencs

Fotos Gerard Puigmal

finalitat d’arrancar somriures inesperats dels espectadors.

Aquest any es va eliminar la figura representativa del caganer, i havíem de substituir-lo per una altra icona. I què res millor que iniciar Els Pastorets amb l’escena del sopar de Nadal amb un vers nadalenc a càrrec d’un infant? Folch i Torres.....no m’ho tinguis en compte.

Aquest any s’anava patint, l’obra tenia forma però no va haver-hi temps de polir-la. Anàvem a l’aventura. I amb un sol assaig general (que es podria dir assaig a seques),

28_pds

els pastorets van veure la llum. No teníem logística, ni espai, ni diners, ni un gran espectacle de llum i so perquè el teatre de blanc i negre no dona per més. Només teníem un guió adaptat i un grapat de persones disposades a sacrificar-se per donar vida als personatges. Seriem capaços de fer riure la gent? De sorprendre-la? De fer gaudir d’una bona estona de teatre?

No sóc pas jo qui he de respondre a aquestes preguntes. Per mi ja va ser un èxit poder estrenar l’obra el 26 de desembre (contra tot pro-

nòstic). Per mi ja era un èxit veure aquells ulls de felicitat dels actors més menuts. Per mi ja va ser un èxit donar vida a aquell vell teatre.

Sempre he dit que al muntar uns pastorets, no hi ha prou recompensa per tantes i tantes hores de dedicació.

Veníem d’una aturada llarga sense activitat, una aturada massa llarga.....És el segon cop que els Pastorets ressorgeixen de les cendres. Però quan vaig veure la sala plena de gent en totes les funcions i escoltar converses de nens dient-li als seus pares que l’any vinent volen fer de dimoni, d’àngel o de pastor, vaig tenir la sensació que l’objectiu s’havia assolit.

Tenim totes les generacions per etern en una de les activitats nadalenques més tradicionals del nostre país. Perquè si volem lluitar per la cultura, per la llengua i per la historia què res millor que fer-ho sobre un escenari, per Nadal, en català i criticant-nos entre nosaltres amb un somriure. Això ens fa especials, ens fa únics, ens fa ser......més sarrianencs.

Resumint, i amb això acabo, dient que qui vulgui aportar el seu granet de sorra, ja sigui gran o petit, donant vida a un personatge o fent entrepans a la mitja part, teniu totes les portes obertes. Mai sobra gent per fer uns pastorets. Com més serem, més riurem i qui sap si algun dia descobrim un actor o actriu que esdevingui famós i puguem dir amb orgull i amb la boca ben oberta que aquell sarrianenc va fer els seus primers tastets d’actor als pastorets de Sarrià.

Gràcies. Moltes gràcies a totes les persones que han col·laborat de forma desinteressada i alguns de manera anònima per fer real el projecte dels pastorets. Ens veiem ben aviat per treure’ns les vergonyes sobre l’escenari i poder gaudir de molts aplaudiments! n

CULTURA [els símbols feixistes del pont de l’aigua

ELS SÍMBOLS FEIXISTES DEL PONT DE L’AIGUA Assumpció Vila

L’aliga franquista ha estat present en aquest pont des de 1940 fins 2018. Ara ja és història. Foto Quim Llunell.

Si llegim les editorials de la revista Parlem de Sarrià, números 18 i 19, corresponents als mesos de maig i agost de 1997, les podem subscriure íntegrament, tot i que foren escrites fa 20 anys.

A

mb la darrera reforma del pont de l’Aigua, l’estiu del 1997, ens preguntàvem per què no s’aprofitava aquella oportunitat per treure les àguiles franquistes. Es varen protegir els relleus, obra de l’artista i professor Joan Carrera i Dellunder, amb una pantalla de metacrilat que sovint pateixen bretolades, però es va aconseguir que s’enretiressin dos escuts, el del jou i les fletxes i el del símbol del cos d’enginyers de l’exèrcit. Del total

de vuit escuts, aquests eren els darrers que es mantenien, o diguemho clar, que no s’havien esberlat.

També amb aquesta reforma, es va anul·lar una barana cega, la qual, temps enrere, sostenia el nom de “Puente del Caudillo”. Amb la reforma es va deixar la barana embellida amb pilones, més uniforme, tal com la veiem ara.

De res varen servir les nostres queixes, reivindicant any rere any en la mateixa revista, amb l’eslògan

pds_29

CULTURA [els símbols feixistes del pont del’aigua

Treballadors, soldats republicans presoners, que varen construir el pont de l’Aigua, l’any 1940. Es pot veure la barana cega amb el nom de Puente del Caudillo. Foto cedida per Damià Aguirre.

“la gallina a la cassola” que en Sam Enfot, al Sarrià News, ens recordava insistentment. Tampoc van anar més enllà els diversos pronunciaments que el consistori sarrianenc va fer en molts anys, fent pública la nostra queixa, davant la Generalitat de Catalunya. De l’any 1997 ençà, el que sí que es va fer a Sarrià de Ter fou treure les darreres plaques del Ministerio de la Vivienda, amb el jou i les fletxes, que quedaven en alguns habitatges del Pla de l’Horta.

Però les gallines seguien allà, amagades per l’abundant vegetació del riu Ter. Fins que l’Ajuntament de Girona no les va qüestionar, no va tornar la polèmica. I ja ens va semblar bé que tornés, ara sí liderada per un Ajuntament amb fort caràcter antifeixista.

30_pds

La decisió s’havia pres pels dos ajuntaments, el de Girona i el de Sarrià de Ter, cap a mitjans de l’any 2017, decidits a pagar a mitges l’enderroc de les quatre àguiles, però l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat de Catalunya va deixar en suspens la resolució de la Generalitat (a qui correspon la titularitat del pont de l’Aigua) i no hi havia el permís definitiu.

Per fi, cap un any més tard, el 24 de setembre de 2018, una brigada d’operaris especialitzat en escalada, de l’empresa Nuar Verticals, ha esmicolat les quatre àguiles. Ni tant sols s’ha tingut misericòrdia de deixar-ne alguna en un museu per record. La baixa qualitat del material, de portland pintat, així ho ha aconsellat. A partir d’ara l’únic

record serà el fotogràfic.

S’acaba el periple dels detalls més ofensius que embellien el pont de l’Aigua des de seva inauguració el 4 de febrer de 1940. El record que hem de tenir és el de l’antic Pons Maior que va ser volat en la retirada el 4 de febrer de l’any 1939, fa 80 anys, i el de la brigada de treballadors, presoners republicans, que varen commutar pena de presó a compte de treball no remunerat, i que en només un any varen construir aquest pont, dissenyat per l’enginyer de la Diputació de Girona Gabriel Andreu Eliazaicin.

La història del pont de l’Aigua no és la història de la Guerra Civil, tot i que els quatre relleus, “L’ Alto de los Leones de Castilla, les Ruïnes de l’Alcàsser de Toledo, l’Enfonsament

CULTURA [els símbols feixistes del pont del’aigua

Els treballs de d’esmicolament de les àguiles les varen portar a terme l’empresa Nuar Verticals. Fotos: A.Vila

del vaixell Baleares i la Catedral d’Oviedo”, ens recordin fets del que va passar en aquella guerra. El pont de l’Aigua ens pertany, pels lligams que hem establert les comunitats veïnals de banda i banda del riu, els veïns del Pont Major i de Sarrià de

Ter. L’estètica del pont de l’Aigua és similar a la de tots els ponts que es varen reconstruir l’any 1940 i, malauradament, no podem gaudir del bell pont romànic volat. Però el que significa el pont, com a via d’enllaç entre les dues bandes del riu Ter, com ele-

ment d’unió entre comunitats, ara almenys no està malmès per la presència de símbols feixistes, que en cap cas embellien el pont sinó que perjudicaven la nostra convivència.

Tanquem doncs, una altra etapa de la negror del franquisme. n

pds_31

CULTURA [monarquies hispàniques i decadència catalana

MONARQUIES HISPÀNIQUES I DECADÈNCIA CATALANA (1) Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

En aquest article presentem una visió retrospectiva sobre com la Corona d’Aragó i el Principat de Catalunya, territoris que d’ençà del segle IX fins al segle XV, es van regir per un sistema monàrquic en el seu funcionament polític i econòmic.

A

partir de la mort sense descendència del rei Martí I, l’Humà, (Girona,1356 - Barcelona, 1410), els catalans, els aragonesos, els valencians, els mallorquins i rossellonesos van quedar orfes de la monarquia autòctona que els agrupava i que els ciutadans sempre van venerar i van considerar la institució del Casal de Barcelona i la reialesa com a pròpies. Quan altres monarquies sobrevingudes van apoderar-se del control de les institucions autòctones del Principat, va començar a produir-se entre els catalans una desconfiança i una desafecció envers el nou règim. És clar i evident que avui les catalanes i els catalans no tenim rei ni reina propis, però en el passat medieval sí que en vam tenir i d’una manera general, quan el rei, que va ser a més durant molts segles comte de Barcelona, va ser estimat i venerat pels seus súbdits.

EL CURT REGNAT DE MARTÍ I

Un dels fets històrics que va ser transcendental i decisivament negatiu per al manteniment de l’equilibri

cultural, polític i econòmic de Catalunya dintre de la corona catalanoaragonesa només de començar el segle XV, va ser la mort sense successió del rei Martí I, l’Humà, que va morir a Barcelona el 31 de maig de 1410. Aquest fet va desencadenar una sèrie de fets polítics que degeneraren en una inestabilitat irreparable per al Principat de Catalunya. Martí I va ser certament incaut en no preveure la seva futura successió durant el seu any de regnat. És cert que quasi no va tenir temps de planificar res perquè la seva mort va ser sobtada.

A partir d’aquest fet i en aquest moment van generar-se totes les especulacions i manipulacions polítiques del Compromís de Casp. Martí I, tal i com escrivia l’historiador Jaume Vicens Vives, «va ser el darrer monarca d’aquella gloriosa dinastia que de mascle en mascle, havia portat el nom de Catalunya arreu d’Europa des del seu modest bressol pirinenc.»1 En tractar-se dels destins i de l’herència de la corona catalanoaragonesa, els aragonesos lògicament van voler fer prevaldre els seus drets successoris al ceptre i va ser el moment de l’entronització de la casa de Trastàmara, perquè el futur Ferran I de Trastàmara, (Medina del Campo 1388- Igualada, 1416), a més, era parent del rei català difunt, «conosciendo el dicho rey don Mar-

1VICENS VIVES, Jaume, Els Trastàmares, p.78, Editorial Vicens Vives, 1979, Barcelona.

2 Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, Vol. I

32_pds

El rei Martí I l’Humà

tín que él no tenia pariente más propinco que el dicho infante»2, per la qual cosa els qui envoltaren l’infant castellà reivindicaren la seva part en els drets aragonesos de la corona, de manera que, després de mesos de revoltes, malentesos i la intervenció manifassera del Papa Benet XIII, el famós Papa Luna, més les predicacions del dominic valencià Vicent Ferrer, que no ajudaven la causa catalana, això a més d’un conjunt escandalós de manipulacions polítiques de castellans i aragonesos, s’aconseguí d’entronitzar per als destins de la corona catalanoaragonesa l’any 1412, un rei d’origen castellà, Ferran I. No hi va haver maneres d’assolir una solució pròpiament catalana al conflicte desencadenat amb un sobirà de naixença catalana.

CULTURA [monarquies hispàniques i decadència catalana

LES NOCES DELS COMTES A l’edat mitjana cal dir que els casaments es concertaven per interessos polítics i patrimonials i val a dir que aquests també eren ben presents en les noces dels comtes i prínceps catalans, com ho van ser per a totes les monarquies europees almenys d’ençà del temps de Carlemany (s.VIII) cap aquí. Com expressa el Dr. Martí Aurell, «Al si de l’aristocràcia, el matrimoni, que se situa de bon grat dins l’esfera de la política, és un assumpte força més col·lectiu que no pas privat. Cada unió matrimonial segella un pacte entre dues cases nobiliàries».3 Les donzelles són donades en matrimonis forçats, s’imposen matrimonis precoços i sens dubte durant tota l’edat mitjana i més enllà, s’esperonen matrimonis per enfortir lligams. Recordem per exemple que el rei Pere III el Cerimoniós (1319-1387) es va casar quatre vegades, una primera amb un intent de vincular la corona catalanoaragonesa amb el Regne de Navarra, mullerat, doncs, amb Maria de Navarra; per segona vegada es casa amb Elionor de Sicília, evidentment per afermar els dominis catalans a l’illa; per tercera vegada amb Elionor de Portugal i finalment, per qüestions de salut amb l’empordanesa Sibil·la de Fortià. El seu fill Joan es vinculà amb les cases franceses d’Armanyac i amb el casal de Bar; va maridar-se en primera instància amb Matha d’Armanyac, que pel que sembla no era una dama massa agraciada, i en segon casament amb l’astuta i intrèpida Violant de Bar. En les cartes conservades del rei Alfons IV, el Magnànim, fins i tot s’especifiquen matrimonis entre dames d’origen català, que, per interessos, les fan casar amb comtes italians, com per exemple Elionor, filla del comte

d’Urgell, que la casen amb l’italià i els promesos no es coneixen, «la infanta dona Elienor, filla que fonch del comte d’Urgell, la qual anava en Nàpols, per fer noces amb lo comte de Nola, a qui l’avien dada per muller.»4 FERRAN I Ferran I era fill d’Elionor d'Aragó (tercera filla del rei català Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília), que s’havia casat amb el rei de Castella, Joan I, així, doncs, el fill del matrimoni va veure la llum a la vila de Medina del Campo el 30 de novembre de 1380. Se’l va batejar amb el nom de Ferran perquè aquest era un nom tradicional de la casa reial castellana. Va viure sempre a Castella on van casar-lo amb una rica dama, Elionor d’Alburquerque, que amb el patrimoni que ostentà obtingué amplis dominis en terres castellanes. Ferran inicià la reconquesta castellana de molts territoris que estaven en poder musulmà com per exemple les terres d’Antequera, punt important en les terres del Regne de Granada. Ferran, era a més nét de Pere III el Cerimoniós per línia materna. Ferran I va ser coronat a la ciutat de Saragossa el 5 d’agost de 1412 i reconegut rei per les corts d’Aragó. Ferran I va suplantar la revolta de Jaume d’Urgell, al qual per línia de parentesc l’hi hauria correspost legítimament el ceptre de la corona catalana perquè era cosí germà del difunt Martí I, però el joc de poder va decantar la balança a favor del monarca castellà. Ferran I, doncs, home intel·ligent, d’intuïció i amb talent ja va espavilar-se prou per a convocar corts a Catalunya per tal d’atreure’s catalanes i catalans. Així, doncs, com a institucions pròpies i controlades per la monarquia sobre-

El rei Ferran I

vinguda, Ferran va establir la Diputació del General, institució eminentment recaptatòria, (l’espoli fiscal no és una cosa nova a Catalunya), que esdevingué cabdal per al seu regnat.

