Parlem de Sarrià núm. 91

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT. Via Verda Jornades de la dona treballadora Comiat de regidor ENTITATS. Carnestoltes Amics dels gegants. Aquest aany en fem vint-i-cinc Esplai PL. Colònies de Setmana Santa Dones més que mai. Excursió Hospital Sant Pau...

CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. III Revetlla Sant Jordi Lliurament de premis Sant Jordi Autors. Francesc Garriga Barata Llibres. “El impostor” de Javier Cercas “Miratge” d’Eva Lleonart Montagut 750 anys del naixament del cronista Ramon Muntaner Salvador Tixis (1935-2015) ESPAI 2.0 10 anys passant pel tub QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Mercè Lladó Figueres OPINIÓ. Catalunya: amb Espanya o sense Espanya Candidatura de progrés de Sarrià de Ter ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Jocs Florals Concurs Literari Sant Jordi 2015 Dona i Llum Confetti. L’Ampa de la Confetti, un benefici per als petits Xerrades STRAD. Factors de risc a l’adolescència Les pors infantils NATURA. Diari d’altura de l’expedició Aconcagua 2015 SALUT. la demència i la malaltia d’Alzheimer Què és el Ioga ESPORTS. UES THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 12 14 16 17 18 21 29 30 32 36 38 39 40 43 45 46 47 52 54 57 60 62 66 68 69 78

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Lourdes Gelada, Sergi Torrentà, Txell Pla, AV Sarrià de Baix, Amics dels Gegants, Dones més que mai, Esplai PL, Anna Sala, Rosa Dachs, Mireia Masó, Antoni Roura, Gemma Corominas, Montserrat Xandrich, Ampa EB Confetti, Maria Brunsoms, Emili Marco, GMS, Dolors (¿), Xavi Rodríguez, Portada: Monòlit del carrer Major. Fotografia de Toni Martínez.

Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

EL MONÒLIT DEL CARRER MAJOR I LA VIA VERDA DE LA RUTA DEL TER a foto de la portada és una ombra del monòlit del carrer Major, el qual recull diferents noms amb què s’ha conegut al llarg dels segles: via Augusta, camí Ral, camí de l’Exili, carrer Major, camí de Sant Jaume. Podríem dir que el carrer Major condensa tota la història del país dels darrers 2.000 anys.

El projecte de Via Verda, que en el seu dia va definir el Consorci Alba Ter i que ara executarà la Diputació de Girona, fa passar la Ruta del Ter pel carrer Major. De fet, entra al municipi per les deveses del riu, tot havent passat per sota el flamant nou pont de l’Aurora, segueix per l‘Avinguda de França i el carrer Via Augusta, creant un nou carril bici urbà. Aquest projecte tenia un traçat original que el feia passar pel carrer Josep Flores per continuar pel carrer Major, però l’Ajuntament de Sarrià de Ter en va fer variar el traçat i dirigir-lo cap a l’Avinguda de França. En el tram final, quan ha d’enllaçar des del carrer Via Augusta fins el carrer Major fa unes incomprensibles giragonses per darrera el cementiri, motiu de pèrdua per part dels ciclistes habituals de la ruta.

Però aquest malaurat petit tram , fa perdre de vista el que ha estat l’origen del poble, el pas sobre el riu Ter d’origen romà, el pont de l’Aigua, l’antic PONS MAIOR. Perdem doncs, una molt bona oportunitat per mostrar als visitants, ciclistes i senderistes un dels punts emblemàtics de la nostra història, el que explica perquè Sarrià de Ter va ser Via Augusta, camí Ral, camí de Sant Jaume i camí de l’Exili. És ara la primera vegada que veiem el projecte, quan ja es troba en fase d’execució. Com en altres projectes, se’ns ha escatimat la participació, la que hauria d’haver servit per informar i potser introduir alguna esmena o millora. Potser només n’hi hauria prou allargant el carril bici del carrer Via Augusta fins a trobar el Pont de l’Aigua i així entrar pel començament del carrer Major, on també s’expliquen molts episodis de la Guerra Civil. És molt probable que molta gent consideri aquest tema una minúcia, però és en el detall on es veu la idea que es té del poble. I si en un moment, l’arquitecte responsable de les obres del carrer Major, o el mateix artista Domènech Fita, varen tenir la bona pensada de posar una frase en llatí comú en la rotonda del carrer Major i un monòlit per indicar què ha significat Sarrià de Ter des del temps dels romans, estaria bé que per altres actuacions menors es seguís la mateixa línia. Al cap i a la fi, un poble és el resultat de la seva història. ■

L

p DS_3

AJUNTAMENT [Via Verda

VIA VERDA: CARRIL BICI PER VIURE EL RIU I PER CONNECTAR-NOS AMB GIRONA

Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

La Via Verda passa per sota el nou pont de l’Aurora, i les deveses del riu Ter. Fotos: A.Vila

Podríem convenir, d’una manera o altra, que probablement no hem viscut amb prou intensitat el riu com a patrimoni natural. El Ter forma part del nostre entorn immediat, fa part del nostre paisatge. Fins i tot ens dóna nom. Però no ens hi hem interrelacionat amb la força que es mereix. Aquesta constatació, evidentment, ens trasllada a una altra certesa: hauríem de fer més per lligar-nos a aquest espai.

D

e fet, per incentivar que es visqui més intensament aquest espai no hi ha massa maneres més de fer-ho que afavorir que “s’utilitzi” com a espai d’oci. Com a recurs lúdic per (re)descobrir-ne la riquesa i la bellesa ambiental. En general, allò que es defensa és allò que s’estima. I allò que s’estima es allò que es coneix.

Aquesta és, també, la intenció de

4_pDS

les Vies Verdes. Recorreguts que, al capdavall, aprofiten l’excusa de la bicicleta (si es que és una excusa) per promocionar els nostres paratges. A través d’un element tan senzill i potent com el foment de l’ús de la bicicleta es generen fortes sinèrgies perquè coneguem –propis i estranys- el nostre paisatge. Per això, era essencial que part del nostre trajecte del Riu Ter s’incorporés a la xarxa de Vies Verdes.

En primer lloc perquè des d’un punt de

vista estrictament local, ens ajudarà a conviure més i millor amb el Riu i el seu entorn. I després, perquè des d’una òptica més general, incorporar el tram de Sarrià permet tancar una xarxa que connecta des de Sant Feliu de Guíxols a Olot i des d’Olot a l’Estartit. Per tant, ens fa part d’un tot molt interessant pel que genera d’activitat en relació a la bicicleta i el coneixement del territori.

Però hi ha una altre element que per nosaltres cal tenir en compte:

AJUNTAMENT [Via Verda

En el tram urbà de Sarrià de Ter, el carril bici passa per a vorera de l’Avinguda de França.

Fotos: A. Vila

Resulta que el nostre tram de Via Verda connecta directament amb Girona. Així doncs, no només funciona com a sender general sinó que també serveix com a carril bici urbà. Un carril llargament reivindicat i que realment es feia absolutament necessari per permetre’ns desplaçar-nos a la ciutat en bicicleta tranquil·lament i còmode.

Així doncs, la Via Verda entre Girona i Sant Julià de Ramis, és a dir, la Via Verda de Sarrià és del tot imprescindible per aconseguir aquest triple objectiu: potenciar el coneixement del Riu Ter i el seu entorn natural, formar part d’una gran oportunitat per difondre les nostres comarques i finalment, tenir un carril bici adequat que ens traslladi a Girona.

Plànols projecte, cedits per l’Ajuntament Sarrià de Ter.

pDS_5

AJUNTAMENT [jornades de la dona treballadora

És per això que estem molt contents que la Diputació hagi començat a treballar seriosament en executar aquest tram.

No només hi ha recursos disponibles sinó que hi ha projecte i voluntat política. Està previst que en els propers mesos es pugui executar aquesta infraestructura.

Una infraestructura que parteix de la zona de l’Hospital Trueta (on connecta amb Girona), segueix per les deveses del Ter fins a l’alçada del que coneixem com a pisos de Mobilia. Precisament, aquest és el tram que s’interrelaciona més directament amb el riu i que en conseqüència, permet conèixer-lo millor.

Seguidament, des de l’alçada de la rotonda del Camp dels Socs, aquest carril seguirà per l’Avinguda de França fins a l’àmbit del Pavelló Municipal des d’on es traslladarà –seguint Via Augusta- fins al Carrer Major, Passeig del Riu i connexió definitiva amb Sant Julià de Ramis (via Carrer Vora Ter). Amb tot, es tracta d’una obra que permet tenir – en els àmbits del Ter i Avinguda de França- un carril de terra compactada i degudament senyalitzat i protegit, com són tota la resta de Vies Verdes, vaja.

En el nostre cas, tal i com hem dit, però, no només serà un espai d’oci natural sinó que també ha de servir de via de comunicació franca amb Girona per anar segur amb bicicleta. En aquests moments estem concretant els permisos dels propietaris dels terrenys i iniciant els processos administratius perquè la Diputació de Girona i el Consorci de les Vies Verdes segueixin amb la concreció de projecte.

En els propers mesos, doncs, podrem resoldre una demanda històrica i alhora posarem a l’abast de tothom un espai per a poder gaudir l’entorn natural del Riu. És a dir, per viure’l més, per tant, per estimar-lo amb més intensitat, encara. ■

6_pDS

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Lourdes Gelada Segona tinent d'alcalde Regidora d'ensenyament i igualtat

Esmorzar a La Cooperativa

Enguany, les Jornades de la Dona Treballadora s’han portat a terme amb una àmplia varietat d’activitats i amb una implicació de les diverses entitats i associacions de Sarrià de Ter. Les activitats s’han portat a terme en els diversos equipaments municipals (la biblioteca, El Coro, el centre cívic), intentant així, no ubicar-les en unes mateixes instal·lacions.

La participació del Grup Muntanya de Sarrià, la UES de Handbol i el futbol flag amb el Wolves, han complementat i han enriquit les Jornades de la Dona Treballadora.

L

es activitats i tallers portats a terme han estat tots gratuïts, i amb una varietat de continguts intentant arribar als interessos de la població. La varietat va començar amb el taller de mitja, trapillo i ganxet i seguit del taller de plantes medicinals i cicle femení.

El segon dia vam poder gaudir de la xerrada sobre “Elisabeth” de

l’escriptora Assumpta Muntellà i a la nit vam finalitzar amb teatre a Les Nits del Coro.

El divendres es va portar a terme la inauguració de l’exposició “Dona i Llum” a càrrec de l’escola bressol Confetti i l’escola Montserrat. Ambdues escoles són col·laboradores fidels a les Jornades des dels seus inicis.

Tot seguit, es va fer un taller el taller per joves “La Dona ara i abans“.

AJUNTAMENT [jornades de la dona treballadora

Sessió de Kundalini Ioga

El cap de setmana va estar amenitzat amb una àmplia diversitat d’activitats; caminada del grup muntanya, portes obertes del cantaires, curs de maquillatge, portes obertes de Pilates, Tai-txi i Kundalini Ioga.

La cloenda va està amenitzada amb un esmorzar al restaurant del

centre cívic amb la novetat aquest any, que va està obert a tothom del poble, és a dir, l’assistència a l’esmorzar no era només per a dones sinó que també hi podien assistir homes.

Es va concloure Les Jornades de la Dona Treballadora amb la pel·lícula

“La Comadrona” i a posteriori es va portar a terme la tertúlia amb la llevadora Mercè Lladó.

Tota una varietat d’activitats que han intentat arribar a tota la població intentant que tothom pugui participar i gaudir un any més de Les Jornades de la Dona Treballadora. ■

pDS_7

AJUNTAMENT [comiat del regidor

Locutori de Ràdio Sarrià

COMIAT DE REGIDOR

En aquest any d'eleccions he decidit no continuar treballant per al poble, les entitats i la gent a través de l’ajuntament. He posat fi a aquests dotze anys dedicats a la política municipal, quatre com a regidor a l’oposició i vuit com a regidor al govern. Sempre he estat partidari de la transparència política i crec que em correspon un comiat públic a tants anys a primera línia de la política local. He triat la revista local PARLEM DE SARRIÀ i el blog de RADIO SARRIÀ, ja que són els mitjans de comunicació en què durant tots aquests anys hem anat difonent la feina feta des de l’àrea de cultura i que fan especial atenció a tota la cultura que hi ha al nostre poble.

8_pDS

Sergi Torrentà i Lozano

D

es de ben jove he estat vinculat a associacions tant esportives com culturals del poble, i per això vaig decidir fer el pas i treballar per al poble a través de l’ajuntament. La meva política no ha traspassat mai els 4 km2 del municipi, ni m’he mogut per diners ni projeccions personals. La meva passió ha estat el poble i aquest comprimís polític amb Sarrià de Ter ha comportat una dificultat per compaginar la vida familiar i la laboral.

Tant pel que fa a la realitat local com la nacional, així com en la meva pròpia, he cregut que aquest era el moment més indicat per deixar de treballar per al poble des de l’àmbit municipal. I facilitar tant als amics d’ERC, com a la resta de formacions: els amics de PSC i CiU, el fet de buscar un relleu que treballi al servei del poble amb el mateix entusiasme que ho he fet jo durant tots aquests anys.

El balanç d’aquests anys, des del

meu punt de vista, ha estat extraordinari. Primer, l'any 1999, ajudant el veí de casa, un jove estudiant de ciències polítiques, Roger Torrent, que s’iniciava en la política local, i ja després, l'any 2004, fent jo mateix també el salt seriosament i anant de segon a la llista i entrar a l'ajuntament com a regidor de l’oposició. Les legislatures 2007 i 2011 varen ser estratosfèriques políticament parlant, governant i intervenint en el model de poble i en el benestar dels sarrianencs.

Per tant, segons el meu parer, el balanç no pot ser més positiu. Amb errors, és clar; amb decisions que vist amb la perspectiva del temps haurien estat diferents. Sobretot si s'hagués pogut disposar de més mitjans, perquè no oblidem que vàrem entrar a governar en ple esclat de la duríssima crisi que ens ha afectat a tots i ens ha tocat gestionar sense cap mena d’ajuda. Però crec que en aquesta tasca d'aconseguir el model que volíem i volem per Sarrià, tal i com

AJUNTAMENT [comiat del regidor

Amb les bibliotecàries Anna Sala i Anna Ma Fornells, a l’antiga biblioteca.

dèiem, un poble amb serveis de ciutat, ens n’hem sortit prou bé. Adaptar els serveis socials a les necessitats pressupostàries que havíem de tenir, donar contingut a una potent biblioteca (on avui és l’edifici amb més moviment després del CAP), adaptar els cursos del Centre Cívic a les realitats actuals, crear els Premis Isidre Macau per donar difusió a la nostra història i deixar-ne constància escrita, potenciar les excavacions arqueològiques de la Vil·la Romana, o crear un cicle estable de teatre “Nits del Coro”, ja reconegut arreu de Catalunya, vindrien a ser els eixos bàsics a l'entorn dels quals hem actuat,

tot posant en pràctica un lema: Volem que la Cultura arribi a tothom. Aquest ha estat i és el meu principal estàndard, la meva tasca. l ara des de fora de l’ajuntament, continuarà endavant i seguiré treballant al servei de Sarrià de Ter dins d’alguna entitat cultural.

Per assolir el camí que fa anys vaig emprendre, hi ha molta gent a la qual vull agrair el suport que m'han donat i que han fet possible aquest camí: familiars, amics, companys que han compartit tots aquests anys des de la llista local d’ERC, companys de la comarcal d’ERC. I també especialment als companys de CiU amb els quals

vàrem governar en coalició (20072011), i també els companys del PSC amb els que hem compartir tots aquests anys el model de poble. A tots els treballadors municipals, però sobretot als de la Regidoria de Cultura (cultura, biblioteca, centre cívic) i emissora municipal. El meu agraïment també per a les entitats, associacions i altres institucions i al gruix del sarrianencs que no han deixat de ser crítics i exigents.

Ara entraran nous relleus, siguin del partit que siguin. Només vull demanar-los que s’estimin el poble i treballin per a ell. ■

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_9

ENTITATS [carnestoltes

Carnestoltes Txell Pla Regidora de Joventut, Carnaval i Reis

El passat 14 de febrer, el Rei Carnestoltes va tornar a treure el nas per Sarrià de Ter. Al voltant de les quatre de la tarda ja va aparèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa, on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que va tenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, La Rasa i Sarrià de Baix.

A

quest any va anar acompanyat de tres comparses i de molta altra gent que a nivell individual va volerlo acompanyar durant tot el recorregut. Les tres comparses eren: per un costat, els romans de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta; per un altre hi havia els “Llamp-ats” amb una carrossa que simbolitzava les tres tipologies de disfresses que portaven: submarinistes, llamps i cremats. I finalment, hi havia la carrossa dels “S’arriats”, que anaven de fre-

10_pDS

gones, amb una carrossa que els acompanya i que portava una galleda de fregar.

Al llarg del recorregut, les comparses van oferir el seu ball estrella que llavors varen exhibir amb força al pavelló, que és el lloc on finalitza la rua.

Allà, el Rei Carnestoltes va fer el seu pregó i se’l va coronar alcalde de la ciutat durant una setmana, que és el temps que dura el Carnaval.

Un cop fet l’acte del pregó

De dalt a baix: Un fregall per comparsa dels S’arriats. Al pavelló, tot esperant el rei Carnestoltes. La comparsa dels romans de la vil·la romana del Pla de l’Horta.

i les exhibicions de balls, va haver-hi l’espectacle infantil a càrrec dels Trambòtics, que varen amenitzar la festa durant la tarda-vespre.

Finalment, el carnaval va acabar amb el sopar – ball que organitza l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix.■

ENTITATS [carnestoltes

Orquestra Maribel Av Sarrià de Baix

A les 4 de la tarda va sortir la Rua de Carnestoltes i a 2/4 de 7 es va fer l'espectacle infantil, amb el grup "Trambòtics".

A

Els membres de l’AV de Sarrià de Baix, disfressats d’hampa americana

l vespre es va portar a terme el tradicional sopar ball, a càrrec de l'AAVV de Sarrià de Baix, aquest any amb l'actuació de l'Orquestra Maribel.

Hi va haver una elevada participació, amb premis a les millors disfresses i comparses, amb molt bon ambient durant tota la vetllada.■

Fotos: AV Sarrià de Baix.

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_11

ENTITATS [amics dels gegants

Sant Jordi Desvalls, els arbres començaven a treure fulla

AQUEST ANY EN FEM VINT-I-CINC Amics dels gegants de Sarrià de Ter

Aquest any, sí. Fem anys d’una manera significativa: en fem vint-i-cinc d’ençà de la fundació de la colla i de la inscripció als registres oficials. En Baldiri i la Carmeta -figures iniciadores de la tradició gegantera a Sarrià de Ter- i la comparsa de capgrossos ja no surten gaire però estan en forma i disponibles i durant el que queda d’any els podreu veure ballar pels carrers del poble.

T Primera sortida de la temporada: Sant Jordi Desvalls

12_pDS

enim la idea de celebrar aquest primer quart de segle de manera orientada cap al record i al recull de tantes sortides i trobades, amb la fita posada als voltants de la festa major, a primers de setembre. Però aquest aniversari tan contundent no seria res sense el desig de transmetre a tota la població la nostra voluntat més ferma de créixer i estendre la fal·lera gegantera a tothom que tingui ganes de viure la festa en directe. La presència de gegants a les celebracions populars a Catalunya es perd en l’antiguitat dels segles: és una de les essències d’aquest país. Una colla gegantera és hereva d’aquella tradició inicial de gegants, capgrossos i bestiari acompanyant processons de Corpus i seguicis festius remarcables.

ENTITATS [amics dels gegants

A la Fira de Fornells de la Selva.

Sortida a Platja d’Aro

Mentrestant, tenim una agenda farcida de compromisos. Al moment d’escriure aquestes línies hem col·laborat participant a la Cavalcada de Reis, hem celebrat l’assemblea anual i hem estat presents en quatre de les primeres trobades de la temporada. En Cinto i la Maria (que han passat per la clínica estètica dels doctors Ventura i Hosta de Navata i per la tintoreria), en Quimet i els nous nans s’han pogut veure ballar a Sant Jordi Desvalls, a

Fornells de la Selva, a Celrà i a Platja d’Aro; quatre poblacions dels voltants més pròxims que ens han acollit de manera festiva i generosa. Fins a cada destinació hi hem acudit amb el remolc geganter, que també hem reformat. Les plataformes on els gegants descansen han estat modificades, de manera que un mecanisme basculant senzill facilita molt la maniobra de càrrega i descàrrega.

Al llarg de la temporada serem presents a les festes locals sarrianenques com ara l’Homenatge a la Vellesa, la Festa Major, la Fira del Paper i la Fira

Comercial. Però també compten amb nosaltres a les trobades de la Caixa de Trons, de Taialà (on presentaran en societat una nova parella de gegants), a Vilaür, a la festa major de Salt, a Bescanó, a Flaçà (on se celebrarà la trobada bicomarcal Giroestany) i a Girona, a la multitudinària trobada de Fires. Tenim els pròxims mesos força ben planificats i ens agradaria comptar amb la vostra assistència a les sortides. Afegiu-vos a la colla, atreviu-vos a menar un gegant o a calçarvos un capgròs. Si teniu oïda, ataqueu la percussió o les gralles. Benvinguts!■ Fotos: Amics dels Gegants

pDS_13

ENTITATS [esplai PL

COLÒNIES DE SETMANA SANTA 2015 ESPLAI PL

Tot el grup davant la casa Mas Coll de Dalt de Sant Feliu de Pallarols. Fotos: Esplai PL

La família esplai PL no para de créixer. Aquesta setmana santa hem mogut una vuitantena de persones: grup d’infants, grups de mitjans, grup de joves i monitors/es.

T

Aquest any hem organitzat activitats per a nens i nenes de sis a disset anys al voltant de Sant Feliu de Pallerols. Colònies a la casa de Mas Coll de Dalt per als més petits dividits en dos grups; els que fan educació primària i els de secundària, i una ruta per als més grans.

La temàtica central d’aquestes colònies amb el grup dels més petits ha girat entorn la tribu PL, de la qual

14_pDS

formàvem part els monitors, que havia nascut en una illa deserta del Carib. En aquesta illa, els monitors vam aprendre a organitzar-nos, respectar-nos i col·laborar. Totes les activitats que vam dur a terme durant els tres dies de colònies van anar orientades a transmetre als nens valors com la cooperació, l’altruisme, la humilitat o la solidaritat que nosaltres havíem extret de la nostra experiència a l’illa.

Pel que fa al grup de mitjans, la temàtica va ser diferent. Tan bon punt vam estar reunits vam adonar-nos que entre nosaltres hi havia tres artistes que havien arribat del segle XIX. En un principi no sabíem ben bé què volien aquells tres romàntics. Ben aviat vam esbrinar que eren tres personatges

que lluitaven pels seus somnis i desafiaven el tarannà i interessos de la societat per decidir per ells mateixos les inquietuds de la seva vida i manera de fer.

A partir de la palpitant manera de fer dels tres personatges vam fer nombroses activitats per tal de cohesionar el grup i, sobretot, alliberar-nos de les pautes de la societat i crear així un petit cercle màgic on tothom podia dir i pensar la seva sense vergonya i sense por.

Estem molt contents d’aquest any tan ple de somriures a totes les nostres activitats. Esperem que acabem l’any de la mateixa manera. És per això que us convidem a inscriure-us a les nostres activitats d’estiu. Moltes gràcies per confiar en nosaltres!!

ENTITATS [esplai PL

LA RUTA Durant els dies 30, 31 de març i 1 d’abril els joves de l’esplai PL de Sarrià ens vam aventurar en una ruta que tots esperàvem amb moltes ganes. Vam pujar a l’autobús juntament amb els mitjans i els petits, que ens va portar fins la casa de colònies Mas Coll de Dalt de Sant Feliu de Pallerols.

Un cop allà, el grup de joves vam començar a caminar passant per Sant Iscle de Colltort, també per la casa de colònies de la Cot, on vam parar a dinar, i pels volcans Can Tià i Fontpobra. Vam seguir la travessia durant la tarda, pujant la serra del Corb enllaçada amb la serra de Xenacs, la qual acaba al càmping on vam fer nit. El primer dia s’havia acabat i el següent dia prometia, així que a sopar i a dormir aviat!

El segon dia sortim del càmping després d’esmorzar i amb les piles carregades, estàvem un altre cop disposats a seguir amb la nostra ruta.

Després de passar per Sant Privat d’en Bas ens vam parar a dinar al preciós

Salt de Sallent. Vam aprofitar el bon temps i aquell magnífic paisatge per descansar. Durant la tarda vam arribar al pla Traver i finalment vam pujar al Puigsacalm. Aquella nit la vam passar al refugi de Santa Magdalena, que quedava a uns 300 metres més avall. El dia més dur s’havia superat amb èxit i amb més o menys esforç tothom estava orgullós del que havia aconseguit.

El tercer dia, cansats i ja amb els peus adolorits, vam sortir del refugi en direcció a Joanetes passant per Sant Corneli i Canal Nova. Un cop allà ens dirigíem a Sant Esteve d’en Bas, on vam agafar el carril bici que ens portaria de nou a la casa de colònies Mas Coll de Dalt, on ens van deixar el primer dia. El camí se’ns va fer llarg però per fi vam arribar. Allà ens van rebre els petits i els mitjans juntament amb la resta de monitors amb els braços oberts.

Va ser una experiència molt emocionant, i tots hi tornaríem sense pen-

sar-ho dues vegades! Vam haver d’organitzar-nos molt bé, cuinar el nostre menjar, ser responsables del material...Vam compartir i fer una gran pinya entre tots. Ens va servir com un repte amb el que ens havíem de superar a nosaltres mateixos. Podem explicar orgullosos que ho vam aconseguir.■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_15

ENTITATS [Dones més que mai

EXCURSIÓ A L’HOSPITAL DE SANT PAU, PARC DE LA CIUTADELLA I CATALUNYA EN MINIATURA Dones més que mai

El dia 18 d’abril, tothom puntual a l’hora de pujar a l’autobús per anar a Barcelona a veure una altra meravella d’aquesta ciutat, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Parc de la Ciutadella.

E

n lletres majúscules podem dir que és una joia arquitectònica del Modernisme català.

Construït entre el 1902 i el 1930, és una ciutat (sanitària) dins de la ciutat de Barcelona. Amb la creació d’aquest recinte, Lluís Domènech i Muntaner deixava palesa la important evolució que la medicina tindria en un futur a la ciutat de Barcelona i també de Catalunya. Són dotze pavellons, sis dels quals es poden visitar i dos més estan en procés de restauració.

Aquets pavellons estaven destinats cada un a diferents especialitats sanitàries. A l’entorn de cada pavelló, una zona enjardinada i un gran pati central permetia als malalts recuperar-se tot passejant a l’aire lliure.

Què dir de la visita? Els 72 sarrianencs, bocabadats a cada pavelló i als passadissos subterranis tots ell higiènicament enrajolats que permetien la mobilitat dels malalts i el cos mèdic d’un pavelló a l’altre sense sortir a l’exterior. Ens vàrem sentir orgullosos

16_pDS

Hospital Sant Pau de Barcelona.

de la riquesa cultural del nostre”petit país”.

Tot seguit, passejada relaxant pel Parc de la Ciutadella, tot fent temps per un bon dinar. I més tard, per arrodonir la nostra sortida cultural de primavera, ens arribàrem a visitar Cata-

lunya en Miniatura. Vàrem veure tots els edificis més emblemàtics del nostre país, tot passejant per un recinte tranquil i assolellat.

Tornem a Sarrià tots satisfets pel que hem après i vist en un dia molt ben aprofitat.■

cultura BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

22 d’abril: III Revetlla de Sant Jordi a la biblioteca Emília Xargay Anna Sala

Un any més el dia 22 d’abril al vespre la biblioteca Emília Xargay va celebrar la Revetlla de Sant Jordi, que aquest any ja entrava en la seva tercera edició, i aquest any vam aprofitar aquest acte per fer l’entrega dels Premis Literaris Sant Jordi 2015 (35a edició).

Entrega dels Premis Sant Jordi 2015

a Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques públiques catalanes va ser una iniciativa que va sorgir l’any 2013 des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de trobar un espai i un dia propi de celebració de la festa de Sant Jordi per a les biblioteques públiques catalanes.

Així doncs i amb aquesta idea un gran nombre de biblioteques públiques es van adherir a aquesta proposta i van organitzar actes culturals de tot tipus i per a totes les edats per convertir la Revetlla de St. Jordi en la festa del llibre i de la lectura.

Després de ja tres edicions organitzant actes diversos per celebrar la Revetlla aquest any la biblioteca Emília Xargay i l’àrea de cultura de

L

Actuació de Sara Terraza

l’Ajuntament de Sarrià de Ter van decidir fer una celebració conjunta i incloure dins de la Revetlla l’entrega dels Premis Literaris de Sant Jordi 2015.

La presentació de l’acte d’entrega de premis va anar a càrrec de Rosa Dachs que ens va fer

un passeig pel poble de Sarrià a través d'alguns textos literaris escrits per participants d'antigues edicions.

La música de l'acte la va posar la cantautora, guitarrista i solista del Cor Geriona, Sara Terraza, i la seva banda.

pDS_17

CULTURA [biblioteca Emília Xargay

Finalment, vam acabar amb un petit piscolabis i una copa de cava per a la setantena d’assistents que van voler acompanyar-nos a celebrar aquesta revetlla i aquesta entrega de premis.

Però en la nostra revetlla tampoc vam oblidar els infants i així a la tarda la Míriam García va dur a terme un taller de manualitats infantils en què tots els nens i nenes que hi estaven apuntats van poder realitzar una manualitat relacionada amb la diada de St. Jordi.

Us convido des d’aquí a apuntar-vos aquesta data al vostre calendari per tal que l’any vinent ens acompanyeu a celebrar amb nosaltres i des de la biblioteca aquesta festa del llibre i la lectura que és St. Jordi.

També us deixo un parell de fotos perquè pugueu veure una mica com es va desenvolupar l’acte i perquè us animeu el proper any a participar-hi.■

18_pDS

Taller de roses de Sant Jordi conduït per Míriam Garcia.

