Parlem de Sarrià 97

sumari

AJUNTAMENT. Millores realitzades a Sarrià de Ter Concedides les subvencions a entitats esportives de Sarrià de Ter Les llicències esportives femenines creixen un 33% JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA ENTITATS. Cavalcada de Reis Carnestoltes Gegants El Dipòsit CULTURA. Campanya “Al Gironès llegim” Quim Curbet visita el club de lectura de la biblioteca Dissabtes en família a la biblioteca Revetlla Sant Jordi a la bibilioteca Presentació llibre “Gervasius” de Josep Brugada El conte. “Vols un got d’aigua, mare?

El llibre. “El laberinto de los espirítus” de Carlos Ruiz Zafón Prudenci Bertrana. Artista del modernisme Els mosaics de la vil·la del Pla de l’Horta ESPAI 2.0 Joves i TIC. Entre l’oportunitat i l’abisme QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Marta Santodomingo Clopés OPINIÓ. Sarrià de Ter no respira tranquil...

De CIU a PDECAT ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Ens emocionem a l’escola Jocs florals de l’escola Montserrat Confetti. L’hort de l’escola bressol Confetti VIATGES. Els “Moterus” SALUT. Tabaquisme ESPORTS. Sarrià de Ter, seu principal de la Minicopalf de bàsquet femení UES ELS WOLVES Campionat de Catalunya de curses d’orientació a Sarrià de Ter Campionat de Catalunya de Trial THE SARRIÀ NEWS

4 7 8 9 13 14 16 17 19 21 22 23 24 25 28 29 38 44 46 47 50 51 52 54 60 62 64

parlemDESARRIÀ

67 68 69 70 72 75

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Narcís Fajula, Josep M. Santiago, Lourdes Gelada, Escola Montserrat, Txell Pla, Amics Gegants Sarrià de Ter, Estel Turbau i Carina Ibáñez, Jordi Estefanell, Anna Sala, Mireia Masó, Ana Costa, Lluís Palahí, David Vivó, Jordi Costa, Montse Asencio, Nuri Senen, Helena Agullé, Mari Robles, Emili Marco, Xevi Rodríguez, Wolves Portada: Jocs Florals, foto de l’Escola Montserrat Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com

La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

E

EL POLS DEL POBLE

EDITORIAL

ns agradaria que la revista Parlem de Sarrià reflectís la vida del poble al llarg dels quatre mesos, però ens quedem tant curts que a vegades, la problemàtica només s’entrelluca en algun article.

Alguns d’ells demanen tractar-se més a fons, tant pels responsables municipals com pels afectats.

Així, el conflicte de l’empresa Hinojosa, generadora de treball, però també de sorolls i pudor, es descriu en un article del regidor del grup Progrés PM, Roger Casero. En una reunió municipal amb vilatans i representants de l’empresa, aquesta va prendre el compromís de reduir els problemes. A les portes de l’estiu, sobretot pel que fa a les pudors, el més calent és a l’aigüera.

L’observador Josep M. Sansalvador, des la talaia del Quadern, apunta el fet de la dissolució de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix, enmig de retrets cap a l’Ajuntament i de la poca implicació dels sarrianencs. Ja és un lloc comú que els grups que treballen pel poble se sentin poc recolzats, però no cal afegir traves a la tasca dels voluntaris. En aquesta revista intentem que cada grup pugui exposar el que fa, en reconeixement i divulgació de la feina feta, i l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix solia respondre puntualment.

En l’espai escolar, l’Escola Montserrat segueix mostrant les nombroses activitats que organitza: els Jocs Florals, com promoure el gust per escriure en un paper i passar-s’ho bé, o el treball de les emocions, expressant-les amb el cos. Educar en tots els vessants, una tasca inacabable.

L’àrea de Cultura segueix amb “Al Gironès llegim”, enguany al voltant de la literatura de viatges. Això ens recorda que ja fa un any que l’Ajuntament no organitza els premis literaris Sant Jordi, llegim però no escrivim. No trigarem gaire en organitzar cursos d’escriptura, de prosa i de poesia, ja que sinó el que llegim deixarà de tenir actualitat i, per altra banda, perquè observem alarmats com s’escriu a les xarxes socials.

De bones notícies també n’hi ha. Els Amics dels Gegants ha refet l’associació in extremis, tot mantenint l’activitat. És cultura popular, amb esperit de supervivència, activistes de pedra picada. El més sexy actualment és gravar-se en vídeo i penjar-ho al youtube o fer com els castellers que ha trobat l’estètica en l’audiovisual. De fet ja són moda “vintage”.

ANY BERTRANA Parlem de Sarrià, en aquest número s’ha volgut sumar també als actes de commemoració dels 150 anys del naixement de l’escriptor gironí Prudenci Bertrana, escriptor que, pel que en alguna novel•la descriu, coneixia perfectament el poble i el pla de Sarrià. Per commemorar, doncs, l’any Bertrana us oferim un dossier documentat d’alguns aspectes i incidències de la seva vida a través de molts dels comentaris que va deixar escrits la seva filla Aurora Bertrana que també va ser escriptora.

Prudenci Bertrana va ser un autor que pot ser qualificat de «regeneracionista» perquè algunes de les seves obres pretenen «regenerar», influir, canviar o sacsejar alguns tòpics de la burgesia gironina i catalana. Per altra banda, podem inscriure Bertrana en els models modernistes de «L’Art per l’Art» perquè la seva voluntat d’esdevenir un pintor alliberat -com Santiago Rusiñol- el vinculen a la idea de l’artista total que també va voler ser i de fet és. Volem recordar-vos en l’avinentesa Bertrana 2017, que a Girona es pot veure una exposició al Museu d’Art de les seves pintures i que s’organitzen visites guiades als llocs on se situa la vida i obra de l’autor.

El consell editorial de Parlem de Sarrià, vol sumar-se també a la commemoració cultural de l’Any Bertrana. n

pDS_3

AJUNTAMENT [#millorasarrià

Nous arranjaments al pati de l'Escola Montserrat.

Es repinta l'encreuament del pg. Federico Garcia Lorca amb c. Joan Fuster.

Nova senyalització al pg. Capellades per mantenir accessibilitat però millorant la seguretat.

4_pds

Es realitza la poda al c. Agustí Riera i Pau.

Es prepara la base per a ubicar un contenidor al camp d'esports.

Es repinta tot l'entorn de la benzinera situada a la Rasa per a facilitar la circulació i el pas del bus.

Es repinta l'encreuament del c.

Firal amb ptge. Principat per facilitar la sortida. També s'instal·laran pals de senyalització.

AJUNTAMENT [#millorasarrià

S'instal·len pals de senyalització a diferents zones.

Es reforma la pista del Pla de l'Horta.

Es millora la vorera del carrer Sant Ferriol.

Es poden els arbres del c. Isidre Macau Teixidor (Pla dels Vinyers).

S'instal·len papereres especials per a la recollida d'excrements de gossos.

Es reparen alguns elements de l'Escola Montserrat.

Es poden els arbres de la carretera de Sarrià de Dalt.

Es replanten 46 arbres morts a diferents carrers.

Es comença a construir el mur que facilitarà la visibilitat de vil·la Romana.

Se sega tot el passeig del Riu.

pds_5

AJUNTAMENT [#millorasarrià

S’instal·la el darrer element que faltava al Parc del C.C.Cooperativa.

Es reparen les voreres de la plaça Genís i Bech ( pl. Iglú )

Es repara la tanca de fusta de la Rasa.

Arran del nou conveni de jardineria, una de les millores aconseguides és la tala de 25 arbres anuals al municipi.

Es reforma parcialment la zona de jocs del passeig Capellades.

Presentació del Projecte Gat.

Sarrià impulsa un nou punt d'informació sobre habitatge.

S'instal·len nous bancs a la zona de la pista del Pla de l’Horta.

S'instal·len nous bancs a la plaça Rafel de Casanova del barri del Pla de l'Horta.

6_pds

S’impulsa l'Espai Respir a l'Edifici El Coro com a espai de servei a les persones.

AJUNTAMENT [concedides les subvencions a entitats esportives

CONCEDIDES LES SUBVENCIONS A ENTITATS ESPORTIVES DE SARRIÀ DE TER ÉS EL MUNICIPI DEL GIRONÈS QUE MÉS DINERS DESTINA ALS CLUBS ESPORTIUS Josep M. Santiago Tercer Tinent d’Alcalde

E

UN 20 % DESTINAT EXCLUSIVAMENT A L’ESPORT FEMENÍ l dimarts 2 de maig, es van concedir les subvencions a entitats esportives corresponents al 2017.

Tal i com es va implantar en aquesta legislatura, els diners arriben als clubs abans de finalitzar la temporada per tal de poder tancar els pressupostos i poder elaborar els del proper curs. Enguany s’han destinat un total de 33.000 €, dels quals 30.000 € es reparteixen de forma ordinària i 3.000 € són per a activitats extraordinàries. Això converteix Sarrià de Ter en el segon municipi del Gironès que més diners destina a aquest concepte, només per darrera dels 75.000 € de Girona. Cal tenir en compte, però, que percentualment Sarrià de Ter destina un percentatge molt més alt que Girona si observem la població i el pressupost de cada Ajuntament. S’està molt per sobre dels 20.000 € de Salt, 12.000 € de Celrà o 8.000 € de Sant Gregori.

El sistema de repartiment es fa a partir d’uns ítems i percentatges acordats pel Consell Esportiu Municipal, òrgan en el qual estan representats tots els grups polítics del consistori i de tots els clubs. Destaca en aquest sentit la clara aposta per l’esport femení. Un 20 % es destina exclusivament a jugadores, entrenadores i directives – 6.000 € -.

Aquesta temporada la presència del gènere femení s’ha vist incrementa-

da en un 33%, arribant a 349 jugado- nostre municipi fases finals dels res i entrenadores i 16 directives a Campionats de Catalunya de les les 9 entitats del poble. El 50 % es seves disciplines –com per exemple dedica a l’esport de base (15.000 €), futbol flag i handbol-, organitzar curun 15 % a renovació de material ses i marxes –Club Ciclista o Grup de esportiu (4.500 €), un 10 % a l’esport Muntanya-, o fer trobades i tornejos en categories estatals (3.000 €), i un amb presència d’equips i esportistes 5 % a la promoció de l’esport en edat de fora del nostre municipi. n adulta (1.500 €). Es té en compte també la normativa vigent que estableix que no es pot subvencionar més del 70 % de la quantitat demanada i que s’ha de justificar el 100 % de la El repartiment ha establert les següents mateixa. Això fa que quantitats: s’hagi produït un romaUnió Esportiva Sarrià 7.287,27 € nent de 780’71 €, que Futbol Club Sarrià de Ter 4.811,62 € passarà a la partida de Gimnàstica Rítmica Sarrià de Ter 4.404,85 € subvencions extraordiWolves Sarrià de Ter 3.350,22 € nàries. Aquestes subClub Bàsquet Sarrià de Ter 3.302,00 € vencions serviran per Patinatge Artístic Sarrià-St.Julià 2.252,05 € ajudar els clubs que Grup de Muntanya Sarrià 1.794,23 € han decidit portar al Dones Més Que Mai 1.400,00 € Club Ciclista Sarrià de Ter 617,05 €

pds_7

AJUNTAMENT [les llicències d’esportistes femenines

LES LLICÈNCIES D’ESPORTISTES FEMENINES CREIXEN UN 33% EN UN ANY Josep M. Santiago Tercer Tinent d’Alcalde

Mica en mica es va treballant per la igualtat de gènere en tots els àmbits, però en el Món de l’esport encara hi ha molt de camí a recórrer, i si encara es mantenen diferències és a l’hora de practicar qualsevol disciplina esportiva.

Es fan múltiples activitats arreu, i s’intensifiquen les reivindicacions per lluitar contra les diferències de gènere. Malauradament, sovint es queda tot en paraules i les intencions no acaben sent fets.

La regidoria d’esports de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i l’equip de govern van proposar-se donar suport a l’esport femení passant de les paraules als fets des d’un primer moment.

A

ixí, l’any passat ja van presentar una proposta al Consell Esportiu Municipal per tirar endavant diferents idees en aquest sentit. La més important va ser la decisió de destinar un 20% del total de diners de les subvencions a entitats esportives, exclusivament a la presència de noies i dones als equips, cossos tècnics i juntes directives.

Volem agrair la resposta i aposta de les entitats esportives del municipi, que no només han cregut en la idea, sinó que s’hi han bolcat totalment. En només un any s’ha passat de 261 llicències (el 2015-16) a 349 llicències (aquesta temporada 2016-17). L’increment ha estat de més d’un 33 %.

Totes les entitats en menor o major mesura han incrementant la presència femenina. Algunes com el CB Sarrià de Ter o l’UE Sarrià, ampliant el nombre d’equips i d’edats que ja tenien. D’altres, com el FC Sarrià, creant els primers equips de noies. Els Wolves de futbol flag (esport mixt) i el Club Gimnàstica

8_pds

Rítmica Sarrià de Ter (eminentment femení) també han vist incrementades les llicències federatives de noies. Fins i tot el Club de Patinatge Artístic, que va estar a punt de desaparèixer, ha renascut amb 30 noves patinadores. Volem destacar també en aquest sentit la feina del grup de les Dones Més Que Mai, que fan activitat física per adults i tercera edat i que són la tercera entitat amb més esportistes del municipi. El Club Ciclista –tot i no tenir cap noia federada- i el Grup de Muntanya també treballen en aquesta línia, fent que hàgim aconseguit que cap entitat esportiva sarrianenca sigui exclusivament masculina.

Des de l’Ajuntament també s’han modificat horaris de les instal·lacions esportives per tal de donar cabuda a tots aquests nous equips, i en alguns casos, com el patinatge, s’han fet acords amb l’ajuntament de Sant Julià de Ramis per tal de trobar espais. De fet, una prova més de la implicació de l’equip de govern amb l’esport femení és

que per tal de garantir la continuïtat del patinatge al nostre municipi, un cop dissolta la junta anterior i al no sortir ningú que volgués continuar, es va formar pels regidors d’esports de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, i per la regidora d’ensenyament de Sarrià. A mitja temporada ja va ser substituïda per un grup de pares i mares de les noves patinadores.

S’han promocionat també altres activitats com l’organització d’esdeveniments esportius de nivell amb presència de noies, com va ser la MiniCopa de Lliga Femenina de bàsquet, o com el Campionat de Catalunya Escolar de Curses d’Orientació.

En aquest sentit, es seguirà intentant ser escenari d’aquestes proves, per tal que puguin ser un mirall per a les joves esportistes sarrianenques. Òbviament, més enllà de la satisfacció per aquestes xifres, continuarem treballant en la mateixa línia i donant suport a les nostres entitats per tal de poder fer realitat que cada cop sigui més normalitzada la pràctica de l’esport entre les dones. n

JORNADES DONA TREBALLADORA

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Lourdes Gelada Astor Regidora d´ensenyament i igualtat

Les Jornades de la dona treballadora aquest any han sigut unes jornades plenes d´activitats. Hem fet tallers i activitats de tot tipus...

H

-Inauguració plaça Comptadores del Paper. Fotos A.Vila

em fet hipopressius, un taller de Tal·lismà "La flor que portes dins", un taller de Scrapbooking, un taller de Mindfulness i una classe de ioga.... Però també hem fet unes jornades plenes de records amb la Mònica Aymerich i la Miriam Pascual donant inici a les jornades de la dona treballadora després del berenar organitzat per les Dones més que mai. La Mònica Aymerich ens va portar a l´època de les comptadores del paper donant nom a les treballadores de la fàbrica Torras que eren sarrianenques.... També ens va presentar la futura escultura que dóna nom a la Plaça de les comptadores del paper. També la Miriam Pascual ens va fer un recull del video que està portant a terme amb el projecte de "Memòria històrica en veu de dona", on ens va parlar de les protagonistes d´aquest video.

L´Elisenda Albertí va fer una xerrada a la biblioteca Emilia Xargay, on ens va traslladar al segle XIX amb el seu llibre "Decidides. Set dones contracorrent", on les dones són protagonistes de moltes històries tant laborals com familiars i que es mereixen tot un reconeixement dins la història.

El divendres, com cada any, les escoles van fer la inauguració de la seva exposició i van explicar els mateixos alumnes com havien realitzat els treballs. Les ampes van fer un petit refrigeri per acabar d´amenitzar la jornada.

El dissabte es va fer la tradicional caminada de la dona, on es va fer una ruta pels voltants de Sarrià i a l´arribada els esperava un esmorzar saludable a tots els participants.

El dissabte a la tarda, per finalitzar les Jornades, vam disfrutar d´una obra de teatre, COSPRESS, de la Com-

L’artista Mònic Aymerich explica el projecte de l’escultura a les Comptadores del Paper.

Foto: Ajuntament Sarrià de ter

panyia Kimani amb una demostració de dansa moderna, on les dones són les protagonistes i són les víctimes del seu propi cos.

Per fer un resum de les Jornades de la dona treballadora del 2017 podríem dir que han sigut unes Jornades per aprendre, per conèixernos, per reflexionar i per recordar...

Totes les Jornades estan fetes en veu de dona.n

pds_9

JORNADES DONA TREBALLADORA

Taller "Treu la flor que portes dins" Taller d hipopresius

Xerrada d Elisenda Albertí "Decidides. Set dones contracorrent"

Fotos Ajuntament de Sarrià de Sarrià de Ter

10_pds

Classe de Ioga Kundalini a càrrec de Mònica Castro

Obra “Cospress”, per la cia Kimani, a la sala gran de la Cooperativa.

JORNADES DONA TREBALLADORA

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Comissió de ciutadania Escola Montserrat

L’

Enguany la nostra exposició, que vàrem inaugurar el dia 10 març a La Cooperativa, l’hem titulada Dona i Emocions i està emmarcada en el treball d’educació emocional que hem començat a l’escola. educació emocional consisteix en reconèixer les pròpies emocions i les dels demés per controlar-les, superar limitacions, augmentar l’autoestima i motivació i provocar canvis positius en les persones.

El treball que us presentem és el resultat d’identificar les emocions a través de fites de dones excepcionals al llarg de la història. Hem treballat les emocions que ens desperten els seus objectius de vida i hi hem associat el color que representa l’emoció.

Els nostres objectius han estat: -Conèixer i identificar les emocions que poden despertar en nosaltres l’excepcionalitat de les dones que s’han escollit.

-Valorar l’aportació professional d’algunes dones a la societat/al món.

-Adonar-se que les emocions estan presents en les nostres accions diàries.

-Introduir l’alumnat en el reconeixement de les diferents emocions. n

Les dones treballades i les emocions que ens han despertat, han estat: P3A Carme Ruscalleda. (Emocions a la cuina) il·lusió, passió VERMELL P3B Amelia Earhart. Primera pilot. Admiració, entusiasme, valentia. VERMELL P4A Josefina Castellví i Piulachs. Antàrtida. Satisfacció, por, admiració. LILA P4B Jane Goodall. Tendresa i amor pels ximpanzés. VERD CLAR P5A Pallassa “La Bleda” (Helena Escobar). Alegria. GROC P5B Valentina Vladímirovna Tereshkova. Primera cosmonauta russa. Admiració.

BLAU 1A Anita Morra. EMOCIONARI. Eufòria VERD CLAR 1B Nella Gatica. EMOCIONARI. Vergonya. VERD CLAR 2A Emília Xargay. Valentia, VERMELL 2B Vicky Sherpa. (Victòria Subirana) Gratitud. BLAU FOSC 2C Frida Kahlo. Pintora mexicana. Tristesa, superació. VERD FOSC 3A Diana Frances Spencer. Gratitud. Felicitat. Tendresa. Humanitat. ROSA 3B Irena Sendler. Àngel del Guetto de Varsòvia. Generositat i tendresa. VERD i ROSA 4A Eddith Piaf. Tristesa. BLAU i LILA 4B Nicky Hamblin. Atleta. Tristesa+ disgust=Remordiment. BLAU i LILA 5A Teresa de Calcuta. Esperança per un món millor. Serenitat. LILA 5B Eva Duarte Perón. Desig de canviar la situació social a Argentina. VERMELL 6A Angelina Jolie. Admiració, il·lusió pels nens/es refugiats. ARC DE SANT MARTÍ 6B Víctor Català. Valentia, sinceritat. TARONJA

pds_11

JORNADES DONA TREBALLADORA

12_pds

Fotos Escola Montserrat

ENTITATS [Cavalcada Reis

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT

Txell Pla Regidora de Festes, Joventut i Lleure

C

El divendres 30 de desembre va arribar a Sarrià de Ter el Carter Reial, el nostre Mag Magí, per a recollir totes les cartes dels infants del poble i donar-les als Tres Reis Mags perquè uns dies més tard els deixessin els regals que havien demanat a casa de cadascú.

om cada any, vam preparar el campament Reial al Pla de Vinyers amb la novetat que, enguany, el Carter arribava un divendres a la tarda. L’Associació de veïns ens va preparar una xocolata ben bona per esperar el torn per a posar la carta a la bústia.

Uns dies més tard, el dia 5 de gener, varen arribar els Tres Reis Mags d’Orient a Sarrià.

Abans de començar el campa-

ment, es va anar a fer una visita a les persones del Centre especial Ramon Noguera per a portar-los un detall.

Enguany, com a novetat es va fer el campament Reial al Parc de la Cooperativa durant dues hores. Allà els Tres Reis i el Mag Magí es varen posar dins les seves tendes per tal de rebre individualment els infants que volien i així donar-los un detall.

Mentre els infants esperaven que els Reis els rebessin, varen poder menjar xocolata desfeta que ens havia pre-

parat l’Associació de veïns de Pla de Vinyers i que els cuiners reials varen anar repartint.

A les 6 de la tarda, varen sortir des del barri de Sarrià de Dalt i varen passar per a tots els barris tot fent una rua pels diferents carrers del poble. La cavalcada aquest any portava alguna novetat: els Reis arribaven al damunt d’unes carrosses, venien acompanyats de cavalls i ponis que ens portaven els estendards, el carbó i regals.

Cap als voltants de les 8 de la tarda varen tenir l’arribada a l’Ajuntament, on els va rebre l’Alcalde, Roger Torrent, i regidors, des d’on varen pujar al balcó per a dirigir unes paraules per a tots els nens i nenes. n

pds_13

ENTITATS [carnestoltes

CARNESTOLTES A SARRIÀ DE TER

Txell Pla Regidora de Festes, Joventut i Lleure

“Todos a cubierto, se nos va la olla”. Foto A.Vila

El passat 18 de febrer, el Rei Carnestoltes va tornar a treure el nas per Sarrià de Ter. Al voltant de les quatre de la tarda ja va aparèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que va tenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, la Rasa i Sarrià de Baix.

