Parlem de Sarrià 93 by GERDS de Ter

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT. Dia contra la violència de gènere FESTA MAJOR. Un pregó de bata blanca Concert de Festa Major Fira de la joguina Festa Major Cercavila gegantera Onze de setembre FIRA DEL PAPER. Prespectives FESTES DE NADAL. Cantaires de Sarrià Biblioteca Emília Xargay Els Pastorets Arribada del Mag Magí i de ses majestats els Reis d’Orient Pessebres a Sarrià de Ter. Sopar de Cap d’Any al Pavelló Colònies de Nadal 2015 ENTITATS. La Castanyada i Happy Halloween Crònica de l’expedició dels sarrianencs a Peralada AVPC Sarrià de Ter Noces d’or sacerdotals CULTURA. Biblioteca Emília Xargay.5è aniversari Contes.“Gratia et amore” TV. Merlí. La filosofia a l’abast L’experiència d’una sarrianenca a “Juego de Tronos” Llibres. El Somnis dels Ensesa ESPAI 2.0 Twiter il·limitat: 10.000 caràcters? QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Les patates xips de Sarrià OPINIÓ. Els horts de vora el Ter L’agonia dels premis literaris sant Jordi de Sarrià de Ter ESPAI ESCOLAR. Confetti. Juguem amb farina Escola Montserrat. Christmas Carols Xerrades Strad NATURA. Sortida al Pic d’Alba SALUT. El genoll... En moviment els meniscs ESPORTS. UES Gimnàstica Rítmica 16è Critèriun Cursa Sant Silvestre THE SARRIÀ NEWS

4 5 6 7 9 11 13 14 16 17 18 20 21 22 23 24 26 27 29 30 32 34 36 38 39 40 44 46 48 50 53 55 58 60 66 67 70 71

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Lurdes Gelada, AV Sarrià de Baix, Txell Pla, Amics dels Gegants, Cristina Vicedo, Dolors Ballada, Tati López, Anna Sala, Jordi Pla, Abril, Elsa, M.Mercè, AV Sarrià de Dalt, AVPC Sarrià de Ter, Maties Martí, Mireia Masó, Rosa Soler, Jordi Duch, Montserrat Asencio, Maria Bronsoms, Cristina, Helena, Noemí, Pau Niell, Emili Marco, Xavi Rodríguez, Josep M. Santiago, Club Gimnàstica Sarrià. Portada: Fotografia de Gerard Puigmal Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

A PROPÒSIT DE LA PORTADA o volíem desaprofitar la magnífica foto de Gerard Puigmal d’una escena dels Pastorets d’enguany per fer un petit homenatge a tots els qui hi han col·laborat. De fet, en aquest número reconeixereu un munt de voluntaris que treballen desinteressadament per tal que continuï la Festa Major, la Fira del Paper, les activitats de Nadal i les activitats esportives. Res de nou sota el cel, tant a Sarrià de Ter com per altres pobles de Catalunya, la societat civil carrega amb el gruix de les activitats col·lectives. Fer uns Pastorets no te res de fàcil, com tampoc que se segueixin programant al llarg dels anys. Durant molt temps ha estat responsabilitat del Centre Parroquial, amb text i música propis, i ara, un grup independent els realitza al mateix local, seguint el llibret clàssic de Folch i Torres. Amb alts i baixos, més de 40 anys de funcions nadalenques. Els d’aquest any lluïen un nou decorat, realitzat per l’artista Edgar Massegú, figures fàl·liques (a l’entendre de l’autor) que permeten ambientar tant el bosc on trafiquen els pastors com l’inframón d’en Satanàs, (Satanassa en la versió sarrianenca). Versatilitat i modernitat, en un context antic. Perquè el que s’ha revelat antic és el teatre, tampoc aquí descobrim res de nou, ja era prou conegut quan l’Ajuntament signà el conveni de cessió amb el Bisbat de Girona. Però una cosa és l’antigor i l’altra el resclosit. Per la dignitat dels voluntaris i de qui assisteix als actes, el local precisa d’una neteja a fons, pintura i arranjament de degoters i, bàsicament, precisa que s’hi faci activitat, que s’obri més sovint. Avui en dia només s’hi programa la Mostra de teatre, els Pastorets i el Concert de Nadal i, una cosa porta l’altra, el local no està en condicions i el mateix Ajuntament deixa de programar-hi. Això ha passat amb el cicle de teatre Escenaris o amb l’entrega dels premis Sant Jordi (ara desapareguts per altres raons, també de menysteniment) i podríem dir que l’excusa de la crisi ha estat bona per deixar de prioritzar la cultura, quan en cap cas es pot deixar de recolzar els grups que enriqueixen la nostra migrada vida cultural. La paraula és bonica, forma part del llenguatge de qualsevol polític, però cultura no significa entreteniment, sinó formació, conrear, cosa que permet el teatre amateur: desenvolupar l’expressió corporal, la dicció, l’aprenentatge memorístic, a més de la convivència i el treball en equip per assolir un objectiu, totes elles habilitats preuades, gratificants, volgudes, tant per joves com per adults.■

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

p DS_3

AJUNTAMENT [Dia contra la violència de gènere

25 DE NOVEMBRE DE 2015 DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE Lurdes Gelada

Els actes del 25 de novembre se celebraren a la sala del Coro. Foto: Lurdes Gelada

Aquest any 2015, com que comença a ser habitual el dia contra la violència de gènere, des de la comissió de la dona conjuntament amb l’Ajuntament volem fer una jornada reivindicativa.

olem tenir una participació alta de tots els sarrianencs i sarrianenques. Volem que el missatge del manifest arribi a tothom: homes, dones, nens i nenes... Hem de tenir tolerància zero a la violència masclista i s’ha de fer molta

4_pDS

difusió i conscienciació a la població. Perquè encara hi ha molta feina a fer.... Molts missatges per donar. Enguany vam fer mitja classe de zumba i mitja classe de balls en línia i tot seguit es va fer la lectura del manifest i la tradicional encesa d’espelmes. La valoració és molt positiva per-

què la participació cada any és més alta i això ens motiva perquè a part de gaudir de la part més lúdica de la jornada, també fa que la lectura del manifest, és a dir, el missatge de rebuig de la violència de gènere, arribi a més població.■

FESTA MAJOR [Un pregó de bata blanca

UN PREGÓ DE BATA BLANCA Josep M. Sansalvador josepmsansalvador@gmail.com

El Dr. Jordi Taberner, pregoner de la Festa Major. Foto Quim Llunell

4 de setembre de 2015, al vespre. No hi va haver res a pelar: ni decrets de l’alcaldia ni acords del ple municipal van poder evitar que la pluja amenaçadora obligués a traslladar tot l’operatiu del pregó al pavelló esportiu.

ou una llàstima, però vam haver d’escoltar amb atenció el flamant pregoner, el doctor Jordi Taberner, sota cobert. Va ser una llàstima perquè es tracta d’un persona molt vinculada al municipi i a la seva gent, acabada de jubilar després de 23 anys de serveis a la comunitat, vetllant per la salut i el benestar de sarrianencs i moltíssimes persones més de tota l’àrea d’influència del rodal del nostre CAP. Hauria convingut poder celebrar l’obertura oficial de la festa major al balcó del Consistori, a escassos metres d’aquell antic dispensari-consultori des del qual el nostre protagonista va lluitar de manera aferrissada per aconseguir unes noves instal·lacions, equipades i dignes, des d’on prestar amb una eficiència superior el seu compromís hipocràtic.

El doctor Taberner va reconèixer no haver assistit mai –fins a la data- a cap pregó de festa major. Potser per això confessava que, a l’inici, els seus primers pacients el definien com a un metge “tan serio que daba miedo”, i que va haver de recórrer a “Festa Major”, aquella cançó de La Trinca dels anys setanta, a la recerca d’una certa inspiració per posar fil a l’agulla en la redacció de l’encàrrec rebut. Fa quaranta-cinc anys que dura la relació de Jordi Taberner i Sarrià de Ter i es remunta a una època tan adolescent com quan, durant els seus estudis als Maristes de Girona, va començar a fer-se amb companys de classe provinents de Sarrià. Més endavant, va conèixer la seva muller, Rosalia, filla de Sant Julià de Ramis però que aleshores s’estava al carrer Major. En el seu parlament, el doctor Taberner va reconèixer l’admiració per un teixit

social, esportiu i cultural tan intens com el nostre, amb la recança de no haver pogut fer massa vida de poble. Treballador contra rellotge, patidor de les retallades i gestor encertat, ens va encoratjar una setmana justa abans de la Diada a “seguir pedalant sempre sense descans per aconseguir llibertat, pau i justícia”. Com a prescripció mèdica de comiat, tant per als seus pacients com per als d’altri, va estendre una recepta, una fórmula magistral, que no seria gens descabellat imprimir i tenir enganxada tot l’any a la porta de la nevera: -Menjar amb moderació -Anar a dormir aviat -Fumar i beure poc -En cas d’incomplir algun d’aquests preceptes, no repetir-ho fins a la pròxima festa major. Doncs si vostè ho recomana, haurem de mirar de fer-ho així, doctor. ■

pDS_5

FESTA MAJOR [Concert Festa Major 2015

CONCERT DE FESTA MAJOR Isabel Vidal Solà

Fotos A. Vila

Enguany, La Principal de la Bisbal va amenitzar el concert de festa major del nostre poble.

om l'any passat, a través d'una gran pantalla col·locada darrere l'escenari, es van emetre imatges relacionades amb cadascuna de les peces interpretades per l'orquestra. I comencen a sonar les primeres notes del repertori: "El manisero", cançó cubana (instrumental). Segueix una petita selecció de peces franceses com "La mer" (Charles Trenet), les famoses "Non, je ne regrette rien" i "La vie en rose" (Edith Piaff) i "Et maintenant" (Gilbert Becaud),una cançó que parla d'una

6_pDS

decepció amorosa. Continuen dues obres ben diferents, "El cant del poble " amb lletra d'Amadeu Vives i basada en "Els Xiquets de Valls" d'Anselm Clavé i el famosíssim "Adagio" (Albinoni). Arriba el torn de les bandes sonores: "Hatari-El pas de l'elefant" i "La pantera rosa" d’Henry Mancini i "Yakety Sax" (Blake Edwards) i tot seguit, el de la música lírica: "El dia que me quieras" (Carlos Gardel); "Matinatta" cantada en el seu moment pel tenor Carusso; "Tots som en el món". Les peces instrumentals tampoc falten aquest concert:

"La virgen la Macarena", pasdoble de Bernardo Bautista (trompeta) i "La festa del ranxo" tocada per tres trompetistes. En el penúltim bloc,"Cants de Catalunya", vam escoltar sardanes com "La Pepa maca" i "La Maria de les trenes", "Les delícies de l'Escala", "Girona m'enamora" i també l'emotiva cançó "La mare". I com a colofó final, La Principal de la Bisbal ens oferí "Amics per sempre", Cant de la Senyera" i "La Santa Espina". Un any més, una festa major més i un nou concert per gaudir recordant.■

FESTA MAJOR[Fira de la joguina

FIRA DE LA JOGUINA 2015 AV Sarrià de Ter

l dia 5 de setembre, i en el marc de la Festa Major de Sarrià, l’AV de Sarrià de Baix va organitzar la 7ª Fira de la Joguina. Malgrat que el temps no hi va acompanyar gaire, l’acte es va traslladar al pavelló municipal i va tenir una animada participació de nens i nenes amb la finalitat de donar una segona oportunitat a les joguines que ja no fan servir, tot fomentant el reciclatge d’aquests objectes. ■

Fotos Quim Llunell

pDS_7

FESTA MAJOR[Fira de la joguina

Fotos A. Vila

8_pDS

FESTA MAJOR

FESTA MAJOR 2015

Txell Pla Torrent

La Festa Major d’enguany va ser els dies 4, 5 i 6 de setembre. També com cada any hem fet actes el dia 11 de setembre, que els hem inclòs amb tota la informació de la Festa Major. I també el del Tir al Plat que es va realitzar el dia 26 de setembre a Vilopriu.

ada any vàrem iniciar la Festa Major amb el pregó, que enguany ha sigut a càrrec de l’exmetge del CAP de Sarrià de Ter, el Dr. Taberner. Aquest any hem tingut la diferència de qui ens ha amenitzat el cremat i la vetllada, ha estat el grup d’Havaneres Peix Fregit. Els grups de les dues nits varen ser escollits per a diferents joves del poble que varen fer els primers contactes amb els conjunts. El divendres es va destinar més a DJ’s i el dissabte més a música de versions.

Preparació del cremat. Foto Quim Llunell

Altres activitats típiques de la nostra Festa Major varen ser: el correaigua (que aquest any va canviar de recorregut, tot anant pels carrers del Pla de l’Horta), el corri-qui-pugui, les matinades, Fira de la Joguina, passejada en bicicleta, l’arrossada, les sardanes, el concert, ball, el concurs de botifarra, les inauguracions de les exposicions, festa de l’escuma, els oficis solemnes, l’exposició d’espantaocells, el concurs de pesca, etc . Tot i això, hem tingut alguna novetat durant la Festa Major. Aquestes novetats són les següents:

Per un costat va ser l’aparició dels mocadors de colors, dependent dels barris de Sarrià de Ter: grocs els de Sarrià de Dalt, vermells els del Pla de l’Horta, taronges els del Pla de Vinyers, verds els de la Rasa i blaus els de Sarrià de Baix. L’any anterior ja havíem treballar amb els mocadors de dos colors, però aquest any hi hem volgut donar un sentit de pertinença dels diferents barris. Realment es va fer una valoració molt positiva, que va provocar que la gent s’organitzés per colors per a

pDS_9

FESTA MAJOR 2015

I una altra novetat ha sigut el Vermut-Txaranga que es va començar des de la zona on hi havia la Festa de l’Escuma i es va anar passant pels diferents carrers i bars del poble per acabar al passeig Capellades. Aquest vermut-txaranga va estar animat pel grup Bufant Fort. Finalment, pel que fa al dia 11 de setembre, es va començar la diada amb les sardanes, seguides d’un petit concert dels Cantaires i finalment l’Acte Institucional que va acabar amb un esmorzar de pa amb tomata i botifarra per a tothom.■ Grup d'Havaneres Peix Fregit. Foto Quim Llunell

poder participar als diferents actes i així sumar puntuacions. També de forma autònoma es varen organitzar i varen decorar els diferents barris amb els colors corresponents. El diumenge després de l’arrossada es varen fer els repartiments dels premis del concurs; un còdol per als guanyadors, que varen ser els grocs de Sarrià de Dalt, i una escombra de bruc per als que varen quedar en última posició, qui varen ser els verds de la Rasa. Una altra novetat d’enguany ha sigut amb els Gegants de Sarrià de Ter, ja que el sopar de després de la Trobada es va fer al carrer Petit i va estar amenitzat pel conjunt de la Puça Diatònica.

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

10_pDS

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

FESTA MAJOR [Cercavila gegantera

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

El tram final de la temporada, que correspon als mesos de setembre a desembre de 2015, ha coincidit amb les activitats geganteres de màxima proximitat. Hem començat el mes de setembre de manera molt festiva: els actes de la festa major ens han permès ser al carrer en repetides ocasions.

em començat acompanyant el pregó del doctor Taberner, hem organitzat les matinades, que han discorregut entre el pla dels Vinyers, el pla de l’Horta i Sarrià de Dalt. El mateix dia, a la tarda, hem celebrat la trobada anual, amb la participació de moltes colles amigues i un animat seguici que ens ha acompanyat. El fi de festa ha estat excepcional. No debades, el vint-i-cinquè aniversari de la constitució de la colla només se celebra una vegada a la vida i ho hem volgut commemorar especialment. Hem sopat al carrer Petit, on hem patit per la pluja però escapant-nos-en pels pèls fins a l’últim moment. Havent sopat, l’actuació de La Puça Diatònica ha omplert Sarrià de Baix de folk i música tradicional. Hem estat felicitats pels convidats, que han xalat amb una vesprada tan especial. La Diada Nacional ens ha permès acompanyar l’acte institucional, les sardanes i l’esmorzar: la cultura popular, sempre al costat i al servei del país. A mitjans de setembre, un vespre de divendres, hem estat convidats a la festa de Sant Mori. És la primera vegada que el moviment geganter és present en aquell indret empordanès i esperem continuar essent-hi convidats. Sant Mori és d’aquells poblets amb encant allunyats de rutes importants, que convé visitar amb calma. Dos dies després, diumenge, Vilablareix ens ha acollit a la seva Fira de Tardor, ja tot un clàssic de les nostres sortides anuals. Entre tractors, animals de

FESTA, ANIVERSARI, EXPOSICIÓ… GEGANTS AL PEU DEL CANÓ

corral, eines agrícoles, artesania i hortalisses, els gegants, els capgrossos, les gralles i els tabals fan gran efecte. També hem retornat a Sant Jordi Desvalls, a la festa major. Ja hi vam ser presents a començament de temporada i ara hem repetit l’estada. Com sempre, el tracte ha estat magnífic. A mitjan mes d’octubre, una de les grans cites del calendari ens ha dut a Flaçà: la trobada Giroestany ha reunit la majoria de les colles de les dues comarques. En Cinto i la Maria han après el ball geganter oficial i, tots els gegants plegats, hem dansat un fi de festa magistral a la plaça de l’estació flaçanenca. Recordem que a Sarrià en vam ser amfitrions fa unes anyades i que l’any vinent la trobada Giroestany tin-

drà lloc a Celrà, ben a prop. La temporada s’ha clausurat de manera més o menys efectiva a Girona per Tots Sants, contribuint de manera folklòrica a augmentar encara més aquell maremàgnum de fires a la ciutat dels quatre rius. La temporada següent s’iniciarà amb incògnites. L’assemblea anual haurà de validar una nova junta i confegir un programa de sortides i activitats. A l’hora de tancar aquest número no sabem com aniran les coses –no tenim cap bola de vidre- però el nostre desig és que els gegants de Sarrià continuïn fent voleiar les faldilles arreu de les comarques. No voldríem acabar l’article ni tancar l’any sense fer esment d’una de

pDS_11

FESTA MAJOR [Cercavila gegantera

les activitats que més feina ha portat però de la qual més orgullosos ens sentim. Durant la festa major i unes setmanes posteriors, a la sala d’exposicions del carrer Petit hi hem pogut instal·lar fugaçment una mostra commemorativa d’aquests 25 anys d’existència de la colla. Fotos, cartells, un audiovisual, records, vestimenta, retalls de premsa… han estat exposats com a record col·lectiu de moltes temporades de feina. És gràcies a tothom que ha passat per la colla durant un quart de segle que ha estat possible fer-ho realitat. Com que és molt difícil citar noms sense oblidar-ne d’altres, fem extensiva l’enhorabona a tots els presidents, membres de juntes, socis, músics. portadors i seguidors, en especial als que han estat al peu del canó sempre i des del primer dia. Moltes gràcies i per molts anys més!■ Fotos A. Vila

12_pDS

Exposició dels 25 anys de la colla gegantera. Foto Quim Llunell

FESTA MAJOR [11 de Setembre

Foto A. Vila

onze de setembre

Foto Quim Llunell

pDS_13 Fotos A. Vila

FIRA DEL PAPER

PERSPECTIVES

L'edició de 2015 de la Fira del Paper acollí l'exposició «Perspectives», ideada per la Cristina Vicedo i en Paris Salazar, la qual volia ser un homenatge a la fira i al poble de Sarrià de Ter. Cristina Vicedo

om volia que constituís quelcom més que una simple exposició fotogràfica, i és per aquest motiu que no es reduiria a una presentació de fotografies del poble en si, que també, sinó que hi introduïa la vessant simbòlica amb detalls com ara que el suport al qual anaven enganxades les fotografies recordava, vist des de certa perspectiva, l'escut de Sarrià, amb la serra i les aigües, o també el fet que pràcticament tots els seus elements eren elaborats a mà i pràcticament amb paper o cartró, fent honor a l'esperit de la fira. Aleshores, sense gaires pretensions, dita exposició volia tenir certs valors que anessin en comunió amb la fira a la qual s'emmarcava: l'esmentat suport de les fotografies no eren sinó caixes de cartró reciclades, cedides per diversos departaments de l'Ajuntament de Sarrià: des de Padró fins a Benestar Social, passant per Cultura o l'Arquitecte Tècnic entre d'altres. Les fotografies eren impreses amb paper convencional i els visors foren construïts íntegrament amb cartró reciclat, fins i tot els seus suports eren tubs de cartró. L'estructura de l'exposició en si era un gran rectangle format per 35 caixes apilonades a diversos nivells, marcant així els relleus necessaris per a fer el joc de llum i ombra que recordaria l'escut. Al davant, a una distància calculada, hi havia 3 visors que permetien de veure només una selecció temàtica de les Foto Quim Llunell fotografies, a saber: «el paper de Sarrià: artístic i cultural», on podíem veure la part més patrimonial del poble; «el paper de Sarrià: indústria» mostrava la fàbrica Torras i la resta de part industrial; finalment «el paper de Sarrià: poble» ens oferia la part més social del municipi. Per a poder apreciar la perspectiva i la profunditat de camp, el públic havia de seure davant dels visors i tancar un ull; d'aquesta manera, gràcies als forats estratègicament practicats, hom hi podia veure només fotos com el toro de l'Emília Xargay o la vil·la romana; al visor indústria, la presa, la fàbrica... i així tots amb la mateixa idea. L'exposició constava també d'una sort de diorama il·luminat fet quasi totalment de cartró reciclat, al punt que fins i tot la taula i les seves potes ho eren. Aquí s'hi mostraven alguns dels edificis i les estructures més emblemàtiques del poble en un intent de 3D molt senzill, perquè la idea era fer-ho tot amb paper sense complicacions tècniques que l'allunyessin d'aquesta filosofia. En definitiva, Perspectives mostrava el seu doble homenatge d'una manera tanmateix doble: d'una banda, com una exposició homogènia de fotografies (extretes d'una d'anterior anomenada «Perspectiva: 52mm de Sarrià», que es va fer l'any 2011 a la biblioteca Emília Xargay) i de l'altra jugant amb els visors i la seva particular selecció monogràfica sobre temes destacats del poble de Sarrià de Ter.■

14_pDS

Foto Quim Llunell

FIRA DEL PAPER

Foto Quim Llunell

Foto A. Vila

Foto Quim Llunell

FESTES DE NADAL [Cantaires de Sarrià

Concert de Cant Coral al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt. Foto A. Vila

ELS CANTAIRES COMENCEM EL CURS AMB MOLTES GANES DE CANTAR Dolors Ballada i Tati López.

