Parlem de Sarrià núm. 84

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT Eines per créixer Carnestoltes XI Jornades de la dona treballadora ENTITATS El taller de ràdio CULTURA Escenaris familiars d’hivern Valoració dels dos anys de funcionament de la biblioteca La Cooperatia. Cursos i tallers 2013-2014 Lectura. “Las leyes de la frontera” Espai 2.0. Moltes pantalles, poques finestres Any Espriu DOSSIER D’HISTÒRIA La Societat de Socors Mutus de Sant Gaietà QUADERN D'APUNTS ENTREVISTA Àlex Martín i Viñals, pintor i ninotaire OPINIÓ Activitat industrial i descans, una necessària convivència ESPAI ESCOLAR Confetti. Juguem amb capses de cartró Ceip Montserrat. Exposició “Dona Compositora” Ampa Ceip Montserrat. Primer i segon trimestre SALUT Al·lèrgia GASTRONOMIA El recuit i el mató de l’àva Rita ESPORTS UES THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 12 14 16 17 18 20 34 38 39 42 44 46 49 51 54 56 63

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Lourdes Gelada, Txell Pla, Laia Basieras, Anna Sala, Presen Serrano, Sergi Torrentà, Mireia Masó, Montse López, Nuri Senen, Ampa Escola Montserrat, Emili Marco, Xevi Rodríguez.

Portada: Dibuix d’Àlex Martin Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

e per si mateix, el primer trimestre no està gaire farcit d’activitats, però sempre podem trobar temes interessants, o actes que se’ns han passat per alt. En aquest número es parla del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic elaborat pel grup de recerca ONIT de la Universitat de Girona, un document que l’Ajuntament va presentar als agents econòmics de Sarrià de Ter per tal d’avaluar les possibilitats de creixement o -en paraules de l’alcalde- de reinventar-nos. A banda que aquest treball no es va presentar a tota la població, és un document que tampoc es pot consultar a la web, tot i que pot ser d’interès per a molts sarrianencs i estudiants.

També el mes de febrer es va celebrar el Carnestoltes i, bé pel fred o per la crisi, aquesta festa a Sarrià de Ter no arrela ni amb les comparses infantils. Sembla que fins que no arriba el bon temps no sortim de la closca per trobar-nos al carrer.

Les Jornades de la Dona Treballadora arriben a la seva onzena edició, enguany centrades al Centre de Visitants.

Les activitats de més èxit foren l’actuació de Rosa Zaragoza i l’exposició Dones Compositores, com sempre, molt treballada pels alumnes del CEIP Montserrat i celebrada pels pares. En altres edicions, es buscava un perfil més reivindicatiu del paper de la dona a la societat, comptant amb la complicitat i participació de les dones que treballen i que no encaixen amb els horaris proposats per fer les activitats d’aquest any.

La lectura atenta de la revista depara algunes sorpreses. Primer de tot; la Biblioteca Emília Xargay és un model d’èxit, ja que l’any 2012 va rebre 34.465 visites, amb la qual cosa se situa en el grup dels equipaments sarrianencs més utilitzats. També hem de referir-nos a l’activitat escènica del cafè-teatre “Les Nits del Coro”, sempre en dijous, i la del cicle Escenaris familiars d’hivern, quatre propostes matinals per a la família. Tanmateix, el centre Cívic La Cooperativa planteja molts cursos nous, propostes de manualitats i de formació i alguns són trencadors, com el de l’agricultura ecològica.

I, com a tema central, a la secció de cultura proposem endinsar-nos en el l’univers Espriu, conèixer la seva obra, tant la poètica com la narrativa i contextualitzar un autor del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement a a la vila de Sant Coloma de Farners. Pel mes de setembre podrem oferir una xerrada a la Biblioteca tot parlant de literatura i de Salvador Espriu.

Queden encara algunes píndoles: l’article de Salut sobre l’al·lèrgia, l’entrevista al pintor Àlex Martín, les finestres de l’espai 2.0, l’activitat de la UES, l’espai gastronomia i al dossier d’història l’article sobre la Societat de Socors Mutus de Sant Gaietà.

Que vagi de gust.

D

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

pDS_3

AJUNTAMENT [eines per créixer

EINES PER CRÉIXER

EL PLA ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE SARRIÀ DE TER Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Enmig del context de severa crisi econòmica que vivim, una de les consideracions més estesa es que les administracions públiques són impotents per fer-hi front. És a dir, que davant de les dinàmiques dels mercats (mundials) poca cosa pot fer-hi la política. I més si parlem d’administracions que no es corresponen a estats com la Generalitat de Catalunya o els Naus del polígon paperer del carrer Josep Flores, tancades. Foto A.Vila ajuntaments. I no els falta gran part de raó als que són d’aquest parer. Perquè es veritat que hi ha debats i decisions que se’ns escapen. Que es concreten als grans centres de decisió europeus o mundials on tenim poca o cap veu i, per tant, estem a l’expectativa del que es pugui decidir en aquests àmbits.

A

ra bé, si bé és cert que qui ha de combatre la crisi econòmica són principalment aquells que poden fer-ho, no es menys plausible pensar que des del nostre nivell, el local, podem aportar-hi algun element de suma.

Sabem que el ritme que segueixin la construcció, la indústria, el comerç o els serveis no depenen del que nosaltres puguem ajudar o aportar a cada sector. El fet que hi hagi feina, activitat, riquesa i ocupació en aquests segments de l’economia no és responsabilitat nostra. De fet, seria pretensiós i poc honest pensar que les decisions que pugui prendre un ajuntament com el nostre seran capaces de revitalitzar

4_pDS

l’economia. No és això.

Tanmateix, el que sí que podem fer és posar totes les eines, totes les possibilitats al nostre abast per poder mantenir l’activitat econòmica existent i, sobretot, preparar el municipi per quan les grans dinàmiques canviïn. Hem de ser capaços de construir oportunitats locals. Que vol dir preparar el poble per rebre inversions, iniciatives, feina. I això no només podem fer-ho sinó que tenim la obligació de realitzar-ho.

Això seria gairebé com aplicar aquella cèlebre màxima ecologista del “pensa globalment, actua localment”.

Dit d’una altra manera: actua a casa per canviar el país. Fer tot el que sigui possible i estigui a les nostres mans

per generar iniciatives, crear activitat, generar llocs de treball i fomentar la riquesa. Tan simple però tan extraordinàriament complex com això.

Per fer-ho, el primer que ens cal es saber on anem? Quin poble volem?

Sobre què volem fonamentar l’activitat econòmica de Sarrià? Quin tipus d’activitats ens calen? Moltes preguntes que a l’ anar-se responent dibuixen un panorama de futur. Hem de saber respondre a totes aquestes inquietuds amb una barreja d’ambició i realisme.

Si ho fem, tindrem allò que convé a tota administració per treballar a mitjà i llarg termini: un full de ruta econòmic.

I això és precisament el que pretenem amb el Pla Estratègic de Promoció Econòmica. El pla és una iniciativa

AJUNTAMENT [eines per créixer

Al polígon Xuncla hi ha moltes naus industrials sense ocupar.

Foto A.Vila

de les regidories de Promoció Econòmica i Hisenda que han treballat per concretar aquest instrument fonamental per a dibuixar aquest futur possible desitjat. Amb escenaris de futur (òptims) i camins per arribar-hi. Amb tot, l’estudi el que pretén és, finalment, presentar un conjunt d’indicadors sobre les activitats econòmiques a promocionar en l’àmbit industrial, comercial i de serveis, en les distintes zones del municipi, així com una priorització de les accions que s’hagin de portar a terme per a la seva execució.

Per això es va signar un acord amb la Universitat de Girona (UdG) perquè fos el grup de recerca de Xarxes Organitzatives, Innovació i desenvolupament d’Estratègies Turístiques (ONIT) qui redactés l’estudi. Es tracta d’un equip multidisciplinari (amb acadèmics a l’entorn de l’economia, la geografia i el turisme) amb l’aval investigador de la Universitat, que durant gairebé un any s’ha dedicat a fer els treballs de recollida i tractament de dades, interpretació dels escenaris de present i proposta d’alternatives de futur.

Les conclusions del treball (que va ser presentat públicament el passat mes de febrer) se centren, fonamentalment, en la concreció de tres estratègies generals per al desenvolupament econòmic futur del nostre poble.

En síntesi: territorialització, la clusterització i reconversió. És a dir, per una banda aprofitar la posició estratègica de Sarrià en l’àmbit de l’àrea urbana

sòl i equipaments industrials.

6.Modernització i regeneració amb la implementació de nous sectors creatius (especialment relacionats amb la producció cultural).

Identificades les oportunitats, cal definir accions concretes per tal d’arribar-hi. I aquesta és probablement la part més determinant. Allò que segurament marca l’èxit o el fracàs d’un pla estratègic és que sigui capaç de concretar-se.

Passar del paper a la realitat. I això, és clar, també és el més complicat.

Aquest és ara el gran repte. Per això serà fonamental que siguem capaços de fer un seguiment exhaustiu de l’aplicació del pla. Que no es quedi en un calaix, sinó que sigui útil.

Hem començat a fer-ho. A Presentació del Pla Estratègic per la UdG, amb partir del Pla Estratègic, per l’alcalde Roger Torrent i la regidora de Promoció exemple, hem anat dibuiEconòmica, Esther Portilla. Foto: A. Vila xant també un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística) o hem reformat l’Ordenança de Girona. De l’altra, generar pols d’ A ctivitats a la mesura del que volem d’atracció i centralització d’activitats determinades i complementàries aconseguir. I seguirem fent tots els (clúster) . I finalment, la modernització esforços per tal que aquest sigui un dels sectors tradicionals implantats al document viu i pràctic.

En definitiva, el Pla Estratègic, tal municipi per garantir-ne no només el com dèiem més amunt, és un full de present sinó també el futur.

Aquestes tres grans línies ruta per al desenvolupament econòd’actuació estratègica van dirigides a mic. Una eina que ens ha de permetre aconseguir els grans objectius estruc- a l’administració local determinar les turals per a reactivar i transformar accions que hem de fer per millorar i reforçar l’estructura socioeconòmica l’economia local: 1.Reforçar el sector industrial del poble. No es tracta d’un intervenpaperer amb la incorporació i extensió cionisme desfasat, sinó que es tracta, més aviat, d’un acompanyament prod’activitats complementàries.

2.Reforçar l’oferta comercial i de actiu. Entenem que aquesta és també serveis aprofitant el posicionament la nostra obligació. De fet, som del respecte l’àrea urbana de Girona parer que l’Ajuntament té molt a dir i a (aprofitar l’Av. de França com a eix fer per aconseguir que Sarrià de Ter sigui un espai atractiu, fàcil i potent urbà).

3.Recerca d’empreses imant per a poder-hi invertir. Que sigui un (atractores d’activitat complementà- espai d’activitat, de negoci, de feina.

Hem de ser capaços de reinventarria) en les noves àrees de desenvolunos. D’adaptar-nos al moment. De pament (Pla de Dalt) 4.Potenciar un clúster sociosanita- crear un clima adequat per superar la ri a Mas Boscosa aprofitant la ubicació crisi i sobretot posicionar-nos de cares de les Facultats de Medicina, Inferme- al futur. El Pla Estratègic hauria de servir per això. És un principi, haurem de ria i IDIBGI 5.Generar una oferta apropiada de treballar-hi. ■

pDS_5

AJUNTAMENT [carnestoltes

Carnestoltes

Txell Pla Regidora de Joventut i Festes

El passat 2 de febrer, el Rei Carnestoltes va tornar a treure el nas per Sarrià de Ter.

6_pDS

A

l voltant de les quatre de la tarda ja va aparèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que va tenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, la

Rasa i Sarrià de Baix.

Aquest any hi havia la novetat que l’acompanyaven dues comparses: la Comparsa ROLOFE que venia des de Santa Coloma de Farners, però que la majoria dels participants són de Sarrià de Ter; i la Comparsa S’ARRIATS que estava organitzada pel Club Gimnàstica Sarrià.

AJUNTAMENT [carnestoltes

La rua va acabar al pavelló municipal on el Rei Carnestoltes va fer el seu pregó i se’l va coronar alcalde de la ciutat durant una setmana, que és el temps que dura el Carnaval.

També aquí al pavelló hi va haver una exhibició de ball

de les dues Comparses.

Un cop fet l’acte del pregó i l’exhibició de ball, va haverhi l’espectacle infantil a càrrec de la Cia Rovell d’ou.

Finalment, el carnaval va acabar amb el sopar – ball que organitza l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix. ■ Fotos: famíla Sansalvador

BAR - RESTAURANT ESMORZARS D’OFERTA

MINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 € MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTS

ENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 € VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 € PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

pDS_7

AJUNTAMENT [XI Jornades de la dona treballadora

XI JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Lourdes Gelada Astor Regidora de la Dona

Lourdes Gelada, regidora d'Ensenyament, Aïda Masdemont, mestra de l'escola bressol Confetti i Montserrat Xandrich directora de l'escola Montserrat

Enguany les jornades de la dona treballadora 2013 van començar el dimarts dia 5 de març fins al dissabte 9 de març.

A

quest any vam oferir molts actes de diferents àmbits i oberts tant a dones com a homes i fins i tot activitats que es podien fer acompanyats dels nens i nenes. També vam oferir conjuntament en alguna activitat el servei de guarda amb algun taller adreçat als infants que acompanyessin els familiars a les activitats de les jornades.

Aquest any hem tingut moltes novetats, la primera és que tots els actes es van fer al centre de visitants, i la segona, la unificació d’horaris.

8_pDS

Les jornades van començar amb el programa “Veus de dona” de Ràdio Sarrià, on les tertulianes Dolors Xabé, Rita Planas, Mª Lluïsa Martínez i Mercè Astor, juntament amb la directora del programa, Neus Mercader; la directora del Centre de Visitants del Gironès, Neus Vila, i la regidora de la dona, Lourdes Gelada, van donar inici i repàs a tots els actes de la jornada.

Algunes novetats d’aquest 2013 va ser un curs de galetes, la presentació del Pla Local de la Dona 2012-2014....

Aquest any també vam treballar conjuntament amb l’àrea de cultura i es va fer un taller d’autoestima el

dijous a la tarda. I al vespre la mateixa Rosa Zaragoza va actuar a les Nits del Coro. Les dues activitats on va treballar la Rosa Zaragoza van ser un èxit de participació. També volem recordar que en aquesta edició hem tingut col·laboracions externes... com ara un grup de noies del centre d’arts escèniques del galliner que van mostrar-nos un petit fragment que estaven creant...

I Assumpta Planas, Sandra Puig i Imma de Batlle que van fer-nos unes obres d’art i pintures que van decorar uns dies la cafeteria del coro.

El divendres dia 8 de març, dia de

AJUNTAMENT [XI Jornades de la dona treballadora

Tertúlia “Veus de dona” des del Centre de Visitants.

Foto: Ràdio Sarrià

la dona treballadora, es va fer la lectura del manifest i les inauguracions de les exposicions. La primera, en el Centre de Visitants, de Vestits de Paper a càrrec de les dones del Coro, i a la tarda “Dona Compositora” a càrrec de l’Escola Montserrat i l’Escola bressol Confetti, on també les ampes tenen un paper important.

Podríem repassar molts actes i gent que col·labora activament en aquestes jornades. Des de l’ajuntament creiem que són unes jornades que any rere any estan agafant més força i esperem que l’any que ve tinguin més afluència de gent, intentant cobrir noves activitats i nous horaris.

Finalment, el dissabte es va fer el dinar de la dona treballadora on es va tancar una gran setmana d’activitats i participació en un dia que s’ha de continuar celebrant i reivindicant. ■

L’actuació de Rosa Zaragoza Foto: Ràdio Sarrià

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

pDS_9

ENTITATS [el taller de ràdio

Taller sobre les activitats del Coro. Foto Ràdio Sarrià

EL TALLER DE RÀDIO Laia Basieras

La proposta de fer un taller de ràdio neix d’una experiència pionera en un altre municipi –Celrà- i del resultat final que per a les dues dones participants va esdevenir, nombroses felicitacions per part d’amics, familiars i coneguts i sobretot el reconeixement propi per fer les coses ben fetes. Des de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran vam pensar que seria una bona oportunitat per vincular els diferents recursos que ofereix el municipi, en aquest cas la ràdio, a qualsevol persona que tingués ganes i curiositat per participar. És així com comença el taller de ràdio a Ràdio Sarrià.

10_pDS

ENTITATS [el taller de ràdio

Taller sobre “Els robatoris a Sarrià”

M

ensualment, quatre o cinc persones del Taller de Memòria, valentes, es preparen una temàtica concreta que han escollit ells i elles. A partir d’aquí comencem a parlar del tema, deixem que vagin sorgint idees i acordem què és el que volem dir i volem transmetre amb la nostra intervenció. Elaborem un document con-

junt on escrivim el cos de la gravació per si en algun moment els nervis ens traeixen i no recordem què volem dir –que no passa mai- i decidim el dia de gravació juntament amb la Neus Mercader.

De moment hem fet dues intervencions: “Les activitats del Coro”, on expliquem les activitats que es realitzen al Coro donant l’opinió d’aquelles que ens

han semblat més interessants o no tant.

Els tertulians eren la Sra. Anna Muñoz, el Sr. Nicolau Casas, la Sra. Montserrat Aymerich i el Sr. Antoni Moratalla.

“Els robatoris a Sarrià”, degut a la preocupació creixent i els nombrosos intents i robatoris que hi hagut al poble, la Sra. Pilar Culubret, la Sra. Magda Catà, la Sra. Mercè Figueras i la Sra. Carme Masó van decidir parlar sobre aquesta notícia d’última hora. . ■ Fotos Ràdio Sarrià

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_11

cultura TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Anna Sala, directora Biblioteca Emília Xargay.

Presen Serrano, coordinadora Centre Cívic la Cooperativa

ESCENARIS FAMILIARS D’HIVERN NOVA OFERTA TEATRAL DE SARRIÀ DE TER Aquest gener passat vam posar en marxa el nou cicle de teatre adreçat bàsicament al públic infantil, “Escenaris familiars d’hivern”, que juntament amb la programació regular de cafèteatre “Les Nits del Coro” ve a completar l’oferta d’arts escèniques del municipi.

l cicle s’estrenà el passat 27 de gener amb l’espectacle “2D2” de la companyia Panettone Brothers. La comèdia de la vida i el circ contemporani en estat pur amenitzat amb un bon toc de comicitat.

Un espectacle que se sap com comença, però no com acaba…

La següent proposta arribava el 24 de febrer de la mà d’Òpera prima amb l’espectacle “NYAM!”.

Una bona oportunitat per a gaudir de l’òpera en família en companyia de les dues protagonistes, la somiatruites Paulina i l’extravagant i malvada Serafina.

El mar, una illa i un lloro que desafina, formen part de l’obra “PIRATA” de Teatre a la llauna que es representava el 17 de març. Un pirata tip de passar gana que distreu la panxa explicant històries de calaveres que desapareixen i peixos que expliquen secrets; històries de pirates que volen tornar a casa i no saben com ho han de fer.

I finalment, el dia 21 d’abril els XaropClown ens presentaven el seu espectacle “UN GLOP DE XAROP”. Dues pallasses que s’han

E

L’espectacle “2D2” de la companyia Panettone Brothers

12_pDS

CULTURA

escapat d’un hospital són les protagonistes d’aquest espectacle, ple d’humor i màgia, que té per objectiu apropar l’espectador als resultats terapèutics del treball que la companyia ha pogut conèixer a partir de la seva experiència amb nens i nenes hospitalitzats.

Aquests Escenaris d’hivern estan pensats perquè les famílies gaudeixin d’una bona estona els diumenges al matí amb una activitat cultural apta per a pares, mares i infants. ■

L’obra “PIRATA” de Teatre a la llauna

L’expectacle “UN GLOP DE XAROP” de XaropClown

pDS_13

CULTURA [biblioteca

VALORACIÓ DELS DOS ANYS DE FUNCIONAMENT DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

El passat 12 de desembre va fer dos anys de la inauguració de la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter en el seu nou emplaçament. Aquest dos anys de funcionament ens permeten fer una petita valoració de l’evolució dels visitants i/o usuaris del nostre equipament i dels nostres serveis. ixí, doncs, a través de la memòria estadística que anualment elaborem des de la biblioteca hem de dir que aquest any la biblioteca ha estat el segon equipament més visitat a Sarrià de Ter després del CAP. Hem rebut un total de 34.465 visitants en els 277 dies oberts al llarg d’aquest 2012. Amb dades estadístiques a la mà, doncs, podem concloure que una mitjana de 124 persones diàriament han passat per la biblioteca durant aquest 2012.

Pel que fa al nombre de socis amb carnet, actualment la biblioteca Emília Xargay compta amb un total de 1.373 usuaris amb carnet. A aques-

A

14_pDS

tes dades hi hem d’afegir el fet que moltes de les persones que utilitzen la biblioteca Emília Xargay i el seu servei de préstec ja tenen carnet d’alguna altra biblioteca de Girona i/o comarca. I és que actualment el carnet de la biblioteca es pot fer servir per a qualsevol biblioteca pública de Catalunya. Per tant, tenim molts usuaris que tenen carnet d’alguna altra biblioteca i que el continuen usant.

Pel que fa al fons documental, hem de dir que la biblioteca disposa actualment d’un fons de 15.780 documents en diferents suports: llibres, revistes i audiovisuals adequats per a totes les edats. D’aquests documents n’han sortit en

Núria Esponellà va presentar el seu llibre “Una dones d’aigua” a la Biblioteca.

CULTURA [biblioteca

préstec un total de 14.429.