De seguida escrivia que li facilitessin, «manera e ajuda per quitament de nostre patrimoni, perquè Nós puscam mills fer la justícia e viure segons nostre estat requer.»5 Les finances, que provenien del poble, naturalment, i de les recaptacions dels municipis, van ser la qüestió prioritària del regnat d’aquest monarca sobrevingut, tot i que per acontentar els ciutadans va establir un règim jurídic desvinculat de la seva personalitat, La Reial Audiència. És a dir, per treure’s els problemes del damunt va crear de manera intel·ligent una institució amb valor jurídic -a expenses dels catalans- per establir i impartir justícia. Segonament va fer redactar una versió catalana dels antics Usatges, Constitucions i els Capítols de Corts. Amb aquestes institucions, però, va deixar emprar la llengua catalana; de fet el que els importava era la moneda i la fiscalitat, la llengua al cap i a

3 AURELL, Martí, Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213), pàg. 2, Ediciones Omega, Barcelona, 1998.

4 MADURELL MARIMON, José Mª, Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, pàg. 191, carta 129, CSIC, Barcelona, 1963.

5 ROVIRA I VIRGILI, Antoni, in Història de Catalunya, Vol. VI, p.193, Editorial Gran Enciclopedia Vasca, Bilbao, 1978.

pds_33

CULTURA [monarquies hispàniques i decadència catalana

Alfons IV el Magnànim

la fi -en aquells moments- no els molestava ni representava cap impediment. Ferran I, doncs, un cop va tenir controlada la situació interna del Principat, amb l’ajuda del Papa Luna, gran traïdor de la causa catalana, acontentats els aragonesos i els valencians, va afermar el control dels territoris del Mediterrani, que Martí I havia aconseguit de controlar. És a dir, els regnes de Sicília i de Sardenya. Ferran, però, d’ençà de la seva entronització va tenir seriosos problemes i enfrontaments amb les oligarquies barcelonines; la governança no li va ser fàcil justament per això, perquè no se’l veia com un rei d’orígens clarament catalans. No era nat en terra catalana. Ferran I va convocar corts a Barcelona, l’any 1412, i a la vila de Montblanc el 1414, envoltat de consellers, funcionaris i cavallers castellans a Barcelona. Bernat Boades, cronista contemporani, va escriure que quan el rei va saber, els furs, els privilegis i les llibertats que tenien els catalans es va escandalitzar, «com ell veié tants furs, e tants privilegis e llibertats com havien los catalans, i va hoyr alguns greuges que li’n demanaven, ell ab gran còlera e ennuig se’n

va deseixir de algunes males paraules contra Catalunya, en particular contra la ciutat de Barcelona, les quals encara no se’n són encara poscudes pahir dintre dels coratges».6 El fet que Ferran I residís només eventualment durant alguns períodes curts a la ciutat de Barcelona va crear molts recels entre la noblesa i la població catalana, que sempre i històricament havia apostat per tenir a prop la presència del seu comte-rei. El rei havia ocupat durant molts segles les estances del Palau Reial Major al cor de la ciutat de Barcelona. Ferran I va morir doncs a la ciutat d’Igualada el 2 d’abril de 1416 i va ser enterrat al monestir de Poblet. De fet el seu regnat va ser francament curt.

ALFONS IV, EL MAGNÀNIM La successió en els destins de la corona catalanoaragonesa, després de la mort del rei Ferran I, va recaure lògicament en el seu fill Alfons, el qual va ser nomenat rei als 16 anys; als dinou anys, el van fer casar amb una cosina seva, Maria de Castella, i el 30 de maig de 1416 féu acte de presència a la ciutat de Barcelona sense que se celebressin festes a causa del dol recent pel seu pare. Alfons esdevenia IV de Catalunya, V d’Aragó, III de València i I de Mallorca. La figura d’Alfons tampoc fou massa ben vista pels catalans; segons l’historiador anglès Alan Ryder, que va estudiar extensament el seu regnat, ens comenta que la seva successió no va ser massa ben rebuda pels catalans, «contemplavan con aprensión, incluso con hostilidad, a un señor impregnado de la tradición autoritaria de Castilla», i fins i tot quan el futur sobirà va viatjar de Medina del Campo cap a la frontera amb l’Aragó,

«la delegación catalana esperó sentada en su territorio y no se levantó ni para saludar.»7 El dia 29 d’agost d’aquest mateix any, Alfons convocà per al mes de setembre les Corts Generals de Catalunya però no hi va poder assistir, de manera que escriví al veguer de Barcelona comunicant-li que presidissin i obrissin la sessió en nom seu, cosa que suposava una infracció contra les lleis catalanes. Això provocà la protesta de la representació dels jurats barcelonins i val a dir que el futur sobirà ja entrava amb mal peu a la ciutat comtal. El futur rei no arribà fins al dia 22 i aquest dia, al tinell del Palau Major, llegí en llengua castellana d’accent aragonès el seu discurs a la Corona.

Era, per tant, la primera vegada que un sobirà de la unió catalanoaragonesa feia un discurs públic en llengua no catalana, amb la qual cosa provocà gran inquietud entre els membres de la noblesa i els braços barcelonins. Aquest fet esdevenia el preludi de la progressiva castellanització de la cort reial que es féu acompanyar naturalment de funcionaris, de nobles, de militars i servei d’orígens castellans. Un cop proclamat rei de la unió, el nou monarca no assistia amb gran assiduïtat a les sessions de corts, però això sí, aconseguí d’arrencar del Parlament català un donatiu importantíssim en florins per al propi monarca, per a la taula reial i per als afers de Sardenya. Alfons va ser un monarca que va parar poc a Catalunya i sojornà escadusserament a la ciutat comtal; més aviat es decantà per viure a València perquè aleshores el port de la ciutat i la ciutat mateixa reportaren a la corona importants beneficis. A València el rei atorgà a la institució de la Generalitat la capacitat d’organització permanent, cosa que no va fer amb les Corts Catalanes. Tot i que a Catalunya va voler resoldre el

6 BOADES, Bernat, Libre dels feyts d’armes de Catalunya, pàg. 444. Edició de Marian Aguiló y Fuster, Barcelona, 1873 7 RYDER, Alan, Alfonso El Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia (1396-1458), pàg.35, Edicions Alfons El Magnànim, València, 1992.

34_pds

CULTURA [monarquies hispàniques i decadència catalana

malestar dels pagesos a causa d’un problema que venia de lluny, el problema de la Remença, Alfons, tampoc es va mostrar massa interessat en els afers ni amb les institucions barcelonines i catalanes. Com sigui que la corona ostentava també el control de l’illa de Sardenya i de Sicília, Alfons va protagonitzar diverses expedicions per la Mediterrània.

Molt interessat en el control de les seves possessions Mediterrànies, l’any 1436 va nomenar el seu germà, Joan de Navarra, lloctinent general dels regnes d’Aragó i València i la seva muller Maria de Castella perquè es fes càrrec dels afers dels catalans. Preocupat perquè els genovesos no s’apoderessin de l’illa de Sardenya i de Còrsega, de seguida el rei Alfons s’embarcà per seguir de prop aquestes conquestes: «En los comienzos del reinado del joven dinasta Alfonso V de Aragón, que al suceder en el trono a su padre Fernando de Antequera, contaba 22 años de edad, en hora muy deseada, surcaba el mar con una armada de 80 velas, con la intención de ligar, con mano firme, sus reinos de Cerdeña y Còrcega.»8 Semblava, doncs, que els afers de Catalunya podien esperar. Després del control de Sardenya, vingué la campanya del rei per la conquesta de Nàpols. En definitiva aquest rei va estar-se també molt poc temps a Catalunya.

Malgrat tot, quan va decidir d’ocupar-se de la defensa de l’illa de Sardenya contra els genovesos, tenia cura d’adreçar-se als diputats catalans i ho feia en llengua catalana.

Vegem què escrivia en una de les cartes: «(...) E perquè havem a cor e voluntat castigar los genovesos antichs enamichs de nostra casa, abaxar e deposar la supèrbia de aquells, haurem a plaer e a gran servey, que molt prestament se des8 Op. cit & supra. pàg. 7 9 Op.cit & supra. pàg. 172, carta 98.

10 Op. cit & supra. pàg. 180, carta 107 11 Op. cit & supra. pàg. 215, carta 160

Castell Nuovo de Nàpols

empatxassen de armar les més fustes que possibles fos, per anar derruir e metre en total extermini e ruina la ciutat de Gènova (...)»9 Mentrestant els afers del Principat de Catalunya requeien en la seva esposa Maria de Castella, per tant, els catalans eren manats per la voluntat d’una reina castellana a la qual el rei, trobant-se en les seves campanyes pel Mediterrani, li demanava subvencions econòmiques a través del seu camarlenc Dalmau d’Oms, subsidis que provenien -naturalment- de les caixes catalanes, «Per tant és necessari, e axí us pregam e encarregam, proveiscau ab les Corts de Cathalunya, que en tot cas del mont, doli lloch e matèria de sostenir la dita armada per aquest yvern, e per res no permeteu aquella desarmar (...)»10 Les cartes que el rei Alfons tramet des de la seva gran campanya al regne de Nàpols, a la reina, als seus camarlencs, consellers o als jurats de les Corts Catalanes, majoritàriament són per a demanar subvencions per al proveïment de les seves conquestes; no cal dir que els exemples es multipliquen. Des de Nàpols, el rei, «per la gràcia de Nostre Senyor Déu, tenim en fi e conclusió, entenem dar ordre com puscam en nostra absència, perpetualment

Detall Magnanim al Castell Nuovo de Nàpols

Detall Castell Nuovo de Nàpols

conservar, defendre e possehir pacíficament aquest reyalme, lo qual creem no ignoreu ab quants perils, treballs e despeses haiam aquí stat. E entenem, aximateix, dar ordre primer de la dita nostra partença en haver peu, a poder suplir, e satisfer, e pagar alguns deutes, en assay gran quantitat (...)»11 A Alfons IV, el Parlament català li va concedir un ajut de 80.000 florins, més les recaptacions que els virreis feien sobre les famílies jueves, emo-

pds_35

CULTURA [monarquies hispàniques i decadència catalana

luments fiscals que li van permetre la seva aventura italiana. Va salpar envers l’illa de Sardenya que estava sota el control de la corona i val a dir que no tornaria més a Catalunya, a més de les seves ambicions polítiques calia afegir-hi que la reina, la seva muller, li havia descobert alguns amors i relacions adulterines amb Margarita d’Híxar entre altres afers amb fills il·legítims pel mig (12). El rei Alfons, doncs, el dia 26 de maig de 1432, va acomiadar-se a Barcelona de la seva muller, a la qual no tornaria a veure mai més. Per als destins de la corona i el seu govern hi deixaria, doncs, a la seva pròpia muller Maria de Castella i posteriorment al seu germà Joan II, duc de Viana, casat amb Blanca de Navarra.

Per tant, hem de subratllar que les monarquies medievals i renaixentistes es movien sempre per interessos polítics, de patrimoni, de riquesa i si convenia també per afers de faldilles. D’aquesta manera, Alfons, que, com hem dit, no estava gens bé tampoc amb la seva legítima muller Maria de Castella perquè diuen les cròniques que no era massa agraciada físicament i a més suposen que era estèril: «Tampoco estaba dotada de gran belleza. Por todo ello, no es de estrañar que fuera inadecuada compañera sexual para un marido 12 Ryder & supra. pàg.57 13 RYDER, Op.cit. 241.

36_pds

fogoso cinco años mayor».12 Així, doncs, Alfons, amb l’excusa de controlar els seus dominis al Mediterrani va establir-se primer a Sardenya i posteriorment a Sicília, on romangué durant dos anys, fins a poder realitzar el salt definitiu a la conquesta de Nàpols. La ciutat de Nàpols estava sotmesa als francesos de Lluís III d’Anjou i val a dir que la població napolitana no estava gens a gust sota el domini francès perquè, a més, els francesos tenien el domini de diverses ciutats italianes, cosa que no era ben vista tampoc ni per la població ni pel Papa. Per tant, després d’algunes vacil·lacions, la reina Joana II de Nàpols, quan va morir el rei francès, marit seu, vista la seva incompetència per a governar bé la ciutat i el regne, va vendre’s literalment la ciutat a Alfons IV per una suma de 100.000 florins13. Alfons, després del seu captiveri a Milà a les ordres del Duc Filippo Maria Visconti, un cop alliberat i fetes les paus amb el jerarca milanès amb qui féu un pacte, va proposar-se d’esdevenir rei de Nàpols per tal d’equilibrar així els estats italians i romandre a l’aguait d’intromissions franceses o turques.

Alfons, enlluernat tanmateix per la riquesa i la fastuositat de les Signorie milanesa i florentina, volia viure ell també com un autèntic príncep

del renaixement, així, doncs, es va fer coronar rei de Nàpols amb tota la pompa, com si talment fos un emperador romà. Alfons va ser coronat rei de Nàpols el 2 de juny de 1442 en honor de multituds i quasi s’oblidà de la seva legítima muller i de les seves obligacions envers la corona a Catalunya. Alfons, després de moltes i llargues vicissituds a Itàlia, va aconseguir viure els setze anys darrers de la seva vida a Nàpols com un gran sobirà del renaixement, entre cortesans i cortesanes, entre llibres, música, poesia i papers, d’aquí ve que se l’anomenés “El Magnànim”. Tanmateix, mentre romania al Castell Nou de la ciutat, baluerna que va adaptar a les seves necessitats palatines, hi tingué també, lògicament, la seva amant, la joveneta Lucrezia d’Alagno (1430-1479), donzella de disset anys de la qual el monarca estava completament enamorat, «preso d’amore per madama Lucrezia» i a la qual molts cortesans li van dedicar precioses poesies. El rei Alfons, que no tornà mai més a Catalunya –com hem apuntat- va morir a la ciutat de Nàpols el 27 de juny de 1458. Mentrestant a Catalunya sense sobirà visible ni lloat continuaven els problemes amb els pagesos de remença i Castella es veia immersa en una crisi econòmica molt seriosa.