14_pds

A

Foto Dessiré Arasa

quest any va anar acompanyat de deu comparses i de molta altra gent que a nivell individual va voler-lo acompanyar durant tot el recorregut. Les deu comparses eren: “Gym tònics”, que anaven disfressats d’esportistes; “S’arriats”, que anaven acompanyats d’una carrossa on hi havia un titellaire i els components del grup eren les titelles; “Llamp’ats”, que aquest any anaven disfressats de dos personatges de “Barrio Sésamo” i portaven una carrossa decorada d’aquests dos personatges; “Sarritrempats”, que anaven d’auto-xocs; “La Patrulla dels Socs”, que anaven disfressats de semàfors i policies; els “Divertits”,

que anaven d’infermers/es; els “Ferrari Land”, que com molt bé diu el seu nom anaven de passatgers d’una atracció d’aquest complex; els “Rolofe”, que venien disfressats de xinos; els “Futbolíssims de Sarrià”, que com diu el seu nom anaven de futbolistes, i finalment, la colla de “Todos a cubierto que se nos va la olla”, que anaven disfressats de coberts i portaven una carrossa amb tots els utensilis que es poden trobar en una cuina.

Al llarg del recorregut, les comparses van anar ballant i algunes d’elles oferien el seu ball estrella, que llavors varen poder exhibir amb força al pavelló, que és el lloc on finalitza la rua.

ENTITATS [carnestoltes

Foto Dessiré Arasa La patrulla dels Socs. Foto A.Vila

Allà, el Rei Carnestoltes va fer el seu pregó i se’l va coronar alcalde de la ciutat durant una setmana, que és el temps que dura el Carnaval.

Un cop fet l’acte del pregó i les exhibicions de balls, es va donar el detall a totes les comparses assistents i finalment hi va haver l’espec-

tacle infantil a càrrec de La família Guirigall amb l’espectacle “Guiriball”, que varen amenitzar la festa durant la tarda-vespre.

Aquest any, com a novetat, els pares i mares de 6è de l’Escola Montserrat van encarregar-se de portar el bar des d’on es varen fer entrepans

per a sopar. Tots els diners que es varen poder recaptar, varen destinarse a pagar el viatge de final de curs d’aquests alumnes.

Finalment, el grup de joves de la Comissió de Festes va acabar d’amenitzar la festa posant música per a totes les edats. n

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pds_15

ENTITATS [gegants

GEGANTS: MILLORS NOTÍCIES

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Dos números enrere, Parlem de Sarrià ens va publicar un article preocupant: llançàvem un SOS per constituir una nova junta que donés continuïtat a l’entitat. I també n’emetíem un segon encaminat a la reforma urgent del local a l’Edifici Masó, afectat de greus humitats. Estem en condicions de comunicar que ambdues alertes han estat salvades -de moment-, per la qual cosa, aquest serà un text amb bones notícies.

P

er una banda, durant el mes de gener vam celebrar l’assemblea anual i vam aconseguir que la junta provisional fos substituïda per una de ferma, que encararà les pròximes temporades amb decisió i il·lusió renovada. Era l’hora del relleu. Marxen de la junta, que no de la colla, persones de gran vàlua a qui cal agrair la seva dedicació al llarg de molts i molts anys. I entren cares noves però ben conegudes, que han tingut la sensibilitat i l’audàcia de

16_pds

fer-se càrrec dels Amics dels Gegants en hores baixes, amb la mirada posada en una temporada que s’ha anat omplint de compromisos, de projectes i d’activitat.

Per l’altra, l’edifici Rafel Masó del carrer Major va escometre una reparació d’urgència per part de l’ajuntament, que va atacar la impermeabilització i pavimentació del terrat. De moment, hem guanyat la batalla a les filtracions i a la humitat. El revestiment de guix del nostre local s’ha repicat i ara els murs ensenyen la seva grandesa de pedra.

Les condicions d’habitabilitat s’han recuperat i només caldrà la neteja a fons i el manteniment de l’espai. Cal agrair a la institució municipal la col·laboració, així com posar de manifest la bona voluntat de treballar de bona entesa amb la nova junta.

A partir d’aquí, posem fil a l’agulla i podem veure com l’agenda de la temporada 2017 creix i creix. A la data de publicació d’aquest número i a cavall de les temporades 2016/2017 hem col·laborat en la celebració de l’aniversari del Futbol Club Sant Ponç, un any més hem pres part

a la cavalcada de Reis i a la rua de Carnestoltes, hem participat a la trobada intercomarcal GIROESTANY, celebrada a Sant Jordi Desvalls. Hem estat presents a les trobades geganteres d’Hostalric i de Celrà. Amb els companys de la Fal·lera Gironina hem apadrinat el bateig de la Joaquima, la gegantona que els alumnes de l’escola Vedruna de Girona han construït en motiu de les festes del seu centre educatiu. A primers de juny, hem estat una vegada més al peu del canó de l’Homenatge a la Vellesa, acompanyant els convidats i servint el dinar; i hem tingut participació a les Jornades Artístiques celebrades a Sarrià de Baix.

A partir d’aquí, entrem al pic de la temporada d’estiu: serem presents a la Flama del Canigó, a la trobada que organitzarà Caixa de Trons a Girona, anirem a Calonge, a Vilaür, a Salt, a Palau de Santa Eulàlia.

Mirarem de fer seguir tot el que es presenti i arribarem a la nostra festa major, a primers de setembre, amb el compromís de fer ballar els gegants pels carrers del poble amb una renovada energia. Com sempre i més que mai, us hi esperem! n

ENTITATS [el dipòsit

1 ANY DEL DIPÒSIT, L’ESPAI DE COWORKING A SARRIÀ DE TER

Estel Turbau i Carina Ibáñez

Ara fa un any que s’obrien les portes del Dipòsit, el primer espai de cotreball (o coworking) a Sarrià de Ter. Des de llavors el concepte ha anat calant a poc a poc, però encara hi ha molt de desconeixement entorn del que s'hi fa en un espai de coworking i el més important: per què és tan necessari?

E

l concepte de coworking no és nou, ni molt menys.

El moviment s’inicia a mitjans dels 90 a Europa (concretament a Berlín), tot i que s’endú la fama Estats Units (en especial la ciutat de Nova York), indret on es consolida com una forma innovadora de col∙laboració, amb espais de treball compartits on

es coneix gent del sector i es crea comunitat.

Actualment, el moviment de coworking ha evolucionat força. No només és una xarxa professional que comparteix espai, sinó una comunitat emprenedora amb inquietuds i valors, en uns espais pensats per facilitar el dia a dia als professionals i permetre el seu creixement laboral i personal. Espais on es comparteixen experiències, projectes, activitats de lleure, formació, progressos, èxits i fracassos i, sobretot, el dia a dia. Els diferents professionals aporten idees, contactes i experiència i això enriqueix la comunitat.

A Sarrià, com a altres indrets del món, hi ha persones que decideixen engegar el seu propi projecte professional. I comencen a casa, muntant un despatx en una habitació i quedant amb els clients a la cafeteria.

Però arriba el moment de buscar un ambient més productiu, que permeti millorar la conciliació familiar i ser més eficient.

pds_17

ENTITATS [el dipòsit

18_pds

Per què millora la productivitat d’un professional en un espai de coworking? La realitat és que, a banda de l’ambient de treball, les instal∙lacions i els serveis, aquests espais afavoreixen la innovació, la creativitat i la xarxa de contactes.

Compartir experiències i projectes amb la resta de companys fa que millorem professionalment.

En definitiva, el fet de sortir de casa cada matí ajuda a separar la teva vida laboral i familiar, millora la teva qualitat de vida personal i augmenta la teva productivitat. Això et fa més feliç, que és, en realitat, el més important.

Un aspecte a tenir en compte és l’enorme potencial de les persones emprenedores en la nostra societat, gent amb empenta, amb ganes de pensar, d'inventar i canviar coses, de ser creatiu i innovador. Creiem que són actius importants per un poble

com Sarrià de Ter. Tot poble hauria de tenir un espai de trobada i creixement d’emprenedors. Per exemple, alguns petits pobles aposten fermament pel Coworking Rural, com a iniciativa per a promoure l’emprenedoria i fixar el talent als pobles.

Aquesta idea és la que va motivar ja fa un any a dos emprenedors, a apostar pel projecte del Dipòsit i crear un nou espai de coworking a Sarrià de Ter. Durant aquest any, s'han organitzat trobades d’intercanvi amb emprenedors de la comarca, patrocinades per la cervesa Moska de Girona i amb el suport de l'ajuntament.

Així, emprenedors de diversos sectors ens han visitat buscant un lloc on establir‐se professionalment.

Un espai tranquil i familiar, on poder treballar en companyia i formar part de la comunitat. Ja sigui per una temporada, per un projecte o indefinidament, sense data de sortida.

Atrets per l'aparcament gratuït, la proximitat de casa, el fàcil accés, la proximitat dels petit supermercats, les cafeteries o d'algun lloc on fer un menú...

El Dipòsit, en realitat, dona vida a un projecte de major transcendència del que semblaria a primer cop d’ull, una oportunitat per fixar professionals amb talent al municipi, crear sinergies i, en definitiva, mantenir viu el poble.

Al Dipòsit volem interactuar amb gent del poble, de la comarca, de Catalunya, d'Europa i del món. Volem intercanviar idees i experiències. I sobretot, volem acollir tots els projectes que s'estan coent a Sarrià.

Volem que el Dipòsit sigui el punt de trobada dels emprenedors del municipi. De tot aquell que es planteja millorar la seva productivitat i que aposta pel seu projecte. Emprenedors: teniu les portes obertes! n

cultura LLEGIM, VIATGEM. CAMPANYA «AL GIRONÈS LLEGIM!» Jordi Estefanell Regidor de Cultura

Entre els mesos de febrer i abril d’aquest 2017 vam celebrar la segona edició de «Al Gironès llegim!». Aquest any coincidint amb l’any del turisme sostenible és va dedicar la campanya a la literatura de viatges.

D

e fet podríem considerar que la literatura és en si mateixa un viatge, malgrat es pugui fer assegut cómodament al silló de casa. Assaborir una bona lectura sempre ens trasllada cap a un viatge interior, ens desplaça el pensament cap a llocs o situacions imaginades o reals. Sempre ens fa volar cap al que aquell text que llegim ens provoca. És per tant ben escaient relacionar literatura i viatges, siguin físics o imaginats.

Encetàrem la campanya amb les taules d’intercanvi de llibres disposades en llocs propers a la ciutadania, els centres cívics i socials i a l’ajuntament mateix. Ja l’any passat aquesta inciativa rebé una bona acollida i, de fet, al Coro s’hi ha establert de manera permanent. Tots podem fer el tafaner entre els llibres que s’hi exposen i agafar-ne els que més ens agradin; també podem portar-hi aquells que tenim per casa i que no llegirem més i així fer més espai a les lleixes del menjador i col·laborar en la difusió de la lectura.

Una manera de compartir els nostres «viatges» ja «fets» amb tothom.

La Biblioteca Emília Xargay, evidentment, va ser una part primordial de la campanya i s’hi sumà amb la realització de nombroses activitats.

L’Hora del Conte dels dies 17 de febrer i 17 de març es dedicaren al món dels viatges, amb els «Contes d’arreu del món» de la companyia La Minúscula i els «Viatges desastrosos» d’en Joan Boher.

El 25 de març, dins dels Dissabtes en família l’equip de la biblioteca ens va fer viatjar per mons i territoris onírics o de ficció. D’El Dorado a Shangrilà, o de l’Atlantis a Nàrnia, les famílies havien de cercar els objectes i transports per poder completar aquest viatge imaginari. A finals de març, al Club de Lectura, l’obra escollida també va estar dedi-

cada als viatges i els membres del club van comentar «El viatge del gironauta» amb el seu autor Quim Curbet.

També dins el marc de la campanya, el dia 21 de març Sarrià de Ter va celebrar el Dia Internacional de la Poesia i en aquest sentit es mirà d’acostar la gent a aquest gènere literari. El fet de trobar a diferents llocs unes paneres carregades de paperets embolcallats amb un llacet, que en desplegar-los ens oferien un poema, va sorprendre molta gent; en volien agafar més d’un i de dos... Des d’aquí volem agrair la col·laboració dels establiments del poble que contribuiren en la iniciativa difonent l’experiència. Tres dies després tingué lloc al Coro un altre acte relacionat amb la poesia, concretament un Recital de Poesia Eròtica a càrrec d’autors amateurs que feien rondes de lectura de les seves pròpies obres. Actes populars que han contribuït a apropar la poesia a tothom.

En aquesta segona edició de «Al Gironès llegim!» hem comptat amb la participció del Grup Muntanya Sarrià que s’hi va afegir amb entusiasme i generositat. Els de Muntanya van organitzar entre tots els seus

CULTURA

associats un recull fotogràfic de les seves expedicions i viatges. L’Àrea de Cultura n’organitzà a la Biblioteca Emília Xargay amb totes elles una exposició que relacionava cada una de les imatges amb un text literari i un llibre que els visitants podien demanar a la biblioteca si així ho desitjaven. Des dels immensos deserts americans als castells d’Escòcia, del Nepal a les Illes Galápagos... Moltes gràcies Grup Muntanya Sarrià!

També volem destacar la participació de Ràdio Sarrià que va organitzar entre els seus col·laboradors unes lectures de contes viatgers, per emetre’ls amb posterioritat, i que van quedar penjats a internet en forma de podcast. Bona iniciativa, gràcies Ràdio Sarrià!

Ens resulta especialment satisfactori el fet que entitats del poble s’engresquin a participar en la campanya, que aquesta creixi a partir d’i-

niciatives i col·laboracions populars, que «Al Gironès llegim!» creixi també físicament amb l’augment d’altres municipis que s’hi sumen a la iniciativa (fins al nombre de divuit en aquesta edició).

Mai no en farem prou per a promoure l’hàbit de la lectura perquè als qui ens agrada fer-ho sempre en volem més. I pensem en el que es perden els que no gaudeixen d’aquesta afició. Endavant, doncs, amb el foment de la lectura, amb voluntat universal d’escampar arreu aquesta joia. Al Gironès llegim, viatgem, somniem... I a Sarrià també! n

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 20_pds

CULTURA [biblioteca

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

EL GIRONÍ QUIM CURBET VISITA EL CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA Anna Sala

El passat mes de març vam tenir la visita al nostre club de lectura de narrativa el gironí Quim Curbet. En Quim ens visitava per comentar amb tots els membres del nostre club el seu llibre El viatge del gironauta.

D

urant els mesos de generabril la biblioteca Emília Xargay es va adherir al projecte Al Gironès llegim impulsat pel Consell Comarcal del Gironès i amb la col·laboració i participació d'alguns municipis de la comarca.

Aquest any aquest programa estava dedicat a la novel·la de viatges i és aquí on emmarquem la lectura de l'obra de Quim Curbet en el nostre club de lectura.

La visita d'en Quim va ser enormement enriquidora, no només perquè sentir parlar en Quim sempre és un autèntic plaer sinó perquè el coneixement exhaustiu que té dels diferents pobles i poblets de les comarques gironines és impressionant.

Així, doncs, vam descobrir que El viatge del gironauta va néixer l'any 2008 quan des del Diari de Girona li van encarregar l'escriptura d'una columna setmanal i en Quim va decidir dedicar-la a escriure sobre els diferents municipis de les nostres comarques. I que per fer-ho va recórrer tots i cada un d'aquests pobles, gran o petits, que surten referenciats al llibre i com diu a la contraportada del llibre: «He visitat tots els pobles, he vist paisatges sota la pluja i bandejats pel vent. He contemplat els campanars, les places majors, els ajuntaments i els centres cívics. He intentat perseguir la meva ombra i finalment m’he trobat a mi mateix exercint de gironauta.»

Us recomano doncs aquest llibre especialment si teniu ganes de conèixer i de descobrir més coses sobre els nostres pobles i els pobles del nostre entorn. Llegir en Quim Curbet i més escrivint sobre casa nostra és una autèntica meravella.

I recordar-vos també que el nostre club de lectura d'adults és una activitat oberta i gratuïta per a tothom qui li agradi llegir i tingui ganes de compartir les seves lectures amb altres persones. La conductora del club és la Rosa Dachs, lectora incansable i conductora inesgotable. Les inscripcions pel curs vinent estan obertes i us hi podeu apuntar a la mateixa biblioteca. n

CULTURA [biblioteca

DISSABTES EN FAMÍLIA: GIMCANA FAMILIAR VIATGERA

Aquest any 2017 hem continuat organitzant activitats familiars els dissabtes al matí a la biblioteca i una d'aquestes activitats va consistir en una gimcana familiar viatgera. Aquesta activitat estava emmarcada també dins el programa Al Gironès llegim en el qual hem participat al llarg d'aquests mesos.

E

l personal de la biblioteca, concretament en Paris Salazar, va organitzar una gimcana en què les famílies participants van recórrer diverses civilitzacions tan fantàstiques com històriques. Va ser un viatge molt entretingut i divertit, on grans i petits van poder aprendre fets i costums d'aquestes antigues civilitzacions i que va per-

metre passar un fabulós dissabte amb família buscant i rebuscant pistes per tota la biblioteca.

Us animem a participar amb nosaltres en aquests dissabtes en família que des de la biblioteca Emília Xargay organitzem una vegada al mes i que són tan variats com diversos i destinats a tot tipus de públic, des de nadons fins a nens i nenes de

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA 22_pds

Des de 1896

10-12 anys.

Des d'aquí m'agradaria donar les gràcies a en Paris per la passió i l'entrega que va posar en aquesta gimcana. Va crear les civilitzacions, va buscar tota la informació, va escriure totes les pistes, va fer amb material reciclat tots els muntatges necessaris per tal que aquesta gimcana fos tot un èxit. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

CULTURA [biblioteca

22 D'ABRIL: V REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY La Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques públiques catalanes va ser una iniciativa que va sorgir l’any 2013 des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de trobar un espai i un dia propi de celebració de la festa de Sant Jordi per a les biblioteques públiques catalanes.

A

ixí, doncs, i amb aquesta idea un gran nombre de biblioteques públiques es van adherir a aquesta proposta i cada 22 d'abril a la tarda-vespre s'organitzen actes culturals i literaris de tot tipus i per a totes les edats per convertir la Revetlla de St. Jordi en la festa del llibre i de la lectura a les biblioteques públiques.

La biblioteca Emília Xargay des dels inicis s'ha apuntat a aquesta celebració tan especial i any rere any ha organitzat activitats culturals i literàries de tota mena. Aquest any 2017 la biblioteca va voler aprofitar

aquesta data per inaugurar la nova zona juvenil que recentment s'ha creat a la biblioteca.

En els últims mesos havíem notat que els joves de Sarrià necessitaven un espai propi a la biblioteca, una mica diferent dels que nosaltres els hi oferim i també una mica aïllat de la resta d'usuaris per evitar-ne molèsties. És així com va néixer el nostre espai jove.

Vam buscar un espai adequat i relativament allunyat de les zones d'estudi de la biblioteca i hi vam ubicar la zona juvenil amb tauletes i tamborets informals i al seu gust on els més joves puguin fer ús de la

biblioteca. Per complementar aquest espai vam adquirir una sèrie de jocs de taula per a joves i no tan joves i els vam posar a la seva disposició.

Així, doncs, la revetlla de St. Jordi va servir per presentar aquest espai a tots els sarrianencs i sarrianenques i per fer-ho vam comptar amb els Tokaji quartet per amenitzar-nos i acompanyar-nos la vetllada.

Us convido des d’aquí a apuntarvos aquesta data al vostre calendari per tal que l’any vinent ens acompanyeu a celebrar amb nosaltres aquesta festa del llibre i la lectura que és Sant. Jordi. n

pds_23

CULTURA [biblioteca

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE GERVASIUS, DE JOSEP BRUGADA

El 3 de febrer vam tenir a la biblioteca una presentació molt especial. El sarrianenc Josep Brugada i GutiérrezRavé va venir a la biblioteca a presentar-nos la seva primera obra de ficció, Gervasius.

Mireia Masó, va presentar el llibre Gervasius de Josep Brugada Fotos Quim Llunell

J

osep Brugada i Gutiérrez-Ravé (Girona, 1959) és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut Castell d’Estela d’Amer. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i màster en recerca per la Universitat de Girona, és membre de la junta de govern de l’Institut d’Estudis Gironins i ha estat regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona (1995-2002). És autor de Conèixer Catalunya (1992); Nicolau Eimeric (1320-1399) i la polèmica inquisitorial (1998); Sarrià de Ter, el paper de la història (2006) i Tirant lo Blanc, propostes didàctiques (2007).

24_pds

Ha publicat articles de divulgació cultural a la Revista de Girona, a la revista cultural El Procés, a la revista Parlem de Sarrià i als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. És president del Grup Editor de la Revista Parlem de Sarrià de Ter (GERDS).

Gervasius és una narració documentada del viatge de fra Francesc Eiximenis, Gervasius, a la ciutat anglesa d'Oxford. El viatge a peu discorre per terres del Rosselló, Provença, el regne de França, l’estret entre Calais i Dover, Canterbury i Londres.

Durant els dos mesos que dura el viatge a peu, els tres monjos viuen

tota mena de vicissituds i descobreixen com és la vida quotidiana als pobles i ciutats europees al segle XIV. La presentació de l'acte va reunir a la biblioteca una vintena de sarrianencs i sarrianenques que es van apropar fins a la biblioteca per acompanyar Josep Brugada i per conèixer de primera mà els secrets més ben guardats de la recerca i de l'escriptura d'aquest llibre. A més vam comptar amb la presència de la Mireia Masó i Cerdà, que en va fer la presentació i ens va encomanar i contagiar la seva passió per la lectura d'aquesta novel·la.n

CULTURA [el conte

“VOLS UN GOT D’AIGUA, MARE? “ de Mireia Masó Dedicat a totes les dones amb coratge que van lluitar, lluiten i lluitaran per canviar el seu destí.

P

er un sol cop a la meva vida deixa’m parlar a MI, mare, i no m’interrompis.

Hi tinc tot el dret -i no em posis aquesta cara d’astorada-.

