Parlem_de_Sarria_83 by GERDS de Ter

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT Inauguració del camp de futbol La responsabilitat i la política municipal XIV Fira del paper El gran recapte d’aliments Joguines solidàries Sarrià i les persones o com ens atenen els serveis municipals ENTITATS Fira Comercial Marató TV3 Temps de Fires i de trobades Activitats de Nadal i Reis Concert de Nadal dels Cantaires de Nadal Breu entrevista a Melcior Rei d’Orient CULTURA Nits del Coro Energia a casa Exposició “Crea amb l’Scrapbooking” Biblioteca. “Quan erem feliços” Taller d’escriptura Lectura. “El lector de Julio Verne” Música. William Fitzsimmons Cinema. El cinema espanyol i la guerra civil Espai 2.0. Un espai de noves tecnologies a Ràdio Sarrà A què anomenem novel·la negra? DOSSIER D’HISTÒRIA La fira del pont: una història de 150 anys ENTREVISTA Joan Saubich i Mir OPINIÓ 10 anys de l’escola Bressol Municipal Confetti ESPAI ESCOLAR Confetti. És hora d’anar a dormir Ceip Montserrat. Visita de l’exposició “Enegia a casa” Dia de la pau NATURA Expedició a Paquistan QUADERN D'APUNTS ESPORTS UES Club ciclista Sarrià de Ter Wolves FC Sarrià SALUT La incontinència urinària THE SARRIÀ NEWS

4 5 7 10 11 12 13 15 16 18 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 32 34 40 44 47 49 51 52 54 56 57 60 62 64 66 67

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Jordi Paretas, Roger Torrent, Esther Portilla, Alba Martínez, Ma Rosa Coromina, Associació de Comerciants, Monitors Esplai PL, Cantaires de Sarrià, Amics dels Gegants, Sergi Torrentà, Presen Serrano, Cristina Vicedeo, Anna Sala, Mireia Canyigueral, Antoni Roura, Mireia Masó, Cristina Garcia, Mònica Singla, Dolors Carandell, Mercè Planella, Montse Xandrich, Irene Aymerich, Lourdes Picart, Isabel González, GM Sarrià, Joan Pórtulas, Enric Sucarrats, Manuel Aranda, Marcel Muñoz, Emili Marco, Portada: Cadafal de la Plaça de can Nadal. Foto: Quim Llunell Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

odríem dir que aquest és un número eclèctic, resultat de donar visibilitat a les múltiples activitats que al llarg del trimestre es fan al poble i que, per la seva diversitat i tipologia, ens és impossible de seguir presencialment. El mes d’octubre es va inaugurar el nou camp de gespa artificial, amb grades i vestidors nous. Així ho podem seguir en l’article del regidor d’esports i el del FC Sarrià. Com a resultat d’aquesta actuació s’ha creat un nou equip esportiu, el futbol americà, emparat en el club dels wolves i que promet espectacularitat. La Fira del Paper va girar sobre una nova tècnica que te una llarga tradició als Estats Units d’Amèrica, l’scrapbooking, cosa que ens ha permès descobrir que també te seguidores al poble amb treballs ben artístics. A la Fira Comercial varem poder gaudir de la presència de cotxes d’època. A Cultura es parla de l’arrelament dels espectacles de les Nits del Coro i de les trobades que organitza la Biblioteca amb diversos escriptors, convidats pel club de lectura o per donar un curs d’escriptura. També descobrireu llibres recomanats d’autors diversos com Almudena Grandes, inspirada en fets de la Guerra Civil i Petros Márkaris “el nou oracle de Delfos”, un autor grec que cal seguir per conèixer què està passant al país helènic. La vida municipal segueix. La sortida del regidor Raimon Cros del govern municipal obliga a refer el cartipàs, amb l’entrada de la regidora Imma Oliveras. El Quadern d’apunts es fa ressò de la recuperació del cadafal de la plaça de can Nadal. Hem de celebrar un important aniversari, el de l’inici de la nova escola bressol, inaugurada l’octubre del 2002 al local de la Cooperativa. Deu anys d’activitat educativa, d’un munt de nens i nenes que han anat a una escola des de nadons, d’una llarga reivindicació municipal que ha resultat tot un èxit de projecte mercès a la professionalitat de les educadores i personal auxiliar. Un servei molt ben valorat i estimat pels sarrianencs. Quan s’acosta el Nadal, s’organitzen activitats clàssiques i de noves: el tió del Pla de l’Horta, el Patge Reial al Pla dels Vinyers, el concert de Nadal que promouen els Cantaires de Sarrià, els Pastorets al CCP de Sarrià de Dalt, l’arrossada per la Marató de TV3 i la Cavalcada de Reis, amb les carrosses guarnides per les entitats, fent viure als infants un dia d’il·lusió. Ben segur que entre tots els articles que us proposem en aquest número en trobareu algun que us farà encantar. Bona lectura! ■

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

pDS_3

AJUNTAMENT [inauguració camp de futbol

INAUGURACIÓ DEL CAMP DE FUTBOL Jordi Paretas Regidor d’esports

El 6 d'octubre varen tenir lloc els actes de presentació del nou Camp Municipal de gespa de Sarrià de Ter. Aquesta reforma llargament esperada per molts és també un projecte de barri, ja que obre tota la zona de la Rasa de cares a l'avinguda de França dignificant la imatge actual i millorant l'atractiu de la barriada de Sarrià de Ter.

a jornada va ser a més un bon motiu de retrobament per a molts sarrianencs i sarrianenques que durant anys han fet que l`esport formés part de la seva vida, essent la pràctica del futbol molt més que una activitat esportiva, ja que al seu entorn s'hi va configurar un espai de veritable cohesió social i cultural. Cal recordar que aquest camp de futbol va ser construït amb l’esforç desinteressat de molts veïns i veïnes l'any 1978, que posteriorment van fundar el FC Sarrià. Actualment, en el camp, ja s'hi practiquen més esports com el Futbol Flag, el Futbol Americà, el Cheerleading, i evidentment el Futbol, enguany amb molta més participació. En els actes de presentació de dissabte, entre altres, es va poder gaudir de diferents demostracions dels esports que com dèiem faran ús d'aquesta nova instal·lació. Varen disputar amistosos els GAP Badalona Dracs contra els Pioners de l'Hospitalet en categoria Cadet de Futbol Americà; simultanis de Futbol Flag

4_pDS

en categories Sub13, Sub15 i Open; l'equip de veterans del FC Sarrià contra els veterans del Girona FC; i el més emotiu dels Veterans del FC Sarrià que formaven part del primer equip que va tenir el club l'any 1978. Durant la jornada també es va comptar amb la presència de personalitats i representants de les diferents institucions que han participat en l'obra. Una instal·lació que comptarà amb uns 200 esportistes usuaris, dels quals 7 equips són del Club de Futbol Americà Wolves Sarrià de Ter i 9 equips són del Futbol Club Sarrià. El camp és el primer de l'Estat espanyol que disposa de les línies de camp marcades permanentment per poder disputar partits de futbol flag i futbol americà en categoria cadet. De la remodelació destaquen les grades,

que d'una banda són un talús de terra i plantes naturals integrant-se en l'entorn de la riera i, de l'altra, la zona de fusta i gespa artificial per seure; així com els nous despatxos, magatzems i bar; com també la reforma de les instal·lacions dels vestidors. Tenim unes instal·lacions adaptades a les necessitats dels esportistes que l'utilitzen, fet que comportarà una millora social, esportiva i en la salut del municipi.. ■ Fotos Ràdio Sarrià

AJUNTAMENT [agraïment a en raimon cros

LA RESPONSABILITAT I LA POLÍTICA MUNICIPAL (AGRAÏMENT A EN RAIMON CROS) Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Són moments en què la política passa per una crisi evident de credibilitat i connexió amb la ciutadania. Temps de descontentament i desarrelament. I això és així de forma merescuda. Sobretot perquè la mala praxis d’alguns (la minoria) no ha estat denunciada i foragitada convenientment per la immensa majoria. I és precisament per això que, encara que sembli paradoxal, avui més que mai cal reivindicar la política. La bona política. En aquest camp –com en gairebé tots- ara ens cal millora, canvi, transformació, fins i tot, revolució.

partidistes, dels projectes defensats i les visions aplicades. Els regidors i les regidores, en la majoria dels casos, representen la política que ens cal defensar. I de tant en tant, és bo buscar Raimon Cros excuses pertinents per recordar-ho. Recentment hem tingut una s imperatiu reforçar, oportunitat per poder mirar enrere, fer sobre noves bases, la balanç i constatar el que comento. política. I fer-ho a través del reconeixement del que funciona. D’allò que encara ens reconcilia amb el model. Fer-ho a través de casos concrets perquè són els que aporten valor pràctic i real als arguments. Cal identificar, valorar i estendre models de comportament en l’exercici dels afers públics. I per trobar més i millors exemples d’això cal anar a la base. Cal baixar fins al primer graó. Retornar a la política municipal, allà on la relació és estreta, propera i, per tant, sincera, entre administrador i administrat. Entre polític i ciutadà. De fet, es tracta d’una relació de veí a veí. Més enllà de les vinculacions

En el passat Ple del mes de novembre, en Raimon Cros va renunciar (per motius laborals) a la seva acta de regidor. En Raimon, amb qui he compartit projecte polític des del 2003, és un clar i pròxim exemple d’aquesta tasca municipal vocacional. De la dedicació al poble, per tant, de dedicació a la política. De fet, la seva trajectòria cívica és absolutament coherent amb aquest esperit de dedicació als afers públics. L’experiència a l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt li serveix per incorporar-se amb una

Darrer ple municipal amb la participació del regidor Raimon Cros i on s’incorporà Dani Coll en substitució de Marc Marquès,

pDS_5

AJUNTAMENT [agraïment a en raimon cros

mma Oliveras, nova regidora de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

certa experiència a la tasca de regidor. De les entitats a l’ajuntament, de l’ajuntament a les entitats, un camí usual i molt ben interpretat en aquest cas. He compartit amb en Raimon la construcció, des de l’oposició, d’una alternativa, amb les seves aspiracions, propostes i objectius. Una visió del nostre poble. He compartit, després, l’aventura de posar en pràctica aquesta alternativa des del govern municipal en dos mandats (des de 2007 a 2011 i des de 2011 a 2012). Primer, com a regidor de serveis públics i barris, més tard també com a responsable de la seguretat local i ja com a tinent d’alcalde. D’en Raimon, en valoro la seva franquesa. La seva capacitat de mostrar-se ferm en els seus plantejaments però de defensar, quan convenia, la postura majoritària encara que no fos inicialment la seva. Això no només demostra un necessari esperit democràtic, sinó també (i això vull destacar-ho per sobre d’altres coses) una gran lleialtat a un projecte. Tots plegats en valorem la feina concreta feta a l’ajuntament. Al meu costat, al costat dels seus com-

6_pDS

panys. Però també en valoro la disponibilitat absoluta que ve de la seva idea del compromís. Disponibilitat material, estan sempre al peu del canó, i disponibilitat mental, sempre a punt d’escoltar idees i arguments. En Raimon forma part d’aquell grup de persones que tenen en l’àmbit públic una part fonamental de la seva tasca vital. Gent amb vocació de dedicar-se a l’activitat cívica que es reconeix sempre i de seguida. Gent implicada, disposada, inquieta, i que es retroba en diferents aspectes de la vida comunitària d’un poble. A tothora predisposada al sí. Com en el cas d’en Raimon, a qui van caldre poques hores (jo crec que pocs segons) per fer el pas a la política municipal. Li ho agraeixo profundament. Ha deixat la regidoria, però no la voluntat de construir poble. Estic convençut que l’anirem retrobant en aquest camí. De moment, però, ens queda la seva feina feta a l’ajuntament. El nostre agraïment. I el seu exemple polític. Exemple de la política que ens cal defensar. De la política propera, honesta i necessària. Gràcies, Raimon.

canvis respecte a les atribucions competencials, ja que les funcions desenvolupades per Cros no seran exactament assumides per la nova regidora, sinó que hi haurà una nova redistribució global. Així, Oliveras es farà càrrec de les àrees de Salut i de Gent Gran. La primera tinent d’alcalde, Esther Portilla, assumeix la regidoria d’Obres Públiques alhora que deixarà la responsabilitat de Festes. Serà la regidora Alba Martínez qui rellevarà Portilla en aquesta darrera tasca (que sumarà a les de Serveis Socials i Comunicació que actualment desenvolupa). Per altra banda, Jordi Paretas, segon tinent d’alcalde, serà el nou responsable de Seguretat. Al mateix temps, cal destacar que la regidora Txell Pla deixarà Cooperació (ja que també desenvoluparà tasques en l’àmbit de Festes) en mans de Sergi Torrentà. A més dels canvis d’àrees és bo destacar que per primera vegada a la història de Sarrià de Ter, a l’equip de govern municipal hi ha més presència de dones que d’homes. Un fet que podria ser completament normal, però que cal destacar perquè mai fins ara havia estat així.

Nou Cartipàs

El compromís personal

La renúncia d’en Raimon Cros ha comportat l’entrada al ple de l’Imma Oliveras i Caixàs (Sarrià de Ter, 1964). L’Imma és comerciant i membre de la junta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter i formava part de la candidatura d’Esquerra (en el lloc número 10). Va prendre possessió com a nova regidora del Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter durant el Ple extraordinari del passat 9 de gener. Aquesta substitució en el Ple municipal ha comportat també canvis a l’equip de govern municipal. En primer lloc, pel que fa als tinents d’alcalde. En aquest sentit, cal dir que serà Lourdes Gelada (regidora d’Ensenyament i Dona) qui serà la nova tercera tinent d’alcalde. Per altra banda, cal destacar també

Finalment, m’agradaria acabar l’article fent una aportació més personal. En les passades eleccions al Parlament de Catalunya vaig ser escollit diputat. Aprofito, per tant, per agrair molt sincerament i de la manera més profunda possible el suport rebut per part dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Gràcies pel suport. Per altra banda, m’agradaria explicitar que aquesta nova tasca la compaginaré amb la meva actual responsabilitat d’alcalde. El meu compromís (certificat a les passades eleccions municipals) és per tot el mandat i estic determinat a complir-lo. Continuaré destinant els meus esforços a Sarrià de Ter i, malgrat que ara assumeixo noves feines, ho faré amb la mateixa voluntat de servei de sempre. ■ Fotos Ràdio Sarrià

XIV Fira del paper

AJUNTAMENT [XIV fira del paper

Esther Portilla Regidora de Desenvolupament Local

A les portes de la celebració dels 15 anys de les Jornades del Paper i mentre ja escalfem motors perquè l`efemèride tingui els honors que se li escau, ens toca mirar una mica endarrere i parlar-vos de com va ser la passada edició de la Fira del Paper. Per a fer-ho, res millor que començar parlant de l'SCRAPBOOK, que amb multitud de tallers per a totes les edats, va ser l'estrella d'aquesta proppassada edició, alhora que vàrem poder visitar una exposició de diferents elements, com àlbums de fotografies, targetes, pòsters, llibretes, enquadernacions, etc., realitzats tots ells amb aquesta tècnica.

Lurdes Sais acudeix a la cita de la Fira del Paper amb un taller de manualitats per tothom. Foto: A.Vila

L’ Detall dels treballs realitzats amb la tècnica de l’scrapbooking per Carme Mutos. Foto Carme Mutos

scrapbooking és una tècnica que consisteix a retallar, enganxar i fer collage de diferents materials bàsicament de paper (fotografies, retalls de diari, altres records...), a més de diferents ornaments (flors seques, cintes, botons, adhesius, etc.) per construir amb diferents eines muntatges, històries personals i familiars, on l'únic limitador és la pròpia imaginació i la creativitat. L'scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies, i tot i que podem dir que a casa nostra és relativament novedós, als Estats Units té una llarga tradició i compta amb milions d'aficionats. Per a qui vulgui introduir-se o aprofundir en el món de l'scrap, trobarà multitud de webs especialitzades en la temàtica, botigues especialitzades, tallers, revistes, butlletins o bé us podeu posar en contacte amb l'Associació Scrapmaniàtics facebook.com/scrapmaniatics.associacio , on us informaran de tot.

DS_7

AJUNTAMENT [XIV fira del paper

Si bé l'scrap ha estat la novetat d'enguany i esperem que a partir d`ara ja formi part del conjunt de tallers i activitats de la Fira del Paper, no podem oblidar que hem seguit comptant amb els nostres fidels artesans del paper, que a través dels seus tallers, de les seves demostracions i amb la presentació dels seus productes varen aconseguir omplir novament el carrer Major d'un públic entusiasta i participatiu. Cal destacar també la participació per tercer any consecutiu de l'associació “Dones del Coro”, que ara ja compten amb una demostrada experiència en el disseny i elaboració de vestits de paper i que no només ens presenten els productes de la seva creació i treball de tot l'any, sinó que a més ho fan implicant com a models altres persones (joves i infants), que, si bé no formen part de l'entitat, senten com a seva la responsabilitat de desfilar amb uns vestits de paper confeccionats amb molt d'esforç i entusiasme. No volem acabar aquest escrit sense agrair la participació de tots els veïns i veïnes de Sarrià, que any darrere any, no només ens visiten sinó que a més aporten acompanyants i familiars, també a les entitats, i sobretot als col·laboradors que de forma anònima i altruista fa anys que formen part de la comissió del paper i sense els quals l'èxit de la Fira no seria el mateix. ■

8_pDS

La Fira del Paper va resultar un any més, força animada. Fotos: A. Vila

AJUNTAMENT [XIV fira del paper

Fotos Ràdio Sarrià

pDS_9

AJUNTAMENT [el gran recapte d’aliments

EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS Alba Martínez Lladó Regidora Serveis a les Persones, Comunicació i Festes

Com ja és tradició a molts pobles de Catalunya i més ara, quan en temps de crisi les necessitats de les famílies han augmentat, però no els seus recursos, Sarrià de Ter també es va sumar al Gran Recapte d'Aliments.

l gran recapte d'aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics que després es reparteixen a les famílies d'aquí. Tots els aliments es recullen simultàniament a les quatre demarcacions i per als quatre Bancs d'Aliments. Amb aquesta campanya es consciència i s'informa de la realitat de la pobresa del nostre país, alhora que es dinamitzen les donacions d'aliments perquè no només es facin durant el mes de novembre. Però aquest gran recapte només és possible gràcies a les col·laboracions de milers de voluntaris que en fan la recollida i la selecció; de botiguers i espais que se cedeixen per col·locar-hi caixes i de tot el personal que altruistament hi treballa. Sarrià de Ter va recollir uns 250k. d'aliments, uns 148 k. dels quals eren productes bàsics com llegums secs, conserves, etc.; uns 76 litres eren de

10_pDS

llet i uns 25 litres d'oli. Aliments que posseeixen un alt valor nutritiu i per tant es fan bàsics per a l'alimentació de les persones. El recapte es va realitzar durant la fira comercial i al llarg de tota la posterior setmana a diferents punts del municipi com ara el Pavelló, l'edifici del Coro, l'Ajuntament, alguns comerços... L'espai on es van recaptar més productes va ser l'Escola Bressol . És una millora important respecte l'any 2011, que va recollir aproximadament uns 70k. El fet de poder ampliar a tota la setmana i a diferents punts del municipi és el que va propiciar aquest increment. El banc d'aliments ha superat doncs els objectius, ja que s’havien fixat unes 1.400 tones d'aliments

bàsics i finalment s'han superat les 2.700 tones. Durant tota la campanya s'ha comptat amb la participació de més de 13.000 voluntaris, treballant a més de 200 poblacions, amb més de 1.100 punts de recollida. Altres formes de col·laborar són fent donacions a través de la web www.bancdelsaliments.org , o bé fentse voluntari inscrivint-se a la mateixa web. ■

AJUNTAMENT [joguines solidàries

JOGUINES SOLIDÀRIES Alba Martínez Lladó Regidora Serveis a les Persones, Comunicació i Festes

Durant els dies de Nadal es va iniciar una campanya de recollida de joguines a Sarrià de Ter que va finalitzar el dia 28 de desembre. Durant aquests 15 dies, totes les famílies que tenien joguines que ja no utilitzaven però que volien donar-los una altra opció, van tenir l'oportunitat de donar-les per a les famílies que tenen menys recursos.

a iniciativa que es va dur a terme des de l'àrea de serveis a les persones va tenir una bona acollida al municipi, ja que es van recollir més de 200 joguines. Per facilitar l'entrega de les joguines es van habilitar diferents llocs a tot el municipi, pensats especialment perquè fossin espais on els nens i les nenes o les famílies hi tinguessin fàcil accés i hi anessin sovint dins les rutines diàries, com per exemple el pavelló o l'escola bressol. Un cop recollides, totes les joguines van ser classificades per l'equip de serveis socials i agrupades per edats per agilitzar-ne el procés de distribució. Conjuntament amb les joguines que

Creu Roja Girona també va donar, es varen poder fer paquets per als infants, les famílies dels quals així ho van sol·licitar. Es van poder entregar joguines per a nens i nens de totes les edats, des de preescolar fins a 12 anys, però se'n van discriminar les joguines sexistes i els jocs bèl·lics. Amb aquesta campanya s'hi va sumar el Club de Futbol Americà Wolves de Sarrià de Ter que, conjuntament amb el seu patrocinador TFA, van donar una remesa de pilotes noves per repartir entre tots aquests infants. Així doncs, es van aplegar joguines per als més menuts de 0 a 1 any, joguines de simulació com trens, tractors i casetes de nines, peluixos, jocs musi-

cals, trencaclosques, jocs de sobretaula per als més grans i jocs electrònics com simuladors d'ordinadors, cotxes teledirigits, entre d'altres. També es varen recollir llibres per a totes les edats. Alguns dels jocs varen ser retirats per falta de piles o per requerir un manteniment que es farà al llarg de l'any per així tenir-les a disposició per a les famílies que l'any vinent en facin la sol·licitud. D'altra banda, i tenint en compte el gran èxit de la recollida, algunes de les joguines s'entregaran a llocs com el CAP, l'escola bressol o els despatxos de serveis socials, perquè les famílies que utilitzen els serveis amb els infants també en puguin fer ús, promocionant-ne així la reutilització. ■

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_11

AJUNTAMENT [sarrià i les persones

SARRIÀ I LES PERSONES O COM ENS ATENEN ELS SERVEIS MUNICIPALS Maria Rosa Coromina i Camps Psicòleg-Màster en Gerontologia Social Fundadora i Directora de Jubilus

És feina i compromís adquirit dels responsables de les administracions, escoltar les necessitats de la gent, buscar fórmules i recursos per donar-hi resposta i facilitar-ne l’accés. En aquesta afirmació hi pot haver-hi un acord general, com també no hi ha massa discrepàncies al considerar que no és un treball fàcil.

a bona gestió del que és de tots es fa prioritari quan afecta el benestar de la gent o, com ara mateix està passant, quan ja afecta la cobertura del que és més essencial i primari per a la subsistència. Quan, com patim, els recursos econòmics estan escanyats, diuen que ens veiem abocats a fer selecció acurada de a què dediquem el poc que es té i qui administra reparteix com pot el poc que té i aquest exercici (tan quotidià a nivell domèstic) esdevé transcendent a nivell col·lectiu. Subsistències alimentàries i hipotecàries al marge (que ja és un gran què pels serveis socials bàsics), l’altra gran qüestió és on es dibuixen les línies que separen l’assistencial al preventiu i el que es pot entendre com a poc necessari. Treballar amb procediments que contemplin aquest equilibri costós i esdevenir una eina útil per, aprofitant tots els recursos ja existents al municipi, focalitzar els esforços en donar un servei el màxim personalitzat possible, ha estat i és la nostra màxima des dels seus inicis. Amb sis anys d’experiència al municipi, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran, ubicada a l’edifici del CORO,

12_pDS

ofereix serveis integrals especialitzats destinats a atendre les persones i les seves famílies. El projecte respon a les necessitats d’aquest col·lectiu que es detecten heterogènies i s’ajusten a diferents realitats i es treballen sota dues premisses: 1.- Els serveis que ofereix al municipi no poden eludir la diversitat, complexitat i els diferents nivells de dependència del col.lectiu de sarrianencs i sarrianenques que passen dels 65 anys. 2.- Els serveis que ofereix han d’omplir els buits que uns serveis estandarditzats no contempla. Ens atrevim a parlar de consolidació de l’oficina i ho avala el nombre d’atencions realitzades, que any rere any creix (hem acabat el 2012 havent atès un acumulat de 190 persones) i les valoracions de les famílies i els procediments pel control de qualitat dels serveis que s’hi ofereixen. L’acceptació d’aquest servei és vigilat cada semestre amb les valoracions que fem i que presentem a la Regidoria corresponent. L’equip, format per professionals de Jubilus, el componen: la Laia Basieras (Pedagoga - Dinamitzadora de les activitats de l’Oficina), la Sílvia Puig (Psicòloga) i la Maria Rosa Coromina (Psicòloga). El menú de serveis actual té quatre vessants: assistencial, rehabilitador, preventiu i lúdicoformatiu. · Atenció i tractaments psicològics. · Tallers per alteracions de la memòria. ·Tractaments no farmacològics per afectats de malalties neurodegeneratives. · Tractaments i acompanyaments psicològics a pacients i a les seves famílies.

