Parlem de Sarrià 101

sumari

AJUNTAMENT Les obres de millora d’espais i equipaments Homenatge a la vellesa 2018 II Jornades de la gent gran de Sarrià de Ter Satisfacció total de la cloenda dels cursos i tallers de Sarrià FESTA MAJOR. Festa Major Un pregó en quadricomia Un tastet de fotografies Concert de Festa Major 2018 ENTITTATS. Esplai PL Cantaires de Sarrià Amics dels Gegants de Sarrià de Ter Tot recordant en Ramon Font Ràdio Sarrià CULTURA. Biblioteca Emilia Xargay. L’hora del conte Espai cultural i artístic Màgic Art El Coro. Tanca la 8a temporada del cicle cafè-teatre Llibres. “Nius” de Pep Coll Pere Farró i Llorella ESPAI 2.0 Truman som nosaltres QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA . Josep Mir i Fàbrega OPINIÓ. PSC. El necessari pas endavant Plataforma Prou. Massa Paciència que tenim...

DOSSIER D’HISTÒRIA. La producció de vi a la Vil·la el Pla de l’Horta ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Repte creatiu Confetti. Observar als nadons Final de curs, final d’etapa SALUT. Què és la psoriasi?

NATURA. Cim de Culfreda ESPORTS. UES Sant Silvestre THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 111 14 16 18 19 21 23 25 27 30 31 32 33 34 38 39 40 46 47 49 55 60 62 63 65 68 74 75

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Narcís Fajula, Imma Oliveras, Txell Pla, Jubilus, Sílvia Puig i Meri Raurich, Esplai Pl, Lurdes Casanova, Amics des Gegants, Francesc i Ramon Riera i Matíes Marti, Neus Mercader, Anna Sala, Carla Acedo, Ona Sarrià, Raimunda Coll, Plataforma Prou, Ana Costa, Lluís Palahí, David Vivó. Escola Montserrat, Mònica Singla, Marta Grauges, Emili Marco, Eva Agudo, Lidia Bonilla, Guillem Torres, Cristina Capell, Associació Sarrià Solidària.

Portada: Exposició de fotografies per la Festa Major. Foto Quim Llunell Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

E

EDITORIAL

TERCERA ETAPA

ncetem una nova etapa per la revista. Ens havíem proposat arribar al número 100 i ho hem assolit i celebrat. L’Ajuntament ens honorà deixant-nos la tribuna del pregó de la Festa Major d’enguany per reivindicar els 25 anys de treball pel poble i per fer visible la feina de tantes entitats i de tanta gent col·laboradora de la revista. Aquesta era una fita i després arriba, sense treva, una nova pàgina en blanc. I ara què? Doncs, sant tornem-hi, però amb nova empenta, ja que el compromís es renovarà any rere any, sense un objectiu potser tan ambiciós.

De fet, ja ens hem posat deures. Un d’ells és el de ordenar l’arxiu fotogràfic de la revista, i un altre el de promoure diverses exposicions dels fotògrafs que han col·laborat amb la revista en aquests anys. La imatge és un poderós reclam i permet veure l’evolució del poble i alhora participar, com ha succeït en d’altres indrets, si s’aprofita l’exposició per tal que la gent ajudi a datar i reconèixer les persones de les fotografies.

També hem pensat que potser ja podríem editar un altre llibre, per completar el de Sarrià, el paper de la història, ja que aquell deixava al calaix molts temes que s’han esdevingut en els darrers cinquanta anys. Però això ja són figues d’un altre paner...

En aquest número, els arqueòlegs de la vil·la romana presenten l’estudi sobre el torcularium, la indústria del vi a la vil·la romana del Pla de l’Horta, fet que s’afegeix a la feina de museïtzació de la vil·la per poder-la visitar properament.

També es recorda un artista, en Pere Farró, que es va conèixer arran d’una exposició a Girona de l’artista d’origen polonès Mela Muter i, tot aprofitant que es torna a fer aquesta exposició al Museu d’Art de Girona, es reivindica de nou el nom d’un carrer per aquest artista noucentista.

En l’entrevista a Josep Mir, s’expliquen sucoses anècdotes de com es va finançar el pavelló esportiu de la UES, tot aprofitant la confusió política dels primers anys de la transició.

Hi trobareu, a més, molts altres temes: el repte creatiu de l’escola Montserrat, o com reinventar les llibretes, la presentació de la nova junta de la UES, la cursa solidària de l’Associació Sarrià Solidari que enguany repeteix per Sant Silvestre, l’hora del conte de la Biblioteca Emília Xargay, l’Homenatge a la Vellesa, el premi al Mèrit Cultural i social, un record per en Ramon Font, la Festa Major, articles que esperem captivin la vostra atenció. n

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat podeu contactar amb:

josep.brugada@gmail.com

pDS_3

AJUNTAMENT

Narcís Fajula i Aulet, alcalde de Sarrià de Ter

Es saneja una part de la Plaça de la Font

Reparació part de la vorera del Carrer Major. Es substitueixen els panots que estan trencats i es consolida la resta

Finalitza l'obra de millora de la vorera del Carrer Isidre Macau Teixidor i la Plaça dels Vinyers.

S’instal·la un elevador hidràulic d’accés a l’aigua. D’aquesta forma les persones amb dificultat de moviment podran també gaudir plenament de la instal·lació.

Adequació d'un vestuari per a persones amb mobilitat reduïda a la Piscina Municipal. També s'hi han afegit guixetes per a poder guardar les pertinences personals.

4_pds

Reparació d'un enfonsament de la carretera a la zona del Polígon Xuncla.

AJUNTAMENT

Finalització de la reparació de la vorera del C. Salvador Espriu

S’instal·la la nova rampa del Pavelló Municipal per facilitar l'accés a les persones amb mobilitat reduïda

Instal·lació d'una marquesina per al bus al Passeig Capellades

Reparació de voreres i tasques de neteja de jardineria al Carrer Gelida i a l'entorn del Caldarium

Neteja integral de tots els embornals del poble.

Obres d'asfaltat d'un tram de la carretera de Sarrià de Dalt.

Fi de la primera part d'asfaltat de diferents carrers de Sarrià de Dalt i reparació i acondicionament del tall de carrer que faltava al costat dret del Pg. del Riu.

pds_5

AJUNTAMENT

HOMENATGE A LA VELLESA 2018 Imma Oliveras Caixàs Regidora de la Gent Gran

El passat 3 de juny vàrem celebrar l’Homenatge a la Vellesa, que aquest any ja ha arribat a la 46a edició. Per celebrar-lo, es van organitzar un seguit d’actes i així homenatjar la gent gran de Sarrià, vertadera història i motor de famílies del nostre poble.

Els alcaldes Narcís Fajula i Roger Torrent, amb la regidora Imma Oliveras i la Sra. Anna Verdaguer, la qual amb 106 anys és la persona més gran del poble.

E

La regidora Imma Oliveras, l’alcalde Narcís Fajula amb el Sr, Pedro Cruz Blaisa, homenatjat amb 92 anys.

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

Reconeixement a la Sra. Conxita Vidal, qui enguany ha complert els 100 anys.

6_pds

ls actes van començar de bon matí a la parròquia de Ntra. Sra. de la Misericòrdia amb la celebració d’una missa, seguida de l’actuació dels Cantaires de Sarrià de Ter. A continuació, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter acompanyaren a tothom fins al pavelló municipal, on es va fer l’acte d’homenatge a la vellesa. En aquest acte, hi van intervenir el Sr. Narcís Fajula, alcalde de Sarrià de Ter; la Sra. Imma Oliveras, regidora de Gent Gran, i el Molt Honorable Senyor Roger Torrent i Ramió, president del Parlament de Catalunya. Seguidament es va fer el dinar de Germanor, servit pels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

AJUNTAMENT

A les 4 de la tarda es va fer la desfilada de vestits de paper organitzada per l’associació de Les Dones del Coro. En acabat, va haver-hi l’actuació de sardanes i ball a càrrec del grup Notes d’Or. En aquesta edició cal destacar les persones homenatjades, que van ser: La Sra. Anna Verdaguer Dorca (106 anys) i el Sr. Pedro Cruz Blaisa (92 anys). També es va fer un reconeixement a la Sra. Concepció Vidal Grau, que aquest any ha complert els 100 anys.

Cal destacar la gran participació a l’Homenatge a la Vellesa, que enguany hi van assistir un total de 358 persones, 229 de les quals eren persones de més de 65 anys.

Si hem pogut gaudir de la festa, ha estat gràcies a la participació de

Passi de vestits de paper confeccionats per les Dones del Coro.

les entitats que treballen per a la gent gran del municipi: les Dones del Coro, l’Oficina d’Atenció a les Persones, dinamitzada per Jubilus Gerontologia, i l’equip de Serveis Socials

de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. També gràcies a la col·laboració dels Cantaires de Sarrià de Ter, els Amics dels Gegants i de l’Obra Social “La Caixa”.n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pds_7

AJUNTAMENT

II JORNADES DE LA GENT GRAN DE SARRIÀ DE TER Del 28 de maig al 3 de juny Silvia Puig i Meri Raurich

Assistents al taller de la cuina de la felicitat, a la Cooperativa.

Les II Jornades de la Gent Gran de Sarrià de Ter d’enguany, celebrades al llarg de tota la setmana i en diferents punts del municipi, van estar plenes d’activitats de caire lúdic i cultural, culminades amb el 46è dinar d’Homenatge a la Vellesa.

E

l tret de sortida a les Jornades va ser una visita guiada a la Vil·la Romana del Pla de l’Horta a càrrec de l’Anna Costa, membre del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona. Al llarg de la visita, vam poder conèixer el jaciment romà on encara hi estan excavant.

L’endemà, les Dones més que mai, al Centre Cívic la Cooperativa,

8_pds

ens van oferir el ja tradicional Taller d’herbes de Ratafia. Al mateix centre, el dimecres es va realitzar un Taller de receptes saludables, sota el títol, la Cuina de la Felicitat, a càrrec de la farmacèutica Anna Maria Blanco i la cuinera Mireia Illa. L’activitat va servir per aprendre que la cuina ens pot reduir l’estrès, donar plaer i bon humor.

El dijous, a les 18 hores, a la cafeteria del Coro es va celebrar la 2a Trobada de puntaires de Sarrià i seguidament vam poder gaudir d’un tast de coques casolanes i artesanals aportades per les assistents.

El divendres al vespre, a la Sala Gran del Coro, es va projectar el documental “Fragments de Vida” de la documentalista Míriam Pascual i produït per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. En

aquest, es dóna veu a 5 dones sarrianenques que amb les seves experiències vitals i de gènere testimonien la transformació social del municipi. Seguidament, a la placeta de la Font, el grup “5 de 6” ens va oferir una actuació, organitzada per Ecosol.

Per acabar i, encetant el cap de setmana, l’Associació de Dones més que Mai, va organitzar una excursió a Barcelona per visitar “La casa de les punxes i els jardins de Santa Clotilde”. Cal destacar que aquestes II Jornades de la Gent Gran de Sarrià de Ter no haurien estat possible sense el suport i col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies, el Centre Cívic la Cooperativa, l’Associació de Dones més que Mai i Ecosol.n

AJUNTAMENT

Taller “La cuina de la felicitat”, a càrrec de la farmacèutica Anna M. Blanco i la cuinera Mireia Illa.

Trobada de Puntaires al Coro.

Visita guiada a la vil·la romana.

pds_9

AJUNTAMENT

SATISFACCIÓ TOTAL A LA CLOENDA DELS CURSOS I TALLERS A SARRIÀ DE TER Jubilus

Dimecres 20 de juny vam fer una de les cloendes de temporada marcades en vermell en el calendari de Jubilus, la de Sarrià de Ter. Amb aquest acte a El Coro donàvem per acabats els Cursos i Tallers de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i les seves Famílies de Sarrià de Ter pel que fa a la temporada 2017-18.

E

Imatges del Coro per l’entrega de premis i diplomes als assistents a cursos i tallers.

Fotos Jubilus Gerontologia

ls cursos i tallers que s’han realitzat al llarg de l’any a El Coro organitzats per l’OMAP són: Tallers de Manteniment de la Memòria (4 grups), Tallers d’Estimulació Cognitiva (1 grup), Servei Respir, Gimnàstica de Manteniment, Gimnàstica dolça, curs d’Anglès i curs de Català (amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística) i Enradiats a El Coro (taller de ràdio).

A l’acte, que va obrir l’alcalde del municipi, Narcís Fajula, hi van assistir una cinquantena de persones. A continuació l’equip de Jubilus (que

10_pds

és qui ofereix atenció directa a l’OMAP i que estava representat per Àgatha Carbonell, treballadora familiar; Meri Raurich, dinamitzadora; Sílvia Puig, psicòloga coordinadora, i Judith Jacomet, fisioterapeuta), vam agrair als assistents la seva participació en l’acte i als cursos i tallers de tota la temporada i els vam animar a seguir participant en les activitats que tenim previstes al llarg dels mesos d’estiu (juliol i agost): Refresca la Memòria i Smart avis (aprendre a usar el mòbil). També el Servei Respir, que té continuïtat tot l’any, tres dies a la setmana.

A continuació vam passar un vídeo amb un recull d’imatges dels cursos i tallers d’aquesta edició i vam realitzar tres dinàmiques cognitives disteses. L’entrega de diplomes i d’un obsequi a tots els assistents va anar a càrrec de l’alcalde, Narcís Fajula, d’Imma Oliveras (regidora Gent Gran, Serveis Socials i Salut), de Lourdes Gelada (regidora d’Ensenyament i Igualtat) i de Desirée Arasa (regidora d’Administració, Personal i Comunicació). Un petit refrigeri va cloure l’activitat, que vam aprofitar per recollir les valoracions dels participants. Podem estar satisfetes: tots els comentaris van ser positius, tant pel que fa als cursos com a la mateixa cloenda.

Des de Jubilus també estem molt satisfets de la feina feta i de l’acollida que hem rebut dels usuaris. Tots els objectius han quedat acomplerts: s’ha visualitzat tota la feina feta al llarg de l’any pel que fa a cursos i tallers; s’ha reforçat la cohesió dels membres dels mateixos grups i hi ha hagut una interacció positiva amb usuaris d’altres serveis. Finalment, s’han fidelitzat les inscripcions pel curs vinent. n

FESTA MAJOR Txell Pla 3ª tinent d’alcalde. Regidora de Festes, Joventut i Lleure

Sardanes a la Plaça de l’Obra. Foto: Quim Llunell

La Festa Major d’enguany va ser els dies 30, 31 d’agost, 1 i 2 de setembre. També com cada any hem fet actes el dia 11 de setembre que els hem inclòs amb tota la informació de la Festa Major, el concurs de pesca infantil que es va fer el dissabte 25 d’agost i el Tir al Plat que es va realitzar el dia 16 de setembre a Mollet del Vallès.

C

om cada any vàrem iniciar la Festa Major amb el concurs de pesca infantil l’últim cap de setmana d’agost, tot i que oficialment, el dijous, la vàrem començar amb el pregó.

Aquest any ha sigut a càrrec dels editors de la Revista “Parlem de Sarrià” que enguany han tret la revista número 100. Aquest any, el grup d’havaneres L’Empordanet és qui ens ha amenitzat el cremat i la vetllada.

Els grups de les dues nits d’aquest any varen ser: el divendres va

tocar el grup empordanès Bananna Beach juntament amb dos dj’s ben coneguts a la província (Mon DJ i Blanca Ross); i dissabte es va amenitzar la nit amb el grup valencià Zoo, després la banda del poble, Orquestra Maribel i el DJ també sarrianenc Ariza amb qui vàrem concloure la nit.

Aquest any hem tornat a realitzar el Concurs de la Portada del programa. És un concurs que hi pot participar qualsevol veí o veïna de Sarrià de Ter tingui l’edat que tingui; el guanyador del concurs donava 3

pds_11

Ball de bastons durant la cercavila dels Gegants. Foto: Quim Llunell

punts al seu color de mocador.

Aquest any hem donat un premi en categoria adult i un premi en categoria infantil. Pel que fa a la categoria d’adult, la guanyadora ha estat la Inno García, dels blaus de la qual hem utilitzat el seu dibuix per la portada; i en la categoria infantil, la guanyadora ha estat l’Emma Rincón, dels vermells de la qual hem utilitzat el seu dibuix per la contraportada del programa.

Com a novetat aquest any hem tingut un torneig d’escacs el divendres a la tarda a la Cooperativa. Per tal que es pogués realitzar amb èxit, hem tingut l’ajuda del Club d’Escacs Gerunda per a muntar-ho.

Una de les activitats que aquest any hem canviat una mica és el de la Festa de l’Escuma, ja que enguany també ho hem amenitzat amb un Holy Festival. És a dir, que aquest any primer vàrem jugar amb la pols de diferents colors i per a netejar-ho tot vàrem celebrar la ja tradicional festa de l’escuma.

Altres activitats típiques de la nostra Festa Major que es varen fer,

12_pds

varen ser: el correaigua d’adults i l’infantil, les matinades, la Trobada de Gegants, passejada en bicicleta, l’arrossada, les sardanes, el concert, ball, el concurs de botifarra, espectacle infantil, la inauguració de l’exposició, els oficis solemnes, els espantaocells, les engalanades de barris, el concurs de pesca, les sevillanes, etc...

Aquest any, ha sigut el quart del “I tu, de quin color ets?” i es va veure que ja és una tradició que es va implantant a poc a poc dins els

Espectacle infantil a càrrec del Pot Petit

barris, ja que es veia coordinació dins de cada un per tal de ser sempre algun representant als actes, preguntant les puntuacions en tot moment,... Un any més i de forma autònoma es varen organitzar i varen decorar els diferents barris amb els colors corresponents: els #somgrocs varen decorar el barri ambientat amb la pel·lícula dels Minions; els #somvermells varen decorar el barri amb estels; els #somtaronges varen decorar el barri amb els personatges del joc del “Come-cocos”; els #somverds varen decorar el barri amb diferents fruites; i finalment, els #somblaus varen decorar tot el barri amb la temàtica de l’univers (astronautes, coets,...)

El diumenge, després de l’arrossada, es varen fer els repartiments dels premis del concurs; un còdol per als guanyadors, quI varen ser els #somblaus, i una escombra de bruc pels que varen quedar en última posició, que aquest any va ser pels #somverds.

Dos de les activitats que ja s’havien realitzat els altres anys però que han agafat una consolidació i també hi ha hagut una gran participació de gent, han sigut el 2n Correbars, que des que la ubicació s’ha canviat fent-la entre Sarrià de Dalt i Pla de l’Horta. Aquest correbars va

FESTA MAJOR

Concert del grup musical Zoo

estar animat pel grup Bufatramuntana. L’altra activitat que ha tingut una gran rebuda per tota la gent del poble ha sigut l’espectacle infantil del diumenge al matí, que aquest any ha anat a càrrec del grup “El pot petit”.

Finalment, pel que fa al dia 11 de setembre, es va començar la diada amb les sardanes, seguides d’un petit concert dels Cantaires i finalment l’Acte Institucional que va acabar amb un esmorzar de pa amb tomata i botifarra per a tothom. Aquest acte va estar amenitzat pels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. Per últim, només em queda agrair a tots els membres de la Comissió de Festes per organitzar la Festa Major al llarg de l’any. Ha sigut un èxit i ara toca començar a treballar per la propera! n

Barraques amb l’Orquestra Maribel

Fotos Quim Llunell

Grup d’havaneres L’Empordanet.

pds_13

El pavelló municipal fou el balcó des d’on el Consell de Redacció de la revista Parlem de Sarrià va fer el pregó, “en quadricromia”.

En escena, Josep M. Sansalvador. Foto: Quim Llunell

E

UN PREGÓ EN QUADRICROMIA Josep M. Sansalvador

Fa temps que et cuides de fer una petita crònica del pregó de la Festa Major del teu poble i, aquell any, resulta que l’entitat de la qual formes part, que edita la revista a la qual publiques la crònica, ha estat encarregada de pronunciar el pregó. Has de fer igualment l’escrit i t’envaeix una sensació de “jo m’ho guiso i jo m’ho menjo”. Tal qual Juan Palomo.

14_pds

n ocasió de la publicació del número 100 de la revista Parlem de Sarrià, al consell de redacció se’ns va fer l’encàrrec –i el reconeixement- de nomenar-nos pregoners. Vam entomar el repte amb agraïment i il·lusió.