Sóc plenament conscient que el que et diré no et deixarà indiferent ni tampoc ho pretenc-, ans al contrari: és possible que et dolgui el que sentiràs, però és el que penso. Ja fa massa temps que tenia ganes de buidar el pap i parlar-te sense embuts. Són massa anys callant, claudicant, essent la teva ombra amatent i silenciosa, com la foscor que envaeix tots els racons d’aquesta llar en esquitllar-se l’últim raig de llum del dia. -Per cert, mare, com t’has deixat posar aquesta faldilla? està descolorida i es veu molt gastada. I té un sargit. Hauré de parlar amb la Remei. Pobra dona, es nota que li comença a fallar la vista, i mira que és encara jove: només té setanta anys.

Doncs sí, mare, és així com m’he sentit tots aquests anys al teu costat: somorta. Sento que m’has robat el bé més important de la vida: la llum de la meva joventut, el meu darrer hàlit d’esperança de ser feliç.

Amb el teu egoisme i indiferència m’has condemnat a la soledat compartida, un dels pitjors mals que pot patir un ser humà….-Déu meu.! Fas tan mala cara…et portaré un got d’aigua. Que no en vols?, si fas cara de tenir set!. A veure si encara et deshidrataràs. Molt bé, te la deixaré aquí al costat per si de cas.

Com et deia, el que d’antuvi vaig sentir com una obscura premonició ha esdevingut, al llarg dels anys, una absoluta certesa. Ara sé que no hi

haurà una segona oportunitat per a mi; el meu tren ha passat. Perquè, mare, t’agradi o no, és això el que has fet de mi: una conca amargada i rancorosa sense futur. Sempre has estat una persona tan egoista com insensible envers les necessitats de tots aquells que t’envoltaven: el pare, primer, i jo mateixa després, durant més de cinquanta llargs eterns- anys.

El pare però, va tenir una sort que envejo i que jo no tindré: la de morir jove i a temps de no convertir-se a la teva imatge i semblança o, en el pitjor dels casos, en l’ànima en pena que jo sóc, vagarejant per l’infinit amb l’ànima malmesa pel sofriment sense possibilitat de redempció, perquè per ser redimit cal haver pecat, i el meu major pecat fins avui ha estat -si així se’l pot considerar-, dir-te tot el que sento d’una vegada per totes, perquè puguis entendre els meus sentiments. -I ai, aquesta brusa que duus li falta un botó. Tampoc no te n’has adonat? Vaja amb la Remei!.

Està pitjor del que em pensava. Potser l’hauríem de jubilar.

Sí, d’acord, ja ho sé…ja ho sé, la meva condició de filla única, des del moment que vaig néixer, implicava unes obligacions envers vosaltres, els meus pares. Encara recordo les paraules que m’inculcares com un axioma des que vaig tenir ús de raó: “ No només els pares tenen obligacions envers els fills; els bons fills també han de vetllar pel benestar dels seus pares fins a la mort, ja que a fi de comptes els deuen el miracle de la vida”. Tant ho deies que m’ho vaig acabar creient, de la mateixa manera que tu ho vas fer, quan la

realitat era que jo mai no et vaig demanar de néixer: de fet, d’haver pogut intuir la meva sacrificada existència hauria renunciat a viure.

Mentrestant jo anava creixent en el món ensopit i fosc amb la sempiterna olor de resclosit de la nostra

CULTURA [exposicions

casa pairal, propietat de la família des de temps immemorials, plena d’humitat que tu t’entestaves a tenir ben tancada perquè el sol no hi fes cap i delatés, als meus ulls, les temptacions de la naturalesa i de la vida mundana fora d’aquelles quatre parets, com en el mite de la caverna de Plató. Per això em negares l’educació que jo, per nivell social i per intel•ligència desperta, hauria hagut de tenir. Aplicares en mi, amb crueltat, la màxima del despotisme il•lustrat, segons la qual per conservar el poder i l’autoritat, als pobres i a les dones cal mantenir-los en la ignorància, i així sotmetre’ls fàcilment. Si ignores les coses, no les desitges. -Veig que duus el collaret de perles bo; m’agrada molt, et dóna distinció de gran senyora, que és, al capdavall, el que ets.

Retornant al que t’anava dient: em vas impedir que aprengués el que em delia per saber i, a canvi, em vas obligar a aprendre a fer boixets, a brodar, a tocar el piano per impressionar les amistats, a tenir cura d’una llar, que era el que qualsevol noia de bona casa havia de saber per ser una dona com cal. Quin cinisme!, i tot plegat, per a què, mare? Si mai no em vas donar l’oportunitat de convertir-me en una dona de debò.

No saps quantes vegades vaig desitjar haver nascut pobra, filla de menestrals, possiblement condicionada per la misèria però lliure per triar; per anar on jo volgués, potser a veure món com fan els vagabunds, o potser per casar-me amb l’home que estimés i donar-li fills sans i valents.

Ja mai no sabré com hauria estat la meva vida en altres circumstàncies.

Tot plegat no eren més que somnis d’adolescent ingènua. El que no

26_pds

entenc és com vaig trigar tant a comprendre, a obrir els ulls. -T’ha caigut l’arracada. On deu ser? No t’amoïnis, la trobaré. Ara la veig; és entre els replecs de la faldilla. Te la tornaré a posar. Um…ja està, perfecte. Faré que repassin la tanca catalana.

Deixa’m dir-te, però, amb el minso orgull que encara avui em queda, que en una cosa et vas equivocar amb mi: em vas menysprear tant que no t’adonares que jo era una persona intel•ligent -potser no tant com tu- i que sota l’aparença de filla anodina i malaltissa -que tu em vas fer creure que jo era- s’amagava un esperit àvid de coneixements i d’experiències. Em provoca un gran plaer dir-te que et vaig desobeir, et vaig enganyar. Durant tots aquests anys he llegit tots aquells llibres que tu vas proscriure del meu abast i he gaudit immensament dels coneixements que n’he extret. Mai li agrairé prou a l’avi Miquel la seva erudició i el seu esperit liberal que va péixer la biblioteca de substancioses lectures que han fet de mi un persona amb idees i opinions pròpies, que no són, sortosament, les teves retrògrades visons sobre la vida. -No em posis aquesta cara d’esfereïment, mare. I fes el favor de tancar la boca, que se’t veu el paladar de la dentadura postissa, que per cert, s’ha esgrogueït força, i no queda gens bé. Que consti que ja t’he avisat que el que et diria no t’agradaria gens ni mica.

Tanmateix, t’he de confessar que durant una temporada vaig estar temptada de marxar de casa i deixarte sola, concretament després de la mort del pare, quan encara era jove i bastant bonica, però que finalment me’n vaig desdir, perquè sóc una

covarda, producte d’una mare massa egoista i dominant. En això guanyes tu. Deus pensar que sóc una filla cruel i desagraïda, i potser sí, mare, potser tens raó, però les coses són com són, i no les vaig triar jo. De fet, en tota la vida no he pogut decidir ni tan sols el color de la meva roba interior. Em dolia veure com els pocs coneguts i familiars que entraven al fosc catau d’aire aviciat on vivíem em miraven amb compassió mentre escoltaven resignadament -tot evidenciant la seva bona educació i infinita paciència- les teves llargues plàtiques, sempre monòlegs, per bé que hi hagués altres persones amb tu. I és que eres incapaç d’escoltar ningú -de fet mai no has escoltat res més que la teva pròpia veu-, la qual cosa evidenciava que tu i ningú més estava en possessió de la Veritat Absoluta, transmesa directament per via divina, frustrant així qualsevol possibilitat de rèplica o intervenció per part d’aquell auditori d’abnegats i màrtirs que t’escoltaven.

Sabies perfectament què havies de fer per aconseguir el que volies, encara que fos per mitjà de mètodes poc ortodoxos, com quan fingies posar-te malalta a causa d’una discussió per una diferència d’opinions, ja fos amb el pare o amb mi. Quan això succeïa -és a dir, quan no et sorties amb la teva de bon principisemblava que t’haguessis de morir, però tan bon punt aconseguies imposar la teva decisió per damunt de la nostra, bo i aprofitant-te dels sentiments de culpabilitat dels qui t’envoltaven gràcies a la teva tàctica del xantatge moral, era com si ressuscitessis. Ets una actriu genial.

Una actriu hipocondríaca absoluta-

CULTURA [exposicions

ment brillant que interpretava a la perfecció una tragicomèdia anomenada “la tirania dels dèbils és la millor forma de poder”. Es clar que, ben mirat, de dèbil, tu no n’ets gens, ans al contrari. -Dius alguna cosa?

Vols res, mare? Segur? El teu mocador de seda per al coll, potser? Té, te’l posaré, comença a fresquejar.

Recordo quan vas entendre amb la teva gran intuïció, molt abans que jo mateixa, que m’havia enamorat perdudament del professor de piano que vas contractar per a mi per poder-te vantar del meu gran talent musical davant les poques amistats que tenies -cada cop menys- i el vas allunyar immediatament de mi, no fos que se m’acudís de fugir amb ell i deixar-te sola. Sí, ja sé que era vint anys més gran que jo, i que era un home casat, però no t’oblidis que era un ser excepcional, de modals exquisits, de brillant intel•ligència i un indubtable atractiu. Al capdavall no

era tan estrany que me n’enamorés: era el tercer home amb qui tractava en la vida, després del pare i del Maurici, el nostre cotxer. Com m’hauria agradat, aleshores, haver après de tu a fingir el contrari del que sentia, perquè no m’hauries descobert, haver sabut emmascarar els meus sentiments i capgirar-los. Bé, amb aquesta afirmació et faig massa concessions, ja que pressuposo que tenies algun sentiment que lluitaves per amagar. O no era així, mare? perquè recordo que no vas vessar ni una sola llàgrima en el funeral del pobre pare, mort en un lamentable accident de cotxe -van fallar els frens- juntament amb el bo del Maurici. Has de saber que sempre he sospitat que tu hi vas tenir a veure alguna cosa, amb les seves morts. De fet, succeí poc temps després de l’escàndol d’aquella cantant de varietés -com es deia?- que els diaris van vincular estretament amb

el pare, amb tot luxe de detalls i fotografies. Potser et vas assabentar que et volia deixar per ella, mare?, o potser havia descobert el que jo he sabut fa pocs anys de tu?. -Saps què? Duus massa coloret; deixa’m que te’n tregui una mica. Sembles una pepa. Bé, ja està. Així estàs molt millor. Avui has d’estar ben maca, que tenim molts convidats-.

Et veig tan callada, mare, que em preocupes. Això no és un estat normal en tu. Et posaré un altre coixí, així estaràs més còmoda. Tens les mans gelades…et faré unes fregues i et posaré els teus guants de setí.

Hauries de menjar alguna cosa; t’has de prendre les píndoles de les quatre i no pots tenir l’estómac buit. Què és aquesta fressa? Ja són aquí? Tan aviat? Ah, no, de cap manera, ni parlar-ne. Porto tota la vida esperant aquest moment !.No, no, si us plau…no…, no se l’enduguin encara...el funeral pot esperar, jo no! n

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pds_27

CULTURA [llibres

“EL LABERINTO DE LOS ESPÍRITUS” de Carlos Ruiz Zafón Àngel Garcia

Si en el seu dia vàreu llegir La Sombra del Viento i les posteriors obres El Juego del Ángel i El Prisionero del Cielo, no podeu deixar de llegir El Laberinto de los Espíritus, que tanca la tetralogia de El Cementerio de los Libros Olvidados.

P

erò si només n’heu llegit alguna o potser cap d’elles, no hi fa res: tampoc no podeu deixar de llegir-la. És, com anuncia a la primera pàgina, una novel·la unida a les altres a través de personatges i fils argumentals i temàtics, però que ofereix una història tancada, independent i continguda en si mateixa.

Novel·la negra en estat pur amb una literatura florida i un toc de sornegueria que la fa del tot imprescindible.

Al llarg de les quasi mil pàgines, que es devoren amb passió, seguirem les tribulacions d’Alícia Gris, veritable i esplèndida protagonista de la història i els seus inseparables Vargas i Fernandito, a la recerca d’un desaparegut exministre franquista i exdirector de la presó del castell de Montjuïc.

Una llibreria amb solera del Casc Antic de Barcelona, un llibre d’un autor maleït, Víctor Mataix, uns serveis secrets comandats des de

Madrid per un tal Hendaya i un personatge singular, Fermín Romero de Torres ens situen en una Barcelona de postguerra grisa, bruta i perillosa, molt perillosa. Tot això relacionat amb en Daniel Sempere, el nen de l’Ombra del Vent fill del llibreter, i amb la mort en estranyes circumstàncies de la seva mare Isabella.

Quan Daniel pensa que està a punt de resoldre l’enigma, una con-

fabulació més fosca del que ell podria imaginar desplega els seus tentacles des de les entranyes del Règim. I aquí és on apareix Alícia Gris, un personatge potent supervivent de les misèries de la guerra, detectiu o freelance, que reconduirà la situació per desvetllar la història de la família, potser a costa d’un preu massa car.

En el capítol final, l’autor relliga tota la saga de El Cementerio de los Libros Olvidados per boca del seu heterònim o alter ego Julián Carax.

Zafón ens ofereix una novel·la amb tots els ingredients necessaris per convertir-la en un best-seller i mantenir el lector atrapat fins a l’última pàgina.

La crítica (alguna crítica) no ha estat gaire amable per raons intel·lectuals i/o literàries que se m’escapen, però jo no sóc crític literari, només sóc un “recomanador de llibres” i aquest us el recomano sincerament, perquè passareu una molt bona (i llarga) estona gaudint-lo. n

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

28_pds

CULTURA

PRUDENCI BERTRANA, (1867-1941), ARTISTA DEL MODERNISME REGENERACIONISME I ESTETICISME A GIRONA Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé, IEG.

Aquest any 2017 s’acompleixen 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i Comte, escriptor i artista nascut a Tordera l’any 1867. La seva família va instal•lar-se posteriorment a Girona per tal que Prudenci estudiés el batxillerat a l’Institut. A Girona, el jove Bertrana hi coneix Neus Salazar, que esdevindrà la seva muller i a la ciutat dels rius hi neixen també els seus quatre fills. Prudenci Bertrana immortalitza amb la seva prosa moltes vivències i descripcions de la ciutat. L’artista i escriptor va vincular-se amb el grup del «modernisme gironí» i va prendre posicions en alguns casos regeneracionistes i en d’altres va dedicar-se plenament a una labor purament esteticista, la pintura i el dibuix. Prudenci Bertrana va ser un home de vida atribolada, difícil i en moltes ocasions la tragèdia personal planà en moltes de les circumstàncies de la seva existència.

E

n vida Prudenci Bertrana no es pot pas dir que aplegués massa èxits artístics. La seva biografia és més aviat la d’un home sobre el qual gravita al seu damunt el determinisme de la seva família, sobretot el mal geni i els infortunis del pare. Acotxat per la mare, sempre amorosa i sensual envers Prudenci, ell esdevé un hereu a qui el tarannà del pare i el malbaratament de les seves hisendes resultaran una autèntica llosa de pedra per a la

1

seva vida. De caràcter més aviat esquerp amb la gent urbana, Prudenci Bertrana va ser un home d’un tarannà vacil·lant, incomprès, somiador, poc realista el qual trobà la poètica de la literatura en la natura en llibertat i en els seus elements.

Escrivia la seva filla Aurora respecte del seu tarannà: «El do d’observació de Prudenci Bertrana i la seva honradesa d’escriptor, units al seu pur i absolut amor als éssers humans i a les coses senzilles i naturals, n’han

BERTRANA, Aurora, Una vida, pàg. 92, Editorial Vergara, 1965, Barcelona.

PLA, Josep, Retrats de passaport, O.C. Vol. 17, pàg.82, Editorial Destino, Barcelo-na, 1982.

2 Vegeu

fet un narrador extraordinari, únic en el seu gènere»1. Josep Pla que l’havia vist moltes vegades a Girona i en la seva etapa barcelonina va escriure d’ell: «L’escriptor Prudenci Bertrana, esperit poc adequat per a la filosofia, tenia fama, en aquell ambient, d’home silvestre, tosc i ordinari. Més que un suburbial, era considerat un rural.

Molta gent se’l figurava amb les ungles brutes, l’orella peluda i els pantalons acordionats i esfotrassats.»2

pds_29

CULTURA [Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana intentà de sortir-se’n amb l’art, enmig del moment «modernista» però, no va gaudir ni de bon tros de les seguretats econòmiques de les quals va gaudir el seu amic -gran hereu escampa- Santiago Rusiñol. Si va intentar esdevenir «hereu escampa», Bertrana va fracassar rotundament; amb quatre fills i un pare bel·licós al seu càrrec, la vida no se li presentà gens fàcil. Va buscar la innovació amb els seus dibuixos i la seva pintura sovint creada a “plein air” als quals hi va dedicar molts esforços, però l’art, no li va proporcionar el sosteniment econòmic que necessitava. Prudenci, en la seva maduresa, en l’àmbit de la literatura potser va aconseguir algun rèdit més crematístic, però només per anar fent. Assoleix, això sí, unes creacions literàries amb una gran riquesa lingüística. Un català únic, ric d’adjectius, de lèxic que prové de la pròpia natura i dels homes i les dones que visqueren amb la natura; la genuïnitat de la llengua catalana li prové dels rústecs, dels pagerols,

dels caçadors i dels pastors però és la riquesa lèxica el que l’equipara amb els grans creadors literaris del «modernisme ruralista».

Vegem com a exemple un passatge de la novel·la L’Hereu: «Sempre a dret fil de l’om, després de traspassar un prat vorer a la riera, calia obrir-se pas a coltellades per un falguerar espès i de l’altura d’un home, i encara, per un embull de tanys i planes enfiladisses de tota mena que dificultaven el transitar pel corriol esborradís que menava a la Font. I aquest corriol, terriblement costerut i relliscós, serpejava per entre una perxada de castanyers i d’avellaners i sota un velàrium de fulles impenetrable als raigs del sol. Si no desmaiaven en fer una tan penosa ascensió, assolien un planell de greda d’uns tres metres quadrats. Allí s’obria, en el flanc de l’obaga gairebé vertical i cobert de fullaraca i d’estellicons de rodell, una catabalma bellament folrada de líquens i criptògames que era un pur degotís d’aigua gebrada i diamantina»3.

Aquest esdevé només un fragment, una mostra de la riquesa expressiva que arriba a assolir Bertrana en les seves proses i novel·les. Els reconeixements i les compensacions per la seva obra literària malauradament li van arribar massa tard.

ASPECTES BIOGRÀFICS Prudenci Bertrana va estudiar el Batxillerat a Girona i va intentar, pressionat pels interessos del pare de realitzar la carrera d’enginyer industrial, però les temptatives, primera per pintar i després per escriure van fer-lo desistir definitivament de l’aventura universitària barcelonina.

El pare de Prudenci Bertrana,

Josep Bertrana, carlí i home més aviat bel·ligerant era propietari rural dedicat a la producció del suro en les seves propietats als territoris de la Selva. El pare Bertrana va ser un home excessivament portat per la seva passió política de tal manera que molt sovint abandonava la dona i el fill, “desapareixia dies i setmanes sense dir mai on anava ni quan tornaria.”4. El progenitor, doncs, segons escriu la seva néta tenia “un tarannà que no li permetia de viure en pau ni que l’esposa ni el fill hi visquessin”. Aquesta inestabilitat, les insatisfaccions i el mal geni del pare, sens dubte van repercutir en el tarannà a vegades taciturn i silent del fill.5 Acabada la Guerra carlina, la família va instal·lar-se en una casa que va fer construir el pare Bertrana a Santa Eugènia al barri de “La Rodona” a Girona, on el fill Prudenci hauria d’estudiar el batxillerat. Tot i que passaven els estius a les propietats sureres del mas Espriu de L’Esparra, a prop de Santa Coloma de Farners, el fill allí, en aquells camps i en la llibertat d’aquells boscos hi va ser intensament feliç. Aquell viure a pagès donaria forma posteriorment a les seves creacions, a les seves minucioses descripcions, als seus personatges amb una extraordinària sensibilitat que el futur escriptor sentiria per la llengua, pels tipus i pels elements del natural: “En aquells esponerosos alzinars, ell hi vivia grans aventures. Albirava rèptils, caçava nius, es perdia en fondalades obagoses on s’imaginava exposar-se a mil perills i esdevenir un gran aventurer. Descobria camins escabrosos i rostos que no menaven enlloc (...)

Els nois del masover ensenyaven al fill de l’amo d’abastar nius, de pescar, d’escorxar granotes, d’empaitar tota mena d’animàlies. Pocs

Vegeu edició moderna, a cura de Guillem Molla i Glòria Granell, L’Hereu, pàg.91, Edicions de la ela geminada, Girona, 2016.

Op. cit & supra. Pàg 10.

5 Op. cit & supra. Pàg. 10.

3

4

30_pds

CULTURA

anys després, l’hereuet Bertrana s’havia convertit en un caçador aferrissat d’ocells, en pescador de granotes, en implacable exterminador de serps i d’escorpits. Fins als darrers anys de la seva vida, Prudenci Bertrana servà la seva passió per caçar.”

L’adolescència de Prudenci Bertrana va escolar-se, doncs, entre els llargs mesos que passava al mas Espriu de L’Esparra i els estudis de Batxillerat a Girona, “El seu apassionat amor al camp es precisava i aprofundia. Els tres o quatre mesos que passava al mas Espriu eren els únics que li semblaven dignes d’ésser viscuts. Els vuit o nou que passava a Girona no representaven altra cosa sinó un buit entre l’estiu passat i l’estiu a venir”6 A Girona, en els temps que acudia a l’institut, Prudenci Bertrana s’havia enamorat de Neus Salazar, la germana d’un seu company, “una noia amb pocs estudis però naturalment intel·ligent, bondadosa i sensible.” Després del seu pas pel Instituto Provincial va completar els estudis de Llotja a Barcelona. Aquests estudis tampoc reeixiren del tot tal i com s’hauria pogut esperar i la família Bertrana va decidir d’instal·lar-se i desenvolupar la seva vida a Girona en un nou pis al barri del Mercadal.