CULTURA [monarquies hispàniques i decadència catalana

CATALUNYA SENSE SOBIRÀ, UN EMBOLIC HISTÒRIC (1458-1516) JOAN II DE NAVARRA I EL SEU FILL CARLES DE VIANA Quan va morir Alfons IV, a Nàpols, sense descendència legítima, el seu germà Joan II, alhora també rei de Navarra, va seguir ostentant els destins de la corona catalanoaragonesa i de Castella. Joan tenia experiència en els afers catalans perquè havia estat nomenat lloctinent de Catalunya el 1454, però tampoc la ciutadania el veia realment com el sobirà idoni i propi del país perquè no ho era.

Joan s’havia casat amb Blanca de Navarra amb qui havia tingut, quatre fills, Carles, (primogènit), Blanca, Joana i Elionor. D’aquests fills, Carles, que va estar molts anys enfrontat amb el seu propi pare pels afers del tron navarrès, s’afanyà a titularse primogènit i governador de la corona catalanoaragonesa que romania òrfena de sobirania d’ençà de la mort de Maria de Castella l’octubre de 1458. Carles de Viana, doncs, barallat seriosament amb el seu progenitor, després de ser detingut per ell i vist el rebombori que això va causar entre navarresos, castellans i catalans, Carles, doncs, va ser “rebut a Barcelona amb un entusiasme delirant”, un poble i una noblesa que anhelaven des de feia anys la presència d’un sobirà a la ciutat dels comtes, delejava perquè es tornessin a proclamar les Constitucions pròpies de Catalunya, que els càrrecs polítics fossin nascuts en terra catalana i que sobretot residissin al territori, havien de ser prebendes incontrovertibles per tal que s’entronitzés després de molts anys un sobirà que regís els destins de la corona com calia. Malgrat que la Diputació del General autoritzà la política de Carles de Viana al Principat, la cosa no durà gaire temps perquè Carles era tísic i sense fills legítims. Moria el 1461. Una altra vegada

Catalunya es quedava sense autoritat règia. La mort de Carles va precipitar la presència al país de Joana Enríquez, la segona muller de Joan II com a representant dels interessos del seu marit a Catalunya i això – segons Jaume Sobrequés-, “no va fer més que precipitar l’inici d’un conflicte civil a Catalunya que s’anava congriant des de feia molts anys.14” Les principals causes de fons de la guerra civil catalana d’aquest segle XV, que durà un decenni, des de 1462 a 1472, van ser sobretot les rivalitats existents entre les principals branques nobiliàries que existien al país, la lluita entre la Biga (partidaris de l’oligarquia) i la Busca (de tendència popular), per tal d’assolir la governança de la municipalitat de Barcelona, l’agitació al camp, la crisi perllongada dels pagesos de remença i la greu crisi econòmica i política del Principat. Mentrestant, Joan II de Navarra, impotent per fer front als conflictes que acusaven els territoris catalans, no se li va acudir res més que pactar amb el rei de França Lluís XI. Joan cediria els comtats del Rosselló i de la Cerdanya a canvi que els francesos intervinguessin en la pacificació de Catalunya. Això, per descomptat, era una manera de malbaratar el país i d’enervar encara més la població i posar-la clarament en contra de Joan II. Per tant, la distància entre les autoritats legítimes catalanes i les actuacions del sobirà navarrès va enfrontar també la seva muller, reina consort Joana Enríquez, que tenia la custòdia i la tutoria del cinquè fill legítim de Joan II, el futur Ferran II, el qui seria el rei Catòlic.

JOANA ENRÍQUEZ I FERRAN II Joana Enríquez, que havia contret matrimoni amb dinou anys l’any 1444 amb Joan II, que restà vidu de Blanca de Navarra morta al 1441, van

tenir dos fills: Ferran, el futur Ferran II el Catòlic i Joana. Joana Enríquez, doncs, va saber jugar bé les cartes en el moment de la guerra civil catalana del decenni indicat, ja que va intentar fer de mitjancera una altra vegada amb el conflicte amb els pagesos de remença, mentre que la Generalitat de Catalunya, el Consell barceloní i el Consell de Cent declaraven la guerra a la dinastia dels navarresos. En els moments de les grans desavinences entre les oligarquies catalanes i el poble, la reina regent Joana Enríquez es féu càrrec de la tutoria del seu fill Ferran.

Aquest va rebre amb només sis anys la distinció de Duc de Montblanc, comte de Ribagorça i el senyoriu de la ciutat de Balaguer. Ferran, havia nascut a Sos, un poblet al nord de Saragossa el 10 de març de 1452. Van fer-lo casar per interessos polítics i per l’hegemonia de les corones que representaven els dos, amb Isabel de Castella, que tenia 18 anys i ell en tenia 16. Va ser nomenat finalment rei de Catalunya-Aragó amb 17 anys l’any 1479, després de la mort de Joan II, rei de Navarra i després d’estar sota la tutela de la seva mare Joan Enríquez. Val a dir que mentre s’esdevenia la majoria d’edat de Ferran II, en aquests anys que anirien de 1461 a 1479, el país havia estat sotmès a una cruenta guerra civil i a múltiples desoris a causa dels partidaris d’una o altra solució política.

Val a dir que l’entronització del nou monarca va ser “acollida amb grans esperances” perquè Joan II de Navarra no havia estat capaç de posar ordre al país. Mentrestant diversos aristòcrates feren accions per tal de fer-se amb el tron de Catalunya, aquests van ser en primer terme Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Pere de Portugal, i Renat d’Anjou. n (Continuarà... Els reis Catòlics, Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella)

14 SOBREQUÉS, Jaume, RIERA, Sebastià, “Joan II i la guerra de 1462-72”, in Història de Catalunya, Vol. 6, Salvat editores, Barcelona 1998.

pds_37

CULTURA [el llibre

“SUSQUEDA, LA SEGONA INUNDACIÓ!” de Miquel Fañanàs

Roger Casero Gumbau.

Si el cap del poblat gal de l'Astèrix i Obèlix temia que el cel li caigués al damunt, la por de molts gironins i gironines ha estat (és encara?) que la ciutat s'inundi!

A

questa no és una por infundada sinó totalment real, una por forjada aiguat rere aiguat en totes i cadascuna de les inundacions que han negat Girona pel desbordaments d'algun dels seus rius, especialment l'Onyar.

A tall d’exemple: a finals dels anys seixanta una família que regentava una pastisseria al carrer del Carme, a tocar de l'Onyar prop de la passera de l'Alferes Huarte, que vivia en un pis sobre la botiga, van decidir fer-se una casa al capdamunt de la pujada de la Creu de Palau, sobretot per un motiu: allunyar-se de les inundacions! És evident que aquella família, com tantes altres de Girona, havia patit més d'una inundació!

D'aquesta por beu Susqueda, el llibre de Miquel Fañanàs, d'aquesta i d'una altra alimentada, com bé relata al llibre, des del moment que es va planificar i, sobretot, construir la presa de Susqueda: la por que aquesta, pel motiu que sigui, es trenqui!

Tot i que a dia d'avui això encara no ha passat (sí en la ficció, dues vegades!) és un temor que aleshores, a finals dels anys seixanta, va fer córrer molta tinta a la premsa local, especialment a Los Sitios i a la revista Presència.

De fet la presa de Susqueda ha estat sempre acompanyada de la

38_pds

crònica negra, primer per la multitud de suïcidis que s'hi han produït, també ara pel doble crim de l'estiu passat que ha tornat a situar el pantà a la primera línia de l'actualitat, de la crònica negra!

Miquel Fañanàs ha bastit sobre el primer llibre un llibre nou, com al seu dia l'actual Catedral de Girona, d'estil gòtic, es va bastir sobre la romànica, de la que se'n conserva sobretot la Torre de Carlemany. Precisament la Catedral de Girona té un important paper en el llibre (no en va apareix a la portada), ja que marca la cota de la magnitud de la tragèdia! I és que sí, hi ha tragèdia!

De fet no desvetllo res del llibre que no es pugui saber: la presa cedeix i la conca del Ter s'inunda i s'endú tot el que es troba pantà avall!

El que no s'endú la riuada són les múltiples trames que Fañanàs va relatant al llarg del llibre: - La trama tècnica: com i per què

cedeix la presa? Fañanàs no estalvia detalls i dades tècniques sobre l’estructura de la presa, les seves galeries i el seu esfondrament!

- La trama política: a tots els nivells, local i nacional, descrivint uns responsables polítics desbordats pels mateixos esdeveniments - La trama periodística: sobretot a partir d’un periodista que, en un moment donat, té un paper cabdal en el desenvolupament de la trama, de totes les trames; també pel paper d’internet i les xarxes socials, quelcom que, òbviament, no apareix al primer llibre!

- La trama social: amb un retrat quasi sociològic, quasi antropològic de la vida rural, especialment dels pobles propers a Susqueda.

- La trama personal: amb les històries de persones i personatges, alguns clarament reconeixibles de la vida social de Girona!... Sobreviuen tots?

- La trama amorosa: sí, les grans catàstrofes sempre fan emergir grans històries d’amor!

De fet el llibre té tots els ingredients necessaris per fer-ne una d'aquelles pel·lícules, superproduccions americanes, que relaten grans catàstrofes! Hi haurà pel·lícula?

Us imagineu la imatge d'una Girona inundada fins a les escales

CULTURA [el llibre

de la Catedral? La imatge més semblant podria ser la de la ficció de Joc de Trons amb unes escales de la Catedral quasi arran de mar! Per fernos una idea de la Girona inundada podem passejar-nos per la muralla i, prenent com a referència la Catedral, imaginar-nos la ciutat inundada en tot el que hi ha escales avall!

D'entre les diverses trames ens atrapa l'amorosa. El llibre té una història d'amor que protagonitzen dos personatges claus, un d'ells l'Oriol, un periodista que fa de nexe entre diferents trames; un periodista que a través del seu bloc sacseja, en la ficció, la societat gironina com va ferho en la realitat la ràdio un 21 d'abril de 1983, arran de la lectura per Ràdio Girona de diferents fragments del llibre, que va generar tal alarma en diferents municipis de la conca del Ter que algunes famílies, donant veracitat a aquella locució, van fugir cames ajudeu-me, en el cas de Girona, cap a la muntanya de Montjuïc i altres zones elevades properes a la ciutat. Aquell va ser una mena de "moment de La Guerra dels Mons" a la gironina...

El nou llibre relata també aquest fet, ja que la trama del nou llibre passa al nostre present, de manera que es produeix el curiós fenomen que el primer llibre és dins d'aquest nou llibre!

Presentació de “Susqueda” a la biblioteca Emília Xargay, amb l’autor Miquel Fañanàs i Roger Casero.

I Sarrià de Ter? Què li passa a Sarrià de Ter en el relat de Fañanàs?

A diferència del primer llibre en aquest segon sí que relata, encara que breument, els efectes de la inundació a Sarrià de Ter. El poble naturalment no se'n salva; se'n salven només els qui poden fugir cap a la muntanya del Golf Girona. L'aigua tot ho inunda i tot s'ho endú! Tot? No, paradoxalment només resisteix els embats de l'aigua la fàbrica de paper! I dic paradoxalment perquè precisament avui molts veïns i veïnes possiblement la voldrien veure aigües avall!

El nou Susqueda no és una simple reedició, és un llibre nou i actualitzat, situat als nostres dies i que ens posa al dia, alhora, un dels prin-

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

cipals temors dels gironins! El llibre evoca, en ambdues edicions, un passatge de l'obra La fi del món a Girona de Joaquim Ruyra: "Els carrers de Girona queien a rastelleres, com aquelles cartes corbades que els infants posen una darrere l'altra i les fan caure d'un buf. Tot s'esgavellava amb sorda remor; cases, torres, muralles... Al peu de l'escalinata de la Catedral, ja no hi havia més que un estimball d'enderrocs per entre els quals cascadejaven afollades les aigües del Ter." Fins on creieu que arribaria l'aigua en cas que la presa de Susqueda cedís? I què en seria de tota la conca del Ter? S’acompliria l'inquietant final que el llibre proposa? n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_39

CULTURA [el llibre

“HOMO DEUS” (BREVE HISTORIA DEL MAÑANA) de Yuval Noah Harari Àngel Garcia

D’on venim? Cap on anem?

Són preguntes (retòriques?) que la humanitat s’ha fet des de temps immemorials.

H

omo Deus se centra en aspectes generals de la relació de la història de la humanitat i la biologia, posant molt d’èmfasi en les últimes investigacions d’aquesta ciència i ens exposa com veu l’autor cap on va l’evolució de l’actual homo sapiens que ara per ara encara som.

Harari ens va descrivint les diverses grans etapes de la humanitat, des que fa uns 50.000 anys aquesta va sortir de l’Àfrica i va anar colonitzant el món. Una altra etapa important va ser quan els humans deixen de ser recol·lectors i caçadors i comencen l’agricultura, el que els va proporcionar una major i més regular disponibilitat d’aliments i l’agrupament en comunitats cada vegada més grans. De l’evolució de l’agricultura naixeran els estats. S’organitzen ja grans imperis, Egipte, Mesopotàmia, Grècia, Roma, i a partir del començament del nostre s. IV l’Imperi Romà va acceptar com a religió oficial la cristiana, religió que va créixer molt per tot l’àmbit europeu, dominant la vida de pràcticament tot el continent durant els següents 1.000 anys.

La següent etapa la podem situar en la gesta de Colom i els que després van donar la volta al món, demostrant que la terra era esfèrica i no plana. Començava l’Edat Moderna. I al cap d’uns anys la ment humana va obrir-se més. L’home podia

40_pds

pensar per si mateix: nasqué l’humanisme. Décartes, Spinoza i tants d’altres! I d’aquest pensar van venir les primeres interpretacions de l’Univers, de la naturalesa... i d’aquí als inicis de les arts i de les ciències i tot seguit l’inici de l’Era Industrial.

Encarant ja cap al s. XX arribem a Darwin i a grans filòsofs com Marx, Engels, Nietzsche i d’altres. I ja en el s. XX arriben les grans contradiccions polítiques, les imperials, els socialismes, els comunismes o els feixismes, arribant a la guerra freda que ja hem viscut nosaltres.

A les acaballes d’aquest s. XX apareix la informàtica i aquesta ens porta a la immediatesa de les comunicacions mundials: els telèfons intel·ligents, les xarxes socials, Google, etc. arribant al “dadisme” (la gestió de dades) que, segons ens diu l’autor, molt probablement converteixi l’Homo sapiens en l’Homo deus.

Al llarg del segle XX la humanitat ha aconseguit l’impossible frenant la fam, la pesta i la guerra (tres dels quatre genets de l’Apocalipsi). Per

primer cop a la història moren més persones per obesitat que per la fam i hi ha més probabilitats de llevar-se la vida que de morir en un conflicte bèl·lic.