Nadales a la Biblioteca Emília Xargay. Foto Cantaires de Sarrià

El mes de setembre vam començar el curs sota la direcció d'Ester Castelló, cantant el concert de la Festa Major de Sarrià de Ter i el tradicional concert de la Diada Nacional de Catalunya, a Sarrià de Ter i a Sant Julià de Ramis.

E Trobada a Empúriabrava. Foto Cantaires de Sarrià

16_pDS

l 27 de setembre vam participar a la missa i al concert de Festa Major de Sant Julià de Ramis, celebrat a l'ermita dels Sants Metges. El mes d'octubre vam cantar a la missa i al concert de Festa Major de Medinyà. Els dies 28 i 29 de novembre, l'Agrupació Coral de les Comarques de Girona va organitzar un cap de setmana cantant “La Força del Cant Coral” a Empuriabrava. Un grup de cantaires de la nostra coral hi van participar sota la direcció de Carme Almirall i Ramon Manent. Per finalitzar la diada, els cantaires van gaudir d'una volta turística en barca pels canals d'Empuriabrava. El mes de desembre es van oferir diferents concerts de Nadal: a la residència la Solana de Banyoles, a Sant Joan de Mollet i al teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Ter, amb la participació de la coral “Silene” de Sils i alumnes de l'escola de música “Sarriart” de Sarrià de Ter. I hem acabat l'any fent una cantada de nadales a la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Finalitza un any, en comença un altre, i els cantaires us animem a venir a cantar amb nosaltres, si teniu ganes de compartir bons moments tot cantant.■

FESTES DE NADAL [Biblioteca Emília Xargay

ELS TALLERS DE FANALETS DE LA BIBLIOTECA Anna Sala Xargay Directora de la biblioteca E. Xargay

Aquest any, per 5è any consecutiu, la biblioteca Emília Xargay ha tornat a realitzar els ja clàssics tallers de fanalets per als més menuts de la casa. Així, els dies 28, 29 i 30 de desembre la biblioteca va omplir-se de nens, pares, avis, ... tots amb ganes de fer fanalets

ls tallers de fanalets de la biblioteca tenen com a objectiu estimular la imaginació i la creativitat de tots els nens i nenes i oferir-los l'espai i els materials adequats per a poder-ho dur a terme. En aquests 5 anys de vida de la biblioteca hem fet tallers de tot tipus i per a totes les edats, però aquest és, sens dubte, un dels més apreciats i més ben valorat pels nostres usuaris infantils i no només infantils. És per això que any rere any ens animem a repetir-lo i ampliar-ne els dies quan cal, tot i la feina i esforç de preparació i realització que suposa per tot l'equip de la biblioteca, i en especial per a la Míriam García, ànima visible, indiscutible i incansable d'aquest taller. Al llarg de tot aquest temps hem

Fotos: Biblioteca

fet fanalets de molts tipus, alguns relacionats fins i tot amb el món dels llibres infantils. Hem fet angelets, hem fet marietes, hem fet l'elefant Elmer, i com no podia ser d'altra manera també hem fet Reis Mags. Alguns han estat de difícil elaboració, que sense la inestimable col·laboració dels pares no s'haurien pogut dur a terme; d'altres han estat més amens tant per als grans com per als petits, però tots, absolutament tots, han estat fets amb moltes ganes i amb molta il·lusió.

Esperem poder continuar oferintvos aquest taller que tantes alegries i tants bons moments ens ha proporcionat. Us animo, si no ho heu fet encara, que participeu l'any vinent amb el vostre fill/a en el taller de fanalets de la biblioteca. De moment i perquè us n'aneu fent una idea, us deixo amb algunes de les imatges dels tallers dels últims anys, en què veureu els fanalets que fem i el bon ambient que es respira en el taller.■

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_17

FESTES DE NADAL [Els Pastorets

ELS PASTORETS Jordi Pla Torrent

Un cop deixat enrere l’etapa nadalenca, el nostre teatre tanca les portes per poder rentar-se la cara (que la té molt bruta) i poder preparar amb consciència els pastorets del 2016. Han sigut uns mesos estressants, complicats, durs però amb un objectiu molt ben marcat: intentar fer uns pastorets de qualitat.

empre es diu que després de la tempesta bé la calma i és llavors quan és moment de fer una valoració dels pastorets del 2015. Aquesta valoració cal fer-la amb atenció, perquè si s’analitza bé el passat, es pot treballar bé el present i aconseguir un bon resultat en el futur. Jo, com a director i màxim responsable dels pastorets, agraeixo totes les crítiques que en el seu moment van anar florint per a les xarxes socials durant els dies de les representacions. Aquelles crítiques ens va ajudar a comprendre quina opinió tenia la gent sobre la nostra obra. Però l’autèntica crítica es localitzava en la resposta corporal del públic un cop finalitzada la representació. Els rostres, les mirades de la gent, els primers comentaris en obrir els llums de platea, o la intensitat dels aplaudiments ens van donar la medecina adequada per millorar i perfeccionar la nostra obra teatral. Representar l’obra dels pastorets és un repte molt excitant per qualsevol director. Poder transformar la majestuosa obra dels pastorets d’en Folch i Torres (durada de 2h 45’) en uns pastorets més enèrgics, més

18_pDS

dinàmics, més curts fa que l’espectador pugui estar poc més de 1h 30’ gaudint d’una obra teatral. És costum, també, que els pastorets estiguin carregats de missatges d’actualitat on els mateixos personatges critiquen amb certa ironia i amb un to de burla temes del dia a dia sense ferir la sensibilitat de ningú. Per això, és imprescindible que els pastorets mai siguin iguals, sempre ha d’haver-hi aquella petita sorpresa preparada per deixar bocabadat l’espectador. Una sorpresa en forma de gag, decorat o de la mateixa representació són les eines utilitzades perquè els assistents que tenen per costum o tradició familiar anar cada any a veure els pastorets tinguin la sensació de veure’ls diferents, però sense perdre aquella essència de l’autèntica història tradicional. Enguany, gràcies a l’aportació del l’artista sarrianenc (Edgar Massegú), hem pogut estrenar decorats nous en forma de 4 arbres majestuosos i tenebrosos a la vegada, juntament amb escenes mai vistes com l’aparició del caganer, entre altres. Aprofito aquest racó informatiu per dirigir-me a totes les persones que vàreu col·laborar com a espec-

tadors dels pastorets. Des d’aquí us vull donar les gràcies per donar caliu, llum i alegria en l’activitat teatral hivernal, però sobretot us vull fer saber que, simplement amb la vostra presència a la platea del teatre, vàreu aconseguir arrencar un somriure a les més de 40 persones que de manera desinteressada, amb efecte i dedicació van assajar més de 6 mesos per poder il·lustrar una de les representacions més boniques del Nadal. L’obra més representada de Catalunya. Els pastorets. I és que ens hem de sentir orgullosos per mantenir en vida les nostres tradicions catalanes i hem de lluitar perquè no desaparegui la història del nostre poble, perquè el teatre és cultura. I la nostra cultura forma part del nostre caràcter. Any rere any, de generació en generació, els pastorets sempre han format part de les activitats nadalenques i hem de procurar que així sigui en el futur. Per tant, us encoratjo a formar part dels pastorets del 2016 i deixar per uns moments de ser estudiants, fusters, pintors, comercials, professors, administratius....per endinsarvos en un món fantàstic i poder-vos emmascarar sota les disfresses de pastors, àngels i dimonis ■

FESTES DE NADAL [Els Pastorets

Fotos Gerard Puigmal

pDS_19

FESTES DE NADAL [Cavalcada de Reis

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT Txell Pla

El passat diumenge 27 de desembre va arribar a Sarrià de Ter el Carter Reial, el nostre Mag Magí, amb l’objectiu de recollir totes les cartes dels infants del poble i donar-les als Tres Reis Mags perquè uns dies més tard deixessin a casa de cadascú els regals que havien demanat.

om cada any, vam preparar el campament Reial al Pla de Vinyers amb la novetat que, enguany, el Carter arribava amb una carpa completament nova. L’Associació de veïns ens va preparar una xocolata ben bona per esperar el torn per a posar la carta a la bústia. Uns dies més tard, el dia 5 de gener, varen arribar els Tres Reis Mags d’Orient a Sarrià. Enguany, com a novetat s’havia pensat fer el campament Reial al Parc de la Cooperativa durant dues hores, però el temps no ens ho va permetre i ens va fer traslladar el campament a l’interior del Pavelló de Sarrià de Ter. Allà els Tres Reis i el Mag Magí es varen posar dins les seves tendes per tal de rebre individualment els infants que volien i així donar-los un detall. Mentre els infants esperaven que

Fotos Quim Llunell

20_pDS

els Reis els rebessin varen poder menjar xocolata desfeta, que ens havia preparat l’Associació de veïns del Pla de Vinyers i que els cuiners reials varen anar repartint. Després del campament, com ja és habitual, es va anar a fer una visita a les persones del Centre especial Ramon Noguera per a portar-los un detall. Un xic més tard de les 6 de la tarda varen sortir des del barri de Sarrià de Dalt i varen passar per a tots els barris tot fent una rua d’unes dues hores de durada. La cavalcada aquest any portava alguna novetat, com ara: els Reis arribaven al damunt d’uns carruatges, l’estrella anava amb tractor, els patges estrenaven estendards. Cap als voltants de les 8 de la tarda vàrem tenir l’arribada a l’Ajuntament on els van rebre l’alcalde, Roger Torrent, i regidors, i vàrem pujar al balcó per dirigir unes paraules a tots els nens i nenes. Aquest any el temps ens va fer patir i, tot i que ens ha deixat fer tot el recorregut, ens ha fet dubtar fins a les 6 de la tarda si sortia la cavalcada o no. Un cop fora, i per por de la pluja que s’acostava es va fer el recorregut més ràpid que normalment. Per sort, el temps va aguantar fins al moment de l’arribada a l’ajuntament, quan va començar a ploure mentre els Reis estaven dirigint unes paraules als infants. ■

FESTES DE NADAL

PESSEBRES A SARRIÀ DE TER

Al Pla dels Vinyers, alguns veïns comparteixen amb tot el poble, un magnífic pessebre a la porta de casa seva. Fotos A. Vila

SOPAR DE CAP D’ANY AL PAVELLÓ

Més de 400 persones varen rebre el Cap d'Any al pavelló municipal de Sarrià de Ter, ben acompanyats. Fotos A. Vila

pDS_21

FESTES DE NADAL [Colònies de Nadal

COLÒNIES DE NADAL 2015 Abril, Elsa i M. Mercè Participants de les colònies de Nadal de l’esplai PL.

Aquest any per les colònies de Nadal ens hem ajuntat els tres grups que formen l’esplai PL: els petits, els mitjans i els joves. Hem anat a la casa de la Cot a Santa Pau, prop d’Olot, els dies 28, 29 i 30 de desembre.

uan vam arribar a la casa ens vam trobar amb uns follets que estaven molestos i enfadats amb l’ésser humà, però nosaltres no sabíem quin era el motiu. Gràcies a les activitats i l’excursió que vam fer vam descobrir el motiu, era perquè el volcà Croscat estava ple de brossa que els humans havíem llençat. Els follets ens van fer reflexionar sobre el reciclatge i la importància que té en relació al medi ambient. Finalment vam aconseguir fer-nos amics dels follets i ens vam acomiadar amb una vetllada festiva plegats. Els tres grups fèiem activitats junts però també hi havia moments perquè cada grup fes les seves activitats per separat. Els petits van fer un amic invisible amb materials reciclats, tots van fer un objecte per regalar a un altre company del grup, però sense saber a qui li tocaria el seu. Els mitjans van fer una activitat en la que feien proves amb els follets per aconseguir poder-los fer preguntes o també, per descobrir proves del problema. Els joves van fer un joc de rol on se situaven al sopar familiar de nadal i cadascú tenia un rol que caracteritzava un personatge i havien de descobrir qui eren els altres. Van ser tres dies molt intensos plens d’activitats, però que vam gaudir moltíssim i el fred no va poder amb nosaltres!! ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

22_pDS

ENTITATS [AV Sarrià de Dalt

LA CASTANYADA I HAPPY HALLOWEEN A SARRIÀ DE TER Associació de veïns de Sarrià de Dalt

Quantes vegades heu sentit a dir... “Jo sóc de la Castanyada!” “Això del Halloween no és una festa nostra...” Així pensàvem nosaltres fins que un dia ...

arà uns tres anys, quan s’acostava el dia de Halloween, tornant de recollir els nens de l’escola, un grup de mares es va posar a parlar mentre els nens jugaven a la plaça. Parlaven sobre disfresses, de la decoració de les botigues, i de com els agrada als seus fills el misteri, la intriga, els personatges de bruixes, vampirs, esquelets... i així de manera totalment fortuïta van dir... “i per què no ens disfressem i sortim a berenar a la plaça? Després podem anar a tocar els timbres de les nostres cases i donem caramels. Podem decorar una mica la casa i així els nens participen retallant fantasmes, vampirs..... i el berenar el podem tematitzar, fent galetes amb forma de ratpenats, o magdalenes decorades amb aranyes de caramel.... o el que sorgeixi... Als nens els hi encantarà!” La cara dels nens es va il·luminar amb uns grans somriures, salts i alegries al saber –ho... estaven totalment entusiasmats amb la idea, impacients i eufòrics. Van poder informar pocs veïns, de fet només aquells que casualment es van anar trobant pel carrer o botigues. Però això no va impedir que al final fóssim una bona colla, potser una quarantena, sota la sorpresa d’aquelles primeres mares, grans i petits van col·laborar a que tot fos un èxit. Veient que sense cap organització prèvia s’havia obtingut aquella bona acollida, s’havia de plantejar una difusió de cara a l’any vinent. La gent celebrava la iniciativa, tenia ganes de continuïtat i mentre estaven berenant ja es

va decidir repetir-ho l’any següent. El següent any van posar uns cartells a les places, faroles, botigues i bars del barri, i van convidar a tothom que volgués. Es van animar a decorar tota la plaça amb fantasmes i vampirs fets amb globus, van parar llargues taules que es van anar omplint amb tot el que els veïns anaven portant, i va resultar un èxit molt més gran que l’any anterior. Va venir gent d’altres barris, de tot Sarrià, es creu que deurien ser uns centenars de persones. Tothom va col·laborar en portar berenar tematitzat, feia goig de veure. Hi havia pastissos, galetes, magdalenes, patates, etc. Davant d’aquest èxit, van decidir pel següent any fer-ho més oficial i extensiu a tot Sarrià. Veient l’entusiasme de la gent amb la idea, i pensant en la festa tradicional de l’època, la Castanyada, es va plantejar a l’Associació de veïns de Sarrià de Dalt la possibilitat de fusionar el Halloween amb la popular Castanyada que des de feia tants anys s’havia organitzat per l’Associació. Aquesta, aportant experiència i coneixement amb la logística de les castanyes, contractant la banda de música, etc., sumat amb la difusió i organització de diferents tallers per les

mares fent decoració, ha fet que aquesta barreja d’elements hagi acabat fent realitat una festa excepcional! No ens podíem ni imaginar la capacitat de convocatòria, l’èxit de la festa i el ressò que va tenir. L’únic propòsit de tot plegat és i ha estat fer gaudir a tothom. Fusionar la Castanyera amb aquesta festa, que si bé és forastera, i ben diferent de la pròpia, tradicional i popular, ha resultat una nova celebració divertida i amb un to més festiu. Sumar va donar bons resultats!! Així, tots disfressats, vam poder ballar tot passejant pels carrers de Sarrià de Dalt amb la Banda Bufant Fort (de Sarrià de Ter), vam compartir un divertit berenar (fet artesanalment per la gent que va venir), i tot acompanyat per una bona paperina de castanyes torrades al moment. Ah!, i no podem obviar una exquisida decoració elaborada per nens del barri i veïns que es va fer en els diferents tallers organitzats per a l’ocasió. Orgullosos del resultat, i més perquè es va fer barri, es va fer poble! Gràcies a tothom per col·laborar i compartir! Aquest any, més novetats, més diversió...us hi esperem a tots! ■

pDS_23

ENTITATS [Sarrianencs a Peralada

CRÒNICA DE L’EXPEDICIÓ DELS SARRIANENCS A PERALADA Josep Brugada

Organitzat per GERDS, el grup editor de la Revista Parlem de Sarrià, el diumenge dia 8 de novembre, un grup de sarrianencs vam fer cap a la vila alt empordanesa de Peralada, vila vescomtal que va pertànyer al llinatge dels Rocabertí, vassalls alhora del comte d’Empúries.

Claustre i església del Carme a Perelada. Foto J. Brugada

s tractava de conèixer in situ la petita pàtria del cronista Ramon Muntaner i els indrets i edificis més emblemàtics de la vila medieval. Desembarcats que fórem amb un autocaret que semblava ben bé una coca medieval ens vam adreçar a les dependències de l’emblemàtic castell de la vila, que s’ha de dir que no existia ben bé així a l’època de Ramon Muntaner (s. XIV). L’actual castell que antigament s’anomenà castell Toló del qual hi ha notícies ben antigues (s. XI), havia pertangut al gran senyor del comtat d’Empúries, Ponç I (...990-1078), llavors per herència familiar va pertànyer per molts segles al llinatge dels Rocabertí, senyors de Peralada. El castell que veiem avui és una reconstrucció del que hi havia hagut en èpoques medievals. L’actual castell amb les impressionants torres emmerletades

24_pDS

és el producte de successives restauracions, la darrera de factura francesa es va fer al segle XIX, concretament l’any 1877 a càrrec de l’arquitecte François Duvilliers. El castell, però, avui fa el seu efecte, envoltat de jardins i de gespa a l’anglesa. Vam visitar de primer la bella església gòtica del Carme i el magnífic claustre, que ja devien existir en època del cronista (s. XIV). Vam poder contemplar els magnífics enteixinats decorats del sostre i les voltes gòtiques de l’església. Seguidament vam passar a la meravellosa biblioteca del castell que va ser completada i restaurada per l’industrial Miquel Mateu. La biblioteca, fabulosa, guarda manuscrits, incunables i llibres de molt interès, entre ells una col·lecció de mil exemplars d’edicions diferents del llibre Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes. Aviat és dit! Seguidament vam passar a les depen-

Plaça Gran. Foto A. Vila

dències del museu arqueològic propietat del castell, on vam poder apreciar algunes monedes i ceràmiques gregues i romanes dels jaciments emporitans. Al mateix temps vam poder contemplar la meravellosa col·lecció d’objectes de vidre bufat i treballat dels segles XVI-XVIII fins als nostres dies. I entre bótes i bocois vam fer-nos una idea de la importància de la indústria del vi i el cava de la denominació d’origen Peralada. La segona part de les visites guiades que vam poder fer va ser pels carrers i les places de la vila vescomtal de Peralada, la plaça Gran, la plaça de

ENTITATS [Sarrianencs a Peralada

l’Església, la plaça de Ramon Muntaner, carrer de la Sabateria...bo i resseguint aquells indrets que van pertànyer a la família i a la vida del cronista en llengua catalana Ramon Muntaner. Tot i que el dia no acompanyava massa perquè va ser rúfol i boirós vam poder veure exactament on se situava la casa pairal dels Muntaner, una casa “in capite platee ville Petralate”. És a dir, al Foto de grup al Claustre del convent de Sant Domènec. Foto J. Brugada

següent destrossa i incendi de Peralada. No obstant això i tal Biblioteca del Castell de Perelada. Foto A. Vila vegada com a càstig diví per capdamunt de la plaça Gran, cosa que haver malmenat la vila catalana, el rei desmenteix altres suposicions que francès va morir el 5 d’octubre d’aquell atribuïen que la casa dels Muntaner any en plena retirada dels seus exèrera una de les edificacions gòtiques cits. més ben conservades de la plaça porVam visitar els indrets, les muraxada de la vila. Els magnífics guies lles i els arcs de Peralada que encara dels quals vam disposar ens van fer resten dempeus després d’aquell una explicació de les vicissituds histò- setge, L’Arc de la Costa de les Monges riques del municipi en època del rei per exemple i l’església parroquial de Pere el Gran. Van comentar-nos el Sant Martí. setge que al juny de l’any 1285 el rei Vam acabar les explicacions al francès va sotmetre la vila a causa de claustre de l’antic convent de Sant la revolta dels sicilians que no van Domènec de Peralada amb la foto de voler estar a les ordres del rei francès, rigor que podeu veure en aquestes sinó que van voler romandre a pàgines. l’empara del rei català i de la seva L’excursió cultural a la vila nadiua muller Constança de Sicília que els de Ramon Muntaner la vam acabar illencs lògicament s’estimaven. Ales- amb un dinar al restaurant Figueres hores, com a represàlia de la revolta, la Park. Vist l’interès de la sortida, per qual el francès suposava instigada pels aquest any 2016, el grup editor de la catalans, Felip III de França va envair revista Parlem de Sarrià es proposarà les terres empordaneses amb la con- de realitzar una altra sortida cultural.■

Tot escoltant al guia la crònica de Ramon Muntaner. Foto A. Vila

Col.leccions del Museu del Castell de Perelada. Foto A. Vila

pDS_25

ENTITATS [AVPC Sarrià de Ter

ELS VOLUNTARIS DE PROTECCIÓ CIVIL A SARRIÀ DE TER AVPC Sarrià de Ter

L’associació de voluntaris de protecció civil de Sarrià de Ter neix formalment el febrer del 2015 a rel de la inquietud d’un grup de veïns del poble que volien servir desinteressadament als sarrianencs, en tasques de protecció si es produïen situacions de risc i emergències, o en serveis preventius i d’informació.

lhora que, i d'acord amb el que estableix la normativa, ser una entitat de suport a d’altres cossos d’emergències i seguretat, com ho són els Bombers, la Policia Municipal i Autonòmica, Agents Rurals, entre d’altres, i de sempre de manera coordinada amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter, prèvia activació de l’alcalde. Per a constituir l’associació de Voluntaris de Protecció Civil, és necessari un mínim de tres persones que hagin superat el curs obligatori de formació que es realitza a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Un cop superat aquest curs pels primers integrants de l’associació, l’A juntament de Sarrià de Ter va aprovar el nomenament dels voluntaris per poder actuar oficialment com a Voluntaris de Protecció Civil, condició indispensable per a inscriure’s al Registre d’associacions de voluntaris de Protecció Civil de Catalunya. L’Associació ha rebut el recolzament de l’Ajuntament en tot moment, tant en el procés de constitució de l'entitat, com en el procés de consolidació de la mateixa, a través de la signatura d'un conveni de col·laboració que preveu entre d'altres, la cessió del local situat

26_pDS

al carrer Firal, a sota de l'emissora de Ràdio Sàrria, així com un vehicle d'ús exclusiu de l'associació retolat segons les indicacions de la Direcció General de Protecció Civil, a més de diferents tipus d’ajuts per a l’adquisició de l’equipament bàsic i obligatori per als voluntaris, com ho són les armilles. Actualment la Associació compta amb sis voluntaris que han superat el curs de formació, pel que estan correctament acreditats per a poder actuar quan sigui necessari, a més d'un grup de persones col·laboradores, que tot i no estar acreditades, donen suport a la gestió de l'entitat. En la propera convocatòria, que comença aquest mes de març, hi ha previst que una nova persona es formi, i així de mica en mica l'entitat podrà ampliar els seus efectius operatius en cas de necessitat.