Hem incrementat el préstec en més de 5.000 documents respecte a l’any passat.

La biblioteca disposa d’11 ordinadors d’ús públic amb accés a Internet, que és lliure i gratuït per a tothom. I un dels objectius de la biblioteca és facilitar l’ús d’Internet entre la població i potenciar-ne és seu ús i el seu coneixement. La biblioteca també disposa de servei Wi-Fi lliure i gratuït per a tothom i per a totes les instal·lacions de la biblioteca. Hi ha hagut un augment més que considerable respecte al 2011 de les sessions i de l’ús del servei d’Internet de la biblioteca.

Pel que fa a les activitats, hem de dir que aquest any 2012 s’han realitzat un total de 84 activitats i hi ha participat un total de 2.107 persones, això converteix la biblioteca E. Xargay en una de les entitats amb més moviment cultural de Sarrià de Ter. Algunes de les activitats que s’han dut a terme al llarg d’aquest any són tan diverses com variades i van des del club de lectura per a infants, per a adults i d’anglès; hores del conte; tallers infantils; curs d’internet; curs d’escriptura; presentacions de llibre; xerrades, ...

A aquestes activitats cal sumarhi les visites de formació d’usuaris que el CEIP Montserrat de Sarrià de Ter i el CEIP Castellum de Sant Julià de Ramis han realitzat

a la biblioteca. 23 visites de formació d’usuaris van ser ateses durant el 2012 per la biblioteca.

Totes elles procedents d’aquestes escoles públiques abans mencionades. Un total de 580 persones van poder gaudir d’aquestes visites amb activitats i explicacions adequades a cada nivell.

També hem d’afegir a aquestes dades, que durant els mesos d’estiu la biblioteca va estar present a la piscina municipal situada a la Cooperativa, on vam instal·lar la nostra bibliopisicina.

Un dinamitzador cultural es va encarregar d’oferir el servei de préstec i de consulta de llibres, revistes, ... a un dels llocs habituals i amb més gent a l’estiu, la piscina municipal. Valorem molt positivament l’ús d’aquest servei, ja que això va permetre’ns fer-nos presents també fora dels límits de la pròpia biblioteca.

Aquestes són unes dades més que satisfactòries, que fan preveure la bona acollida i la bona satisfacció que ha tingut aquesta biblioteca pels veïns i veïnes de Sarrià de Ter i que esperem poder millorar i augmentar en els propers anys i poder-nos consolidar com un servei públic i de qualitat per als habitants de Sarrià de Ter. Podreu trobar totes les dades relatives a la memòria de funcionament de la biblioteca E. Xargay a la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblio teca/sarria-de-ter ■

pDS_15

CULTURA

LA COOPERATIVA CENTRE CÍVIC

CURSOS I TALLERS 2013-2014

Participants en el taller de nines “fofutxes”

Enguany, el centre cívic La Cooperativa ha ofertat nous cursos i tallers. Les novetats que s’han portat a terme han estat tot un èxit, començant pel curs de ganxet, Scrapbooking, mitja, trapillo i finalitzant amb les famoses manualitats de les nines “fofutxes”. er a la propera temporada 2013-2014, el centre cívic està programant nous cursos i tallers amb la il·lusió de poder-vos oferir nous continguts i noves activitats, de manera que tothom trobi el seu espai per poder posar en pràctica els seus interessos o les seves aficions.

Els cursos de formació, idiomes, salut, informàtica o de lleure i arts aplicades porten una llarga trajectòria en el centre, i això és tradueix en la sol·licitada demanda que se’n fa.

Us avancem les novetats que tindrem en la propera temporada; curs de cuina japonesa, cuina amb idiomes, curs de video, cuina familiar, cuina d’autor, fotografia digital amb el reconegut fotògraf Eddy

P

16_pDS

Kelele, taller història de vida, taller de cosmètica natural, maridatge de tapes, taller d’arts florals, tallers de rebosteria amb l’obrador Noel i taller teoricopràctic d’agricultura ecològica. Amb aquest últim taller volem potenciar a Sarrià de Ter la posada en pràctica dels horts urbans.

Esperem que us hagi agradat aquest petit tastet dels propers cursos i tallers que es portaran a terme. ■

CULTURA

LECTURA

“LAS LEYES DE LA FRONTERA” Javier Cercas Àngel Garcia

Javier Cercas fa en aquesta nova novel·la un insòlit retrat que fuig de la Girona discreta, burgesa i catalaneta. L'autor ens parla dels “quinquis” i xarnegos de la Girona de finals dels anys 70 (Gerona en diu ell durant tot el llibre), del barri Xino, la seva prostitució i els caus de mala vida, dels “albergues provisionales”, de Vilarroja i de Germans Sàbat i de tota la petita delinqüència d’aquells moments. erò contra el que podria semblar, no és en absolut una novel·la local: l’escenari és Girona, però podria haver estat qualsevol altra ciutat del moment. La greu crisi econòmica d’aquells anys, la generalització de les drogues i en especial de l’heroïna, l’aparició de la SIDA, units a la idealització d’alguns joves delinqüents (recordem la trilogia Perros callejeros de José Antonio de la Loma), van marcar una època que el mateix autor defineix com la cara B de la Transició.

Cercas ens explica la història d’un delinqüent juvenil, el Zarco, (clarament inspirat en el cèlebre Vaquilla, com el mateix autor ha reconegut), d’un jove de classe mitjana que s'escapa de la pauta social establerta i forma part temporalment de la seva banda, Cañas “el Gafitas”, i de la Tere, una de les noies d’aquella basca.

Un escriptor entestat a escriure l’enèsim llibre sobre la vida del Zarco i quan la seva fama ja ha decaigut, entrevista vint anys després qui va ser el seu col·lega i després defensor, l’advocat Cañas, l’inspector Cuesta que el va detenir i el director de la presó de Girona per tal de reconstruir la seva història. A cada capítol ens parla un personatge diferent, que amb el seu testimoni, els seus records i la seva opinió, van configurant el retrat d’aquell episodi. Cercas utilitza el gènere periodístic per escoltar la reconstrucció d'una història plena de llacunes, una història reinterpretada anys més tard per alguns dels seus protagonistes fent ús de la narra-

P

tiva oral mitjançant entrevistes i que aporten versemblança a l'obra.

Reconstruir la història d'en Zarco és reconstruir la història d'un mite afalagat pels mitjans i que esdevé, quan deixa d'interessar, una joguina trencada.

En determinat moment “el Gafitas”, crescut per l’ambient de camaraderia de la banda, interpel·la: “¿Qué pasa? ¿No puedo hacer lo mismo que vosotros? Claro, dijo el Zarco; pasados unos segundos, el Zarco rectificó: En realidad no puedes, dijo. ¿Por qué no?, pregunté. Porque no eres como nosotros, contestó. Y dije: ¿Por qué no soy como vosotros? Y él dijo: Porque no lo eres. Y yo dije: Hago lo mismo que vosotros. Y él dijo: Casi lo mismo,

sí. Pero no eres como nosotros. Y yo insistí: ¿Por qué no? Y él explicó: Porque tú vas a la escuela y nosotros no.

Porque tú tienes miedo y nosotros no.

Tú piensas en el miedo y nosotros no.

Tú tienes cosas que perder y nosotros no. Ésta es la diferencia. ...También por eso tú no eres como nosotros.

Además nosotros no tenemos donde elegir, solo tenemos esta vida, pero tú sí tienes otra. No seas gilipollas, Gafitas: déjalo” (pàg. 130).

(Per cert, poques pàgines després, en l'escapada d’un frustrat atracament a Bordils, l’acció passa, ni que sigui fugisserament, pels carrers de Sarrià).

Les pors, els sentiments de culpa, el dubte de la traïció, la fidelitat, les vanitats personals, les oportunitats perdudes, la manca d’oportunitats o els interessos immediats, traspuen en cadascun dels personatges d’aquesta història, configurant un microcosmos farcit de contradiccions i de passions. Una història carregada de matisos narrada amb un ritme i un estil adequat, que la converteix en una novel·la rodona.

Els diàlegs són planers i entenedors i malgrat la profunditat d’algunes de les reflexions que ens planteja, el llibre potser peca d’una certa manca de riquesa literària, probablement obligat pel guió: no es pot esperar gaire riquesa dialèctica d’uns xoriços o d’un poli. Amb tot, és una novel·la altament recomanable i apassionant que t’atrapa des del primer moment, amb un ritme propi d’un thriller i que és, entre moltes altres coses, una bonica i sublim història d’amor.■

pDS_17

CULTURA

espai 2.0 Moltes pantalles, poques finestres Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter / www.rogercasero.cat

Recordeu quan va entrar la primera pantalla a casa vostra? Les persones més grans ben segur recordareu que la primera pantalla que va entrar a la vostra llar va ser la televisió, entre finals dels anys cinquanta del segle passat, els més afortunats, i sobretot a partir dels anys seixanta i setanta.

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

18_pDS

er als més joves aquesta pregunta no té sentit: la primera pantalla, la del televisor, ja hi era quan vau néixer, i per molts fins i tot la de l'ordinador de sobretaula. Per als més menuts la pregunta no seria quan va entrar la primera pan-

P

talla, sinó a quantes pantalles tenen accés a casa seva!

Per ser definida com “la caixa tonta”, el televisor ha fet prou fortuna! Durant molts anys no només ha estat la principal i quasi única pantalla de les llars, sinó que a més ha anat ocupant al llarg

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

CULTURA

dels anys un espai més privilegiat dins les llars. Però el regnat del televisor sembla estar arribant a la seva fi, i la proliferació de pantalles domèstiques durant els darrers 25 anys l'ha anat desplaçant, especialment entre els més joves.

Possiblement la segona pantalla a entrar a les llars va ser la de l'ordinador, primer en la seva concepció de sobretaula, sobretot a partir dels anys noranta del segle passat, i posteriorment amb els portàtils. Amb la revolució d’internet, molt més que només tecnològica, els ordinadors han anat guanyant, a partir de la primera dècada d'aquest segle, molta quota de pantalla.

Aquests darrers anys la tercera pantalla a entrar a les nostres vides, més que només a les nostres llars, ha estat la del telèfon mòbil intel·ligent (els “smartphones”) i més recentment les tauletes tàctils (“tablets”). Aquestes noves pantalles, mòbils, portables i connectades permanentment (si cal) a internet són, avui per avui, la icona més visible de la revolució digital que estem vivint.

Les pantalles dels televisors no tenen res a veure amb les primeres

que van conquerir les nostres llars: ara no només són més grans i més primes, també, a banda de la major qualitat d'imatge, estan connectades a internet. La pantalla del televisor ja no serveix només per mirar la televisió, i la televisió, els programes, ja no els mirem només a través del televisor, sinó que també consumim televisió a través de les pantalles dels ordina-

dors, els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils.

Les pantalles dels diferents aparells cada dia s'assemblen més i convergeixen cada vegada més les coses que podem fer-hi! Som multipantalla, avui, especialment els joves, són multipantalla. És cada vegada més habitual, entre els joves i no tan joves, consumir més d'una pantalla alhora: mirar la televisió i comentar el que es veu a

les xarxes socials amb el telèfon intel·ligent o amb la tauleta tàctil.

I malgrat que les pantalles dels televisors són cada dia més grans, el consum que en fem és cada dia més petit. Com he dit al principi, la seva hegemonia està qüestionada per la resta de pantalles. En un estudi de Google de l'any 2012 situava en un 77% el temps que els usuaris mirem la televisió alhora que utilitzem un dispositiu mòbil, el telèfon intel·ligent o la tauleta. I pel que fa al consum de pantalles situava en 43 minuts per la TV, 39 pels ordinadors, 30 per les tauletes tàctils i 17 pels telèfons intel·ligents.

Diuen que totes aquestes pantalles són finestres obertes al món, i en part és ben cert, avui en dia amb totes i cada una d'elles podem connectar amb qualsevol part del món. Farem bé, però, si a banda de mirar per aquestes finestres, no ens oblidem de mirar-nos el món des de les finestres de casa nostra, observant el nostre barri, els nostre veïns i veïnes, la vida que passa just per davant nostre i que massa sovint tantes pantalles no ens permeten veure, viure.■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65 batcor@corominas.info - www.corbat.cat

pDS_19

CULTURA [any espriu 2013

ENTREU PATRICIS I COMPATRICIS A LES SUBTILS PARAULES DE SALVADOR ESPRIU Josep Brugada

Foto Pau Barceló

Aquest any s’acompleixen cent anys del naixement del poeta Salvador Espriu i Castelló, nascut a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de l'any 1913. Home de biografia insòlita, fortament marcat per la guerra civil espanyola i pels anys del franquisme, va haver de fer front a la sordidesa i a la misèria del règim a través de la seva veu literària. Espriu, durant els anys grisos de la postguerra, esdevingué un escriptor/poeta símbol, un intel·lectual l’obra poètica del qual va convertir-se en sòlida bandera a la qual els lletraferits, els resistents, els catalanistes i els intel·lectuals van aferrar-se. El seu subtil poemari va representar un autèntic clam de protesta envers la manca de llibertats i l'absència de democràcia a Catalunya i a Espanya. La seva veu es convertí en un clam de resistència per a la salvació dels mots de la llengua catalana.

Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo.

Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo.

20_pDS

CULTURA [any espriu 2013

er entendre la poesia, la narrativa i el teatre de Salvador Espriu primerament tot lector ha de saber que l’escriptor parteix del seu món personal i elabora una sèrie de mites de caràcter particular que convé tenir ben presents. Espriu, posem per cas, no és pas un poeta que es pugui llegir d’una manera directa sense que el lector estigui una mica assabentat sobre el que va viure, com ho va viure i de quina manera va viure Salvador Espriu en uns anys en què la cultura i la llengua catalanes estaven realment proscrites en la tenebra franquista. Nascut, com hem avançat, a la vila de Santa Coloma de Farners per unes circumstàncies familiars, va passar la seva infantesa entre Barcelona i Arenys de Mar. Serà, doncs, en aquesta darrera vila del Maresme on el jove Salvador retindrà algunes de les principals vivències que el van marcar i Arenys de Mar esdevingué el poble on essencialment el poeta passà molts estius. Molts dels indrets geogràfics, dels costums i dels personatges que reflecteix al llarg de la seva obra literària partiran d’aquesta vila. Així, doncs, Espriu fa d’Arenys de Mar l’escenari de vivències i esdeveniments, per tant, Arenys es converteix en Sinera, que és el palíndrom del nom de la població llegida al revés.

Sinera, esdevé el punt de partença de la poesia i de les narracions. D’aquí, val a dir, que Espriu també es projecta envers Konilòsia, que és el nom propi inventat sota el qual s’amaga amb subtil ironia Catalunya i els konilosians que som els catalans:

P

Jo sóc d'una petita terra sense rius de debò, sovint assedegada de pluja, escassa de planures, excessiva de muntanyes, estesa per llevant al llarg de la vella mar que atansa el difícil i sangonós diàleg de tres continents.

“Vaig néixer”, contava, “fa quaranta-cinc anys en una gran ciutat de Konilòsia. Vosaltres, que sou d'un país normal, entendreu amb dificultat el que passa en aquella remota contrada. Els konilosians, gent d'història gloriosa, altrament com les històries glorioses de tothom, varen rodolar i encara rodolen per un pendent d'una decadència inacabable. Són desconfiats, gasius i pobres. Tracten el patrimoni col·lectiu, tant l'espiritual com el material, amb la més grossa de les indiferències. Ara es creuen un poble en absolut inferior, ara adopten una actitud d'una suficiència ridícula. Els konilosians no llegeixen mai res, no saben res, no els interessa res, però que Déu et guardi de topar un konilosià erudit, que també n'hi ha, perquè veuries com barreja Goethe amb l'antologia del disbarat. Són envejosos i mesquins, elogien el poderós i el mediocre, no toleren el talent ni la independència de caràcter, i qualsevol estranger esnob descobreix de tant en tant algun valor konilosià oblidat i secular”1 Lavínia és Barcelona, “una gran ciutat i el focus nacio-

1 2

nalista dels lavinians, els quals constitueixen un grup a part dintre Konilòsia. Tenen una llengua diferent i tots els defectes konilosians, tanmateix augmentats”. Amb Sepharad, antic nom hebreu, Espriu es refereix a Espanya, els destins de la qual també li preocupen molt: Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”2 Aquests apel·latius esdevenen claus ben iròniques per a entendre de què parla el poeta en moltes ocasions. Higgins era fiscal i Bunker En segon terme, el jove Espriu, que va passar-se uns quants anys malalt al llit a causa d’una infecció pulmonar, va tenir temps de formar-se en lectures de gran abast de manera que esdevingué un gran lector de la Bíblia (sobretot de l’Antic Testament), lector del Quixot, de la literatura de Valle Inclán i d’alguns autors grecs. Per tant, doncs, amb la influència d’aquests textos, el jove Espriu anirà donant forma a la seva obra poètica. Una de les terceres claus per capir millor la seva literatura la constitueix el que extreu dels referents territorials. Ens hem de centrar també en tot el que ell va veure i apreciar en la seva adolescència i joventut en una vila com Arenys de Mar. Quant a la situació geogràfica és evident que el mar esdevé un dels leit motiv ineludibles, i el mar de Sinera agafarà unes connotacions pacífiques en la seva obra. En cap cas Espriu es refereix mai a un mar embravit, arrissat o alterat com podríem trobar en altres indrets de la costa dita “brava”, no. La visió que tenia Espriu del mar –en línies generals- era la d’un enorme pany de mar contemplat des del turó del ja històric cementiri d’Arenys.

Espriu va contemplar des d’allí sempre un enorme pany de mar obert, mar en calma, una visió quasi infinita sense altres relleus geogràfics; la mateixa llei de mar immensa que hom podria i pot contemplar només des del Far de Sant Sebastià, per exemple, en terres empordaneses o tanmateix si hom se situa en algun bell i estratègic indret del Cap de Creus. Espriu no

Vegeu el text a Narracions, Barcelona, 1974.

Poemes del recull La pell de brau, Barcelona, 1960

pDS_21

CULTURA [any espriu 2013

parla de cales, ni llargues platges entorpides per ports ni petites penínsules ni altres relleus geogràfics. Pura i senzillament s’escau la contemplació d’un immens i plàcid pany de mar i aquesta visió la té i la podem tenir des del turó del cementiri, és per això que un dels seus primerencs llibres de poemes, Cementiri de Sinera (1942) té aquests referents: Quina petita pàtria encercla el cementiri!

Aquest mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l’ombra viatgera d’un núvol.

El lent record dels dies que són passats per sempre.

El referent al mar per Espriu, doncs, té unes connotacions de tranquil·litat i d’antigor: “passen dofins pels límits d’aquesta mar antiga”, l’antiga mar dels romans, el Mare Nostrum, tan glossat pels noucentistes. Fixem-nos, doncs, com el mar esdevé un referent immediat de la seva obra poètica: A la vora el mar. Tenia una casa, el meu somni.

A la vora del mar 3 Precisament en els darrers versos d’aquest llibre tan emblemàtic d’Espriu acaba dient-nos: Quan et deturis on el meu nom et crida, vulgues que dormi somniant mars en calma, la claror de Sinera.

Així, doncs, la contemplació del mar pren per al poeta una connotació literària de pau, de tranquil·litat, de pau espiritual. Ja que hem citat el promontori des del qual el poeta veia el mar, val a dir que el contemplava des d’un dels indrets elevats de la població, allà on s’ubica el cementiri aren3

yenc, per tant, doncs, el cementiri esdevé un indret ideal per a la reflexió sobre la mort, tema molt recurrent al llarg de la seva obra. La insistent meditació de la mort lògicament ve acompanyada pel simbolisme dels xiprers, que en la tradició mediterrània aquests arbres simbolitzen o bé l’amistat quan els trobem en el camí o proper al cancell d’una casa, o bé –com tothom sap- simbolitzen la mort.

Els xiprers simbolitzen la mort, a més, perquè la seva alçada és acabada en punta i s’eleva a l’Altíssim; “els fidels xiprers verdíssims” espriuans.

Un altre dels referents geogràfics arenyencs és el cementiri, perquè s’ha de dir que en la seva totalitat, l’obra literària d’Espriu esdevé sens dubte, “una gran meditació de la mort” i els poemes del llibre que acabem d’esmentar s’originen a partir dels passeigs i el vagareig meditatívol del poeta pels tocoms del cementiri: Passejaré per l’ordre de verds xiprers immòbils damunt la mar en calma.

Quant a les característiques del terreny, el territori d'Arenys -com el nom de la població diu- està plena de rials, d'arenys, rieres i torrenteres que són característiques de la geologia de l’indret. És a dir, Arenys de Mar té una orografia de complexió de terra granítica, de terra d’escudelles, de manera que el terreny per l’acció de la pluja i les ventades, s’esmicola, forma còrrecs o rials fins que aquests materials formen “arenys” o arriben a la platja. Per tant, la paraula “rial”, “rials” és ben pròpia i freqüent en els poemes i narracions del poeta: Pels rials baixa el carro del sol, des de carenes de fonollars i vinyes que jo sempre recordo.

Rera-la-fleca, el carrer de l’Església i la placeta.

No pel rial no, perquè ens ensorraríem, i la volta ja és prou llarga.4

Vegeu poemes, VIII, XXV, XXX de Cementiri de Sinera.

Inici del conte Tereseta que baixava les escales, in Narracions, Barcelona, 1974.