Lliurament de premis del 35è Concurs Literari Rosa Dachs i Peitiví

Aquest any el lliurament de premis del concurs literari es va fer a la Biblioteca Emilia Xargay. Va ser un acte senzill i molt entranyable, un acte homenatge a les lletres catalanes, que va comptar amb l'actuació de Sara Terraza i la seva banda, solista del grup Geriona, i amb la presència de la regidora de Cultura i de l'alcalde.

a resultar ser un moment per passejar per Sarrià de Ter de la mà de les paraules que han escrit alguns participants d'aquest concurs literari en edicions anteriors, o utilitzar com a excusa poesies d'escriptors catalans per fer una aproximació als carrers o places del municipi, asseure'ns en algun parc i simplement badar com deia Josep Pla, recuperar aquest plaer oblidat i que pot-

V

ser ens caldria recuperar.

Ens adonàrem com es pot fer poesia de petits detall quotidians, dels elements urbans, o de les activitats que anem fent i desfent al llarg de l’any i que ens caracteritzen.

Va ser una tasca agradable i difícil escollir els textos més adients, i que signifiqués un homenatge a tots els participants que amb les seves pinzellades de paraules il·lustressin imatges de Sarrià.

CULTURA [premis del 35è concurs literari sant jordi

Públic assistent a l’entrega dels premis Sant Jordi 2015

Apuntarem aquí un petit resum de l'exposició que es va realitzar.

L’any 1987 la Laura Jiménez ens explicava amb la senzillesa d'un infant: Pels carrers jo puc mirar i veure gent caminar.

Un taxista o un ciclista, o un camioner treballant.

A un parc o un jardinet puc veure un municipal.

O la Sílvia Gubau, el mateix any, ens oferia la seva particular visió.

Era divertit saltar pels bassals quan acabava una ruixada.

L’any 2012, en Fernando Cano, dins la categoria d’adults, també ens parlava de la seva ciutat i ens explicava: Foscor i silenci Que la ciutat és una, I sola i es pinta I balla, aquest jazz dissonant De la vella big band Que queda penjant En el darrer acord de la matinada Com veieu, tots ens parlen d’aquest seu món interior, del que veuen i d’allí on viuen.

Vàrem continuar passejant per diferents indrets del municipi, entre la seva gent, ara de la mà de poetes

reconeguts.

I des del seu petit món que és casa seva, tots els veïns esguarden els carrers, tal i com ens explica Pere Quart: Milers de finestres i cors t’esguarden com bulls i et regires És de tots sabut que Sarrià ha estat sempre un encreuament de camins i ha nascut al voltat de grans vies de comunicació, des de la via Augusta fins a l’actual autopista o el traçat del TGV, passant pel camí de sant Jaume. I que aquests eixos la creuen i la trenquen, però fins i tot en aquestes carreteres hi ha lloc per la poesia.

Aquest camí tan fi, tan fi, ¿Qui sap on mena?

Josep Carner I un altre eix important que ha marcat el nostre poble és el Ter, l’aigua que baixa i regalima per la llera del riu i que el poble li ha pres el nom.

Ha estat el poeta Miquel Marti i Pol qui ens il·lustra: Arbres llunyans projectes.

Cap dels somnis No dura més que viure.

Cap resclosa No deturarà el temps.

L’aigua s’escola Com sang i vincla els joncs I és tan gran el poder de la paraula, que res no és capaç d’aturar-la i els poetes saben utilitzar imatges quotidianes per treure el seu fruit i saben congeniar els nous temps, veure com la sostenibilitat i els sentiments no estan renyits. I l'Estel Soler ens diu: Les penes als contenidors grocs -doblegades com si fossin “tetrabrics”-.

Els defectes, al blau -estripats trossets Però no ens aturem aquí, perquè tothom sap que un poble són les persones que hi viuen, que els edificis són una imatge del seu tarannà, de la seva activitat, que el que senyala i marca una vila són les relacions entre els veïns, les hores, els dies, setmanes, mesos o anys que compartim fent activitats esportives o cultura, les nostres tradicions i festes.

Sense passar per alt aquelles activitats o celebracions on manifestem el nostre agraïment i consideració, com un exercici de generositat, un reconeixement, i homenatgem les persones grans.

Un poble, al cap i a la fi, és la projecció de les seves emocions i sentiments.

pDS_19

CULTURA [premis del 35è concurs literari sant jordi

Com ens explica Jordi Sarsanedes: Es festa perquè t’estimo I em perdo dins els teus ulls I, dins els teus ulls, camino Pels negres carrers curulls De gent que riu i que canta Mentre balla la geganta Mig princesa, mig pagesa.

Dins un bla de festa encesa.

Amb el sol per tamborí.

O potser són les nostres arrels o el descans dels éssers estimats que ens marquen i manllevarem una poesia de Salvador Espriu, que té un carrer dedicat aquí a Sarrià, i prendrem aquests versos tan coneguts: Quina petita pàtria encercle el cementiri Quan et deturis On el meu nom et crida, Vulgues que dormi, Somiant mars en calma La claror de sinera

I els pobles tenen la seva identitat, estimen la seva llengua, la seva tradició, la seva cultura i no deixen que res ni ningú els prengui i sense por ho expliquen al vent.

Tant se val¡ Aquest món, sia com sia, Tan divers, tan extens, tan temporal; Aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria. És ma pàtria, senyor; i no podria Ésser també una pàtria celestial?

Joan Maragall I de ben segur que no us ho he dit tot, simplement us he obert una petita escletxa als records, uns més bons que altres, però tots nostres. Per acabar, unes paraules de Lluís Llach: El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies que és per això que torna.

Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

Posteriorment es procedí a la lectura de l’acte del jurat i el lliurament dels premis als guanyadors d’aquesta edició del concurs literari. · Categoria Adult Prosa Es varen atorgar dues mencions especials: Olfacte de gènere. L’autor és el Sr. FERNANDO CANO RIUDAVETS Fredor. L’autor és el Sr. JOSEP AGUSTÍ LLORET · Categoria Adult Poesia Es va donar una menció especial a l’obra Paraules. L’autora de l’obra és la Sra. ANNA SIDERA MARTÍN

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

20_pDS

CULTURA [autors

Francesc Garriga Barata TOT DESCOBRINT UN POETA GENIAL APTE PER A TOTS ELS PÚBLICS Per Mireia Masó i Sardài

OBJECTIU D’AQUEST ARTICLE nguany, amb motiu del seu recent traspàs, volem donarvos a conèixer, a través de l’anàlisi i reflexió d’alguns dels seus poemes, la genialitat d’un gran poeta a l’abast de tothom anomenat Francesc Garriga Barata, mort el 4 de febrer i que encara avui, per motius diversos, discutibles i incomprensibles alguns d’ells, continua sent un poeta poc conegut tant dins l’àmbit

E

1 www.nosaltresllegim.cat

cultural (llibreries, biblioteques, llibres de text) com també en l’àmbit popular. Fer-ne difusió des d’aquestes planes és una bona oportunitat perquè el conegueu i en gaudiu, i tant de bo que no en tingueu prou i en vulgueu més… Aquest objectiu s’haurà acomplert el dia que es publiqui la seva obra completa, la qual de moment és un projecte inexistent per manca de mercat (en paraules textuals d’un important editor). Personalment, vull fer especial esment en la seva faceta

de professor, vocació que exercí durant més de trenta-cinc anys amb una motivadora pedagogia que el convertí en un Mestre de mestres.

L’any 2012, amb el propòsit de recomanar-nos la lectura de l’excel·lent poemari de Francesc Garriga, Tornar és lluny, guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia, Montserrat Brau1 ens feia una simpàtica reflexió sobre aquest gènere literari, encara massa minoritari comparat amb la narrativa i sovint titllat de “difícil”.

pDS_21

CULTURA [Francesc Garriga Barata

“De vegades, quan sento gent que diu que no li agrada la poesia trobo que és com el qui diu que no li agrada la fruita… No t’agraden els plàtans o els kiwis? No t’agraden les síndries o les cireres? Perquè no tenen res a veure!

Doncs igual aquí. Pot ser que no us agradin els poemes amb metàfores un xic obscures, però aquest autor fa fàcil el que és difícil i aconsegueix tants nivells de lectura que em costa de creure que algú no li pugui agradar… és ben bé com una maduixa temptadora per començar la primavera (tot i que no ho dic perquè en el vers hi hagi una explosió de color i optimisme, eh?, però és que és tan bo!)”.

Fantàstica i saborosa metàfora de Montserrat Brau: la poesia ha de ser un fet quotidià necessari per al nodriment….de l’ànima! Per a mi és exactament això. No podem bandejar dels nostres interessos literaris tot un gènere de la mateixa manera que no podem excloure la fruita de la nostra dieta si volem estar ben alimentats i gaudir d’una excel·lent salut física. De poesia i poetes, com de fruites, n’hi ha per a tots els gustos, de tots colors, formes, mides, amb diferents graus de dolçor o d’acidesa. Ajustant la metàfora i ribetejant-la amb reminiscències carnerianes, diria que Francesc Garriga és per a mi com el kiwi diari, que m’agrada prendre durant l’hivern una mica verd (el meu color preferit) i amb un punt d’acidesa enmig de la dolçor.

Precisament com la poesia de Francesc Garriga, que excel·leix en l’hivern de la seva vida, empeltada de tints quotidians i per això universal, i amb punts d’acidesa vital que no arriben, però, a treure la dolçor de tanta bellesa viscuda, llegida, sentida i fins i tot cantada (La poetessa i cantautora Ivette Nadal n’ha musicat alguns poemes).

APROXIMACIÓ BIOGRÀFICA Francesc Garriga Barata va néixer a Sabadell, el 1932 i va morir el 4 de febrer de 2015. El seu pare, Joan Garriga Manich era llicenciat en Far-

màcia, dibuixant, pintor i crític d’art, activitat que exercí amb el pseudònim de Joan David. Va pertànyer al grup de Sabadell i va col·laborar en premsa barcelonina. Ocasionalment va compartir amb Armand Obiols, company de Mercè Rodoreda a l’exili, corresponsalia a La Veu de Catalunya. Més tard fundà i dirigí la revista Paraules (1922), revista d’arts i lletres on va col·laborar Armand Obiols, Salvat Papasseit i conegué Màrius Torres al sanatori de Puig d’Olena. Participà en l’Almanac de les Arts de 1924, com a crític i com a il·lustrador amb el pseudònim de Flaó.

Amb un clima tan lletraferit, no és estrany, doncs, que el seu fill, Francesc Garriga, sentís aquesta passió per la seva pròpia cultura catalana. A més, era parent proper de Joan Oliver i de Francesc Trabal. Admirava la poesia de Carles Riba i de l’olotí Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates.

El futur poeta Francesc Garriga, des de molt jove, concretament a dotze anys, se sentí cridat per la religió i entrà a l’ordre dels franciscans caputxins. Posteriorment, a causa de la seva malaltia pulmonar, fou destinat a l’Amazònia durant un temps. A vinti-quatre anys abandonà l’orde2 i estudia filologia germànica. Durant trentacinc anys exercí la docència en la Institució Sant Gregori, on ensenyà literatura, música, llatí, història de l’art.

Molts dels seus exalumnes ocupen actualment llocs destacats en l’àmbit cultural, com el cineasta Manuel Huerga, el periodista Xavier Bosch, els historiadors de l’art Josep Bracons i Francesc Fontbona i molts d’altres. Com a poeta, ha influït en noves generacions de poetes com Pau Vadell, Jaume Pons Alorda, Laia Noguera, Joan Todó.

Un poeta que va ser “un far per molts”, com diu Marc Romera, editor i poeta.

Miquel Bauçà va formular, al meu entendre, la millor definició del que significa ser poeta: “un poeta és aquell que sap reconèixer que la seva mirada de les coses no coincideix amb la dels

altres. La mirada, simplement. I accepta el conflicte. Els poetes dolents o falsos són aquells que presumeixen d’entendre la mirada dels altres”. Tot i que parlava d’ell mateix, la definició encaixa perfectament en la poètica de Francesc Garriga.

POETA I MESTRE ALHORA Ensenyar és una qüestió de sentit comú

En l’entrevista de Josep Puigbó a SAVIS, Garriga parla de l’ensenyament, vocació que exercí més de trenta-cinc anys. “En l’ensenyament ha d’haver-hi menys dogmes i més sentit comú”. El Mestre-Poeta afirmava que ensenyar és una lluita de contraris, ja que mentre el/la mestre/a intenta ensenyar, l’alumne/a no sempre vol aprendre.

Per això un/a professor/a mai ha de quedar al nivell dels alumnes, raó per la qual “el mestre s’ha venut l’autoritat”. Tanmateix, Francesc Garriga es reconeixia enemic del bolígraf vermell, perquè corregir massa talla les ales de la imaginació i, per tant, desmotiva l’alumnat.

El Mestre Garriga afirmava que la millor manera d’aprendre era ensenyar, ja que quan expliques quelcom és quan veritablement ho entens, si no, deia, “és que ets un burro de set soles”.

Com a professora, estic totalment d’acord amb aquesta opinió; els coneixements teòrics que hem de transmetre a l’alumnat només adquireixen sentit real quan es comparteixen, perquè és aleshores quan t’adones dels matisos (aquella amplíssima gamma de grisos) gràcies al pensament col·lectiu; enriqueixes així les pròpies idees, sumes tots els teus coneixements i transmets unes realitats o veritats potser menys objectives però molt més reals (si més no en totes les matèries humanístiques).

L’ensenyament, com l’aprenentatge, és una concatenació d’idees. El problema, ja ho deia Francesc Garriga, es dóna quan l’alumne/a es nega a aprendre i no es produeix aquesta retroalimentació o feed-back.

2 En l’entrevista SAVIS, realitzada pel periodista Josep Puigbó, afirma literalment que el van fer fora dels franciscans. “M’han fet fora fora de tot arreu”, afirmava obertament.

22_pDS

CULTURA [Francesc Garriga Barata

Francesc Garriga va ser un gran mestre que no va voler fer escola; el seu objectiu era donar als seus alumnes totes aquelles eines necessàries per al desenvolupament del seu esperit crític a través de la reflexió i l’experimentació. Els ensenyava a ser LLIURES. Hi ha moltes maneres d’ensenyar; ell en deia “jugàvem”.

Volia fer d’ells ciutadans lliures amb idees pròpies, com ell mateix, que estimava la llibertat per damunt de tot un cop la va obtenir, en deixar l’orde dels caputxins. Per aquest mateix motiu, mai no es va casar, segons afirmava. Amb aquest tarannà es guanyà el respecte entre generacions d’alumnes que l’honoraren i encara avui segueixen honorant-lo.

Com el seu pare, ell també va ser director durant la primera època de la versió espanyola de la “revista més bella que mai s’ha editat”, creada per Franco Maria Ricci (FMR). Col·laborà en programes culturals tant a la ràdio com a la televisió, amb el programa a Canal 33 “Avisa’ns quan arribi el 2000”, sempre aportant una mirada crítica. El seu tarannà irònic, escèptic i àcid el va fer incòmode dins l’actualitat cultural del nostre país. Per aquest motiu, encara avui, fins i tot després de la seva mort, hi ha una gran desconeixença sobre la seva obra. Pertanyent a una generació perduda a causa de la guerra i la llarga postguerra, des de Miquel Martí Pol fins a Miquel Bauçà, tot passant per Joan Vinyoli, Joan Teixidor, Gabriel Ferrater, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Josep Palau i Fabre i un llarg etcètera, van ser escriptors que ho van tenir tot en contra3, van ser una generació ombra que, per als quatre editors i crítics del moment, d’estar massa verda va passar a estar passada.

Només el temps els ha fet justícia, si més no a la gran majoria. Esperem que algun dia es conegui i es reconegui la petja poètica tan intensa i profunda de Francesc Garriga dins la literatura i hom el consideri un Poeta amb majúscula. Tant de bo aviat sigui

possible que totes les biblioteques disposin d’exemplars de les seves obres, o si més no, que sàpiguen qui era.

ETAPES DE LA SEVA POÈTICA He passat de crèdut a crític i de crític a escèptic

Podem classificar l’obra poètica de Francesc Garriga en dos grans períodes. El primer període abastaria des dels començaments (quan tenia trenta anys) fins al 1990. Dins aquesta etapa trobem els poemaris entre el neguit i el silenci (1959), foc nostre, somni...

(1960), paraules (1962) i, més tard, paraules cap al tard (1973). La freda acollida dels seus poemaris el van empènyer a restar en silenci durant dues dècades.

Totes aquestes obres ja palesen unes constants que es repetiran al llarg de la seva obra: la fe, Déu, el penediment, la por, el temps perdut i estèril, els amants, el pas del temps, el desengany, la mentida, la solitud, el consol de les paraules escrites a poc a poc, el plany per la joventut perduda i, tanmateix, la seva obra és un clam a la vida, sense estridències ni dramatismes, amb resignació. Les influències clàssiques i germàniques són altres fonts de la seva obra poètica tan coherent i unitària.

La segona etapa de la seva poètica, la represa, comença l’any 1990, l’editorial Columna, amb els colors de la nit, i dos anys més tard setembre (1992), llibre amb el qual el poeta havia guanyat el premi López-Picó de la població de Vallirana. A partir d’aquí, ja gaudint d’un cert èxit, publicà ombres (Proa, 2000), temps en blanc (Proa, 2003), la nit dels peixos (Proa, 2005), que li suposà l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona de 2004. Hi seguiren Camins de serp (Edicions 62, 2009), ragtime (Labreu Edicions, 2011 – Premi Cavall Verd – Josep M Llompart), Tornar és lluny (Proa, 2013 – Premi Carles Riba), que es lamentà que li arribés tan tard, i no als quaran-

ta anys, i pòstumament swing (LaBreu, 2015)4“el compàs alegre” que ens va deixar Francesc Garriga, poemari que havia de ser presentat per ell mateix al bar Horiginal, cau de poetes i admiradors on es reunia cada dimecres per escoltar els joves poetes (“perquè els joves no tenen por, s’atreveixen amb tot”, deia) el dia 11 de febrer de 2015.

Malauradament ell no en pogué fer la presentació, ja que morí el dia 4 de febrer, una setmana abans del gran esdeveniment.

EN LA MEVA POESIA PARLO DE MI Característiques de la seva obra: temes, llenguatge i símbols

Marc Romera ha assenyalat que l’obra de Garriga es pot considerar com un sol poema; d’aquí la seva utilització de les lletres minúscules, petites (boldoni i garamond) i la manca de títols, els versos lliures. És antiretòric, despulla la seva lírica de figures retòriques i ornaments, perquè sigui intel·ligible per a tothom. La poesia és el reflex de la seva VIDA, que no és res més que el mirall de totes les nostres. Al capdavall tots som només petits grans de sorra d’un gran platja. Ens parla de l’amor, la joventut, la maduresa, el desig, la solitud, el temps, la vellesa, la bellesa, el desengany, la resignació, la mort, la creació literària, la preocupació per l’elecció de les paraules5.

El seu gran mèrit, al meu entendre, és que ho fa sense dramatisme, fins i tot amb vitalisme, des de l’acceptació que la vida és un llarg camí d’aprenentatge. Com més vius, més l’entens i millor la pots transmetre. La poesia és doncs, un instrument propi al servei de tots. I el tipus de llenguatge que utilitza és a l’abast de tots.

La seva tècnica rau a fer-ho des de l’essencialització del llenguatge, des de l’abstracció; poques paraules, però intenses i profundes, amarades dels grans conceptes universals. Com la poesia pura, despullada, basada en l’existència humana, fet que la converteix en universal. Però cal tenir en

3 Albert

Roig, dins Ombres, Proa, any 2000. de la presentació de Swing (LaBreu) a l’Horiginal de Barcelona, dins el diari Ara el 6/3/15.

5Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 187, setembre del 2011) 4 Crònica

pDS_23

CULTURA [Francesc Garriga Barata

compte que les paraules són traïdores i menteixen, ja que el llenguatge és un pont i alhora pot ser una barrera en l’acte comunicatiu. Per excés o per defecte (per bé que ell trïi el segon).

Vegem-ne un parell d’exemples: floreix la sang / una nova tortura: / atresorar paraules / que menteixen.

I un altre: no m’acabo de creure les paraules respiren massa a prop del meu silenci. aquesta és la sentència: plantar paraules. regar-les amb paraules, collir-les amb els dits de pell més tendra. dallar les canyes del silenci, barranc inútil, galliner de somnis. sembrar, després, paraules líquides, per disfressar la vida de mort, la mort de vida. cap pausa. no em pregunteu per què.

El llenguatge (com a element indispensable del fet comunicatiu que pot arribar a fracassar), com la vida mateixa, esdevenen les pedres angulars de la seva obra poètica.

Un altre dels temes que el preocupen és la creació literària: ell mateix reconeixia que sovint li costava trobar les paraules exactes; els verbs, els pronoms, els adjectius. La Poesia Despullada o Pura carrega determinats mots de significat condensat, essencial.

Com a conseqüència, el tipus de llenguatge que trobarem en els seus poemes és senzill, modest, pur, noble, a voltes col·loquial i a voltes (poques) amb referències al món clàssic (sobretot en els seus primers poemaris).6 Utilitza pocs símbols, com el de la serp, metàfora de l’altre jo amagat, rar, obscur, misteriós i incomprensible, que habita dins el nostre inconscient (influència surrealista). Home i serp són els opòsits, els rivals. jo sóc la serp, el mentider/ sense més serp que jo mateix/la serp vesteix els somnis.

6Paraules 7“Encara

24_pDS

Quant a figures retòriques, abunden els jocs de contraris o jocs duals que generen antítesis, un joc de miralls que fan veure en el lector, alhora, l’anvers i el revers de la vida: pregària i blasfèmia, ser i no ser, mentida i veritat, soroll i silenci, l’efímer i l’etern, sembra i sega, vigília i son, rialla i plor, atracció i repulsió, raó i energia, amor i odi. Tots els contraris són necessaris a l’existència humana, perquè són els que ens fan avançar, com deia William Blake. I concretament els verbs mastegar-i mossegar- fan referència al desig de voler apropiar-se enterament d’una realitat. El verb cosir, fa referència a la voluntat de voler relligar-ho tot per mitjà del discurs.7 Veurem que Garriga empra metàfores senzilles, algunes relacionades amb el menjar i el viure quotidià; asíndetons per l’afany de brevetat; encavallaments i hipèrbatons; personificacions; anàfores; paral·lelismes, sempre en versos lliures, per bé que en la seva primera etapa poètica trobarem rimes consonants i una preocupació més “culteranista”. A mesura que el temps avança, despulla el llenguatge fins a l’essència, amb molta menys preocupació formal i sí més conceptual, sense majúscules i sense títols. Tipogràficament, li agradava la lletra garamond, encara que els seus editors li publicaven en bodoni. Per aquest motiu, en el seu honor, aquest article està escrit en lletra garamond, la seva preferida. de mi a mi quin llarg viatge! que inútil sense tu, sense un nosaltres.

Per què escrivim poesia?

Francesc Garriga deia que ell escrivia poesia per la seva brevetat i concisió, una manera d’expressar les idees sense recargolaments sintàctics, “si puc dir les coses en poques paraules, per què m’haig de complicar la vida?”, i que li servia per desfogar-se, per trobar resposta als seus problemes, per entendre el món, i en això recorda Vinyoli, un altre poeta de l’experiència

que creia que la poesia no estava feta de sentiments, sinó d’experiències (Rainer Maria Rilke), raó per la qual escrivia com qui respirava; era una necessitat vital per a ell, sempre a la recerca del coneixement. L’escriptora Mercè Rodoreda afirmava que escrivia perquè li agradava, i si a més aconseguia que agradés als altres, molt millor. En realitat, però, crec que part d’aquestes afirmacions no són certes del tot, són filles de la falsa modèstia, ja que, com deia el poeta llatí Marcial, famós pels seus epigrames satírics “No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú”.

UNA TRIA POÈTICA Aquesta part pràctica de l’article que us presentem aplega l’anàlisi i comentari d’alguns dels poemes més rellevants o bells del poeta Francesc Garriga, la tria dels quals no va resultar gens fàcil perquè, contràriament al que podríem pensar a priori, a mi m’agrada tota la fruita!

Com ja he explicat anteriorment, donat que Garriga no posava títols als seus poemes i els escrivia sempre en minúscules i lletra de cos petit (garamond o boldoni), he numerat els poemes i indicat l’any i el recull al qual pertanyen.

Poema 1: de Paraules cap al tard (1973) ens trobarem -i fatalmenta la sortida de la nit lamentarem inútilment la nostra por i el nostre oblit i abraçarem tossudament la nostra mort i el nostre crit perquè mai més no ens sigui dit que no ha tingut la nostra vida cap sentit.

d’Antoni Clapés en l’acte de presentació de Tornar és lluny (Premi Carles Riba, 2012), al Casal Pere Quart de Sabadell el 16 d’abril de 2013. les paraules”, crítica de Jordi Llavina a “ragtime”, dins el Mundo.

CULTURA [Francesc Garriga Barata

El tema del poema, com en la majoria dels seus poemes, és el pas del temps, o tempus fugit. El ‘’jo-poètic’’ comenta al lector - com si es coneguessin de tota la vida, vells amics que quan siguin vells parlaran i es lamentaran sobre la mort i l’oblit; no poden fer res més, només acceptar amb resignació que la vida és finita.

Davant d’aquesta certesa, només podem fer una cosa, dotar-la de sentit i això només s’aconsegueix vivint-la.

Com en aquest altre poema de Tornar és Lluny, 2012: et deixen una vida per viure-la com puguis. l’has de tornar quan vulguin. si no en tens prou amb una vida, te’n deixaran una altra. potser per tu faràs. de la manera com ho fan anar crec que els en sobren.

Una curiositat: si prosifiquéssim aquest poema podríem veure que només està format per dues frases: “Ens trobarem – i fatalment – a la sortida de la nit, lamentarem inútilment la nostra por i el nostre oblit. I abraçarem tossudament la nostra mort i el nostre crit, perquè mai més no ens sigui dit que no ha tingut la nostra vida cap sentit”.

L’autor, en aquest poema va voler transmetre la idea que tothom, en algun moment de la seva vida, es lamenta de la fugida del temps, de la mort i també de l’oblit que comporta aquesta última. Però des del moment que hi reflexionem, vol dir que estem vius i donem així un sentit a la nostra vida.

Poema 2: Els colors de la nit (1990) no puc triar els camins que m’arrosseguen a tu.

sorgeixes de la cendra de massa coses mortes vacil·laré en renéixer, sabent-te fèrtil? el mar clou el carrer de cases grises, i sobre el mar un blau de somni i pànic. amb vesta de paraules, m’acosto per desfer-te la túnica i et trobo, paraula única de carn i càntic, vestal del foc de la mentida.

La temàtica d’en Garriga en aquest cas és l’amor i l’engany a través de la paraula, que és la metàfora de l’amor fals. En aquest poema ens dóna a entendre que el protagonista està molt enamorat d’una dona, tot l’arrossega cap a Ella. El desig li roba la voluntat.

Ell té por del que trobarà en aquella dona, té pànic, però decideix descobrir el que en realitat hi ha dins d’ella.

I troba mentides, troba que s’ha enamorat de les paraules que ella li deia, dels seus “càntics” com les sirenes d’Ulisses, s’adona de qui en realitat és i es desil·lusiona d’haver-se enamorat de mentides i no de la dona que ell creia que era. Apareix la paraula vestal, que a Roma eren joves verges de famílies patrícies que s’encarregaven de mantenir encès sempre el foc del temple de Vesta, situat al fòrum romà, protector de les llars romanes. Si se’ls apagava el foc o si trencaven el jurament de virginitat, les mataven (lapidació, o sigui, a pedrades). El seu

estatus era de semideesses i gaudien de molts privilegis mentre feien bé la seva tasca. Al cap d’uns anys podien casar-se i tenir fills. El poeta juga amb aquest concepte, ja que una vestal era verge, no podia engendrar ni mantenir relacions sexuals. El poeta se sent enganyat per aquesta dona sensual que l’atrau com un imant per després no donar-li res, no lliurar-se-li. En aquest poema hi ha una clara al·lusió a l’au Fènix, au mitològica que va renéixer de les seves pròpies cendres.

Veiem referències al món clàssic, ja que Garriga era una persona molt cultivada.

Poema 3: Els colors de la nit (1990) amb llàgrimes em rento les mans brutes d’amor. i tu, absent, arqueges les celles, atònit ritual.

reculls la seda freda del cos, ofrena vàcua, robot sense paraula, i ensenyes dents de lloba. adéu. quan tu tanques la porta jo tanco el meu poema. i espremo la llimona dels records.

El tema d’aquest poema és el desamor per una ruptura amorosa.

L’amor s’ha acabat, per això diu: amb llàgrimes em rento/ les mans brutes d'amor, perquè, tot i sabent-li molt de greu, segurament l'amor ja no és correspost. I Ella, amb una actitud absent, arquejant les celles demostra un sentiment d’incredulitat o de sorpresa, ja que potser no s'ho esperava.

Quan parla de recollir la seda freda del cos ens està dient que la dona és bella pèro freda, distant, superficial, distant, com un robot i així dóna a entendre també que no té sentiments, però tampoc paraula. Llavors ella, actua amb agressivitat quan ensenya les dents de lloba i marxa. Ell li diu definitivament adéu, al mateix temps que ella se'n va tancant la porta i ell acaba el seu poema. I finalment, utilitza la metàfora i espremo la llimo-

pDS_25

CULTURA [Francesc Garriga Barata

na dels records, que vol dir que a partir d’ara només li quedarà el seu record, que és amarg com la llimona.

voluntat de mirar cap al futur, i per fer-ho cal oblidar allò que forma part del passat, potser és una manera de demanar perdó pels errors comesos.

Poema 4: Ombres (2000) si véns, amor, i jo no hi sóc, sobre els fogons, hi trobaràs les restes d’un silenci mal cuinat.

Poema 6: Ragtime (2011) la veritat i la mentida, les dues parts iguals d’un tot que se m’amaga.

després distreu el cos pel meu estudi. la teva llum aclarirà les ombres de totes les mentides que dormiten damunt la meva taula. sabré trobar-t’hi al meu retorn? quan marxis, tanca la porta sense fer soroll.