· Grups de Suport a les persones que tenen cura d’una persona dependent. La dinamització del Coro també forma part del nostre treball oferint diferents tallers cognitius, cursets, conferències, xerrades, cinema i exposicions, entre d’altres. La participació i la col·laboració activa amb altres entitats del municipi (Ràdio Sarrià, Biblioteca Emilia Xargay, Associació “Dones del Coro” i el Centre Cívic La Cooperativa) també forma part de la nostra agenda. Els diferents cursos i tallers amb horaris detallats es poden trobar i es difonen al Sarrià Actiu, on mensualment surten publicades les activitats de caràcter periòdic i consolidades com aquelles activitats puntuals demandades pels mateixos usuaris i/o proposades per la mateixa oficina. Tanmateix, sempre es poden adreçar o trucar a l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran per rebre més informació sobre les activitats que s’hi realitzen. Per coherència amb la seva raó de ser l’oficina, ha d’evolucionar i d’ajustarse a les noves realitats. D’aquí que la Regidoria ha donat el vistiplau perquè en aquest 2013 s’ampliïn les activitats a noves situacions i s’obri a nous col.lectius. El pas de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran a Oficina Municipal d’Atenció a les Persones és clau i una nova aposta del Municipi.■ L’horari d’atenció de l’Oficina 2013 Dilluns: de les 9.00 a les 14.00 Dimarts: de les 16.00 a les 20.00 Dimecres: 16.00 a 20.00 Dijous: de les 9.00 a les 14.00 Telèfon de contacte (per més informació i/o sol·licitar visita prèvia per a les atencions personalitzades) 972 17 14 61 gentgran@sarriadeter.cat

Fira Comercial

ENTITATS [fira comercial

Foto Ràdio Sarrià

Associació de Comerciants

Un any més, els comerciants de Sarrià vam fer la nostra fira, que enguany ha fet la seva setena edició.

Foto Ràdio Sarrià

questa fira va començar per donar a conèixer el comerç que hi ha als diferents barris de Sarrià, ja que hi havia gent que no sabia el comerç que podia trobar a l`altre costat d`autovia. Creiem que ho hem aconseguit i que la gent es mou més per anar a comprar a la Rasa, Pla de l`Horta,Sarrià de Baix, al Pla dels Socs... Es va aconseguir un gran èxit de públic i com cada any es van fer diferents activitats, tant per a grans com per a petits. Vàrem poder gaudir dels balls de les nenes de la gimnàstica rítmica de Sarrià, de la desfilada dels vestits

Foto Antoni Fernández

pDS_13

ENTITATS [fira comercial

Foto Ràdio Sarrià

de paper de les dones del Coro, de les puntaires amb les seves puntes, d’una exhibició de gossos, de cotxes antics... i a la tarda hi va haver berenar per a tothom i 30 sorteigs d’obsequis dels comerciants. Volem agrair a l’Ajuntament el seu suport econòmic i logístic i la col·laboració de Radio Sarrià i del Gegants de Sarrià. Us hi esperem a tots el proper any. ■

Foto Ràdio Sarrià

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

14_pDS

ENTITATS [marató tv3

MARATÓ TV3

Al començar aquest escrit, sobre la ja IV Arrossada per la Marató de TV3, a l’equip de monitors i monitores del Centre d’Esplai PLMIJAC ens vénen al cap una sèrie de paraules que defineixen l’abans i el després de la jornada solidària que vam viure el passat 19 de desembre. Ens vénen al cap paraules com SOLIDARITAT, ALTRUISME, COOPERACIÓ, COMPANYERISME, DONACIÓ, GRÀCIES, SENTIT DE POBLE, etc.

Els monitors i les monitores de l’Esplai PL

odem dir que estem molt contents que aquestes siguin les nostres impressions i les nostres sensacions després d’haver organitzat, des de l’ Esplai PL- MIJAC, l’Arrossada Solidària per la Marató de TV3 per recaptar fons, enguany, per la lluita contra el càncer. Aquest ha estat un any, en el qual, com a novetat principal a destacar, els comerços del nostre poble s’han bolcat en la donació d’ingredients per a fer l’arròs solidari, fins al punt que vam aconseguir de forma totalment gratuïta tots els ingredients necessaris. De fet, no només vam aconseguir la carn, l’arròs, la tomata, el pebre, etc., sinó que tots aquells altres comerços que no podien contribuir amb aliments ho van fer amb objectes varis per acabar formant paneres que vam sortejar el mateix dia de l’arrossada solidària. Tampoc ens volem oblidar de totes aquelles persones que gratuïta i desinteressadament van participar portant coques i cafès, ni tampoc d’aquelles altres que van respondre a la crida de la recollida de taps que vam fer aquell mateix dia per col·laborar amb dues campanyes infantils relacionades amb la campanya d’aquest any. La iniciativa de demanar als comerços la seva col·laboració per la Marató va ser de l’Esplai, sí, però sense la seva ajuda i predisposició no hauria

estat possible -ni de bon tros!- poder recaptar l’exitosa quantitat de 2.100 euros. Quantitat que íntegrament va anar destinada a la lluita contra el càncer col·laborant així amb la xifra rècord recaptada aquest any per TV3. Així doncs, només ens queda donar les gràcies a tots aquells que, tal i com ja hem dit, van col·laborar amb les coques , els cafès i els taps de plàstic. Gràcies també a tots aquells que vau comprar el vostre tiquet solidari. Gràcies també a l’Agromascota Sarrià, Altera’m, Amics dels Gegants, Bonàpat Càtering, Calçats Roger Torrent, Carnisseria Albert, Carnisseria Nadal i Carnisseria Xevi, Carns Josep, Casa Vet 24h, Centre d’Estètica Mima’t, Confeccions Imma, Decofer,

el Petit Racó, Electrodomèstics R.Saurina, Farmàcia Pere Estudis, Fleca Pastisseria Llausàs,Flor de Lotus, Frit Ravich, Impremta Palahí, La Cooperativa, Motos Llach, Paper Viu, Peixateria Soler, Perruqueria Cristina, Perruqueria Laynu’s, Perruqueria Mistic Hair, Perruqueria Sensi, Pròxim, Queviures Anglada, Queviures Carmen, Queviures Margarida, Queviures Ramon, Queviures Pròxim i Sabateria Aral. I també a les entitats col·laboradores com l’Ajuntament de Sarrià de Ter, les Dones del Coro, el Club Gimnàstica Sarrià i els Wolves. Esperem poder comptar amb vosaltres l’any vinent per una causa tan agraïda com és La Marató de TV3. ■

pDS_15

ENTITATS [temps de fires i de trobades

Temps de Fires i de trobades Amics dels Gegants

Els tres últims mesos de l’any concentren bona part de les sortides geganteres més tradicionals i celebrades del calendari. Voleu repassar-les? Poseuvos sota les faldilles dels gegants i veniu amb nosaltres a fer-hi un recorregut.

FIRA DEL PAPER A SARRIÀ A aquesta cita no hi podem fallar i com cada any, els nostres gegants i capgrossos hi són presents des de primera hora. La Fira del Paper és una de les activitats que més projecció dóna al poble i més forasters atrau. Fa goig veure el carrer Major ocupat per parades i visitants, i els gegants, la matèria dels quals també és de pasta de paper, en són ja un element característic. El so de les gralles i els tambors n’és la banda sonora. TROBADA GIROESTANY La trobada comarcal anual de les colles geganteres del Gironès i del Pla de l’Estany va tenir lloc a Banyoles. Un dissabte plujós va impedir una cercavila llarga, però va ser prou generós per deixar que els gegants s’aixopluguessin sota les voltes de la plaça Major i fos possible fer-los ballar solemnement davant l’ajuntament en presència de públic i autoritats. Un gran dinar de germanor va ser la cloenda de l’acte i se’ns va passar el relleu. La propera edició de la trobada Giroestany, a la primavera, tindrà lloc a casa nostra, a Sarrià de Ter. FIRES DE GIRONA Aquest any sí. Aquest any la trobada gegantera de les Fires de Sant Narcís, organitzada per la Fal·lera Gironina, s’ha pogut dur a terme amb tota normalitat i

16_pDS

ENTITATS [temps de fires i de trobades

l’habitual èxit de participació de colles i públic, des del que ja sembla definitiu emplaçament al Parc del Migdia o de les Casernes. Colles vingudes de totes les comarques del Principat i de la Catalunya del Nord hem compartit un bon esmorzar i hem fet ballar els gegants per l’eixample de Girona, acabant sota el lleó de la plaça del Mercat. La decisió municipal d’allargar uns dies més les fires sobre el que estava previst va ser encertada, ja que així la trobada va deixar una mica d’aire des del primer cap de setmana, quan es van celebrar les Matinades, on també –com cada any- hi van ser presents els nostres músics, grallers i timbalers fent gresca pels carrers del barri vell. FIRA DE LA RATAFIA A SANTA COLOMA En aquesta fira, el nom de Sarrià és ben conegut. Per una banda, les nostres ratafies sempre, sempre, sempre, aconsegueixen premis i llocs destacats a la classificació. Per altra banda, la nostra colla gegantera hi ha participat en moltes ocasions. L’ambient de

fira i festa a la capital de la Selva és extraordinari i la presència de gegants, capgrossos i músics és una manera de fer-hi agermanar aquest aspecte tan important de la cultura popular. A l’hora de sopar, com és natural, brindem amb ratafia per l’èxit i a la salut del món geganter. SERINYÀ Una de les últimes cites anuals del calendari, ja en època freda, té lloc en aquella població del Pla de l’Estany. En Cinto i la Maria i altres colles fan companyia als gegants neolítics característics de Serinyà en una trobada de diumenge al matí, emmarcada en la festa major de Sant Andreu, a una passa de l’hivern. Aquest mateix cap de setmana l’activitat ha estat doble, ja que el mateix dia a la tarda també hem participat a la Fira Comercial de Sarrià de

Ter: els gegants i els músics hem estat presents al pavelló municipal, enmig de parades que feien molt goig, fent companyia al comerç local i donant un to molt animat a la fira. I per concloure la temporada, hem celebrat l’assemblea anual, després d’un dinar de germanor on hi han estat convocats tots els socis. Ha estat una assemblea de repàs i de continuïtat, resum de tot el que ha estat un any i propòsit del que ha de ser la temporada vinent, que es presenta amb grans projectes i molta, molta feina. Fins aviat! ■ Fotos Amics dels gegants

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_17

ENTITATS

activitats de nadal i reis

Els Pastorets del Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt. Fotos: Ràdio Sarrià

Cagatió organitzat per l’AAVV del Pla de l’Horta. Foto: AAVV Pla de l’Horta

18_pDS

ENTITATS

Arribada del patge reial al Pla dels Vinyers. Fotos: Ràdio Sarrià

Cavalcada de Reis

pDS_19

ENTITATS [concert nadal dels cantaires

El grup Palandriu de Llançà. Fotos Cantaires de Sarrià

CONCERT DE NADAL DELS CANTAIRES DE SARRIÀ Dolors Xargay

Com cada any, la coral Els Cantaires de Sarrià ens va oferir el concert de Nadal al que ens té acostumats amb innovacions, al teatre del Centre Parroquial.

n un total de dues corals: El Grup Palandriu de Llançà amb la seva directora Blanca Ortega, i la coral Els cantaires de Sarrià amb la directora Núria Gibrat i acompanyat amb el piano, Eva Ordàs. També hi actuà el Grup d’Acordions Gironins, amb el seu director Paco Ortega. Finalitzant l’actuació amb un cant comú. Tot plegat va fer gaudir d’una bonica vetllada, en unes dates tan importants, com són les de Nadal. El dia 2 de gener i seguint amb les festes Nadalenques, Els Cantaires de

E 20_pDS

Fotos Cantaires de Sarrià

Sarrià veren actuar en un nou concert a la biblioteca Emilia Xargay d’aquesta població, davant d’un públic majoritàriament infantil i acompanyats dels

pares. Els infants es varen mostrar molt participatius, ja que algunes cançons ja les tenien apreses. Va ser molt entranyable. ■

ENTITATS [Cavalcada de Reis

BREU ENTREVISTA A MELCIOR, REI D’ORIENT Parlem de Sarrià. Redacció.

Parlem de Sarrià ha tingut ocasió de compartir uns minuts amb un dels tres personatges que ens visiten el dia cinc de gener de cada any. El rei Melcior, el rei blanc –que no sol concedir entrevistes- ha pogut atendre unes breus preguntes del nostre enviat especial, deixant clar que ell no se sent protagonista de la vetllada sinó que els protagonistes de debò són els infants sarrianencs. Tal vegada, és la primera entrevista que aquesta publicació fa a un rei.

doncs, Majestat, s’us veu cansat. Com ha anat el viatge? Bé, molt bé, però aquest anys, amb les declaracions del Sant Pare dient que en realitat provenim d’Occident, els GPS de les carrosses se’ns han desmanegat. Com sempre hem fet i sempre farem, continuem seguint l’estrella d’Orient, que no falla mai. En Gaspar i en Baltasar ho troben tot molt canviat, amb tants carrils a l’autopista i aquest tren que va a tota màquina per sota terra. Quina feinada, aquesta nit. I tant! Hi ha molta feina i poc temps per dur-la a terme. Necessitem que tots els nens i nenes vagin al llit ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, per facilitar-nos el repartiment. Aquí, a Sarrià, cada any trobem més cases per visitar i nosaltres cada any som més grans. Sort que també som mags! Us sentiu ben acollits, a Sarrià de Ter? Magníficament! Em consta –i als meus companys també- que som els reis més ben rebuts de tota la reialesa mundial. Uns dies abans arriba el nostre carter i ja veieu quin èxit. El Pare Noel, pobret, si passa per aquí no té cap ressò: no hi té res a pelar, enfront

El Rei Melcior, al seu pas pel carrer Major. Foto: A.Vila

nosaltres. El senyor Pineda, des de la furgoneta amb el micro a la mà, va encomanant l’entusiasme al llarg de tot aquest periple. Ja fa molts anys que ens coneix i ens presenta. El que no ens cansem de demanar és que els nens i nenes cantin i cantin, i que portin els fanalets encesos. I la cavalcada és un èxit… Ja ho crec! Comencem per Sarrià de Dalt: anem primer a veure els residents de la Fundació Ramon Noguera, els més oblidats de Sarrià, pobres. I comencem a baixar: Sarrià de Dalt, el Pla de la Rasa, el Pla dels Vinyers… Fins a la Rasa. Llavors creuem l’avinguda de França, desfilem per Sarrià de Baix i acabem al pavelló d’esports. Allí ens reunim amb tota la canalla. Ens vénen a saludar personalment, ens lliuren alguna carta d’última hora, ens fem fotos. Són molt simpàtics i bons minyons. I els seus pares i mares també. Ho aprofitem per reposar una estona perquè, com deiem, tenim tota la feina per fer. I podeu llegir totes les cartes? I què demanen? Llegir totes les cartes vol un gran esforç. Sort que uns dies abans ja en

tenim el gruix principal i les que ens lliuren el mateix dia les enllestim ràpidament. Cada vegada més les joguines són electròniques, però les bicicletes, les pilotes i els llibres de contes no fallen mai. I també, cada vegada més, molts infants demanen feina, molta feina per als pares i mares. Queden lluny aquells primers regals que vam portar: or, encens i mirra. A les cases encara us hi deixen ressopó? Sí, i tant! Una galleda d’aigua pels cavalls (de camells a Sarrià no en portem mai), blat de moro, mandarines, galetes, xocolata…I conyac! I en alguna casa, aquest any ens hi deixaven gin-tònics: coses de la moda! Mirem de fer un mos a cada casa, però no podem abusar. Perdríem la línia. Recomano a tots els nens i nenes que facin bondat tot l’any, que sigui treballadors i obedients i que vagin al llit ben aviat. Adéu-siau i fins l’any que ve! I, atrafegat com sempre, el Rei Melcior ens deixa: és hora d’anar per feina. Marxa a repartir regals amb el record inesborrable que li han deixat els somriures i la mirada lluminosa i il·lusionada dels infants. ■ Foto A. Vila

pDS_21

cultura

ENTITATS [esplai PL TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Presen Serrano, Cristina Vicedo, Anna Sala

NITS DEL CORO NOVA TEMPORADA 2012-2013 La companyia de pallassos de “guerrilla” de Sant Boi de Llobregat Panettone Brothers van ser els encarregats el passat 15 de novembre d’inaugurar la nova temporada del cicle de cafè-teatre de Sarrià de Ter “Les nits del Coro”. questa serà la tercera temporada que l’Ajuntament de Sarrià de Ter i l’Associació Gironina de Teatre (AGT) col·laboren per organitzar la programació, que comptarà amb quinze espectacles professionals de diferents disciplines i s’allargarà fins al 13 de juny de 2013.

mateix pressupost organitzen dos espectacles de gran format al llarg de l’any, aquí s’aposta per mantenir tota la temporada amb 15 espectacles d’una mida molt més ajustada. La programació va continuar dijous 29 de novembre amb Merche 8A, que presentà “De fades, fetilleres i heroïnes”. Una proposta de contes per adults amb to humorístic

seus cursos de clown han inspirat des dels seus inicis a molts pallassos i pallasses fomentant la passió per aquest art i per la formació en ell, des del joc i el cor. El 13 de desembre la màgia fosca del multipremiat il·lusionista Raul Black, ens va acostar al món gòtic dels vampirs. En Raul Black, innovador pel que fa a la tècnica i

Màgia fosca de Raul Black

Tot i les dificultats econòmiques per les quals travessa el món cultural, ambdues entitats han fet un esforç per tirar endavant un projecte que compta amb el suport d’un públic fidel que omple quinzenalment la sala sarrianenca d’El Coro. Des de l’Ajuntament i l’AGT es vol destacar l’encert d’aquest model de programació low cost: mentre altres municipis amb el

22_pDS

que fa un recorregut per la història amb perspectiva femenina, començant per Eva fins als nostres dies. Merche 8A és probablement, al costat de Virginia Imaz, de les mestres que més ha fet pel pallasso i la pallassa a Espanya. Si no la primera pallassa, sens dubte és una de les primeres a impartir cursos de clown de manera regular a Catalunya amb molt bons resultats. Els

amb una potent personalitat, ha estat reconegut com un dels millors il·lusionistes de l’actualitat. Ha obtingut el 1r Premi en el concurs internacional d’Almussafes (Valencia), el Premi Magic Valongo de Portugal i el prestigiós PREMI NACIONAL DE MÀGIA EN GRANS IL·LUSIONS, dins el marc del “XXX Congreso Nacional Maxico”, celebrat a La Corunya l’any 2010. ■

CULTURA

EXPOSICIONS

“ENERGIA A CASA” Eficiència energètica i energies renovables a la llar L’exposició “Energia a Casa” a càrrec de La Copa, Cooperativa de Projectes Ambientals, es va presentar el passat mes de novembre al centre cívic La Cooperativa.