5 Del poema, Vells asilats de Sinera, de Cançons d'Ariadna, 1949 4

22_pDS

Pujaré per vosaltres pels rials, la veu enfila els esglaons del clam.5 Un altre dels aspectes a destacar de l’univers espriuà, a més de la quantitat de referents de la vila d’Arenys, són els personatges que el poeta recorda dels anys de la seva infantesa i adolescència que d’una manera o altra van viure o passaren per la població. Per exemple són múltiples les imatges que el poeta evoca dels captaires i pobres, dels il·lustradors d’auques, dels cantaires de romanços, dels “xarlatans”, dels gitanos que organitzaven espectacles al carrer amb animals (cabres i óssos per exemple), dels saltimbanquis, dels titellaires; aquest i altres personatges que venien de fora, el poeta els incorpora al que podríem dir-ne la seva mitologia personal. Quant als gitanos que vivien a Arenys o hi vagabundejaren, Espriu es fixà en un element curiós, la llengua que parlaven, el “caló”, aquest llenguatge de murrialla que l’escriptor incorpora als seus personatges. Unes figures certament teatrals que parlen un registre de llengua d’aquell temps, personatges que diuen: “filustrar” per mirar, “clissar” per veure, “emblar” per robar, “canguelis” per por, “la cangrí” per la presó, “mengui” per jo, etc.

També cal afegir-hi els personatges pintorescos propis d’Arenys de Mar, com ara folls i mendicants, captaires, desvagats i alguns veïns pintorescos i de renom: en Tric-Trac, la Trinquis, en Quel·la, en Saragossa, la Coixa Fita, la Bòtil, l'Hereu Quiliè, etc., individus que impactaren vivament en la personalitat del poeta i que ell va incorporar al seu imaginari literari. També hi incorporà personatges, símbols i objectes de la vida íntima i familiar.

“Fixa't com la ronden, ahir l'allunyaven quasi a fuetades, i avui fixa't com la llepen. Totes hi són: la botirona Bòtil, la Coixa Fita, la Caterina, la Narcisa Mus. Les tres últimes varen amortallar la vella, perquè la Paulina, la neboda, no en va ser capaç, i ara passen el platet, les males pues.

Saps el que em va contar la Narcisa?

CULTURA [any espriu 2013

Ve't aquí que, mentre buscaven la mantellina de la morta, varen trobar uns rulls rossos i el retrat d'un home dintre una capseta, el retrat d'un jove alt i fort. I, espera, tenia un nom a sota, un nom estrany, com de gavatx. I ningú va sospitar res, com que viatjà tant! I ella tan dura, tan orgullosa.”6 Quant a la seva personalitat, Salvador Espriu va mostrarse sempre amb gran humilitat davant dels seus interlocutors. Semblava com si el poeta tingués poca autoestima de la seva obra o de la seva biografia de tal manera que ell mateix es veu sovint justament com un captaire que pidola essències de llibertat, de democràcia o que mendica dignitat per al seu poble i per a la seva llengua: Captaires d'un llinatge de senyors, escampats pel vent dels mil·lenaris, venim a Sepharad.

Com estimem la nova terra de l'aspre pa que deixa a les velles boques sempre regust de sang!7 Amb els pals els captaires resseguien un a un els barrots de les reixes del meu carrer.

Basarda de la fosca per l'esclat del sol, venien del camí d'atzavares del Mal temps, s'atansaven a poc a poc des de la pujada i demanaven almoina de cancell en cancell.8 He donat la meva vida a les paraules I m’he fet lenta pastura d’aquesta fam de gos.

T’estimo dura terra meva que llences, sollats, a trossos, amors que només volen molt humilment servir-te.9 Quant als personatges sorgits del territori sinerenc, Espriu evoca sovint el personatge de la Trinquis, un personatge femení desvagat, tristament abandonada pels seus veïns, paradigma de la condició humana i la misèria, temes existencials que el poeta no obvia. Espriu projecta enormement en moltes ocasions els seus sentiments de commiseració envers aquest personatge femení, desferra humana, abandonada de tothom. La Trinquis és un dels personatges del qual el poeta en parla més i amb més obsessió, sobretot en els textos narratius i en el teatre.

Reina de les coves, Esperança Trinquis, plena de minoves, tarot de clepsa, mitges al garró, has begut les gotes del darrer flascó.10 La Trinquis s'empitimava i la neu la va colgar.

Erta com un peixopalo la trobaven l'endemà.11 Comptat i debatut seria molt llarg de referir la gran quantitat de personatges amb els quals el poeta es fixà per elaborar el seu impressionant corpus poètic. Tots aquests personatges formen part d'aquest teatre permanent que és el món: L’ÓS NICOLAU Ara tocarem un timbal més afinat, si us plau. Que difícil!

Per placetes i carrers Fan ballar l’ós Nicolau, Orb i semiparalític.

-Parunyó, mou el pinré Bustaró, després el can.

Panipén, queleraló!

Les puces se l’han cruspit Gairebé de viu en viu.

Ell, però, quiti de pena.

Perquè recorda camins, Llunyans rostres, nits de calma, Resignat, serè filòsof.

Hem esbossat aquí alguns referents, mínims, a tenir en compte per a una lectura sobretot de la poesia de Salvador Espriu. A més del que hem apuntat, convé no perdre de vista que el poeta va ser un estudiós de la història i la mitologia gregues, de l'egípcia i la jueva, de manera que les al·lusions a aspectes d'aquestes cultures rebroten ací i allà en el seu imaginari creatiu.

6

Fragment del conte Tereseta-que-baixava-les-escales, op.cit. & supra.

Vegeu La Pell de brau, poema VIII, Barcelona, 1960.

8 Llibre de Sinera, poema VII. 9 Del llibre Formes i paraules, 1975.

10 “Cancó d'Esperanceta Trinquis”, dins Les cançons d'Ariadna, pàg. 82, Barcelona, 19 11 Del llibre Ronda de mort a Sinera, 1975.

7

pDS_23

CULTURA [any espriu 2013

SALVADOR ESPRIU EN LA TENEBRA FRANQUISTA esprés de la guerra civil espanyola totes les persones que havien tingut algun protagonisme en el període republicà o simplement s’havien mostrat proclius a alguna forma de democràcia o de catalanitat van ser depurades i perseguides.

Alguns –ja ho sabem de sobres- van pagar amb la mort o van haver de romandre a l’exili. Els qui van decidir romandre a l’interior del país no van deslliurar-se d’un seguiment policial de tota la seva activitat baldament fos acció cultural. És el que li va passar de primer antuvi a Salvador Espriu sense ell saber-ho. Posteriorment –i com sigui que Espriu va signar manifestos contra la censura, cartes d’intel·lectuals acusant les autoritats franquistes, ben segur devia imaginarse que la policia secreta franquista seguia tots els seus passos, manifestacions i publicacions. La cosa certa és que pocs mesos després de la seva mort, Antoni Batista va dur a terme una recerca als Arxius de la Brigada Social de la Policia Nacional de Barcelona per tal de veure quins antecedents policials obraven en relació a la vida i a les activitats dutes a terme per Salvador Espriu. En dit arxiu hi consten doncs, una cinquantena de papers, fitxes, una fotografia i telèfons

D

del poeta dels anys seixanta i setanta.

Des de multes que van posar al poeta per haver participat en actes públics a informes en els quals es manifesta que “se le abrirá la correspondència exterior”, s’hi troben també informes sobre els llibres publicats.

L’any 1961 la Brigada-políticosocial emet un informe sobre les seves activitats culturals, entre altres coses es diu que “En marzo de 1960 dio conferencias a estudiantes de Barcelona en las que habló descaradamente en contra del régimen (...)”.

L’any 1964, després de preguntar a alguns veïns dels carrers adjacents on

vivia Salvador Espriu, un funcionari de la mateixa brigada emetia aquest informe: “observa buena conducta moral, pública y privada. Goza de gran prestigio entre elementos catalanistas. Siempre se ha manifestado como catalanista progressista, acatando al régimen. Goza de especial prestigio por su libro La pell de brau (La piel de toro), en que se vierten conceptos injuriosos contra el régimen.”

Del maig de l’any 1965 hi ha el redactat d’un petit informe sobre una conferència que va donar Josep Mª Castellet al Palau de la Música sobre el poeta; s’hi escriu: “Hablan en catalán”. En una altra ocasió, vegeu com actuaven els de la secreta franquista, el 18 de febrer de 1966 van immiscirse fins i tot a l’aula Magna de la Universitat de Barcelona en una conferència del professor Antoni Comas. El text de l’informe entre altres coses diu: “Estaba llena”. Per tant, sense ell saber-ho, durant més de vint anys la vida de Salvador Espriu va estar perfectament vigilada, això fins l’any mateix de la mort del dictador, que és l’any en el qual el poeta d’Arenys va demanar també el passaport, document que li va ser concedit no sense abans consultar el seu expedient i les seves activitats i emetre el corresponent informe.12

12

Si hom està interessat en resseguir bona part de l’expedient policial de Salvador Espriu i Castelló, podeu consultar el llibre d’Antoni Batista, Salvador Espriu: itinerari personal, Barcelona, Editorial Empúries, 1985.

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13 24_pDS

CULTURA [any espriu 2013

SALVADOR ESPRIU: QUAN UNA VEU PRÒPIA ESDEVÉ VEU COL·LECTIVA POETA COMPROMÈS, SÍMBOL I PROSISTA, AUTOR TOTAL Mireia Masó i Cerdà

Passejaré per l’ordre de verds xiprers immòbils damunt la mar en calma Enguany s’acompleixen cent anys del naixement del poeta Salvador Espriu i Castelló, que va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners. Poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors de la prosa catalana de fórmules noucentistes, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra. El seu pare, Francesc de Paula Espriu i Torres era notari i la seva mare, Escolàstica Castelló i Molas, era un dona tímida, discreta i molt religiosa. A la mort del seu pare, quedà vacant la notaria i Salvador Espriu hagué d’exercir d’advocat durant més de vint anys. El Dret va constituir, doncs, el seu modus-vivendi, per bé que la seva passió fos sempre la literatura.

urant la seva infantesa i joventut, a causa de la feina de notari del seu pare, visqué a Arenys de Mar, Santa Coloma de Farners i Barcelona. Aquí van néixer Francesc, Salvador i Josep.

A principis dels anys vint la família dels Espriu va sofrir una profunda sotragada, ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Tots se’n van sortir excepte Francesc i Maria Isabel. Salvador restà a les portes de la mort; la seva vida era interrompuda per freqüents malalties i repòs obligat, llargs períodes durant els quals aprofità per llegir i escriure. Les seves lectures preferides eren les

D

pDS_25

CULTURA [any espriu 2013

Espriu jove

referides a la religió i a la història antiga. Era un apassionat del món hebreu i un superdotat. Els professors el respectaven i alguns el temien1.

L’any 1929, amb quinze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L’edició, de només cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el seu pare.

Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres que feia paral·lelament, li agradaven molt més les Lletres que el Dret. Aquesta passió el portà a publicar al febrer del 1931 El Dr. Rip, que va ser la seva primera novel·la escrita en català. Al cap de poc temps va escriure la seva primera obra teatral, La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys. Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques, que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment però no el van enviar al front a causa del seu precari estat de salut. El seu deute amb l’exèrcit es veié compensat impartint classes a futurs oficials.

Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona va viure l’agonia i mort de Catalunya. En aquesta difícil època, molts escriptors van passar-se a la llengua castellana tot i que

1

l’insigne escriptor sempre es va mantenir fidel al català, per bé que això li reportaria -i n’era ben conscient- la impossibilitat de rebre cap mena de reconeixement literari. Entre tots els gèneres literaris que conreà, es va decantar més per la poesia com a mètode d’expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat (pel fet de ser menys entès) per la censura franquista.

Salvador Espriu va participar en la clandestina vida de la literatura catalana de la immediata postguerra.

Aquests anys, que ell comptava per dècades, els considerava una època terrible, dintre dels quals només se n’escapaven les estades d’estiu a Arenys que passava amb la família.

També s’ha de parlar d’un aspecte contradictori i que mai no ha quedat ben definit de les seves creences: la seva religiositat. Ell es definia com a agnòstic, mai com a ateu, i alhora se sentia atret per la religió.

El 1963 apareix Obra Poètica, recull de tots els seus llibres de poemes on, a més a més, apareix per primera vegada el Llibre de Sinera. Al llarg de la dècada dels seixanta li passa una cosa completament inesperada: la popularitat. Espriu esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya, i passa a ser considerat la veu del poble. El seu subtil poemari va representar un clam de protesta envers la dictadura, la manca de llibertats, per a la salvació dels mots de la llengua catalana: Tenim la raó contra els bords i lladres el meu poble i jo.

Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo.

Espriu feia constants correccions de les seves obres, ja que buscava un català modern, lliure de mots cultes i medievalitzants introduïts pel Noucentisme. Els darrers anys del franquisme van coincidir amb els de la seva màxima popularitat, tot i que portava un

estil de vida molt reclòs.

A partir del 1969 se’l va proposar per al premi Nobel de literatura, que no li van concedir, però sí que se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972). El seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel, que haurien hagut d’arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, 1980, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, 1982. És nomenat Doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. És membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Va morir la tarda del divendres 22 de febrer de l’any 1985 a l’edat de 72 anys. Primer se li va instal·lar una capella ardent al Palau de la Generalitat i el dia 23 va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, en un acte multitudinari.

Les seves poesies han estat musicades pel cantant valencià Raimon, i han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya a través del paisatge d'Arenys de Mar, la seva mítica Sinera.

Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.

CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA DE SALVADOR ESPRIU. TEMES I LLENGUA LITERÀRIA L'obra d'Espriu està caracteritzada per l'intel·lectualisme i el descriptivisme; el seu univers simbòlic i mític no sempre és a l’abast de tothom, no pot ser fàcilment comprès sense tenir en compte la seva formació clàssica i humanística, el context historicosocial del franquisme i la seva tria personal de no exiliar-se i de lluitar dignament des de la clandestinitat. Per això el gènere més “popular” i de més ressò social és el de la poesia, per la seva brevetat i contingut al·legòric amb el

Paraules de Rosa Delor, Els anys d’aprenentatge..pàg 29, dins la biografia d’Agustí Pons, Ed.Proa, 2013.

26_pDS

CULTURA [any espriu 2013

qual s’identificava un poble sotmès i reprimit per la dictadura. Per aquesta raó, la part més desconeguda (i per això menys popular) d’aquest autor és la narrativa. En paraules de l’escriptor mallorquí Biel Mesquida: “les narracions d’Espriu, la novel·la i els textos en prosa han estat oblidats i tapats per la poesia, però constitueixen una de les proses més vives i excitants de les lletres catalanes del segle XX”.

Espriu cultivà tots els gèneres, fou per això un autor total. En una interessantíssima entrevista al programa A Fondo, amb Joaquín Soler Serrano, Espriu afirmava que volia ser recordat com a escriptor, més que no com a poeta; conscient de les seves limitacions poètiques, no se sentia digne de considerar-se POETA. Val a dir que aquesta idea és compartida per alguns poetes i escriptors actuals com Enric Casasses, que titlla Espriu de poeta feble i indecís, de metafísica barata i execució preciosista; com també Agustí Bartra, que ironitza sobre la veueta planyívola del poeta i el seu somiqueig estètic; o Narcís Comadira, que opina que la seva poesia és eixuta i escrita amb una llengua impossible.2 I hi ha qui pensa que hi ha un excés de reflexió política per damunt de la poètica, o aquells que prefereixen la seva faceta metafòrica abans que la patriòtica.

L’obra d’Espriu tracta de manera obsessiva el tema de la mort, de vegades amb un to melangiós i d’altres amb to satíric. La vida dels humans té una mala fi, la mort, el no-res; l’única vida veritable és la de les persones sobre la terra. La poesia d'Espriu és concisa, simple i amb un vocabulari de caràcter simbòlic (amb molts substantius); es pot dir que Salvador Espriu domina tots els registres de la llengua, i cal destacar les pinzellades d'humor i ironia que hi destil·la subtilment. “Al costat de l’austeritat arítmica del vers, contrasta la riquesa lèxica i cromàtica de la prosa i del teatre, enmig d’ecos barrocs”3.

TEMES I MITES ESPRIUANA

DE

L'OBRA

Utilitza molts símbols, no dóna tanta importància a la musicalitat i l’harmonia. La lectura i l’estudi de la Bíblia i la càbala jueva, del Barroc, dels clàssics grecollatins i de cultures llunyanes com ara l’egípcia influeixen en la seva poesia. Per això, aquesta es caracteritza per la presència dels mites següents: Sepharad (l’Espanya perduda dels sefardites, símbol de l’Espanya de la postguerra); Sinera (el nom d’Arenys al revés), poble molt significatiu en la vida del poeta que representa la seva pàtria, Catalunya); el Laberint (la vida); el Temple Destruït (l’exili interior dels catalans que compara amb l’exili dels jueus); la barca d’Horus (és la roda del temps.

L’albada és un renaixement constant); el Jardí dels cinc arbres (representa la infantesa, el refugi, el microcosmos assolellat amb la família i la mare.

Aquest jardí existia, era el jardí de la casa d’Arenys); la Mort (era el personatge central de la seva obra, tota la seva obra és una meditació sobre omega, thánatos, de manera asserenada); el Potser (Espriu era agnòstic però tenia inquietuds religioses. El Potser és la paraula que s’acosta a Déu); la Companyia (Espriu és compassiu, empàtic, la seva obra no té sentit isolada, cal compartir-la); la Mirada (envers el seu país, no es cansa de mirar les vides que l’envolten i se’n compadeix)4.

La reflexió sobre la mort i el més enllà són el tema central d'Espriu i la preocupació pel destí de Catalunya després de la guerra és una de les seves constants. També aborda temes com el paisatge o el pas del temps del caminant (tempus fugit). Hi trobem molts ressons barrocs en els temes de la seva obra. Espriu, com Ros-

selló-Pòrcel (íntim amic del poeta) va rebre nombroses influències del Barroc a través del grup d’estudiants i amics que constituirien la Generación del 27 (Dámaso Alonso, Jorge Guillén) a partir del creuer per la Mediterrània amb el “Ciudad de Cadiz” organitzat pel ministre d’Instrucció Pública, Fernando Giner de los Ríos, l’any 1933, amb més de cent cinquanta alumnes i quaranta professors de diverses universitats espanyoles. El viatge durà quaranta-set dies i es consolidaren grans i fructíferes amistats en un clima d’optimisme cultural. Se’l coneix com “El Sueño de una generación”.

Com a conclusió podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu, en l’evolució des del Simbolisme a la poesia del Realisme social, reflecteix l’evolució pròpia de la poesia europea i espanyola de la Postguerra, en un evident camí de compromís artístic amb la societat del seu temps i de denúncia de les conseqüències la Guerra Civil i de la dictadura. No per això va abandonar els seus temes, la reflexió sobre la mort i el més enllà, que estan presents al llarg de tot el seu recorregut poètic. http://enclassedevalencia.wikispaces. com/file/view/Explica+les+caracter% C3%ADstiques+m%C3%A9s+importa nts+de+la+producci%C3%B3+po%C3 %A8tica+de+Sal.pdf

Joaquin Soler Serrano entrevistant a Salvadr Espriu 2

Opinions extretes del Diari Ara, 20 de gener de 2013, en un suplement especial amb motiu del centenari de l’autor.

Eduard Escoffet, Diari Ara, 20 de gener de 2013, en un suplement especial amb motiu del centenari de l’autor.

4 Reportatge de Sílvia Marimon i Jordi Nopca, diari Ara, 20 de gener de 2013.

3

pDS_27

CULTURA [any espriu 2013

NARRATIVA D’ESPRIU Narrativa breu Aspectes. Barcelona: Catalònia, 1934.

Miratge a Citerea. Barcelona: L.E.D.A., 1935.

Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1935.

Letízia i altres proses. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.

Anys d'aprenentatge. Barcelona: Selecta, 1952.

Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1965; 2005.

Les roques i el mar, el blau. Barcelona: El Mall, 1981.

Mariàngela l'herbolària i altres narracions. Barcelona:Premsa Catalana, 1989.

Les ombres; Proses de "La Rosa Vera"; Altres proses disperses [a cura de Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil]. Barcelona: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu - Edicions 62, 2001.

Narrativa infantil i juvenil Petites proses blanques; La pluja i altres narracions. Barcelona: Gaya Ciència, 1984.

Tereseta que baixava les escales [a cura de Carme Solé Vendrell]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Caixa de Barcelona, 1986.

Novel·la El doctor Rip. Barcelona: Catalònia, 1925.

Laia. Barcelona:Catalònia,1934.

Salvador Espriu inicià la producció literària en el terreny de la prosa, que conreà, principalment, des dels seus inicis precoços -a quinze anys va escriure en castellà el primer llibre, Israel- fins a l'època immediatament anterior al conflicte bèl·lic amb El doctor Rip (1931).

L'impacte de l'obra fou considerable en situar-se l'autor al marge de la influència noucentista, i principalment orsiana (d’Eugeni d’Ors) aleshores preponderant; afirmà, així, la seva independència i una forta originalitat, que la publicació de les obres posteriors no va fer més que confirmar.

Ja en la postguerra, Espriu va publicar narracions que no han estat, encara, aplegades en volum -malgrat tenir aquest un títol ja probable. Les Ombres-, algunes de les quals han estat publicades a l'antologia Narracions (1965). I va revisar d'una manera gairebé obsessiva la producció en prosa que havia escrit anteriorment, fet que demostra la seva gran preocupació per l'estil i la llengua de les seves obres.