El pare, l’any 1890, havia venut als seus consogres la casa que havia fet construir a Santa Eugènia perquè de manera desgraciada els seus negocis del suro i el manteniment de les finques rurals a mans de masovers incauts començaven a anar a mal borràs. El pare va quedar vidu i es donà aleshores a una certa mala vida. Va malbaratar les finques amb mals negocis; en morir d’hemiplèxia i després d’una penosa, llarga i enervant convalescència va deixar un panorama desolador de deutes al fill. Prudenci aleshores ja estava 6

casat amb Neus Salazar amb la qual havia tingut dues filles Aurora i Helena i anys més tard seria pare també d’un noi, l’Heribert i una altra noia, Cèlia.

BERTRANA PINTOR i INTEL·LECTUAL «REGENERACIONISTA» En aquelles circumstàncies, el fill Bertrana per tal de fer front als deutes contrets pel pare i poder tirar endavant la seva vida, aconsellat per alguns amics va muntar una acadèmia de pintura a Girona. Com a pintor, Prudenci als seus vint-i-cinc anys (1892) va arribar a participar a l’exposició de pintura de Sant Feliu de Guíxols on hi va ser considerat un jove renovador. De fet no va arribar a ultrapassar les tècniques del ”plein aire” però algunes de les seves pintures tendeixen a un cert «impressionisme» força d’acord amb els plantejaments estètics que tenien els pintors modernistes. Com sigui que la creació pictòrica no li donava del tot per viure, va aconseguir una plaça de mestre de dibuix al Instituto Provincial i també donava lliçons de dibuix i pintura en una escola de monges. De dibuix i pintura Bertrana va realitzar treballs de totes menes, fins i tot, per tal d’aportar quelcom a la subsistència econòmica familiar havia pintat ex-vots i rètols de botigues.7 Reportava Josep Pla sobre la seva figura: «Per la manera d’anar pel món, el judicaven massa artistàs.

Anava vestit d’artista: xalina, barret més aviat ample, morenor de pell trencada, sabatots d’una distinció vaga...»8 Prudenci Bertrana va tenir, doncs, dintre d’aquesta escola modernista gironina la seva etapa “esteticista”.

De tota manera a Bertrana no se’l pot pas considerar, tant pel que va pintar com pel que va escriure, únicament com a “modernista esteticis-

Op.cit. & supra. Pàg. 10.

7 Vegeu també GRANELL NOGUÉ, Glòria, Prudenci Bertrana. Els primers passos de l’artista. Col. Història de Girona, nº 29, Ajuntament de Girona, 2003.

8 PLA, Op. cit & supra. Pàg. 86.

pds_31

CULTURA [Prudenci Bertrana

ta”, tal i com podríem qualificar així al seu amic Rusiñol. De Bertrana, si analitzéssim fil per randa els seus escrits periodístics, les seves conferències, alguns assajos i la seva activitat també política, veuríem que adoptà -pel seu ideari republicà- una actitud davant la societat i els esdeveniments, un posicionament clarament «regeneracionista». En el fons Bertrana també pretenia de transformar la societat conservadora en la qual va viure. L’autor de Josafat va ser també “regeneracionista”. A tall d’exemple, el seu “regeneracionisme” podria analitzar-se ja en la conferència que va donar a la seu de La Unió Republicana de Girona el dia 26 de març de 1911. Per altra banda podem dir que la lectura de determinades obres i articles seus són clarament “regeneracionistes”.9 Com escrivia ell mateix i respecte del mestratge de la pintura deia: “Jo passava pel camí de la vida duent per únic patifell la meva capsa de colors”10. La pintura, però no donà els rèdits que esperava i per tant, una altre cartutx que podia fer esclatar en l’àmbit artístic podia ser el de l’escriptura. Escriu la seva filla Aurora: «Tenia prop de quaranta anys i encara no havia descobert la seva vocació d’escriptor».11 En un principi l’ofici d’escriure li donà alguna satisfacció però també

més d’algun maldecap i algun problema a causa de l’esperit crític i anticonservador del seu ideari. Va participar amb els seus escrits en la renovació de la vida cultural gironina, juntament amb altres notables intel·lectuals, Carles Rahola, Xavier Montsalvatge i Miquel de Palol personatges renovadors i tinguts per “modernistes” en els àmbits socials gironins. Va començar a escriure col·laborant a la revista “Vida” que dirigia l’arquitecte Rafael Masó. Van col·laborar també en aquelles pàgines, Mossèn Viver i el seu germà, amics de Bertrana, «tenia un deixeble de dibuix, un jove capellà-poeta, mossèn Francesc Viver, amb el qual, i amb un seu germà, també clergue i poeta anava a passejar per la Devesa cap al tard. Parlaven molt de literatura.

Comentaven i comparaven prosistes i poetes del renaixement català».12 TEMPESTOSOS INICIS LITERARIS Al 1907 va dirigir la revista “Lletres” i la seva col·laboració amb el metge psiquiatre Dídac Ruiz en l’elaboració del pamflet La locura de Álvarez de Castro. Ensayo sobre la psicologia patològica de un episodio heroico13 al 1910 van suscitar-li tota mena de recels i una gran animadversió en la societat conservadora gironina. La locura d’Álvarez de Castro és un

fulletó de volada intel·lectual en el qual es demostra la capacitat -no només prosaica de Bertrana- sinó també el nivell intertextual de la seva formació. El text és una anàlisi psiquiàtrica de la paranoia d’un general espanyol, el general Álvarez de Castro, personatge fanàtic que va portar a uns límits extrems la resistència dels gironins i de la ciutat durant els setges napoleònics. S’hi analitza amb detall la degeneració paranoica d’un personatge, «favorecido por un temperamento de neuròpata» i obsessionat de neurosi religiosa i patriòtica davant d’una situació bèl·lica que va acabar essent del tot irreversible. La publicació del pamflet, d’extraordinari interès per desmitificar els tòpics de la historiografia espanyola (regeneracionisme històric), no li va reportar a Prudenci Bertrana ni fama, ni benefici econòmic ni prestigi en aquella Girona encara tan carca, provinciana i conservadora. El llibret va ser molt criticat justament quan s’havien celebrat els fastos i les celebracions dels cent anys de les heroïcitats de l’època napoleònica a la ciutat «immortal».14 JOSAFAT, «EL GEPERUT» DE LA CATEDRAL DE GIRONA En aquestes dates del primer decenni del segle i en els seus inicis com a escriptor, els seus temes i el seu estil no van suposar-li el que se’n diu un camí de roses. La publicació de la novel·la Josafat al 1906, que és una de les creacions més famoses de l’escriptor, a nivell local va resultat ser més aviat un escàndol, «Es tracta d’un cas d’erotisme perfectament corrent i normal. El que potser el complica és l’escenari on l’acció

9 FULCARÀ I TORROELLA, Mª Dolors, Girona i el modernisme, pàgs.177-191, Institut d’Estudis Gironins, IEG, Girona, 1976.

10 Vegi’s “La Nova Revista”, Prudenci Bertrana, “De quan jo era pintor”, gener de 1928.

11 Op.cit. & Supra. Pàg. 47.

12 Op. cit. & Supra, Pàg. 50.

13 Editat

per Dalmau Carles & Comp. Gerona. la magnífica edició moderna acurada pel Dr. Joaquim Jubert i editada per la Fundació Valvi; Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i La Locura de Alvarez de Castro, Girona, 2007.

14 Vegeu

32_pds

CULTURA [Prudenci Bertrana

transcorre» escriu la seva filla als anys seixanta, però és evident que la relació luxuriosa entre el campaner de Santa Maria i les bagasses va causar un fort un impacte en la Girona del noucents. Temps després de divulgada la novel·la Josafat, la publicació d’un article ofensiu per als militars -que ell no havia escritvan costar-li a Bertrana la destitució del mateix diari republicà “Ciutadania”, un temps de presó i el mateix l’exili voluntari de la ciutat de Girona, “En aparèixer, causà la indignació d’algunes i d’alguns patriotes gironins, conservadors i tradicionalistes, els quals no perdonaren mai a Prudenci Bertrana d’haver col·laborat amb Diego Ruiz en una obra tan irreverent com inoportuna.”15 LES NOVEL•LES L’any 1899 va escriure la novel·la Violeta que s’ha mantingut inèdita durant molts anys i s’ha publicat molt recentment. L’esperit antiburgès i renovador del seu ideari el va portar a escriure la novel·la Josafat (1906), que va ser guardonada a les festes de primavera de Palafrugell d’aquell any. Josafat va causar una gran revolada en els cercles conservadors i més moralitzants de la societat pietosa gironina perquè, l’argument de la novel·la, presenta les relacions clandestines i immorals que manté un campaner de la catedral de Girona amb dues prostitutes del barri vell de la ciutat. El fet que el personatge de Josafat mantingui relacions sexuals amb les noies en el si del recinte sagrat dels indrets més recòndits i amagats de la catedral va causar una gran revolució en els cercles catòlics i conservadors de Girona, i per descomptat entre els mateixos canonges de la Seu. La novel·la de Bertrana té per rerefons la cate-

dral de Girona; la novel·la de Víctor Hugo, El geperut de Nôtre-Dame presenta en diverses escenes les relacions de la bella i la bèstia en un decorat quasi idèntic, la catedral de París. De l’argument de la novel·la se’n va arribar a preparar una pel·lícula i se n’han adaptat obres de teatre.16 Al 1907 va publicar Nàufrags, una novel·la de la qual la seva filla Aurora va escriure que «estava també destinada a aixecar polseguera moralitzadora».17 Nàufrags és un bellíssim text amb un argument que fa pensar molt en els personatges i els temes de les novel·les de l’autor portuguès Eça de Queirós, que el gironí havia llegit, El crim de mossèn Amaro i El cosí Basili. En la novel·la Nàufrags de Prudenci Bertrana es relaten també les relacions i els anhels prohibits d’un jove capellà i una donzelleta en el marc conegut d’una població també gironina amb un estany famós. El llenguatge com es podrà comprovar també ens porta a una tensió eròtica i lúbrica: «El sacerdot la mirava francament adolorit, pensant en Eva temptadora, en l’instint de la dona i en com era de cobejable sa cosina així excitada per la presència d’un militar galant, jove, ple d’una gràcia exòtica i complimentosa.

Cèlia anava vestida amb senzillesa: un matiné blanc finíssim, gairebé transparent, cobria el seu bust, on tremolaven divinals plenituds; l’escot angulós descobria, entre la convexitat del si i la corba voluptuosa

de la gorja, un clotet palpitant, niu de dolcesa, buidor amb pressentiments de besades, arran del qual una gran camèlia roja reflectia apassionades roentors.»18 La tercera de les novel·les de l’escriptor gironí és La Tieta Claudina, que va ser de seguida publicada en castellà i publicada en català l’any 1910 amb el títol de Ernestina en la qual l’autor recrea magistralment amb un bell estil literari ben consolidat quatre tipus de psicologies femenines. La novel·la amb el nou títol es va publicar any 1929 i anys abans l’escriptor n’havia fet una adaptació per al teatre.

La carrera literària de Bertrana s’aniria consolidant amb l’evolució del segle que discorria en un ambient social de modernitat però poc a poc, aquest «modernisme» va ser renovellat i suplantat en termes culturals pels plantejaments «noucentistes». Les dues estètiques catalanes van coincidir, és cert, però alguns «modernistes» eternament finançats per llurs famílies burgeses com Rusiñol, Mir, Casas, Utrillo, Llimona, Masriera, De Riquer i altres van sobreviure artísticament i econòmica. Bertrana, des del punt de vista literari havia rebut també el recolzament de Joan Maragall, però home honest, resignat i impenitent va haver de fer tothora mans i mànegues per superar determinades hipocresies i lluitar tothora per la seva subsistència. Els homes del «noucentisme» acabaren per imposar una nova estètica, nous gustos literaris i artístics, cosa que va fer que alguns extraordinaris escriptors contemporanis de bella prosa però, titllats de rurals i pagerols van restar a l’ombra del progrés i els beneficis culturals.

Com escrivia Josep Pla respecte de Bertrana, «els noucentistes l’han enderrocat»19

15 Op.

cit & supra. Pàgs. 55, 59.

NOGUÉ, Glòria, Bertrana i Varés, la Girona de Josafat, Col. Història de Girona, nº. 37, Ajuntament de Girona, 2006.

17 AURORA BERTRANA, pròleg a les Obres Completes de Prudenci Bertrana, pàg. 26, Editorial Selecta, Barcelona, 1968.

18 Edició moderna de Nàufrags, a cura d’Oriol Ponsatí-Murlà, pàg.90. Edicions de la ela geminada, Girona, 2015.

19 PLA, Op. cit. & supra. Pàg.87.

16 GRANELL

pds_33

CULTURA [Prudenci Bertrana

ESCRIURE CONTES I COLUMNES PER FER LA VIU-VIU

LA TRILOGIA, ENTRE LA TERRA I ELS NÚVOLS

Prudenci Bertrana va consolidar la seva vocació literària en la seva maduresa, comptava ja amb quaranta anys quan comença a publicar els seus llibres i les seves novel·les. Després dels anys desencertats de Girona, Bertrana va anar a viure amb la família a Barcelona, 1912. Diu la seva filla: «Es traslladà, doncs a Barcelona. Llogà un pis a la plaça del Rei. S’hi va instal·lar amb la família, esposa i quatre fills» En el zenit del modernisme artístic, 1911, es dedicà al periodisme on va dirigir algunes revistes, a escriure i a dirigir teatre i a publicar llibres de contes. Proses Bàrbares, La lloca de la vídua, Els herois, L’home de la gorra peluda, El meu amic Pellini i altres contes són ja textos publicats als anys vint.

«Antoni López Ventura l’acollí amb els braços oberts. El nomenà redactor en cap de «L’Esquella de la Torratxa» i de «La campana de Gràcia», va col·laborar a més en altres revistes i «així aconseguia d’afegir algunes pessetes al migrat sou que rebia d’Antoni López»20

A més d’un gran nombre de cròniques, de contes i obres de teatre, a Barcelona -ciutat en la qual no s’hi va sentir mai bé del tot i en la qual s’hi van desencadenar altres desgràcies- Prudenci Bertrana amb força i constància hi va desenvolupar de ple la seva activitat d’escriptor. A poc a poc va fer de l’escriptura irremeiablement el seu ofici ja que els cànons de l’estètica pictòrica havien canviat i no podia pintar ni en somnis tal i com ho venia fent el gran bohemi i amic seu Santiago Rusiñol.

Primera, Bertrana no es podia permetre seriosament ni «l’art per l’art», ni cap mena de posicionament «regeneracionista»; havia de fer alguna cosa per subsistir com a creador i segona que amb els seus treballs havia d’obtenir vulguis no vulguis rèdits per al sosteniment de la seva economia familiar, «amb la seva ploma no anava a resoldre cap problema material ni domèstic. No anava a trobar cap solució que assegurés el confort i la tranquil·litat de la família. Al contrari. Prudenci Bertrana, escriptor,

34_pds

20 21

Op.cit. & supra. Pàg. 66.

Op.cit. & supra. Pàg. 51.

seguiria la seva trajectòria catastròfica, en la qual arrossegaria, fatalment, Neus Salazar i el seus quatre menuts».21 Al 1920 va publicar el recull de contes Els herois i l’any 1921 va estrenar al teatre Goya de Barcelona l’obra teatral, Les ales d’Ernestina alhora que va a començar a col·laborar com a crític teatral al diari «La Veu de Catalunya».

A Barcelona ho intentà tot i treballà de valent. L’any 1931 va publicar una de les seves primeres novel·les L’Hereu en la qual a través d’un alter ego que bateja amb nom d’Innocenci Aspriu explica molts aspectes de la seva pròpia vida d’adolescent i de joventut. En la novel·la quasi de manera tolstoiana, com s’havia esdevingut amb la novel·la Quan se fa nosa de l’empordanès Josep Pous i Pagès, Bertrana hi reflecteix els problemes i les incompatibilitats amb el seu pare. Amb aquesta novel·la de caràcter eminentment rural però d’una bellesa lingüística insuperable -com hem pogut comprovar- el gironí va començar la seva trilogia de novel·les. Amb L’hereu va guanyar el premi Creixells del mateix any.

Després d’aquesta novel·la amb la qual va assolir un cert èxit seguiren El vagabund de 1933 i per tancar la trilogia basada amb molts fets de la seva vida va escriure L’Impenitent.

El vagabund és tal vegada la novel·la en la qual hi ha més abundància de descripcions de la ciutat de Girona.

CULTURA [Prudenci Bertrana

«L’últim indret on posà els peus, abans d’anar-se’n de Girona, fou la Devesa. La Devesa li oferí un bell espectacle. S’havia revestit de totes les gales de la tardor. La fronda era una incomparable apoteosi d’or i porpra. Els altíssims plàtans del gran passeig formaven una interminable volta, on la llum del sol feia transparentar, amb un guspireig de vitratges, tota una gamma de colors ardents, des del cadmi i el rosa suau a la violència esclatant del laca de gransa. Una lleu empenta de l’oratjol determinava una pluja de fulles atapeïda, fantàstica, marejadora.»

«A través dels vidres del vagó, entelats i trontolladors, veia passar llums forans; i la resplendor dels propers il·luminava un segon, per a deixar-lo altre cop sumit en la penombra del fanal agònic.

El soroll de la marxa s’intensificà sobtadament. Passaven el pont de ferro de l’Onyar, des d’on la perspectiva de Girona esdevé impressionant.

L’aspriu netejà un tros de vidre de la finestrella i atalaià al defora. El prodigiós campanar de la col·legiata de Sant Feliu, vist contra la llum de la celístia, era més meravellós que mai.

Tenia l’esveltesa d’un enorme xiprer.

Per a albirar-ho fins al vèrtex calia aixecar el cap. Un inici d’alba travessava els finestrals i assiluetava les adormides campanes, la filigrana de les arestes i els calats de les ogives.

I part amunt, encara es distingia la massa ombriua i feixuga de la Seu, que dominava un escalonament fantàstic de teulades i xemeneies negres com la tinta. A baix de tot, a l’abisme, la llorda i pintoresca renglera de cases velles i desiguals es reflectia confusament en l’aigua espessa i calmosa del riu, amb la infinita varietat de penjarelles i andròmines que emplenaven balcons, finestres i galeries.»22

Entre la feina d’elaboració d’aquestes darreres novel·les va seguir publicant comèdies i drames per al teatre, cròniques periodístiques, contes, l’assaig sobre el seu amic Dídac Ruiz, Jo! Memòries d’un metge filòsof, 1925 i el recull d’articles intitulat Impromptus, 1936.

BARCELONA I BERTRANA, CRESPONS NEGRES Estant a Barcelona, com hem apuntat, els infortunis encara havien de trucar de nou la porta de casa dels Bertrana, «a Barcelona l’esperaven tota mena de calamitats i desastres.

L’urbs era un monstre inhumà, devorador de fills i d’il·lusions...»23 En tretze mesos a causa de la tuberculosi hi perdé tres dels seus fills, el fill Heribert de quinze anys mort l’octubre de 1913 al qual van traslladar a Girona per tal de veure si es refeia; la seva filla gran Helena (2 de gener de 1915) als dinou anys i també morí la seva filla més menuda Cèlia, nascuda el 26 de novembre de 1910, morí en vigílies de la proclamació de la República, als vint anys.24 Josep Pla ens relata als seu volum Retrats de passaport que a vegades es trobava a Prudenci Bertrana pel barri vell de Girona pintant a l’aire lliure. Vegem què ens diu l’empordanès: «Anant a l’institut, el trobava pintant un racó pintoresc o una casa vella, llavors pintava, m’aturava un moment a badar amb els llibres sota el braç, ell em mirava, sense treure’s la pipa de la boca, com si jo fos

una bèstia rara. A l’establiment docent vaig tractar el seu fill Heribert, un xicot ros, sec, nerviós. Morí molt jove, tuberculós.»25 Aquesta tragèdia i la depressió psicològica consegüent en la qual caigué Bertrana i després d’un temps de no poder engendrar ni una ratlla va anar perdent algunes de les feines. El panorama per l’escriptor i artista gironí en aquests primers decennis del segle va ser absolutament desoladors. Només pogueren acontentar-lo -amb els temps successius- la seva pacient i amorosa esposa Neus Salazar, els seus veritables amics de Girona i la seva filla gran Aurora. Després de l’ensulsiada personal de la família Bertrana amb gran força de voluntat l’artista va emprendre de nou la seva feina d’escriptor. Escriu Pla: «Era a més un home molt nostàlgic. Tenia una passió per Girona i pels seus amics d’aquells anys...»26

22 PRUDENCI

BERTRANA, Obres Completes, pàg. 470, 451, Editorial Selecta, Barcelo-na, 1968. & supra. Pàg. 73.

PONSATÍ-MURLÀ, Oriol, «El preu dels fills» article in de Revista de Girona, pàg 80, número, 301, Març-Abril, 2017.

PLA, op. cit. & supra. Pàg.83.

PLA, op. cit. Pàg. 88.

23 Op.cit.

24 25 26

pds_35

CULTURA [Prudenci Bertrana

DARRERS ANYS DE BERTRANA

AURORA BERTRANA L’any 1924, la seva filla gran Aurora, que tocava el violoncel i treballava a Barcelona, va anar-se’n a Suïssa a estudiar música. Va casar-se amb un enginyer i després de realitzar alguns viatges per la Polinèsia i d’escriure i publicar sobre aquests territoris, la parella no torna a Catalunya fins l’adveniment de la República. Llavors tornen a Catalunya i amb l’adveniment del feixisme el seu marit es passà al bàndol franquista. Aurora, dona de moltíssim caràcter, lògicament se’n separà i l’any 1938 emprengué l’aventura de l’exili tota sola. Torna a Suïssa deixant a Catalunya el pare, la mare i la seva abnegada cunyada Eufèmia Salazar. El fet de recalar a Suïssa li va donar seguretat, i li va permetre de seguir els cruels esdeveniments del nazisme als quals ridiculitzà en el conte «La mareta dels porcs». A l’Alta Savoia, després del conflicte, Aurora va treballar com a voluntària en la reconstrucció del poble d’Etobon. Des de Suïssa , durant els anys d’exili va viatjar a Prada de Conflent per poder anar a Andorra i tenir contacte amb la seva mare. Va poder tornar a Catalunya el 1949.

36_pds

27

Op. cit & supra. Pàg. 90.

Els darrers anys de la vida de Prudenci Bertrana va anar escrivint el text de L’impenitent, la tercera novel·la de la trilogia que es va publicar pòstumament l’any 1948.

