Parlem_de_Sarria_67 by GERDS de Ter

EDITORIAL

sumari TEMA DE PORTADA X Jornades del Paper AJUNTAMENT Inversions per Sarrià Moment històric de Sarrià per les seves infraestructures OPINIÓ Els efectes de la crisi ENTITATS 3a Fira Comercial Mural a Sarrià de Dalt Caga Tió 2008 El comerç davant la crisi DOSSIER D’HISTORIA Excavacions a la vil·la romana del Pla de l’Horta Passeig Cinto Verdaguer Exhumació d’una fossa a León CULTURA Art a l’aire lliure, exposicions de jornades de paper, biblioteca Emília Xargay Teatre Sarrià de Ter 2.0 ANECDOTARI. Quadern d’apunts ESPAI ESCOLAR CEIP. Montserrat. La ràdio a l’Escola Els Pastorets Confetti. Experimentem amb farina EL PETIT PDS. Enricvinalles SALUT La malaltia pulmonar obstructiva crònica NATURA La muntanya del déu de la pluja NEWS

4 15 17 19 22 24 26 28

30 36 40

LA REVISTA,

en color

o sempre les bones oportunitats es presenten tant de cara. Des de fa uns anys, les noves màquines d'impressió adaptades a treballar directament des de l'ordinador (CtP, Compute to Plate), estan arraconant les no tan antigues que precisaven de foto-

lits per la quatricomia. La coneguda crisi ha fet la resta i el preu

44 49 51 55

d'impressió s'ha pogut ajustar al pressupost de la revista. No hem esperat a celebrar cap esdeveniment, ni a un número rodó, ni als 15 anys del grup editor GERDS que, de fet, s'escaurà durant tot aquest 2009. Ens hem tirat a la piscina tan bon punt hem vist la

56 58 59 60 61 63 66

maqueta dissenyada. Per què esperar a gaudir?. La vida és en color i les imatges són en color i, una mica cansats que les fotos en blanc i negre no lluïen com volíem, hem canviat. També hi ajuda el contingut. La revista ha de seguir en la seva línia de fons, resseguint la crònica del trimestre, però aportant elements pel debat i per la història. En aquest número el tema de portada són les X Jornades del Paper, amb el Congres Internacional, Arxius i Drets Humans, que va tenir lloc a la Cooperativa el

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Arxivers Sense fronteres, Esther Ferrero, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Esther Portilla, AV. Sarrià de Dalt, Gemma Simon, Lluís Palahí, Mercè Corominas, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Anna M.Fornells, Ramon Riera, Neus Mercader i Engràcia Bramon, Montse Lladó, Elena Batllori i Nuria Senen, Enric Sansalvador, Emili Marco, Gerard Suñer i Estel Turbau. Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: X Fira del Paper. Foto: Quim Llunell

mes d'octubre i la Fira del Paper, amb fotos de gran qualitat i cromatisme. És un número on també abunden molts temes al dossier d'història: l'arqueòleg Lluís Palahí explica en què ha consistit la primera fase de l'excavació de la vil·la romana del Pla de l'Horta, amb la troballa d'un nimfeu, una font monumental al pati de la mansió; l'arquitecta Mercè Corominas, la reforma del Passeig Cinto Verdaguer, on es va localitzar la necròpolis romana i, el també arqueòleg sarrianenc René Pacheco, relata els treballs d'exhumació d'una fossa de la Guerra Civil a León, una tasca estremidora. Amb el color l'espai escolar guanya atractiu i vistositat. Veure els menuts experimentar amb farina i els nens i nenes de l'escola Montserrat com aprenen tot fent ràdio, és una delícia. I qui no voldrà anar a fer un cim amb les meravelloses vistes que ens mostren els del grup Muntanya Sarrià? Aquest nou disseny engresca, és una eina portentosa per animar-nos a créixer, sobretot en qualitat, aconseguir fer els con-

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

tinguts més atractius, cercar nous col·laboradors i revifar-ne d'antics, incrementar el número de lectors, en fi, fer que la revista sigui una eina de consulta útil per tots els sarrianencs. I tot això, en plena era digital.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

pDS_3

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

D’esquerra a dreta, Àngela Garzón i Ludmila da Silva Catela. Foto: Jaume Roca

CONGRÉS INTERNACIONAL ARXIUS I DRETS HUMANS. L’accés i la desclassificació dels documents Arxivers sense Fronteres

arrià de Ter va acollir, durant els dies 2, 3 i 4 d'octubre, en el marc del 10è aniversari de les Jornades del Paper, el Congrés Internacional sobre Arxius i Drets Humans, que va girar a l'entorn de l'accés i la desclassificació dels documents. El Congrés va ser coorganitzat per l'Ajuntament de Sarrià de Ter, l'Arxiu General de la Diputació de Girona i l'ONG Arxivers sense Fronteres, que enguany celebra el desè aniversari de la seva fundació. Comptaren amb el suport i l'ajut econòmic d'altres organismes, autonòmics i estatals, interessats a potenciar i tractar aquest tema, com ara la Direcció General de la Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, la Subdirecció General