exposició és va idear com a activitat complementària de les fires (estands, xerrades,...) que tenen lloc en nombroses poblacions. La seva naturalesa modular fa que es pugui portar a qualsevol espai, sencera o bé per seccions. És un equipament de difusió, sensibilització ciutadana i educació ambiental que té com a objectius principals: -Reproduir d’una forma real totes aquelles actuacions que es poden realitzar en l’àmbit de la llar en la línia d’eficiència i reducció en el consum d’energia i aigua, l’aprofitament de les energies renovables i les bones pràctiques ambientals. -Exemplificar els guanys ecològics i econòmics d’aquestes actuacions. -Informar de la viabilitat de les actuacions descrites, dels seus avantatges i de les seves limitacions. -Donar coherència al conjunt d’ofertes que els visitants poden rebre

L’

sobre eficiència energètica, veient la seva aplicació en l’àmbit domèstic. Es tracta, doncs, de reproduir i exemplificar com es poden aplicar els sistemes, instal·lacions i aparells a la llar, acostant al màxim aquests components a un ambient familiar per als visitants. L’exposició consisteix en una simulació de diferents espais de la casa (i espais exteriors propers de la

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

casa), on es troben una gran part dels elements que poden ser utilitzats per tal de reduir el consum d’energia i aigua i facilitar la gestió dels residus. L’exposició ha estat visitada pels alumnes del CEIP Montserrat (de P-5 a 6è de primària). El Col·legi d’Ambientòlegs de Girona ha portat a terme la visita guiada als alumnes de l’escola Montserrat ■

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pDS_23

CULTURA

EXPOSICIONS

“CREA AMB L’SCRAPBOOKING” Segons definició de Vikipèdia, l’scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies. Quan es guarden records o retalls en un diari o trossos de paper de regal s’està fent scrapbooking.

egons definició de Vikipèdia, l’scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies. Quan es guarden records o retalls en un diari o trossos de paper de regal s’està fent scrapbooking. L’scrapbooking consisteix en multitud de processos creatius com el retallat, enganxat o collage per tal de crear una composició de memòries i records a través de les fotografies. Aquest divertit passatemps de decorar s’aplica també a cartes, poemes, invitacions o tot allò que proposi la imaginació. Partint de simples fotografies, es revaloritzen els records amb ornaments de tot tipus (enganxines, botons, cintes, papers especials, flors seques, passamaneries, fils…) i diversos estils, des del més sofisticat fins al més senzill, dependent del gust personal de cadascú. L’origen d’aquest passatemps es remunta a diversos segles enrere, tot i que s’ha popularitzat molt més des de fa una quinzena d’anys a Europa i, sobretot, a Estats Units, on es calcula que té més de 25 milions d’aficionats. En la passada edició de les Jornades del Paper es va dedicar un espai

24_pDS

considerable dins la Fira del diumenge a aquesta tècnica, així es podia participar en diversos tallers que introduïen a l’scrapbook. També l’exposició artística de les Jornades recollia una àmplia mostra de tot allò que unes bones mans i una bona dosi d’imaginació permeten fer. A l’exposició, hi van participar l’associació “Scrapmaniàtics” que aglutina moltíssims aficionats; l’artista en paper Olga Pardo, que també va exposar algunes de les seves impactants làmpares de paper; la sarria-

Exposició de treballs fets amb la tècnica de l’scrapbooking a la sala La caixa del carrer Petit. Fotos: Carme Mutos

nenca Carme Mutos, que presentava alguns dels seus interessants àlbums, i la francesa Vicky Théroux, molt coneguda per la seva tasca de difusió en múltiples cursos i tallers d’scrap. A la sala la Caixa, l’exposició omplia les parets i també les vitrines de fotografies, velles o actuals, petits poemes visuals farcits de detalls incrustats que afegien trossets de memòria, fent de cada àlbum una història plenament viscuda. Testimonis i records de viatges realitzats, d’estius davant del mar, de moments fugissers captats per la càmera fotogràfica. Retalls que amorosament enganxats constitueixen delicats objectes d’art i vida. ■

CULTURA

BIBLIOTECA

“QUAN ÉREM FELIÇOS” de Rafel Nadal «De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d’anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d’anar-li a dir bona nit, fos l’hora que fos, perquè ella no s’adormia fins que l’últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n’hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta: —Bona nit —començava a dir quan trèiem el cap—. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora»

quest és un fragment de l’obra de Rafel Nadal Quan érem feliços, amb una de les seves principals protagonistes, la baba Teresa. El periodista i escriptor Rafel Nadal va venir el passat 28 de novembre a la biblioteca Emília Xargay a comentar el seu últim llibre Quan érem feliços, guanyadora del Premi Josep Pla 2012. Nadal va venir convidat pel club de lectura de la biblioteca que al llarg del mes havia llegit aquest llibre. Quan érem feliços és un llibre de memòries de la infantesa i l’adolescència de Rafel Nadal. Un llibre que recull les seves vivències i els seus records personals i familiars a la Girona dels anys 50 i 60 i en el si d’una coneguda família gironina com és la dels Nadal Farreras. Les descripcions del barri vell de Girona, on hi havia la casa familiar a la plaça de santa Llúcia, els carrers i places, la Rambla amb les botigues i cinemes, la Catedral, el Seminari, St. Daniel, St. Feliu, St. Pere de Galligants, la platja de la Fosca a Palamós, l’internat del Collell, ... són escenaris molt propers i coneguts per molta gent de Sarrià i de les comarques gironines en general i que et fan molt propera la novel·la. Nadal narra amb una prosa rica, nítida, planera i emotiva uns fets i unes experiències viscudes que, tot i que en determinats moments poden arribar a ser dures i cruels, el to entre

amable i irònic que utilitza emotiva més que no dramatitza. La trobada va acabar amb un torn obert de preguntes entre els assistents, una trentena, que ens van acompanyar en aquest dia. Les pre-

El periodista Rafel Nadal amb Rosa Dachs, membres del club de lectura de la biblioteca Emília Xargay i molta gent interessada en l’obra de l’escriptor gironí. Foto: Biblioteca Emília Xargay

guntes van girar entorn del llibre, de la seva família i també dels seus projectes futurs. Preguntes que Nadal va respondre amb l’amabilitat i la naturalitat que el caracteritza. Per acabar l’acte i a mena de celebració de l’arribada del Nadal, de l’últim club de lectura de l’any, de la trobada amb l’escriptor gironí, ... els membres del club de lectura havíem preparat una mica de pica-pica amb cava, torrons, galetes i pastes diverses i en el qual Rafel Nadal també es va incorporar i va participar de manera molt distesa. Des de la biblioteca Emília Xargay

us animem a participar en aquestes activitats que mensualment organitzem, ja siguin xerrades, clubs de lectura, taules rodones, tallers infantils, hores del conte, ... perquè estan oberts a tothom i són per a tothom. Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/ sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu notícies nostres. ■

pDS_25

CULTURA

ESCRIPTURA

TALLER D’ESCRIPTURA Isabel Vidal

Al llarg del dimarts 13,20 i 27 de novembre, la biblioteca Emília Xargay organitzà un taller d’escriptura impartit per Núria Esponellà, l’escriptora gironina i autora de novel·les com “Rere els murs” o “Dona d’aigua” la seva última obra publicada recentment.

l taller el formàvem un grup de 10 persones, totes d’edats, procedències i formacions diferents, algunes d’elles amb talent per cultivar-lo en aquesta disciplina tan enriquidora alhora que difícil,com vam poder comprovar aquests dies. Durant les tres sessions de 3 hores cadascuna en què durà el petit curs , aprenguérem de la mà de la Núria, de la seva experiència i sobretot dels seus consells a l’hora d’escriure, d’una manera teòrica però amena les premises bàsiques per estructurar primer l’esquelet i després el cos d’un relat o microrelat, des de començar a plasmar allò que esdevindria un petit text a partir d’una paraula qualsevol que ens

26_pDS

agradés o ens evoqués algun sentiment, redactar l’inici d’una història fins a arribar a escriure un primer capítol, tot amb un objectiu que es pot resumir en projectar a través de les paraules els nostres sentiments i mostrar-los als que ens llegeixin perquè els provoqui una emoció,els faci riure o plorar …tot i que a voltes no sigui gens fàcil aconseguir-ho. Sé que tots 10 vam gaudir de ser partíceps d’una iniciativa com aquesta, aprenguérem moltíssim de tots nosaltres, amb les frases que havíem redactat , els projectes de relats que vam escriure …i crec que celebraríem retrobar-nos aviat en una nova experiència com aquesta. ■

LECTURA

“EL LECTOR DE JULIO VERNE” Almudena Grandes Àngel Garcia

Segona entrega de l’obra d’Almudena Grandes Episodios de una Guerra Interminable després de l’excel·lent Inés y la alegria que ja vaig comentar fa temps (veure PdS nº 77). De fet no n’és la continuació ni, en essència, hi té res a veure, si no és el fet de formar part d’un gran projecte històricoliterari. l llibre ens parla de la guerrilla (això que aquí en digueren els maquis) i la brutal repressió que la Guàrdia Civil dugué a terme. A Fuensanta de Martos hi conviuen els familiars dels guàrdies i els escassos habitants amb les seves mal dissimulades ideologies. Així, cada cop que és capturat un guerriller, les dones del poble estenen peces de roba de color negre en senyal de dol, davant la impotència dels guàrdies, o quan hi ha una batuda pel bosc buscant un guerriller anomenat “Cencerro”, l’amo de la taverna, anarquista convençut i alguns clients afins, canten la coneguda cançó “Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera, un cencerro le han comprado, etc.”, fins que algun guàrdia els fa callar entre les protestes i rialles dels presents. Situada l’acció en un petit poble d’una serralada de Jaén entre l’any 1947 i 1949, Nino “el Canijo” és un nen de deu anys fill d’un guàrdia civil. La seva escassa alçada fa pensar al pare que mai no podrà ser guàrdia civil, i l’empeny a estudiar mecanografia, coneixements que podrien obrir-li moltes portes. Paral·lelament estableix amistat amb un home jove, Pepe el Portugués, solitari i misteriós que viu en un mas a la “sierra” aliè a les xafarderies i xerrameques del poble, i que li deixa diversos llibres de Verne, que ell devora amb passió. La mirada del nen posa un aire d’innocència als dramàtics fets que s’esdevenen aguditzant encara més les contradiccions entre uns homes que han de complir la seva obligació i

uns veïns que pateixen en primera persona els seus abusos d’autoritat. Però no és en absolut una disculpa de la Guàrdia Civil, és el relat d’uns fets on es barregen sentiments contradictoris d’uns i altres. Després d’haver llegit unes quantes novel·les de Verne, Doña Elena, la professora de mecanografia i membre d'una família de dones de malnom “Las Rubias”, li deixa “El Dos de Mayo” de Galdós. Pocs dies després a col·legi ha de fer una redacció sobre història i el mestre, en veure el que ha escrit, l’esbronca: “No sé de donde ha sacado usted todos estos disparates, pero ya puede darme las gracias por no haber roto su examen, porque la próxima vez lo guardaré en un cajón para comentarlo con el inspector”. Quan ho comenta a la seva professora, aquesta li diu: No debes contarle a don Eusebio en los exámenes lo que yo te cuento aquí, donde no nos oye nadie.

-Pero la verdad? Qué pasa con la verdad? -Con qué verdad? Lo que quiero explicarte es que la verdad es toda la verdad y no sólo una parte. La verdad es lo que nos gusta que haya sucedido y, además, lo que ha sucedido aunque nos guste tan poco que daríamos cualquier cosa por haberlo podido evitar. ...Hasta las personas más valientes inerpretan la realidad de acuerdo con sus propias ideas sobre lo que es bueno y lo que es malo. Y al hacerlo, fabrican su propia verdad”. I així, entre les lliçons de Doña Elena i les confidències amb en Pepe, entre guerrillers i guàrdies civils, i entre detencions, traïcions, tortures, vídues i orfes, en Nino creix, aprèn i comprèn qui són els seus i de quin cantó voldrà estar quan sigui gran. Com a Inés y la alegria m’ha captivat la tendresa, la sensibilitat i el mestratge de l’Almudena Grandes, que descriu, amb pinzell fi, situacions quotidianes fugint dels estereotips i creant uns personatges complexos, creïbles, inoblidables, esperançadors i carregats de contradiccions com qualsevol de nosaltres. Una esplèndida novel·la basada en fets reals i de poc més de 400 pàgines que he devorat amb passió, la mateixa que Nino en llegir Jules Verne. ■

pDS_27

CULTURA

MÚSICA

WILLIAM FITZSIMMONS Mireia Canyigueral i Vila

William Fitzsimmons és un noi de Pensilvània, estrany i força curiós. Porta una gran barba i ulleres de pasta que li donen un toc freaky. Els seus pares eren cecs i amb molts coneixements musicals. A casa seva es comunicaven, la major part del temps, a través de la música. Per aquesta raó, Fitzsimmons ha après a transmetre de tot i més amb les seves cançons i això també explica l’alt grau d’emotivitat que podem trobar en les seves cançons uscant informació sobre l’artista, he anat a parar al Blog musical Binaural (www.binaural.es). En aquesta web, hi ha una entrevista que li van fer a la sala Sidecar de Barcelona abans d’un concert. Quan la llegia, vaig trobar un paràgraf molt interessant, on definia què era la música per a ell. “La música és parlar, escoltar i entendre. És més important el que et transmet la música, que no pas el que entens d’ella”. Ell entén la seva professió de músic com el resultat de tot allò que creu i sent. És psicoterapeuta i afirma que tots els àlbums que ha tret li han servit, precisament, per superar diversos problemes personals o per deslliurar-se de tot tipus de sentiments que el turmentaven. La seva música presenta grans contrastos i matisos generats només per la veu i la seva guitarra. Generalment, ha estat criticada com a música trista i depriment, a causa del seu alt component emocional i nostàlgic de les lletres i melodies. Fitzsimmons toca molts instruments com ara l’orgue, l’ukelele, el

piano, el banjo, etc. Això li ha permès poder prescindir d’una banda per acompanyar les seves cançons i dur a terme el seu projecte de manera totalment solitària. Molts crítics el relacionen amb Sigur Ros o Sufjan Stevens. Ell mateix, anomena com a principals influències diversos grups de folk com ara Kings Of Convenience, José Gonzalez o Joni Mitchell i afirma ser un

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

28_pDS

gran aficionat del Folk en general. Ha gravat tres àlbums en els que a cada un d’ells es respiren aires diferents. Personalment, em quedo amb ‘The Sparrow And the Crow’ (2009). Els seus coneixements musicals, el contacte amb la psicoteràpia i les seves experiències personals s’han fusionat, creant aquesta perfecta combinació: la música de Williams Fitzsimmons. ■

CULTURA

CINEMA

EL CINEMA ESPANYOL I LA GUERRA CIVIL Antoni Roura

Tant la indústria espanyola del cinema com les cadenes de TV s’han ocupat des de la Transició gairebé exclusivament de portar a la pantalla, tant en pel·lícules com en documentals de caire polític, fets ocorreguts sota la repressió franquista on òbviament els feixistes queden molt mal parats. egons es pot consultar a Wikipedia, durant aquest període s’ha dut a terme quaranta i escaig de pel·lícules, i donada la ideologia d’esquerres majoritària de la gent que mana en el cinema, ideologia ben respectable, però reiteradament manifestada en actes públics, és lògic que els temes escollits hagin estat sobre la repressió franquista durant i després de la guerra. I està molt bé que hagin sortit a la llum els crims i les venjances del vencedors ocorregudes durant aquest període. Per altra banda, durant els quaranta anys de franquisme, també segons Wikipedia, es varen dur a terme una quantitat similar de pel·lícules, moltes d’elles pura propaganda de signe ben contrari, on es magnifiquen les excel·lències del nou règim que amb la victoriosa “Cruzada” es va aconseguir la pau, l’odre i la prosperitat i de passada alliberar el poble espanyol de comunistes i francmaçons, és a dir, de la “gent perversa”. Des de la Transició s’han rodat magnífiques pel·lícules sobre temes relacionats amb la guerra com podem

posar per exemple “García Lorca”, sobre la repressió franquista a Granada i concretament sobre el poeta García Lorca. ”Las trece rosas”, sobre la vilesa d’un consell de guerra sumaríssim que condemna per motius polítics tretze innocents criatures per repartir fulletons de propaganda antifeixista.”La lengua de las mariposas”, sobre la implacable persecució d’un magnífic mestre de la República.”Los girasoles grises”, història d’un capellà eixelebrat que li agrada la mare d’un alumne, però que ella no li fa cas i ell per despit denuncia la família al descobrir que tenia el marit “roig” amagat a casa, la qual cosa provoca el seu suïcidi llançant-se per la finestra. ”Soldados de Salamina”, sobre el cruel afusellament dels presoners feixistes al convent del Collell. Aquí els dolents són els republicans o també en podríem dir els rojos. En sortir del cinema, un espectador que pel que sembla no va prestar gaire atenció a la narració dels fets, va comentar ”que n’eren de m.p. els feixistes”, sens dubte influenciat pel fet que en la majoria de les pel·lícules d’ara els dolents solen ser ells.

Doncs, tornant al que dèiem, pel·lícules i reportatges sobre la repressió a la zona republicana abans i durant la Guerra Civil no ha interessat gaire als creadors del cinema. El motiu sens dubte és degut a que a la zona republicana els perseguits eren gent de dretes i sobretot religiosos, i filmar pel·lícules sobre la persecució religiosa adreçades a una societat descristianitzada per a uns i laica per a altres, probablement despertaria poc interès i en conseqüència pocs ingressos de taquilla. I tanmateix, hi ha fets històrics que donarien sobradament per a un bon argument, encara que ben dramàtic. A la ciutat de Barbastre, a partir d el juliol del 36, hi ocorregueren successos extremadament luctuosos com va ser la mort dels 51 màrtirs claretians, a més d’un bon nombre de religiosos d’altres congregacions i del clero secular, entre ells el Sr. Bisbe, D. Asensio Barroso. Hi assassinaren el 90 per cent del clergat. L’odi a la religió fou atiada pels elements més radicals anarcosindicalistes i partits d’extrema esquerra que havia començat a esdevenir la Repú-

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

pDS_29

CULTURA

blica amb la promulgació de l’article 26 de la Constitució Republicana, que regulava les relacions entre l’Església i l’Estat. Les congregacions passaven a ser associacions sota el control estricte de l’Estat. Es prohibia a curt termini entre altres limitacions l’ensenyament de la joventut a tots nivells, tant de primària com de secundària, i qualsevol desviació de rígides normes establertes els béns de l’Església podien ser “nacionalitzats”. Però a l’esclatar la Guerra Civil, amb la creació dels comitès revolucionaris es practicà a molts llocs, com és sabut, una sistemàtica persecució dels religiosos que a Barbastre va arribar a una cruesa extrema. A la província claretiana que incloïa Catalunya i Aragó, amb el P.

ment. Però arribada l’hora de la veritat no va fer absolutament res. Al mes de juliol del 36 hi havia al convent de Barbastre 51 claretians, la majoria estudiants arribats el dia 1 des de Cervera per a començar el quart de teologia . Pels anys trenta, els seminaristes, abans d’ordenar-se sacerdots, havien de fer sis mesos de servei militar i pel juliol del 36 els de Barbastre començaven a rebre instrucció militar amb fusells de fusta a càrrec de militars retirats. A l’esclatar la guerra es va fer córrer el fals rumor que al seminari hi tenien armes amagades i que podien constituir una força contrarevolucionària. El dia 20 de juliol irrompen al convent uns 60 pistolers comandats per en Sopena, declaren que volen regis-

per mirar de seduir-los, però sense èxit. L’alternativa per a deixar-los anar era que es traguessin la sotana i que s’unissin a ells, és a dir, que es convertissin en uns inhumans i apòstates. No varen convèncer ningú. El dia 25 arriba a Barbastre la columna Ascaso camí d’Osca, en poder dels feixistes, i un testimoni ocular parla del terror que inspiraven especialment els de la CNT i la FAI, que juntament amb els milicians pistolers de la ciutat començaren a cremar esglésies i a matar gent de dretes i d’Acció Catòlica. L’holocaust dels claretians havia arribat. Començaren per assassinar els superiors per tal de minar la moral dels estudiants, però al no aconseguirho, la seva mort quedà sentenciada.