Els reptes de futur per a l’Associació de Voluntaris de Sarrià de Ter passen per consolidar-se com a entitat amb la finalitat d’estar ben preparats tècnicament i correctament dotats de recursos materials per a fer front a possibles eventualitats de requereixin la protecció dels veïns i veïnes de Sarrià. Desplegar campanyes informatives de prevenció que ajudin a la població a estar ben informada dels consells de seguretat. Ser presents en els actes que es portin a terme en el poble i que per les seves característiques puguin ser susceptibles d'un risc per als participants. I com no podria ser d'una altra manera, acollir i donar la benvinguda a totes aquelles persones que desitgin oferir el seu temps a formar-se com a voluntari de protecció civil de Sarrià de Ter i ser membre actiu de l'entitat. ■

ENTITATS [Parroquies Maties Martí

NOCES D'OR SACERDOTALS MOSSÈN RICARD SARRÀ 12 DE SETEMBRE, 1965 – 2015

Parròquies, Maties Martí

Aquest text constava en el recordatori amb què Mossèn Ricard ens va obsequiar el vespre del dissabte 12 de setembre de 2015, als assistents a la Missa de Celebració d'aquests 50 anys de la seva ordenació Presbiteral.

ns quants representants de les Parròquies de Campdorà, el Pont Major, Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix vam estar preparant, unes setmanes abans, aquest esdeveniment, del qual, per cert, tots en vàrem sortir molt satisfets. Una festa senzilla, emotiva i entranyable. Després de la Missa, vam llegir una petita poesia i un text dedicat a la seva persona i el lliurament d'uns obsequis en nom de totes les parròquies i dels feligresos que hi van voler col·laborar. Mossèn Ricard ens ho va agrair amb entusiasme i ens va demanar suport per seguir endavant en la seva tasca de capellà. El comiat festiu el va posar un sopar lleuger a “La Cope”, amb l'assistència d'uns 75 comensals. En una entrevista a Ràdio Sarrià – emesa el 16 de setembre de 2015 – Mossèn Ricard va repassar una mica la seva trajectòria pastoral, en el decurs d'aquests 50 anys. Neix a Salt, 1941, i després dels estudis al Seminari, el seu primer destí fou Canet de Mar (1965- 1967) i al gener del 1968 comença la seva primera etapa a Xile (1968-1983). Ens recorda que quan va arribar allà, va estar tres o quatre mesos a Maipú, a prop de Santiago. I després a Sant Bernat, amb dos companys de Girona i el rector xilè. Durant aquests quinze anys, aquesta parrò-

quia de quinze o setze mil habitants va multiplicar per deu el seu nombre. “Eren barriades noves, amb llocs de culte molt simples. Cases de fusta construïdes per ells mateixos. La gent col·laborava molt, venia al lloc de trobada i cercava crear Comunitat, fent-se responsables a l'hora de preparar batejos, casaments, treballar amb el jovent... Entre tots ho fèiem tot.” “Amb la Unitat Popular i el Govern Popular, intentàvem trobar solucions a les situacions que vivia la gent: les capelles eren de 6 x 10 metres, i servien també per menjadors socials.” Si haguéssim de trobar una persona amb qui va estar molt vinculada, aquesta seria Mossèn Joan Alsina (Castelló d'Empúries, 1942 – Xile, 1973). Ja havien estudiat junts al Seminari, aquest li va fer el sermó el dia de

la seva ordenació, i varen marxar junts cap a Xile. Encara que al principi estaven una mica distanciats, uns 100 km, cada setmana es trobaven. Mossèn Alzina també treballava en un Hospital, i fou allà on arran del cop d'Estat de l'11 de setembre de 1973 que, en un escorcoll, el van detenir. Després de torturar-lo la nit del 18 al 19 de setembre del 1973, el van afusellar. [Vegeu Diari de Girona, 19/09/13, en acomplirse els 40 anys d'aquest fet]. “Mátame de frente...” és un llibre escrit per Mossèn Miquel Jordà, que es va presentar a Xile als anys 90 i se'n va fer una reedició aquí aquest 2013. Mossèn Miquel no va parar, en els anys posteriors i en la tornada de la democràcia a Xile, de buscar les causes i els culpables del seu afusellament. El llibre ens dóna per fer una altra entrevista a Mossèn Ricard i parlar de tot el que va significar la seva persona i el seu pas pel país xilè. Com recorda Mossèn Ricard: “A Xile, després de 40 anys, en Joan encara és viu.” Mossèn Ricard recorda que el cop d'Estat del 1973 va dividir la gent, els que estaven a favor i els que estaven en contra: “Tot va venir perquè, malgrat que Salvador Allende va ser proposat per Pinochet, no tenia majoria i les lleis s'entrebancaven pel camí i això creava inquietuds...”. Pinochet havia ordenat matar gent per crear pànic entre la població. Els militars van fer una “consulta popular”, sense registres electorals, perquè Pinochet fos el cap de la Junta Militar que decidiria les coses. Et posaven un segell al carnet i tallaven una punta: “Així, quan anaves a demanar quelcom a l’administració i et veien segellat i tallat, sabien si havies anat o no a votar.” A Mossèn Ricard tot això li porta els records de la postguerra a Espanya als anys 50 de la seva infantesa.

pDS_27

ENTITATS [Parroquies Maties Martí

Després de 15 anys (1983) torna a Girona, i del 1983 al 1985 està a la Parròquia de Vila-roja on es troba situacions semblants de les de Xile... Però “el cuc” de les missions pot més i el 1985 decideix tornar a marxar, amb el permís del senyor Bisbe. És en aquesta segona etapa (1985-1990), i a la Parròquia de Crist Rei, d'uns 30.000 mil habitants al sud de Santiago, on al 1988 assisteix al retorn de la democràcia. “Unes votacions molt ben preparades i festives...”. Per recollir les votacions de cada sector es van nomenar representats del Govern, de l'oposició i de l'Església Catòlica. Mossèn Ricard, com arxiprest del seu sector, li va tocar validar els resultats com a representat de l'Església. Sembla ser que al General Pinochet el van tenir “enganyat” fins a la proclamació dels

resultats dient-li que anava guanyant, quan en realitat no era així. Una vegada proclamats els resultats i malgrat el dubte dels militars, es va acceptar la decisió popular. Al 1990, amb un bon bagatge, Mossèn Ricard torna cap a Girona amb molta satisfacció pels anys viscuts allà: diu que va aprendre molt de la gent, que hi havia molta solidaritat: “És el que Crist diu a l'Evangeli, La Bona Notícia.” I fins a dia d'avui (2016), el Mossèn ha passat per Blanes, Celrà, Verges i Sarrià, on gairebé portarà 10 anys. Quan pensa en Xile, constata que aquí la gent és més còmoda i tot depèn del capellà. Torna a recordar a Joan Alzina, a Joaquim Vallmajó (mort també a l'Àfrica) i a Joan Solés, qui darrerament ha anat a Togo. “Però en un món globalitzat, les

missions es poden fer des de casa, donat que el fet de ser missioner ve de l'arrel de ser batejat: el batejat ha de ser missioner, i aquesta fe és productiva a la mesura que la poses en pràctica i que els altres comparteixen aquesta mateixa alegria: Que Déu t'estima.” Mossèn Ricard, ja per acabar, ens comenta que no està massa d'acord que el Fòrum Joan Alsina, que agrupa un terç dels capellans de la diòcesi de Girona, agafés el nom de qui fou el millor company. “El fons del que demanen està molt bé, però de consecució gairebé impossible.” Com també quan, com a Delegat de Missions del bisbat de Girona, assisteix a les reunions amb tots els Delegats de la resta d'Espanya, i li qüestionen el procés independentista. Mossèn Ricard és una persona amesurada, un xic distant al principi, però afable i amatent en la conversa. Li agraden les sardanes i la cultura popular, i és un fidel afeccionat del Girona FC i del Real Club Deportiu Espanyol. Si d'alguna cosa haurà servit aquesta festa és per apropar més les Parròquies i fer més efectiva l'agrupació que vostè dirigeix. Moltes gràcies Mossèn, salut i felicitats!■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

28_pDS

cultura

CULTURA

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

5è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Anna Sala

El passat 12 de desembre la biblioteca Emília Xargay va fer 5 anys i ho vam voler celebrar d'una manera ben especial amb tots els nostres usuaris i usuàries. És per això que vam organitzar uns actes de celebració destinats a tots els públics i per a totes les edats.

l dissabte 12 al matí vam ini- poemes de Lluís Lucero, materials populars nascudes amb la Mancomuciar els actes de celebració publicats sobre la vida de Rosa Leve- nitat de Catalunya l'any 1915. Per això amb activitats per als més roni i d'un article de l'escriptor i editor tot aquest 2015 ha estat dedicat a petits i petites de la casa. Així gironí Quim Curbet. l'Any de les Biblioteques. I des de la va ser, doncs, que vam organitzar un L'espectacle estrenat durant la Nit biblioteca Emília Xargay també hi volídissabte familiar amb xocolatada de Poetes del 2015 i amb molt bones em retre el nostre particular homenatpopular i hora del conte. L'associació de veïns de la Rasa ens va ajudar i ens van preparar un esmorzar amb xocolata i melindros per a tots els que es van apropar fins a la biblioteca a primera hora del matí. Després de l'esmorzar vam tenir l'Albert Estengre, que ens va venir a explicar els contes de la Maixa, la petita bibliotecària i altres contes també relacionats amb el Nadal que teníem ja ben a prop. Finalment, enmig de contes, música i xocolata vam acabar el matí inflant globus per a tots els nens i nenes que havien vingut Ressons de quietud, espectacle produït per Nit de Poetes i Amics de la Unesco. fins a la biblioteca a celebrar amb nosaltres el nostre aniversari. crítiques a l'esquena va aconseguir ge a aquest 100 anys de biblioteques L'acte central, però, de la nostra agradar, emocionar i atrapar des del pri- públiques. celebració va tenir lloc el dimarts 15 mer minut a tots els assistents a l'acte. Des de la biblioteca només ens de desembre al vespre i és que vam És un espectacle altament recomana- queda donar-vos les gràcies a tots els tenir entre nosaltres la representació ble per a tots els que no coneguin Rosa que vau assistir a aquests actes de de l'espectacle Ressons de quietud, Leveroni i per a tots els que no hagin celebració i a tots els que no vau produït per Nit de Poetes i Amics de la tingut el plaer de veure'l. poder-hi assistir però que feu ús de la Unesco, basat en la vida i obra de la Aquest acte va servir, a més de biblioteca, dels seus serveis, de les poetessa catalana Rosa Leveroni. celebració del nostre aniversari, seves instal·lacions, ... i esperem Amb el guió i direcció de Martí Perafe- també de cloenda dels actes de l'Any poder complir molts més anys junts rrer i la composició i direcció musical de les Biblioteques. I és que aquest amb tots vosaltres. de Jordi Grau. Un espectacle poetico- any 2015 es commemoraven 100 Aquí us deixo amb algunes de les musical que va néixer d'una tria de anys de les primeres biblioteques fotos d'aquests actes ■ Fotos: Anna Sala

pDS_29

CULTURA

CONTES

“Gratia et amore” «Per molt que t’escarrassis a cercar històries bones, les millors les trobaràs sense voler» Rabih Alameddine, de L’home que explicava històries Mirei Masó i Cerdà

Aquest conte és un homenatge al proïsme, a totes les persones que, amb passió i vocació, dediquen les seves vides a millorar les dels altres. Ells i Elles són les potents espurnes de llum que il·luminen un món ple d’ombres. acabava d’aixecar. Com sempre, abans que sonés el despertador. Intuïció de Vida, en deia, o potser eren els biorritmes acostumats a la rutina de mitja vida. Amb els cabells esborrifats reprimí un badall mentre mirava el calendari de cuina. Sis de gener, dia de Reis. Així doncs, s’hauria d’afanyar. Va sortir de casa a la mateixa hora de sempre, a les nou del matí, després d’haver esmorzat una torrada de pa amb oli d’oliva arbequina, un tall de formatge de cabra i un cafè sense sucre. Era un home de costums. La pensió on vivia rellogat, barata però neta, incloïa dormir, esmorzar i sopar. El dinar no era cap problema: sovint se saltava aquest àpat del migdia, depenent de la feina que tingués, i si no ho feia, amb un entrepà petit o una peça de fruita o un iogurt en tenia prou. La seva alimentació era frugal i la seva aparença magre i esprimatxada així ho corroborava. Però malgrat les aparences, posseïa una energia gairebé il·limitada, capaç de moure muntanyes. Observant-lo una estona, hom diria que el seu aliment no provenia de cap ingesta específica, sinó d’una força que brollava del seu propi interior. Vestia amb senzillesa i pulcritud, amb una vestimenta atemporal i confortable, pràctica per combatre els rigors hivernals. Duia pantalons de pana grisos, camisa blau marí sense corbata, botonada fins al coll. Al damunt, un jersei de punt obert pel davant, per poderse’l treure fàcilment si convenia, i una parca marró amb caputxa, una mica passada de moda, però com hom sap,

S’

30_pDS

les modes tornen. El calçat, sabates negres de cordons amb sola de goma gruixuda, necessàriament còmodes per suportar llargues caminades sense foradar-se (les de sola no duraven tant). Penjada del muscle dret, sempre del dret, portava una atrotinada maleta de cuir que li conferia un aspecte de vell professor. La seva manera de caminar lleugera, de passes curtes i ràpides, pura energia en moviment, contrastava amb un físic de persona que ja havia superat amb escreix la maduresa. En realitat però, tenia més anys dels que aparentava. Tot i així, la seva imatge destil·lava una profunda dignitat i fortes conviccions. Mirà el seu rellotge de polsera. No volia arribar tard. Al lloc on anava ell sempre hi havia feina. Per això va optar per agafar el metro en comptes de l’autobús, s’estalviaria deu minuts. Encara que, ben pensat, a les nou del matí, sent el dia de Reis, devia haver-hi poc trànsit. Cap al migdia, quan els nens van a recollir les joguines dels avis, oncles i padrins, n’hi hauria molt més.Va baixar les escales de l’estació d’Urquinaona, a la línia groga, des d’on hauria de fer transbordament, un cop travessat el llarguíssim i angoixant passadís, a la línia blava, fins a la parada d’Hospital de Sant Pau. Com havia suposat, hi havia poca gent en el vagó: deu immigrants sudamericans, alguns dormint de pur esgotament, d’altres amb les mirades malencòniques perdudes vers qui sap on, i una parella més pendent d’enviar missatges amb els seus mòbils que de parlar entre ells. El vagó de tren articulat retrunyia a cada giravolt a causa de l’excessiva velocitat del comboi. El conductor també devia tenir pressa; segurament ell també frisava per desembolcallar els regals de reis amb els seus. L’home de la maleta de cuir va recordar com de diferents eren les mirades de les persones d’aquell fred, xerricant i llarg vagó de metro, de les de les persones d’aquells països on ell havia vis-

cut durant anys. Recordava aquelles mirades que transmetien alegria i empatia, espurnes de felicitat compartida que amarava els seus esperits, i transformava així la dura realitat quotidiana, forjada de mancances, i despropòsits. La generositat espontània de les persones més humils era un dels grans misteris de la vida que l’home de la maleta de cuir havia constatat sense arribar a comprendre-la del tot. Potser era qüestió de Fe, o simplement calia acceptar que l’home és essencialment bo per naturalesa i que els mals provenen de l’exterior. El cert era que a les grans ciutats la gent no somriu tant. L’esclavitud del rellotge ens fa mesurar tant el temps que ens oblidem de viure cada moment. De sobte, un carrisqueig estrident que excedia els decibels tolerats per l’oïda humana, produït per la frenada del comboi a gran velocitat (semblava que anés a descarrilar), va interrompre el fluxe de divagacions de l’home de la maleta de cuir. Va alçar la vista cap als rètols indicatius de l’estació de metro i es va adonar que es trobava a la seva parada. Havia de baixar. Abans de sortir, es va acomiadar amb un “Bon dia” que no obtingué resposta. Quan sortia, just a la paret del davant, llegí un grafit “La dignitat, un valor en vies d’extinció”. L’home de la maleta va pensar que en la vida tot estava connectat. Va optar per defugir les escales automàtiques i, com tenia per norma, va pujar per les escales, a bon ritme. Ja n’estava prou, d’assegut, quan treballava. L’home de la maleta de cuir va arribar a la seva destinació i va saludar amb educació, com sempre feia. Una noia jove i rossa, amb cua de cavall, va tornar-li alegrement la salutació des del darrere del mostrador de recepció. -Caram, Lourdes, avui duus un pentinat molt afavoridor. Et sembla que tindré molta feina, avui? -Hum, potser no, és difícil de dir,

CULTURA

sent dia de Reis… -Mai se sap, en aquesta feina. Ja parlarem més tard, maca- l’home de la maleta va acomiadar-se aixecant la mà mentre desapareixia dins d’una gran sala il·luminada i que no feia olor de res. Hi havia molts seients buits; la resta d’aquells incòmodes seients estaven ocupats per persones d’origen asiàtic, sudamericà i africà. De gent del país, poca, potser és que no es posaven malalts tan fàcilment com els immigrants. Estranyament no se sentia, com era costum en hores com aquelles, cap remoreig de veus, ni passes apressades, ni clàxons impacients ni sirenes d’ambulàncies, només els sanglots intermitents i esmorteïts d’un nen d’uns tres anys, que jeia abraçat a la seva mare, una noia jove embarassada amb aspecte angoixat. El petit, comboiat per la tendra abraçada de la seva mare, tenia els ulls inflats de tant plorar i semblava no tenir esma per continuarhi. Esgotat, estava a punt d’adormir-se. Duia embenat el dit polze de la mà dreta i sota la bena, es dibuixava una taca de sang que anava engrandint-se. -Què li ha passat al nen?- preguntà l’home de la maleta a l’amoïnada mare. -Un parell de dits aixafats…ha estat la porta de l’habitació…Jo els dic que no juguin amb les portes, però el cosinet no se n’ha adonat quan la tancavaLa mare va desembenar el dit amb cura, deixant veure la part superior del dit polze trinxada i ensangonada, sense ungla. Es podia veure l’os. La mare va girar el cap per evitar mirar la ferida. - Sembla que li hauran de donar uns quants punts. No pateixi, la pell dels nens petits cicatritza ràpìdament- Mentrestant, el nen havia deixat de plorar i mirava encuriosit l’home que tenia al davant, que sense tenir res fora del comú, desprenia una gran bonhomia i pau interior. -Com et dius, bonic?-Roger- va barbotejar el petit amb una veu inaudible. -Doncs mira, casualment, tinc una cosa per a tu, l’ha fet un bon amic meu. Es va posar la maleta damunt les cames i la va obrir. Sorprenentment, a dintre no hi havia papers ni cap altre estri de despatx, ni tan sols era un maletí de metge. Hi havia munts de

petits objectes, joguines en miniatura de factura artesanal fetes amb tota mena de materials: suro, metall, roba, escuradents, pedra, fusta, vidre. Els ormejos estaven endreçats dins petites capsetes de plàstic que deixaven veure el seu interior: baldufes de fusta, bales de colors, figuretes de taps de suro, còdols de riu pintats de colors vius, nines de roba, xiulets de fusta, polseres fetes de petites pedres de colors. L’home de la maleta va obrir-ne una on hi havia un ocell ataronjat de purpurina i en va agafar un. -Mira, Roger, aquest colom està fet amb pasta de paper, com les caretes, i porta purpurina perquè brilli. Veus com n’és, de virolat? Mira quin plomall més elegant que duu a la cua… Té, és teu. Et donarà bona sort i, a més, com que té un imant, el pots enganxar a la nevera de casa. T’agrada ?-Sí…, vull l’ocell.- El nen estava embadalit admirant aquell regal sorgit de la maleta màgica. Aquell avi devia ser un rei mag, perquè era el dia de Reis i duia moltes joguines. Però quin dels tres era? No duia corona però era màgic, perquè el mal del dit havia marxat. Potser l’ocell

màgic se l’havia endut. -Moltes gràcies, bon home, és molt amable- va dir la mare somrient per primer cop des de feia hores tot preguntant-se si devia donar-li una petita compensació econòmica a aquell home tan desinteressat. Trobar-se una persona així no era gens freqüent. No semblava un boig, ni tampoc un pervertit i menys encara un pidolaire. Era inclassificable. Segurament era només el que aparentava, un bon samarità dels que ja no queden. -No hi fa res, dona: alleujar el dolor i espantar els mals és la meva feina. Només demano un gran somriure a canvi. Molt bé, noi, ets molt valent. Ara vindrà un metge molt amable que es diu Tomàs i el cosirà el ditet. I com que ets molt valent, et donarà un globus mooolt gran… I ara, si em disculpen, veig que hi ha algú que em necessitaAcabava d’arribar una nena amb el braç en cabestrell, i dins la maleta, ell portava unes nines de drap molt maques, fetes pel seu amic artista. Aquell dia de Reis, l’home de la maleta màgica va acabar la seva feina a l’hora de sopar. El seu últim pacient va ser un nen amb una cremada de petard a la cama dreta, que va rebre amb alegria unes bales de vidre de colors. -Senyor Jaume, voleu dir que no és hora d’anar a sopar? Avui ja heu treballat prou. Segur que no us heu recordat de dinar! – La noia rossa de la cua de cavall li ho recriminà amb tendresa, com es renya els nens petits. De vegades, fins i tot li duia un entrepà- Quants nens heu vist avui? – -Crec que deu- El dia s’ha anat animant. Mira, tinc la maleta buida- va ensenyar-la-hi. Hauré de parlar amb el meu amic artista. Bé, crec que et faré cas i plegaré. Fins demà- -El senyor Jaume li va somriure i va aixecar-se a poc a poc, amb un cruiximent d’ossos. En aquells moments sentí tot el cansament de l’edat que tenia i que no aparentava. Mentre sortia de la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Pau arrossegant els peus, va pensar on li tocava anar l’endemà: era al Clínic o a la Vall d’Hebron? Demà era dimarts, i dimarts tocava anar al Clínic. La memòria li flaquejava. “En aquesta feina, no es pot un relaxar mai”, va pensar el bon samarità. ■

pDS_31

CULTURA

MERLÍ La filosofia a l'abast Àngel Garcia

L'emissió de l'exitosa sèrie Merlí per TV3 amb el propòsit de difondre i posar a l'abast de tothom, amb més o menys fortuna, el coneixement de la filosofia, m'ha mogut a proposar la lectura de dos llibres amens i planers que tracten sobre aquesta disciplina en aparença tan feixuga. l primer dels títols és una coneguda novel·la: El món de Sofia, un best-seller dels anys noranta de l'escriptor noruec Jostein Gaarder, autor també del menys conegut però esplèndid El misteri del solitari, llibre del qual va sorgir la idea d'escriure aquesta novel·la sobre la història de la filosofia. Sofia, una nena de quinze anys, rep una enigmàtica carta anònima amb una sola frase: Qui ets? L'endemà en rep una altra en un sobre idèntic al primer amb una pregunta també inquietant: D'on ve el món? Aquestes dues missives trasbalsen el seu món infantil, i encara una tercera, Curs de filosofia on, entre altres coses, li diu: «La millor manera d'aproximar-se a la filosofia és plante-

jar-se algunes preguntes. Com es va crear el món? Hi ha alguna voluntat o significat darrera tot el que passa? Hi ha alguna mena de vida després de la mort? Com podem respondre aquestes preguntes? I més important encara: com hem de viure? L'home ha contestat aquestes preguntes al llarg dels segles». El desconegut escriptor de cartes l'havia salvat de la trivialitat de la seva vida quotidiana. A través d'aquest curs de filosofia que la petita Sofia va rebent periòdicament i de manera enigmàtica, l'autor ens explica amb exemples quotidians i fàcilment comprensibles, la història de la filosofia, mentre paral·lelament creix la trama d'una misteriosa Hilde destinatària d'unes cartes que rep la Sofia i a qui ella no coneix. A la meitat del llibre coneixerem l'enigmàtica Hilde i la història fa un gir narratiu sorprenent que recorda les famoses matriusques o nines russes. Un llibre apassionant i entenedor alhora, que ens submergeix en el difícil món de la filosofia. El segon, sense pretendre ser una novel·la, és El consol de la filosofia, un recorregut a través dels més

importants filòsofs de tots els temps: des de Sòcrates fins a Nietzsche, passant per Epicur, Sèneca, Montaigne i Schopenhauer. El llibre d'Alain de Botton, professor anglès de filosofia, està profusament il·lustrat, cosa insòlita en un llibre de filosofia, i intenta ser entenedor i amè. Ens presenta el pensament de cada un d'aquests sis filòsofs com a consol o solució als nostres problemes d'impopularitat, de diners, de frustració, de falta d'adequació, els mals d'amor i les dificultats. Sòcrates (470 aC-399 aC) és el principi del sentit comú: si es troba una sola excepció a una afirmació, l'afirmació és falsa o, com a mínim, imprecisa. La veritat, si és que l'home la pot arribar a aconseguir, està en aquella afirmació impossible de refutar. Sòcrates és condemnat a morir (ho fa prenent-se una tassa de cicuta), per negar-se a deixar d'exercir la pràctica de la filosofia, ni d'explicar la veritat a tothom que troba. ...Per això, senyors, sapigueu que no alteraré la meva conducta, encara que hagués de morir cent vegades.