Aquesta ocasió només passa una vegada i el nostre propòsit va ser el de mantenir l’esperit que ha guiat el destí de la publicació durant aquest centenar d’exemplars que hem pogut portar al carrer. Calia mantenir el propòsit d’informació i de cultura local, calia donar micro a diferents veus i calia mantenir tossudament alçat el vessant reivindicatiu que un mitjà local ha de tenir.

És per tot plegat que aquell capvespre del dijous 30 d’agost vam fer cap al pavelló municipal. La pluja, un any més, havia fet plegar veles del balcó de l’ajuntament i traslladar l’inici de la festa a emplaçament cobert. Ens van acompanyar, com sempre, autoritats locals i convidades, els Amics dels Gegants i els músics del grup d’havaneres. El públic seia en una estesa de cadires, davant de l’escenari. En representació del consell de redacció de Parlem de Sarrià, vam intervenir-hi quatre membres: quatre colors diferents de la revista, quatre estils diversos.

Assumpció Vila, coordinadora i ànima mater, va ser l’encarregada d’obrir el

ENTITATS [gegants FESTA MAJOR

Pregó d’Assumpcio Vila.

Pregó de Roger Casero.

Pregó de Josep Brugada.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter lliurà una placa commemorativa del pregó, amb motiu de l’edició de la revista 100.

El Consell de la revista Parlem de Sarrià, juntament amb l’alcalde i regidors de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.

Fotos: Quim Llunell

foc i de presentar els orígens, els components i la trajectòria d’una aventura com la nostra. Tot seguit, servidor de vostès va fer un repàs de tants anys de festa major dipositats a la memòria de la publicació. Roger Casero, tercer intervinent, va dedicar la mirada pregonera a les seccions que governa des de les seves pàgines. Clogué el pregó Josep Brugada, amb una

intervenció d’alt volum, reivindicativa, identitària i sarrianenca a més no poder.

Ens en vam sortir bé? Sí, segur que sí. Els dies següents la festa es va desenvolupar a la perfecció, d’acord amb els nostres millors desitjos. Unes setmanes més enllà es duia a terme un pedaç al Pont de l’Aigua que donava solució definitiva a una de les reivindicacions

més sonores. Durant els dies de la festa, fou possible visitar una exposició fotogràfica que il·lustrava sobre el passat i el present de Sarrià de Ter. Avui teniu a les mans el número 101 de la revista. Aquest i els que han de venir representen el futur.

Tal com es va dir aquell dia, llarga vida a Sarrià de Ter! El nostre és un pregó continu. n

pds_15

Imatges de la inauguració de l’exposició de fotos a la sala “La Caixa” del carrer Petit. Fotos: Quim Llunell.

UN TASTET DE FOTOGRAFIES Assumpció Vila

L’exposició de la Festa Major ha estat una mostra del fons de la revista, un tastet del que s’ha editat. La primera idea va ser buidar l’arxiu i treure a la llum les fotografies més representatives, però una vegada ficats, ens hem espantat. Al llarg d’aquets 25 anys hem recollit molt material, de diversos autors i temàtiques i no el tenim com cal. D’entrada, doncs, valgui la nostra reflexió i el desig de posar-nos de valent en la digitalització de l’arxiu fotogràfic del Parlem de Sarrià.

L’alcalde Narcís Fajula amb els alcaldes assistents. Josep Turbau i Nicolás Pichardo.

16_pds

ENTITATSMAJOR [alba sayols FESTA

P

er fer l’exposició el vàrem dividir en 13 plafons, intentant oferir una visió de l’evolució del poble des de la perspectiva més historicista de la revista. Així el plafó de la Biblioteca mostrava la inauguració de la Biblioteca de l’any 1955, les diferents reformes i la inauguració de la nova Biblioteca l’any 2010. Un relat similar, en els altres plafons: El Coro, La Cooperativa, El Cap, les escoles, el TGV i l’autopista, la indústria del paper, la vil·la romana, el pont de l’Aigua, les lluites veï-

nals, els esports, personatges, i postals urbanes.

La llista pot ser inacabable i, tal com està previst, quan disposem d’un local més gran per tornar a presentar l’exposició, la podem ampliar amb nous plafons, ja que han quedat molts temes a l’aigüera.

Per molta gent de Sarrià de Ter, l’exposició és una oportunitat per entendre l’origen d’alguns dels equipaments i l’evolució física del poble, que ha estat migpartit per les carreteres; per entendre les diferents polítiques municipals que han volgut

relligar els barris amb nous equipaments i per dotar cada sector de locals i punts de trobada associativa.

No es tracta per tant d’una exposició amb intenció artística, sinó amb la intenció de veure, en perspectiva històrica, el què s’ha fet al poble en els darrers 25 anys ,i al mateix temps, treure a la llum un material desat, fruit del treball de molta gent, però també de fotògrafs col·laboradors que ben mereixen un reconeixement, com en Josep Palau, Jordi S.Carrera, en Pere Mir i en Quim Llunell.. n

pds_17

TEMA DE PORTADA [felicitats

FESTA MAJOR ràdio sarrià

CONCERT DE FESTA MAJOR 2018 Isabel Vidal i Solà

A

L’orquestra Metropol va amenitzar la nostra festa major amb un concert amè i divertit la tarda del passat dia 2 de setembre.

bans de començar el concert pròpiament dit, van sortir a l’escenari 11 músics amb 11 cubs interpretant una peça de percussió per reivindicar la llibertat d’expressió… quina millor manera que fer-ho a través de la música!

Després d’aquesta actuació, les primeres notes de Mediterraneo de Joan Manuel Serrat ens avisaven que l’espectacle ja era a punt.

La Zarzamora i la sarsuela La tavernera del pueblo van ser les peces següents.

Els tocs d’humor i la interactuació amb el públic també van fer acte de presència: la soprano de l’orquestra va interpretar un fragment de La flauta màgica de Mozart d’una manera peculiar però musicalment Impecable.

Tot seguit, les emotives cançons Perquè he plorat i L’himme dels pirates del musical “Mar i Cel” de Dagoll Dagom, així com la divertida i esperpèntica Jo s0c el mariscal de la carrera més modèlica del musical “Els pirates” de la mateixa compan-

yia van arrencar molts aplaudiments entre el públic.

Va arribar el torn d’una selecció de peces instrumentals d’obres de Pérez Prado, Glenn Miller i Xavier Cugat com In the mood, Blue Velvet o Mambo.

La part final del concert s’anava acostant: El vals vienès El Danubi Blau fou interpretat per la veu soprano i la conegudíssima Barcelona, pels quatre cantants de la formació musical.

I com no pot faltar en cap concert de festa major, Dolça Catalunya, El meu país o el Cant de la Senyera ens van acompanyar fins al capvespre del diumenge. n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

18_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

ENTITATS [Esplai PL Esplai Pl

E

CAMPAMENTS D’ESTIU l passat juliol vam plantar les tendes al Serrat, un camp prop del poble de Sant Pere de Torelló, on vam conviure-hi durant 9 dies.

Tots plegats vam ajudar la Telma, una investigadora privada ben curiosa, a resoldre el misteriós assassinat dels tres porquets. La sobtada desaparició de la lletera ens va fer sospitar, però finalment, Campaments d’estiu a Osona gràcies al detectiu Patufet, vam descobrir que la veritable culpable era la Telma, que en realitat era una bruixa que volia enganyar-nos, primer fentse passar per investigadora i després disfressant-se de rateta per donar-nos pistes falses. Com cada any, van ser uns dies molt especials per a tots. Envoltats de natura vam viure moments que sempre recordarem i ben segur que aconseguiran treure’ns un somriure. n

A

COLÒNIES D’ESTIU quest estiu, a colònies hi ha hagut moviment! Tot i que any rere any, per les dates de la quinzena de mig juliol, ocupàvem la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, aquest any ens hem traslladat a la casa de Sant Pere de Riu, al terme de Tordera, però podem dir perfectament que és de Pineda de Mar.

A l’arribar, vam trobar-nos una casa pairal habitada per uns residents un xic peculiars, els fantasmes de l’última família que hi havia viscut. Amb el pas dels dies ens vam guanyar la confiança d’aquests personatges i, molt a poc a poc, vam poder reconstruir la terrible veritat que amagaven; cadascun dels personatges havia conspirat per acabar-se quedant la casa per si mateix i, arran d’això, havien provocat la mort de la cap de família. A l’assabentar-nos de tal desastre, vam decidir boicotejar els seus plans i procurar que cap dels personatges s’acabés quedant la casa, ja que cap d’ells ara se la mereixia. L’últim dia, però, va aparèixer un banquer que va acabar comprant la casa per ferhi una hotel rural; de manera que finalment cap familiar es va acabar quedant la casa.

Al llarg de les colònies, hem estat aprofitant al màxim els exteriors i voltants de la casa; hi hem fet jocs, gimcanes, estacions i, com no podia ser menys, vam anar-nos a banyar a la platja de Pineda de Mar. L’equip de monitors ens emportem un gran record d’aquestes colònies i desitgem que tots els participants també! n Aquest any, colònia a Tordera

pds_19

ENTITATS [Esplai PL

U

CASAL D’ESTIU

n any més, des de l’Esplai hem organitzat el casal a la Cooperativa amb el màxim d’il·lusió i ganes que podem aportar des de la nostra joventut com a monitores i monitors. Els mesos d’estiu són intensos, però creiem que, un any més, podem dir que ha estat tot un èxit!

Pels qui no ho sabeu, les monitores i monitors que trobeu el casal som monitors que al llarg de l’any Casal a la Cooperativa preparem activitats per a infants i joves; i mirem d’aportar aquesta experiència i manera de treballar al casal. Som un col·lectiu amb gent de tota mena, des d’estudiants d’educació, periodisme, biotecnologia o documentació a mestres, monitors de cases de colònies o treballadors de fàbriques. Aquesta pluralitat de punts de vista ens ajuda a fomentar l’esperit crític de les vostres filles i fills i que coneguin realitats molt diverses.

Ja fa anys que el nombre d’inscrits al casal creix, i aquest any hem continuat en aquesta línia. Com a Esplai ens ho prenem com un elogi que confieu en nosaltres per educar les vostres filles i fills en un ambient com és el lleure; des del joc i la diversió. Aquest és el nostre esperit i per això treballem, per mirar de transmetre valors i actituds com ara el companyerisme, l’esperit crític, l’afecte o el compromís amb l’entorn natural i social; i mirem de fer-ho sempre des de l’amor i afecte. Evidentment, no som perfectes, però conscients de les nostres limitacions, treballem per fer-ho cada vegada millor! n

C

ESPLAI DE DISSABTES

om ja deveu saber, hem engegat un projecte que feia temps que estava congelat: l’Esplai de Dissabtes! Amb aquest projecte pretenem tornar a donar vida a les places del poble i mirar de millorar el sentiment de pertinença que les noves generacions de sarrianencs estan perdent i substituint per la idea del poble dormitori.

La nostra idea és mirar de, dissabte rere dissabte, trobar-nos amb els grups d’infants i joves nascuts entre el 2001 i el 2012 i, segons la seva edat, tirar un tema que els motivi sobre Sarrià i tirar endavant un projecte que el treballi; com per exemple construir un gegantó, organitzar neteges de brossa dels boscos, preparar gots de festa major reutilitzables, etc. Amb aquesta manera de treballar volem fomentar la cohesió dels grups al mateix temps que el treball en equip o la consciència del poble. Esperem veure-us-hi! n

20_pds

ENTITATS [cantaires

ELS CANTAIRES DE SARRIÀ Lurdes Casanova

Un any més (i ja en portem 16, que aviat és dit), els Cantaires ens hem mantingut actius, amb ganes de sortir a cantar i d’aprofitar els avantatges que ens proporciona formar part d’aquest grup tan especial de gent molt diversa, amb diferents interessos i motivacions, però amb un objectiu comú: gaudir de la música i de les amistats.

T

ant en els assajos com en els concerts, les nostres ments ens transporten cap a altres dimensions, lluny de les preocupacions quotidianes; així, aquesta activitat es converteix en una teràpia formidable que ens permet tornar a les obligacions diàries amb les piles ben carregades. Si ho voleu provar, veniu els dimecres, de vuit a deu del vespre al local del Coro. Sense cap compromís. Mireu, escolteu, canteu, parleu… si us fa el pes, us hi quedeu; si no, us en torneu i santes pasqües!

Durant aquest any, i fins a la festa de Sarrià, hem fet setze concerts. La majoria són els habituals que fem cada any als municipis del nostre entorn: Sarrià, Sant Julià i Medinyà, i algun a Girona. Representen el motor de la nostra activitat, el principal motiu pel qual desitgem perfeccionar les nostres actuacions.

Però també com cada any, n’hi ha d’altres que són esporàdics i ens provoquen un especial interès.

Al gener, vam fer la ja tradicional cantada de nadales a la biblioteca, amb un públic molt entranyable de mainada amb les seves famílies, i la missa i concert de la festa de Sant Julià i Santa Basilissa. Un concert “per sorpresa” ens va permetre actuar a Anglès, compartint cartell

Pati del Patronat

Festa de la Vellesa a Sarrià de Ter

amb la coral “Cors Alegres d’Anglès i la “Coral d’Osor”.

A l’abril, i també de forma inesperada, vam tenir el goig d’acompanyar uns noiets i les seves famílies en la celebració de la primera comunió. Va ser una festa molt especial, on ens van fer passar una molt bona estona a tots. Nosaltres, a més a més, teníem un altre motiu d’alegria: vam estrenar pianista! Si cantar ja és un goig, fer-ho acompanyats al piano pel jove Aniol ens engresca més i ens rejoveneix i tot.

El maig dos magnífics escenaris: l’església del castell de Medinyà, on hi vam celebrar la festa de la vellesa, i el pati d’Isaac el Cec, dins del marc de temps de flors de Girona. I una diada especial: en homenatge a

la nostra cantaire Assumpció, vam oferir un concert al centre geriàtric “Puig d’en Roca”.

El juny vam tenir molta activitat: els habituals homenatges a la vellesa de Sarrià i de Sant Julià, on sempre ens agrada participar, i el dia de la música a Girona, en què a cada racó de la ciutat hi ha alguna actuació de cantaires i músics de tota mena. Però també vam participar en altres activitats inesperades: una trobada de corals a Corçà, amb la coral amfitriona del propi municipi i el grup de caramelles de Sant Miquel de Campmajor. I encara una altra trobada de corals a l’església del barri de Santa Eugènia, a Girona, juntament amb la coral de Santa Eugènia i la de LLançà.

pds_21

Festa Major de Sarrià de Ter Núria Gibrat

Aniol Soler, pianista dels Cantaires de Sarrià

Finalment, el 29 de juny, tancant la temporada, vam organitzar, com anem fent cada any, la trobada de corals al nostre poble. El pati del Patronat és un fantàstic escenari per a fer aquesta trobada un vespre d’estiu. Ens hi van acompanyar la coral de santa Eugènia i el grup d’acordions “Diatònics”, que ens van sorprendre per la seva joventut, frescor i qualitat. La festa va acabar, com sempre, amb un berenar.

Preparar aquest últim concert porta molta feina: contactar amb les corals, fer els cartells, perfilar els repertoris, reservar els espais, muntar l’escenari, preveure totes les necessitats, des de megafonia fins a pinces per a les partitures, per si fa vent; comprar begudes i preparar un aperitiu per a unes cent persones… I tot això és feina de tots. Gràcies a la col·laboració de tothom, s’aconsegueixen els resultats que tant ens enorgulleixen. Les famílies, fidels acompanyants i animadores, també compten! (“mireu quina truita de

22_pds

patates ha fet el meu marit”, “nosaltres hem fet un bisbalenc” “i jo bombons”, “ doncs la meva filla m’ha fet aquesta coca”, “els meus néts m’han ajudat a preparar aquest bol de fruita”...) Tots els cantaires podem presumir d’alguna de les nostres especialitats culinàries o de les d’algun familiar ben disposat a col·laborar. I a fe que tothom reconeix la qualitat de l’aperitiu que els oferim.

Geriàtric Puig d’en Roca

Quan comença l’estiu, després d’aquests dies d’activitat intensa del mes de juny, s’agraeixen uns dies de tranquil·litat. L’estrès ens ha deixat una mica cansats. Però després d’un parell de setmanes, ja et tornen a venir ganes de començar. Llavors ens hem d’esperar fins a finals d’agost!

I de seguida, amb l’ inici del curs, a treure’s la son de les orelles!: cal preparar el concert de la festa major de Sarrià que fem a l’església de la Misericòrdia i l’acompanyament en els actes institucionals de l’onze de setembre a Sarrià i a Sant Julià. I tot seguit…

Però això ho deixarem per a la propera. De moment, no us quedeu a casa. Veniu i canteu amb nosaltres.

Ens ho passarem molt bé, us ho asseguro. n

ENTITATS [gegants sarrià de ter

Totes les colles de la trobada de geganters de la Festa Major. Foto: Quim Llunell

TEMPORADA GEGANTERA Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

La temporada gegantera del 2018 està sent un èxit. A l’hora de tancar aquesta edició de Parlem de Sarrià n’ha transcorregut una bona part i, a falta d’alguna data Trobada d’estiu a Salitja rellevant del calendari, podem dir que ja hi tenim el peu al coll.

Estem satisfets perquè hem pogut anar complint els compromisos que ens han sortit i hem pogut correspondre les visites que teníem emparaulades amb d’altres colles i poblacions.

P

erò el que més ens satisfà és veure que tímidament i de mica en mica, van afegint-se a la colla famílies joves, amb canalla il·lusionada i afició pels gegants. Si això continua així, tenim la garantia de poder continuar sent una colla viva, activa i participativa. És aquest i no cap altre l’objectiu que ens mou. Gràcies a tothom!

Si hem de fer un breu resum de la temporada, no podem oblidar les

dues visites a Celrà d’aquesta primavera. Primer, a la trobada bicomarcal Giroestany i més tard, a la festa major de la població veïna. A primers de juny vam participar a l’Homenatge a la Vellesa de Sarrià: vam ser presents a la festa i vam cuidar-nos com cada any de servir el dinar.

També vam ser cridats a Taialà i a Germans Sàbat: la colla amiga Caixa de Trons celebrava la seva trobada anual a començaments d’estiu. Un altre compromís social fou la cele-

bració dels 20 anys de la colla de Flaçà, una altra població agermanada pel riu Ter. No vam fallar a la trobada nocturna de Vilaür, que ja és un clàssic entre els clàssics, ni a la festa major de Salt, per Sant Jaume, al pic de l’estiu.

Amb l’estiu ja en declivi, vam ser presents a Salitja, una població que comparteix municipi (i gegants) amb Vilobí i Sant Dalmai. I tot seguit venia la nostra festa major: des del pregó a la gran trobada de dissabte,

pds_23

ENTITATS [gegants sarrià de ter

Els músics mai desafinen

passant per les matinades, vam ser presents en molts punts del programa de festes. Val a dir que aquest any la cercavila va fer molt goig i va ser molt participada i celebrada pel públic. Se’ns va tirar el temps a

24_pds

sobre, se’ns va fer fosc i vam celebrar el sopar de fi de festa al pati del Patronat. Tothom va poder gaudir d’un extraordinari ambient geganter.

Com a dates apèndix de primers de setembre, se’ns va multiplicar

l’activitat. A Santa Eugènia, la trobada gegantera de les Ribes del Ter ens esperava; vam ser presents a la Diada Nacional i vam ser requerits, en un acte de molt bon veïnatge, al pregó de la festa de Sant Julià de Ramis, quan vam apadrinar els seus tres nous capgrossos. Per molts anys!

Si tanquem el calendari a aquest alçada, ens queda pendent la Fira de Tardor de Vilablareix, la Fira del Paper i Cartró a casa i la trobada gegantera de Fires de Girona, a primers de novembre. En el pròxim número comptem presentar-vos-en un bon resum. Fins aviat! Us esperem! n

ENTITATS

RECORDANT EN RAMON FONT

Francesc i Ramon Riera i Maties Martí

El dia tres del passat mes d’agost en Ramon Font ens va deixar. Ell, com han fet altres persones, va treballar desinteressadament pel nostre poble i ens sembla que cal fer-ne un record, a manera de petit homenatge.

T

ot va començar l’any 1978 quan ell va entrar a formar part de la primera Junta de l’Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi Montserrat. Des d’aquesta plataforma va lluitar per aconseguir el menjador escolar i el transport en autobús pels alumnes, amb la col·laboració dels companys i professors. Una de les coses més importants que es va assolir va ser contractar un equip de psicòlegs per ajudar els nens que ho necessitaven.

La festa de la Vellesa a Sarrià de Baix.