Imatges del rodatge de “Un Dios Prohibido” a Ciudad Rodrigo, Salamanca

Goñi de provincial, el perill d’una massacre tant en el seminari de Cervera ubicat a l’antiga universitat que els claretians disposaven en usdefruit, com en el convent de Barbastre i a altres llocs, va fer que els superiors, sobretot el P. Postuis, enviat de Roma per a informar sobre la marxa de la revolució que s’estava gestant, fessin gestions per a traslladar els estudiants i els professors a Andorra o bé a Narbona o Marsella. Les dilacions en prendre una determinació per part del P. General a Roma, que no creia en tan mals averanys, va ser funesta. Quan es va prendre la decisió ja va ser massa tard. Si s’hagués decidit el trasllat a temps s’haurien salvat moltes vides. També hem de dir que es refiaven de les garanties que els donava el coronel Villalba, cap del regiment de Barbastre, que en cas d’aldarulls es comprometia a restablir l’ordre ràpida-

30_pDS

trar la casa i que queden tots detinguts per ser enemics de la revolució i per les armes que amaguen. Després de dues llargues hores d’escorcoll, les armes no apareixen enlloc. Tot i el desconcert que provoca el fracàs del registre, hi havia exaltats al carrer que cridaven que els matessin allà mateix. Tanmateix, hi havia revolucionaris moderats, Sopena entre ells, que no volien matar ningú i eren partidaris de deixar-los lliures i que se n’anessin a casa seva. Però va prevaldre el criteri dels que tenien el virus de l’odi ben inoculat al cor. Se’ls emportaren tots presoners, la gent de Barbastre se’ls mirava amb un silenci impressionant, i els tancaren al saló d’actes del convent dels Escolapis. Allà van rebre tota mena de vexacions entre insults i amenaces. També entraren al saló dones de mala vida que es passejaven nues davant d’ells

El dia 12 d’agost martiritzen el Sr. Bisbe en presència de Mariano Abad, un capitost famós per les seves salvatjades, els altres que anaven amb ell agafen el Sr. Bisbe i l’ajeuen a terra i Alfons Gaya amb un ganivet de carnisser li talla els genitals i enmig d’un sofriment atroç el fan caminar fins al camió per a dur-lo al lloc d’afusellament. Moribund encara, el llencen sobre un piló de cadàvers al cementiri. El milicià agafa les amputacions del venerable prelat, les embolica amb un paper i se’n va per les tavernes del barri tot vanagloriant-se del que havia estat capaç de fer. De les nostre contrades hi ha tres seminaristes màrtirs: Salvador Pigem, de Sant Martí Vell; Lluis Lladó, de Viladesens, i el meu oncle, Francesc Roura Farró, de Sords. Estant confinats al saló dels Escolapis, a en Pigem el va reconèixer el

CULTURA

milicià Manuel Torras, també de Sant Martí Vell, el coneixia de l’Hotel Centre de Girona i li va oferir deixar-lo lliure però a ell sol. En Pigem rebutjà l’oferiment i preferí morir màrtir amb els altres companys. A trenc d’alba del 13 d’agost entraren uns pistolers comandats per Mariano Abad, varen escollir 20 seminaristes, entre ells en Pigem, els lligaren amb cordes i filferros de mans al darrera i de dos en dos pels braços, els feren pujar al camió per a dur-los als afores, al lloc del martiri. Pel camí tots cridaven -Visca Crist Rei- i -Visca la Verge Maria -.Els botxins a cops de culata intentaven fer-los callar sense amb prou feines aconseguir-ho. Llençant-los a terra els afusellaren a la llum del camió.

fer-se missioners per anar al Tercer Món a propagar l’evangeli i servir els més desvalguts. Del que va ocórrer durant l’empresonament al saló dels Escolapis hi ha dos testimonis d’excepció : Pablo Hall i Atilio Parusini, dos estudiants argentins que gràcies als bons oficis de l’ambaixada del seu país foren alliberats el 14 d’agost. El P. Postius fou empresonat i més tard alliberat gràcies a la intervenció del cardenal Pacelli. En aquells anys es donen paradoxes com que elements moderats de l´Esquerra Republicana s’han d’amagar per a no ser víctimes dels seus propis correligionaris més exaltats. O com l’avís que Juan Negrín, president del Govern, tramet al convent Buen Suce-

La nit del 15 d’agost n’assassinaren de la mateixa manera els 21 restants, entre ells en Lluís Lladó, el meu oncle Francesc Roura i en Faustino Pérez, navarrès. A aquest estudiant, tal vegada pel seu caràcter vehement, li manaren de fer el servei militar abans d’acabar la carrera, creient que abandonaria els estudis. Al cap dels sis mesos reglamentaris va tornar encara més refermat en la seva vocació. Es conserven molts escrits dels últims dies dels màrtirs escrits sobre paper d´embolicar. El meu oncle hi va posar –Visca Catalunya Catòlica - . El que va deixar escrit en Faustino Pérez és per als creients una sublim i admirable pàgina on palesa la resignació a la voluntat de Déu i el perdó als botxins. Està considerat el testament dels màrtirs de Barbastre. La majoria dels estudiants assassinats anhelaven

so, on residia el seu germà claretià, per tal que abandonin l’edifici ja que seria bombardejat. O com la protecció que va rebre el cap provincial P. Goñi d’un influent roig salvant-li la vida al traslladar-lo a França. A punt d’acabar la guerra, quan a la zona nacional o feixista els guanyadors havien començat a aplicar la justícia o la venjança, el P. Goñi retorna a Espanya i escriu a Roma al P. Superior:” Por aquí vamos continuando sin novedad, esperando con ansia la toma de Madrid. Esto está todo cambiado, no se oye una blasfemia, se respeta al sacerdote, se cumple con la iglesia, etc.etc. Los fusiles han sido unos excelentes misioneros. Se hace en todos los pueblos una limpieza terrible. Aquí en Alagón, llevan muertos ya unos 140 y parece que no ha terminado todavía y no es el pueblo más cas-

tigado de por aquí. Anteayer estuve en el Pilar y aquello era la gloria del cielo, etc.”. Es veu que perdonar els enemics no anava amb ell. Afortunadament molt pocs capellans pensaven així, però començava altra vegada l’alineació de bona part de l’alta jerarquia de l’Església amb els poders de l Estat, ara amb la Dictadura d’en Franco amb l’anomenat nacionalcatolicisme. Els 51 màrtirs claretians de Barbastre foren beatificats el dia 25 d’agost de 1992 pel Papa Joan Pau II. Aquest escrit sobre els fets de Barbastre pretén ser modestament una síntesi de la documentada obra “Els atmetllers de la carena han florit” del P. Pere Codinachs i Verdaguer, d’on s’ha obtingut bona part de la informació. El P. Codinachs es mostra també crític amb el comportament de l’Església dels anys trenta quan diu:”Aquesta obra no estalvia plantejar-se els temes més cantelluts, els fets que culminaren a Barbastre a partir del juliol del 36, i així ens fa aparèixer la conflictivitat social, això que en un esquema més tradicional se n’ha dit guerra de classes; la conflictivitat política i els seus canvis de voluntat revolucionària, amb tot el que té de generositat exemplar i alhora de barbàrie segons la consciència del que actua; finalment, la persecució religiosa, fruit d’anys d’anticlericalisme que a la vegada era el resultat de l’actitud i el comportament d’una Església que sovint s’alineava amb els poders econòmics o socials més tradicionals i s’allunyava d’aquell missatge que els sectors populars esperaven en la injusta Espanya social dels anys trenta, l’Església dels pobres i els humils” Després de 76 anys dels fets martirials de Barbastre, la productora “Contracorriente Producciones” ha trobat que havia arribat el moment de rodar una pel·lícula sobre els màrtirs com a argument. Tal vegada no serà un film gaire comercial, però no per això ha de deixar de ser interessant. El rodatge va començar el passat mes de setembre a Ciudad Rodrigo i segurament la pel·lícula estarà enllestida en el curs de l’any 2013 El títol serà: “Un Dios Prohibido”. ■

pDS_31

espai 2.0 CULTURA

Sarrià de Ter en Xarxa, un espai de noves tecnologies a Ràdio Sarrià Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

Sarrià de Ter en Xarxa és un nou espai del programa matinal “La Terrassa” de Ràdio Sarrià (87.6 FM), un espai en el qual parlem de les noves tecnologies.

finals d'estiu la Neus Mercader em va proposar tornar a fer ràdio amb un programa sobre noves tecnologies. Després de rumiar-m'ho uns dies vaig acceptar el repte d'explicar, d'una manera senzilla i planera, les noves tecnologies per ràdio, a Ràdio Sarrià, i vam acordar fer una secció dins el seu magazine matinal, “La Terrassa”. Sarrià de Ter en Xarxa és un espai bimensual que s'emet en directe els primers i tercers divendres de cada mes, de dos quarts d'onze a onze del matí; el primer programa es va emetre a principis d'octubre i el programa ja està plenament consolidat a la graella

32_pDS

de Ràdio Sarrià. Sarrià de Ter en Xarxa té quatre seccions: el tema del dia, la novetat, la llista i el bloc. A “El tema del dia” expliquem i explorem algun tema d'actualitat, com els Premis Blocs Catalunya, els telèfons intel·ligents (“smartphones”), les etiquetes (“hashtags”) de Twitter, les tauletes tàctils (“tablets”), la xarxa social Pinterest, els “Informer” de Facebook o l'eina de publicació de continguts Tumblr. Pel que fa a “La novetat” expliquem alguna novetat tecnològica com

per exemple l'Iphone 5, la tauleta infantil “Super Paquito”, els tallers de Qpertin per a famílies, l'iPad 4, la Samsung Galaxy Càmera, la primera càmera de fotos connectada a internet, Tuitele, una empresa que mesura les audiències socials dels programes de televisió, o “Vine”, una nova aplicació que permet fer i publicar microvídeos de 6 segons a Twitter.

CULTURA

Neus Mercader i Roger Casero, a l’estand de la fira comercial.

“La llista” ens permet proposat eines web o aplicacions per a dispositius mòbils que pensem que poden ser del vostre interès, com aplicacions per a cuinar o per a fer esport, webs de micromecenatge, etc. Recentment la secció de “La llista” s'ha transformat, fruit de la col·laboració de “Qpertin, cultura interactiva”, en “La llista de Qpertin”, secció en la qual la Yolanda Hernández i en Dani Rodríguez de Qpertin ens presenten a cada programa 3 aplicacions educatives infantils

per a tauletes tàctils. Finalment a “El bloc” recomanem un bloc; de moment hem recomanat blocs com “De res, massa” de Josep Ma Sansalvador, el del grup musical PulpoPop, el de Qpertin, el de l'AMPA de l'Escola Montserrat, el del Grup de Muntanya Sarrià o el de Ràdio Sarrià. El programa es pot escoltar en directe a Ràdio Sarrià, però també es poden escoltar en diferit a través de Mixcloud, una eina que permet la publicació de "podcasts" (arxius

d'àudio) a internet. D'altra banda tots els continguts dels programes es poden consultar al bloc del programa (http://sarriadeterenxarxa.cat), on també s'hi poden trobar tots els enllaços dels temes tractats. A banda del bloc, Sarrià de Ter en Xarxa també és present a Twitter i a Facebook. Així que ja ho sabeu, teniu una cita amb les noves tecnologies cada primer i tercer divendres de mes al matí a Ràdio Sarrià!■

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

pDS_33

CULTURA [a què anomenen novel·la negra

A QUÈ ANOMENEM NOVEL·LA NEGRA? Mireia Masó i Cerdà

Aquest gènere literari, anomenat tradicionalment al nostre país novel·la de lladres i serenos; també novel·la gòtica, novel·la policíaca, novel·la d’enigma i, més modernament, novel·la negra (evolució dels subgènes anteriors) està gaudint d’un gran ressò actualment, tot i existir des de fa molt temps. n aquests darrers anys aquest gènere –que sempre ha comptat amb fidels adeptes com jo-, s’ha popularitzat i ha arribat al gran públic a través de bestsellers com els del suec Stieg Larsson amb la seva trilogia “Millenium”, posteriorment portada al cinema amb gran èxit (en dues versions: una sueca, de més qualitat, i l’altra americana, més efectista). El fenomen del bocaorella, d’una banda, i la combinació de literatura intel·ligent i cinema de qualitat d’una altra, serien l’explicació d’aquest èxit. Mentre escric aquest article, es dóna la feliç coincidència que s’està celebrant a Barcelona el Festival Literari BCNegra, de l’1 al 9 de febrer1. Aquesta ja és la novena convocatòria.

INTRODUCCIÓ D’antuvi, els escriptors anglesos són els creadors de la novel·la enigma, que es distingeix de la novel·la negra nord-americana dels anys trenta i quaranta, més realista, violenta i amb vocació de radiografia social2. La novel·la policíaca és hereva de dues tradicions vuitcentistes, el fulletó (impacte, emocions, detalls escabrosos) i la novel·la social dickensiana 1 2

(denúncia de la injustícia social, anàlisi de l’ànima humana). Hom sap que el motor de qualsevol novel·la policíaca és el Qui ho va fer?, i en segon lloc, per què ho va fer. A partir d’aquí es desenvolupa una trama on la modulació del ritme, el clímax, l’estructura i la caracterització precisa (indirecta bàsicament) del protagonista i antagonista són les claus del seu èxit. La intel·ligent dosificació d’aquests elements fan que el lector se senti arrossegat des del principi per una addictiva espiral d’intriga que el motiva fins arribar al qui ho va fer. I és precisament això el que distingeix una bona d’un mala novel·la negra. Per sort, en tenim a gavadals, d’escriptors que excel·leixen i han excel·lit en aquest gènere, com més endavant esmentaré. ELS MEUS PRECEDENTS LITERARIS Des de ben petita m’he sentit fascinada per la intriga, l’inexplicable, la por. Les meves primeres lectures d’infantesa sobre temes d’aventures i de misteri arribaren de la ploma d’Enid Blyton, ja fossin històries d’internats femenins (Torres de Malory) o bé de colles d’adolescents anglesos que

bevien xarop de grosella, i menjaven galetes de gengibre mentre resolien petits misteris de la vida quotidiana els dissabtes a la tarda, asseguts en algun garatge familiar envoltats d’andròmines (Els Cinc, El Club dels set secrets). Recordo amb molta calidesa els inesborrables diumenges al matí, un de cada mes, quan anàvem amb els pares al Mercat de Sant Antoni de Barcelona, a la Ronda Universitat, a comprar llibres de segona mà. Vam completar col·leccions de libres juvenils com la dels Hollister i les esmentades d’Enid Blyton que encara contemplo amb nostàlgia mentre els fullejo, alguns malmesos per la humitat, pel pas del temps o pels gargots d’infants. Uns anys més tard, perduda la ingenuïtat de la primera infantesa, les meves primeres lectures d’estiu, ja d’adolescent, consistien a devorar amb fruïció les novel·les d’Agatha Christie.

Vegeu, com a dada d’interès, el programa d’aquest festival a www.bcn.cat/bcnegra. Mauricio Bach, suplement de cultura de La Vanguardia, dimecres 30 de gener de 2013.

34_pDS

Em fascinaven aquelles històries d’aristòcrates ociosos amb doble moral que eren convidats a luxoses mansions angleses per vacances o els caps de setmana, on començaven a morir assassinats i on tothom era sospitós. El desllorigador arribava sempre gràcies a Miss Marple i a Hercules Poirot, els investigadors creats per Agatha Christie, anglesa i belga (no pas francesa). D’aquesta època, de totes les moltes que vaig llegir, en recordo dues, les meves preferides: “Deu negrets” i “Assassinat en l’Orient Express”. LITERATURA I CINEMA D’INTRIGA Alfred Hitchcock va dur a la gran pantalla gran nombre d’aquestes novel·les d’intriga psicològica, “thriller”, de forma magistral. Si hagués de triar tres obres d’art cinematogràfiques d’aquest director, triaria: “Rebecca”, basada en la novel·la de

CULTURA [a què anomenen novel·la negra

Daphne Du Maurier; “Assassinat a l’Orient Express”, d’Agatha Christie; i finalment, “Estranys en un tren”, basada en una novel·la de Patrícia Highsmith. La intriga va ser, doncs, la pedra de toc de la meva motivació literària (qualitativament discutible per segons qui, suposo, però que en el meu cas va funcionar perquè jo continués llegint sense parar, bo i ampliant el meu ventall de lectures adreçades cap a altres verals com la novel·la històrica, per exemple). Hom sap, per sentit comú, que la motivació és la clau per formar futurs i constants lectors. Posteriorment, em vaig sentir atreta vers altres lectures que aprofundeixen en la les foscúries de l’ànima humana que em van marcar profundament, com les tragèdies de Shakespeare, el gran coneixedor de la psicologia humana, de l’ésser humà, amb el seu Juli César, que va consagrar el gènere negre; de fet se’l considera un dels pioners. Precisament per això les seves obres han romàs inalterables amb el pas del temps, perquè parlen d’universals morals de totes les èpoques. L’amor i la mort, la fidelitat, la indecisió o el dubte, l’incest, la covardia, la venjança, és a dir, la matèria primera de què està feta la nostra ànima. Altres referents per a mi van ser clàssics com Poe, Chaucer, Maupassant, Lovecraft, Henry James, la novel·la gòtica del Romancisme, de Mary Shelley amb el seu Frankenstein, Bram Stoker amb Drácula, i més tard Raymond Chan-

dler, Dashiell Hammett, Georges Simenon, Andrea Camilleri, amb el seu Montalbano”3 Els darrers autors que vaig conèixer i als qual em vaig afeccionar fa vint anys (sense entrar en consideracions qualitatives) van ser Anne Rice, William Blatty, Robert Bloch o Stephen King. NOVEL·LA NEGRA ACTUAL Les raons per les quals aquest gènere viu avui dia un moment d’esplendor són diverses. Les més importants són l’aparició de nous autors que han reinventat el gènere des de les bases formals de la novel·la d’intriga; també l’ampliació del ventall de registres temàtics i formals, amb la implicació historicosocial dels autors envers el moment històric contemporani (com ja va començar a fer Vázquez Montalban amb el seu Pepe Carvalho i Petros Márkaris amb Kostas Járitos), per bé que entre els escriptors suecs i italians també es dóna aquest fenomen. Perquè el públic necessita evadir-se amb bona literatura, és cert, però també reclama la veritat social que tant l’afecta, com és l’atur, la corrupció, el desengany col·lectiu. I ningú, a hores d’ara, ha trobat aquest equilibri com Márkaris, del qual parlaré més endavant. Als Estats Units, l’època daurada del gènere (1970) va començar amb Ross MacDonald i Donald Westlake, i el realisme extrem arribà amb George V. Higgins i Edward Bunker (el realisme no és casual, ja que Higgins

era fiscal i Bunker delinqüent). Fins i tot Quentin Tarantino els fa un homenatge en les seves pel·lícules de culte Reservoir Dogs i Jackie Brown. També Patricia Highsmith, amb el personatge de Ripley, dinamita esquemes morals i el matrimoni suec Sjörwall i Wahlöö, amb el seu radicalisme polític, són els precedents de la novel·la negra escandinava. I als anys vuitanta apareix una figura clau més, James Ellroy, que reflecteix el rerefons històric de la ciutat de Los Ángeles i dels Estats Units, i ja més modernament, Dennis Lehane, que situa les seves obres a Boston, ambientades en la Gran Depressió. Escriu també els guions de pel·lícules centrades en les pertorbacions psicològiques com Mystic River o Shutter Island. Una altra característica de les novel·les actuals és l’ambigüitat moral dels personatges, plens de dimonis interiors: alcoholisme, soledat, amb traumes del passat, fracassats emocionals i socials que només viuen per la feina. En definitiva, personatges de consistència real, tan versemblants que podríem trobar-nos-els dins l’ascensor o sopant en un restaurant. CRIMS QUE VÉNEN DEL FRED Stieg Larsson, mort amb només cinquanta anys, és un referent clau dins l’actual novel·la negra sueca pel fet d’haver creat una trilogia, “Millenium”, amb un èxit sense precedents. Els seus tres llibres, Els homes que no estimaven les dones, La noia que somniava amb un

TV2 Està projectant dissabtes al vespre una sèrie basada en les novel·les de Camilleri, amb l’inspector Salvo Montalbano. Molt recomanable, com també les dues sèries, una sueca i l’altra europea, que s’han emès sobre les obres de Henning Mankell, el protagonista del qual és Kurt Wallander. DS_35

CULTURA [a què anomenen novel·la negra

llumí i un bidó de gasolina, i La reina al palau dels corrents d’aire, han estat portats al cinema amb molt encert, per suecs primer, i americans després. Malgrat el seu gran ressò, seria injust dir que Stieg Larsson és (era) el millor escriptor suec de novel·la negra només perquè ha aconseguit xifres espectaculars de vendes dels best-seller, ja que abans d’ell ja conreaven aquest gènere Henning Mankell, amb el seu investigador Kurt Wallander, la

mena d’antiheroi modern: separat, amargat, sense sentit de l’humor, amb poques habilitats socials, malmenjat, pare d’una filla a qui no veu sovint i frustrat en qüestions amoroses, però un linx pel que fa a la investigació criminal. Els primers, però, a trencar la imatge idíl·lica d’una Suècia emblanquinada per la neu i endolcida per les precioses melodies d’ABBA, foren el matrimoni format per Maj Sowall i Per Wahlöö, creadors de l’inspector Martin Berck de Malmö. Ells van denunciar, quan ningú gosava, les injustícies de la socialdemocràcia des del punt de vista del comunisme. Amb les xifres a la mà, Stieg Larsson va arrasar en vendes de novel·la negra, amb un dels personatges més complexos i rics que ha donat el gènere en dècades, Lisbeth Salander. Darrerament, altres autors suecs han seguit el camí amb força com Ässa Larsson (amb un gran aprofundiment psicològic dels personatges), Camila Läckberg, Mari Jungstedt, Anne Holt, Lars Kepler (peudònim del matrimoni d’escriports suecs). I el norueg Jo Nesbo (amb el brillant però alcohòlic Harry Hole), Unni Lindell, Karin

Fossum; l’islandès Arnaldur Indridason, la trama dels quals se situa entre fiords i baleners. El seu protagonista, Sveinsson, va abandonar els fills, té una filla drogoaddicta i ratlla el desequilibri mental i emocional arran dels casos a què s’enfronta. Aquests protagonistes tenen en comú els seus dimonis interiors, perquè són de carn i ossos. La investigació de la pertorbació mental és clau en les novel·les escabroses protagonitzades per forenses. És l’anomenat “thriller forense”, subgènere que mostra els detalls en els procediments d’investigació, un exemple del qual són les novel·les de Patricia Cornwell. L’exitosa sèrie americana CSI neix d’aquí. Les fronteres entre literatura i cinema o televisió són inextricables, i han donat pel·lícules fonamentals que superen el gènere amb les aportacions de Tarantino, David Fincher, i la sèrie televisiva The Wire (amb guionistes-escriptors com Dennis Lehane, Richard Price, George Pelecanos), Los Soprano (David Chase, Breaking Bad, Dexter (Jeff Lindsey), Bones, Luther, The Killing, o Castle, on un escriptor comença a col·laborar amb la policia de

Nova York per caçar l’assassí en sèrie que extreu el seu modus operandi de les trames dels seus llibres, best-seller. Altres autors que no podem obviar són Domingo Villar, José Maria Guelbenzu (amb la jutgessa Mariana de Marco), Carlos Zanón, Toni Hill i Susana Hernández. La tendència actual és la traducció d’autors de països sense gairebé tradició policial com l’Índia, Algèria, Israel, Austràlia, Polònia, República Txeca i Sud-Àfrica. A Catalunya han destacat en el conreu d’aquest gènere Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster i Andreu Martín, entre d’altres. D’Irlanda ens arriba John Connolly, amb el seu detectiu privat Charlie Parker, a qui el visiten els morts, i d’Anglaterra, Brockton, George V. Higgins, Patricia Cornwell i Don Winslow. I ja són clàssics Ed Falco, Andrea Camilleri, amb Salvo Montalbano; Donna Leon amb el seu inspector Bruneti. Les editorials que tradueixen al català autors de novel·la negra són Tusquets, Seix Barral, Siruela, Destino, Mondadori, Salamandra, Asteroide, Roca, Maeva, Alfaguara, Columna, Proa, La Magrana.