L’impenitent és un text en el qual l’autor recrea amb lògica amargor alguns dels darrers esdeveniments de la seva vida, s’hi descriuen els darrers aspectes de la seva pròpia i patètica biografia, «Probablement, Prudenci Bertrana ha dit en aquella darrera obra tot el que turmentava cruelment la seva vida de pare i de periodista malaurat.»27 L’any 1934 va rebre alguna distinció pel seu teatre i exposa encara algunes pintures a les Galeries Laietanes.

LA GUERRA CIVIL: S’HA ACABAT PUBLICAR EN CATALÀ Prudenci Bertrana sobreposant-se a la tragèdia familiar, estant encara a Barcelona tornà a emprendre els exercicis de pintura i seguí treballant en tasques periodístiques. Continuà escrivint i publicant altres llibres de contes i textos de comèdies per al teatre, a més d’algunes obres que elaboraren juntament pare i filla. En apropar-se els fets de la guerra civil, Prudenci Bertrana va haver d’abandonar Barcelona, es quedà

una altra vegada sense les subsistències de les col·laboracions als diaris, sense poder-hi publicar les seves crítiques teatrals, ni sense ni tan solament poder ensenyar de dibuix i pintura a la mainada a l’escola del Bosc de Monjuïc.

L’any 1936, Prudenci Bertrana va pronunciar una conferència d’homenatge al seu amic de bohèmia i tresqueres gironines, Santiago Rusiñol, «El Rossinyol que jo he tractat»; va pronunciar també el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona.

Durant la guerra civil espanyola, els Bertrana van haver d’amagar-se a Vilada (poblet del Berguedà) i a Sant Pere Pescador refugiat a casa d’un seu cosí on va viure ben pobrament. La filla Aurora, però, havia marxat a l’estranger i va tenir afortunadament molta més sort que el pare. Acabada la guerra, Prudenci Bertrana, va tornar a Barcelona i per

CULTURA [Prudenci Bertrana

influència d’algun amic va obtenir un petit càrrec a l’Ajuntament de Barcelona. A Barcelona li ofereixen d’escriure en castellà per a La Vanguardia Española a la qual cosa ell refusa i -com subratlla la seva fillava seguir escrivint en català per ell sol. L’any 1940 encara va tornar a formalitzar una exposició de quadres a les Galeries Laietanes.

Prudenci Bertrana va morir a la ciutat comtal el dia 21 de novembre de 1941, «El gran prosista català se n’havia anat d’aquest món sense fer cap mena de fressa, amb la mateixa i noble simplicitat amb què hi havia viscut»28 BERTRANA I SARRIÀ A les pàgines de la novel·la El Vagabund (1933) Bertrana ens dona compte de l’existència d’una dida a Sarrià que va tenir cura d’una de les

28 Op.

seves filles (possiblement pel període en el qual els Bertrana vivien a Girona, es tracta de la mateixa Aurora Bertrana, la filla gran del matrimoni Bertrana-Salazar, nascuda a Girona el 1892 la qual, pel que desprenen les seves paraules va ser criada a Sarrià): “Una dona de Sarrià de Ter, que havíem contractat per dida abans de néixer la nena, se l’endugué al seu poble el dia mateix del bateig.

Això els entristí un bon xic, però es consolaren pensant que tenien la petita Angelina molt a prop i que podrien veure-la sempre que els abellís, que fou gairebé dia per altre. Innocenci no podia anar a Sarrià tan sovint i quan podia anarhi era de pressa i corrents.”

Anem a saber qui va ser aquesta dida i de quina casa era de Sarrià.

En certa ocasió Prudenci Bertrana anant de viatge cap a França en la

mateixa novel·la de El Vagabund va sentir gran nostàlgia en deixar la seva filla amb la dida a Sarrià: “Passant pel barri de Pedret els llums forans es feren més escassos.

Al pont de Sarrià birbillejaven espaiats sota els arbres de la carretera. ¿Devora de quin d’aquells fanals dormia la petita Angelina?

Ah, com li recava passar de llarg.”

“A l’esquerra sobtadament, s’obre un ample panorama. El curs del Ter, les arbredes de les riberes, els turons del puig d’En Roca, de Sarrià de Dalt, de Montagut, de la Mota.”29 n Els llibres de contes i les novel·les de Prudenci Bertrana s’estan reeditant en l’actualitat per iniciativa d’algunes institucions gironines a través l’editorial gironina, Edicions de la ela geminada.

cit & supra. Pàg. 90. de El Vagabund, Prudenci Bertrana, pàgs. 13, 135, 186, Editorial Selecta, nº 376, Barcelona, 1965.

29 Edició

pds_37

CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta

ELS MOSAICS DE LA VIL·LA DEL PLA DE L’HORTA UN LUXE SUBJECTE A LES MODES Ana Costa, Lluís Palahí i David Vivó

Cambra amb pintures imitant una tanca de llistons (vermells) sobre fons blanc.

S’aprecien també parts del paviment de mosaic de la cambra.

Un dels elements que ens aporta més informació sobre els gustos, la manera de pensar, la religiositat i el nivell econòmic d’una persona és la seva casa i, especialment, la seva decoració. Quan entres a casa d’una persona et pots fer una imatge d’ella a través dels objectes i la decoració: la tria d’un determinat estil de mobles, els elements decoratius, així com els llibres, o la música, per exemple, ens aporten molta informació de com són els propietaris. Això és així ara i en època antiga.

1 Universitat de Girona. L’estudi s’integra dins el programa d'I+D finançat per l’actual Ministeri d’Economia i Competitivitat “Del oppidum a la ciuitas (III). La transformación de la ciuitas y la transición hacia Nuevos modelos de estructuración territorial (HAR2013-40778-P) i del programa quadriennal de recerca arqueològica finançat per la Generalitat de Catalunya “Transformacions en les pautes d’hàbitat i explotació territorial a l’ager de Gerunda i Emporiae (segles III-VIII dC)”.

38_pds

CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta

en època antiga. Els tipus de paviment, els materials i les decoracions canviaven. Fins i tot les pervivències o els canvis realitzats ens proporcionen informació sobre el coneixement que tenien els propietaris i els artesans locals dels corrents artístics i decoratius predominants en cada moment.

La vil·la romana del Pla de l’Horta ens proporciona un mostrari privilegiat d’aquesta concepció de la decoració i de les seves variacions al llarg del temps, adaptant-se en cada reforma de l’edifici als corrents decoratius més en boga als principals centres urbans de l’imperi romà.

Podríem dir que els diferents propietaris de la vil·la estaven sempre a l’última en qüestions de moda.

Planta general de la vil·la a inicis del s.I dC amb els diferents paviments conservats.

TRES MOMENTS, TRES ESTILS

P

er tant, els elements decoratius que trobem als habitatges d’època romana ens ajuden a fernos una idea de com eren els seus propietaris, del seu poder econòmic i, fins i tot, ens porten informació sobre la funció de les diferents estances i espais. Malauradament molts d’aquests elements no han arribat fins a nosaltres per diferents circumstàncies. En alguns casos perquè es tracta d’elements que es poden transportar fàcilment i que el propietari s’enduia quan abandonava la casa (mobles, gerres, algunes petites escultures...). En altres casos eren materials que no han perdurat.

I no ens referim solament a elements de tela o fusta de difícil conservació, sinó també a escultures de marbre o bronze que es podien fondre per fer calç o obtenir nou metall en brut, respectivament.

Per tant, el que sol arribar fins a nosaltres són alguns elements decoratius que es varen anar trencant per l’ús i que es llençaven, i que solem trobar fora de la seva ubicació origi-

nal (en abocadors), o els elements més directament lligats a l’arquitectura, els paviments i les pintures parietals. Fins i tot en aquests dos casos, el més normal és que ens arribin de forma fragmentària. Les pintures tot sovint s’acaben desenganxant dels murs i els paviments queden parcialment destruïts quan amb el temps l’edifici s’hi va ensorrant al damunt. Tot i això continuen essent en la majoria de casos uns elements essencials per aproximar-nos als gustos dels propietaris, a les funcions d’alguns dels espais i al nivell econòmic del propietari. Però a més tenen un altre avantatge: són elements que passen de moda i que, per tant, canvien amb el temps. Si anem actualment a una casa que ja tingui uns anys ens trobem que potser es va construir posant-hi terres de rajoles, posteriorment es va posar de moda emprar moqueta i als darrers anys aquesta s’ha canviat per sòls de fusta o un nou enrajolat, això sí, d’un estil completament diferent al primer.

Aquestes mateixes modes regien

A la vil·la del Pla de l’Horta es conserven paviments de diferents moments de l’existència de l’edifici.

No oblidem que una casa que perviu durant quasi sis-cents anys mai ho fa sense reformes importants.

La primera vil·la, construïda en època republicana (més o menys al 50 a.C.) presenta una certa simplicitat en els materials utilitzats en la seva construcció i també en la seva decoració. Els terres són de terra piconada i a les parets s’hi col·loca un senzill arrebossat de morter blanc, sense aparentment cap motiu decoratiu. Això és molt habitual en aquella època a les nostres contrades. La majoria de noves ciutats (com Gerunda) acaben de ser fundades, les vil·les són escasses i els artesans itàlics encara no han arribat en gran quantitat al nostre territori (no tenen una quantitat de potencials clients prou gran ni rica com per justificar el desplaçament o la inversió), de tal forma que les primeres vil·les són construïdes tot emprant brigades de treballadors locals, que usen els materials i les

pds_39

CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta

tècniques que ells dominen. Això no vol dir que no poguessin disposar d’elements luxosos, però serien sobretot mobles, cortinatges i altres elements que no ens han arribat.

Tot i això, al Pla de l’Horta observem com el propietari volia tenir una casa “a la romana”, construint un habitatge que reproduïa en la seva estructura i distribució la de les anomenades “cases d’atri”, el tipus més habitual en aquella època a la península itàlica.

Paviment d’opus signinum amb tessel·les dibuixant un camp de rombes

Opus sectile amb plaques en blanc i negre combinat amb un signinum amb tessel·les

40_pds

LA MODA AUGUSTAL Això canvia radicalment a principis del s. I dC (en època de l’emperador August), quan a les ciutats s’inicien ambiciosos programes decoratius en els edificis públics (temples, banys, places...) que necessiten artesans que coneguin els sistemes constructius i decoratius en ús a la mateixa Roma. Aquests artesans troben a més una bona clientela en les principals famílies del territori que volen enriquir les seves cases tot imitant el que es feia a la capital i a les principals ciutats de l’imperi. Les noves cases són construïdes amb morter i augmenten de forma important el luxe de la seva decoració. I entre aquests nous elements se situen els paviments i les pintures parietals.

I un cop més el propietari del Pla de l’Horta va demostrar estar a l’última, decorant la seva casa amb paviments que –al nord-est peninsular- solament es trobaven en aquella època a les cases urbanes, on vivien els personatges més rics de la societat del moment. Així, i seguint la moda imperant, es varen construir paviments d’opus signinum decorats amb mosaics, paviments d’opus signinum amb emblemes d’opus verniculatum i paviments d’ópus sectile.

Aquests noms en llatí ja són una bona mostra que es tracta de paviments típicament romans.

CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta

L’opus signinum és un paviment de morter amb rajols molt trinxats que li donen un característic color rosat. Aquest paviment, molt sòlid, era, a més, impermeable, raó per la qual era molt usat en dipòsits i banys, en definitiva en espais que havien de contenir líquids. Però a més també s’utilitzava en les sales principals de les cases, sobretot inserint a la seva superfície tessel·les, generalment blanques i negres, creant diferents motius.

Aquests podien ser figurats però en el cas del Pla de l’Horta són sempre amb decoracions geomètriques. Així, a la zona del porxo situat a migdia de la casa es va crear una catifa de tessel·les negres que dibuixaven un camp de rombes. Per contra, a dues de les sales principals de la casa es varen emprar tessel·les blanques i negres per crear un camp de petites flors de quatre pètals.

El segon tipus, l’opus verniculatum, era més delicat i, malauradament al Pla de l’Horta solament se’n conserva un fragment molt petit. El verniculatum era un tipus de mosaic en el qual s’empraven tessel·les molt petites (de mig centímetre de costat o menys) que permetien fer dibuixos molt detallistes. En el cas del Pla de l’Horta un d’aquests emblemes devia decorar un dels laterals de l’impluvi de l’atri de la casa, però malauradament va ser en gran part destruït en reformes posteriors i en queda un tros molt petit sota un mur. Tot i això és una mostra d’un tipus de mosaic molt delicat i, no cal dir-ho, car.

El tercer tipus és el més sorprenent, ja que és una tipologia de paviment que se sol trobar en vil·les dels segles IV o V dC, però és excepcional en una vil·la de les nostres contrades de principis del s. I dC. Hem de traslladar-nos a entorns urbans com Empúries, Tarraco o Barcino per trobar paviments similars, i fins i tot en aquests contextos són més habituals en edificis públics que en espais pri-

Planta de la vil·la de finals del s.II dC amb els diferents mosaics localitzats.

vats. Es tracta de l’opus sectile.

Aquest tipus de paviment es construïa tot emprant petites plaques de marbre de diferents colors, tallades en formes geomètriques (generalment quadrats, triangles o cercles) per crear dibuixos, generalment geomètrics.

D’aquesta mena de paviments se n’han localitzat dos al Pla de l’Horta.

El primer és fet amb plaques blanques i negres, de formes quadrades i rectangulars i configura un emblema que ocupava el centre d’una cambra, inserit dins un paviment més gran d’opus signinum i tessel·les.

Però el més espectacular és el segon, que ocupava la meitat sud d’una gran sala (la resta era pavimentada en opus signinum sense decoració). Les plaques d’aquest sectile eren de gran varietat de marbre diferents, molts d’ells importats (d’Itàlia i Àfrica, sobretot) i de colors molt variats. Les plaques eren de forma triangular i configuraven dibuixos geomètrics en base a espais quadrangulars. A la zona central devia haver-hi un emblema amb una decoració diferent, però malauradament aquesta part queda sota

un paviment posterior i no podem apreciar com seria aquest emblema.

Pel que fa a la funcionalitat de l’estança, aquesta era molt probablement un triclinium, és a dir, un menjador per celebrar-hi banquets. El fet que la meitat de la cambra estigui pavimentada amb un sòl molt més senzill i no decorat es deu a que en aquesta zona se situava el mobiliari, concretament els lecti, llits en els quals es tombaven els convidats per sopar (ja que els grans banquets romans se celebraven ajaguts i no asseguts com actualment).

CASA NOVA, DECORACIÓ NOVA A finals del s. II dC la vil·la va patir una reforma radical. L’edifici es va reconstruir en bona part i, aprofitant l’avinentesa, es va canviar la seva decoració (un cop més hem d’insistir que, segurament, altres elements com els mobles devien patir una substitució i actualització més sovintejada). Durant els segles I i II dC els paviments més demandats entre les classes adinerades eren els opus tessellatum, és a dir, els

pds_41

CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta

Opus tessellatum del passadís del pati del nimfeu amb tessel·les blanques, negres i vermelles.

Opus tessellatum policrom amb decoració de nusos salomònics.

42_pds

mosaics, fets amb decoracions a base de tessel·les blanques i negres. Però quan es va reformar la casa es començava a imposar una nova moda, consistent en mosaics policroms. Els primers, -i aquesta és una peculiaritat d’Hispania- ja des de mitjans del s. II es feien combinant tessel·les blanques i negres, i afegint-hi algunes notes de color amb tessel·les generalment vermelles. Posteriorment aquest repertori cromàtic s’amplia amb tessel·les grogues, taronges, blaves o verdes.

Al Pla de l’Horta tenim mostres dels dos estils, tot i que els nous paviments semblen posar-se tots al mateix moment, a finals del s. II dC. En tots els casos les decoracions són essencialment geomètriques, excepte en una de les peces, com veurem tot seguit.

Així, als passadissos i porticats s’utilitzen mosaics amb un cromatisme més senzill (blanc, negre i vermell), mentre que dins les estances principals s’usa una gamma de colors més àmplia. Ho veiem al pati de migdia de la vil·la – presidit pel nimfeu- on els porticats són decorats, un, amb cercles intersecants amb floretes i l’altre amb una combinació d’hexàgons, també amb flors al centre. És en aquestes flors on s’afegeixen tessel·les en vermell, sobre un camp que és essencialment decorat en blanc i negre. Solament en una estança -situada a l’angle sud-est de l’edifici- s’empra aquest cromatisme limitat.

Per contra, a les sales d’aparat i recepció la gamma de colors és més àmplia i cada habitació reprodueix un motiu geomètric diferent, des de cercles intersecants a hexàgons, rodes de peltes, nusos salomònics, etc.

Una de les sales més interessants és la situada a llevant del pati del nimfeu. Tot i que el mosaic és un dels trobats l’any 1970, en força mal estat, i que va ser extret en aquells moments, en ell s’hi apreciava una decoració a base de grans quadres on es repetien diferents motius decoratius. El més interessant és, però, l’orla exterior, decorada amb tot un seguit de cràteves (grans gerres per vi) de les quals surten branquillons de vinya. Aquest és l’únic motiu figuratiu trobat fins ara a la vil·la.

Malauradament no tenim cap mostra de mosaic d’època baiximperial (segles IV-V), un moment espectacular per aquesta mena d’elements decoratius on a la policromia s’hi afegeixen generalment motius figurats, on es representen escenes diverses de la mitologia o la vida quotidiana. Uns excel·lents exemples d’això són

CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta

Pintura decorada amb quadrats sobre fons blau. A la part alta s’aprecia el canvi de decoració amb una franja vermella.

els mosaics de la vil·la de Bell Lloc (o can Pau Birol) de Girona, dos dels quals, un amb la decoració d’una cursa de quadrigues al circ i l’altre amb una escena del mite de Teseu, Ariadna i el Minotaure, es conserven respectivament als Museus d’Història de Girona i al MAC, Museu Arqueològic de Girona (un tercer emblema amb Bel·lerofontes matant la Quimera es conserva al MAC-Barcelona).

Tot i això no hem de desesperar, ja hem comentat en altres escrits que creiem que en època baiximperial la part excavada fins ara de la vil·la correspon a la seva part de darrera, i no es poden descartar altres troballes en d’altres sectors encara per descobrir.

LA PINTURA Hem passat molt per damunt de la decoració pictòrica de la vil·la per una senzilla raó. Els treballs de neteja de les pintures que encara es conserven in situ en alguns dels murs s’està realitzant encara en el moment de redactar aquest escrit.

Tot i això s’han netejat les pintures de dues estances construïdes a finals del s. II dC. Cal tenir present que tot i que la part conservada dels murs supera el metre d’alçada, aquesta correspon decorativament al sòcol. Per aquesta raó en les dues estances hi veiem uns elements decoratius geomètrics i repetitius.

De disposar de decoracions figura-

des, aquestes se situaven a la meitat superior dels murs (on no eren tapades pel mobiliari), no conservat. De les dues estances una presenta una decoració en fons blanc sobre el qual es dibuixa una mena de tanca a base de rombes vermells, molt lluminós, imitant probablement una tanca de jardí. En l’altra cambra la decoració es presenta sobre un fons blau i consisteix en tot un seguit de quadrats i rectangles marcats amb pintura blanca. A la part alta es conserva en alguns trams una franja vermella, indicativa del canvi en la decoració.

Uns propietaris sempre atents a les novetats de la capital La decoració de les diferents estances ens mostra -com també ho fan altres elements com la construcció d’una cambra amb absis a mitjans del s. I dC o l’existència d’uns banys ja des de principis del s. I dC- que el propietari de la vil·la del Pla de l’Horta era sempre una persona que estava molt al corrent de les modes i usos més en boga a les principals urbs de l’imperi romà, i, per tant, que havia de formar part del cercle més influent de ciutadans que regien políticament i econòmicament la ciutat de Gerunda i el seu territori.

Un darrer detall. Els marbres d’importació d’època augustal se solien reservar (pel seu alt cost) per as edificis i monuments públics. Tot i això a vegades els magistrats que dirigien la ciutat i que estaven enca-

Opus tessellatum policrom de decoració geomètrica

Imatge de l’any 1970 quan es va trobar l’opus tessellatum amb decoració de craters.

rregats d’aquestes obres, “desviaven” una petita part d’aquestes peces (sobretot aprofitant els retalls que quedaven al construir les columnes, frisos o altres elements dels monuments) cap a les seves residències. Tallades en petites plaques es podien construir excel·lents paviments de sectile o altres elements decoratius. Era el propietari del Pla de l’Horta un magistrat local encarregat de les obres d’embelliment de la ciutat? Molt probablement. n

pds_43

espai 2.0 CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

JOVES i TIC: entre l'oportunitat i l'abisme Roger Casero Gumbau. Blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià www.sarriadeterenxarxa.cat

Les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça, pels joves? Aquest no és un debat nou, però sí que és un debat que convé actualitzar tal i com ha fet recentment el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya amb la publicació de “TIC i Joves: reflexions i reptes per al treball educatiu” (Col•lecció Aportacions, número 54; octubre 2016).

L

a publicació fa un breu repàs d'algunes referències bibliogràfiques i entre elles destaca el que afirmaven l'any 1999 David Buckingham i Julian Sefton-Green en l'article "Children, Young People and Digital Technology": “hi ha les víctimes dels mitjans, els innocents corromputs pels videojocs o la pornografia, i els intel·ligents, els qui s’apoderen a través de les tecnologies per crear nous mons d’aprenentatge i comunicació”.

La tecnologia, doncs, també pels joves és una arma de doble fil! I si aleshores, als anys noranta, els adults es preocupaven pels joves enganxats a la televisió i als videojocs, avui als adults ens preocupen els joves enganxats a les pantalles en general, ja que s'han multiplicat, i a la dels seus telèfons mòbils intel·ligents en particular, dispositiu que quasi ha esdevingut, de forma

44_pds

natural i sense adonar-nos, una extensió del braç, quasi un accessori del cos humà.

Els adults tenim la percepció general que els joves, als qui anomenem nadius digitals, estan hiperconnectats fins al punt d'establir una certa dependència emocional amb el dispositiu i tot el que, per ells, representa: la relació amb els seus iguals, la connexió amb el seu món, fins i tot amb el nostre...

Aquest procés, com d'altres (les relacions sexuals, el consum d'alcohol, tabac i drogues...) es produeix cada vegada en una edat més precoç, que podríem situar al voltant dels dotze anys, edat d'inici de l'educació secundària i per tant de l'entrada a l'institut i que pels joves representa l'obtenció de dos objectes que simbolitzen la seva nova (obligada en molts casos) autonomia: les claus de casa i el telèfon mòbil!