4_pDS

d'Arxius i Gestió de Documents del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació. Durant aquests tres dies es van presentar a Sarrià de Ter diversos projectes que s'estan desenvolupant a diferents països del món per tal de fer accessible i fer a mans dels tribunals, investigadors, historiadors, juristes i públic en general documentació qualificada com a secreta i per fer accessibles documents d'extraordinària transcendència en la investigació de delictes contra la humanitat, comesos pels estats en situacions convulses de canvis de règims democràtics a règims dictatorials o a la inversa, en conflictes bèl·lics, en genocidis, etc.

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Es va parlar del cas de la recuperació dels arxius de les dictadures militars d'Amèrica del Sud, del cas europeu de l'obertura pública dels arxius de la Stasi, nom pel qual es coneix l'antiga policia de la RDA, el de la Freedom Information Act dels EUA i la desclassificació de documents que porta a terme el National Security Archive; també es va tractar de com es va confegir i com es va obtenir la informació per a la realització del documental de TV3 “Els nens perduts del franquisme”, de l'organització de la informació per a la seguretat i la defensa dels estats, etc. Els ponents proposats pel comitè científic del Congrés van ser professionals de reconeguda solvència en l'àmbit internacional, que treballen com a responsables de les polítiques d'accés i desclassificació de documents i de la

sión Provincial de la Memoria; el Sr. Günter Borman, cap del Departament Legal de la Comissió Federal per als Arxius de la Stasi d'Alemanya; el Sr. Diego Navarro Bonilla, director de l'Institut Juan Velázquez de Velasco, de Recerca en Intel·ligència per a la Seguretat i Defensa dels Estats. I, entre els ponents del país, es compta amb la intervenció del Sr. Ramon Alberch i Fugueras, subdirector general d'Arxius i Gestió de Documents de la Generalitat de Catalunya; la Sra. Montserrat Armengou, directora de documentals històrics de TV3; i el Sr. Jordi Guixé i Corominas, responsable dels Espais de Memòria de la Direcció General del Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i Participació. El dissabte al matí, en el trans-

ver i historiador gironí Ramon Alberch i Fugueras. A continuació, el Sr. Guillamet va moderar una taula rodona sobre el tema “Arxius i drets humans”. Durant l'acte de cloenda del congrés, la Presidenta d'AsF, la senyora Mariona Corominas, va llegir les conclusions proposades pel comitè científic del congrés. A continuació els senyors Narcís Casassa, vicepresident de la Diputació de Girona, i el Sr. Ramon Alberch, subdirector general d'Arxius i Gestió de Documents del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, van destacar el valor dels arxius en les societats democràtiques i la necessitat d'emprendre accions decidides cap a un nou corpus jurídic que faciliti l'accessibilitat legal als documents i a la informació.

D’esquerra a dreta, Mariona Corominas, Joan Boada, Roger Torrent i Ma. Teresa Ferrer. Foto: Quim Llunell

D’esquerra a dreta, Ludmila da Silva, Carlos Osorio, Jaume Guillamet, Ramon Alberch, Günter Borman i Diego Navarro. Foto: Jaume Roca

informació en els seus respectius països des dels àmbits dels arxius, la judicatura, la recerca o la solidaritat internacional. Destaquen per la seva trajectòria professional i pública el Sr. Carlos Osorio, periodista responsable del projecte del National Security Archive de la Universitat George Washington d'Estats Units; la Sra. Ludmila da Silva Catela, directora del Archivo Provincial de la Memoria del Gobierno de la Provincia de Córdoba (Argentina) y Comi-

curs de la jornada, el Sr. Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme i vicerector d'Infraestructures i Fundacions de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar el llibre Archivos y derechos humanos, recentment publicat per Ediciones Trea, l'autor del qual és l'arxiD’esquerra a dreta, Ma Teresa Ferrer i Anna Ma Geli. Foto: Quim Llunell

Foto: Jaume Roca

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Conseller Huguet. Foto: Quim Llunell

Ramon Alberch. Foto: Quim Llunell

Mariona Corominas. Foto: Quim Llunell

Foto: Quim Llunell

Va cloure aquest acte el senyor Lluís Aymerich, regidor de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, que va mostrar la satisfacció de Sarrià de Ter d'acollir un esdeveniment internacional d'aquestes característiques i l'alt nivell de les ponències presentades. Al Congrés hi van assistit un total de 170 persones d'arreu de l'Estat espanyol i d'altres països, com ara Anglaterra, França, Grècia, Noruega,