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es 36_pDS

CULTURA [a què anomenen novel·la negra

PETROS MÁRKARIS, NOU ORACLE DE DELFOS COM MÉS POBRE ETS, MÉS CULTURA NECESSITES 4 quest escriptor i guionista va néixer a Istambul el 1937, fill de pare armeni i mare grega. Va estudiar Economia a Grècia, Turquia, Alemanya i Àustria abans d’especialitzar-se en la cultura alemanya i dedicar-se a la traducció d’autors com Bertolt Brecht, entre d’altres. Va col·laborar força amb Theo Angelopoulos, insigne director de cinema grec (en destaco La mirada d’Ulisses, de 1995, Gran Premi del Jurat al Festival de Canes, sobre la caiguda del comunisme). El 1967 va instal·lar-se a Grècia. Però en el terreny que més ha destacat és, sense dubte, en el gènere de la novel·la negra protagonitzada per Kostas Kharitos (o Jaritos), un policia malhumorat, just, perspicaç i compromès que viu a Atenas i que li serveix a Márkaris per fer un reflexió crítica sobre la societat grega actual (mirall de mitja europa per no dir mig món) en plena crisi econòmica, social i de valors. Segons reconeix el mateix Márkaris, Manuel Vázquez Montalbán va ser la seva inspiració; li va fer veure que era possible introduir la política en la novel·la negra. Una societat tan polititzada com la grega, o l’espanyola de la transició, havia de reflectir els problemes socials perquè aquests eren la base de la intriga. És una literatura compromesa, que fa reflexionar els lectors perquè parlen de ciutadans reals amb problemes reals. Més que la trama policíaca (molt interessant), cal adonar-nos com Márkaris pot vaticinar el futur, a tall d’oracle. I això se’ns mostra a través del seu protagonista, el policia Kostas Járitos, tan lúcid i clarivident que fa por. Amb ell, s’esquinça la imatge idealitzada d’una Grècia inexistent que fou creada per romàntics, classicistes i nostàlgics historicistes. La temàtica de les seves novel·les és tan real que fa posar el pèls de punta. Pensem que Petros Márkaris és, abans que escrip-

tor compromès, un economista format a Àustria i a Alemanya. Sap, per tant, perfectament del que parla quan afirma que amb l’entrada de Grècia a la UE el 1980 va començar a ploure diners i la classe política el va aprofitar per comprar gent. Aquests diners no s’invertien, es repartien. O quan diu que el sistema polític grec, d’antuvi, està basat en el nepotisme tòxic que ha malmès l’administració pública i ha alimentat la corrupció, el seu mal endèmic. En aquestes novel·les de Márkaris es dóna un equilibri encertadíssim entre la intriga i la crítica social punyent. Kostas Járitos és policia del segle XXI que viu a Atenes; és un funcionari que pateix les retallades de sou constants i assisteix impotent però no impassible a l’espectacle de l’esfondrament d’una societat falsament avançada econòmicament i alhora corrupta fins a la medul·la, com la nostra mateixa, però també és tothora un pare de família de l’antiga classe mitjana (amb orígens rurals), ara en vies d’extinció, que ha maldat tota la vida per tirar la família endavant. Té una filla advocada doctorada, Katerina, casada amb un metge funcionari, Fanis, qui també pateix el càstig de ser funcionari en un estat

corrupte, o sigui, que veu retallat el seu sou ara i adès. Járitos ha de veure com la seva filla Katerina, una preparadíssima advocada a qui ell ha pogut donar estudis, no troba feina digna i es planteja el drama actual de molts pares que veuren com els seus fills, les generacions més bén prepades, valoren la possibilitat de marxar, a Uganda, en el cas de Katerina, ja que no troba una feina digna per poder subsistir. Aquesta “fugida de talents” és un problema molt greu per a una societat que haurà de renéixer de les cendres, com la mateixa au Fènix, quan acabi una de les crisis més greus dels darrers segles, perquè els més ben preparats seran aquells qui hauran de reconstruir un país en runes, i el drama és que no hi seran, ja que l’actual societat els ha empès vers l’exili. Són la nova generació d’immigrants (a Grècia hi ha un 51% d’atur juvenil). La gran paradoxa és que aquests joves són les generacions més ben preparades de la història. La dona del Kostas Járitos és l’Adrianí, una mestressa de casa molt pragmàtica i crítica, que fa mans i mànigues per emplenar la seva nevera i la de la seva filla Katerina, fet que té molt mèrit si tenim en compte que Járitos va veient com el seu sou es va

Entrevista d’Enric González a Petros Márkaris el 7 de juliol de 2012, suplement de cultura de El País.

pDS_37

CULTURA [a què anomenen novel·la negra

reduint, de manera inversament proporcional a la inflació. I enmig d’aquest maremàgnum, Jaritos va resolent casos d’assassins de banquers, primers culpables de la crisi (Amb l’aigua al coll, Tusquets 2011) i defraudadors d’hisenda que han evadit capitals, han enganyat l’Estat i han contribuït més a la corrupció i l’empobriment de la població (Liquidació Final, Tusquets 2012). Per aquest motiu es converteixen en assassins molt populars, que esdevenen “herois del poble” perquè els assassinats són culpables dels seus delictes. El poble se sent vençut davant aquesta crisi i ha de veure com els rics són cada cop més rics. I en aquest context, calen culpables. Márkaris ha estat reconegut amb nombrosos guardons literaris, el més important dels quals és el Premi Pepe Carvalho, el 2012, per la seva sèrie de novel·les protagonitzades per Kostas Járitos: Notícies de la nit, Defensa tancada, Suïcidi perfecte, L’accionista majoritari, Mort a Istambul, Amb l’aigua al coll i la darrera, Liquidació final. Les dues darreres pertanyen a l’anomenada “trilogia de la crisi”. En queda, doncs, encara una per publicar. Quan va començar la crisi al seu país, Márkaris va decidir escriure una trilogia sobre la crisi. En català les trobem publicades per Tusquets5. Amb l’Aigua al Coll (2011) s’encapçala amb una cita de Brecht: “Què és l’atracament d’un banc comparat amb la creació d’un banc?”. La trama de la novel·la se centra en la perfídia de les grans corporacions bancàries i en com les seves trampes van començar a repercutir en els ciutadans de la Grècia preolímpica. Liquidació Final (2012) comença amb una cita de Konstantinos Karamalis6: “Grecia és un gran manicomi”. Márkaris tria aquest encapçalament, salvant les distàncies, per dir-nos que

els temps actuals són pitjors que els anteriors. Les retallades en educació, sanitat, i els rescats financers en són els reponsables. La gent és cada cop més pobra, no poden agafar el cotxe ni engegar la calefacció. Aquest darrer hivern, ha augmentat la demanda de llenya. Hom torna a les estufes i al butà. La pobresa és un mal endèmic que cada dia va a més. Explica el propi Márkaris que durant la nit, escolta des del seu barri benestant els desesperats regirant les escombraries. Hi ha dos grans grups de pobres. En un primer torn escuren les escombraries els immigrants, i en un segon torn, ja més de matinada, són els mateixos grecs desesperats, abocats a la misèria i a la desesperació, els quals cerquen restes de menjar abans que es faci de dia, per tal de no ser reconeguts pels seus veïns i coneguts. En aquest volum, Márkaris ens presenta un panorama desolador: suïcidis de joves preparats que no veuen futur; suïcidis de jubilats que no poden obtenir els medicaments que necessiten a les farmàcies per manca d’exitències, ja que les farmàcies no poden suportar el deute de la Seguretat Social. Aquests jubilats no volen ser una càrrega per a l’estat, per als metges (que sempre estan en vaga), per a la Seguretat Social i per a la societat en general. Káritos s’ha d’enfrontar a un assassí anomenat “El Recaptador Nacional”, que acaba amb la vida dels evasors fiscals després d’injectar-los cicuta, el mateix verí que va matar Sòcrates. Explica el mateix Márkaris en una entrevista7 que una periodista li va preguntar, amb motiu del primer lliurament de la trilogia, el 2011, si tindria temps de fer dues novel·les més abans que s’acabés la crisi, i ell li respongué que tindrien sort si solament tenia temps per fer tres novel·les, ja que com hom veu, les coses van a pit-

jor, no només a Grècia. Era un fet assumit per tothom, en començar la crisi, que només duraria dos o tres anys. Sempre tendim a ser optimistes. El mateix que pensaven els exiliats que van haver de fugir de Catalunya i Espanya a causa de la Guerra Civil. Marxaven, creien, per uns quants mesos. Mercè Rodoreda, Josep Carner, Pere Calders, entre molts altres. En llegir Márkaris, hom sent la fiblada de la por pel futur que ens espera. Perquè tot el que està passant a Grècia ens està començant a passar a nosaltres: retallades en sanitat, educació, drets socials, pobresa, desesperació, les pimes en vies d’extinció a causa de la manca de crèdits dels bancs, augment d’impostos i creació de nous que molts ja no poden pagar, desnonaments, pagaments en dació, i molta molta corrupció dels ens públics i privats. Fa un parell d’anys ens pensàvem que quedava molt lluny, Grècia. “Això no ens passarà aquí”, pensàvem. Però la realitat se’ns imposa dia a dia. Ara veiem que Grècia no és tan lluny com crèiem. Márkaris ja ho va dir fa poc: “España ja no es com Grècia fa quatre anys, està com Grècia fa 12 mesos”. QUINES SOLUCIONS PROPOSA? “Cal que la societat reaccioni ja. Que la gent es rebel·li és senyal de progrés”8. A través de la seva literatura, “el realisme social del segle XXI”, Márkaris es proposa dos objectius: 1) Intentar fer entendre a la gent dues coses: que vivim unes vides desesperades i que hem d’entendre per què estem patint per tal de poder solucionar-ho. 2) Fer-nos adonar que els polítics no estan dient la veritat, per tant, no són mereixedors dels nostres vots. Cal un CANVI. El que vol dir Márkaris és que no

La primera és Amb l’aigua al coll (2011), la segona ha aparegut en català fa poc, Liquidació final (2012). Karamalis va arribar al poder el 1975 i va ser el primer ministre després de la dictadura. Era de dretes però va intentar donar-li al pais la seva primera constitució democràtica. Va abolir la pena de mort i va integrar Grecia dins el Mercat Econòmic Europeu. La cita de referencia la va escriure en finalitzar el seu mandat. 7 Llegiu la Interessantíssima entrevista Hijos de la Tragedia, realitzada per Enric González a Márkaris, el 7 de juliol de 2012 al suplement de Cultura de El País. 8 La Contra, La Vanguardia, 27 d’octubre de 2011. 6

38_pDS

CULTURA [a què anomenen novel·la negra

ens podem plegar de braços i esperar que passi la crisi. Perquè aquells que ho han fet o ho havien de fer, no ho poden o no ho saben fer, per desídia, o bé perquè són uns oportunistes corruptes. Cal fer-nos un replantejament de futur. No podem pagar tots els plats que trenquen els qui els han de rentar. I al preu que ens exigeixen. És una paradoxa que els nostres impostos estiguin servint per rescatar els mateixos bancs que desnonen persones sense pietat. Les persones hauríem de salvar persones i no bancs. Qui, en aquesta conjuntura, no està d’acord amb la frase de B. Brecht: “Què és l’atracament d’un banc comparat amb la creació d’un banc?”. Sense caure en el fatalisme, voldria recomanar a tothom la lectura de les novel·les de Petros Márkaris. Més enllà de la crítica social, del compromís del seu creador, no oblidem que són novel·les, o sigui ficció, i

que són entretingudes, molt interessants, amb un punt de comicitat molt mediterrani (també hi trobem una gran receptari de cuina mediterrània) i grans dosis de realitat dins la qual preval, per damunt de tot, la gran humanitat dels seus personatges: l’inspector Járitos, l’Adrianí, el Fanis, la Katerina, la Kula, en Vlasópulos, en Dermitzakis, en Guikas, en Zisis. Val molt la pena endinsarse en el món de Kostas Járitos, el policía íntegre que pel fet de ser-ho, com li recorda la seva dona Adrianí, no pot progressar laboralment dins una societat tan corrupta i nepotista, que té per costum buscar paraules al diccionari per entendre’n tots els significats, i a qui li agrada conduir SEAT. Canvia un Supermirafiori per un Seat Ibiza per consell de la seva filla Katerina, ja que cal ser solidaris amb els veïns espanyols que també travessen una crisi (Amb l’aigua al Coll, 2011). ■

Novel·les de Petros Márkaris Notícies de la nit (2000) Defensa tancada(2002) Suïcidi perfecte (2004) L'accionista principal (2007); versió catalana de Pagès Editors, ISBN 978-84-9779-542-5) Mort a Istanbul (2009; versió catalana de Tusquets Editores, ISBN 978-84-8383-124-3) Amb l'aigua fins al coll (2011; versió catalana de Tusquets Editores, ISBN 978-84-8383-360-5) Liquidació Final (2012; versió catalana de Tusquets Editores, ISBN 978-84-8383-446-6) Filmografia Ha col·laborat com a guionista amb el director de cinema Theo Angelopoulos a: Alexandre el Gran (1980, Lleó d'Or a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia) La mirada d'Ulisses (1995, Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes) L'eternitat i un dia (1998, Palma d'Or al Festival de Cannes) Eleni (2004) i amb Yeşim Ustaoğlu a: Esperant els núvols (2004) Assaig L’Espasa de Dàmocles (2012, Tusquests)

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65 batcor@corominas.info - www.corbat.cat

pDS_39

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fira del pont

La Fira del Pont de Sarrià. Fons Botet i Sisó, arxiu fotogràfic © Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona

La fira del pont: una història de 150 anys Assumpció Vila

La data més reculada de quan la fira de bestiar, coneguda com la Fira del Pont, es va començar a celebrar, la dóna l’historiador Javier Antón Pelayo en el llibre Sarrià de Ter, de la sèrie Quaderns de la revista de Girona, situant-lo a l’areny del riu l’any 1798, sota el pont de l’Aigua. 1

40_pDS

és endavant trobem una referència ben fidedigna del 1845, quan el poble ja es devia haver refet dels estralls de la Guerra del Francès. Així en el Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz, promogut per qui hauria de ser ministre d’hisenda i autor de la tercera desamortització, descriu el Sarrià de Gerona, com a poble productor de blat de moro, cereals, llegums i bestiar a les cases. “Se celebra una feria el primer domingo de octubre, muy concurrida por todas partes de la provincia y su tráfico principal es de ganado mayor y menor”2

La fira se celebrava el primer o segon diumenge del mes d’octubre, segons s’esqueia la diada de sant Miquel, ja que la fira s’havia de celebrar el primer diumenge després del primer dijous del sant. La importància d’aquestes fires anuals rau en la seva continuïtat en un país bàsicament rural. Els historiadors Albert Carrera i Lídia Torra de la UPF, en el llibre Història Econòmica de les Fires de Catalunya diuen: “Inicialment, les fires se celebraven en punts comercialment estratègics, en encreuaments de camins, a l’abric de castells i de monestirs, al centre de riques valls i a l’entorn de les principals vies de comunicació. A Catalunya, les artèries principals de comunicació al llarg de l’època

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fira del pont

L’areny de sota el Pont de l’Aigua, c.a. 1925, on abans s’hi havia celebrat la fira del bestiar.Ed. Luis Coma de Barcelona

medieval seguien sent les antigues vies romanes”. El Pont de l’Aigua era doncs un lloc estratègic per celebrar-hi una fira, de fàcil accés pels vilatans dels pobles del voltant. Les fires se solien celebrar a la primavera (o a començaments de l’estiu) o bé a la tardor. Si eren bianuals la segona es coneixia com de “retorn”, quan ja s’havia veremat i es podia pagar el deute contret en la fira de la primavera. Cal remarcar la classificació feta pel geògraf Pau Vila: “Va establir una divisió dels cicles del món firal, advertint de les diferències cada cop més rellevants entre les fires vilatanes i les fires de camp. Les primeres se celebraven en aquelles ciutats i viles on hi havia un mercat setmanal d’anomenada, i la fira facilitava les transaccions de bestiar a la comarca, com és el cas de la vila d’Olot a la Garrotxa, o Figueres a l’Alt Empordà, com també a Tremp al Pallars Jussà, a Lleida al Segrià...Les segones es

caracteritzaven per ser fires camperoles. Aquests firals es caracteritzaven per ser aplecs de bestiar, moltes d’elles ubicades en zones de poblament molt disseminat, com la muntanya pirenenca, les valls pre-pirenenques i algunes zones de mitja muntanya”3. D’acord amb aquesta tipologia, la fira del Pont no passaria de ser una fira camperola. Des de l’època medieval, quan les fires s’atorguen per privilegi reial, fins al 1853, que no es produeix un canvi significatiu. El primer canvi és legislatiu, amb l’atribució de les competències sobre fires i mercats als ajuntaments (RO 8 de setembre 1853). D’altres esdeveniments no menys importants per la societat catalana són l’extensió de la xarxa de ferrocarrils, sobretot al final del segle XIX, quan la xarxa ja s’ha consolidat i la publicació del calendari del pagès, el qual a partir de 1856 donarà publicitat a totes les fires i mercats del país. Poc va trigar el consistori sarria-

nenc a aprofitar l’avantatge legislatiu. Així, el setembre de l’any 1856, essent alcalde Pere Ensesa, va comunicar que des d’aquell any la fira duraria tres dies, el diumenge, dilluns i dimarts, a partir del diumenge pròxim a la festa de sant Miquel. Més divertit va ser el serial que va crear el mateix Ajuntament de Sarrià de Ter en acta del 12 de setembre del 1880, quan l’alcalde Jordi Batallé i els regidors Pere Farró, Salvador Teixidor, Pere Fornells i Miquel Sarrà, varen decidir crear un mercat setmanal i tres fires anuals. El text literal no te pèrdua: “al objeto de amplificar y fomentar el comercio o industria de la localidad, por cuyos intereses se vela pues con tales auxilios se adquieren abundantes relaciones con los prójimos y aún lejanos distritos, se estrechan y solidan los antiguos y se consigue sobre todo el aumento y desarrollo de los medios de vivir de todos en general directa o indirectamente, según su industria o profesión particular.

Javier Antón Pelayo. Sarrià de ter. Ed. Quaderns de la Revista de Girona. Pàg. 78 Diccionario Geográfico-estadístico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 13. Pascual Madoz 3 Història Econòmica de les Fires a Catalunya. Albert Carrera i Lídia Torra. Universitat Pompeu Fabra. 2

pDS_41

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fira del pont

El diari La Lucha de 19005 es feia ressò del ball de societat que tindrien lloc als casinos “La Nueva Alianza” i la “Unión” de Sarrià de Ter. En cas de pluja, la fira s’ajornava fins al diumenge següent. Així va succeir l’any 1902, fet que reflecteix el diari Lo Geronés6: “Avuy se tornará a celebrar la fira del Pont, per haverse aygualit diumenge passat”. En un esborrany que escriu l’alcalde Pere Vila de l’any 19197, adreçat al governador civil de Girona, es recull el malestar provocat per haver-se presentat Mercat del bestiar de Girona a l’Areny del riu Onyar, davant del tram de muralla del Pes de la Palla. a la fira dos veterinaris de la ciutat, un d’ells inspector, tot exigint als propietaEn este estado las cosas y enteraAl cap de ben poc, el tres d’octubre ris dels animals la guia sanitària o els dos por la lectura del artículo 72 de la de 1880, el consistori es va desdir del drets d’expedició equivalent. Tot plegat ley municipal vigente que es de la seu acord, preocupats per l’escàs exclusiva competencia de los ayunta- resultat de la fira del Pont d’aquell any va ser causa d’intervenció de la guàrmientos la creación y gobierno de los i per si aquella mesura provocaria un dia civil i va provocar que els marxants se n’anessin del firal, ja que tot i que mercados y ferias, pasando al señala- augment dels impostos: “si de una parte el nombre y fama alguns portaven un document sanitari, miento de los días en que debiera reapública de ser este districto, districto se’ls n’exigia un altre de nou i el pagalizarse unos y otros acuerdan: 1-Que a contar desde hoy, queda de mercados y ferias, haría abrir el ojo ment dels drets. L’historiador Javier Antón Pelayo instaurado en este distrito un mercado a la Superioridad para cargarle más en comenta que per aquesta època, a la semanal de un día que lo será el sus impuestos varios en detrimiento domingo; cuyo centro o núcleo se de los contribuyentes todos” … “En segona dècada del s.XX, la fira es trasestablecerá en la plaza delante de la cuya virtud, a fuerza de aquel axioma lladà de l’esplanada habitual davant de Iglesia. ‘quien tiene facultad de hacer, lo tiene l’església a l ‘antic camí de les Moles, 2-Que se celebren así bien tres también de deshacer’, acuerdan abolir paral·lel al carrer Major, el qual, per ferias anuales en esta forma: a contar desde hoy las ferias y mercados crea- aquesta causa, va passar a anomenarde hoy, la primera que durará dos días, dos en 12 de setiembre último, dejan- se carrer Firal. La fira del Pont es va continuar fent tendrá lugar los domingos y lunes más do las cosas en el mismo ser y estado durant la República, més o menys com inmediatos al día de San Miguel, o sea en que se hallaban antes de la citada el mismo día en que se verifica la del fecha, comunicando este acuerdo a abans. Ara el diari de referència és 8 vecino barrio del Puente Mayor y lunes quienes se comunicara el anterior, del l’Autonomista i el 1933 trobem aquest anunci: “Amb motiu de celebrar-se a siguiente, en Octubre; la segunda, el 8 cual es una retractación”. Amb motiu de la fira, el poble Sarrià de Ter el proper diumenge dia 8 de noviembre, o sea tres días antes de San Martín; y la tercera en 1º de Mayo. s’omplia de gent i s’aprofitava per fer del corrent l’anomenada Fira del Pont, Todas las cuales, al igual que los mer- festa grossa. Així, en el Diario de Gero- tindrà lloc a les 10 de la nit, organitzat cados cuya ampliación vienen a ser na de 18994, es comenta que, com per la Societat Recreativa Nova Unió, aquellas, tendrían a sí bien por núcleo tots els anys, es faran els tradicionals una bonica audició de sardanes i ballala propia esplanada frente a la Iglesia berenars i es menjarà una gran quanti- bles en el seu estatge social a càrrec de la molt aplaudida Cobla-Orquestra tat de botifarres fresques. Parroquial.” 4