Aquest poema està estructurat en tres estrofes: el primer vers ens fa una petita introducció de quin és el tema del poema, i a partir d’aquí, descobrim que el poema tracta sobre un desamor, un amor que mai ha acabat d’encaixar.

En la segona estrofa ens diu que la noia, de la qual ha estat enamorat, és la seva llum, i té l’ esperança que algun dia torni per poder parlar i aclarir les coses; i és per això que diu que les mentides dormiten sobre la seva taula (en els seus poemes), perquè està en un estat d’incertesa i per tant res és segur. I en l’última estrofa explica que si ella torna, aclariran les coses encara que ella després decideixi marxar. Encara que passi això, ja hauran pres una decisió sobre la seva relació i per tant ja no es faran més mal. Per això diu: quan marxis,/ tanca la porta sense fer soroll.

El més destacable és la metàfora: Si véns amor, i jo no hi sóc,/ sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat/, ja que identifica la seva relació inacabada, la incertesa sobre el futur amorós amb les restes d’un menjar mal cuinat.

Poema 5: Ragtime (2011) necessiten el tu per conjugar la vida.

pot ser real sense pronoms el temps? ni tu ni jo ni ell

26_pDS

no som si no estem junts? té cap sentit el jo sense el teu tu sense ell?

Per escapar del laberint on la memòria ens té reclosos, només potser un nosaltres podrà cosir paraules i silencis. necessitem els tres pronoms per ser?

El Ragtime és una composició normalment pensada per a piano en què una mà fa una melodia i l’altra dibuixa un compàs que no hi té res a veure. A Ragtime, la poesia va despullant-se cada cop més de retòrica i tendint a l’essencialització del llenguatge i fa una mena de gir cap al passat, però no en un sentit elegíac, d’idealització.

Aquest passat s’emmiralla constantment en un present difícil i en la incertesa d’un futur que recorden al poeta tot allò que podia haver estat i no ha passat. El poema ens vol transmetre que no podem viure sols, necessitem algú amb qui poder conviure i aprendre a relacionar-nos amb els altres, però sobretot no dependre només d’una persona sinó de la gent que ens envolta. Els pronoms jo, tu i ell representen el món, són la metàfora de la humanitat. I el poeta es pregunta si ell, o sigui els altres, ens fan falta per viure, a diferència del Jo i el Tu. El llenguatge que utilitza és senzill i entenedor i hi trobem una metàfora molt bonica: El laberint on la memòria ens té reclosos, que fa referència al passat. No podem viure del passat, cal tirar endavant amb determinació.

Cosir paraules i silencis es refereix a la

fa sol i plou, les veritats pentinen les mentides quan neixen les paraules i miro com s’escorren els silencis per les esquerdes de la veu, i vaig de nord a sud, d’oest a est sense saber com dir-les. qui vol paraules en un món de sords?

El tema del qual ens parla el poema és que a la vida sempre hi ha dues opcions per a tot; les nostres decisions poden ser bones o bé dolentes, de vegades es contraposen entre si, per això trobem moltes oposicions com “veritat-mentida”, “sol i plou”, “paraules-silencis”.

I les paraules, com diu en l’últim vers, no són del tot necessàries per viure, ja que són metzina; Garriga desconfiava de les paraules perquè mentien, per això despulla la seva poesia al màxim i al final es pregunta si al capdavall necessitem paraules en un món de sords, ja que no ens escoltem els uns als altres, i aquesta és la causa dels grans mals de la humanitat, com en el mite bíblic de Babel. Hi ha versos que ens recorden la cançó infantil /plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol/ en els versos 4 i 5.

Poema 7: Tornar és lluny (2012) apago llums i tanco finestrons cada dia més lent, més en silenci. i encara queden per tancar les portes més pesades i els llums més alts

si fos un nen, m’enfilaria als pins. les meves mans baldades,

CULTURA [Francesc Garriga Barata

i uns peus porucs no aguanten camins de roca ni rodals d’ortigues ja em costa tancar portes i apagar llums. i em sento un nen. no ho sóc. segur que si pogués m’enfilaria als pins.

El tema d’aquest poema és l’enyorança de la infantesa, aquella de la qual no va poder gaudir ja que quan tenia dotze anys va ingressar a l’orde dels franciscans caputxins. Però no parla d’aquells records bonics de la infantesa, sinó més aviat desitjaria ser un nen per ser més àgil, més valent. Perquè ara que és gran s’adona que no té força física i que ja no podrà recuperar les seves facultats físiques. Cada dia descobreix que és fa vell perquè no pot tancar les portes més pesades i els llums més alts, ni enfilar-se al pins. Té les mans baldades i els peus porucs, camina amb passes insegures i tentinejants ara que ja és vell. Una manera d’expressar-ho és la utilització de moltes conjuncions “i” (polisíndeton) per expressar lentitud, pesadesa i cansament.

La conclusió del poema és que igual que tothom, ell sent que es fa vell i que ja mai més serà la mateixa persona, ja que és a prop de la mort. Per això desitja tornar a la infantesa: segur que si pogués/m’enfilaria als pins.

Poema 8: Tornar és lluny (2012) per sempre no és pas lluny. per sempre és ara. el que és lluny és tornar.

El tema d’aquest poema, com l’anterior, és el pas del temps, el passat irrecuperable. I, d'alguna manera, intenta plasmar en aquest poema els errors que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. La infància, a la quan no podrà tornar, i el passat que ha deixat pel camí. Amb aquest joc d’adverbis de temps, sempre(2 vegades), lluny(2 vegades), ara (1 vegada), busca transmetre que la distància entre el present i el futur és molt a prop. En canvi, el passat és irrecupable per llunyà. I que és simplement futur el que succeirà després de l'ara (demà ja és futur). Hi ha una repetició anafòrica al principi dels dos primers versos per sempre ; Garriga creu que la repetició en un vers és exitosa perquè amb això s’aconsegueix que la lletra del poema es quedi al teu cervell com la tornada d’una cançó.

Aquest poema és molt bonic ja que el que diu sobre el temps és veritat. I crec que hem de viure la vida sense perdre el temps, perquè en un moment ens en podem penedir i ja seria massa tard per retrocedir en el temps, tornar al passat.

Poema 9: Swing (pòstum, febrer 2015) dinar i sopar, conversa de crits, rosaris, son, misèria. la creu a l’aula i el temor al jaç.

sorolls que escanyen mots, sorolls només, la suma de sorolls, un nou silenci, malson, un joc. per força un joc, sinó digueu-me què.

El Swing és un ritme de jazz que serveix per aguantar l’orquestra mentre s’espera l’entrada del solista. És el compàs alegre que ens va voler deixar Francesc Garriga en el seu últim poemari, quan la mort estava trucant a la

seva porta. Va voler marxar amb optimisme, per això va posar aquest títol en el darrer moment.

Aquest poema de Francesc Garriga i Barata fa una clara al·legoria crítica vers l’església catòlica, apostòlica i romana. Ell va ingressar als franciscans caputxins quan tenia dotze anys i va abandonar l’orde als dinou, perquè es va sentir decebut per la religió en uns moments històrics molt complicats, a causa de les “mentides”, la por i la manca de llibertats que va experimentar. A part de les característiques típiques de la poesia de Garriga, com és la no utilització de majúscules ni títols (li semblava pedant i pretensiós), hi trobem un conjunt d’antítesis o oposicions: “dinar i sopar”; “sorolls i silenci”. En aquest poema Francesc Garriga ens parla d’un passat ple de privacions, censures, obligacions de resar (amb els símbols dels rosaris i creus), sorolls que “escanyen mots”, temor al jaç, o sigui una vida viscuda amb por de parlar, sense llibertat d’expressió, com un malson que contraposa a joc d’infants, que és el que ell no va poder fer. Un lament, per tant, pel temps perdut malbaratat, d’aquí neix el sentiment d’engany (les paraules menteixen i traeixen) de què Garriga ens parla al llarg de la seva obra.Val a dir que Déu i la Fe són motius presents en la seva obra, inquietuds molt existencialistes que el fan dubtar, ja molt allunyat de la seva Fe juvenil, sobre la presència de vida més enllà de la mort. Com palesa en aquest altre poema de Tornar és lluny (2012): servien les mentides al plat de les pregàries, i era impossible distingir les unes de les altres pregava com mentia mentia com pregava.

------------------------com redimir l’estupidesa dels oracles? cap temps fa un pas enrere. la vida amb àngels i dimonis, de cap a peus, i encara em costa endevinar qui és qui.

pDS_27

CULTURA [Francesc Garriga Barataastorets

Poema 10: poema inèdit, dins Demà no és mai (antologia poètica 1959-2014) la nit de sant joan saltava la foguera, i em deien: tindràs sort

i n’he tingut. (la que volia, no; la que ells volien). avui ja tinc la meva sort la que he llaurat, sequera o pluja, lleons i cérvols pel camí. la sort... i què voleu que us digui? ni fu ni fa El tema d’aquest poema és la sort. El poeta ens transmet un missatge relatiu ja que s’està referint a que la sort que ell ha tingut, la que ha sembrat, potser no ha estat la que ell volia del tot, però tampoc es queixa.

En la primera estrofa ens parla de la nit de sant Joan, i algunes persones li deien quan era petit que tindria sort si saltava la foguera, tradició ritual en molts llocs. Per a aquelles persones la sort tenia unes connotacions determinades, però per a ell unes altres.

En la segona estrofa ens diu que la sort l’ha tingut, però no la que ell volia, sinó la que volien els altres, és a dir que no ha acabat beneficiat ell, sinó els altres.

En la tercera estrofa ens diu que ha trobat la seva sort, la que ell mateix ha ‘llaurat’ i ara toca recollir-la, però quan la recull veu que no és el que ell esperava sinó que s’hauria esperat més però tampoc està insatisfet del tot.

En conclusió, la vida no li ha anat malament tot i que li hagués pogut anar pitjor. En tot cas, la “Sort” és relativa perquè te l’has de treballar “llaurar”, per tant, creu més en el treball diari que en la sort. O sigui, que la sort, en veritat no existeix, ets tu qui l’aconsegueixes dia a dia, com una collita.

Poema 11: Swing (pòstum, febrer 2015) estimo els dies coixos, prometen crit i lluita.

la pietat els guarda. al bé i al mal, del foc al glaç, si encara sóc, els dec l’afany de resistir i de vèncer. vet aquí la lliçó: preludi de la llum, caldrà acollir la nit.

He escollit aquest últim poema perquè desprèn un admirable vitalisme malgrat el final imminent que ja pressentia el vell i malalt Garriga. La vellesa del poeta, unida als problemes pulmonars que va arrossegar tota la vida,

28_pDS

van posar fi a una trajectòria vital molt intensa d’un grandíssim poeta que només el temps farà justícia. Admiro la manera com s’enfronta a la mort, amb optimisme; no és pas un lament, sinó un crit de rebel·lia amb la boca petita, però sobretot d’agraïment de poder, malgrat tot, ser encara viu, de resistir el dia a dia i vèncer la mort, sobreviure un dia més. Com l’optimista embriac que en trobar una ampolla de vi mig plena, ho celebra precisament perquè en queda la meitat, no pas com el pessimista, que es lamenta pel que manca. I de tot plegat en traiem una lliçó: preludi de la llum /caldrà acollir la nit. Un cop hem gaudit de la llum (vida) caldrà acceptar la nit, el final, la mort. Però amb la motxilla plena.

Aquest vitalisme a un pas de la Mort recorda el d’un altre grandíssim poeta com va ser Miquel Martí i Pol. Com en aquest poema de La pell del violí (1972-1973): Em declaro vençut. Els anys que em resten els malviuré en somort. Cada matí esfullaré una rosa —la mateixa— i amb tinta evanescent escriuré un vers decadent i enyorós a cada pètal.

Us llego la meva ombra en testament: és el que tinc més perdurable i sòlid, i els quatre pams de món sense neguit que invento cada dia amb la mirada.

Quan em mori, caveu un clot profund i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia, que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls.

Així la gent que em vegi exclamarà: —Mireu, un mort amb la mirada viva.

BIBLIOGRAFIA Poemaris Entre el neguit i el silenci, 1959 Foc nostre, somni…,1960 Paraules, 1962 Paraules cap al tard, 1973 Els Colors de la Nit, ed. Columna 1990 Setembre, 1992 Ombres, ed. Proa, 2000 Temps en blanc, Proa 2003 La nit dels peixos, Proa 2005 Camins de Serp, Ed.62, 2009 Ragtime, 2011, col·lecció Alabatre d’editorial LaBreu.

Tornar és lluny, ed. Proa 2012 Swing, 2015, col.lecció Alabatre d’editorial LaBreu Demà no és mai, antologia poètica, AdiA Edicions, 2014, a cura de Pau Vadell i Jaume C. Pons Alorda, Mallorca.

Entrevistes, articles i documentals Entrevista de Josep Puigbó a SAVIS, Canal 33, 4 de febrer de 2015 Entrevista de Montserrat Serra Entrevista de Jordi Galves, Un dia en les carreres El compàs alegre que va deixar Francesc Garriga, d’Antoni Ribas, Diari Ara, 6 de març de 2015 Article de Jordi Llavina, El Mundo, 5 de març de 2015 Encara les paraules, crítica de Jordi Llavina a ragtime, Diari el Mundo S’apaga un far, d’Anna Ballvona, a El Temps, 16 de febrer de 2015 Documental de Toni Moreno a Francesc Garriga “Una ombra al sol”, 2013 Monogràfic de la revista Col·lectiu Pèl Capell, 2011

CULTURA

LLIBRES

“El impostor” DE JAVIER CERCAS Àngel Garcia

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer Enric Marco fa una colla d'anys, quan jo formava part del secretariat de la FAPAC a Girona. En un parell o tres d'ocasions vaig coincidir amb ell en alguna reunió a Barcelona i em va semblar, com bé diu en el llibre la meva amiga Blanca, germana de l'autor i aleshores vicepresidenta d'aquesta entitat, un personatge extravertit, xerraire, dinàmic i emprenedor. Fins i tot simpàtic. I pesat; sempre parlant de les seves lluites, del seu passat antifranquista i de les seves vivències a la guerra civil; una mica plom, vaja. Però ningú dels qui el coneixíem podíem imaginar la gran farsa que amagava.

avier Cercas, amb el seu estil directe i alhora reflexiu, dissecciona la impostura d'aquest vell militant llibertari en fer-se passar per un deportat al camp d'extermini de Flossembürg i arribar a ser president de la Amical Mauthausen.

El primer que es pregunta Cercas és si calia escriure aquest llibre. En ferho, estaria redimint el protagonista o enfonsant-lo encara més (si això fos possible) en la seva ignomínia? Intentar entendre la seva farsa, comprendre les raons del mentider podria semblar alhora intentar justificar-lo?

Aquest dubte el neguiteja durant prop de cinc anys fins que decideix posarse a escriure.

L'autor analitza la vida d'Enric Marco a través del testimoni del propi protagonista en diverses entrevistes, convertint-se el mateix Cercas en coprotagonista en molts moments, i en les que va quedant clar que tota la vida del personatge està farcida de faules, de petites veritats entrelligades amb petites o no tan petites mentides. Així, la seva participació en l'alliberament de Mallorca, la seva presència a la batalla del Segre o el seu retorn a Barcelona amb ferides de guerra són tan creïbles com poc contrastades. També és estranya la seva

J

posterior i fulgurant ascensió a la direcció de la CNT. Tot, o gairebé tot en Marco és ficció, i això el converteix a ulls de l'autor en una versió exacerbada del que ens passa a tots: que, poc o molt, ens mentim o mentim als altres en la nostra quotidianitat.

Però la mentida més extraordinària, la més perversament extraordinària és la mentida alemanya quan s'atorga el paper de deportat en un camp d'extermini i s'alça com a portaveu de tots els represaliats. És cert que Marco va anar a Alemanya, però no exiliat sinó com a treballador voluntari; és cert que fou empresonat, però no per motius polítics i mai, mai no va trepitjar el camp de Flossembürg.

Com sempre, una gran mentida basada en petites veritats que la sustenten i la fan més creïble.

L'autor s'esplaia en desmuntar tots i cadascun dels arguments esgrimits pel protagonista, però al capdavall el més important d'aquest llibre no és ja la biografia d'Enric Marco explicada en multitud d'ocasions als mitjans de comunicació i que hom pot consultar a internet. El més destacable, allò que converteix aquest llibre en una esplèndida obra (m'atreviria a

dir que és la millor que ha escrit Cercas) són les reflexions de l'autor com quan, per exemple, compara Marco amb el Quixot: dues personalitats que per fugir de la seva vida gris i mediocre s'inventen un personatge èpic i es llancen a viure la vida inventada amb total frenesí. O quan el compara amb un novel·lista, només que enlloc d'escriure una aventura decideix viurela, protagonitzar-la. L'autor cita Faulkner, Tolstoi o Stendhal, i Montaigne, Nietzsche o Plató, i amb les seves aportacions va despullant la impostura del personatge, reflexiona sobre la pròpia i ens indueix, volgudament o no, a reflexionar sobre la de cadascú de nosaltres.

Una novel·la sense ficció on la ficció la posa el protagonista, com es pot llegir a la contraportada, i que parla d'Enric Marco i de l'autor i potser també de tots nosaltres. Un excel·lent exercici literari, un llibre esplèndid que es devora amb passió com el millor dels thrillers.■

pDS_29

CULTURA

LLIBRES

“Miratge” D’EVA LLEONART MONTAGUT Eva Martínez Escobosa

Eva Martínez i Eva Lleonart a la platja de Sant Pol de Mar.

L’Eva Lleonart va néixer a Barcelona l’any 1971 i viu a Sant Pol de Mar. És llicenciada en Químiques a l’UAB. Va treballar 13 anys com a química a una empresa multinacional i ho combinava amb les seves dues gran passions: l’escriptura i el voluntariat al món social. any 2008 després de fer de cooperant a Calcuta durant un mes, la seva vida va fer un tomb. Es va prendre un any sabàtic i va sorgir la seva primera creació literària “La vida s’escriu amb majúscules” de l’Editorial Setzevents, un recull de relats on els protagonistes es coneixen a si mateixos fins a fer realitat els seus somnis.

L’any 2014 surt publicada la seva novel.la “Miratge” de l’Editorial Volia-

L’ 30_pDS

na. Alhora que acaba la seva formació en coaching basat en Programació neurolingüística (PNL) i a partir de llavors, comença un nou trajecte com a escriptora, formadora de tallers d’escriptura creativa i terapèutica, tècniques literàries d’obres amb autors reconeguts com: Jaume Cabré, Haruki Murakami i Gabriel Garcia Márquez i coach literària i personal.

La novel.la “Miratge” narra la història d’en Marcel, un noi de 37 anys de classe benestant catalana que

emprèn un viatge de negocis a Calcuta per muntar un spa a Bodhaya i llavors la seva vida fa un canvi radical.

Allà esbrinarà un secret familiar del passat que li produeix una profunda decepció i opta per fugir de tot i de tothom. Coneix la Laia, una voluntària que li farà descobrir nous indrets de l’Índia i noves sensacions. Decideix agafar-se un any sabàtic a fi de trobarse a si mateix.

Les constel·lacions i la mitologia d’Orió, Escorpí i Taure s’entrellaçaran durant l’obra, un miratge del que representa la vida d’en Marcel. Finalment, aclareix les seves idees i retorna a casa amb la seva dona Ester i el seu fill Arnau per començar un nova vida junts.

El passat 10 de juny d’enguany vaig aprofitar per visitar l’Eva Lleonart a Sant Pol de Mar i fer-li una entrevista des de la terrassa del bar “El Centre” amb unes vistes encisadores i fer algunes fotos des de la platja de Sant Pol de Mar. Quan vas començar a escriure?

Quina edat tenies?

A veure sempre he escrit. Recordo que de petita escrivia als típics diaris i sempre m’havia agradat escriure i llavors vaig començar a escriure relats.

Vaig prendre consciència que m’agradava molt escriure als 18 anys i des d’aquell moment escrivia més regularment. Llavors em vaig presentar a un concurs de relats de Mollet del Vallès i vaig tenir la sort de guanyar tres premis: Primer de narrativa en castellà i català i el segon de poesia en castellà. El dia de l’entrega de premis a Mollet del Vallès m’entrevistaren des de Ràdio Mollet i el Diari de Mollet i tots em preguntaven on havia après a escriure. A partir d’aquell instant vaig començar a fer tallers d’escriptura i novel.la a diversos pobles fins que vaig fer l’itinerari a l’Escola d’escriptura l’Ateneu de Barcelona per aprendre una formació més acadèmica (narrati-

CULTURA

va, novel.la I i II) de 3 anys de durada.

Quan fas el primer taller te n’adones que has d’aprendre unes tècniques per escriure i l’estructura canvia radicalment.

En què et vas inspirar a l’escriure el llibre? Explica’m el teu viatge com a cooperant a Calcuta i quina experiència en vas extreure?

El llibre té a veure amb el viatge que vaig fer a Calcuta evidentment perquè havia estat voluntària a casals d’avis i residències durant uns anys.

Sempre tenia la intenció d’anar a cooperar fora, era la meva il.lusió. L’any 2008 vaig anar a l’India i va ser la meva gran experiència de voluntariat i vaig cooperar amb les Germanes de la Caritat pel matí i per les tardes anava a una ONG laica i va ser el viatge de la meva vida. Vaig aprendre molts valors.

Allà vaig decidir que volia ser escriptora. Hi vaig estar un mes i va ser molt intens. Em vaig documentar molt, però quan vaig arribar, em vaig sorprendre. Va ser un impacte inicial perquè hi havia molta misèria. El nivell de vida era molt més baix.

Com va sortir la idea del títol del llibre? La Laia representa que ets tu?

Sóc una mica de tots els personatges. La Laia escriu un llibre que es diu “Miratge” també perquè volia jugar una mica amb la literatura.

El títol del llibre va sorgir mentre feia la novel.la perquè volia transmetre que la vida en si és un miratge perquè et penses que ho tens tot controlat i que la teva vida és plena i de cop i volta, un dia pots veure que res és

com et pensaves. Hi ha molts miratges a la vida: una feina perfecta, una parella perfecta, una vida perfecta i volia transmetre aquesta fragilitat del que creiem que és tan real i que potser no ho és tant.

Durant l’obra fas flashbacks explicant una història passada que representen l’enyorança del passat, però estàs en el present?

Volia fer una novel.la en què el lector estigués intrigat en el perquè passen les coses. Des del principi sabem que en Marcel tornarà. No sabem perquè se n’ha anat i perquè ha tornat.

Ets una amant de les constel.lacions i la mitologia a partir d’Orió, Escorpí i Taure? Què representa cadascú?

M’encanten les constel.lacions i quan escrivia el llibre, vaig voler afegir una història secundària que donés volum i connectés amb la història principal. En Marcel representa Orió, la Laia representa Escorpí i l’Ester representa Taure. Les constel.lacions representen simbòlicament els personatges. Ho

explico a través de les constel.lacions.

De química a escriptora? Descriume aquesta transformació?

Tenia molt clar que havia de fer un canvi. Vaig començar a treballar en ONGS i voluntariat i seguia escrivint.

Vaig començar a fer tallers i classes que m’apassionaven, però no creia com podia combinar aquells dos mons: escriptura i ONG. Em vaig adonar que amb el coaching podia ajudar als altres a aconseguir els seus somnis. A continuació vaig estudiar el màster de coaching i en PNL i després de manera natural vaig dir: Vull ser coach literària!.

El coaching literari és molt interessant perquè es tracta de veure quins bloquejos tens en l’escriptura que són bloquejos personals, coses sense resoldre que t’impedeixen escriure. Són dos processos en un: coaching i PNL. Tens previst fer alguna presentació del teu llibre a Sant Pol de Mar o en altres indrets com a la meva estimada Girona per donar-te més a conèixer i promocionar el llibre?

Primer vaig fer la presentació a la Llibreria +Bernat de Barcelona el dia 5 de maig del 2014, a la Llibreria de la Plata de Sabadell el dia 14 maig de 2014, a la Sala Ainaud de Lasarte de Sant Pol de Mar el dia 23 de maig del 2014 i a l’Ateneu Barcelonès el dia 22 de setembre del 2014. M’encantaria fer-la a Girona!

Et desitjo molta sort i un camí ple d’èxits amb el teu llibre i que puguis ajudar a moltes persones a aconseguir els seus somnis! Un plaer haver-te conegut! ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_31

CULTURA

750 ANYS DEL NAIXEMENT DEL CRONISTA RAMON MUNTANER Per Josep Brugada (Institut d’Estudis Gironins)

Una crònica és un relat sobre els fets contemporanis i passats en els quals viu i escriu un autor. Així, doncs, de cròniques i cronicons ja n’hi havia d’escrites en llengua llatina de molt abans del segle XII. És però un segle després, al segle XIII, quan apareixen cròniques escrites en llengua vulgar o romanç. La crònica més antiga escrita en llengua romanç de la qual disposem és justament una crònica catalana, la que va fer dictar el rei Jaume I el Conqueridor, coneguda com a Libre dels Feyts.

Seguidament el rei Alfons X el Savi de Castella, que era gendre de Jaume I, va escriure també a finals del segle XIII en castellà la Estoria de España i la General Estoria.

Escultura dedicada a Ramon Muntaner a la plaça del Dr. Ernest Vila a la ciutat de Figueres.

32_pDS

s, doncs, a finals d’aquest segle quan comencem a trobar les primeres obres amb valor literari d’aquestes característiques escrites en llengua romanç o vulgar. En llengua catalana comptem amb quatre grans cròniques, la primera la del rei En Jaume, la segona la de Bernat Desclot, la tercera la de Ramon Muntaner i la quarta la del rei Pere III El Cerimoniós. Les altres grans cultures europees tenen també cròniques i cronistes però són posteriors a les catalanes del rei Jaume I i de Ramon Muntaner. La del florentí Giovanni Villani, per exemple és de finals del segle XIV, i les majestuoses cròniques franceses de Jean Froissart són també dels darrers anys del segle.

É

CULTURA [Ramon Muntaner

LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER DE PERALADA Ramon Muntaner va començar a escriure la seva crònica el 15 de maig de 1325 quan tenia seixanta anys. De Ramon Muntaner tenim notícies d’arxiu, però és en el text de la seva pròpia crònica on obtenim dades de la seva vida. Havia nascut a la vila empordanesa de Peralada l’any 1265, “jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València...”, ens diu a la introducció. La mare pertanyia al llinatge dels Sesfàbregues, emparentats amb la família reial. El pare regentava un hostal al capdavall de la plaça del poble, “En Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc e era al cap de la plaça” (c.II). Ramon Muntaner va escriure el relat de la crònica als darrers anys de la seva vida, quan després de molts viatges i aventures de caràcter militar es trobava, ja retirat, en una alqueria de Xilvella al Regne de València en companyia de la seva dona Valençona i dels seus tres fills, que eren Macari, Martí i Caterina.

El text de la crònica s’inicia amb un recurs retòric ben característic d’alguns escrits medievals, en forma de somni, d’aquesta manera Ramon Muntaner ens explica fil per randa les gestes dels monarques catalans que tant admira. “E estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en l’Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell, vestit de blanc qui em dix:

-Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat.” (c.I) Comença per narrar-nos el llegendari naixement del rei Jaume I, monarca que va sojornar a l’hostal de casa seva quan l’escriptor tenia nou anys, “E el dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare” (c.I). També recorda haver-hi vist el rei i la reina de Castellà Alfons X el savi i Violant d’Aragó, filla de Jaume I, “e puis lo rei i la reina ensems vengueren albergar a Peralada” (c.XXIII). El record que van deixar les personalitats dels monarques va impressionar en gran manera el petit Muntaner i van deixar una imatge inesborrable en l’autor empordanès. “E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme com jo el viu, e senyaladament lo viu quan jo era fadrí.

E el dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare, En Joan Muntaner, (...) (c.II) El febrer de 1275, quan el futur cronista tenia deu anys, va formar part de la comitiva que va acompanyar el rei Pere el Gran a París, on el rei català s’havia d’entrevistar amb el rei de França Felip l’Ardit. “Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e

Panoràmica del castell de Vallgornera, d’on era originari el cavaller empordanès Simó de Vallgornera, company d’armes i militar de la conquesta de Sicília.

Pàgina del manuscrit de Ramon Muntaner, s. XIV, que es conserva a la Biblioteca de El Escorial. Es conserven manuscrits de la crònica de Muntaner a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca del Seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat siciliana de Catània.

el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys.” (incipit) A finals de 1281, amb setze anys es documenta Muntaner a la vila de Montpeller segurament al servei de Jaume II de Mallorca. L’escriptor empordanès ens explica al text de la Crònica molts dels episodis històrics contemporanis, atès que va viure durant els regnats de Jaume I fins al moment de la coronació del rei Alfons El Benigne la primavera de 1328. De tots els monarques que va conèixer ens en dóna comptada referència.

Muntaner, doncs, va ser un personatge que de ben jove va estar vinculat a la reialesa i al servei de la milícia reial de manera que esdevingué un estrateg militar que va col·laborar amb les campanyes que van dur a terme els monarques catalans: “E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme con jo el viu, e senyaladament jo el viu que jo era fadrí” (c.II) Entre l’agost i l’octubre de 1315, trobant-se al servei de la monarquia a l’illa de Sicília, senyorejada pels catalans, com bé en fa memòria encara avui l’escut de l’illa, se li encomana la missió de traslladar l’infant Jaume, fill de l’infant Ferran de Mallorca i d’Isabel Sabran, amb els seus avis al Palau de Perpinyà. Muntaner va fer-se càrrec de la custòdia de l’infantó tal i com explica ell mateix; a aquest efecte va contractar els serveis d’una dida de les comarques gironines, “madona Agnès d’Adri, e era vídua, e era companyona venguda en Sicília ab la noble madona

pDS_33

.

CULTURA [Ramon Muntaner

Vista de la casa a la plaça Major de Peralada on es té notícia que va ser la casa on va néixer el cronista Ramon Muntaner.