En Ramon participava en múltiples activitats, com la Festa de la Ràdio

Amb el temps, gràcies a la feina de tots, vam implantar l’ús del xandall al Col·legi, avui dia una cosa ben senzilla i normal, però que aleshores va significar una fita important per donar una identitat als alumnes i a l’escola, per començar a ser més rellevant. També cada any organitzàvem una lluïda festa de fi de curs, amb l’ajuda dels Botiguers de Sarrià.

Amén de col·laborar en la solució d’altres problemes que anaven sortint amb el pas del temps. En aquells

temps teníem poques coses. Alguns ho recordeu bé, d’altres us n’haureu de fer a la idea. En temps de la dictadura la inversió pública (de l’Estat i els Ajuntaments) era nul·la, i això va fer que ens haguéssim d’acostumar a espavilar-nos com poguéssim.

Allò que avui dia ens sorprendríem que no ens ho donéssim fet, aleshores era el més corrent. Tot plegat tenia la bellesa evident d’allò nou, però cal que us feu a la idea que tot estava per fer. La gent del món associatiu érem (i som) gent senzilla.

Gent de tota la vida i gent arribada de feia poc temps, treballant plegats. Menys sofisticats que d’altres d’avui en dia, si voleu, però teníem il·lusió i molta empenta. Era el nostre capital. I en Ramon n’era un devessall, de força i d’empenta. I en consonància, no parava quiet.

Als anys setanta, només es feia un homenatge a la Vellesa, al poble, i aquesta davantera la portaven els de Sarrià de Dalt. Així, en Ramon, va moure cel i terra fins aconseguir

pds_25

ENTITATS [recordant en ramon font

prou col·laboradors i espònsors per fer-ne també una a Sarrià de Baix.

Encara recordo aquella colla de nois i noies que van alegrar-nos amb la seva interpretació d’una sèrie de play-gags, durant la festa.

I, paral·lelament, es va constituir la Comissió de Festes “COFES“, de la qual vam celebrar l’any passat el vinti-cinquè aniversari de la seva dissolució . Els actes principals, concerts i balls es feien al carrer Josep Pallach, a l’aire lliure, amb tot l’espai adornat amb banderetes que donaven un ambient molt festiu. El treball es feia entre tots els membres de la Comis-

sió, molts dels quals ja ens han deixat, sempre els tindrem a la memòria.

Ambdues celebracions, junt amb el Concurs de Botifarra, van tenir una durada d’uns dotze anys. La COFES es va dissoldre l’any 1992. L’organització de la Festa Major va passar a la Comissió de Festes de l‘Ajuntament i la Festa de la Vellesa, al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, per ferles unificades.

Cal recordar que en totes aquestes Festes vam tenir l’ajuda i col·laboració de l’Ajuntament i dels botiguers de Sarrià de Ter. I volem fer esment de la col·labo-

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

26_pds

ració de la Fina Espuña, esposa d’en Ramon, a les portades dels programes de la Festa Major.

Con que a en Ramon li agradava el handbol, va col·laborar en la UES, ajudant en el que fos necessari.

Finalment, quan es va formar de nou el Grup d’Esquerra Republicana a Sarrià de Ter, encapçalat per en Roger Torrent, ell va ser dels primers a fer-los-hi costat i sempre s’hi va sentir identificat.

Com podeu veure ha sigut una persona que ha estimat i treballat molts anys pel nostre poble, sense escatimar temps i feina. Gràcies Ramon! n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

ENTITATS [radio sarrià

35 ANYS DE RÀDIO A SARRIÀ DE TER Neus Mercader

Santi Palomeras, premi al mèrit cultural i social del 2018, juntament amb Rosa Soler, Neus Mercader, Conxi Ramió i Griselda Palomeras.

EL 35è aniversari de l’emissora municipal s’ha celebrat amb un cabàs ple d’actes de celebració i una remodelació en el format de la ràdio més actual.

D

ins els actes habituals d’aniversari es va celebrar el tradicional sopar al pati del Patronat (pati darrere de l’ajuntament ), una presa de contacte i celebració entre col·laboradors i oients de l’emissora i on van assistir l’alcalde, regidors i els responsables de la nova màscara de la ràdio, David Mir i Arnau Vila (DIGITAL HITS), entre altres. La festa va ser una mica passada per aigua ja que la pluja va fer acte de presència, tot i que no va aigualir la festa i finalment amb els esforços de col·laboradors i oients vàrem poder celebrar el sopar, però no el ball, que malauradament i per causes alienes a l’organització es va anul·lar.

Aquest 2018 Ràdio Sarrià ha encetat una nova etapa gràcies a un acord entre l'Ajuntament de Sarrià de Ter i Digital Hits Audiovisual, impulsat per la direcció de la ràdio.

L'acord ha suposat un canvi d'imatge de la ràdio i l'estrena d'una nova pàgina web www.radiosarria.cat que recull diàriament l'actualitat municipal a través d'una web pensada per tots els dispositius, més pràctica i amb un disseny modern que prioritza la informació local i el podcast dels programes de l'emissora.

L'inici de la nova etapa també ha suposat una reestructuració de la graella de programació, l'actualització de tot el sistema de continuïtat i una renovació íntegra de la identitat sonora de la ràdio. Finalment, i amb l'objectiu d'enriquir les 24 hores de programació, s'ha creat "Top90FM", una radiofórmula que ofereix una selecció musical basada en els grans èxits de la dècada dels 90, acompanyada de blocs informatius de proximitat.

PREMI AL MÈRIT CULTURAL Com cada any els col·laboradors de l’emissora vàrem atorgar el premi a un activista cultural del municipi i aquest vàrem decidir que fos per en Santi Palomeras.

Trofeu al Mèrit Cultural i Social 2018 La persona que Ràdio Sarrià vol homenatjar en aquest 35è aniversari neix a Girona l’any 1959. Fill d'en Josep i la Mercè. Té tres germans.

A l’any 1970, tota la família es trasllada a viure al Pla de l’Horta perquè el pare feia uns anys que treballava a la fàbrica de paper Torras Hostench.

Sempre ha estat una persona sociable, activa i molt educada amb tothom, d’aquí li ve el sobrenom de “vostè”, perquè així era com tractava a la majoria de gent.

Va començar a treballar amb 14 anys arreglant màquines de cosir,

pds_27

El sopar de la festa de la ràdio va ser passat per aigua, i es varen habilitar lones al pati del Patronat.

però ha anat progressant respecte al mercat laboral i els seus interessos i, actualment, treballa en els àmbits de l’electricitat, instal·lació i reparacions.

Amb 17 anys es va apuntar al grup de sardanes de Sarrià de Dalt perquè li agradava una de les monitores, la Conxi. No va aprendre a ballar-ne, però d’alguna cosa li va servir.

L’any 1982 es va casar amb la Conxi Ramió a Falgons. Per cert, el dia del casament a l’Església de Sant Vicens es van fondre els fusibles i part de la cerimònia es va haver de fer a les fosques.

L’any 1984 neix la seva filla Griselda.

Va arribar a Sarrià amb 10 anys i de seguida comença a formar part del grup de muntanyisme de la parròquia. A l’any 1973 col·labora en l’arranjament del cau i a l’any següent s’inaugura el nou grup de muntanya Sarrià de Dalt. L’any 1975 ja va ser monitor del primer campament a Cap de Rec (qui no recorda la sopa de menta amb pasta de dents Licor del Polo?).

L’any 1976, amb 16 anys, va fer el primer tres mil: Monte Perdiguero (3.222 m).

L’any 1979, amb 19 anys, va fer el pic del Montblanc (4.810 m). També va fer l’intent del Cerví (4.478 m) però es va quedar a 200 m d’aconseguir-lo degut al temps.

28_pds

En l’àmbit associatiu, de ben jove va ser membre de l’Associació de veïns i de la comissió de la Festa Major de Sarrià de Dalt. Més endavant, de 1997 a 2006, va formar part de la comissió de la Festa Major de Sarrià de Ter. També va col·laborar amb l’Associació de veïns de Sarrià de Dalt, mentre la seva dona n’era la presidenta.

En diverses ocasions, ha ajudat a coordinar determinats projectes entre algunes associacions.

- Pastorets de 2005 a 2008 - entre el “Grup a les Fosques”, el “Centre Parroquial” i l’Ajuntament.

- Inauguració de la plaça de Can Nadal – entre “Associació de veïns de Sarrià de Dalt”, “Dones mes que mai” i “Centre Parroquial”.

- Castanyada i Halloween – entre “Associació de veïns de Sarrià de Dalt”, “Centre Parroquial” i “Pla dels Socs”.

Es va aficionar al teatre de ben jove; les tardes de dissabte participava als Festivals del Centre Parroquial fent de Pitu Jaqué (un robot). Va ser membre del grup Faula de Teatre, creat el 1975, amb la primera Mostra de Teatre del Centre, fins al 1985.

Encara ara, recorda el text de moltes obres i com no!, dels Pastorets.

L’any 1992 la seva filla amb vuit anys comença a fer Pastorets. Com que li agrada continua fent teatre

amb els grups teatrals del poble “Cafè, copa i puro” i “Joves Bojos pel teatre”. Així és com el nostre premiat d'enguany torna al Centre Parroquial, i l’any 2000 entra a la Junta, per tal de poder utilitzar el Centre per fer teatre.

El 1999 és membre fundador del “Grup de teatre a les Fosques” i actua en aquesta companyia fins al 2009. A més, durant diversos anys col·labora en ”Escenari d’hivern” del Centre, organitzat per l’Ajuntament.

La crisi ha comportat anys difícils en tots els àmbits i la cultura se n’ha ressentit. L’any 2011 després del conveni de cessió del Centre a l’Ajuntament, n’és nomenat president. Amb pocs recursos es va mantenint la Mostra de Teatre i els Pastorets fins que fa uns anys l’estat del teatre no ha permès seguir gaudint d’aquest espai.

En el procés participatiu del 2016 ell veu l’oportunitat de que s’inverteixi en la rehabilitació del centre i no la deixa perdre. És així com es presenta la proposta “Rehabilitació, modificació i adaptació del Centre” , que, gràcies al poble, aconsegueix ser la més votada.

El nostre reconeixement d'aquest any és per en Santi Palomeras i Espuña.

7è CHILL OUT A LA PISCINA MUNICIPAL Com ja és habitual dins els actes d’aniversari, es va celebrar l’activitat més familiar de l’entitat, el bany nocturn amb una oferta musical de qualitat, aquest any vàrem portar el cantautor de Rock&Blues Toni Beiro, un autèntic roquer que ha estat fent gira amb l’Antonio Orozco i es va fer popular amb un tema viral sobre Leo Messi. Actualment està enregistrant el seu nou disc que de ben segur serà un nou èxit.

Com en els darrers anys, va fer acte de presència la nostra estimada pluja, que va deslluir l’activitat.

ENTITATS [radio sarrià Chill out a la piscina musical

Vermuts musicals amb Andrés Acustico i trio R4 al pati del Patronat.

LA NOVA ESTRENA DELS VERMUTS MUSICALS

SORTIDA AL TEATRE A BARCELONA Com cada any, des de l’entitat i l’emissora programem un parell de sortides al teatre a Barcelona, Dirty Dancing va ser el musical triat. Vàrem omplir dos busos per anar veure aquest musical al Teatre Tívoli , creat a partir d’una de les pel·lícules mítiques dels anys ’80. n

Aquest any, per celebrar els #35anysderàdio vàrem apostar per organitzar uns vermuts musicals. Dos diumenges al migdia al pati del Patronat, vàrem gaudir d’un bon vermut i molt bona música, amb el Trio R4 i Andrés Acústico.

Una activitat que ens va sorprendre per la resposta de la gent i que de ben segur tindrà continuïtat donada la bona acollida del públic.

pds_29

cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Anna Sala

L'HORA DEL CONTE DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

L

L'hora del conte de la biblioteca s'ha convertit des de ja fa uns quants anys en una de les activitats de dinamització lectora més populars que ofereixen les biblioteques públiques per als més menuts.

30_pds

'hora del conte té com a objectiu promocionar la biblioteca i els serveis que aquestes ofereixen; promocionar la lectura estimulant la imaginació i la creativitat dels nens i nenes i promocionar la cultura alhora també és una activitat lúdica, educativa i socialitzadora per a tots els usuaris que hi participen.

La biblioteca E. Xargay des dels seus inicis té una programació de l'hora del conte estable i adequada a les diferents edats per tal que tots els nens i nenes puguin gaudir-ne. Habitualment l'últim i/o penúltim divendres de mes és el dia que la biblioteca sol programar les sessions de l'hora del conte. L'hora del conte dels divendres sol estar destinada a nens i nenes de 3 a 9 anys aproximadament i compta amb un repertori de contistes consolidats i de reconegut renom a casa nostra.

En la nostra programació de l'hora del conte tampoc ens oblidem dels nadons. Per ells les sessions que programem solen ser els dissabtes al matí i s'emmarquen dins la programació de dissabtes en família que es realitza des de fa uns quants anys a la biblioteca i que abarca activitats tan diverses com variades: contes, massatges, activitats musicals, ...

Per tant, ara que torna a començar de nou la temporada de contes, us recomanem que us animeu a participar-hi i a portar els vostres fills a l'hora del conte que mensualment es realitza a la biblioteca. D'aquesta manera començareu a introduir el vostre fill/a des de ben petits al món dels contes, la lectura i la biblioteca d'una manera amena i divertida.

«Si quieres que tus niños sean inteligentes, léeles cuentos de hadas. Si quieres que sean más inteligentes, léeles más cuentos de hadas.» Albert Einstein n

CULTURA [biblioteca emilía xargay

ESPAI CULTURAL I ARTÍSTIC MÀGIC ART Un nou projecte cultural i artístic al nostre municipi Carla Acedo Jiménez Àrea de Cultura

L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, juntament amb la col·laboració del Consell Comarcal del Gironès, ha iniciat el nou projecte cultural i artístic MÀGIC-ART, que va arrencar el passat 2 d’octubre. L’edifici Rafael Masó va obrir les seves portes per deixar entrar la imaginació i la creativitat dels nens i nenes interessats a participar en les diferents activitats artístiques que es proposen.

E

l projecte ofereix un espai on els nens i nenes d’entre 4 a 7 anys poden experimentar diferents disciplines artístiques com la música, les arts plàstiques, les arts escèniques i la dansa. Compta amb una metodologia pedagògica basada en centres d’interès, que permet l’experimentació de les diverses vessants artístiques a través del joc i el moviment. El programa d’activitats va a càrrec d’un equip de professionals especialitzats en les arts i en l’àmbit pedagògic, que treballen de manera interdisciplinària utilitzant el joc com a element principal i eina motivacional d’aprenentatge.

L’objectiu principal del Màgic-Art és que els nens i nenes gaudeixin mentre aprenen, experimentant amb les diferents disciplines artístiques que s’ofereixen.

El projecte neix amb la idea de crear nous públics per la cultura i fomentar la participació cultural i artística des d’edats inicials. El programa d’activitats va d’octubre del 2018 a juny del 2019 i es desenvolupa a l’edifici Rafael Masó del carrer Major. Les activitats s’esdevenen, també, gràcies a la participació de les entitats Cocu i Sarriart, les quals compten amb professionals especialitzats en les arts plàstiques, música, dansa i arts escèniques.

Així doncs, en aquest espai s’ofereix l’oportunitat de que els nens i nenes coneguin i experimentin les diferents vessants a fi que, de cares al futur, això els ajudi a orientar el seu camí envers quina branca li

agrada més o se li dóna millor, a quina especialitat es vol dedicar o, en definitiva, quin camí escollir. És important oferir espais on es puguin realitzar activitats que afavoreixin l’interès de l’infant envers l’art, que els desvetlli nous interessos, i on puguin desenvolupar i potenciar de manera efectiva les seves habilitats artístiques. Emfatitzar en l’educació artística en edats inicials ens ajuda a transformar-nos en persones amb una actitud molt més flexibles davant de diferents fets, afavoreix el desenvolupament del pensament crític, ens aporta eines per afrontar diferents situacions i, sobretot, ens converteix en persones més sensibles amb els altres, l’entorn i el propi cos.n

pds_31

CULTURA [nits del coro EL CORO

TANCA LA 8ª TEMPORADA DEL CICLE DE CAFÈ-TEATRE DE SARRIÀ DE TER NITS DEL CORO Associació Cultural Ona Sarrià

La pallassa internacional Maite Guevara va tancar la temporada de Nits del Coro.

La vuitena edició del cicle de cafè-teatre professional va finalitzar el passat 7 de juny amb l’espectacle “Soltarlo al aire”, que com és tradició es fa a l’aire lliure a La placeta de la Font, però que per culpa de la inestabilitat del temps es va fer a dins la cafeteria d’El Coro, com és habitual.

L

a pallassa, actriu i docent Maite Guevara va ser l’encarregada de tancar la temporada 2017-2018 del cicle amb l’espectacle “Soltarlo al aire”, que ens va presentar Martina, una dona que davant la pèrdua es debat entre allò dolorós del passat i allò emocionant i esperançador de la novetat. Una obra divertida i tendra que ens parla de la superació personal des de la mirada d’una pallassa.

Nosaltres, com a associació cultural amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i de l’Associació Gironina de Teatre (AGT), vàrem obtenir la gestió de l’espai degà del cafè-teatre a la demarcació en aquesta vuitena temporada i en la que hem aconseguit que un públic fidel d’arreu de les contrades gironines vingui al nostre poble a gaudir del teatre de proximitat, amb més

32_pds

d’un miler d’espectadors que han anat omplint quinzenalment la cafeteria d’El Coro i gaudint dels actors, que sempre agraeixen l’estada en el nostre espai per la proximitat que tenen amb l’espectador.

La propera temporada arriba amb canvis, ja que l’Ajuntament està rehabilitant el Teatre de Sarrià de Ter i a partir del mes de novembre vinent serà la nova seu del cicle. Un punt i a part d’aquest cicle que esperem seguir gestionant i caldrà tots els esforços de les parts implicades per garantir una continuïtat de qualitat com ha estat fins ara, un referent.

Recordem que Nits del Coro va ser el punt de partida de la Xarxa de Cafè-Teatre de la qual forma part i que també hi ha altres municipis com Cassà de la Selva, Vilablareix, la Bisbal d’ Empordà o Platja d’Aro (Figueres hi va ser un parell de tem-

porades).

La Xarxa Gironina de Cafè-Teatre és una iniciativa impulsada per l’Associació Gironina de Teatre amb l’objectiu d’oferir una programació eclèctica d’espectacles teatrals de petit format, professionals i per adults a les comarques gironines; donar l’oportunitat a les companyies professionals locals d’exhibir-se, tant amb espectacles acabats com amb projectes en procés de creació; i afavorir una reducció de despeses per a tots els espais participants.

Com a associació cultural recolzem totes les activitats que es fan al municipi i col·laborem amb altres entitats del municipi perquè la dinamització del poble sigui rica en cultura.

Us esperem la propera temporada, al millor cicle de cafè-teatre que tenim al nostre país “Nits del ...!” n

CULTURA LLIBRES

“NIUS”

Pep Coll

Àngel Garcia

L'estiu. Temps de càmping, platja, para-sol i cerveseta al xiringuito. Però si sou més d'ombra, fresqueta i rierol, si sou més de muntanya hi ha un destí impossible: el Càmping Internacional situat a la vall de Gor, prop de Berastó al Pirineu. Contràriament a les clàssiques novel·les negres, en aquesta el desenllaç se'ns anuncia a la primera pàgina: el càmping serà engolit per una rierada que provocarà una vuitantena de víctimes.

“N

ius” és una apassionant novel·la coral on podem viure el drama que s'acosta des de la diversa perspectiva dels diferents personatges, ja siguin persones o animals.

El primer encert, el Dramatis Personae, que m’ha recordat aquelles velles novel·les policíaques de l’editorial Molino, Nota de Personajes em sembla que es deia, i que aquí pren una funció que va més enllà de la simple presentació dels personatges: ens introdueix el cuc del suspens, de l’expectació sobre el futur incert dels protagonistes. El segon encert, presentar en un pla d’igualtat turistes, científics, terroristes o treballadors del càmping, amb caderneres, formigues i tòtils; persones i animals, tots els que han fet el niu per unes raons o altres en aquell càmping, tots ells susceptibles de ser arrabassats per la riuada que s’anuncia.

A la primera part, Ahir, els capítols molt curts serveixen per descriure breument cadascun dels personatges, com una prolongació del Dramatis, i com si d’un Hitckoch es tractés, ens deixa amb el drama imminent tot just dibuixat.