En realitat, però, aquest procés s'inicia abans ja que els infants en edats més primerenques ja tenen accés a múltiples pantalles: la televisió (ara també connectada), l'ordinador, la tauleta tàctil i, naturalment, els telèfons mòbils dels pares, mares o altres familiars.

Des de la perspectiva dels adults el telèfon mòbil dels infants ens dóna la seguretat que davant qualsevol incidència podran contactar amb nosaltres, tot i que des de la perspectiva dels infants i especialment dels joves aquesta mena de “cordó umbilical” és tan sols la millor excusa per mantenir-se connectats amb el seu món.

En una classe de primer d'ESO de l'Institut Narcís Xifra de Girona (el que de moment tenim de referència a Sarrià de Ter) a principis de curs un professor va preguntar als alumnes quants no tenien telèfon mòbil:

només, mig avergonyits, dos van aixecar la mà; després de les festes de Nadal els dos alumnes ja tenien mòbil després de demanar-lo insistentment als pares, qüestió de supervivència.

El temor a ser exclòs és un dels motius que argumenten els infants i joves en la seva exigent demanda de telèfon mòbil, de ser exclòs del seu grup d'iguals, és clar. L'auge dels serveis de missatgeria instantània (WhatsApp i Snapchat) han fet de la tecnologia mòbil un element més de socialització, ja que les relacions personals es prolonguen i s'expandeixen també digitalment, però a banda d'aquest element socialitzador que apunta al sentiment de pertinença de grup, els dispositius mòbils, especialment el telèfon, també és el mitjà des del qual consumeixen els continguts audiovisuals a través d'eines socials com YouTube o Instagram.

A l'altra cara de la moneda del paper socialitzador hi ha el risc que les TIC aïllin els joves, el risc que les relacions digitals prevalguin sobre les analògiques o, encara pitjor, que prevalguin les relacions digitals amb els seus iguals per sobre de les analògiques i personals amb la resta de la seva família, amb el temor per part dels adults que es faci realitat la imatge del jove aïllat, permanentment tancat a la seva habitació. En qualsevol cas caldria calibrar si els factors de l'aïllament són la tecnologia en sí i “per se” o aquesta és tan sols el mitjà, però no la causa.

El que ja és inevitable en els joves, també en els adults, és que la tecnologia intervé inevitablement en la construcció de la identitat, però així com els adults (immigrants digitals) hem diferenciat entre la nostra identitat analògica (l'existent abans de la revolució digital) i la digital (adquirida posteriorment), els joves no fan aquesta diferenciació ja que ambdues formen part indistinta, sense fronteres clares, d'una mateixa i única identitat: la seva!

La publicació “TIC i Joves: reflexions i reptes per al treball educatiu” parla de la doble vessant de les TIC en relació als joves, la positiva i la negativa.

Pel que fa a la positiva destaca la millora en les relacions socials dels joves, l'aportació de noves habilitats, la contribució a potenciar les capacitats creatives i de resolució de conflictes, l'augment en la implicació dels joves en la millora de la societat i l'aparició del jove “produser” (consumidor i creador alhora, anomenat també “prosumidor”).

Pel que fa als efectes adversos, tot i que recorda que afecten una part reduïda dels joves, l'estudi destaca l'aïllament físic, l'addicció a les TIC i la ludopatia, un excés de narcisisme, el ciberassetjament,

el sexting (compartir contingut sexual o explícit, fotografies o vídeos, a les xarxes socials o serveis de missatgeria), la potenciació de la violència masclista entre parelles joves, la petjada digital i la pèrdua de privacitat, la bretxa digital, la sobredosi d'informació i les malalties derivades de l'ús addictiu, incloses els trastorns psicològics.

Lluny d'alarmar-nos innecessàriament per aquest darrer paràgraf, el que convé és afrontar de manera conscient el procés d'accés dels joves a les TIC, tal i com recullen les orientacions de la publicació citada, fomentant l'ensenyament crític, acompanyant i assessorant els infants i joves, en resum fer allò que tant convé que fem els adults amb els nostres infants i joves: ser-hi, no dimitir de les nostres responsabilitats.

Així, doncs, les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça?

Segurament aquesta mateixa pegunta ens la podríem fer els adults interpel·lant-nos a nosaltres mateixos i possiblement la resposta seria, si fa o no fa, la mateixa que podem oferir als joves: les noves tecnologies són ambdues coses, una oportunitat i una amenaça!

Però la pregunta, paradoxalment (o no?), ens inquieta més quan els adults la formulem pensant en els joves, els nostres joves; ens inquieta més quan pensem en ells però ens fa por si ens la fem a nosaltres mateixos: les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça, pels adults? n

Quadern d’apunts

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ESPAI 2.0

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Peix al cove

Al carrer Major, per desventura, hi ha més tendència al tancament d’establiments comercials més que no pas a obrir-ne. És una llàstima, però botigues i negocis van plegant

veles a mesura que els titulars arriben a l’edat de jubilació, per falta de relleu generacional. Per això, és una bona notícia que escadusserament es recuperi algun local amb la vista posada en el mercadeig i en l’oferta i la demanda. Des de primers d’any, a Sarrià de Baix comptem amb una nova peixateria. De peix fresc.

Els horaris estan subjectes a l’arribada del gènere piscícola des de les llotges de la costa. I l’activitat és fortament dependent de la climatologia: si no han sortit barques “en marc”, no menjarem ni un sonso. Quan no hi ha peix, no hi ha peix; i a més a més és impossible.

Associacionisme a la baixa

46_pds

Entre gener i febrer es van celebrar dues assemblees de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix. Si l’una

va anar malament, l’altra encara pitjor. Van tenir lloc a la sala d’actes del Coro i amb un acabament ben poc galdós: la dissolució de l’entitat. A la reunió del dia 21 de gener la junta ja va presentar un memorial de greuges que posava de manifest el seu nivell de combustió enfront del consistori i de la comissió de festes.

En aquell acte, la junta en ple va dimitir i es va convocar una nova reunió pel dia 4 de febrer. En l’assemblea extraordinària, a falta de successors documentats i amb validesa estatutària, es va anar sense remei a la dissolució.

Hores d’ara, el patrimoni líquid de l’associació ja deu formar part de la recaptació final de la Marató de TV3, que també ha tancat caixa aquest primer quadrimestre.

A la graella

Els desvagats ocasionals que tenim tirada pels crucigrames valorem amb predilecció els que, en llengua castellana, cada dia publica a La Vanguardia el senyor Fortuny. Són excepcionals: enmig de les paraules creuades hi apareixen anagrames, frases fetes, definicions brillants per heterodoxes, conceptes que es recargolen entre files i columnes. Fa més d’onze mil dies que en publica, l’un darrere l’altre i sense fallar mai. El dia 19 de febrer, Sarrià va ser present al crucigrama número 11.100 en un enunciat prou

insubstancial. Verticals, columna 9, primera definició: “Barrio que comparten Barcelona i Girona”, 6 lletres. Resposta: Sarrià.

Barrio? El mestre Fortuny encara habita a l’època de l’annexió amb Girona! Si es tractava de barris compartits havia de fer referència a Montjuïc o al Poble Sec, que a Barcelona també en tenen.

Totes li ponen

M’atreviria a assegurar que, de tots els regidors de l’actual consistori, el que més pàgines va publicant en aquesta revista és en Josep Maria Santiago.

El càrrec s’ho porta. Els esports, la piscina, el procés participatiu de l’any passat… són temes que poden crear polèmica i debat, han donat teca per escriure i ell ha fet ben fet de deixar impresos el seu saber i les seves cròniques en aquest periòdic.

A tancament d’aquesta edició, el seu nom ha saltat a la premsa diària pel seu paper en la resolució d’un conflicte ultraesportiu generat a la lliga de futbol sala que es juga al pavelló. Un partit va acabar amb l’expulsió de jugadors implicats en una baralla tumultuosa.

Va haver-hi trompades entre esportistes, actes arbitrals i el qüestionat laude municipal de fer-ne fora quatre. En dies posteriors, l’àrbitre va reconsiderar l’acta i embolica que fa fort.

Malament rai quan els partits de futbol han d’acabar a bufetades.n

L’ENTREVISTA [marta santodomingo clopes

Assumpció Vila

V

MARTA SANTODOMINGO CLOPÉS

La Marta arriba a l’entrevista sense entretenir-se. La seva joventut l’empeny a fer moltes coses i a assaborir el temps quan es troba bé. Ve d’un lloc i se n’ha d’anar a un altre. Fa poc de la darrera operació i amb determinació anuncia que serà l’última, que no tornarà a passar pel quiròfan. El calvari d’aquesta jove de 22 anys necessita una bona estona per ser explicat i per, com ella vol, divulgar la seva malaltia, la síndrome de Moebius.

a néixer a Sarrià de Ter l’any 1994 i és la filla petita de la Carme i en Teo, coneguts botiguers del carrer Major. Amb el seu germà Carles es porta 8 anys i amb la seva germana Anna, 3.

Al cap de poc de néixer, els seus pares i l’equip mèdic varen veure que no reaccionava com els altres nadons i que la seva cara no tenia

expressió i varen ingressar-la a la UCI per fer-li multitud de proves. Al cap d’un mes es va conèixer el diagnòstic, la síndrome de Moebius, paràlisi facial provocada per la manca de desenvolupament de dos nervis cranials, el 6è i el 7è. La mateixa malaltia també l’afecta a la vista, ja que no pot moure els ulls lateralment.

La seva imatge actual ja és fruit de diverses operacions facials. La

darrera, la cinquena, fou el novembre de l’any passat, a càrrec de la Dra. Adaia Valls i el Dr. Federico Hernández de la clínica Teknon i va consistir en tallar el muscle temporal i implantar-lo a la cara. Ara mou lleugerament el llavi inferior, endolcint la seva imatge. La intervenció es va complicar amb una infecció del seroma, la qual cosa la va fer estar en vigilància quasi 3 mesos.

pds_47

L’ENTREVISTA [marta santodomingo clopes

Aquesta síndrome la va descriure el metge alemany Paul Julius Moebius i es considerada una malaltia rara, només hi ha diagnosticats 220 casos a tota Espanya. Algunes persones, explica la Marta, tenen una paràlisi lleu i no són conscients de la seva malaltia. D’aquí la importància de fer-ne divulgació, ja que els joves poden patir rebuig i per tant convé que es conegui la malaltia, no només entre els ambients mèdics, sinó per tota la comunitat escolar.

La Marta va estudiar des de infantil fins ESO al col·legi les Alzines amb la seva germana Anna.

Acostumada que a les Alzines la coneixien des de petita, fer el salt a l’IES Sobrequés per cursar el batxillerat artístic li va costar, però ja està, etapa superada. La seva determinació en estudiar el batxillerat artístic fou per la seva afició a la música. A l’institut estudià assignatures de música i d’altres troncals, però on ha après a tocar el violí i el piano és a

48_pds

l’escola de música del Consell Comarcal del Gironès, a les aules de Sant Julià de Ramis i de Sarrià de Ter. I també participà a la “Jove Orquestra del Gironès”.

Professionalment s’ha decantat per la sanitat. Tot primer va estudiar Documentació Sanitària, i després d’un any d’estudis d’auxiliar d’infermeria, ha treballat a la residència de Palau i ara actualment està treballant a l’Hospital Josep Trueta i n’està encantada.

Participa amb l’Associació catalana i la Fundación Española del Síndrome de Moebius en preparar un Congrés que se celebrarà a Roses el proper mes d’octubre. Els metges que li han practicat la tècnica d’Animació Facial a la Teknon hi participaran per explicar aquesta tècnica nova i ella també intervindrà per explicar la seva experiència.

Ha estat entrevistada a La Contra de LV per Victor-M-Amela, a la Telemarató de TVE programa presentat

per Isabel Gemio, al Diari de Girona per Alba Carmona. A la seva pàgina de facebook podeu enllaçar el vídeo “Moebius por el mundo” testimoni de les persones amb qui el motorista Manuel Rubio va contactar visitant associacions d’afectats pel Síndrome Moebius de tot el món.

Aquest vídeo li ha servit a la Marta per conèixer realitats, saber com viu i com afronta cada família la malaltia. Li ha permès crear vincles, formar una comunitat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels afectats.

I a fe que de la lluita per millorar, la Marta ens dona lliçons. No només estudia, treballa, surt amb amigues, viatja, sinó que segueix un intens programa de recuperació: sessions de logopèdia, fisioteràpia especialitzada, classes amb una fonòloga, teràpia d’electroestimulació, i cirurgia d’alta complexitat com la que acaba de passar.

El seu activisme l’està conduint a

L’ENTREVISTA [marta santodomingo clopes

territoris diversos. Ha creat una pàgina “Compartir sonrisas con Moebius” per compartir històries, vivències i experiències amb afectats pel Síndrome i sobretot fer-ne difusió. Participa en fòrums i xerrades sobre les malalties rares, i també participa en un espai de ràdio Sarrià, “Som salut”, on explica algunes d’aquestes malalties, com la del Síndrome Sanfilippo, malaltia degenerativa que causa la mort en l’adolescència.

Acostumada a lluitar contra l’adversitat ara es troba com peix a l’aigua, amb una feina que li agrada, que li permet ajudar la gent i amb un objectiu clar, posar tota la seva energia a divulgar les malalties rares, per tal que s’obtinguin recursos per la recerca. Molta feina té per endavant. Sort, Marta! n La Marta, amb els seus pares Teo i Carme

pds_49

OPINIÓ [sarrià de ter no respira tranquil

SARRIÀ DE TER NO RESPIRA TRANQUIL...

Roger Casero Gumbau. Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

A

La personificació és, tal i com la defineix el diccionari, una "figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta". quest és un recurs hiperutilitzat políticament, també a Sarrià de Ter quan, per exemple, mesos enrere afirmàvem que el tancament definitiu de la fàbrica Torraspapel era un cop molt dur, traumàtic, er al poble. Tothom sap que no és el poble sinó el conjunt dels seus veïns i veïnes, o més precisament cada un dels seus veïns i veïnes, els qui poden patir un trauma...

Seguint amb la personificació, mesos després, amb l' anunci de la compra d'una part de la fàbrica Torraspapel per part de la paperera valenciana Hinojosa, d'alguna manera vam afirmar que Sarrià de Ter es recuperaria, en part, del trauma viscut mesos enrere i que amb l'inici i la reactivació de l'activitat industrial Sarrià de Ter respiraria tranquil! Res més lluny de la realitat! És cert que en el seu sentit figurat l'afirmació és irrefutable: Sarrià de Ter respira tranquil en la mesura que la reactivació de l'activitat industrial ha permès generar nova ocupació, tenint una afectació important sobre les persones que hi han trobat feina, ha tingut també una incidència positiva en negocis i comerços del poble (a nivell d'industrials, del comerç o la restauració) i generarà nous ingressos municipals a través de l'Impost d'Activitats Econòmiques, aprimat aquests darrers anys amb el tancament de Torraspapel.

En el seu sentit literal, però, l'afirmació "Sarrià de Ter respira tran-

50_pds

quil" pren una altra, i més complexa dimensió. L'inici de l'activitat industrial de la fàbrica, ara d'Hinojosa, no ha passat desapercebut pels nassos dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que amb una afectació més o menys directa patim les males olors que de moment, uns dies més que d'altres, desprèn. També ho han percebut els qui passen de llarg pel nostre poble, anant o tornant de Girona.

L'olfacte té molta memòria i ara aquestes pudors han transportat Sarrià de Ter al passat (de nou abús de la personificació), en el temps en què Sarrià de Ter inevitablement feia pudor, en els anys en què la pudor, juntament amb la llarga xemeneia de la Torras Hostench i la maleïda pols eren signes i símbols de la nostra identitat!

L'olfacte té molta memòria, diuen que més que l'oïda, però la seva combinació, la pudor i els sorolls de la nova fàbrica, han generat i generen molèsties a molts veïns i veïnes.

L'activitat d'Hinojosa està encara en fase d'adaptació i és d'esperar que les molèsties que fins ara ha generat es vagin pal·liant; aquest és el compromís de l'empresa, que naturalment ha vingut a Sarrià de Ter per quedar-se; aquesta és la voluntat de l'empresa manifestada davant l'ajuntament, davant l'alcalde i regidors i regidores, també davant la representació dels veïns i veïnes que s'han organitzat per a canalitzar el malestar i les queixes i, sobretot,

per anar fent el seguiment de les mesures preses per l'empresa.

Pel que fa al soroll, el que s'espera és que com a mínim es compleixi el que marca la llei, i que es vagi fins i tot més enllà en favor de la convivència de l'activitat industrial amb el necessari descans i repòs que els veïns i veïnes esperem trobar al nostre poble. Pel que fa a la pudor, sense una normativa tan fiable com la de sorolls i entenent que mai serà del tot inevitable per la matèria amb la que treballa, que sigui ocasional.

Que Sarrià de Ter hagi recuperat activitat industrial és una gran notícia; la indústria és una activitat que, generalment, dona una major solidesa a l'economia, més que el comerç, sempre aparentment més atractiu però també més volàtil. Penso que l'aposta per mantenir i preservar activitat industrial és bona pel nostre poble, també que l'activitat sigui del sector paperer. Confio que Hinojosa sabrà trobar les solucions a les dificultats detectades fins al moment, ja que no dubto que ells són els primers que volen establir relacions de bon veïnatge; el compromís de l'empresa hi és, també l'exigència dels veïns i veïnes més afectats i la voluntat de l'ajuntament de fer-ne seguiment i actuar si és necessari.

Sarrià de Ter vol respirar tranquil!

Tan de bo aquesta afirmació, personificació inclosa, sigui més aviat que tard una realitat! n

0PINIÓ [de ciu a pdcat

Jordi Costa

DE CIU A PDECAT

En el ple del mes del febrer, es va canviar el nom del grup municipal de Convergència i Unió pel de Partit Demòcrata (PDeCAT). Tot i el canvi de nom, segueixo com a regidor.

E

l passat mes de juliol va néixer el Partit Demòcrata Europeu Català amb la voluntat clara de respondre a les noves demandes ciutadanes i adaptar-se a l'actual situació política per poder afrontar els reptes del segle XXI. Un partit central i obert a les idees i a la reflexió, com ho és la societat catalana. On el contrast d'idees, el pacte i l'acord són un valor.

Un partit per seguir fent bona política des la responsabilitat i al servei de les persones.

Des del congrés fundacional celebrat a Barcelona, el nou partit ha anat superant etapes: primer va ser elegir la direcció del partit, després l'executiva de les diferents vegueries, els presidents comarcals i ara ja estem al nivell de presidents locals.

Som conscients d'on venim i no renunciem a la història que hem protagonitzat com a convergents, però entenem que ara ens hem de dotar

d'una nova eina per aquesta època de canvis. La voluntat també és incorporar nova gent a aquest nou partit amb una nova cultura política.

A nivell local, s'han incorporat ja nous companys per ser part activa en aquesta època de canvis; la intenció a nivell de Sarrià és acollir aquelles persones que vulguin treballar pel poble en la vessant de la gestió municipal; l'objectiu és com gestionar de la millor manera els recursos públics, ja siguin els impostos recaptats o les altres aportacions, per mantenir i millorar Sarrià en la neteja, ben ordenat, dotar de valor el patrimoni natural i oferir a les entitats el major suport possible. En definitiva, fer de Sarrià un poble a on sigui atractiu viure.

En el nostre grup hi ha membres associats al partit i gent independent que volen estar sota aquest paraigua, posant sempre per davant el treball per a Sarrià.

Hi ha qui pensa que l'Ajuntament ho ha de fer tot i nosaltres creiem que s'han afavorir les entitats i la gent en general, perquè tinguin les millors condicions per a desenvolupar-se i dur a terme les activitats.

Ara que ja estem a mitja legislatura, seguim treballant des de l'oposició per aportar millores a la gestió de l'equip de govern; tenim les portes obertes a aquelles persones que creuen possible una altra forma de gestió i que vulguin formar part d'una candidatura per les properes eleccions, si ho creuen convenient. n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

pds_51

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Violeta l’exploradora

ENS EMOCIONEM A L’ESCOLA

Aquest curs hem volgut connectar el treball de les emocions amb l’hort. Aquest projecte ha consistit en anar a l’hort i mitjançant unes representacions hem pogut conèixer les diferents emocions. De dins de la caseta ens han anat sortint personatges que les representaven.

52_pds

V

ioleta l’exploradora és una nena molt curiosa i divertida amb moltes ganes d’aprendre que ens ha ajudat a reconèixer-les.

Durant el primer trimestre, ens van aparèixer la TRISTESA i L’AMOR. Aquests personatges ens han fet adonar com ens sentim quan estem tristos i/o quan estimem. La TRISTESA ens va regalar un osset per poder abraçar quan ens sentim tristos, l’AMOR ens va donar pols màgica per

poder estimar més els companys, pares, mestres,...

El segon trimestre, vàrem descobrir l’AMABILITAT i la POR. Per una banda, l’AMABILITAT ens va regalar paraules boniques i la POR ens va donar estratègies per superar-la; una llanterna per il•luminar la nit i un braçalet que ens recordi que nosaltres la podem superar.

L’últim trimestre ens va arribar l’AUTOESTIMA i la RÀBIA. L’autoestima, a través del mirall, ens va ensen-

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

yar que ens hem de saber estimar a nosaltres mateixos i la ràbia, què fer quan estem enfadats.

Totes aquestes emocions les hem anat treballant al llarg del curs i les hem fet servir quan ha estat necessari dins o fora de l’aula.

Tots aquests elements que ens han regalat els hem posat en el cinturó de les emocions, que cada nen i nena s’ha emportat a casa. n

AUTOESTIMA

TRISTESA

VIOLETA L’EXPLORADORA

POR

AMABILITAT

ENFADADA

AMOR

pds_53

ESPAI ESCOLAR [els jocs florals

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT Montse Asencio Duran Cap d’estudis de l’Escola Montserrat

Com cada any pels volts de Sant Jordi, a l’Escola Montserrat hem celebrat els Jocs Florals, una festa literària que té com a principal objectiu potenciar, valorar i donar sentit a l’expressió i producció escrita dels nostres alumnes.

E

nguany, seguint el treball d’Educació Emocional que s’ha engegat a l’escola, el tema escollit ha estat Les emocions. Les narracions i els poemes que han escrit els alumnes de Primària de l’escola ens parlen de l’amor, la por, la tristesa, l’amistat... i de les diferents emocions que podem sentir en el nostre dia a dia o quan ens trobem amb una situació diferent del que ens és habitual.