Quan Google o Facebook sàpiguen millor que nosaltres mateixos els nostres gustos o preferències polítiques, seguirem triant la feina, la parella o el president? On quedarà la democràcia? La intel·ligència artificial i la robòtica acabaran amb l’estat del benestar en provocar una legió de treballadors innecessaris?

Harari creu que els éssers humans tenim la possibilitat d’allargar molt la vida (fins a vèncer la mort!) i de guanyar superpoders (éssers humans tecnològica i biològicament millorats), però que, alhora, això podria suposar que d’una banda perdéssim el control de les nostres pròpies vides (els sistemes d’intel·ligència artificial ens coneixerien millor i acabarien decidint per nosaltres) i que, de l’altra, es creessin diferències biològiques entre tipus d’humans. De manera que el nostre mateix èxit suposaria l’extinció de l’Homo sapiens.

Tot i advertir que el seu no és un llibre de profecies, tot i mostrar la cara positiva i la negativa del canvi tecnològic, amb totes les seves implicacions, Homo Deus és un toc d’alerta, que aporta un munt més de preguntes que no pas solucions.

“Seran els poetes, els cineastes, els filòsofs... els que, amb la seva imaginació, hauran de marcar el camí del

CULTURA [el llibre

futur. En funció de com fem servir la tecnologia, anirem cap a un tipus de societat o una altra.”

L’obra forma part d’una trilogia sobre l’evolució. El primer dels llibres és Sàpiens i el tercer 21 lliçons per al segle XXI, essent-ne aquest el segon i, al meu parer, el més apassionant, important i aclaridor.

Homo Deus explora els projectes, els somnis i els malsons que configuraran el segle XXI: des de superar la mort fins a la creació de la intel·ligència i la vida artificial. Uns reptes que haurem d’afrontar en un futur molt proper.

Homo Deus no és un assaig qualsevol: és una visió del present i el futur que desperta inquietud, que demana moltes explicacions. Harari, tanmateix, diu que només ha fet d’analista de cap on porten el que considera la fase final d’un humanisme

que, paradoxalment, pot fer que l’home deixi de ser el centre de tot, superat per la intel·ligència artificial.

Però defuig fer grans judicis de valor, simplement es mostra “escèptic” sobre el futur que descriu. Un futur que ens podria acostar ni més ni menys que a la immortalitat. No és cap broma.

En paraules del mateix autor: -La ciència està convergint en un dogma que ho abasta tot, que diu que els organismes són algoritmes i que la vida només és un processament de dades.

-La intel·ligència s’està escindint de la consciència.

-Algoritmes no conscients, però molt intel·ligents, aviat podrien conèixer-nos millor del que ens coneixem nosaltres mateixos.

Aquests tres processos plantegen

tres preguntes clau, que espero que us quedin gravades al cap molt després que hàgiu acabat el llibre: -En realitat els organismes només són algoritmes i la vida només és un processament de dades?

-Què té més valor: la intel·ligència o la consciència?

-Què passarà amb la societat, la política i la vida quotidiana quan els algoritmes no conscients, però molt intel·ligents, ens coneguin millor que nosaltres mateixos? (pàg. 431) Yuval Noah Harari (42 anys) és un historiador israelià doctorat per la Universitat d’Oxford, professor al Departament d’Història de la Facultat d’Humanitats a la Universitat de Jerusalem. Ha publicat diversos assaigs, alguns editats en català. n

pds_41

espai 2.0 Roger Casero Gumbau, blocaire. www.sarriadeterenxarxa.cat

Què t'hi jugues?

Entro en un bar i m'assec al tamboret de la barra; demano un cafè. El bar pot ser qualsevol, i jo qualsevol de vosaltres; i si preferiu seure en una taula i demanar un refresc, o una infusió, o una xocolata calenta, cap problema!

D

e la barra estant sento la cantarella de la màquina que hi ha al racó, escurabutxaques per a més informació, una cantarella que per molts, de moment no és el meu cas i espero que tampoc el vostre, és com un cant de sirena!

Amb la seva cantarella, i la il·lusió del dringar de les monedes, són massa les persones que, com els mariners amb les sirenes de la mitologia grega, i al contrari que Ulisses, sucumbeixen al seu cant, naufraguen i s'ofeguen, massa vegades irremeiablement, en el mar de la ludopatia.

Durant molts anys, i encara avui, aquesta ha estat la imatge més visible de la ludopatia, la d'una persona enganxada a l'escurabutxaques del bar de la cantonada, més homes que dones, un retrat que se sol acompanyar d'un alcoholisme més o menys present i visible, quan no d'altres addicions, i d'una xarxa familiar i social precària i/o problemàtica.

A risc d'equivocar-me en aquesta generalització, diria que quan entrem en un bar podem fer-nos una imatge, estereotipada si voleu, de qui, a banda de la butxaca, escura la seva vida en aquestes màquines.

42_pds

Avui, però, el perfil de la persona ludòpata ha canviat i, encara que hi ha qui segueix engreixant les escurabutxaques, la ludopatia ha conquerit, a banda de les loteries, quinieles, bingos i casinos tradicionals, els jocs i les apostes en línia!

Entro en un bar i m'assec al tamboret de la barra; demano un cafè.

En una taula hi ha un noi que xarrupa un refresc mentre no deixa de teclejar la pantalla del seu telèfon mòbil. Potser només xateja amb els amics, o potser tan sols escriu a la seva xicota, o potser segueix apos-

tant, en línia, sobre el resultat del partit de futbol que fan a la televisió, sobre quin equip, quin jugador i a quin minut farà el proper gol!

Així com la màquina escurabutxaques ens mostra sense vergonya ni pudor la cara de la ludopatia, els jocs i les apostes en línia ens la fa invisible, i la publicitat (amb esportistes i actors posant cara a les principals marques de cases d'apostes) fins i tot li dóna una pàtina de prestigi social, el que mai ha tingut i tindrà el ludòpata, de classe més aviat baixa, de l'escurabutxaques!

El debat està servit perquè la problemàtica afecta no només potencialment més persones, també

a persones cada vegada més joves, més de classe mitjana i alta, i més amb estudis superiors. La ludopatia conquereix nous territoris i incrementa les consultes i serveis de salut que es dediquen a tractar-la!

Els jocs en línia poden ser l'avantsala dels d'apostes i jocs d'atzar, només és qüestió d'habituar l'infant o jove a haver de pagar petites (i si voleu insignificants) quantitats de diners per comprar avantatges competitius en els jocs en línia. Jocs que els infants i joves s'instal·len al seu telèfon mòbil, no sempre a l'abast ni a la supervisió dels seus pares i mares...

Una vegada consolidat l'hàbit de pagar només cal canviar la recompensa de passar de nivell o de pantalla per la recompensa econòmica d'una aposta, per exemple esportiva. I sobretot del que es tracta és d'alimentar l'emoció que sent amb l'aposta, més que la recompensa econòmica (que també), per fer créixer en ell l'addicció.

El cant de sirena és la publicitat de les cases d'apostes, que envaeix la retransmissió esportiva abans, durant i després del partit! Fins i tot periodistes i presentadors s'afegeixen als cants fent crides constants durant la retransmissió! Recordeu que els herois, com en l'Odissea, són els qui, tot i sentir els cants de sirena, s'hi resisteixen amb totes les seves forces!

Entro en un bar i m'assec al tamboret de la barra; demano un cafè.

Dos joves m'observen, i aposten entre ells si provaré sort a l'escurabutxaques. Què t'hi jugues? n

A

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Soroll de grava

ra per ara, a Sarrià hi ha una contaminació amb majúscules: la provinent de la planta cartronera del grup industrial Hinojosa, que proveeix de pudors i sorolls de sobres coneguts. Però n’hi ha una altra que no per veterana s’ha d’obviar: la contaminació acústica que arriba de la pedrera Rubau i que, travessant la via del tren, la carretera de Celrà i el Ter, arriba al poble sense fer estalvi de decibels. Aquesta és d’importació: ve del terme de Girona.

Commemoració del 1er d’octubre, a la placeta de la Font.

Ho vam poder comprovar de manera significativa el dia 1 d’octubre de 2018. A primera hora, abans de les vuit del matí, davant del Coro començava un acte de record dels fets d’un any enrere. Hi eren presents autoritats locals i el president Torrent i s’havia de llegir un manifest. L’equip de so no funcionava i va caldre fer servir els pulmons i les cordes vocals. Era tant l’estrèpit de grava aixafada que baixava de can Rubau, que els presents no hi vam entendre res. Literalment, “no se sentia un pijo”.n

E

Un sarrianenc poc conegut

l Museu d’Història de Girona ha programat, entre els mesos d’octubre de 2018 i març de 2019 l’exposició Damià Escuder – Totes les vides, per difondre i glossar la vida d’un personatge polifacètic singular, nascut a Sarrià de Ter. Escuder (1934-2011) va ser un pensador i artista inclassificable: científic de formació universitària, polític represaliat pel franquisme, introductor del moviment hippie, artista, escriptor… Va participar en la fundació de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona els anys de la Transició. L’origen sarrianenc va ser circumstancial: la seva mare, la senyora Amor Lladó, era mestra a Sant Julià de Ramis i, aquells anys, la família residia aquí.

Per fer-nos una idea aproximada de la real dimensió polièdrica d’Escuder, tant se val remetre’ns directament al que en diuen els opuscles i fulletons de

la pròpia exposició: “Artista.

Poeta. Filòsof. Químic. Místic.

Còsmic. Guru. Mestre. Profeta.

Hippy. Mèdium. Boig. Geni. Esotèric. Llibertari. Àcrata. Pacifista.

Cristià. Budista. Gironí. Empordanès. Català.” Irrepetible.n

A

Bosch Martí cita Parlem de Sarrià

propòsit de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya (Museu d’Art de Girona) i reivindicant la figura del pintor noucentista Pere Farró i Llorella, l’artista i columnista Lluís Bosch Martí va publicar al Diari de Girona a mitjans de desembre un article on lloava la feina feta per Raimonda Coll en l’exhumació de l’obra d’aquell jove pintor sarrianenc, i feia esment dels treballs de la historiadora publicats en aquesta digna revista.

Es comença a gestar un moviment de reivindicació de l’obra de Pere Farró i es comença a promoure honorar la seva memòria amb la dedicatòria d’algun espai públic. A veure si hi haurà sort. n

E

Nit de pau i Bones Festes

l criteri municipal per a la decoració nadalenca de carrers i places aquest any ha estat, com a mínim, promotor de debat ciutadà i de no pas pocs acudits. El leit motiv han estat unes escales lluminoses que brillaven en la foscor de la nit. Si a algú li costava trobarhi el significat, un veí es va encarregar d’aclarir-ho: “Les escales són per commemorar que aquí a Sarrià el nen Jesús va néixer en un primer pis”. L’escassetat d’elements lluminosos es va acarnissar especialment en el sector de Sarrià de Baix: al carrer Major hom no s’adonava de la proximitat del Nadal fins arribar a l’alçada de la Placeta, on uns cilindres il·luminats creaven un cert ambient de festa. Una vegada més la iniciativa privada ho va resoldre guarnint balconades, finestrals i façanes amb decoració adient a l’època de l’any, que feia pampallugues en pondre’s el sol. I és que, tal com reblava un veí, “al carrer Major no hauríem sabut si era Nadal o Setmana Santa”.n

pds_43

L’ENTREVISTA [Núria Gibrat i Ferrer

NÚRIA GIBRAT I FERRER Assumpció Vila

La Núria, a la cafetería del Coro.

Quan em decideixo entrevistar la Núria Gibrat, directora de la coral dels Cantaires de Sarrià, em comunica que ho deixa per una temporada, que es vol dedicar a la família i a continuar estudiant i formant-se.

44_pds

L’ENTREVISTA [Núria Gibrat i Ferrer

Concert de Nadal al Centre Cultural de Sarrià de Dalt, dirigint els Cantaires de Sarrià

Núria, d’on et ve la teva afició a la música i al cant coral?

D’estudiar-ne. Vaig néixer a Girona el juny de 1982, ara fa 36 anys. Els meus pares, l’Aurora i en Lluís, són de Girona i Viladamat. Soc la gran de quatre germans.

Vaig començar a estudiar música al conservatori de Girona als 8 anys, on vaig realitzar els estudis de grau mitjà de piano i cant. L’educació primària la vaig estudiar a la Salle i el batxillerat a l’Institut Vicens Vives.

Després vaig estudiar Magisteri Musical a la Universitat de Girona i posteriorment Psicopedagogia.

Així doncs, la teva professió principal és la de mestra?

Sí. Actualment estic de mestra a l’escola Agustí Gifre de Sant Gregori.

Estic amb infants de 2n de primària fent de tutora d’un grup classe, però no exercint l’especialitat de música.

El meu primer any com a mestra de música va ser a PortBou l’any 2003.

L’any següent, em vaig treure les oposicions i em van donar plaça a l’escola Mas Masó de Salt, on hi vaig estar 7 anys, fent de mestra de música, tutora de primària i uns anys formant part de l’equip directiu. El 2011

vaig demanar concurs de trasllat i em van donar plaça de mestra de primària a l’escola de Sant Gregori i fins avui dia.

I des de quan dirigeixes corals?

Vaig començar dirigint una coral infantil amb una amiga a la parròquia de Germans Sàbat i vaig anar ampliant la meva formació coral amb cursos de direcció de cant coral els estius a Montserrat. També he cantat amb grups corals al conservatori de Girona, al cor de la Universitat de Girona i en alguns casaments i cerimònies, però dirigir la coral dels Cantaires de Sarrià ha estat la feina més seriosa que m’he proposat, tret de fer de mestra, és clar. La Coral va començar el 2001 amb l’Esther Castelló i jo vaig agafar el relleu l’any 2004. Ho he anat compaginant amb la feina de mestra, excepte algunes temporades que he estat de permís de maternitat. L’any 2012 em vaig casar amb en Fredy , el 2013 naixia l’Arnau i el 2015 la Valèria.

una cançó nova disposem d’un enregistrament audiovisual, però tot es fa a base de moltes hores d’assaig.

A la coral hi ha quatre veus: A les sopranos hi tenim Dolors Ballada, Milagros Canadell, Fina Feliu, Fina Espuña, Montse Felip, Ma. Carmen Navarro, Mauri Rodríguez, Gory Pozas i Montse Pozas .

Contralts: Ma. Gràcia Arpa, Rosa Ferriol, Lurdes Casanova, Emília Pau, Carme i Montserrat Sayeras, Ma. Dolors Xargay, i Maria Melgarejo.