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

32_pDS

CULTURA

Epicur (341 aC-270 aC) planteja la raó de la vida en el plaer. L'home que al·lega que encara no està preparat per a la filosofia o que ja li ha passat l'edat, és com si digués que és massa jove o massa vell per ser feliç. De la mateixa manera que la medicina no aporta cap benefici si no cura les malalties físiques, la filosofia és inútil si no cura els sofriments de la ment. Sèneca (4 aC-65), l'estoic, mor per ordre de Neró, tallant-se les venes, prenent una copa de cicuta i finalment immers en un bany de vapor, acusat d'una conspiració de la qual no formava part. La seva filosofia ve a ser: prepara’t per al pitjor. Si vols deixar de banda els temors, assumeix que allò que tems que pot passar, passarà del cert. Sèneca no proclama la pobresa, no la recomana, només diu que no l'hem de témer ni menystenir i acceptar-la si es presenta. L'home savi no pot perdre res: ho té tot invertit en ell mateix. Montaigne (1533-1592) afirma que l'home reivindica una autoritat que no té, perquè està farcit de gelosia, cobdícia, deslleialtat, ambició i tafaneria. Va arribar a ser groller dient coses que ningú no havia gosat fer: Encara que seguem al tron més important del món, estem asseguts sobre el nostre cul. En els seus Essais presenta la totalitat de l'home, no només la seva espiritualitat. La veritable saviesa s'ha de conformar sense prescindir del nostre jo més innoble. Viatger i observador, va dir: Cada nació té costums i pràctiques que no sola-

ment són desconegudes per a una altra nació, sinó que, a més de ser titllades de bàrbares, causen estupefacció. (Actual, no?) Dues últimes cites: Sóc un home; res humà m'és estrany. Si l'home fos savi, sabria valorar la veritat de les coses per la manera com s'ajusten i s'adeqüen a la seva vida. Schopenhauer (1788-1860) és un pessimista: la història de cada vida és una història de sofriment. Gran admirador de Goethe, analitza l'amor com a sentiment, tema completament oblidat pels filòsofs i el defineix com la "voluntat de viure". Només hi ha un error innat, i és la idea que existim per ser feliços (...) per això les cares dels vells tenen l'expressió de decepció. Nietzsche (1844-1900) reflexiona sobre la desesperació, el sofriment, l'autocompassió. Un pèl egòlatra, basteix la seva teoria a partir del sofriment. L'home prudent extreu la llibertat del dolor, no pas del plaer. D'ell és la controvertida teoria del superhome, tan mal utilitzada després pel feixisme nazi. Les seves paràboles alpines són clarificadores: cal deixar enrere la mediocritat (la plana) per aconseguir la realització (el cim) passant penúries (la pujada). Cal cultivar els rebrots de ràbia, de llàstima, de vanitat perquè siguin productius com un fruiter ben cultivat. Dos llibres diferents que ens apropen de manera amable a aquest món de vegades hostil i inaccessible de la filosofia. ■

pDS_33

CULTURA

L´EXPERIÈNCIA D´UNA SARRIANENCA A “JUEGO DE TRONOS” Rosa Soler

Qui no ha tingut el somni de poder participar, encara que sigui de forma testimonial, en la seva pel·lícula o sèrie televisiva favorita? Segur que tu, que ara estàs llegint aquest article ho has somiat. Doncs bé, jo ja puc dir que el meu s´ha complert, de somni. I no, no sóc l’única sarrianenca que ha pogut ser partícip de l’experiència, érem uns quants...

ot va començar cap el mes de maig, quan les primeres notícies es van filtrar a la premsa... “La productora de “Joc de trons” ha escollit Girona com a ciutat per filmar exteriors de la propera temporada”... Notícia que, quan la llegeixes per primer cop, no t’acabes de creure, però que conforme passen els dies, confirmen tant la productora com l’ajuntament de la ciutat. Eren dies aquells en que jo em trobava en mig de proves mèdiques, que acabarien més tard en intervenció quirúrgica, i la notícia va ser per mi un dels motius que em va fer sentir optimista com als millors drames cinematogràfics americans, aquells en que la protagonista supera entrebancs i malalties per complir el seu somni. Com us deia, m´intervenien el dilluns 15 de juny, i precisament la matinada de diumenge a dilluns, s’havia emès l’últim capítol de la cinquena temporada de “Joc de trons”: i com a bona seguidora, em vaig quedar desperta fins que a les tres de la matinada per veure el capítol que tancava la temporada.... i una mica més i arribo tard a la meva pròpia intervenció quirúrgica! Mentre estava convalescent, van

34_pDS

anunciar d’un dia per l’altre el càsting déxtres: la idea de la productora era que no es presentessin milers de persones... però es van presentar. Al voltant dúnes 5.000. Gent vinguda de tot arreu fent cua a la Devesa: de tota Catalunya i de la resta de léstat. A mi em va acompanyar el meu germà. Vam ser afortunats i no hi vam estar gaires hores, perquè vam anar-hi aviat, cap a les 7 del matí. Vam passar tots dos el primer esglaó cap al nostre somni. El meu número de càsting va ser el GF0127: o sigui Girona, Female (dona) 127. Aquell mateix matí vam omplir els papers amb les nostres dades, i ens van fer les fotos. I a esperar... A finals de juliol, la productora via facebook anuncia que estan començant a trucar als figurants de Girona per fer les proves de vestuari... i continuo esperant fins que, quan ja pensava que no em trucarien, rebo “la trucada” el dimarts 11 d’agost al migdia. M’havien agafat, era una extra. Com podeu imaginar, vaig saltar, literalment, d’alegria. No m’ho podia creure... El dijous vaig anar a fer la prova de vestuari, perruqueria i maquillatge. Ens donaven una targeta d’identificació amb les dades previstes de rodatge, i firmàvem el contrac-

te de confidencialitat. Això vol dir que no us puc explicar res de la trama, que aquí no hi ha spoilers, però sí us puc explicar la meva experiència en una de les sèries més vistes arreu del món, amb una audiència estimada d’uns 100 milions de persones. Només aquesta dada ja dóna vertigen. I arriba el primer dia de rodatge, dijous 3 de setembre, un dia gris a Girona. Em citen molt aviat, cap a les 7 del matí, al Palau de Fires, lloc on la productora té centrada la seva logística. Allà ens vestiran, maquillaran i pentinaran: som molts, i anem entrant a cada secció en grupets: mentre a uns ens vesteixen, a altres els pentinen. Tot amb molta cura, cada detall es cuida al màxim: no hi ha d´haver res fora de lloc. Tots estem nerviosos, il·lusionats, no hem dormit gens o molt poc, l’ambient és de molta expectació. Els membres de la productora, Modexpor, ens donen les últimes instruccions. Com és el primer dia de rodatge a la ciutat, la premsa escrita, les TV hi estaran presents i nosaltres hem de fer una part del recorregut fins al punt de rodatge a peu, ja que els autobusos que ens porten ens deixen en un lloc en concret. I encara que els curiosos i coneguts ens cridin

CULTURA

no hem de girar-nos i posar per les fotos que ens facin.... I encara que ens ho avisin, no deixa de sorprendre´ns els flaixos... I ja estem preparats per iniciar el rodatge. Si no recordo malament, estem al carrer Pujada del Rei Martí. Els equips estan a punt, les càmeres a punt, les maquilladores, perruqueres i cosidores no paren de voltar per tot arreu col·locant bé un mocador, cosint un botó desfet a l´últim moment, tornant a fer una trena que s´ha desfet, aplicant-nos més brutícia a mans i peus... el tècnic de llum, el de so... El ajudant de direcció ens explica l’escena i el que haurem de fer. Assagem unes quantes vegades i comencem. Frases que anirem sentint al llarg dels dies de rodatge se’ns fan familiars: “Estamos rodando”“Estamos en stand-by”, “ Rolling”, “ Es buena” ( per dir que la presa que han fet ha quedat bé) i la favorita de tots nosaltres “Volvemos a primera”.. que vol dir que encara que la presa ha estat perfecta, tornem a rodar la mateixa escena... la sensació d’aquells moments era d’estar flotant: tenia als actors al costat, al director, als productors, als membres de tot l’equip, i al meu cap no feia més que dir-me a mi mateixa: estic aquí, en mig de tot això, ho estic vivint... i aquesta sensació, aquest estat veig que ho comparteixo amb la majoria dels extres amb els quals he

tingut la sort de coincidir: en Fiddy, l’Anna, la Lourdes, en Miquel, la Mayte, la Ceci, l’Albert, en Dani, l´Enric... diferents edats, diferents llocs i un mateix somni. Som part de Joc de Trons, som els extres de Girona, som Bravoosi, som afortunats. No ens ha importat aixecar-nos per anar a rodar a les 4 de la matinada, ni la pluja que ens va acompanyar quasi tots els dies de rodatge, ho hem fet amb molt de gust. I agraïts pel tracte rebut per part de tot l’equip: ens han fet sentir part d´una gran família: tots, des dels directors, l’ajudant de direcció, en Pedro Lazaga, passant pels membres de Modexpor: en Rafa, l’Enrique, en J.C, en Cris, l’Anita...i acabant amb totes les maquilladores, cosidores... Escric aquest article i vaig revivint cada moment de nou: el dia que vaig anar a fer la prova de vestuari, i als murs de l’exterior del Palau de Fires hi havia uns cartells que ens indicaven el camí a seguir amb la inscripció GOT VI ( Game of Thrones, 6 temporada) i la cara dels membres de l’equip quan els hi vam explicar el significat en català; o el pensar que una escena que a la petita pantalla potser dura un parell de minuts, triga més d’un dia de rodatge: a les diferents preses fins que els director diu que “Es buena”, s’ha d’afegir el canvi de posició de les càmeres, per tenir la mateixa escena filmada des de diferents angles: amb tot allò filmat, a la sala de muntatge més tard agafaran les tomes necessàries per completar l’escena final. I en aquestes tomes potser sor-

tim o potser no. No ho sabrem del cert fins veure el primer capítol de la sisena temporada, el proper 24 d´abril. I fins que arribi el dia de l’estrena, VALAR MORGHULIS. ■

DS_35

CULTURA

LLIBRES

EL SOMNI DELS ENSESA Josep Brugada

No hi ha dubte que la burgesia catalana històricament va promocionar grans coses. El segle XIX i el segle XX, èpoques en què tot estava per fer i per explorar, la burgesia industrial va impulsar meravellosament grans projectes; el modernisme i el noucentisme van ser -per exemple- estètiques on va triomfar el poder creatiu dels qui tenien una mica d’idea, de cosmopolitisme i de diners.

Josep Ensesa Pujades, Josep Ensesa Gubert, Josefina Montsalvatge, Josep i Carme Ensesa Monsalvatge Fotografia del Coro, tal com surt en el llibre d' Anna Ensesa.

n bona part dels segles que acabem d’esmentar, Catalunya era en un tant per cent ben alt, un país que vivia encara immers en una economia pagesa i rural, de manera que el territori en molts casos era verge i molts projectes encara estaven per fer. Fixem-nos que el que diem no és gratuït. Quan els primers ajuntaments democràtics l’any 1979 es posen en marxa reben una herència en mots casos de ciutats encara molt decadents i ruïnoses. Vegeu, si no, quina era la Girona d’aquelles èpoques i la d’ara. Anna Ensesa Montsalvatge contrasta aquestes afirmacions en el llibre S‘Agaró, el somni de Josep Ensesa. L’autora, d’arrels familiars a Sarrià de Ter, relata fil per randa un d’aquests ascensos de la burgesia catalana, concretament un bell exemple gironí. Bo i fent un repàs de la petita història de

36_pDS

Sarrià de Ter, Anna Ensesa ens parla dels orígens del seu besavi, Pere Ensesa Bastons nascut al llogarret de Granollers de Rocacorba l’any de 1815, que per raons de subsistència econòmica (marxa dels pagesos a les ciutats) va traslladar-se a Sarrià de Ter l’any 1837, on va casar-se amb una dona d’una casa de propietaris rurals i benestant de Sarrià, Anna Jordi. D’aquest matrimoni en van néixer vuit fills i un d’ells, Agustí Ensesa Jordi, de Sarrià de Ter, es casaria amb Dominga Pujadas, la qual va ser la veritable impulsora del negoci de vins a la nostra població, “una treballadora incansable que va impulsar el màxim negoci de la venda de vins, des del seu establiment a peu de carretera, a Sarrià de Ter.”, afirma Anna Ensesa. Doncs, bé, aquests són els orígens d’una família establerta a Sarrià de Ter que van iniciar la seva singladura

empresarial aquí. I van tenir èxit, perquè posteriorment un dels fills, Josep Ensesa Pujades, nascut a Sarrià el 1866, juntament amb el seu germà petit Agustí farien créixer els negocis de vins, de compra-venda de cereals i unes indústries farineres. I en aquelles èpoques la burgesia cridava burgesia, de manera que Josep Ensesa Pujadas va casar-se amb una bella pubilla del Pont Major, Carme Gubert Pla, els quals portarien al món dos fills, un d’ells també batejat amb el nom de Josep, pare de l’autora del llibre que comentem, Josep Ensesa Gubert, que va ser també un home extraordinari de grans i lloables iniciatives. Josep Ensesa Gubert, doncs, home ja sorgit de la petita burgesia local va formar-se a França i a Escòcia. Va estudiar perit industrial a Terrassa i acabada la seva formació, el pare l’introdueix des dels primers escalafons, a les empre-

CULTURA

La família Ensesa estiuejà primerament en una casa de pescadors a Tamariu i d’aquí es van traslladar a uns terrenys que eren de l’avi Ensesa a la zona de la platja de Sant Pol tocant a Sant Feliu de Guíxols. Va ser aquí en aquest indret encara verge que Josep Ensesa va tenir la pensada de fer progressar una casa, Senya Blanca, i una petita urbanització que amb el temps aniria creixent. Així, doncs, va ser com l’empresari i emprenedor d’arrels sarrianenques Josep Ensesa i la seva família van tenir l’encert de fer progressar el que avui és el poblet de S’Agaró. Val a dir, però, que quan els Ensesa s’instal·len en aquest indret, el lloc no tenia ni nom; els pescadors en deien –com explica Anna Ensesa“l’erm de Sant Pol”. D’aquesta manera va ser com Josep Ensesa, enamorat del mar, va haver d’empescar-se un nom per a la zona on ell s’havia fet construir Josep Ensesa Pujades, Josep Ensesa Gubert, una casa, la qual va esdevenir el Josep Ensesa Montsalvatge veritable somni de tota una família. El lloc que no tenia ses familiars. Josep Ensesa Gubert es nom, Josep Ensesa va batejar-lo com va casar jove, al 1916, amb Josefina S’Agaró a conseqüència d’una anècdoMontsalvatge, una bella noia de bona ta que explica l’autora. Com sigui que família de Girona amb qui tingué tres hom va confondre la localitat del fills, la més petita, l’autora d’aquest lli- maresme Sant Pol de Mar, amb bre tan aclaridor. I ja se sap que la bur- l’indret de la platja de Sant Pol, tocant gesia en les seves hores de lleure bus- a Sant Feliu, Josep Ensesa va batejar caven la comoditat i la sanitat, bé en l’indret com a S’Agaró. I així va ser els llocs de muntanya, hotels i balnea- com varen acabar-se les confusions. ris o en indrets de la costa aleshores En definitiva l’anècdota és una gran encara poc descoberts i poc fatigats. metàfora del que dèiem, Catalunya ha L’escriptor Josep Pla, amic de la famí- tingut una burgesia que ha estat capaç lia Ensesa, va escriure que S’Agaró de crear moltes coses i si molt ha con“és el panorama urbà més important vingut s’han inventat també un poble i d’aquest litoral, el més seriós, el més el seu nom. civilitzat. Ideat pel senyor Ensesa i A partir, si es vol, d’aquesta anècGubert, amb l’ajuda de tres arquitec- dota en els inicis de S’Agaró, Anna tes insignes- el senyor Marín, el sen- Ensesa va desgranant els fets, els yor Masó i Valentí i el senyor Florensa- entrebancs i els èxits de la seva famíha fet una obra extraordinària en lia amb un estil memorialista, amb aquest país, inaudita. La “Gavina” és feed-back que es diu (amb la tècnica el millor hotel-restaurant d’aquesta literària de fer anar endavant i endarrepenínsula...”1 re la narració i l’exposició dels fets). 1

El llibre és molt ric en veracitats i realitats, desfà alguns tòpics que planen sobre la història de S’Agaró, dels seus edificis, els seus arquitectes, d’algunes construccions i de l’emblemàtic hostal de “La Gavina” que va promocionar el seu pare. El llibre, no només parla de la relació de la família Ensesa amb l’emblemàtic indret de S’Agaró, sinó que també va desgranant molts fets de les indústries i iniciatives que Josep Ensesa va desenvolupar per Europa, per Girona i Barcelona. Relata amb molta minuciositat les vicissituds de la família i el seu patrimoni durant la guerra civil i durant la guerra europea. Comptat i debatut, el llibre d’Anna Ensesa és molt recomanable per apreciar i entendre la mentalitat positivista d’un empresari tothora valent i tenaç les arrels del qual se situen a Sarrià de Ter, on la família va fer prosperar els primers negocis, els seus magatzems i on van tenir la seva casa pairal, casa que la curtedat de mires del darrer dels ajuntaments franquistes del poble no va ser capaç de valorar. Una autèntica llàstima per a la història de Sarrià de Ter i de Girona. El que fa la instrucció! ■

PLA, Josep, Escrits empordanesos, Vol.XXVIII, pàgs.152-153, Editorial Destino, Barcelona, 1980

pDS_37

espai 2.0 Twitter il·limitat: 10.000 caràcters? Roger Casero Gumbau. blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià. www.rogercasero.cat / www.sarriadeterenxarxa.cat

Si avui veiéssim passar l’ocellet de Twitter per davant de casa nostra és molt probable que observéssim que el seu vol és més aviat erràtic, sense una direcció clara i definida. Sí, Twitter no viu el seu millor moment i per resoldre’l no sembla prendre, tampoc, les millors decisions. I tot això a les portes d’un any important, el 2016, en què l’ocellet celebrarà els seus 10 anys!

ls símptomes del mal moment de Twitter es poden explicar, entre d’altres, amb aquests tres factors: -Una crisi institucional amb canvis de directius. -Caiguda de les accions a la borsa de la companyia. -Estancament dels usuaris registrats. Possiblement el que més preocupa és l’estancament d’usuaris actius registrats, uns 320 milions, xifra realment important però que s’ha vist superada, per exemple, pels més de 400 milions d’usuaris que té Instagram, aplicació propietat, no ho oblidem, de Facebook. No créixer és quasi tan greu com perdre usuaris, ja que mostra les dificultats de generar noves altes, que països emergents o usuaris joves facin augmentar el nombre d’usuaris registrats. Per tal de redreçar el vol, Twitter ha pres decisions importants darrerament, i s’especula que en pot prendre més els propers mesos. Una de les decisions que ha pres té a veure amb la seva estratègia de vídeo amb Periscope, aplicació que permet la

38_pDS

retransmissió en directe (“streaming”) a través de dispositius mòbils de qualsevol esdeveniment: podem gravar-nos nosaltres mateixos. Pensada inicialment com una aplicació independent de Twitter, tot i que és de la seva propietat, ara ja es poden accedir a les retransmissions de Persicope sense abandonar Twitter, des de Twitter mateix. Una altra novetat, rebuda amb disparitat d’opinions, ha estat el canvi d’algoritme que fa que en comptes de presentar les piulades en estricte ordre cronològic les presenti segons la seva popularitat, fet si voleu insignificant, però que “atempta” contra un dels principis fundacionals de Twitter i un dels seus grans actius: ser la xarxa social del temps real! Però hi ha un altre pilar de Twitter, un element característic i fundacional, que també podria caure al 2016: la limitació dels 140 caràcters. Jack Dorsey, cofundador i conseller delegat de Twitter, va publicar una imatge amb un text explicatiu de com podrien ser les noves piulades extenses de Twitter, de fins a 10.000 caràcters!