Narracions (1965) és una tria molt representativa de la prosa de Salvador Espriu i una de les mostres més signi-

28_pDS

ficatives i brillants de la narrativa catalana de qualsevol època. La selecció comprèn set proses d’Ariadna al laberint grotesc, la narració Letizia i cinc procedents de Les Ombres. Salvador Espriu és un dels grans noms de la poesia contemporània i dramaturg, és també un prosista extraordinari, com ho demostren les seves novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932); i els llibres de narracions Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia i altres proses (1937), Les roques i el mar, el blau (1981) i l’esmentat recull Les ombres, que l’autor no va poder completar.

Les roques i el mar, el blau En un grup de relats de Les roques i el mar, el blau(1981), la prosa esdevé una narració feta de pinzellades com si fos una pintura, de fet són les quaranta-dues proses publicades a Dibuixos.

Un bloc d’espiral de la casa Gelabert de Barcelona ens deixa constància dels tràfecs d’Espriu bastint Ocnos de la seva pròpia escriptura. Ocnos, el soguer de l’Hades, que trena una corda d’espart inacabable que una

somera es menja també sense parar.

Ocnos o Quel·la, el drapaire brutíssim. És el llibre pòstum d’Espriu que aplega els seus assajos. Constitueixen petites joies enllaçades amb la seva obra de ficció; n’hi ha que són autèntics manifestos que posen en relleu les implicacions morals, socials i polítiques de l’autor.

La pluja La pluja (1938) no és un text gaire representatiu en l’obra de l’Espriu. És una narració que consta de quatre proses breus, la més llarga està composta per un centenar de línies i la més curta, disset. Les dues primeres, Pluja d’agost i Pluja de tardor, són les més llargues i són proses de caire al·legòric. Són una reflexió sobre la naturalesa cíclica de les coses i sobre els processos de creació-destrucció inherents a tot cicle, natural o humà.

En aquestes proses, primer la pluja i després el sol apareixen com forces motores de la narració.

Petites proses blanques És un recull de textos que va escriure entre el 1937 i el 1952. Es tracta d’una mirada preciosista i poètica de la natura i que l’autor va associant a emocions i sentiments humans, transformant-los en mons personificats, que gaudeixen o pateixen el pas del temps, dels capricis de l’oratge, o de la mà decisiva de l’home.

Tot i que hi ha una tendresa que amara aquests textos, es parla de destins tràgics o de la mateixa mort; o dels contrastos que ofereix la vida, amb tota la seva càrrega de paradoxes.

Letizia (1937) Formada per vint-i-nou paràgrafs separats per ratlles blanques i escrita amb un estil narratiu i paratàctic (frases curtes sense connectors, amb puntuació o una conjunció entre l’una i l’altra).

L’acció transcorre en un espai de temps molt curt (de les quatre de la tarda, hora de l’enterrament, a la nit del mateix dia). Es tracta d’una narració que parla sobre les actituds i reaccions davant la mort d’un parent o conegut.

CULTURA [any espriu 2013

(...) Tenia al meu davant la visió esborronada de Letizia, blanca i viva, concreta sota la lluna de coure. La meva pobra Letizia, trista i sola sota arrels de xiprers. Letizia, colgada dintre un taüt sota la terra molla. Letizia, enterrada a les quatre de la tarda, un temps capsià, remotíssim. Letizia, morta als meus braços, de veritat i per sempre, d’una palingenèsia impossible, d’una resurrecció també impossible. (...)

Comentari del fragment Laetitzia és un mot derivat del llatí que significa “felicitat”. Tal i com podem veure en el fragment d’aquesta narració, ens està ensenyant com un personatge té al davant la Letizia i la descriu.

Està molt trist perquè té al davant el cadàver d’aquesta noia.

Li sap greu que no torni més a la vida, li sap greu que no pugui ressuscitar. Si Letitzia és felicitat, aquest fragment demostra tot el contrari perquè és un fragment trist i fosc.

Les ombres (1985) (...) “Amb deliberació –es va defensar el renyat-. Perquè en aquest extrem vostè és l’autoritat màxima.” “No se me’n burli –conciliava Salom-. Però morir de fred, colgada per la neu, en una terra on no neva quasi mai, en un desguàs, vora o sota la via del tren, sense ni una ombra d’assistència, és un seguit de tràgiques circumstàncies que va impressionar la meva imaginació infantil. I després, traslladada, pengim-penjam, com un ninot, d’un lloc a un altre, conjecturals al capdavall, ben imprecisos.” (...)

Comentari del fragment La Trinquis era un personatge real d’Arenys, una captaire alcohòlica, riota de tothom, a qui els nens llançaven pedres. Vivia en una cova i es prostituïa i acabà els seus dies colgada per la neu prop de la via del tren. Aquest és un dels personatges de Sinera que va conèixer i que Espriu converteix en mite personal, ja que l’impactà de nen.

5

En aquest fragment Salom parla de la mort de la Trinquis al senyor Pedagog, perquè s’estava intentant defensar perquè havia renyit en aquell moment amb ell. Li diu que no ha parlat de La Trinquis i ell sap que la coneixia. Com podem veure, Salom ens explica de la manera tràgica com va morir La Trinquis. Espriu projecta els seus sentiments de commiseració envers aquest personatge femení, paradigma de la condició humana i la misèria, temes existencials que el poeta no obvia.

Miratge a Citerea Miratge a Citerea publicat el 1936 és, conjuntament amb Letízia i Fedra, de les obres menys conegudes del poeta. Es pot considerar que forma part del gènere anomenat nouvelles, narracions en prosa relativament llargues, però que no arriben a l’extensió i la complexitat d’una novel·la.

En aquest cas el gènere que utilitza Espriu és el del diari personal, que representa que és escrit per una noia jove des d’un internat de monges estrangeres. Miratge a Citerea esdevé una narració en la qual la protagonista i escriptora, Carlota, anirà mostrant el seu amor vers una altra dona, Maria de Llodio –monja jove i professora de literatura-. Aquest amor sembla correspost per Maria de Llodio malgrat que no passa del terreny platònic, ja que es tracta d’un miratge personal de Carlota, situat a Citerea, lloc que evoca l’illa d’Afrodita (una altra referència mitològica espriuana).

Laia Laia és la tercera novel·la de l'escriptor català Salvador Espriu.

“Pessimista, amarga, negra com tot el que planejo”5. Fou escrita el 1932, quan l'autor a penes tenia 18 anys.

Aquesta obra que relata situacions amoroses, seductores i enigmàtiques

d'una figura femenina, la Laia, la qual viu en un bell poble mariner. Tot això serveix com a indici per mostrar un ambient determinat i una gran varietat humana. La novel·la és, en la seva essència, una passejada per la vida de la Laia, tractant la seva evolució en tres moments ben diferenciats: infantesa, joventut i maduresa. Aquests moments n'inclouen d'altres, com ara el seu casament, el fill i la mort del fill.

Amb l'excusa de contar la vida de la protagonista, Espriu repassa també les diferents vides i circumstàncies d'altres personatges del poble, ben sovint amb caire trist i malenconiós.

Espriu fa una immersió total en el poble mariner i transporta el lector dins la seva dinàmica. Laia és una de les grans obres de la literatura catalana contemporània per la riquesa del seu vocabulari (Influència de Ruyra); per la descripció dels paisatges i pel traç sec tallant i grotesc dels retrats humans. Té un fort component autobiogràfic.

El 1970 va ser duta al cinema pel director Vicent Lluch i interpretada per Paco Rabal i Núria Espert.

El doctor Rip La primera versió fou escrita quan Espriu tenia només disset anys (1925), la qual cosa explica que, més tard, aquesta novel·la fos rebutjada pel seu autor.

El mateix Espriu ens diu en el premi:" Durant més de trenta anys he esborrat El doctor Rip de la meva producció...”

“El 1972, per causes que no cal explicar, vaig reprendre el tema i el personatge, per mirar d'incorporar-los, amb tot el rigor de què fos capaç, a la meva obra, que ha esdevingut cíclica. Per no trampejar massa, vaig respectar tant com vaig poder l'estructura i la idea, el que tal vegada bategava en el fons de l'escrit.

Rosa Delor, Els anys d’aprenentatge, pàgs 30-31, dins la biografia d’Agustí Pons, Ed. Proa, 2013.

pDS_29

CULTURA [any espriu 2013

He deixat dormir dintre un calaix, durant sis anys, el nou relat, eco del vell, i l'he repassat el 1978". El Doctor Rip és un personatge ja madur, un metge greument malalt de càncer, que voreja la mort enmig de la indiferència de la seva família; d'aquesta manera la mort és l'obsessió dominant al llarg d’una novel·la.

Complementen el present volum dos altres relats: Miratge a Citerea, una "amable anècdota escolar", i Fedra, "una llegenda vella presentada de nou", narracions que, tenint en compte que des dels anys cinquanta no es reeditaven, són gairebé una primícia per al públic actual.

Aspectes Publicat per primera vegada el 1934 a la Llibreria Catalònia, Aspectes va tenir una segona edició el 1952 dins el volum Anys d’aprenentatge, que aplegava altres llibres de prosa dels anys trenta i que va ser reeditat al seu torn el 1972. Posteriorment, va tornar a sortir com a llibre independent el 1981 dins la col·lecció «El Balancí» d’Edicions 62, i finalment va aparèixer, ja pòstum el 1985, en els volums d’Obres completes d’Edicions 62, que Espriu havia anat preparant a partir dels anys seixanta. Aspectes, el primer recull de contes que va escriure Salvador Espriu, marca un canvi de ruta en la trajectòria narrativa d’un escriptor que, tot i tenir tan sols vint anys, ja havia emprès el camí de la novel·la amb El doctor Rip i Laia. Després d’Aspectes, però, ja no tornarà a escriure novel·les, sinó que anirà experimentant el gènere de la narració curta segons modalitats força variades que van des de les proses poètiques als contes grotescos o elegíacs o també a la novel·leta.

Ariadna al laberint grotesc Ariadna al laberint grotesc era una crítica sarcàstica de tot el que el rodejava. Deia Espriu que la vida era un laberint grotesc. Per a alguns, és una de les millors obres de la literatura catalana, i una sàti6 7

ra implacable de la justícia, de l’estupidesa i de la insolidaritat humana6. Al final, hi havia la mort, el no-res.

Com molts autors contemporanis seus, tenia una visió pessimista de la vida, però la seva mirada valorava la vida terrenal com aquella que calia viure perquè era l’única. Des de 1950 fins a 1975 Ariadna al laberint grotesc no es va reeditar. Uns dels motius principals d’aquest retard fou la preocupació de l’autor per presentar una versió definitiva de la seva obra, la qual sense trair ni l’estil ni la intenció del llibre primitiu, fos al més acurada possible. El lector podrà comprovar que l’espera no ha resultat infructuosa i que l’intent d’Espriu a presentar-nos una obra no pas reelaborada però sí “enllestida” ha estat plenament aconseguit fins a convertir-la en un dels llibres cabdals de la “contística” catalana.

"Perquè el vell ha après que 'tornaran a néixer molts mots que ja han caigut, i cauran d'altres que ara són en honor'. Perquè ha comprès, des de les seves íntimes i perilloses contradiccions, que 'el llenguatge futur de l'art és sempre un llenguatge inconegut."

Comentari d’Ariadna al laberint grotesc “No baixis les escales, Tereseta, et dic que no les baixis, un poca-solta s'ha escridassat abans d'hora. Excuses, ¿Enredaire jo, que em veig atrapada?

Quines poques ganes de jugar que tens! I et fa ràbia de parar, ve-t'ho aquí.

No baixis les escales, que no em sents? , no les baixis. Està bé, renyides! Sí, ja em pots córrer al darrera, plego.”

Aquest fragment de Tereseta-quebaixava-les-escales és extret de l'obra

Ariadna al laberint grotesc que ens parla sobre la Tereseta i un altre personatge de qui no se'ns diu res. Es dóna a entendre que estan jugant a parar i que no vol que la Tereseta baixi les escales. I que no té ganes de jugar. I llavors de tant parlar i tant dir que no baixés les escales, al cap i a la fi, ja es veia a venir... pleguen de jugar. Aquest conte està dividit en cinc capítols i ens permet veure l’evolució de la burgesia catalana des de la darreria del segle XVIII fins al 1879, durant la Restauració. És un conte de cinc pàgines que simbolitza la joventut, la vellesa i la mort. Molts han volgut veure-hi una novel·la condensada7 que simbolitza que la vida és una baixada.

Afirma Biel Mesquida: “D'Espriu me'n va impressionar més el teatre i la narrativa que la poesia. Primera història d'Esther va ser un xoc verbal. Les narracions, la novel·la Dr.Rip i els textos en prosa han estat oblidats i tapats per la poesia, però constitueixen una de les proses més vives i més excitants de les lletres catalanes del segle XX. El vessant que més m'interessa és el de narrador; Ariadna al laberint grotesc és un llibre que em fascina. A La pell de brau, perquè crec hi predomina la reflexió política per damunt de la poètica, el trobo un autor essencial”.

Webgrafia: http://laberintgrotesc.blogspot.com.es/2008/09/ariadna-al-laberint-grotesc.html http://literartraval.wordpress.com/2012/11/27/salvador-espriu-ariadna-al-laberint-grotesc/ http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/81/151/0/3/poesia/salvadorespriu.html http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

Carme Arnau, “introducció” a Ariadna al laberint grotesc, Barcelona, Ed. 62 i “La Caixa”, 1980, pàg.13.

Miquel Villalonga, Autobiografia, Barcelona, José Janés, 1947, pàg. 220.

30_pDS

CULTURA [any espriu 2013

EL TEATRE D’ESPRIU Primera història d'Esther. Barcelona: Aymà, 1948.

Antígona; Fedra. Palma de Mallorca: Moll, 1955.

Una altra Fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1978.

Les veus del carrer [teatre de fira]. 1980.

D'una vella i encerclada terra. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1980.

Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Empúries, 1985.

L’any 1948 es va estrenar amb l’obra anomenada Primera història d’Esther.

Després d’aquesta es va donar a conèixer molt més amb Antígona. Al cap de vint-i-tres anys va publicar Una altra Fedra, si us plau. Posteriorment, el 1980, va escriure dues obres, Les veus del carrer i D’una vella i encerclada terra. Es va acomiadar d’aquest gènere al 1985 amb Ronda de mort a Sinera.

Les seves obres es caracteritzen perquè recreen mites clàssics per representar d’una manera simbòlica la guerra civil i tots els seus danys.

Antígona és un mite antic grec del qual Espriu fa una nova versió. El tema principal de l’obra és l’enfrontament

dels dos germans Polinices i Etèocles, que simbolitzen els dos bàndols de la guerra civil, i Creont, Franco.

L’obra de Salvador Espriu té en Primera història d’Esther una de les seves fites indiscutibles. Té lloc a la població de Sinera, mítica i recurrent d’Espriu, recreació de l’Arenys de Mar dels records d’infància. “El millor Espriu és el del teatre, perquè en va escriure poc i bo, i connectat al seu temps”, afirma Andreu Gomila.

Antígona Mai no ha existit entre els homes cap invenció tan nefasta com els diners.

Els diners destrueixen ciutats, treuen

els homes de les cases; els diners ensinistren el seny dels homes honrats, l’esgarrien i el fan percaçar afers indignes. Han ensenyat als homes a ser malfiats i a realitzar tota mena d’actes impietosos.

Tot el que tinc a les mans es destrueix i sobre el meu cap s’ha abatut un destí massa feixuc de portar.

Breu comentari sobre Antígona Aquest fragment d’Antígona ens permet veure la societat afectada per la guerra, on tot estava controlat pels diners i el poder. L’estimació i les lleis morals no tenien un paper important.

Els anys han passat i hi ha principis que romanen inalterables, com l’ambició, la corrupció, el desig de poder, la injustícia. Els temes universals són intemporals, mai no caduquen. http://www.escriptors.cat/autors/espri us/obra.php http://www.slideshare.net/mario_g_a/ teatre-de-postguerra

POESIA D’ESPRIU Poesia Cementiri de Sinera. Barcelona: La Sirena, 1946.

Les cançons d'Ariadna. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor, 1949.

Obra lírica. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor, 1951.

Mrs. Death. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor,, 1952.

El caminant i el mur. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor, 1954.

Final del laberint. Barcelona: Atzavara, 1955.

La pell de brau. Barcelona: Salve, 1960.

Llibre de Sinera. Barcelona: Albertí, 1963.

Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs, Qüestions de la vida cristiana (Barcelona), núm. 37, 1967.

Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1971. Formes i paraules. Barcelona: Edicions 62, 1975.

Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.

Poesia infantil i juvenil Salom, el caminant. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat – Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1994.

Barques de paper. Barcelona: Cruïlla, 2003.

Tot i que es va donar a conèixer com a narrador, el nom de Salvador Espriu va ascendir ràpidament en el món de la poesia catalana i universal, tot i que ell no volia definir-se com a tal, ja que segons ell la seva poesia estava molt

lluny de ser perfecta. La seva obra poètica inclou Les cançons d’Ariadna (1949), Cementiri de Sinera (1946), Les hores (1952), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), La pell de brau (1960), Llibre

de Sinera (1963), Per al llibre de salms d’aquests vells cecs (1967), Setmana Santa (1971), Formes i paraules (1975) i Per a la bona gent (1984).

La seva obra és densa i hermètica, i mitjançant els símbols Espriu basteix

pDS_31

CULTURA [any espriu 2013

un univers a partir del món de la infantesa i de mitologies de diverses cultures.

Alguns dels seus poemes foren divulgats per cantautors com Raimon. Com hem dit abans, la temàtica destacada és la preocupació per la mort i la consegüent reflexió sobre la vida i l’home, com també els temes relacionats amb la guerra civil. En definitiva, l’interès d’Espriu rau en l’observació del món.

La seva obra constitueix una elegia del temps perdut, vist amb nostàlgia per mitjà del record. Hi trobem referències de la cultura grega, com Antígona, Fedra, Ariadna, etc., de la mitologia egípcia, que provenen bàsicament del Llibre dels morts, de la mitologia hebrea, provinents de l’Antic Testament. Aquest univers mitològic se centra principalment en els mites esmentats a la nota a peu de pàgina 4.

Podem establir dues etapes poètiques diferenciades en Espriu: 1a etapa: poesia liricoelegíaca -Tracta el record i la meditació de la mort.

-Reprodueix l'enyorança plena d'amor i tendresa per un món perdut que no té solució 2a etapa: poesia Civil -Comportament reivindicatiu i de disconformitat -Recuperació de la llengua catalana.

Comentari d’un poema triat de la Pell de Brau (1960) XLVI A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

Comentari del Poema Tal i com podem apreciar, el poema està format per quinze versos lliures. La seva temàtica té una semblança amb l’obra del mateix autor, Antígona. A través d’un tema que es remunta a la cultura hebrea, denuncia les injustícies que comporta la guerra civil a l’Estat espanyol i mostra el seu descontentament davant d’aquesta situació.

En primer lloc, l’autor remarca la imposició del dictador, el qual imposa les seves pròpies lleis i el seu règim, restringint i fent perdre la personalitat d’un poble, que podríem interpretar que és Catalunya.

Seguidament, en forma de consell, l’autor vol mostrar la importància de dialogar i acceptar allò que defineix els altres, encara que no sigui igual que la resta. En aquest moment, es puntualitza la voluntat de conservar la llengua i cultura catalanes, les quals es diferencien considerablement amb la resta d’ Espanya. Vol la reconciliació entre els vencedors i els vençuts i perquè això passi, uns han d’escoltar els altres.

Finalment, el poema acaba deixant evident el desig del poeta d’aconseguir fer d’Espanya un país etern, amb ordre, pau i finalment amb l’anhelada llibertat, que ha estat sufocada pel règim franquista.

Per altra banda, podem veure que el poema conté una sèrie de figures retòriques que embelleixen la composició poètica. En primer lloc, utilitza una personificació en la utilització de Sepharad, ja que és representat com un home i en realitat és Espanya. En segon lloc, estableix una comparació en el desè entre l’aire i la mà i, finalment, una metàfora al vuitè vers, on utilitza la paraula “fills” per referir-se a la gent de la península.

En conclusió, aquest poema de Salvador Espriu ens mostra un tema recurrent en l’obra de l’autor mostrant-nos el seu descontentament davant la situació política que va viure Espanya durant el període de la guerra civil mitjançant mites i símbols.

Webgrafia: http://arbrecel.wordpress.com/2010/02/22/recordant-salvador-espriu/ http://filantprim-josepmanel.blogspot.com/2010/02/petites-proses-blanques-salvador-espriu.html http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/91/151/0/4/teatre/salvador-espriu.html

32_pDS

CULTURA [any espriu 2013

CRÍTICA LITERÀRIA O ASSAIG Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes. Barcelona: Joaquim Horta, 1957.

Sobre Xavier Nogués i la seva circumstància. Barcelona: Edicions 62, 1982.

DISCOGRAFIA Cançons de la roda del temps- Raimon. 1966.

La pell de brau. Barcelona: Salve, 1960.

Llibre de Sinera. Barcelona: Albertí, 1963.

Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs, Qüestions de la vida cristiana (Barcelona), núm. 37, 1967.

Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1971. Formes i paraules. Barcelona: Edicions 62, 1975.

Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.

OBRES COMPLETES Obres completes. Poesia 1 [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, vol. I, 1985.

Obres completes. Narrativa 1 [Francesc Vallverdú (ed.)]. Barcelona: Edicions 62, vol. III, 1986.

Obres completes. Poesia 2 [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, vol. II, 1987.

Obres completes. Narrativa 2 [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1989.

Obres completes. Teatre [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1990.

ALTRES Israel [a cura de Rosa M. Delor]. Barcelona: Centre de Documentació i estudi Salvador Espriu - Edicions 62, 1994 Aproximació a tres escultures de Subirachs. Barcelona: Proa, Col. Óssa Menor, 1960.

Salvador Espriu en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany, 1974.

Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus indrets. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1983.

Alguns records sobre B. Rosselló-Pòrcel [discurs]. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1984. http://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php?id_publi=8726Antologies http://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php?id_publi=20541Pròlegs i epílegs http://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php?id_publi=20542Epistolaris http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733 http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3

CONCLUSIONS La importància de l’obra espriuana, com ja hem anat comentant, és immensa. Potser les paraules d’Àlex Susanna són les que millor resumeixen el valor del seu ingent llegat: “Amb l’obra poètica, narrativa i dramàtica d’Espriu n’hi hauria prou per situar-nos en el mapa de la literatura universal d’una vegada per sempre: en tots els gèneres que va conrear, va alçar un món alhora personal i col·lectiu, físic i metafísic, servit per unes veus més aspres, incisives, depurades, precises i punyents de tot el segle XX. D’aquí que mantingui intacta la capacitat d’engendrar nous sentits que només és reservada als clàssics”. 8 ■

8

Àlex Susanna, article de col·laboració del diari Ara, diumenge 20 de gener de 2013

pDS_33

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

LA SOCIETAT DE SOCORS MUTUS DE SANT GAIETÀ Assumpció Vila

El moviment obrer a Catalunya s’anà articulant al llarg del s.XIX, a mesura que es promulgaven lleis que afavorien l’associacionisme. Un decret de novembre de 1868 va permetre el dret d’associació, amb la qual cosa va augmentar la vida sindical. Però no va ser fins la llei de 30 de juny de 1887 que no es varen regularitzar les associacions de tota mena. Les demandes laborals, la reducció de la jornada laboral, especialment per a dones i infants, les millores salarials i de condicions de treball, es vehicularen a través dels sindicats, en la seva majoria sectorials. A finals del XIX i a les primeries del XX , agafà embranzida el mutualisme, la protecció social del treballador en cas de malaltia i accident. En el seu origen, les mutualitats són entitats sense ànim de lucre i han estat la base de l’actual sistema de Seguretat Social. A les mútues, la part assegurada és la col·lectivitat i cada mutualista hi contribueix mitjançant quotes socials.

E

Estampa de sant Gaietà de Thiene. Fons Josep Casas

1

n l’estadística de 1887 es coneix que hi ha registrades a la comarques gironines 144 societats de socors mutus1, amb noms com La Fraternal, La Protectora, La Unió, La Previsió, La Concòrdia o La Constància. Més endavant, el 1919, ja hi havia censades 317 societats mutualistes.

A Sarrià de Ter, l’any 1908, es creà la Sociedad de Socorros Mutuos de San Cayetano2 composta per homes veïns de Sarrià, San Julià de Ramis, Campdorà i Pont Major, amb domicili al carrer de Baix de Sarrià de Girona.

Els primers homes que signen el reglament de 30 d’agost de 1908 foren: Josep Melció, Jaume Bonet, Faustí Cabarrocas, Pere Vila i Ramon Gelada. La Junta directiva la formaven un president, un vicepresident, un tresorer, un secretari, dos revisors de comptes i dos infermers, tots escollits per la Junta General. La Junta directiva s’havia de renovar cada dos anys en la seva meitat, el segon diumenge de juliol. Aquests

Els moviments socials a les comarques gironines. Francesc Ferrer i Gironès. Diputació de Girona. 1998.

AHG. Fons Govern Civil. Reglamento de la Sociedad de Socorros Mutuos de San Cayetano domiciliada en Sarriá de Gerona. 1908 Imp. El Autonomista. Gerona 2

34_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

càrrecs eren gratuïts i obligatoris i no els podia exercir aquell que no sabés ni llegir ni escriure. Es nomenava, a més, un soci cobrador (andador), encarregat de cobrar cada primer diumenge de mes la mensualitat als socis residents del carrer de Baix fins les fàbriques de ciment de Sant Julià de Ramis. Per aquest servei rebia assignació anual de 80 pta.

L’advocació a Sant Gaietà de Thiene és ben aliena al poble, ja que no es coneix cap mena de relació amb aquest sant amb anterioritat. És l’actual patró dels gestors administratius, així com de les persones que cerquen treball i dels aturats. Els “teatins”, nom amb què es coneix la congregació, en honor a la ciutat de Chieti o Theate, d’on era nadiu el bisbe Caraffa, cofundador de l’ordre i més endavant nomenat Papa Pau IV, no podien tenir res ni demanar res. Varen fundar l’organització benèfica Monti de Pietà, que s’acabaria convertint en el Banc de Nàpols. La festa de Sant Gaietà se celebra el 7 d’agost.

Els requisits per formar part de la societat eren força restrictius, però comuns en totes les mutualitats masculines d’aquella època (art.29): s’havia de tenir bona reputació, bona salut, ser més gran de 16 anys i menor de 40.

Els majors de 25 anys,en ingressar dipositaven 5 pessetes i tothom cada mes pagava una pesseta de quota. En cas de malaltia, (art.39) el soci tenia dret a una prestació de 2 pessetes diàries durant 60 dies, per cas de medicina o hospitalització i d’1,5 pta. en cas de cirurgia que li permetés sortir de casa. Si passats els 60 dies encara estava de baixa, es podia beneficiar d’un allargament de 30 dies, però només cobrant una pesseta diària. Cas que el malalt necessités vetlla, el subsidi s’augmentava en una pta. diària mentre durés la malaltia.

En cas de defunció del soci, (art.44) la família percebia una compensació de 50 pta., per la qual cosa els altres socis es veien obligats a una derrama de 25 cèntims durant un mes per cobrir la possible pèrdua de capital de la caixa comuna, que no podia ser mai inferior a 3.000 pta.

Corpus de juny de 1947 al carrer Major de Sarrià de Ter. En primer terme l’estendard de Sant Antoni. Al fons, el de la germandat de Sant Gaietà.

Foto cedida per Maria Vidal.

El cobrament de la prestació estava molt controlat: no hi podia accedir qui degués dues mensualitats, qui hagués anat a prendre banys i aigües minerals, ja que, deien, eren llocs susceptibles de contagi. Tampoc qui tingués malalties venèries o provocades per baralles, abús de beguda i les seves conseqüències, ni per qualsevol mal que el soci s’hagués fet voluntàriament. En cas de malalties hereditàries, com la tuberculosi, càncer (!), demència, només podran percebre els 60 dies justos, sense cap altra ajut addicional.

En cas d’invalidesa, (art. 45) la prestació variava en funció de la quantitat d’invàlids a què la societat havia d’atendre. Així, si n’hi havia tres, es pagaria una pta. diària. Si eren quatre, 75 cèntims cadascun diaris, i en cas de ser més es repartirien el percentatge

que correspondria a 90 pta. al mes.

Si algun dels socis, major de 70 anys, no tingués auxili familiar i necessités ajuda, la junta acordava quin subsidi donar-li. (art.47) Els infermers visitaven cada dos dies els malalts al seu càrrec i passaven l’informe al president. Quan el malalt era donat d’alta, l’infermer era l’encarregat de recollir la certificació mèdica.

La Germandat de Sant Gaietà celebrava la seva festa anual el 7 d’agost, en honor al patró si s’esqueia en diumenge, o si no, el diumenge següent.

La festa solia consistir en una missa i una ballada de sardanes. La Junta, que se solia reunir al cafè de can Xargay, decidia la quantitat a destinar a la celebració i com sufragar-la, amb aportacions extres dels socis.

pDS_35

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

Processó de Corpus de 1956. Rafael Pagès porta l’estendard de Sant Gaietà, acompanyat de Antoni Martínez i Francesc Vila.

Foto cedida per la família Llausàs.

La Germandat treia el seu estendard per la processó de Corpus, una foto de Sant Gaietà adherida a un domàs, que portaven tres dels socis.

Les processons de Corpus a Sarrià de Ter eren molt participades, amb les enramades de pollancres a les façanes, les catifes de flors i els altars.

L’evolució de la Societat va seguir les reformes que es varen anar promulgant.

Com hem pogut veure, la mútua només cobria, malament, la malaltia i accident, i dic malament perquè era una entitat molt petita, amb pocs associats i per tant tampoc podria fer front a grans despeses. L’any 1921, (RD 21 gener) el govern de l’estat va reglamentar el Retir Obrer, que va cobrir les pensions de jubilació, però no la de les malalties, que les deixà a mans de les mútues. Tota persona assalariada que no ultrapassés un sou anual de 4.000 pta. havia de pagar una pesseta mensual i l’empresari 3 pta. també mensuals, per treballador.

L’Estat hi aportava un subsidi de 12 pta. cada any per obrer assegurat.

Aquesta assegurança permetia cobrar una pensió als 65 anys de 265 pta. anuals.3 3

36_pDS

No va ser fins després de la guerra i amb el període franquista que no es va començar a reglamentar seriosament. Així, el 29 de desembre de 1942 es va proclamar la Llei de l’Assegurança de la malaltia (SOE), amb la qual cosa l’estat va tancar el cercle, ja que la malaltia era l’única contingència no coberta. A partir de 1944, l’assegurança social cobria acci-

dents de treball, vellesa, invalidesa i malaltia, i a partir de 1960, la contingència per atur. Diu Francesc Ferrer: “Davant de la nova assegurança obligatòria de malaltia, la majoria de mutualitats es varen trobar progressivament sense objectius, en especial en aquelles localitats en què la població obrera estava treballant a la indústria i per tant estava afiliada a les asse-

Invitació a la celebració de la junta al “Salón” Xargay. Fons Josep Casas.7

Id. Els moviments socials a les comarques gironines. Francesc Ferrer i Gironès. Diputació de Girona. 1998

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

gurances socials. També es veritat que encara moltes famílies treballadores varen continuar en la mútua, tot i tenir seguretat social oficial, però de manera progressiva varen deixar de ser mutualistes per no haver de satisfer dues vegades el mateix servei o previsió. En les societats on el sector agrari era predominant, les mutualitats varen continuar oferint un servei molt estimable, atès que els pagesos encara no havien entrat en la seguretat social implantada per l’estat, ja que el règim especial agrari no es va crear fins al maig de 1966”.

La Sociedad de Socorros Mutuos San Cayetano, entitat inscrita en el registre oficial d’Entitats de Previsió Social amb el número 576, es va dissoldre i liquidar oficialment el 31 de juliol de 1962. Al mateix AHG es conserva documentació d’algunes assemblees, ja que durant el franquisme s’havia de demanar permís a l’Ajuntament i aquest al Govern Civil. Els documents fan referència als anys 1952, al 1955 sol·licitada per Josep Pagès, al 1956 demanada pel president Salvador Ribas, al 1956 pel vicepresident Juan Sala Ros. La del 1961 sol·licitada pel president Juan Camós Sala, en un dels punts de l’ordre del dia hi figurava “estudio para la revalorización de la sociedad”. La liquidació es va publicar al BOP del juliol del 1962, després de 56 anys d’activitat. ■

Estendard de Sant Gaietà, conservat per Josep Casas.

pDS_37

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

La història, la memòria i la justícia

Escarni avant la lettre

Ornitologia d’importació

Tenim molt poca memòria històrica. Hi ha un fabricant italià de roba informal que trobo que té un nom ben poca-solta: Aeronautica Militare. Quan en veig peces exposades en algun aparador o coincideixo amb algú que porta un polo o una camisa d’aquesta marca, no puc evitar l’associació d’imatges amb aquella aviació legionària amb base a Mallorca, encarregada de prestar suport aeri a les tropes franquistes bombardejant objectius civils catalans. Fa mesos que s’ha obert un procés judicial contra els responsables feixistes d’aquella atrocitat per crims de guerra i, a l’hora d’escriure aquest apunt, ja hi ha una ordre internacional (rebuda per la fiscalia italiana) d’identificació i recollida de dades dels participants en aquelles accions. Malament rai: han passat setanta-cinc anys i, si s’arribés a imputar algun aviador militar, seria d’una edat tan avançada que un judici d’aquestes característiques podria ser com picar ferro fred. Trobo que iniciar una pirueta legal de tal característica pot ser interminable, fatigant i, segons com, absurd. La qüestió ha recuperat actualitat en commemorar-se els bombardeigs sobre Barcelona de març de 1938. Determinar culpables i fer-los seure a judici pot arribar a ser impossible, però sí que seria vist amb molt bons ulls un gest simbòlic de reconeixement i desgreuge per part de la Itàlia democràtica. En aquest cas, convindria recordar que a més de les bombes caigudes sobre la capital, també en van caure sobre molts altres punts del país, entre els quals Sarrià de Ter. Posats a fer memòria, és històric i just recordar que el dia 30 de juny de 1937, els bombarders Savoia Marchetti i la seva càrrega mortal van segar la vida a cinc sarrianencs i van convertir en runa tres cases del carrer Major.

Un altre tema de rigorosa actualitat dels últims mesos és la proliferació d’escarnis –escraches és la paraula castellana que ho defineix, importada d’ultramar- al voltant de domicilis particulars de polítics. Sota una convocatòria més o menys organitzada, dotzenes o centenars de ciutadans indignats es reuneixen davant de l’habitatge d’un càrrec públic de gestió dubtosa o tocat per la corrupció per fer-li arribar el seu malestar i descontentament. Essent la situació política la que és, d’escarnis n’hi ha dia per altre. No és pas un cas sarrianenc estricte, però per proximitat i per participació de veïns i veïnes del poble sí que podem parlar d’un precursor del fenomen que va tenir lloc entre 2006 i 2007 ben a la vora d’aquí. L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis havia aprovat de manera provisional el POUM i va córrer la brama que la zona industrial ocupada per l’antiga màquina 1 de la paperera Torras seria requalificada, s’hi aixecarien blocs d’habitatges i s’hi traslladarien a viure-hi residents de la barriada gironina de la Font de la Pólvora. Es va convocar una manifestació que va discórrer per les immediacions de casa de l’alcalde de la població, a ritme d’eslògans i de pancartes, fent-li sentir l’oposició veïnal al projecte. Més tard, per part d’un grup diguem-ne incontrolat, s’hi va tornar. Es van llançar ous a la façana i l’alcalde va ser increpat i insultat. En aquella època no es coneixia el terme escrache –el primer i únic del qual s’ha tingut notícia aquí a la vora- però sí que la intenció era claríssima. Més que per aquell escarni, deuria ser per l’esclat de la bombolla immobiliària i per la crisi, que ja teníem al cap del carrer, però d’aquells blocs de pisos no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina.

A finals de març, al carrer Josep Pallach, que és un carrer que mena de la placeta de la Font fins al passeig del riu, a les branques d’un arbre encara sense fulla, hi vaig veure el primer exemplar de cotorra argentina a Sarrià de Ter. Les cotorres argentines són aquells lloros petits, de color verd, que han arrelat tan i tan bé a Barcelona i a qualsevol lloc on hi hagi una palmera. Al principi vivien dels fruits d’aquests arbres, però mostrant una capacitat admirable d’adaptació al territori, ja planten cara als coloms, a les garses i a tot allò que vola. La seva capacitat reproductora és tremenda i ben aviat consoliden una població notable. No sé si és correcte ecològicament dir-ne plaga, però diria que ben aviat el nostre paisatge arbrat podria ser dominat per aquesta espècie d’aus. I jo que pensava haver-les deixat totes enrere, a la Diagonal!

38_pDS

Verbalíada 2013 A mitjans del mes de març es va celebrar a la biblioteca Emília Xargay la semifinal local de la Verbalíada 2013, una competició nacional de jocs lingüístics per a nois i noies de 12 a 18 anys, creada per Màrius Serra i Oriol Comas, amb el suport oficial de la Generalitat, de l’Institut d’Estudis Catalans i de molts patrocinadors privats.

Cada biblioteca de referència organitzava sessions classificatòries, els guanyadors de les quals competirien un mes més tard a l’Auditori de Barcelona. La nostra participació va ser discreta però prometedora i dos joves del municipi van poder participar a la final, enmig d’un mini concert del grup revelació Txarango. És desitjable i cal esperar que en edicions pròximes la convocatòria es repeteixi i que l’èxit dels nostres concursants deixi els colors de Sarrià ben amunt. Ànims! ■

ENTREVISTA [Àlex Martín i Viñals

Àlex Martín i Viñals,

pintor i ninotaire Assumpció Vila

A l’Alex sempre li ha agradat dibuixar, de fet recorda haverho fet des de ben petit. Nascut a Santa Eugènia, el juny de 1980, el seu pare és el conegut pintor Pepe Martín i la seva mare la Carme Viñals Valls, de can Viñals de Sarrià de Dalt. La seva germana Lalia té quatre anys menys. A Sarrià de Ter hi ha viscut pocs anys, els que van des que els seus pares es varen construir una casa a l’antiga fàbrica de tripes per embotit del mas familiar, el 1999, fins al 2003, quan es va independitzar. Viu amb l’educadora Tamara Delgado a Salt amb el seu fill Teo d’un any i mig.

Com t’has format com a dibuixant?

Vaig anar a l’escola Montfalgars de Girona i als 13 anys ja tenia clar que volia estudiar Belles Arts. Vaig anar a Olot per estudiar un mòdul de FP de dos anys en Arts i Oficis, on vaig aprendre disseny gràfic, però no em va convèncer. Després, també a Olot, vaig fer un Grau Superior d’Il·lustració, tot i que el meu somni era estudiar a Barcelona. També he fet algun curs a la EMBA (Escola Municipal Belles Arts) de Salt.

On podem trobar les teves il·lustracions?

Amb en Josep Martínez i Cots, de Salt, hem publicat cinc llibres sobre llegendes. Ell prepara el text i jo faig els dibuixos.

El primer, La Llegenda del Saltiró, és del 2007 i les il·lustracions són dibuixos amb llapis. El mateix any vàrem publicar La Llegenda del Tió de Nadal, amb il·lustracions utilitzant el photoshop, fent un traç més net. El llibre del 2008, La llegenda de Sant Jordi, continuo amb el photoshop, així com el de La Llegenda del Caganer de Nadal, del 2009. En el darrer, La Llegenda dels marrecs de Vilasalut he reprès el lla-

pDS_39

ENTREVISTA [Àlex Martín i Viñals

A la FiraArt de Salt.

Foto Àlex Martin

Àlex Martin amb Josep Martínez, a la fira del paper de Sarrià de Ter. Foto: A.Vila

Amb la seva àvia Núria Valls, al mas de can Viñals de Sarrià de Dalt.

Foto: Àlex Martin

pis, ja que em permet fer més ombres i trobo un treball més personal, més propi. Ara estem treballant en un nou llibre sobre prehistòria de Salt, però no va al ritme que voldria en Josep.

Què és la revista Combustible?

Un projecte d’autoedició, un fanzine que coordinem Jaime Rodríguez, Lorenzo González, Maria Ros i jo. Una revista de còmic on podeu trobar textos il·lustrats, historietes i dibuixos amb text, obert a tothom, amb idea de fer-la arribar tan lluny com puguem. El còmic, a Girona no està gaire desenvo-

40_pDS

lupat, es coneix en Quim Bou, (www.quimbou.com), també l’Edgar Massegú ha estat un bon dibuixant, però ara treballa més el vessant musical i poètic. Es tracta de difondre el còmic i els dibuixants, sense més pretensió. La podeu descarregar a www.combustiblefanzine.blogspot.com Tens algun personatge que es reiteri en els teus còmics?

En el fanzine, on sóc més lliure, sense haver-me de cenyir a un text, acostumo a dibuixar personatges deformats, cares amb un sol ull, cossos amb dos

caps, monstres, tipus rars. En el meu blog personal en trobareu una mostra http://alexgosh.blogspot.com.

Professionalment et dediques a pintar parets, però també a la pintura mural. Quin ressò té?

Després de provar sort en diversos oficis, al final amb el meu pare vàrem formar una societat mercantil el 2008.

Darrerament promocionem el treball mural, una disciplina molt antiga, comuna en cases benestants quan no es coneixia el paper pintat i que ara intentem reprendre. Volem fugir dels

ENTREVISTA [Àlex Martín i Viñals

clàssics estucs i veladures i oferir originalitat. Ara estic pintant la silueta de Girona (el seu skyline) en un menjador particular.

A la pàgina web trobareu alguns treballs de pintura mural, encara que no són molts. El treball al Centre Cívic de la Cooperativa es pot emmarcar dins d’aquesta línia. Algunes fotos les hem penjat a www.pintorsmartin.com i al facebook.

També col·labores amb altres entitats?

Sí, a la revista dels professors de la Garrotxa, a la revista Universalt i a la pàgi-

na web TotSalt. Amb en Josep Martínez participem a la Fira del conte de Medinyà i també fem parada per la Fira del Paper de Sarrià de Ter i jo a la FiraArt de Salt. Els compromisos es van acumulant i la feina i la família no deixen gaire temps lliure, però com que m’agrada dibuixar, trec temps d’on puc.

Amb el llapis o amb el pinzell, l’Àlex és un autèntic artista, encara que ell, molt modestament, es considera només il·lustrador. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_41

OPINIÓ [PSC

ACTIVITAT INDUSTRIAL I DESCANS, UNA NECESSÀRIA CONVIVÈNCIA

Cases del Pla del Socs amb les pancartes reivindicatives

Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

Sarrià de Ter és un poble industrial; la indústria del paper no forma part només de la nostra història, també forma part del nostre present i és un element clau en la configuració de la nostra identitat col·lectiva.

a industria del paper és, afortunadament, encara present al nostre poble, i tant de bo que per molts anys més. A banda del paper, són més, i d'altres sectors, les indústries que tenim, tot i que amb un pes menor.

Els darrers anys hem vist com s'ha anat canviant Sarrià de Ter, deixant de

L 42_pDS

ser tan industrial, creixent en serveis i, sobretot, transformant zones industrials per noves zones residencials.

