Parlem de Sarrià núm. 87

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT Invertir per estalviar Equilibrar pressupostos Àrea de desenvolupament local ENTITAS Marató TV3 Final de temporada amics dels gegants Cantaires de Sarrià, mirant el Nadal AAVV Sarrià de Baix. Excursió a la Fageda de’n Jordà MIJAC. Campaments i colònies 2013. Colònies de Nadal Arribada del Mag Magí i de ses Majestats els Reis d’Orient Premi de l’associació de comerciants CULTURA 4a Temporada de les Nits del Coro XXV Mostra de Teatre al Centre Llibres. “La terapeuta” de Gaspar Hernández "Els desorientats” d’Amin Maalouf "El principio de un tiempo” de Sergi M. Blanco Presentació del llibre “Inteligènia nutricional” espai 2.0. Whatsapp, Line, Telegram...

L'ENTREVISTA Montse Jiménez Sureda QUADERN D'APUNTS DOSSIER D’HISTÒRIA Ramir II el Monjo La Vil·la del Pla de l’Horta OPINIÓ En defensa dels Països Catalans PSC. Una visió del pressupost 2014 de Sarrià de Ter ESPAI ESCOLAR Festa de Nadal a l’escola Montserrat Ampa escola Montserrat. Fira del Paper Confetti. La importància del joc ii del moviment lliure SALUT La insuficiència cardíaca ESPAI GASTRONÒMIC La cuina dels romans ESPORTS WOLVES FCS PATINATGE ARTÍSTIC SARRIÀ UES THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 12 13 14 16 18 19 20 22 23 25 26 27 28 30 33 34 36 44 46 48 52 54 56 57 60 63 65 67 75

parlemDESARRIÀ

SIGNACOLUM ue la vil·la romana del Pla de l’Horta ha esdevingut un element patrimonial de primer ordre, ja ningú ho posa en dubte. El jaciment ha estat declarat Bé d’interès Cultural Nacional per la Generalitat de Catalunya i, amb aquesta empara, pot rebre ajuts de les administracions a fi i efecte de continuar amb les excavacions i, com molt bé exposa l’arqueòleg Lluís Palahí, per la seva conservació i futura museïtzació.

Q

El resultat dels treballs ha donat bons fruits. Temps enrere, amb l’excavació de la necròpolis, es va poder datar l’assentament visigòtic a la vil·la, quan fins aleshores, els historiadors no tenien constància de la seva existència fóra de les ciutats. La troballa d’una sivella decorada amb vidres, va ser cabdal per reescriure la història.

La darrera campanya al Pla de l’Horta s’ha centrat en el que queda d’una zona termal, ( la resta està sepultada sota un del bloc de pisos) i en l’espai d’explotació agrícola . Així s’ha pogut delimitar el celler, on es premsava i guardava el vi, amb les restes de dues premses i d’un gran dipòsit destinat a recollir el most. Però a més es va trobar un segell de bronze, conegut com signacolum, que servia per marcar els productes que sortien del fundus, amb el nom d’un dels propietaris de la vil·la DECIMUS CALUIDIUS AURFLIANUS, segurament una persona influent a l’administració de Gerunda. La manca de registres escrits d’aquella època fa molt difícil, fins i tot fer conjectures.

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Josep M.Viladomat, Esther Ferrero, Meritxell Pla, Esplai PL, AV Sarrià de Baix, Amics dels Gegants, Cantaires de Sarrià, Imma Oliveras, Cristina Vicedo, Sergi Torrentà, Nuria Vargas, Antoni Roura, Lluís Palahí, Comissió Festes Escola Montserrat, Ampa Escola Montserrat, Helena Agulló i Elena Batllori, Emili Marco, Enric Sucarrats, FC Sarrià, Xavi Rodríguez, CP Sarrià.

La continuïtat de les excavacions i l’objectiu de preservar-lo per posar-lo en valor, és una excel·lent notícia dins del migrat panorama cultural. Alhora, és important documentar tot el que envolta la vil·la romana de la plana agrícola anomenada Orta. Què es conreava fa 2.000 anys? Com s’elaborava el vi? Com s’emmagatzemava, cap on es distribuïa? Quins eren els hàbits alimentaris d’aquella època?

Una visita a la vil·la romana de Teià al Maresme, la qual conserva una cel·la vinària molt gran, ens pot permetre visualitzar com pot ser la museïtzació del jaciment de Sarrià de Ter.

Portada: Signacolum trobat a la vil·la del Pla de l’Horta Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Dins de l’espai gastronòmic d’aquesta revista trobareu un altre article referent amb la vida dels romans. En aquest cas, podem fer un salt enrere i introduir en el àpats, menges de fa 2.000 anys. Al vi, tal com el bevien els romans, s’hi afegia mel o aigua per rebaixar-ne el gust. D’altres begudes, com el passum, fet amb panses, o el conditium paradoxum, vi macerat amb herbes, ens semblen estranys, però no impossibles. En qualsevol cas, en l’actualitat, la majoria dels sarrianencs vivim amb més comoditats i mengem i bevem més bé que els avantpassats de la vil·la. ■

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

pDS_3

AJUNTAMENT [invertir per estalviar

INVERTIR PER ESTALVIAR

REDUIR LA FACTURA ELÈCTRICA MUNICIPAL Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

No és la primera vegada que en parlem. I encara ho farem més. De fet, és completament normal en aquests moments. És –i encara ho serà més- una tendència els propers anys. Fins i tot, és d’esperar que es converteixi en un valor de futur, estable i permanent.

I

nvertir per estalviar ha de ser una màxima assumida en tots els àmbits de la vida, però especialment a l’administració pública on parlem de la gestió dels diners de tots. Jo diria, que aquesta és una actitud que a les economies domèstiques hem anat assumint però que a l’esfera pública tot just i arribem ara. Tard?

De què es tracta? Es tracta, és clar, de poder destinar recursos en fer obres, canvis, compres que a la llarga representin una reducció de la despesa ordinària. La qüestió és que en les inversions municipals no només caldrà valorar la rendibilitat social de qualsevol projecte (això es pressuposa sempre) sinó també haurem de tenir en compte el retorn econòmic. Dit amb altres paraules: som en temps en que és més important fer millores perquè els equipaments siguin més barats de mantenir que fer-ne de nous.

Hi ha diferents camps en que això és factible. Podríem dir-ho així, darrera de qualsevol servei municipal hi ha una estructura. I si som capaços de fer millores en l’estructura perquè sigui més econòmica mantenim l’eficàcia, però ens costa menys.

Hem treballat des de fa temps en aquesta línia. I exemples en tenim uns quants però un dels camps en que hem començat a treballar des de fa temps en aquest sentit és en l’àmbit energètic. L’encariment de la factura de la llum, especialment, ha comportat que tothom es miri més a l’hora de gastar kilowatts.

I si això és així en l’espai domèstic, imaginem-nos com de necessari és en el municipal. La despesa energètica

4_pDS

d’un ajuntament com el nostre és molt important. Una càrrega determinant per als pressupostos municipals. És per això que, quan el preu de la llum creix, es converteix en una prioritat buscar mesures per rebaixar aquesta despesa sense reduir el servei.

Ja durant el mandat passat vàrem acabar instal·lant plaques tèrmiques en tots els equipaments municipals que usen aigua calenta. Una mesura clara d’estalvi que ens ha permès estalviar el 60% de la despesa en gas que teníem. La millora és evident. Però el pas definitiu, n’estem convençuts és l’estalvi energètic. I en aquest sentit, hem iniciat passos clars: 1. Outsourcing energètic: Durant aquest any passat hem iniciat els treballs per a racionalitzar la despesa energètica des de la perspectiva de la facturació. És a dir, hem analitzat cadascun dels contractes que tenim vigents per poder buscar la potència, les condicions i la tarifa més propícia per l’ajuntament. Aquesta iniciativa ha comportat un estalvi per a les arques municipals d’uns 3.000 euros.

2. Auditoria energètica i PAES: D’altra banda, també hem elaborat un estudi per identificar aquells punts de l’enllumenat públic i dels equipaments municipals que són més ineficients energèticament i per tant, els més “costosos”. D’aquesta anàlisi se’n deriva un programa d’actuacions per millorar aquesta eficiència. En aquest cas, les millores se centren, sobretot en la substitució de lluminàries per sistemes més moderns i eficients. El document determina quines són les actua-

cions, quin n’és el cost i en quin temps es rendibilitza la mesura. De fet, aquest document que s’anomena Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) i és la conseqüència del Pacte d’Alcaldes per a la Sostenibilitat, un acord a nivell europeu per reduir un 20% les emissions de CO2 per al 2020.

Els treballs per a l’elaboració del document sorgit d’aquesta auditoria energètica, el PAES, ha estat subvencionat per la Diputació de Girona. I en els propers anys, la mateixa institució i la pròpia UE, aniran impulsant línies d’ajut per poder desenvolupar algunes de les propostes establertes. De fet, es tracta del full de ruta que haurem de seguir els propers anys si volem ser més eficients, si volem estalviar.

3. Millora enllumenat i climatització de la Cooperativa: En la línia dels que ens proposa el PAES hem sol·licitat i obtingut per part de la Generalitat, mitjançant el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis) dues subvencions molt importants per a poder millorar la despesa energètica en dos àmbits molt concrets i amb importants consums. Es tracta del centre Cívic de la Cooperativa i l’enllumenat públic del poble.

En el primer s’ha previst canviar tota la climatització de la sala. Ens hem trobat un sistema vell, amb problemes importants i que és molt ineficient. Es relativament urgent, doncs, poder substituir-lo. Per fer-ho, hem previst canviar de sistema (terra radiant) i d’energia (de l’elèctrica al gas).

D’aquesta manera, la inversió serà de 105.822,45 euros dels quals la Generalitat ens en pagarà 75.000 (és a dir, un

AJUNTAMENT [invertir per estalviar

per una tecnologia més eficient. En concret, el canvi dels 78 punts de llum existents a l’edifici per lluminàries LED. Això suposaria una inversió de 10.000 euros (que s’ha plantejat que subvencioni la Diputació de Girona) però un estalvi d’uns 3.000 euros anuals. És a dir, la possibilitat de poder amortitzar la despesa (malgrat que majoritàriament no la farem nosaltres) en 3-4 anys.

En definitiva, inversions que tindran un retorn a curt

Els nous fanals del Passeig Garcia Lorca.

Foto: A.Vila

70%) i suposarà una rebaixa molt important pel que fa a la calefacció ja que permetria un estalvi de 3.000 euros anuals en energia i l'aire condicionat, d'uns 2.200 euros. Una inversió que per part de l’ajuntament es pot amortitzar en 5-6 anys.

En el segon cas, i parlant de l’enllumenat públic, hem de tenir en compte que actualment tenim 20 quadres d’enllumenat i 1.151 punts de llum, molts dels quals encara de vapor mercuri, concretament el 10%. Així doncs, aquesta mesura és simple. Es tracta de poder substituir la majoria de les lluminàries antigues de mercuri i per tant, ineficients, per algunes de més actuals i eficients (LED, sobretot).

Cal tenir en compte, per exemple, que en els espais que ja hem anat fent aquest canvi (Pg. Garcia Lorca o entorn PL. de Can Nadal) hem pogut comprovar estalvis en consum de fins al 60%.

Així doncs, aquestes experiències ampliades a bona part del municipi suposarien una rebaixa contundent en la factura anual de la llum. L’obra està pressupostada en 230.997,60 euros, dels quals 184.798,08 els subvenciona la Generalitat (un 80%) i suposarà aproximadament un estalvi anual de 18.000 euros en el consum elèctric.

En aquest cas, un inversió amb un retorn en 2-3 anys per al poble.

La sala polivalent de La Cooperativa. Foto: A.Vila

4. Inversió canvi enllumenat de l’Escola Bressol Municipal i programari de control energètic: Dues altres mesures, en aquest cas derivades del PAES, són la millora de l’enllumenat de l’Escola Bressol Municipal i l’adquisició d’un programa informàtic de control de la despesa energètica.

Aquest darrer cas, aquesta demanda es fa conjuntament amb la resta de municipis de la comarca i comporta una gestió digitalitzada del consum i les incidències elèctriques. Aquesta eina ha de servir per ser més eficaços i consolidar la feina feta fins ara.

Pel que fa a l’Escola Bressol Municipal la iniciativa contemplada és la substitució de l’enllumenat del centre

i mig termini que serviran per rebaixar la despesa. Que serviran per minorar l’impacte energètic sobre els pressupostos municipals. Així doncs anem aprofundint en el que hem anomenat inversions per estalviar. Mesures pensades per ser rendibles no només socialment sinó també econòmicament. Mesures que responen no només a la pregunta què és necessari? Sinó també a la pregunta: com puc ser més eficient? Com puc estalviar?

Com puc, en definitiva, alliberar despesa per destinar-la a altres serveis bàsics. Els ajuntaments haurem de ser, és clar, resposta social però precisament per ser-ho haurem de ser, també, gestió.■

pDS_5

AJUNTAMENT [equilibrar pressupostos

EQUILIBRAR PRESSUPOSTOS, IMPOSTOS EN TEMPS DE CRISI Josep Ma. Viladomat Regidor d’Hisenda

L’actual i persistent crisi econòmica ens està ensenyant que cada vegada haurem de fer més per menys. Que l’estabilitat econòmica que consideràvem equitativa, s’està convertint en insuficient i amb mancances. Vivim una època on els valors que havíem assumit, canvien. I segurament cal canviar-los.

Una època en que caldrà adaptar-se per tal de poder sobreviure en la societat actual i de futur.

E

ls ajuntaments som la primera administració pública, la que està més a prop de les persones.

Som la primera resposta a les necessitats bàsiques de tots, la primera porta on es dirimeixen moltes de les mancances socials. Per això hem d’assumir que, malgrat som els qui tenim unes dificultats econòmiques més grans, també hem de ser conscients que el nostre paper social és irrenunciable. No és senzill.

De fet, ara com ara, tenim pocs instruments. Un dels que tenim per tal d’establir una bona estabilitat pressupostària i alhora uns serveis socials dignes i de qualitat per a tots els ciutadans, són les Ordenances Fiscals, que s’han de modificar anualment.

En el passat ple del 15 d’octubre de 2013 de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, es varen aprovar les ordenances fiscals i preus públics per al 2014.

Aquestes ordenances s’han actualitzat de contingut, forma i gestió.

Forma. S’ha transformat l’estructura de les ordenances i s’inclouen totes les Taxes i Preus Públics i s’actualitza la forma, segons la Llei General Tributària actual. La idea és trobar una estructura molt més senzilla i comprensible per a la seva consulta per a tots i cada un dels conciutadans.

Millores en gestió i informació. Tot i que aquest punt no queda reflectit en cap punt escrit de les ordenances, l’equip de govern ens vam comprometre al Ple a millorar-los. És per això que l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha fet diversos canvis en bonificacions i faci-

6_pDS

litats de pagament i per aquest motiu creiem que cal fer-ne molta més difusió i fer-ne coneixedor a tots i cada un dels ciutadans per tal que se’n puguin beneficiar.

En aquest punt l’Ajuntament s’ha compromès a fer arribar molta més informació a tots i cada un dels contribuents, a través de documents escrits i amb una millora a l’hora de consultar la pàgina web de l’ajuntament.

Contingut. La majoria d’impostos, taxes i preus públics, es varen mantenir en els mateixos nivells que el 2013 i simplement assumeixi l’actualització anual adaptant-se als preus de l’IPC anual català, que en aquests moments és de 1,70% (IPC interanual al setembre 2013).

Actualització que només s’aplicarà a l’IBI i a la Taxa d’escombraries 2014. Després doncs, d’increments derivats del Pla de Pagaments a Proveïdors, per al proper any es preveu, a la pràctica, un manteniment dels impostos municipals.

Per altra banda, la voluntat del consistori sarrianenc per al 2014 en matèria fiscal és buscar elements que ajudin a generar una major progressivitat i al mateix temps atendre la realitat social actual. En aquest sentit s’han previst bonificacions tendents a ajudar les famílies amb menys ingressos i diferents problemàtiques socials derivades del context econòmic actual.

En concret, s’han aprovat les següents modificacions : 1. Ordenança Alternativa de Pagament. La primer mesura que adopta l’Ajuntament de Sarrià de Ter, és adoptar aquest ordenança imprescindible en el context econòmic actual. El text contempla diferents realitats socioeco-

nòmiques i per aquest motiu obre la porta a l’execució alternativa de certes taxes i preus públics mitjançant la realització de treballs en benefici de la comunitat.

2. Ajudes a les famílies monoparentals i veïns que han estat a l’atur: En aquest sentit s’ha de dir que s’amplien el percentatges de les bonificacions de l’IBI entre un 10% i un 30% més. I s’hi afegeixen diferents clàusules i situacions socials, com les famílies monoparentals amb una bonificació del 50%. O les famílies que hagin tingut un membre de la unitat familiar més de 183 dies en situació d’atur, que també tindrà un 50% de bonificació.

3. L’ajuntament grava amb un 75% els edificis que es trobin en un situació de paralització des de fa 2 anys amb la llicència d’obres caducada i sense pròrroga atorgada. Amb l’objectiu de prendre mesures davant la situació de frenada immobiliària i per tal d’evitar moltes obres parades. No es tracta, en cap cas, de gravar solars i obra acabada sinó que aquesta clàusula pretén lluitar contra les estructures de ciment inacabades que està deixant la crisi econòmica en el sector de la construcció i que es converteixen en elements de risc d’insalubritat i seguretat, fins i tot. La vocació és incentivar la finalització d’aquestes obres.

4. S’introdueixen noves bonificacions a l’Impost de Circulació.

L’IVTM no s’actualitza, però sí que s’actualitzen les seves bonificacions canviant el redactat de la clàusula de

AJUNTAMENT [equilibrar pressupostos

Edificis inacabats al Pla dels Vinyers. Foto: A.Vila

bonificació. Actualment es bonificarà entre un 25% i un 50% (segons els gr/km d’emissions de CO2 del vehicle) els vehicles més eficients ambientalment parlant.

5. Noves mesures de bonificació de l’IAE: per estimular la contractació.

Amb l’objectiu d’incentivar el creixement i desenvolupament de les empreses ja establertes al municipi, s’adopten dues mesures de bonificació. En concret, la primera a partir del tercer any de vida de l’activitat una bonificació del 30% en el quart del 20% i en el cinquè del 10%. I una segona bonificació del 10% de la quota a les empreses que hagin incrementat el nombre de treballadors fixos en un mínim del 10 per cent respecte la mitjana de personal de l’any immediatament anterior.

Així doncs, l’objectiu és triple i és clar: el primer, contenir –malgrat les pressions de l’estat en aquest sentit- la pressió fiscal als veïns de Sarrià. El segon, intentar ajudat a totes aquelles famílies que viuen amb especial dificultat la situació econòmica actual (pocs ingressos, atur) i el tercer: promoure l’activitat econòmica en la modesta mesura que ens és possible.

Amb una meta general i coherent amb tota la dinàmica que hem encetat aquests darrers anys: garantir serveis, ser responsables socialment i incentivar la creació d’ocupació.

En tot el context plantejat anteriorment cal afegir els esforços complexos per mirar de contenir aquesta pressió fiscal no és fàcil, ni per al propi pressupost ni per les mesures que es prenen del Govern Central, que són les que han portat a fer els increments més importants en aquesta legislatura. I en aquest punt m’agradaria incidir.

L’any 2013 i una vegada fet un esborrany del pressupost 2014 i feta una valoració per l’equip de Govern de les possibilitats de reducció de despesa i del manteniment del màxim de serveis possibles. Ens reunim per prendre decisions sobre les variacions que creiem pertinents a les Ordenances Fiscals 2014. Des de Madrid s’aprova la Llei 16/2013 de 29 d’Octubre que marcava unes línies per tal de garantir l’estabilitat pressupostària dels ajuntaments però no definia

els paràmetres ni les quanties. En el BOE del 30 de Novembre de 2013, defineix aquestes línies i una d’elles és obligar a incrementar els tipus d’IBI a aplicar els períodes 2014 i 2015 segons uns paràmetres concrets. L’increment marcat pel nostre poble era d’un 10% el 2014 i el mateix % per el 2015.

Per desgràcia com mes d’una vegada, aquesta decisió el Govern Central la pren una vegada l’Ajuntament de Sarrià ja ha definit el seu camí i les seves línies d’ingressos i despesa per l’any 2014. Per aquest motiu des del consistori es decideix buscar la fórmula per tal d’evitar que aquest nou increment l’hagin d’assumir els habitatges del nostre poble.

En aquest punt l’equip de govern troba la fórmula de no repercutir aquest increment als ciutadans i per tant evitar que la pressió fiscal segueixi augmentat el proper 2014. Per tant es decideix amb un criteri ferm i coherent mantenir les variacions proposades pel propi ajuntament i obviar el augment proposat pel del Govern Central. Això implica la no aplicació d’aquest augment del 10% per aquest 2014 que considerem que és vital per totes les llars de Sarrià de Ter. I amb aquesta decisió ens reafirmem en el projecte econòmic de l’any 2014 reflectit en aquestes Ordenances Fiscals 2014 i en el Pressupost 2014.■

pDS_7

AJUNTAMENT [àrea de desenvolupament local

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL Ester Ferrero

El darrer semestre de l’any ha estat intens pel que fa a l’organització d’activitats diverses com l’“Exhibició de cossos de seguretat i emergències”, que va tenir lloc a primers de setembre, la consolidada Fira del Paper el mes d’octubre, que enguany ha arribat als 15 anys amb un nombre major de parades, i el primer “Mercat de Nadal” celebrat a finals de desembre amb un total de 50 parades, una trentena de les quals eren comerços i artesans de Sarrià de Ter. Totes aquestes activitats pretenen actuar de pol d’atracció tant pel que fa als mateixos sarrianencs com als visitants dels municipis veïns, que veuen en Sarrià un municipi dinàmic i atractiu.

S

i bé podem dir que l’organització d’activitats és la que es fa més visible al ciutadà, no és en si mateixa la part més important de la feina diària de l’Àrea de Desenvolupament Local. És, però, aquesta part de feina menys visible de treball quotidià, la que pren una especial importància, sobretot en els moments de dificultats econòmiques com els que estem vivint, i la que fa que Sarrià, avui per avui, sigui un dels municipis de menys de 5.000 habitants, amb una cartera de serveis molt important per a la promoció i dinamització econòmica i per al foment de l’ocupació. I és precisament aquesta línia de treball amb la qual es vol continuar treballant per seguir enfortint i ampliant aquesta cartera de serveis al ciutadà, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones que es troben en situació d’atur, facilitar la creació de noves empreses a través de l’assessorament i l’acompanyament a l’emprenedoria, donar suport al teixit empresarial del municipi i atraure noves empreses al territori.

En aquest sentit, s’ha signat recentment un conveni amb la Fundació CP’AC que ve a complementar el servei de Punt d’Informació a l’emprenedor, que des de fa més de quinze anys està funcionant a Sarrià i des d’on s’orienta en un primer estadi les persones que volen implementar el seu propi negoci, assessorant-los en la reflexió i anàlisi inicial de viabilitat

8_pDS

de la seva idea empresarial. Un cop superada aquesta fase inicial, l’emprenedor passa a un segon nivell d’assessorament, que anirà a càrrec dels professionals de la Fundació CP’AC, en què es treballa sobretot la constitució de l’empresa i la seva anàlisi econòmica per a la seva posterior validació com a Pla d’Empresa viable.

Per altra banda, amb aquest conveni es pretén portar a terme un treball conjunt que permeti fomentar l’esperit emprenedor i la creació d’empreses a partir de l’orientació, l’assessorament, el suport en la recerca de recursos públics i privats, alhora que es vetlla pel seguiment i la seva consolidació.

En aquest sentit, hi ha previst un programa de formació mensual que s’iniciarà el proper mes de març, on es pretén capacitar i dotar d’eines de reflexió i anàlisi els emprenedors.

Alguns dels continguts previstos són comptabilitat per a emprenedors, fiscalitat, línies de finançament i formes jurídiques empresarials, entre d’altres.

Seguint en aquesta mateixa línia de suport al teixit econòmic del muni-

cipi, també s’han organitzat altres formacions que tenen com a públic objectius els empresaris en actiu a fi de facilitar-los formació continuada, tan necessària en l’entorn fràgil i canviant dels nostres temps, que els permeti millorar la seva competitivitat i posicionament en el mercat. Algunes de les formacions previstes són internacionalització, gestió de l’entorn 2.0, seminari fiscal i comptable, entre altres.

Aquest conveni també permet que els sarrianencs puguin accedir a diversos programes propis de la Fundació CP’AC, sense haver de desplaçar-se a Girona, com el programa Reempresa de Catalunya, que és un sistema generalitzat pel qual un empresari que vol cedir la seva empresa a un altre perquè continuï amb l’activitat tindrà tota la informació i assessorament al seu abast per ajudar-lo en aquest procés.

A més de l’accés al programa de la xarxa global amb presència a més de quaranta països arreu del món Youth Business, de suport als joves emprenedors entre 18 i 35 anys que volen crear la seva pròpia empresa.