A la segona part, Avui, es desferma la tragèdia, amb les circumstàncies personals d’alguns dels personatges que faran que l’infortuni els afecti de diferent manera. La tensió en aquests breus capítols arriba al màxim. I l’interès per saber-ne la seva sort, també.

La tercera part Dissabte a la nit, l’endemà, l’endemà passat i els altres que vindran, actua com a epíleg de les històries dels diferents personatges. Com en un macabre joc de daus entre la Vida i la Mort, no saps la sort que correrà cadascú. El que pot resultar mortal per a uns, la rierada que s'enduu persones i caravanes rostos avall, aporta sediments sorrencs òptims per a la supervivèn-

cia de la colònia de formigues. I així, la salvació de la truita acabada de pescar per monsieur Lafitte que s'escola entre els seus dits balbs, m’ha recordat aquella seqüència de “El setè segell” d’Ingmar Bergman en què la Mort talla un arbre on s’hi ha enfilat un personatge i, en caure, un petit esquirol salta sobre la soca de l’arbre abatut, per alimentar-se de les serradures que hi ha deixat el xerrac. Com sempre a la natura, la desgràcia d'uns és un regal per altres. L'autor, en aquesta estranya i original narració, ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de la vida i les incerteses de l’atzar.

Una esplèndida novel·la no massa llarga (poc més de 300 pàg.) que es llegeix amb delit.

Pep Coll (1949) professor de literatura catalana i col·laborador de diversos diaris, és autor d'una extensa obra de novel·la, narrativa infantil, teatre i assaig. Ha rebut diversos premis, entre ells el Sant Jordi l'any 2007. n

pds_33

CULTURA

PERE FARRÓ I LLORELLA (SARRIÀ DE TER 1894 - BARCELONA 1920) per Raimonda Coll i Bonet

Paisatge c.a.1915-Auqarel·la sobre paper (11x21 cm). Col·lecció Ll. Carbonell, Tossa.

SARRIÀ DE TER (L’IMAGINARI COL·LECTIU) Quan l’any 1995 es va publicar, a la revista local “Parlem de Sarrià”, l’article “PERE FARRÓ, ARTISTA SARRIANENC DE L’ÈPOCA NOUCENTISTA, s’intentava posar de relleu la vàlua de l’artista i alhora reivindicar el nom d’un carrer a la localitat, com també a la ciutat de Girona.

S

embla que és el que menys es pot demanar a una institució on el seu oncle, Pere Farró i Sala, havia estat alcalde durant dos anys (1875-1877) i regidor des del 1874, i no parlem del seu antecessor el famós Baudili Farró i Roca, també alcalde del poble, que va demanar desesperada ajuda pel setge del Francès el 1809 i que també el trobem en la construcció 1Diario de Gerona. núm.119 . 24-V-1914.

34_pds

de l’església de Sarrià de Ter. I Girona, què devia als Farró? Un germà del seu avi, resident al Pont Major, que també havia estat alcalde del municipi de Sant Daniel, a l’època republicana, Narcís Farró i Albert, fou assassinat l’octubre del 1889, al carrer Ciutadans en plenes Fires de Girona.1 Anys més tard uns familiars d’aquesta branca, encara residents al Pont Major, van conti-

nuar fent història, la Rosa Auguet Farró va quedar vídua de Carles Rahola.

Pere Farrò i Llorella neix a Sarrià de Ter el 25 de novembre del 1894. El pare era natural de Barcelona, Pere Farró i Muntaner, de professió escrivent. La mare, Dolors Llorella, natural de Santa Coloma de Farners segons es desprèn de l’acta de naixement. Fou batejat tal com havia de ser, a la parròquia que havien sufragat els seus ancestres, a Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter, el dia 2 de desembre del mateix any, segons consta en el registre eclesiàstic. Era el 1894, el mateix any que va néixer Fidel Aguilar a Girona. A l’església parroquial sembla que el mateix pintor hi havia fet uns frescos que van ser destruïts posteriorment.

CULTURA [Pere Farró i Lloerella

La família tenia el seu domicili al carrer de Abajo, s/n, avui carrer Major, una casa amb capella incorporada. Es té coneixement de l’existència de dos germanes més grans, Francisca i Elisa, nascudes a Girona, d’una germana més petita, Maria Rosa, nascuda a Sarrià el 15 de desembre del 1896, i l’últim, l’Anníbal, nascut ja a Barcelona.

El jove Farró, com els altres joves, segurament devia assistir a les classes de primers estudis que es feien al local que hi havia dins de l’absis de la mateixa església parroquial, fins que es va construir el nou edifici destinat (1909) a aquest ús per l’arquitecte Rafael Masó en unes propietats d’Alfons Teixidor, al mateix carrer Major.

El pare del pintor treballava a la farinera Teixidor a Girona i segurament per aquest motiu, la família es traslladà a la capital, segons es desprèn del padró de l’any 1905, a la rambla Verdaguer, núm. 31, 2n. pis.

La família era culta, un Pere Farró va col·laborar amb el diari “El Autonomista” dirigit per Darius Rahola, diverses vegades, el 1901 amb els poemes “LLot y Sanch” i “La Mare Eterna” en el Suplement Literari”, entre altres.2 Amb el nou segle arriben noves il·lusions. Mentre era alcalde Pere Farró i Sala, el 1877 , Teisa de Banyoles ja demanà autorització per la construcció d’un tramvia, “per anar a prendre les aigües termals de la Font Pudosa,” Aquest projecte al llarg des anys i transformat es va acabar realitzant, però el de la creació del tramvia ”Lesange” de Sarrià al municipi de Salt, han quedat en l’imaginari col·lectiu.

El Carrilet va ser clau per al poble. Va modificar la vialitat nord i sobretot la comunicació amb la capital i el Pla de l’Estany durant molts anys.

Plaça de Girona c.a.1918. Oli sobre tela (53 x 49 cm) Col·lecció Eusebi Isern i Dalmau

Sarrià, el 1911, està amb plena sintonia amb la Girona noucentista, es crea també “l’Associació Coral Nueva Unión”, la que donarà posteriorment “l’Orfeó Joventut”, i l’edifici “El Coro” també de Rafael Masó, en aquest cas en una propietat de la família Ensesa.

Pere Farró devia assistir a l’Escola Municipal d’Art de Girona de la qual Prudenci Bertrana va ser professor, també a la que varen fundar el mateix Prudenci i el pintor Joan Brull el 1892 al tercer pis del número 6 de la plaça del correu vell, “la Gran Acadèmia Moderna” que donava classes de paisatge i figura, còpia d'estampa, guix, models vius i preparaven alumnes per anar a l'Escola superior de Pintura de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.

GIRONA (El cor té respostes que google desconeix) La vida de la Mela Mutermilch ha estat i serà àmpliament estudiada, és una artista modernista a bastament reconeguda, però el que hem d’esbrinar és la relació que va mantenir amb els gironins del moment, però sobretot amb el nostre artista,

2“El Autonomista” núm. 178. 1901. Poema “Llot y Sanch”.

“El Autonomista”. Núm 1. Suplemento Literario mensual Enero de 1901. “La Mare Eterna”.

Pere Farró. Quan vaig explicar a la meva néta de 9 anys la dificultat que tenia per a trobar informació sobre una història d’amor, ella tota seriosa em va respondre: “El cor té respostes que google desconeix”.

Mela Mutermilch va arribar a l’estació de Girona, un març del 1914.

En aquells moments la vall de Sant Daniel era perfumada per la blancor del saüc i la flor de l’acàcia, les monges del monestir romànic estaven cansades de fer callar els joves poetes les nits de primavera i estiu que voltaven per allà i trencaven el silenci volgut i/o imposat per l’ordre.

Per a Mela Mutermilch, aquell perfum balsàmic era un fugir de la tempesta de la guerra, per a Pere Farró, un xic de pau a la melangia familiar.

Ella feia una estada a Barcelona convidada pel marxant Josep Dalmau que li havia organitzar una exposició l’any 1911 i posteriorment un altre d’Art Polonès el maig del 1912.

A Girona, l’ambient va ser acollidor per una artista consagrada que venia carregada de novetats de París i de la resta d’Europa. Recent oberta la sala Athenea (1913, de la mà de

pds_35

CULTURA [Pere Farró i Lloerella

Xavier Montsalvatge i de Rafael Masó), la ciutat estava delectosa de novetats i aquells pocs esgraons del tren van ser providencials per a la ciutat.

Pere Farró, que tenia l’estudi al carrer Claveria de Girona, es diu que el va compartir amb Mela el temps que ella va estar a Girona.

Mela va fer la seva exposició a la Sala “Athenea” de Girona, del 24 al 31 de maig del 1914. La Corporació Municipal li comprà la peça “Vora el Riu” per 400 pessetes.

Pere Farró no exposarà en aquesta sala fins dos anys més tard, el 15 de desembre del 1916, juntament amb Ramón Batlle i Florenci Comas.3 Es va parlar molt de l’exposició d’aquests artistes. El mateix Rafael Masó, al Diari de Gerona, núm. 352, del 15 de desembre, deia: “La pintura d’en Farró és en canvi una cosa totalment oposta. No que volguem dir que estiga exempta de tota influència, car s’enmiralla i de ple, en la pintura moderna que ha subseguit al impresionisme, desde Cezanne cap aquí, pro és sucosa d’ingenuitat i de llibertat, sense convencionalismes i amb un fons de inquietut i de tremolor que la fan altament simpàtica.”

En aquest article no esmentarem les obres que es varen ensenyar en aquesta ocasió, ja que ja les vam relacionar a l’article del 1995, el que sí veiem és que hi ha coincidències en els temes expositius, entre la Mela i en Pere Farró. Per exemple la vall de Sant Daniel, el riu Onyar.. Hi ha una peça de Mela Muter pintant el “Mercat d’Amer”, el 1914, Pere Farró també té el seu “Mercat d’Amer” i tres carrers d’Osor. L’únic que tenia família a Amer era Fidel Aguilar. Farró la tenia a Lladó.4

BARCELONA (És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important) Antoine de Saint-Exupéry Pere Farró i Llorella, el febrer de 1917 il·lustra a tota pàgina a “La revista OFRENA” un poema de Miquel de Palol “Campane Matinal” i dissenya diversos caplletres. En el mateix número a l’apartat de Plàstica fa crítica de diverses exposicions dels salons de Barcelona, amb el pseudònim “Mela d’Osor” Perquè signa amb aquest pseudònim?

La revista “OFRENA” es publicà per primera vegada el novembre del 1916 a Barcelona i un dels col·laboradors era Eusebi Isern Dalmau, també Frederic Rahola, Prudenci Bertrana i Cels Lagar, entre altres noms il·lustres.

Suposem que la relació amb en Jaume Maurici, que publicava regularment en aquesta revista, va començar en aquest moment, posteriorment Farró li va il·lustrar “Les Cançons de l’Instant” publicat a Figueres l’any 1921.5 La revista “OFRENA” va canviar radicalment la portada el maig del 1917. Pere Farró signa una composició a la mateixa portada i inclou diverses il·lustracions a les pàgines interiors. S’instauren els Jocs Florals, i la revista ofereix la millor imatge. El mateix Eusebi Isern Dalmau li dedicà un text “De Visions de Pecat”.

A partir d’aquest número els encapçalaments de pàgina i els títols són profusament decorats per l’autor i també a partir d’aquest número deixa d’aparèixer el pseudònim, i és el mateix autor qui signa el text. Cas per exemple del “De l’Ex-

3 El Diari “El Gironès” del 30 de novembre del 1916, ja preparava la inauguració de l’exposició, en les seves pàgines es deia: “S’està preparant a “Athenea” una manifestació d’art qu’està donada a que desfilin per la Societat Cultural tots els animadors de l’art pictòric i esculptòric”. Serà una manifestació de joventut, d’aquesta joventut catalana que tan treballa per enaltir el nom de la seva pàtria..” En el mateix diari, el dia 7 de desembre del 1916, se segui afirmant que “El conjunt de les obres formen un total de 53, classificades: vuit esculptures i deu dibuixos d’en Florenci Comas, setze pintures d’en Farró Llorella i dinou pintures d’en Batlle.”

36_pds

CULTURA [Pere Farró i Lloerella

Dibuixos imitació de gravats al boix, procedentes de la il·lustració del llibre de poemes de Jaume Maurici “Cançons a l’instant”, editat a Figueres al 1921

posició dels Artistes Francesos” que va haver-hi a la ciutat de Barcelona i no absent de polèmica, ja que l’esmentada mostra es va inaugurar en aquesta ciutat encara que Madrid reclamava la primícia. Pere Farró, en l’article, es mostra desimbolt i segur parlant de pintura francesa.

L’última “OFRENA” on apareix la seva petja va ser la del març del 1918, la núm. 8.

El setembre del 1917, dues publicacions, Pàtria i l’Escut, mencionen la participació de Pere Farró als Jocs Florals a la Conca de Barberà amb el poema “Cap el tard d’Istiu”.

Pere Farró havia pujat aquell mateixos esglaons del tren que la Mela, però en direcció inversa, també cridat, com ella, pel marxant Josep Dalmau. Aquest havia ampliat la Galeria del carrer Portaferrissa, núm. 18, l’any 1911 i el 1915 va habilitar els soterranis per a subhastes i

exposicions. La Galeria també disposava d’un taller de restauració i d’un magatzem. Oferia una combinació d’art antic i contemporani, gràcies a la importació i exportació de productes des de França.

La família de Pere Farró s’havia instal·lat definitivament a Barcelona.

Aquesta branca familiar ja no va tornar a Sarrià, Pere Farró mor el 22 del gener del 1920, a l’edat de 25 anys, a conseqüència d’una tuberculosi pulmonar. Va ser enterrat al cementiri de les Corts, segons la partida de defunció núm. 208, foli 333, de Barcelona.

Un estel més que tenia pressa de brillar, abans però havia sigut el motor teòric i un dels capdavanters de “l’Agrupació d’Artistes Catalans” i de tenir temps de fer dues exposicions amb aquest grup a les Galeries Dalmau els anys 1919 i 1920.6 L’Agrupació d’Artistes Catalans es presenta l’any 1919, de l’1 al 15 de

febrer a les Galeries Dalmau, on va realitzar totes les altres exposicions del grup. Originàriament la formaven: Emili Bosch Roger, Pere Daura García, Pere Farró Llorella, que va col·laborar-hi amb quatre pintures, José Girbal Mauri, Ferran Musons Guàrdia, Miquel Muntané, Josep Salvà Turnubell, Agapit Vidal Salichs, Francesc Vidal Gomà i Jaume Vila.

La segona exposició d’aquesta agrupació va celebrar-se el 1920, del 2 al 15 de gener, i hi participen Emili Bosch Roger, Pere Farró Llorella, amb tres pintures, Josep Girbal Mauri, Ferran Musons Guàrdia, Aurora Fontecha, Miquel Muntané, Hector Ragni Fontana i Francesc Vidal i Gomà.

Segueixen dues convocatòries més, la tercera que es duu a terme el 1922, de l’1 al 15 de febrer, i la quarta el 1925, del 7 al 22 de gener; quan ell ja era mort. n

4 El mateix Rafael Masó, al Diari de Gerona, núm. 352, del 15 de desembre, deia: Aquella nota de les “cases velles” parlen ben clar d’això, com en parlen aquell mercat i aquelles cases de Girona, que són coses gairebé definitives.

“Cambra blanca”, “Music Hall” i “El camí de la Ermita”, se resolen simplicissimament en satinades gammes frisses els uns, en atrevits, armónics foscos l’altra, i en tots ells s’hi endevina aquell infantívol cabrioleig de que hem parlat avanç, aquella beneida proija de recerca i de innovació, que traspuant emoció, no pot menys que fer-los altament simpàtics”.

5 BAIX - EMPORDÁ - 10/07/1921, Pàgina 2 de 4 Un Ilibre d'en Maurici. Hem rebut, amb una amable dedicatòria, un Ilibre de versos d'en Jaume Maurici amb il·lustracions del malaguanyat Pere Farro i Llorella. En Jaume Maurici, jove poeta fíguerenc, éns ofereix amb aquest aplec una mostra de son art, subtil i prometedor. No volem establír distincions entre les seves produccion, puix totes les considerem prou rellevants. . Felicítem a l’autor per l’èxit que assoleíx amb la publieaeíó d'aquesta obra, que és auguri d'altres més ressonants i falaguers.

6 En el “Manifest” de presentació deia: “ Semblan que encara que només fos per costum o cortesia, hi ha necessitat de dir quelcom a la primera exposició d’una reunió d’artistes. Nosaltres, mal fos per no fer lo mateix que els altres, no volíem fer-ho, però tenim també interès en fer conèixer les orientacions d’aquesta associació.

No és el nostre un agrupament d’esperit, sinó de conveniència. Per lo primer ens fa nosa l’individualisme. Nosaltres creiem més en la terra que en la escola. La terra ens dóna els elements i nosaltres hi posem la sinceritat per a representar-los. I no volem més. Ara per ara, ens sobren tots els anàlisis, tots els experiments d’òptica de que fa tant d’ús la pintura moderna.

No tenim cap camí traçat - anirem allà on les corrents del temps ens portin i tant lluny i avant com puguem arrivar-hi. No tenim la pretensió de formar cap escola, però tampoc volem supeditar-nos a cap. La escola catalana ha de sortir per ella mateixa, sense influències ni esforços, al despertar dels esperits. Una curada tria d’elements i l’obra és començada. I a això, mal sigui l’empresa enorme, anem nosaltres.”

pds_37

CULTURA [montserrat roig

espai 2.0 Truman som nosaltres Roger Casero Gumbau, blocaire. www.sarriadeterenxarxa.cat

Aquest any en fa vint de l'estrena de la pel·lícula "The Truman Show", dirigida per Peter Weir (Gallipoli, El Club dels Poetes Morts), una pel·lícula que narra l'aparent vida tranquil·la i previsible de Truman Burbank (Jim Carrey), fins que aquest descobreix (vint anys després no hi ha "spoiler" que valgui!) que la seva vida no és més que un programa de televisió, que la seva vida, fins i tot abans de néixer, ha estat programada i televisada les vint-i-quatre hores del dia en una realitat que no és més que un enorme plató de televisió.

L

a pel·lícula inevitablement ens fa pensar en els concursos televisius de telerealitat, com l'inequívoc "Gran Hermano", la primera edició del qual es va emetre fa divuit anys; però "The Truman Show" ens interpel·la també a tots i totes nosaltres si en comptes d'un plató de televisió el decorat és la nostra vida i les càmeres, en comptes de les de televisió, són les dels nostres telèfons mòbils!

Com Truman Burbank són molts els infants que, ja abans de néixer, tenen una vida retransmesa quasi en viu i en directe, quasi dia a dia, a les xarxes i eines socials; una vida retransmesa no per un productor televisiu sinó pels seus propis pares i mares!

L'exposició pública d'aquests infants, exposició aliena a la seva voluntat, genera grans interrogants en pediatres, psicòlegs i psiquiatres pels efectes que pugui tenir en el

38_pds

seu desenvolupament i creixement, també en quina reacció poden tenir, ja joves o adults, quan prenguin consciència de l'elevat nivell d'exposició pública a la que, al llarg de la seva infància, han estat sotmesos. Al capdavall la vida d'aquests infants

només els pertany a ells, i no als seus pares i mares, qui naturalment en tenen la responsabilitat, també la de preservar la privacitat i intimitat de les seves vides.

Però aquesta tendència (necessitat?) d'exposició pública no l'exercim només amb els nostres infants, també amb nosaltres mateixos publi-

cant, difonent i compartint, si cal cada dia i als quatre vents, moltes de les coses que fem al llarg del dia.

I si el dilema de Truman Burbank era discernir entre el que era realitat del que era ficció, el nostre dilema és discernir el que és realitat del que és, simplement, postureig. I és que al capdavall, el que cerquem quan publiquem i compartim la nostra vida a les xarxes i eines socials és projectar una imatge de nosaltres mateixos que, si bé potser no és del tot mentida, tampoc és tota la veritat; o si més no, no deixa de ser, només, una part de la veritat.

El mateix vertigen que Truman Burbank sent, i ens fa sentir, quan descobreix un cel de mentida, quan en el límit del plató televisiu descobreix la gran mentida que és la seva vida, el podem notar nosaltres quan reconeixem que, al capdavall, el nostre també és un cel retocat, sobretot quan preparem l'escena, l'atrezzo, l'angle i el millor dels nostres somriures abans de fer el clic!