Tenors: Lluís i Jordi Cañigueral, Manel Riera, Ramon Pau. Baixos: Carme Mutos, Isabel Lacruz, Toni Nuñez, Joan Solé, Ernest Penalba.

Pianista: Aniol Soler La coral fa una tasca social i cultural.

Aprenen llenguatge musical, diferents maneres d’entendre la música, responsabilitat, compromís... Assagem cada dimecres al local “El Coro” de 8 a 10 del vespre. Demano puntualitat i tothom és molt conscient que hi és per aprendre, treballar i també per passar-ho bé.

Els membres de la coral de Sarrià han progressat molt, tot i no saber música.

Sí, té molt mèrit ja que tot l’aprenentatge és d’oïda. A vegades per

Quins són els actes que programeu anualment?

Solem actuar per la Festa Major, l’Onze de Setembre, fem el concert

pds_45

L’ENTREVISTA [Núria Gibrat i Ferrer

que el repertori que treballem sigui assequible per gaudir-ne i divers per no estancar-nos en cap gènere musical. Si tenim sort de trobar un enregistrament audiovisual, facilita molt la preparació.

També vàreu col·laborar amb una obra de teatre...

Sí, ens ho vàrem passar molt bé. El musical d’en Lluís Aymerich “Els maldecaps del Sr. Qualsevol”. Va ser tot un repte per a nostres i els resultats van ser molt positius. Va ser pel desè aniversari, el 2011.

de Nadal a Sarrià i a Sant Julià de Ramis, participem en els Homenatges a la Vellesa de Sarrià, Sant Julià i Medinyà i també fem el concert d’estiu el mes de juny, que sol ser al pati de l’Ajuntament.

Estem federats a l’Agrupació coral de les Comarques Gironines. Ens conviden i participem en alguns concerts com a Girona per Temps de Flors i alternativament (un any sí i un altre no), el dia de la música.

46_pds

També anem a d’altres poblacions, com Sant Gregori, Anglès, tot depèn de les dates i de la disponibilitat.

Com es fa la tria de les cançons?

La recerca la solc fer jo. Busco per arxius musicals i intento que hi hagi varietat. Cantem cançons tradicionals catalanes i d’arreu. Ens atrevim a cantar en anglès amb alguns cants gospel, i sobretot fem cançons alegres i que agradin als cantaires. Miro

El Nadal d’enguany has dirigit per darrera vegada els Cantaires. És cert que deixes el grup?

Sí, ara necessito parar, estar per la mainada i continuar formant-me.

Tinc ganes de tornar a fer cursos i classes de cant. Porto temps donant i ara necessito rebre. No és un adéu sinó un “a reveure”. Em quedo amb molts bons rècords i molt contenta i agraïda d’haver pogut compartit estones i moments entranyables amb tots els que han format part de la coral Els cantaires de Sarrià durant tots aquests anys.

Deixo la Nuria amb la recança que trigarem a veure-la dalt de l’escenari, amb tota la la seva energia dirigint els Cantaires. Espero que sigui un a reveure curt, un “fins aviat”.n

OPINIÓ [el nou institut

EL NOU INSTITUT, MÉS ENLLÀ DEL TITULAR Roger Casero Gumbau Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

El curs vinent a Sarrià de Ter tindrem un nou institut! Aquest és el titular, sens dubte un dels més esperats d'uns anys ençà, sens dubte una de les grans (i bones) notícies d'aquest mandat que en qüestió de mesos finarà.

E

l nou institut no només acollirà l'alumnat de Sarrià de Ter, també el de Sant Julià de Ramis i Medinyà, i fins i tot el de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls.

Més enllà del titular, la notícia del nou institut ha generat alguns interrogants i algunes inquietuds, Sarrià de Ter endins, Sarrià de Ter enfora, en dos aspectes que, penso, haurien pogut tenir un enfocament i tractament millor tant per part del govern municipal, com sobretot pel govern de la Generalitat, especialment la Conselleria i el Departament d'Educació. Pesa en aquestes qüestions més el com s'han fet les coses que el què, ja que és evident que la del nou institut de Sarrià de Ter és, per si sola, una gran notícia!

LA INFORMACIÓ

La notícia saltava la nit del 22 de novembre de 2018, filtrada per la comunitat educativa de Sant Julià de Ramis, i l'endemà la premsa local ja n'anava plena!

Ni en les hores ni en els dies previs des del govern municipal es va informar de l'anunci als grups de l'oposició, ni tan sols aquell mateix vespre, en la comissió informativa, quan el comunicat ja era als mitjans.

Terrenys de propietat municipal, destinats a equipaments.

En el meu cas vaig ser jo qui vaig contactar amb l'alcalde perquè em certifiqués la informació.

Vaig trobar a faltar una certa cortesia institucional, però l'endemà ho vaig comprendre millor veient el tractament partidista, totalment legítim, de la notícia per part del grup municipal del govern de Sarrià de Ter. El rèdit partidista d'aquesta notícia va alimentar, i de fet alimenta encara, la percepció generalitzada que a banda de la necessitat, va pesar en la decisió el factor (càlcul) polític.

Encara no una setmana després de l'anunci del nou institut, en el Ple ordinari de finals de novembre, vaig fer un prec a l'equip municipal demanant que organitzés dues reunions informatives, una en clau d'escola, especialment dirigida a les famílies de sisè de primària del poble (no només de l'Escola Montserrat) i una altra a nivell de poble. L'equip de govern, em va semblar, va prendre'n

nota, però no en va convocar cap...

Pocs dies després de l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter, al poble veí, Sant Julià de Ramis, van fer una reunió amb les famílies de l'Escola Castellum i el delegat territorial d'Educació! Dos mesos després, al Ple municipal de finals de gener, vaig repetir el mateix prec, reclamant les dues reunions. És evident que no n'hi ha prou amb un comunicat de premsa i alguna piulada per informar, la informació és quelcom més...

Les reunions no s'havien de fer perquè jo les reclamés, és evident, sinó perquè els veïns i veïnes en general, i les famílies directament afectades en particular, tenien i tenen dubtes i inquietuds, i necessiten compartir-los encara que l'equip de govern, i el mateix departament d'Educació, no tinguessin aleshores totes les respostes.

La notícia no només em va sorprendre a mi (això de fet seria poca notícia...), també va fer-ho a la comu-

pds_47

OPINIÓ [el nou institut

nitat educativa més directament afectada, la de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, institut en el que, no ho oblidem, de moment hi van (i hi seguiran anant) molts alumnes de Sarrià de Ter. I si bé és cert que la notícia va generar una sacsejada a nivell d'educació a la ciutat de Girona (que naturalment haurà de resoldre... o no?), a vegades sembla que l'equip de govern de Sarrià de Ter obviï que de moment l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà continua formant part de la nostra comunitat educativa, com a mínim mentre hi tinguem alumnat cursant l'Educació Secundària Obligatòria.

LA PLANIFICACIÓ Quin institut volem a Sarrià de Ter? Aquesta és una senzilla pregunta que l'equip de govern municipal podria haver preguntat als veïns i veïnes, fent gala d'això que costa poc de dir i molt d'exercir, que és la participació ciutadana, o "participança", que queda més modern!

I si no volia fer la pregunta a tot el poble, bé podria haver-la fet el si del Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter, el màxim òrgan consultiu en matèria educativa en el que hi ha una representació de tot el sector. Llàstima que el darrer Consell

Escolar Municipal que es va convocar fos al gener de 2017! És una llàstima no haver obert aquest debat, i encara més deixar morir d'inanició un CEM que ara, amb el nou institut, sens dubte caldrà reactivar i reanimar, despertar-lo d'aquesta letargia a la que, incomprensiblement, l'ha condemnat (no sé si voluntàriament o per deixadesa) l'equip de govern municipal.

Els municipis no som organitzacions polítiques i administratives estanques entre nosaltres, sinó autèntics vasos comunicants en tot allò formal i informal; és evident que el que fa un municipi afecta al (o als) del costat, i és per això que es fa imprescindible establir sistemes de comunicació i coordinació en tots els aspectes, també l'educatiu, especialment en la planificació educativa. És evident que en aquest cas corresponia al Departament d'Educació prendre la iniciativa, i en comptes de planificar tenint present tots els actors (els municipis de la zona nord de la comarca del Gironès), ho ha fet de forma separada, seccionant el problema (perquè hi ha un problema) i reaccionant (més que anticipant-se) als problemes generats.

La planificació en clau àrea urbana era i és imprescindible, i sobretot haver fet un abordatge específic

també en clau més local, en el dinamisme propi entre el nord de la ciutat de Girona i els municipis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, per tal d'abordar el procés, la transició, que representa fer un nou institut i tot el moviment humà que comporta.

I en aquest trànsit concret, i d'entrada, prestar una especial atenció a les famílies més directament interpel·lades, les que els seus fills i filles cursen sisè de primària a l'Escola Montserrat, i entre elles les que, a més, també tenen fills o filles a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona. Són aquestes famílies les que, possiblement, més dubtes i inquietuds tenen, ja que més complexa és la seva decisió en relació als seus fills o filles que fan sisè: opten pel nou institut del poble o, per contra, opten per seguir al Xifra, on ja hi tenen altres fills o filles?

Per tot plegat no puc evitar tenir la percepció que, pel que fa a l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter, més enllà del titular s'ha aplicat, malauradament, la clàssica política de fets consumats, amb governs que informen poc i, sembla, planifiquen menys. Després, això sí, tots ens omplirem la boca parlant de governar comptant amb la gent, de ser transparents i de planificar amb tots els actors... Per la boca mor el peix! n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

48_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [els joncs, centre d’educació especial

ELS JONCS, CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL 40 ANYS AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ Jordi Duch Despuig

Q

L’Escola Mare de Déu del Carme, centre d’Educació Especial Els JONCS, ha celebrat al llarg del curs 2017-18, el seu 40è aniversari. D’aquests anys, 34 els porta ubicat al nostre poble, a Sarrià de Ter.

Vista general de l'escola (foto cedida pel centre)

uan parlem d’Educació Especial, ens referim al conjunt d’actuacions educatives singulars per a determinades persones, nens i nenes, que tenen unes necessitats especials associades a discapacitats i requereixen de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o psicopedagògiques individualitzades. Al mateix temps, cal posar a la seva disposició unes estructures adequades, com és el cas del propi centre d’educació especial.

Totes les persones som diferents,

la societat és heterogènia, la diversitat forma part de les nostres vides i aquest fet pren forma de valor positiu a l’escola, al poble i a tots els àmbits, quan eduquem en el respecte envers tot ésser humà i treballem per a la igualtat d’oportunitats.

El fet que un centre d’educació especial formi part del teixit escolar de Sarrià, és un valor en si mateix, per formar part del Consell Escolar Municipal i pel testimoniatge d’una tasca educativa al llarg de molts anys amb alumnes amb discapacitats, que ha suposat un esforç de

competència professional i de generositat.

El treball en l’àmbit de l’Educació Especial no solament suposa un repte de millora constant, sinó també una font d’enriquiment personal i comunitària on se’ns revelen els nostres propis límits i la fragilitat de la vida humana.

ELS ANTECEDENTS L’Escola va néixer el curs 1977-78 per la inquietud de familiars i professionals que treballaven en el camp de

pds_49

DOSSIER D’HISTÒRIA [els joncs, centre d’educació especial

Viatge de final de curs (foto cedida pel centre)

la disminució intel·lectual i no trobaven el lloc per a una educació adaptada a les seves necessitats. Inicialment s’inicia com a centre mèdicpsicopedagògic en una casa a Fornells de la Selva.

Va ser després, al curs 1980-81, quan la Parròquia del Carme de Girona, va cedir uns locals que hi havia al carrer Alemanys i allà es va donar continuïtat a la iniciativa d’un grup de pares per atendre les necessitats educatives dels seus fills i és on es crea el CEE amb el nom de Mare de Déu del Carme, en agraïment a la parròquia per cedir els locals. L’escola està en funcionament fins que el curs 1983-84, un dels pares de la Junta d’aquell moment es va assabentar d’uns locals de l’antiga escola i dispensari de la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter que estaven per vendre i els pares n’adquireixen els drets sobre la propietat.

Per setmana santa d’aquell mateix any es va fer el trasllat a aquesta nova ubicació, essent alcalde Jordi Canyigueral, i fins a l’actualitat.

L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL Actualment el Centre d’Educació especial és una escola privada concertada per la Generalitat de Cata-

50_pds

lunya que està sota el patronat de la Fundació Els Joncs, que es va constituir l’any 1991 per persones vinculades amb l’escola. Paral·lelament es va crear un centre Especial de treball, situat també a Sarrià, amb la finalitat de donar continuïtat als joves que finalitzaven la seva etapa escolar.

Com a centre d’EE, escolaritza alumnes amb discapacitats que requereixen una elevada intensitat de suport educatiu i en aquest marc dona resposta a les seves necessitats educatives.

Com a entitat educativa, formada per alumnes, pares i professors, pretén ser una comunitat flexible, oberta a la participació i al diàleg, utilitzant tots els mitjans al seu abast per a les finalitats proposades pel centre, on l’alumne és el principal protagonista, amb el plantejament fonamental de la integració a d’altres centres de règim ordinari sempre que sigui possible i que en finalitzar l’etapa escolar es puguin integrar

a la vida social i laboral.

Actualment l’escola la composen nou unitats amb 83 alumnes provinents de l’àmbit geogràfic del Gironès i el Pla de l’Estany, atesos per un total de 24 professionals (14 mestres, una psicòloga,1 fisioterapeuta, 2 logopedes i 6 educadors). Disposa d´àmplies

Experimentacio amb els materials (foto cedida pel centre)

DOSSIER D’HISTÒRIA [els joncs, centre d’educació especial

Al llarg de tot l’any passat s’han anat fent actes de commemoració del quarantè aniversari: un sopar al mas Marroc amb l’assistència de més de 500 persones, un altre amb l’associació de veïns de Sarrià de Dalt, una Jornada d’actualització en Neurodidàctica, que va ser de molt interès professional, i aquest passat mes de desembre van anar de viatge a Roma amb visita al St. Pare.

aules, cuina-menjador, biblioteca-aula d’informàtica, gimnàs, zona d’esbarjo i pista poliesportiva.

Com a activitats extraescolars, l’escola ofereix cursos de natació, equinoteràpia, teatre i musicoteràpia i també durant el curs escolar, es programen sortides, estades de colònies i viatge final de curs en funció de l’edat dels alumnes.