AJUNTAMENT [area de desenvolupament local

Fira del Paper. Fotos: A.Vila

Mercat de Nadal al Passeig Capellades. Fotos: A.Vila

Seguint amb la línia de treball de l’Àrea de Desenvolupament Local Municipal, a banda d’aquest conveni, s’estan portant a terme un seguit d’accions per a promoure la dinamització econòmica del municipi a través de la implementació de projectes, cadascun dels quals pretén donar resposta a diferents àmbits de la promoció econòmica. En aquest sentit ja tenim aprovada l’adhesió a la Finestreta Única Empresarial “FUE”, que té

com a objectiu facilitar la gestió de tots els tràmits empresarials amb les diferents administracions, des de l’inici de l’activitat i durant tot el seu temps de vida, a través de la interacció directa via online de recordar la posada en funcionament, essent el tercer municipi de Catalunya que podrà oferir aquest servei als seus ciutadans.

També a finals de l’any passat es va posar en funcionament el portal “Activa el teu Local”, que pretén posar

en contacte els propietaris de naus, locals i solars amb empresaris i emprenedors que cerquen un espai on ubicar la seva empresa. Així mateix també des de finals de l’any passat, s’elabora un butlletí informatiu que arriba via online a totes les empreses, comerços i serveis de Sarrià, on se’ls informa de temes d’interès per als seus negocis com ara publicació de subvencions i canvis normatius, entre d’altres.■

pDS_9

ENTITATS [MIJAC esplai PL

MARATÓ TV3

Desfilada de vestits de paper organitzasa per les Dones del Coro. Foto: A.Vila

Els monitors i monitores Esplai PL-Mijac

El passat 15 de desembre vàrem organitzar un any més l’Arrossada solidària per la Marató.

C

om l’any anterior, els diferents comerços dels pobles varen col·laborar amb productes dels seus comerços per tal de poder fer l’Arròs solidari i també per a poder fer diferents lots que es varen sortejar al final del dinar.

Aquest any els actes varen començar a les 11 del migdia amb l’arribada dels Gegants de Sarrià de Ter que ens

varen acompanyar durant tot el dinar.

Després es va fer la desfilada de vestits de paper organitzada per l’entitat de les Dones del Coro.

Un cop acabada la desfilada va tenir lloc una Masterclass d’aeròbic a on es va gravar el flashmob de la Marató a càrrec del Club Gimnàstica Sarrià.

I va tancar els actes del matí la banda Bufant Fort que varen animar

l’ambient fins que l’arròs va estar a punt.

Gràcies a totes aquestes activitats que diferent entitats varen voler realitzar amb nosaltres, els diferents comerços que ens varen donar productes tant per l’arròs com per les paneres, i totes les persones que varen assistir al dinar, es va recaptar 2174.49€ que es va donar per la Marató.

Per això ens cal dir a tothom, moltíssimes gràcies per la col·laboració!!!■

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

10_pDS

ENTITATS [MIJAC esplai PL

La banda Bufant fort, una atractiva activitat musical.

Foto: A.Vila

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pDS_11

ENTITATS [amics dels gegants

FINAL DE TEMPORADA Amics dels Gegants

L’últim trimestre de l’any, tot i la recança que provoca l’arribada d’aquests mesos, concentra una sèrie d’activitats que són el punt i final de la temporada. Així, a primers d’octubre no faltem mai a la cita de la Fira del Paper. El carrer Major és nostre i els gegants són dels primers a desfilar entre parades i firaires: poca estona més tard ja no hi cabrà ningú més.

P

els volts de Tots Sants se celebra la trobada gegantera de les Fires de Girona i allò és la Meca del món geganter. I especialment aquest 2013, que s’han commemorat els 500 anys de la primera referència escrita d’existència de gegants i bestiari festiu a la ciutat. Els nostres amics de la Fal·lera Gironina es van mudar a base de bé per la seva festa i, com sempre, va ser un èxit. Durant els mesos previs, al Museu d’Història s’hi havia exhibit una exposició memorable sobre aquests 500 anys de faràndula festiva, amb la presència de peces memorables vingudes d’arreu del país.

El mes de desembre vam celebrar la nostra assemblea. Es van posar múltiples projectes damunt la taula i la temporada 2014 portarà iniciatives de gran envergadura, que ja anirem mostrant de mica en mica. Com a cites del món geganter que no passarem per alt de cap manera destaca la trobada Giroestany a Fornells de la Selva i la celebració de la Vila Gegantera, encomanada a la ciutat d’Olot, allà on la tradició de la imatgeria festiva té una càrrega

12_pDS

més formidable. Durant l’assemblea anual vam renovar la composició de la junta, que queda composada de la següent manera: Presidenta: Joaquima Torrent Vicepresidenta: Dolors Ballada Tresorer: Josep Martínez Secretari: Josep M. Sansalvador Vocals: Josep Pla, Miquel Ferreiro, Alfons Mera.

Vocal Cap de Colla: David Martín

Ens podeu contactar per qualsevol consulta i ens faria molta il·lusió que ho féssiu per afegir-vos a a colla.

Necessitem portadors de gegants, portadors de capgrossos, músics, grallers i timbalers i, sobretot, persones que tinguin ganes de passar-ho molt bé gaudint de la cultura popular.■

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

CANTAIRES DE SARRIÀ, MIRANT EL NADAL Sembla un tòpic, però és veritat “com passa el temps...”. Certament, fa quatre dies que acomiadàvem l'estiu i ja tornem a celebrar el Nadal, un temps entranyable que als cantaires se’ns gira molta feina.

La cantautora Marina Pagès i el violinista Amós Pérez, varen actuar pel concert de cant coral al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt.

Foto: Ernest Penalba

J

a el dissabte dia 30 de novembre i amb un temps poc agraït ens posàvem la roba de feina i col·laboràvem amb “La Marató de Donants del banc de sang”, Els Cantaires a la Biblioteca Emília Xargay. Foto: Josefa Marcos a la plaça de la Constitució de Girona. També ens va agradar molt col·laborar amb “La Marató” de TV3 oferint la nostra obra el seu últim disc: Nit de mentides. Va Julià, on després de la missa vàrem teatre-musical Els malde caps del ser un autèntic plaer compartir oferir un petit concert als assistents.

A la nostra coral, que a més de senyor Qualsevol a Riudellots de la aquesta vetllada amb cantaires i Selva i una trobada de Corals a Llançà músics que ens van fer emocionar cantar també aprenem a fer teatre, ens agradaria, ara que el cant coral amb la Coral Palandriu com a amfitrio- d'allò més.

El dia 29 de desembre i com ja fa (Oh Happy Day) està tant de moda, na. I com qui no vol, ja hem arribat al tradicional concert de Nadal de Sarrià, uns anys, missa cantada i petit concert que la gent del nostre poble que li el dia 21 de desembre vàrem tenir un a Sant Julià, ja que molts cantaires són agradi cantar i passar-s'ho d'allò més dia complet, al matí nadales populars del poble veí. La cantada més divertida bé, vingui amb nosaltres a gaudir de a la primera Fira de Nadal de Sarrià, al la vam fer el dia 2 de gener a la biblio- bona música i bona companyia. Ens passeig Capellades, i a la tarda al Cen- teca Emília Xargay on, entre Nadales i trobem cada dimecres a les 8 del vestre Parroquial la nostra trobada de fanalets, els infants ens van acompan- pre a l’edifici del Coro.

Aprofitem per agrair a l'Ester Cascorals, enguany acompanyats de la yar cantant i gaudint. Els hem de mimar ja que són el futur de la nostra telló la gran direcció que ens ha fet Coral Malagrida d'Olot, la Coral de Butxaca de Besalú i la cantautora pala- coral. Finalment tanquem la tempora- aquests mesos que ha substituït la mosina Marina Pagès, acompanyada da amb la Festa Petita de Sant Julià de Núria Gibrat, Gràcies, Ester! Benvindel violinista Amós Pérez, presentant Ramis en honor a Santa Basilissa i Sant guda, Núria! Salut i música.■

pDS_13

ENTITATS [AAVV Sarrià de Baix

EXCURSIÓ A LA FAGEDA D’EN JORDÀ AAVV Sarrià de Baix

El diumenge 13 d’octubre, des de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix vam organitzar una excursió a la Fageda d’en Jordà. Vam sortir en un autocar a les 8.30 h i vam arribar a la Fageda cap a les 10.00 h.

V

am poder passejar-hi amb carruatges i seguidament ens vam desplaçar fins a Santa Pau, on vam poder fer una degustació d’embotit i un dinar al Càmping Lava.

A la tarda vam gaudir d’un passeig amb el Carrilet dels Volcans i de la visita al poble de Besalú.

Els assistents en van fer una valoració molt positiva i per aquest any ja tenim previstes dues excursions més: una a Barcelona i una altra al Santuari de Núria.■

Fotos: AAVV Sarrià de Baix

14_pDS

ENTITATS [AAVV Sarrià de Baix

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pDS_15

ENTITATS [Mijac Esplai PL

CAMPAMENTS 2013 SANT LLORENÇ DE LA MUGA

El grup de joves al porxo de la casa de colònies de Granollers de Rocacorba: Foto: Esplai Pl

Com és habitual, els campaments d’aquest darrer estiu van ser tot un èxit: molt bon temps, un grup de nois i noies amb ganes de passar-ho bé i un equip de monitors molt motivat.

Q

uè més es pot demanar? Aquest any ens vam instal·lar al terreny d’acampada de coll de la Peça de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Alt Empordà, del 29 de juny al 7 de juliol.

Com a centre d’interès, ens vam veure sorpresos pel Triangle de les Bermudes, curiosament situat allà on ens trobàvem, per un hacker informà-

tic bastant despistat i també per alguns agents de l’FBI que es van encarregar de fer-nos la guitza durant la nostra estada. També ens vam fer amics d’un estrany personatge anomenat Perro-vaca que ens va ajudar a animar la nostra estada amb la seva original cançó, ara ja coneguda i popularitzada per tot el grup dels campaments. Aquest any vam gaudir de molt bon temps i per tant vam poder realitzar totes les activitats amb normalitat:

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

16_pDS

descobertes de l’entorn, bany a les gorgues, excursions, etc. Com a activitat estrella va destacar la nit de por, la qual tots i totes vam valorar-la de terroríficament divertida. Evidentment les guitarres i cançoners no van faltar durant les estones lliures. Vam passar molts d’altres moments divertits i inoblidables i és per això que tots i totes ja tenim ganes que arribin els campaments de l’estiu que ve..■

ENTITATS [Mijac Esplai PL

COLÒNIES 2013 ESCALÒNIA Com és habitual, els campaments d’aquest darrer estiu van ser tot un èxit: molt bon temps, un grup de nois i noies amb ganes de passar-ho bé i un equip de monitors molt motivat.

E

l passat 13 de juliol agafàvem l’autobús un any més per enfilar-nos cap a la casa de colònies de Granollers de Rocacorba.

Aquest any l’objectiu de les colònies era aconseguir arribar a Hawai, però durant tot el dia hi van haver diferents coses que ens varen impedir arribar en aquest país i vàrem haver de decidir quedar-nos a la casa, que durant uns dies passava a ser el Cas-

tell del poble d’Escalònia. Un poble on resulta que només hi quedava un supervivent, que era el que vivia en aquest Castell i qui ens va oferir d’instal·lar-nos-hi uns dies per ajudar-lo a recuperar totes les tradicions del seu poble i aconseguir fer les paus amb el poble del costat, els Corbins, per tal de poder conviure les dues civilitzacions.

Va ser així com els nens i els monitors vam decidir instal·lar-nos-hi i pas-

sar els dies intentant descobrir totes les tradicions i buscant la manera de poder fer la pau amb els Corbins i que no els assaltessin massa sovint.

Ho vàrem fer tan bé, que els Corbins que ens vigilaven de ben a prop varen enviar-nos una carta per fer-nos saber que acceptaven fer les paus i ser companys de civilització. És així com posàvem punt i final un any més a les nostres colònies!! ■

COLÒNIES DE NADAL Aquest any, els monitors de l’esplai PL hem decidit innovar i hem anat de colònies per Nadal. Però aquesta no ha estat l’única novetat, sinó que també vam pensar que seria una bona idea barrejar infants de diverses edats en una mateixa activitat. Així doncs, vam marxar de colònies els dies 27, 28 i 29 de desembre amb nens i nenes de 6 a 12 anys i amb un grup de joves que en tenen entre 16 i 17.

V

am conviure plegats a la casa de colònies de Granollers de Rocacorba i vam fer activitats variades tant exteriors com interiors, algunes d’elles relacionades amb el Nadal. Per exemple, vam fer un joc de pistes que finalitzava amb un pessebre vivent i un amic invisible amb regals fets a mà pels

nens amb material divers. A més a més, els joves van preparar una gimcana molt original per als altres nens i nenes que ens va portar molt entretingudament fins a la font d’Esquirols.

D’aquesta manera van poder fer-se una petita idea del que és ser monitor.

Finalment, els nens i nenes i joves van valorar molt positivament l’activitat i el fet d’estar barrejats. De

cares a l’any vinent ens agradaria afegir la franja d’edat que va dels 13 als 15 anys per tal d’unir tots els nens i nenes de l’esplai, ja que els monitors i monitores creiem que podria ser una molt bona i bonica experiència per a tots i totes.

Nens i nenes, nois i noies, animeuvos a venir a les nostres activitats, que ens ho passem d’allò més bé! .■ L’equip de monitors.

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_17

ENTITATS [Comissió cavalcada de Reis

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT Txell Pla Regidora de Reis

El passat diumenge 29 de desembre va arribar a Sarrià de Ter el Carter Reial, el nostre Mag Magí per a recollir totes les cartes dels infants del poble per a donar-les als Tres Reis Mags perquè uns dies més tard els deixessin els regals que havien demanat a casa de cadascú.

C

om cada any, vam preparar el campament Reial al Pla dels Vinyers on l’Associació de veïns ens va preparar una xocolata desfeta ben bona per esperar el torn per a posar la carta a la bústia.

També l’Associació va donar els premis del concurs d’engalanada de balcons que cada any organitza.

Uns dies més tard, el dia 5 de gener, varen arribar els Tres Reis Mags d’Orient a Sarrià.

Abans de sortir a la rua, es va anar a fer una visita cada any a les persones del Centre Especial Ramon Noguera per a portar-los un detall.

Després a les 6 de la tarda,

18_pDS

varen sortir des del Barri de Sarrià de Dalt i varen passar per tots els barris tot fent una rua d’unes dues hores de durada.

Cap a les 8 de la tarda varen arribar al Pavelló on els va rebre l’alcalde Roger Torrent i varen poder dir unes paraules per a tots els nens i nenes.

Després es varen posar a les seves tendes per tal de rebre individualment els infants que volien i així donar-los un detall.

Mentre esperaven perquè els Reis els rebessin, la gent varen poder menjar xocolata desfeta feta per l’Associació de veïns del Pla de Vinyers i també podien beure i menjar gràcies a la Unió Esportiva Sarrià que tenia el bar a punt.■ Fotos: Radio Sarrià

ENTITATS [associació de comerciants

PREMI DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS Imma Oliveras Presidenta Associació de Comerciants de Sarrià

Aquest Nadal l’Associació de Comerciants de Sarrià ha volgut premiar els seus clients amb 1.000 euros, repartits amb 4 vals de compra de 250 euros cadascun.

El sorteig es va fer el dia 7 de gener a Radio Sarrià en el programa Tertúlia de Dones.

Juliana Fernandez

Trini Muñoz

Els premiats van ser: • Juliana Fernández a Queviures Anglada de la Rasa • Trini Muñoz en els queviures Ramona del Pla de l´Horta • Maria Ventura a la Farmàcia Pere Estudis del c/ Major • Albert Puig de Pastisseria Fleca Llausas del Pla dels Socs.

Maria Ventura

Albert Puig

pDS_19

cultura ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura. Anna Sala, directora biblioteca Emília Xargay.

LES NITS DEL CORO

QUARTA TEMPORADA DE LES NITS DEL CORO

L’Ajuntament de Sarrià de Ter amb el suport i la producció de l’Associació Gironina de Teatre (AGT) van iniciar a les 22 h del dijous 7 de novembre la quarta temporada del cicle d’espectacles de petit format Les nits del Coro.

a programació, que ha gaudit d’un notable èxit de públic a les anteriors tres edicions, es presenta quinzenalment a la sala El Coro, situada al número 9 de la placeta de la Font de Sarrià de Ter, amb una entrada de 3 euros.

Els responsables de la inauguració van ser la companyia de funambulistes La Corcoles, amb l’espectacle “Gris”. Mariona Moya i Andrés Melero proposaran “l’estructura d’un pont de ferro i un personatge en la seva solitud. Un interval d’espera i esperança, un temps que transcorre i no deixa impassible. El pont, una via, un camí, com a trajecte i horitzó on la Corcoles s’aixopluga. Gris és l’interval, el punt de suspensió.

L 20_pDS

L’arribada, una incògnita.” Els actors Miquel Noguer i Carlus Amalrich s’encarregaren de presentar la vetllada, que també va comptar amb una intèrpret de llengua de signes.

Segons Ángeles García, directora artística del cicle, la nova temporada continua apostant per una programació variada on hi tenen cabuda l’humor, el clown, la màgia, el circ o la comèdia física entre d’altres gèneres, sempre amb una forta presència de companyies professionals de les comarques gironines. També es recupera el matx d’improvisació, i destaca que es programaran altres espectacles accessibles per a persones amb sordesa.

CULTURA

Yoshi Hioki

Una de les novetats d'aquesta quarta edició, serà l'obertura de la sala a les 9 del vespre, per a qui vulgui degustar uns montaditos, acompanyats d'una copa de vi, cava o cervesa artesana, en un espai d'arquitectures teatrals, confortable, i en un ambient relaxat.

La programació va continuar el 21 de novembre amb l’espectacle de màgia “Undergrand” a càrrec de Ruben Vilagrand. Per al mes de desembre es va comptar el dia 5 amb les titelles de “Menut Cabaret” de la companyia La Manofactoria, i una sessió de contes eròtics el dia 19 a càrrec del japonès Yoshi Hioki.

Per 2014 també hi ha prevista la participació de la companyia titellaire Zero en conducta, els narradors Merche Ochoa i Quim Noguera (aquest darrer de la companyia Vadecontes) i el grup de música Pulpopop, entre d’altres.

L’AGT continua treballant per presentar i traslladar a altres municipis del territori

aquesta experiència, per tal de crear una xarxa d’espectacles de cafè teatre que afavoreixi l’activitat de les arts escèniques a les comarques gironines. En aquest sentit, l’entitat anuncia que està ultimant les negociacions amb un altre espai teatral que es podria sumar a la xarxa a partir del proper mes de gener.

En paraules de Sergi Torrentà, regidor de l’Àrea de Cultura, tot està a punt a Sarrià de Ter per a acollir una nova temporada d’aquesta proposta teatral que s’ha demostrat engrescadora i amb un nivell molt alt de qualitat. Una fòrmula per la qual l’àrea de Cultura de l’ajuntament de Sarrià de Ter ha apostat fort i que en l’actualitat considera plenament consolidada dins l’espai cultural de les comarques gironines.

Les nits del Coro compten també amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Gironès. ■

La Corcoles

pDS_21

TEATRE

“Primer primera” del grup de teatre 2 de 10 de Medinyà

XXV MOSTRA DE TEATRE DEL CENTRE Griselda Palomeras i Ramió

Un any més, el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt ens ofereix la seva mostra de teatre 2013.

Gràcies a totes les persones que hi han col·laborat fins al moment, aquest any s'ha pogut celebrar la vint-i-cinquena mostra. urant quatre diumenges a la tarda, els aficionats i aficionades del teatre amateur s'han trobat al centre per gaudir d'obres còmiques i divertides que ens han fet riure i passar una bona estona.

La mostra s'inicia el diumenge 10 de novembre amb el grup “L'olla dels maiquiets” de Vilablareix dirigits per Jaume Vilalta. Aquest grup, del qual jo en formo part, va interpretar una adaptació de l'obra d'Hugo Daniel i Marcos titulada “Què fem amb... l'envàs?”.

Qui es pensava que després d'una nit de gresca s'espatllaria el vàter i cridar al lampista podria portar tants problemes?

El diumenge següent “La Totxana” de Vilafant ens va representar “Germanes” de Noël Piercy.

Una mare superiora enamorada

D

d'un mossèn dirigeix tres germanes, l'una campiona de karate, l'altra amb devoció per l'ofici de monja i una última amb un passat turbulent. Tots ells formen el “Convent de les germanes penedides”. Només hi faltava un jove fugitiu de la policia perquè es trenqués la continguda harmonia i les singularitats de cadascú i tot plegat es convertís en un autèntic tip de riure.

El públic percep una excel·lent interpretació dels actors i actrius i una acurada direcció i exigència del seu director Josep Puigmal.

Les obres del diumenge 24 de novembre i 1 de desembre ens les van oferir el “Grup de teatre 2 de 10” de Medinyà.

La primera obra “Primer primera” de Jordi Santasusagna i dirigida per Albert Massanellas ens va tenir amb la incògnita fins l'últim moment.

Aquesta obra, tenia molts entreactes que simulaven el pas

del temps i, a mesura que el temps passava la cosa cada vegada pintava pitjor. Vigileu amb els veïns que poden ser molt perillosos! Personatges i situacions ben conegudes i quotidianes per tots nosaltres ens van fer passar moments de riure i alguns d'intriga i ensurt.

La segona obra la van protagonitzar els més petits de la mostra, el “Grup de teatre 2 de 10 joves de Medinyà” amb “El malalt imaginari” de Molière.

“Què fem amb l’envàs?” per L’Olla dels Maiquiets de Vilablareix

22_pDS

CULTURA

Germanes” del grup la Totxana de Vilafant

Els actors i actrius, dirigits per Margarida Falgàs i Sebastià Alpí, era la primera vegada que pujaven a un escenari.

Em va fer molta il·lusió veure'ls ja que jo havia estat alumna de la Margarida Falgàs a la universitat i gran part dels actors i actrius havien fet teatre a l'escola amb mi quan jo era la seva mestra a l'escola de Medinyà. Estic molt contenta que continuïn sobre els escenaris.

Els nervis i l'entusiasme van fer que sortís el millor d'ells mateixos interpretant

una obra que combinava l'humor amb l'engany i les pors.

Al final de cada actuació, l'Esteve Pineda, en representació del centre, va dir unes paraules d'agraïment i va lliurar un record a cada grup.

No voldria acabar sense agrair l'assistència al públic fidel de sempre així com el nouvingut d'altres municipis que puntualment o setmanalment han seguit i donat sentit aquesta vint-i-cinquena mostra de teatre amateur de Sarrià.■ Foto Albert Vilardell

El grup dosdedeu de Medinyà.

LLIBRES

“La Terapeuta” DE GASPAR HERNÁNDEZ Eva Martinez Escobosa

Gaspar Hernández va néixer a la Vall d’en Bas l’any 1971. És molt conegut perquè va guanyar el Premi Josep Pla 2009 amb la seva primera novel·la El silenci, de la qual ja s’han venut 75.000 exemplars en català. La seva segona novel·la és La terapeuta i ha sortit publicada el gener de 2014, a “Columna” en català i a “Planeta” en castellà. autor és periodista i té una llarga trajectòria radiofònica. És el director del programa “L’ofici de viure” a Catalunya Ràdio sobre creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat des de fa set temporades, amb més de sis milions de descàrregues a l’any i uns 100.000 oients en directe. El programa va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2008.

L’

Alhora, se’ l coneix per fer de presentador al programa “Bricolatge emocional” l’any 2010 i també va escriure el pròleg del llibre Les eines del bricolatge emocional. És una novel·la escrita en tercera persona que parla de la relació de dependència entre un actor català d’èxit i una reconeguda psicòloga i que manté el lector intrigat fins al final del llibre.

El llibre consta de tres parts. A la

DS_23

p

CULTURA

El llibreter Guillem Terribas amb Gaspar Hernández. Foto: Eva Martínez

primera part, el protagonista del llibre és l’Hèctor Amat i és testimoni accidental de l’assassinat d’una noia que es diu Marina Cuatrecasas en un pàrquing. Des de llavors, pateix ansietat i por que li provoquen pèrdues de memòria. Per això acut a la consulta de la terapeuta Eugènia Llort, que va ser la persona que el va atendre el dia del crim. És actor i interpreta el personatge de Dick Diver de l’obra de teatre “Tendra és la nit” d’Scott Fitzgerald al Teatre Romea. El més curiós és que el personatge que representa s’enamora d’una pacient i ell també s’acabarà enamorant de la seva terapeuta, que és una espectadora. Sorgeix una complicitat mútua i de dependència entre ells.

Apareix també la seva antiga parella, la Ruth, que ara és la seva millor amiga. Es van conèixer perquè li va fer una entrevista i era una gran admiradora seva.