Fent una lectura crítica avui podríem dir que a Sarrià de Ter, com en tants altres llocs, quasi arreu, el que es va transformar va ser l'activitat econòmica, passant d'una indústria que cada vegada anava a menys per una indústria que estava a l'alça, la construcció, tot i que dins una bombolla!

Les transformacions dels sectors de Cobega i del Pla dels Socs en noves

zones residencials van respondre no només a les necessitats de creixement residencial de Sarrià de Ter, sinó també a la possibilitat de donar resposta, i sortida, a unes zones industrials que, per motius diferents, havien quedat obsoletes.

Amb el creixement residencial d'aquestes zones, alentit per la crisi de la bombolla immobiliària, primer, i l'econòmica que en part se n'ha derivat, després, hem tingut noves zones residencials. Des de veïns i veïnes de Sarrià de Ter que tornaven, fins a nous veïns que han trobat en Sarrià de Ter un poble tranquil amb molts i bons ser-

OPINIÓ [PSC

veis (CAP, escola, escola bressol, comerç, transport públic), al costat de Girona, aquestes noves zones residencials es van poblant de veïns i veïnes.

Precisament en una d'aquestes noves zones residencials, al Pla dels Socs, una sèrie de veïns i veïnes de Sarrià de Ter han fet públic un problema que d'un temps ençà patien, mostrant amb pancartes la queixa per l'excés de soroll provinent de l'activitat industrial. Més enllà de la necessària

resolució concreta d'aquest problema, aquest conflicte evidencia la necessitat de fer compatible l'activitat industrial amb el descans que hom espera trobar a la seva llar.

La creació de noves zones residencials properes a zones industrials planteja que, malgrat que les activitats industrials puguin ser anteriors, aquestes s'ajustin sempre al compliment de la llei pel que fa al soroll que generen, minimitzant així la contaminació acústi-

ca. Quelcom semblant va passar a Sarrià de Ter amb la no volguda ampliació de l'autopista a 8 carrils, obres que van fer-se aportant noves i millors solucions per a minimitzar l'impacte acústic.

En el debat del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) vaig alertar de la inconveniència de permetre usos mixtos comercial – residencial al principi de la Via Augusta, davant de l'Hotel Nord Gironí i just al costat del polígon industrial del sector paperer.

Cal treballar per fer compatible l'activitat industrial amb les zones residencials, no per generar nous conflictes, si ens els podem estalviar.

Sarrià de Ter ha de seguir essent un poble industrial, la indústria ha estat i és encara un important motor econòmic i social per al nostre poble i, si bé cal atraure noves activitats industrials, cal treballar per continuar fent compatible les presents amb la resta d'activitats econòmiques, socials, culturals i cíviques de Sarrià de Ter, també el descans que tots els veïns i veïnes desitgem trobar a la nostra llar. Eines com la participació ciutadana, que han de fomentar el diàleg entre sectors econòmics, entitats i veïnes i veïns, poden contribuir a cercar solucions en benefici de tothom.■ Fotos Roger Casero

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es pDS_43

ESPAI ESCOLAR [confetti

JUGUEM AMB CAPSES DE CARTRÓ Montse Lòpez i Nuri Senen Educadores de les aules d’1-2 anys

A l’escola bressol Confetti els infants aprenen tot jugant.

Els infants d’1-2 anys tenen molt d’interès a buscar espais per amagarse i per posar-s’hi a dins, per això vam pensar a oferir-los la proposta de jugar amb capses de cartró.

En Bruno

am repartir capses de cartró per tot l’espai de l’aula. N’hi havien de grans, mitjanes, petites, altes i baixes. Els nens i nenes van començar a posar-s’hi a dins, alguns entraven amb molta facilitat i d’altres havien de buscar recursos per aconseguir ho. Mentre anava avançant el joc, els infants van anar descobrint un munt de noves possibilitats: • Arrossegar, amagar, enfilar, picar.

• Transportar la capsa d’un lloc a l’altre.

• I a més observaven els companys i interactuaven amb ells.

V

Grup dels músics

44_pDS

ESPAI ESCOLAR [confetti

Victor Maria, Emma, Mar, Chloe, Aïna, Bruno

QUÈ FEM LES EDUCADORES? Estem atentes observant els infants i deixem que siguin ells mateixos els que aconsegueixin els seus propòsits. Si un infant ens demanava ajuda l’acompanyàvem, donant-li la confiança suficient perquè ho pogués aconseguir i així assaborís l’èxit de la seva conquesta.

Al veure que els infants tenien tant d’interès per aquesta activitat, la vam oferir una altra vegada amb una variant: les capses de cartró plenes de pilotes petites de plàstic. Els infants al veure-les es van emocionar i de seguida van començar a buidar-les, a tirar-les, omplir-les...

Durant aquesta estona tot jugant anaven experimentant i aprenent diferents conceptes matemàtics: dins/fora, molt/poc, ple/buit.

I entre ells es fomentava la comunicació verbal i gestual.

Aquesta activitat ens fa adonar que un material tan simple com unes capses de cartró pot arribar a ser una proposta molt enriquidora.

I s’ho van passar PIPA!!!!■

Grup dels pagesos

Maria; Alba

pDS_45

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

“DONA COMPOSITORA”

L'EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT A LES XI JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER

L’Escola Montserrat ha participat de nou a les Jornades de la Dona treballadora de Sarrià de Ter celebrades la setmana del 4 al 10 de març.

Enguany l’objectiu general que ens hem plantejat, ha estat conèixer el paper de la dona compositora en la història de la música.

Els nens i nenes de l’escola Montserrat presenten els seus treballs sobre les dones compositores, una exposició que es va poder veure a la Cooperativa. Fotos: CEIP Montserrat

46_pDS

em estudiat dones que tenen en comú la passió per la música i l’esforç perquè la seva obra fos coneguda i escoltada. A part de valorar la dificultat d’algunes d’aquestes dones per tal de que el seu treball fos reconegut també hem fet adonar que ser bon músic és independent del sexe i/o nacionalitat. Un altre objectiu ha estat gaudir de les sensacions i emocions que ens transmeten els diferents estils de música

H

Per aquest motiu cada curs ha estudiat la vida i l’obra d’una dona reconeguda internacionalment per la seva tasca en aquest camp.

Es van escollir les dones compositores en funció de la història musical i de l’estil practicat. Aleshores, per cicles, es van barrejar estils i èpoques. Així cada nivell n’estudià de diferents.

Les dones estudiades han estat les següents:

NIVELL 5è A 4t A

1r A P5 A 5è B 4t B

1r B P5 B 6è A P4 B

3r C 2n A 3r A

6è B

2n B P3 A P4 A

3r B P3 B

COMPOSITORA Eneduhana, (2.500 aC) a Mesopotàmia Hildegard von Bigen, abadessa benedictina del segle XII, Alemanya (1098 – 17 Setembre 1179), coneguda també com Santa Hildegard, i Sibyl of the Rhine, va ser feminista, escriptora, compositora, filosofa, mística, visionària i polímata.

Elisabeth Jaquette de la Guerre, clàssica. París (1665- 1729) Compositora francesa i gran intèrpret de clavecí.

Marianna Martínez, clàssica (4 de maig de 1744, Viena – 13 de desembre de 1812, Viena), compositora, cantant i intèrpret de teclat.

Fanny Mendelssohn (Hamburg, 14 de novembre de 1805 – Berlín, 14 de maig de 1847), posteriorment anomenada Fanny Hensel. Fou compositora i pianista.

Clara Wieck (cognom de soltera), Clara Schumann (Leipzig, Alemanya, 13 de setembre de 1819 - Alemanya, 20 de maig de 1896) fou una pianista i compositora destacada del segle XIX. El públic europeu la considerava un Franz Liszt (1811-1886) o Sigismund Thalberg (1812-1871), pianistes famosos i virtuosos d’aquella època.

Nadia Boulanger, París (1887-1979). Llegendària compositora, pianista, organista, directora d’orquestra, intel·lectual i professora francesa. Va formar i ensenyar a molts grans compositors del segle XX. Mercè Torrents, Barcelona 1930, compositora (piano, guitarra i saxo), cantant i pianista catalana.

Ha musicalitzat poemes de grans poetes catalans: Carner, Espriu, Pere Quart, ...

Leonora Milà i Romeu, Vilanova i la Geltrú, 1942, pianista i compositora catalana. Solista de les orquestres internacionals més importants. Va rebre el qualificatiu de “nena prodigi”.

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del mediterrani. És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies.

María Luz Casal Paz. Boimortro, Galícia,1958. Compositora i cantant de pop-rock gallega. Una de les solistes més valorades de la música popular d’aquest país.

Celia Cruz, La Habana, Cuba (21/10/1925-16/07/2003), cantant de “son montuno, guaracha i salsa” Amaia Montero, (Irun, 26 d'agost de 1976) és vocalista i compositora de música pop en castellà. Va començar la seva carrera musical com a cantant del grup La Oreja de Van Gogh. Recentment (2007) ha començat una nova etapa en solitari que l'ha consolidat com una de les cantautores més importants del panorama pop espanyol.

Shakira Isabel Mebarak Ripoll més coneguda pel nom artístic de Shakira, (Barranquilla, Colòmbia, 2 de febrer de 1977) és una cantautora, productora, ballarina i actriu colombiana del gènere pop-rock en castellà i anglès.

Molt sensibilitzada socialment, va crear el 1995 una organització caritativa per ajudar a la infància a Colòmbia anomenada Fundació Pies Descalzos, i una altra el 2008 a Estats Units anomenada Barefoot Foundation amb voluntat de projecció mundial.

Lucrecia Pérez Sáez. Cantant cubana resident a Barcelona, pianista, compositora, actriu, presentadora i escriptora. Intèrpret de boleros i “sones”.

Sílvia Pérez Cruz, Palafrugell, 1983, cantant de jazz i compositora catalana.

Anna Roig i (l’Ombre de ton chien), és un grup de música del Penedès compost per la compositora i vocalista Anna Roig i els quatre arranjadors, L'ombre de ton chien. Destaquen per combinar amb naturalitat el francès i el català en les seves cançons.

Bàrbara Ardanuy, (Blanes, 29 d'abril del 1988) és una compositora i flabiolaire catalana.

Andrea Motis (Barcelona, 9 de maig de 1995) és una cantant i instrumentista de jazz catalana.

pDS_47

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

Aquest treball s’ha reflectit en uns murals elaborats pels alumnes. S’ha tingut cura de mantenir una unitat estètica en aquesta tasca i de potenciar la creativitat plàstica.

Cada classe de primària ha preparat una presentació oral de la dona estudiada a l’aula. Els representants escollits, el 8 de març, dia de la inauguració de l’exposició a la Cooperativa de Sarrià de Ter, van fer la lectura del més significatiu de cadascuna de les dones treballades.

L’exposició es va mantenir oberta fins a finals de març.

Esperem hàgiu gaudit amb la visita! ■ Fotos Ceip Montserrat

48_pDS

ESPAI ESCOLAR [ampa ceip montserrat

PRIMER TRIMESTRE AMPA escola Montserrat

L’AMPA de l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter, en el primer trimestre del curs, ha tirat endavant tota una sèrie de projectes prou remarcables, impossibles sense la col·laboració de tots. Us en volem destacar un petit tast, assaboriu-los:

AMPA de l’Escola Montserrat té la concessió de la gestió del menjador escolar i feia més de 30 anys que utilitzàvem els mateixos fogons, planxa, forn, campana, etc..., la veritat és que cada vegada incrementàvem més les despeses de reparacions i era més difícil poder aconseguir peces de recanvi, per això vàrem decidir renovar tots aquests estris. Ara són més moderns, amb el conseqüent estalvi energètic i també aprofitem més els temps. I, a més a més, l’equip de cuina estan molt contents. També ho hem aprofitat per innovar una miqueta els menús, potser ja us n’haureu adonat! Amb millors eines, els nostres cuiners -Isabel i Genís- s’han animat a introduir nous plats: fideus a la cassola, llesques de patata amb tomàquet i ceba, patates estofades, bacallà amb samfaina al forn, crema de pastanaga... Ummm, quina gana!, oi?

D’altra banda, s’ha elegit el nous representants dels pares i mares com a membres del Consell Escolar. Els representants per als propers cursos són: Javi Antón, Glòria Cornell, Montse Lladó, Núria Rodríguez, Josep Serrano i Toni Serrano. Els hi desitgem el màxim d’encert: bona feina, companys!

L’AMPA aprofita per animar-vos, mares i pares, a formar part de l’Associació com a col·laboradors imprescindibles per a la bona marxa de l’entitat: tots junts, sí podem!

L’

La sortida a Núria representa per alguns la seva primera experiència amb la neu i l’esqui. Fotos: AMPA Montserrat

SEGON TRIMESTRE, L’ESCOLA MONTSERRAT NO PARA: NOUS JOCS AL PATI, EL DIA DE LA DONA I LA SORTIDA A NÚRIA quest trimestre hem tornat de les vacances de Nadal amb una agradable sorpresa. Els Reis Mags d’Orient ens han portat unes taules de jocs per al pati de l’escola. Concretament el tres en ratlla i el parxís.

Un any més l'AMPA i l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter hem participat a les Jornades de la Diada de la Dona Treballadora de Sarrià de Ter, organitzades per la Comissió de la Dona amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sarrià, la Diputació de Girona i l'Institut Català de les Dones, amb l'exposició que duu per títol

A

pDS_49

ESPAI ESCOLAR [ampa ceip montserrat

“Dona Compositora”. Cada cicle ha elaborat un mural on explicaven la biografia de conegudes dones compositores.

El resultat ha estat una magnifica exposició que tothom ha pogut veure durant el mes de març al centre cívic La Cooperativa.

Al mes de març vam fer la sortida a Núria. Aquesta és ja una de les sortides tradicionals que fem durant el curs i que els nens i nenes esperen amb una especial il·lusió. Per alguns, aquesta és la seva primera experiència amb la neu i l'esquí, i la veritat és que ens ho vam passar d’allò més bé.

I a partir d'ara, ens preparem per enfilar la recta final d’aquest curs. Us animem a participar en totes les activitats que durà a terme l’AMPA.■

50_pDS

Exposició Dones compositores, realitzada pels alumnes de l’escola Montserrat. Foto: AMPA Montserrat

SALUT [l’al·lergia

L’al·lèrgia Emili Marco

L'al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l'organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d'animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d'insectes (vespa, abella), etc. n els darrers anys s'ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats.

Els factors que podrien explicar-lo són diversos, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals més importants és la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s'hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d'enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l'èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).

E

CAUSES Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anticossos) que reconeixen un al·lergen determinat, es produeix l'alliberació d'unes substàncies químiques (per exemple, la histamina) que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l'al·lèrgia.

El nostre cos entra en contacte amb l'al·lergen de diferents formes: • per contacte directe amb la pell o les mucoses • per inhalació • per ingestió

• per injecció AL·LÈRGIA AL LÀTEX Es produeix en minuts o al cap de poques hores després d'haver estat en contacte, inhalat o ingerit les proteïnes del làtex presents en productes o objectes que contenen làtex o cautxú natural.

Cal tenir en compte que una gran varietat de productes del nostre entorn contenen làtex (globus inflables, guants, preservatius, gomes d'esborrar, xumets, tetines, pneumàtics, cinta adhesiva, matalassos, sola de les sabates, pilotes, roba esportiva, etc.). També contenen làtex alguns productes sanitaris (guants, esparadrap, sondes, taps de vials, mascaretes, tiretes, material quirúrgic).

Les persones amb al·lèrgia al làtex poden desenvolupar també al·lèrgia a diverses fruites i hortalisses, com el plàtan, el kiwi, l'alvocat, la castanya, la pinya, el préssec, la patata o el tomàquet, el que es coneix com "síndrome làtex-fruites", degut a la similitud de les proteïnes al·lergògenes del làtex amb les d'aquests vegetals.

AL·LÈRGIA AL POL·LEN, ALS ÀCARS DE LA POLS, AL PÈL D'ALGUNS ANIMALS I A LES ESPORES DELS FONGS La reacció al·lèrgica es desencadena quan un determinat al·lergen (pol·len, àcars de la pols, pèl d'animals o espores de fongs) entra en contacte, per via respiratòria i/o ulls (i en quantitat suficient) amb una persona sensibilitzada.

La majoria de les plantes que

produeixen al·lèrgia pol·linitzen en els mesos de primavera (encara que algunes ho fan a la tardor i a l'hivern). El període de pol·linització de cada espècie és similar d'un any a l'altre, tot i que les concentracions ambientals de pol·len poden ser molt diferents en funció de factors climàtics (vent, pluja, etc.).

SÍMPTOMES Els símptomes poden variar d'una persona a una altra. Els més comuns són: • tos i dificultat per respirar • picor al nas, als ulls, al coll, a la pell...

• erupcions cutànies • llagrimeig als ulls i conjuntivitis • secreció nasal • esternuts • mal de cap • urticària • sibilàncies Al·lèrgia al làtex L'aparició dels símptomes pot produir-se de forma immediata o bé algunes hores després d'haver estat en contacte amb objectes que contenen làtex (en inflar un globus, en exploracions mèdiques, ginecològiques o dentals, etc.).

Els símptomes que poden aparèixer (de menys a més gravetat) són: • picor, inflor de la cara i les parpelles • picor de nas i d'ulls, esternuts, mucositat • picor o opressió a la gola, dificultat per empassar • dificultat per respirar, xiulets • mareig o desmai • pressió sanguínia baixa (hipotensió) • anafilaxi (reacció al·lèrgica greu que pot afectar tot l'organisme)

pDS_51

SALUT [l’al·lergia

Al·lèrgia al pol·len, als àcars de la pols, al pèl d’alguns animals i a les espores dels fongs Els símptomes habituals poden ser d'aparició aguda i de gran intensitat, i afectar a més a més la qualitat de vida de la persona que pateix l'al·lèrgia. Són els següents: • rinoconjuntivitis: congestió nasal, esternuts, llagrimeig, enrogiment dels ulls...

• asma bronquial DIAGNÒSTIC Els al·lergòlegs són els metges especialistes que en fan el diagnòstic, i poden indicar les mesures preventives específiques així com el tractament més adient per a la patologia que presenti la persona afectada.

Algunes de les proves que pot demanar que es realitzin són: • Proves cutànies: consistents a inocular l'al·lergen a la pell i veure si produeix reaccions locals;

52_pDS

• Anàlisi de sang: per determinar la presència d'anticossos específics per a determinats al·lèrgens, i • Proves d'exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es pot realitzar un test de provocació ocular, nasal o bronquial amb l'al·lergen en estudi per demostrar la seva causalitat en l’al·lèrgia respiratòria, o un test d’exposició oral o injectat amb l'aliment o el medicament sospitós, per comprovar la relació entre la ingesta i els símptomes. Aquests tests es fan a l'hospital.

TRACTAMENT Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l'asma.

En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera immediata, i requereix assistència mèdica urgent.

La immunoteràpia consisteix en l'administració, per via subcutània o sublingual, a dosis progressives fins arribar a una dosis de manteniment, d'un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d'entre tres i cinc anys. L'objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a

estrany i no es produeixi l'al·lèrgia.

La immunoteràpia s'utilitza especialment per a l'al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d'alguns animals, a les espores dels fongs i a les picades de vespa i abella.

PREVENCIÓ Les persones amb antecedents d'al·lèrgia a alguna substància concreta han d'evitar-hi qualsevol forma de contacte.

Al·lèrgia al pol·len • Durant l'estació pol·línica, tanqueu les finestres del domicili durant la nit. Així mateix, mantingueu les finestres del cotxe tancades quan hi viatgeu. En aquesta època heu d'evitar utilitzar la moto o la bicicleta, o bé cal que utilitzeu una mascareta.

• No heu de tallar la gespa, escombrar terrasses o passejar per parcs o jardins on hi hagi les plantes a les quals sou al·lèrgics.

• No heu d'estendre roba a l'exterior, ja que s'hi pot acumular pol·len.

Al·lèrgia al làtex • Utilitzeu materials alternatius al làtex.

Al·lèrgia als aliments • Eviteu els aliments que desencadenen l'al·lèrgia i altres de la mateixa família (per prevenir l'al·lèrgia creuada).

SALUT [l’al·lergia

• Mireu la composició dels aliments preparats i, si convé, demaneu la composició dels menjars als restaurants.

Al·lèrgia als àcars de la pols • Hi ha àcars preferentment als indrets on les persones passen més temps, i per tant és important adoptar certes mesures per tal d'evitar-ne la proliferació: Dormitori: • Limiteu el nombre de mobles al mínim imprescindible, i tingueu sobretot mobles tancats i separats de la paret (per poder netejar la part de darrere); •L'existència de catifes, moquetes, cortines, tapisseries, pòsters, llibres, pelutxos, joguines, etc., augmenta la població d'àcars; • Feu la neteja amb un drap humit.

Ventileu el dormitori completament, si pot ser cada dia. Després, tanqueu-ne les portes i les finestres durant la resta del dia. Eviteu utilitzar insecticides i ambientadors; • El matalàs ha de portar fundes protectores (que cal rentar cada setmana). Eviteu els matalassos o coixins de llana, i els cobrellits i edredons de plomes, Ventileu la roba guardada a l'armari abans d'utilitzar-la.

Resta del domicili: • En general, heu d'evitar objectes o superfícies que acumulin pols (moquetes, nines), i sobretot heu de tenir una atenció especial amb els sofàs i les butaques: cal que hi passeu

l'aspiradora cada dos o tres dies.