Generalitat de Catalunya. Dpt. de Comerç, Turisme i Consum. 2004. Pàg. 179. Diario de Gerona. 04.10.1899 6 La Lucha 07.10.1900 7 Lo Geronés 12. 10 1902 8 Arxiu Històric de Girona. Arxiu Sarrià de Ter. LLigall Mercats. Esborrany 12.10.191 5

42_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fira del pont

La Principal de Banyoles”. El dissabte 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola. El govern de la CEDA va declarar a la Generalitat de Catalunya l’Estat de Guerra. L’endemà, després d’una nit d’escamots i presa de posicions per part de l’exèrcit, Companys va comunicar la rendició del govern de Catalunya al general Batet. El comandant Fernández Unzué va entrar al Palau de la Generalitat per detenir el govern català. Poques hores després, el govern espanyol va nomenar un coronel com a governador de Barcelona i president accidental de la Generalitat. L’Estatut de Catalunya fou suspès i les institucions catalanes quedaren en estat d’excepció. La Fira del Pont del diumenge 7 d’octubre també se suspengué. Aquesta vegada la notícia va sortir a La Vanguardia9, comunicant que se celebraria el diumenge 14 d’octubre. Ja no trobem més referències escrites fins després de la Guerra Civil, quan Andrés Rodríguez, mestre i corresponsal del diari Los Sitios, en va fer una extensa crònica10, l’any 1947, que reproduïm parcialment: “La feria anual de Sarrià de Ter. En efecto, por su céntrica situación geográfica es esta feria enlace de unión de las ricas comarcas del Ampurdán y la Selva, citándose aquí negociantes de los pueblos y lugares más apartados. Hemos visto colonos y propietarios de Ultramort, Verges y La Escala. También nos encontramos con agricultores de Aiguaviva, Santa Coloma, Cassá de la Selva, etc. sin contar otros muchos de la parte de Bañolas, Figueras y zonas montañosas. Como dato curioso diremos que también se encontraban los caballos

Mercat del bestiar a Girona

que serán sorteados en Balaguer en una rifa benéfica. Las transacciones fueron pocas pero se apalabraron muchos compradores que quedaron en visitar el ganado a domicilio, según costumbre que se va estableciendo. Abundó el ganado equino en mayor cantidad presentándose ejemplares magníficos de tiro y trabajo. Siguieron en menor escala el mular, haciendo también acto de presencia algunos ejemplares de la familia asnal. Los precios altos e inflexibles aunque variados según la calidad. He aquí los que predominaban: Caballos jóvenes de 2 a 4 años, de 14 a 18 mil pesetas; Mulos: los precios de éstos animales oscilaban entre las 19 y 29 mil pesetas. Los semovientes objetos de la contratación fueron probados en el propio terreno y examinados minuciosamente, quedando otros para ser inspeccionados en el lugar de origen como ya hemos dicho que es costumbre de poco tiempo acá. Como final recordamos que esta feria siempre fue llamada “del Puente” por celebrarse antiguamente a la sombra del puente viejo en las orillas y en el arenal del río Ter. Hoy día se ha trasladado al mismo

pueblo y con razón debe llamarse con el epígrafe que encabeza éstas líneas. Quiera Dios que la paz de que tan necesitados estamos se vaya aclarando de día en día por esos mundos de Dios para que todos los agricultores llenos de confianza en el porvenir vayan acudiendo a estas concentraciones que son parte de vida y riqueza de las comarcas gerundenses”. Segons alguns testimonis orals, la fira es va deixar de fer quan va desaparèixer el Carrilet, l’any 1956, hom recorda que aquest baixava ple amb gent de Cornellà del Terri i Banyoles. Segurament alguna cosa hi va tenir a veure la introducció del tractor a les tasques agrícoles , la puixança de les ciutats- mercats, és a dir, de les fires vilatanes, més consolidades, en detriment de les fires camperoles i també la introducció del cotxe com a mitjà de locomoció. A la fira s’hi venien animals de peu rodó, cavalls, burros, mules, bous, animals aptes pel treball i el transport, els quals es varen anar substituint per camions amb més capacitat de càrrega. Pel cap baix, la fira va durar uns 150 anys, fent del poble un lloc de referència. L’any 1999 es va rescatar aquesta antiga data per iniciar la Fira del Paper. ■

El Autonomista 07.10.1933 La Vanguardia. 13.10.1934 11 Los Sitios 11.10.1947 10

pDS_43

ENTREVISTA [Joan Saubich i Mir

Joan Saubich i Mir Assumpció Vila

El nét d’en Josep Mir Fàbrega, expresident de la Unió Esportiva Sarrià, continua la tradició familiar vinculada al handbol sarrianenc i porta la determinació d’un jove que estima l’esport al qual es dedica professionalment.

Espectacular salt en el partit de Copa del Rei contra el Granollers, amb el Club Balonmano Huesca.

ascut a Sarrià de Ter el 27 de novembre de 1989, fill de Joan Saubich Abellí, exporter de la UES, i de Neus Mir Urban, té el domicili familiar al carrer Major, quan és al poble, i a Osca, on juga amb el Club Balonmano Huesca.

A quina edat et va fitxar el FCB? Tenia 15 anys, jugava d’extrem dret a la UES i feia el primer de batxillerat al Carles Rahola del Pont Major. Anava i venia de Barcelona i entrenava i jugava

44_pDS

a l’equip de juvenils del FC Barcelona. L’any següent vaig entrar a la Residència Joaquim Blume de Barcelona, la qual cosa em va permetre estudiar, entrenar i jugar amb més comoditat. Allà hi havia en Xavier Pascual, entrenador del FCB, el qual ens ha guiat amb dos companys més des de la residència fins a l’Osca. Com es fa per compaginar un esport d’elit amb els estudis? Acabat el batxillerat, vaig començar a estudiar a l’ INEFC, a la seu de Mont-

juïc. El primer any vaig voler agafar totes les assignatures però vaig veure que era impossible, i al final hauré dedicat a la carrera sis anys. Aquest curs és el darrer. De l’INEF m’interessa sobretot la branca de rendiment esportiu (les altres són Salut, Medi Natural i Docència). El meu objectiu és dedicar-me professionalment a entrenar equips, una vegada acabi la meva etapa de jugador. He estat cinc anys amb el FCB: dos com a juvenil, dos de júnior però vaig jugar 10 partits de sènior amb el 1r

ENTREVISTA [Joan Saubich i Mir

El primer equip de pre-benjamí amb la UES, amb els entrenadors Narcís Llausàs i Albert Soler

Amb l’equip de cadets de la UES, entrenadors Joan Saubich (pare) i Jordi Palomeras. Al pavelló de la UES amb el seu pare, el seu avi i els entrenadors Narcís Llausàs i Albert Soler.

Actual equip Club Balonmano Huesca

equip, després vaig anar un any al Balonmano Huesca, un altre any al FCB, ara sí com a titular de l’equip de 1a divisió, i els dos darrers anys els estic passant a Osca, titular del primer equip, juntament amb dos companys que ja ens coneixem de la Blume, l’Àlvaro Ruiz i en Rodrigo Corrales. Si només jugues, tens molt temps lliure. Entrenes dues hores al dia i tens partit el cap de setmana, per tant, tinc temps per estudiar, però no al nivell d’exigència de la facultat, per això he hagut d’allargar una mica les assignatures.

espai més gran. El handbol és un dels esports més complets, molt tècnic, on es treballa velocitat, lluita, contacte, salt, llançament. Només el rugby i el waterpolo tenen característiques similars, és molt més tècnic que el futbol i el basquet.

Sempre has fet d’extrem dret? Sóc esquerrà, i als esquerrans ens reserven aquesta posició, on tenim un ventall més ampli de joc, cobrim un

Caps de setmana de partit, recorrent les Espanyes La lliga Asobal es juga per tot Espanya. Hi ha destinacions on podem anar i

Joan Saubich pare i fill, al pavelló de la UES.

venir en un dia, Barcelona, Granollers, Pamplona, Madrid, i d’altres que ens calen dos dies, Vigo, Puerto Sagunto, Palma del Río a Còrdova... Som 16 equips, i juguem 30 partits. El nostre és un equip modest i ens desplacem en autobús. Això condiciona molt el temps lliure.

Com es compagina la vida familiar i social amb les exigències del club i de la facultat? Com es pot. No veig gaire la meva xicota (Montse García de Sant Julià de Ramis), intento venir a Sarrià cada quinze dies, quan juguem a casa, i a Osca m’he independitzat i visc sol. He estat set anys compartint pis i ara estreno llibertat. Mantinc els meus

pDS_45

ENTREVISTA [Joan Saubich i Mir

Joan, amb la seva germana Xènia i el seu cosí Josep Riu

La família Mir, al complert

amics de Sarrià de quan jugava amb la UES, els quals em van seguint la trajectòria i també mantinc amistat amb la gent de la Blume i del FCB. Però la veritat és que no disposo de gaire temps lliure. I a part de l’esport, tens altres interessos? Els de la meva generació, internet, la consola, llegir, són activitats que puc fer quan ens desplacem i m’hi he acostumat. Ara estic centrat en acabar els

estudis i després vull enfocar la meva vida professional. No em puc dispersar massa. En Joan té 23 anys, camí dels 24. Ja és esportista professional i acara amb determinació el seu futur. Des dels quinze ha assumit responsabilitats dels adults: acudir a un centre diàriament on se li exigia rendiment esportiu i lectiu, puntualitat, i molt treball en equip. Sens dubte un jove molt format, serè i responsable. ■ Fotos cedides per Joan Saubich

46_pDS

Josep Mir Fàbrega, Neus Mir Urban, i Joan i Xènia Saubich Mir.

OPINIÓ [10 anys d’escola bressol

10 ANYS DE L'ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL CONFETTI Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

L'Escola Bressol Municipal (EBM) Confetti celebra, aquest curs, 10 anys! A l'octubre de l'any 2002 l'EBM Confetti va iniciar la seva activitat docent al Centre Cívic "la Cooperativa", emplaçament provisional fins que, mesos després, es va poder traslladar a la nova escola, construïda a contrarellotge al costat del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sarrià de Ter, el seu emplaçament actual.

anys són prou per a valo- amb la resta d'etapes educatives, tat del personal docent, la Confetti té rar el paper que ha tingut essent complementària a la responsa- un personal de servei molt comprol'EBM Confetti en l'àmbit bilitat educativa de les famílies. Amb mès amb l'escola i el seu projecte, educatiu i social a Sarrià l'EBM Confetti els infants de Sarrià de essent també uns grans referents per de Ter. Són molts, cente- Ter poden escolaritzar-se dels 0 als 12 als infants. Precisament aquest mateix curs nars, els infants de Sarrià de Ter que anys en les escoles públiques del noshan passat per la Confetti, fins a 10 tre poble per a seguir, després, els alumnes més grans que van estregeneracions de nens i nenes que han l'educació secundària obligatòria a nar fa 10 anys l'EBM Confetti han començat a cursar educació secundàtingut en la Confetti la seva primera l'institut gironí de referència. ria, i d'aquí a dos curescola! sos ho faran la primeUna de les gras ra promoció de aportacions de l'EBM nadons! És evident Confetti al llarg que els infants d'aquests 10 anys ha d'aleshores han cresestat dignificar el cut, s'han fet grans, paper de l'educació com ho ha fet també infantil de primer cicle (0-3 anys); recollint el l'escola! testimoni de la Llar Però el paper de d'Infants Bambi, de la l'EBM Confetti va més enllà dels infants i el qual moltes educadoseu equip docent; al res van formar desllarg d'aquests 10 prés de la nova escola anys l'escola ha estat bressol, l'equip una referència per a docent s'ha esmerçat moltes famílies, pares en defensar que, Infants, mestres i familiars al pati de l'escola durant la celebració del Sant i mares que s'han efectivament, la ConJordi l'any 2005. Foto: Roger Casero implicat en el projecfetti és una escola: no L'Escola Bressol Municipal Confet- te, creat i dinamitzat l'AMPA, organituna guarderia, ni una llar d'infants, sinó ti és de les poques escoles d'educació zant, participant i col·laborant en múltiuna escola! L'EBM Confetti és una escola primària de primer cicle que ofereixen ples activitats. No és possible concepública i l'educació és l'eina bàsica de places per a nadons, per a infants de bre la Confetti, de fet cap escola, treball de l'equip docent; la Confetti té menys d'un any. Aquest no és només sense la participació activa de les famíun projecte educatiu ja plenament con- un fet diferencial, sinó tota una decla- lies. solidat, un projecte de gran qualitat ració de principis: l'acció educativa L'Escola Bressol Municipal Confeteducativa construït, experimentat i s'inicia des del mateix moment que ti es va crear gràcies a l'impuls municipal del penúltim govern de l'alcalde millorat des del primer dia i supervisat neix l'infant! i avalat per professionals de l'educació Un altre tret diferencial de la nostra Josep Turbau. Han estat des externs. escola és que, a diferència de la majo- d'aleshores quatre els governs municiL'educació infantil de primer cicle ria, disposa de cuina i cuinera pròpia, pals que l'han governat amb quatre esdevé clau en el desenvolupament i fet que permet oferir un servei de regidors d'educació diferents. Des de creixement dels infants, sempre, com menjador pròxim i de qualitat. Al cos- la seva creació la Confetti ha estat una

pDS_47

OPINIÓ [10 anys d’escola bressol

L’any 2002 l’escola bressol es va obrir provisionalment a la Cooperativa

En Narcís, de la brigada municipal, instal·lant un mosaic al pati de l'escola l'any 2004. Foto: EBM Confetti

Roger Casero, l'alcalde Josep Turbau, Mònica Singla, directora de l'escola, i Pilar Sancho, delegada d'Ensenyament, durant la inauguració de l'escola a l'any 2003. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter

La Ramona, cuinera de l'escola, al jardí de l'escola amb infants. Foto. EBM Confetti El "caga tió" és un dels moments més màgics i especials del curs. Foto. EBM Confetti

de les peces claus de la política d'educació municipal i tots els governs han sabut mantenir-ne la qualitat i el servei que ofereix, des del primer dia, als infants i a les famílies. Però l'EBM Confetti també és un projecte compartit amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Ensenyament, administracions claus per a la seva construcció i el seu manteniment. Tot i inaugurar-se abans de la creació del “model de terços” d'escoles bressol, podem considerar que la Confetti en forma part pel que fa al seu manteniment, per la seva condició d'escola bressol municipal. El “model de terços” és aquell que reparteix les càrregues del manteniment de les escoles bressol entre els municipis, les famílies i la Generalitat de Catalunya,

48_pDS

aportant-ne cada part una tercera part. Gràcies a un esforç de finançament per part de la Generalitat de Catalunya, en especial durant els anys 2003 i 2010, a Catalunya s'han creat els darrers 10 anys moltes places d'escola bressol públiques, donant resposta així al dèficit històric que teníem. Fruit de l'acord de la Generalitat amb el món municipal es va crear un model de gestió, el de “terços”, garantint-ne així el seu manteniment. Ara, però, ja des del curs passat, aquest model s'ha trencat unilateralment per part del Govern de la Generalitat, retallant cada vegada més l'aportació de l'administració autonòmica al manteniment de les escoles bressol; aquest fet ha obligat a famílies i administracions locals a assumir una major part de càrrega, quan no, en algun cas, al tancament

d'alguna escola bressol. L'EBM Confetti de Sarrià de Ter també ha patit aquesta retallada de la Generalitat, essent l'Ajuntament primer i les famílies després qui han hagut de compensar la menor aportació del Departament d'Ensenyament. Tot i el trencament del model, l'Escola Bressol Municipal Confetti seguirà oferint als infants i a les famílies de Sarrià de Ter un servei educatiu de qualitat gràcies al major esforç municipal i de les famílies. Tot i aquesta mala notícia, la gran notícia, aquest curs, són els 10 anys d'educació infantil de primer cicle pública a Sarrià de Ter, els 10 anys de l'Escola Bressol Municipal Confetti! A tota la comunitat educativa de l'EBM Confetti, per molts anys! ... i per molts més! ■

ESPAI ESCOLAR [confetti

ÉS HORA D’ANAR A DORMIR! Cristina Garcia i Mònica Singla Educadores aula dels nadons: “Els pastissers” El dormitori gran

A l’escola bressol disposem de dos dormitoris destinats a la migdiada. En el dormitori gran dormen els nadons, dos grups d’1-2 anys i un grup de 2-3 anys. I en el dormitori petit dormen els infants del grup del mòdul i un grup de 2-3 anys.

ns 60 infants dormen la migdiada. Algunes famílies ens pregunten com ho fem? I la resposta per aconseguir que tots dormin és fruit d’un treball d’hàbits. Abans d’anar a dormir cada dia fem el mateix, es renten la cara i les mans, es treuen el pitet i l’endrecen a la safata, es canvia el bolquer o van al vàter, es prepara la safata dels “pipos”, es reparteixen els “ninos de drap” si algú el necessita per dormir, es treuen les sabates i anticipem que anem a dormir. Un cop arriben al dormitori, cada infant sap a on és el seu llit. Col·loquen les sabates a sota del llit, repartim els xumets i nosaltres un per un els tapem amb el llençol. En aquest moment no es fa cap altra acció que no sigui acompanyar els nens i nenes a dormir tranquil·lament. Com ho fem? Tots els infants estan estirats i les educadores ens asseiem al costat d’aquells que els costa adormir-se i els oferim la nostra mà a la seva esquena. Al cap d’una mitja hora tots els infants dormen.

El dormitori sols es respira tranquil·litat. Després es van despertant els primers infants que ja han dormit prou, s’aixequen i van a l’aula si són d’1-2 anys o al pati si són de 2-3 anys. Nosaltres no els despertem, dormen el temps que necessiten. Destinem dues hores i mitja per fer la migdiada. Amb la migdiada els infants recuperen l’energia i el bon humor. El Doctor Eduard Estivill ens dóna algunes recomanacions perquè l’hora d’anar a dormir a la nit també sigui un acte rutinari i mecànic. I així evitar el trauma que passen algunes famílies perquè el seu fill/a no dorm. • Fixar una hora per anar a dormir diàriament. Durant l’hivern s’aconsella posar l’infant a dormir entre les vuit i dos quarts de nou. A l’estiu es millor al voltant de les nou, ja que el dia és més llarg.

Marçal

Martina

pDS_49

ESPAI ESCOLAR [confetti

• Establir una sèrie de rutines diàries prèvies al moment d’anar a dormir que s’hauran de repetir diàriament. Per exemple: utilitzar un nino de drap, els xumets, explicar un conte... aquestes rutines que acompanyaran l’infant al moment abans d’adormir-se. • Diferenciar la seva habitació de dormir d’altres estances de la casa. Per tant no menjarà a la seva habitació. • Pot ser que en el moment d’anar a dormir l’infant plori per causes diferents com: canvi de bol-

Lluís

quer, fred o calor, gana, que es trobi malalt... • En el cas que tot sigui correcte i l’infant plori abans de dormir, les famílies s’hauran d’esperar una estona en comptes d’anar-hi corrents amb el primer plor. Segurament al cap d’una estona curta l’infant s’haurà adormit. Què no s’ha de fer per adormir-lo: • Cantar, adormir-lo en braços, passejar-lo amb el cotxet, fer-li carícies fins que s’adormi, donar-li el biberó o aigua, posar-lo en el nostre llit. Si aquestes recomanacions fallen, el Dr. Estivill proposa un pla alternatiu al que ell anomena la reeducació de la son. Podeu consultar el seu llibre Duérmete niño. ■

Àlex

BAR - RESTAURANT ESMORZARS D’OFERTA

MINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 € MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTS

ENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 € VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 € PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

50_pDS

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

VISITA DE L’EXPOSICIÓ ENERGIA A CASA Dolors Carandell i Rodríguez, Mercè Planella i Badia Mestres de P5.

L’escola Montserrat, com a escola Verda, cada any assisteix a una exposició dedicada a un tema mediambiental a la cooperativa de Sarrià de Ter. nguany, aprofitant que la setmana de la ciència anava dedicada a les energies sostenibles, els alumnes de P5 i els alumnes de primària vàrem visitar l’exposició Energia a casa. L’exposició consistia a crear un espai de difusió, sensibilització i educació ambiental amb els següents objectius: •Reproduir de forma real totes aquelles actuacions que es poden realitzar a l’àmbit de la llar en la línia d’eficiència i reducció en el consum d’energia i aigua, l’aprofitament de les energies renovables i les bones pràctiques ambientals. •Exemplificar els guanys ecològics i econòmics d’aquestes actuacions. •Informar de la viabilitat de les actuacions descrites, dels seus avantatges i de les seves limitacions. •Donar coherència al conjunt

d’ofertes que els visitants poden rebre sobre eficiència energètica, veient la seva aplicació en l’àmbit domèstic. •Aprofitar la naturalesa modular de l’exposició per actualitzar-la davant canvis. L’exposició consistia en una simulació de diferents espais d’una casa (menjador, cuina, bany i habitacions) on es troben una gran part dels elements que poden ser utilitzats per tal de reduir el consum d’energia i aigua i facilitar la gestió dels residus. L’activitat va estar conduïda per un expert en mediambient, que plantejava als alumnes situacions quotidianes on calia aplicar criteris mediambientals. Ens va agradar molt a tots, i segur que ens ha servit per millorar els nostres hàbits en relació a la conservació del nostre planeta. Tal com deia el capità Enciam.....”Els petits canvis són poderosos”. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_51

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

DIA DE LA PAU Montse Xandrich, Irene Aymerich, Lourdes Picart i Isabel González Comissió de ciutadania de l’Escola Montserrat

Cada 30 de gener, des del curs 2006-2007 a l’Escola Montserrat celebrem el Dia Escolar per la No violència I la Pau.

’objectiu que ens proposem és reflexionar sobre el significat i prendre consciència de la importància dels petits esforços diaris que fomenten la cultura de la Pau. Enguany hem treballat el text de la cançó: “El swing de la pau” d’Anna M. Lorente i Rosa M. Vidal, l’hem memoritzat i també preparat com a ball. Alhora, conjuntament amb les famílies, cada alumne ha confeccionat una flor per portar-la posada com a símbol de la Pau. A les 12, tots, alumnes i mestres ens hem trobat al pati de l’escola per cantar i ballar “El swing de la pau” amb la flor que hem fet a casa. També hem escoltat el següent manifest: Avui ens trobem tots plegats per compartir una cançó i unes paraules que parlen de la pau i de la no violència per a tots els que desitgem viure en un món de pau.