Hèctor Amat es va iniciar en el món del teatre als divuit anys a l’Institut del Teatre per combatre la seva timidesa. L’ansietat i el perfeccionisme van relacionats. Les retallades dels teatres públics i de les productores es notaven perquè una sola persona feia diverses tasques i li era difícil cobrar les gires a través dels Ajuntaments. El seu actor preferit és Woody

24_pDS

Allen i va tenir l’oportunitat de fer d’espectador de l’actor al Cafè Vienès de Barcelona en un assaig on tocava el clarinet.

A la segona part, el protagonista intenta recordar. Reapareix la figura de la Ruth, que també pateix ansietat perquè ja li han anunciat que faran un ERO al diari on treballa i té por de quedar-se sense feina. Ella recorre als tranquil·litzants per sobreviure a la situació en què es troba.

A la tercera part, l’Eugènia Llort guanya protagonisme i s’esbrina la seva experiència personal. Fa referència al trencament de la seva parella, en Borja, i que després d’aquest fet també pateix ansietat i es reclou a casa seva. Es fa voluntària com a psicòloga d’emergències i això li permet sortir de casa i superar la por a sortir al carrer. L’ajuda molt anar al teatre cada dia a veure el seu pacient. Tots dos s’ajuden mútuament. L’ Eugènia sent admiració pel talent de l’Hèctor. És la primera novel·la que tracta sobre l’ansietat, una de les malalties més importants del segle XXI. És més freqüent en les dones, tot i que els homes també la pateixen, però no volen reconèixer-ho. S’ha agreujat d’ençà que va començar la crisi econòmica l’any 2008.

L’ansietat és la por al futur, sobretot a perdre la feina, a diferència de l’angoixa que és la por al passat, amb coses no resoltes.

El passat 5 de febrer a les 20 hores va tenir lloc la presentació del llibre La terapeuta de Gaspar Hernández, a la Casa de Cultura de Girona. L’autor va ser introduït pel llibreter Guillem Terribas i va omplir l’aula magna.

M’agradaria remarcar alguna de les afirmacions que va fer l’escriptor durant l’acte: “ La novel·la ens permet ficar-nos en la ment de les persones. Entra directament a la psicologia dels personatges”.

“La por que té l’autor és la de no agradar als altres. Per tant, tots som autors. L’IVA cultural ha generat molta ansietat als actors. Són gent vulnerable, depenen del públic i aprenen a viure amb la incertesa. És una lliçó de vida”.

Vol retre un homenatge als actors que pateixen molt per la crisi. El personatge principal no està inspirat en cap actor real, però sí que té reminiscències de Ramon Madaula, Pere Arquillué i David Selvas. És de la generació d’actors que combinen el seu treball amb les sèries televisives.

També va fer esment al programa de ràdio “L’ofici de viure” de Catalunya Ràdio, que fa juntament amb Elisabet Pedrosa i que estaria bé exportar el programa fora, però que depèn de les emissores espanyoles. Seria un replantejament general per millorar la societat.

En conclusió, Gaspar Hernández plasma els símptomes i conseqüències de l’ansietat tant en la figura de l’home com de la dona. És un llibre ric en vocabulari i molt proper, on es reflecteix els grans coneixements en psicologia de l’autor i amb una temàtica ben actual que afecta tantes persones. Enhorabona i et desitjo molts èxits amb el teu nou llibre!■

CULTURA

LLIBRES

“Els Desorientats” AMIN MAALOUF Àngel Garcia

Adam, un historiador establert a París, visita el seu país, el Líban, 25 anys després d'haver-ne marxat, en rebre una trucada anunciant-li la imminent mort d’un antic company amb qui havia tingut una gran amistat i també, en els darrers temps, serioses discrepàncies. Empès per la seva dona Dolores i una mica a contracor (“El teu amic es mor i et crida. Deixa enrere les teves diferències i vés-hi”), decideix d'anar-hi. allà estant, els records de joventut l'empenyen a mirar de reunir altre cop aquells vells amics que volien canviar el món i amb qui havien compartit eternes discussions polítiques, anhels, projectes i esperances i que la guerra va estroncar definitivament canviant el rumb de les seves vides.

La tasca no serà fàcil: en Nidal, germà del desaparegut Bilal, és un islamista barbut i quadriculat en els seus criteris; en Naïm, jueu, està establert al Brasil on fa de periodista; en Ramez és un empresari d'alta volada; en Ramzi, examic inseparable i ex soci d'aquest últim, viu reclòs en un monestir convertit en el germà Basil i dedicat a la meditació; l'Albert, un suïcida frustrat, és un destacat funcionari del Pentàgon; la Semiramis regenta un hotel a la muntanya i el mateix Adam és professor d'història a París.

Tots ells conformen el petit univers, o el que en queda, d'aquells antics revolucionaris que es feien dir “el cercle dels bizantins”.

Un quadern de notes de l'Adam, on escriu totes les seves impressions, ens ajudarà a anar seguint els contactes previs amb cadascun dels personatges, la immediata disponibilitat d'alguns malgrat els entrebancs, i els arguments d'uns i altres per explicar la seva posició i també la seva deriva de la posició que mantenien vint-i-cinc anys abans. El quadern també ens servirà per conèixer els seus sentiments

D’

més íntims i de vegades contradictoris, sobre l'amor, la infidelitat, l'amistat o les diferents opcions personals que cadascú ha pres davant la guerra, una guerra de la qual la Semiramis diu: “Els que han viscut aquí durant tots aquests anys no diuen mai `guerra´.

Diuen `els fets´. Perquè de guerres n'hi ha hagut diverses.

No eren mai els m a t e i x o s bel·ligerants, ni les mateixes aliances, ni els mateixos cabdills, ni els mateixos camps de batalla.

De vegades hi estaven implicats exèrcits estrangers, però de vegades només forces locals. De vegades els conflictes eren entre dues comunitats i de vegades a l'interior d'una sola. De vegades les guerres se succeïen i, en canvi, de vegades tenien lloc simultàniament.

Els únics que confonen tots aquests fets diferents, els únics que els agrupen sota un sol nom, els únics que ens parlen de `guerra´, són els que han viscut lluny d'aquí”. (pàg. 403).

Si la trobada tindrà lloc o no, és irrellevant perquè com va dir el poeta l'important és el trajecte més que no pas el destí, i serà en aquest trajecte on l'Adam coneixerà les raons irrefuta-

bles dels qui han marxat i dels qui s'han quedat, i serà en aquest trajecte que l'Amin Maalouf ens torna a donar una esplèndida lliçó de la història recent del Pròxim Orient.

Aquesta gran novel·la és una interessant reflexió sobre l'evolució de les actituds personals en moments de gran convulsió i és, per sobre de tot, un magnífic cant a la tolerància i a l'amistat.

(Una dada curiosa: el nom del país, el Líban, no s'esmenta en tot el llibre).

Amin Maalouf, nascut al Líban i establert a França des de 1975, és autor, entre d'altres, de la trilogia Lleó l'africà, Samarcanda i Els jardins de la llum. Ha conreat també l'assaig amb títols destacats com Orígens o Un món desajustat, alguns dels quals hem comentat aquí. L'any 2010 va rebre el premi Príncep d'Astúries. ■

pDS_25

CULTURA

LLIBRES

“El Principio de un tiempo” DE SERGI M. BLANCO Núria Vargas

El fill de Sarrià, Sergi Martínez Blanco, amb 21 anys, ens presenta la seva primera publicació, la novel·la El Principio de un tiempo. Va presentar el llibre el passat 13 de desembre a la Casa de la Cultura de Girona, i el 17 de desembre a Radio Sarrià, en el programa Veus de Dona, molt en sintonia amb la seva obra on els personatges femenins tenen molta força.

n Sergi està estudiant tercer de criminologia a Girona, fet que l’ha inspirat per escriure una obra intrigant, que situa la seva trama a la mateixa Girona, un dels atractius de la novel·la. És una obra que enganxa des del principi, plena de misteris per resoldre, amb uns personatges en un moment d’adaptació a noves realitats, enfrontant-se a un passat, per viure un nou present. Un misteri de veritats encobertes que volen sortir a la llum, un joc de silencis, llums i ombres.

D’una manera subtil l’escriptor vol qüestionar incongruències de la societat actual, fent reflexionar el lector sobre temes tan durs com la violència de gènere i l’anorèxia. En Sergi es qüestiona si totes les eines que aparentment estan a disposició de les víctimes, a l’hora de la veritat són clarament efectives. Els seus estudis de criminologia el fan qüestionar-se sobre la ment humana i comportaments fora de tota aparent lògica, i com el sistema judicial i policial actua.

E

El títol, clarament encertat, està inspirat en una anècdota. Sergi, ens pots explicar com va sorgir? És una anècdota força curiosa, això sense cap dubte. Vaig acabar la novel·la sense saber cóm anomenar-

26_pDS

la. Es va convertir en una creació sense nom.

En certa manera la meva ment donava voltes i més voltes buscant un títol idoni, que expressés l’ànima de la història i dels seus personatges. Una nit, la meva mare, preocupada, em va explicar i ensenyar que l’esfera de vidre del seu rellotge de polsera s’havia trencat i les agulles s’havien aturat en una hora determinada. En aquells moments, tant la meva mare com jo estàvem vivint una època de canvis importants i li vaig dir que no s’havia de preocupar, que pel seu aniversari -que era en Foto Ràdio Sarrià un parell de dies- n’hi regalaria un altre. Seria el principi d’un temps, i ment no es tracten amb el suficient sense adonar-me ja havia trobat el que tacte. Agraeix-ho molt a la Neus i a les buscava. La novel·la, amb certs seves col·laboradores la invitació d’anar paral·lelismes amb les nostres vides, a “Veus de Dona” i d’haver pogut parsense arribar a ser autobiogràfica ni lar de El Principio de un tiempo. molt menys, ja havia trobat títol; El Prin- Estàs ja preparant la teva següent cipio de un tiempo. I mai més les agu- novel·la? lles del rellotge han tornat a marcar el Doncs ara mateix estic elaborant i acaritme de les nostres vides. bant de redactar el fil conductor d’una Com va ser la teva experiència a Radio nova i misteriosa història. Serà una Sarrià, com et vas sentir presentant la història policíaca, on el present, el pasteva obra a Veus de Dona? sat i el futur s’entrellacen Les primeres vegades sempre són On es pot comprar el teu llibre? especials. Quan vaig anar a “Veus de La novel·la es pot comprar en la pàgiDona” estava molt nerviós, però el na web de l’editorial Amazon i en llimagnífic tracte i les preguntes interes- breries físiques (Llibreria 22 i Geli). sants que em van formular, van fer que perdés la noció del temps, i que Tots desitgem que aquest escriptor em tranquil·litzés. Em vaig sentir molt novell, fill de Sarrià, tingui una fructífera emocionat i animat de debatre sobre carrera literària plena d’èxits i que El alguns temes de la novel·la; els canvis Principio de un tiempo generi la reflexió polítics, la violència de gènere. Temes que l’autor desitja en aquesta obra. ■ molt actuals i propers, que normal-

CULTURA

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

“Intel·ligència Nutricional” Isabel Vidal i Solà

El 7 de novembre, la nutricionista Dra. Magda Carlas (col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació, ja siguin escrits o audiovisuals del nostre país) presentà a la biblioteca Emília Xargay el seu últim llibre titulat Inteligencia nutricional Editat per Plataforma Actual. ividit en quatre blocs (els factors quotidians; els factors invisibles; el factor inevitable: el pes i el factor desitjable:els coneixements) la Dra.Carlas ens dóna en aquesta obra unes bones i senzilles pautes per aconseguir (o en la mesura de les nostres possibilitats, intentar) que ens alimentem bé i millorem el nostre estat de salut físic.

Tot sabem que el nombre creixent de persones obeses en la nostra societat fa que els especialistes en la matèria recomanin fer més exercici i consumir productes saludables.

I la clau per prevenir malalties és invertir més temps en comprar bé i sobretot,menjar bé.

En el primer bloc, s’incideix en la compra i l’estalvi intel·ligent de productes; menjar fora de casa d’una manera més saludable i aprendre a cuinar bé sense dedicar-hi molta estona.

El segon bloc tracta sobre els factors invisibles com ara la publicitat (sovint enganyosa i que propicia que consumim malament), les circumstàncies personals de cadascú de nosaltres, la importància del factor familiar en el tema de l’alimentació o l’excés d’informació (sigui fiable o no) que se’ns ofereix des de diferents vies condicionen la nostra manera d’alimentar-nos.

En el tercer bloc (el del factor pes, paraula sovint “maleïda” per a moltes persones) se’ns parla des de diversos angles de què depèn el pes, la influència de la genètica, l’edat, l’estrès…i com condicionen el nostre benestar, així com de quina manera es pot tractar el sobrepès, seguint unes pautes alimentàries en les quals es desmitifiquen mites falsos sobre el pes.

I per últim, el quart bloc ens presenta uns conceptes i consells claus i sobretot imprescindibles per assolir l’objectiu principal d’aquest llibre: gaudir d’una nutrició equilibrada,adequada i sobretot intel·ligent .■

D

pDS_27

espai 2.0 CULTURA

WhatsApp, Line, Telegram... és temps de missatgeria instantània Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter www.rogercasero.cat

Facebook farà, el mes de febrer de 2014, 10 anys! Facebook és la principal xarxa social mundial, tot i que no és l'única ni va ser la primera. Facebook és una de les icones imprescindibles per entendre la nostra vida d'aquests darrers 10 anys, vida que ha tingut, entre d'altres coses i amb major o menor mesura, un cert nivell de "digitalització". ns estem tornant més digitals, ja fa anys que parlem d'identitat digital, d'amics, coneguts i saludats digitals...

Fent un repàs als articles d'aquesta secció podem veure de quina manera internet ha anat penetrant a les nostres vides d'una manera cada vegada més quotidiana; no només tenim cada vegada més pantalles connectades a internet, també més "coses", aparells, ginys connectats!

Nosaltres mateixos estem connectats, si volem permanentment, a través dels nostres dispositius, com el telèfon mòbil intel·ligent ("smatrphone"), però també cada vegada més amb més aparells portables (rellotges, polseres, ulleres...).

Si a finals dels anys '90 del segle

E

28_pDS

passat els blocs (o blogs) van començar a revolucionar internet i, sobretot, la comunicació digital, des de fa prop de 10 anys el que ha marcat la comunicació digital han estat les xarxes socials, entre elles principalment Facebook.

Però avui les coses són diferents, molt diferents. I gran part de culpa d'aquest canvi, que es va començar a produir l'any 2009, és de WhatsApp, una aplicació mòbil que no només ha enterrat els antics SMS (missatges de text, de pagament), sinó que han arraconat les xarxes socials "tradicionals" com a única, i en molts casos principal, eina de comunicació via internet.

Si teniu un telèfon mòbil intel·ligent, un "smartphone" o, per entendre'ns millor, un telèfon mòbil

amb connexió a internet, és molt probable que una de les aplicacions que més feu servir, amb independència de la vostra edat, sigui WhatsApp! Molta de la gent que no s'ha sentit atreta ni per Facebook, ni per Twitter, ni per Instagram ni altres xarxes socials o similars... sí que ha fet un pas endavant vers la comunicació digital amb WhatsApp! La seva simplicitat d'ús, la gratuïtat (a l'inici, ara és de pagament) i sobretot la possibilitat de trobar-hi la gran majoria dels contactes de l'agenda telefònica del mòbil, han popularitzat aquesta eina i, en general, altres eines semblants de missatgeria instantània.

Pregunteu als joves què fan servir per a comunicar-se entre ells: la majo-

ESPAI 2.0

ria us diran noms de serveis de missatgeria instantània com WhatsApp o Snapchat, però rarament us mencionaran, d'entrada, Facebook!

A més, aquests serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, però també Line o Telegram, no només permeten la comunicació bidireccional entre dues persones, sinó també la comunicació entre un grup de persones. Qui no forma part d'un grup de WhatsApp? Companys de feina, amics, colles, pares i mares de la classe de l'escola de la mainada, familiars... Els grups de WhatsApp es creen i, molts d'ells, semblen tenir vida pròpia!

Els serveis de missatgeria instantània com WhatsApp sembla que ens faciliten molt la vida, i en certa manera és així, però com tot en el món digital, també en l'analògic, la missatgeria instantània també té els seus riscos, els seus defectes. No sempre resulta senzill i fàcil fer-ne un bon ús!

Sigui com sigui, però, els serveis de missatgeria instantània estan de moda i, a la seva manera, també estan evolucionant: es millora en temes de seguretat, no en va és molta la informació, a vegades personal (text, fotos, vídeos...), que compartim i s'evoluciona cap a serveis que permetin posar data de caducitat als missatges o fotos i vídeos que enviem. A Snapchat, per exemple, les fotos i vídeos que s'envien tenen una vida màxima de 10 segons, passat els quals aquell arxiu d'imatge o vídeo s'elimina definitivament... si és que a qui li hem enviat no fa una captura de pantalla!

Fa quasi 10 anys, quan amb Facebook es van popularitzar les xarxes socials, es deia que aquestes "matarien" els blogs, però de la mateixa manera que el cinema i la ràdio han sobreviscut a la televisió, els blogs ho han fet també a les xarxes socials; i d'igual manera ara els serveis de missatgeria instantània no “mataran” les

xarxes socials, però tampoc les deixaran indiferents...

A finals d'octubre de 1963 Bob Dylan va gravar la cançó "The Times They Are a-Changin'" (Els temps estan canviant); també canvien avui, més de 50 anys després, els nostres temps, i ho fan d'una manera accelerada, a vegades excessivament accelerada!

Vivim en l'època de la missatgeria instantània, amb missatges, imatges i vídeos de curta durada i, massa sovint, de curta volada!

No podem evitar que els temps canviïn, i tampoc podem incidir, la majoria de nosaltres, vers quina direcció han de canviar; però sí que tenim a les nostres mans decidir sobre el nostre temps i sobre com volem viure'l.

Sempre som nosaltres qui decidim quan, on i amb qui és temps de missatgeria instantània! ■ www.rogercasero.cat www.twitter.com/rogercasero www.facebook.com/rogercaso

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_29

L’ENTREVISTA [Montse Jiménez Sureda

Montse Jiménez Sureda Assumpció Vila

Montse Jiménez fou la guanyadora del premi St Jordi de poesia del 2013. Fot: A.Vila

Arrancar una entrevista a la Montse sembla talment com arrancar-li un queixal. Res la distreu de la seva tasca d’historiadora i de mare, i de propaganda en vol ben poca. Però la Montse, al meu entendre, és d’aquelles persones que val la pena descobrir. Darrera una aparença fràgil, hi ha una dona sàvia, amb sòlids coneixements adquirits al llarg de molts anys d’estudi i recerca pura, de passar moltes hores i colzes en els arxius.

pDS_30

A mesura que avancem amb l’entrevista se la veu molt còmoda parlant d’història i de la seva bibliografia publicada.

On vares passar la teva infància?

Vaig néixer a l’Escala i els meus pares són en Pere i la Clara, ja traspassada. Vaig estudiar l’EGB entre l’Escola Nacional Empúries de l’Escala i l’escola Sant Pau de Figueres, i després el BUP i el COU a l´Institut Ramon Muntaner de Figueres, localitat on tenia la feina el meu pare.

Devies tenir clar que volies estudiar Història...

Vaig començar al Col·legi Universitari de Girona, Geografia i Història, on durant tres anys estudio les assignatures troncals i els dos anys següents, l’especialitat, en Història Moderna, a la UAB. Per Història Moderna s’entén el període que va des del casament des Reis Catòlics el 1469 fins acabada la Guerra del Francès el 1814. La tesina de final de carrera va tractar sobre el Canonge Dorca, “El filòsof amesurat. Les llums en una capital de corregiment”, a proposta del meu director de tesi i professor de la UAB, Antoni Simon. Aquesta tesina s’ha publicat en un dels capítols del llibre “Girona a l’època de la Il·lustració”. Cercle d’Estudis Històrics i Socials. Girona 2001.

L’ENTREVISTA [Montse Jiménez Sureda

Quan vares conèixer en Javier Antón Pelayo?

Fent cua per matricular-nos, a la facultat de Girona, (en Javier Antón és també historiador) . Des del 1987 que estem junts. La Clara va néixer el 2007. Després de Cerdanyola vàrem viure a Pedret i el 2008 ens fem una casa a Sarrià de Ter, on vivim tots tres.

Quan acabes la carrera comences el doctorat...

Professionalment començo a guanyar-me la vida fent La Montse a l‘Arxiu Històric de Girona, classe d’educadora infantil a acompanyada del faristol, el document i l’escola d’estiu a l’Escala i, l’ordinador. Foto: Javier Anton Pelayo. acabada la carrera, com a mestra d’adults a l’Escala, el curs nocturn. Ho compaginava amb els estudis de doctorat i la recerca per la Aviat comences a fer classes tesi doctoral. Com que havia treballat a la Universitat... els arxius del capítol de la catedral amb Al Departament d’Història l’estudi sobre el Canonge Dorca, el Moderna de l’Autònoma tutor em va aconsellar estudiar el necessitaven una profespoder de la Catedral de Girona a sora que impartís una assignatura nova, els l’Època Moderna.

La Montserrat amb les seves i els seus alumnes d'Història En aquest moment, amb la Montse Recursos Instrumentals de les dones, el 12 de març de 2014". Foto Agnès Garcia tenim un record per Mn. Gabriel Roura per a la Recerca Històrica, Güibas, que fou rector de la parròquia en anglès. Al meu poble, l’esfera laboral” un article publicat per de Sarrià de Ter, historiador, degà del es viu del turisme i ens visita gent d’arreu.

Com a escalenca la revista manuScrits l’any 2009. capítol de la Catedral, responsable de em defensava amb l’anglès, el francès l’arxiu capitular, i amb qui la Montse trobà una gran confiança respecte a la i l’italià i vaig començar a fer una clas- L’Ajuntament de Girona et va publicar un seva recerca. Mn. Gabriel tenia especial se de Recursos Instrumentals per a la llibre sobre la Guerra Gran... debilitat pel saber i no és d’estranyar Recerca Històrica en llengua anglesa Aquest també és un tema derivat en el 1993. He continuat amb matèries part de la feina feta a l’arxiu capitular. que s’apreciés la Montse.

La tesi doctoral versà sobre relacionades com l’Època del Barroc, o Els canonges aixecaven acta de la seva “L’església sota la monarquia dels bor- Història de la Catalunya Moderna. reunió diària per tractar dels temes de bons. La catedral de Girona en el segle L’Època dels Tudor, va ser el tema que la seva incumbència, ja que administraXVIII” publicat per l’Abadia de Montse- vaig defensar a l’oposició per ser pro- ven rendes i sobirania (per exemple, rrat, en la col·lecció Biblioteca Abat fessora titular el 2002. He fet classe de nomenaven el batlle de Lloret de Mar), Mètodes i Pràctiques (numismàtica, i quan arriba la Guerra Gran cada dia Oliba. Barcelona 1999.

Tracta sobre el poder feudal de la pesos, mides i mesures, genealogia, anoten el que passa, com una mena Catedral de Girona, de com amb el heràldica) , de grans temes de la Histò- de dietari. A partir d’aquesta informadecret de Nova Planta de 1715 ria per a Filologia Anglesa. Ara també ció estudio com viu una població un s’anul·len els estatuts d’estrangeria i de ensenyo Història de la Dona en l’Època conflicte militar. Ho contraposo amb els llibres d’actes municipal que també com les famílies gironines perden el Moderna.

En aquest moment de la conversa conté informació dia a dia d’aquesta control de la Catedral i aquest queda entrem en una altra de les seves espeocupació, amb els informes de les subordinat als Borbons. Desapareixen cialitats: l’estudi de la figura de la dona parròquies, els dietaris existents de la les diferents categories (alienígenes,els de fóra- regnícoles, -els del regne- i a la història. Em comenta que, de sem- població civil i, finalment, amb el que naturals, els d’aquí) i el poder eclesial pre, mentre fa recerca, ha anat fent fan els militars, amb informació extrepassa “Ad majorem regis gloriam”, a ser anotacions sobre les dones i d’aquí en ta de l’Arxiu General Militar de Segòva sortir la monografia de “La dona en via. El llibre “Girona, 1793-1795. Guedecidit pel rei borbó.

pDS_31

L’ENTREVISTA [Montse Jiménez Sureda

La Montse amb la Clara

rra Gran i organització política a la Monarquia dels Borbons” es planteja en tres períodes que formen el lapse d’una malaltia. Es va publicar l’any 2006.

Conservo la targeta que acompanyava el llibre que em va regalar la Montse, on diu: “Atès que al llibre hi ha abundants descripcions sobre els patiments de Sarrià de Ter, així com el llistat pormenoritzat dels seus combatents, he pensat que et podria interessar”.

En el pròleg, el professor Antoni Simon destaca precisament aquesta profusió de dades: “Paga la pena destacar la humanització del relat històric. La riquesa informativa del llibre no exclou, ben al contrari, que la lògica històrica d’aquests anys se’ns presenti amb els noms i cognoms propis dels seus protagonistes, els dels estaments més elevats i els de les classes més humils, historiant un éssers de carns i os que entrebarregen les trajectòries de les seves vides amb els d’unes dinàmiques més generals”.