54_pds

SANT JORDI 2017

Tots els nens de Primària de l’escola van participar en els Jocs Florals fent narracions o poemes sobre les emocions, i de cada classe van sortir dos finalistes.

Un jurat format per la cap d’estudis de l’escola, la mestra responsable de la biblioteca, una representant de l’AMPA i una representant del poble amb coneixements literaris, va ser l’encarregat d’escollir, entre els treballs finalistes, el treball guanyador de cada nivell.

S’ha de dir que, tot i que hi va haver un sol guanyador per nivell, tots els nens i nenes de l’escola van fer una molt bona feina, ja que participant amb els seus escrits plens d’imaginació i creativitat han enriquit i han fet possible aquests Jocs Florals.

El divendres 28 d’abril es va celebrar l’entrega de premis, que va ser presentada per en Pol i la Carla, dos alumnes de sisè. Els alumnes de P3, P4 i P5 van amenitzar la festa representant, cantant i ballant cançons de Sant Jordi. Es va fer l’entrega de lots de llibres als guanyadors i diplomes als finalistes, i els guanyadors de cada nivell van poder llegir un fragment del seu conte o poema.

Els premis pels guanyadors van ser llibres, aportació de l’Ajuntament de Sarrià, i un diploma per als guanyadors i finalistes. A la festa, a més de tots els alumnes, mestres i pares, vam comptar amb la presència de la regidora d’Ensenyament, la Sra. Lourdes Gelada, i el primer tinent d’alcalde, el Sr. Narcís Fajula.

ESPAI ESCOLAR [els jocs florals

Els finalistes de cada nivell van ser els següents: PRIMER Isona Cargol Judit Bruguera Mireia Antonio Elsa Miquel SEGON Nora Pérez Bruno García Alba Troya Adam Zariouh Oleguer Carreras Paula Higuero TERCER Ainhoa Esteban Aleix Rodríguez Maria Solé Emma Rincón QUART Sara Calvo Iria Bulnes Laia Vilanova Laura Sánchez CINQUÈ Daniela Segura Elsa Solís Mariona Brugué Georgina Fernández SISÈ Júlia Jovés Anna Bermúdez Rosalía González Carla Segura

Els guanyadors, o més ben dit les guanyadores, ja que aquest any tot són nenes, dels Jocs Florals de l’Escola Montserrat 2017, i els seus contes i poemes són els següents: GUANYADORA DE PRIMER “LA PINTORA” Elsa Miquel Hi havia una vegada una pintora i una fada.

La pintora era simpàtica, generosa i mitjana.

Un dia, la pintora va perdre els poders de pintar.

Finalment, la va ajudar una fada a tornar-li els poders.

I va poder tornar a casa i va poder viure tranquil·la durant molts anys.

GUANYADORA DE SEGON “LA NORA I EN MARTÍ “ Paula Higuero Hi havia una vegada una nena que es deia Nora i era molt valenta, i sempre anava amb el seu amic Martí que sempre l’ajudava.

També hi havia un fantasma que tenia un bosc encantat i la Nora i en Martí havien de passar els obstacles del bosc. La Nora i en Martí es van atrevir a fer-ho, però la Nora es va trobar una trampa: era un riu invisible. Si no l’hagués trobat, s’haguessin mullat.

Després van haver de passar els arbres de les pomes, i les pomes tota l’estona els queien a sobre, però ells les esquivaven i el fantasma es va enfadar encara més i més i va posar més trampes. En Martí i la Nora les passaven totes perquè no tenien por.

Després van passar els pals que es movien, però ells els saltaven. Després van passar pel laberint i la nora i en Martí no es rendien, però era molt difícil. Al final ho van aconseguir i el fantasma es va rendir.

Ué!! Van cridar la Nora i en Martí. Van anar a casa feliços i el fantasma es va quedar enfadat.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat!

pds_55

ESPAI ESCOLAR [els jocs florals

GUANYADORA DE TERCER LES EMOCIONS DESAPAREIXEN Emma Rincón Hi havia una vegada un nen que es deia Martí que tenia moltes emocions. A ell li agradava molt la música! Els seus pares eren molt rics però ell no estava content amb tants i tants bitllets. Aquell dia al pare el van trucar des d’una de les empreses més riques dels Estats Units. El pare i la mare eren molt ambiciosos. En Martí estava a la seva habitació i de cop el pare i la mare il·lusionats el van cridar: –Martí!

–Què vols mare? - va respondre ell.

–Vine!

–Per què mare?

–Tenim una molt bona notícia per a tu.

En Martí va baixar. –Què voleu?

–Mira Martí, al pare li han trucat d’una empresa molt rica dels Estats Units i això és una molt bona oportunitat.

Hem decidit que anirem a viure als Estats Units.

En Martí es va enfadar i va dir: –L’únic que us importa és ser rics! Per què sou tan ambiciosos? Mai m’escolteu!

Sembla que sigui invisible!

–I se’n va anar corrents a la seva habitació. De cop la Ira va aparèixer i li va dir: - Martí, t’hauries de controlar perquè cada cop que facis servir una emoció et desapareixerà. Vés amb compte! Ah, i no t’enfadis, és una gran oportunitat per fer nous amics si vas a viure als Estats Units, podries fer més amics dels que ja tens!

En Martí, preocupat, va respondre: –Però, i si perdo els que ja tinc?

–No els perdràs! Confia en mi Martí. Recorda, controla’t!

En Martí va estar pensant… Es va adonar que tot el que li va dir la Ira era veritat. Així, va canviar d’opinió i volia anar a viure als Estats Units i els va dir als seus pares.

Ells van respondre: –Això és fantàstic! Vinga, anem a recollir-ho tot!

L’endemà quan estaven a l’aeroport per agafar l’avió fins als Estats Units en Martí deia: –Mare, estic molt emocionat! En Martí saludava per la finestra dient: –Adéu casa!

Després van agafar un tren que els portaria fins a la casa on viurien ara. Quan van arribar a la casa es van adonar que Estats Units era increïble! La casa tenia habitació amb detector de veu, al jardí hi havia una piscina i una terrassa gegant! Després van anar a registrar el pare a l’empresa i van anar a dinar a un restaurant, va ser molt i molt divertit!

Però en Martí seguia en perill! I ell ho sabia. L’Alegria va desaparèixer i li va dir: –Martí, et diré el mateix que et va dir la Ira però a més a més també li va dir que havia de buscar les seves emocions perquè si no li anirien des-

56_pds

apareixent una per una. Et desitjo molta sort Martí!

Adéu! En Martí sabia el que havia de fer.

L’endemà a la nova escola, en Martí es va acomiadar dels seus pares i va entrar. A l’hora del pati en Martí no tenia cap amic i de cop se li va acostar un nen que es deia Pau. Quan es van conèixer es van fer amics i van estar jugant. Un dia a l’escola, jugant al pati, en Martí va xocar amb una nena que es deia Andrea, es va enamorar d’ella i l’Amor va desaparèixer dient el mateix que l’Alegria i la Ira, i també va dir que havia d’anar a buscar un lloc calorós, al desert. Aleshores, en Martí es va acomiadar de l’amor i ell no sabia com ho faria.

En Martí es va posar trist, molt trist, perquè era molt difícil anar al desert. La Tristesa va desaparèixer. – Martí, si jo fos tu aniria a buscar les teves emocions, així et curaries.- Tens raó, abans que em desaparegui la por les hauré de trobar!

Ell va demanar ajuda als seus amics nous, en Pau i l’Andrea, i van anar a buscar-les. Es van emportar una motxilla amb tot el que necessitaven. Els pares d’en Martí no sabien res i sabia que si els seus pares se n’assabentaven ell estaria castigat sí o sí. Però no podia arriscar la seva vida. Van aconseguir passar per un guèiser d’aigua molt calenta, i moltes coses més. Després de tot, en Martí va dir que no podia més perquè tenia por i la Por va desaparèixer. Va dir que ell ho podia fer i en Martí va seguir. Es va acomiadar de la por i se’n va anar.

En aquells moments, en Martí va començar a desaparèixer i en pau i l’Andrea, atemorits, li van dir i ell es va espantar. Corrien perquè si en Martí desapareixia del tot ja no el tornarien a veure. Al final del camí van veure una cova amb llums i hi van entrar. A en Martí ja només li quedaven les cames i els peus... I allà dins van trobar les seves emocions!

En Martí il·lusionat va tornar a casa amb totes les seves emocions i els hi va explicar tot, tot i tot als seus pares...

I catacric, catacric, aquest conte s’ha finit!

GUANYADORA DE QUART L’AMISTAT REAL Laura Sánchez En un poble molt poblat en què tothom tenia nas, hi havia dues nenes que eren molt amigues: es deien Norah i Clàudia. Eren tan amigues que volien aconseguir la perla de l’amistat. La perla de l’amistat és una joia que uneix dues ànimes d’amistat real. Elles eren conscients que haurien de travessar molts boscos de diferents emocions, algunes bones i altres dolentes o molt dolentes. Els seus pares les van fer anar acompanyades de la gossa de la Clàudia, la Nuna.

Al dia següent van encaminar la seva aventura. Van caminar i caminar fins que van arribar al primer bosc, el de l’Alegria.

Quan van ser a dins tot era com a la primavera: amb flors florides, animals pasturant i molt de sol i colors. La Norah, la Clàudia i la Nuna van passar per sota d’un arbre màgic. D’aquest arbre va caure una pols màgica. Aquesta pols va fer riure moltíssim a les dues noies i la gossa. Van riure molta estona, fins que van arribar al pròxim bosc: el bosc de la Tristesa.

Van entrar i tot era molt fosc i trist. Totes les flors estaven pansides i plorant. Els animals que pasturaven gairebé no podien aixecar-se i el pitjor és que no hi havia sol! Van tornar cap aquell arbre màgic, però estava fred i gairebé mort. D’aquest arbre va caure una pols negra i les tres protagonistes van començar a plorar desconsoladament. A més es van començar a confessar secrets o moments pels quals es van enfadar. Van plorar i plorar fins l’últim bosc, el bosc de la Ira. Al llarg del conte, han passat dos boscos: el primer molt bo i el segon bastant dolent, però el que faltava era que l’últim bosc fos el de la Ira, ja que cada emoció només es desfà quan arriba a un altre bosc, i si aquell era l’últim... l’emoció no es desfaria mai i es convertiria en un estat d’ànim!

Van entrar dins del bosc, tot tenia ràbia i tothom estava enfadat. Els animals es mossegaven entre ells i es barallaven, el sol cremava les plantes i no les deixava florir.

ESPAI ESCOLAR [els jocs florals

Caminant van arribar a l’arbre i van dir: –Si hem d’estar sempre enfadades, vull que sàpigues que ets la meva millor amiga –va dir la Clàudia.

–Tu també ets la meva millor amiga – va dir la Norah.

–Guauuuu –va bordar la Nuna entremig d’elles dues.

Van passar per sota d’aquell arbre i els va caure la pols màgica. De cop i volta van notar que s’enfadaven moltíssim. La Clàudia era la que tenia més paciència, però quan s’enfadava de veritat explotava i s’enfadava moltíssim. La Clàudia es va enfadar tant amb la Norah que va voler anar a buscar la perla per ella sola.

La Norah es va avançar més que la Clàudia. Quan va arribar al cim de la muntanya, va topar amb la perla de l’amistat. La Clàudia va arribar després d’ella, gairebé sense alè. Volia guanyar la Norah, i ella es volia quedar la Perla. La Norah la va agafar, però la perla va començar a brillar, fins que va arribar la Clàudia amb la Nuna i la perla les va unir a les tres per desfer-les del malefici. De cop va sortir de la perla una veu molt dolça que va dir: –Heu sigut les escollides per tenir la perla de l’amistat, per això us desfaig el malefici.

I van tornar a casa amb la perla de l’amistat.

58_pds

GUANYADORA DE CINQUÈ NO EL DEIXIS ESCAPAR Mariona Brugué No el deixis escapar, l’amor sempre tindràs, no el deixis escapar, el teu amor trobaràs.

GUANYADORA DE SISÈ LES ESTACIONS SÓN EMOCIONS Carla Segura Ja ha arribat la primavera!

El meu cor s’accelera en sentir tranquil·litat, perquè la meva flor ha brotat.

Tu t’has d’estimar, si no ho fas tu qui ho farà?

Bona persona hauràs de buscar, si no la tens tu algú la tindrà.

Quan creguis que l’has trobat, als teus pares li presentaràs, us convidaran a un gelat, i tu els hi agraïràs.

Molt a prop està l’estiu per banyar-nos vora el riu.

L’alegria ja m’espera perquè s’acaba la primavera.

Tindrà un nom espectacular, i molt t’ajudarà, i veuràs que l’amor no es pot calcular, si ell no t’estima això es perdrà.

Quan arriba la tardor la por t’omple el cor, per temor al mal temps i sortir de la pluja corrents.

Si no saps qui triar, no estàs obligat, tu l’has d’estimar, tampoc és obligat.

L’hivern amb fred ha arribat i al meu cor tristesa ha portat.

Però jo sé que l’amic de veritat mai m’ha abandonat!

ESPAI ESCOLAR [els jocs florals

Fotos: Escola Montserrat

pds_59

ESPAI ESCOLAR

Lia i Chen Yu

L’HORT DE L’ESCOLA BRESSOL CONFETTI Nuri Senen, Helena Agullé i Mari Roblas.

Aquest curs, gràcies a la col·laboració d’en Víctor Fernández (pare de la Nekane, aula de les Carbasses), tenim un hort amb gran varietat d’hortalisses: enciams, escaroles, alls, cebes, faves, pèsols,...

E Oriol i Juli

ls encarregats de tenir cura de l’hort són els infants de 2-3 anys (aula de les Pastanagues, dels Pebrots i dels Tomàquets). Les nostres tasques han estat:

60_pds

Sergi, Maria i Marc

REGAR Per anar a regar l’hort ens distribuïm els dies i les aules en diferents moments de la setmana. Així, tots els infants hi poden participar.

Agafen les regadores plenes d’aigua i mica en mica van regant les diferents hortalisses de l’hort.

ESPAI ESCOLAR

Núria, Nil, Emma i Catherine

COLLIR I PORTAR-HO A LA CUINA Després de Setmana Santa hem collit els pèsols, les faves, els enciams, les cebes,...

En el moment d’estirar les hortalisses, els infants tenien una mica de dificultat, però amb l’ajuda de les educadores ho van aconseguir (alls, cebes, enciams,...). I tot contents van entrar a la cuina a donar-li a la Ramona, la nostra cuinera.

Mariona, Blanca, Abril i Mar

DESGRANAR Un cop teníem collits els pèsols i les faves, anàvem a l’aula a desgranar-los.

En dos taules diferents oferíem les safates amb els pèsols i les faves i els infants ho desgranaven.

I per acabar deixem una petita mostra del que s’ha collit a l’entrada de l’aula, perquè ho vegin les famílies. n

Fotos: Escola bressol Confetti

pds_61

viatges Els "motErus"

Jordi Costa

La primera sortida d'enguany ha sigut a Ripoll.

El motiu va ser visitar la Farga Palau i el Museu Etnogràfic. El temps no acompanyava gaire perquè hi havia risc de pluja i feia quatre dies havia nevat a la zona; així, doncs, vàrem mantenir la visita però canviàrem la ruta posterior i el dinar per evitar algun ensurt.

62_pds

L

a visita al museu va ser molt interessant per la quantitat d'eines, vestits i oficis que hi ha exposades; una menció especial mereix la sala d'armes.

Una vegada feta la visita, ja ens espera en Cèsar que ens acompanyarà fins a la farga i pel camí ens explica les restes de muralla que ens trobem al carrer i el fortí amb espitlleres que hi ha per defensar en el seu dia l'entrada a la ciutat.

Arribats ja a la Farga, ens endinsem a una sala fosca i ennegrida on el guia ens explica la maquinària i tot el funcionament del que va ser la farga de ferro del segle XVII i que va mantenir la seva activitat fins al 1978;

així ens presenta els martinets, la carbonera, el forn i el fornal. A partir d'aquí, ens ensenya i explica el gran avenç que va tenir la farga amb la introducció de les trompes d'aigua: aquestes permetien impulsar vent de manera contínua i aconseguia un tremp especial al ferro donant així un gran valor al material que s'obtenia en aquesta farga ja fos per fabricar claus o canons per a les armes.

Després d'ensenyar-nos l'antiga bassa, els canals que portaven l'aigua des del riu Freser i el camí que feia l'aigua dins la farga per fer moure la roda hidràulica, donem per acabada la visita.

Com dèiem al començament, la ruta modificada ens porta direcció a

VIATGES [els “moterus”

Vallfogona, on agafem una pista forestal cap a Llaers; el temps encara aguanta i sota un cel gris arribem a l'hostal La Serra per entaular-nos a dinar; aquesta masia, construïda ja fa uns sis-cents anys, fou fortificada a la guerra dels carlins i és recomanable la visita i si voleu, fins i tot fer-hi estada. Mengem bons embotits, amanida, rostit i brasa abans de gaudir d'una agradable sobretaula.

Una vegada recuperem les motos, ens adonem que ha caigut un ruixat però no ha aclarit el dia sinó que ens segueixen amenaçant els núvols. Reprenem la marxa per sota el castell de Llaers fins arribar a Santa Maria de Besora. Ara que ja són quarts de cinc i ens queda la part més complicada de la ruta d'avui: el Bisaura.

La pista, una vegada passat Vidrà, ens porta pel pla al costat de la riera però en pocs moments ja comencem a guanyar alçada i la conducció ens requereix més atenció pel fred i la boira dels núvols; amb tot, podem superar el cim sense problemes i després de la foto de record, ja enfilem cap a la vall on veiem els primers rajos de sol del dia; és en la baixada i l'escampada de núvols que el Puigsacalm ens acompanya fins arribar a les Preses; aquí toca una beguda calenta per comentar la jugada i afrontar l'últim tram de la sortida d'avui que correspon a la tornada a Sarrià. Ara ja toca pensar en la propera sortida. Salut i ràfegues.n

pds_63

salut tABAQuIsmE Emili Marco

E

l Dr. Valentí Fuster, eminent metge català, director de l’institut Cardiovascular de Nova York, diu: la causa de mortalitat número u del món té un nom: CIGARRET, però és una de les tractables, DEIXANT DE FUMAR. I el Dr. Josep Ramon Germà, que és director d’investigació de l'ICO (Institut català d’Oncologia), en una entrevista amb l’Antoni Bassas li pregunta: què és més important per evitar el càncer?: descansar, no fumar, no prendre el sol, menjar bé, fer esport, respirar aire net? I el doctor Germà respon "si demà deixés d'existir la planta de tabac, el 27% de tots els càncers desapareixerien".

Insisteix que després de la incidència que té el tabac hi hauria l'alcohol.

El doctor recomana crear hàbits saludables des de la infantesa, perquè és l'única manera que els hàbits perdurin. "L'ICO va fer canviar un conte del TEO perquè anava despu-

64_pds

El tabaquisme és una drogodepende ̀ ncia en què intervenen factors psicològics, socials, de comportament i farmacològics.

Do ́ na lloc a un consum reiterat de tabac amb greus conseqüències per a la salut. Es consideren fumadors tant aquelles persones que consumeixen tabac de forma habitual com aquelles que ho fan de forma esporàdica; si be ́ les conseqüències seran diferents depenent del nombre de cigarrets, profunditat de la calada, temps de retenció ́ del fum en els pulmons, anys de consum, etc. llat per la platja i vam aconseguir que li posessin una samarreta i una gorra".

La dependència al tabac apareix després de portar un temps fumant i no es produeix a tothom amb la mateixa intensitat, hi ha diferents graus. Aquesta és una dependència física, psíquica i conductual.

DEPENDÈNCIA FÍSICA La responsable és la nicotina, que actua a diferents llocs del cervell on incrementa els nivells d’una substancia denominada dopamina i aquesta produeix sensacions plaents, estimulants, activants.

Aquesta alliberacio ́ de dopamina és la responsable de l’efecte addictiu del tabac.

El temps que tarda la nicotina a actuar en el cervell després d’una calada és d’uns 7 segons, el que fa que la sensació ́ de plaer sigui quasi instantània i esdevingui ràpidament una addicció ́. Aquesta dependència

és la responsable que quan el fumador deixa el tabac es produeixin les següents manifestacions: nerviosisme, irritabilitat, mal de cap, insomni, cansament, etc. Totes aquestes manifestacions constitueixen la Síndrome d’Abstinència.

Es comença a fumar pels efectes de la nicotina, però ̀ després es desenvolupa tolerància i dependència física, i se segueix fumant per a alleugerir els símptomes d’abstinència entre cigarretes.

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA-CONDUCTUAL El consum de tabac es relaciona amb quasi la totalitat d’actes i situacions socials de la vida del fumador. S’estableixen relacions emocionals amb el tabac, el fumador associa la cigarreta amb moments de felicitat, tristesa, per a estimular-se, relaxar-se, concentrar-se, etc.

El fumador s’acostuma a fumar en determinades situacions, després

de menjar, quan parla per telèfon, al conduir, etc. Aquest consum moltes vegades és inconscient, i després d’un temps aquestes associacions es fan molt fortes, dificultant molt ferles sense fumar. Aquesta dependència és la més difícil de corregir.

CONSEQÜÈNCIES DEL TABAQUISME El tabac e ́s la principal causa de mort i discapacitat en el món occidental. L’Organització ́ Mundial de la Salut (OMS) ha responsabilitzat el tabac de 25 grups de malalties d’alta relleva ̀ncia per a la salut pu ́ blica, entre les que s’inclouen: bronquitis cro ̀nica, enfisema, ca ̀ncer de pulmo ́, angina de pit, infart de miocardi, malalties vasculars, trombosi cerebral, impote ̀ ncia, infertilitat, ca ̀ncer de boca, laringe, eso ̀fag, osteoporosi, etc.

• Als 15 anys, el risc de patir un accident cerebrovascular e ́s similar al d’una persona no fumadora.

COM DEIXAR DE FUMAR El me ́s important per a deixar de fumar e ́s tenir el desig i la disposicio ́ per a abandonar aquest ha ̀bit, s’ha d’estar motivat.

Quan es decideix deixar de fumar e ́s aconsellable demanar una visita al metge, ja que ell pot ajudar a superar aquesta addiccio ́.