Isabel de Cabrera, muller del noble En Bernat de Sarrià” (c. CCLXVIII) que havia tingut -pel que diu- ai las! vint-idos fills, “que em paria que ella devia saber molt d’infants, pus tants n’havia haüts”. Després d’una navegació de noranta dies Ramon Muntaner va portar l’infantó de quatre mesos sa i estalvi al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Era Jaume III, darrer rei de Mallorca. Llavors, ell mateix diu que va acompanyar la dida, madona Agnès d'Adri, al seu poble: “e torné madona N'Agnès d'Adri en son alberg, prop de Banyoles.” (c. CCLXIX) A Ramon Muntaner l’hem de veure com un home de l’edat mitjana que s’ha enrolat en la milícia catalana al costat dels reis perquè és un patriota convençut i després d’haver viscut vicissituds i aventures per terra i per mar, conquestes i guerres al costat de cabdills i vassalls reials, a finals de les seves campanyes, bo i donant una mirada retrospectiva al que ha estat l’aventura de la seva vida, escriu “en bell catalanesc” sobre els fets viscuts.

Escriu per deixar-ne constància.

Sabem que va escriure poc, es coneix una altra obreta de l’autor El Sermó i poca cosa més, perquè no és escriptor de mestratge. Ho és de circumstàncies, però la Crònica és un document d’excepció on rebel·la els fets de la monarquia catalana per consolidar el reialme i la seva expansió tot al llarg de la Mediterrània. Muntaner admira i venera com és degut la monarquia catalana, de manera que compara la seva força i cohesió amb l’exemple de

34_pDS

la mata de jonc, “...si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hómens, per bé que tiren, no l’arrencaran...” (c. CCCIXII). Com sigui que ell va ser part i protagonista de les gestes dels monarques catalans, no va deixar passar l’ocasió per fixar-ho en un text que nosaltres qualifiquem de fabulós, perquè, escrit en llengua catalana del segle XIV, esdevé el més literari de totes les altres tres cròniques catalanes. Muntaner escriu per deixar testimoni. Va escriure perquè sabia que tard o d’hora algú llegiria el seu relat i magnificaria també la importància del casal reial català i les seves gestes Mediterrani amunt. Pensem que Muntaner –com apuntàvem suara- és un home medieval i com a tal, com hauria fet qualsevol home o dona de la seva època, expressa una gran reverència pel seu rei o reina. A l’edat mitjana els súbdits tenien i expressaven un gran respecte i fascinació per la figura del rei, la majestat.

El rei i la reina a l’edat mitjana són éssers superiors, de gran noblesa, als quals se’ls deu un gran respecte i devoció. Així ho expressa ell amb la seva prosa.

EL RELAT DE LES CAMPANYES La vida de l’empordanès va començar a ser moguda i tempestuosa en el moment que els exèrcits d’almogàvers, vers el 1285, es movien per la plana empordanesa a fi i efecte de minimitzar els efectes de la invasió

de les forces franceses del rei Felip III l’Ardit, rei de França, que va envair Catalunya i va devastar i cremar la vila de Peralada. ¿Per què França envaeix els territoris catalans?

Doncs perquè arran de la revolta popular de les Vespres Sicilianes, els habitants de Sicília no volien pertànyer al domini dels Anjou, el reialme francès; volien romandre sota la tutela del rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó que estava casat d’ençà de 1262 amb l’hereva de l’illa, Constança de Sicília.

Arran, doncs d’aquesta revolta a la qual donava suport a favor dels francesos el papa Climent IV, el monarca francès va voler-se venjar dels catalans. És a causa d’aquest fet que Muntaner juntament amb un altre veí seu, En Simó de Valgornera -al qual cita diverses vegades- s’allisten al servei militar del rei català, “un cavaller de Peralada per nom En Simón de Vallgornera” que combat a Sicília a les ordres del rei català. Simó de Vallgornera era caslà del castell de Vallgornera, un veïnat proper a Peralada, “E dins Tràpena fo En Simó de Valgornera, un cavaller de Peralada molt expert e bon d'armes, e gran treballador, e cavaller molt savi de guerra “ (c.

CLVII). Simó de Vallgornera va quedarse a Sicília després de la conquesta catalanoaragonesa, de manera que avui la possessió siciliana que ostentà aquest noble català s'anomena Vallguarnera Caropepe. Muntaner, a més, es va enrolar amb les tropes de l’almirall Roger de Llúria durant el regnat d’Alfons el franc en la reconquesta de Menorca, entre el novembre de 1286 i març de 1287. “Com lo senyor rei fo partit d'Aleró e tornat en sa terra, ell se pensà que gran vergonya era de la casa d'Aragon que la illa de Menorca tenguessen sarraïns.” (c.

CLXX).

Al 1300 el trobem també que forma part en una altra expedició al sud d’Itàlia, al famós setge de Messina, ciutat que va ser fortament assetjada per Robert de Nàpols. Al setge de la ciutat italiana Muntaner va conèixer l’almirall Roger de Flor, que “fo molt

CULTURA [Ramon Muntaner

assats hom” (home molt valent) i l’estiu de 1302 comença la gran Expedició dels Catalans a Orient, gestes en les que participa i que es troben perfectament detallades al text de la seva crònica. Entenem per expedició dels catalans a Orient, la voluntat que tenien els monarques catalans pel control i el domini del mar Mediterrani, des de les illes de Sicília, Sardenya, el Regne de Nàpols fins al control que els era necessari a les costes gregues fins a Constantinoble, l’actual Turquia.

El Mediterrani i les seves costes van ser espais polítics i econòmics cobejats per diversos reialmes europeus, entre ells la França angevina, les senyories italianes de Toscana, Pisa, Gènova i la corona catalanoaragonesa.

Muntaner va participar com ardit militar i com a mariner en totes aquestes campanyes i amb un estil molt directe i amb molt coneixement de causa i de detalls, a vegades fins i tot amb alguna sonada exageració, ens en parla en el seu magne llibre. L’empordanès escriu des de la primera línia dels combats, assolit ja el grau de capità de la tropa, a vegades –com en el setge de Gal·lípoliamb unes condicions realment adverses. Muntaner ens relata els fets des de la perspectiva del “jo narratiu”, propi d’un estil directe literari i utilitza moltes vegades el formulisme que el va fer famós, “Que us diré” o alguna altra vegada el “Què us en diria”.

Després de les expedicions per terres orientals, per Constantinoble, per Grècia i per les illes del Mediterrani, Muntaner va tornar a Sicília i des d’allà va demanar llicència reial per poder tornar a Catalunya, feia deu anys que s’havia compromès en casament amb una dama de l’Horta de València anomenada Valençona.

“E és veritat que, jo, Ramon Muntaner, en aquella saó venguí en Sicília, de Romania, e demané llicència al senyor rei que li plagués que jo pogués anar en les parts de Catalunya a prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València bé havia deu anys.” (c. CCLI).

Com sigui que Muntaner s’havia mostrat fidel a l’infant Ferran de Mallorca, després de la derrota amb

els genovesos i després de ser alliberada de moros, el rei li va demanar que es fes càrrec de la governació de l’illa Mediterrània de Gerba, illa en la qual l’empordanès hi va romandre fins 1311. “Per què nós volem e us pregam carament que vós anets ésser capità de la illa de Gerba e dels Querquens, e prenats aquest fet ab bon cor e ab bona volentat.” (c. CCLI). Després, Ramon Muntaner s’instal·laria al Regne de València per poc temps.

Hauria de tornar novament, aquesta vegada sí amb la muller i els fills, a l’illa de Gerba. L’any 1332 es trasllada de nou a Mallorca per servir-hi el nou rei Jaume III al qual disset anys abans Muntaner havia traslladat de Mallorca a Perpinyà: “Què us diré? Quinze jorns esteguí en Perpinyà, que tots dies anava a veure dues vegades lo senyor infant; que tan gran enyorament n’haguí con me fiu partit d’ell, que no sabia que me’n faés.” (c. CCLXIX).

Jaume III el nomenà cavaller (milites) i

finalment, després de tantes anades i vingudes, de tants serveis a la monarquia catalana, el nostre valerós, heroi i culte empordanès de Peralada va morir l’any 1336 essent batlle d’Eivissa a l’edat de setanta-un anys.

Avui podem retre, doncs, un sentit homenatge a aquest home que va tenir la pensada de recollir en forma de crònica tots els fets, les gestes, els fets de guerra i de conquesta que va viure i que posen de manifest la grandesa de la monarquia que vam tenir els catalans i el domini que durant més de tres segles vam tenir en les rutes del Mediterrani des de València fins a les costes hel·lenes. Un empordanès va tenir la pensada d’escriure en la llengua que li era més propera i assequible perquè no era eclesiàstic i, per tant, com a home civil que va ser, va escriure en clau nacionalista (no podia ser altrament), en la seva llengua pròpia un text extraordinari el qual per fortuna se’ns va conservar.■

LA LLEGENDA DE NA MERCADERA

“E

n Peralada havia una fembra que jo coneguí e viu, la qual havia nom Mercadera, per ço com ella tenia obrador de mercaderia; e era fort experta fembra, e gran e alta. E un jorn, així com estava la host (l’exèrcit) davant Peralada, ella eixí de la vila e anà a un seu hort per collir cols; e vesti’s una gonella (faldilla) d’home, e prengué una llança, e una espasa que portà cinta, e un escut al braç; e ana-se’n a l’hort. E com fou a l’hort, ella va sentir campanelles, e meravella’s; e tantost lleixà’s de collir les cols, e anà en aquella part per veure què era; e guardà, e veé, en lo rec qui era entre lo seu hort e un altre, un cavaller francès ab son cavall ab lo pitral de campanelles, e anava ça e lla, que no en sabia per on se n’eixís. E ella qui l’hac vist, cuita’s a un pas, e sut-li la llança, e dóna-li tal colp de la llança, per les faldes en la cuixa, que tota la cuixa li passà, e la sella, e apuntà el cavall. E tantost que açò hac fet, el cavall se sentí ferit, e lleva’s davant e detràs, així que fóra caüt (hauria caigut) si no fos que era ab cadena fermat en la sella. Què us diré? Ella va metre la man a l’espasa, e venc un portell altre, e anà ferir lo cavall per la testera, e el cavall estec estabornit. Què us diré? Lo cavall va prendre per la regna, e cridà: -Cavaller: mort sóts, si no us retets.

E el cavaller tenc-se per mort, e va tenir la bordó e va’l gitar en terra, e reté’s a ella; e ella pres lo bordó, e trasc-li la llança de la cuixa, e així mès-lo dins Peralada; de la qual cosa lo senyor rei e l’infant N’Anfòs foren molt alegres e pagats, e li ho faeren contar moltes vegades com li era pres. Què us diré? Lo cavall e les armes foren sues, e el cavaller se reemé, (li va compensar amb) dos-cents florins d’or, que ella hac. E així podets conèixer la ira de Déu si era amb ells.

E com aquests cinc dies foren passats, tots los comtes e rics-hòmens e barons dixeren al senyor rei que no era bon que ell ne l’infant N’Anfòs esteguessen aquí a Peralada, mas que anassen donar recapte a la terra; e així mateix lo comte d’Empúries e el vescomte de Rocabertí que anassen enfortir llurs castells, per ço com per los castells porien gran damnatge donar als enemics; e que En Ramon Folc, vescomte de Cardona, que s’era proferit guardar e defendre la ciutat de Gerona, que anàs ordonar e establir la dita ciutat; que assats havia que en Peralada romangués dos rics-hòmens amb llurs companyies. Què us diré? (c. CXXIII-CXXIV).

pDS_35

CULTURA

SALVADOR TIXIS (Sarrià de Ter 1935-2015) Per Josep Brugada

Vaig conèixer en Salvador Tixis a la fàbrica Torras un estiu de principis dels anys vuitanta. Jo tenia divuit anys i vaig anar a treballar a la fàbrica a fer substitucions d’estiu; ell era encarregat de la fàbrica. Recordo que vaig haver d’anarlo a trobar en un indret espantós, en un espai que hi havia a l’enorme caldera de recuperació al costat d’aquella imponent xemeneia que als anys vuitanta fumejava a Sarrià i era l’emblema del progrés industrial de la zona.

Salvador Tixis (Sarrià de ter 1935-2015), per l’entrega del premi de Ràdio Sarri, juliol 2012.

er a un estudiant acostumat a la tranquil·litat i al saber fer de les aules de l’Institut, (encara no havia ingressat a la Universitat), la caldera de recuperació de la fàbrica em va semblar un indret infernal pel soroll, el fum i l’espectacularitat de la maquinària pesant de l’indret. Al quart pis de la caldera els encarregats hi tenien un apartat ple de manòmetres, termòmetres i altres estris de la tecnologia industrial. El primer dia de feina, a les sis del matí, en Salvador Tixis em va rebre allà per donar-me les oportunes instruccions. Val a dir que jo a en Salvador el tenia vist i saludat de Sarrià, de la família Tixis que eren coneguts de la meva família. A Sarrià tots ens coneixíem..! He de dir que en la meva joventut treballar a la Torras em va anar bé i va ser una experiència de vida interessant i positiva. El primer dia que vaig posar els peus en aquella fàbrica diabòlica, recordo que en Salvador

P

36_pDS

Tixis, juntament amb en Martí Ollés em van rebre amb total cordialitat i simpatia.

Vaig anar a parar a la Amb la seva dona, Victòria Padrosa, en un Homenatge a la part més pesant i Vellesa , on sempre hi participaven. bruta de la fàbrica però a la Torras Hostench SA, que era molt bé amb nosaltres estudiants però com es deia la fàbrica aleshores, fabri- en Salvador Tixis, pel damunt de tot caven un producte ben preuat per a mi era una persona molt agradable i desi per a l’activitat que jo he desenvolu- bordava simpatia, optimisme i bonhopat posteriorment relacionada amb el mia pels quatre costats. Quan a altes paper. Jo sóc i he estat un home de lli- hores de la nit i a la matinada apareixia bres i d’això he viscut. Jo també he per a controlar la feina de la secció, viscut i visc mercès al paper... sempre esdevingué una persona En Salvador Tixis a la fàbrica Torras d’una cordialitat exquisida, tant, que em va rebre amb molta cordialitat, ben de mica en mica ens vam fer amics. amistosament. I així fou durant tots Aquells temps eren temps polítics, de els estius que vaig guanyar-me un sou molta esperança política diria i en Saltreballant a la fàbrica. Els estudiants vador tenia la seva ideologia i el seu teníem un gran respecte pels encarre- criteri i jo, encara amb poca experièngats i ells ens tractaven també amb cia de la vida, també tenia les meves molta deferència. A la Torras hi havia idees. Recordo molt bé que amb en molts encarregats. Tots es van portar Salvador contrastàvem molt el que

CULTURA [en record de Salvador Tixis Signatura del traspàs de poders de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, annexionat per l’Ajuntament de Girona l’any 1976, A la foto, Salvador Tixis, l’alcalde Martí Ballada, i Ignaci de Ribot, alcalde de Girona.

El dia del casament amb Victòria Padrosa l’any 1959

Homenatge als treballadors de Torraspapel en les Jornades del Paper 2014.

s’esdevenia al país i mica en mica, a mesura que ens agafàrem confiança i havíem parlat a betzef; vam discrepar políticament també de manera intensa. En Salvador defensava les seves posicions i jo defensava les meves però sempre entre nosaltres –malgrat alguna discrepància- ens vam tractar amb una cordialitat i amb una amistat excel·lents. Puc parlar gairebé només del tracte que vaig tenir amb en Salvador els anys de la fàbrica, però després, quan vaig tornar a viure a Girona, després del meu periple barceloní, quan ens trobàvem amb en Salvador ens alegràvem de veure’ns. El recordo també quan ell era president de la federació gironina de l’Handbol. En Salvador Tixis va ser un home de gran personalitat, gran activista. Sempre que ens trobàvem es desvetllava una profunda cordialitat i amistat entre nosaltres, em preguntava pels meus progressos. El vaig tractar també el temps que vaig estar a l’Ajuntament de Girona, quan en Salvador pertanyia

Amb tota la família en un viatge a Gàmbia el 2008 per visitar la família del seu gendre Sidike Singhateh.

al Consell de la Gent Gran de Girona.

Després dels anys i de les hores de convivència i de treball a la fàbrica Torras, amb en Salvador –sempre que ens trobàvem- intercanviàvem cordials punts de vista. I amb l’Assumpció Vila quan alguna vegada anàvem a Sarrià de Dalt a portar-li la revista a casa seva, (perquè n’era soci), sempre s’alegrava de veure’ns, sempre... En Salvador tothora va ser un veí ben agraït amb la revista i s’alegrava d’apreciar les novetats que s’hi reflectien. Malauradament l’última vegada que ens vam veure i ens vam saludar ben amistosament va ser en l’homenatge als treballadors de la Torras que organitzat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter es va fer aquest hivern passat al Coro. Vaig escoltar ben emocionadament les al·locucions que tant ell com en Quim Llunell i altres treballadors ens van fer.

En Salvador Tixis va ser sempre un gran entusiasta de la revista Parlem de Sarrià, ens la lloava i s’interessava pel

que fèiem. Em va saber molt greu no haver-me assabentat a temps del seu traspàs i vaig lamentar no poder assistir al seu comiat, però voldria que aquestes ratlles servissin per a expressar el meu modest homenatge i reconeixement a un sarrianenc positivista, alegre, molt cordial, treballador, col·laborador i implicat en el progrés del poble des de tots els punts de vista.

Adéu Salvador, quan vagi per Sarrià de Dalt sempre em recordaré de tu i els teus. ■ En Salvador Tixis va ser també Regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter en època de l’alcalde Martí Ballada i quan es va constituir el Consell Municipal de Sarrià de Ter. Va participar en moltes tertúlies de Ràdio Sarrià, va ser membre del Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt, per la qual cosa participà en l’organització de les Mostres de Teatre, dels Pastorets i de les Festes que es feien a Sarrià de Dalt, entre moltes altres activitats que va desenvolupar.

pDS_37

espai 2.0 10 anys passant pel tub Roger Casero Gumbau. blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià. www.rogercasero.cat / www.sarriadeterenxarxa.cat

És molt probable que la majoria de vosaltres, també jo, recordeu què vàreu fer el 23 d'abril de 2005: segurament comprar i/o regalar algun llibre i una rosa.

ambé és molt probable, quasi ho podria assegurar, que cap de vosaltres, tampoc jo, sabia que a la diada de Sant Jordi de fa 10 anys va succeir un fet extraordinari, un fet que a dia d'avui trobem absolutament normal però que fins aleshores era inèdit: es va publicar un vídeo a YouTube, el primer vídeo de YouTube!

Amb un títol més propi dels contes d'en Teo el cofundador de YouTube, Jawed Karim, va publicar “Me at zoo”, un senzill vídeo d'encara no vint segons en el que es veu el propi Karim davant els elefants lloant-ne la seva trompa! De no ser perquè és el primer, aquest vídeo passaria totalment desapercebut!

Al llarg d'aquests 10 anys YouTube ha esdevingut un lloc imprescindible des d'on veure i analitzar la nostra societat, un mirall de nosaltres mateixos, doncs som precisament nosal-

T

tres mateixos qui hi publiquem els vídeos! A YouTube hi ha de tot, no en va s'ha convertit en un dels principals cercadors d'internet, quan la seva finalitat no és precisament aquesta.

Són molts els vídeos que durant aquesta dècada s'han fet virals, vídeos de nadons, de gats i altres animals, de celebritats, musicals, d'humor... Vídeos que, passats els anys, ens produeixen el mateix efecte, tot i tenir menys de 10 anys, que es produeixen les imatges pretèrites de programes de televisió: ens activen la nostàlgia!

El vídeo més vist de la història de YouTube, fins a dia d'avui, és el “Gangnam Style” de PSY amb més de dos mil dos-cents milions de visualitzacions! La xifra de visites no para de créixer, com tampoc paren de créixer altres xifres sobre YouTube que vaig destacar al programa “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià: · YouTube té més de mil milions d’usuaris · Cada dia es veuen centenars de milions d’hores a YouTube i es generen milers de milions de reproduccions · A YouTube es pugen 300 hores

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

38_pDS

de vídeo per minut · El nombre d’hores de visualització al mes a YouTube augmenta un 50% any rere any · La meitat de les reproduccions de YouTube tenen lloc en dispositius mòbils És a dir, YouTube no només té 10 anys d'història, també sembla tenir molt futur! Internet és mòbil i YouTube també, i com internet YouTube anirà evolucionant i adaptant-se a les necessitats i exigències de cada moment!

YouTube ja té 10 anys, que en l'àmbit de les noves tecnologies són molts anys! Instagram enguany celebrarà els 5 anys, WhatsApp ja fa 6 anys que és entre nosaltres, Twitter l'any vinent en farà 10 i Facebook els 10 els va celebrar l'any passat! Fa pocs anys que són entre nosaltres, però ens sembla que els tenim de tota la vida!

YouTube, propietat de Google des de finals de 2006, no és ni la primera ni la única plataforma online de vídeo, però sí és la més popular, la de referència, la més global.

YouTube sembla estar en plena forma i, sens dubte, sembla tenir encara molt futur per endavant! ■

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

CCULTURA [2.0

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Joves promeses de l’esport A primers de març, l’Auditori de Girona va acollir una celebració singular. Van ser guardonats els joves de la demarcació (nois i noies d’entre 14 i 18 anys) guanyadors d’alguna final catalana o finalistes en una competició superior, en modalitats esportives individuals o per equips. Feia goig: la platea era plena d’esportistes i l’acte es va revelar com un reconeixement decidit per l’èxit d’aquestes futures primeres espases.

Els de Sarrià van tenir la major collita de la vetllada. Espectacular: van ser cridats a pujar a l’escenari els equips juvenils sencers d’handbol de la UES i de futbol americà dels Wolves, triomfadors en les seves respectives competicions durant la temporada anterior. Afegim-hi la futbolista femenina Sofía Hernández, de la selecció catalana, i el judoka Eduard Xargay. Si em descuido d’algú, disculpeu-me.

Pel nombre d’esportistes nominats, Sarrià de Ter va arrasar.

Les xarxes socials i la història La presència o la participació a les xarxes socials d’Internet a vegades podria ser posada en qüestió sota la falsa diagnosi de la superficialitat. Tenir compte a Twitter o a Facebook ¿és una frivolitat pròpia de jovent embadocat i pendent tot lo dia de pantalletes i dispositius electrònics? És cert que hi ha molta fullaraca i s’hi perd molt temps, però de tant en tant s’hi pot trobar alguna perla. Un grup de Facebook anomenat “No ets de Girona si no…” es dedica al record i a l’exhumació d’imatges històriques de la ciutat i dels voltants. El mes de març, un parell d’aportacions de membres del grup eren de marcat gust sarrianenc. Una foto d’època del famós autobús amb

publicitat de la Citrània i una vista de la cruïlla del Pont Major, amb aquell edifici d’aires noucentistes del Club Picadilly encara en peus, evocaren un passat que ja només figura en certs registres de memòria dels lectors de franja d’edat pròxima al mig segle i més enllà. ¿Quantes vegades l’atrotinat autobús devia haver girat –en una direcció o altrajust davant d’aquella “boîte”? ¿Quantes ampolles de refresc de taronja (potser combinat amb algun espirituós destil·lat al mateix Pont Major) es devien haver servit a la barra del desaparegut “night club”?

Inventari de baluernes A meitat d’abril, el Consell Comarcal del Gironès va decidir i va fer públic que el Centre de Visitants de l’avinguda de França només seria operatiu dissabtes i diumenges. El servei d’informació turística, entre

setmana, quedaria centralitzat al Punt de Benvinguda, a pocs metres de la Copa i la via del tren, a Girona. És una decisió complexa, emparada en criteris d’ús i d’optimització del nombre de visites i consultes, però inquietant quant al futur de la instal·lació. ¿Correm el perill que aquest local, amb tota la inversió que s’hi va fer en el seu moment es converteixi en una baluerna? El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix baluerna com a “Cosa que fa molt d’embalum”. El diccionari Alcover-Moll ho perfila: “Cosa voluminosa que fa nosa”.

No sé jo quina és la definició més afinada, però a Sarrià en tenim unes quantes de potencials -unes més que altres-, de públiques i de privades. La fàbrica Torraspapel, el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, l’edifici Masó al carrer Major… És urgent que es busqui finançament per frenar segons quins processos imparables de conversió en baluerna d’alguns equipaments i reverteixin a la seva funció, sigui industrial, municipal, social o cultural.

Sovint, de baluerna a cadàver arquitectònic, definitiu i irresoluble, només hi ha un pas.■

pDS_39

L’ENTREVISTA

MERCÈ LLADÓ FIGUERAS Assumpció Vila

Entrevistar a la Mercè és aprendre d’una dona que estima moltíssim la seva feina de la qual en fa bandera. La Mercè és llevadora de Sarrià de Ter des del 2005, però compagina aquest bell i antic ofici amb moltes altres activitats, promovent hàbits saludables i relacions socials al poble. ascuda al carrer Guilana de Sarrià de Dalt, el setembre de 1960, és la filla de Jordi Lladó i Mercè Figueras. Està casada amb en Joan Puigmal i tenen dos fills, en Gerard i la Laura. Viuen al Pi de la Bateria, a Sarrià de Dalt, des d’on s’albira tot el poble i on se sent una lleugera remor de l’autopista, oculta rere la frondositat del bosc.

N

Com s’arriba a ser llevadora?

Fins els 10 anys vaig anar a l’escola Paulí Torras, de la qual Teresa Jubert n’era directora. Com que vaig enganxar el canvi de pla educatiu, de Primària a EGB, vaig seguir tres cursos als baixos del Pla de l’Horta, fins els 14 anys. Després vaig anar als Maristes de Girona, als nous edificis, a estudiar el BUP. Els estudis d’infermeria es feien a l’escola d’infermeres de Pedret, a l’edifici que ara pertany al servei de Museus. Acabada la diplomatura d’infermeria l’any 1982, vaig estudiar un any, dotze mesos, no pas un curs, l’especialitat de llevadora a la Maternitat Provincial de Barcelona.

Recordo un part una vegada que sentíem en Julio Iglesias cantant al camp del Barça. La Maternitat era un sistema

40_pDS

La Mercè al seu despatx del CAP de Sarrià de Ter

d’ensenyament molt antiquat, tot i que s’aprenia igual que al Clínic. El mateix any que deixava Barcelona, naixia TV3.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Aquí no hi havia feina, quatre llevadores grans anaven a tots els hospitals i no es crearen més places fins que va sortir la Llei d’Incompatibilitats que no permetia compaginar hospitals. La primera feina va ser a l’Hospital de Campde-

vànol, on hi vaig ser mig any. Agafava l’autobús fins Olot, un altre d’Olot a Ripoll i el tren de Ripoll a Campdevànol.

M’hi estava una setmana de guàrdia, feia vida i nit dins l’Hospital. Una vegada vàrem fer un part sense llum, amb llanternes, sense grup d’emergències.

M’hi vaig estar mig any.

Després, del 1984 al 1986, vaig treballar a l’Aliança (ara Clínica Onyar) on feia d’infermera generalista a planta i de llevadora. Després a l’Hospital de

L’ENTREVISTA [Mercè Lladó Figueras

Estudiant de Llevadora a la Maternitat de Barcelona. Fotos cedides per Mercè Lladó.

Santa Caterina, fins el 1992. Entremig m’havia casat amb en Joan l’any 1985, vaig tenir en Gerard el 1989 i la Laura el 1992, quan agafo una excedència per cuidar els fills i em trec les oposicions de llevadora de poble (APD, assistència pública a domicili). Vaig anar al darrer examen amb panxa i recollir el títol donant el pit. Aleshores vivíem a Salt, al barri de la Massana.

En un article recent, Marta Rojals deia amb ironia, que Déu vol que les dones pareixin amb dolor, però els homes han inventat l’epidural. Els parts naturals s’han estès?

Nosaltres donem llibertat a les dones.

Si volen o no prendre l’epidural és decisió seva. La filosofia del part natural és moviment, perquè la criatura es vagi col·locant per sortir. Si el part te risc, és el metge qui decideix si fa la cesària o no. Un equip de llevadores també assisteixin als parts que es fan a casa si ho demanen. L’important és que qui assisteixi el part tingui la titulació de llevadora.

Fa poc ha sortit la polèmica sobre la feina que fan les doules...

Les doules acompanyen sobretot en els parts a casa. Ara bé, no tenen els coneixements de les llevadores, ni el títol i tampoc poden emetre els certificats de naixement. Poden acompanyar, no substituir.

Quan et treus les oposicions, on et destinen?

A Camprodon, però vaig anar en comissió de serveis al dispensari de Vilobí que pertanyia al CAP de Santa Coloma de Farners, de 1993 al 1998.

Aleshores cobraven segons cartilles, i havíem d’estar les 24 hores del dia totalment disponibles al poble.

Després per concurs de trasllat, vaig anar al Baix Empordà, a Sant Feliu de Guíxols, durant 5 anys i un dia a la setmana anàvem a les sessions clíniques a l’Hospital de Palamós. Ja llavors seguíem el que s’anomenava el Programa de l’Atenció de la Dona, que va ser substituït, essent consellera Marina Geli, pel Programa d’Atenció a la Salut

Sexual i Reproductiva a la parella (PASSIR). El 2004 demano canvi de lloc i em puc acostar a casa, primer a can Gibert del Pla i al CAP de Sarrià de Ter, des del 2005. Des de 1997 vivim a Sarrià de Dalt, al Pi de la Bateria. Del 2008 a l’any 2013 he estat coordinadora del PASSIR al Gironès i al Pla de l’Estany, 5 anys de molta feina i tensió. També des de fa uns 10 anys, sóc tutora de Llevadores Residents (LLIRs) i en concret, des de fa 3 anys, de la Unitat Docent Multiprofessional de l’Hospital J.Trueta.

Què ensenyeu a les parelles i a les futures mares amb aquest programa?