Algunes publicacions de la Montserrat

32_pDS

Amb en Javier Anton publiques un llibre conjuntament...

Es diu “La memòria de pedra. Les làpides sepulcrals del pla de la catedral de Girona” i el va publicar la Diputació de Girona el 2005. És una proposta d’un model a seguir, és a dir, és com escriure la història de les pedres. Se’ns va ocórrer arran de la nostra visita continuada a l’arxiu capitular. Així, llosa per llosa, es descriu el text, la bibliografia del personatge i en Javier en va fer una reproducció dibuixada excel·lent, basant-se en les fotografies de les làpides. Si ho recordes, en Javier en el llibre de Sarrià de Ter també va dibuixar algunes de les llindes del carrer Major. Hi ha una

A L'Havana, fa uns anys

memòria de pedra en cada una de les pedres dels nostres pobles. Les llindes de les cases ens expliquen la identitat dels qui les habitaren. Paga la pena de conservar-les. Són una part viva del nostre passat.

I ara en què treballes...

En un balanç de la historiografia eclesiàstica, a banda de publicar articles a revistes d’història. Però aquest nou llibre s’està endarrerint, tinc molta informació per sintetitzar....

La Montse té pressa. Cada dia procura anar a buscar la petita Clara a l’Escola Montserrat. Hi puja a peu per poder baixar totes dues caminant, fent exercici.

Està molt atenta a la nena, i sap, com totes les dones, que ha de ser estricta amb el temps ja que és difícil compaginar totes les tasques: mare, professora universitària, mestressa de casa, investigadora...queda poc marge. Quedem per un altre dia, per continuar parlant d’història, de les aficions literàries (l’any passat va guanyar el premi de poesia Sant Jordi de Sarrià de Ter i ha publicat una novel·la, Narcisa) i prendre una excel·lent infusió de farigola silvestre. ■

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Mirant enrere Furgant en un racó de prestatgeria de mal accés, hi he trobat el volum Catalonia Turis-Guía, edició de 1972 (Editorial Ruiz Romero, Barcelona), l’autor de la qual fou un tal senyor V. Goldaraz Campo, “Sargento de la Guardia Urbana de Tráfico”. És un volum que recull informació històrica, turística, automobilística i fins i tot gastronòmica del país, amb mapes encartats. El plat fort és un nomenclàtor de poblacions de Catalunya, cadascuna amb la seva ressenya.

A la lletra S hi figura Sarrià de Ter, descrit sota aquests paràmetres: SARRIÀ DE TER (Mapa 1. D11).(Por Gerona).Ayuntamiento con 2.126 hab.Alt. 66 m.Provincia de Gerona, a 3 km.

Partido de Gerona. Dista de Barcelona 106 km. Est.fc. más próx.: Gerona. Comunicaciones carretera: de Gerona a Bañolas y de Gerona a La Bisbal. Fiesta Mayor: 8-IX. Feria: el domingo siguiente al 29-IX. Actividad: papel, harina, relojería, etc. Autos viajeros: a Gerona, San Jordi Des-Valls (sic) y Estartit. Servicios públicos: teléfono, giro postal. Restaurantes: Restaurante La Pastora. Carretera Francia s.n. (4ª cat.). Típico. Reseña: manantial de aguas ferruginosas.

A aquella alçada, la vil·la romana del pla de l’Horta encara estava colgada i ens havíem de consolar amb un manantial ferruginós.

A la mateixa guia, Sant Julià de Ramis hi surt

infinitament més ben parat i no parlem de Girona, que aleshores encara era grisa i negra. La fira dominical posterior al 29-IX es refereix a la secular Fira del Pont comentada en el número 83 d’aquesta revista: la Fira del Paper actual vol ser-ne hereva de dates. Algú conserva cap referència de l’activitat rellotgera citada?

Ja tenim kebab!

Tot i l’aire poc engrescador que transmetia l’article de la Catalonia Turis-Guía, aquells anys seixanta i setanta, amb la carretera general passant pel mig del poble i sense autovies ni autopistes, el comerç vivia una època d’esplendor que ja rubricaríem ara. Ara mateix és tema d’actualitat rabiosa la desaparició d’establiments comercials històrics i emblemàtics de les ciutats, substituïts per franquícies, per l’expiració dels contractes d’arrendament anteriors a la llei de 1994. A Sarrià els establiments històrics ja fa anys que han anat pas-

sat avall, però aquest final d’any tenim una bona nova: s’ha obert un kebab. Una nova oferta de menjar ràpid però saludable d’aire multicultural, dinàmica i actual. Si s’implanten a tal velocitat a tot arreu, ja era hora que aquí també en tinguéssim. Benvinguts!.

Gas a fons Com que és poc probable que aparegui a les pàgines d’esports de la revista, valgui aquest espai per fer un petit homenatge a Enric Xargay, que segueix aconseguint excel·lents resultats en curses automobilístiques. Corre ral·lis de vehicles històrics amb un clàssic BMW i durant l’últim Ral·li Costa Brava va tornar a estar entre les primeres posicions. Ja seria hora de fer un resum de la carrera esportiva d’aquest sarrianenc, que va destacar durant els anys 80 a les curses de Vespa pels circuits de tot l’estat i després va ser un dels grans protagonistes en el món de l’automobilisme català. ■

pDS_33

DOSSIER D’HISTÒRIA [Ramir II el Monjo

RAMIR II EL MONJO EL MONARCA QUE VA ANAR DE MONJO A BISBE, DE BISBE A REI I DE REI A MONJO Antoni Roura

Alfons I el Bataller, rei de la Corona d’Aragó i rei de Navarra, estava casat amb Urraca de Castella, de la qual més tard es va separar pels conflictes amb el rei de Castella Lleó Alfons VII, dit l’Emperador, però el cas és que del matrimoni amb Urraca no va tenir descendència. Per la dècada dels anys 1130, el rei Alfons I el Bataller, tot preveient que se li acostava el final de la seva vida -va morir a Osca l’any 1134-, va decidir fer testament sabent que el seu reialme era cobejat per diferents dinasties monàrquiques, sobretot pel rei de Castella Alfons VII, que volia ampliar els seus dominis amb la incorporació dels territoris de la Corona de Aragó i del regne de Navarra i alhora estendre la seva influència als comtats de l’originària Catalunya.

Ramir II el Monjo rei d´Aragó

E

l rei Afons I sabia que el més probable seria que es produiria a la seva mort un conflicte entre els seus lleials i els de la Meseta. Com podem veure, en aquell temps ja s’havia d’anar molt en compte amb la Meseta. El rei Alfons I, per tal d’evitar tal vegada una guerra, va deixar en testament, per bé que en un insòlit testament, el seu reialme a les ordres militars: la dels Templers i la dels Hospitalers, confiat que el rei de Castella no gosaria enfrontar-se a les poderoses ordres militars, sobretot contra l’aguerrida Ordre dels Templers, que cada dia guanyava més poder tant a Catalunya com a Aragó.

Però els nobles i els bisbes de la

34_pDS

Corona d’Aragó no varen acceptar la voluntat del rei i impugnaren el testament. Nomenaren rei al germà d’Alfons I, Ramir, que fins aleshores havia estat monjo del monestir de Sant Ponç de Tomeres, però ara l’havien elegit bisbe electe Roda-Barbastre.

Als navarresos tampoc els va agradar el testament i per la seva banda nomenaren García Ramírez rei de Pamplona.

Més tard es va arribar a un acord amb les ordres militars, mitjançant el qual varen renunciar als dominis que els havia deixat el rei Alfons I en el testament a canvi de nombrosos privilegis.

A Aragó, les raons d’estat varen truncar la vocació del monjo i bisbe Ramir.

Per tal d’assegurar la continuïtat de la dinastia li buscaren una esposa.

Entre diverses candidates l’escollida fou Agnès de Poitiers, una vídua de bon veure que ja havia tingut fills de l’anterior matrimoni, cosa que donava certes garanties de fecunditat .

D’aquest matrimoni, a l’any 1135 en va néixer una preciosa nena que li posaren de nom Peronella. Als dos anys ja se la disputaven uns quants pretendents.

El rei Ramir II d’Aragó volia concertar el matrimoni de la seva filla amb el rei de Castella, Alfons VII, però els aragonesos amb molt bon criteri li varen treure del cap, tement l’annexió d’Aragó a Castella. Però en realitat el que volia Alfons VII era casar-la amb el seu hereu Sanç ,que tampoc agradava als aragonesos.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Ramir II el Monjo

Alfons VII més tard es va casar amb Berenguela de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV, convertintse així en el seu cunyat .

Aleshores els aragonesos, descartada la boda amb un infant de Castella, varen girar els ulls cap a la incipient Catalunya El cònjuge escollit va ser el poderós comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV que havia heretat del seu pare, Ramon Berenguer III el Gran, el domini de tots els comtats de Catalunya a excepció del comtats d’Urgell, Empúries i Peralada, que es mantenien independents. Tenia per aliat el seu germà Berenguer Ramon, a qui el seu pare havia deixat el vassallatge sobre els comtats ultrapirinencs que s’estenien per tot el sud de França fins arribar a Niça.

El rei Ramir, en adonar-se que el comte Ramon Berenguer IV era el millor partit, va concertar les capitulacions matrimonials a l’any 1137 entre la seva filla Peronella i l’esmentat comte.

Ella tenia dos anys i ell vint-i-dos.

A l’any 1150 o 1151, arribada l’edat nuvial de Peronella , es va celebrar el casament, ell tenia trenta-cinc anys i ella quinze. D’aquest matrimoni en va néixer un fill també de nom Ramon Berenguer. Quan el rei Ramir va abdicar en la seva filla Peronella, ella va ser la reina d’Aragó deixant que el seu espòs Ramon Berenguer IV dugués les regnes del govern, particularment els afers referits a les noves conquestes.

Al morir Ramon Berenguer IV, el seu fill ,també de nom Ramon Berenguer, va governar com a sobirà de Catalunya al temps que la seva mare

ho feia com a reina d’Aragó. Però al cap de poc temps ella va abdicar en el seu fill. I així va ser com els catalans varen esdevenir monarques de la Confederació catalanoaragonesa.

Ramon Berenguer fill, en atenció als seus nous súbdits, va adoptar el nom Alfons i així se’l coneix com Alfons I de Catalunya i Alfons II d’Aragó.

Ara bé, la integració de Catalunya amb el regne d’Aragó, vist des de la perspectiva del temps, difícilment es pot admetre que fos una decisió encertada.

Tornem sobre el regnat de Ramir Il el Monjo, monarca poc dotat per a l’acció de govern, que regnà entre els anys 1134 i 1157. A aquest rei se li atribueix el que probablement no és altra cosa que una llegenda negra, ja que donat el seu caràcter pacífic i retret, difícilment podria cometre uns assassinats amb tanta traïdoria i premeditació. Es diu que va assabentar tots els comtes del seu reialme que volia construir una campana gegant que tindria un so tan potent que se sentiria per tot el regne. Aleshores va convocar-los per parlar de la campana. Un cop tots reunits, en va fer eliminar una dotzena, eren els díscols que no volien sotmetre’s a la seva autoritat.

El Rei Ramir II, després d’abdicar en la seva filla Peronella, es va retirar al convent de Sant Pere el Vell d’Osca. És evident que la vida monacal li encantava, va morir l’any 1157. La seva esposa Agnès ja feia molts anys que se n’havia tornat a França. Al rei Ramir II se li reconeix haver estat la baula que

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella d’Aragó

va fer possible la unió de la Corona d’Aragó i els comtats de Catalunya.

Epíleg: què podria haver estat Catalunya si el comte Ramon Berenguer IV no hagués volgut formar part de la Confederació catalanoaragonesa i hagués preferit contribuir a la Reconquesta amb aliances puntuals amb els reis d’Aragó i de Castella? És complicat aventurar conjectures, però tal vegada Catalunya hauria esdevingut un estat independent que amb la laboriositat i el seny dels seus ciutadans i ciutadanes seria ara un estat molt pròsper dins la Unió Europea.

No hauríem de demostrar la nostra subjectivitat com a nació a partir dels fets del setembre de 1714, quan ens arrabassaren les institucions amb la consegüent repressió. Ens hauríem estalviat els problemes amb la llengua, el Pacte Fiscal i l’encaix amb Espanya, etc. ■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65 batcor@corominas.info - www.corbat.cat

pDS_35

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

Treballs de consolidació i conservació del jaciment.

LA VIL·LA DEL PLA DE L’HORTA DARRERS TREBALLS ARQUEOLÒGICS I PLANTEJAMENTS DE FUTUR Lluís Palahí Grimal1

L’any 2008 el Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, conjuntament amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la Diputació de Girona, varen endegar un ambiciós projecte de recerca a la vil·la romana del Pla de l’Horta.

Al llarg d’aquests anys s’han anat desenvolupant diverses campanyes d’excavació arqueològica i paral·lelament s’hi han realitzat treballs de consolidació que s’han intensificat els darrers anys de cara a l’adequació i posada en valor del jaciment.

1

T

ots aquests treballs han posat al descobert les restes de part d’una de les vil·les més ben conservades del nostre territori i han convertit la vil·la del Pla de l’Horta en un jaciment de referència per qualsevol estudi que pretengui analitzar la història del període romà en el nord-est peninsular. El següent repte és convertir aquest jaciment en un actiu social i patrimonial per a la comunitat, tot aprofitant les seves potencialitats (estat de conservació, nivell de luxe, complexitat estructural, valor didàctic, ubicació...). Una bona prova del valor i de la importància d’aquest jaciment és el fet que la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima figura de protecció per un jaciment arqueològic o un monument.

Per tant, en aquest escrit no pretenem altra cosa que continuar en el procés de donar a conèixer a la gent de Sarrià i el seu entorn el seu patrimoni, remarcar la seva importància i plantejar algunes de les fites que intentarem assolir en el futur.

Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona. Els treballs formen part del projecte I+D “Del oppidum a la ciuitas (III). La transformación de la ciuitas y la transición hacia nuevos modelos de estructuración territorial (HAR 2013-40778-P)

36_pDS

Vista de la sala de premsat des del nord

LA HISTÒRIA DE LA VIL·LA Tot i que en articles anteriors ja s’ha explicat la història del jaciment, cal recordar un parell de qüestions que defineixen i condicionen el nivell de coneixement que en tenim actualment.

La vil·la del Pla de l’Horta va ser descoberta de forma accidental l’any 1970 durant la construcció d’uns blocs de pisos. La troballa de tot un seguit de paviments de mosaic va suposar l’aturada de les obres, la realització d’uns treballs d’urgència que varen permetre l’extracció dels esmentats mosaics i l’excavació d’algunes estances de la vil·la. Un cop finalitzats aquells treballs, les restes es varen tornar a cobrir. De tota manera aquells mateixos treballs varen permetre copsar com la vil·la original ocupava una gran superfície que podia superar els 10.000 m2 estenent-se al nord, però també a l’est del sector descobert.

Les excavacions realitzades a partir de l’any 2008 han posat al descobert

una mica més de 1.000 m2 de la vil·la, un espai que correspon essencialment al seu nucli original, que amb el temps va ser ampliada i reformada, com veurem.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’EDIFICI La part coneguda de la vil·la del Pla de l’Horta correspon essencialment a una edificació compacta i d’aspecte unitari que ha viscut, però, una evolució molt complexa, com no podria ser d’altra manera amb una edificació que va existir durant gairebé sis-cents anys.

L’edificació se situava a la vessant oriental d’un petit turó, amb un important desnivell oest-est. Aquest desnivell té el seu reflex en la conservació de les diferents estructures, en molt millor estat a la banda occidental que a l’extrem de llevant. Però també devia tenir la seva importància en època antiga, ja que en determinats moments l’edifici va presentar una estructuració parcialment esglaonada.

FASE REPUBLICANA Els orígens de la vil·la del Pla de l’Horta cal situar-los a mitjans del s.I aC. La seva construcció cal relacionar-la directament amb la fundació de la ciutat de Gerunda (que té lloc entre el 80-70 aC) i la consegüent repartició de lots de terres del seu territorium.

Els murs d’aquest primer edifici són de pedres irregulars, lligades amb fang. Els paraments presenten tot sovint arrebossat amb un estuc blanquinós, granellut. Pel que fa als paviments, fins ara tots els localitzats són de terra piconada.

Les estructures conegudes dibuixen part d’un edifici amb cambres de grans dimensions (entre vint-i-cinc i quaranta metres quadrats), de forma regular i que presentaven ja les mateixes orientacions que mantindrà la vil·la al llarg de tota la seva història.

La planta de la casa correspon a una edificació de concepció típicament itàlica, una domus d’atri. Aquest fet és

pDS_37

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

Planta general de la zona excavada de la vil·la

important perquè significa que el propietari s’identificava de forma molt intensa amb les modes i el sistema de vida que la societat romana estava introduint al territori.

A l’edifici s’hi accedia per l’est a través d’un ampli passadís (fauces) que portava directament a l’atri. A les cases itàliques, l’atri era un petit pati cobert amb una obertura central que originalment podia tenir diverses funcions: proporcionava llum a les cambres de l’entorn, i servia per recollir l’aigua de pluja (impluuium) que s’acumulava en una cisterna, i servia de sortida de fums per la llar que se solia col·locar en aquest espai. Amb el temps, aquest espai va perdre part de les seves funcions originals (al Pla de l’Horta per exemple no disposa de cap cisterna i la llar era a una altra cambra), però seguia mantenint un alt valor simbòlic com a manifestació de “romanitat”.

L’atri actuava al mateix temps com a element distribuïdor, al voltant del qual es disposaven tot un seguit de grans estances que constituïen el nucli de la vida social a la casa.

A la zona sud, els indicis semblen apuntar a la possible existència d’un

38_pDS

espai enjardinat (hortus).

Pel que fa a la vessant productiva de la vil·la, poques dades en tenim per aquest període, però a la banda de ponent hi ha indicis de l’existència d’un magatzem de dolies. Aquests envasos (grans gerres que s’enterraven parcialment al terra) servien per emmagatzemar la collita de cereals, però també podien emmagatzemar productes líquids, com el vi.

FASE AUGUSTAL El principat d’August (27aC-14dC) va suposar un període d’intenses transformacions a nivell social, polític i administratiu. Moltes ciutats es transformaren, potenciant la monumentalització dels espais públics. Aquest procés es traslladà també a l’àmbit privat amb importants inversions en domus i vil·les.

A principis del segle I dC l’edifici central de la vil·la va ser completament remodelat. Curiosament, la planta de la nova vil·la és quasi idèntica a la de l’edifici baixrepublicà, mantenint l’atri com a element central.. La principal novetat del nou edifici ve determinada per la utilització de forma massiva de

l’opus caementicium (morter de calç).

Amb les dades disponibles tot sembla indicar que l’estructuració bàsica de l’edifici no era molt diferent al de la fase anterior. Les reformes semblen encaminades a dotar l’edifici d’una major solidesa, una major prestància i, sobretot, un major nivell de comoditats i luxe. L’ús de materials de gran solidesa com l’opus caementicium en els murs permetia la creació de grans obertures i una major varietat de formes arquitectòniques, o d’un pis superior en alguns espais, així com millors sistemes de cobertura.

Els sòls també es varen fer nous, emprant sòlids i luxosos paviments d’opus signinum (un morter fabricat tot emprant fragments de ceràmica trinxada) ornamentats amb tessel·les incrustades (opus tessellatum) creant decoracions geomètriques. Dues de les estances principals de la vil·la es varen cobrir amb sòls de petites plaques de marbre (opus sectile), tot dibuixant formes geomètriques. A l’atri s’hi va col·locar un petit mosaic a l’interior de l’impluuium. Tots aquests elements dotaven l’edifici d’un nivell de luxe del qual no disposava en la fase anterior.

Aquest creixement de la vil·la i l’augment en el seu nivell de luxe indica no solament un canvi en les modes i usos sinó també un important augment del nivell adquisitiu del propietari, riquesa que almenys en part devia provenir de l’explotació de la seva propietat (fundus). Cal tenir present que quan es parla d’un fundus en època antiga no es parla solament d’un espai més o menys gran amb conreus, sinó que podia contemplar altres activitats com la ramaderia, l’explotació dels boscos i fins i tot algunes activitats artesanals.

MITJANS DEL S.I DC, ÈPOCA JULI CLÀUDIA A mitjans del s.I dC, a la casa s’hi varen incorporar nous elements decoratius per adaptar-la a les noves modes i usos que s’anaven implantant a la societat romana, sobretot destinats a l’otium l’esbarjo- dels propietaris.

L’edifici es va ampliar, sobretot cap al sud, amb l’addició de noves sales. A la banda de migdia es va crear un petit

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

pati enjardinat, tancat, presidit per una gran nimfeu. La creació d’espais d’aquesta mena era essencial a les vil·les residencials, introduint en l’edifici el paisatge, creant entorns agradables pels propietaris i convidats.

Aquesta mena d’espais anaven lligats habitualment a grans sales-menjador on s’afalagava els visitants amb grans banquets. En aquests espais, s’hi podien desenvolupar activitats lúdiques (danses, teatre, música, malabars) destinats a entretenir els convidats.

El principal menjador (triclinium) de la casa, situat al nord del nou pati, es va dotar d’un absis que disposava d’un sistema de calefacció (hipocaust).

Aquest afegit permetia utilitzar la sala com a menjador tant a l’estiu com a l’hivern. A l’estiu els convidats se situaven al centre de la sala i els entreteniments es desenvolupaven al jardí.

Per contra, a l’hivern els convidats ocupaven l’absis, tot aprofitant l’escalfor de la calefacció, i els espectacles es traslladaven a l’interior de la sala. Cal assenyalar que l’existència d’una estructura absidal com a capçalera d’una sala-menjador o de recepció és relativament habitual a les vil·les romanes a partir dels s.III-IV, però el sorprenent és que al Pla de l’Horta trobem aquesta mena d’infraestructura gairebé dos-cents anys abans.

FINALS DEL S.II, ÈPOCA SEVERIANA A finals del segle II, moltes vil·les del nord-est peninsular foren objecte de profundes transformacions, que en molts casos suposaren el punt àlgid de la inversió en els espais residencials, amb un alt grau de luxe i de comoditats.

En aquests moments, possiblement després d’un petit incendi, l’edifici es va remodelar de forma intensiva, desplaçant tota la façana occidental, fet que devia implicar importants canvis en l’alçat del conjunt. Es va construir un nou accés que donava directament al pati interior, desplaçant el centre de gravetat de l’edifici cap aquest sector. Aquest pati es va dotar de dos passadissos porticats laterals, apropant-lo més a la tradicional imatge d’un peristil, i es va haver de remodelar el nimfeu. Totes

Plantes de les fases d’evolució de la vil·la. A) Republicana, B) Augustal; C) Juli clàudia D) Severiana E) Baiximperial F) Tardoantiguitat

les sales a l’entorn del pati també es varen modificar, i tant aquestes sales com els nous passadissos es varen pavimentar amb sòls de mosaic (opus tessellatum). El vell espai absidal es va convertir en una petita sala privada (cubiculum), tot i que conservava el seu sòl calefactat.

L’edifici s’amplià en direcció a llevant, amb la construcció de tot un seguit de sales que, aparentment, connectaven aquest espai amb un segon edifici situat a l’est, destruït durant les obres de la dècada del 1970. És en aquest espai on sembla que es va construir un petit conjunt termal (balneum) pels banys de la família propietària i dels visitants. Desgraciadament, bona part de tot aquest sector va ser destruït durant les obres de 1970.

BAIX IMPERI El període del baix imperi (ss.IV-V dC) és un moment d’importants canvis socials i polítics que tot sovint impliquen transformacions intenses en les vil·les i habitatges. No sembla aquest el cas del Pla de l’Horta, on fins ara les úniques reformes documentades corresponen a la zona industrial.

Les reformes afectaren el sector nord i oest de l’espai conegut. A tramuntana de l’edifici es varen eliminar les velles sales construïdes al voltant de l’atri i es varen substituir per un gran

magatzem o espai de treball, amb una portalada a la banda est, que permetia l’accés amb carros. Paral·lelament una de les velles sales d’aparat, situada a la banda est, es va reconvertir en una cuina, amb uns petits dipòsits en un dels angles de l’estança.

També en aquests moments es trobava en plena activitat un torcularium situat al costat de ponent de la vil·la, dotat de dues enormes premses.

Aquest procés implicà una ampliació de la zona industrial i, aparentment, una reducció de l’espai residencial.

ESTRUCTURES TARDOANTIGUES Al segle V, la desaparició de l’imperi romà d’occident també va suposar la desaparició de moltes de les estructures econòmiques i socials que el conformaven, com les vil·les. L’arribada de noves elits, els visigots, va suposar un canvi en les pautes econòmiques i d’ocupació del territori.

L’abandonament de la vil·la al segle V no va implicar que les terres que en depenien es deixessin d’explotar. Els espais on abans se situava l’edifici residencial es va aprofitar per construir-hi estructures molt més modestes, amb parets de pedra lligada amb fang.