En aquest text Dorsey deia, entre d’altres coses, que “hem passat molt de temps observant el que els usuaris fan a Twitter i els veiem prendre captures de pantalla de text i piular-les. Però i si aquest text … fos realment text? Text en el qual es pogués buscar. Text que es pogués subratllar. Això suposaria més utilitat i potència”. El sistema de publicació podria ser semblant al de les imatges, mostrant només els primers 140 caràcters i accedint a la piulada complera clicantla. Però no se’ns escapa que 10.000 caràcters són molts, moltíssims caràcters, potser massa i tot! Veurem si finalment Twitter fa aquest pas llarg, i de gegant, de conseqüències imprevisibles, però és evident que Twitter necessita fer quelcom per aixecar el vol! Tal vegada, però, 10.000 caràcters siguin una càrrega massa pesada per volar! Aquesta article té, títol inclòs, més de 3.500 caràcters: imagineu-vos fins arribar als 10.000 caràcters tot el que podria cabre en una sola piulada! Possiblement sí, excessiu! ■

CCULTURA [2.0

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

La Maribel L’Orquestra Maribel és un conjunt musical format a Sarrià, amb integrants integrats, nadius i ben coneguts. Ha estat cap de cartell a moltes festes de tota mida, revetlles i festivals musicals durant tota la temporada d’estiu, la tardor i ben entrat l’hivern. És la banda de versions més fresca d’aquestes comarques i ja compta amb una bona legió de seguidors entregats. El seu inversemblant Virolai i la barca inflable voladora formen part del repertori d’imatges a pavellons i envelats festius a altes hores de la matinada, enmig de samarretes suades i vapors de ratafia. Toquen repertori versionat però ja seria hora que anessin fent el salt cap a les composicions pròpies. De talent en tenen per donar i vendre i, de ben segur, la temporada vinent els nois del polo rosa seguiran a la cresta de l’onada. Aquests tius ho peten i ho seguiran petant.

Ni punt com ni punt cat Ha estat bé mentre ha durat. Vet aquí que, després de força anys de servei i algun ensurt, el servidor de correu electrònic sarriadeter.(com o cat) ha passat a millor vida. Primer va deixar de funcionar el .cat, després ho ha fet el .com. Ja no és possible disposar d’una adreça de correu electrònic amb denominació d’origen i declaració d’intencions, a no ser que sigui per a ús municipal, de càrrecs i serveis. Llàstima. Tot i les limitacions, m’agradava poder utilitzar una adreça diferenciada dels adotzenats servidors universals. Era un correu de quilòmetre zero que se n’ha anat en orris. Tan poc viable era ferlo seguir? Era una marca de

poble i donava personalitat local. Era com allò de la marca España o la marca Barcelona, però en petit. L’he hagut de substituir –a contracor- per un vulgar i impersonal gmail. El trobareu a l’encapçalament de la pàgina i, si m’hi escriviu, sempre obtindreu resposta. Servidor de vostès.

Més plaques (o menys, segons com es miri)

A l’anterior número d’aquesta sèrie condemnava el robatori de la placa de bronze d’aquella mena de faristol del Pont de l’Aigua. Les plaques estan de moda i, entre el número anterior i aquest, també ha volat la que hi havia a la façana de la històrica fàbrica de Felip Flores. Cap a cal drapaire. Pateixo per una altra d’històrica que tinc localitzada i controlada i que no diré pas on és per por d’incitar el delicte. Dia per altre hi passo, comprovo que segueixi al seu lloc i respiro alleujat. No em consta, no en tinc testimoni, però sospito que l’amo de la casa on és fixada dorm amb una orella parada.

Entre bambolines. A casa hem conviscut els últims mesos amb una intensa activitat teatral. D’una manera o altra hem participat als Pastorets tots quatre, uns molt més que altres. L’estudi del paper, assajos i preparatius és una feinada que comença mesos abans. L’ofensiva sarrianenca als escenaris es pot dividir en tres fronts. Els Pastorets són una bonica manifestació popular centrada en dates concretes. Ara se’n fan tres funcions i hi ha una assistència notable. Els dijous a la nit, cada quinze dies, al Coro s’hi celebren vetllades entretingudes en encertat format de cafè-teatre de curta distància que tenen molt bona acollida. Hi ha un públic fidel. El que queda mal parat –molt!- és la Mostra de Teatre de Sarrià de Dalt que aquest any ha arribat a la seva edició XXVII. S’ha celebrat entre octubre i novembre, amb una activitat variada i periòdica però amb poc ressò i curta entrada. Quines en són les causes? El que és cert és que hi ha una parella al darrere que penca amb il·lusió per mantenir-ho. Valdria la pena que les institucions –la que fos- destinessin algun recurs a la supervivència digna d’un actiu cultural que és hereu d’una sòlida tradició teatral sarrianenca que de cap manera no convé deixar perdre.■

pDS_39

L’ENTREVISTA

LES PATATES XIPS DE SARRIÀ Assumpció Vila

A prop de celebrar els cinquanta anys de la creació de la marca patates fregides Rodes, hem entrevistat Jaume Sala, el responsable de l’empresa coneguda per les patates fregides Rodes J. Sala i Sant Narcís.

Com va néixer el negoci de patates a Sarrià?

El meu pare, Francesc Sánchez López (1929), va néixer a França en concret a Clermond l’Hereau, i va anar a l’escola francesa fins als 11 anys. Quan va retornar a Girona, a l’edat de 14 anys inicià el món laboral. Anys més tard, feia de comercial i va veure com es

40_pDS

Jaume Sala, amb la col.leció de trofeus guanyats en competicions de natació.

desenvolupava el turisme a Girona. Era una persona molt inquieta, observadora i atrevida, i va convèncer en Rosendo Despuig Manresa, també comercial i de Sarrià de Ter, per crear i muntar una fàbrica. El primer obrador el varen tenir a Jafre amb la marca Patates Rodes, perquè la dona del soci era filla d’aquest poble i per part de l’alcaldia els varen donar tota mena de facilitats. Van començar a fregir el gener de l’any 1968 i a comercialitzar amb la marca patates Rodes, l’acrònim de Rosendo Despuig. El domicili social de l’empresa era el mateix de l’habitatge d’en

Rosendo, del carrer Major de Sarrià de Ter, perquè era l’únic que tenia telèfon i la seva dona era qui agafava les comandes. El telèfon que figurava a les bosses i a les capses era alhora el telèfon familiar del soci. El primer any va ser complicat: conèixer la varietat de la patata i l’oli més adequats per fregir, l’envasat de polipropilè, tot es feia costa amunt. A les 6 del matí es començava a fregir, dinaven el que portaven en una carmanyola i, a la tarda, cadascú amb una furgoneta Citroën, anaven a repartir als supermercats i locals de restauració de la costa, on el consum

L’ENTREVISTA [Les patates xips de Sarrià

Models antics de bosses de patates Rodes i Sala.

s’incrementava a l’estiu. A Jafre, a la tarda, dues persones treballaven a la fàbrica, envasant el producte que s’havia fregit durant el matí. La societat al 50% no va durar gaire, degut a les contínues diferències entre ells, de manera que varen decidir de comú acord acabar amb la societat. En Rosendo Despuig va muntar un local al carrer Major, darrera casa seva, i el meu pare, Francesc Sánchez, la fàbrica al carrer Roger de Flor, a Sarrià de Dalt. Abans de dissoldre la societat, ja havien creat la marca de patates fregides R. Sala en honor a la meva mare, Mª Rosa Sala Perich (1932). En el dibuix de la bossa original s’hi entreveia els colors de la bandera francesa, en record de la infantesa del meu pare al país veí. En Jaume fa un incís per dir que quan es va fer càrrec del negoci va canviar l’ordre dels seus cognoms per poder mantenir la marca de Patates Sala, i així facilitar la continuïtat de la marca “Sala”. Quan el pare va construir la fàbrica vivíem a Can Poll, a Sarrià de Dalt, conegut també com Cal Cordeón, (el meu avi Jaume era un admirador d’aquest instrument musical). Els meus avis hi varen viure de lloguer des de l’any 1924. Anys més tard, quan la Torras la va posar a la venda, vaig comprar-la, juntament amb la casa adossada de Can Parreguera i, actualment, tot forma part d’una sola finca.

Bodegó de patates fregides Rodes, Sala i Sant Narcís.

Amb quins noms comercials es treballa?

Quan se separen, el meu pare havia iniciat la tramitació per patentar les dues marques, Rodes i Sala, però no va poder patentar els noms, que ja ho estaven, però sí els dibuixos de la bossa. Més endavant jo vaig crear la marca Sant Narcís, amb el bisbe dibuixat a la bossa. El dibuix el varen fer a la impremta Curbet, i és un model molt apreciat a Girona. Fins i tot una vegada l’alcalde Nadal em va trucar per felicitar-me! Actualment comercialitzo la patata de xurreria, els ganxitos, les rodes, els cons amb les tres marques, de manera indistinta. En Rosendo Despuig, en no poder utilitzar la marca per la qual els coneixien, Patates Rodes, va canviar el model per posar-hi Patates ROsendo DESpuig, antiga patates Rodes. Rosendo Despuig va patir un infart i del negoci se’n féu càrrec el seu fill, també Rossend Despuig , el qual va morir el desembre de 1991. Les dues marques sarrianenques varen conviure durant gairebé 20 anys.

Els pares Francesc Sánchez i Rosa Sala.

pDS_41

L’ENTREVISTA [Les patates xips de Sarrià

El magatzem i fàbrica de patates al carrer Roger de Flor als anys 70.

Jaume Sala, davant la casa de Jafre on es varen començar a fregir les patates Rodes.

Quan arriba Jaume Sala a fer-se càrrec del negoci?

Vaig estudiar al col·legi Paulí Torras de Sarrià de Dalt, als Germans Maristes, primer al col·legi que tenien al Sagrat Cor de Girona (on és ara la Mercè) i més tard, al Col·legi de la Immaculada al costat de la catedral, per poder realitzar el batxillerat. Al mateix temps, anava a classes particulars d’anglès. Estudiava llatí, francès i anglès. Amb 18 anys vaig començar a treballar a l’agència Pera (secció assegurances) i de nit estudiava peritatge mercantil . Més tard, vaig anar a la Gestoria Gutiérrez amb l’impàs per anar a fer la mili (a Saragossa, a Capitania General). El peritatge el vaig acabar en tornar de la mili. Al mateix temps, vaig canviar a la companyia l’Ocaso i l’any 1979 a la companyia Zurich, on vaig estar 9 anys. La feina era als matins i tenia les tardes lliures, la qual cosa em permetia donar un cop de mà al negoci dels pares, portava la comptabilitat i també visitava clients. L’any 1988 vaig canviar de companyia per passar a Allianz,

42_pDS

amb el càrrec de Cap de Producció. El gener de 1990 ja em faig càrrec del negoci, aprofitant que el pare es jubila als seixanta anys. Jo aleshores en tenia 33, i fins ara. Abans d’agafar el negoci, el pare em va dir: “no allarguis més el braç que la màniga ”. I a l’àvia materna, sempre li havia sentit a dir: “Qui deu, és mort en creu”. Li he fet cas i mai he necessitat finançament a nivell d’empresa ni a nivell personal. Amb quin sector treballeu, quins clients?

Durant aquests 48 anys, hi ha hagut dos períodes: en el primer les vendes s’anaven incrementant seguint l’expansió de les grans superfícies i aquestes ens arrossegaven. Van ser uns anys llargs però satisfactoris. I el segon període, a partir de 2004, em vaig adonar que ja no deixaven marge. Treballar per no guanyar gaire, més ben dit, vendre molt per no quedar gaire res a la butxaca, era millor canviar d’aires. Actualment treballem donant un plus més de qualitat, servei i mimant més els clients petits i de proximitat.

Jaume Sala ha estat conegut com un bon nedador de competició

Vaig aprendre a nedar a la piscina de Sarrià de Dalt, quan la varen inaugurar el 1964, però quan estudiava a Girona, als Maristes, vàrem fer un curset a la piscina coberta del GEiEG i això m’inicià a la competició. Als 18 anys, quan vaig començar a treballar a Girona, m’entrenava al GEiEG de 2/4 de set del matí fins a 2/4 de nou, llavors anava a l’oficina. Vaig entrenar a les ordres d’en Xavier Pérez i en Guillem Alsina. Vaig participar en moltes competicions, com ara: a la copa Pirineus, campionats provincials i la travessia de l’estany de Banyoles (durant 10 anys consecutius). Vaig competir des de l’any 1973 fins a l’any 1982, i el següent any ens casàvem, amb la Marian. L’any 1973, al mateix temps, vaig entrar a la Junta de l’ADC Sarrià de Dalt, en què Salvador Terrades fou el President (per cert, aprofito per donarli una forta abraçada). Dins la Junta, vaig formar part de la comissió que s’encarregava de fer la Festa Major de

L’ENTREVISTA [Les patates xips de Sarrià

Jaume Sala, nedador de competició

Sarrià de Dalt, quan encara es feia com a poble. Se m’encomanà ser el delegat de la secció femenina de voleibol i també redactava els esdeveniments esportius del club pel Diari “Los Sitios”, si bé ho signava el Cap de la Secció d’Esports. La Marian Seisdedos, la seva dona, feineja per la casa i de vegades participa de la conversa. Amb la Marian ens vàrem casar l’octubre de 1983 i vàrem construir la casa sobre la fàbrica, al costat de la casa dels pares. Els nostres fills varen néixer el 1985, en Jordi, i el 1989, l’Alba. Els dos estan ben preparats, amb estudis, i empenta no els en falta. De moment, s’obren pas amb tasques alienes a l’empresa, però si qualsevol dels dos vol agafar el negoci més enda-

vant, benvinguts. El negoci ens ha permès avançar i aconseguir tot el que tenim. La Marian ha participat sempre en el negoci familiar, acompanyantme a veure proveïdors i clients, ja que és una empresa familiar. Les patates de xurreria Sala han estat molt presents a totes les festes del poble, ja que en Jaume i la Marian han col·laborat sempre que els ho han demanat. A la casa de Can Parreguera en Jaume hi passa estones a l’hort, cuidant la finca, que a la llarga vol habitar. No queda temps per gaire res més, l’animo a escriure, ja que li recordo un article seu a la revista sobre la mina romana del Pla de l’Horta i no diu que no, que s’ho rumiarà. ■

pDS_43

OPINIÓ [Els horts de vora el Ter

ELS HORTS DE VORA EL TER Jordi Duch Despuig

Decidits a seguir impertorbables, els darreres del carrer Major s’amaguen a la vista dels forans. No ho fan per descortesia, sinó que més aviat es mantenen en silenci per seguir reposats de bullicis i aglomeracions; als horts els complau la serenitat. Saben que gaudir de la calma és un avantatge a tenir en compte, una condició que val la pena conservar.

er això, a voltes sembla que no hi siguin, que tot i l’espai físic que ocupen, passin desapercebuts com si fossin transparents o, potser tan sols, que siguin de contemplació boirosa pels qui se’ls miren atrafegats. Per percebre amb prou perspectiva aquests darreres, s’ha de fer amb ulls de pobletà sense pressa, amb la serenor del qui no compta el passar de les hores; i quan un és capaç de fer-ho així, els horts cobren vida. Són aquests verals fitats entre termes centenaris, petits tresors que el poble manté des dels seus inicis. Una extensió discreta de terrenys que conviu des de temps immemorials, colze a colze, barrejada entre els habitants. Parcel·les de terra amb memòria pròpia. S’oculten sense vergonya, conscients que seguir impassibles al pas del temps és el que els dóna vida; el que els converteix en història viva. Antiga i recent. Perduren entre l’anar fent del vilatge i el passar despreocupat del Ter, com si es trobessin en un altiplà exempt de tota modernització tecnològica, moderna i temporal. Temporal però no climatològica. L’oratge és, d’entre totes les coses, el que muda la tela del quadre on es pinten els horts. A cada estació, un mateix dibuix que ressembla del tot diferent a l’anterior, floreix com en forta ebullició.

44_pDS

Aquesta alternança de tons, tots ells caducs, matisen aquests espais de terra que de pares a fills, generació a generació, han anat mantenint la forma antiga. En l’actualitat aquest paisatge ajuda a mantenir el record més viu dels dies passats. És aquell atractiu del passejar pels mercats de brocanters, l’agradable olor del record d’antigor. Són l’ahir i l’avui arrelats en uns pams de terra. A cada una de les cases que es projecten al capdavall dels horts, vides de Sarrianecs i Sarrianenques han transcorregut amb més o menys glòria, deixant potser poca constància de la seva existència; el llegat de totes elles, però, segueix essent visible a través d’aquests darreres del carrer Major. Observar-los és fer memòria. Són la fotografia esgrogueïda que perdura tot i el passar de cada dècada. És com cantar les cançons que els pares ensenyen per recordar els qui ja no hi són, encara que ni tan sols els haguem arribat a conèixer. El qui coneix el racó, aquest que el passeig del Ter acompanya ben devora, en gaudeix sense exhibir-ne. No és un paratge de postal, és tan sols l’orquestra de memòries que s’agrupa

al llarg del passeig; és el plaer que hom sent quan observa el brotar d’entre les parcel·les. No cal massa més. Les reflexions tranquil·les, l’esbargir-se, el parèntesi, l’esbarjo pausat, apareix quan un vagareja i s’adona d’on trepitja. L’or brut que no és equiparable a cap moneda, és la riquesa de “l’haver viscut”. Per l’estranger és de difícil percebre, pel Sarrianenc, l’olorar d’aquests horts evoca un somriure inexpressiu però sentit. Una felicitat de boca petita.

“CADA TERRA FA SA GUERRA” Horts intemporals seguint el curs del Ter que es conreaven fins la llera del riu abans de la construcció del passeig. Són horts familiars, actualment menats per veïns afeccionats al conreu de l’horta, dedicats a l’autoconsum, a petita escala, sense cap interès comercial i sovint deficitaris econòmicament.

OPINIÓ [Els horts de vora el Ter

Són espais petits, ecosistemes d’on és possible aprendre molt de la natura a partir del treball, l’exploració i experimentació en contacte amb els fenòmens físics, els éssers vius, les plantes, els animals i l’activitat humana. Horts i hortets que han seguit el curs de l’esdevenir del poble, des de temps en què eren necessaris per a l’autoabastament, on es conreava fins l’últim pam de terra productiva. La tasca es traspassava de pares a fills i la responsabilitat generalment requeia sobre els més grans de la casa, els avis, que generalment era l’última cosa que deixaven de fer per més grans que fossin. L’evolució del sistema de vida, l’organització social i el treball ens han anat portant de l’autosuficiència a la dependència. De fet, depenem tant de la complexitat de l’organització social, que, tot i tenint un nivell d’educació més alt que qualsevol generació passada, moltes persones no sabrien ni com començar en l’hipotètic cas d’una necessitat de subsistència. Tanmateix, hi ha corrents, en el marc de l’educació ambiental, que des

de fa un cert temps incorporen el conreu de l’hort dintre de les activitats educatives, adonant-se de la necessitat d’integrar els coneixements teòrics a la pràctica sobre els sistemes naturals, entenent que l’hort forma part del coneixement del medi natural i que permet reflexionar sobre la conservació dels propis recursos naturals, l’estudi de fenòmens i cicles naturals i la revisió d’hàbits alimentaris. Sempre s’ha dit que allò que has conreat tu mateix té un sabor millor i diferent. Les tècniques del conreu que actualment es fan servir en aquests indrets, no fent cas a la dita popular “del temps i de la terra qui més en parla més l’esguerra”, podríem dir que són fruit de l’aprenentatge per l’intercanvi d’experiència entre els veïns..., com ho has fet això?..., és la lluna adequada per a plantar?... és massa aviat o tard?..., com és que aquest any no ens ha anat bé?... Aquest aprenentatge acumulat en el temps és el que va configurant l’experiència i el teu propi coneixement. Hem d’afegir, a més, que en la pràctica hi ha una clara tendència a

l’horticultura ecològica en el sentit de preveure cada cop menys l’ús de productes químics de síntesi, en benefici d’aportar adob orgànic a la terra, respectar els cicles naturals i ritmes de creixement de les plantes i aplicar sistemes d’associacions i rotacions de cultius per a un òptim aprofitament dels recursos nutritius de l’espai. “A BON ARBRE BONA LLENYA” Tenim al poble un espai de vida que cal preservar i cuidar, on l’esdevenir de les estacions de l’any van donant forma i color als horts cuidats, seguint el cicle del temps, la preparació de la terra, plantar, brollar, recollir els fruits, per tornar a començar... amb una actitud correcta cap a la terra. I això, tant des de l’àmbit privat com des del municipi, preservant també un passeig que, com els horts, segueix el curs del riu, que es fa gran i que requereix tenir-ne cura, anar renovant el terra i l’enjardinament perquè continuï essent lloc de trobada, de visita i de conversa (amb el permís de la pedrera), i talaia privilegiada dels horts, formant part de l’essència del poble.■

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pDS_45

OPINIÓ [L’agonia dels Premis Sant Jordi a Sarrià de Ter

L'AGONIA DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI DE SARRIÀ DE TER Roger Casero Gumbau Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

Un dels temes que més es va debatre i discutir en el darrer Consell de Cultura de Sarrià de Ter, celebrat a finals d'any, va ser el futur dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; si n'hagués de fer un diagnòstic diria que estan agonitzant, albirant tristament la seva fi... És altament probable que al 2016 els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter no es convoquin.

a causa de la seva agonia no és una sola, sinó la suma de diferents factors; tot plegat és quelcom més complex, com al llarg d’aquests darrers anys he procurat explicar-ho en diferents articles publicats en aquesta mateixa revista, com l’article “30 anys dels Premis Literaris Sant Jordi. Un estímul per a la creació literària” (número 73, abril, maig i juny 2010), on feia un repàs del passat, una valoració critica del present i una proposta de futur per als premis, o en l'article “Repensant els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter” (número 81, abril, maig i juny 2012), on insistia en la necessitat de donar-los un nou rumb. Les causes, doncs, són diverses, vénen de lluny i no són noves, i a banda dels esmentats articles publicats en aquesta revista, també n’he escrit d’altres al meu bloc personal enumerant i valorant les causes de l’agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; en un dels articles, publicat l’any 2012, ja apuntava els 6 punts clau per a ressuscitar-los. Tenint presents aquests antecedents és millor centrar-me, avui, en els tres factors sobre els quals caldria incidir, a criteri meu, per reactivar els Pre-

46_pDS

mis Sant Jordi de Sarrià de Ter, ja que, més que observar resignadament la seva agonia i vetllar la seva mort, penso que és més constructiu focalitzar-nos en allò que els pot revitalitzar, ara que encara som a temps de salvarlos, fins i tot en el cas que finalment al 2016 no s’acabin convocant.