Depèn de cada parella. A vegades venen des de l’inici de la seva relació i els aconsellem mètodes anticonceptius, quan es queden embarassades vénen pel control de l’embaràs, o bé l’assessorament previ a l’embaràs. Els informem com portar una vida saludable, recomanem complements vitamínics, alimentació, fem seguiment de l‘embaràs, classes de prepart i postpart que ja venen amb el nadó, treballem la

pDS_41

L’ENTREVISTA [Mercè Lladó Figueras Amb el seu germà Jaume, fent un arbre de Nadal a l’escola Paulí Torras.

Amb companyes dels estudis de llevadora a la Maternitat de Barcelona.

Mercè Lladó i els seus fills Gerard i Laura

consciència corporal tan en l’embaràs com al postpart. Fem xerrades informatives a les escoles i instituts i on ens ho demanen. Els ensenyem a cuidar dels fills nounats, recomanant l’alletament fins els sis mesos i els dos anys següents el pit com a complement.

Al CAP de Sarrià som dues llevadores a temps parcial i també treballo al CAP de Celrà que compta amb dues llevadores i al CAP Güell.

Quin és el grau de coneixement sexual dels joves?

La base és a casa, amb la família. Els psicòlegs pensen que l’autoestima dels infants es forma molt aviat, a l’etapa de 0 a 2 anys. Els nens necessiten s’estigui per ells, se’ls escolti, se’ls formi, i se’ls valori. Si tenen autoestima i confien en els seus pares sabran comentar què els passa a l’escola, amb els companys o amb altres membres de l’entorn familiar. Malauradament, hi ha pares que per feina, o desinforma-

42_pDS

ció, es desentenen de l’educació dels fills, i ja amb l’adolescència es fa tard. Es delega molt a l’escola i l’educació al respecte s’ha de fer a casa.

La Mercè es connecta al web jove de Gencat, per ensenyar-me on es responen les preguntes dels joves, de manera discreta.

L’associació catalana de llevadores hi col·labora i assessora. On line ens fan preguntes i les llevadores responen. El web està una mica aturat per un tema de seguretat, però és un bona eina.

A més de la teva intensa feina com llevadora, pertanys a una associació del poble...

Des de la seva formació, el 2001, sóc secretària de l’Associació Dones més que mai, amb seu a la Cooperativa de Sarrià de Dalt. Intentem fer activitats pel col·lectiu de dones, excursions, gimnàstica, tallers de manualitats, ara pintura, en fi, es volia inicialment que les dones sortissin del seu entorn

Foto familiar, amb el seu marit, Joan Puigmal I els seus fills Gerard I Laura.

casolà i es relacionessin. Les activitats estan dirigides a les dones i puntualment alguna activitat també als homes.

I també pertanys a un club de lectura...

Llegir és una de les meves grans aficions, com anar al cinema, viatjar. Em vaig apuntar al Club de Lectura de la Biblioteca del Pont Major, quan es va crear i hi continuo ja que em va millor pels horaris.

Acabem xerrant una mica de tot, del teatre, dels fills, dels pares, de la família. La Mercè és una gran coneixedora de la gent, a les seves mans hi passa molta humanitat. ■

OPINIÓ

CATALUNYA: AMB ESPANYA O SENSE ESPANYA? THAT IS THE QUESTION! Antoni Roura

Mentre els diferents partits polítics es posicionen a favor o en contra, les banderes continuen als balcons, moltes d’elles descolorides assen els anys i les banderes penjades als balcons, moltes d’elles amb l’estelada, continuen donant testimoni ben evident que els que viuen a la casa aspiren a un millor tracte fiscal a part d’altres millores de part del Govern de Madrid o tal vegada a la independència.

El que ningú sap és quin criteri realment tenen els qui mai no s’han manifestat públicament amb la col·locació de la senyera com a signe d’un profund sentiment nacionalista català.

Podem pensar que tal vegada a tota aquesta gent ja els està bé el tracte que rep la Generalitat de part del Govern de Madrid, que encara que sigui injust, a ells no els afecta, o bé creuen que Catalunya està financerament molt ben tractada, tal com diuen el Sr. Rajoy i el Sr. Montoro.

Temps enrere, la Sra. Camacho, en un rampell de catalanisme, es va atrevir anar a Madrid a demanar un millor tracte financer per a Catalunya. El resultat fou que se’n va haver de tornar amb les mans buides i va haver-se d’escoltar els retrets de tots el barons del seu propi partit.

P

EL GOVERN DE MADRID PAGA ELS DEUTES DE LA GENERALITAT? Fa uns mesos, en una visita que el Sr. Mariano va fer a Catalunya per acontentar els afiliats i simpatitzants de la seva formació, va deixar anar unes quantes perles que, la veritat, no tenen preu.

Va venir a dir “La Generalidad de

Cataluña no podia pagar la deuda de las farmacias y centros farmacéuticos –¿Quién pagó la deuda?– va dir --¡El Gobierno de España! La Generalidad de Catalunya no podia pagar la deuda de los proveedores—¿Quién pagó la deuda? –va tornar a dir-- ¡El Gobierno de España!”

El que no va dir el Sr. Mariano és que va pagar el deute dels catalans amb els diners del catalans.

Si en les últimes balances fiscals publicades pel Govern de Madrid, Catalunya aporta a la caixa comuna de les comunitats (Fons de Compensació) 8.400 milions d´euros, que segurament són més, una petita part d’aquests diners van ser destinats a pagar el deute.

Cada vegada que el Sr. Mariano feia aquestes triomfals afirmacions, el públic assistent l’obsequiava amb un entusiàstic picament de mans.

D’aquesta actitud se’n diu “ser el cornut i pagar el beure”.

Si el discurs del Sr. Mariano hagués estat adreçat als andalusos, sí que hauria merescut un sonor aplaudiment. Andalusia rep de la caixa comuna de les comunitats 7.500 milions d’euros que aporten comunitats com Madrid, sobretot, i també Catalunya i d’altres.

Hem de dir també que Madrid aporta molt però recull molt. La majoria de les grans empreses tenen la seu a Madrid i per tant tributen a Madrid.

A les grans empreses els interessa estar a prop d’on es mouen els fils del poder. A Madrid hi ha els ministeris, les ambaixades i la llotja del Bernabeu, un important “Business Center”.

Quan “Gas Natural“ va llançar una OPA sobre Endesa, tot Madrid va posar el crit al cel. Temien que la seu

d´Endesa es traslladés a Barcelona, per això van preferir que Endesa passés a una companyia estrangera que no pas a una de catalana, com així va ser. Es dóna la paradoxa que a la Comunitat de Madrid Endesa no hi té implantació, en canvi tot Catalunya està connectada a Endesa, llevat de petites companyies.

PER QUÈ CATALUNYA MEREIX UN MILLOR TRACTE FISCAL? Catalunya, sent gairebé tres vegades més petita que Andalusia, té escassament un milió menys d’habitants. En els darrers anys hi ha hagut un augment espectacular de la població, encara que últimament s’ha mitigat degut a la crisi que travessem.

L’arribada de tants immigrants il·legals i també legals que s’empadronen provoca un encariment de l’educació i la sanitat pública. Als immigrants legals, una vegada se’ls concedeix l’agrupació familiar arriben els seus cònjuges i tot sovint tota la família i moltes vegades cap dels nous membres de la família troba feina, però es queden aquí perquè creuen que hi trobaran més oportunitats i tots fan ús de la sanitat pública, fins i tot d’intervencions quirúrgiques sense mai haver cotitzat. Només cal anar a qualsevol CAP per a constatar el gran nombre de dones i fills d’immigrants que hi acudeixen. Als immigrants il·legals Catalunya no els hi nega l’assistència sanitària, com així ha de ser. Però mantenir aquests serveis i l’escolarització dels nens costa diners, molts de diners.

Aquesta sobrecàrrega en la despesa pública no es dóna en la majoria de les altres comunitats.

pDS_43

OPINIÓ

LES CÀRREGUES FISCALS SÓN MOLT ALTES A CATALUNYA Catalunya aplica l’Impost sobre el Patrimoni, el més elevat de tot l’Estat; l’IRPF és uns quatre punts més elevat que Madrid, que no aplica l’Impost sobre el Patrimoni. Els de Successions i de Transmissions Patrimonials són també dels més alts. Tanmateix, malgrat tots aquests impostos, el deute de la Generalitat és el mes elevat d’Espanya. Tan mal gestor és la Generalitat i tan bons ho són les Juntes de les altres comunitats? La veritat, costa de creure-ho.

El que realment passa i que tothom sap molt bé és que Catalunya està ofegada financerament per l’elevat transvassament de diners a altres comunitats.

Un exemple ben eloqüent: el de la Sra. Isidora, de Llagostera. Aquesta senyora és oriünda d’un poble a prop de Granada. Cada any pel mes de setembre hi va a passar uns quinze dies, ja que hi conserva una petita casa. L’any passat quan va tornar li vaig preguntar: “¿Sra Isidora, com van las cosas por allí?” Resposta: “Mejor que aquí, allí todos cobran y haciendo unos trabajos aparte van viviendo bién” No podem creure que Andalusia, amb una taxa d’atur del 34 % , vagin tan bé com diu la Sra. Isidora. Aquesta comunitat com d’altres van tirant a

base de subvencions. Ja seria hora que les comunitats on encara hi ha grans latifundis comencessin a espavilar els grans propietaris i obligar-los a rendibilitzar els terrenys, cosa que comportaria la creació de nous llocs de treball i no deixar-los especular amb les subvencions de la UE. A la província de Sevilla encara hi ha finques de més de 20.000 Ha..Els terrenys destinats en aquesta província a la criança de “toros de lidia”ocupen 49.000 Ha. D’aquests terrenys, 25.000 Ha.són susceptibles de poder conrear-se.

Aquestes extensions, si les comparem amb el terme municipal de Sarrià de Ter, només té 420 Ha. En temps de la República es va intentar esmenar la situació amb la Ley de Reforma Agraria que no va reeixir .Han passat molts anys i tot continua igual.

EL FINANÇAMENT D’ALGUNES COMUNITATS HA DE SER ASIMÈTRIC PER A SER JUST Aquesta és l’opinió de molts experts tant de Catalunya com de fora de Catalunya, creuen que la solidaritat ha de tenir un límit i gairebé també data de caducitat, com creia l’expresident Maragall.

El que passa és que al Sr. Rajoy i el seu govern els van bé les coses com estan, els hi dóna uns bons rèdits electorals a la resta d’Espanya o almenys els hi donava.

Després de la desfeta de l’Estatut de 2006 pel Tribunal Constitucional, que va carregar-se 14 articles quan ja havia estat aprimat abans per la “Comisión Costitucional del Congreso” del Sr. Alfonso Guerra, va provocar que cents de milers de nacionalistes moderats es convertissin a independentistes. Les furibundes campanyes de les cadenes de TV Intereconomia i COPE també hi varen ajudar força.

Des d’aleshores el Govern del Sr. Mas ha intentat infructuosament arribar a una mena d’acord sobre el finançament amb lel Govern del Sr. Rajoy, obtenint sempre un no per resposta.

Davant de les reiterades negatives, el Sr. Mas podia adoptar una actitud submisa i dir: “El que Vè. vulgui Sr, Rajoy” o bé decantar-se per la independència, que era el que li demandava una bona part de la societat catalana.

I ara, a la vista dels resultats de les eleccions municipals que han canviat totalment l’escenari polític amb la irrupció de nous partits, n’hi ha que creuen que el procés sobiranista ha mort, en canvi n’hi ha d’altres que creuen que n’ha sortit reforçat. És previsible que el Sr. Rajoy i el seu Govern de majoria absoluta no faran cap gest de cara a una entesa amb el Govern de Convergència, que el Sr. Mas va manifestar altra vegada la seva disposició en l’extensa entrevista a la Vanguardia del dia 31 de maig passat.

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES DE LES ELECCIONS PLEBISCITÀRIES AUTONÒMIQUES DEL 27-S Si les eleccions autonòmiques plebiscitàries del 27 de setembre donen el Govern a Esquerra Republicana, s’esvaeix cap mena d’entesa amb el Govern de Madrid. L’Esquerra té com a objectiu innegociable i prioritari la Independència de Catalunya.

Tanmateix, a hores d’ara no se sap amb certesa quins seran els partits que donaran suport al procés sobiranista, veiem contínuament les ambigüitats d’UDC. Com que no és gens clar que en les eleccions autonòmiques del 27 de setembre triomfi el SÍ, que és el que

44_p

OPINIÓ

confia que passi el Govern de Madrid i que el procés sobiranista per la frustració es dilueixi com un terrós de sucre i com a metàfora les banderes descolorides, no hi haurà, per ara, “cap xoc de trens.”

Tanmateix, una gran majoria de catalans creuen que per a defensar els legítims interessos de Catalunya cal votar SÍ a la independència, encara que sigui molt complicat d’assolir degut a la falta de recolzament de cap nació important de la UE. Aquestes nacions temen obrir la caixa dels trons al seu propi territori. Només cal recordar la inquietud que va despertar el referèndum d’Escòcia.

El “xoc de trens” es podria produir en el cas de triomfar el SÍ, cosa que podria provocar que el Govern de Madrid es considerés legitimat per anul·lar l’Autonomia de Catalunya, en virtut de l’article 155 de la Constitución Española.

Si es prengués aquesta decisió fent ús de la força sense diàleg previ, el Govern de Madrid quedaria en evidència davant tota Europa. El Parlament Danès va aprovar fa poc una resolució instant els Governs de Catalunya i d’Espanya al diàleg.■

CANDIDATURA DE PROGRÉS DE SARRIÀ DE TER Per Roger Casero Gumbau Regidor del PSC i cap de llista de la Candidatura de Progrés / www.rogercasero.cat

Als lineals dels supermercats hi solem trobar productes de marca, productes elaborats per fabricants que els solen comercialitzar sota la seva marca comercial, marques conegudes i reconegudes que a través de la publicitat i el màrqueting els consumidors els hi atribuïm una sèrie de valors, tal i com fem amb totes les marques, amb independència del producte. erò als lineals dels supermercats també hi trobem productes dels anomenats de "marca blanca", és a dir, productes que els fabricants no comercialitzen amb la seva marca, sinó amb la marca o les marques pròpies de la cadena del supermercat. Els consumidors també acabem atribuint una sèrie de valors a les marques blanques, com ho fem amb les marques comercials tradicionals.

Als lineals dels supermercats, doncs, hi trobem productes de marques comercials tradicionals i productes de marca blanca, productes que conviuen i competeixen alhora per, a partir dels valors que cada un de nosaltres els hi atribuïm, ser consumits!

A la política municipal, com als lineals dels supermercats, també hi ha marques blanques! A Catalunya les marques blanques de la política tradicionalment les han promogut els partits d'esquerres com una manera d'obrir els partits, en especial a les eleccions municipals, amb candidatures afines a unes sigles, però no identificades al 100%.

Els dos exemples més clars de marques blanques de partits polítics catalans són Acord Municipal (AM), marca blanca d'ERC, i Progrés Municipal (PM), marca blanca tradicional del PSC que en les eleccions municipals d'enguany ha canviat per Candidatura de Progrés (CP).

Aquestes marques blanques permeten als partits aixoplugar una sèrie de candidatures que, malgrat mostrar una clara afinitat pel partit paraigües, pel motiu que sigui prefereixen presentar-se amb una denominació diferent de les sigles del partit.

P

De fet aquests partits polítics es presenten a les eleccions municipals amb la denominació de la marca blanca formant una gran coalició amb les sigles del propi partit, més tota la resta de denominacions específiques.

Si tinguéssim al davant les paperetes de les darreres eleccions municipals de Sarrià de Ter observaríeu, per exemple, que la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentava com a ERC-AM, i la socialista com a PSC-PM. A Sarrià de Ter les candidatures socialistes s'han presentat sempre a les eleccions municipals sota les sigles del PSC, però enguany hem volgut fer un pas endavant, algú considera que un pas al costat, i no presentar-nos sota les sigles del partit, sinó amb la "marca blanca" de Candidatura de Progrés, una denominació que, sense voler evitar la vinculació amb el PSC, que hi és, cerca una major comoditat pel conjunt de persones que formen part de la candidatura.

Tot canvi genera un risc, aquest també, però com a cap de llista he valorat que ara calia fer-lo. La Candidatura de Progrés de Sarrià de Ter és una evolució natural del PSC, de fet no deixa de ser la candidatura socialista, però en aquest cas amb un caràcter més transversal, menys partidista i totalment local!

Ens sentim hereus, doncs ho som i mai hi renunciarem, de la bona feina feta pels governs dels alcaldes Jordi Cañigueral, Josep Turbau i Nicolás Pichardo, i seguim representant una opció d'esquerres que té en la defensa del catalanisme obert i transversal, la defensa de la igualtat i la justícia social els seus principals eixos.

La Candidatura de Progrés de Sarrià de Ter neix del PSC, s'hi manté vinculat, però actua i actuarà amb autonomia i independència, com sempre hem fet els regidors socialistes, situant sempre com a prioritat les necessitats del poble i les vostres, veïns i venes¨de Sarrià de Ter. ■

pDS_45

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Alumnes de P3 B recollint el diploma de participació en els Jocs Florals de l’escola

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT I CONCURS LITERARI SANT JORDI 2015 Gemma Corominas i Sabaté Cap d’Estudis de l’Escola Montserrat / Presidenta del jurat del concurs literari infantil de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Enguany és “l’Any Internacional de la Llum” i des de l’Escola Montserrat no podríem desaprofitar l’oportunitat de portar a terme diferents activitats relacionades amb aquest tema i sobretot potenciar el treball que dia a dia fem a escola verda.

46_pDS

quest any 2015 és l’Any Internacional de la Llum. És per aquest motiu que a l’Escola Montserrat hem decidit treballar la llum com a fil conductor de diferents activitats que hem portat a terme: l’exposició de la Dona Treballadora, experiments, i com no podia ser d’una altra manera, la llum ha estat el tema principal dels Jocs

A

Florals que es porten a terme a l’escola cada any per Sant Jordi i també del Concurs Literari Infantil organitzat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter. La participació dels nens i nenes de l’escola en ambdós concursos ha estat molt important i ens han demostrat un cop més la seva creativitat presentant uns textos molt originals.

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT Aquest any, els guanyadors dels Jocs Florals de l’Escola Montserrat han estat: 1r A Primer Premi: “El nou palau de la princesa” de la Laia Rovira.

Segon Premi: “El ratpenat lluminós” d’en Roger Araus.

1r B Primer Premi: “La cuca de llum i els seus amics” de l’Elsa González.

Segon Premi: “Arriba la llum per primera vegada” de l’Emma Rincón.

2n A Primer Premi: “El cavall i la llanterna” de la Nora Llorens.

Segon Premi: “Sant Jordi, amic del drac lluminós” d’en Vitali Marqués.

2n B Primer Premi: “El drac de llum” d’en Marc Serra.

Segon Premi: “La perla màgica” de la Laura Sánchez.

3r A Primer Premi: “La cuca de llum sense llum: amb foscor” de l’Abril Casero.

Segon Premi: “Terra sense llum” d’en Jordi Cufí.

3r B Primer Premi: “La bombeta que fa llum” de l’Alba García.

Segon Premi: “La classe sense llum” de l’Íker Bulnes.

4t A Primer Premi: “La llum” de l’Àlex Cotano.

Segon Premi: “La Dana i el llum” de la Natàlia Carbó.

4t B Primer Premi: “L’apagament del sol” de la Marina Castro.

Segon Premi: “Ha desaparegut la llum” d’en Raúl Rincón.

5è A Primer Premi: “El sol i la lluna” de l’Ízan Sánchez.

Segon Premi: “La cuca de llum” d’en Sergi Muñoz.

5è B Primer Premi: “Nit i dia” de l’Aniol Caldas.

Segon Premi: “La llum” de l’Alba Vidal.

5è C Primer Premi: “Poesia de la llum del dia i la nit” de l’Abril Risco.

Segon Premi: “Llum preciosa” de l’Albert Comendador.

6è A Primer Premi: “Cuca de llum” de la Núria Danés.

Segon Premi: “La llum” de l’Arnau Sanmartí.

6è B Primer Premi: “La bombeta empipadora” d’en Xavier Tarrés.

Segon Premi: “Necessito llum” de l’Alba Rodríguez.

CONCURS LITERARI INFANTIL 2015 DE L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ Els guanyadors del Concurs Literari Infantil organitzat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter han estat: MODALITAT PROSA CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial) 1r premi: "La bombeta del menjador" de la Carla Reinoso Duran.

2n premi: "El sol i la lluna" de l’Andrea Segura Cruz.

3r premi: "L'Amèlia i el fanalet màgic" de l’Íria Bulnes Sánchez.

Accèssit: "La Clara i la càmera de fotos màgica" de la Clara Antón Jiménez.

CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà) 1r premi: "El misteri del viatge per la llum" de la Salma Machuca Carroza.

2n premi: "El conte de cristall de Lluna Blava" de la Carla Segura Martín.

3r premi: “La marieta i la cuca de llum” d’en Guillem Nieto Padrosa.

Accèssit: “Què és això de la llum?” d’en Guillem Mallola Colomer.

MODALITAT POESIA CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) 1r premi: "La llum" de l’Aida Ponsatí Peña.

2n premi: "La llum de l'any" de la Paula Chuan Aymerich Gabarrón.

3r premi: "L'estrella i la nena" de la Maria del Mar Vargas Lozada.

Accèssit: "De dia el sol i de nit la lluna" de l’Àfrica Morcillo Ruiz.

pDS_47 Alumnes de P5 durant l’actuació en els Jocs Florals

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA PETITS LA BOMBETA DEL MENJADOR Carla Reinoso Duran 1r premi et aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents... una bombeta d’un menjador estava cansada perquè sempre la deixaven encesa. Ella patia perquè sabia que si la deixaven encesa sempre, a part d’anar més cansada, es moriria aviat.

Finalment, per solucionar el problema, va parlar amb la porta del menjador i varen acordar que no deixaria sortir a ningú si abans no tancava el llum. Així va ser com la bombeta va descansar.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

V

EL SOL I LA LLUNA Andrea Segura Cruz 2n premi n conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.

El sol i la lluna tenien ganes d’explicar-se coses i no sabien com fer-ho perquè mai es trobaven. El sol va pensar que es podrien escriure cartes per explicar-se la seva vida. El sol va demanar a la seva amiga àguila que l’ajudés a portar les cartes a la lluna. I la lluna li va demanar ajuda a un mussol. El sol i la lluna van aprendre moltes coses l’un de l’altre.

Un dia van tenir sort i van coincidir per un moment al cel. Es van fer una abraçada molt forta i van continuar el seu camí.

Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida, és veritat.

U

L’AMÈLIA I EL FANALET MÀGIC Íria Bulnes Sánchez 3r premi i havia una vegada un bosc molt fosc amb molts arbres, que estava al costat d’un castell molt i molt alt. Allà hi havia deu pisos. Al pis de baix de tot, hi vivia un senyor que es deia Nil que tenia una

H

48_pDS

Alumnes de P3 A recollint el diploma de la responsable de la biblioteca i de la cap d’estudis.

filla que es deia Amèlia. Va ser així com va començar l’aventura de la nena, l’Amèlia. La nena es va fer gran i el seu pare, en Nil, ja la deixava anar al bosc tota sola. Un dia, l’Amèlia va sortir directe al bosc. Va caminar i caminar fins que es va cansar. Com que estava tan cansada, va decidir que es podria asseure sota un arbre a descansar una mica. Quan ja s’havia quedat profundament adormida, va arribar un llop. El llop va parlar amb paraules i va dir: -Hola, em dic Àlex, però els altres llops em diuen el llop poruc perquè tinc por d’una cosa que no et vull dir.

-Per què no m’ho vols dir?-va preguntar l’Amèlia.

El llop Àlex li va contestar que li feia vergonya i que no volia que es rigués d’ell.

L’Amèlia insistia perquè volia que li digués què era el que li feia por. Com que va insistir tant, el llop li va explicar que tenia por de la foscor.

L’Amèlia va desaparèixer tan bon punt el llop va acabar de dir el seu secret.

L’Amèlia va tornar amb un fanalet pel llop i així es va acabar el conte de l’Amèlia i el fanalet màgic.

Profundament adormida, va somiar que s’havia fet gran i va decidir anar a córrer món. Anava caminant i va ensopegar amb una càmera de fotos.

La Clara va dir: -Per a què necessito aquesta càmera de fotos? Caminant va arribar a un poble. De seguida, un noi anomenat Jordi li va demanar ajuda perquè no sabia fer fotos i volia ser fotògraf professional. La Clara que era molt solidària li va regalar la càmera que s’havia trobat, i li va dir que ja li ensenyaria l’endemà. La Clara va decidir que per animar-lo faria fotos durant la nit. L’endemà al matí, un xic més animat, va començar. Ell feia unes fotos precioses, en canvi amb la seva càmera no li sortien.

Molt aviat ja era un professional i atreia a totes les dones boniques, i conte contat, conte acabat.

LA CLARA I LA CÀMERA DE FOTOS MÀGICA Clara Antón Jiménez Accèssit questa història va passar més o menys al segle passat. Una nit, quan la Clara estava dormint profundament, els tions que com sempre són molt màgics, van decidir entre tots que com que ella els havia cuidat tan bé la farien entrar en un somni molt bonic.

Quan la Clara es va adormir, va somiar el que ara us explicaré.

A

Alumnes de P4 A i P4 B recollint el diploma de mans de la responsable de biblioteca, la directora i la tutora de P4 A

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA MITJANS MODALITAT PROSA EL MISTERI DEL VIATGE PER LA LLUM Salma Machuca Carroza 1r premi i havia una vegada, en un poble molt petit, un nen que es deia Pau. En Pau era un nen que feia invents científics . Era molt menut, amb ulleres i cabell moreno, galtes carnoses i ulls blaus. Tots els invents que havia fet havien fracassat, però deia que n’estava fent un que segur que funcionava. Portava sis mesos amb l’invent però n’estava molt segur. Tots li deien que era un fracassat i els seus pares no li feien ni cas.

Al col·legi, li van dir que havia de fer una redacció i no sabia què fer. Per inspirar-se va continuar fent la màquina i quan finalment la va acabar va sortir al jardí perquè la màquina anava amb energia solar. La màquina era per a la pau mundial, però alguna cosa no va anar bé…

No va aconseguir la pau mundial però va ser un fet extraordinari, una cosa que ningú no es podria creure. Va fer un viatge per la llum i va arribar a una ciutat que es deia Bombetislàndia.

Quan en Pau va arribar, va veure un paisatge desagradable, gris, sense ningú al carrer, gens de soroll de música o gent parlant. Pensava que estava abandonat però al cap de cinc minuts caminant va trobar algú: una bombeta amb ulls, boca, nas i orelles.

Amb curiositat en Pau va preguntar-li: -Per què està així la ciutat?

La bombeta desanimada va respondre: -Un noi dolent té una màquina que treu la felicitat i les bombetes ens barallem sense voler.

En Pau ho volia solucionar, va pensar i va decidir que faria una reunió, enviaria cartes a totes les bombetes i es reunirien en un pavelló molt gran.

Van decidir que anirien a la casa del noi dolent i lluitarien per la pau mundial. Quan van arribar, en Pau es va adonar que no era qualsevol casa o pis sinó que era un laboratori gegant i terrorífic amb colors foscos i al voltant molts ratpenats penjant .

En Pau va apropar-se seguint un pla

H

que havien fet. Al principi les bombetes no ho volien perquè no es paraven de barallar. En Pau els hi va explicar que no s’han de barallar perquè així no arreglen res a la vida, al final les va convèncer i van anar-hi.

En Pau va entrar silenciosament i va observar el que hi havia, era una màquina molt gran i estava feta amb ferros oxidats i molles gegants de coses velles. Va fer un senyal a les bombetes i van entrar per la porta del darrere i es van amagar en un lloc molt gran. En Pau va sortir de l’amagatall i el noi li va dir que què feia allà. En Pau va dir que això no era important, que només interessava el perquè treia la felicitat. Ell va respondre que feia això per diversió.

En Pau li va preguntar: què passaria si ara vinguessin totes les bombetes i et destrossessin?

Doncs que em moriria, però es impossible perquè estan separades.

En Pau va callar uns segons i va fer un senyal. Totes les bombetes van anar com un allau i el van destruir. Per fer-ho van brillar molt i el van cremar.

Al final tots van tornar al poble i com a regal li van regalar un viatge per la llum i en Pau va tornar a casa. Va ser molt feliç, va descobrir que el més important no és el que diguessin sinó que havia de seguir el seu somni: ser científic.

I conte contat, conte acabat.

EL CONTE DE CRISTALL DE LLUNA BLAVA Carla Segura Martín 2n premi a mil anys més o menys... Hi havia un conte, el seu títol era:``CRISTALL DE LLUNA BLAVA”. Després d´un temps va desaparèixer perquè era màgic! Va acabar a casa de la Clara. Ella era molt curiosa li agradava molt llegir. Ella no sabia que a casa seva hi havia aquell llibre. La seva mare tampoc, però la seva mare el coneixia de quan era petita... Eren les set i mitja del vespre, cada nit la seva mare li llegia un conte a la Clara. Va agafar el conte del ``CRISTALL DE LLUNA BLAVA ´´, li va treure una mica la pols, va llegir el títol...

-Aaah!!.

F

Es va espantar la mare perquè aquell llibre era de quan ella era petita i el piló de coses que li havien passat...

Va cridar d’alegria, no de por. S´ho passava genial amb el llibre fins que va desaparèixer. Sabeu una cosa? Al llibre li va agradar estar més amb la mare de la Clara que amb un altre nen!! La seva mare emocionada li va preguntar a la Clara : -Vols que et llegeixi el llibre ?

La Clara va dir : -M´ho pensaré!

La mare li va advertir que si començava no podria deixar el llibre de tan bonic que era i que quan desaparegués estaria massa trista per poder jugar, cantar, menjar, ballar, ... La nena va dir : -És igual si és tan bonic...

-Si us plau!!! Va ! -va dir la mare i va començar a llegir .

Hi havia una vegada una bombeta ...

-I com es deia? I com es deia?-va dir la Clara .

La seva mare va dir no ho sabrem si interromps. –D’acord!- va dir la Clara –callaré!