Aquestes noves estructures denoten una continuïtat en l’explotació de l’entorn, si bé sota paràmetres econòmics i organitzatius ben diferents.

pDS_39

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

Restitució de la sala de premsat i els dipòsits (dibuix A. Costa)

VIL·LA INDUSTRIAL Si hem presentat de forma breu i ràpida la descripció de l’evolució de la vil·la és perquè en bona mesura ja n’hem parlat en articles anteriors i perquè els treballs dels darrers anys ens han permès començar a estudiar un altre aspecte de la vida a les vil·les romanes, la seva vessant productiva.

Com ja hem comentat, la vil·la no era solament un habitatge, sinó que era el centre d’un fundus que explotava el territori més immediat. Per optimitzar aquesta explotació disposava d’instal·lacions industrials destinades no només a la comercialització de la producció sinó també cobrir algunes de les necessitats quotidianes dels habitants.

Una propietat romana (fundus) incloïa, a més de les terres de conreu, pastures pel bestiar, boscos i feixes, que proporcionaven recursos naturals i materials pel desenvolupament de certes activitats artesanals.

Una de les principals produccions de les vil·les del nostre territori era el vi.

Les excavacions dels dos darrers anys ens han permès aprofundir en el coneixement d’aquest aspecte de la vida de la vil·la i ens obliguen a corregir les conclusions a què havíem arribat referent a algunes de les estructures situades a la banda de ponent de la vil·la.

L’activitat de premsat en època antiga s’iniciava, tot sovint, amb una primera premsada realitzada tot trepit-

40_pDS

jant el raïm. Posteriorment, es tornava a processar el raïm utilitzant grans premses. El most es recollia en primera instància en grans dipòsits (lacus) i es traslladava posteriorment als cellers (cella uinaria) on es finalitzava el procés de fermentació. Tant les sales de premsat com les canalitzacions i dipòsits solien anar revestides en opus signinum. Aquesta mena de revestiment, una mena de morter fet tot emprant fragments de ceràmica trinxats, creava superfícies sòlides i, sobretot, impermeables.

La vil·la del Pla de l’Horta ha proporcionat la troballa d’un gran conjunt format per dues premses de vi (torcularium) i un complex de dipòsits destinats al tractament del most.

Aquest complex presenta algunes peculiaritats que ens fan pensar en un procés de reformes més complicat del que es pot apreciar a simple vista. A la sala de premsat es detecten fins a cinc paviments diferents sobreposats, el que implica tot un seguit de reformes o reparacions a la sala. A més, el mur que tanca per llevant l’espai presenta diferents remodelacions. Tot plegat sembla indicar que aquest sector va patir moltes transformacions al llarg de la seva història de més de cinc segles. De fet, fins i tot no es pot descartar que inicialment l’espai no fos destinat a activitats productives o al premsat del vi.

Aquesta factoria productiva presenta alguns aspectes destacables i poc habituals en aquesta mena

d’instal·lacions. Per una banda, les grans dimensions del dipòsit destinat a la recollida del most. Atès que la fermentació se solia realitzar a la cella vinaria, en bótes o dòlies, i el dipòsit de premsat (lacus) solament acollia el most durant un curt període de temps, durant els treballs de premsat, aquesta mena d’estructures solen ser de dimensions modestes. No és el cas del dipòsit del Pla de l’Horta, que mesurava originalment seixanta-quatre metres quadrats i més d’un metre de profunditat (amb una capacitat teòrica, per tant, superior als seixanta-quatre mil litres). L’altra curiositat és la llarga distància existent entre la zona de premsat i el dipòsit, quan habitualment se situen molt a prop. Cal tenir present que el líquid s’havia de conduir des de la premsa al dipòsit. Això es feia, en ocasions, construint una canalització al paviment de la sala, però en altres, com al Pla de l’Horta, el que es feia era construir un paviment lleument inclinat per reconduir el most cap al lacus. De fet, al torcularium del Pla de l’Horta solament hi ha una mitja canya construïda sobre el paviment, a la banda est de la sala, per reconduir part del líquid, però no una canal pròpiament dita.

Aquest fet ens fa pensar que originalment, entre les premses i el dipòsit en podia haver existit un altre, que posteriorment va ser cobert, creant la gran sala que podem apreciar actualment.

Com hem vist, aquest espai podria haver tingut un llarg període

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

d’utilització, però les estructures millor conservades corresponen a l’època baix imperial i aquesta és la que podem descriure amb major detall.

En aquests moments sembla ser el moment en què el torcularium adopta la forma que podem veure encara actualment. Com ja hem comentat, a la sala de premsat s'han identificat fins a cinc pavimentacions diferents, i per tant si bé la visió que tenim actualment d'aquest espai correspon als darrers moments de la seva utilització, no podem asseverar si aquest aspecte respon a la reforma del s.IV o és fins i tot una mica posterior (o anterior).

Sigui com sigui, en els darrers moments d'existència la zona del torcularium disposava de dues grans premses, orientades de sud a nord, amb els contrapesos disposats a la zona nord. Començant per aquests elements, cal assenyalar que les excavacions no n'han proporcionat cap resta. Si es tractava d'un sistema de cargol, el més habitual en època baix imperial, la seva desaparició seria lògica atesa la superficialitat a la qual es troben les restes d’aquesta fase (el paviment de la sala s’ha localitzat en alguns punts solament a cinc centímetres per sota del nivell de circulació actual) i el fet que els grans blocs de pedra amb què es construïen aquests elements fossin reaprofitats en obres de l’entorn un cop abandonada la instal·lació (el reaprofitament de materials constructius és molt habitual al llarg de tota la història).

Pel que fa als dos espais de premsat (areae), aquests presenten un diàmetre de dos metres i mig i la premsa emprava una biga horitzontal de set metres de longitud, si atenem a la distància existent entre els blocs de sorrenca conservats al centre de la sala, on s'assentava un dels seus extrems i la zona de l'espai de maniobra, on se situaven els contrapesos.

L'existència dels basaments de tres columnes de sorrenca uns metres al sud demostren que almenys part de la zona anava coberta. L’existència d’una coberta era essencial en una instal·lació d’aquestes dimensions, ja que permetia ancorar les bigues de la premsa al sostre fent molt més resis-

Vista general del sector industrial des del sud. En primer terme la canal pel trasllat del most, al centre el dipòsit i al fons la sala de premsat.

tent tota l'estructura. En aquest sentit cal ressenyar que l’excavació va posar al descobert, a l'angle nord-oest de l’estança, un encaix quadrangular que aparentment podia pertànyer a un espai on encaixar una altra biga vertical que reforcés l’estructura de la premsa.

El problema és que aquest encaix es troba molt desplaçat cap a l'oest per pertànyer a les premses de la darrera fase, i de fet es va trobar cobert pels darrers paviments de signinum de l'estança. La seva existència cal, doncs, associar-la a una disposició anterior de l’estança, en la qual una de les premses es trobés, efectivament, més desplaçada cap a l'oest que la que es pot veure actualment, demostrant que la utilització d'aquest espai com a zona de premsat no es limita als darrers moments d'existència de l'edifici, però certificant també l’existència de modificacions en la seva configuració.

A la zona sud-oest de l’estança es conserven tot un seguit de petits encaixos realitzats a la mitja canya exterior del paviment i a tocar la columna més occidental del conjunt.

Aquests encaixos podrien haver servit per col·locar taulons que aïllessin aquest sector de la resta de l'estança.

Aquest sector es podia haver emprat com a zona per fer la primera premsada, tot trepitjant el raïm (calcatoriumn) o, simplement, per acumular-hi de forma ordenada i neta els raïms abans de la seva premsada. Cal recordar que no existia una canalització que conduís el raïm premsat cap al dipòsit, sinó que s'aprofitava el desnivell del paviment i solament es va construir una mitja canya a la banda est per reconduir el líquid cap al dipòsit. Això feia que el most es podés escampar per la superfície de la sala i en determinats moments podia ser important crear compartimentacions per realitzar

pDS_41

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

Signaculum trobat al Pla de l'Horta amb el nom del propietari. A la part inferior imatge girada per poder llegir correctament el nom D. CALVIDI AVRFLIANI

determinats treballs.

Un segon espai que es podia emprar com a calcatorium era el mateix dipòsit, un espai que al llarg de la seva història pateix diverses transformacions. Ja hem comentat com originalment era un gran espai, de la mateixa amplada que la sala de premsat i amb una profunditat superior al metre. Als darrers moments del seu ús es varen reduir les seves dimensions i també la seva profunditat, S'eliminà el terç occidental del que era el vell dipòsit i s'elevà el nivell inferior, reduint de forma important la seva capacitat. La part occidental del vell dipòsit devia quedar al descobert i potser s'emprava com a espai funcional per tasques secundàries, però va perdre la seva capacitat com a dipòsit ja que al separar-lo de la resta de l’espai no es va arrebossar de signinum el nou mur de llevant i, per tant, no era ja un espai impermeable. Tot i això, la realització d'un esvoranc al mur de migdia i la construcció d'un petit canal de desguàs dins la cambra situada al sud denota que almenys durant un temps devia quedar al descobert.

La reforma del dipòsit també va suposar canvis en el sistema d’emmagatzematge del most o almenys en el mode en què el líquid es traslladava a la cella vinaria. Originalment es feia a través d’una llarga canalització d’obra, arrebossada d’opus signinum. Aquesta canalització és substi-

42_pDS

tuïda per una petita estructura, un petit dipòsit, orientat d'est a oest, arrebossat de signinum i amb dos encaixos semicirculars al parament de migdia.

Aquest espai rebia el most del gran dipòsit i a través de dues aixetes es podien omplir les gerres o envasos que s’empressin per guardar el most durant el seu procés de fermentació.

També podria ser que els dos encaixos corresponguessin a dues canalitzacions de bronze, que en aquest cas farien la funció de la vella canal portant el most directament cap a la cella vinaria que es devia situar al sud, fora de la zona excavada.

DECIMUS CALUIDIUS AURFLIANUS, EL PROPIETARI DE LA VIL·LA En més de cinc segles d’existència, una vil·la, com qualsevol propietat, no solament passava de pares a fills sinó que podia canviar de propietari en diferents ocasions. Rarament aquests propietaris ens deixen testimonis que ens permetin identificar-los. Afortunadament, la vil·la del Pla de l’Horta n’és una excepció, ja que els treballs realitzats han permès identificar almenys un dels propietaris que la vil·la va tenir en la seva dilatada història. A l’interior d’una fossa situada a la sala dels contrapesos de la premsa, farcida amb abundants materials de tota mena (ferros, teules, ceràmiques...) es va recuperar un signaculum de bronze.

Aquests objectes eren segells que s’empraven per marcar els productes produïts a la vil·la, però el més important d’aquests segells és que portaven el nom del propietari de la vil·la. En el cas del segell del Pla de l’Horta la inscripció és: D. CALVIDI AURFLIANI (Decimus Caluidius Aurflianus).

El segell es va trobar en un estrat que cal datar a principis del s.III dC, i per tant ens proporciona el nom del que, molt probablement en algun moment del s.II dC, va ser el propietari del fundus, i sens dubte un dels personatges principals de la comunitat de Gerunda, del qual, malauradament, avui per avui aquesta n’és l’única referència coneguda.

EL FUTUR. LA CONSERVACIÓ DEL JACIMENT Des del mateix moment en què es va plantejar el desenvolupament d’un projecte arqueològic a la vil·la del Pla de l’Horta, tots els actors implicats teníem clar que ens trobàvem davant un element patrimonial de primer ordre i que més enllà de la investigació científica que s’hi desenvolupés seria necessari treballar per la seva conservació i posada en valor, per convertir-lo en un actiu per la població local i visitants.

La primera fase d’aquests treballs consistia a assegurar la conservació de les restes que s’anaven posant al descobert. Malauradament, després d’haver restat sota terra protegides dels elements meteorològics durant prop de quinze segles, en ser exposades novament a l’aire lliure, les restes del conjunt (com els de la majoria de jaciments) pateixen una ràpida degradació. Per aquesta raó, des del primer any les excavacions arqueològiques s’han anat coordinant amb les tasques de restauració i conservació, dirigides pel restaurador David Mallorquí.

Als darrers anys, a mesura que els treballs anaven agafant volada i el volum de restes creixia, es va posar de manifest la necessitat de realitzar unes tasques de més envergadura per tal de poder conservar el jaciment, molt accessible a les inclemències meteorològiques. I és que un dels principals problemes que presenta el jaciment

DOSSIER D’HISTÒRIA [la vil·la del pla de l’horta

per la seva conservació és que es troba molt obert en direcció nord (sense cap element topogràfic que el protegeixi, com sí que passa per ponent). Això fa que el jaciment es vegi molt afectat per les inclemències meteorològiques com les glaçades, però també per l’arribada de les llavors arrossegades per la tramuntana i que suposen un creixement constant de la vegetació, tot i els esforços per eradicar-la.

Davant d’aquesta problemàtica, va quedar clar que era necessari col·locar tot un seguit de cobertes per protegir les restes més delicades en tant no es poguessin iniciar els treballs definitius d’adequació. Aquesta actuació ha estat dirigida pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i executada per la seva brigada d’obres, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià. La tasca no s’ha limitat a la col·locació de les esmentades cobertes sinó que s’han consolidat els paviments, murs i paraments de l’edifici i s’han col·locat tot un seguit de graves a diverses estances ja excavades per evitar el creixement de nova vegetació. Aquestes tasques suposen un avançament important en el procés d’adequació del jaciment, ja que excepte les cobertes provisionals-, la resta d’actuacions ja s’han realitzat aplicant les directrius marcades en el projecte d’adequació.

I és que paral·lelament a les excavacions i als treballs de consolidació, s’ha redactat el projecte d’adequació del jaciment. La idea era i és la mateixa que s’ha aplicat a d’altres jaciments

de l’entorn (com Sant Julià de Ramis o els banys de Sant Menna de Vilablareix), crear un sistema d’adequació que permeti fer accessible al públic la zona excavada i, a mesura que els treballs vagin incorporant nous espais, anar afegint aquestes noves restes al conjunt monumental i al circuit de visita. El projecte d’adequació ha estat redactat pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona, sota la direcció de l’arquitecte Lluís Bayona, i l’objectiu principal és crear un jaciment visitable, però al mateix temps integrat dins el seu entorn. Per aquesta raó el projecte contempla la creació d’un espai al més obert possible que al mateix temps que permet conservar el jaciment i continuar amb el seu estudi no sigui percebut com una barrera o un element aïllat i disgregat de la resta del barri.

Com ja hem comentat, les cobertes existents actualment al jaciment són provisionals ja que el projecte d’adequació preveu la construcció d’una coberta protectora de la part més sensible del jaciment, una estructura lleugera, que n’assegurarà la conservació. I és que la vil·la del Pla de l’Horta, precisament pel seu bon estat de conservació, presenta alguns espais especialment delicats (com els diversos paviments de mosaic) que no es poden deixar descoberts sense establir aquesta coberta protectora.

L’objectiu final no és altre que

l’adequació del conjunt per permetre la seva visita i gaudi per part de la ciutadania mitjançant la senyalització del conjunt, amb la delimitació d’un itinerari de visita i la instal·lació de plafons informatius. En definitiva, l’objectiu de tots els membres i institucions implicades en aquest projecte no és altre que retornar a la comunitat un bé patrimonial de gran rellevància i donar-lo a conèixer a nivell local, nacional i internacional.■

BIBLIOGRAFIA -BURCH,J.; CASAS,J. CASTANYER,P., COSTA,A., NOLLA,J.M., PALAHÍ, Ll. SAGRERA,J.; SIMON, J., TREMOLEDA, J., VIVÓ,D. I VIVO,J., 2013, L’alt imperi al nord-est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt, Girona, 384-397.

-PALAHÍ,Ll. 2008, Excavacions a la vil·la romana del Pla de l’Horta, Parlem de Sarrià, octubre-desembre,Sarrià de Ter, 30-35.

-PALAHÍ,Ll. 2010, La vil·la del Pla de l'Horta. evolució d'una gran vil·la suburbana d'època romana, Parlem de Sarrià, Sarrià de Ter, 76,28-37.

-PALAHÍ,Ll., 2012, La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter). Evolució d’una gran vil·la suburbana d’època romana, XI Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 223-236.

-PALAHÍ, Ll.,2012, Gerunda. L’àrea suburbial de la ciutat de Gerunda, dins VIVÓ,D, PALAHÍ, Ll i NOLLA,J.M., Parva Gerunda, Girona, 103-126 -PALAHÍ, Ll i COSTA,A, 2010, , Excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta, 10 Jornades d'Arqueologia a les Comarques Gironines, Arbúcies, 209-218

pDS_43

OPINIÓ [en defensa dels països catalans

EN DEFENSA DELS PAÏSOS CATALANS Josep Brugada i Gutiérrez Ravé

No sabria dir si s’acosten temps difícils per a la llengua i la cultura catalanes, o si ja hem arribat a un punt en el qual hem d’estar més que mai alerta i amb les eines ben esmolades davant l’ofensiva contra la llengua i la cultura catalanes arreu dels territoris que convenim d’anomenar Països Catalans. scric aquestes idees plenament convençut que ja fa un temps, el govern del PP i altres han iniciat una clara croada contra tota forma de catalanisme i s’han aixecat tota mena d’hostilitats contra la llengua catalana i la seva cultura en tots els seus territoris. Ara, en el tombant del segon mil·lenni, temps en el qual semblava que la llengua i la cultura en tots els territoris de parla catalana, amb les legislacions pertinents a la mà, s’havia consolidat i assistíem tots plegats a una raonable “normalitat” i a una “normalització”, les temptatives i els atacs contra la nostra cultura no cessen. Altrament, hauríem de dir ben alt: ¿Des dels nostres territoris, des de les nostres institucions, des de l’àmbit dels Països Catalans, hem atacat en algun moment la llengua i la cultura espanyoles? Algú o alguna llei impedeix que en l’àmbit de les illes Balears o al País Valencià o a Catalunya, hom té prohibit d’expressar-se i manifestar-se en llengua espanyola? A nosaltres no ens ho sembla pas. Després de més de trenta anys de democràcia i després de tot el que hem recorregut, dels esforços fets i dels diners esmerçats, a nosaltres ens sembla que el PP ha endegat una autèntica croada política contra tota manifestació que no sigui en espanyol, que no desprengui “espanyolitat” i en la direcció d’una concreta

E

44_pDS

i unidireccional mentalitat aglutinadora espanyola.

Els exemples més recents als quals podem referir-nos són la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC)1, que després de trenta anys de convivència i de saber fer en l’àmbit de les escoles catalanes, aquest tribunal ha fixat per primera vegada els mínims de llengua espanyola per a les famílies que ho demanin; és a dir, s’hauran de fer a totes les escoles catalanes un 25% de classes en castellà, si hi ha una família, tan sols una que així ho demani, s’haurà de donar almenys una assignatura troncal en

castellà. Aquesta sentència (al darrera de la qual hi ha ideologia treballada, sens dubte), no és res més que un torpede al sistema educatiu català, una arma de doble fil que el que pretén no és altra cosa que provocar la zitzània i obrir l’aixeta de la demagògia perquè les famílies, no conscienciades, anticatalanes o mediatitzades per una manera de fer francament falangista i “pepera” -espanyolistes fins a la medul·la en territori català- se sumin a carregar-se el sistema escolar català i el sistema lingüístic i convivencial que havíem tingut fins ara. Un sistema lingüístic i

convivencial que havíem mantingut durant més de trenta anys i que ara el corró centralista ens està torpedinant.

Tot plegat fa olor de socarrim i darrera aquesta sentència –com ha afirmat la consellera d’ensenyament- hi ha hagut pressions de l’oligarquia en el poder a l’esmentat Tribunal. El joc brut és molt sibil·lí i a qui signa tot plegat l’esparvera d’allò més. L’acció del PP a tot arreu, a tot l’àmbit dels Països Catalans és molt perillosa. Els exemples d’ençà que a l’Estat espanyol mana el PP de Rajoy són nombrosos.

La nefanda llei Wert proscriu els estudis de llengua i cultura catalanes. ¿Recorden la veueta del ministre que pretenia “españolizar” els alumnes catalans? Ja hauran pogut apreciar la implantació del decret Bauzà a les illes Balears també. L’atac a la llengua i la cultura dels mallorquins és simplement antidemocràtica i, per tant, indignant i intolerable; la imposició del “trilingüisme escolar” per part del govern del senyor José Ramón Bauzà representa donar major embranzida a dues llengües certament molt més potents, l’espanyol i l’anglès, en detriment d’una llengua més feble però no menys important, rica i estimada pels seus parlants, els mallorquins, els menorquins i els eivissencs i per tota la gent de bé d’arreu.

Aquesta imposició suposarà la desaparició gradual del català de Mallorca de les aules, de la societat i dels mitjans de comunicació. La substitució progressiva de la llengua més feble, el català de Mallorca, en detriment de les llengües més fortes, tindrà com a conseqüència més immediata relegar el català de Mallorca a la categoria de “patois”, una llengua feble no apta per al coneixement ni per a l’aprenentatge ni per a la comunicació ni per a la ciència segons aquests factòtums. El que pretenen els falangistes del PP és emborderir tant com puguin la llengua

OPINIÓ [en defensa dels països catalans

catalana arreu perquè passi el que ha passat també al País Valencià amb la seva cadena de ràdio i de televisió, que a còpia d’empobrir els continguts, de convertir-los en mitjans escombraria, d’inculturitzar-los i buidar-los d’interès, a base d’envilir la ràdio i sobretot la televisió, han aconseguit que els valencians l’avorrissin i acabessin per pensar que en llengua valenciana no se’ls oferia res més que “basòfia televisiva”, pura merdeta. Tot perquè el públic en general l’acabés avorrint, amb la finalitat que els valencians en general, a base de da-li i da-li, acabessin per sentir desafecció de la seva pròpia llengua i de la seva pròpia cultura i així, amb altres grans excuses, han aconseguit poder tancar els seus propis mitjans en llengua catalana (de València). Vetho ací. Això és el que han aconseguit els nous falangistes del PP, el tancament de Canal 9. Res de mitjans de comunicació en llengua catalana. I ja que al·ludíem suara a les Balears, no farà més de dos anys que a Catalunya es veia la Televisió de Balears; avui mercès a la política del PP de tallar les ales a la difusió de la llengua i la cultura catalanes, de menystenir fins i tot la històrica bandera quadribarrada que agermana els antics i històrics territoris de la corona d’Aragó, la televisió baleàrica ja no es pot veure a Catalunya. Gloriosos progressos de la democràcia, ja ho veuen! Sí senyors, els conspicus membres del PP, sibil·linament l’han fet desaparèixer. ¿S’imaginen per un moment que aitals atemptats arribin a la ràdio i a la televisió públiques catalanes, a TV3 per exemple?

Seguidament han fet acte de presència altres indesitjables, els de la franja d’Aragó, que aquests –contravenint també les resolucions acadèmiques- no només han fet desaparèixer del mapa lingüístic la llengua catalana sinó que, per art de lerrouxisme polític, han fet néixer una nova llengua, el LAPAO. I en treves de la presentació del Diccionari normatiu valencià, per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la qual admet –com no ha de ser d’altra manera- la unitat de la llengua

catalana a l’àmbit territorial valenciàcatalà, no ha faltat temps als xacals del PP per dir que, “el nou diccionari és una vergonya, un menyspreu als valencians”.2 Una vergonya un diccionari per a ús i instrucció de la ciutadania de l’antic Regne de València? Segons aquests babaus el català i el valencià no són equiparables. I la parla de Sevilla i la de Valladolid no són equiparables, doncs? I tot perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el seu Diccionari normatiu defineix el “valencià” com a “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.”

D’aquí ve la polèmica, de la vinculació del que parlen a les comarques valencianes amb el català. Per això ha saltat la llebre! I, doncs, el seu Estatut d’Autonomia assenyala que “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià”, o sigui el català de les seves terres que ells anomenen “valencià”, com els baleàrics en diuen “mallorquí”, “menorquí” o “eivissenc”. Algú discuteix que la llengua pròpia de Sevilla és el castellà, amb la seva singular i graciosa entonació? Si voleu digueu-li afectuosament “sevillà”, [zebijano], però a ningú se li acudirà pensar que es tracta d’una altra llengua per més força dialectal que tingui. Algú discuteix això?

Per tant, si fa ja més de trenta anys, amb el consegüent desenvolupament dels respectius

estatuts d’autonomia de cada territori, la llengua catalana s’havia “normalitzat” arreu, per què a dia d’avui s’ha de manipular i/o tergiversar el que teníem fixat? Per què atiar una batalla envers la unitat de la llengua i la cultura d’uns territoris que conformen el que culturalment entenem per Països Catalans?

Algú posa en dubte quins són els territoris genuïns de la llengua espanyola, o de la llengua basca o de la gallega? Com apuntàvem suara, comptat i debatut, alguns el que volen i tenen són ganes d’aixecar la llebre! ■

1

Gener de 2014.