52_pDS

Però no hem escollit aquest dia perquè sí, ho hem fet perquè, en un dia com avui, però de fa 64 anys, va morir un home bo, un home que com vosaltres també desitjava la pau i va fer de la seva vida una expressió del que pensava sobre la pau. Aquest home es deia Gandhi. La vida i les accions de Gandhi eren un reflex del seuspensaments: practicava la reflexió i la pregària, era partidari de la igualtat entre home i dona, no creia en la propietat privada, era pobre i no posseïa res i no vestia altra roba que la que ell mateix es confeccionava. Cada any, el 30 de gener, es commemora arreu del món la seva mort amb la celebració del Dia escolar de la no violència i la pau. Ho fem per no oblidar-lo i per subratllar que aquestes aspiracions de la humanitat no poden ser només paraules en un llibre, sinó que han de poder guiar i inspirar la nostra manera de ser, el nostre comportament diari. “No hi ha camí per la pau. La pau és el camí”, deia Gandhi. És tan important allò que volem aconseguir com la manera com ho aconseguim, “La fi

està en els mitjans, com l’arbre està en la llavor”. Malauradament, estem lluny de viure en un món de pau, perquè no hi pot haver pau si, encara, en molts punts de la Terra, continua havent-hi tantes formes d’injustícia i de violència. Les guerres, els atemptats, els maltractaments, l’explotació en el treball, la destrucció del medi ambient, són situacions que estan molt lluny de resoldre els conflictes i no fan altra cosa que afavorir la pobresa i la marginalitat. Per a totes les persones afectades, un pensament de pau, de solidaritat i de tendresa. Entre nosaltres, amb els més propers, de vegades també vivim situacions de manca de pau: quan som poc solidaris, quan no ajudem el company més dèbil, quan mirem malament a l’altre, simplement, perquè és diferent de nosaltres... Estem convençuts que al món, a la Terra, hi cap tothom, i tothom té dret a gaudir-ne i a viure-hi sense exclusions, sense pors i sense privilegis. Estem convençuts també que els conflictes es poden resoldre si se’n té ganes i si

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

s’estableix una bona base de diàleg. Diàleg, aquesta és la paraula clau. Diàleg per cercar normes de convivència i solucions justes per a tothom. Els mitjans de comunicació ens parlen cada dia de casos d’extrema violència, però no hem d’oblidar tampoc altres víctimes que, per no ser tan mediàticament espectaculars, continuen patint cada dia per la falta d’una veritable justícia global, pel nostre afany consumista, pel nostre despropòsit de voler continuar dominant el món des del nord. I encara volem tenir un record per a totes les persones que moren al mar o al desert intentant arribar al nostre primer món, fugint de la pobresa i la fam. Aquesta celebració és per entendre que la pau és compromís, és treball positiu, és paraula i també són

fets, és denúncia de situacions injustes, és col·laborar per transformar tot allò que no ens agrada. De nou, Gandhi ens commou quan diu: “El més atroç de les coses dolentes és el silenci de la bona gent”. Per aquesta raó, també avui, des d’aquí, volem reconèixer la tasca de totes aquelles persones i institucions que,

com vosaltres, amb el seu treball diari, sumant petites accions, fan possible avançar cap a un món millor. Finalment, donem les gràcies a tothom, nenes, nens i mestres, per la vostra participació i, un cop mes, us demanem la vostra actitud activa i convençuda per dir un NO rotund a la violència, a la injustícia i a la barbàrie de les armes i un SÍ ben fort a totes les vies per aconseguir la Pau. Com deia Gandhi: “No hi ha camí per la pau. La pau és el camí”, perquè “el que s’obté amb violència solament es pot mantenir amb violència”. UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE i UNA CIUTAT EN PAU TAMBÉ, comprometem-nos a fer-ho realitat per a vosaltres i per a tots els nens i les nenes que volen somriure.■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_53

NATURA [expedició a Paquistan

EXPEDICIÓ A PAQUISTAN XEVI GÓMEZ DEL GRUP DE MUNTANYA SARRIÀ A PUNT PER FER UN VUITMIL Grup de Muntanya Sarrià

Xevi Gómez del Grup Muntanya Sarrià, de 37 anys, formarà part d’una expedició que intentarà fer el cim del Hidden Peak al Karakórum al Pakistan. El Hidden Peak és l’onzè cim més alt del planeta, amb 8.068 metres.

En Xevi entrenant.

54_pDS

n Xevi està molt conent d’haver aconseguit formar una expedició, amb quatre companys de la Vall d’Aran i un de Valladolid. Tots sis tenen intenció de fer l’assalt al cim. El Hidden Peak és una muntanya molt especial. Hi ha una glacera molt complicada entre el camp base i el primer coll, i a partir dels 6.500-7.000 metres exigeix molta tècnica. És un cim alpí per escalar que requereix molta tensió. De fet, es tracta d’un gran repte, que Xevi Gómez afronta amb molta il·lusió. Diu que és una manera de provar-se i una oportunitat única, ja que no hi ha cap gironí que l’hagi fet. Escalador des dels 18 anys, té experiència en escalada en gel i roca al Pirineu, va fer el Montblanc, el Cerví (als Alps)… Llavors va participar en una expedició a l’Aconcagua de Sudamèrica (6.961m) i d’allà va fer un sismil i un setmil al Nepal. El 2010 va fer un intent de fer un vuitmil al Cho Oyu al Tibet, tal i com va explicar en una conferència al Coro a Sarrià, però va poder constatar que les condicions meteorològiques no van acompanyar aquell any a l’Himàlaia. En Xevi, a més, s’ha preparat molt participant en curses de resistència, va a córrer entre semana, camina per les muntanyes del Pirineu central, procura fer excursions pel Pirineu Oriental que tinguin una durada de deu a dotze hores i va a esquiar amb els altres components de l’expedició. A més de trobar-se per fer esquí a la Vall d’Aran, el grup que forma l’expedició ha rebut assessorament d’Edurne Pasaban. Aquesta alpinista, la primera dona que ha aconseguit ascendir les catorze muntanyes més altes del món, els orientarà en l'aventura gràcies a les relacions personals i comercials que té amb la gent de la zona i els ha ajudat en qüestions tècniques i pràctiques. En Xevi mostra molt orgullós la llibreta on té tota la informació de la zona, consells de tothom, els croquis que ha anat fent. Edurne Pasaban els va acompanyar el passat 9 de febrer a la Vall d’Aran, quan es va fer la presentació de l’expedició Hidden Peak. Ella els va recomanar fer diverses ascensions i

NATURA [expedició a Paquistan

Presentació de l'expedició a la Vall d'Aran.

descensos de les muntanyes del voltant per aclimatar-se i fer la decisiva aproximació al cim. Pel que fa a l’aclimatació diu que cadascú de l’expedició coneix el seu límit, ja que han fet molta muntanya. S’aniran aclimatant pujant i baixant diferents muntanyes de la serralada del Karakorum abans d’intentar atacar el cim del Hidden Peak. Escalar un vuitmil suposa setmanes d’aclimatació fent diverses ascensions parcials muntant campaments (camps d’altura) al llarg de la ruta. Una tempesta pot tirar per terra tota la feina i fer augmentar el risc d’allaus. Quan finalment es donen les condicions ideals, m’explica en Xevi, sols jugar’t-ho tot en un sol dia, en un sol intent. Però em diu que val molt la pena intentar-ho, molt. Per una expedició com aquesta, a part d’un alt nivel tècnic i conèixer bé la muntanya i els riscos que suposa, cal tenir temps i diners. A més, no pot coincidir amb l’època del monzó. Ells aprofitaran els dies de vacances d’estiu del 19 de juny al 5 d’agost. Un cop feta l’aproximació, des del camp base fins al cim tindran de 24 a 27 dies per assolir-lo. Només els queden de marge uns 4 dies per descansar o fer variacions del que s’han marcat. Em faig el càrrec que s’hi juguen molt el dia que faran el cim: el cansament acumulat, aclimatació dels dies anteriors, estat de salut, climatologia… però tenen molt clar de pujar sense oxígen. Fa 12 anys van intentar assolir-lo tres catalans del grup Himalalts, però no ho van aconseguir pel mal temps.

A més, m’explica que hi ha dos llargs d’escalada tècnicament difícils i s’estan plantejant llogar un portejador d’altura perquè els reculli les tendes i el material de tornada. S’ha de pensar en tots i cadascun dels detalls i preparar l’expedició no és tasca fácil. S’han de tenir les idees molt clares i tot ben lligat. Com no podria ser d’una altra manera, tenen el suport de molts amics, familiars i del Grup Muntanya Sarrià. Han venut samarretes, loteria a la Vall d’Aran i estan a l’espera d’una subvenció de la Diputació, l’Ajuntament i el Consell Comarcal. A més, intentaran practicar turisme sostenible i solidari, ja que compraran allà part del material que necessitaran com ara les cordes, per tal d’ajudar el comerç del país. D’altra banda, s’han posat en contacte amb la Fundació Savabastall (a Hushe) per desenvolupar un programa de cooperació solidària a la zona. Això ha estat gràcies, un cop més, a Edurne Pasaban, que és presidenta de l’associació SolidAran que col·labora amb una ONG d’allà. Paral·lelament a l’expedició, s’està organitzant també un trekking pel Baltoro, on qui vulgui pot acompanyar els expedicionaris fent els tràmits i el trekking fins al camp base. Des d’allà, els sis expedicionaris començaran a ascendir al Hidden Peak, mentre la resta continurà el trekking. El trekking consisteix a caminar de sis a vuit hores passant per un coll de 5.400 metres. Això per-

met veure en 3 setmanes les muntanyes més altes i espectaculars de la Terra, com el K2, o fer excursions per la zona del Baltoro, unes vistes de roca i gel impressionants. Tant els expedicionaris com els del trekking faran una ruta circular, però en diferents temps. A l’últim poble és on duran a terme l’acció solidària els expedicionaris. Han pensat de comprar el que necessiti l’escola en aquell moment, com ara arreglar equipaments. Qui hi estigui interessat pot trobar informació i contactes al web del Grup Muntanya Sarrià. A més, penjaran un enllaç al blog que intentaran tenir actualitzat mentre duri el repte, si la comunicació via satèl·lit ho permet. Il·lusió i ganes no en falten, tant de fer el cim, com de seguir l’expedició. Xevi Gómez i els seus companys tenen previst atacar el cim al juny, esperant que el temps els acompanyi. Per la il·lusió, la magínifica oportunitat que se’ls presenta de realizar aquest repte i el caire solidari, molts ànims des d’aquí i amunt, ben amunt. ■

En Xevi i l'Edurne Passaban

pDS_55

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Carrers patrocinats No he estat mai a la població d’Arequipa, al Perú, però m’expliquen que tenen un curiós costum local que em jugaria un pèsol que no trigarem gaire anys a veure adoptar de manera ferma en aquesta part del món. Alguns carrers tenen patrocinadors, sponsors, i les plaques identificatives de les vies públiques en llueixen logotips, marques i distintius corporatius. A la placa del carrer San Martín, posem per cas, hi figuraria el conegut logo de la Coca-Cola. El carrer estaria patrocinat per la companyia de refrescos, que faria publicitat mitjançant la seva imatge, present en el rètol oficial. El problema pot venir –que vindrà- a la llarga, quan el protagonisme de la multinacional superi al de l’alliberador peruà José de San Martín i del carrer se’n passi a dir –ras i curt- calle de la Coca-Cola. Entre nosaltres: aquesta bona gent d’Arequipa es pensa que han descobert la sopa d’all, però a Sarrià de Ter funciona des de fa anys un patrocini encobert dels carrers, si no de manera declarada, sí que de manera postal. Estic en condicions de certificar que a casa, al carrer Major, durant anys hi ha arribat correspondència ( i no pas poca) a nom meu o de la meva família amb indicacions escrites al sobre o a la postal com ara “carrer de la Novavenda” o “carrer de la Caixa de Pensions” o “prop de la planxisteria Colomer”. Pot semblar insòlit però asseguro que és estricament cert i, en gran mesura, diu molt a favor de l’eficient servei de correus de Sarrià, capaç de dipositar cartes a bústies d’adreces enigmàtiques, pel simple coneixement del nom del titular. Com que fer-se càrrec d’un

56_pDS

carrer de dalt a baix en els temps que corren pot ser una càrrega publicitària massa feixuga per a un únic mecenes, també se m’acut que els patrocinis es poden establir per trams de carrer, segons on radiqui la seu de l’empresa o el local comercial. No sé pas si a Arequipa s’ha arribar a considerar, aquesta possibilitat.

seu lloc, salvant les distàncies: l’encant d’abans de l’autopista no es recuperarà mai més, però potser se’n podria repescar l’ús social i popular. Val la pena celebrar la rehabilitació d’una peça d’arquitectura modestíssima però íntimament lligada amb aquell lloc de manera insubsti-

Un cadafal pels músics Entre l’ampliació dels pilars del viaducte de l’AP7 i la construcció d’un pou de ventilació i una sortida d’emergència del túnel de la via ferroviària d’alta velocitat, ja ni

recordem quan van començar les obres a la plaça de Can Nadal. Durant tots aquests mesos –o anys!- de treballs, allò ha ha estat un no-lloc, sense res a veure amb aquell paratge apacible, fresc i deliciós que era fa dècades, prop de la riera i de la font, i que servia per celebrarhi feixines, tornabodes i berenades festives. Les obres es van acabant i sembla que tot torna al

tuïble. La glorieta o cadafal dels músics és un record de temps llunyans, de quan una cobla, una orquestrina o un grupet ben avingut animava les festes vora la font amb quatre sardanes o uns ballables. Des d’aquests bancs d’obra, a dos o tres nivells, els músics aconseguien fer-se veure i escoltar millor. Durant les obres s’han numerat les pedres, s’han desmuntat i ara tornen a lluir, sanes i estàlvies, amb la composició que havien tingut sempre. A Campdorà se’n troba un altre, així com a la plaça de les Sardanes de Sant Daniel, per citar-ne només dos de propers; i convindria que aquests elements senzills i populars estiguessin tots catalogats i protegits com ara el nostre. Ara només falta que torni a acollir instruments i músics amb bona bufera, i que algú s’animi a convocar-hi una berenada. Qui s’hi engresca? ■

ues

ESPORTS[ues Joan Pórtulas i Xavi Rodriguez

Arnau Rovira al XXVIII Campionat d’Espanya juvenil de seleccions territorials

Els passats dies 3 al 8 de gener de 2013 es va celebrar a la província de Pontevedra (Galícia) el XXVIII Campionat d’Espanya de seleccions juvenils territorials. Entre els 14 convocats, la meitat del F.C. Barcelona i en menor quantitat de la Fundació del B.M. Granollers, n’hi havia un de la Unió Esportiva Sarrià, Arnau Rovira i Herrera, que després de passar per uns entrenaments i convocatòries prèvies de preselecció, on també hi van participar els jugadors Martí Arnau i Adrià Serrano de la UES, va ser seleccionat per participar-hi. l campionat va tenir lloc en terres gallegues, més concretament a la província de Pontevedra, en els pobles de Bueu, Redondela, Aldán i Moaña, tots pròxims a la ciutat de Vigo. La selecció catalana juvenil estava enquadrada en la primera fase en el grup B amb les seleccions de Castella -La Mancha, Madrid i Andalusia, el grup més fort, a priori. El debut el feien el dia 3 de gener contra Castella -La Mancha, que es va començar a encaminar en el segon parcial de la primera part agafant una distància de 7 gols. Al final, un còmode 31-25 els donava els dos primers punts. El segon seria contra Madrid, el rival més fort del grup i segurament del campionat. Fins abans de la mitja part, la selecció catalana no va agafar un petit avantatge de 5 gols que li va valer per jugar amb més tranquil·litat en la segona i guanyar al finar de 9 gols, 32-23. Ja amb la classificació a la butxaca per la següent fase, només faltava saber qui seria primer de grup, ja que es classificaven tres seleccions per grup pels quarts de final. L’últim partit contra Andalusia, tot i l’ajustat resultat de 32-28, en cap moment va perillar la victòria de la selecció. L’aparellament de quarts de final era Cantàbria, selecció fluixeta que venia del grup de Copa d’Espanya i es va classificar per disputar els quarts de final. A partir del minut 5 de la primera part el partit no va tenir història, 35-18, molta diferència entre les dues seleccions, però el que comptava era fer la

feina i classificar-se per a les semifinals. Aquestes tocaven contra Euskadi, selecció que havia donat la sorpresa, ja que venia del grup de Copa d’Espanya i als quarts de final havia eliminat Castella-Lleó, una de les teòriques seleccions fortes. Catalunya i l’Arnau Rovira van sortir amb les piles posades per tal que no passés cap imprevist i així va ser, amb només una part Catalunya ja havia fet la feina i havia agafat una diferència de 10 gols en el descans, que permetia afrontar la segona part amb una certa tranquil·litat. El resultat final 34-22 i a la final! Dimarts 8 de gener la gran final i, altre cop contra la selecció de Madrid. La selecció de Madrid de la primera fase, la que havien guanyat de 9 gols i que aquest fet podia ser un handicap per la sobre confiança de l’equip i pel fet de ser una final, on ja no es podia cometre errors. A la una del migdia començava la final i com no era de sorprendre, va començar igualada i fins i tot a estones dominava la selecció de Madrid, això sí, per distàncies mínimes d’1 o 2 gols. En aquests 30 primers minuts Catalunya va patir el que no havia patit en tot el campionat. En la primera meitat, Madrid va apretar molt en defensa, i Catalunya va patir, però després del descans, Catalunya va sortir imparable, aconseguint escapar-se del marcador amb gols espectaculars i escanyant fort en defensa i sobretot, fruint del seu joc i fent fruir els centenars de persones que havien anat al pavelló de O Gatañal a veure la final. 32-24.

L’Arnau amb la medalla de campió d’Espanya

La trajectòria de Catalunya en el Campionat d’Espanya va ser immaculada, com l’aportació de l’Arnau Rovira, jugador de la base de la UES, van guanyar tots els partits i van demostrar que els seus jugadors eren els millors del campionat i l’Arnau Rovira estava entre ells. La majoria són molt alts i més forts, però l’Arnau Rovira amb les seves condicions físiques i sobretot, acompanyades d’unes magnifiques condicions tècniques, va aconseguir el que feia temps se li resistia, el Campionat d’Espanya de seleccions territorials... Felicitats, Arnau Rovira! Felicitats, campió!

pDS_57

ues

ESPORTS

Gran èxit del “Campus de Porters” Estat actual Nitro Handball/U.E. Sarrià BENJAMINS El dissabte 5 de gener, durant tot el matí, a les instal·lacions de la Unió Esportiva Sarrià es va dur a terme el “2n Clínic per a Porters”, organitzat i coordinat per Josep Espar (entrenador de l’equip sènior de 1ª Nacional de la UES), Xavier Sabaté (entrenador adjunt i de Porters del MBK Veszprem) i la Unió Esportiva Sarrià.

El benjamí B de la UES abans d’un partit

Participants i entrenadors del campus de porters.

ls organitzadors el van considerar de gran èxit, ja que l’assistència d’uns 25 participants de diferents clubs de la geografia catalana i gironina, com són C.H. Banyoles, H. Bordils, A.E. Fornells, B.M. Granollers, H. Sant Pere de Ribes, H. Sant Quirze, H. Montmeló i com no, els nostres porters de la UES. Els participants van mostrar un gran interès i ganes d’aprendre en les diferents activitats programades. Primerament, Xavier Sabaté, “Saba” (entrenador adjunt i de porters del MBK Veszprem) va realitzar una xerrada de fonaments i va mostrar la seva visió del que ha de tenir un bon porter. Seguidament va construir, adaptar i confeccionar un circuit d’activitats amb les seves respectives estacions, per cobrir les necessitats demanades que els mateixos participants havien manifestat per a la seva millora, on no hi van

58_pDS

faltar diferents col·laboradors que ajudaven els porters a millorar les seves prestacions mitjançant la realització de llançaments i en la construcció de diferents estacions amb un alt grau de correspondència amb la millora dels porters. El Clínic va tenir com a col·laboradors els porters de la Unió Esportiva Sarrià, Josep Moret i Sergi Catarain (porter de la UES, actualment recuperant-se d'una lesió de llarga durada); l´entrenador del cadet i membre de l’staff tècnic de l’equip de 1ª Nacional, Sergi Baguer; el jugador sarrianenc, actualment al "FCB", Pere Arnau, i alguns dels nostres jugadors de base del Cadet i l´Infantil, el nostre coordinador i entrenador del Juvenil, en Victor Espeso, i la del fotògraf del club, Valentin Fuster. Després del gran èxit, la UES ja té en ment una propera edició

Després de 9 jornades de competició, els dos equips de benjamins (A i B) estan en unes posicions més que meritòries de la classificació de la lliga gironina. Mentre que el Benjamí A, els grans, estan en una excel·lent segona posició en solitari, els del B, els petits, estan en la quarta posició amb 10 punts, realitzant una gran campanya tot i competir amb nens molt més grans que ells. Molt destacat tenir els 2 equips entre les 4 primeres posicions d’una lliga d’11 equips. ALEVINS L’equip aleví de la UES està fent una excel·lent temporada, per no dir immillorable! Passat l’equador del campionat de lliga, la jornada 10, aquests lluitadors encara no han perdut cap partit i tenen el segon classificat a dues victòries de diferència. A seguir lluitant per arribar al final de temporada sense cap derrota al damunt. Moltes felicitats! INFANTILS Els infantils, realitzant un bon treball dia a dia, estan aconseguint els seus fruits. En aquests moments estan en una meritòria cinquena posició del grup B de la 1ª Fase. Faltant una jornada per acabar aquesta fase de la Lliga Catalana, som l’equip gironí més ben classificat en diferència i amb clares opcions per classificar-nos per la Fase Final. Molt bon treball i esforç per part dels nostres infantils,

ESPORTS[UES

que estan lluitant entre els millors equips de Catalunya. Felicitats! CADET L’equip cadet de la UES està competint en el grup B de la 1ª Fase de Lliga Catalana, classificat en la 8a posició. Faltant poques jornades per acabar aquesta 1ª Fase i l’equip ha aconseguit una victòria en un grup molt complicat. L’alt nivell del grup fa que els nostres jugadors, tot i no aconseguir uns bons resultats, cada dia surtin reforçats i amb unes millores visibles en el seu joc. És molt meritori on estan i un privilegi adquirir el coneixements que estan aprenent en aquest grup de la Lliga Catalana. JUVENIL L’equip juvenil de la UES ja ha començat la 2ª Fase del grup A-1 de la Lliga Catalana, el que s’anomena el Top-8, els vuit millors equips de Catalunya que realitzen la lligueta final per poder participar en els Campionats d’Espanya d’equips, on només es classifiquen els quatre primers. Acaba de començar aquesta última fase i s’han de disputar 8 partits (bé 7, ja que el primer es va perdre). Porten 8 punts acumulats de la 1ª Fase, que a principi de temporada ningú hauria pensat portar tants punts acumulats en l’última fase. Aquest fet és un privilegi, ja que surten amb un avantatge on molts altres equips no tenen. Aquest fet ha de servir perquè els nostres juvenils facin un doble esforç i no es relaxin, ja que tenen la possibilitat de realitzar uns campionats d’Espanya, que no qualsevol hi pot participar en la categoria juvenil. 7 partits, 14 punts en joc per abastar el cel, el màxim! Un somni de molts jugadors que se’ls hi pot fer realitat només amb un petit esforç. Queden 7 obstacles; B.M. Granollers, H. Gironès- Salt, Sant Martí Adrianenc i H. Sant Joan d’Espí A (a doble volta). En aquests moments, com ja he dit, porten 8 punts acumulats i estan en la 3ª posició, el 5è està a 4 punts. El seu somni i el de molta gent està a les seves mans, només a les seves... Cal un últim esforç i segur que haurà valgut la pena. Ànims, nois!