Truman Burbank es rebel·la contra el productor del programa televisiu; nosaltres encara no ho hem fet contra els qui, de forma sibil·lina, dominen cada vegada més les nostres vides. Truman som nosaltres, convé ser-ne conscients! n

Quadern d’apunts

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

“EAJ 38 Ràdio Girona”

A

Sarrià de Dalt, fent competència en alçada al campanar de l’església de Sant Pau, hi trobem una imponent antena repetidora de ràdio. Als seus peus, una construcció de planta baixa. Des de l’interior sona constantment a baix volum l’emissió de la programació de Ràdio Girona. Fa anys i anys que hi és, tal com en dona fe el rètol de planxa metàl·lica -pintat, rovellat i repintatque hi ha al tancat de la finca: EAJ-38.

No és casual que aquesta instal·lació sigui allí dalt: la cota del turó proporciona una talaia de privilegi sobre les comarques d’abast, insuperable des del centre de la ciutat. Segurament el procés està automatitzat i només hi acudeix algun operador en cas d’incidència. Malgrat que vivim l’era d’Internet i del trànsit d’informació digitalitzada, una antena continua sent imprescindible per fer arribar les ones tradicionals als aparells de ràdio i als receptors dels vehicles.

La denominació EAJ té un origen que aviat serà centenari. En els inicis de la ràdio a l’estat, les concessions comercials tenien aquesta “matrícula”.

Ràdio Barcelona va ser EAJ-1, EAJ-3 Ràdio València… La freqüència d’EAJ-38 Ràdio Girona fou atorgada en temps de la República. Aquestes denominacions tenen el regust de l’antigor. Transporten a l’època de l’ona curta, dels aparells de ràdio en forma de capelleta, a les veus de Francina Boris i Ernest Mascort, a les cartes adreçades a la senyora Elena Francis.

L’emissora, ara en mans de la cadena SER, va anar canviant d’emplaçament: del carrer de la Força va passar a Pompeu Fabra. Ara és a la plaça Josep Pla. L’antena, però, es manté a Sarrià de Dalt. Junt amb el campanar de l’església i els xiprers punxeguts del lloc, forma un conjunt de formidables fletxes que apunten cap al cel.n

A

Mal temps per a la lírica?

meitat del mes de juny va tenir lloc la projecció operística del Liceu a la fresca. Un any més, la iniciativa promoguda pel Gran Teatre del Liceu va fer que des de centenars de punts del país fos possible compartir una vetllada de gènere líric. A Sarrià es constata un minvant interès per aquesta iniciativa. Si anys enrere hi acudia mitja entrada, en aquesta ocasió no ha passat d’una vintena de persones el públic assistent. Potser és el moment per plantejar una reflexió. Què falla? L’emplaçament?

Les condicions ambientals? La presència de mosquits? La incomoditat de les cadires plegables? El trànsit de vehicles per les immediacions? La falta d’atractiu del programa?

Sense perdre de vista els punts cardinals de la proposta, caldria buscar un entorn que facilités el benestar dels assistents. Tal vegada un indret no tan obert i més arrecerat i acollidor. Una representació d’òpera és un espectacle de més de dues hores de durada: caldria facilitar la comoditat de l’audiència amb seients més preparats. Temo que aquests requisits que plantejo no es podran oferir fins que no tinguem un auditori de format adequat en condicions: raó de més per seguir-ne reivindicant la necessitat de fer-lo realitat.

L’obra programada en aquesta ocasió, Manon Lescaut, de Puccini, no era l’adequada per fer anar a l’òpera a un públic que generalment no anem a l’òpera. És una tabarra d’obra: un argument decimonònic que no s’aguanta per enlloc, absència d’àries conegudes pel gran públic, un repartiment discret… El Gran Teatre del Liceu té el suficient bagatge per poder fer una elecció més afinada.

Aquest cronista, malgrat posar-hi tota la bona voluntat, no va poder resistir més enllà del primer assalt. Es va rendir.n

pds_39

L’ENTREVISTA [Josep Mir i Fàbrega

JOSEP MIR I FÀBREGA

Josep Mir I Fàbrega a casa seva

Assumpció Vila

Per la meva generació, en Josep Mir és un dels factòtums del “balonmano”, l’home que, a la seva manera, va convèncer els sarrianencs de la bondat de construir un pavelló esportiu, traient diners de tot arreu, en una època de vaques magres. De fet, és com si hagués inventat el crowdfunding a la sarrianenca.

40_pds

L’ENTREVISTA [Josep Mir i Fàbrega

Casament a l’església se Sarrià l’any 1954

Fotos cedides per Josep Mir

Partit ADC Sarria de Dalt. Josep Mir, ̀arbitre, amb el vestit de casament.

Setembre de 1955

Martí Ballada i Dolors Xabé al casament de Josep Mir i Rafaela Urban

Josep, expliqui’ns una mica la seva infantesa Vaig néixer a Sant Julià, a can Caua, el gener de 1930, però al cap de poc ja ens vàrem traslladar a una de les cases noves del carrer Carrilet, la que hi ha a tocar d’en Llibert Marcè Mir, el meu cosí.

El meu pare era en Joaquim Mir i Borrell i la mare es deia Hermínia Fàbrega i Tixis. Per part de mare, era cosí amb en Martí Ballada Fàbrega i en Salvador Tixis Gascons. Tenia un germà, l’Eusebi Mir, amb qui ens portàvem sis anys i amb qui vaig compartir molts anys de feina al Balomnano.

Vaig estudiar amb el mestre Climent Guardiola i va convèncer la mare que estudiés el comerç. Com tots els joves d’aquell temps, érem una mica entremaliats. La mare es preocupava perquè no feia els deures, però el mestre Guardiola va

comentar-li que sempre els portava fets, i li va aconsellar que em comprés un diari. Des d’aleshores que el llegeixo i estic subscrit a La Vanguardia des de 1957.

Això de la subscripció a LV a Sarrià tenia mèrit. El diari arribava per correu l’endemà i, el del dissabte i diumenge, el dilluns.

Quan va començar a treballar?

El pare treballava als Ciments Omedes i més endavant a la farinera Ensesa de Girona. Jo vaig començar quan encara no tenia els 13 anys a l’Optimus, dels Pla, a la carretera de Barcelona, on fabricaven aparells de ràdio i on em vaig trobar amb el teu pare, en Francesc Vila.

També hi anava en bicicleta?

Què va!, a peu! Sortíem de casa a les sis del matí per començar a les 8h.

Una hora i mitja ben bona caminant.

En Josep i la Rafaela, a la resclosa d’en Vinyals, al riu Ter.

A ca l ‘Ensesa ja em varen agafar quan vaig fer els 14 anys. I el mateix, amb el pare i la “fiambrera”, cap a la feina. Per dinar, de casa portàvem poca cosa, ja que a la feina sempre teníem farina per coure. Si algun dia teníem un ou, podíem fer un truita de farina, però com a molt teníem verdura. Estàvem prims de la gana que passàvem.

A ca l’Ensesa també hi anàvem a peu amb en Gasparó Comas, en Pere Oliveras (pare d’en Pere del racó) i en Vila, el pare de la Carme Vila Tarrés.

Un dia em vaig queixar amb l’Ensesa, que no teníem farina per menjar a casa i, des d’aleshores, ens va facilitar un val per un sac de 10Kg que el pare carregava, tot cofoi, fins a casa.

pds_41

L’ENTREVISTA [Josep Mir i Fàbrega

Joan Masdemont, Josep Mir, Jordi Cañigueral, amb membres de l’Ajuntament de Girona, durant l’acta de traspàs de l’Ajuntament de Sarrià de Ter al de Girona, el desembre de 1976. Fotos: Joan Vila

negoci. Ara, Manter ja no és ni de Fredrigoni, sinó d’un fons de capital

Construcció del pavelló, l’any 1976.

.Quan va conèixer la seva dona?

A Barcelona, quan hi vaig anar per la mili. De primer, l’any 1951 em va tocar a Castellar de N’Hug, però després, gràcies a en Domingo Pons, vaig anar a Barcelona. La Rafaela era cuinera en una casa de senyors, la seva família era de Còrdova, d’un poble que es deia “El Porvenir de la Industria”. Quan ens vàrem casar, l’any 1954, hi vàrem anar de viatge de noces i, d’indústria, res.

Allà hi vaig ser fins als 16 anys, fins que un meu oncle, en Josep Fàbrega Tixis, em va dir que a la fàbrica nova de can Pons (Manipulats del Ter) necessitaven gent i era ben a prop de casa, a Sarrià mateix!

Hi vaig entrar l’any 1946 i em vaig jubilar l’abril de 1994, amb 64 anys, Hi vaig treballar 48 anys! De can Pons en vaig ser encarregat des que es jubilà en Jaume Capellades. La meva feina consistia en supervisar les càrregues i entrades de material i les feines de les màquines. Al començament fèiem papers gofrats, precinte de paper imprès, papers xarolats, paper adhesiu. Sempre buscaven les especialitats. Dos anys abans de jubilar-me ja es varen associar amb Fredrigoni i els fills Domingo i Joan Antoni Pons deixaven el

Un festeig a distància. Quan anava a Barcelona, cada cap de setmana?

Què va! Va ser tot epistolar, cartes amunt i avall!. No hi havia misses per viatjar. A més a Sarrià jo ja estava enfeinat. Que si l’ajuntament, que si la comissió de festes...jo era a tot arreu.

Quan ens vàrem casar vàrem anar a viure tot primer a la casa dels pares al carrer Carrilet (abans del Carme), ja que faltava poc per què als meus pares els donessin una de les cases de Sarrià de Dalt, per que el pare, al final, va entrar a treballar a Torras Hostench. Més endavant, quan en Jaume Capellades va deixar el pis de lloguer de can Ramon Bosch, a sobre el metge Garriga, al carrer Major ( abans Jose Antonio, 41), ens hi vàrem traslladar.

Hem tingut tres filles: la Carme (1955), la Neus ( 1959) i la Mercè (1970). Amb la Rafaela vàrem viatjar

42_pds

tant com vàrem poder, però malauradament va tenir una malaltia degenerativa incurable i es va morir als 66 anys, el maig de 1997. Tinc tres filles, sis nets i 2 besnets, que em cuiden molt, tot s’ha de dir.

Amb el temps ens vàrem construir la casa del carrer St. Gaietà, on visc ara.

El balomnano, l’ajuntament, la comissió de festes, tot quedava una mica barrejat, no?

A l’Ajuntament hi vaig entrar per en Martí, ja amb l’alcalde Manzanero.

Ens nomenaven pel “tercio familiar”.

En aquells anys servia de poc ser a l’Ajuntament. Bé, vàrem preparar els terrenys per les escoles a Sarrià de Dalt i la captació d’aigües a la riera Xuncla, a més de fer les urbanitzacions bàsiques dels carrers més transitats. Jo era regidor d’esports.

La Festa Major la solia preparar la família Ametller (de cal Borni), amb l’envelat al carrer Firal. Hi va haver un any que va ploure i va fer malbé l’envelat.

Per l’any següent, cap a 1954, se’n va fer càrrec un grup més jove: en Josep Romans (en Nyinyol), en Josep Ribera, en Lluís Mitjà (de cal Xixu) i en Narcís Pòrtulas. Va passar el mateix, el primer any bé, el següent plou i es menja els guanys de l’any anterior i varen plegar. Així que cap a maig o juny de l’any següent, no hi havia res previst. El Dr. Garriga i el farmacèutic (en Sal-

Entre d’altres, Marti Ballada, Andrés Rodríguez, Joaquim Nadal, Raimunda Coll i Just Casero.

Inauguració del Pavelló 1979

Joaquim Vila i Josep Mir

vador Castañer) varen ajuntar sis més del poble, en Francesc Vila (fabricant de paper), en Francesc Ramió (magatzem de vins), en Valentí Puig (botiga i cafè), Domingo Fulcarà (regidor), Martí Ballada (botiguer i regidor) i jo, en Josep Mir, treballador de can Pons, i es va tornar a fer la festa major.

El primer any l’envelat va ser en terrenys d’en Jordi de Cal Rei i vàrem guanyar 54.000 pta. No sé com va anar, però en Martí ens va dir que els Ensesa es venien els camps del darrera al carrer Firal, i que aniria bé poder-los comprar per fer una pista pel “Balommano” , ja que el grup esportiu Ntra. Sra. de Montserrat, creat pel mestre Andrés Rodríguez l’any 1955, jugava a la plaça de l’Obra. En Martí va emparaular la compra del terreny per 250.000 pta., vàrem entregar les 50.000 pta romanent de la Comissió i la resta vàrem firmar lletres per quatre anys. O sigui, que acabat de casar i ja m’endeutava! Però gràcies a aquella primera acció vàrem tenir pista per jugar a balonmano i fer-hi les festes

de Sarrià de Baix. Els signants, la majoria gent de negoci, en Josep Garriga, Francesc Vila, Francesc Ramió, Salvador Castañer, Valentí Puig i Martí Ballada, no tenien tanta por a endeutar-se com em va fer a mi. Així va anar i, cada any, amb els guanys de la Festa Major varen liquidar el deute, tret d’un any que va ploure i el Sr. Ensesa ens ho va prorrogar per un any més.

Per construir la pista vàrem comptar amb l’ajut de l’ajuntament, amb l’arquitecte tècnic Sr. Danés i l’arquitecte Lluís Camps. La Delegació d’esports ens va concedir una subvenció de 120.000 pta., de les quals la meitat a fons perdut i 60.000 pta a retornar en cinc anys.

Amb aquests diners vàrem construir la pista de formigó i ja s’hi va poder fer el balonmano i les festes majors.

Val a dir que les baranes de ferro dels palcos les va proporcionar el teu pare, en Francesc Vila. Les 60.000 pta. tampoc les vàrem retornar, nosaltres anàvem donant llargues i al final, al cap de vint anys, ens les varen condonar.

Joaquim Nadal i Just Casero.

pds_43

L’ENTREVISTA [Josep Mir i Fàbrega

Premi de la Federació Catalana de Handbol

Josep Mir, Rafaela i dos nets, Cristina i Josep

Josep Mir amb les seves filles Mercè, Neus i Carme

La pista es devia inaugurar cap a 1960. Per la Festa major del 1961, ja s’hi programen actes i s’hi juga a Balonmano. En el programa de la Festa Major de 1958, ja hi escriu, en català, el Dr. Josep Garriga i en el de 1959, en Francesc Ramió, també en català, parla del pressupost i que encara falta el pla d’urbanització del sector per construir-la.

El grup esportiu Ntra. Sra. Montserrat va pujar a 1a divisió estatal la temporada 1975-1976. Això comportava jugar en un pavelló cobert i, per tant, havíem d’anar al pavelló de la

44_pds

devesa o bé al de St. Josep. El mateix any, maig de 1976, es fusionen els dos equips sarrianencs, el Ntra. Sra. Montserrat i l’A.D.C. Sarrià de Dalt, creant la Unió Esportiva Sarrià, la UES. Vàrem parlar amb la constructora Easa per fer un pressupost de cobrir la pista, amb el resultat de 3.000.000 pta. Quin esglai! A la Caixa ens varen donar una solució: un préstec avalat pels socis, que cadascun avalava per un màxim de 30.000 pta. I així va anar, varen ser 93 avaladors del préstec i el club va tenir els diners per fer

el pavelló, exactament 2.790.000 pta.

Estem parlant de 1976, que és just l’any que ens annexionen a Girona i per tant, en Martí Ballada deixava de ser l’alcalde i s’havia de tractar amb el Sr. Ignasi Ribot. L’Ajuntament de Girona anava una mica despistat, es pensava que el terme municipal arribava fins a la fàbrica de ciment, però es varen despertar amb un poble més petit.

A les oficines de l’ajuntament hi va quedar la Raimunda Coll i, amb el benentès del Sr. Jou, l’oficial major, cada setmana ens signava un val per material per construir el pavelló. El que va trigar a saber l’Ajuntament de Girona era que el pavelló era del club, no municipal. El paleta i el manobre de la brigada de Sarrià varen construir els vestuaris i les grades, amb material cedit per l’Ajuntament de Girona.

El pavelló el vàrem inaugurar l’any 1979, ja sent alcalde en Joaquim Nadal. Varen venir els representants de la Diputació i el Delegat Nacional d’Esports, que era el Sr. Muñoz, de la Gestoria Muñoz del carrer Ciutadans de Girona, i ens varen comunicar que ens havien concedit 1 milió pta. de subvenció.

Jo frisava per tenir aquests diners, que no acabaven d’arribar mai i, per contra, els rebuts de La

L’ENTREVISTA [Josep Mir i Fàbrega

Caixa vencien cada mes. Vaig tornar a la Delegación del Gobierno i ens varen donar un préstec a retornar per quan rebéssim els diners de la subvenció. Però va coincidir que l’any 1980 es va constituir la Generalitat de Catalunya i jo vaig deixar de tenir tractes amb la delegació provincial. Per acabar de liquidar el traspàs, des de Madrid ens varen enviar la subvenció compromesa, el milió de pta., i vaig preguntar a qui havíem de tornar els diners del préstec. La resposta fou que els diners eren del Club. O sigui, que del préstec de 2,79 milions de la Caixa, 2 milions els va pagar el Ministerio de Deportes.

Ha estat regidor d’esports a l’Ajuntament i formà part del grup CiU Com a regidor d’esports amb en Martí Ballada des de 1969 fins a 1976,

quan l’annexió a Girona. Quan es va recuperar la independència de Sarrià de Ter, l’any 1983, ja em vaig presentar a les llistes de CiU, fins l’any 2003, sempre a l’oposició.

I president de la UES, ho ha estat en diverses ocasions, no?

Sí, ho vaig ser després del Sr. Andrés, i amb la intermitència de la presidència d’un grup de joves, fins també el 2003, any que em devia retirar de gairebé tot. He rebut múltiples homenatges i reconeixements, per la qual cosa estic molt agraït a tota la gent que m’ha fet costat aquests anys.

Sens dubte, la UES, amb la implicació de tants joves sarrianencs, nois i noies, ha fet escola i comunitat. El pavelló antic ha estat reformat, però el nivell esportiu de l’entitat demana

un pavelló de més envergadura.

La UES es planteja construir un nou pavelló?

Si ens hem de refiar de l’economia del club, no podrà ser. Només serà possible si l’Ajuntament tira endavant el projecte de fer un segon pavelló davant per davant del municipal.

Acabem l’entrevista i mirem fotos antigues. En Josep Mir fa temps volia explicar les facècies que va passar per aconseguir diners pel Club i ara n’ha tingut ocasió. Li comento que aquell moment va ser excepcional, que també es va construir el Patronat de Pares de Família, el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt i la casa de colònies de Granollers de Rocacorba. Era la manera de fer d’aleshores, però ara probablement no trobaria 93 avaladors.n

pds_45

OPINIÓ [PSC

EL NECESSARI PAS ENDAVANT Roger Casero Gumbau Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

E

No puc evitar la sensació que, pel que fa a la problemàtica de la paperera Hinojosa, l'Ajuntament de Sarrià de Ter en general i el seu govern en particular seguim fent tard, en aquest cas com a mínim un any tard!

n l'apartat de precs i preguntes del Ple municipal ordinari del dilluns 24 de juliol de 2017 vaig demanar al govern, com a regidor de la Candidatura de Progrés, la tramitació i aprovació d'una ordenança d'olors com una mesura més per pressionar l'empresa paperera Hinojosa per resoldre, en aquest cas, el problema de les pudors.

La resposta del govern municipal a la meva proposta, per boca del llavors alcalde Roger Torrent, va ser, després de desestimar-la, que l'ordenança de convivència ja donava prou força i elements per afrontar aquesta problemàtica. Aquella resposta valia per sortir del pas del meu prec, és evident que no per a resoldre el problema de les pudors...

Un any després, el passat dimarts 24 de juliol de 2018, el Ple municipal aprovava inicialment una ordenança d'olors, que seria aprovada definitivament el dimarts 2 d'octubre.

Celebro que un any després aquesta ordenança, amb totes les reserves que pugui tenir, ja sigui un nou instrument de regulació de les

46_pds

pudors al nostre poble; ho celebro i lamento alhora, ja que, una vegada més, des de l'Ajuntament, anem tard, en aquest cas, com he dit, un any tard!

També fa tard la Generalitat de Catalunya, que té una responsabilitat que no pot defugir: la responsabilitat d'atorgar o no la llicència d'activitats. És cert que la Generalitat pot sentir més lluny els problemes de soroll i pudor de la paperera Hinojosa, ja que són problemes que es miren de lluny, alhora que possiblement no són els que més els cremen actualment.