La mare va continuar. Es deia Carolina, la bombeta era ballarina, la més bona i la més bonica però també molt curiosa. Ella va començar a llegir un llibre que parlava sobre tot tipus de llum, la llum natural, l’artificial ... Els focs artificials explotaven en el cel com estels, els estels brillaven en el cel amb la lluna, les cuques de llum brillaven tant com la lluna... I la Carolina es va espantar quan en una pàgina deia que la terra sense llum no és res. Volia continuar llegint a veure què passava. I deia que sense llum no hi ha vida, es passa molt fred... La Carolina va tancar el llibre i va dir : -He de fer alguna cosa!

La Carolina va anar corrent a veure la seva mare. La mare li va dir: -Vés a veure al Sol dormilega i a la Lluna Espavilada!

La Carolina va dir: -Així ho faré!

A la mare de petita li va passar el mateix i ho va aconseguir. Es refiava molt de la seva filla i no li va donar cap pista, només anar a buscar el Sol i la Lluna. Va anar d´un país a un altre, és a dir, com que era una bombeta anava d’espelma en espelma, de fanal en fanal... Fins que va arribar al cel. Era de dia, el Sol hi era, però com

pDS_49

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Guanyadors dels Jocs Florals 2015

que era tan dormilega no la va contestar. La Carolina es va enfadar i va dir: -No aconseguiré res amb el Sol que no em contesta. Va mirar el rellotge i va dir: -Que tard és!! Haig d’anar a classe de ballet!

Va tornar a casa corrent, la seva mare li va dir: -Corre a salvar la Terra!

La nena li va fer cas i va anar a veure la Lluna per no perdre el temps amb el Sol. La Senyora Lluna li va donar una solució: -Espera una hora a que es posi Blava i et donaré un cristall meu. Després vés a un microscopi, posa el cristall dins i tindreu llum per més de 1.000 anys, més o menys ...

La Clara va interrompre: -Com acaba?

Com acaba?

La mare va respondre: -No ho sé Clara has d’acabar-lo tu perquè aquí diu acaba’l tu. La Clara va estar quinze minuts pensant i va trobar un final!!! La Carolina ho va aconseguir, va tenir una filla que es deia Clara.

Ella també ho va aconseguir i així va seguir ... -Molt bé!-li va dir la mare.

La mare va continuar al llit: -Clara, és hora.

La Clara va respondre: -D’acord i bona nit!!

La mare va riure mirant la nena i va dir: -Que ràpid creixen...

Ningú sap on estarà el conte del cristall blau de la lluna, però us he de dir que hem arribat al final del conte. Ho sento molt però no em van explicar més...

Conte contat ja s’ha acabat i el conte del cristall de Lluna a un altre lloc ha anat.

50_pDS

LA MARIETA I LA CUCA DE LLUM Guillem Nieto Padrosa 3r premi i havia una vegada una marieta que de nit va veure una llumeta i la va perseguir. Es va fer de dia i la marieta es va adormir.

Quan es va despertar va dir: -Avui sí que l’atraparé!

Més tard, quan es va fer de nit, la cuca de llum va sortir a prendre l’aire. La marieta la va buscar però no la trobava.

Al cap d’una estona, la va veure a dalt d’un arbre però no volava molt alt la marieta, i per tant, va haver d’avisar a alguns amics. Primer, va anar a buscar l’abella. La marieta es va posar sobre l’abella i va volar, però pesava molt i l’abella va caure. Després, va anar a avisar la papallona. La papallona segur que podria pujar, però hi havia tres esquirols menjant avellanes... La papallona va volar però un esquirol li va tirar una avellana i la papallona va caure.

Finalment el grill va dir: -Ja ho faré jo!

I la marieta li deia: -Si tu no pots volar!

I el grill va dir: - Però deixa’m provarho, d’acord?

El grill va saltar, saltar i saltar fins que ho va aconseguir.

Un cop la marieta va tenir la cuca de llum, la va anar perseguint. Després la cuca, cansada, li va dir: -Ja no puc més! I la marieta va dir-li: -Jo tampoc puc córrer més!

Al cap d’una estona, la cuca de llum li va preguntar: Per què em perseguies?

H

I la marieta va contestar: - No ho sé, però és que a la nit vaig veure una llumeta i la volia veure i tenir més a prop.

-Has fet tot això per mi?

– Sí, m’ha agradat molt jugar amb tu!

I la marieta i la cuca de llum van ser amigues per sempre!

QUÈ ÉS AIXÒ DE LA LLUM? Guillem Mallola Colomer Accèssit i havia una vegada un poble que estava ple de monstres.

Aquests monstres vivien en cases molt i molt fosques. Un bon dia, una persona desconeguda va aparèixer al poble i mai cap monstre no havia conegut, ni tan sols vist a un humà. Com que no el coneixien es van amagar. Aquest humà es deia Pau i era un dels pocs humans que coneixia la llum. Els monstres no sabien què era la llum i li van preguntar.

L’home no els va respondre. Aleshores, els monstres es van enfadar amb en Pau i ell va fugir corrent. L’endemà en Pau va tornar amb un altre home.

Aquest, era un altre dels pocs humans que coneixia la llum, de fet, ells dos eren els únics humans que coneixien la llum. Aquell home es deia Ricard i havia portat una llum! Els monstres li van preguntar: - Què és això? -Una llum, va contestar en Pau. Aquella mateixa nit, en Pau i en Ricard els van ensenyar a fer foc perquè el foc escalfa i a més il·lumina.

L’endemà tots els habitants del poble

H

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

van voler aprendre a fer foc i a acostumar-se a tenir llum quan la necessitessin. Cap monstre se’n sortia…

Com que la gent sabia que hi havia un monstre que vivia sol i era molt dolent, no li van ensenyar. Aquell monstre es va sentir trist i sense companyia. Un dels monstres se’n va adonar i el va voler ajudar. Quan li va explicar que amb el foc es podien escalfar, que es podien il·luminar…

Es va animar a anar a aprendre a fer foc. Els primers dies tenien por que aquest monstre solitari els fes mal, però no els en va fer i van pensar que en comptes de fer mal, estava disposat a aprendre’n.

Al final, un dels monstres com que en va aprendre tant va il·luminar el poble amb les faroles que no feien servir. Més tard tots els monstres sabien encendre foc i fins i tot alguns del poble sabien fer llum per a casa seva. En Ricard i en Pau també havien ensenyat al poble d’humans a fer foc i així tot el món sabia fer foc per il·luminar-se.

Ara coneixien què és això de la llum.

Conte contat, conte acabat, aixeca la mà si t’ha agradat.

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA GRANS

donant vida a substàncies inorgàniques.

Clic i és clar et vestim amb materials, clic i és fosc amb alegria et donem color.

Ajudes a les cuques de llum a trobar el seu menjar i elles mateixes il·luminen a qui les volen agafar.

Oh! Llum de la vida del món no ets eixida em dónes alegria i estic joiosa.

LA LLUM DE L’ANY Paula Chuan Aymerich Gabarrón 2n premi El sol t’il·lumina i et fa companyia.

La lluna és claror enmig de tanta foscor.

La llum és vida de nit i de dia.

De dia el sol de nit el foc.

Quan estàs trist la lluna et fa feliç.

Quan estàs refredat el sol et fa costat.

MODALITAT POESIA LA LLUM Aida Ponsatí Peña 1r premi

L’energia solar es pot reutilitzar, i l’electricitat es pot estalviar.

Oh! Llum de la vida del món no ets eixida ets immensament grandiosa i de la vall no estàs collida.

Per Nadal és el fanal, per sant Joan és el petard.

Oh! Llum de la vida passes pel forat de l’agulla entres al riu i no et mulles ni verda ni seca, tot ho emplenes.

La llum hi és tot l’any i a més és de franc; de nit i de dia sempre et farà companyia.

Ets fidel i a tot arreu hi ets moltes necessitats ens satisfàs transformant-te en energia química aquí t’explico, ja veuràs.

L’ESTRELLA I LA NENA Maria del Mar Vargas Lozada 3r premi

Ens ajudes a produir Vitamina D molt bona per absorbir el calci, les fulles treballen gràcies a tu

Unes estrelles petitones, veuen les ones, des del cel.

Són dolces com la mel.

L’estrella més bonica, és la més petita.

Sempre resplendeix, i també teixeix.

Una nena veu aquesta llum, i es posa a imaginar...

Potser si fa bondat, el seu somni es farà realitat.

DE DIA EL SOL I DE NIT LA LLUNA Africa Morcillo Ruiz Accèssit Jo estic a la platja i una abella de llum, em ve a la cara, s’espanta i s’amaga.

De sobte el sol, es comença a amagar, i la cuca de llum es comença a preparar.

De cop i volta surt, però jo ja he de marxar oh, quina llàstima! no la podré veure brillar.

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

DONA I LLUM

Les comissions de ciutadania i de festes després del muntatge de l’exposició.

Montserrat Xandrich Francisco Directora Escola Montserrat Sarrià de Te

L’Escola Montserrat ha participat de nou a les Jornades de la Dona treballadora de Sarrià de Ter, les quinzenes, celebrades la setmana del 2 al 8 de març, amb una exposició a La Cooperativa que es va inaugurar el dia 6. nguany, Any Internacional de la Llum, tots els alumnes i mestres, de P3 a 6è, hem elaborat una interessant exposició sobre el treball de les dones en la fotografia que hem anomenat “Dona i Llum”. Concretament hem conegut i valorat l’aportació d’algunes dones en la tècnica de la fotografia, après a reconèixer la seva obra, adonat de la importància de la llum com a element primordial en l’art de la fotografia, introduït en les diferents tècniques fotogràfiques que han anat sorgint al llarg de la història i ho hem explicat a tots els pares i veïns que varen venir a la inauguració.

Han estat 19 fotògrafes, el treball de les quals hem plasmat amb un mural per cadascuna.

Aquestes fotògrafes són: Anne Geddes (Austràlia) famosa per fotogra-

E

52_pDS

fiar els nadons i la maternitat, Cindy Sherman (EEUU) coneguda pels seus autoretrats on sempre ressalta la figura de la dona, Montserrat Vidal i Barraquer (Catalunya) a la qual li encantava fotografiar el mar i la vida de mariners i pescadors, Maria Serradell i Sureda (Catalunya) que es dedicava sobretot a fotografiar paisatges, Madronita Andreu (Catalunya), filla del conegut Dr Andreu, retratava cada minut de la vida de la seva família i de la seva pròpia deixant així un legat molt important de la seva època, Roser Oromí Dalmau (Catalunya) tenia predilecció per fer fotos que captessin l’espontaneïtat de la gent, Carme Garcia de Ferrando (Catalunya) famosa per buscar formes innovadores i modernes de fotografia, Roser Martínez Rochina (Catalunya) comentarista especialitzada en fotografia, Isabel Steva Hernández, Colita (Catalunya), que explica amb la seva fotografia el temps que li ha tocat viure especialitzant-se en temes com els gitanos o la “Gauche Divine”, Ouka Leele (Espanya) que entén la fotografia com a poesia visual, una manera de parlar sense fer servir paraules, Louise

Dahl-Wolfe (EEUU) va ser coneguda mundialment pel seu treball a la revista de moda Baazar i pels seus retrats, Carme Gotarde i Camps (Catalunya) retratista brillant, Linda McCartney (EEUU) va ser la primera dona fotògrafa que va fer la portada per la revista Rolling Stone, Lola Alvarez Bravo (Mèxic) va fotografiar, sobretot, la vida quotidiana de Mèxic, Montserrat Sagarra (Catalunya) una de les primeres persones que va treballar amb color als anys 60, Helen Levitt (EEUU) va ser una de les figures més destacades del moviment Street Photography a Nova York, Joana Biarnés (Catalunya) la primera fotoperiodista catalana, Annie Leibovitz (EEUU) molt coneguda per la foto que va fer a John Lennon completament nu, abraçat a la seva dona, dues hores abans que el matessin o el nu que va fer a Demi Moore en avançat estat de gestació i Margaret Bourke-White (EEUU) que va ser la primera dona corresponsal de guerra.

Una any més hem pogut trencar estereotips i veure que en el camp de la fotografia també hi ha aportacions importants de dones. ■

pDS_53

ESPAI ESCOLAR [confetti

L’AMPA DE LA CONFETTI, UN BENEFICI PER ALS MÉS PETITS

Els nens i les educadores tenen cura de l’hortet de l’escola bressol

Ampa EBM Confetti

L’Ampa de l’Escola Bressol és una de les primeres associacions en què podem participar les famílies quan hem tingut un fill. Aquesta entitat és particular en relació a altres entitats perquè es renoven tots els socis pràcticament cada 2 o 3 anys, que és el període que passaran els nens al centre.

54_pDS

ixò provoca alguns inconvenients, com la dificultat de plantejar objectius a mig-llarg termini, haver de dedicar esforços a temes burocràtics cada inici de curs o cercar la implicació de nous pares cada any per col·laborar en les activitats. Durant el primer i segon any de vida del nadó els pares ja estem prou ocupats amb la vida laboral i familiar (si portem els nens a l’escola bressol és perquè normalment treballem) i el tercer any, quan ja podem col·laborar més amb l’entitat, ja pràcticament tenim un peu a fora,

A

per començar P-3 a l’escola gran.

Per altra banda, l’entitat compta amb alguns avantatges, com la forta implicació de la majoria de pares en tot allò que afecta la vida dels seus nadons, que el programa d’actuacions anual és senzill i la gestió diària és relativament agradable: organitzar festes, decorar el pati, comprar regals, dinamitzar la implicació dels pares, mantenir-los informats, etc...

Aquest curs ens hem acabat involucrant en el dia a dia de l’escola, en la millora de l’equipament i dels recursos disponibles, en les festes populars, en el manteniment de les excursions i en

ESPAI ESCOLAR [confetti

Les cuinetes tenen molt d’èxit entre els més petits.

i fent voltar les faldilles imaginàries. Els pares van fer torrar castanyes amb el bombo de l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt. Els petits van fabricar unes paperines, van tastar les castanyes i van ballar amb les cançons de la tardor.

La festa de Nadal i la visita dels Patges Reials (amb vestits de la Cavalcada) és sempre molt esperada. Com ja és costum, els petits van donar les cartes als patges reials, blanc, ros i negre, i van rebre un petit regal: uns timbals i unes maraques... quina batucada! Es va fer el tradicional sorteig de paneres i una xocolatada fantàstica preparada per les cuineres.

Per Carnestoltes ens van acompanyar els Amics dels Gegants de Sarrià amb les seves gralles i timbals. Fins i tot hi havia en Quimet i la Montserrat, gegantó i nan, que van sortir a ballar

afavorir un clima de diàleg i respecte entre els diferents agents que vetllen pels nostres infants.

Hi ha hagut molta participació per part dels pares i mares, especialment d’alguns. Un grup de mares molt trempades ha ajudat en totes les festes, organitzant la festa i decorant el pati.

Un pare molt manetes ha fabricat dues cuinetes de fusta noves per a l’escola.

I juntament amb altres pares s’han animat a refer l’hort. Un nou tancat de fusta, terra nova amb el suport de l‘ajuntament, un taronger, quatre enciams, mongeteres, tomateres i maduixeres. Ha quedat una meravella!

Els nens i les educadores el reguen cada matí amb l’aigua recuperada del dipòsit que recull les aigües pluvials provinents d’una nova canalera que ha instal·lat l’ajuntament al pati. També, abans de final de curs, haurem instal·lat unes malles tèxtils per fer ombra als dos patis durant els mesos d’estiu i volem adquirir un equip de música propi per a l’escola.

Al llarg del curs, seguint la tradició, s’han organitzat les festes populars habituals. La primera va ser la castanyada, amb la visita de les castanyeres, que van entrar a les aules cantant la famosa cançó acompanyades dels menuts que van gaudir picant de peus

pDS_55

ESPAI ESCOLAR [confetti

A l’estiu s’han instal·lat dos tendals per fer ombra al pati.

gràcies a un parell de pares. Abans de la xocolatada vam sortir tots disfressats d’indis i amb unes maraques fent rua fins al parc de l’iglú.

Per celebrar la diada de Sant Jordi, aquest any les educadores, amb molta predisposició i demostrant grans dots artístiques, van representar la llegenda de Sant Jordi, amb unes titelles formidables que s’havien fet l’any anterior.

Els nens van rebre un conte i xocolatada per berenar.

Finalment, per acabar, es fa la Festa de Final de Curs, en què tota l’escola s’acomiada dels nens i nenes de P-2, que deixen el centre per anar cap a l’escola dels nens grans. Es fa un acte de

56_pDS

reconeixement a la mainada, a les educadores i al personal del centre, un petit espectacle d’animació i s’ofereix una mica de berenar i música per a ballar.

Al llarg del curs, des de l’entitat, també s’ha procurat col·laborar amb l’escola, amb tot allò que ens ha sigut possible, material o immaterial, en benefici dels nostres fills i filles. Tota la feina feta ha sigut possible gràcies al suport de pràcticament totes les famílies del centre en els objectius de l’entitat i la implicació desinteressada d’alguns pares i mares que tot i treballar fan esforços per col·laborar sempre que poden. No podem oblidar la predisposició del personal de l’escola, així com la

professionalitat i dimensió humana de l’equip educatiu, que sempre estan disposades a atendre tant els pares com els alumnes amb dolçor i paciència.

Sense cap mena de dubte, creiem que l’Ampa realitza una tasca molt interessant de socialització i d’integració de les famílies, de manteniment de les tradicions populars i de col·laboració entre diferents entitats del poble.

La participació activa en l’Ampa es veu completament recompensada amb les cares d’il·lusió dels més petits, així com en la satisfacció de saber que estem participant a fer el petit món dels nostres fills i filles una miqueta millor. ■

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

CICLE DE XERRADES A STRAD Maria Brunsoms i Ayats

Dins del cicle de xerrades gratuïtes de l'Escola de pares i mares, que ha portat a terme el Centre Psicopedagògic STRAD de Sarrià de Ter, el 7 de novembre, varem parlar sobre "Els factors de risc en l'adolescència"i “Les pors infantils”. Aquest és un resum del més destacat que es va tractar a la jornada.

FACTORS DE RISC EN L'ADOLESCÈNCIA adolescència és aquella etapa entre la infància a l’edat adulta, en que la persona ja no se’l considera un nen però encara no arriba a ser un adult, iniciant-se cap als 11 anys i s’acaba cap als 20 anys.

Durant aquest procés, hi ha molts canvis com els físics però sobretot hi ha molts canvis psicològics que remarcarem a continuació:

L’

CANVIS PSICOLÒGICS - Necessitat d’allunyar-se psicològicament de la família per trobar-se a si mateix.

- Rebutja les opinions dels pares i volen fer valer les seves pròpies. La tradicional rebel·lia dels adolescents.

- Es posen en qüestió les normes imposades per les persones adultes i la seva manera de viure.

- Ànsia de llibertat i d’autonomia.

- Sentiment de solitud.

- Important influència del grup i dels amics i amigues. Sentiment de pertinença i identificació amb el grup.

- Preocupació per la imatge.

- Es viu entre el desig de ser una persona adulta i, per tant, de gaudir dels avantatges dels adults (independència, relacions adultes, reconeixement social) i l’enyorament de la infantesa (poca responsabilitat, més temps de joc, etc.).

L'adolescent te curiositat per buscar noves sensacions, hi ha les primeres sortides, el primer amor, la primera cigarreta. Amb tot això que diem és una etapa amb risc per desenvolupar

alguna addicció o trastorn, per això els que els pares hem d'estar alerta.

QUÈ ÉS UNA ADDICCIÓ I COM ES DESENVOLUPA? Una addicció és una dependència física i/o psicològica d'una substància (Alcohol, tabac, altres drogues), a les noves tecnologies, al menjar. La persona no pot deixar-ho, ja que quan ho fa apareix un malestar físic i/o psicològic que el porta a tornar a consumir per evitar aquest malestar.

Quan l’adolescent consumeix per primera vegada, per exemple tabac, alcohol o altres drogues, es sent bé amb l’experiència, li és molt gratificant i té ganes de tornar-ho a provar per experimentar de nou el plaer del primer cop.

pDS_57

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

Cada vegada aquesta conducta va augmentant de freqüència i l’adolescent deixa de fer, sense adonar-se’n, altres coses que li agradaven centrant-se només en tornar a consumir. Amb el temps necessita més quantitat de substància per obtenir el mateix efecte, és el que s’anomena la tolerància. És en aquest moment quan l’adolescent ja s’està enganxant, no s’adona que la seva conducta l’està perjudicant i tampoc vol escoltar el que li diguin els pares o les persones del seu voltant.

A vegades, quan l’adolescent se’n dona compte sol ser massa tard, ja que ja ha perdut el control i encara que vulgui deixar-ho no pot. És a partir d’aquest moment en què ja no consumeix per plaer, sinó per evitar el malestar, és l’anomenat SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA que es manifesta de forma física i psicològica. És en aquest moment quan es sòl demanar ajuda.

L’abstinència física és més senzilla de controlar i superar amb ajuda de fàrmacs, en canvi la dependència psicològica és més complicada ja que l’adolescent s’ha creat una manera de viure al voltant de la substància.

COM PODEM DETECTAR L'ADDICCIÓ A SUBSTÀNCIES DEL NOSTRE FILL? - Canvis en el comportament.

- Ha canviat el grup d'amics.

- Ha baixat el rendiment escolar.

- A vegades es pot donar que es tanqui molta estona al lavabo.

- Diversions que abans li agradaven ara ja no li agraden.

- Més desafiant amb els pares.

- Més nerviós, neguitós...

QUÈ PODEM FER PER AJUDAR-LO? - Si veiem que el nostre fill arriba a casa begut, o amb evidència que ha pres alguna altra substància, esperar que li passin els efectes abans de parlar amb ell. Li hem de fer saber que ens preocupa que hagi arribat així i sobre el que consumeix.

- És important escoltar-lo SENSE JUTJAR-LO, sense dramatitzar ni fer servir

58_pDS

un to moralitzant.

- Saber si hi ha alguna raó perquè consumeix. Si ho fa per escapar dels problemes.

- Hem de precisar on, quan, com i amb qui consumeix per poder ajudar-lo.

- Li hem de fer veure, encara que sembli que no ens escolta, el que li pot passar si segueix per aquest camí (explicar-li que és la dependència, la pèrdua de control, afectarà al seu rendiment...)

- Reconèixer les nostres limitacions, veure on podem ajudar, sabent que no podem fer les coses per ell. Si veiem que es necessari demanar ajuda professional perquè ens orienti.

passa connectat a la xarxa o a un videojoc.

4. Ha descuidat la vida social o de relació.

5. Està inquiet o angoixat quan no està connectat a un xat.

6. Intenta tallar amb l’ordinador i no ho aconsegueix.

7. Incrementa les hores que passa navegant per Internet.

8. Hi ha dificultat per acabar una sessió.

9. Oculta els símptomes.

10. Utilitza Internet com a substitut de la vida real.

11. Té canvis de comportament inexplicables.

LES NOVES ADDICCIONS

Addicció als videojocs Com es pot detectar? (dos o més punts) 1. No controla el final del joc, sempre s’espera que hi hagi una pantalla més.

2. Comença a tenir un comportament compulsiu i des adaptatiu.

3. Deixa de realitzar altres activitats socials o recreatives per dedicar més temps a jugar.

4. Gasta tots els diners disponibles en videojocs, arribant a demanar o a robar per a poder jugar.

5. Té canvis de comportament inexplicables.

En els últims anys s’han incorporat noves tecnologies a la nostra vida quotidiana que poden ser beneficioses si en fem un bon ús, però poden esdevenir en una addició si en fem un abús o simplement un mal ús. Estem parlant de l’addicció al mòbil, a Internet, a videojocs i a la televisió.

Addicció al mòbil Com detectar l’addicció al mòbil: (tres o més punts) 1. La factura telefònica supera els 30 euros mensuals.

2. Parla durant molt temps pel mòbil i no es relaciona de la mateixa manera cara a cara.

3. El telèfon l’acompanya sempre.

4. Utilitza el mòbil per comunicar-se encara que tingui les persones al seu costat.

5. Ha modificat els hàbits de dormir o descansar.

6. Se sent nerviós o angoixat quan o té el mòbil a prop.

7. Té canvis de comportament inexplicables.

Addicció a Internet Com detectar l’addicció a Internet: (tres o més punts) 1. Sent gran satisfacció i eufòria quan està davant de l’ordinador.

2. Pensa constantment a connectar-se encara que estigui fent altres coses.

3. Menteix sobre el temps real que

Addicció a la televisió Com detectar l’addicció a la TV? (dos o més punts) 1. Té com a únic tema de conversa els programes de la TV. 2. Hi ha discussions amb la família per l’hora d’anar a dormir.

3. En arribar a casa el primer que fa és encendre la televisió.

4. Té malsons i terrors nocturns.

5. Li costa relacionar-se amb el grup d’amics.

6. Deixa de banda les activitats habituals.

7. Té canvis de comportament inexplicables.

Consells per prevenir les noves addiccions - Controlar el temps que l’adolescent dedica a l’activitat posant un límit horari. En el cas de la TV i Internet s’hauria

d’intentar també establir uns criteris per seleccionar adientment la programació o la web que vulguin visitar.

- És important que un adult estigui present en algun moment per tal de veure i comentar amb l’adolescent la programació o la pàgina web i ajudar a discriminar el que és real del que és virtual.

- És important establir uns hàbits de salut, com per exemple la distància per veure la TV, no veure-la durant els àpats i seure bé davant la pantalla de l’ordinador.

- No utilitzar aquestes activitats com a “cangur”.

- Educar els infants en el consum responsable i en la tolerància a la frustració (utilitzant el “no” quan sigui necessari”).

- Fomentar activitats d’oci no consumista.

- Brindar i mantenir un clima afectiu aquí i ara.

- Ensenyar-los a acceptar-se i sentir-se bé (bona autoestima) - Dialogar de manera clara i objectiva.

- Ser un model coherent, que significa que el que prediquen ho complim.

TRASTORNS ALIMENTARIS Hi ha diferents trastorns alimentaris, però parlarem dels que afecten majoritàriament als adolescents: l'anorèxia i la bulímia.

La causa d'aquests trastorns és d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural. És una obsessió pel control del pes i provoquen conseqüències molt negatives tant per la salut física com mental.

Anorèxia A l'inici de la malaltia no se solen observar problemes. Fins i tot, els afectats se senten satisfets amb la pèrdua de pes i sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però al cap d'un temps apareixen els símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona. S'ha d'estar alerta, ja que si es diagnostica i es tracta precoçment la recuperació és més fàcil i ràpida. Cal destacar: - Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal considerat per l'edat i la talla.

- Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, encara que s'estigui per sota del pes normal.

- Alteració de la percepció del pes i la silueta (estan prims però ells es veuen grassos).

- Amenorrea (absència d'almenys tres cicles menstruals consecutius).

- Altres alteracions psicopatològiques: Solen estar presents símptomes com estat d'ànim depressiu, apatia, dificultat per concentrar-se, ansietat, irritabilitat, aïllament social , pèrdua de la libido, alteracions de la son, obsessions i/o rituals obsessius al voltant del menjar. Aquestes alteracions tenen impacte directe en la vida diària del malalt, afectant en gran mesura les relacions que estableix amb la família i els amics.

- Alteracions físiques derivades d'una malnutrició greu: Descalcificació òssia, problemes cardíacs, sensació constant de fred, estrenyiment, caiguda de cabell, etc.

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

LES PORS INFANTILS Bulímia La Bulímia Nerviosa, es caracteritza per episodis d'afartaments (ingesta voraç i incontrolada), en els quals s'ingereix una gran quantitat d'aliment en poc temps i generalment en secret. Intenten compensar els efectes de les sobre ingestes provocant-se els vòmits i/o altres maniobres de purga o augmentant l'activitat física. Hi ha una preocupació persistent del pes i la figura.

Què fer per prevenir?

La família té un paper clau, ha de ser un model d'hàbits saludables i transmetre la importància de mantenir una alimentació equilibrada.

- Potenciar l'autoestima dels fills, per aconseguir-ho és eficient elogiar-los per com són i reforçar positivament per tot allò que té a veure amb la seva personalitat i les seves habilitats en lloc del que té a veure amb l'aparença física.

- Afavorir una imatge corporal positiva, ensenyant-los a acceptar les diferències entre les persones i a respectar a tothom independentment de com és el seu aspecte físic.

- Promoure hàbits alimentaris i un estil de vida saludables.

- Fer un àpat al dia en família, convertint l'alimentació un acte social i familiar.

- Donar eines per desenvolupar un sentit crític vers els estereotips de bellesa que es difonen als mitjans de comunicació.

- Fomentar la comunicació en la família, és important que els fills sentin que són escoltats i que la seva opinió té un lloc dintre de les converses familiars, d'aquesta manera se senten reconeguts i aprenen, al mateix temps, que existeixen diferents punts de vista sobre un mateix tema.

- Compartir amb els fills activitats de lleure com veure la televisió, fer esports junts, sortir a fer activitats culturals, llegir o navegar per Internet. ■

60_pDS

ots hem experimentat en algun moment de la nostra vida LA POR. Aquesta apareix quan les persones, i en aquest cas concret, els nens se senten en perill, sigui per una amenaça real o imaginària.

Les pors són presents en el desenvolupament normal del nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament a mesura que el nen va adquirint maduresa. Però segons com acompanyem les pors dels nens, si no ho fem adequadament, poden perdurar en alguns casos, fins a l’adolescència i l’edat adulta.

T

LES PORS QUE ES PODEN CONSIDERAR NORMALS SEGONS L'EDAT A TRETS GENERALS De 0 a 1 anys: Te por davant dels estímuls desconeguts, com per exemple: persones, sorolls, quan es separa dels pares, les alçades...

Els nens expressen aquestes pors mitjançant el plor i és senyal de bon desenvolupament i progressiva adaptació a l'entorn.

De 2 a 4 anys: Por als animals, a les persones que no coneix, als sorolls forts, a la foscor...

Normalment, la presència comprensiva i carinyosa dels pares és suficient perquè el nen es calmi en el moment, però caldrà un temps, diferent en cada nen, perquè el nostre fill acabi controlant la por i es senti més segur.