• Heu d'anar en compte si feu viatges llargs (ja que generalment a la tapisseria dels vehicles hi ha pols) i si feu estades en una casa que ha estat tancada força temps (per exemple, una segona residència). En aquest cas heu de fer-hi una neteja a fons com a mínim 24 hores abans que la persona al·lèrgica hi entri.

• Hi ha altres mesures per al control ambiental com els acaricides, els aspiradors especials, els purificadors, els filtres especials, les fundes de protecció per a coixins i matalàs, etc. Evidentment, la seva utilitat depèn de no descuidar les recomanacions més bàsiques, esmentades més amunt.

Al·lèrgia a epiteli d'animals • En tots el casos, la principal mesura de prevenció és la retirada de l'animal de la llar (en el cas del gat, l'al·lergen pot romandre a l'ambient fins i tot quatre mesos després de la retirada de l'animal); • Com a mesura de prevenció, els infants atòpics no haurien de tenir animals a casa perquè tenen un risc més gran de sensibilitzacions. Recordeu que els animals afavoreixen el creixement dels àcars de la pols, i • En cas que la retirada de l'animal no sigui possible: ·Elimineu els reservoris d'al·lèrgens (sofàs, catifes, moquetes...) ·Utilitzeu aspiradors amb filtre; ·Renteu l'animal cada setmana. Al

mercat hi ha productes que es poden aplicar després del bany per evitar, en la mesura que sigui possible, la descamació de l'epiteli, i ·Eviteu l'entrada de l'animal al dormitori de la persona al·lèrgica.

Al·lèrgia als fongs • Eviteu llocs o objectes infestats amb fongs, com soterranis, cellers, zones amb fullaraca, pallers, etc., i eviteu tallar gespa i altres activitats semblants; • Eviteu una humitat a casa superior al 40% (és aconsellable controlar-ho amb un higròmetre) usant, si cal, deshumidificadors o aire condicionat (que estigui net); • Ventileu la casa cada dia, també a l'hivern, i tingueu una calefacció que no faci condensacions (vidres mullats per dintre); • Ventileu els banys i la cuina, i eviteu que la humitat que s'hi fa passi a la resta de la casa; • Vigileu que no es formin fongs darrere dels mobles, a dins dels armaris, als lavabos, a la cuina, etc.

• No tingueu plantes d'interior, ja que la terra humida acumula fongs; • No segueu la gespa ni manipuleu restes vegetals, i • Traieu de casa (o aïlleu adequadament) substàncies que acumulin fongs, com gra, farina, fruits secs, patates, palla… ■ *Font: Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_53

ESPAI GASTRONÒMIC [el recuit i el mató de l’àvia Rita

El recuit i el mató de l’àvia Rita Assumpció Vila

Jordi Bonet-Coll ha publicat un llibre sobre el Recuit que es feia i es fa a l’Empordà, basant-se en molts testimonis. Per curiositat vaig preguntar a la mare si l’àvia Rita el feia de la mateixa manera com es descriu en el llibre i em vaig emportar un munt de sorpreses

ita Bellapart i Serra (Bellcaire 1888- Sarrià de Ter 1951) va quedar òrfena de mare als tres mesos de néixer. La va acollir la seva tia Anna, majordoma del capellà de Gualta, i ambdós es varen encarregar de la seva estricta educació. Val a dir que els plats mar i muntanya, tan habituals a casa meva, provenen de l’aprenentatge de l’àvia Rita a cal capellà.

Ja casada amb Joaquim Simon Caritg i instal·lada a can Simon del carrer Major de Sarrià de Ter, cap a 1914, a la casa rural convivien amb tres vaques, una mula i una truja. De les vaques en treia la llet i la venia a la menuda a la mateixa casa. Si sobrava llet, en feia recuits, matons i formatge fresc.

El recuit de drap el feia si fa o no fa com es descriu al llibre, amb la diferència que a casa el recuit era de vaca i el de l’Empordà, d’ovella o cabra. Escalfava la llet crua (no la bullia pas) fins a una temperatura de 40º, hi afegia el presó, comprat a la farmàcia del Pont Major, i deixava que s’escorregués el xerigot (el sèrum). La llet quallada, o recuit, l’embolicava amb un drap de fil, i ja es podia posar a la venda. A l’Empordà, el recuit escorregut el remenen per estufar-lo, per fer-lo créixer. En tractar-se de llet crua tenia una

R

54_pDS

Rita Bellapart i Serra

durada molt curta, però els veïns agraïen aquell saber fer de l’àvia Rita i normalment no en sobrava. Els clients més habituals eren la mainada, que el demanaven per berenar o per postres (en Jordi Bonet-Coll diu que de les postres n’hem de dir llevant de taula).

El mató el feia com el mató de monja de Barcelona. Bullia la llet, hi afegia pela de llimona, canyella i un o dos rovells d’ou tot dependent de la quantitat de llet. Era com una crema més suau, que dipositava dins les matoneres, les copes de terra cuita

que encara conservem. D’aquest tipus de mató a Barcelona se’n troba a la granja del carrer Petritxol, però allà hi afegeixen trossos d’ametlla. No era doncs, el mató gironí, unes postres blanques agrumollades i que a vegades confonem amb el recuit, sinó un símil a la crema de Sant Josep. També tenia un gran predicament amb la mainada del barri, que venien a buscar-la amb un platet o bé un tros de pa.

ESPAI GASTRONÒMIC [el recuit i el mató de l’àvia Rita

El formatge blanc el feia pel consum propi, per portar menjar als homes que treballaven al camp.

També conservem una petita escorredora de ceràmica que tant servia pel recuit com pel formatge. A la llet pel formatge s’hi afegia sal, es quallava com el recuit, s’anava deixant escórrer dins la cassoleta i després es remullava dins aigua calenta per tal que quedés pellet, una crosta de pell més

forta que servava el formatge.

Fer matons i recuits portava feina, però així aprofitava tota la llet de les vaques. Al poble es venia llet a can Rebugent, can Ferrés, can Roch Lleter, can Peres, can Carreras, a la casa de l’Horta, però ningú més venia postres làctics. O sigui, en una època en què hi havia poca oferta, els matons i els recuits de l’àvia Rita eren un autèntic “delicatessen”. Els va deixar

de fer, ja que la petita de la casa, és a dir, la meva mare, tenia el mal costum de tastar amb una cullereta cadascun dels matons que es guardaven dins les copes. Pensant que el seu tast no es veuria, malbaratava la feina de la mestressa per la venda.

Tot això passava en temps de la República. Després de la guerra, gairebé no quedava llet ni pel consum propi.■ Fotos A Vila

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_55

ues

ESPORTS

Fi de temporada dels equips

Xevi Rodríguez

BENJAMINS esprés d’acabar la 1ª fase del campionat de benjamins, els dos equips (A i B) es van classificar per a la 2ª fase del campionat de la lliga gironina; el benjamí A en segona posició en solitari, i els del B, realitzant un gran esforç, aconseguint la cinquena posició amb 12 punts, lloc que els donava opció de passar a la següent fase en el grup dels de nivell A. En aquesta 2ª fase, dins del grup dels millors de la comarca, ja passat l’equador, els benjamins A van empatar en la primera posició, però gràcies a la diferència de gols, obtenen amb molt de mèrit el lloc capdavanter del grup. Els benjamins B ocupen la sisena plaça, demostrant un cop més que estan realitzant una bona tasca, en un grup on el nivell és molt alt i els seus rivals són més grans, tant en edat com també físicament. Gran any d’aprenentatge per aquests joves jugadors que de ben segur d’aquí poc temps ens donaran moltes alegries.

D

ALEVINS

L’equip aleví de la UES està fent una excel·lent temporada, per no dir immillorable! Un cop acabada la 1ª fase del campionat de lliga gironí dins del grup A, aquest equip ha quedat primer sense perdre cap partit i deixant el segon classificat a més de 6 punts.

Aquest fet els ha permès passar a la 2ª fase del campionat gironí – nivell A -, en la qual participen els 4 millors equips de la comarca. A falta d’una jornada, el nostre equip va en la primera posició, tot i tenir un partit menys jugat i amb un punt d’avantatge sobre el seu principal perseguidor. Les coses haurien d’anar molt malament perquè no ho aconseguissin, només han cedit un empat en tot el campionat!

Aquesta primera posició en el campionat gironí els ha donat el bitllet per participar en el campionat de Catalunya, una experiència nova per als nos-

56_pDS

L’equip aleví de la UES 2012/2013

tres joves jugadors, que fins ara mai havien tingut l’oportunitat de jugar fora de l’àmbit gironí, i que els permetrà participar en una competició amb els millors equips de Catalunya. Cal destacar, a més a més, que són els primers partits que jugaran a camp gran. De moment, la novetat no va malament: de dos partits jugats, un de perdut contra els primers i un empat amb els segons. Ara estan a la tercera posició, quan encara falta més de mitja volta.

L’equip té molt marge de progressió i encara ens pot sorprendre molt. Moltes felicitats!

INFANTILS

Els infantils que estaven enquadrats en el grup B de la 1ª fase del campionat de lliga Catalana van quedar en una meritòria 5è posició, amb un balanç de victòries i derrotes força equilibrat, però quedant a només tres punts per classificar-se per a la 2ª fase en la sèrie A-1, on hi ha els 8 millors equips de Catalunya. Tot i això, en la sèrie A-2 els infantils van llimar quatre detalls i amb un gran esforç van aconseguir la 2ª posició d’aquest grup, essent l’equip màxim golejador i aconseguint classificar-se per a la fase final, el Top-4 de la sèrie A-2. De moment, el primer partit de la semifinal es va guanyar d’1 gol a

camp contrari, contra el C.H. Salou, que en la 1ª fase no s’havia pogut aconseguir. Esperem que les coses segueixin en el seu bon camí i puguem celebrar que estem a la final i, per què no, la guanyem. Cal destacar que som l’equip gironí més ben classificat en diferència.

Molt bon treball i esforç per part dels nostres infantils, que estan lluitant entre grans equips de Catalunya. Felicitats!

CADET

L’equip cadet de la UES competia en el grup B de la 1ª fase de Lliga Catalana, classificant-se en 8è posició, un grup molt complicat. No podent passar a la 2ª fase en la sèrie A-1, però sí en l’A-2 amb altres equips de la 1ª fase del grup A, a l’equip li van faltar forces per quedar dels quatre primers per fer la fase final, classificant-se en una notable 5è posició. Aquest grup moltes vegades no ha pogut disposar de tots els seus efectius, ja que l’equip juvenil ha necessitat d’ells en molts moments i aquest fet ha minvat les seves possibilitats. L’esforç que han fet molts jugadors en participar dels dos equips és encomiable, no se’ls pot retreure res.

L’experiència que han agafat en aquest grup de lliga Catalana i participant en categoria juvenil ja està donant ara els seus fruits.

ESPORT[ues

JUVENIL L’equip juvenil de la UES va jugar la 2ª fase del grup A-1 de la Lliga Catalana, el que s’anomena el Top-8, que són els vuit millors equips de Catalunya que realitzen la lligueta final per poder participar en els Campionats d’Espanya d’equips, on només es classifiquen els quatre primers. Els 8 punts acumulats de la primera fase eren un bon coixí per anar tranquils, però no confiats.

S’iniciava el Top-8 en 3ª posició i després de molt patir també s’hi acabava, a 5 punts del 5è classificat i aconseguint la classificació per als Campionats d’Espanya a la penúltima jornada i en el camp del màxim i fort rival gironí, el HC Gironès-Salt. El somni d’aquestes joves promeses i el de molts afeccionats s’havia acomplert! L’esforç havia valgut la pena... es participava en els Campionats d’Espanya juvenils.

Abans, però, s’hauria de participar en el Top-4, els quatre millors equips juvenils de Catalunya calia que fessin una darrera fase a Sant Vicenç dels Horts, per tal de definir la classificació final i veure quin seria el destí en el Campionat d’Espanya. Es quedà en 4ª posició i el destí fou Alacant, el grup G. A Alacant es van jugar 3 partits, repartits en 3 dies del 19 al 21 d’abril, en el pavelló del Colegio San Agustín d’Alacant. El primer partit es va jugar contra l’equip local, “l’Agustinos” d’Alacant, l’ós més dur de rosegar, ja que era l’equip amfitrió que havia demanat organitzar el campionat a casa seva, amb la seva gent. El resultat va ser molt positiu, C. San Agustín 27- UES 30, i els juvenils donaven la gran sorpresa! Els que en un principi eren els favorits, van ser guanyats pel nostre equip. Un somni molt més gran rondava per la ment de jugadors i afeccionats... la fase final del campionat d’Espanya!!! Guanyant el següent partit s’estava classificat matemàticament, però s’havia d’anar en compte, amb peus de plom i no fer com la lletera del conte...

El segon partit va ser contra el C. D. Puertosol de Màlaga, equip que el dia anterior també havia guanyat el seu partit i estava empatat en la primera posició amb els nostres juvenils. Partit fluix a la primera part i molt millor a la segona, en què una discutible actuació arbitral féu que el resultat final fos de CD Puertosol

de Màlaga 29 – UES 25. Els ànims estaven baixos! Calia aixecar el cap perquè encara quedava un partit i poques opcions, però encara en quedaven.

El tercer i últim partit fou contra el Maristas de Cartagena (Murcia), equip que encara no havia guanyat cap partit, però contra els líders, C.D. Puertosol, només havia perdut d’un gol. Gran partit dels juvenils de la UES que tot i tenir alguna baixa important i molt cansament acumulat en les cames, es van sobreposar i guanyaren amb un contundent marcador; UES 38 – Maristes de Cartagena 25.

Tot i el boterut marcador no va ser possible classificar-se en la primera posició del Grup G del Campionat d’Espanya i s’hagueren de conformar amb una més que excel·lentíssima 2ª posició, tornant a posar el nom de la UES i del “balonmano” a Sarrià de Ter entre els millors d’Espanya de la categoria juvenil. Moltes felicitats! El que heu fet ja forma part de la història de la UES! Gràcies!

SÈNIOR FEMENÍ

L’equip sènior femení del Gironès Centre de Visitants-UES segueix impressionant a tothom! L’equip que milita a la lliga de 1ª Catalana ha millorat els seus resultats a la segona volta i ha acabat en 5a posició amb 7 partits guanyats, 1 empat i 8 derrotes; 15 punts contra rivals amb més entitat i experiència en la categoria i també jugant a handbol.

Però això no és tot, acabada la lliga regular estan participant en la Copa Federació Catalana, enquadrades en el grup A amb altres tres equips. De moment, faltant un partit per acabar la primera fase ja estan classificades per la següent, guanyant tots els partits i donant la gran sorpresa en el grup. La progressió que estan fent i la bona feina del seu entrenador, Guillem Torres, ens fa pensar que aquestes noies ens donaran moltes alegries. Moltes felicitats i a seguir endavant!

SÈNIOR MASCULÍ

L’equip de Lliga Catalana-Antonio Làzaro no ha tingut sort i la difícil fita d’assolir la permanència no ha estat possible. El bon treball, l’entusiasme dels jugadors i la bona voluntat no ha

estat suficient per mantenir la categoria. La manca d’experiència en aquest equip i en aquesta categoria s’ha notat.

La part positiva, l’experiència que han agafat els nostres joves jugadors en una categoria molt selecta i experimentada (molts equips disposen de jugadors que han militat a la primera nacional per tal de fer pujar els respectius en aquesta). S’ha acabat la lliga regular en l’última posició. La categoria se’ns ha fet gran. Felicitats als jugadors i al cos tècnic per l’esforç dedicat i ànims per seguir treballant i per seguir creixent com a jugadors. Endavant i ànims!

L’equip de 1ª Nacional ha realitzat un final de temporada excepcional! Ja ho havíem comentat en l’anterior número del “Parlem de Sarrià”, tot bon treball dóna els seus fruits! Acabant la primera volta del campionat, l’equip portava una bona dinàmica, dos partits perdent només d’un gol i un d’ells a casa del líder de la categoria i el de la “màxima”.

A la segona volta les coses van començar a canviar, dels últims 14 partits se n’han guanyat 8, empatat 3 i perdut només 2, 19 punts en 14 partits! A tot això cal afegir una sanció de 4 punts per una mala interpretació del reglament que la Federació Espanyola de Balonmano no va voler acceptar com a tal. La segona volta realitzada ha estat per emmarcar. De començar així el campionat de lliga de 1ª Nacional, aquest final de temporada parlaríem que la UES estaria lluitant per les primeres places, essent aquestes la primera o segona de la classificació, les que donen dret a fer la fase d’ascens a la Divisió d’Honor B. Però anem a pams, el primer objectiu era la permanència i consolidar l’equip a la categoria, ja que s’està fent un canvi generacional en el primer equip de la UES. Per exemple, dos dels jugadors més emblemàtics i estimats per l’afició, en Jaume Pòrtulas i en Pasqui, han anunciat el seu adéu de les pistes amb el primer equip. En l’últim partit del campionat disputat a casa, se’ls hi va fer un petit homenatge de part dels seus companys i de tota la família de la UES. Van ser moments molt emotius per molta gent. Després de tants anys veure’ls batallar al parquet, se’ns farà difícil no veure’ls-hi a partir d’ara. Gràcies, nois! Ha estat un plaer!

Cal esmentar que un altre jove

pDS_57

ues

ESPORTS

jugador, en Pau Canyigueral, també ens deixa per anar als Estats Units amb una beca d’estudis. Et desitgem el millor i que tinguis molta sort!

Doncs bé, en aquest procés de canvi generacional, el campionat de lliga de 1ª Nacional s’ha acabat en la 9ª

posició de la classificació, amb 21 punts, a 15 punts de l’equip que ha baixat de categoria i a 19 dels que donaven dret a realitzar la fase d’ascens. Molt bona temporada del primer equip sènior de la UES, que mitjançant l’esforç, l’entrega i el compromís de

El dia a dia d’un somni: el Sector del Campionat d’Espanya juvenil de clubs a Alacant

Els jugadors i tècnics del juvenil a Alacant.

el 18 al 21 d’abril els juvenils de la Unió Esportiva Sarrià van participar al Sector del Campionat d’Espanya juvenil de clubs, després de guanyar-se la classificació, passant fase per fase, i acabant en el Top-4 de Sant Vicenç dels Horts.

La setmana abans a aquests dies encara s’estava pendent dels últims equips de les diferents lligues d’arreu del territori espanyol per veure com

D

58_pDS

quedaven classificats. Mentrestant, els diferents aficionats i simpatitzants feien les seves apostes de quin lloc preferirien que els toqués per tal d’acompanyar l’equip en el campionat.

El lloc predilecte per una bona majoria era Pamplona (Navarra), però al final i després del sorteig, als de Sarrià de Ter els hi tocà Alacant, el grup G, juntament a l’amfitrió, el Colegio San Agustín-“Agustinos” (Alacant), primer classificat de la competició de la Comunitat Valenciana; els Maristas Cartagena

tots els seus membres (jugadors i cos tècnic) ho han tirat endavant, tot i les dificultats, d’una manera més que satisfactòria. Estem animats i ansiosos per veure començar la següent temporada 2013/2014 i fruir del joc i de l’ambient que dóna aquest esport. ■

(Múrcia), primer classificat de la competició de Múrcia, i el Club Deportivo Puertosol de Màlaga (Andalusia), tercer classificat de la competició d’Andalusia.

A partir d’aquest moment ja començaren els preparatius per buscar allotjament, transport,... Setmanes abans, quan ja es tenia la classificació en el sac, els pares i mares dels jugadors començaren a realitzar diferents tasques per tal de recaptar fons i així facilitar les despeses que pogués ocasionar aquesta fita. Venda de camisetes, roses per Sant Jordi, parada al mercat, tapes i altres menges els dies de partit en el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià...i un llarg etcètera. Va ser tot un èxit de participació i col·laboració de la gent! Gràcies a tots!

Ja es tenia tot a punt. El dia de la sortida cap a Alacant era el dijous 18 d’abril a les quatre de la tarda a la plaça del pavelló de la UES. Tothom, jugadors, equip tècnic, pares i mares,... carregats de maletes i il·lusió pujava a l’autobús camí d’un somni. El destí era Paterna, lloc on es tenia previst parar per sopar i fer nit abans del destí final, Alacant. Durant el trajecte la gent passava com podia l’estona: partides de pòquer, de botifarra, llegint algun llibre o escoltant musica, totes les maneres eren bones perquè el viatge no es fes tan feixuc. Dins l’autocar quasi no hi havia lloc lliure i l’ambient que s’hi respirava era d’eufòria i ànims. S’arribava a les 10 de la nit a Paterna, i ens allotjàvem en el Sidorme València, on es soparia una miqueta i dormiria, per fer l’endemà el que restava de camí.

El divendres 19 d’abril, des de Sarrià de Ter, molts aficionats que s’havien organitzat agafaven els cotxes per anar a Alacant i donar suport als juvenils de la UES en el campionat.

ESPORT[ues

Mentrestant, a Paterna, l’equip i acompanyants esmorzaven i seguien el camí fins a Alacant, que s’hi arribava més o menys cap a les 11 del matí.

Deixar els pares i acompanyants a l’hotel Daniya i els jugadors i cos tècnic a l’hotel Maya, un clàssic de l’equip de 1ª nacional quan anava a jugar a terres alacantines en altres èpoques. Es distribuïen les habitacions, xerrada tècnica amb visualització de vídeo i a dinar.