EL JURAT Si aquest factor va ser el principi de la seva fi, també hauria de ser el de la seva recuperació. Al seu dia no només es va prescindir (alguns defenestrar) de persones de gran vàlua personal i professional que formaven part del jurat, també es va canviar la concepció del jurat: es va passar d’un jurat format per persones amb coneixements de literatura i escriptura (professors i escriptors) a un jurat format majoritàriament, de manera meritòria i voluntariosa això sí, per lectors, pels membre del Club de Lectura de la Biblioteca Emília Xargay. El jurat és l’element que marca el nivell de qualsevol premi, sigui quin sigui i en la modalitat que sigui; del jurat d’un premi de fotografia, per exemple, s’espera no només que pugui jutjar una obra per si li agrada més o menys la foto que miren, també s’espera que en sàpiguen valorar, amb esperit crític, elements tècnics (enfocament, llum, enquadrament...), que han de formar part de les valoracions per emetre i debatre, si cal, un veredicte. El jurat, a més, també es pot involucrar en la definició de les bases, en definir què és allò que es demana i s’espera de les obres: una narració, per exemple, no és el mateix que una novel·la o que un conjunt de relats o de contes. A Sarrià de Ter tenim gent molt

qualificada que podria formar part d’un hipotètic, i possible, nou jurat, no només professors i professores de literatura, també veïns i veïnes que han publicat obra literària, alguns fins i tot que han guanyat premis. Naturalment, aquest jurat podria i hauria de ser compatible amb la participació activa dels membres del club de lectura, aportant així més i majors matisos als veredictes del jurat. Si volem recuperar els Premis Literaris Sant Jordi, hem de començar per reforçar el seu jurat!

L'ABAST A qui s’han de dirigir els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter? La resposta a aquesta pregunta no es pot fer sense preguntar-nos, abans, amb quina finalitat es convoquen aquests premis. Generalment la convocatòria d’un premi literari persegueix un doble objectiu: la creació literària (1) i la seva difusió (2). Un premi literari és una crida a escriptors o potencials escriptors a presentar les seves obres per tal que siguin valorades i jutjades per un jurat, i en cas que n’hi hagi de premiades, s’espera que aquestes es publiquin posant-les a l’abast del públic, dels lectors. Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter han jugat, al llarg de la seva trajectòria, de més de tres dècades, el seu paper d’estímul, de creació i difusió d’obra literària; un paper modest, ben cert, però no per això menys necessari. Des dels seus inicis han volgut promoure la creació i difusió literària en llengua catalana i durant molts anys el seu abast ha abastat, valgui la redundància, el domini lingüístic català. Repassant el llistat d’autors premiats

OPINIÓ [L’agonia dels Premis Sant Jordi a Sarrià de Ter

al llarg de la seva història n’hi trobem d’arreu dels països catalans. Aquests darrers anys la convocatòria dels premis s’ha restringit a autors locals, autors empadronats o vinculats a Sarrià de Ter, cercant estimular la creació literària local, amb resultats poc engrescadors. Un dels arguments per a restringir l’abast de la convocatòria dels premis, parlem en aquest cas en la categoria d’adults, ha estat el fet que es presentaven al nostre premi escriptors que també presentaven les seves obres, a vegades les mateixes, en altres premis literaris. Què han de fer, si no, els escriptors novells? Per un escriptor novell un premi literari modest com el nostre és un gran regal; d’entrada perquè permet que un jurat qualificat pugui jutjar la seva obra i, d’aquesta manera, millorar la seva escriptura, i naturalment perquè permet que, en cas de ser premiada, aquesta pugui ser publicada. No restringir l’abast permet garantir un nombre mínim de participació, i és en tot cas a les bases on cal restringir textos no desitjats (redaccions d’institut, per exemple). Crec fermament que els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter poden seguir tenint un paper, encara que modest, en l’estímul de la creació literària en català, com l’ha tingut durant anys; un premi sense participants, o amb pocs participants i sense premiats, està abocat al fracàs i, inevitablement, a la seva extinció si no s’hi posa remei. És per tot això que sempre he defensat que caldria mantenir la convocatòria oberta a autors d’arreu, sense restriccions, i de manera paral·lela establir un premi local. Però tinguem-ho clar, si el que volem és estimular la creació literària local, no en fem prou convocant un premi; caldrà fer quelcom més!

L'ESTÍMUL Imaginem que tenim per objectiu incrementar la creació artística del nostre poble, Sarrià de Ter, específicament en l’àmbit de la fotografia. Què hauríem de fer primer? Segur que la majoria heu pensat que potser caldria començar per oferir un curs de fotogra-

fia. Naturalment després podríem organitzar una exposició, o fins i tot un concurs de fotografia, per posar en valor les creacions fotogràfiques dels nostres artistes. Quelcom semblant podríem fer, i de fet hem fet a Sarrià de Ter, en l’àmbit musical: si volem tenir músics el que primer cal fer és estimular i facilitar la formació musical; la probabilitat que avui a Sarrià de Ter hi hagi més músics que fa quinze anys és molt més elevada, ja que actualment al nostre poble tenim dues escoles de música i són molts més els infants i joves que estudien i aprenen música avui que els que pogués haver-hi fa quinze anys. Si l’àrea de cultura té per objectiu estimular i promoure la creació literària dels sarrianencs i sarrianenques pot naturalment convocar un premi literari a nivell local, però és evident, i els fets ho demostren, que això sol resulta insuficient, que caldrà fer quelcom més. I com en la música, la fotografia o la pintura, la formació de base és bàsica, és la clau! Els Premis Literaris Sant Jordi, amb el seu premi local, haurien de ser, més que la punta de llança, la punta de l’iceberg del treball que cal fer per estimular la creació literària dels nostres veïns i veïnes. Treball que comença, naturalment, amb el foment de la lectura, i en aquest sentit comptem amb un gran actiu, la

Biblioteca Emília Xargay, no només com a continent sinó també amb el paper dinamitzador que sempre ha fet; però després cal estimular l’aprenentatge, aprendre a escriure, a través de tallers i cursos orientats al coneixement de les tècniques i recursos de l’escriptura, com aprenen les Dones més que Mai les tècniques i recursos de la pintura, com podem observar any rere any a l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la Festa Major. Fent aquest treball formatiu és probable que hi hagi més possibilitats que la participació d’escriptors locals als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter augmenti: només fent quelcom diferent podrem esperar resultats diferents. La decisió de revitalitzar o no els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és una qüestió de voluntat política; aparentment deixar-los de convocar, deixar-los morir, és una decisió difícil i, ben segur, gens agradable, però al final resulta ser la més fàcil de les decisions. El repte, el veritable repte, la decisió valenta és revitalitzar-los, reinventar-los si cal, però aquesta és una decisió que implica, segurament, fer molt més, i fer-ho millor, del que fins ara s’ha fet. Que sigui si cal, l’any 2016, any de guaret, però no matem encara uns premis que sí, agonitzen, però que certament, amb voluntat política, compromís i treball, podem revitalitzar. ■

pDS_47

ESPAI ESCOLAR [confetti

JUGUEM AMB FARINA Cristina, Helena i Noemí

urant aquests dies els grups d’1-2 anys (aula de les mosques i les libèl·lules) hem fet diferents propostes amb la farina: ·Experimentar lliurement a l’aula sense sabates ni mitjons ·Jugar amb pots, culleres... ·Oferir safates amb aigua i farina ·Pintar amb pintura i farina Els nens/es han gaudit molt d’aquestes activitats proposades.■

48_pDS

ESPAI ESCOLAR [confetti

pDS_49

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

CHRISTMAS CAROLS Montserrat Asencio Duran Cap d’Estudis de l’escola i especialista d’anglès a Cicle Superior

El passat 22 de desembre al matí, coincidint amb l’últim dia de classe abans de les festes de Nadal, l’escola va celebrar la primera cantada de nadales en anglès.

a comissió de mestres d’anglès de l’escola prepara cada trimestre, entre d’altres coses, una activitat en llengua anglesa que fan conjuntament tots els alumnes de l’escola. Això forma part del Pla de Llengües Estrangeres que duem a terme a l’escola, a través del qual intentem potenciar la llengua anglesa amb diferents accions: començant l’anglès a partir de P4, fent una àrea no lingüística (la Plàstica) en anglès a Cicle Superior, introduint el Pla Lector setmanalment a Cicle Superior, ... La comissió d’anglès sempre intenta que les activitats conjuntes en llengua estrangera siguin variades i atractives per als alumnes, i alhora siguin assequibles per a tothom, de manera que hi puguin participar tots els alumnes des de P4. Als altres cursos les activitats que s’han fet han estat jocs tradicionals en anglès, petites representacions de contes, manualitats referents a festes tradicionals de la cultura anglesa o s’han gravat vídeos, entre d’altres coses.

50_pDS

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

La proposta d’aquest any era treure fora de l’aula una activitat que es fa sempre a la classe d’anglès, però que normalment es queda a la classe: cantar una nadala en anglès, o el que és el mateix, Christmas Carols. Per a fer l’activitat hi ha haver tot un treball previ en què es va ensenyar la cançó als alumnes i es van fer diferents exercicis de llengua referents a la cançó. Alguns cursos fins i tot van inventarse la lletra de la cançó. Finalment es va preparar una petita coreografia i tots els alumnes van fer un dibuix o van portar un objecte relacionat amb el tema de la nadala, que després van ensenyar en el moment de cantar la cançó. Les cançons cantades pels diferents cursos van ser: P4: Little Snowflake, de Super Simple Songs P5: Hello reindeer, de Super Simple Songs Primer: The Christmas Tree, adaptació del tema “Without you” de David Guetta Segon: Snow is falling, de Shakin’ Stevens Tercer: Rudolph the red nosed reindeer

pDS_51

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Quart: Merry Christmas Everyone, de Next Stop Atlanta Cinquè: Jingle Bell Rock, de Bobby Helms Sisè: All I want for Christmas is you!, de Mariah Carey Els alumnes es van implicar molt en l’activitat i van cantar i ballar molt bé i amb moltes ganes. Tot i el fred que feia, va ser un matí molt divertit en què tots els nens i els mestres vam gaudir molt! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

52_pDS

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

L’AUTOESTIMA INFANTIL Maria Brunsoms i Ayats

El Centre STRAD va organitzar l’última de les xerrades de l’Escola de Pares i Mares, on vam tractar el tema de “L'autoestima infantil”. Tot seguit us deixem un resum del contingut de la xerrada. autoestima, com la mateixa paraula diu, és estimarse a un mateix, però com s'aconsegueix?, doncs acceptant-nos tal i com som, és a dir, acceptar les nostres capacitats i habilitats per aconseguir allò que volem i també acceptar les nostres limitacions.

ELS PARES HEM DE SABER DONAR SEGURETAT, CONFIANÇA I AFECTE ALS NOSTRES FILLS PERQUÈ PUGUIN ANAR DESENVOLUPANT UNA AUTOESTIMA SANA

Com ho hem de fer?

Els nens entre 5-6 anys comencen a ser conscients i a fer-se una idea de com els veuen els altres (pares, amics, mestre) i començarà a comparar-se amb els altres nens. En aquesta etapa la família és el principal lloc de socialització, educació i acceptació d'un mateix. És una etapa vital, ja que els nens són més flexibles i vulnerables a l’hora de sentir-se rebutjat o valorat pels altres. És molt important que sentin que se'ls estimarà per sobre de qualsevol malifeta que facin. Tot i això, quan en faci alguna se l'ha de renyar però intentar evitar frases típiques com "ets dolent" o "ets tonto", perquè el nen encara no és capaç de diferenciar i entendre que el que és dolent és allò que ha fet i no ell.

Amb el temps ens anem coneguent, tant en els aspectes que ens agraden de nosaltres mateixos, com en els que no ens agraden i hem d'aprendre a acceptar-nos tal com som. Tot i això, hi poden haver alguns aspectes negatius que poden interferir en la nostra vida de manera negativa i no deixar-nos ser feliços. Ens aquests casos podem treballar per canviar-los, però hem de saber que hi haurà coses que podrem canviar i altres que no, ja que formen part de la nostra personalitat. NO PODEM LLUITAR CONTÍNUAMENT ENTRE EL QUE SOM I EL QUE ENS AGRADARIA SER És important reflexionar la manera com ens van educar els nostres pares, per saber si ens van transmetre una bona autoestima. Per què ho hem d'analitzar?, doncs per ser-ne conscients, perquè l'educació que vam rebre, a vegades la podem transmetre als nostres fills. Trobar un equilibri ens ajudarà a estar més segurs i confiats amb nosaltres mateixos i poder projectar-ho als nostres fills, ja que com a pares hem d'ajudar-los a aconseguir un bon nivell d'autoestima des de petits. Tot i això hem de saber que en els nens i els adolescents allò que proporciona l'autoestima varia amb els anys.

Evolució de l'autoestima en els nens entre 5 i 11 anys

Entre els 7 i 11 anys l'autoestima baixa. Això és degut que comença a avaluar els seus resultats acadèmics, les conseqüències dels seus actes i comencen a donar importància al que els altres opinen d'ell. La comparació amb els altres nens pren més força. A partir dels 11 anys encara agafa més importància l'acceptació per part dels altres, sobretot dins del seu grup d'amics i l'èxit escolar. En aquesta edat l’autoestima pot baixar, ja que estan en un punt en què comencen a experimentar canvis tant físics com psicològics i la seva autoimatge pot quedar afectada.

BONA AUTOESTIMA - Té una bona actitud, competent. - Segur de si mateix. - Se sent vàlid. - Motivat per l'aprenentatge. - Sabrà demanar ajuda. - Responsable. - Es comunica adequadament. - Solidari. - Comprensiu. - Obert. - Tolerant. - Emocionalment equilibrat. - Té iniciativa. - Autònom. - Optimista. - Creatiu. - S’esforça i és constant, tot i equivocar-se. - Busca solucions als seus problemes. - Reconeix les seves equivocacions.

BAIXA AUTOESTIMA - Desconfia de si mateix i dels altres. - Tindrà sentiment d’inferioritat. - Tímid. - Crític en tot. - Poc creatiu. - Conductes inadequades(agressivitat,canvis d'humor...) - Angoixat. - Indecís per prendre decisions. - Desanimat ja que s'anticipa als fracassos. - Mandrós - Molt vergonyós. - Sovint se sent culpable. - Té por - Hipersensible. - Envejós. - Evita fer coses per por d'equivocar-se. - Enganya, menteix i culpabilitza els altres. - L'opinió dels altres domina les seves decisions. - Baix rendiment acadèmic.

pDS_53

Accions que podem fer els pares perquè els nostres fills desenvolupin una bona autoestima: - Demostrant-los amor i afecte. - Felicitant-los sempre que facin alguna cosa bé. - Fent aquests elogis creïbles i no exagerats. - Fixar objectius als fills que siguin fàcils d'aconseguir. - Criticar l'acció mal feta i no el nen. - Prendre en compte els seus sentiments. - Sentir-se orgullós dels nens i també que ells sàpiguen sentir-se orgullosos dels seus èxits. - Parlar positivament al nen i valorar les seves qualitats. - No comparar mai el fill amb altres germans o nens. - Intentar desenvolupar el potencial de cada nen (sigui escolar, lúdic, esportiu..) - Recordar-li de forma regular que l'estimeu. - Millorar la pròpia autoestima per a poder millorar la del vostre fill. - Ajudar-los a sentir-se especials en alguna cosa. - Recolzar-lo sempre quan alguna cosa li vagi malament i ajudar-lo a acceptar les frustracions. -Deixar que prengui decisions, doni la seva opinió i resolgui problemes. -No demanar que siguin prefectes, a vegades ho podem fer inconscientment. -No enganyar-los. Complir sempre les promeses que els hi fem. -Ensenyar-li a acceptar a tothom tal com és, amb les seves diferències. -Fer que se senti un membre important de la família i que valoreu les seves opinions. -Evitar sobre protegir-los. Cal que aprenguin a espavilar-se i no donar-los tot fet. -Dedicar-li el temps necessari, tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell. -Fomentar la seva creativitat, fer ús de la seva imaginació és molt positiu. -Interessar-se per la seva vida escolar i saber amb quins nens es relaciona. Si el nen té una bona autoestima, el concepte que tindrà d'ell no variarà segons tingui èxits o fracassos a la seva vida, els sabrà afrontar i gestionar correctament. Si creieu que el vostre fill té problemes d'autoestima durant molt de temps i que empitjora amb rapidesa, heu de considerar la possibilitat d'acudir a un professional que us donarà una sèrie de pautes per a cada cas concret de què fer i com actuar. Des del Centre STRAD volem donar les gràcies als assistents de totes les xerrades, esperem que fossin útils! ■

Per a qualsevol consulta: C/ Germans Ensesa, 16, baixos - 17840 Sarrià de Ter Tel 972 172 575 / 619 469 366 mba@copc.cat www.psicopedagogiastrad.com.

NATURA [Sortida al Pic de l’Alba

El Gerard i l'Estel pujant l’últim tram abans del cim. Foto Gerard Canadell

SORTIDA AL PIC D'ALBA Els dies 19 i 20 de desembre de 2015 Pau Niell

Tota sortida a muntanya comença en el moment que es planifica, i en aquest sentit haig de dir que quan es va comentar al Grup de Muntanya que faríem una sortida hivernal amb grampons i piolet (i amb esquís de muntanya els qui volguessin), jo no sabia ni on es trobava aquest cim. Vaig tornar a casa i vaig mirar de trobarho allà on m'havien comentat que es troba, i el cas és que estem parlant d'un cim de 3.108 m d'alçada, i que es troba a Osca, al Parc Natural Posets-Maladeta.

osaltres miraríem de pujar-hi per la seva ruta més habitual, en aquest cas per la cara nord, pujant primer des de l'Hospital de Benasque, el dissabte, al refugi de la Besurta, fer nit allà, i l'endemà matí, al més d'hora possible, iniciar la marxa (en funció de l'hora de l’esmorzar) i fer cim a mig matí i mirar d’estar de tornada a l'Hospital de Benasque a primera hora de la tarda. El cas és que per poder fer una sortida en què hi ha un refugi pel mig, s'ha de fer amb temps per mirar de tenir-hi garantida les places. Així, amb 15-20 dies d'antelació a la sortida vàrem demanar qui s'hi apuntava i al final vàrem ser 9. La Gemma i l'Estel eren les dues noies, els dos Gerards, en Pep, el Xavi, l'Enric, l'Hermes i jo, en Pau, érem els nois. Així és que la Gemma va fer la reserva pel dia en qüestió.

pDS_55

NATURA [Sortida al Pic de l’Alba

Foto del cim on manca en Gerard. Foto Gerard Canadell

Vàrem estar mirant des de la setmana prèvia tant les condicions meteorològiques com l'estat de la muntanya (contactant amb el refugi) per saber l'estat de la neu, per valorar si els que volien fer la sortida amb esquís de muntanya tindrien prou neu com per poderho fer. No hi havia nevat gaire pel Pirineu llavors, però diguem que aquella zona devia ser de les que més neu tenia, ja que Llanos de l'Hospital, l'estació d'esquí de fons que es troba a l'Hospital de Benasque, era l'única estació d'esquí de fons oberta en tot el Pirineu. El dia abans de la sortida les previsions eren bones, dia amb sol i núvols per les dues jornades, i poc de vent. La neu no era l’òptima per als esquís de muntanya, però al final les dues noies i el Gerard Sunyer varen decidir que farien l'ascensió amb els esquís. Vàrem quedar al cau del Grup de Muntanya a les 9 del matí per sortir cap a Benasque. Allà havíem quedat per trobar-nos amb l'Hermes que venia des de Vitòria on està estudiant. Ens feia molta il·lusió trobar-lo allà ja que era la seva primera sortida de cert nivell després de la lesió que l'havia tingut més de mig any sense poder fer gaire res. Vàrem sortir cap a Benasque amb dues furgos i al cap d'unes 4 hores i mitja érem allà. Vàrem constatar que la quantitat de neu era ridícula per les alçades de l'any en què ens trobàvem a mesura que ens atansàvem al poble, però després de dinar, amb un sol espectacular, vàrem fer cap a l'Hospital de Benasque per deixar els cotxes i començar a fer els 300m de

desnivell que hi ha fins al refugi. Afortunadament a mesura que arribàvem a l'Hospital de Benasque vàrem veure que tot estava cobert per la neu, potser no tanta com era d'esperar, però tot amb neu. De fet, tota la sortida la vàrem fer sobre la neu. Així és que al pàrquing vàrem posar-nos la roba adient i vam acabar d'empaquetar-ho tot a les motxilles per tirar cap amunt. Vàrem començar a caminar, en direcció est, per una pista d'esquí de fons durant 15-20 minuts, i al cap de poc vàrem deixar la pista enfilant ja cap amunt. Va ser llavors que en Pep es va adonar que les botes que portava s'estaven, literalment, desfent... Va decidir ràpidament recular i anar cap a la furgoneta per canviar-les per les botes d'esquí i posar-se-les. En Pep, en un principi no tenia clar si aniria amb grampons i piolet o amb esquís. El cas és que va portar l'equip per poder fer les dues opcions. Quina sort que ho hagués previst així. Mentre tots pujàvem cap al refugi, en Pep tornava al pàrquing per posar-se els esquís i fer el camí cap al refugi en solitari. No patíem per ell ja que ens va dir que el camí se’l coneixia bé, que l’havia fet diverses vegades. Així que vàrem començar a pujar per zones on la neu no estava trepitjada. Malgrat que fins al refugi tot ho vàrem fer sense grampons (els que anàvem caminant), tota l'estona ho vàrem fer sobre neu. Algunes vegades, per això, enfonsant-nos, els

que desplacem més pes, fins a la cintura si trepitjàvem zones on la neu/gel no era prou dura.... Com que el desnivell de pujada no era gaire, ni les rampes gaire empinades, vàrem pensar que els grampons no eren necessaris. Se'ns va fer fosc poc abans d'arribar al refugi. Tots vàrem agafar els nostres llums frontals i més o menys cap a les 18.00 h arribàvem tots, esperant que el Pep arribés una mica més tard (va arribar una hora més tard que nosaltres). Vàrem sopar sobre les 19.30 h tots plegats i vàrem anar a dormir d'hora, ja que volíem esmorzar dels primers i marxar de seguida que poguéssim al matí següent. A les 6.10 h ens vàrem aixecar per poder esmorzar a les 6.30 h. A les 7.00 h, encara era fosc, vàrem encendre els llums frontals i ens vàrem posar en marxa. Eren 4 els que ho feien amb esquís de muntanya i 5 els que ho fèiem amb grampons. Per anar al pic d'Alba no s'ha de fer una gran volta des del refugi. L'ascensió va començar de forma progressiva en direcció sudoest, i hi va haver un moment en què vàrem travessar un llac gelat - el ibon de Paderna-, moment que coincidí amb la sortida del sol, que va ser magnífica. Vàrem estar 5 minuts fent fotografies del moment...