De 4 a 6 anys: Es mantenen les de l'etapa anterior (als estranys, sorolls, foscor) i apareixen altres pors imaginàries: monstres i fantasmes, també d’estar sol, d’elements de la natura (ex: trons...)

De 6 a 9 anys: Les pors començaran ara a ser més realistes i específiques, aniran desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic i apareixeran altres

pors: el dany físic (accidents), els metges (ferides, sang, injeccions), a la mort, al fracàs escolar. Temors a la crítica i pors diverses en la relació amb els seus amics. La por a la separació o divorci dels pares.

De 9 a 12 anys: Segueixen algunes pors de l’etapa anterior, es redueixen significativament les pors a animals i s' intensifiquen les preocupacions derivades de: la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus amics, amenaces per part d’altres nens de la seva edat. Solen també aparèixer les pors derivades del canvi de la pròpia imatge que comencen a sorgir al final d’aquesta etapa.

De 12 a 18 anys: Es segueixen mantenint els temors de l’etapa anterior, desapareixen els temors relacionats amb el perill i la mort, però prenen més força les relacionades amb: l’autoestima personal, les relacions socials...

L’adolescència és una etapa de “ruptura” amb la barrera protectora familiar i de necessitat de buscar la pròpia identitat. És possible que el jove senti la necessitat de provar-se davant de situacions de risc potencials per autoafirmar-se davant els seus amics i demostrar que ha deixat enrere certes etapes infantils.

Per altra banda, hem de ser molt conscients, que la por és una emoció que pot ser apresa ( que a vegades perquè els nens ens obeeixin els amenacem: vindrà l’home del sac, avisaré a la policia, li diré al teu pare, si t’apropes et mossegarà…). No hem d'utilitzar la por per educar els nostres fills.

Per acompanyar la por i ajudar al nen a superar-les, és important saber que hem de fer i el que no: - És important reconèixer la por com una emoció i pensar que és normal.

Les pors s'han de reconèixer, exterioritzar-les, acceptar-les i gestionar-les.

- És molt important, com a pares, aprendre quines pors tenim, Hem

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

boca del personatge per tal que es mengi totes les pors. Aquesta activitat afavoreix parlar-ne i compartir les que viu el nen.

d'evitar transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Moltes vegades inconscientment ho podem fer.

- La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia.

- Parlar amb el nostre fill, que ens expliqui què és el que li fa por, hem d'ajudar-lo a posar paraules a allò que està sentint, a vegades parlant-ne de forma clara, precisa i afectuosa, desapareix.( Per exemple un nen/a que tingui por d’un animal concret ( un gat, gos), en aquest cas podem explicar-li que l'animal no pot fer-li cap mal ja que és més petit en relació a ell o ella, podem llegir contes sobre gats i gossos, si vol pot veure com el toquem, si el vol tocar…etc.).

- Observar com ens sentim nosaltres quan veiem que el nostre fill/a té por (estem tranquils, ens sentim inquiets,…). Hem de viure la situació amb tranquil·litat.

- Prendre’s seriosament la por del nen/a, no trivialitzar-ho ni ridiculitzar-ho.

Evitar comentaris com: “tan gran com ets i tens por”, (cal tenir present que encara que no l’entenguem, el nen té una por real).

- Evitar sobreprotegir al nen/a quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.

- No forçar mai al nen/a a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu

temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.

- No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin.

- Tenir paciència davant d’aquestes situacions ja que possiblement caldran unes quantes situacions similars per a que el nen/a vagi agafant confiança i adquirint seguretat.

- No exposar al nena a experiències per a les que no estigui prou madur.

Exemple: veure pel·lícules o jocs no adequats a la seva edat. És molt important: No castigar a habitacions fosques, ni a la soledat no desitjada perquè podem provocar por a l’abandonament.

Tampoc amb amenaces de pèrdua d’afecte del tipus “si fas això, no t’estimaré”, perquè és una font segura d’inseguretat.

RECURSOS PER TREBALLAR LA POR Contes: Llegir històries que facin referència a situacions en que es puguin sentir identificats.

Jocs: Jugar a la foscor amb llanternes, jugar a construir el monstre que els hi fa por i després destruir-lo, etc.

Activitats: Es pot dibuixar un personatge ( el que es vulgui) i escriure en uns paperets quines són les seves pors i després anar posant-les a la

Consells generals Por a la foscor (anar al bany sol, anar a dormir). Es pot deixar un llum encès (passadís), explicar un conte perquè es relaxi... Primer es pot acompanyar i desprès, a poc a poc, anar separantnos (escenificar com ho ha de fer).

Tenir un llum a la tauleta a mà, perquè el pugui encendre al aixecar-se.

Dibuixar el que li fa por, pintar-ho.

Fer-li un casa simpàtica perquè el nen el pugui veure d’una altra manera.

Si té por d’estar sol/a se li pot donar un mocador ( o un altre objecte) de la mare o el pare perquè al sentit l’olor es pot tranquil·litzar i sentir-se acompanyat.

Podem inventar-nos historietes i fer que el nen sigui el protagonista on venç a la por, als monstres... El nen es veurà identificat amb els personatges i veurà que realment no passa res. ■

CONTES PER TREBALLAR LA POR A LA FOSCOR L’Adrià té por de la forcor. Jean Jacques Lamblin, Ed. Baula, 2002.

Els sorolls de la nit. Mª Angels Jiménez, Ed. Edebé, 1999 (El tren Blau). És fosc, tinc por. Martí Ribas, Ed. La Galera.

CONTES PER TREBALLAR LA POR ALS MALSONS La Nana Brumilda menja malsons.

Mercè Company, Ed. Mars, 2011.

L’Eduard mira massa la tele. Christian Lamblin, Ed. Baula, 2002.

Hi ha un malson al meu armari.

Mercè Mayer, Ed. Kalandraka, 2001.

CONTES PER TREBALLAR LA POR ALS FANTASMES I MONSTRES El sopar dels fantasmes. Jacques Duquennoy, Ed. Baula, 2003.

El bagul dels monstres. Enric Lluch, Ed. Animallibres, 2010.

No hi ha fantasmes sota el meu llit.

Guido Genechten, Ed. Simbol, 2009.

pDS_61

NATURA

Mirador del parc d'Aconcagua. Al fons, la muntaya nevada, és Aconcagua.

DIARI D’ALTURA DE L'EXPEDICIÓ ACONCAGUA 2015 GMS Grup Muntanya Sarrià

L’Ivan Gómez i la Carla Ventura són uns amics de Girona que formen part del grup Muntanya Sarrià i es van proposar un repte per aquest 2015: assolir el cim més alt d’Amèrica, l’Aconcagua, de 6.962 m d’altitud sobre el nivell del mar.

Aquest no és el seu primer repte dins el món de l'alta muntanya, ja que durant el 2014 van realitzar l'ascensió de tots els cims de 3.000 m de Catalunya, d'altres del Pirineu i fins i tot el Gran Paradiso, amb 4.061 m, situat als Alps Italians, en total més de 20 cims aconseguits.

62_pDS

Aconcagua, situada a la serralada dels Andes, per la part d'Argentina, també és coneguda com el sostre d’Amèrica. Aquesta està inclosa dins el que es coneix com a “Seven Summits”(set cims), que consisteix a ascendir els pics més elevats de cada continent, dividint l’americà en nord i sud. Per part de l'Ivan i la Carla, l'Aconcagua fou el primer cim d'aquest nou objectiu personal i llegendari repte per tots els amants de l'alta muntanya.

En els pròxims paràgrafs ens expliquen el seu dia a dia a Argentina, les seves vivències d’una manera molt real.

L’

NATURA [Aconcagua 2015

tant, adaptar el cos a l’alçada i a la consegüent falta d’oxigen. Anirem guanyant metres mica en mica i sobretot ens hidratarem molt.

Dilluns 19 gener 2015 Avui és un dia d’acció. Fem tres cims de més de 3.000 metres, per anar-nos aclimatant: Lomas Blancas (3.650 m), Cáucaso (3.800 m) i Iluso (3.950 m).

Anem a dormir a un campament situat a 3.200 m anomenat Veguitas Superior. Ha estat un dia dur, hem acumulat un desnivell positiu de 1.200 m, però les sensacions són bones. Cap dels dos hem tingut mal de cap ni molèsties estomacals. Cal que ens hidratem molt, uns 7-8 litres de líquid al dia.

Inici de l'ascenció. Laguna de horcones

Dimarts 20 gener 2015 Ens llevem d’hora, avui suposadament ens espera un dia dur, cal pujar un cim de 4.250 m, El Salto, però està nevant.

Ens esperem dins la tenda, a veure si el temps canvia i podem pujar, però finalment els guies decideixen anar cap a baix. Cal evitar que el material es mulli, tant tendes com la roba, ja que els necessitem al cent per cent per pujar a l’Aconcagua.

Ens dirigim a un alberg a Puente de Inca, un poble proper al Parc Provincial d’Aconcagua.

Punt on es quedà la Carla 6500m

DIETARI DE CARLA VENTURA Divendres 16 gener 2015 21.00 pm, comença l’aventura. Després d’un any i mig d’entrenaments, de pujar mil muntanyes, de planejar-ho tot perquè no quedi res sense lligar, de buscar finançament, de passar nervis, ha arribat l’hora. L’Iván i jo, Carla, comencem el nostre viatge.

Tan sols ens queden 25 hores de viatge. 25 hores per arribar a Argentina, a Mendoza.

25 hores per començar a viure el nostre somni.

Dissabte 17 gener 2015 Acabem d’aterrar a Mendoza. El guia

ens està esperant a l’aeroport juntament amb l’altre guia i els nostres ja companys d’expedició. En total som 7.

En Pablo, que és el guia; en Juanjo, que és l’altre guia; en Martín, un argentí; en Fer, un altre argentí; en Ramon, un gironí resident a Barcelona; l’Iván i jo.

Diumenge 18 gener 2015 Anem a buscar els permisos d’ascensió, ens cal firmar papers i sobretot pagar per tal que et deixin pujar.

A la tarda ens n’anem cap a Vallecitos, un antic centre d’esquí, per tal de començar a agafar altura i així anar aclimatant el cos a poc a poc. Cal que no ens oblidem que això és el més impor-

Dimecres 21 gener 2015 Preparem el material per tal de deixarlo a les mules perquè ens el portin al camp base.

Per tal d’aclimatar-nos pugem fins als 4.000 m, aquesta vegada en cotxe.

Ens anem hidratant molt, no cal oblidar que el nostre objectiu requereix que el cos estigui totalment aclimatat a les grans alçades.

Dijous 22 gener 2015 Ara sí que això va de debò. Ens endinsem al Parc Provincial de l’Aconcagua.

Per fi ens trobem cara a cara amb el nostre objectiu. Després de tant de temps de veure’l en fotos, en vídeos, el tenim davant nostre. És impressionant, destaca per sobre de tot el que l’envolta, és impossible no quedar-se uns minuts embadalit mirant-lo.

Comencem a caminar. El camí ens és molt familiar, sembla que estiguem a

pDS_63

NATURA [Aconcagua 2015

sembla que t’ofeguis. Recollim tendes i cap amunt.

Cada cop veiem el cim més a prop, i els nervis creixen sens parar. Estem a res de complir el nostre somni. La meteorologia pels pròxims dies és bona, sol i poc vent, així que tenim moltes possibilitats de fer cim, ja que també ens anem sentint bé.

La gana va minvant i ja tan sols mengem sopa.

Ivan al cim de l'Aconcagua

casa nostra, l’hem vist tant en vídeos i fotos...

Arribem a Confluencia, el camp previ al camp base, que està situat a 3.300 m.

Tot i que l’havíem vist des de casa, ens sembla increïble que estant a tanta alçada puguem gaudir de tantes “comoditats”. Disposem d’una carpa amb lliteres per a dormir, una carpa que ens serveix de menjador i fins i tot ens fan el menjar en una carpa a part.

Ens fan passar un control mèdic, si no el passes no et permeten pujar al pròxim camp. Ens posa nerviosos, però també és una mena de garantia que tot va bé. El passem sense cap problema.

estem cansats però ens sentim bé.

Cap dels dos tenim mal de cap ni mal de panxa, de moment va tot bé.

Divendres 23 gener 2015 Avui ens espera la temuda “playa Ancha”, són uns 18 km de caminada sota el sol per un camí de terra interminable. La veritat és que n’hem sentit a parlar tant, i no precisament bé, que li tenim una mica de pànic. Però resulta que tampoc n’hi ha per tant. Sí que és cert que és llarguíssim i que sembla que caminis pel desert, però són tantes les ganes que tenim d’arribar, que ens passa volant.

Per fi arribem al camp base, Plaza de Mulas (4.350 m). Cada cop tenim l’Aconcagua més a prop i ens encanta. És un campament immens, està ple de tendes i de carpes. Hi ha un munt de persones: expedicionaris, guies, metges, guardaparcs, cuiners, portejadors, i fins i tot un pintor!... sembla una petita ciutat.

Aquí també disposem d’una carpa amb lliteres per descansar.

Ha estat una jornada dura i llarga,

Dilluns 26 gener 2015 Ahir vam tenir un dia de descans al camp base, se’ns va fer etern, tenim moltes ganes de pujar amunt, la tenim tant a prop.. i per fi, avui ja pugem al camp 1 a dormir.

La pujada no se’ns fa tan dura com l’anterior, anem amb menys pes i ja ens coneixem el camí i el ritme que hem de seguir.

Ens passem la tarda dins la tenda, comença a notar-se el fred i a dins s’està millor.

Ens trobem bé, ens costa respirar però no sentim malestar.

Veure pondre’s el sol aquí dalt no té preu, tan sols per això val la pena tot l’esforç que hem fet.

64_pDS

Dissabte 24 gener 2015 Seguim amb l’aclimatació. Avui ens toca portejar material cap al camp 1, Canadà (4.950 m).

Carreguem tendes, aigua i menjar i cap amunt. Aquí l’alçada ja es comença a notar. La falta d’oxigen fa que ens costi més respirar i que al mínim moviment ja t’ofeguis, per això anem més lents de l’habitual. Cal acostumar-se a aquest ritme, ja que com més pugem més lents haurem d’anar.

Dimarts 27 gener 2015 Avui toca pujar cap al camp II, Nido de Cóndores (5.560 m).

Hem passat una nit una mica mogudeta. Ens costa respirar i de tant en tant

Dimecres 28 gener 2015 Ens dirigim cap a l’últim campament d’altura, MDQ, a 6.080 m. Pugem molt a poc a poc, ens costa pujar i també ens volem reservar, demà és el gran dia i cal estar al cent per cent.

Dins la tenda es respira nerviosisme, per fi, demà intentem el cim. Després de tot aquest temps de pensar-ho i imaginar-ho, ja hi som. És com si estiguéssim en un somni. Intentem anar a dormir aviat i descansar, però amb els nervis i l’alçada és bastant complicat.

Dijous 29 gener 2015 Per fi ha arribat el gran dia. Si tot va bé avui farem realitat allò que tant hem desitjat.

Ens llevem d’hora, ni tan sols ha sortit el sol. Fa molt fred, la tenda està glaçada per dins. Però ens comencem a vestir, tenim moltes ganes de sortir.

Jo, en prendre el te, vomito. Parlo amb en Pablo i em diu que no passa res, que pot ser una reacció del cos al fred o al dejuni. Seguim preparant-nos i ens posem en marxa.

Està tot fosc i fa molt fred. Les mans i els peus sembla que els tinguem congelats, estem desitjant que surti el sol i ens escalfi una mica.

Torno a vomitar mentre seguim caminant, la cosa no va bé, no és normal, significa que el meu cos no està bé.

Ens parem a descansar, l’Ivan no se sent els peus ni les mans, intenta que se li escalfin amb uns sobres que escalfen, si no, no es veu capaç de continuar.

El guia parla amb mi i em diu que el millor és que no segueixi. El meu cos no és capaç d’ingerir líquid, i estic deshidratada, segurament no arribaria a dalt, i si hi arribés potser no tornaria a baix.

Sento ràbia, frustració, tristesa. He llui-

NATURA [Aconcagua 2015

tat molt per arribar aquí, molts de sacrificis i esforços i ja quasi ho tenia.

Em faltaven 500 m per arribar al cim i he de tornar enrere. La muntanya no es mou, em diuen, sí i tant, penso jo, però tenia l’oportunitat de complir un somni i me n’he de tornar enrere.

La resta segueix, l’Ivan sembla que està millor i continua. Passen pel refugi Independència i fan una altra parada, estan esgotats, costa molt caminar i fa molt fred. L’Iván torna a tenir les mans congelades, li deixen unes altres manoples i continuen. Passen per l’anomenat “portezuelo del viento”, aquí fa molt vent i és molt fred. Arriben a la Canaleta i fan un descans, intenten beure líquid i ja veuen el cim, ja el tenen aquí. Comencen a celebrar-ho, ja s’hi veuen, però els espera el tram més dur. És una rampa on les pedres són molt soltes, i l’altura fa de les seves. Cada cinc petits passos, et pares a respirar, és molt dur i hi ha poc oxigen. I al cap de dues hores, al voltant de les 3 de la tarda...l’Iván fa cim!

Tot el que ha lluitat, ha tingut sentit, ja hi és. El cim més alt d’Amèrica és seu.

Se sent feliç, satisfet, emocionat, el seu somni s’ha fet realitat. Fa mil fotos i vídeos, cal immortalitzar-ho tot. Fa molt fred i de seguida baixa cap avall.

La resta d’expedició també ha fet cim, estan tots molt contents. Ara cal baixar, és el més important, arribar al camp i descansar. El camí de tornada és dur i llarg, però amb l’alegria d’haver fet cim és menys feixuc.

Unes quatre hores més tard d’haver fet cim, l’Iván arriba a la tenda. Jo porto tot el dia esperant, sense saber res del que està passant, però estava completament segura que faria cim.

M’explica l’experiència, està emocionat i cansat, jo me n’alegro per ell.

Divendres 30 gener 2015 Comença la baixada, després de l’emoció del cim cal anar baixant, així ens anirem sentint millor. I així és, com més alçada perdem millor ens sentim.

El camí de baixada és un no parar d’històries, de com va viure cadascú el cim.

Arribem al camp base i ho celebrem

com cal.

Demà ja sortim del Parc, s’acaba l’aventura que tant havíem esperat i preparat. Ara cal compartir-ho amb la nostra gent, amb tots aquells que ens han ajudat a fer-ho possible.

La història personal de repte i de superació de l'Ivan i la Carla és tot un exemple del que podem arribar a fer les persones quan ens posem un somni al cap i, tot lluitant contra els nostres límits, arribem empesos per la motivació a aconseguir el que creiem que seria impossible.

Una vegada més, dos joves alpinistes, amb el seu esforç, dedicació i amor per allò que fan ens han donat una lliçó de superació personal, ensenyant-nos que si ens proposem reptes i hi posem tota la il·lusió necessària, tenim moltes possibilitats d'aconseguir-los.

Moltes felicitats per l'Ivan Gómez i la Carla Ventura i gràcies pel seu exemple i per aquesta primera aventura compartida amb tots nosaltres, que ben segur serà només la primera d’aquest gran repte. Salut i muntanya!■

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pDS_65

SALUT

LA DEMÈNCIA i LA MALALTIA D’ALZHEIMER Emili Marco Metge de família

Quina diferència hi ha entre la demència senil i l’Alzheimer?

La malaltia de l’Alzheimer (MA) és la demència senil més freqüent. La demència és una síndrome que indica la pèrdua d’independència per l’autocura i la MA és la demència que es presenta amb més freqüència en persones més grans de 65 anys. Si es presenta abans dels 65 anys s’anomena demència presenil per MA. A banda de la MA, hi ha altres demències que es manifesten amb símptomes diferents, com la demència per Cossos de Lewy i la demència frontotemporal (més freqüent en persones joves). Però totes les demències requereixen supervisió i control per terceres persones. S’ha de desterrar el concepte de demència senil i parlar de demència per MA. Quines fases té la MA? La MA sempre és evolutiva. La supervivència pot variar entre un mínim de 2 anys i un màxim de 20 anys des del diagnòstic. Passarà per quatre fases fins a la defunció. A la primera fase (lleu) els símptomes es manifesten en forma de pèrdua funcional per a les activitats de la vida diària més elaborades, les anomenades activitats instrumentals complexes, com les que requereixen processar mentalment

66_pDS

una idea o acció, programar-la i executar-la. Són les tasques que ens permeten desenvolupar activitats socials, laborals, realitzar nous aprenentatges i desenvolupar el nostre intel·lecte potencial a través de la introspecció, la imaginació i les emocions. La segona fase (moderada) s’inicia quan les capacitats instrumentals més simples de la vida diària comencen a desestructurarse, com la compra, l’ús de diners, el control de la medicació, el manteniment d’una adequada higiene o d’una dieta adequada, situacions que ens permeten la supervivència i l’autocura.

S’inicia la pèrdua de la interacció amb l’entorn i hi ha una incapacitat creixent per centrar-se en més d’un aspecte d’un estímul. És l’inici de la pèrdua d’operacions concretes. La tercera fase (greu) es caracteritza per la pèrdua progressiva de les capacitats més bàsiques de la vida diària (alimentació, higiene i control d’esfínters urinari i fecal). Els afectats necessiten ajuda per la seva atenció bàsica perquè ja no són capaços de fer-ho sols. Han perdut la capacitat per entendre la informació que perceben els seus sentits i la seva interacció amb l’entorn. Són incapaços de manipular objectes i un cop que l’objecte desapareix de la seva vista no poden entendre que encara existeix. Al final només queda la memòria emocional.

Hem d’informar a la persona de la malaltia que té?

Dependrà del seu estat evolutiu i de la percepció que tingui de la seva pèrdua de memòria. És habitual en la MA clàssica que la pèrdua de memòria no els permeti recordar les dades recents. Al principi, encara que se’ls digui el que tenen els pot suposar un trauma. Però posteriorment obliden el que se’ls ha explicat i en ocasions neguen inconscientment la realitat, perquè ells no es veuen malament i diuen: “No sé per què m’han portat aquí si a mi no em passa res i ho faig tot perfectament”.

Una altra situació és quan el pacient és conscient del seu estat i a més presenta un quadre depressiu important derivat d’això. En aquests casos és millor posposar la comunicació del diagnòstic, previ consens amb la família i explicar-los el problema de forma menys traumàtica (“Té un problema de memòria que intentarem controlar”) i sense anomenar la paraula ‘màgica’, que és el que els esgarrifa, reduint l’explicació positivament. A mesura que la malaltia evoluciona es perd la percepció del propi “jo” i desapareix l’angoixa prèvia. Pot passar que apareguin alteracions de conducta, com deliris o al·lucinacions altament angoixants, però no per la percepció que té de la malaltia sinó pels símptomes de la prò-

SALUT [la demència i la malaltia de l’Alzheimer

pia malaltia, que ells viuen de forma molt real. En aquestes ocasions sí que ens veurem obligats a tractar els símptomes per a controlar l’angoixa i la por que els provoca.

La malaltia de l’Alzheimer és hereditària?

La MA presenta una herència familiar molt baixa. Només l’1% de totes les MA són hereditàries.

Totes les MA produeixen agressivitat?

No tots els pacients amb MA desenvolupen agressivitat, encara que sí que es tornen més irritables i apàtics, el que provoca que es tornin menys tolerants i més rígids. Alguns debuten amb depressió davant la consciència de la pèrdua de memòria, el que fa retardar el diagnòstic en la majoria dels casos. El maneig de l’agressivitat dependrà d’alguns factors com: el caràcter previ: si es tracta d’una persona poc tolerant davant la frustració, dominant o manipuladora en la seva etapa adulta, per exemple, aquests símptomes s’aguditzaran amb la MA i seran més difícils de reconduir. Davant d’algun retret o insinuació per part del cuidador pot reaccionar de forma agressiva, habitualment de forma verbal i ocasionalment de forma física. Un altre factor pot ser la poca comprensió del problema per part de l’entorn familiar, que intenta fer raonar situacions que no comprèn a la persona amb demència. A més, la situació s’agreuja si hi ha una difícil relació prèvia. I un tercer factor de l’agressivitat és la instauració d’un procés psicòtic (deliris i al·lucinacions) associat a la MA de base. És llavors quan s’haurà d’introduir tractament específic, ja que la situació genera angoixa, tant en el pacient (que ho viu de forma real) com en la família, que no és capaç de reconduir-lo.

Què puc fer per millorar la memòria de la persona amb MA? L’alteració de la memòria pot millorar mitjançant un reforç i estimulació cognitius durant les fases d’aprenentatge i recuperació de la informació. Estudis recents suggereixen un clar efecte

beneficiós dels programes d’estimulació cognitiva sobre les funcions neuropsicològiques en el tractament de la MA, ja que permeten alentir la progressió de la malaltia. Així, amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici terapèutic en pacients amb MA en fase lleu a moderada, es recomana l’ús combinat de programes d’estimulació cognitiva amb tractament farmacològic.

Li agrada molt fer sopa de lletres i sudokus, ho recomana?

Sí, són eines útils per millorar les capacitats atencionals, de raonament, càlcul, etc. Són formes d’estimular les funcions cognitives tot divertint-se.

Cada vegada oblida més les coses, però el metge m’ha dit que encara no té demència.

Què em recomana més, anar a tallers de memòria?

Li recomanem iniciar com més aviat millor l’ús diari de l’agenda. Si adquireix la rutina de portar la seva agenda, apuntar tot el que ha de fer i consultarla freqüentment cada dia, aconseguirà mantenir millor la seva autonomia.

En moltes ocasions, els familiars de pacients amb demència estan preocupats perquè segueix conduint el seu vehicle i sovint pregunten: pot seguir conduint?

No hauria de conduir.

S’ha demostrat que la presència de deteriorament cognitiu augmenta el risc de patir un accident, ja que una conducció segura requereix la integritat de les funcions cognitives, com l’atenció, la planificació, el reconeixement visual i la capacitat visuoespacial. També s’ha comprovat que la progressió de malalties n e u r o d e g e n e r a t i ve s , com la MA, disminueixen la capacitat de detecció de col·lisions imminents, com a resultat de la disminució combinada de

les capacitats cognitives i visuals d’aquestes persones. És convenient realitzar el procediment d’incapacitació de la persona amb demència?

La persona amb demència patirà un progressiu deteriorament de les seves capacitats que li alterarà la seva capacitat de decisió i impedirà manejar o controlar els seus assumptes econòmics, financers o legals. Per això és necessari que la família, des del mateix moment del diagnòstic, reflexioni sobre aquest punt i intenti solucionar-lo, mentre que la persona amb demència preservi la seva capacitat de decisió. En aquest sentit és aconsellable consultar amb un advocat o notari, que podrà assessorarlo correctament d’acord amb la seva situació i necessitats.

Com evoluciona la malaltia?

No existeix una resposta única. En funció del diagnòstic, el tipus de malaltia i altres factors com l’edat, estat general de salut, malalties intercurrents… l’evolució de la demència variarà en funció de cada cas particular..■

pDS_67

SALUT

QUÈ ES EL IOGA Dolors Gracia

Classe de ioga al local del carrer Petit.

nerviós. Per abordar tot aquest treball, s´utilitzen nombroses postures inspirades en diverses formes i elements de la natura. l ioga pertany a una tradició molt antiga que té el seu origen a l’Índia . La paraula ioga ve de l´arrel sànscrita YUG, que vol dir “ unió” ,”lligam”. Es refereix a la unió amb un mateix, la integració harmònica de l’ésser humà i les tècniques per arribar a aquesta unió física, mental i espiritual.

Hi ha molts corrents i escoles de ioga.

El que fem nosaltres es diu hatha-ioga.

E

PRÀCTICA DEL IOGA El ioga és una ciència que s’inicia amb l’assana (consciència corporal), s’incrementa amb el pranayama (consciència de la respiració) i va conduint cap a l’estat de relaxació, concentració i meditació.

Les postures de ioga s’anomenen assana. Serveixen per purificar el cos i la ment, promouen la salut, són preventives i curatives. Responen a les diferents necessitats del sistema muscular, digestiu, circulatori, glandular i

68_pDS

BENEFICIS DEL IOGA Aspecte físic: millora la salut, augmenta la consciència corporal, la flexibilitat, l’equilibri i enforteix el cos. La tensió que es crea a la ment i s’instal·la als músculs va desapareixent amb la pràctica. Manté la columna flexible i contribueix a enviar sang i energia als plexes nerviosos.

Aspecte energètic: el ioga ajuda a despertar l’energia i desbloquejar els nusos de tensió físics i psíquics.

Aspecte orgànic: crea salut en tots els sistemes funcionals del cos. Disminueix la congestió interna dels òrgans digestiu, estimulant-los i afavorint la bona assimilació dels nutrients. Afavoreix l’eliminació, estimulant el peristaltisme intestinal i purificant els ronyons i el fetge. Enforteix les funcions respiratòries i l’energia vital.

Aspecte mental: aporta serenitat.

Augmenta la claredat mental, l’atenció i la concentració. Calma i relaxa la ment. Proporciona benestar interior.

Aspecte psicoanímic: ajuda a superar l’ansietat i la depressió. S’aprèn a indagar dins d’un mateix per trobar les causes de les situacions conflictives que ens presenta la vida. Millora la confiança en un mateix. Canalitza l’energia per donar millor resposta emocional.

ACTITUD L´actitud per a la pràctica del ioga parteix d’una sèrie d’ aspectes: Sensibilitat i acceptació: cal desenvolupar la consciència de les sensacions propioceptives i tenir-les en compte. Les sensacions propioceptives informen sobre la situació del cos en l'espai, sobre la postura i sobre el moviment.

Acció intel·ligent: a partir d´aquesta consciència propioceptiva cal discriminar quina és l’acció i la intensitat apropiada segons la postura i les nostres capacitats físiques del moment concret en què ens trobem.

Voluntat de fer: voluntat d’aprofundir en el treball, des d´una actitud no competitiva amb els altres o amb un mateix.