Mentrestant, pares i aficionats aprofitaven l’assolellat matí per visitar la ciutat (l’Esplanada d’Espanya, el castell de Santa Bàrbara...) i fruir de la seva gastronomia (tapes, “montaditos”, peixet fregit o “l’esmorzaret alacantí” a base de sardina salada, ou fregit i nyores,...). Els jugadors, després de dinar, van fer una petita migdiada per descansar del viatge i a dos quarts de cinc s’anava cap al pavelló. L’hora del partit era dos quarts de sis. El primer era contra els amfitrions, “l’Agustinos” d’Alacant, club amb un llarg currículum en aquest tipus de competicions. Els nois estaven il·lusionats però també nerviosos. Les últimes instruccions de l’equip tècnic i a la pista. Havia arribat el moment esperat! A mesura que s’acostava l’hora del partit, el pavelló s’anava omplint cada cop més i més...

Pavelló amb un aforament per unes 2.000 persones, que cada minut que passava s’anava omplint i sobretot de gent jove, molt jove. Clar, era l’hora que sortien de l’escola i estava tot preparat per tal que tothom donés suport a l’equip local. Bombos, trompetes, banderes,...la cridòria anava augmentant. Un pavelló ple a vessar, animant el seu equip, mentre que l’afició sarrianenca que ja havia arribat, intentava

fer-se notar entre la multitud de “l’Agustinos”.

Sonava el xiulet. El moment desitjat per a tots havia començat. Els primers minuts van ser de moltes imprecisions i nervis, ja que l’equip del davant tenia més envergadura i estava recolzat per tot un pavelló ple. Mostra d’això, en el minut 9 ja s’anava per sota en el marcador; 5 a 1. Després d’un temps mort demanat per la banqueta, les coses van canviar i va tenir el seu efecte positiu, en el minut 15 ens havíem acostat a només 1 gol; 7 a 6. Un parcial de 4 a 0 en 5 minuts, marcat per les exclusions, feia que “l’Agustinos” es tornés a distanciar en el marcador; 11 a 6 en el minut 20, però un cop de coratge i empenta ens els últims moments de la primera part, feia que la UES es posés a només 2 gols en el minut 24; 12 a 10, per finalment igualar el marcador a 14 a la mitja part. Descans merescut amb molts alts i baixos provocats sobretot pels nervis i la inexperiència en aquest tipus de competicions estatals. Ja s’havia trencat el gel i la segona part havia de tenir un altre color, se’ls veia a la cara. I així va ser, es començava la segona part capgirant el lluminós i l’equip s’ho començava a creure; 14 a 15, però “l’Agustinos” amb l’orgull ferit per no poder marxar en el marcador, contra un equip amb menor constitució, tornava a prémer l’accelerador i es posava altre cop al davant en el minut 40 de la segona part. El treball dels sarrianencs era constant tant en atac com en defensa i la feina de formiga que s’anava fent donava els seus fruits.

En el minut 45, amb una doble superioritat en el camp, s’aprofitava i s’igualava el marcador; 21 a 21. A partir d’aquest

moment els nervis tornaven a aparèixer en els dos equips i les errades eren freqüents fins al cap de 10 minuts; 24 a 24. A partir d’aquest moment l’ambient es va anar escalfant i els nervis encara estaven presents, però el coratge i el saber estar a la pista dels sarrianencs va fer que a falta de 5 minuts es posessin 2 gols per sobre. El pavelló de “l’Agustinos”, que ells l’anomenen “la Catedral”, estava emmudint per moments davant el bon joc i el saber estar damunt de la pista dels de la UES, i la nostra cinquantena d’aficionats es feia sentir de valent. Els jugadors alacantins i la seva gent van fer un últim esforç, però no van poder contra l’ambició i les ganes dels nois de la UES. Final del partit, 30 a 27! La gent anava marxant del pavelló amb el cap cot davant el joc desplegat pels sarrianencs que ho celebraven a la mateixa pista amb càntics i abraçades, juntament amb l’afició que no va parar ni un moment d’animar. Després de la dutxa merescuda, es fruïa del bon moment i es mirava tranquil·lament el partit del C. D. Puertosol de Màlaga, el que seria el rival en la jornada posterior. Acabat aquest, es tornava a l’hotel, es sopava, s’anava a fer una petita passejada pels voltants i a dormir d’hora que el dissabte era important anar descansat.

El dissabte 20 d’abril, el cel estava enteranyinat i després d’esmorzar, es feia una petita xerrada tècnica i es passejava per les proximitats de l’hotel.

S’havia de dinar aviat, ja que es jugava a les quatre de la tarda contra el C. D. Puertosol i era important no anar-hi amb l’estómac ple. Dins el vestuari, les sensacions eren semblants al dia anterior, hi havia nerviosisme per la importància

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_59

ues

ESPORTS

L’afició sarrianenca al pavelló d’Agustinos.

que tenia el partit, si es guanyava es quedava primer classificat matemàticament (el C. D. Puertosol havia guanyat el divendres al Maristas de Cartagena i anava empatat amb nosaltres en la primera posició) i també s’anava a la fase final dels campionats, cosa que des d’un principi, poques persones els hi havia passat pel cap.

El xiulet sonava i es començava el segon partit. El C. D. Puertosol de Màlaga era un equip semblant físicament a “l’Agustinos”, però tàcticament més ben posicionat dins del terreny de joc i més pacient a l’hora d’elaborar els seus atacs. Els primers 10 minuts la cosa estava igualada a causa de les primeres imprecisions i nervis típics d’inici de partit, semblava un joc de tempteig i d’analitzar-se en aquests primers compassos, talment com una partida d’escacs; 3 a 4 a favor del C. D. Puertosol. L’equip estava jugant bé però semblava que la pilota no volia entrar i això feia que l’equip contrari agafés un avantatge de 4 gols a falta de 10 minuts pel descans. El pavelló, “la Catedral”, no estava com el dia anterior, en què es notava la presència de l’equip local, i aquest cop les forces de les aficions estaven més igualades, tenint un lleuger avantatge la sarrianenca. En els últims minuts es va produir una petita remuntada, obstruïda per la falta de convicció dels nostres

60_pDS

jugadors, el desencert i unes més que discutibles decisions arbitrals.

S’arribava a la mitja part amb un resultat desfavorable, UES 11 – C. D. Puertosol 15. Es començava la segona part amb la mateixa tònica, l’arbitratge tenia molta més permissivitat amb la defensa malaguenya i això privava de poder retallar el marcador; UES 17 - C. D. Puertosol 20 al minut 10 de la segona. A partir d’aquest moment, tot i les adversitats que es trobaven els jugadors, van començar de mica en mica a capgirar el que semblava impossible, s’hi començava a creure. En el minut 20, sorprenentment s’empatava el partit a 23.

S’havia fet el més difícil, però, és clar, el més lamentable, les persones que han de ser els menys protagonistes del partit tornaven a aplicar un criteri més que discutible i canviant. Se seguia lluitant, el C. D. Puertosol marxava de dos gols a falta de 3 minuts; 25 a 27. Els últims instants van ser a la desesperada, buscar el més difícil, per no dir impossible.

Botzina final, UES 25 – C. D. Puertosol 29. Caps cots, ràbia, algun plor, silenci interior...mentre els rivals celebraven la victòria amb la seva afició. Una sensació de ràbia envoltava els sarrianencs, jugadors i seguidors, s’hi havia estat tan a prop, hi havia hagut moments que es tenia entre les mans i a la ment, però..., no va poder ser! ... i com diuen els nostres orígens “s’ha de saber guanyar

amb noblesa i perdre amb dignitat”.Tot i la satisfacció pel treball fet a la pista, el resultat final no era el desitjat. Tots marxàvem cap a l’hotel tristos i sense gaires ganes de dir res.

La feina més difícil seria aixecar els ànims dels jugadors, encara quedava un partit i podíem dir alguna cosa. El pitjor, algun jugador tocat físicament i dubtós pel proper matx.

El millor, una divertida sessió de piscina que va fer que els nois es poguessin relaxar muscularment i treure tensió i cabòries que podien passar pel cap. Una estona amena i alegre. Sopar i dormir, els jugadors estaven fatigats i calia recuperar forces, es jugava a primera hora del matí i calia aixecar-se aviat.

El diumenge 21 d’abril s’aixecava més assolellat. Calia esmorzar i tornar a fer les maletes ja que no es tornava a l’hotel. La gent que formava l’expedició sarrianenca, la majoria estudiants, alguns d’ells tenien exàmens l’endemà i es volia fer una última repassada després d’aquest llarg cap de setmana.

Calia, després del partit, anar a la idea i féssim el que féssim en el darrer partit, agafar els trastets i cap a casa, si és que es volia arribar a casa en una hora decent. S’entrava al vestuari cansat, però conscients que s’havia de fer un últim esforç si es desitjava tenir alguna possibilitat, tot i que no depeníem de nosaltres mateixos. Hi havia gent tocada i lesionada que no es podria comptar amb ells, si més no al 100%.

Començava el partit a dos quarts d’onze i es començava malament. En el minut 6, el Maristas de Cartagena (Múrcia) es posava al davant en el marcador i no el deixava empatar fins a la fi de la primera part. Les diferències no eren molt àmplies, anaven de 2 a 3 gols, s’estava fluix en defensa i es fallava molt en atac. Al descans, amb empat a 16. En el vestidor els jugadors semblava que no tinguessin energia, que haguessin acabat les forces per tirar-ho endavant. Unes poques paraules van ser suficients per canviar les cares d’aquests nois. El segon temps va començar diferent, molt diferent! Amb

ESPORT[ues

20 minuts transcorreguts només ens havien fet 6 gols, la defensa funcionava i la porteria estava impressionant. L’atac era molt efectiu i quasi totes les pilotes que anaven entre els tres pals entraven dins. Mica en mica s’anaven augmentant les distàncies en el marcador, amb uns sarrianencs que treien forces d’on no n’hi havia i anaven a més, i el rival, un Maristas de Cartagena que s’anava enfonsant davant la superioritat física del seu rival. En el minut 10 de la segona, es guanyava de 3 gols; 21 a 19, en el minut 20 de 5 gols; 27 a 22 i a la fi del partit de 13 gols; 38 a 25. Es guanyava d’una manera àmplia, s’estava content per dins, però tenia un regust agredolç, ja que no depeníem de nosaltres matei-

xos. Els jugadors saludaven els aficionats des del mig de la pista, agraint el suport que els havien donat durant tot el campionat i per acompanyar-los en aquesta gran experiència.

Mentre els jugadors es dutxaven i anaven sortint, la gent es preparava pel llarg camí, menjant alguna cosa. L’equip tècnic s’acomiadava dels organitzadors donant-los les gràcies per tot i demanant disculpes i justificant la pressa de la nostra marxa prematura. Enteses i acceptades per aquests,iniciàrem el camí de retorn cap a Sarrià de Ter. El camí era llarg i un parell de parades feien que arribéssim a casa cap a les 10 de la nit.

Aquesta és la crònica del somni fet

Jaume Pòrtulas i “Pasqui” Gutiérrez pengen la camiseta amb l’equip sènior de 1ª nacional i en Pau Canyigueral ens diu “fins a una altra”, pels estudis l passat dissabte 28 d’abril, al pavelló de la UES era un dia especial, perquè hi havia dos jugadors i grans persones que posaven fi a la seva carrera esportiva en l’equip sènior de 1ª nacional de la Unió Esportiva Sarrià. Ja feia temps que ho tenien decidit, i malgrat que encara molts aficionats tenien el bri d’esperança de poder-los veure jugant una temporada més, ells ja tenien coll avall que davant la seva gent jugarien l’últim partit. Aquest partit va ser contra La Salle Montcada. Un partit plàcid que a la primera part ja donava pistes de com anirien les coses, ja que en Jaume Pòrtulas en aquest primer temps marcava 2 gols de porta a porta,

E

cosa mai feta per ell en la seva carrera esportiva.

En Jaume va començar a jugar a l’UES als 5 anys. Ell sempre ens comenta la història de com va ser el seu debut; “els entrenadors eren en Lluís Trèmols i en Jordi Costa i em van fer sortir a la pista, em van dir que faria de pivot i que m’havia de posar entre el porter i la defensa. Jo sí que entro al camp i em poso a la línia de 5 metres, la que tenen els porters per no sortir més en els llançaments de penal.

L’àrbitre va haver de parar el partit i dirme que no hi podia estar allà dins.

Després que m’expliquessin que no era allà, que era entre la línia de 6 metres i la defensa i que no em mogués d’aquest lloc...dit i fet! Des-

realitat i no hagués estat possible sense la presència dels jugadors: Pau Guitart, Pau Mostazo, Arnau Rovira, Fran Miñano, David Herrera, Martí Arnau, Pere Arnau, Adrià Serrano, Enric Fernàndez, Àngel Giménez, Edu Fontanella, Néstor Àlvarez, Tomàs Collell, Biel Fuster, Pol Díaz, Albert Díaz i Aleix Anguita; l’equip tècnic: Víctor Espeso, Xavi Rodríguez, Pasqui Gutiérrez, Sergi Baguer; el nostre expert en imatge i comunicació: Valen Fuster; i sobretot els fantàstics i meravellosos pares i mares dels jugadors i, és clar, a la nostra gran afició i seguidors. Tots nosaltres no podríem haver fet el somni realitat sense vosaltres! Gràcies a tots per fernos somiar i fer-lo realitat! ■

prés dels meus companys marcar gol, tothom va baixar a defensar i els contraris a atacar, però jo no! A mi m’havien dit que no em mogués d’allà”.

No va ser fins a la categoria d’infantil que en Jaume va debutar de porter. Tenia d’entrenador l’Emili Rodríguez i van anar a jugar a la pista del Pare Manyanet (Barcelona), només tenien un porter i aquell dia no és que estigués massa encertat. Perdent a la mitja part i començada la segona, en Jaume, que era jugador de pista, va decidir posar-se a sota els pals i les coses van acabar anant bé. Van acabar guanyant el partit i el campionat de Catalunya aquella temporada. Ja no en va sortir mai més d’entre els tres pals.

El seu debut amb el primer equip de 1ª nacional va ser la temporada 1994/1995, ja que les lesions i baixes dels porters del primer equip va motivar a Miquel Clot, entrenador del moment, a convocar-lo. Aquella primera temporada va combinar l’equip de 2ª Catalana amb el de 1ª Nacional. A partir d’aquest moment ja no deixaria el primer equip, només que per les lesions (un trencament dels lligament entre d’altres) i per temes laborals (va marxar a treballar a Malta per poc més d’un any). Tot aquest temps fins a la present temporada la 2012/2013.

Tornem, però, a l’enfrontament

pDS_61

ESPORT[ues

En Jaume i en Pasqui recullen la placa commemorativa.

contra la Salle Montcada. L’inici de la segona part, el partit ja estava ben encarrilat (un avantatge de 10 gols) i això feia que el pivot “Pasqui” Gutiérrez també pogués fruir d’un bon comiat. En Pasqui militava a les categories inferiors del Geieg i la temporada 2000/2001 era fitxat per en Blai Ibars, entrenador de l’equip de 1ª nacional de la UES en aquelles dates. Anteriorment ja s’havia intentat obtenir els seus serveis, però la seva joventut va fer que es quedés alguna temporada més en el seu club d’origen. Finalment, a l’estiu de l’any 2000 s’incorporava a la UES, com ho havien fet algun temps abans companys i amics seus, i encaixava perfectament en el grup. El seu caràcter extravertit i de rialla fàcil va fer que ràpidament s’integrés en el grup i la família de la UES. A més de jugar en el primer equip, va col·laborar i col·labora en tas-

ques de formació dels equips de la base del club. Va arribar a sentir-se tan identificat amb el club i la seva gent que, uns quants anys després de jugar a la UES, li va arribar una bona oferta econòmica per anar a un altre club. No va tardar gaire a pensar-s’ho i va rebutjar l’oferta per quedar-se a la UES per jugar a canvi de res; “l’afició de la UES i la seva gent valen molt més que el que em puguin donar, no tenen preu”. Fins aquesta temporada ha anat jugant ininterrompudament, sempre que les lesions l’han respectat, 13 anys!

Abans d’acabar el partit, l’entrenador de la UES, Josep Espar, demanava un temps mort a dos minuts pel final, amb el previ avís a l’entrenador rival, on l’afició s’aixecà dempeus i donà un llarg aplaudiment als dos jugadors, per la seva trajectòria i estimació al club.

Al final del partit les exclusions van pas-

sar factura i el rival va poder maquillar el partit, 27-25. Posteriorment, ja finalitzat el partit se’ls hi entregà uns obsequis d’agraïment de part dels jugadors.

També es féu un reconeixement a un altre jugador, en Pau Canyigueral, que tot i que no porta tant temps en el club, ho ha donat tot a la pista per aquest.

Els seus motius són diferents, ja que ha rebut una beca per estudiar als Estats Units. Ell està acabant la carrera de filologia catalana i se li ha presentat aquesta bona oportunitat per ampliar i millorar els seus estudis amb una bona beca.

Felicitats Pau! I moltes gràcies per aquest temps compartit. Esperem que no sigui un adéu per sempre sinó un fins ara i que puguem disfrutar del teu handbol ben aviat. Que et vagi molt bé!

Sortint dels vestidors, també se’ls va preparar una petita sorpresa per poder-la fruir amb l’afició que s’havia quedat una estona més per viure aquest moment irrepetible. Es va projectar en una pantalla gegant un muntatge d’imatge i so on apareixien fotos, retalls de premsa... entre d’altres, on apareixien els protagonistes en diferents moments de la seva etapa a la UES. Més d’un es va emocionar i no va poder contenir les llàgrimes. Va ser un moment molt bonic! Per acabar, abraçades i felicitacions i, és clar, comentar diferents anècdotes del passat.

Gràcies per tots els bons moments que ens heu fet passar a la pista i també fora d’ella. Esperem que a partir d’ara us vagi molt bé i que la vostra presència a la grada del pavelló de la UES sigui habitual. Moltes gràcies per tot!

Ens heu fet més grans...,sou part de la UES, sou UES! ■

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 62_pDS

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Res no és més perillós que la ignorància i l’estupidesa perseverant.

Editorial Vivim en un país de pandereta: Urdangarin, Bárcenas, Pretòria, Pallarols, Mercuri, Palau, Gurtel, ITV, Lloret, motxilles a Andorra, espionatges, etc.

Tots aquests, que ens han cantat mil vegades les excel·lències del sistema, són, de fet, els veritables antisistema, que aprofitant-se d’ell s’han enriquit i l’han pervertit.

I al final, l’únic que dimiteix és... El Papa de Roma!

Sam Enfot, TSN, Redactor sense Cap. Demagògia Amb motiu de la gala dels Goya, la dreta mediàtica va retreure que el discurs d’algun actor tingués un to reivindicatiu.

Si els actors espanyols que guanyen una pasta gansa a Hollywood se’ns posen reivindicatius, són uns demagogs.

Però si el Papa de Roma parla de caritat enfundat en unes caríssimes sabatetes de vellut vermell, no ho és.

Ai! les demagògies dels altres...

Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig. Crisi La ferotge dictadura capitalista que ens flagel·la, dilapida els nostres estalvis, desnona els més febles, suprimeix llocs de treball, destrueix la possibilitat que els joves participin en la construcció del futur i desmantella els drets democràtics assolits en els darrers trenta anys.

Qualsevol dia, quan ens tinguin a tots ben mesells, ens diran que s’ha acabat la crisi.

I tornem a començar.

Carles Marcs, TSN, Les barricades.

Lingüística La paraula “escrache” tan de moda últimament i que consisteix a assetjar un element o individu, a poder ser del partit contrari, no prové com alguns diuen d’escarni sinó d’escacs, del llatí scaccus, i que ja va ser utilitzada pels grecs antics (que sempre es posen com a model de tot, no com els d’ara, pobrets) en la famosa maniobra coneguda com el salt del cavall... de Troia.

Així que, nens i nenes, no us deixeu enlluernar per paraules que semblen noves i que en realitat són més velles que la tos. Gaudiu de l’escrache!

Pompeu Coromines, TSN, Lingüista.

Fotogrames Paral·lelament al malestar creixent d’una bona part de la població que ha decidit manifestar-se i protestar sortint al carrer, als Mossos els ha entrat una curiosa afició a la fotografia i al cine, i es passen tota l’estona filmant els manifestants.

Però no sigueu malpensats: no es tracta d’identificar els qui protesten per poder-los denunciar. És només sana afició al cinema.

X007A1939, TSN, Mosso.

Símbols Al veí regne d’Espanyia s’ha encetat un interessant debat sobre els símbols d’identitat. Mentre alguns defensen el contundent toro de Soborne, d’altres proposen per més explícit el cranc (ja sabeu: aquell animal que té per costum caminar enrere).

Per sort a Catalunyia ho tenim clar: els nostres símbols identitaris continuen sent la Caixa i el Barça.

Pujol-Mas, TSN, Catalunyia.

Martin Luther King

Curiositats En les llargues tertúlies que acompanyen alguns dinars familiars, sempre hi ha algú que davant d’un dubte, treu la tauleta i consulta a Google.

De la mateixa manera que els antics superaven la seva ignorància gràcies als oracles, els moderns consulten internet com si fos l’Oracle. Això sí: l’Oracle 2.0.

Jaume Mega, TSN, La xarxa.

Afers interns Podem donar solemnement garanties que a la nostra redacció no corren sobres amb sobresous ni pagues ocultes.

De fet, no corren sobres ni amb sous. Però aquest ja és un altre tema.

Nolasc A. Gat, Becari.

La Reivindicació Seguim incansablement reclamant que la gallina feixista del Pont desaparegui de la nostra vista.

I malgrat que ningú no ens faci cas, no defallirem en l’intent d’aconseguir-ho.

Nota: demanem disculpes als nostres lectors (en tenim?) pel to excessivament reivindicatiu d’aquest News.

I és que tal i com estan les coses, se’ns va acabant la veta humorística.

pDS_63