Sènior femení de la UES 2012/2013

SÈNIOR FEMENÍ L’equip sènior femení del Gironès Centre de Visitants-UES està impressionant a tothom! Van començar l’any passat a entrenar i a fer els primers partits amistosos. Aquest any inscriuen l’equip a la lliga de 1ª Catalana i amb 10 partits ja han aconseguit 3 victòries, 1 empat i 6 derrotes; 7 punts contra rivals amb una certa experiència i entitat. La progressió que estan fent aquestes noies és molt gran i no sabem fins on poden arribar de la mà del seu entrenador Guillem Torres. Esperem que molt lluny! La nostra gran felicitació i a animar-les a seguir treballant per aportar més èxits i una llarga continuïtat en aquest històric club. SÈNIOR MASCULÍ L’equip de Lliga Catalana-Antonio Làzaro no està de sort. Acabem de travessar l’equador de la competició i encara no han guanyat cap punt. El treball és bo i cada cop es va millorant, això es pot comprovar a la pista, però hi ha fases o moments dels partits que falta serenor i tranquil·litat. La falta d’experiència en aquest equip i en aquesta categoria es nota. La part positiva, l’experiència que agafen els nostres joves jugadors en una categoria molt selecta i experimentada (molts equips disposen de jugadors que han militat a la primera nacional per tal de fer pujar els respectius equips en aquesta). Crec que s’està fent una bona feina amb aquests jugadors i els animo a seguir treballant i a posar-hi molt més de la seva part per poder-ho fer tot més fàcil i amè. Endavant! L’equip de 1ª Nacional està de bones, té de cara el sant... El treball que s’ha anat fent dóna els seus fruits! Només calia paciència i una mica de fe. Portem tres victòries seguides i s’està a 2 punts de la zona de descens, en la

10ª posició i sembla que la cosa va amunt. Hi ha partits que no són de la nostra lliga, però ens ajudaran a sortir de la zona baixa i a col·locar-nos en un lloc més tranquil. Falten molts partits encara i tinc l’esperança que podem mirar més amunt. Ja ho vam dir a principi de temporada, som un equip jove i amb moltes ganes d’aprendre. S’està fent un relleu generacional i això no es fa en 2 dies, cal treball i esforç i tots hi hem de posar de la nostra part, jugadors, tècnics i l’afició! Ànims i sort!intern...) i informació exclusiva. Qualsevol soci que en vulgui tenir accés només ha de sol·licitar-ho mitjançant la pàgina web. Hi ha diferents canals per posar-se en contacte amb el club a través de la pàgina web: la secció de blog (comentaris a les entrades), la de contacte (adreça de correu electrònic) i la de suggeriments (bústia de suggeriments), per a qualsevol dubte, sol·licitud, suggeriment o simplement per deixar un comentari. De mica en mica anem ampliant la quantitat de patrocinadors que volen formar part de la nostra pàgina, ja que la seva afluència de visitants a dia d’avui supera els 35.400 i una mitjana de 110 visites diàries, cosa que representa una molt bona promoció per a totes les empreses que exposin els seus anuncis. Gràcies al treball en equip continuat entre el coordinador Víctor Espeso, l’administrador de la pàgina Valentín Fuster a través de www.maduixadisseny.com i de la junta directiva del club, la pàgina es manté totalment actualitzada amb un gran treball de recerca i informació activa. Tenim el convenciment que són els socis i simpatitzants els que amb el seu suport i col·laboració mantenen activa i fan de la pàgina una eina indispensable per al dia a dia del club. És per això que convidem i animem a tots els amants de l’esport, de l’handbol i de Sarrià de Ter a visitar la nostra pàgina web.■ Fotos Valentin Fuster

pDS_59

ESPORTS

club ciclista

Club ciclista Sarrià de Ter Marcel Muñoz

Per tercer any consecutiu, el Club Ciclista Sarrià de Ter ha portat a fi l’organització de la marxa de BTT per les rodalies de Sarrià. S’ha rodat per camins de muntanya de Cartellà, Canet d’Adri, la Mota i rodalies de Sarrià.

La sortida de la cursa

Avituallament

60_pDS

Anem pujant

ls recorreguts, com d’altres anys, han estat dos: un de 23 quilòmetres i l’altre, més llarg, de 34 quilòmetres, que varen transcórrer per camins amb trams molt tranquils i d’altres amb certa dificultat técnica, com el que donava l’accés el tercer avituallament, una pujada curta però de gran desnivell i molt dura. El nombre de participants cada cop és més gran, això vol dir que la gent s’ho passa bé, s’ha passat dels 187 de la primera edició a gairebé als 300 participants en aquesta tercera edició. Com cada any, la Federació de Ciclisme, l’Ajuntament i els espònsors hi han estat presents, però m’agradaria ressaltar la tasca tan important que han fet els voluntaris, que des de primeres hores del matí i sota la direcció del club ciclista, s’estaven organitzant perquè tot anés sobre rodes, mai millor dit. La sortida del diumenge 15 de setembre va ser a dos quarts de deu, com s’havia publicitat prèviament, des de La Cooperativa, on també va ser l’arribada, tant de la marxa curta com de la llarga. Al voltants de les nou del matí ja començava a veure’s moviment de ciclistes que anaven arribant d’arreu. La sortida va ser molt espectacular, veure tanta quantitat de bicicletes juntes sota l’arc inflable, sortint totes alhora sota la mirada de veïns del poble que es varen apropar per gaudir d’aquest esdeveniment. El temps hi va acompanyar i el matí es va llevar clar i amb una temperatura molt

Fent amics

agradable. En el recorregut s’hi podien trobar quatre avituallaments, on els participants podien fer un respir i recuperar energies, en els quals s’oferien fruites variades, com plàtan, meló o taronja... i begudes com taronjada, llimonada, aigua... Aprofitant aquesta petita pausa, els participants, alguns passaven de llarg, els més competitius per no perdre temps, d’altres prenien quelcom i gairebé sense aturar-se continuaven el camí, i els que no tenien pressa s’aturaven a descansar i ho aprofitaven per fer la xerrada. El Club Ciclista ja portava un parell de mesos treballant perquè tot anés bé; primer, traçant recorreguts, obrint camins de difícil accés, desbrossant matolls, marcant els tresats dels dos recorreguts amb guix en pols, penjant les cintes indicadores dels recorreguts... en fi, una feinada. Com cada any vàrem tenir la col·laboració de la policia local del poble i el servei d’ambulància, que és molt important per a la seguretat de tots el participants. A l’arribada hi va haver trofeus per als primers de cada categoria i obsequis per a tothom, facilitats pels espònsors, a més a més de la típica botifarrada per a tots els ciclistes participants. Pels comentaris que corren per la xarxa i també els que he pogut escoltar, tot ha estat positiu, i esperem una quarta edició. Felicitats al Club Ciclista.■

Donant-se un respir

Ciclista en plena acció

Control d'arribada

pDS_61

wolves

ESPORTS

El Futbol Americà arrenca amb força a Sarrià de Ter Enric Sucarrats

El passat juny del 2012 els Wolves de Sarrià de Ter anunciaven la posada en marxa de la secció de futbol americà, des de la seva fundació el 2010 el club s’havia dedicat exclusivament al flag football, la versió sense contacte del futbol americà, i ara, gràcies als jugadors procedents de l’escola de flag es pretenia posar en marxa un equip de futbol americà en categoria cadet.

l futbol americà començava al setembre i sis mesos més tard aquest esport ha crescut i s’ha consolidat de forma sorprenent a Sarrià de Ter. El club té actualment més de 40 jugadors de futbol americà repartits en dues categories, la cadet i la sènior. L’equip cadet el formen actualment 17 jugadors, una xifra que va creixent cada setmana amb la incorporació de nous jugadors, aquest equip és el primer que ha iniciat competicions oficials disputant ja la Lliga Catalana de Futbol Americà en categoria cadet. I de

E 62_pDS

moment estan fent un excel·lent paper per ser rookies en la competició. Paral·lelament als cadets s’ha format un equip en categoria sènior, inicialment amb molts pocs jugadors, però que ha crescut fins a superar actualment els 25 integrants, una xifra que no tenen molts equips de Catalunya. La majoria de jugadors són novells en aquest esport però aquest fet no impedeix que l’equip treballi a un bon ritme i ja estan preparant l’estrena oficial en competició la propera temporada, serà a l’exigent Lliga Catalana de Futbol Americà.

Un esport que ha entrat amb força i que segueix obert a totes aquelles persones que tinguin ganes de provarlo, només cal acostar-se al club i tindran la oportunitat de descobrir el genuí esport americà.

Els Wolves superen les 100 llicències federatives

La nova secció de futbol americà ha disparat la dimensió del club, però la secció de flag també ha crescut aquesta temporada, amb els equips de flag sub11, sub13, sub15 i sènior, que acullen una

ESPORT[wolves

seixantena d’integrants D’aquesta manera entre les dues seccions els Wolves acaben de superar la xifra de les 100 llicències federatives, una quantitat inimaginable fa tres anys quan es va fundar el club. A Catalunya només hi ha quatre o cinc clubs que superin aquesta xifra i estem parlant d’equips amb vint i cinc

anys d’història. La temporada 2009-2010 el club arrencava amb 12 llicències en categoria sub13, per la temporada següent s’incorporava el flag sub15 i s’arribava a la trentena, la 2011-2012 els Wolves estrenaven flag sènior i ampliaven el club a les quaranta fitxes, aquesta temporada s’ha introduït el futbol

americà cadet i sènior i l’equip de cheerleaders superant la xifra del centenar de llicències. Els jugadors que integren el club són majoritàriament de Sarrià de Ter, però també hi ha molts membres d’arreu de la província, el fet de existir pocs clubs d’aquest esport atrau jugadors d’arreu. ■

pDS_63

fc sarrià

ESPORTS

Inauguració del camp de futbol

Manel Aranda President F.C. Sarrià

Benjamins 2003

4ª Catalana

Alevins Cadets

Ja el tenim aquí, ja ha arribat, ja està construït el nou camp del F.C. Sarrià, que durant tants anys hem sospirat. rec fermament que s’ha d’agrair a l’Ajuntament de Sarrià de Ter que amb els temps que corren hagi fet l’esforç econòmic de construir el camp de futbol. Va complir la seva paraula i finalment podem gaudir d’unes instal·lacions esportives a l’alçada del poble i que esperem que facin créixer

64_pDS

el nostre club i el nostre barri. El dia de la inauguració, a la qual varen assistir totes les autoritats, va ser un èxit i la gent del poble va poder gaudir d’un partit de veterans en la inauguració del camp. Dies després, l’equip de 3a regional, que va ser campió de lliga 2001-2002, també va voler fer la seva inauguració jugant un partit

contra l’equip actual de 4a catalana. És cert que el nou camp és l’orgull de tota la junta directiva i de tothom que s’estima el nostre club, però cal dir que queda una gran feina per davant. No hem d’oblidar que durant els darrers anys el club estava en constant perill de desaparició degut al fet que els jugadors marxaven en busca

ESPORTS

d’equips que els proporcionessin unes instal·lacions com les que ara mateix podem gaudir nosaltres. Hem de reconstruir el club des de la base, lluitant perquè aquests jugadors tornin o que en vinguin d’altres que ajudin a fer del nostre futbol base uns dels més reconeguts a la província. És des de la base des on es farà els equips superiors

forts i on podrem començar a aspirar a cotes més altes que les que actualment el F.C. Sarrià milita. Això és una feina de tots, el nou camp està molt bé, però sense l’ajuda de l’Ajuntament o de la gent del poble no podrem fer que el nostre club creixi. Hem de fer fort el F.C. Sarrià i s’ha de fer des del poble i amb la gent del poble, gent

amb ganes, amb il·lusió, disposada a fer esport i disposada a jugar a l’equip del seu poble i fer-lo cada cop més gran. Des d’aquestes línies, només em queda encoratjar els jugadors que hi ha actualment a que comencin a posar les bases d’aquest futur que des del club veiem amb esperança i il·lusió. ■

Prebenjamins 2006

Prebenjamins 2005

Infantils

pDS_65

SALUT [incontinència urinària

LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Emili Marco

La incontinència urinària es defineix com la pèrdua involuntària d’orina en quantitat i freqüència suficient per produir un problema social i d’higiene per a la persona que la pateix. Pot ser un símptoma en el curs d’una malaltia o una malaltia per ella mateixa. De vegades va acompanyada d’incontinència fecal. La major prevalença es dóna en població envellida i, de vegades, constitueix un motiu d’institucionalització. Es considera una de les síndromes geriàtriques. a incontinència urinària és un problema psicològic i social important, que té implicacions serioses per als afectats, els seus familiars i els cuidadors. Genera pèrdua d’independència acompanyada, quasi sempre, d’una pèrdua d’autoestima que deteriora i dificulta les interaccions socials i complica fins i tot l’activitat sexual. És una malaltia significativament infradiagnosticada.

CLASSIFICACIÓ Transitòria. Apareix durant un temps limitat i sol ser secundària a infeccions, deliri, efectes adversos de fàrmacs, restrenyiment i mobilitat restringida i es pot controlar amb tractaments. Establerta o persistent. És la que no desapareix abans de les quatre setmanes de la seva aparició després d’haver actuat sobre les seves possibles causes (tractament d’infeccions, revaloració de tractaments farmacològics, modificació d’hàbits).

un desig imperiós o sobtat d’orinar. Les pèrdues solen ser d’una petita quantitat però, de vegades, hi pot haver una micció completa. Mixta. Presenta característiques dels dos tipus anteriors Per sobreeiximent. Pèrdua d’orina quan la pressió intravesical supera la pressió intrauretral, sense activitat del detrusor ni esforços. Existeix una retenció crònica d’orina (>100 ml) en una bufeta urinària sobredistesa. Hi ha una dificultat per iniciar la micció, amb augment de la freqüència miccional, disminució del doll urinari (gota a gota) i sensació de micció incompleta. El pacient es nota sempre mullat sense tenir clara consciència del moment de la fuga. Pot ser neurògena (AVC, Parkinson, esclerosi múltiple, traumatismes, diabetis), obstructiva (prostatisme, cistocele) i secundària a fàrmacs. Funcional. El pacient té pèrdues importants per la incapacitat física o mental d’arribar al bany, acompanyada o agreujada per barreres arquitectòniques.

N’HI HA CINC TIPUS DIFERENTS TRACTAMENT D’esforç o d’estrès. Pèrdua de petites quantitats d’orina provocada quan la pressió intraabdominal (per esforços, tossir, riure, exercici físic o canvis sobtats de posició) supera la intrauretral per disfunció de la musculatura pelviana. És freqüent en dones obeses, multípares i amb dèficit d’estrògens. D’urgència. Contraccions involuntàries del múscul detrusor (múscul de la bufeta). Clínicament es manifesta com

66_pDS

En fases inicials de la incontinència d’esforç, fer uns exercicis per enfortir els músculs que subjecten la zona genital pot resoldre el problema, però de vegades cal operar. En la incontinència d’urgència, el tractament es fa combinant fàrmacs i entrenament de la bufeta. En la incontinència funcional, cal facilitar l’accés al lavabo i portar roba fàcil de treure.

Davant del fracàs dels abordatges terapèutics o, de vegades, durant el tractament s’han d’emprar mesures pal·liatives. Hi ha una gamma variada de dispositius d’incontinència com, per exemple, col·lectors interns (sondes: plàstic, làtex, silicona), col·lectors externs, bosses d’orina, oclusius, dispositius d’implantació quirúrgica, dispositius passius (botella, orinal pla, etc.), compreses i bolquers. Entre aquests, els més utilitzats són els bolquers. Cal destacar que tot i que s’hagin de fer servir aquestes mesures pal·liatives, és fonamental potenciar al màxim l’assoliment de l’hàbit de buidar la bufeta cada tres hores, juntament amb la resta de recomanacions. Hi ha experiències que demostren que l’augment de l’autonomia en relació amb la continència urinària incrementa l’autoestima i, a més, representa un estalvi en productes d’incontinència i, per tant, minimitza el seu impacte ambiental. COM ES POT PREVENIR? 1. Es recomana orinar aproximadament cada 3 hores durant el dia. 2. Cal ensenyar des de la infància a no retenir les ganes d’orinar. 3. Cal mantenir una higiene correcta diàriament i després de les miccions. 4. Les dones durant l’embaràs i després del part han de practicar els exercicis d’enfortiment dels músculs del sòl de la pelvis per evitar el seu deteriorament. 5. S’ha d’evitar el restrenyiment i el sobreprès. 6. Alguns medicaments poden agreujar una incontinència. Preguntar al vostre metge o infermera. 7. Cal moderar el cafè, les begudes amb cola, el te o les infusions d’algunes herbes medicinals que augmentin l’orina. 8. S’ha de facilitar l’accés al lavabo i portar roba còmoda i fàcil de treure. ■

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Fa temps estava indecís, però ara ja no n’estic tan segur.

Editorial Sembla que entre els nostres mandataris hi hagi una mena de concurs per veure qui és més pinxo, qui és més fatxenda, qui la diu més grossa. El nostre conseller d’interior Felip Puigtin nega una i altra vegada que els mossos llancessin pilotes de goma, contra l’evidència de tots els vídeos que ho certifiquen. El ministre Wert presumeix de voler espanyolitzar la mainada catalana retallant l’ús de la nostra llengua. El president del Gobienno nega tot el que l’endemà aplica, i la secretària d’ocupació assegura que els joves que marxen fora a buscar feina són uns aventurers. I per acabar-ho d’adobar, el Papa diu que al pessebre no hi havia ni bou ni mula. Al final en lloc d’un estable encara resultarà que va néixer en una casa de turisme rural. S’estan perdent tots els valors... Sam Enfot, TSN, Redactor sense Cap. Campanyes Després de la inquietant campanya publicitària protagonitzada per les tres toies “si no ets envàs, on vas” que ha acabat desorientant encara més els consumidors, el govern de la Genialitat ha descartat una nova campanya adreçada als conductors amb el lema “a la rotonda següent, posa l’intermitent”. A aquesta rotonda no; a l’altra? Quin intermitent: el d’entrar o el de sortir? Temen que els resultats siguin caòtics. Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

L’Administraciól Les relacions amb l’Administració continuen sent difícils. Si feu una consulta telefònica, després de marcar tots els dígits de més que us demanen i d’escoltar una odiosa musiqueta, us podeu trobar amb una veu desganada que us indica que les línies estan ocupades i que torneu a trucar o, amb sort, que la consulta l’heu de fer a un altre número. I tornem a començar. Si la consulta és telemàtica, després de saltar per unes quantes finestres emergents el resultat sol ser que l’accés no és segur i “por favor sácame de aquí!” Si us sobra temps i decidiu fer la consulta personalment, després d’una llarga espera el més probable és que us falti un document. És allò de “vaya a la ventanilla nº 4” o el “vuelva Vd. mañana”. Les coses no han canviat tant.? Nolasc A. Gat, TSN, Becari. Alta Velocitat -Amb vint anys de retard arriba a les comarques gironines l’esperat tren d’alta velocitat. Amb la facilitat que tenen els polítics per fer servir eufemismes i noms sonors per a coses senzilles (Gestió de Residus Urbans per dir recollida d’escombraries), encara no s’han posat d’acord per batejar això que uns diuen TGV, altres TAV, altres LAV i altres AVE. Nosaltres proposem un nom: TREN (Tren Ràpid, Endarrerit i Necessari). Jaume Via, TSN, Estació..

Boscoe Pertwee

Eleccions Amb el resultat de les últimes eleccions, el nostre apreciat Felip Puig salta de la conselleria d’interior. Llàstima! Li començàvem a tenir una certa estima i trobarem a faltar les seves declaracions un punt fatxendes. Una altra novetat és que el nostre alcalde passa a formar part del Parlament per ocupar-se de les coses del país. Esperem que això no li impedeixi ocupar-se també de les coses del petit país. Miquel Vot, TSN, Parlament. Actualitat científica Descobert un jaciment de mercuri a Sabadell. Es desconeix de moment la grandària de la beta trobada. També es desconeix la quantitat de palla, pallers i pallerols escampats pel territori, tot i que se sospita que són més dels anunciats. Eduard Carbonell, TSN, UdG. La reivindicació Amb l’arribada del nou govern i l’anunciada promesa de Transició Nacional, s’espera que la gallina franquista del Pont de l’Aigua sigui definitivament traslladada a un lloc menys ofensiu o directament llançada al riu.

samenfot.blogspot.com

pDS_67