El Gerard a l'Ibon de Paderna. Foto Estel Turbau

56_pDS

NATURA [Sortida al Pic de l’Alba

Contemplant la lluna poc despre de s sortir del refugi. Foto Estel Turbau

En aquell moment, per atacar l'ascensió del pic, els que anàvem caminant vàrem agafar un camí (una mica més en direcció sud) i els que anaven amb esquís un altre (més en direcció sud-oest). Anàvem paral·lels durant una estona, fins que ens vàrem tornar a trobar una mica més amunt. L'ascensió es feia bastant progressiva, però fins arribar al peu del coll no va ser molt dreta. Va ser llavors quan els qui portaven esquís se'ls varen treure ja que per arribar dalt del coll, difícilment es podia fer amb esquís. Els varen deixar allà mateix, al peu del coll, i tots vàrem pujar la part més complicada de l'ascensió amb grampons i piolet. Poc a poc tots vàrem arribar al coll, on vàrem menjar una mica a mesura que uns esperaven que pugessin els altres. Quan tots vàrem ser al coll, vàrem iniciar l'ascensió de l'última part del cim. Del coll al cim vàrem trigar uns 35-40 minuts, per unes rampes en algun cas força costerudes. Quan tots vàrem ser dalt, ens vàrem fer les fotos de rigor. Va ser aquell pràcticament l'únic moment del dia en què ens va tocar el sol. Si bé el dia acompanyava, feia sol i núvols, tal com havia anunciat la previsió, però com que fèiem una ruta per cara nord, el sol no ens havia tocat pràcticament en tota la jornada. No ens vàrem encantar gaire al cim ja que anàvem una mica endarrerits en relació a la previsió horària que havíem fet, i vàrem iniciar el descens. Els des-

censos s'han de fer, quan està tot en pendent, de forma sistemàtica i sense voler córrer, així que poc a poc, des del cim fins al coll en un primer moment, i després fins a arribar al peu del coll, tots plegats vàrem anar baixant. Uns, això sí, una mica més lleugers que d'altres. De totes maneres, tot i que ens vàrem separar una mica, primer al coll i després al peu del coll, ens vàrem tornar ajuntar ja que havíem de dinar plegats. Vàrem dinar plegats sobre les 14.00 h, i algú que havia portat massa roba (la mama no volia que passés fred i li havia posat a la motxilla entre d'altres coses uns texans i un pijama) i poc menjar, va poder picotejar de tothom, ja que tots portàvem menjar de sobres. Va ser llavors, després del dinar, que els qui anaven amb esquís varen dir-nos als que anàvem caminant, que ens veuríem al pàrquing, que ells baixaven per un altre camí, i òbviament, a una altra velocitat.... No vàrem tornar pel mateix lloc que vàrem pujar. El refugi, a la baixada, el vàrem deixar a la nostra dreta (a l'est) i més o menys vàrem traçar un camí, en direcció nord, en més o menys línia recta que ens portés directes cap l'Hospital de Benasque. El descens llavors era òbviament molt més ràpid que la pujada, malgrat ens enfonséssim igualment a la neu, la inèrcia de baixar feia que l’esforç de treure les cames enfonsades a la neu no tingués res a veure, afortunadament, amb el

que havíem hagut de fer abans quan es pujava. Si bé alguns moments vàrem baixar per llocs amb força pendent.... que requerien anar fent sense presses i amb atenció. Durant la baixada vàrem trobar alguns glaçons de gel, grossos com un puny, totalment transparents, que ens varen cridar molt l'atenció. El fet és que sobre les 17.00 h vàrem arribar al pàrquing on teníem els cotxes. Els que havien fet servir els esquís havien arribat uns 20minuts abans. La satisfacció va ser total, ja que tots havíem arribat bé sense cap entrebanc al final del nostre camí. Vàrem parar a Benasque per compartir unes cerveses/refrescos (tota sortida no pot acabar sense anar al bar i compartir una beguda!!) i allà vàrem deixar l’Hermes, ja que els seus pares l’esperaven allà. No cal dir que la ronda de begudes ens va venir de meravella. Després de la preceptiva birra i l’acomiadament a l’Hermes, vàrem tornar a agafar les furgos i tornar cap a Girona sense cap incident i plens de satisfacció. Haig de dir que l’experiència per aquells que havíem fet la nostra primera sortida hivernal a un 3.000 va ser molt superior a l’esforç necessari per assolir el cim. Vull donar les gràcies als companys del GMS, que varen en tot moment assessorar els qui érem més inexperts en seguir unes instruccions que ens ajudés a fer les coses al més fàcils possibles i a passar uns moments d'amistat i germanor fantàstics. ■

pDS_57

SALUT

EL GENOLL... EN MOVIMENT!

ELS MENISCS

Emili Marco Metge de família

MÉS VAL PREVENIR...

EXERCICIS RHB

Sabíeu que el genoll és una de les articulacions del cos que més pateix del nostre esquelet? Suporta gran part del pes del nostre cos. Està composta per ossos, lligaments i elements que fan de coixí anomenats meniscs, envoltats tots ells de líquid sinovial que serveix per la lubricació de l’articulació

Amb uns petits consells podem prevenir l’aparició de lesions i disminuir el desgast de l’articulació. 1. Combatre el sobrepès i les variacions brusques: s’ha de mantenir amb un índex de massa corporal (IMC) entre 18,5 i 25 per edats entre 20 i 60 anys. L’IMC relaciona el pes amb l’alçada i és fàcil de calcular IMC = pes (Kg) / alçada (m)2 Quan major és el pes, major càrrega suporten els genolls i sofriran major desgast . 2. Faci exercici físic: practiqui exercici físic d’acord amb el seu nivell físic, sense forçar el genoll i intentant no lesionar-se. Anar en bicicleta i pujar escales és molt aconsellable. Abans de començar cal escalfar i a l’acabar estirar la musculatura. És molt important utilitzar un calçat adequat. 3. Eviti estar molt de temps aturat dempeus o amb l’articulació sense moviment, perquè mantenir l’articulació un temps prolongat en la mateixa posició pot produir sobrecàrrega.

58_pDS

4. No forci si té molèsties: mantingui l’articulació en repòs aplicant gel si nota algun espetec, dolor o inflamació, i si persisteix consulti un professional sanitari.

l’articulació És recomanable una dieta rica en calci, proteïnes en dosis adequades i micronutrients. Són micronutrients les vitamines i els minerals. Disminuirem els greixos i els sucres.

5. Mengi de forma sana: una alimentació saludable és imprescindible per mantenir en bones condicions

Parlarem de les lesions meniscals, que són molt freqüents en persones que no realitzen esports d’elit.

SALUT [El genoll... en moviment! Els Menics

LESIONS DEL MENISC El menisc és un cartílag que està dins l’articulació del genoll entre la tíbia i el fèmur. Té forma de semilluna i la seva utilitat és que fa funció de coixinet amortidor de la força del pes corporal que es transmet des del muscle fins a la cama. Tenim dos meniscs, l’intern i l’extern. Les ruptures dels meniscs poden ser per desplaçament o aixafaments que alteren la mobilitat del genoll. El menisc intern és el que s’altera amb més freqüència per ser el que té menys mobilitat Poden ser degeneratives o traumàtiques, per exemple després d’un accident. També qualsevol alteració o inestabilitat dels lligaments de l’articulació del genoll, fins i tot si hi ha alteracions a nivell de l’estàtica del turmell poden donar pertorbacions del genoll. A partir dels 30 anys, el menisc és menys resistent i les lesions poden produir-se amb impactes de menor quantia, com per exemple a l’ajupir-nos i aixecar-nos de la posició de ..... COM SABER QUE M’HE LESIONAT EL MENISC?

Dolor agut, espetec i sensació de punxada en el genoll. Pot bloquejar-se total o parcialment en determinats moviments. · Inflor, inflamació i sensació de pes articular pels canvis de posició. · En lesions menors, dolor que es manifesta dies després de la pràctica esportiva només quan fem certs moviments. El metge, fent una bona anamnesi i una exploració física amb la RMN, podrà realitzar el diagnòstic i operar si cal sobre el menisc afectat, podent suturar, extreure la part afectada, regularitzant i estabilitzant la seva posició en l’articulació QUÈ PUC FER DESPRÉS DE LA LESIÓ MENISCAL? 1. Repòs i immobilització: eviti realitzar qualsevol pressió sobre el genoll. Si el metge ha posat un guix, embenat, genollera, etc., segueixi la pauta indicada pel professional.

2. Compressió: de vegades un embenat compressiu posat per un especialista limita la inflamació i facilita el recolzament del genoll.

Quina anestèsia em posaran si m’operen del menisc? L’anestèsia local (epidural, peridural ) és la més comuna.

3. Elevació: en les primeres 24 hores s’ha de mantenir el genoll aixecat per sobre el nivell del cor el màxim temps possible. Millora el drenatge i redueix la inflamació.

Quan temps d’hospitalització requereix l’artroscòpia? Normalment solen ser 24 hores.

4. Gel: en les primeres 48 hores, cal aplicar gel en el genoll 15-20 minuts, 4 vegades al dia. Redueix el dolor i la inflamació. No es pot posar el gel directament sobre la pell, sinó embolicat en una tovallola.

Quan podré fer una vida normal? Segons el tipus d’intervenció. En general, en una setmana es pot començar a realitzar la rehabilitació i el recolzament del peu a terra. A les 4 setmanes es pot començar a fer vida normal. ■

Si a la 3a o 4a setmana els símptomes no milloren, es podria plantejar fer una artroscòpia, per extirpar la part esguinçada del menisc o reparar-lo. Després s’ha de fer la rehabilitació. A internet hi ha moltes taules d’exercicis per fer la rehabilitació, ja sigui abans o després de la cirurgia PREGUNTES FREQÜENTS EN LA CONSULTA SOBRE LA LESIÓ DEL MENISC Tinc el menisc trencat, però ja no em fa mal. M’haig d’operar? El menisc trencat pot condicionar que la cama pugui bloquejar-se. El traumatòleg és el que decidirà el més convenient en funció de l’edat, l’evolució de la lesió i l’activitat física. El tipus de ruptura també és important per la decisió final. En què consisteix la cirurgia del menisc? La lesió traumàtica sol reparar-se amb sutures. En els casos degeneratius, quan no es pot suturar ni reconstruir, el que es fa és l’extirpació total o parcial del menisc.

pDS_59

ues ESPORT

Xavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

PRIMERA MEITAT DELS CAMPIONATS DELS EQUIPS DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ TEMPORADA 2015/2016

1a ESTATAL MASCULINA – Grup D rribats a l’equador del campionat de Lliga de la 1a Estatal del grup D, el balanç és excel·lent. Dels 15 partits disputats, se n’han guanyat 11; un d’empatat a Sant Cugat i 2 de perduts contra el Sant Quirze i l’Adrianenc, els 2 equips que ocupen el 1r i 2n lloc de la taula classificatòria. A mig campionat estem situats a la 3a posició, empatats amb els segons i només a 1 punt del líder. La situació és immillorable, els llocs que donen dret a la Fase d’Ascens estan a tocar i l’equip està mostrant la seva millor cara. Potser a l’inici algunes peces no acabaven d’encaixar, d’estar ben greixades, però, un cop la maquinària ha començat a funcionar, els sèniors de la UES han jugat a un balonmano que en molts cops ha ratllat la perfecció. Encara hi ha punts a polir,aspectes a treballar, però si se segueix així, més d’un ja està començant a treure la LLIGA 1a ESTATAL MASCULINA - GRUP D pols de la maleta per si s’ha 1a j. H Palautordera-Salicru 21 Augi UES de tornar a viatjar, després 2a j. Augi UES 29 H Sant Esteve Sesrovires de 5 anys, en alguna fase 3a j. H Sant Quirze 29 Augi UES d’ascens estatal. Encara 4a j. Augi UES 37 KH-7 BM Granollers queda molt i la tasca és fei5a j. La Salle Montcada 21 Augi UES xuga, no és senzill mantenir 6a j. Augi UES 32 H Esplugues el nivell a dalt de tot però els 7a j. Handbol Gavà 23 Augi UES 8a j. Augi UES 29 Joventut H Mataró nois d’en Josep Espar ho 9a j. H Sant Cugat 26 Augi UES donaran tot per intentar-ho 10a j. Augi UES 39 H Lleida Pardinyes fins a l’últim sospir. Ànims i 11a j. El Pilar Maristas 23 Augi UES sort! ■

12a 13a 14a 15a

j. j. j. j.

Augi UES H Sant Joan Despí Augi UES Sant Martí-Adrianenc

32 28 30 37

OAR Gràcia Sabadell Augi UES H Salle Bonanova Augi UES

24 26 28 31 26 31 29 20 26 29 29 26 25 17 36

Acció d’atac del l’Augi UES contra l’H Palautordera)

2a CATALANA SÈNIOR MASCULINA rDesprés d’encadenar tres derrotes consecutives a casa a l’inici de la competició de Lliga, el segon equip de la Unió Esportiva Sarrià ha esmenat els primers errors i ha aconseguit situar-se, a la meitat del campionat, a 6a posició. De moment, de les 13 jornades disputades el balanç és lleugerament positiu. S’han aconseguit 7 victòries –4 a casa i 3 a domicili- i 6 derrotes, cap d’elles per molta diferència. El que es pot considerar com una petita taca a l’expedient són els 3 partits perduts com a locals a les primeres jornades. Els 2 primers classificats estan a una distància considerable i, sent realistes, difícil d’atrapar. Reduir la diferència del 3r al 5è és més factible, ja que només

A 60_pDS

ESPORT [UES

els separen 4 i 3 punts respectivament. L’equip hauria de ser ambiciós i mirar els llocs capdavanters. Cal dir també que a la mateixa distància, uns 4 punts, hi ha 6 perseguidors que ambicionen escalar llocs a la taula classificatòria. L’equip ha de ser cobdiciós i fer un salt qualitatiu que els aproximi als llocs capdavanters. ■

1a j. 2a j. 3a j. 4a j. 5a j. 6a j. 7a j. 8a j. 9a j. 10a j. 11a j. 12a j. 13a j.

LLIGA 2a CATALANA SÈNIOR MASCULINA -1a FASE

HC Manyanet B UES UES AEH Les Franqueses UES Sant Martí-Arianenc C UES BM Barberà UES H Sant Joan Despí B UES CH Canovelles UES

18 28 19 22 21 26 30 25 27 30 32 27 32

UES HC St Andreu de la Barca H Bordils C UES H Banyoles B UES H Gavà B UES H AE Fornells UES H Palautordera-Salicru B UES CH Ripollet

26 34 22 28 28 27 26 24 17 25 26 23 29

1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA es noies van començar amb mal peu el campionat de lliga, dels 4 primers partits no van aconseguir cap victòria. A les noves incorporacions –jugadores i el nou entrenador- semblava que els faltés algun dia més d’acoblament, de treball col·lectiu per posar en comú diferents conceptes de joc. Les baixes, és clar, també s’hi notaven. Després d’una jornada de descans, les “UES girls” es posaven la granota de treball i aconseguien els primers 2 punts del campionat. La cosa ha anat a més i en el moment actual ocupen la zona mitja de la taula classificatòria (6a posició) amb el mateix balanç de victòries que de derrotes (5 i 5). LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA - 1a FASE - Grup B La cosa està molt cenyida en 1a j. UE Sarrià - Riudellots 16 La Salle Montcada aquestes posicions: els de 2a j. CH Canovelles Negre 25 UE Sarrià - Riudellots baix volen aconseguir remun3a j. UE Sarrià - Riudellots 23 CH Sant Joan Despí B tar llocs i els de dalt no aflui4a j. CH Parets 22 UE Sarrià - Riudellots xen per res. Tenen a la matei5a j. UE Sarrià - Riudellots Descans 6a j. UE Sarrià - Riudellots 23 H Garbí de Palafrugell xa distància el 3r i el 10è, a 3 7a j. CH St Esteve de Palautordera 23 UE Sarrià - Riudellots punts. No val a badar! ■

8a j. 9a j. 10a j. 11a j.

UE Sarrià - Riudellots H Banyoles UE Sarrià - Riudellots CEH Bcn Sants Ubae

25 22 37 18

H Sant Cugat UE Sarrià - Riudellots CE Molins de Rei-2015 UE Sarrià - Riudellots

22 21 20 20

Sònia López atacant la defensa del l’H Sant Joant Despí)

22 19 21 14 18 23

JUVENILS ls dos equips juvenils, que militen en campionats diferents, van molt igualats pel que fa a resultats i classificació.

L’equip de Lliga Catalana ha aconseguit la 1a posició tot i l’empat en punts amb el BM Granollers, ja que els sarrianencs tenien el gol average particular a favor de només 2 gols. Només ha perdut un partit, a casa del Granollers. Ara començarà la 2a Fase a la Sèrie A-1 a la 2a posició, per darrere del FC Barcelona que no ha perdut cap dels seus L'UES va fer un bon partit contra el KH-7 BM Granollers a Sarrià de Ter)

pDS_61

ues ESPORT

partits del Grup A, amb els 12 punts acumulats de la fase anterior. Resten 8 partits i s’ha d’aconseguir una de les 4 primeres posicions per poder disputar el TOP-4 i així, classificar-se per la fase sector del campionat d’Espanya. Si no passa cap terrabastall, els sarrianencs haurien de resoldre la classificació amb una certa comoditat però és important aconseguir el punt més alt dels 4 llocs, ja que l’emparellament posterior serà més favorable que no senzill.■

equip de 2a Catalana, creat a la present temporada, segueix els mateixos passos que el de Lliga Catalana. Estan a l’equador de la temporada i de moment, mostren bones maneres. De les 15 jornades jugades només han perdut un partit, ocupen la 1a posició de la classificació. Si no hi ha cap imprevist, l’equip s’hi hauria de mantenir fins a la fi d’aquesta 1a Fase. Bon treball és el que estan realitzant aquests joves jugadors, molts d’ells futura plantilla del juvenil de Lliga Catalana l’any vinent..■

L’

1ª j. 2ª j. 3ª j. 4ª j. 5a j. 6a j. 7a j. 8a j. 9a j. 10a j. 11a j. 12a j. 13a j. 14a j.

1ª j. 2ª j. 3ª j. 4ª j. 5a j. 6a j. 7a j. 8a j. 9a j. 10a j. 11a j. 12a j. 13a j. 14a j. 15a j.

LLIGA CATALANA JUVENIL- 1a FASE - Grup B

UES KH-7 FBM Granollers UES H Esplugues A AE Carles Vallbona - BMG UES H Sant Cugat A BM La Roca UES H Sant Quirze UES UES H La Garriga UES

27 32 41 26 21 35 25 14 41 34 34 30 29 31

BM La Roca UES H Sant Quirze UES UES H La Garriga UES UES KH-7 FBM Granollers UES H Esplugues A AE Carles Vallbona - BMG UES H Sant Cugat A

2a CATALANA JUVENIL- 1a FASE - Grup B

H Garbí de Palafrufell UES UES UEH Calella UES CH Martorell UES Joventut H Mataró B UES H Palautordera-S Blanc UES CH Bordils "verd" UES Descans UES

29 35 40 17 31 20 37 26 36 23 41 20 28

UES CH Canovelles H AE Fornells UES HE Castelldefels UES H Sant Joan Despí B UES AEH Les Franqueses Atl. UES CH St Andreu de la Barca UES CH Cardedeu UES CH Parets

23 29 21 38 25 25 34 40 36 37 30 23 46 18

31 22 12 30 23 27 15 24 19 24 13 32 15 16

CADETS un partit d’arribar a la meitat del campionat, els cadets ocupen la part mitja de la taula classificatòria, el 9è lloc. El balanç de victòries i derrotes és negatiu, s’han guanyat 6 encontres a casa i perdut 8 a domicili. L’equip està realitzant bons partits i també un bon joc, però en molts enfrontaments sembla que s’hagin oblidat de jugar a balonmano com ho saben fer. L’equip hauria d’estar a la part mitja-alta de la classificació, però alguns d’aquests partits que han 1a CATALANA CADET MASCULINA - 1a FASE fet per sota de les seves possibilitats els han situat 1a j. CH Cardedeu 36 UES en una zona no desitjada. 2a j. UES 28 Joventut H Mataró A Queden molts partits i la 3a j. OAR Gràcia Sabadell 34 UES progressió del grup ha de 4a j. UES 34 H Cooperativa Sant Boi 5a j. UES 31 CH Bordils ser per anar a millor i remun6a j. CH Sant Esteve Sesrovires 28 UES tar 2 o 3 posicions respecte 7a j. UES 19 CH Cerdanyola A a l’actual. S’està fent un bon 8a j. Liceo Francès A 37 UES treball però cal fer una bona 9a j. UES 20 GEiEG feina i disciplina d’equip per 10a j. Joventut H La Llagosta A 29 UES aplicar els nous coneixe11a j. UES 29 H AE Fornells ments a la pista. ■ 12a j. BM La Roca B 41 UES

62_pDS

13a j. 14a j.