Vegi’s declaracions del vicesíndic de les Corts Valencianes i d’altres dirigents del PP, al diari La Vanguardia, pàg. 58, diumenge 2 de febrer de 2014.

2

pDS_45

OPINIÓ [PSC

UNA VISIÓ DEL PRESSUPOST 2014 DE SARRIÀ DE TER Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

Parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter és parlar del poble, del nostre poble.

Un pressupost és molt més que un ball de xifres Des del PSC d'ingressos, de despeses i d'inversions, de parti- de Sarrià de Ter des, d'àrees... un pressupost amaga també una en la discussió del pressupost manera de fer, de ser, de veure i prioritzar. l pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter pel 2014 és fill de l'equip de govern actual; si l'equip de govern fos diferent, el pressupost, ben segur, també seria diferent. No sé si les diferències serien grans o, simplement matisos, però cada pressupost és fill del govern que té la responsabilitat de confeccionar-lo.

E

AMB PERSONAL PROPI O EXTERN? Un dels temes de debat entre els diferents grups municipals dels darrers pressupostos gira al voltant de si alguns serveis municipals els ha de prestar personal propi, directament contractat per l'Ajuntament, o personal extern, contractat per una empresa de serveis. Optar per una o altra opció afectarà a diferents partides del pressupost i, per tant, a l'economia municipal; en el primer cas caldrà fer front a unes nòmines i despeses de la seguretat social, en l'altre caldrà pagar unes factures de proveïdors amb el corresponent IVA. Des de l'anterior mandat hi ha hagut un especial interès dels dos equips municipals a prescindir de personal propi en favor de personal extern; al seu dia ja vam debatre i discutir la qüestió dels Serveis Socials i després la qüestió de les netejadores... Part de la neteja d'equipaments municipals la fan, de fa temps, persones contractades per una empresa de serveis.

46_pDS

de 2014 vam tornar a insistir que externalitzar serveis no sempre resulta més econòmic, ja que, si bé és cert que no hi ha despeses laborals directes, sí que hi ha hagut, per exemple, un important increment de costos fruit de l'increment d'IVA. En tot cas des del PSC el que he defensat és que, abans de convocar una nova licitació pel servei de neteja, es plantegi si no sortiria més a compte, ja que es volen revisar també les freqüències i hores de dedicació de cada equipament, contractar directament el personal, en comptes de ferho de manera externa.

Al darrer d'aquestes decisions no només hi ha números, també hi ha ideologia.

Un pressupost conté moltes partides que són fruit del dia a dia de l'Ajuntament, del batec diari del poble, partides que es repeteixen pressupost rere pressupost. Però també hi ha partides que apareixen de nou i, moltes vegades, potser perquè l'import no és massa gran, potser per altres motius, passen desapercebudes.

LA DESPESA “EXTRA” DEL CAMP DE FUTBOL Aquest és el cas de la partida número 3421 que hi ha dins l'àrea de "Promoció de l'Esport" i que duu per títol "Lloguer parcial Terreny Camp de Futbol de la Rasa"; el seu import és de 24.000,00 €.

L'origen d'aquesta partida de despesa de 24.000 € és el retard del govern municipal en l'aprovació del

POUM, que com és conegut va motivar una oportunista reclamació del propietari d'una part del camp de futbol; no cal tornar a entrar ara en els detalls d'aquest fet, però el que és evident és que hi havia un conveni que el govern municipal havia signat amb la propietat de part del camp de futbol i per qüestió de dies el govern municipal no va complir el termini d'aprovació del POUM tal i com havia acordat. És cert que aquests 24.000 € poden semblar pocs diners comparats amb la petició que el propietari va fer en la seva primera reclamació, però són 24.000 € que, al cap i a la fi, ens podíem haver estalviat!

Un pressupost mostra els encerts del govern que els confecciona, però també amaga els seus errors quan hi són!

La confecció d'un pressupost municipal, ho sé per experiència, és fruit d'un joc d'equilibris, d'interessos, de necessitats, d'obligacions i de desitjos que van enllà, molt més enllà dels regidors i regidores que tenen la responsabilitat de governar el poble.

LA PARTICIPACIÓ ALS PRESSUPOSTOS, UNA ASSIGNATURA PENDENT Sobre aquesta qüestió ja en vaig parlar de manera més concisa en l'article "Participació ciutadana, l'eina per a fer possible la democràcia participativa" del parlem de Sarrià número 85. Avui només voldria recordar que fer uns pressupostos participatius és molt més que destinar una partida d'inversions per tal que "el poble" en decideixi el destí. Això és en participació ciutadana el que en democràcia representa anar a votar cada 4 anys!

OPINIÓ [PSC

I si la democràcia és quelcom més que anar a votar cada 4 anys, els pressupostos participatius també són molt més que l'elecció del destí d'una partida d'inversions! La participació als pressupostos s'articula fonamentalment sobre la informació que l'equip de govern fa del propi pressupost. Per participar és imprescindible la informació; sense informació, sense dades, no es pot opinar.

L'equip de govern va aprovar un reglament de participació el mes de juliol de 2012 i aquest any 2013 ha començat a posar en solfa consells de participació sectorials nous o inactius. El govern municipal té les eines necessàries per a fomentar la participació al voltant dels pressupostos, però li manca encara, em sembla a mi, les ganes, la capacitat, la

destresa o l'aprenentatge per fer-les servir.

Cap equip de govern municipal té l'obligació de fer participatius els pressupostos; però si un equip de govern s'hi ha compromès, sí que en té la responsabilitat i, aquesta, a diferència de l'obligació, sí que és exigible!

Però no tota la responsabilitat és de l'equip de govern, aquí, com en tot allò públic, la responsabilitat sempre és compartida també entre els grups municipals que som a l'oposició i, naturalment, amb totes i tots vostès, veïns i veïnes, entitats, organitzacions i empreses de Sarrià de Ter! I és que, com deia al principi, parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter és parlar del poble, del nostre poble.■

La remodelació del nou camp de futbol suposa una despesa no prevista.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_47

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

FESTA DE NADAL A L’ESCOLA MONTSERRAT Comissió de festes de l’Escola Montserrat

Un any més, i ja en fa uns quants, vam tornar a celebrar la Festa de Nadal. Després de les festes i fires de Girona, tots teníem el pensament en aquesta festa, semblava que quedava molt però les setmanes van passar molt ràpid. La preparació va ser molt intensa, amb reunions de mestres, reunions amb l’AMPA, reunions amb tècnics de llum i so, visites al lloc on s’havia de fer el festival, mails, trucades i més trobades i reunions. Tots ens hi vam esforçar molt i vam posar-hi moltes ganes perquè aquesta festa sortís bé.

eguint un fil conductor sobre els dies de la festa de Nadal, cada curs va preparar una actuació: ball, cançó o representació teatral. Els dies previs al festival els nens estaven ben il·lusionats en preparar la seva actuació, els pares preparaven la decoració i tots els temes de coordinació amb l’escola. Vam poder comptar amb la col·laboració i ajuda d’uns tècnics de so i llum que van fer possible un festival molt lluït.

Dos dies abans del gran dia vam fer un assaig general al pati de l’escola, per sort vam gaudir d’un bon dia en ple mes de desembre. Va ser un assaig àgil i amè. Els nervis estaven a flor de pell, però el que més es percebia era l’emoció de tots perquè arribés el dia 20 de desembre.

S

48_pDS

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

I va arribar el dia esperat.... a la tarda tot ja estava més que a punt: la decoració nadalenca, els dos escenaris, la il·luminació, l’equip de so, les cadires per al públic...només faltaven els veritables protagonistes: els nens! Van arribar disfressats i vestits per a la ocasió, es van anar col·locant al seu lloc corresponent, després van entrar les famílies i ben aviat el pavelló de Sarrià va quedar ple de gom a gom.

S’apaguen els llums, s’escolta una música d’obertura i després d’unes paraules de la directora de l’escola i dels brillants presentadors (dos alumnes de 6è), va començar el festival. Aquí teniu l’ordre de les actuacions que varen fer els nens i nenes de l’escola Montserrat. Al final del festival hi va haver una actuació sorpresa per part d’un grup de mestres que ens van fer un ball amb molt de ritme.

Tot va sortir genial! Els nens hi van participar amb moltes ganes i tots junts ens ho vam passar molt bé.

Moltes gràcies a tots, pares, mares, mestres i alumnes per ferho possible. I no oblidem la col·laboració tècnica del senyors Amador i Viernés, així com les empreses que varen col·laborar, Carns Damià i Motos Llach.

L’AMPA i el Claustre de professors a través de l’educació i el lleure continuarem treballant per una propera festa de Nadal carregada d’il·lusió. ■ Fotos Escola Montserrat

pDS_49

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Ordre 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a 15a

50_pDS

Curs ó ci ua 5è B Act (Freixenet) al ad N de i nc 5è A Anu de Nadal) ia er ot (L i nc 5è C Anu adal N a ri te lo g ei P4 A- B Sort 1r A Tió al ad N de ar P3 A- B Din al ad N de a em P5 A Po i ar lid so al P5 B Nad a al 3r A Nad ve te Es nt Sa ssos 3r B s, l’home dels na nt ce no In s nt 4tA-B Sa esa gl an ó ci ra eb el 4t C C panades m ca y, an d’ ap 6è A- B C cap d’any de a st fe de l 1r B al B is re s el r ra pe 2n A- B Es a ad lc va ca s: Mestres ei R es tr es m ó ci ua ct A

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_51

ESPAI ESCOLAR [ampa escola montserrat

FIRA DEL PAPER Ampa Escola Montserrat de Sarrià de Ter

Un any més l’Ampa i l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter hem participat a les Jornades de la Fira del Paper organitzades per l’Ajuntament de Sarrià de Ter. l tema transversal duia per títol “ La Cartografia” i la proposta del taller d’enguany anava directament relacionada amb aquesta temàtica.

El taller consistia a elaborar el propi mapa del tresor, a partir de materials diversos, amb la finalitat de potenciar la creativitat i sobretot passar una estona lúdica i entretinguda.

E 52_pDS

La participació per part dels nens i nenes que varen dur a terme aquest taller va ser molt activa durant el matí. Malauradament, la pluja de les primeres hores de la tarda ens obligava a desmuntar la paradeta com a la resta de firataires.

Amb records gratificants gràcies als comentaris positius que vam rebre per part dels assistents, us hi esperem l’any vinent!

Així com també esperem que hàgiu gaudit tant com nosaltres fent aquest taller! ■

ESPAI ESCOLAR [confetti

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC I EL MOVIMENT LLIURE Helena Agullé i Elena Batllori

El passat 31 de gener, quatre educadores de l’escola bressol vam tenir el privilegi d’assistir a la xerrada “ La importància del joc lliure per les futures generacions” a càrrec de la fisioterapeuta Ute Strub al centre Girasol de Sant Gregori.

l llarg dels anys a l’escola bressol hem tingut la sort de poder realitzar una part de la nostra formació amb la Marta Graugés (directora del centre Girasol) i en diverses ocasions hem pogut comptar amb la visita i assessorament de la Ute. Unes visites que ens van fer reflexionar i millorar molts punts del nostre Projecte Educatiu de Centre, que parteix de l’aplicació dels següents principis bàsics d’Emmi Piclker (Lóczy)

A

54_pDS

ESPAI ESCOLAR [confetti

• El respecte per l’infant com a persona • La llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia • La pedagogia de la vida quotidiana, el valor de les petites coses, grans coses pels infants • L’estabilitat i la regularitat com a font de seguretat A l’aula dels nadons oferim l’espai i els materials adequats que afavoreixen el moviment lliure dels infants.

L’infant necessita temps, respecte i un adult que permeti, l’acompanyi i que confiï en les seves capacitats.

En aquests mesos de curs hem observat l’evolució dels moviments de l’infant respectant el seu ritme sense anticipar-nos.

I aquest ha sigut el resultat: infants que van començar estirats panxa enlaire, poc a poc van anar voltejant, girant, més endavant rastrejant, posant-se asseguts, gatejant i caminant.

Una gran sort i un plaer poder observar dia a dia aquesta gran conquesta que només els infants poden fer si l’adult ho permet i els ofereix un espai idoni. ■

pDS_55

SALUT

La insuficiència cardíaca Emili Marco

QUÈ ÉS LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA? La insuficiència cardíaca és una malaltia que provoca que al cor li costi bombar la sang per tot l’organisme. Apareix quan el cor es debilita i al no poder fer circular la sang amb normalitat, els seus muscles i altres òrgans reben menys sang i els líquids tenen tendència a retenir-se als pulmons o en altres llocs com les cames i abdomen. Com a conseqüència d’això, podeu tenir dificultat per fer alguna activitat física com ara pujar escales i, probablement, notareu que us falta l’alè, us canseu o que se us inflen les cames.

QUINES SÓN LES CAUSES PRINCIPALS? La causa principal de la insuficiència cardíaca és la tensió arterial alta (hipertensió), tot i que hi ha altres causes com ara l’infart, l’angina de pit o la diabetis.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT TENIR CURA DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA? La insuficiència cardíaca és una malaltia freqüent en el nostre entorn. Les descompensacions de la insuficiència cardíaca són la primera causa d’ingrés hospitalari en pacients més grans de 65 anys.

Tot i això, podem controlar i disminuir la progressió de la malaltia, millorar-ne els símptomes i, per tant, augmentar la qualitat de vida dels pacients mitjançant el tractament farmacològic i l’adopció d’uns hàbits de vida saludables.

COM PODEU SABER SI TENIU INSUFICIÈNCIA CARDÍACA? Els símptomes principals de la insuficiència cardíaca són la dificultat per respirar, especialment al fer esforços, el cansament i la debilitat, l’augment ràpid del pes, la disminució de la producció d’orina, la tos seca i la sensació de manca d’aire a l’estar tombat en el llit o fins i tot al dormir, havent de despertarse bruscament. Per poder determinar si patiu aquesta malaltia és necessari que el vostre metge o la vostra metgessa, a més de tenir en compte les molèsties que li pugueu explicar, us demani

56_pDS

una sèrie de proves: anàlisi de sang, radiografia de tòrax, electrocardiograma i ecocardiograma.

PER QUÈ CAL QUE US TRACTEU AQUESTA MALALTIA? La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica, per aquest motiu és important tractar-la adequadament. Si ho feu, amb la medicació indicada i amb canvis saludables en els vostres hàbits de vida, podeu aconseguir frenar la progressió de la malaltia, millorar-ne els símptomes i, per tant, augmentar la vostra qualitat de vida.

QUAN HEU D’AVISAR EL VOSTRE O LA VOSTRA PROFESSIONAL SANITÀRIA • Si noteu dolor al pit • Si guanyeu pes de manera ràpida (1 kg en un dia o 2 kg en dos o més dies) És recomanable controlar-vos el pes diàriament o, com a mínim, tres vegades per setmana • Si se us inflen les cames i els peus • Si observeu que orineu menys del normal en el vostre cas.

• Si teniu més dificultat per respirar quan feu les activitats que dueu a terme normalment • Si necessiteu dormir amb més coixins • Si teniu tos persistent • Si noteu molt cansament COM PODEU CONTROLAR LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA? Hi ha tres consells clau per mantenir un bon control de la insuficiència cardíaca: 1. Preneu correctament la medicació • És molt important que no deixeu mai la medicació indicada, i que no preneu cap medicació nova sense consultar el vostre metge o la vostra metgessa. Si teniu algun problema podeu consultar-l’hi sempre.

2. Tingueu hàbits de vida saludables • Feu una dieta saludable; us ajudarà a controlar el pes i els nivells de

colesterol. Cal que cuineu els aliments preferentment a la planxa, al forn, al vapor o al microones. Eviteu el consum de greixos. És recomanable que mengeu poca quantitat i que ho feu sovint (cinc àpats al dia), sense atipar-vos.

• Reduïu el consum de sal. Eviteu el menjar preparat, els congelats, els embotits i els dauets de brou. Podeu fer servir altres condiments per millorar el gust dels aliments.

• Controleu la quantitat de líquid que beveu. El vostre metge o la vostra metgessa us pot indicar quina quantitat de líquid és recomanable beure per dia.

• Deixeu de fumar.

• Eviteu el consum d’alcohol i d’altres begudes excitants com ara el cafè, el te o les coles.

• Feu una activitat física de forma regular (per exemple, caminar) en funció de la vostra tolerància. Podeu consultar el vostre o la vostra professional de medicina o d’infermeria, si voleu fer un altre tipus d’exercici.

• Disminuïu les situacions que us alterin els nervis.

3. Preneu altres mesures importants • Controleu que la vostra pressió arterial estigui dins de la normalitat.

• Vacuneu-vos. És important que us vacuneu de la grip i la pneumònia.

• Eviteu els canvis bruscos de temperatura per no refredar-vos. ■

RECORDI ELS SIGNES D’ALARMA!

Consulti al seu metge o infermera, si apareixen qualsevol d’aquestos símptomes 1. Guany de pes de forma ràpida: més d’1Kg en un dia o més de 2 Kg en 2-3 dies 2. Inflor de peus, turmells o abdomen 3. Disminució de la quantitat d’orina 4. Empitjorament de la sensació de falta d’aire 5. Necessitat d’augmentar el número de coixins per dormir 6. Tos seca persistent 7. Dolor al pit 8. Empitjorament del cansament 9. Pèrdua de la consciència o mareig

espai gastronòmic

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

Francesc Ramió Vila

La vil·la romana de Sarrià de Ter era una de les tantes vil·les que es troben a tot l’imperi romà als afores de les ciutats.

Viure fora de les poblacions era un costum corrent, per diversos motius. El primer era perquè a les ciutats les cases estaven molt amuntegades, amb carrers molt estrets, i les cases eren poc il·luminades i molt poc salubres. Per l’aglomeració de gent i els pocs serveis que tenien, eren fàcilment víctimes de malalties contagioses, transmeses principalment per la quantitat de paràsits que ocasionava aquest tipus de vida. El segon gran motiu era tenir unitats productives que en principi els feien autosuficients, però a la vegada podien comerciar amb els sobrants. Si la propietat era molt gran, després ja era una explotació quasi exclusivament per fer negoci amb el comerç i el bescanvi.

LA CUINA DELS ROMANS

questes vil·les solien estar com a màxim a una jornada de les poblacions, ja que molts cops els propietaris eren persones amb algun càrrec administratiu o polític a les poblacions importants i aquesta distància els facilitava el trasllat, i poder atendre les dues coses alhora, malgrat de tenir esclaus i capatassos que eren qui de veritat portaven l’explotació agrícola.

Gràcies a un segell de bronze que s’ha trobat, sabem el nom del propietari de la vil·la romana del Pla de L’Horta. Es deia DECEMUS (el nom) CALVIDIUS AUFLIANUS (cognoms).

Es podia dir DECEMUS segurament perquè era el desè fill, això no ho sabem , però la deducció és probable.

Era una vil·la important, gran, amb molts serveis, amb terres coberts de mosaics, cosa que només tenien les cases de certa presència. A la majoria, més senzilles, els terres eren d’un aglomerat amb calç, semblant al que avui en dia seria un terra de ciment lliscat. Les més humils eren de terra trepitjada. L’existència de la vil·la s’ha datat del segle I aC fins al segle VII dC. La vida era molt monòtona, marcada per les temporades, per sembrar, collir, etc. I el dia venia marcat per les hores de treball i dels àpats.

Al matí, en aixecar-se es prenia el ientaculum, o sigui l’esmorzar, aquest era un àpat complet, prenien pa untat amb all, ous, formatge, mel, llet, fruita fresca de temporada i raïm o panses. Evidentment pels plebeus i esclaus la cosa era més senzi-

A

Triclinium

lla, l’alimentació era exclusivament a base de farinetes de diferents cereals. Al migdia feien el prandium, que pels patricis va començar sent un àpat lleuger, però a partir del s. II aC es va anar complicant i fent-se més abundant. Però pels plebeus i esclaus continua essent un àpat senzill, més adaptat al ritme de la feina.

Però l’àpat important del dia era el sopar, cenum. Se servia al triclinium, sala d’àpats importants, on la gent seia al lectus triclinoris per estar a taula, o sigui que la posició era estirat sobre el costat esquerra, quedant la mà dreta completament lliure per menjar. Però en un principi només els homes, ja que les dones seien davant dels seus marits en cadires, més o menys còmodes . Solia començar a mitja tarda, però sempre va ser difícil predir quan podia acabar. Per menjar utilitzaven dues culleres, una de grossa, ligula, i una altra de més petita, cochlear. També utilitzaven tovalló de roba, que solien portar de casa, anomenat mappae, que també servia per endur-se les sobres a casa.

Era costum rentar-se al començar i a l’acabar el menjar, ajudats pels esclaus.

Se servien aperitius, al més variat possible, evidentment l’alimentació depenia molt de la situació geogràfica, ja que els aliments eren del que avui en diríem de proximitat o Km. 0. Aquests aperitius podien consistir en amanides, ous, bolets, verdures, olives, ostres, altres mol·luscs, etc. Malgrat que els musclos i ostres en un principi eren postres.

Després venia el veritable sopar, compost sem-

Ligula

Cochlear

pDS_57

espai gastronòmic LA CUINA DEL XEF

pre de dos o tres plats i postres. Els plats podien ser de peixos variats, xai, cabrit, porc o senglar, principalment.

Sempre hem de pensar que, fora d’ocasions molt excepcionals, es menjava el que es tenia més a l’abast o es criava a casa. També hi havia els menjars de temporada com el “foigras”, costum que ja venia dels egipcis. Com que les oques i els ànecs, perquè arribessin a tenir el fetge gros, havien de menjar molt, s’aprofitava el temps de les figues i les obligaven a no parar de menjar-ne, fins a tenir el fetge ben crescut, que era el que es buscava.

Degut a l’alimentació amb figues, la paraula fetge ve de la paraula figa, així en italià “fegato” “foi” en francès, fetge en català, etc. Per tant, quan més es menjava el fetge gras era després de la temporada de les figues, malgrat que durant tot l’any també es buscava altres maneres d’aconseguir aquest engreix. Engreix que aprofitava la característica natural de les oques d’acumular greixos al fetge, per reunir energies que necessitaven per emigrar, i durant el trajecte no menjaven i anaven gastant les reserves emmagatzemades en el fetge.

Les postres solien ser fruita seca, principalment nous, i en ocasions acompanyades amb mel. Malgrat tot era costum que el senyor compartís la taula, de tant en tant, amb els que treballaven a la casa i gaudissin d’un àpat complet plegats. El bon amfitrió solia amenitzar els sopar amb danses, música i tota mena d’espectacles adients a l’ocasió i la festivitat.

Cal tenir en compte que els costums dietètics provenien dels grecs, i que al llarg de tots els segles que varen manar i els territoris que varen

58_pDS

incorporar a l’imperi, l’alimentació va esdevenir molt variada i diferent dependent de la situació geogràfica de cada territori.

Referent a les begudes es coneixia la cervesa, que era considerada una beguda de classe baixa, i es bevia calenta.

El costum de beure cervesa ja venia dels antics egipcis, que era una beguda comuna entre ells. En canvi el vi era molt apreciat, però va ser utilitzat correntment primer a diferents extrems de l’imperi que no pas a Roma, on el costum de ser sempre a taula va venir més tard. El vi no era la beguda que coneixem ara, primer perquè no es coneixia el control de la fermentació, la qual cosa feia que tots el sucres es convertissin en alcohol, donant el resultat d’uns vins molt forts, secs i amb els tanins molt remarcats. Per aquest motiu hi posaven aigua, però també mel i altres substàncies. També hi havia el passum, el que avui en dia seria un Pedro Ximénez , fet de panses. El més apreciat, però, era el conditium paradoxum, es feia bullir en una mica de vi dàtils, pebre, safrà, llentisca i panses, un cop fred s’hi afegia vi fins que perdia l’espessor de la cocció.

Els aliments eren molt semblants al que avui coneixem com a dieta mediterrània, llegums ( en predilecció per les faves, d’aquí podria venir el posar una fava al tortell de reis, ja que ells consideraven que servien per predir el futur i donar sort) i productes de l’hort com col, all, api, raves, naps, carxofes, etc.

Molt de peix blau, cosa que feia que la gent senzilla estigués ben alimentada, gràcies al consum d’aquest peix que porta greixos bons com l’Omega 3.

Qualsevol aliment el bullien abans de cuinar-lo, per tant no els interessava el gust de l’aliment en si, sinó que el condimentaven amb moltes herbes i espècies, que era el que donava el gust.

Comunament utilitzaven la farigola, julivert, menta, pebre (fins i tot amb les coses dolces), gingebre, sèsam,

Garum

coriandre, safrà, matafaluga, cardamom, comí, la mel i la sal. La particularitat de posar sal a tots els menjars és actual, ells no la utilitzaven com a potenciador del sabor, sinó que era com una espècia més, que posaven o no dependent del toc que buscaven a la salsa.

Malgrat tot hi havia hi un condiment estrella que era el Garum, pasta feta de vísceres i espines de peix fermentades, assecades i salades, convertides en una salsa, que podríem dir que era el condiment més preuat a tot l’imperi. L’equivalent actual d’un caviar.