CONVERSA AMB EL DIRECTOR

LA FELICITACIÓ En Lluís Pórtulas és el director de l’escola. Va començar com a mestre, sotsdirector i actualment fa 7 anys que dirigeix el centre. Des de la seva visió professional considera que cal iniciar com més aviat millor el treball amb els alumnes amb discapacitat i que es treballa amb més eficàcia en grups reduïts, ja que afavoreixen molt la personalització de l’ensenyament .

Respecte dels canvis més importants que ha observat en aquests darrers anys, assenyala que en un inici s’escolaritzaven nens i nenes amb retards greus d’aprenentatge i actualment, a partir de la priorització de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu i el fet que els centres d’EE puguin esdevenir proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris, fa que la tendència lògica sigui que únicament es vagin escolaritzant en centre d’EE els alumnes que tinguin discapacitats greus i severes. Com a conseqüència d’aquest plantejament, el treball se centra bàsicament en l’adquisició d’autonomia funcional i l’adquisició d’unes competències molt bàsiques.

En relació a les sortides un cop acabada l’escolaritat (els alumnes poden romandre al centre fins als 20 anys), tenen la possibilitat d’incorporar-se al taller- servei de teràpia ocupacional, o bé entrar en algun projecte singular per a la inclusió laboral.

Lluís Pórtulas, director (Foto Jordi Duch)

La relació com a Centre amb el poble sempre ha estat bona i s’han sentit ben acollits. En l’actualitat hi ha col·laboració amb l’associació de veïns, es fan activitats a “el centre, espai d’arts escèniques” (l’antic centre parroquial) i també cada dimarts al matí es porta a terme recollida de paper i cartró als locals comercials.

En Lluís també ens comenta les col·laboracions puntuals amb l’Escola Montserrat.

“Aquella iniciativa que va començar com l’empenta d’uns pares preocupats per l’educació dels seus fills i uns professionals amb ganes de construir en el camp de l’educació especial, ha esdevingut un centre de referència d’una educació de qualitat per a tots els alumnes que teniu.

Més de quaranta cursos al servei de l’Educció Especial és motiu de felicitació per part de tots, pel que heu donat de vosaltres a les persones amb discapacitat intel·lectual, per ajudar-les a progressar, per tenir cada vegada una escola millor amb els suports educatius necessaris.

Avui més que mai, en un món molt divers, on volem oferir el millor per a tots els alumnes, queden enca-

pds_51

DOSSIER D’HISTÒRIA [els joncs, centre d’educació especial

Alumnes en un xerrada (foto cedida pel centre)

ra molts aspectes per millorar, moltes dificultats a eliminar en la vida de les persones amb discapacitat. Per aquest motiu el treball dels centres d’Educació Especial esdevé més complex si cal, requerint una formació específica i una dedicació personal que sovint va molt més enllà de l’estrictament professional. Vosaltres en sou un exemple, del que tots n’hem d’estar agraïts.

Fernand Deligny, que ha estat un dels referents en educació especial, deia que “educar és crear aquest espai on l’altre pugui créixer, equivocar-se, somniar, refusar, escollir” i també “un nen és aquí, tal com el dia a dia li permet d’ésser. Si fos en un altre lloc, seria un altre”.

L’espai que vosaltres heu creat, l’escola que avui sou i que cada dia aneu construint, és motiu de la felicitació més sincera.” n

Activitats de Nadal (foto cedida pel centre)

52_pds

Activitats lúdiques. (foto cedida pel centre)

Aprenent fora de l'escola. (foto cedida pel centre)

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

El gallinEr dE l’ Escola Mar Palma, Sandra Càrdenas, Modesta Juanola, Sílvia Martínez, Èlia Mundet Mestres de la comissió aula de ciències de l’Escola Montserrat.

El “Galliner de les Flors” és el nom del nostre galliner. En Víctor Fernández, pare de dues alumnes de l’escola i gran impulsor del projecte va triar aquest nom tan encertat ja que les nostres aus són de la raça Flor d’ametller.

L

a comissió aula ciències va dur a terme l’experiència de fer néixer pollets amb la incubadora de l’escola. Es va demanar a en Víctor la seva ajuda i assessorament, ja que necessitàvem ous fecundats i sabíem que ell era expert en el tema i tenia gallines a casa.

No cal dir que va ser tot un èxit! Els nens van mostrar molt d’interès des del primer moment i van poder veure a l’aula de ciències tot el procés: funcionament de la incubadora, procés del dia a dia (girar els ous), eclosió dels ous (de

pds_53

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

David Saulina i Víctor Fernández

races diferents), primers dies dels pollets i creixement, alimentació ...

En Víctor també va fer unes xerrades als alumnes, de primer a quart, on va explicar característiques de les gallines, de la reproducció, de les diferents races, i on els alumnes van poder preguntar tot allò que els encuriosia.

En Víctor, aprofitant la motivació dels nens i nenes i de les mestres de la comissió, va proposar el muntatge d’un galliner a l’ escola.

Es va parlar amb direcció i amb el claustre i la idea va començar a tirar endavant.

En Víctor es va encarregar de gestionar els permisos d’Agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat i de l’Ajuntament de Sarrià. Ell mateix va dissenyar, construir, pintar, posar els accessoris i muntar el galliner al

54_pds

pati del darrera, dins l’espai dedicat a l’hort. Aquest és un bon espai ja que el galliner queda més protegit i els alumnes que fan l’extraescolar d’hort amb en David Saulina poden donar les restes vegetals i alguns productes per menjar a les nostres gallines. Els excrements aniran al compostador.

Els alumnes de 3r. van elaborar uns cartells informatius pels companys dels altres cursos informant de la propera inauguració del galliner.

El dimarts 13 de novembre es va fer una petita festa amb l’assistència i parlaments de l’alcalde, el Sr. Fajula, un representant de l’Ampa, el Sr. Companyó, el Sr. Saulina, la Sra. Xandrich, directora de l’escola, el Sr. Víctor Fernández i els mestres de la comissió aula de ciències.

En acabar tots els alumnes van

passar a conèixer les dues gallines i el gall que formarien part de la nostra gran família.

Actualment una de les nostres gallines ja està ponent ous, en breu els hi deixarem covar i tindrem pollets. Tots a l’escola ho estem esperant amb molta il·lusió!

Objectius principals de l’experiència Portar a terme aquesta experiència obeeix a uns objectius educatius generals: • Oferir als alumnes un context natural d’aprenentatge on puguin tenir contacte i cura d’animals.

• Adquirir coneixements curriculars partint de l’experiència: les aus, les gallines, característiques, reproducció, alimentació ...

• Despertar i fomentar actituds de respecte, cura i conservació de l’en-

torn proper i medi natural.

•Gaudir del contacte amb animals I també a uns objectius més concrets: •Observar el dia a dia en la vida de les gallines i col·laborar en tasques d’alimentació, neteja, recollida d’ous.

•Observar el procés de cria: posta i cova dels ous, naixement dels pollets.

•Comparar el procés natural amb la incubació artificial/ incubadora de l’aula de ciències).

•Mantenir el vincle amb el projecte hort, ja que les gallines menjaran restes i productes de la collita.

LA FLOR D’AMETLLER Es tracta d’una raça de gallina autòctona de Catalunya, de mida reduïda (gall 850-1050 g/ gallina 700-900g), elegant i desperta. Pot tenir diferents colors de base però sempre motejada de blanc, recordant els pètals de les flors dels ametllers.

La seva gran utilitat en el galliner ha estat sempre la de covar i tenir cura dels pollets, tant el propis, com els d’altres races d’aviram (faisans, oques, etc.). Això, a més del seu caràcter dòcil, fa que sigui un animal fàcil de criar.

Fa una dècada es va iniciar la seva recuperació i selecció, ja que el nombre d’exemplars era molt escàs i es temia per la seva desaparició.

En Víctor Fernández és tresorer de l´ARFA,

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Associació d’Avicultors de la Raça Flor d’Ametller, que va ser creada al 2008 amb l’objectiu de garantir la seva recuperació i conservació, aglutinant un grup de criadors d’aquesta gallina autòctona.

Des de l’associació es treballa també per dur a terme la selecció i millora de les diferents varietats, participa en fires i exposicions avícoles per tal de donar a conèixer aquesta raça, promou l’intercanvi d’animals, assessora en la seva cria i selecció...

No volem acabar aquest escrit sense tornar a donar les gràcies a en Víctor Fernández per la seva tasca i implicació en el nostre galliner escolar. n

56_pds

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

FEstival nadal 2018 Comissió de festes de l’Escola Montserrat

El divendres 21 de desembre es va celebrar el tradicional festival de l’Escola Montserrat de Sarrià al pavelló esportiu. És un projecte transversal que es comença a perfilar un cop ha passat la festa de la Castanyada. Engloba un treball amb totes les seves vessants: plàstica, motriu, musical, expressió oral, ...

A

quest any, per celebrar el solstici d’hivern, es varen triar cançons de Nadal de diferents estils i diferents idiomes per a cadascuna de les representacions. En total varen ser vint-i-dues representacions, és a dir, vint-i-dues actuacions diferents.

Un cop tot preparat, escenaris, llums, so, vestuari, va començar l’espectacle. La directora de l’escola, Sra. Montserrat Xandrich, va obrir l’acte saludant i donant la benvinguda a tots els assistents, però, sobretot, destacant l’activitat com a la culminació del treball realitzat per tota la comunitat educativa: alumnes, mestres, pares i ajuntament. Va destacar el repte que suposa cada curs i que necessita de creativitat, iniciativa, autonomia, responsabilitat, cooperació, col·laboració,

iniciativa i organització.

Quan es varen apagar els llums, vàrem poder veure un vídeo de Just Dance “Crazy Christmas”, en el qual els alumnes, des de P4 a 6è, varen posar la lletra cantant-la i ballant-la.

Durant una hora intensa, els presentadors anaven donant pas a cada una de les actuacions amb la corresponent cançó nadalenca.

Va ser un gran festival, on els protagonistes van ser dels més petits als més grans de l’escola.

Aquesta és una activitat emprenedora en la que els alumnes treballen i desenvolupen la ment, el cos i les relacions humanes.

Cada vegada més traspua l’emoció que hi posen tots i cadascun dels actors i directors d’aquesta obra. n

pds_57

ESPAI ESCOLAR [festival nadal 2018 escola montserrat

58_pds

Fotos Escola Montserrat

ESPAI ESCOLAR [festival nadal 2018 escola montserrat

pds_59

ESPAI ESCOLAR

Estels-Estrelles P1

aUla dEls EstEls Montse López i Nuri Senen Educadores EBM Confetti

A l’aula del mòdul, aquest curs 2018/2019 hi tenim 15 infants d’1 a 2 anys i som dues educadores. Durant el dia hi ha moments que estem tots junts i estones que dividim el grup en dos.

C

ada matí comencem el dia a l’aula dels Estels (mòdul) saludant cada infant i cantant cançons. Tot seguit dividim el grup per fer la proposta d’activitat. Un grup es queda al mòdul i l’altre va a l’aula de les Estrelles (aula 1-2 anys dins l’edifici). A la setmana següent canviem d’aula, així tots els infants gaudeixen dels dos espais.

En el moment de la proposta d’activitat, hàbits d’higiene, dinar i berenar també dividim el grup per tal de fomentar una relació més individual educadora-infant.

Una de les activitats que hem fet al gener ha estat manipular «pasta de sal».

60_pds

Marina i Aran

ESPAI ESCOLAR [confetti

David i Lucia

Alba

Uriel

Pol i Laia

Per fer aquesta pasta hem barrejat: 1 part de sal, 2 parts de farina i 1 part d’aigua.

Hem donat una bola a cada infant i ells han començat a modelar-la, a fer-ne boletes, a punxar-la, alguns l’han tastada, però no els ha agradat!

Hem ampliat la proposta oferint macarrons i llobins, així hem decorat la pasta de sal. Han sortit obres d’art!

Els infants han estat una bona estona molt concentrats i han treballat moltes coses, la psicomotricitat fina, la coordinació ull-mà, l’atenció, la concentració i la creativitat. n Fiona i Víctor

pds_61

salut QUè és la radiotEràpia?

QUè hEm dE FEr QUan nEcEssitEm El tractamEnt radiotEràpic ?

Dr. Emili Marco. Metge especialista en Medicina familiar i comunitària.

La radioteràpia és l'ús de raigs X o altres partícules amb alta potència per destruir les cèl·lules canceroses. El metge que s'especialitza en administrar radioteràpia per tractar el càncer s'anomena radio-oncòleg.

Un règim o programa de radioteràpia, en general, consisteix en una quantitat específica de tractaments que s'administren durant un període determinat.

E

ls radio-oncòlegs utilitzen aquest tipus de tractament per destruir les cèl·lules canceroses i demorar el creixement del tumor sense danyar el teixit sa proper. De vegades, els metges recomanen la radioteràpia com a primer tractament contra el càncer.

Altres vegades, les persones reben radioteràpia després d'una cirurgia o d'un tractament de quimioteràpia.

Això s'anomena teràpia adjuvant. El seu objectiu és atacar les cèl·lules canceroses que encara quedin després del tractament inicial. Quan no és possible destruir el càncer del tot, els metges poden utilitzar radioteràpia per reduir la mida dels tumors i alleujar els símptomes. Això es coneix com radioteràpia pal·liativa. La radioteràpia pal·liativa pot reduir la pressió, el dolor i altres símptomes. L'objectiu d'aquesta teràpia és millorar la

62_pds

qualitat de vida d'una persona. Més de la meitat de les persones amb càncer reben algun tipus de radioteràpia.

Per a alguns tipus de càncer, la radioteràpia sola resulta un tractament efectiu. Altres tipus de càncer responen millor als tractaments combinats.

Aquests poden incloure radioteràpia més cirurgia, quimioteràpia o immunoteràpia. És important que abans d'iniciar la radioteràpia, preguntis al teu oncòleg radioteràpic o metge de família tots els dubtes que tinguis sobre qualsevol aspecte del tractament, ja que ell et podrà respondre i assessorar de la manera més adequada.

CURES DE LA PELL La pell és l'òrgan que primer rep la radiació. És fonamental que tinguis una cura especial de la zona des del mateix moment que s'inicia el tractament, per tal de minimitzar els efectes secundaris que puguin aparèixer.

Recomanacions 1. No aplicar cap tipus de crema, pomada o loció sobre la zona de tractament sense consultar-ho prèviament amb el personal sanitari.

2. No cobrir la zona de tractament amb esparadrap, tiretes etc., ja que en tractar de desenganxar-ho, pots lesionar-la pell.