UES H Poblenou

29 36

H Egara UES

38 33 25 33 24 35 24 32 26 22 23 28 22 25

Iñaki Gutiérrez executant un 7 metres al partit contra La Llagosta al pavelló de la UES

ESPORT [UES

INFANTILS ls infantils han fet una bona 1a Fase del campionat de 2a Catalana al grup gironí. Tot i que a l’inici els va sorprendre una inesperada derrota, els joves jugadors s’hi van sobreposar i han aconseguit bons resultats. Només un equip s’ha mostrat una 2a CATALANA INFANTIL MASCULINA - 1a FASE - Grup Girona mica per sobre dels sarrianencs. De les 14 jornades 1a j. H Empordà Roses Blanc 24 UES 18 d’aquesta 1a Fase, n’han 2a j. UES 37 H Empordà Roses Groc 7 guanyat 10 i perdut 4. El 3a j. GEiEG 20 UES 29 balanç és positiu i el treball 4a j. UES 31 Calonge i St Antoni CH 2 5a j. H AE Fornells 29 UES 22 bo. Ara hauran de demos6a j. H Banyoles 30 UES 33 trar a la 2a Fase, del Nivell 7a j. UES 22 H Garbí de Palafrugell 30 1 de Girona, fins on poden 8a j. UES 33 H Empordà Roses Blanc 27 arribar i ho hauran de fer 9a j. H Empordà Roses Groc 7 UES 43 contra els tres equips que 10a j. UES 23 GEiEG 9 també han quedat classifi11a j. Calonge i St Antoni CH 4 UES 28 cats a les quatre primeres 12a j. UES 31 H AE Fornells 24 13a j. UES 23 H Banyoles 22 posicions. Ànims i a supe14a j. H Garbí de Palafrugell 32 UES 20 rar-vos! ■

Finalització d'un contraatac per part de Guillem Mallola al partit UES-H Bordils)

ALEVINS ls 2 equips alevins, la UES i la UESSater, estan jugant el campionat de Catalunya de Nivell 1, al grup de Girona. Aquesta lliga la conformen cinc equips i ja porten disputades set jornades. Tots dos grups estan realitzant un campionat molt similar; de moment els de la UES han guanyat 3 partits, empatat 1 i perdut 4 i els de la UES-Sater, amb un partit menys n’han guanyat 3 i n’han perdut 4. Només 1 punt separa els 2 conjunts sarrianencs que ocupen la 2a i 3a posició, respectivament. El treball que estan fent és molt bo i a CAMPIONAT CATALUNYA ALEVÍ NIVELL 1 - 1a FASE - Grup Girona cada jornada es pot per1a j. UES 7 CH Bordils "Narcís Aliu" 9 cebre la progressió que Descans UES-Sater estan realitzant. Estan a 2a j. GEiEG 7 UES 9 la millor edat per aprenUES-Sater 6 CH Bordils Blanc 10 dre i anar agafant una 3a j. UES 4 UES-Sater 12 bona base pel futur.■ 4a j. UES-Sater 6 CH Bordils "Narcís Aliu" 10

Acció del partit UES-H Bordils al pavelló de la UES

5a j.

6a j.

7a j.

CH Bordils Blanc GEiEG UES CH Bordils "Narcís Aliu" UES-Sater UES CH Bordils Blanc

12 7 6

8 9

UES UES-Sater Descans UES Descans GEiEG UES-Sater

4 9

10 8 7

pDS_63

ues ESPORT

BENJAMINS

1a j.

CAMPIONAT MINIHANDBOL - 1a FASE - Grup B Girona

H Empordà Roses

UES

ls benjamins, que estan fent les 2a j. UES Descans primeres passes al món de 3a j. UES 12 Calonge i Sant Antoni CH 4 l’handbol, no ho estan fent gens 4a j. Descans UES 5a j. UES 10 H Garbí B de Palafrugell 6 malament. Només han perdut 1 6a j. CH Bordils Narcís Aliu 12 UES 4 partit però el que té més importància en 7a j. UES 10 Montgrí CH 6 aquesta edat és començar a aprendre 8a j. UES 12 H Empordà Roses 4 unes normes de joc, a conviure i cooperar 9a j. Descans UES amb uns companys dins una pista i començar a adquirir uns valors que els acompanyaran tota la vida. És l’edat més important, quan comencen, perquè són autèntiques esponges de l’aprenentatge, tots els valors i actituds els acompanyaran per sempre més. Guanyar, superar-se, per ells és important però, ho és més la companyonia, la generositat, el respecte i molts altres valors i actituds que acompanyen aquest esport.■

QUINA DE NADAL 2015/2016 Amb els anys els obsequis han anat canviant i millorant. En aquesta edició consistien en unes paneres amb productes selectes de gran qualitat: pernil, caixes de vi, cava, cervesa, entre d’altres articles d’alimentació típics d’aquestes festes i no oblidem les taronges, que tan bé van en aquestes dates per prevenir refredats. Les Quines Especials anaven acompanyades d’un premi que, com no, ha de ser especial: un televisor! Una de les novetats d’aquesta edició va ser que amb els cartrons amb què la gent havia anat parEl pavelló Municipal de Sarrià de Ter a punt per acollir la Quina de Nadal de la UES) ticipant a les diverses quines, l’últim dia es va realitzar un sorls dies de les festes nadalenEl 25, 26 de desembre i l’1, 3 i 6 de teig. El premi d’aquest any va ser una ques la Unió Esportiva Sarrià gener van ser els dies en què es van Escúter 125cc, de la marca SYM. va tornar a organitzar la realitzar les típiques Quines, amb força La junta directiva vol donar les gràQuina de Nadal. Ja anterior- afluència de públic. Les tardes cies en nom de la UES a tota aquella ment, el 7 de desembre, se n’havia fet d’aquells dies van ser entretingudes, gent que va col·laborar en una de prenadalenca: la Quina Picant, compartides amb familiars, amics i l’organització desinteressadament i una Quina divertida i sensual, en què bona companyia, i gaudint del joc i dels agrair l’assistència del públic. El pròels assistents s’ho van passar d’allò premis que s’anaven repartint al llarg xim Nadal més i millor. Us esperem a més bé. de les jornades. tots i a totes!■

E 64_pDS

ESPORT [UES

MEDALLA D’OR DE NATAN SUÁREZ I ALBERT DÍAZ (JUVENILS) I SERGI BAGUER (ENT. INFANTIL) AMB LA SELECCIÓ CATALANA a província d’Almeria va acollir del 3 al 8 de gener de 2016 el Campionat d’Espanya de Balonmano de seleccions autonòmiques que es disputaven a les localitats d’Almeria, Viator, Roquetas de Mar, Vícar i El Ejido, amb la participació de 2.280 esportistes. La Unió Esportiva Sarrià hi estava representada amb dos jugadors i un entrenador: Natan Suárez i Albert Díaz amb la selecció catalana juvenil i Sergi Baguer formant part de l’equip tècnic de la selecció catalana infantil.

Natan Suárez, autor de 10 gols a la final, va ser escollit com a millor jugador de la final (MVP). Els seus números fins a la final han estat de 6 partits jugats i 38 gols de 44 llançaments (86%). Ha estat el màxim golejador del seu equip. L’Albert Díaz, també va realitzar una important aportació ja que dels 5 partits en què va participar, va marcar 16 gols de 21 llançaments (76%). Ha estat el 6è golejador de l’equip.■

er altra part, la selecció catalana infantil masculina, en què participava Sergi Baguer d’entrenador, va viure una final molt semblant a la dels juvenils. A més de repetir adversari, Madrid, el conjunt català va ser el clar dominador del partit, sempre per davant al marcador i arribant al final amb el resultat de 17 a 31, aconseguien, també, la medalla d’or. Felicitar els components del nostre club per la medalla d’or aconseguida amb les selecció catalanes respectives. Moltes felicitats, campions! ■

Natan Suárez, campió i MVP de la final amb la selecció catalana juvenil

Els juvenils van superar a la final a Madrid amb molta claredat. Els catalans van manar des d’inici a fi al marcador i no van donar opcions al conjunt madrileny que, tot i lluitar fins al final, no van posar mai en perill la victòria dels catalans. Al llarg de la competició no van perdre cap partit.

Albert Díaz (esquerre - jugador) i Sergi Baguer (dreta - entrenador), campions amb la seleccions catalanes juvenil i infantil

pDS_65

ues ESPORT

CAMPUS D'HANDBOL UES 2015/2016

a Unió Esportiva Sarrià va tornar a organitzar el Campus de Nadal d’Handbol. Durant aquestes darreres festes nadalenques, més de 30 nens del poble i de la província de Girona van poder participar del Campus d’Handbol que es va realitzar al pavelló Sarrià i de la UES. Un grup d’entrenadors, tots jugadors del primer equip sarrianenc, van preparar entrenaments específics d’handbol i d’altres activitats lúdiques, per tal que tots els participants passessin una molt bona estona amb els seus companys i amics. El campus 2015-2016 va tenir l’oportunitat de conèixer en Joan Saubich, jugador del FC Barcelona -campió d’Europa- cedit al Pays d’Aix Handball (PAUC) de la 1a divisió francesa i sortit de la pedrera sarrianenca. En Joan va estar donant consells als joves jugadors de la casa i es va comprometre a tornar en properes edicions. A la present edició es va editar un vídeo del campus on els protagonistes són els participants. Es pot visualitzar a la pàgina de facebook del campus (Campus Handbol UES) o a la web de la Unió Esportiva Sarrià on també hi ha tota la informació que algú es pugui preguntar sobre el campus. No us el perdeu! ■

Els nois i noies que van participar del Campus d'Handbol UES escoltant les explicacions d'en Joan Saubich a la grada del pavelló de la UES)

66_pDS

gimàstica rítmica E l passat 20 de desembre, com cada any, vàrem celebrar l’espectacle de Nadal del nostre club. Un espectacle format per dues parts: una primera part on les nostres gimnastes varen presentar alguna de les taules amb què competiran aquesta temporada i una segona part on les nostres gimnastes ens van fer gaudir d’un espectacle centrat en la temàtica del ”Far West” i on els diferents conjunts ens van fer passar una estona molt divertida. Vàrem acabar amb una actuació en què totes les nenes desitjaven un bon Nadal a tots. Aprofitem aquestes línies per agrair a tots els pares i mares que ens varen ajudar a preparar l’espectacle , així com a les entrenadores, pel seu treball, esforç ■

criterium ESPORT

16è CRITÈRIUM ESPORTIU SARRIÀ DE TER 2016 l passat 17, 18 i 19 de setembre es va celebrar la 16à edició del Critèrium Esportiu de Sarrià de Ter, que estrenava nou format de tres dies. Aquest esdeveniment va néixer ja fa un munt d’anys amb la intenció de donar inici oficial a la temporada i, sobretot, donar a conèixer i donar reconeixement a les diferents entitats esportives del municipi i els èxits dels seus equips i esportistes. Avui en dia s’ha consolidat com un acte molt més que institucional, i any a any va creixent i ampliant les seves activitats relacionades. Això va permetre que el Consell Esportiu Municipal aprovés la seva ampliació a tres dies pel 2015. Vist l’èxit, el format es mantindrà en el futur. El dijous es va iniciar amb dues xerrades destinades als tècnics de les diferents entitats esportives locals, que ja són deu treballant a Sarrià de Ter. Els temes escollits van ser “Primeres cures i tècniques d’embenatge” que va anar a càrrec del fisioterapeuta de la UE Llagostera de 2a Divisió “A” de Futbol, l’Eduard Bardera. I “La Preparació Física adaptada a l’esport de base”, a càrrec del preparador físic i 2n entrenador de l’Spar Citylif Girona campió de la Lliga Espanyola de bàs-

quet femení i participant a l’Euroleague Women. Divendres va venir el plat fort del Critèrium, amb la tradicional presentació de clubs i desfilada d’esportistes. Un cop més el pavelló ens va quedar petit per reunir amics i familiars i veure el gran nombre d’esportistes que hi ha al poble. Hi van assistir, a part de les autoritats locals, els representants del Consell Comarcal Esportiu, de la Diputació de Girona i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Una mostra més del reconeixement també extern de la importància de l’esdeveniment. Posteriorment, tot ells es van reunir al voltant d’una taula amb els representants dels clubs, amb qui van poder intercanviar idees i propostes. Un any més es van repartir els diferents guardons a aquells esportistes sarrianencs que

més lluny van arribar en la temporada 14-15 i a les persones que més han treballat per l’esport al nostre municipi. També es va aprofitar per agrair públicament la gran tasca del regidor d’esport sortint, en Jordi Paretas. Com sempre al peu del canó, va tenir el seu petit moment de protagonisme i va rebre un més que merescut reconeixement.

criterium ESPORT

TROFEUS 16è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER I dissabte es van estrenar dues activitats participatives, obertes a tothom i molt més actives. D’una banda, el Club de Gimnàstica Rítmica de Sarrià va organitzar una exhibició de Zumba, que va reunir un munt de gent amb ganes de moure l’esquelet al ritme de la música. De l’altra, es va realitzar la primera cursa de muntanya de Sarrià de Ter, que va reunir prop de dos-cents corredors que van pujar i baixar pels camins i corriols de la part alta del municipi. Aprofitant el Critèrium Esportiu també es van presentar les noves eines a les xarxes socials per fomentar la pràctica esportiva a la nostra vila: la nova pàgina web: http://esports.sarriadet er.cat, el nou compte de twitter @esports_SdT, i la nova pàgina de Facebook Esports Sarrià de Ter. Hi podeu trobar tota la informació esportiva municipal, dels diferents clubs, horaris, darreres notícies... Si encara no en sou seguidors, des d’aquí us animem a serho com més aviat millor.■

TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ, MENORS D’EDAT Nominació de HANDBOL Juvenil Nom: Pere Arnau Nominació de CLUB BÀSQUET SARRIÀ Infantil Nom: Anna Barea Nominació de FUTBOL Juvenil Nom: Carlos González Nominació de Wolves Sub 15 Nom: Alejandro López Nominació de Wolves Sub 15 Nom: Neus Pagès Nominació de Gimnàstica Cadet Nom: Judit Puig

TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ, ADULTS Nominació de HANDBOL Sènior Nom: Adrià Soler Nominació de BÀSQUET Sènior Nom: Equip Sènior Nominació de Wolves Sarrià Sènior Nom: Manel Iribarne Nominació de Futbol Sènior Nom: José Pérez

NOMINACIONS ESPECIALS MENCIÓ ESPECIAL a l’Abril Álvarez del Club Gimnàstica Sarrià, per ser la primera classificada a les competicions territorials. MENCIÓ ESPECIAL al Grup de XOU PROMOCIÓ del Club Patinatge Sarrià pel primer lloc a la Lliga Territorial Jocs Emporion del Consell Esportiu. MENCIÓ ESPECIAL al Grup de XOU PETIT del Club Patinatge Sarrià pel tercer lloc a la Copa França. MENCIÓ ESPECIAL al Grup de XOU GRAN del Club Patinatge Sarrià pel primer lloc a la Copa França. MENCIÓ ESPECIAL a l’Equip Sènior de 4ª Catalana del Futbol Club Sarrià per ser Campió de la lliga. MENCIÓ ESPECIAL a l’Equip Sub 15 del Club Wolves Sarrià per ser subcampió d’Espanya de Flag Football. MENCIÓ ESPECIAL al Grup INFANTIL "FREESTYLE" de funky Sarrià, primer classificat a la Jornada Intercomarcal del Gironès. MENCIÓ ESPECIAL a Pol Jaime Fernández per haver aconseguit ser Campió d’Espanya amb la Selecció catalana de ciclisme. MENCIÓ ESPECIAL a Joan Saubich per haver aconseguit ser Campió Copa d'Europa, Lliga, Copa del rei, Supercopa Asobal, Mundial de Clubs, Supercopa de Catalunya i Copa Asobal amb el F.C.Barcelona. MENCIÓ ESPECIAL a Manuel Granados González en reconeixement a la seva dedicació en el món esportiu sarrianenc.

68_pDS

ESPORT [Critèrium

pDS_69

ESPORT

CURSA SANT SILVESTRE Josep M.Santiago

l passat 27 de desembre es va celebrar la “1a Sant Silvestre sarrianenca”, organitzada per un grup d’amics que vam decidir dur a terme un atractiu repte: participar a la cursa solidària “Oxfam Intermón Trailwalker”, el que significa recórrer 100 quilòmetres en menys de 32 hores. Un esforç que desemboca en un valuós objectiu: lluitar contra la pobresa i la fam de tot el món. Vam pensar que resultaria atractiu afegir un esdeveniment esportiu als diferents actes de l’agenda nadalenca del nostre poble. A més, era una bona excusa per fer baixar el torrons corrent o caminant 5 quilòmetres i també sense deixar de banda els petits, que podien córrer 800 metres a cor què vols! Alhora, creiem que al tractar-se d’un acte solidari molta més gent s’ animaria, atès que tot el que es recollís aniria destinat íntegrament a la Associació Oxfam Intermón. Després de diverses reunions, de buscar patrocinadors i col·laboradors, vam poder aconseguir tirar endavant amb aquest projecte festiu ! Ara sí, ja és el gran dia 27 de desembre, són quarts de set del matí i ens trobem tots per començar a muntar tota la infraestructura de la cursa (arc inflable, tarima, tanques, taules...). Els nostres ulls denoten molta il·lusió, estem emocionats i encuriosits. Volem que tot surti bé i que els participants gaudeixin el màxim. També hi ha nervis i corredisses, però per sort tot sota control! La maquinària ja ha començat a rodar: la tarima ja està muntada i comença a sonar la música, els refrigeris, les fruites i les galetes ja estan a les taules, les brases estan a punt per les botifarres i els voluntaris que ja han arribat ens comencen a donar un cop de mà. S’acaba la fase d’expectació i comencen a arribar els participants. Mica en mica els donem la benvinguda als que, inscrits prèviament per internet o en aquell moment, volen formar part de la 1a Sant Silvestre de Sarrià , bé

70_pDS

sigui corrent o caminant. Molts sarrianencs i sarrianenques , així com veïns de pobles propers, van començar el darrer diumenge del 2015 practicant esport, un saludable tancament d’un any que està a punt d’acabar, per generar un munt de fantàstiques expectatives pel que estem a punt d’encetar. Ara és l’hora dels petits, ja són a la sortida... Tres, dos, un, som-hi! Comença la cursa, tenen 800 metres per endavant. És un bona fotografia per tenir en el record de la memòria, un magnífic moment en què els sentiments d’alegria i felicitat es reflecteixen en totes les mirades. Resulta extraordinari veure com els nostres petits gaudeixen de l’esport, tot participant per una bona causa benèfica. El primer en travessar l’arribada va ser el sarrianenc Pol Rodríguez, felicitats! Conforme van arribant, les cares de satisfacció, amb les galtes ben vermelles, denoten l’esforç de tots els nens i nenes que es veurà recompensat per un bon esmorzar i, sobretot, per la medalla que obtindrà cadascun d’ells. Tornem-hi, és l’hora dels sèniors ! Compte enrere i..... endavant!! Els 5 quilòmetres esperen a tothom. Fins i tot hi ha hagut petits que s’han animat a fer aquesta cursa llarga, mentre els avis comenten que una bona caminada de bon matí els ajudarà a encarrilar amb alegria la jornada. Estem a les acaballes de l’any, potser és el darrer esforç del 2015. Potser això era el que pensava el guanyador, l’Albert López, que va travessar la meta amb un temps de 16’04’’. Enhorabona Albert!. Tots els participants van anar arribant i van estar encantats de tenir al seu abast les begudes i les botifarres tan bones que van preparar els cuiners de l’equip. Després de l’esforç fet a la cursa, cal una bona recompensa per recuperar energies. La bona acollida que va tenir l’esdeveniment, acompanyat d’un ambient amistós i festiu, comportava que resultés tot un plaer estar allà per

gaudir d’aquell moment. Tot i que en un principi hi havia els nervis dels novells organitzadors, mica en mica, es van anar transformant en una alegria per veure que el desenvolupament de l’activitat assolia les expectatives que s’havien establert. Ras i curt, la gent s’ho estava passant bé ! Per últim, volem aprofitar aquest espai per agrair a totes les persones, comerços, empreses i entitats que, desinteressadament, han fet possible que aquest esdeveniment es pugui dur a terme. Moltes Gràcies a tothom, de tot cor! ■

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Si les persones tinguéssim dos cervells, segur que faríem el doble de tonteries.

Editorial Estem espantats. Alguns amables lectors ens han fet arribar la seva opinió que aquesta pàgina té segones i fins i tot terceres lectures. I nosaltres convençuts que no tenia ni la primera! A tot estirar una ullada per esbossar un tímid i displicent somriure i para de comptar. Tanta responsabilitat ens atordeix. Estem espantats, o per dir-ho clarament, estem acollonits. Sam Enfot,TSN, Redactor en cap.

negociar un tracte millor. O, si més no, una compensació econòmica. -Contra el que creuen tots els culés, fonts ben informades asseguren que l’infant nat al pessebre no era Messi. -Els tres reis d’Orient han tingut moltes dificultats per arribar. La seva procedència, l’ètnia confusa i anar enfilats en camells, no els ha ajudat gens. Quan van declarar que portaven encens i mirra, els mossos se’ls van mirar astorats. El que portava or no va tenir tants problemes. Melcior King, TSN, Occident.

El Prussés El safareig 2.0 El Procés està encallat, diuen alguns, però no us deixeu enganyar: el veritable objectiu del Procés era revifar les discussions del plàcid dinar de Nadal. El cosí que només veiem un cop l’any, el cunyat pesat i la tieta mig sorda han muntat un sidral que feia anys que no el vèiem. Ens ho hem passat pipa. Llarga vida al Procés! Nolasc A. Gat, TSN, Becari. Breus nadalencs -Un Pare Noël oblidat al balcó des de l’any passat s’indigna amb el nouvingut d’aquest any. No van arribar a les mans, però ja se sap que és freqüent que els penúltims es barallin amb els últims que han arribat. -El Tió, cansat de rebre tantes bastonades, s’ha afiliat a la UGT (Unió General de Tions) per tal de

-Diu la Conxita del segon que la seva noia ha tingut un nen. -Me n’alegro, però ja era hora, que de poc se li passa l’arròs. -Mira qui ha anat a parlar, que la seva el va tenir en vidre! -Més val que no parlis de vidres, tu, i que els netegis més sovint. Si és que se’n pot dir vidres d’això que tens a les finestres. Etc. Comentaris d’aquest tipus corrien amunt i avall pel celobert no fa gaires anys mentre s’estenia la roba. Avui del safareig 2.0 se’n diu Twitter i pel que sembla el nivell no ha pujat gaire. Anna Lògica, TSN, La xarxa.

Woody Allen

que fugen de la guerra i la desesperació. Crèiem viure en el millor dels mons i som, si fa no fa, com tothom. Oh! Europa. Me la imaginava més gran. Pier Padequà, TSN, París. Mitologia El Rei Artur i els Cupaires de la Taula Rodona no acaben de trobar el desllorigador del nou imperi i ni Lancelot Junqueres ni Ginebra Gabriel ajuden gaire. Mentrestant, Excàlibur, símbol del poder, continua clavada al mig de la plaça Sant Jaume i ni Merlí el Mag no és capaç de treure-la. Tenim Sant Grial per estona. Lanzarote Perceval, TSN, Les Terres Altes. La Reivindicació Tot i que costi de creure, no ens cansem de demanar que treguin l’aligot feixista del Pont de l’Aigua. Podria semblar una causa perduda, però som perseverants. I tossuts. La gallina a la cassola!

Europa Europa es replega, com una petxina quan la toques amb el dit, davant l’arribada de milers d’immigrants

pDS_71