La cuina romana a les darreries de l’imperi va esdevenir molt elaborada i sofisticada, tant que els gelats varen arribar a ser comuns als grans banquets. Fets amb gel acumulat de l’hivern en llocs tancats, que avui dia coneixem com a pous del glaç, on aquest gel aguantava fins a l’estiu per fer els gelats. I també els grans muntatges, on era més important la presentació que no el menjar en si, fets amb tota classe d’animals exòtics, sense massa interès gastronòmic.

Referent al pa, en un principi no era llevat, sinó que era pa àzim, però amb el temps varen aprendre a fermentarlo, guardant preparat de pa del dia abans, que havia agafat llevats i ferments de l’aire mateix i això provocava la fermentació.

Avui en dia podem preparar plats que malgrat el temps serien ben actuals.■

ESPAI GASTRONÒMIC [la cuina dels romans

Aperitiu d’en Marcial Sobre un llit d’enciam picat, picar-hi ous durs, posar-hi uns filets d’anxova, amanir-ho tot amb oli d’oliva, olives negres i tàperes.

Amanida de pèsols Pèsols bullits, ou dur a daus, ceba a daus petits, amanit amb una picada feta amb oli, menta i comí.

Moretum En un morter piquem dos grans d’all, api, comí, oli d’oliva i formatge d’ovella, i tenim una pasta de formatge per untar torradetes.

Peix a la romana per guardar Fregirem diferents classes de peix ben enfarinats, i per guardar-lo el posarem en vinagre amb diferents espècies i herbes, cobert d’oli d’oliva.

Això seria el nostre escabetx actual

Tyropatinam Flam • ½ l de llet • Mel • 5 ous Tot ben batut es posa a coure en un recipient apropiat al bany maria, i un cop quallat ho servirem amb pebre negre mòlt pel cim.

El flam actual, fet amb mel ja que no coneixien el sucre, i el pebre seria la fantasia romana.

Llaminadures casolanes Salarem dàtils i els farcirem amb nous i pebre, i els fregirem amb mel cuita.

Una versió primitiva dels dàtils per aperitiu.

Aquesta seria una aproximació del que menjava el Decimus Caldivius Aufilianus a la seva vil·la a Sarrià.

pDS_59

wolves

ESPORTS

La temporada amb més activitat dels Wolves

Enric Sucarrats

Intercepció de la defensa sènior

a temporada 2013-14 ha arribat a l’equador i el club de futbol americà Wolves Sarrià de Ter ha desenvolupat una gran quantitat d’activitat esportiva, ja que amb la incorporació de l’equip sènior de futbol americà se superen el nombre d’equips i de jugadors del club.

L

EQUIP SUB11 DE FLAG: UNA REALITAT PER AL FUTUR Tot i tenir un equip entrenant durant la temporada passada, enguany s’ha pogut materialitzar per primer cop un equip de flag sub11 en competició oficial, el club ha aconseguit un nombrós grup de nois i noies que participen per primer cop a la Lliga Catalana. La curta

60_pDS

edats dels jugadors (entre 5 i 7 anys) ha fet que esportivament no poguessin competir amb equips amb nois i noies de 9 i 10 anys. Tot i així els resultats han estat excel·lents i el futur està assegurat. En la primera participació a la Copa Catalana han assolit la quarta posició, molt a prop del tercer lloc. Un altre fet molt positiu és que en aquest equip hi han debutat dos nous entrenadors provinents del Cadet de Futbol Americà.

EQUIP SUB13 DE FLAG: UN EQUIP RENOVAT I CURT D’EFECTIUS L’equip Sub13 de flag ha estat enguany el que ha tingut més problemes per competir, degut especialment a la manca de jugadors i també perquè la

majoria eren molt novells, tot i que el resultat a la Copa Catalana no ha estat massa destacat (una cinquena posició), la copa ha servit i de molt per donar rodatge als joves jugadors que fa poc temps que han començat a practicar el flag.

EQUIP SUB15 DE FLAG: UN COP MÈS ENTRE ELS MILLORS La lliga de sub15 es presentava molt competitiva amb nou equips i molt de nivell, un any més la veterania d’alguns dels jugadors sarrianencs i el suport dels nous jugadors ha format un equip competitiu i de gran nivell. Els Wolves es van plantar a les fases finals amb un ple de victòries i van poder disputar les

ESPORTS [volwes

Els cadets milloren dia a dia

Els joves cadets en acció

semifinals contra els Reds de Terrassa, equip que al final es proclamaria campió. En la final de consolació van realitzar un espectacular partit contra els Pioners que es va resoldre a la pròrroga a favor dels de l’Hospitalet. Una excel·lent copa catalana que promet grans resultats a la lliga.

EQUIP OPEN DE FLAG: UN RESULTAT QUE NO FA JUSTÍCIA A L’EQUIP L’equip de flag absolut dels Wolves va aconseguir una desena posició a la Copa Catalana de Flag, un resultat que no fa justícia al bon nivell de l’equip i és que, un cop mes, els aparellaments de la competició van jugar en contra dels sarrianencs. L’equip va oferir partits de gran qualitat i a un nivell altíssim, però rivals molts durs i dos partits perduts per molts pocs punts van impedir classificar-se per a les finals. Un resultat que ben aviat arribarà, ja que s’està fent un molt bon treball.

Els joves sub11 iniciant una jugada

EQUIP CADET DE FUTBOL AMERICÀ: MILLORANT EL NIVELL EN LA LLIGA MÉS COMPETITIVA La base del futbol americà català està vivint un dels millors moments dels seus vint-i-cinc anys d’història, per segona temporada consecutiva hi ha

deu equips en competició i el nivell no para de pujar, aquest èxit garanteix un bon futur per l’esport i al mateix temps ens dóna competicions de gran nivell.

La Copa Catalana de Futbol Americà Cadet va ser un clar exemple i els Wolves van fer un gran paper aconseguint una sisena posició final, com va passar a la darrera lliga, molt a prop del play-

pDS_61

SPORTS [volwes

Els Wolves han mostrat duresa en defensa

L'equip sènior ha plantat cara a grans rivals

off. L’equip sarrianenc torna a ser un dels més nombrosos pel que fa al roster de jugadors i tot i l’elevat nivell de la competició cada cop s’acosta més a les posicions que donen opció de lluitar pel títol.

EQUIP SÈNIOR DE FUTBOL AMERICÀ: AGAFAR EXPERIÈNCIA ÉS L’OBJECIU Enguany debutava en competició l’equip sènior de futbol americà, la categoria més complicada per nivell econòmic, organitzatiu i tècnic. El primer any en competició acostuma a ser dur, ja que el nivell de la lliga catalana és molt alt, amb equips i jugadors que acumulen molts anys d’experiència i , per tant, l’objectiu ha de ser consolidar el grup i aprendre partit a partit.

Els Wolves no han aconseguit cap triomf en les cinc primeres jornades, tot i així han evolucionat d’un primer partit on van pagar la novatada (0-55 contra Bocs) fins a partits on han arribat a tenir opcions de victòria (31-27 contra Senglars), en la resta de partits, tot i no tenir opcions de victòria, s’han vist bones progressions tant dels equips d’atac com de defensa.

Sens dubte, una feina i una temporada dures, que serveixen per consolidar la base de l’equip de cara a poder competir millor les properes temporades i sobretot per tenir una bona base quan arribin els jugadors de base..■

62_pDS

L'equip open flag li va faltar sort

Jugada ofensiva de l'equip sub13

fcs Tornem a créixer ’ençà que va començar la col·laboració del FC Sarrià amb la revista del poble, sempre hem fet èmfasi en la situació d’estancament que vàrem patir durant uns anys. Una situació que semblava no tenir final, on ens vèiem condemnats al tancament del club per manca de recursos a tots nivells. Uns articles on es deixava entreveure cert pessimisme pel futur d’allò pel qual s’havia lluitat tants anys, tanta gent pel poble.

Fa un temps que aquesta situació ha canviat, el club torna a tenir l’empenta, les ganes i la il·lusió de créixer, tot i que som conscients que costarà temps recuperar el caliu d’abans. Però avui no volem transmetre pessimisme, volem destacar que, per primera vegada en anys, el club ha crescut en categories (4a catalana, cadet, infantil, aleví, i categories inferiors de l’any 2004, 2005, 2006, 2007 i escoleta). És cert que ens falta la categoria juvenil, aquella que serveix o actua de filial de l’equip sènior, però reforcem la idea en el creixement que estem experimentant.

Estem en el bon camí per construir de nou un club fort del poble i per al poble. Un club on els joves vulguin iniciar-se al món del futbol, on els diferents equips assoleixin les categories que el club es mereix, on es parli i es respiri futbol cada dia i on Junta directiva, pares, entrenadors i jugadors tinguin un objectiu comú.■

ESPORTS

Escoleta

D

Prebenjamí 2007

Prebenjamins 2006

Benjamins 2005

pDS_63

fcs

ESPORTS [critèrium

Benjamins 2004

Cadets

Alevins

4a Catalana

Infantils

64_pDS

patinatge

ESPORTS

Història del patinatge

Criterium 2013

l patinatge sobre rodes té una història molt recent, el primer patí de rodes fa ser inventat per un misteriós belga anomenat Merlin al 1760 amb rodes de metall similars als patins en línia. No va ser fins al 1863 que fou dissenyat el primer parell de dos en dos per James Leonard Plimpton.

La primera pista pública de patinatge va ser oberta al 1866 a Nweport, Rhode Island amb el suport de Plimpton. L´èxit d’aquest patí fou indubtable i dominà la indústria del patí durant més d’un segle.

E

El Club Patinatge Artístic Sarrià es va constituir l’1 de gener de 1997, tot i que la pràctica d’aquest esport remunta més anys enrere, quan el patinatge era una secció de la Unió Esportiva Sarrià. Entre el 1992 i el 2000 el nostre club va aconseguir 45 medalles d’Or, 56 medalles de plata i 52 medalles de bronze.

Al llarg d’aquests anys el patinatge artístic Sarrià ha donat campions de la talla de Ricard Planiol, varies vegades campió nacional i 3er del món a la ciutat de Tampa (Florida), Marc Bosch quatre vegades campió d’Espanya i vuitè d’Europa a Anglaterra i Laura Pujol campiona de Catalunya i Espanya en diverses ocasions. Actualment el nostre club no competeix a nivell nacional i internacional.

Des d’aleshores practiquem aquest esport que ens apassiona, una cinquantena de nenes i nens amb edats d’entre 4 i 25 anys gaudim cada dia del patinatge artístic.

Entrenem les modalitats de: Individual: el club actualment consta de 9 patinadores de categoria Preliminar, 21 d’Iniciació C, 4 d’Iniciació B, 4 de Certificat d'aptitud i 4 de Campionat.

Parelles artístiques: el club actualment consta de 2 parelles. (6-9 anys) Grup de Xou: Grup petit (10 patinadores) i grup gran. (22 patinadores) Grup Quartet Cada any ens preparem per participar a les proves i a les competicions organitzades per la Federació de Patinatge Artístic.

DISCIPLINES Figures obligatòries Patinatge lliure CATEGORIES Iniciació C –Iniciació B- Iniciació A Certificat d'aptitud Debutant Benjamí Aleví Infantil Cadet Juvenil

Júnior Sènior MODALITATS Individual Escola/figures obligatòries Solo Dance Parelles d'artístic Parelles de dansa Grups de xou Grups de precisió La nostre màxima al club, és gaudir del patinatge alhora que potenciem valors educatius, com l’esforç, el companyerisme, l’amistat i la superació personal entre d’altres.

PROVES I COMPETICIONS 2013 Durant l’any 2013 les nostres patinadores i patinadors han participat a diferents proves i campionats, assolint amb èxit cada un d’ells.

Campionats 19-20 d’octubre. 4 dels nostres patinadors van participar a la Copa Girona individual 2-3 novembre. 1 patinadora va participar a la Medalla d’artístic 14 desembre. Va tenir lloc el festival de Nadal 28 desembre. Vam participar a la Gala de campions de Girona amb el grup xou juvenil

pDS_65

SPORTS [club patinatge artístic sarrià

Festival de Nadal 2013

Campionat Territorial de Xous, gener 2013

Festival d’Estiu 2013

PREMIS ASSOLITS Individuals • 20a posició al campionat de preliminar a Bescanó grup A • 39a posició al campionat de preliminar a Bescanó grup B • 2a posició al campionat de preliminar a Bescanó grup C • 6a,14a i 22a posició al campionat de preliminar a Bescanó grup D • 26a i 29a posició al Campionat Territorial Juvenil a Llagostera • 9a, 16a, 25a i 29a posició a la Copa Girona a Palamós • 30a i 39a posició al Campionat Territorial Cadet a Santa Cristina d’Aro • 25a posició al Campionat Territorial Infantil a Celrà Categoria Grup Juvenil • Medalla d’Or al Campionat Territorial a Girona • 9a. Posició Campionat de Catalunya a Girona • 8a posició Campionat d’Espanya a Vigo • Classificades per participar a la Copa d’Europa a Anglet (França) Participació a la Gala de campions de la territorial de Girona Categoria Grup Petit • 5a posició Campionat Territorial a Girona • 10a posició Campionat de Catalunya a Girona

66_pDS

Campionat Territorial de Xous, gener 2013

• 8a posició Copa d’Espanya a Vigo • Classificats per participar a la Copa d’Europa a Anglet (França) Categoria Grup Quartet • 4a posició Campionat Territorial a Girona • 9a posició Campionat de Catalunya a Girona • 10a posició Campionat d’Espanya a Vigo Classificats per participar a la Copa d’Europa a Anglet (França) Proves 30 novembre una de les nostres patinadores va passar les proves d’iniciació C Proves assolides • Preliminar 11 nenes i 1 nen d’entre 6 i 11 anys • Iniciació C 8 nenes de 10-12 anys • Certificat d'aptitud 1 nena

FESTIVALS Amb molta il·lusió celebrem els nostres festival d’estiu i d’hivern, un moment molt important, ja que aprofitem per ensenyar als nostres pares i familiars com hem progressat al llarg de la temporada, també convidem altres clubs que fan que aquest dia sigui encara més bonic.

Criterium 2013

El passat 16 de setembre va tenir lloc 12è Critèrium Esportiu, amb la participació de les 10 disciplines esportives diferents que es practiquen al municipi: 34 equips i 754 esportistes. El Critèrium Esportiu és la festa d’inici de la temporada esportiva però també el reconeixement a la gestió, difusió i pràctica que han fet els clubs esportius i els jugadors i jugadores durant la última temporada on van col·laboració les patinadores del Club Patinatge Sarrià, acompanyant a la desfilada.

Aquest any és van lliurar plaques i trofeus al grup de xou juvenil del Club de Patinatge Sarrià pel títol de campiones de la territorial de Girona i per les seves classificacions al Campionat de Catalunya i Campionat d'Espanya.

També es va premiar a un jove patinador, Pol Rodríguez, per aconseguir pujar a podi en segona posició al Campionat de Preliminar organitzat a Bescanó.

I per finalitzar els premis al nostre club, és va premiar la tasca realitzada ,durant tots aquests anys com a patinadora, a l'actual entrenadora del Club Patinatge Sarrià, Arantxa Sacristan que "penjava" els patins aquest any.

Si us agrada patinar i fer amics, us animem a que vingueu a provar durant una setmana aquest bonic esport, si no tens patins no pateixis, nosaltres te’ls deixem.

Ens trobareu el dilluns i dimecres a la pista de la Cooperativa de Sarrià de Ter, i dimarts i dijous al Pavelló Municipal d’Esports a partir de les 17h.

Casal de patinatge

El nostre Club també realitza el CASAL DE PATINATGE. Si voleu aprendre a patinar, aprofiteu el nostre casal per viure un estiu sobre rodes. Us hi esperem !!!

Més informació al telèfon del Club 646 073 874

ues

ESPORT[ues

David Mariscal, dels juvenils, 4rt en el Campionat d’Espanya juvenils de seleccions

urant la primera setmana de gener, del 2 al 7 del 2014, es van celebrar els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques a Astúries. La selecció catalana, juntament amb la de Galícia, Castella-Lleó i Astúries, estaven enquadrats dins el grup B. El terreny de joc va ser el Palau d’Esports de Gijón. Entre els representants de la selecció catalana juvenil hi havia el jugador de la UES, David Mariscal Nierga.

El dijous dia 2 es va jugar el primer partir de la competició. La selecció de Castella-Lleó, formada majoritàriament per jugadors de base del BM Valladolid i de l’ADEMAR de León, equips que com ja sabeu militen a l’ASOBAL, era el contrincant dels catalans.

Aquesta potent selecció sol ser de les que arriba semifinals, per això es preveia un partit difícil. I així fou.

Tota la primera per part per acabar empatats a 13, semblava que els equips estaven més concentrats a estudiar el rival que a agafar grans avantatges al marcador. Fins al minut 12 de la segona part no es van veure els primers avantatges clars en el marcador. Al final del partit Catalunya s’imposava 28 a 35, i en David només participava uns pocs minuts del joc de la selecció.

El segon partit es jugà el dia següent contra Galícia, selecció que té els seus components repartits en dos equips; el BM Lalín i l’Academia Octavio de Vigo. Aquest partit fou molt igualat en la primera part, emocionant i amb alternances al marcador. Els gallecs guanyaven de dos a mitja part, i un encertat David Mariscal , amb 7 gols de 7 llançaments a la segona part, feia que els catalans aguantessin l’embranzida dels seus rivals aconseguint un treballat empat a 40 en finalitzar l’enfrontament.

D

L’amfitriona, Astúries, fou l’últim rival d’aquesta fase. El partit, d’importància cabdal per aconseguir un encreuament avantatjós en la fase següent, s’havia de guanyar contra jugadors d’equips asturians com; Revillagigedo Balonmano, Juanfersa Gijón, Balonmano Base Oviedo o GD Bosco entre d’altres.

Els catalans aconseguirien acabar la primera part per davant en el marcador, 14 a 12. En la represa, la participació de David Mariscal es va notar positivament: 3 gols de 4 llançaments i una direcció notable, que van fer que el conjunt català guanyés per 9 gols de difernència (35-26) Els emparellaments de quarts de final feien que es creuessin amb Euskadi, el diumenge a la una del migdia. Euskadi venia de quedar ter-

Xavi Rodríguez / Joan Pòrtulas

rències, 6, 7, 8 gols, i s’arribava al final del partit amb un còmode 38 a 28 a favor dels catalans. En aquest partit en David Mariscal quasi no va participar inexplicablement.

Les semifinals el dilluns, 6 de gener, contra la selecció de Madrid.

Els seus jugadors pertanyen al BM Carabanchel; el CB Leganés i el BM Alcobendas. El partit començava bé pels catalans, ja que en el minut 6 agafava una avantatge de 5 gols. Els madrilenys despertaven seguidament i reduïen el desavantatge empatant el marcador en el minut 11; 6 a 6. A partir d’aquest moment, els de Madrid agafaven una mica la iniciativa, es posaven per davant de 3 gols; 9 a 12, a falta de 9 minuts per acabar el partit. Catalunya reaccionava a temps i empatava el partit abans del descans; 15 a 15. En la segona, la selecció de Madrid es posava al davant en el marcador i no el deixaria fins a la fi del matx.

Les avantatges van anar sempre dels 2 als 6 gols, i els catalans no

Equip de la selecció catalana juvenil amb David Mariscal (nº 10) a dalt en el centre.

cera del grup A i realitzant uns bons partits en la primera fase. Des d’un primer moment, la selecció catalana ja encaminava el passi a semifinals.

En els 15 primers minuts ja agafava una diferència de 8 gols, 13 a 5. A la fi de la primera part, anava al descans amb un resultat favorable de 6 gols, 20 a 14. A la segona, els avantatges es mourien en aquestes dife-

van poder reaccionar en cap moment. Al final de partit; 27 a 31 a favor de la selecció de Madrid, que es plantava a la final. La selecció catalana només li quedava el consol de disputar el partit pel tercer i quart lloc. La participació d’en David Mariscal en aquest partit, després de l’inexplicable absència en el anterior, va ser bona. Marcava 1 gol

pDS_67

ESPORT[ues

i, dirigia l’equip més que correctament, els minuts que estava en pista.

El partit de consolació, pel tercer lloc, la selecció de Catalunya el jugava contra Castella-Lleó, equip que estava en el grup B en la fase inicial i que Catalunya ja l’havia guanyat de 7 gols en un primer enfrontament. El partit començava sense intensitat defensiva en cap dels dos equips, ja que en el minut 4, els dos equips havien marcat 4 gols; 4 a 4. A partir d’aquest moment els castellans es posaven per davant en el marcador i arribaven al descans amb un avantatge de 6 gols; 20 a 12. En la segona part, tot seguia igual. La selecció de Catalunya a mitja segona part intentava reaccionar però, les errades tècniques i els errors en el llançament feien impossible la remuntada. El resultat en el lluminós al final del partit era de Castella-Lleó 38-Catalunya 34. En David hi col·laborava amb 2 gols de 2 llançaments. Quarta posició per la selecció de Catalunya, que no deixava amb bon gust a en David Mariscal ni a molts dels participants de la selecció catalana.

Podien haver-hi fet més però no van saber sobreposar-se a les adversitats i dificultats que se’ls hi van posar al davant.

En David, al llarg del Campionat d’Espanya de seleccions ha aconseguit uns números excel·lents. Pels minuts que ha disputat, ha realitzat 13 gols, una mitjana de quasi 3 gols per partit, i ha ajudat a dirigir una selecció plena de jugadors del FC Barcelona, sobretot. Gran responsabilitat que ha tirat endavant amb el cap ben alt.

Felicitats David Mariscal per la teva participació en el Campionat d’Espanya juvenil de seleccions i deixar el nom de la UES en el més alt de l’handbol juvenil estatal. És un orgull tenir-te a la UES i poder gaudir del teu handbol cada setmana. Esperem poder-ne gaudir molts anys més!!!

68_pDS

Quina de Nadal de la UES es passades vacances de Nadal es va realitzar la setena edició de la Quina de Nadal que organitza la Unió Esportiva Sarrià. Al llarg dels dies 25, 26, 28 i 29 de desembre i 6 i 8 de gener, es van dur a terme les famoses rifes, totes elles amb els obsequis de costum; paneres i el pernil per qui va tenir la sort de cantar “quina”, i lots amb la caixa de vi i altres Els obsequiats Joan Paretas i Josep Sens amb la presidenta de laUES, Alicia Garcia. productes, per qui cantava línia. A més a més es l’Especial, es va canviar el Televisor van repartir premis especials en per un Smartphone i una Tablet, tot moments determinats de la vetllada. acord amb els temps que corren.

Aquest any, com a novetat de les En aquesta mateixa nit es va edicions anteriors, el dia 28 de desaprofitar per fer un petit homenatge embre es va celebrar una Quina Nocals protagonistes de la UES: els jugaturna, del dia de Sants Innocents. dors. Es va preparar un petit obsequiNormalment la Quina comença a les innocentada per a cada equip del 6 de la tarda, però aquesta va club, així com per diferents personalicomençar força més tard, i vingué tats i col·laboradors de la UES: en precedida d’un en un magnífic sopar Josep Sens i en Joan Paretas; en J. al pavelló municipal de Sarrià de Ter. C. Pilo; la Lluïsa Herrera, entre molts Seguidament, qui va voler, va poder altres. Aquesta vetllada del dia de participar de 5 quines, tot plegat per sants Innocents va estar amenitzada 10 euros. per en Jofre, un jove actor de l’Escola Els premis d’aquest “Soparde Teatre del Galliner de Girona.

Quina” també van ser diferents als Tots els dies el pavelló municipal que s’acostumen a entregar en les hi va haver una bona assistència de Quines normals. Per aquest dia es va públic però, el dia del Sopar-Quina va optar per diferents electrodomèstics tenir un gran èxit i acceptació. en comptes de les paneres i en

L

I Campus de Nadal d’Handbol - UES Enguany, la Unió Esportiva Sarrià, ha tornat ha organitzar el Campus de Nadal, on els nens i les nenes de totes les edats han pogut gaudir d'un divertit aprenentatge al costat dels seus amics i amigues, i guiats per un nombrós grup de monitors.

Aquest Nadal, les dates festives feien que el calendari es presentés com una dificultat a l'hora

E

d’inscriure’s al Campus. Els organitzadors no estaven segurs de l’èxit de la present edició, al contrari, fins l’últim moment van dubtar de la seva realització. Tot i el seu pessimisme, al final ho van tirar endavant. Als pocs dies d’obrir inscripcions, els nens i nenes apuntats ja superaven la desena. A mesura que s'apropaven aquestes dates festives, eren més els nens inscrits, fins a superar la trentena al pri-

ESPORT[ues

Dia de la visita d’en Joan Saubich amb tots els nens i monitors del Campus.

mer dia de Campus. El fet de flexibilitzar els horaris, oferir acollides i ajustar molt els preus, va ajudar molt als pares, i sobretot que els nens hi poguessin anar en dies alterns. Cal mencionar que molts dels nens i nenes participants no eren de Sarrià de Ter, i molts mai abans havien practicat handbol; futbolistes, basquetbolistes,...de Girona, de Domeny,... de diferents contrades.