3. Renta't la pell sobre la qual vas a rebre el tractament emprant sabons neutres. En el cas de radioteràpia sobre algun plec del teu cos com l'en-

gonal, aixella, etc., és important que deixis aquesta zona a l'aire, procurant que estigui molt seca.

4. Per assecar la pell de la zona de tractament, fes-ho suaument amb petits tocs.

5. Si l'aixella està inclosa en l'àrea de tractament, no et depilis ni et posis desodorant.

6. En el cas de rebre radioteràpia al cap i al coll, és recomanable afaitarte amb maquineta elèctrica, evitant les fulles, sense aplicar loció per després de l'afaitat.

7. Evitar lesions (rascades, talls a la pell, etc.) en l'àrea de tractament.

8. S’ha de anar amb compte amb el sol.

9. Aquestes recomanacions només fan referència a l'àrea tractada, la resta de la pell del cos es tindrà cura normalment.

Quina és la roba més adequada per a usar en aquest període?

1. És aconsellable utilitzar roba poc ajustada. Evita peces amb elàstics sobre la pell del tractament, ja que el frec continu podria erosionar fàcilment.

2. Si necessites pròtesi externa de mama, es recomana utilitzar-la el menys possible durant el tractament de radioteràpia.

3. Utilitzar roba de fibres naturals (cotó, lli ...) ja que són menys irritants i més còmodes.

4. Cuidar l'exposició al sol. Les àrees tractades amb radioteràpia són molt sensibles al sol, i per tant, és conve-

SALUT

nient no exposar-les-hi, almenys durant el primer any després de finalitzar el tractament.

5. Utilitzar cremes solars, gorres, camises de màniga llarga, etc., poden ajudar-te a reduir l'exposició solar sobre la zona radiada.

CURES DE LA BOCA La radioteràpia a la zona de la boca pot provocar múltiples símptomes que poden minimitzar, per tal d'evitar infeccions i sobretot lesions a llarg termini.

Recomanacions 1. Abans de començar el tractament és aconsellable fer una visita al dentista. Especialment recomanem fer-ho per si és necessari extreure alguna peça dental o realitzar endodòncies, ja que si es fan durant o després del tractament poden sorgir complicacions serioses, com ara infeccions repetides i fins i tot necrosi òssies (mort de l'os).

2. Mantenir una bona higiene dental durant i després del tractament. És aconsellable raspallar-se les dents tres vegades al dia (preferiblement després de cada àpat). Per a això, s’ha d’utilitzar un raspall molt fi (per evitar erosionar la mucosa de les genives) i una pasta de dents amb alt contingut en fluor.

S’han d’evitar col·lutoris amb alt contingut en alcohol. Pots rentar-te la boca amb aigua de camamilla.

3. No fumar ni beure alcohol. El tabac i l'alcohol són irritants de les mucoses de la boca.

4. Compte amb la dentadura postissa.

Si utilitzes dentadura postissa, tingues en compte que durant el tractament pot ocasionar lesions a la mucosa de la boca. Utilitza-la només si és necessari (menjar o sortir al carrer).

CUIDA LA TEVA ALIMENTACIÓ Recordar que abans i durant el tractament amb radioteràpia és aconsellable realitzar una alimentació sana i

equilibrada per ajudar a mantenir-te fort i, així, tolerar millor el tractament.

En general, no cal modificar la dieta durant el tractament, excepte en cas de complicacions o radioteràpia sobre l'abdomen.

Recomanacions 1. En el cas de boca seca: Beure petites quantitats d'aigua moltes vegades al dia.

Evitar menjars secs, afegint salses o caldos. És preferible prendre el menjar en puré.

2. En el cas de mucositis (llagues a la boca): Evitar aliments àcids (taronja, aranja, llimona, etc.).

Evitar aliments durs (galetes, patates fregides, fruita seca, etc.), que puguin erosionar la mucosa.

Prendre aliments freds o a temperatura ambient. Els menjars calents són irritants.

3. En el cas de disfàgia o dificultat per empassar: Introduir en la boca petites quantitats d'aliment.

Evitar aliments sòlids com pa o carn, ja que són més difícils d’empassar.

Són preferibles els aliment en puré.

Hem de acompanyar la deglució amb aigua.

4. En el cas de falta de gana: Menjar poca quantitat però major nombre de vegades. Fer 5 o 6 àpats al dia.

S’han de prendre aliments que t’agradin en el moment que vinguin de gust, sense esperar a l'hora del menjar.

Triar aliments rics en hidrats de car-

boni (pa, arròs, pasta, ..). Són la base de l'alimentació i proporcionaran energia.

El metge pot recomanar suplements nutricionals que aporten un extra de calories a la dieta.

En el cas de radioteràpia abdominal o pèlvica: des del principi del tractament és aconsellable adequar el tipus de dieta per tal de disminuir efectes secundaris com les diarrees: la dieta ha de ser pobre en residus, és a dir, amb poc contingut en fibra. Hem d’evitar una dieta rica en greixos i llet.

Podem Substituir-la per derivats (iogurts o formatge) En el cas de molèsties urinàries, és important beure abundant líquid.

AL FINALITZAR EL TRACTAMENT Cal fer visites de control i seguiment amb dos objectius fonamentals: 1. Valorar els efectes secundaris i instaurar un tractament, si cal, per millorar els símptomes derivats d'aquests efectes.

2. Valorar l'evolució del tumor i posterior seguiment. Les visites solen ser en el Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'hospital de referència.

3. La freqüència pot variar d'uns centres a uns altres, però a mesura que vagin desapareixent els símptomes, les visites seran menys freqüents.

4. Aquestes visites són una bona oportunitat per poder parlar de qualsevol problema o símptoma nou que aparegui entre revisió i revisió. Si apareix un símptoma constant, molest o preocupant és important que parlis amb el teu metge i, si cal, avancis la cita de la revisió. n

pds_63

esport

CRITERIUM

MERESCUT RECONEIXEMENT A L’ENCARNA GRANADOS

El passat 21 de setembre es va celebrar la XIX edició del Critèrium Esportiu de Sarrià de Ter al Pavelló Municipal d’Esports. Com que en els darrers anys des de la Regidoria d’Esports s’ha volgut passar de les paraules als fets amb la igualtat de gènere, s’ha volgut reconèixer amb la Menció Especial del Critèrium (el guardó més important) la carrera de la que potser ha estat la millor esportista que ha donat el nostre municipi, l’atleta Encarna Granados.

N

ascuda a Sarrià de Ter el 30 de gener de 1972, va participar a tres Jocs Olímpics (Barcelona 92, Atlanta 96 i Sidney 2000), va ser 16a al Mundial de Göteborg 1995, va ser

ELS PREMIATS DEL XIX CRITÈRIUM ESPORTIU Nominació de CLUB BASQUET SARRIÀ Infantil: Martí Nieto, Nominació de FUTBOL Juvenil: Marc Quesada, Nominació de Handbol Juvenil: Farners Sanmartí, Nominació de BÀSQUET Sènior: Ingrid López, Nominació de Gimnàstica Sènior: Alba Torrent, Nominació de Club Ciclista Sarrià Sènior: Xavier Martil, Nominació de Futbol Sènior: Oscar Flores, Nominació de HANDBOL Sènior: Cristina Capell.

Menció especial a la Modalitat TRIO Aleví del Club Gimnàstica Sarrià per ser primeres classificades a la lliga territorial i als Jocs Empòrium.

Menció especial al Modalitat TRIO Infantil del Club Gimnàstica Sarrià Per ser el Primeres Classificades a la lliga Territorial i a la Final dels Jocs Escolars de Catalunya.

Menció especial a L’equip Infantil masculí de la Unió Esportiva Sarrià per ser campió de la lliga Segona Catalana.

Menció especial a L’equip Júnior GUS del Club Bàsquet Sarrià Campió de la Lliga Territorial i Campió de Catalunya 2017-2018.

Menció especial a l’equip Sub 11 del Club Wolves Sarrià per ser campions de Catalunya i d’Espanya de Flag Football.

Menció especial a Encarna Granados Aguilera en reconeixement a la seva dedicació en el món esportiu sarrianenc.

64_pds

campiona d'Espanya en categoria absoluta el 1992, 1994 i 1997 i va aconseguir la medalla de bronze en el Campionat Mundial d'Atletisme de 1993 a Stuttgart. D’aquest darrer fet es commemoraven els 25 anys enguany, fet que vam aprofitar per fer el més que merescut reconeixement.

Malauradament, un petit problema de salut va impedir que la mateixa protagonista recollís el guardó, que finalment es va lliurar al seu pare. Però l’atleta va mostrar el seu agraïment i emoció al rebre aquest reconeixement.

Com es fa cada any, els campions i campiones de les diferents categories també van rebre els seus guardons per part de l’ajuntament, i cada entitat va reconèixer també els seus esportistes i membres més destacats. L’acte va iniciar-se amb la tradicional desfilada de totes les entitats esportives.

A la propera temporada se celebrarà la XX edició de Critèrium Esportiu, per la qual cosa ja s’està treballant per tal de fer una edició molt especial i que pugui durar tot el cap de setmana amb diferents activitats i actes. n

ESPORT [criterium

pds_65

esport ues TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ AMB L’HANDBOL FEMENÍ Cristina Capell Aylagas Àrea social de la Unió Esportiva Sarrià

JORNADA D’HANDBOL FEMENÍ A LA UES Rebem la visita de dues referents en l’handbol femení estatal

La Unió Esportiva Sarrià aposta per l’handbol femení i vol ser el referent gironí en aquesta disciplina. Per això, intentem organitzar activitats per fer-nos conèixer i aconseguir noves jugadores per a totes les categories. A continuació us explicaré una d’aquestes jornades.

Ronda de preguntes de les jugadores del Sarrià feien a les convidades. (Foto Jordi Paretas)

E

l passat dissabte 29 de setembre ens van visitar l’Andrea de la Torre i la Kaba Gassama. Elles dues són jugadores d’handbol que actualment formen part del BM Granollers i han estat internacionals amb la

La Carla del juvenil i la Berta de l’aleví van ser les guanyadores de les samarretes. (Fotos Cristina Capell)

66_pds

selecció espanyola. Són un referent en l’handbol femení a escala estatal.

Les vam convidar amb el propòsit de fer una jornada de germanor amb les jugadores dels nostres equips femenins i alhora aprendre al màxim d’elles.

Durant aquesta jornada vam fer diferents activitats.

Primer de tot, vam presentar l’Andrea i la Kaba a les jugadores del Sarrià i després vam iniciar una ronda de preguntes. En aquesta ronda van sorgir preguntes de diferents temàtiques. Des de l’exigència en els entrenaments passant per les activitats que compaginen amb l’esport, entre d’altres. Més tard, vam fer un entrenament per nivells, en el que vam poder comptar amb els consells de les convidades. Aprofitant que l’Andrea és portera i la Kaba pivot, aquelles jugadores que comparteixen les

ESPORT [UES sarrià

seves posicions van poder esprémer al màxim els seus consells. Per finalitzar la jornada, l’Andrea i la Kaba van sortejar dues samarretes del Granollers i de la selecció espanyola entre les jugadores del Sarrià. També ens van regalar i firmar uns pòsters del BM Granollers.

Les nenes i noies del club estan molt agraïdes d’haver pogut passar una estona amb l’Andrea i la Kaba. Així mateix, de conèixer de primera mà les seves experiències de l’handbol femení a l’elit espanyola. Esperem que puguem tornar a repetir una jornada d’aquest tipus per fer conèixer l’handbol femení al nostre club i que aquest tingui el ressò que es mereix a les comarques gironines. n

L’Andrea i la Kaba durant la firma dels pòsters. (Foto Cristina Capell)

L’Andrea de la Torre i la Kaba Gassama amb les jugadores del Sarrià. (Foto Esteve Brugué)

ADRIÀ RISPAU I POL QUIROGA ACONSEGUEIXEN L’OR AL CAMPIONAT D’ESPANYA INFANTIL DE SELECCIONS AUTONÒMIQUES 2019 A VALLADOLID

Xavi Rodríguez

Del 2 al 7 de gener del 2019 es va celebrar el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques. A la categoria infantil masculina, d’entre els 16 convocats pel preparador Sergi Baguer, conegut de la casa ja que havia portat diversos equips de base com també el primer equip sènior de Sarrià, n’hi havia dos de la Unió Esportiva Sarrià: Adrià Rispau i el porter Pol Quiroga, que després d’uns dies d’entrenaments i convocatòries prèvies de preselecció, van ser seleccionats.

E

El torneig es va celebrar a la capital val·lisoletana i localitats properes: Cigales, Zaratán, La Cistérniga, Laguna de Duero y Arroyo de la Encomienda.

La selecció catalana infantil estava enquadrada a la primera fase

en el grup A, juntament amb les seleccions de València, Madrid -a priori dues de les més complicadesi les Illes Canàries. Van fer el debut el dia 2 de gener contra València, després d’una primera part molt disputada, es va arribar al descans amb un empat a 15 gols. La igualada s’a-

Adrià Rispau finalitzant un contraatac contra la selecció de València. (Foto Jordi Rispau)

pds_67

esport ues ESPORT [UES sarrià

conseguia trencar al minut 10 de la segona part, fins assolir una màxima diferència de 9 gols a la finalització del partit (32-23).

El segon seria contra Madrid, un altre rival potent. A diferència del primer partit, els de la selecció catalana van sortir més “enxufats” i a partir del minut 5 es va començar a posar distància al marcador, de manera que s’arribava al descans amb un còmode avantatge a favor de 8 gols, 11-19. A la represa, tot va seguir igual fins arribar a tenir un màxim avantatge d’11 gols a l’equador de la segona part, que al conjunt català li va valer per jugar amb tranquil·litat fins a la fi de l’encontre (2232). Ja amb la classificació per a quarts de final i la primera posició de grup a la butxaca, només faltava esbrinar qui seria el rival, provinent del grup B, dels catalans. L’últim partit contra els de les Illes Canàries, equip que encara no havia aconseguit cap punt, va ser de pur tràmit, ja que els canaris només van poder mantenir un marcador ajustat fins al minut 10. A partir de llavors, els catalans en cap moment van veure perillar la victòria i van aconseguir un ampli resultat, 36-19.