Una vegada hem decidit deixarho, ens hem de preparar; farem una llista amb les raons per les quals volem deixar el tabac, concretarem una data i demanarem ajuda als familiars i amics.

BENEFICIS DE DEIXAR DE FUMAR Entre els beneficis de deixar el tabac s’inclouen una millora física, emocional i una gran satisfaccio ́ personal. Els beneficis comencen en el moment que es deixa de fumar: • Als 20 minuts, la pressio ́ arterial, la frequ ̈e ̀ncia cardíaca i la temperatura dels peus i de les mans es normalitzen.

• A les 8 hores, els nivells d’oxigen es normalitzen i comença a disminuir el mono ̀xid de carboni a la sang.

• A les 2-3 setmanes, millora la circulacio ́ i la funcio ́ pulmonar.

• Al cap de 3-9 mesos, augmenta la capacitat física i respirato ̀ria.

• Despre ́s d’1 any, es redueix el risc de malaltia coronària.

• Despre ́ s de 10 anys sense fumar, es redueix en un 50% el risc a desenvolupar ca ̀ncer de pulmo ́, i el risc cardiovascular e ́s similar al d’un no fumador.

Abans de la data que hem escollit e ́s aconsellable: • Portar una vida me ́s sana, fer exercici per a disminuir l’estre ̀s i millorar la forma física.

• Beure molta aigua i sucs de fruita.

• No beure alcohol ni begudes a les que s’associï el tabac.

• Augmentar les estones de descans.

• Tenir sempre a ma ̀ substituts del tabac: caramels sense sucre, xiclets...

• Mantenir-se sempre ocupat, planejar activitats...

• Aprendre a relaxar-se

• Trencar la relacio ́ entre determinades conductes i el tabac com, per exemple, parlar per tele ̀fon i dibuixar, conduir i menjar un caramel..

Si amb la voluntat no e ́s suficient, es fa necessa ̀ria la visita a un professional sanitari que podra ̀ ajudar-nos a superar aquesta addiccio ́.

PREGUNTES I RESPOSTES Per que ̀ es tan difícil deixar de fumar?

La majoria de persones comencen a fumar durant l’adolesce ̀ ncia per pressions de l’entorn i de la publicitat. Despre ́s d’un breu període de consum espora ̀dic, molt aviat adquireixen una forta depende ̀ncia del tabac. Les característiques d’aquesta depende ̀ncia fan molt difícil la tasca de deixar de fumar.

L’abstine ̀ ncia del tabac sol anar acompanyada per símptomes com: irritabilitat, dificultat de concentracio ́, trastorns del son, augment de pes, trastorns gastrointestinals, etc.

La dificultat de deixar el tabac queda patent en el fet que 2 de cada 3 persones que fumen, desitgen deixar-ho, sense aconseguir-ho.

Fins quan tindre ́ desigs de fumar?

El desig imperio ́s de fumar disminueix a partir de la segona o tercera setmana d’abstine ̀ncia. Una vegada superat el primer mes, el desig de fumar e ́s cada cop menys intens i la seva aparicio ́ cada cop me ́s espora ̀dica.

Podre ́ fumar alguna cigarreta espora ̀dicament?

Rotundament, no. Una vegada hagi aconseguit deixar de fumar, no cometi l’error de pensar que per fumar una cigarreta no passa res. E ́s fals. Començaria amb una i en poc temps tornaria a fumar com abans.

pds_65

salut Ho he intentat abans i no ho vaig aconseguir. Ho podre ́ aconseguir aquest cop?

Despre ́s de seguir les indicacions d’aquesta guia ja te ́ clares: • Les raons per les quals vol deixar de fumar • Les dificultats que trobara ̀ i ha pensat en com fer-hi front.

Pensi per que ̀ no ho va aconseguir en els seus anteriors intents, i aprengui dels errors que pugui identificar, la seva experie ̀ ncia anterior l’apropa me ́s a l’objectiu de deixar-ho definitivament.

A que ̀ es deu l’augment de la tos que algunes persones experimenten durant els dies despre ́s de deixar de fumar?

Durant els primers dies sense tabac, l’organisme inicia immediatament una fase de recuperacio ́ de

les seves funcions normals. L’aparicio ́ de me ́s tos de l’habitual es deu a que els pulmons comencen a recuperar les seves funcions netejadores de l’aparell respiratori.

Aquest fenomen desapareix al poc temps.

M’engreixaré? És cert que algunes persones –no totes- s’engreixen, en part perquè mengen més i, en part, a causa d’alteracions transitòries en el seu metabolisme. Després d’un any d’haver deixat el tabac, l’augment mitjà de pes se situa entre 2 i 3 kg., aproximadament. No obstant, pot tractar de menjar racionalment, evitant grasses, dolços i hidrats de carboni.

Per exemple: • Pot utilitzar refrigeris baixos en calories com: taronges, madui-

xots, pomes, pastanagues...

• Si sent la necessitat de tenir alguna cosa a la boca, els caramels o xiclets sense sucre són també un bon recurs.

• Begui aigua en abundància, l’ajudarà a sentir sacietat, a més de contribuir a netejar el seu organisme de nicotina.

• Afegeixi algun tipus d’exercici raonable en la seva rutina diària, encara que sigui caminar una mica, agafar la bicicleta o passejar.

• Intenti mantenir una dieta saludable, l’adopció de la dieta mediterrània –rica en fruites, verdures i peix- hi contribuirà.

RECORDI!!!

Deixar de fumar és una bona decisió.

Sempre tindrà un professional sanitari que el podrà ̀ ajudar i acompanyar a superar aquesta addiccio ́. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 66_pds

esport

ESPORTS

SARRIÀ DE TER, SEU PRINCIPAL DE LA MINICOPALF DE BÀSQUET FEMENÍ

Josep M Santiago

Entre el 9 i 12 de febrer passats, l’Uni Girona Club de Bàsquet va ser l’organitzador de la Copa de Sa Majestat La Reina de Bàsquet Femení al pavelló de Fontajau de Girona. Va ser un dels esdeveniments esportius més importants de l’any a la ciutat i un dels històricament més valuosos en el món de la cistella i celebrats al pavelló gironí. Va reunir els sis millors equips d’edat sènior i va portar un munt d’aficionats fins a la capital.

P

ara·lelament i per primer cop a la història de la Lliga Femenina –en nois fa 14 anys que se celebra– es va decidir organitzar l’anomenada MiniCopaLF. Consisteix en un torneig de categoria infantil (12-13 anys) que reuneix els mateixos equips que juguen la competició absoluta. L’èxit de convocatòria va ser tan gran que finalment hi van participar 12 dels 14 equips infantils dels clubs de Lliga Femenina. Només hi van faltar el Bembibre (no té equip d’aquesta edat) i el Perfumerias Avenida Salamanca, dolgut amb la Federació Espanyola per haver triat Girona com a seu de la competició. Gairebé 200 jugadores i tècnics i un munt de familiars van viatjar fins a Girona per a disputar aquesta primera edició.

L’Uni Girona Club de Bàsquet va triar el nostre municipi i pavelló per a convertir-se en la seu principal de la competició de base, i va ser a Sarrià on es van disputar més partits i totes les semifinals. Al pavelló de Sant Julià de Ramis i al de Pont Major de Girona també s’hi van dis-

putar encontres. La final es va jugar a la pista central de Fontajau.

Així, a la primera fase, per Sarrià hi van passar el Citylift GEiEG Uni Girona, el Gernika Kesb, el CD Zamarat de Zamora i el Campus Promete de Logronyo. Les semifinals, que també es van jugar a un Pavelló Municipal de Sarrià ple a vessar, van enfrontar les gironines amb l’EASO IDK Gipuscoa, i l’Stadium Casablanca Saragossa amb l’Spar Gran Canaria.

El Club Bàsquet Sarrià de Ter va col·laborar organitzant els bar durant els dies de la competició, fet que també li va poder proporcionar uns ingressos extres i aprofitar l’es-

deveniment que es feia a les instal·lacions que habitualment ells emplenen de bàsquet.

Una gran experiència que va permetre mostrar la capacitat de la instal·lació i del municipi per acollir grans esdeveniments esportius com aquest. De ben segur que amb la finalització dels dos nous vestidors grans i d’àrbitres, la nova rampa d’accés, la nova sortida d’emergència i l’accés directe a pista des de la zona de vestidors, el Pavelló Municipal de Sarrià de Ter serà tingut en compte d’ara endavant per a rebre més campionats d’aquest nivell. n

pds_67

ESPORTS [UES

esport SERGI BAGUER DEIXA LA BANQUETA DEL PRIMER EQUIP SÈNIOR DE LA UES I N’AGAFA EL RELLEU CARLES MORALES Xavi Rodríguez i Joan Pórtulas

L’entrenador del primer equip de la Unió Esportiva Sarrià, Sergi Baguer, va presentar la dimissió per motius personals el passat més de febrer després de fer un bon partit contra el Joventut Mataró. El substitut escollit per rellevar-lo va ser Carles Morales, exjugador i entrenador dels equips de base que estava entrenant el segon equip sènior del CH Calella.

S

ergi Baguer va agafar les regnes del primer equip del Sarrià a principi de temporada després que Josep Espar, l’anterior, marxés d’urgència per incorporar-se al MVM Veszprém KC com a segon entrenador i finalitzés la temporada al capdavant de l’equip sènior Pasqui Gutiérrez.

Sergi Baguer deixava l’equip 3r només a tres punts del segon, posició que dona dret a jugar la fase d'ascens, objectiu que s'ha proposat el club.

En un comunicat oficial el club destacava “la dedicació i la trajectòria de Baguer com entrenador d'equips base, assolint fites i portant al més alt a una molt bona generació de jugadors infantils, cadets i juvenils (Top-4, sectors de Campionats d'Espanya) i el seu èxit com entrenador de base de la Selecció Catalana aconseguint varis títols”.

Sergi, gràcies per la teva dedicació i treball. Molta sort en el futur i esperem retrobar-nos aviat.

Uns dies més tard era presentat en Carles Morales i es complia un

68_pds

dels seus somnis: dirigir el primer equip de la UES, el club de la seva vida. En unes primeres declaracions comentava que “A Sarrià quan ets petit el que vols és arribar a jugar amb el primer equip algun dia, com tots els nens. I quan ets entrenador la il·lusió és arribar al primer equip.”

Conscient que l’objectiu de l’equip és ambiciós deia: “L'objectiu segueix sent estar al més amunt possible.

Conec molt bé l'equip, els seus jugadors i el seu caràcter i rols: què saben fer i què no. I també sé com és el club, sé com treballa. No vaig a un lloc desconegut. Torno a casa.”

Carles Morales que des dels 9 anys havia jugat a la UES i des dels 15 ja entrenava equips de base del club va haver d’arraconar-se per un temps de l’handbol i de la UES quan una fractura de genoll produïda en un entrenament i el canvi de residència, a Pineda, van fer que s’apartés i seguís la dinàmica del seu club des de la distància.

El diumenge següent, al migdia, s’estrenava a la pista del Sant Cugat amb una victòria de prestigi (25-32) n

Carles Morales en el seu debut a casa davant l’afició de la UES. Foto Jordi Rispau

Sergi Baguer en el partit contra el CHJ Mataró a Sarrià de Ter. Foto Valentí Fuster

ESPORTS

ELS WOLVES PORTEN EL NOM DE SARRIÀ BEN LLUNY Wolves

Pels sarrianencs de tota la vida, el nom del seu poble relacionat amb l’activitat esportiva anirà eternament lligat a l’handbol. Històricament ha estat l’esport pel qual arreu s’ha conegut el nostre municipi, i del qual segurament es poden explicar més batalletes. Darrerament, però, cada cop es relaciona més el nom de Sarrià de Ter amb una altra modalitat esportiva molt menys coneguda fins fa no res: el Futbol Flag. I la culpa, la tenen els Wolves.

S

egurament la majoria de lectors s’estarà preguntant què carai és això del Futbol Flag i qui són els Wolves. Us en faig cinc cèntims.

Aquesta entitat esportiva és la més jove del nostre municipi, i va néixer el 2010 amb la intenció de promocionar a les nostres contrades el Futbol Flag i el Futbol Americà, esports germans que es juguen amb una pilota ovalada. Originalment amb equips de diferents edats a les dues disciplines, mica en mica es va anar especialitzant en el Flag, i a l’actualitat només té equips en aquesta modalitat.

El flag football és la versió sense contacte del futbol americà, on les proteccions se substitueixen per

unes cintes a la cintura (que s’anomenen flag en anglès, d’aquí el nom). És un esport ideal per a qualsevol persona de qualsevol edat, ja que combina la rapidesa i agilitat amb l’estratègia i el treball en equip.

Es pot jugar amb nois i noies al mateix equip i és un esport espectacular i gens violent, ja que no es permet cap tipus de contacte.

A l’actualitat els Wolves no només comptem amb equips a totes les categories a nivell català (sub11 , sub13 , sub15 i sènior), fet que permet a qualsevol nen, nena o adult començar a practicar-ho, sinó que s’han acostumat a fer-ho molt bé i ara són un club habitual a les finals a nivell tant català com estatal. Les darreres temporades els Wolves han

portat el nom de Sarrià de Ter fins al lloc més alt del podi tant en Campionats Catalans, com en Campionats d’Espanya, i enguany repetiran participació al llarg del maig i juny.

Un orgull per a tots els ciutadans sarrianencs. Ara qualsevol practicant d’aquest esport a l’estat sap situarnos al mapa i ens valora.

Si us pica la curiositat i voleu veure de què va aquest esport, com de bé hi juguen aquests llops (wolves en anglès), o encara millor atrevir-se a provar-ho i potser fins i tot acabar practicant-lo habitualment, només cal que us passeu dimarts o dijous tarda o algun diumenge pel Camp Municipal d’Esports de La Rasa. També els podeu localitzar a clubwolvessarriadeter@gmail.com n

pds_69

esport

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CURSES D’ORIENTACIÓ A SARRIÀ DE TER

El diumenge 12 de març el municipi de Sarrià de Ter i també terrenys de la veïna Girona van acollir una gran cita de l’orientació esportiva del nostre país. Es tractava de dues curses que per als menors d’edat significaven el Campionat de Catalunya Escolar –classificatori pel Campionat d’Espanya-, i per als adults eren la tercera prova puntuable de l’edició d’enguany de la Lliga Nord-O.

L

a primera cursa va ser una mitja distància (entre 2 i 5 km segons la categoria) i la segona en modalitat d’esprint (moltes fites en un espai reduït i amb una distància total entre els 600 metres i els 2 km segons edat).

Es van sumar els temps de les dues per decidir els guanyadors tant dels Campionats Escolars en les diferents

70_pds

edats, com de la Lliga Nord-O. Cal destacar que més enllà de les categories federades, en tots dos casos hi va haver categories populars amb gran participació. Així, els menors no federats van participar segons l’edat i van tenir una classificació pròpia paral•lela; també hi havia categories C2 per als adults que no pertanyien a clubs o no tenien llicència, i C3 pels

que ho van voler aprofitar per iniciarse en aquest esport o no tenien gaire experiència.

Els dos mapes s’estrenaven per l’ocasió. El de la mitja ha estat fet per en Josep Maria Santiago (part Nord) i l’Eduard Vizcaya (part sud), i el d’esprint ha estat realitzat pel mateix Josep Maria Santiago i per en Joan Sánchez. Tots dos es van fer des

de finals del 2016 fins al febrer del 2017.

Com es preveia, hi va haver una gran participació, ja que de forma anticipada s’havien superat les 200 inscripcions i hi ha corredors per a totes les categories. Al final, van ser més de 300 els participants, entre els quals no hi van faltar un bon grapat de sarrianencs i sarrianenques que no es van voler perdre l’ocasió.

El Centre de Competició i arribades va estar situat al passeig Capellades, que al llarg de tot el matí i fins ben entrada la tarda va tenir una animació poc habitual. Podeu trobar tota la informació i un munt de fotografies a la pàgina web d’Aligots (club de curses d’orientació de Girona i organitzador) www.aligots.cat o de la mateixa Federació de Curses d’Orientació de Catalunya www.orientacio.catn

pds_71

esport CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TRIAL Josep M Santiago

El pilot resident a Sarrià de Ter, Jorge Casales també va participar a la prova

El passat diumenge 2 d’abril, als voltants del Bosquetó de Can Tomàs, s’hi donaven cita alguns dels millors pilots de trial Catalans per a deixar constància del gran nivell de pilotatge, en el que va ser el 1r trial Spea Sarrià de Ter, prova puntuable per al Campionat de Catalunya de Trial.

72_pds

L

a cursa de casa va esdevenir una de les més bones pel que fa a l’organització; molt acurada, cuidant els detalls i tenint en compte el medi ambient. Aquest és el punt que sol crear més discrepàncies, ja que les motocicletes a la muntanya, … Però el Moto Club Comarques Gironines va adequar les zones amb molta cura de l’entorn i tenint en compte la pròpia flora i fauna del bosc. De cara a la cursa, vàrem trobar papereres de reci-

clatge al llarg de tot el recorregut.

Al punt de sortida hi havia un gran podi, que envoltat de tota una gran àrea comercial i la prova de motos elèctriques per a nens, totalment gratuïta, feien de l’espai de La Cooperativa un entorn molt acollidor on poder passejar i gaudir de la jornada sota un imponent sol.

Un autobús gratuït ens va pujar i baixar de les zones tantes vegades com vàrem voler. A part de la pròpia cursa, fins a casa nostra s’hi varen

desplaçar pilots d’alt nivell que ens varen fer exaltar amb les seves exhibicions, com el pilot gallec resident a Sarrià de Ter Jorge Casales, el pilot de Gas Gas que dies abans havia estat a l’escola Montserrat, promocionant l’esdeveniment, Arnau Farré, o el pilot japonès resident a Torroella de Montgrí, Takahisa Fujinami.

Amb tanta excitació ens va entrar una mica de gana, però això també ho havia previst l’organització, que havien disposat un servei de bar a les zones.

Al finalitzar la jornada, el president del Moto Club Comarques Gironines, el senyor Miquel Elvira, ens comentava: “Estem molt contents, ja que hem tingut rècord de participació en un Campionat de Catalunya amb 103 participants, el temps ens ha acompanyat i hi ha hagut molt públic que han fet molt bones crítiques.”

L’alcalde de Sarrià de Ter, el senyor Roger Torrent: “Estem molt orgullosos Els mes petits també hi varen participar

pds_73

esport

L'Arnau Farré a part de participar a la prova també va estar a l'escola

d’haver pogut acollir una prova del Campionat de Catalunya de trial a Sarrià de Ter i d’haver-ho pogut organitzar amb tota la gent que s’ha abocat a la prova. Estem molt contents de com ha anat, ha sigut un dia fantàstic. Estem tan contents que fins i tot ja estem plantejant a l’organització que pugui ser una prova que es pugui fer durant molts anys a Sarrià de Ter”.

Esperem que el Moto Club Comarques Gironines estigui il·lusionat a repetir l’experiència i l’any vinent Sarrià de Ter torni a acollir una prova de trial d’alt nivell. De ben segur que el nostre poble tornarà a respondre.n

74_pds

Gran cantitat de noies participant com el de Carla Caballe

Gran cantitat de public a les zones

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE S.E.

LA FRASE DEL DIA: No tot el que lluu és or. De vegades és una bombeta.

Editorial

Les senyeres i estelades descolorides onegen per balcons i finestres de Catalunya a l’espera d’un procés que no acaba d’arribar.

L’AMI i altres grups indepes exigeixen al Govern una actitud més decidida. Si no arrenca el procés, almenys que se subvencioni el canvi de banderes per unes de noves i flamants.

No podem fer el ridícul davant del món amb les banderes descolorides, sembla que han dit.

Sam Enfot,TSN, Redactor en cap.

USA

Que els presidents nord-americans del Partit Republicà són un cas a part, no en teníem cap dubte. Des de Gerald Ford, 1974-1977, especialista en ensopegar a les escales dels avions, passant per Ronald Reagan, 1981-1989, mal actor i pitjor president, fins a George Bush Jr., 2001-2009, que veia enemics a pertot i si no els veia se’ls inventava.

Ara els ha tocat en Donald Trump, un milionari desacomplexat que no dubta a dir les bestieses més grans i que sembla dur un gat al cap.

Que Déu els agafi confessats! (I a nosaltres també).

Jeims Ailovyu, TSN Corresponsal a NY.

Impunitat

“Enredant per lla, enredant per qui, d’aquesta manera em van pujar a mi” cantussejava en Peret en una infumable cançoneta. I ara comença a sortir a la llum que

alguns sembla que van posar la mà al calaix amb gürtels, infantades, palaus i mercuris. Afortunadament tenim una justícia que falla, a favor o en contra, però falla, i tant que falla!

Podem estar segurs que o el delicte haurà prescrit, o no aniran a la garjola i per descomptat no tornaran els calés.

I potser fins i tot a alguns els tornaran a votar.

No és cadena perpètua, és el que es coneix com a impunitat perpètua.

Miquel Gurtel, TSN, Palau de Justícia.

Breus

Inaudit! TV3, a més a més de parlar del prussés i del Barça, dona una notícia d’Àvila i una altra de Toledo. El món periodístic, commocionat.

S’ha desmentit que el responsable hagi estat acomiadat. Això sí: sembla que el van renyar una mica.

Ramon Pellisser, TSN, TV3.

En síntesi

(Extracte d’una intervenció en un Parlament): -Voleu deixar de robar d’una p... vegada!!

-Miri Senyoria, aquestes no són maneres.

I així anem.

Josep Tardà, TSN, Congrés de Parlamentaris.

La Reivindicació

L’Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet acaba amb l’últim vestigi dels símbols franquistes a la seva ciutat fent treure totes les plaques dels blocs de pisos, mentre que l’alcalde de Lleida diu que per ferho només calen dues coses: una escala i un tornavís.

Senyor batlle: vingui quan vulgui a Sarrià, que l’escala i el tornavís ja els posem nosaltres.

La gallina a la cassola!

Twitter

Tu, sí tu, que ets jove i fas servir Twitter per deixar anar les teves parides. Tingues en compte que no es poden relacionar en una mateixa piulada conceptes com volar, Carrero, ascens ràpid, viatge espacial o cotxe volador, ni Borbó amb Bàrbara i potser ni Palau amb Mas. Però no sigueu malpensats. No és censura: és només perquè no rima.

O és rima assonant.

Jaume Dorsey, TSN, Tuitaire.

pds_75