Hem d’aprendre a relaxar el cos i la ment per poder eliminar tensions de la vida diària i retrobar la calma. ■

ues ESPORT

Xavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

BON FINAL DE TEMPORADA 2014/2015 PER ALS EQUIPS DE LA UES

a majoria d’equips de la UES ja han acabat les seves competicions de Lliga i estan disputant els Campionats de Copa Catalana per anar finalitzant la temporada. El balanç general és positiu: el 1r equip sènior ha quedat entre els 5 primers classificats; les noies s’han classificat per al TOP-4 de 1a Catalana i tenen possibili-

L

tats de pujar de categoria; els juvenils han quedat 3rs de Catalunya i han disputat per 3a vegada consecutiva la Fase de Sector Estatal a Alacant – han quedat en 4a posició; els cadets han quedat 1rs classificats de la 2a Fase de la Lliga Catalana de la Sèrie A-2; els infantils, en 6a posició de la 2a Fase de la Lliga Catalana de la Sèrie A-2; els alevins participen

encara del Campionat de Catalunya i ocupen la 8a posició d’entre els millors. Els 3 equips benjamins segueixen el seu procés de formació recol·lectant bons resultats. L’únic equip que no ha obtingut els resultats esperats ha estat l’equip sènior de 1a Catalana que, a poques jornades de finalitzar el campionat de Lliga, ja ha certificat el seu descens.

1a Estatal Masculina – Grup D al i com comentàvem a l’anterior edició de la revista Parlem de Sarrià, el primer equip sènior de la UES ha quedat classificat a la 5a posició. A la segona meitat del campionat de Lliga, dels 16 partits disputats se n’han guanyat 11 (7 a casa i 4 a domicili), empatat 3 (1 a Sarrià de Ter i 2 en terres barcelonines) i hi ha hagut dues derrotes. La zona de fase d’ascens ha quedat als mateixos punts de quan s’estava a l’equador de la competició, a 3 punts. Els números revelen que ha estat el 4t equip més golejador del grup D amb un total de 889 gols, uns 29 gols per partit. Pel que fa a gols encaixats les dades no són tan bones: un total de 809 gols en 30 partits ens posa com a 6è equip menys golejat amb una mitjana Joan, “Nitu”, Pòrtulas penetrant en la defensa de l’H Gavà de 27 gols per partit. Amb tot, la valoraLLIGA 1a ESTATAL MA ció final és bona per una temporada que SCULINA - GRUP D 15a j.

Sant Martí-Adrianenc es preveia complicada per les lesions i la 27 Augi UES 16a j. H Sant Cugat joventut dels jugadors. S’han millorat els 28 Au gi UES 17a j. Augi UES pronòstics i l’any d’experiència (l’anterior) ha 30 H Sant Quirze 18a j. OAR Gràcia Sa badell servit perquè aquestes joves promeses hagin 26 Augi UES 19a j. Augi UES 26 fet un salt de qualitat i es pugui aspirar, en un La Salle Montcada 20a j. KH-7 BM Gra nollers 31 Augi UES temps no gaire llunyà, a fites més ambicio21a j. Augi UES 35 Dominicos Zaragoza ses. Grans partits són els que ens ha fet gau22a j. Augi UES 30 AD Stadium Casablan 23a j. H Esplugues dir aquest grup durant la temporada tant al aca 30 Augi UES 24a j.

Au gi UES pavelló de la UES com a fora. Per concloure 32 Handbol Gavà 25a j. CE Vendrell Ha la temporada, els de 1a estatal, amb la partindbol 32 Augi UES 26a j. Augi UES cipació d’algun jugador de categoria juvenil, 27 H Sant Esteve Sesrovire 27a j. H Palautorder s a-Salicru estan disputant la Copa Catalana per tal 23 Au gi UES 28a j. Augi UES 29 Joventut Handbol Matar d’allargar una miqueta més la competició 29a j. H Sant Joan De ó spí 23 Augi UES fins a l’inici de la propera pretemporada. De 30a j. Augi UES 33 Sant Martí-Adrianenc moment: 2 partits jugats, 2 guanyats...■

T

29 28 21 30 26 27 20 25 30 29 30 20 25 25 26 28

p

DS_69

ues ESPORT

1a Catalana Sènior Masculina omés a una jornada per acabar el campioLLIGA 1a CATALANA SÈNIOR MASCULINA nat de Lliga de 1a Catalana, el segon 12a j. UES 29 H Esplugues B equip de la UES ha baixat matemàticament de 13a j.

UES 33 H La Garriga categoria. Quatre punts són els que separen 14a j. OAR Gràcia Sabadell B 36 UES l’equip sarrianenc de la salvació però ja no s’hi 15a j. UES 24 UEH Calella és a temps. Aquest any baixen 3 equips: de 16a j. UES 25 BM La Roca B moment l’H Palautordera-Salicrú B i els de la 17a j. H Garbí de Palafrugell 28 UES UES. La tercera plaça està per decidir.

18a j. UES 35 CE Molins de Rei A S’acabarà la temporada i serà el 4t equip que 19a j. H Terrassa 29 UES 20a j. UES 34 H Sant Cugat B menys gols haurà realitzat de la seva categoria 21a j. La Salle Bonanova Atlètic 26 UES (772), uns 26 per partit i el 3r equip més gole22a j. UES 32 H Palautordera-Salicru B jat (852), n’han encaixat uns 29. No es pot dir 23a j. CH Canovelles 27 UES que hagi estat una bona temporada. La falta 24a j. UES 30 GEiEG d’efectius en molts moments del campionat 25a j. CH Parets 33 UES ha minvat les possibilitats d’aconseguir 26a j. UES 23 KH-7 BM Granollers C l’objectiu de la temporada: mantenir i consoli27a j. H Esplugues B 34 UES 28a j. H La Garriga 29 UES dar l’equip a la 1a Catalana. En dues tempora29a j. UES 31 OAR Gràcia Sabadell B des, dos descensos, de manera que caldrà fer replantejaments o modificacions. L’objectiu és clar per a la temporada que ve: fer pujar l’equip altre cop a 1a Catalana i poder estar en una competició el més competitiva tan aviat com sigui possible per poder formar els nostres joves jugadors de la millor manera possible. ■

N

LANA SÈNIOR LLIGA 1a CATA ra teve de Palautorde 10a j. CH St. Es 11a j. UES 12a j. Descans eu 13a j. H Carded S UE 14a j. de Palafrugell 15a j. H Garbí 16a j. UES 17a j. CH Vic 18a j. UES

FASE - GRUP D FEMENINA - 1a 21 31

22 27 18 27 18 28

UES CH Llavaneres

UES CH Cardedeu B

L’equip sènior femení celebrant la classificació pel TOP-4 com a 1r de grup.

70_pDS

21 21 31 21 21 13

UES alicrú H Palautordera-S UES H Banyoles

1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a

23 24

29 38 30 23 22 22 25 29 36 28 26 23 33 19 28 25 26 24

1a Catalana Sènior Femenina es noies de la UES, temporada que passa, temporada que se superen. Si l’any passat van estar a punt de classificar-se per al TOP-4, aquest any ja ho han aconseguit a només 2 jornades de finalitzar la 2a Fase de la 1a Catalana sènior femenina. A la segona fase, s’ha tornat a repetir una segona volta de la 1a Fase per emmarcar. Han guanyat els partits amb força solvència i els que han perdut, els han perdut per poc. Aquest fet els ha donat el passi per al TOP-4, encara amb la seu per concretar. Premi merescut per la bona temporada que estan realitzant les “UES girls”. ■

L

LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA - 2a FASE - GRUP A j. j. j. j. j. j. j. j.

CH Igualada UES La Salle Montcada UES HC Perelló UES CH St. Esteve de Palautordera UES

25 31 17 29 23 29 16 25

UES CH St. Esteve de Palautordera UES H Sant Joan Despí B UES CH Igualada UES La Salle Montcada

24 24 27 10 26 21 22 18

ESPORT [UES

Juvenils ls juvenils es tornaven a classificar per 3a vegada consecutiva per a la Fase de Sector Estatal. Per arribar aquí, acabaven la 1a Fase de la Lliga Catalana cedint només 1 punt contra el Vallbona. A la 2a Fase de la Sèrie A-1 s’hi començava amb la feina, en gran part, feta.

Aquest fet provocava un cert relaxament en els jugadors que es feia palès en encontres teòricament assequibles. S’aconseguia l’objectiu d’inici de temporada: classificar-se per a la Fase de Sector Estatal. Al TOP-4, torneig per decidir les posicions dels 4 primers classificats de Catalunya, els sarrianencs disputaven les semifinals contra el Granollers; un equip dur que costaria tombar. Es van emportar la victòria els vallesans per 5 gols de diferència. El partit per al 3r i 4t lloc tenia la seva importància, ja que una posició o altra havia de marcar el destí del Sector Estatal. La victòria de 2 gols de la UES va donar el 3r lloc als de Sarrià de Ter. El destí tornava a portar els sarrianencs a

E

Els juvenils celebrant una victòria de la 2a Fase.

Alacant, seu on dos anys abans ja s’havia disputat la Fase de Sector. Els equips rivals eren: l’Agustinos d’Alacant, l’equip amfitrió; el San Sebastian de los Reyes de Madrid i repetia el Puertosol d’Andalusia. El partit inaugural es va jugar contra els de casa, a la tarda i en horari en què els escolars sortien de classe. El pavelló estava ple a vessar de mainada disposada a animar al màxim l’equip de la seva escola. L’ambient era força hostil

sobretot perquè dos anys abans els de la UES els havien aixafat la festa inaugural.

No volien que aquella feta es repetís. El partit va ser igualat, emocionant i, com no, amb moltes jugades polèmiques i discutibles. Els locals sabien què havien de fer i com, encara que fos de manera poc ètica i antiesportiva, així que van aconseguir el seu objectiu arribant a la fi dels 60 minuts amb un avantatge mínim: 24 a 23. Els sarrianencs per més que s’hi van deixar la pell no van poder fer res al fortí alacantí. El segon partit era contra els, teòricament, favorits. El SS de los Reyes tenia un jugador que marcava les diferències: organitzava el seu equip, portava el temps del partit i, en moments travats, deixava anar el braç amb facilitat al límit de la passivitat. Els de la UES, amb els ànims una mica tocats però amb ganes de rectificar i fer les coses ben fetes, van sortir a per totes. Nervis i imprecisions feien que s’anés per sota en el marcador molta part del partit.

S’arribava als minuts finals igualats però altre cop no va poder ser: el

Els partits en els Sectors juvenils van despertar màxima expectació.

pDS_71

ues ESPORTS

rival sabia manejar millor la situació i, LLIGA CATALANA JUVENIL MASCULINA TOP-4 amb el seu líder a la pista, s’ho emportaven cap al seu costat (29- 27).

Semif. KH-7 FBMG Granollers 32 UES 27 Al 3r partit, els sarrianencs no s’hi 3r/4t UES 32 Associació St. Martí Esport 30 jugaven res però volien marxar amb un bon record. Les ganes hi eren, CAMPIONAT ESTATAL MASCULÍ - SECTOR F (ALACANT) però el cap i les cames ja no tant.

Contra el Puertosol, tot i que a falta de 1a j.

Colegio San Agustin 24 UES 23 2a j.

San Sebastian de los Reyes 29 UES 27 pocs minuts encara tenien el partit a 3a j.

UES 30 Puertosol 31 les mans, es va perdre tota opció de puntuar. Finalitzava així la Fase de Sector, amb un regust agredolç a la boca, on tots els partits es podien haver guanyat però suc- se sabien fer les coses bé però la falta d’ambició i de ganes ceïa tot el contrari: s’havien perdut per la mínima. Del cel a feien que no s’arribés ni es donés la imatge desitjada. l’infern hi havia tan poca diferència... En fi, la Fase de Sec- Només l’esforç condueix a l’èxit i només l’èxit aconseguit tor va acabar sent un reflex de la temporada: quan es volia, amb esforç es justifica. ■

Cadet ’equip cadet, després de realitzar una 1a fase molt irregular, no es classificava per a la següent fase al grup de la Sèrie A-1. S’acabava en un 5a posició que no donava dret a estar entre els 8 millors de Catalunya. Enquadrats al grup de la Sèrie A-2, aquests joves jugadors acabaven la sèrie a la 1a posició de la graella classificatòria. Dels 14 partits disputats, en van guanyar 10 i en van perdre 4. Van quedar a 3 punts del 2n classificat. Segons els registres, l’equip ha marcat una mitjana de 31 gols per partit (441) i n’ha encaixat 28 (396), una mica massa quan es vol estar entre els millors. Durant tot el cam-

L

1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a

j. j. j. j. j. j. j. j.

LLIGA CATALANA CADET MASCULINA - 2a FASE -SÈRIE A-2 UES H Bordils UES H Sant Cugat CH Igualada UES CH Sant Esteve Sesrovires UES

23 25 40 31 24 32 30 30

CH Igualada UES CH Sant Esteve Sesrovires UES UES H Bordils UES H Sant Cugat

25 28 37 24 37 28 34 27

Descans UES BM La Roca

43 46

La Salle Montcada UES

22 30

1a j.

UES

31

H Ègara

29

1a j.

UES

24

BM La Roca

42

1a j.

2a j.

3a j.

COPA CATALANA CADET MASCULINA - 1a FASE - GRUP B

COPA CATALANA CADET MASCULINA - FASE FINAL QUARTS DE FINAL COPA CATALANA CADET MASCULINA - FASE FINAL - SEMIFINAL

72_pDS

L’equip cadet donant les gràcies pel suport a la grada

pionat l’equip ha mostrat dues cares: la millor, capaç de fer les coses ben fetes, i la pitjor, la de desmotivació i falta de compromís. Segurament un dels fets que ha influït en aquests alts i baixos han estat les lesions i el fet de tenir una plantilla curta. Ha estat gran l’esforç dels entrenadors per suplir aquestes mancances amb treball, compromís i entrega. Per acabar la temporada, els cadets han disputat la Copa Catalana i han estat l’únic equip gironí en arribar a semifinals. L’equip que els ha apartat de la final ha estat el BM La Roca, 3r clasificat de Catalunya. Ànims per arribar el mes lluny possible. ■

ESPORT[ues

Infantils marquen més gols que no en fem. A la 2a Fase, dins del grup de la Sèrie A-2, també LLIGA CATALANA INFANTIL MASCULINA - 2a FASE -SÈRIE A-2 s’ha aconseguit la 6a posició i s’ha millo1a j.

H Terrassa 24 UES 20 rat el registre de gols encaixats (366).

2a j.

UES 25 H Cooperativa Sant Boi 25 Amb els mateixos partits, l’equip ha 3a j.

Joventut H La Llagosta 24 UES 24 4a j.

UES 28 H Sant Quirze 22 sabut ajustar la defensa i millorar en 5a j.

UES 31 H Terrassa 29 aquest apartat. Pel que fa l’atac, també 6a j.

H Cooperativa Sant Boi 27 UES 20 s’hi ha notat una petita millora (354) 7a j.

UES 35 Joventut H La Llagosta 38 encertant i assegurant més els llança8a j.

H Sant Quirze 29 UES 32 ments i l’efectivitat de cara a porteria.

Aquests joves jugadors, juntament amb COPA CATALANA CADET MASCULINA - 1a FASE - GRUP A els seus entrenadors, han realitzat una 1a j.

UES 21 H Sant Joan Despí 35 bona tasca -sobretot d’adaptació- a la 2a j.

UES 25 CH Igualada 23 nova categoria. En aquesta època de for3a j.

KH-7 FBMG Granollers 37 UES 22 mació, aprenentatge i millora, els resultats són un fet anecdòtic. En aquest tram ls infantils, novells en aquesta categoria, han acabat la final de temporada, els infantils han estat disputant la Copa 1a Fase del campionat en la 6a posició. Un equip jove Catalana, d’on han quedat eliminats de la 1a ronda. Ara, (la majoria són jugadors de 1r any) i de petita estatura ha molts d’aquests infantils participaran en entrenaments i lluitat amb alguns dels equips més grans de la categoria. partits amb els cadets per tal d’ajudar-los i també ells beneS’ha acabat la 1a Fase amb bons resultats: 6è equip gole- ficiar-se d’un aprenentatge a un nivell més alt. Ànims i a jador del grup (314) i també el 6è menys golejat (428). Ens seguir treballant, que esteu fent una molt bona feina. ■

E

Alevins la classificació. El treball i la constància dóna els seus fruits i, en un futur molt pròxim, el que ara són derrotes i decepcions es convertiran en victòries i il·lusions. Gràcies pel vostre treball i entrega, hem fruït molt de vosaltres. ■ CAMPIONAT CATALUNYA ALE VÍ MASCULÍ - MIXT EXPERT S1a FASE - GRUP GIRONA

7a j.

H Empordà Roses 8a j.

UES 9a j.

GEiEG 10a j. UES 11a j. H Bordils Blanc 12a j. UES

Escoltant les explicacions dels entrenadors l’equip aleví.

a s’està acabant el campionat de Lliga per a aquests joves jugadors. Al grup de màxim nivell de Catalunya a la 2a Fase, els alevins no han fet resultats gaire bons, ja que el nivell dels rivals ha estat molt elevat, però el que sí que s’ha vist al terreny de joc és una progressió que fa preveure que d’aquí poc temps aquests nens estaran lluitant per disputar les primeres posicions de

J

5 UES 8 H Bordils Blanc 7 UES 12 H Empordà Roses 12 UES 10 GEiEG

CAMPIONAT CATALUNYA ALE VÍ MASCULÍ - MIXT EXPERT S - 2a 1a j.

UES 5 KH-7 FBM Granollers-Alex Viaña 2a j.

Joventut H Mataró 12 UES 3a j.

CH Vilamajor 11 UES 4a j.

UES 8 H Bordils Blanc 5a j.

BM La Roca 12 UES 6a j.

UES 6 AEH Les Franqueses 7a j.

UES 4 KH-7 FBM Granollers-Miquel Prat 8a j.

KH-7 FBM Granollers-Alex Viañ a 10 UES 9a j.

UES 5 Joventut H Mataró 10a j. UES 7 CH Vilamajor 11a j. H Bordils Blanc 9 UES 12a j. UES 4 BM La Roca 13a j. AEH Les Franqueses 8 UES

11 8 9 4 4 6

FASE 11 4 5 8 4 10 12 6 11 9 7 12 8

p DS_73

ues ESPORT

Benjamins ls més petits del club, a la segona fase de la temporada, estaven enquadrats en diversos grups: l’equip de la UES i la UES B, al de Nivell A; el de la UES Domeny Taronja, al de Nivell B i, al grup de Nivell C, el de la UES Domeny Blau. A poc per acabar el campionat, tots 4 equips ocupen llocs capdavanters.

L’evolució que han fet aquests joves jugadors i els seus formadors és d’admirar. Cada cap de setmana la grada s’omple de pares, mares, familiars i afeccionats per poder veure el gran espectacle que mostren aquests joves jugadors amb una entrega i lluita encomiables. El

E

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 1a FASE GRUP A GIRONA

7a j.

8a j.

9a j.

10a j.

AE Fornells UES B UES B H Bordils Verd

4 12 10 4

UES B GEiEG CH Montgrí UES B

12 4 6 12

5 6 12 9 12

H Bordils Blanc H Bordils Narcís Aliu UES B UES H Garbí A de Palafrugell Descans UES B UES UESB H Empordà Roses Vermell H Empordà Roses Groc UES UES B UES B UES H Bordils Narcís Aliu H Garbí A de Palafrugell UES UES B UES H Empordà Roses Groc Descansa UES UES B

11 10 4 7 4

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 2a FASE NIVELL A GIRONA

UES B UES 2a j.

H Bordils Narcís Aliu H Garbí A de Palafrugell 3a j.

UES B UES 4a j.

UES 5a j.

H Empordà Roses Groc Descansa 6a j.

UES UES B 7a j.

H Bordils Blanc H Empordà Roses Vermell 8a j.

H Bordils Blanc H Bordils Narcís Aliu 9a j.

UES B UES 10a j. Descans H Garbí A de Palafrugell 11a j. UES B 12a j. UES UES B 13a j. H Empordà Roses Vermell H Empordà Roses Groc 1a j.

8 8

12 9 4

12 9 8 8 6 4

5 7

8 8

4 7 12 4 7 8 8

10 12 11 9

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 1a FASE GRUP B GIRONA

7a j.

8a j.

9a j.

10a j.

UES DOMENY TARONJA Montgrí CH B Bell-Lloc CP UES DOMENY TARONJA

8 4 4 4

Calonge i St Antoni CH UES DOMENY TARONJA UES DOMENY TARONJA H Bordils Blanc

8 12 12 12

1a j.

2a j.

3a j.

4a j.

5a j.

6a j.

7a j.

8a j.

9a j.

10a j.

11a j.

12a j.

GEiEG Descans UES DOMENY TARONJA H Garbí D de Palafrugell UES DOMENY TARONJA Bell-Lloc CP UES DOMENY TARONJA UES DOMENY TARONJA

8

UES DOMENY TARONJA

8

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 2a FASE NIVELL B GIRONA

74_pDS

Montgrí CH UES DOMENY TARONJA H Garbí B de Palafrugell

10 4 12 6 10 12 10 4

Montgrí CH UES DOMENY TARONJA H Garbí B de Palafrugell UES DOMENY TARONJA Calonge i St Antoni CH GEiEG Descans UES DOMENY TARONJA H Garbí D de Palafrugell UES DOMENY TARONJA

6 12 4 10 6 4 6 12

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 1a FASE GRUP C GIRONA

7a j.

UES DOMENY BLAU H Bordils "Narcís Aliu" 8a j.

UES H Empordà Roses Vermell 9a j.

UES 10a j. H Garbí B de Palafrugell UES DOMENY BLAU

10 11 12 11 10 5 4

H Riudellots UES H Riudellots UES DOMENY BLAU UES DOMENY BLAU UES H Bordils "Narcís Aliu"

6 5 4 5 6 11 12

UES DOMENY BLAU Descans CH Montgrí B UES DOMENY BLAU H Garbí C de Palafrugell UES DOMENY BLAU H Bordils Verd AE Fornells

10

Un equip dels benjamins de la UES escoltant les instruccions del seu preparador

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 2a FASE NIVELL C GIRONA

1a j.

2a j.

3a j.

4a j.

5a j.

6a j.

7a j.

8a j.

9a j.

10a j.

11a j.

12a j.

13a j.

AE Fornells

UES DOMENY BLAU H Riudellots UES DOMENY BLAU H Banyoles UES DOMENY BLAU UES DOMENY BLAU Descans CH Montgrí B UES DOMENY BLAU H Garbí C de Palafrugell UES DOMENY BLAU

6

12 6 12 4 10 10 12 4 8

UES DOMENY BLAU H Riudellots UES DOMENY BLAU H Banyoles

4 10 4 12 6 6 4 12 8

club està molt content amb ells i estem segurs que, d’aquí pocs anys, els veurem lluitant i disputant els seus partits a la màxima categoria de l’handbol català. La col·laboració entre la UES i l’Escola de Domeny és benefiociosa per ambdues entitats, ja que la formació també segueix més enllà de les aules i més practicant un esport tan noble com l’handbol. Ànims i a seguir amb les mateixes ganes, tant els pares i mares com els joves jugadors. Si us ho proposeu, arribareu molt lluny. ■

pDS_75

ues ESPORT

LA UES CELEBRA 40 TEMPORADES CONSECUTIVES A LA CATEGORIA ESTATAL

Nombrosos jugadors, socis i amics es van congregar en els paratges de la Cooperativa per celebrar la finalització de la temporada amb un dinar de germanor.

Passat i present homenatgen els 40 anys consecutius a la categoria Nacional.

a festa va ser completa. La 40a temporada consecutiva que es milita en categoria estatal es va celebrar coincidint amb el darrer partit del campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacional que la UES disputava contra el Sant Martí Adrianenc, subcampió del grup D, que va guanyar contundentment (33-28). Amb una iniciativa promoguda per l’actual directiva, es van retrobar al pavelló de la UES la majoria dels jugadors, tècnics i directius que fa 40 anys (l’any 1975) aconseguiren l’últim ascens a la 1a Divisió nacional i que, de forma continuada, el club ha mantingut i manté. Al final d’aquest partit, pels altaveus van anar sent presentats, d’un a un, tots els protagonistes de l’esdeveniment, que van rebre la consideració de tots els jugadors, tècnics i directius actuals així com l’aplaudiment dels nombrosos socis i afeccionats que es van congregar al pavelló de la UES per presenciar l’acte. Els actors, llegendes del balonmano a Sarrià de Ter, de l’handbol gironí i perquè no català, van rebre el seu reconeixement individual i van ser obsequiats amb un record entregat per l’Excel·lentíssim Senyor alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, i la presidenta de la UES, Alicia García, entre d’altres autoritats i acompanyat d’una llarga i emotiva ovació per part dels assistents al pavelló.■

L

76_pDS

LA UES CELEBRA EL FINAL DE LA TEMPORADA 2015/2016 AMB UN DINAR DE GERMANOR

l passat diumenge 31 de maig del 2015, la Unió Esportiva Sarrià va celebrar el final d’aquesta temporada, tot i que hi ha algun equip que encara està competint, amb els jugadors/es, socis/es i amics/gues amb un dinar de germanor al Parc de la Cooperativa de Sarrià de Dalt. La diada va començar a les 11h. Els més petits van poder participar de diverses activitats preparades per a ells. A les 11.30 h, un grup de nois/noies començaven a seguir el ritme de la música amb una sessió-classe de Zumba, oberta a tothom. A les 14 h començava el dinar: arròs, pollastre, pa, vi, aigua i cava va ser el que es va poder menjar a l’ombra de l’arbreda on hi havia instal·lades les taules i cadires. Un agradable airet va acompanyar la vetllada després del dia assolellat que havia fet. Un concurs de

E

ESPORT[ues

coques amb obsequi per a tots els participants va amanir les postres juntament amb els cafès, infusions i copes que l’equip femení sènior es va encarregar de preparar i servir.

Aquestes jugadores, al llarg de la jornada, van realitzar la venda de números per participar al sorteig d’un lot de pro-

ductes per aconseguir fons i facilitar i ajudar en la participació al TOP4, que realitzaran pròximament. La participació va ser nombrosa. Unes 200 persones es van congregar a Sarrià de Dalt per acompanyar la UES en aquesta celebració de final de temporada.■

EL SARRIANENC JOAN SAUBICH ES PROCLAMA CAMPIÓ D’EUROPA AMB EL FC BARCELONA l sarrianenc Joan Saubich, jugador del FC Barcelona, format a les categories base de la Unió Esportiva Sarrià, va guanyar el passat diumenge 31 de maig de 2015 la Copa d’Europa de balonmano disputada en l’imponent Lanxess Arena de Colònia (Alemanya) després de derrotar amb autoritat en un partit davant quasi 20.000 espectadors al Vezprem hongarès per 28 a 23.

La nota negativa va ser que en Joan Saubich no va poder disposar de minuts en la Final Four de Colònia, ja que uns dies abans, en un entrenament matinal, va patir una ruptura de la unió miotendinosa del bessó intern de la cama dreta que el fa estar inactiu unes 6 setmanes. Tot i aquest imprevisible contratemps, el sarrianenc va poder fruir del campionat al costat dels seus companys i de la celebració posterior. Sarrià de Ter, i sobretot la UES, està molt contenta. ■

E

El sarrianenc Joan Saubich celebrant la Copa d’Europa amb el FC Barcelona.

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

pDS_77

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA:

Em sento capaç d’entendre’m amb tots els orfes menys amb els meus.

Editorial Sabem, perquè ens ho heu dit, que molts de vosaltres comenceu aquesta revista a l’inrevés, és a dir: per aquesta pàgina. No ho feu. Perquè en més d’una ocasió els continguts generals de la revista superen els d’aquesta pàgina i, sobretot, no ho feu perquè els companys col·laboradors que ens van al davant es podrien sentir molestos.

I si ho feu, no ho aneu pregonant, carallots!

Sam Enfot, Redactor sense cap.

Neologismes La RACC (Reial Acadèmia del Català Canviant) ha acceptat com a bones aquestes noves definicions.

Argúcies.- Població de la Selva plena de subtileses.

In freganti.- En el mateix moment de passar el motxo.

Lacònia.- República Bàltica molt amant dels derivats del porc.

Matriargat.- Organització social que dóna preeminència a la gata.

Matrinomi.- Matrimoni a tres bandes.

Personar-se.- Comparèixer amb el nas ple de mocs.

Polca.- Tluja xinesa.

Putinejar.- Governar a Rússia.

Estarem amatents a les noves

78_pDS

definicions que es vagin incorporant i us les farem saber puntualment.

Pau Gimferrer, TSN, IEC. Nobel La senyora Rita, la del caloret, i l’equip d’investigadors que lidera, ha estat nominada als Nobel de llengua per la seva descoberta que el valencià no és català ni hi té res a veure.

Això obre la porta al reconeixement d’un munt de llengües fins ara ignorades.

L’extremeny i el murcià ja han demanat el seu reconeixement i també ho han fet l'equatorià, l’argentí i el nicaragüenc.

Pel que fa a les francòfones, el quebequès i el valonès ja han fet la sol·licitud, mentre que el ginebrès, fidel a la seva tradició suïssa de no mullar-se, no s’ha volgut pronunciar.

Ens esperen temps apassionants.

Vicent Barrachina, TSN, València .

Desmentits No és cert que el lema que ostenta la policia “servir i protegir” es refereixi a servir els de dalt i protegir els companys, com s’ha pogut comprovar en els darrers casos de presumptes abusos policials.

Woody Allen

Es refereix sens cap mena de dubte a servir i protegir la ciutadania.

Ja ho cantava fa molts anys en Quico Pi de la Serra: “La Policia està al servei dels ciutadans”.

Sí, no?

Ramon Espadatxí, TSN, Mosso.

Economia recreativa L’amic Rato no només enganya els de baix col·locant-los preferents, sinó que també enganya els de dalt (Hisenda) fent passar gat per llebre.

Ai! Quin divertiment! Els que asseguren que Hisenda som tots es pensen que ells no ho són.

Cristòfol Montbou, TSN, Hisenda.

La Reivindicació Estrenem un nou pont, no dins del terme però a tocar, i l’arquitecte ha tingut la delicadesa de no posar-hi cap aguilot.

L'enhorabona per aquest gest que sabem valorar. I ja posats, no estaria de més treure el que embruta el Pont de l’Aigua.

La gallina a la cassola!