I és en aquest punt on l'Ajuntament en general, i el govern en particular, tenim una altra responsabilitat, la de fer sentir a la Generalitat, com els veïns i veïnes ens feu sentir a tots els regidors i regidores, que el de les pudors i els sorolls de la paperera Hinojosa és també el seu problema, no només el nostre.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre alcalde al capdavant, hem d'instar tant com sigui necessari a la Generalitat a assumir la seva responsabilitat vers l'activitat de la paperera Hinojosa vetllant

també pel benestar i el descans dels veïns i veïnes.

El govern municipal diu ara que sí, que la Generalitat, després de les darreres reunions mantingudes, ha posat i posarà fil a l'agulla, però mesos enrere el mateix govern municipal ja ens va dir que la Generalitat posaria a la nostra disposició tècnics i mitjans que, en cas que hi hagin sigut, han resultat del tot insuficients i, de moment, estèrils.

En un anterior article en aquesta mateixa revista mostrava la meva preocupació per la manca de lideratge de l'alcalde Torrent en aquest assumpte; si aquest és, encara avui, el problema més important del nostre poble, és un problema que ha d'entomar i liderar, sota el meu modest criteri, el mateix alcalde, i més si, com és el cas, té dedicació exclusiva.

Les administracions (Ajuntament i Generalitat) anem tard, però el pitjor d'aquest problema és que, a ulls dels nostres veïns i veïnes, seguim anant a remolc quan, precisament, el que esperen de nosaltres és que estirem el carro, que fem, que faci el govern municipal el (necessari) pas endavant! n

OPINIO[plataforma prou

Manifestació davant les instal·lacions de la Papelera de Sarrià, (Hinojosa Paper Sarrià), el 24 d’agost. Fotos Quim Llunell

MASSA PACIÈNCIA QUE TENIM...

Plataforma ciutadana PROU

Ja fa dos anys que els veïns i veïnes del poble de Sarrià de Ter estem patint cada dia les molèsties que la Papelera de Sarrià SL del grup Hinojosa generen, tant per sorolls com per pudors, en el nostre municipi i rodalies.

S’han fet accions per tal d’accelerar el calendari de millores, estudis de sorolls i pudors, aplicació de sancions, nova ordenança de regulació d’olors, reunions informatives… i sense anar tan lluny el passat 24 d’agost d’enguany es va portar a terme una concentració organitzada per la Plataforma PROU davant mateix de la fàbrica Hinojosa. La finalitat va ser la de traslladar i fer públic de nou el descontent de tots els que estem vivint dia darrera dia aquesta situació anòmala i molesta... i carregar-nos de més paciència.

S’

acaba la tardor i la problemàtica encara està ben viva... molts pocs avenços en tant de temps i molta paciència de tots nosaltres. És que els nostres drets fonamentals a la intimitat no són suficients perquè l’Ajuntament de

Sarrià de Ter, la Generalitat de Catalunya i la pròpia Hinojosa no facin esforços per resoldre-ho quant abans? doncs sembla que no!!!

Resulta que Hinojosa sosté que el calendari de mesures no és responsabilitat seva i , com no podia ser d’altra forma, recorre i presenta al·legacions a qualssevol sanció o iniciativa de noves ordenances regulatòries de l’ajuntament... el joc serà aquest els propers anys? o volen posar-hi remei i deixar de molestar el poble de Sarrià de Ter? la nostra paciència s’acaba... La Generalitat de Catalunya dona molt poques senyals de vida i si n’ha donat ha sigut ini-

pds_47

OPINIO[plataforma prou

Tot i ser un divendres d’estiu, més de 300 vilatans s’aplegaren per fer sentir la seva veu per les molèsties que ocasiona l’activitat paperera de l’empresa grup del Hinojosa a Sarrià de Ter. Foto: Quim Llunell

ciat pel sindicat USOC Girona amb la pressió de la pèrdua dels llocs de treball per si es demana el tancament temporal de l’activitat d’Hinojosa. I on és aquest Ajuntament de Sarrià de Ter que ha de vetllar pels interessos del municipi i dels seus habitants? Resulta que després de tant de temps es comencen a fixar

reunions amb Medi Ambient de la Generalitat... i fins aleshores què ha fet l’administració? tant els uns com els altres? això ens preguntem cada dia la gent que patim la problemàtica.

Senyors/es de l’administració és tant senzill com fer complir les lleis medi ambientals, ordenances municipals, el principi de la convivència i

del respecte, aplicar les sancions oportunes i si no hi ha més remei demanar el tancament temporal de l’activitat de l’empresa Papelera de Sarrià SL del Grup Hinojosa fins que aquesta hagi eliminat la totalitat de les problemàtiques... i deixar de demanar-nos que tinguem paciència... volem accions i avenços. n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

48_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [vil·la del Pla de l’Horta

La producció de vi a la Vil·la del Pla de l’Horta Ana Costa Colé, Lluís Palahí Grimal, David Vivó Codina Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona.

Els visitants dels jaciments arqueològics solem centrar la nostra atenció en aquells espais que resulten més espectaculars o vistosos i per aquesta raó, en el cas de les vil·les romanes, la nostra curiositat se sol centrar en els espais residencials, especialment si conserven paviments de mosaic, restes de pintures o altres elements luxosos. Al fer-ho, tot sovint oblidem que les vil·les eren essencialment explotacions agropecuàries i que per entendre aquests jaciments les instal·lacions productives són tan o més importants que les residencials.

E

Vista aèria de la zona del torcularium de la Vil·la del Pla de l’Horta

fectivament, les vil·les romanes eren, per definició, instal·lacions destinades a l’explotació d’una propietat (fundus). Podien disposar d’espais residencials més o menys extensos i luxosos, però generalment, aquests coexistien amb instal·lacions de caire productiu. Les vil·les generalment se centraven en l’explotació agrícola (cereals, oli, vi), però sense oblidar la ramaderia i, fins i tot, l’explotació dels boscos. En altres ocasions s’especialitzaven en un producte determinat, sobretot el

vi o l’oli, pensant en la seva rendibilitat econòmica i les seves possibilitats comercials, Pel que fa a la vil·la del Pla de l’Horta la zona industrial ha començat a fer-se visible als darrers anys, sobretot al sector occidental, darrera de l’edifici residencial. A més, l’any 2017 es va poder començar a excavar un pati situat a la banda nord, sector per on semblen estendre’s les instal·lacions productives.

El principal problema que presenta la interpretació d’aquestes estructures deriva, curiosament, del

seu bon estat de conservació. Com veurem tot seguit, a la zona oest del jaciment s’han posat al descobert les restes d’unes grans instal·lacions destinades al premsat del raïm per la producció de vi. Les estructures corresponen, essencialment, a unes grans premses i a tot un seguit de dipòsits associats. Els elements visibles corresponen als darrers moments d’existència de la vil·la, als segles IV i V dC, però en alguns espais hem trobat diferents indicis que ens permeten apreciar que el sector havia patit al llarg del

pds_49

DOSSIER D’HISTÒRIA [vil·la del Pla de l’Horta

Extrem nord de la sala de premsat on s’aprecien la superposició de diferents paviments que corresponen a diverses reformes de l’espai.

temps moltes reformes i que les instal·lacions que veiem no tenen perquè ser similars a les que existien en el moment de construcció de la vil·la o a les que existien als segles I o II dC. De fet, sabem, per exemple, que els dipòsits varen patir com a mínim quatre reformes, que en varen modificar les dimensions i, per tant, la capacitat. També la zona de les premses havia sofert reformes, com ho demostra la successió de fins a cinc paviments diferents -visible en un dels laterals-, fruit de diferents reparacions i remodelacions. Cada paviment correspon a una reparació i pot ser indicatiu d’un canvi en la quantitat de premses existents o podria, fins i tot, correspondre a una instal·lació diferent, que en algun moment no es dediqués al premsat del raïm.

El problema radica en el fet que per veure com eren les instal·lacions al llarg de la història del jaciment, hauria estat necessari anar desmuntant les estructures conservades, cosa que vàrem desestimar en el seu moment, atès, com hem comentat, el bon estat de conservació de les estructures tardanes. Per aquesta raó les dades disponibles per recons-

50_pds

truir les fases més antigues resulten fragmentàries i un xic inconnexes.

EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DEL VI El cert és que el procés de fabricació del vi ha canviat molt poc al llarg del temps. Han millorat les màquines i han evolucionat els materials emprats pels dipòsits de fermentació i, fins i tot, s’han automatitzat alguns processos, però no cal anar gaire enrere per trobar encara premses i cellers molt similars als que s’empraven a l’antiguitat.

En època romana la verema quedava clarament establerta al calendari. La consulta dels auspicis del déu Júpiter, el 14 d’agost (vinalia rústica) obria el període de verema, mentre que la metridinalia, en marcava el final, el dia 11 d’octubre, moment simbolitzat pel premsat amb els peus dels primers raïms.

Resumint molt breument el procés de fabricació del vi, un cop veremada la vinya, el raïm es portava a la zona de premsat. Aquest es podia fer de dues maneres que no eren excloents. Tot sovint es feia una primera premsada trepitjant directament els raïms. Aquest procés en

època antiga es realitzava en un espai que rebia el nom de calcatorium, que podia ser des d’una estructura d’obra o de fusta fins a un gran recipient, sempre que disposés d’un forat per on pogués fluir el most fins a un dipòsit (lacus). Una altra forma d’exprimir-los, ja fos directament o aprofitant els raïms ja aixafats del calcatorium, era emprant premses.

Aquestes es disposaven en una sala especial (torcularium) i essencialment consistien en grans bigues que es feien pujar i baixar sobre un punt de pressió (area) amb ajuda de contrapesos i que aixafaven els raïms. El vi premsat era d’una qualitat una mica menor ja que la pressió exercida feia que amb el líquid s’hi barregessin algunes impureses. Per aquesta raó el vi grec i romà solia deixar un pòsit al fons de l’envàs o la copa.

El líquid resultant s’acumulava en uns dipòsits (lacus) on es realitzava una primera fermentació, que rep el nom de fermentació tumultuosa, ja que el most podia arribar a bullir. Set o vuit dies després el most es podia transvasar i es guardava en grans cellers (cella uinaria) on el vi completava el seu procés de fermentació, amb un mínim de sis mesos. Tant els espais on es guardava el vi com els envasos emprats podien variar. El més habitual eren grans espais on es disposaven grans gerres de ceràmica (doliae), però també es podia emmagatzemar tot emprant botes de fusta.

PARTS DE LA PREMSA Essencialment una premsa de vi estava constituïda per una llarga biga de fusta disposada horitzontalment (praelum), sobre la que s’exercia palanca per fer-la baixar.

Els raïms es disposaven sobre una zona del paviment especialment marcada (area). Tot sovint a l’entorn d’aquesta area es construïa una petita canalització que portava el líquid obtingut cap al dipòsit de fermentació (lacus).

DOSSIER D’HISTÒRIA [vil·la del Pla de l’Horta

Esquema de funcionament de les premses romanes de torn i de cargol (Peña,2012)

El paviment de la sala i dels dipòsits era quasi sempre construït tot emprant l’opus signinum, un morter fet amb fragments de ceràmica trinxada, material que li dóna una característica coloració rosada i, el que és més important, el feia impermeable.

La biga de la premsa es fixava al terra gràcies a uns pilars (arbores), també de fusta. Aquests podien ser solament dos, situats a l’extrem on se situaven els raïms, o quatre si la biga era molt llarga (els pilars posteriors rebien el nom d’stipites).

Aquests pilars s’encaixaven directament al terra o en blocs de pedra encaixats al paviment (lapis pedicinorum). En algunes ocasions aquest extrem de la biga s’encaixava a la part del fons de l’estança de premsat. A l’extrem contrari s’hi disposava el contrapès que havia de fer pujar i baixar la biga.

Existien bàsicament dos sistemes per fer-les treballar, que tenien a veure amb els contrapesos i el seu ús. Dels dos sistemes, es considera que el més antic era el de torn. En aquest cas es disposava un gran bloc

L’excavació de l’extrem sud de la sala de premsat va permetre comprovar com originalment en aquest sector hi havia un dipòsit, que es va acabar cobrint

de pedra amb una corda a l’extrem del braç de la premsa i aquest es feia baixar per desplaçar al seu torn el braç de premsar. Per aquest sistema es requeria una fossa on encaixar el bloc de contrapès i permetre el desplaçament vertical del contrapès.

El segon sistema era el de cargol.

En aquest es disposava un cargol infinit encaixat en el contrapès i lligat amb l’extrem de la pròpia biga de premsat. El bloc podia ser mòbil, pujant i baixant amb la biga, o estar fixat al terra. Es considera que aquest sistema fou d’implantació més tardana i permetia una major eficàcia en el treball.

LES PREMSES DEL PLA DE L’HORTA La zona situada a l’oest de l’edifici residencial sembla haver estat ocupada per elements de tipus productiu des del mateix moment de construcció de la vil·la al s. I aC. Al quadrant sud-oest s’hi han localitzat tres grans encaixos circulars, així com un nivell compost de fragments de doliae i d’altres grans gerres que

permeten determinar l’existència en aquest sector d'un magatzem de dolies, probablement a cel obert.

Uns metres al nord també s’ha identificat una sitja, amb abundant quantitat de fragments d’àmfores ibèriques i de dolis trobats al farcit d’obliteració.

Desconeixem si aquest magatzem ja anava associat a unes premses de vi, o es dedicava a altres productes com els cereals, tot i que la posterior evolució del sector ens fa inclinar per la primera possibilitat.

De l’evolució del sector fins al s.

IV en tenim dades molt fragmentàries i que resulten difícils de datar.

Així sabem que en un moment donat l’extrem sud de la sala de premsat que ara podem veure era ocupada per un dipòsit. Aquest ocuparia l’espai que actualment existeix entre els basaments de les columnes de la sala i el mur sud de la mateixa. Al nord del dipòsit se situaria una petita escala que permetria accedir a la zona de premsat des de la banda est.

Actualment aquesta escala apareix tapiada.

pds_51

DOSSIER D’HISTÒRIA [vil·la del Pla de l’Horta

Cambra de servei al sud del conjunt de premses i dipòsits. Al fons s’aprecia la canalització que portava el most cap al magatzem (cella uinaria).

Fossa pels contrapesos de la premsa

Tot sembla indicar que aquest dipòsit va coexistir amb un altre, de grans dimensions, que correspondria al gran espai situat al sud de la cambra. En aquell moment, que creiem que correspon al s. II dC, el most recollit en el dipòsit, després de la seva primera fermentació, era conduit, a través d’una llarga canalització a cel obert, fins al celler (cella uinaria), un espai que malauradament queda al sud, fora de la zona excavada.

Aquests elements havien d’anar associats a una sala de premsat que, situada al nord, havia de constituir

52_pds

l’antecedent del torcularium actualment conservat.

Cal tenir present que en aquesta sala de premsat, com ja hem comentat, s’han detectat fins a cinc pavimentacions d’opus signinum diferents, el que denota la seva llarga utilització i que pot ser símptoma també de transformacions importants en la seva concepció i estructuració. En aquest sentit ens pot aportar alguna informació l'anàlisi de l'àmbit on s’havien de situar els contrapesos de la premsa. Bona part de l'espai era ocupat per un gran esvoranc farcit amb materials d'enderroc

que es daten dins el s. III dC. Aquest rebliment correspon al moment de desmuntatge de les velles fosses de maniobra que devien funcionar al llarg dels segles I i II dC, l'elevació del nivell de circulació i l'establiment d'un nou sistema de contrapès de cargol, avui perdut, i que és el que caldria associar a les premses tardanes, actualment visibles.

Per tant, al Pla de l’Horta hi trobem els dos sistemes de premsat, primer emprant premses de torn, substituïdes posteriorment per les de cargol.

Per l’època baiximperial sí que disposem d’una imatge més clara de l’estructuració del sector. En aquests moments és quan el torcularium adopta la seva forma final. En els darrers moments d'existència la zona del torcularium disposava de dues grans premses, orientades de sud a nord, amb els contrapesos situats a la banda septentrional.

Començant per aquests elements cal assenyalar que les excavacions no n'han proporcionat cap resta, ja que els blocs dels contrapesos devien ser reaprofitats en alguna obra posterior.

Pel que fa a les dues zones de premsat (areae), aquestes presenten un diàmetre de dos metres i mig, i s'havia d'emprar una biga de set metres de longitud si atenem a la distància existent entre els encaixos pels suports dels pilars posteriors (lapis pedicinorum) i la zona de l'espai de maniobra on se situaven els contrapesos. Aquestes dimensions situen les premses del Pla de l’Horta entre les més grans de la península ibèrica.

Al paviment no existia una autèntica canalització que dirigís el most cap als dipòsits, solament es va col·locar una mitja canya d’opus signinum per evitar que el líquid s’escampés per tot arreu i que el reorientava cap al dipòsit situat a la banda sud.

L'existència de tres columnes de sorrenca uns metres al sud demostren que almenys part de la zona anava coberta.

DOSSIER D’HISTÒRIA [vil·la del Pla de l’Horta

A la zona sud-oest de l'estança es conserven tot un seguit de petits encaixos realitzats a la mitja canya exterior del paviment i a tocar la columna més occidental del conjunt.

Aquests encaixos podrien haver servit per col·locar taulons que aïllessin aquest sector de la resta de l'estança. Cal tenir present que no existia una canalització que conduís el raïm premsat cap al dipòsit, sinó que s'aprofitava el desnivell del paviment i solament es va construir una mitja canya a la banda est per evitar que s'escampés en aquesta direcció, ja que en aquesta zona se situava la porta per entrar els raïms que calia premsar. Era per tant un espai de circulació i on segurament s’acumulaven els raïms abans de la seva premsada i, per tant, calia que no s’hi escampés el most.

Un espai que es podia emprar com a calcatorium era el mateix dipòsit de la banda sud, que en aquesta fase pateix diverses transformacions. Per començar es redueix en dimensions i en profunditat, s'elimina el terç occidental del que era el vell dipòsit i se n'eleva el nivell inferior, reduint de forma important la seva capacitat.

La part descartada del dipòsit devia quedar al descobert i potser s'emprava com espai funcional per tasques secundàries, però va perdre la seva funcionalitat com a dipòsit ja que, al separar-lo de la resta de l’espai, el nou mur no es va arrebossar de signinum el nou mur de llevant, i, per tant, ja no era impermeable. Tot i això la realització d'un esvoranc al mur de migdia i la construcció d'un petit canal de desguàs, segurament per evitar l’acumulació d’aigua de pluja, denota que almenys durant un temps es va emprar com a espai de treball.

Un altre espai que podia complir la funció de calcatorium era un petit dipòsit de nova construcció bastit al

Vista general de la sala de premsat.

Vista del dipòsit en la seva fase final. En primer pla la petita estructura amb dos encaixos per la circulació del most.

nord de les premses. Aquest dipòsit disposava d’un graó interior i un desguàs a la part inferior.

La reforma del gran dipòsit de la banda sud també va suposar l'eliminació de la vella canalització que portava el most al celler. Aquesta canalització és substituïda per una petita estructura orientada d'est a oest, arrebossada de signinum i amb dos petites obertures al parament de migdia. Aquest espai rebia el most del dipòsit i s'emprava per reconduir-

lo. Es conserven dos petits encaixos a la banda sud que plantegen dues possibilitats interpretatives. O bé els dos retalls podrien servir per encaixar-hi dues aixetes o per sengles canalitzacions de bronze que en aquest cas farien la funció de la vella canal portant el most directament cap al vell celler.

En definitiva, el vi era una de les principals produccions de la vil·la i ho va ser, probablement, al llarg de tota la seva història (fig.9). Però no

pds_53

DOSSIER D’HISTÒRIA [vil·la del Pla de l’Horta

era la única. Com ja hem comentat, amb els darrers treballs han començat a aflorar noves estructures industrials, com un magatzem de dolis, que es va construir al s. IV dins del vell edifici residencial, i que probablement es destinaven a l’emmagatzematge de cereals.

Esperem que les properes campanyes ens aportin noves dades sobre l’activitat productiva de la vil·la.n

Restitució del torcularium de la vil·la (dibuix D. Vivó).

BIBLIOGRAFIA – Costa, A.; Palahí, Ll.; Nolla, JM i Vivó, D.2018. “Excavacions i treballs d’adequació a la vil·la del Pla de l’Horta” Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, en premsa.

– Palahí, LL.; Nolla, J.M. i Vivó, D.2016. La vil·la del Pla de l’Horta i el suburbium de Gerunda, Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, Barcelona, 38-59.

– Palahí, LL.; Mallorquí, D.; Costa, A.; Nolla, J.M. 2016. “Treballs a la vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), 2014-2015, XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Banyoles, 231-242.