L’aparellament de quarts de final va ser amb Galícia, selecció que venia del grup de Copa d’Espanya i que es va classificar per disputar l’eliminatòria. El partit va ser molt similar al jugat contra els canaris, ja que els gallecs només van poder aguantar també 10 minuts. A partir d’aquell moment els catalans van marxar en el marcador i arribaven al descans amb un ampli avantatge de 9 gols, 16-7. A la segona part, en Sergi Baguer podia fer rotacions i donar minuts a tots els participants de l’equip sense patir en cap moment per la victòria final, 32-23. La feina ja estava feta i l’equip estava classificat per a la semifinal. Aquella va ser capriciosa i va tornar a emparellar els catalans contra els de València que havien eliminat la selecció d’A-

68_pds

En Pol Quiroga va estar molt encertat sota els pals. (Foto Jordi Rispau))

ragó per la mínima (2221), amb la qual havia coincidit a la fase prèvia de grups. La selecció catalana, en aquell segon enfrontament amb València, sabia que les coses no serien tan senzilles. Els dos equips ja es coneixien (el factor sorpresa no comptava) i per arribar a la final calia que no es produís cap imprevist. Després d’un bon En molts moments, l’efectivitat de l’Adrià de cara a porteria va ser gran.

(Foto Jordi Rispau)) inici per part dels catalans (4-1), els valencians es treien la son de les orelles i igualaven el partit a El dilluns, 7 de gener es va jugar 5 al minut 10. A la selecció infantil li la final contra una sorprenent i descostava desempallegar-se dels coneguda selecció d’Astúries. Els valencians, però unes intervencions asturians, que havien començat la de molt mèrit del porter sarrianenc primera fase al grup de Copa d’EsPol Quiroga, amb les que aconse- panya, s’havien classificat sense fer guien anar cap al vestidor amb un gaire enrenou. Venien d’eliminar lleuger avantatge i poder encarar el Múrcia, Cantàbria, Castella-La segon temps amb uns altres ulls (14- Manxa, a quarts de final Andalusia i 10). A la segona part la diferència a semifinals a Madrid per la mínima, entre els dos equips al marcador es 22-21. Va ser la gran sorpresa del mantenia mentre que el joc en atac campionat infantil. A les nou del anava perdent en vistositat. Amb un matí, els jugadors i equip tècnic es últim esforç i amb més efectivitat van haver de llevar molt aviat, va que el rival, Catalunya aconseguia començar la final. Des dels primers ampliar una mica més l’avantatge minuts els asturians van sortir molt per acabar el partit amb un resultat concentrats i van agafar la iniciativa favorable (29-22) i d’aquella manera del partit. Els catalans, sorpresos per plantar-se a la final. l’inici de la selecció d’Astúries, no

ESPORT [UES sarrià

La seguretat que transmetia en Pol als seus companys, ajudava a l’equip per jugar amb més serenitat. (Foto Jordi Rispau))

aconseguien posar-se al partit i l’entrenador Sergi Baguer demanava un temps mort al minut 13, per trencar la dinàmica del rival i esmenar l’inici fluix dels seus jugadors. L’aturada feia afecte, però l’entrenador rival va fer el mateix al cap de cinc minuts, per truncar la reacció catalana. S’arribava al descans amb un avantatge de 3 gols per part dels asturians, 912. El segon temps va ser una altra cosa, la selecció infantil catalana va sortir més centrada i de mica en mica va anar eixugant el desavantatge fins a empatar el partit a 13 en el minut 5. En aquell moment del partit l’entrenador asturià demanava un temps mort i semblava que la dinàmica canviava a favor de la selecció d’Astúries. Catalunya insistia i, al minut 11, aconseguia capgirar per primera vegada el marcador, 16-15.

Moments de nervis i imprecisions feien que la selecció catalana se situés per davant el lluminós de dos gols, diferència que perdria a falta de dos minuts per finalitzar l’encontre. Uns últims 30 segons no aptes per a cardíacs es van fer eterns. La pilota no volia entrar ni a un costat ni a l’altre, ja fos perquè els porters estaven encertats o el braç del llançador, en aquells moments de partit, s’arronsava. La penúltima possessió i molt llarga va ser pels asturians, que van haver de jugar-se un llançament, amb joc passiu assenyalat pels àrbitres, que va aturar el porter

Els infantils Pau Quiroga i Adrià Rispau amb la medalla d’or penjada al coll en l’homenatge que se’ls va fer al pavelló de la UES. (Foto Jordi Rispau))

sarrianenc Pol Quiroga. Després d’un temps mort demanat per en Sergi Baguer, l’última pilota va estar a mans dels catalans, que aquest cop sí van aconseguir perforar la xarxa asturiana a cinc segons pel final, que ja no donava temps a cap mena de reacció al 23-22 final.

La trajectòria de Catalunya al campionat d’Espanya ha estat molt bona, com l’aportació que hi han fet l’Adrià Rispau i en Pol Quiroga, jugadors de la base de la UES. Van guanyar tots els partits, l’últim patint el que no està escrit, i van demostrar que van ser els més regulars i els millors del campionat. L’Adrià Rispau, durant el campionat va contribuir bons minuts damunt la pista tant en atac com en defensa i 12 gols. En Pol Quiroga amb les seves aturades i donant confiança als seus companys des de sota els pals, va fer un campionat espectacular, sortint escollit com el porter del Set ideal del Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques de Valladolid 2019.

Moltes felicitats Arnau i Pol pel campionat. Ara toca seguir treballant per aconseguir molts més èxits.

Felicitats, campions! n

esport ues LA GRAN QUINA DE LA UES! Lídia Bonilla i Ventura Àrea social de la Unió Esportiva Sarrià

Aquestes festes de Nadal, com ja fa una bona colla d’anys, la Unió Esportiva Sarrià ha organitzat la quina.

L Cartell davant de la UES anunciant els dies de Quina al pavelló municipal. (Foto Jordi Paretas)

a junta directiva i un grup de col·laboradors del club han treballat intensament preparant tot el necessari per tal que fos un èxit.

Tothom ha respost: la gent del poble, del club i fins i tot hi han volgut participar des d’altres poblacions. L’objectiu principal de la quina és col·laborar amb el club per tal de contribuir en les despeses que genera una entitat privada amb tants esportistes i fer visible un esport tan arrelat al poble.

GRANS COL·LABORADORS, PREMIS ESPECTACULARS! Són nombroses les entitats que han col·laborat amb el club: l’ajuntament de Sarrià de Ter ha proporcionat les instal·lacions. A més, establiments del poble, restaurants, empreses i particulars també han donat un cop de mà amb els premis: Damm, Coca-Cola, Ferreteria Decofer, Faura vins, Cervesa Moska, Moncolor pintures, Garatge Andreu, Fruites i verdures Hamda,

Gràcies als col·laboradors es van poder oferir grans lots de premis. (Foto Dani Casas)

Cada dia de Quina de la UES, el pavelló municipal de Sarrià de Ter, feia goig de l’afluència de gent. (Foto Dani Casas)

70_pds

ESPORT [UES sarrià

Dels més grans als més petits van participar de les Quines.

A les fotografies el juvenil femení i l’infantil masculí de la UES. (Foto Dani Casas))

Bio Espai Can Falgàs, Aromàtics, Carnisseria Nadal, Estanc de Sarrià, d’Occ Catalònia, Gipromaq, Pizzeria da Marco, Restaurant Can Veí, Girasol, Inpanasa, Jet Ski l’Escala i Rostisseria Domeny.

A part de les tradicionals paneres i lots s’han repartit importants premis: hidronetejadores Karcher, vals per àpats a la rostisseria, lots de vi, paneres de fruita, lots de gintònic, paneres d’aromes i perfums, cosmètica, excursió amb moto d’aigua, sopars, productes ecològics, vals de pizza, sessions de ioga, pots de pintura, un trepant bosch, televisors, colònies, pernils, bicicletes, un IPhone i molts i molts fuets!

CADA DIA DEDICAT A UNA CATEGORIA Aquest any s’ha volgut dedicar un dia de quina a cada categoria del club. Els jugadors i jugadores han trobat una fotografia personal o de l’equip penjada a l’escenari que podien recollir a mitja part. També s’ha passat una presentació on es projecten les fotografies dels membres de cada categoria i una d’equip.

En definitiva, una gran festa que la junta desitja repetir l’any vinent. n

esport La Junta directiva

GIMNÀSTICA RÍTMICA

Mentre estem escrivint aquestes línies, la il·lusió i alhora els nervis ens envaeixen, perquè en pocs dies comencem les competicions de Rítmica 2019, amb l’orgull que el nostre club participarà en totes les categories i modalitats que les lligues territorials ens ofereixen..

72_pds

C

omençàvem el mes de setembre amb l’alegria i satisfacció de veure com el grup de les més petites, psicomotricitat i base, creixia per 3r any consecutiu, amb ganes d’ensenyar i formar a petites esportistes, no solament en el món de la rítmica sinó també en el món del joc en equip, en la solidaritat, sacrifici i per damunt de tot el companyerisme.

Hem passat el festival de Nadal del club amb més gimnastes que mai i amb grups molt consolidats en totes les categories, que fa que puguem dir amb orgull que som un club a tenir en compte dins la comarca del Gironès.

Vam veure alguns dels detalls que les nostres gimnastes mostraran en pocs dies a les Competicions Territorials i des d’aquí enviem tot els ànims i suport a cadascuna de les nostres gimnastes i a les seves entrenadores,

Sara Velasco (coordinadora), Judit Puig (entrenadora) i Irina Casero (entrenadora psicomotricitat).

En una de les altres modalitats que realitzem en el nostre club, destaquem un any més l’esforç i el bon fer en la Gimnàstica de Manteniment i Tonificació per adults, dirigida per l’Alba Sayols, i la nova modalitat que realitzem a les tardes de gimnàstica, Strong, dirigida per la Sara Velasco.

En la vessant social, contents i orgullosos d’haver col·laborat per 3r any consecutiu a La Marató TV3 i des d’aquestes línies agrair a tots els pares i mares que hi van col·laborar.

I sobretot apunteu bé aquestes dates, 27 i 28 d’abril, ja que després de molt temps, el Club Gimnàstica Sarrià tornarà a ser una de les Seus del Campionat Territorial, i competirem a casa!!!! Us esperem a TOTS/ES AL PAVELLÓ. n

ESPORT [gimnàstica rítmica

pds_73

esport LA COPA CATALANA DE BTTO ES TANCA A SARRIÀ DE TER La Junta directiva

El passat 14 d’octubre la Copa Catalana d’Orientació en Bicicleta de Muntanya es va tancar al nostre municipi. El club gironí Aligots Girona Orientació va tornar a triar l’entorn de Sarrià de Ter per celebrar una competició d’àmbit nacional, que va portar els millors esportistes d’aquesta disciplina fins al nostre poble i va permetre als esportistes locals amants de l’esport i la natura participar en un esdeveniment d’aquest nivell.

L

a meteorologia no va ser gens bona i una forta tempesta va acompanyar a la majoria de corredors i va deixar el terreny ple de fang i aigua, complicant molt més el recorregut. Tot i això, les satisfacció dels participants va ser general i tant el mapa com els circuits van ser molt ben valorats. Fet que fa que, de cara a properes temporades, de ben segur que es comptarà novament amb el nostre entorn per celebrar noves edicions.

Pel que fa als guanyadors, en categoria absoluta va ser Carles Domingo (GO Xtrem) qui es va emportar la cursa, mentre que David Toll (CEBTTO) va emportar-se el títol de Copa. En femení la cursa va ser per Elisabet Demonjó i el títol català per Cristina Bertran (UE Vic). n

74_pds

The Sarrià NewS

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA:

Els mals de la democràcia només es curen amb més democràcia

Editorial Aquestes diades de Nadal hem tingut una hemorràgia de satisfacció. I no és perquè enguany no ens haguem discutit amb el cunyat parlant de futbol o del procés. Tampoc no és perquè els torrons, aquest any sí, fossin dels bons o perquè les neules no estiguessin resclosides.

Res d’això. La nostra satisfacció és perquè aquest any al pessebre hem pogut col·locar el caganer del nostre exalcalde.

Quin goig! Com lluïa allà arrupidet amb la seva barba ben negra. Sí, què voleu que us digui: ens conformem amb ben poca cosa.

Sam Enfot, Redactor en Cap.

Andalusia Per fi som europeus. L’extrema dreta de Vox entra en un parlament amb un nombre important de diputats.

Alguns s’escandalitzen i pensen que han sortit del no-res perquè abans no hi eren. Compte! No ens enganyem. El llop ja hi era, però ara s’ha tret la pell de xai.

Només cal que les esquerres ara llegeixin bé la Terra baixa de Guimerà i facin de Manelic per poder en algun moment cridar allò de: “He mort el llop, he mort el llop”. Ja m’enteneu.

Tio Pepe, TSN, Sevilla.

Colònies Com cada Nadal, els anuncis de colònies inunden les pantalles dels nostres televisors amb imatges suggerents d’homes

musculats que sedueixen noies atractives o de noies atractives que sedueixen homes musculats.

De debò aquesta és la imatge que volem donar de les relacions entre home i dona? Amb flairar una mica de “Eau de Corre Que T’empaito Pepeta” ja n’hi ha prou?

Després ens sorprenen algunes notícies d’assetjament a les dones. Potser seria hora de transmetre altres valors, no?

I un altre dia parlarem del reggaeton.

Laica Grangé, TSN, Sarrià.

The Process Expectació davant l’estrena aquesta primavera de la quarta temporada de la sèrie d’èxit The Process.

S’esperen judicis, declaracions, mobilitzacions i molta, molta acció. Per anar escalfant l’audiència es van fent petites detencions per aquí, escorcolls per allà, ara un tren que no pot sortir, ara un peatge que s’embussa, etc.

Vist l’interès que comença a suscitar a nivell internacional, Netflix vol comprar-ne els drets i convertir-la en un nou Breaking Bad. Ja coneixem la trama.

Estarem atents al desenllaç.

Vicenç Gilligan, TSN, Catalonia.

Silencis Amb tota la que està caient aquí (i la que caurà), encara ens sorprenen els silencis dels intel·lectuals, actors, músics i

Alfred E. Smith

gurús de l’esquerra espanyola que no diuen ni piu. Piulen a Twiter, això sí, però no diuen res, Ni mouen un dit. Els que sí que lladren són les dretes que parlen de kale borroka, de racisme, supremacisme i fins i tot de terrorisme.

Que bé que els va l’excusa del terrorisme (l’han fet servir durant molts anys), que és com una planxa que allisa totes les arrugues. És que a les Espanyes ningú no té un projecte de país més enllà de la unidadespaña?

Perdoneu. Se m’han pujat els fums i m’he posat una mica massa seriós.

Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

La Reivindicació A l’entrada sud del poble, al costat d’un edifici pintat de color diguem-ne “discret”, hi ha un transformador en forma d’una torra vella i atrotinada.

No volem la torra!

pds_75