El Campus es va organitzar en tres grups: el dels grans; format per jugadors infantils i alevins de segon any; el dels mitjans, format per alevins de primer any i benjamins que jugaven handbol; i els petits, dels de Mini Handbol. L'horari anava de les 9h. del matí a les 13.30h. del migdia, ampliable a les 8h. i a les 14.30h. Durant aquest horari, els participants del Campus entrenaven durant més de dues hores, feien tallers relacionats amb l'handbol, el club o el Nadal, esmorzaven, es dutxaven i escoltaven la xerrada del convidat del dia. Els entrenaments, diferents als del dia a dia i innovadors, estaven adequats a les edats dels nens i nenes i anaven dirigits a la millora de la tècnica i la tàctica col·lectiva i individual. En la prepara-

ció, es va prioritzar el treball general de totes les habilitats, tot i així, per la propera edició s'està plantejant d’enfocar-ho cap a alguna habilitat en concret. Els tallers van ser: la construcció d'un caganer, dissenyar i decorar una samarreta, fer una pancarta gegant per felicitar a en Joan Saubich i la realització d'una postal de Nadal.

Aquesta estona del taller, a més de servir per descansar dels entrenaments, també es va aprofitar per fer noves amistats i passar un bon moment fora de la pista, realitzant jocs i activitats més tranquil·les.

Un altre dels al·licients més importants del Campus van ser la visita d'algunes “personalitats” del món de l'handbol de Sarrià de Ter. Els va visitar l'equip tècnic del primer equip de la UES; tant en Sergi Baguer com en Josep Espar, els quals van

fer dues xerrades difícils de deixar escapar. La visita d'en Guillem Lozano i en Joan Saubich, jugadors formats a la UES i que actualment militen a les files del FC Barcelona, el primer en l’equip de Divisió d’Honor Plata, i el segon a ASOBAL. Especial i emotiva va ser la visita d'en Joan Saubich, ja que acabava de guanyar la Copa ASOBAL. Va portar regals i obsequis per tots els nens i nenes, i d’altres que van ser sortejats perquè no n’hi havia per tothom (canelleres,...).

Per últim, no s'ha de treure mèrit a l'equip de monitors i entrenadors, dirigits per Guillem Torres, els quals van treballar molt dur per fer del Campus un record especial per a tots els nens i nenes que hi van assistir. Gràcies a tots ells, la cordialitat de la UES i les famílies, dos mesos després podem assegurar que el Campus va complir amb les expectatives i els participants en van quedar més que satisfets. A més, ha donat forces als organitzadors per plantejar noves edicions, ja sigui en format colònies o Campus d'estiu.

69_pDS

ues

ESPORT[ues

El 2n terç de la temporada per als equips de la UES Benjamins Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 1ª Fase Grup A

l campionat de Girona benjamí del grupmitx segueix endavant. Els dos equips, la 4ª j.

AE Fornells 4 UES 12 UES i el UES-Escola Domeny, segueixen 5ª j.

UES 10 H. Garbí A 6 cada un el seu camí. L’equip de la UES està en el 6ª j.

H. Bordils A 6 UES 10 grup A i de l’últim cop la progressió ha anat a més.

7ª j.

UES 12 H. Riudellots 4 En l’última revista del “Parlem de Sarrià” aquests 8ª j.

UES 9 H. Banyoles 7 9ª j.

GEiEG 7 UES 9 joves jugadors havien jugat 2 partits i els havien 10ª j.

H. Empordà-Roses 2 8 UES 8 perdut tots dos.

11ª j.

UES 12 AE Fornells 4 En aquesta segona part de la temporada ja 12ª j.

H. Garbí A 9 UES 7 n’han disputat 10, 5 a casa i 5 a fora. El balança és 13ª j. UES 5 H. Bordils A 11 més que positiu: 8 victòries; 4 a casa i 4 de visi14ª j.

H Riudellots 4 UES 12 tant; 1 empat i 3 derrotes. La millora que han fet aquests joves jugadors és important i es veu en els diferents resultats que han aconseguit, tant en les victòries com en les derrotes, en tots es veu la notable millora. En aquestes alçades de temporada ja han disputat les 14 jornades de Lliga i han quedat classificats en la 5ª posició de la taula.

Per seguir amb la seva formació tenen previst disputar diferents torneigs tant a les nostres contrades com en terres barcelonines per seguir progressant en l’esport que més els agrada. Properament participaran en un torneig a Palautordera.

Esperem seguir veient la millora dels nostres petits jugadors.

E

Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 1ª Fase Grup B ls nostres amics de la UES-Escola de Domeny també s’estan formant en el 1ª j.

UES-Escola Domeny 4 Calonge i St. Antoni CH 12 nostre esport i ho estan fent d’una 2ª j.

H. Garbí B 12 UES-Escola Domeny 4 manera ràpida. Del no res, crec que cap d’ells 3ª j.

UES-Escola Domeny 4 H. Empordà-Roses 1 12 havia practicat aquest esport, i el seu entrena4ª j.

H. Bordils C 12 UES-Escola Domeny 4 dor i formador Guillem Torres està realitzant un 5ª j.

CH Montgrí 12 UES-Escola Domeny 4 tasca formidable. Tot i que els resultats poden 6ª j.

UES-Escola Domeny 4 CH Montgrí Femení 12 semblar poc esperançadors, el joc que desenvo7ª j.

H. Bordils B 12 UES-Escola Domeny 4 lupen a la pista ha sorprès de totes als seus 8ª j.

Calonge i St. Antoni CH 4 UES-Escola Domeny 12 rivals. Ja han acabat el campionat de Lliga en el 9ª j.

UES-Escola Domeny 4 H. Garbí B 12 grup B, i dels 14 partits disputats, n’han guanyat 10ª j. H. Empordà-Roses 1 12 UES-Escola Domeny 4 1, i a camp contrari. El mateix resultat que van 11ª j. UES-Escola Domeny 4 H. Bordils C 12 rebre en la primera jornada, ells en la 8ª, en la 12ª j. UES-Escola Domeny 4 CH Montgrí 12 visita a St. Antoni de Calonge, els hi van endos13ª j. CH Montgrí Femení 12 UES-Escola Domeny 4 sar el mateix. Al final del campionat han quedat 14ª j. UES-Escola Domeny 4 H Bordils B 12 classificats en la 8ª posició. Cal dir, que molts dels equips participants en aquest grup tenen més temps d’experiència que els nostres novells jugadors, ja que aquestes han estat les seves primeres passes en l’handbol. Esperem que segueixin practicant i millorant per a un futur molt pròxim. Gràcies nois i noies ens heu fet gaudir molt i esperem continuar gaudint molt més temps!

E

Alevins ls alevins han acabat la 1a fase del campionat de Lliga gironí de promoció. Dels 15 participants d’aquest campionat, els sarrianencs han quedat en la 6ª posició d’aquesta 1a fase, donant-los dret a participar en la 2a fase, en el grup de Nivell A. Des de la 7ª jornada fins a la 15ª, han guanyat 4 partits. 3 a cas i 1 a fora. N’ha empatat 1 a fora i, n’han perdut 3: 2 a casa i 1 fora. El balanç és positiu, sobretot per la classifica-

E

70_pDS

Campionat de Girona Aleví Masculí Promoció 1ª Fase 7ª j.

UES 12 GEiEG 4 8ª j.

H. Empordà-Roses 1 6 UES 10 9ª j.

UES 4 H. Bordils A 12 10ª j. H. Banyoles B 10 UES 6 11ª j. UES 12 H. Banyoles 4 12ª j. UES descansa 13ª j. UES 7 CH Montgrí 9 14ª j. H. Riudellots 8 UES 8 15ª j. UES 10 Bell-lloc CP 6 Campionat Girona Aleví Masculí Promoció 2ª Fase-Nivell A

ció per la següent fase en el Nivell A. A partir d’ara, l’exigència cap a aquests joves jugadors serà més gran, ja que el nivell del campionat és també més gran. S’hauran d’esforçar més, estar més atents, estar més concentrats... perquè els resultats siguin els esperats. Ja han fet un primer esforç però, cal fer-ne un segon i amb tots els sentits! Sort i bona 2a fase!

Infantils Els infantils que era la primera vegada que participaven en la màxima categoria de l’handbol català, ho han notat i de valent. De la 7ª jornada fins a la 14ª, només van guanyar 1 partit i a més a domicili, contra l’H. Palautordera.

Aquí es demostra el grau de competitivitat d’aquest campionat. El nivell és altíssim, i els equips participants, entre ells el FC Barcelona, el BM Granollers,... entre altres són molt bons.

Aquesta 1a fase han quedat el la 8ª posició. Aquest fet dóna dret a disputar la 2a fase. Ho faran en el grup de la Sèrie A-2, amb els punts acumulats de la 1a fase i contra equips amb un nivell més similar al nostre. Les forces seran més igualades.

De moment, disputades 3 jornades de la 2a fase; 2 victòries; 1 a casa i l’altre a fora i 1 derrota a Sarrià de Ter. S’ocupa la 6ª plaça d’aquest grup de la Sèrie A-2 i amb moltes possibilitats de seguir escalant posicions. És important destacar que aquest equip de la UES, és l’únic equip gironí que participa en la competició de màxim nivell de l’handbol català en la seva categoria. Molt bona feina estan fent el grup dels infantils, juntament amb els seus dos entrenadors-formadors, que fan omplir les grades del pavelló de la UES de pares i aficionats entregats en aquestes joves promeses.

E

Benjamins Grup A. Llançament a porteria amb l’atenta mirada dels companys d’equip

Lliga Catalana Infan til Masculina 1ª Fa se Grup A

Benjamins Grup B. L’equip celebrant la victòria

8ª j.

9ª j.

10ª j.

11ª j.

12ª j.

13ª j.

14ª j.

H. Palautordera UES Epic Casino UES UES H. St. Quirze A UES

21 7 27 18 13 34 20

UES FC Barcelona UES H. Pòblenou St. Martí Voramar A UES H. Cooperativa St. Bo i

Lliga Catalana Infan til Masculina 2ª Fa se Sèrie-A2 1ª j.

2ª j.

3ª j.

UES CH St. Esteve Sesrovire s UES

20 19 29

H. St Joan Despí A UES H Parets

33 46 20 37 26 19 27

30 31 23

Alevins. Imatge del partit contra el Bordils al pavelló de la UES.

Infantils.Llançament sarrianenc contra la defensa del St. Quirze a Barcelona

pDS_71

ues

ESPORT[ues

Cadets Lliga Catalana Infantil Masculina 1ª Fase Grup B ls cadets han acabat la 1a fase del campionat de Lliga Catalana i ho han fet en una 8ª j.

AE Carles Vallbona-BMG 25 UES 30 meritòria 3ª posició, per darrera del FC Bar9ª j.

UES 42 H. St. Joan Despí A 32 celona i l’Èpic Casino. Aquest final de 1a fase,en 10ª j. JH Mataró A 30 UES 43 les últimes 7 jornades, s’han guanyat 6 partits; 4 a 11ª j. UES 39 H. Bordils 36 casa i 3 a fora; i se n’ha perdut 1, al pavelló de 12ª j. UES 34 FC Barcelona 32 l’Èpic Casino. De les victòries cal destacar 13ª j. Epic Casino 42 UES 36 l’aconseguida en el pavelló de la UES contra tot un 14ª j. UES 37 AE Sport 2005 25 FC Barcelona. Un partit emocionant i vibrant, que Lliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A1 va ser el delit de la gent que es va aproximar a la pista sarrianenca. La 3ª posició aconseguida en la 1ª j.

Fundació FC Barcelona 37 UES 37 1a fase, ha permès classificar-se per la 2a, en el 2ª j.

UES 26 BM Granollers 39 grup capdavanter, la Sèrie A-1, que són els que llui3ª j.

Asme Voramar 29 UES 35 ten per aconseguir una plaça pels campionats d’Espanya. Cal destacar, que els cadets de la UES, són els únics representants gironins que s’han classificat per la Sèrie A-2. De moment, de les 3 jornades disputades de la 2a fase, han aconseguit un empat, en la pista del Fundació FC Barcelona, una derrota a Granollers i una victòria a casa.

Aquests resultats més els punts acumulats en la 1a fase, fa que els sarrianencs en aquest moment, ocupin la 4ª posició, la última que dona dret a participar als campionats d’Espanya, juntament amb el Fundació FC Barcelona. Queden 5 partits per acabar la 2a fase i la quarta posició està molt disputada per varis equips, entre ells la UES. Fita molt difícil però, no impossible d’aconseguir. Tot i això, s’aconsegueixi o no, molt bona campanya dels jugadors cadets que encara no han dit la última paraula. Ànims i a seguir treballant per aconseguir els objectius que us proposeu!

E

Juvenils Lliga Catalana Infantil Masculina 1ª Fase Grup B cabada la 1a fase de la Lliga Catalana, els juvenils, que estaven en el grup A, s’han 9ª j.

UES 40 St. Martí Esport 24 classificat per la següent, quedant 2n, a CE La Salle Bonanova A 28 UES 46 10ª j. només 1 punt dels 1r; el FC Barcelona. El segon CH St. Esteve Sesrovires 28 11ª j. UES 34 tram de la 1a fase ha estat espectacular ja que 12ª j. UES 29 H. Bordils 26 des de la jornada 9 fins a la última, la 14, no han 26 UES 38 13ª j. H Procer Cerdanyola A perdut cap partit. Tots els equips, tant els que han 14ª j. UES 31 FC Barcelona 27 visitat Sarrià de Ter, com els que s’ha anat fora, no han estat capaços de derrotar els juvenils, inclòs Lliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A1 el FC Barcelona, que caigué de 3 gols de diferèn1ª j.

UES 37 La Roca 26 cia en un partit molt complet per part dels sarriaAE Carles Vallbona-BMG 29 UES 32 2ª j. nencs. Els números de la 1a fase ho indiquen: 3ª j.

UES 29 BM Granollers 27 s’ha marcat una mitjana de 31 gols per partit i se 4ª j.

H Cardedeu 21 UES 37 n’ha encaixat 25. Iniciada la 2a fase i enquadrats en el grup de la Sèrie A-1, amb els punts acumulats de la 1a, els juvenils han començat amb molt bon peu. Disputades 4 jornades, encara no coneixen la derrota en aquesta fase. De moment, segueixen en una excel·lent 2a posició de la classificació, a només 1 punt del primer classificat; el FC Barcelona. El millor de tot, és que la classificació pels campionats d’Espanya ja està quasi matemàticament aconseguida. 8 punts separen els sarrianencs del 5è classificat que és el BM la Roca. Ara lo important és seguir lluitant per la 2a plaça i perquè no, estar pendent de la 1a, ja que els blaugranes últimament no estan en el seu millor estat de forma. Gran temporada, de moment, dels juvenils que només els falta arrodonir la feina contra equips que tenen ganes de revenja esportiva, i prendre aquesta posició immillorable que han aconseguit els sarrianencs per mèrits propis. Ànims! I a seguir somniant, que aquests poden fer-se realitat! Felicitats a l’equip i als entrenadors Pasqui Gutiérrez i Jaume Pòrtulas!

A

72_pDS

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

Sènior femení es “noies” de la UES han trencat tots els esquemes i s’han classificat per la 2a fase que dona dret a pujar de categoria; la Lliga Catalana. La segona part que han realitzat de la 1a fase ha estat més que excel·lent. De les 7 últimes jornades, no han cedit cap punt, i els resultats han estat d’allò més bé, el més clar el disputat a la pista del Canovelles, les primeres classificades per al moment, que les sarrianenques les van guanyar de 17 gols. Aquest resultat feia que empatessin en la 1a posició amb opcions d’aconseguir el liderat. Així ha estat, la constància i regularitat de les “noies” de la UES feia que es posessin en el 1r lloc en la última jornada, aconseguint el liderat del grup E de la 1a Catalana sènior femenina. La 2a fase, dins del grup A, també ha començat d’allò més bé. De moment, disputada 1 jornada, es segueix igual, guanyant i amb solvència, d’11 gols de diferència. Cal dir que el campionat és llarg i s’ha d’anar pas a pas però, per què no pensar i lluitar per lo millor? El grup és dur i les coses no seran fàcils però l’esforç i el treball del dia a dia, dona els seus fruits. Arribeu fins on pugueu i no us poseu sostre! Felicitats i endavant!

L

Cadets. La grada veient la vistòria cadet davant el FC Barcelona.

1ª Catalana Sènior Femen ina -1ª Fase Grup E

8ª j.

9ª j.

10ª j.

11ª j.

12ª j.

13ª j.

14ª j.

C Visitants G ironès-UES 20 CH Canovelle C Visitants G ironès-UES s 18 descansa CH Palautorde ra-Salicru 18 C Visitants Gi C Visitants G ronès-UES ironès-UES 21 30 H. Cardedeu H Llavaneres 24 11 C Visitants Gi C Visitants G ronès-UES ironès-UES 28 16 H Banyoles CH St. Esteve Palautordera 8 18 C Visitants Gi ronès-UES 1ª Catalana 23 Sèn 1ª j.

ior Femenin a - 2ª Fase G rup A

C Visitants G ironès-UES

28

H Sant Cugat

17

Juvenils. No va poder el FC Barcelona davant la superioritat sarrianenca.

Femení. El derbi femení es va quedar a Sarrià de Ter.

pDS_73

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

Sènior masculí

1a Nacional

LIGA CATALANA “ANTÓNIO LÁZARO”

l primer equip de la Unió Esportiva Sarrià ha començat a prémer l’accelerador. Com en temporades anteriors, les primeres parts de competició no ens són bones i a la que passem d’un terç de competició, la cosa va amunt. De la 11a a la 20a jornada, la balança de resultats està equilibrada; s’han perdut 4 partits, 3 a fora i 1 a casa; empatat 1 a domicili; i guanyat 4, al pavelló de la UES. 9 punts que permeten als de la UES mirar la zona alta de la taula classificatòria, en aquests moments la 7a posició, i amb possibilitats d’escalar un parell de llocs més.

Mirar més enlaire és una utopia en aquests moments, ja que hi ha 4 equips que van destacats a molts punts de diferència en les quatre primeres posicions però, per què no aspirar a la 5a? Ep! Tampoc no val a badar, que els llocs de descens també els tenim a la mateixa distància. S’està fent una bona feina amb el canvi generacional i les noves i joves incorporacions es van adaptant bé a l’equip. S’han recuperat alguns jugadors lesionats i se n’han perdut d’altres; en moments ha estat necessària l’aportació d’alguns juvenils.

Tots aquests fets s’han notat al llarg de la temporada, el de no poder comptar amb una plantilla estable. El fet destacable és que en aquests moments s’està en una posició còmode i l’equip està progressant positivament. Esperem que l’equip segueixi en la mateixa línia ascendent i podem plantejar-nos objectius més ambiciosos un cop aconseguits els presents. Ànims i a lluitar fins al final!

E

’equip que milita en la Lliga catalana sènior “António Lázaro” ha abandonat l’última posició i està fent una segona meitat de temporada bo.

De l’últim número del “Parlem de Sarrià”, que era la 10a jornada, les coses han canviat. Se n’han disputat 8 més i amb diferents resultats; se n’han perdut 6, empatat 1 contra l’H. Bordils, i guanyat 2, tots 2 a domicili, a Granollers i a La Garriga. 5 punts més que sumats als anteriors posen als sarrianencs en la penúltima posició, a 2 punts de l’antepenúltim lloc. L’equip jove de principi de temporada va agafant color i va mostrant senyals de maduresa. L’equip s’està fent, s’està conjuntant i està donant els seus fruits, lentament però els està donant. Amb treball i constància segur que molt aviat el veiem aconseguint fites més altes. Felicitats!

L

1ª Estatal Masculina Grup D 12ª 13ª 14ª 15ª 16ª 17ª 18ª 19ª 20ª

Sènior masculí. Emoció fins l’últim moment en el partit contra el Bordils.

j. j. j. j. j. j. j. j. j.

Augi-UES H Sant Quirze BM La Roca Augi-UES St. Martí-Adrianenc Augi-UES La Salle Montcada Augi-UES Augi-UES

32 31 42 28 39 35 33 37 29

CE Vendrell Handbol Augi-UES Augi-UES BM Granollers B Augi-UES H Gavà Augi-UES OAR Gràcia sabadell H Esplugues

Lliga Catalana Sènior Masculina "Antonio Lázaro" 12ª 13ª 14ª 15ª 16ª 17ª 18ª 19ª 20ª

j. j. j. j. j. j. j. j. j.

UES H Poblenou BM Granollers C UES H Pardinyes Lleida UES H La Garriga UES UES

74_pDS

26 30 32 24 37 25 28 24 24

CH Sant Esteve Palatordera UES UES HC Manyanet A UES H Sant Joan Despí A UES H Bordils B CH Ràpid Cornellà

34 21 36 25 16 35 29 24 33

1a Nacional. La UES va poder tombar al segon classificat; H. Esplugues a Sarrià de Ter.

29 29 22 36 32 23 33 35 25

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

No hi ha dia més perdut que aquell en què no hem sabut riure.

Editorial Alguns pessimistes asseguren que les reformes i lleis aprovades pel govern (reforma laboral, llei Wert, llei de l’avortament) ens porten als anys vuitanta.

D’altres ens alerten que el creixement de la ultradreta a Europa ens retrotrau als anys trenta amb l’ascens del feixisme.

Potser sí, però què sabrem nosaltres, que només som redactors d’una pàgina d’humor d’una revista de poca volada...

(Ep! de poca volada tampoc, que és la millor que tenim, eh?).

Sam Enfot, Redactor en Cap Els diners El Sr. Botín, que ja es deia així de petit quan encara no sabia que seria banquer, ha guanyat aquest any 4.370 milions d’euros, el doble que l’any anterior.

Davant d’aquesta situació hi ha dues maneres de reaccionar: 1ª Indignar-se perquè en temps de crisi és una vergonya tenir aquests guanys.

2ª Felicitar-lo perquè en temps de crisi ha estat capaç de guanyar tants calés.

Nosaltres optaríem per la segona.

No ho sé vosaltres.

Marc Franc, TSN, Economista On vas?

Continuen fent més i més campanyes de recollida selectiva, però els contenidors són cada cop més petits. El groc encara, però al verd les ampolles s’han d’abocar d’una en una (cosa bastant engorrosa després d’una festassa de les habituals a la nostra redacció), i del blau ja ni en parlem: en alguns

llocs sembla una bústia on s’han de llençar els papers per dins d’aquella escletxa tan estreta que els diaris quasi s’han de llençar de full en full.

De debò volen que reciclem?

Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig Banderes Hem llegit en un diari, però no sabem si creure-ho (no us cregueu mai tot el que llegiu), que en una població propera, la Guàrdia Civil anotava totes les adreces on hi havia una estelada, i ens han entrat ganes de treure la bandera pirata de la nostra redacció i posar-ne una. És intolerable. Us imagineu què dirien a Espanya si els Mossos apuntessin tots els balcons on hi penja una rojigualda? El que de debò hauria de fer la policia és apuntar totes les llars on posen per Nadal un Papa Noel enfilat en una escaleta.

Això sí que és un delicte!

Miquel Van Derí, TSN, Sant Celoni La llei Aquests sòmines de dretes es pensen que aprovar la llei de l’avortament o la del divorci, obliga tothom a avortar o a divorciar-se.

Que soques! És com creure que la llei de Kepler determina el moviment dels planetes o que la llei de la gravetat ens obliga a tots a caure a terra.

D’acooord. No són uns exemples gaire reeixits, però nosaltres ja sabem què volem dir. El que passa és que no sabem com explicar-ho.

Germinal Roig, TSN, Congreso

Charles Chaplin

avall. A mi m’agradaven més les de la cançó, la infanta donya Eulàlia que es tapava amb una dàlia i la infanta donya Isabel que es tapava amb un clavel.

Aquestes d’ara tenen poc glamour.

Aquelles almenys tenien més sexappeal.

Nolasc A. Gat, TSN, Becari Corrupció Aquests nostres veïns tenen un problema greu amb la corrupció: que si Gürtel, que si Bárcenas, que si el Bigotes, que si el cas Palma Arena, que si la privatització de la sanitat a Madrid, que si l’Iñaki, etc.

No com aquí, que total només tenim el cas Palau, les ITV, el cas Mercuri, en Crespo i en Bagó, i algun més que ara no ens ve al cap.

Total, menudalles.

Oriol Millet, TSN, Blanes La Reivindicació Després d’haver canviat el logo perquè fos més clar, continuen sense fer-nos cas aquells que ens n’haurien de fer i nosaltres seguim, sense defallir, exigint que aquest ocellot de malastrugança foti el camp del nostre Pont i vagi a petar al museu o directament a la cassola.

(Tot i que potser no faria una bona sopa...)

Infantes Els diaris en van plens: que si la Infanta amunt, que si la Infanta

pDS_75