– Peña,Y., 2010. Torcularia. La producción de vino y aceite en Hispania, Tarragona.

54_pds

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Repte cReatiu: acceptem un repte proposat i ens han premiat!

Esther Garmon i Montserrat Xandrich

Fotos: Escola Montserrat

Ja fa anys que portem a terme un projecte d’emprenedoria on eduquem la creativitat dels nens per desenvolupar el seu talent i on desenvolupem la creativitat per desenvolupar la innovació.

A

quest passat curs 2017-18, dins del projecte "CREATIVATION CHALLENGE", amb REPTES REALS, vinculats a diferents categories i apadrinats per organitzacions i empreses, ens varen proposar DIFERENTS REPTES.

Nosaltres vàrem triar el repte: “REINVENTEM EL MATERIAL ESCOLAR” apadrinat per OXFORD En els darrers anys la societat ha anat evolucionant molt, però el material escolar que usen els infants

en el seu dia a dia no ha canviat gaire.

Les llibretes són una eina que tenen a l’abast i en fan ús habitual a l’escola i a casa. Van passant els anys i aquestes llibretes són sempre iguals, pot canviar el color de la portada, si té espiral o no, la mida, etc., però any rere any els alumnes es troben les mateixes llibretes.

Per què no pot ser possible inventar-se una llibreta que tingui cercador d’internet? O on s’hi pugui escriure un mail? O tingui un reconeixement tàctil per obrir la llibreta?... Amb imaginació tot pot ser possible.

pds_55

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

HI HAVIA UNS OBJECTIUS PRINCIPALS - El Repte Real que ens va proposar “Oxford” era pensar idees per millorar el material escolar o les llibretes.

- Dissenyar amb grups una llibreta en diferents fases.

- Treballar a partir dels vídeos de la pàgina web.

- Fer la maqueta per grups de la llibreta inventada.

UNS OBJECTIUS GENERALS - Activar el potencial creatiu dels nens.

- Practicar les fases del procés creatiu amb reptes reals.

- Participar en un projecte real.

- Fomentar l’esperit emprenedor per desenvolupar un projecte.

- Promoure la innovació i la creativitat a l’aula.

- Desenvolupar habilitats comunicatives.

- Fer realitat les propostes i convertirles en nous productes.

AMB UN MÈTODE El Mètode de la Creativació, que és un procés ordenat i sistemàtic per a realitzar projectes a l’aula. Es basa en el Design Thinking i l'ABP (Aprenentatge Basat en Problemes).

I UN PROCÉS Investigar: recerca i integració de la informació.

56_pds

Cercar informació rellevant sobre el repte, el funcionament, les característiques, els usos, les diferents tipologies d’usuaris, esbrinar els seus problemes i necessitats.

Imaginar: generar les primeres idees.

Inventar noves maneres de fer-ho, cercar altres solucions, crear idees, buscar alternatives.

Seleccionar: classificar, valorar i comparar les diferents alternatives, cercar quines són les millors idees, desenvolupar les propostes...

Provar: materialització dels projectes.

Experimentar, portar a terme, desenvolupar i elaborar una proposta per convertir-la en alguna cosa real.

Compartir: compartir les idees, explicar les propostes, treballar en equip, posar-se d’acord per escollir-ne una.

Comunicar: presentació dels projectes.

Explicar, convèncer, argumentar per transmetre clarament els avantatges d’una proposta...

ELS ALUMNES HO EXPLIQUEN AIXÍ LLIBRETA TECNOLÒGICA Hem creat una llibreta tecnològica a la vegada que intel·ligent. Hem creat un logo propi que és un raig i una f de “forever on fire”, també hi hem ficat un cadenat a dins de la llibreta.

Hi ha diferents aplicacions, per exemple, si vols mirar un vídeo prems l’aplicació de youtube i ho busques amb el teclat, també hi ha un portàtil que el pots fer servir com

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

a portàtil o si prems el botó que està situat damunt del portàtil et surt a la pantalla gran. Al darrere hi ha la càmera i el flaix que estan situats de manera que la foto et surti a la pantalla gran.

La nostra llibreta l’hem fet amb els següents materials: Cartró, paper d’alumini, cartolina, retoladors, silicona.

LLIBRETA SEI: El nom del nostre grup es Investigators Girls, i el de la llibreta és: Llibreta SEI (S=somriures, E=educació, I=imaginació).

La nostra llibreta té una butxaca per guardar material escolar, també té una llanterna a la part de dalt.

També tenim una cremallera que envolta la llibreta, perquè així podem obrir-la.

Quan l’obrim veiem una pantalla on posa el nom de la nostra aplicació personalitzada amb les següents assignatures: matemàtiques, castellano, català, música, medi i dibuix.

La llibreta està en tres idiomes: -català -castellà -anglès El nom de l’aplicació és assignatures de l’escola.

Podem clicar dues assignatures a l’hora perquè tenim dues pantalles a la llibreta.

Podem fer els exercicis que la nostra professora ens ha posat i veure les taules de multiplicar Aquesta altra llibreta va amb la llibreta SEI, i té la funció d’esborrany. És per buscar informació i després, passar-ho a la llibreta.

El preu d’aquesta llibreta és de 25 euros.

La llibreta no serà tant gran, serà mida foli.

Ens hem esforçat molt en fer aquesta llibreta, esperem que us agradi molt i es pugui vendre en un futur.

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

58_pds

LLIBRETA THE BOSS La llibreta s’obre amb petjada dactilar i pels professors hi ha una contrasenya .

Té un requadre de google, te connexió a internet i també té bluetooth. En total té 100 pàgines i si s’acaben les pàgines pots guardar totes les feines realitzades en un pen drive.

La solapa està feta de fusta, la petjada i l’hora, de cartró. La contrasenya i el requadre de google, de cartolina, i la resta està pintat.

Se’ns va ocórrer la idea barrejant idees de les fitxes que vam treballar amb grup del projecte Creativation Challenge.

La llibreta valdrà 15€.

PROJECTE DELS DIABLES INVENTORS La nostra llibreta es diu la llibreta lliure i la vam crear fusionant totes les idees del grup.

La llibreta té altaveus amb un volum màxim i auriculars.

Conté contrasenya i càmera i té 365 pàgines recarregables amb folis reciclats per a totes les assignatures. Té punts de llibre inclosos i fitxes d'identitat per si es perd la llibreta.

La llibreta pot canviar de forma .

Les formes de la llibreta poden ser: Auriculars Rodona Cor Ametllada Clau de sol i més notes I moltes formes més La llibreta està dividida en diferents assignatures: MÚSICA (pentagrama) MATES (quadrícula) LLENGÜES (línies) ALTRES El preu és de 8,55 €.

ELS PADRINS DEL REPTE, OXFORD, VÀREN PREMIAR A TOTS ELS ALUMNES DE 5È El divendres 28 de setembre l’Anna Pla, Marketing Manager d’Oxford, va fer entrega d’un lot de diferents tipus de llibretes per a cada alumne de cinquè i un lot per a cada mestra tutora.

L’Anna ens va manifestar que varen quedar gratament sorpresos amb el treball dels alumnes de l’Escola Montserrat i que estudiaran la possibilitat de portar alguna de les idees a la pràctica. n

ESPAI ESCOLAR

observar els nadons Mònica Singla Cabré. Directora EBM Confetti Marta Grauges. Directora Girasol

Quant temps real utilitzem per a nosaltres mateixos. Sols per tu, per estimar-te, per mimar-te, per riure, per no fer res, per ballar, per caminar per la muntanya...

Quant temps et permets per fer el que realment et fa sentir viu, viva?

60_pds

E

t faig una proposta: dibuixa un cercle i agafa dos colors: amb un color pinta dintre del cercle el temps setmanal que dediques a la feina, a la casa, cuidant dels fills/es... Amb l’altre color pinta el temps que dediques exclusivament a cuidar-te i a estimar-te, a gaudir d’allò que et fa

sentir viu, viva.

Observa aquest cercle i deixa fluir les sensacions que t’arriben.

Valora si necessites ampliar o reduir algun aspecte.

M’agrada recordar un escrit de l’Anne Morrow Lindbergh: «recuérdame que debo tratar de estar solo/a una parte de cada año,

ESPAI ESCOLAR [confetti

aunque sea unos pocos días; y una parte de cada dia, aunque sea por una hora o unos pocos minutos, para poder mantener mi esencia, mi centro, mi calidad de isla.

Recuérdame que, si no guardo mi calidad de isla intacta en algun lugar dentro de mí, tendré poco que dar a mi esposo/a, a mis hijos, a mis amigos y al mundo entero en general» De vegades anem tan estressats que ens oblidem de la nostra respiració, heu observat com respiren els nadons? Els seus muscles són elàstics i es belluguen amb l’entrada i la sortida de l’aire. Quan es desperten s’estiren, es giren, es donen el temps que necessiten.

Amb fluïdesa i harmonia somriuen a la vida.

Observem a l’aula dels nadons la riquesa de moviments, el temps individual. L’infant per ell mateix aprèn a girar-se, a arrossegar-se, gateja, s’asseu, s’aixeca i tot sol camina.

Nosaltres no el col·loquem amb cap postura que ell no sigui capaç de resoldre. L’infant aprèn a estar ocupat en alguna cosa, aprèn a provar, a experimentar, aprèn les seves limitacions i aprèn a no fer se mal.

Quan necessitis parar, estira’t al terra i recorda què feies quan eres petit!! Respira, col·loca les mans sobre la teva panxa i pren consciència de com entra i surt l’aire. Després torna a observar la teva respiració, com et sents ara? n

pds_61

ESPAI ESCOLAR

Final de curs, Final d'etapa Roger Casero

D

ies com el d'avui són especialment agredolços, un aiguabarreig emocional en el que afloren alhora l'alegria per haver fet un cim, i la tristesa de deixar enrere l'escola que els ha vist i fet créixer.

Per algunes famílies, per algunes mares i pares avui també és un dia de comiat, no només de final de curs, sobretot de final d'etapa! Entre d'altres és el nostre cas, el meu cas...

Queda molt lluny aquell primer dia d'escola de la Clàudia, la nostra filla gran, al setembre de l'any 2002; aquests dies s'està examinant del primer curs a la universitat! Després va venir la Irina, que ja ha acabat l'educació obligatòria i el curs vinent farà batxillerat, i finalment l'Abril, que aquest any, com els seus companys i companyes de curs, s'acomiada de l'escola.

També ho fem nosaltres, la Sira i jo, setze cursos després i tancant una etapa de les nostres vides lligada a aquesta escola, a tota la comunitat educativa. I no podem acomiadar-nos

62_pds

avui una colla d'alumnes no només celebren la fi del curs escolar, avui sobretot celebren el final de la seva etapa de primària i s'acomiaden de l'escola! sense, abans, donar-vos les gràcies per tot el que heu fet per i amb les nostres filles.

Gràcies a l'equip docent, als i a les mestres per la seva dedicació i professionalitat, també gràcies als diferents equips directius per fomentar i vetllar per la qualitat educativa de la nostra escola. Nosaltres, com tots i totes vosaltres també ho vam tenir clar: escola pública, l'escola pública del poble!

No calia cercar res més.

Gràcies al personal no docent, al personal de consergeria, al de neteja i de cuina, també als i a les talleristes de les activitats extraescolars i als i a les monitores de menjador, que ja sabem que més enllà de les aules també s'educa.

Gràcies també a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, del que sempre demanem més i, no obstant, també és molt el que fa i aporta; i finalment, i no per això menys important, moltes gràcies a l'AMPA, a totes les juntes, col·laboradores i col·laboradors de tots aquests anys; moltes gràcies

per tota la feina i dedicació pensant sobretot en el benestar dels nostres fills i filles i per assumir amb responsabilitat i qualitat la gestió del menjador escolar; moltes gràcies i tot el suport en la defensa de la gestió del menjador escolar, especialment aquests dies, davant la voluntat del consell comarcal que el gestionin empreses privades.

Els comiats, millor si són breus i aquest ja s'està allargant una mica massa. Als i a les alumnes que avui us acomiadeu de l'escola només dirvos que gaudiu molt d'aquest estiu, que no tingueu por de fer-vos grans i que quan us en feu (de grans) no oblideu mai tots els anys i les experiències viscudes en aquesta escola; amb el pas dels anys aquests records seran, sobretot i espero, un tresor!

Gràcies a tothom per tot, ens hem sentit part d'aquesta escola, d'aquesta comunitat educativa i és amb aquest sentiment de gratitud i pertinença que us diem, de tot cor, a reveure! n

salut TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

QuÈ És la psoriasi?

Dr. Emili Marco. Metge especialista en Medicina familiar i comunitària.

Article estret de la CAMFiC

L

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica no contagiosa de la pell

a seva causa, si bé és encara desconeguda en la seva totalitat, es creu que depèn d'una base genètica que predisposa a la inflamació de la pell quan actuen agents externs com a desencadenants, com per exemple: · Estrès, ansietat. · Climes secs i freds. · Tòxics com l'alcohol o el tabac. · Traumatismes (poden provocar una reacció anomenada Fenomen de Koebner, que reprodueix una lesió de psoriasi a la zona del traumatisme). · Algunes infeccions (com en l'anomenada Psoriasi en gotes, que pot aparèixer després d'un episodi d'amigdalitis).

Alguns fàrmacs (antiinflamatoris, antihipertensius, antidiabètics orals, liti, antimalàrics o després de la supressió brusca de corticoides). · Factors hormonals (pot empitjorar en la pubertat, la menopausa o després del part i sol millorar durant l'embaràs).

Encara que la psoriasi sol debutar en la segona i la cinquena dècada de la vida, pot aparèixer a qualsevol edat, afectant per igual homes i dones. En la psoriasi es renoven més ràpidament les cèl·lules de la pell, és per això que la lesió més característica és generalment una placa (acumulació de cèl·lules que no s'han eliminat) amb descamació nacrada a la seva superfície, una base envermellida que de vegades pot picar. Apareix sobretot a colzes i genolls, però també pot veure's en cuir cabellut, darrere de les orelles, zona lumbar, part anterior de les cames, ungles o genitals.

· Cursa en brots, és a dir, amb exacerbacions (períodes d'empitjorament) i remissions (períodes de millora). No existeix tractament curatiu, encara que la majoria dels casos responen bé als tractaments existents, que ajuden a mantenir la inflamació controlada. · Hi ha diversos tipus de psoriasi, des de les més freqüents que només afecten a determinades àrees de la pell (Psoriasi en plaques, Psoriasi del cuir cabellut, Psoriasi en plecs, Psoriasi unguial, Psoriasi en mucoses), fins a les menys freqüents i més greus que poden afectar tota la pell (Psoriasi generalitzada) o les articulacions (Artritis psoriàsica). No tots els pacients amb psoriasi tenen artritis psoriàsica ni tots els pacients amb artritis psoriàsica tenen psoriasi.

COM ES DIAGNOSTICA? El seu diagnòstic és principalment clínic, de manera que no és necessària cap prova complementària, llevat en casos on el diagnòstic no estigui clar i calgui una biòpsia cutània per confirmar-ho.

ES POT TRACTAR LA PSORIASI? Sí! Si bé el tractament no cura la psoriasi, ajuda a mantenir controlada la inflamació que produeix tant a la pell com en les articulacions quan aquestes estiguin afectades, com és en l'artritis psoriàsica. · L'objectiu del tractament és aconseguir reduir la placa de psoriasi, el seu gruix i la seva extensió per

millorar la qualitat de vida del pacient i prevenir o reduir l'aparició de nous brots. · La majoria dels pacients aconsegueixen controlar satisfactòriament la psoriasi, encara que de vegades el procés de trobar el millor tractament individualitzat per a cada pacient pot ser un procés de prova i error que duri diversos mesos. La majoria segueixen controls pel seu metge de capçalera i només en casos més resistents o greus solen ser derivats al dermatòleg o reumatòleg. · Hi ha un ventall ampli de tractaments que van des de xampús, cremes i locions, fins a raigs ultraviolats, tractaments orals i tractaments biològics. El que funciona per a un pacient no té perquè funcionar per a un altre, per això el tractament ha de ser individualitzat. · Aquest procés pot ser frustrant fins a trobar la millor alternativa terapèutica per a cada pacient, per això, és important comentar amb el seu metge de família la resposta als tractaments utilitzats, així com recordar la tècnica d'aplicació per assegurarnos que ho estem fent correctament. · El tractament tòpic més freqüentment utilitzat és a base d'emol·lients diaris (hidratants per a facilitar que la pell absorbeixi millor el tractament i evitar fissures), queratolítics (disminueixen el gruix de la placa) i corticoides (disminueixen la inflamació) sols o combinats amb anàlegs de la vitamina D (s'utilitzen com reguladors de la placa, per la qual cosa s'utilitzen sobretot en la fase de manteniment).

pds_63

SALUT [la psoriàsi

· El tractament no té un efecte immediat, poden passar unes 2-4 setmanes fins a veure els resultats.

Cal fer un control amb el seu metge de capçalera per comprovar la resposta al tractament, valorar si requereix canvis pel que fa a la freqüència d'aplicació, l'excipient o el tractament en si. · És important que el pacient s'involucri en el tractament, tant per elegir l'opció que millor s'adapti a les seves necessitats i al seu dia a dia com per a manejar tant els brots com els períodes de manteniment.

QUAN HA DE CONSULTAR EL SEU METGE DE CAPÇALERA? Quan sospiti que pot tenir psoriasi, abans d'iniciar cap tractament. · Quan una vegada iniciat el tractament correctament, cregui que no està responent correctament o presenti efectes adversos. · Si beu alcohol o és fumador i creu que necessita ajuda per deixar-ho. · Si presenta altres factors de risc cardiovascular com l'obesitat, la

64_pds

tensió arterial elevada o el colesterol més alt del normal. Els pacients amb psoriasi tenen més risc d'aterosclerosi i fetge greixós, i per això és important anar als controls amb el seu metge de capçalera. · Si creu que la psoriasi afecta el seu estat emocional, té estrès, ansietat o depressió. És important rebre suport psicològic per tal de millorar la qualitat de vida i evitar brots de psoriasi. · Quan noti dolor, inflamació o enrogiment en les articulacions. 1 de cada 5 pacients amb psoriasi pot patir artritis psoriàsica i pot necessitar ser visitat pel reumatòleg. · Quan un brot sigui extens i s'acompanyi de malestar general. En aquest cas és una urgència, generalment requereix ingrés hospitalari i medicació endovenosa. · Si té psoriasi i vol quedarse embarassada. Molts dels tractaments estan contraindicats en gestants i s'haurà de realitzar un "període de rentat de medicació" previ al moment de la concepció, així com un seguiment clínic.

· Sempre que tingui dubtes sobre la malaltia o el seu tractament.

CONSELLS PRÀCTICS Identificar desencadenants (alcohol, tabac, medicaments). · Cura diària de la pell (hidratació, evitar traumatismes). · Exposició moderada al sol. · Aplicació acurada del tractament (els corticoides, per exemple, s'han d'aplicar en petita quantitat, amb determinada potència i determinat excipient segons la localització a tractar). · Dieta equilibrada i exercici físic regular (per evitar l'obesitat, hipercolesterolèmia o hipertensió arterial, així com ajudar a controlar l'estrès o l'ansietat). · Evitar la realització de pírcings o tatuatges, ja que poden desencadenar l'aparició de placa psoriàsica. n FE D’ERRADES L’autor de l’article “Deshabituació tabàquica”, és el Dr. Emili Marco.

Pàg 74 revista 100 Parlem de Sarrià.

natura

SALUT [deshabituació tabàquica

Magnífiques vistes al voltant del refugi de Tabernés. Fotos: Marc Terradas Riera

cim de culFreda massís de bachimala, alts pirineus

Eva Agudo Dalmau

1 de juliol de 2018. Mai baixes seguint el mateix que has pujat... el relat que desenvolupo aquí no el trobareu a Wikiloc, Strava ni endomondo, ja que el meu record prové de les sensacions viscudes d'aquella jornada. M'agrada recuperar, de tant en tant, aquelles vivències que han estat especials i assaborirles, que el temps hi apliqui la seva pàtina, que esborri la informació supèrflua i et faci quedar amb l'essència del moment.

D

e fet, l'aventura comença el dia abans, el dissabte, quan l'Iris, en Quim, en Marc i jo arribem al refugi de Tabernès, on fem nit. Ha estat una nit estrellada i fresca. Ens llevem a les 5 de la matinada, fem un mos, ens activem i vinga amunt!, que hi ha camí per fer!

Seguint les marques grogues i blanques del sender, i amb el riu Cinqueta de Pez a la nostra dreta, comencem a pujar suau i a ritme del camallarg d'en Quim pel mig del bosc, sortejant les arrels dels pins

pds_65

NATURA [cim de culfreda, massís de bachimala, alts pirineus

L'Iris i l'Eva travessant creuant una pala de neu abans d'enfilar cap a la cresta.

L'Eva i en Quim en una zona nevada de la carena.

que, capritxosament, al llarg dels anys s'han anat enredant i abraçant a les roques.

Són dies calorosos, per sort fem gran part de la ruta que encara no ha sortit el sol, i ens cal un folre polar, un buff i un parell de guants. De cop i volta, el sender adquireix un fort pendent, encara estem travessant el bosc, reduïm el ritme, escurcem les passes, comencem a esbufegar, i l'Iris i jo, que anàvem xerrant, callem.

66_pds

Sortim del dens bosc per, de cop i volta, començar a caminar per uns prats ben oberts, que, tot i la seva verticalitat, permeten respirar la vista que s'havia anat cloent al bosc i, alleugerits, deixem escapar la mirada a l'horitzó. Ens adonem que s'està fent de dia. Fem una parada per hidratar-nos, esmorzar una miqueta i posar-nos crema solar, promet ser un dia calorós.

Els espais còncaus d'aquests

prats estan farcits de lànguides pales de neu, sembla que ha de ser pasteta, però encara rellisca prou.

Fem una pausa per tal que en Marc em presenti el piulet. I apa, travessem aquelles llengües blanques pel dret! -Eva, no miris a baix, que es veu tot molt petit des d'aquí....

I com aquell qui no vol, hem deixat enrere els prats i ja som a Puerto de la Madera, una carena rocosa d'esquists que més tard es converteix en cresta. Recordaré sempre aquella textura de roca, ¡com vaig agrair que fos tan laminada i porosa que em permetés aferrar-m'hi amb tots els dits de les mans! -Eva, no miris a baix, que es veu tot molt petit des d'aquí...

A partir d'aquest moment, les pulsacions se'm disparen. Tinc el cos en alerta. En Quim ha de baixar el ritme, d'aquella manera elegant que simplement ho perceps. Recordo de tenir en Marc molt a prop oferint-me la mà només quan em cal. Recordo l'Iris dient-me on posar el peu per tal d'avançar en la cresta. Recordo l'eu-

NATURA [cim de culfreda, massís de bachimala, alts pirineus

L'Iris i en Quim durant l'ascensió per la cresta.

fòria de fer el primer cim, el Cauarère i just després, la desesperació de veure que ens n'esperen dos més per davant, units amb una fina cremallera de roca, cada un més amunt que l'anterior.

Per un moment penso en abandonar, no ho nego, quedar-me a 2.900 m i sentir-me una quasi-campiona. Em cau un clatellot carinyós d'en Marc -el pots acabar- No necessito més, simplement segueixo pujant. Em costa, i molt! De cop, em ve al cap com m'ha costat acostumar-me a la verticalitat i com l'he acabat normalitzant. Se'm dibuixa un somriure. No sóc la mateixa que s'ha calçat les botes aquest matí.

Fem cim! 3.034 m de roca fosca, suor freda, i càlids ànims dels companys!

En el trajecte de tornada penso en la gran sort que he tingut amb els muntanyencs que m'han acompanyat, d'aquells silenciosos, que no mostren el que saben, sinó que deixen que ho descobreixis per tu mateix. Que no volen fer cap marca, sinó gaudir d'allò que els omple.

Això sí, -Eva, no miris a baix, que es veu tot molt petit des d'aquí...-n

L'Eva per la cresta, molt a prop del cim.

L'Iris, l'Eva, en Marc i en Quim a dalt del cim del Culfreda, a 3.034 m

pds_67

esport ues TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

TOP 4 INFANTIL MASCULÍ 2a CATALANA

E

l passat 3 i 4 de juny del 2018, va tenir lloc el TOP 4 Infantil Masculí al Pavelló de la UES. 4 eren els equips que disputaven aquest TOP 4, dos d’ells eren els infantils masculins de segon any de la UES (UES) i els infantils masculins de primer any de la UES (UES 1977), els altre dos eren els d’OAR Gràcia (Sabadell) i els

de Vilanova (Vilanova i la Geltrú).

Després de disputar-se les semifinals van arribar a la gran final els dos equips de la UES i després d’un emocionant partit els petits dels infantils van aconseguir el que no havien fet durant la temporada, guanyar els grans, quedant campions la UES 1977.

Felicitats a tots dos equips!!

A 3 minuts de finalitzar el partit

de la final, els entrenadors dels dos equips van demanar un temps mort, no era per donar instruccions als seus jugadors, era perquè junts tots dos equips al mig de la pista van desplegar una pancarta on es llegia “TOTS SOM CAMPIONS, TOTS SOM UES” Enhorabona a tots dos entrenadors per aquesta decisió, la unió del club i els seus jugadors es va fer valer. n

L’EQUIP FEMENÍ JUVENIL DE LA UES QUEDA SUBCAMPIÓ DE LA COPA FEDERACIÓ

E 68_pds

l passat 8 de juny a Torroella de Montgrí es van disputar diverses finals de les Copes Catalanes de FCH. El nostre jove equip Juvenil Femení va quedar subcampió. Felicitats noies i a continuar treballant! n

ESPORT [UES sarrià

SI HI HA FESTA MAJOR, HI HA LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

DES DELS INICIS DEL CLUB, EL POBLE I L’HANDBOL SÓN INDESTRIABLES L’UN DE L’ALTRE Lídia Bonilla i Ventura Àrea social de la Unió Esportiva Sarrià

Posada a punt de la “barraca de la UES” unes hores abans de començar els concerts al pavelló municipal. Foto Cristina Capell

En aquesta darrera festa major, la Unió Esportiva Sarrià també ha volgut participar de la festa del poble. Si vau assistir en algun dels actes i concerts que es van fer al pavelló municipal, hi vau trobar socis de la UES darrera la barra. Ja fa més de 25 anys que a les barraques es treballa de valent per ajudar a tirar endavant el club d’handbol.

L

a sorpresa d’aquest any va arribar quan l’Orquestra Maribel va fer feliç el públic de Sarrià amb una actuació lluint la nova equipació del club. Alguns dels components del grup, que són del poble i que juguen amb la UES, van cantar amb els seus seguidors el “tiburón, tiburón”, càntic de celebració de les victòries del club.

Des que hi ha hagut festa major al poble, la Unió Esportiva Sarrià hi ha participat d’una manera o altra, ja sigui organitzant tornejos, sopars o col·laborant amb l’ajuntament. Així doncs, que el lema de la Unió Esportiva Sarrià sigui Poble, passió, handbol, no és gratuït i tenim moltes ganes de continuar participant-hi per tal que aquesta unió sigui encara més forta. n El diumenge al matí la “barraca” col·laborant i oferint el seu servei de bar durant el concert pels més petits d’El Pot Petit. Foto Cristina Capell

pds_69

esport ues ESPORT [UES sarrià

UNA NOVA JUNTA DIRECTIVA A LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ Lídia Bonilla i Ventura Àrea social de la Unió Esportiva Sarrià

Joan Llunell i Jordi Paretas estan al capdavant de la nova junta de la Unió Esportiva Sarrià. Els acompanyen onze socis més que s’encarreguen de coordinar les diferents àrees del club sense oblidar un interès comú: mantenir, millorar i ampliar les línies de treball existents en l’àmbit social i, sobretot, en l’àrea esportiva.

Els components de la nova Junta de la UES. Foto Ràdio Sarrià de Ter

L

es línies de treball principals són consolidar el primer equip i potenciar la base. Seguir creixent en l’handbol femení i aconseguir la seva presència en totes les categories. El Sarrià també vol dotar el club dels millors entrenadors; és per això que s’ocupa de la seva formació.

La UES sempre ha estat vinculada als seus veïns i als pobles dels voltants nodrint-se dels seus joves per fer créixer la base. Així doncs, continuarà present en els actes

70_pds

dels pobles i organitzarà campus i tecnificacions per donar-se a conèixer.

La nova junta vol millorar i potenciar la relació del club amb la premsa per aconseguir major i millor visibilitat. També pretén ferse veure a les xarxes socials sense oblidar mètodes tradicionals com recuperar la imatge analògica del club. També es continuarà col·laborant amb Ràdio Sarrià, que radiarà els partits del primer equip de la Unió Esportiva Sarrià.

No oblidem que l’ingrés principal del club són els seus socis i per tant cal buscar les complicitats tant del comerç local com de l’ajuntament per aconseguir contraprestacions a qui sigui soci del nostre club.

Totes aquestes idees de treball han de tenir com a referent uns valors que ja defineixen la filosofia del club: l’esforç, el compromís, la disciplina, el respecte, l’esperit de superació, el treball en equip, l’esportivitat, la il·lusió, la igualtat i la cohesió social. n

ESPORT [UES sarrià

UN TORNEIG D’HANDBOL 4X4 I UN DINAR POPULAR MARQUEN ELS ACTES DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2017/18 DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ Guillem Torres Coordinació de Formació de la Unió Esportiva Sarrià

El passat 9 de juny, la Unió Esportiva Sarrià va fer una de les cloendes més especials dels últims anys. Durant tot el dia es va disputar el 1r Torneig 4x4 d’handbol de Sarrià de Ter, on persones de totes les edats van poder jugar partits de minihandbol i passarho d’allò més bé. Primerament, per un sistema de competició de lliga – tots contra tots- entre els Foto de família dels equips de base participants al torneig 4x4 de Sarrià de Ter. equips que conformaven els grups i, posteriorment, els dos primers classificats de cada grup pel sistema d’eliminació, semifinals i final, es van anar succeint els enfrontaments.

A

primera hora del matí va ser el torn dels jugadors i jugadores més petits -benjamins i alevins-; a mig matí, dels infantils i els cadets i, després del dinar, els juvenils. Els jugadors d’edat sènior i alguns veterans no van voler perdre

l’oportunitat de mostrar les seves habilitats i també van participar del torneig. En un ambient completament festiu es van poder veure partits entre pares i mares, jugadors més experimentats amb d’altres de més novells, entrenadors, amics, etc.

Entremig de la diada es va cele-

brar un dinar popular de fi de temporada. Sota uns tendals instal·lats per a l’ocasió, a la plaça del davant del pavelló, més de 300 persones – jugadors, jugadores, pares, mares, familiars, amics i gent del poble- van omplir les taules i cadires per gaudir de l’àpat –una gran arrossada acompanyada de pollastre a la brasa i gelat- entre anècdotes i rialles.

La jornada, que s’havia iniciat a les nou del matí, va acabar a la mitjanit amb l’últim partit sènior.

Tothom marxava esgotat però coincidia amb la mateixa idea, que la temporada vinent s’havia de tornar a repetir. n

La cruïlla del carrer Germans Ensesa Pujades amb el de Les Lloses, tallada al trànsit per la diada, de bon matí ja es posava a punt pel gran dinar de germanor de la UES. Foto Maribel Morales

pds_71

esport ues EL CAMPUS D’HANDBOL DE SETEMBRE Guillem Torres Coordinació de Formació de la Unió Esportiva Sarrià

Com ja fa uns anys, la Unió Esportiva Sarrià obre el curs escolar organitzant un campus d’handbol durant els primers dies de setembre.

Els més grans executant activitats més encaminades cap a la pràctica de l’handbol. Foto Julià Triguero

E

nguany, més de trenta nens i nenes van participar al campus matinal que es va organitzar a les instal·lacions de la UES. A primera franja horària, els nens i nenes començaven amb jocs dinàmics que els monitors havien planificat; a mig matí, esmorzaven, descansaven una estona i tornaven a la pista a jugar una estona més. Les activitats de la qual van poder participar consistien en jocs de tots els estils; alguns completament lúdics i d’altres més encaminats i dirigits a la pràctica de l’handbol.

Al campus hi van participar nens i nenes dels quatre fins als dotze anys. D’aquests, alguns eren coneixedors del club i de l’esport; d’altres van aprofitar les dates abans d’iniciar el curs escolar per conèixer l’handbol i fer noves amistats.

Després de la bona i exitosa experiència, la Unió Esportiva Sarrià organitzarà un campus, aquestes properes festes nadalenques -època de vacances escolars- a preus populars. El fet que els nens i nenes s’ho passin molt bé i vulguin repetir és un bon motiu perquè el club inverteixi temps i recursos humans per promocionar el lleure i valors de l’esport –a través de la pràctica de l’handbol- entre els més joves. Estigueu al dia de les novetats a les xarxes socials de la UES: twitter-@UESarria77; instagram-uesarria; facebook- @UnioEsportivaSarria o a la pàgina web www.unioesportivasarria.com n

72_pds

Els més petits participant dels diferents jocs organitzats pels monitors.

Foto Julià Triguero

EL CAMPUS D’HANDBOL FEMENÍ DE SETEMBRE Cristina Capell Aylagas Àrea social de la Unió Esportiva Sarrià.

Volem ser el referent gironí

L’

any 2011 va reaparèixer l’equip sènior femení al pavelló de la Unió Esportiva Sarrià. Es va formar a partir de noies del poble amb ganes d’aprendre aquesta disciplina. En aquell moment ningú pensava que duraria gaire, ja que en altres moments de la història del nostre club ja hi havia hagut equips femenins, però no van perdurar.

Gràcies a col·laboradors i socis del club, es van movent fitxes per poder tenir entrenadors amb ganes d’entrenar equips femenins, es busquen nenes i noies per seguir creant noves categories... En definitiva, es treballa per ampliar la base de l’handbol femení a Sarrià. L’any 2016 va sorgir l’equip juvenil i l’any 2017 el benjamí.

Ens agradaria que l’handbol femení es consolidés i sigui un referent a la comarca de Girona. Queda un camí llarg, però posarem totes les forces perquè això sigui possible.

Avui dia, set anys després, l’handbol femení roman a la Unió Esportiva Sarrià amb l’objectiu de seguir creixent i formant nenes i noies. Des d’aquí fem una crida a tothom que estigui interessat a conèixer aquest esport i vulgui provar-lo. Estem encantats de seguir ampliant la família! n

L’equip sènior femení de la UES - Temporada 2018/2019. Foto Joan Delgado

L’equip juvenil femení de la UES - Temporada 2018/2019. Foto Joan Delgado

L’equip benjamí femení de la UES - Temporada 2018/2019. Foto Joan Delgado

pds_73

esport SANT SILVESTRE SARRIANENCA El 24 de desembre és una data assenyalada, especialment a la nit, en què es reuneixen les famílies per fer cagar el Tió, esperar el regal d’algun amic invisible i compartir un sopar especial, amb un bon maridatge d’històries i experiències que sorgeixen d’una arrelada tradició compartida per grans i petits: Nadal..

La cursa popular va tenir un recorregut urbà, anant des del Pla de l’Horta, Sarrià de Dalt, La Rasa i el Pla dels Vinyers

P

er escalfar motors, el matí del mateix dia 24 de desembre de 2017, es va celebrar la 3a Sant Silvestre sarrianenca. L’Associació Sarrià Solidari va organitzar aquest esdeveniment esportiu pensat perquè tothom participi i col·labori amb entitats no lucratives amb l’objectiu d’ajudar persones necessitades.

Enguany, part de les aportacions es van destinar a l’Associació Somriures Valents, una entitat que dóna suport a l’atenció i investigació de les malalties neuromusculars; per la recerca de la distròfia muscular de Duchenne.

Des de la nostra entitat es van donar 600 € a Somriures Valents, perquè es continuï treballant per canviar el futur dels nens i nenes que pateixen aquesta malaltia.

La resta es destinarà a associacions solidàries; l’any passat es va destinar íntegrament a la Fundació Oncolliga Girona: entitat benèfica sense ànim de lucre que dóna assistència als malalts de càncer i als seus

74_pds

familiars.

La cursa popular va acollir unes 200 persones, que van recórrer cinc quilòmetres, amb sortida i arribada al barri del Pla de l’Horta, passant per Sarrià de Dalt, la Entrega del premi de l’Associació Sarrià Solidari a l’Associació Somriures Valents.

Rasa i el Pla dels Vinyers.

En efecte, és zar la cursa. També reconèixer la una cursa popular pensada perquè col·laboració i l’assessorament que des dels més petits –que anaven en en tot moment ha ofert l’Ajuntament cotxet-, fins als més grans, gaudeixin de Sarrià de Ter. Gràcies a tots i a d’un itinerari que es circumscriu en el totes, vosaltres sou la Sant Silvestre terme municipal de Sarrià de Ter i que Sarrianenca! combina un terreny d’asfalt i de terra: Des de l’Associació Sarrià Solidari un entorn urbà i un de natural. continuem treballant amb la ferma Els organitzadors volem agrair a convicció de sumar esforços per acontotes les persones, empreses, comer- seguir un entorn millor; amb una ços, entitats i associacions que van societat integradora, promocionant participar i/o col·laborar a la cursa. un estil de vida saludable i comproPlegats, van posar el seu granet de mès amb el medi natural. sorra, part d’una il·lusió, d’un esforç i Us esperem a la Sant Silvestre d’una alegria per fer possible organit- Sarrianenca 2018!!! n

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA:

Els diners no ho són tot a la vida. També hi ha els xecs.

Editorial Tenim el nostre Redactor en Cap, en Sam Enfot en baixa forma i fora de combat. Això de veure com treien les gallines del Pont ha estat superior a les seves forces, i un cobriment l’ha deixat una mica tocat. Esperem que els tractaments de reanimació funcionin i aviat torni a agafar les regnes que ningú com ell sap portar. I mentrestant m’ha tocat a mi, com a becari resident, assumir la responsabilitat de dirigir aquest pamflet, cosa que faig inflat d’orgull i satisfacció (calla, que això ha sonat una mica monàrquic. Doncs sí que comencem bé...)

Per manca d’esforç no quedarà, però no sé si podrem assolir els nivells de qualitat del nostre estimat i mai igualat redactor en cap. Si no ho aconseguim, sigueu comprensius.

Nolasc A. Gat, Becari..

Ciència creativa De tots és sabut, ho va descobrir Newton, que la llum blanca es descompon en set colors quan travessa un prisma. Els colors són, per aquest ordre, el roig, l’ataronjat, el groc, el verd, el blau, l’anyil i el violat.

Això és universalment acceptat tret dels amics de Ciudadanos i el PP, per a qui el groc és un

color subversiu que caldria prohibir.

El Departament de Ciències de la URJC (Universidad Rey Juan Carlos) està investigant la manera d’eliminar-lo de la gamma cromàtica.

I després potser fins i tot en faran un màster. Que d’això en saben un niu.

Issac Niu Antòn, TSN, Científic.

Curiositats curioses El premi a la Filantropia ha estat adjudicat al president de la Fundició La Faixa, Isidre Laborable.

No és res d’estranyar. Henry Kissinger o l’actual dirigent de Birmània Aung San Suu Kyi van rebre el Nobel de la Pau. I què voleu que us digui: també Bob Dylan, que va escriure la lletra de quatre cançonetes, té el Nobel de Literatura.

Si és que això dels premis va com va i està molt sobrevalorat.

Jaume Pla, TSN, Premi Pulitzer..

Veïns Amb una majoria pintoresca però lícita, han fet fora el presidente M. Punto Rajoy.

Enhorabona.

Ara només cal que aquesta majoria resolgui també el conflicte amb Catalunya, les

Mafalda

pensions, la sanitat, la precarietat laboral, la bretxa salarial entre homes i dones, el dret a l’habitatge i un llarg etcètera.

No els queda feina ni res...

Alcalà Porta, TSN, Madrit.

El joc de l’estiu L’estiu és una època propensa per crear modes passatgeres. La cançó de l’estiu n’és una mostra.

Aquesta temporada, però, el que ho ha petat, que diuen ara, ha estat un joc. Es creen dos equips, l’un proveït de llaços grocs els va penjant en arbres, fanals, tanques, baranes i a qualsevol lloc on es puguin lligar. L’altre, proveït d’escales, amb uns passamuntanyes i un bon ganivet a la mà els va despenjant i si algú els ho recrimina, no s’estalvien una bona garrotada.

Esperem que també sigui una moda passatgera, però de moment està triomfant.

Miquel Yelow, TSN, Catalonia.

La Reivindicació Després de disset anys de reivindicar que fessin fora la gallina del Pont, per fi ha estat una realitat. Ara ens hem quedat sense motiu de reivindicació, però ja mirarem de trobar-ne algun altre.

La gallina ja és a la cassola!!

pds_75