6_pDS

Uruguai, Argentina, Colòmbia, Portugal, Itàlia, Veneçuela, Brasil i Equador. En la seva majoria, els congressistes han estat professionals del món de l'arxivística, la documentació, representants d'ONG i polítics, tot i que també hi han assistit particulars i estudiants de diverses universitats catalanes. També, i gràcies a la Direcció General del Patrimoni Cultural, s'ha pogut visitar al llarg del Congrés i fins a finals del mes d'octubre l'exposició dels “Papers de Salamanca”, fet que ha enriquit el contingut propi del congrés. Com a resultat del debat i les

intervencions dels ponents i del públic es van convenir les següents conclusions: 1. Reivindiquem l'elaboració d'una llei d'accés a la documentació pública que unifiqui els criteris de consulta i faciliti el dret dels ciutadans a accedir a la informació pública. En aquest sentit cal impulsar una més gran transparència de les administracions públiques que permeti una major participació i control dels ciutadans en les decisions governamentals en els règims polítics democràtics. 2. És imprescindible que s'impulsi una regulació jurídica en matèria de desclassificació dels documents públics sotmesos a greus

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Carlos Osorio. Foto: Quim Llunell

restriccions d'accés, per tal d'acabar amb les polítiques indiscriminades de secretisme, basades en una manca de limitació temporal de la restricció. 3. És necessari que els arxius s'organitzin d'acord amb la metodologia arxivística que emana del Consell Internacional d'Arxius, per tal de garantir un tractament documental correcte, que faciliti la seva preservació i sobretot l'accessibilitat i la difusió dels documents a tots els ciutadans. 4. Demanem als organismes públics que destinin els recursos materials, humans i econòmics necessaris per tal de superar els obstacles que impedeixen que el lliure accés a la documentació sigui una realitat. 5. Els documents dels arxius han de fer possible el coneixement de la veritat i dels fets ocorreguts en el passat. Així mateix, han de permetre que els ciutadans puguin

Carlos Jiménez-Villarejo. Foto: Quim Llunell

exercir els seus drets - individuals i col·lectius- i, si és necessari, que puguin utilitzar les proves documentals com a testimonis per a reclamar la restitució de la seva dignitat i exigir el dret a la veritat i a la justícia davant els poders públics. 6. Cal organitzar i preservar els documents produïts en el marc de l'acció repressiva dels règims totalitaris i molt especialment, els produïts pels òrgans policials i militars encarregats d'executar aquesta repressió, com una de les prioritats de les societats democràtiques per tal que els ciutadans puguin exercir els seus drets. 7. Més enllà de la creació de Centres o Museus de la memòria instituïts amb finalitats exemplaritzants i d'abast pedagògic i adreçat als ciutadans en general, la creació d'institucions específiques per organitzar i fer accessibles els documents de la repres-

sió han de tenir caràcter transitori i el seu contingut ha de ser transferit finalment de manera ineludible a les institucions arxivístiques nacionals pertanyents al sistema públic d'arxius de l'estat. 8. La preservació i conservació dels arxius esdevé la condició indispensable per a garantir la memòria històrica i col·lectiva de les persones com a part integrant de la identitat cultural i del patrimoni documental de la humanitat. 9. Els governs han de fomentar la funció social i democràtica dels arxius com a factors essencials que estan al servei dels ciutadans i en garanteixen els seus drets, d'acord amb els principis que emanen de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). A fi de poder complementar la informació del desenvolupament dels actes del Congrés, podeu visitar la web: http://picasaweb.google.es/des envolupament ■

pDS_7

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

10 ANYS DE JORNADES DEL PAPER ÀREA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL Esther Ferrero Agent de Desenvolupament Local

n la primera valoració que es va fer l'any 1999 de les I Jornades del Paper, es va concloure que no només s'havien acomplert les expectatives i els objectius que hi havia marcats a l'inici, sinó que aquests en molt casos s'havien superat qualitativament. També en aquella valoració es va veure que hi havia molts punts i aspectes que convenia millorar i crèiem que les millores partien de la reflexió, del recull d'opinions i de les noves idees que s'havien d'anar incorporant a les posteriors edicions de les jornades. Personalment, si he de fer una valoració sintètica del que han estat aquestes deu edicions, diria textualment, que “el no haver-nos deixat portar mai per l'èxit, el fer prevaldre el sentit crític i la recerca de la qualitat en el contingut i en la forma” han estat la pauta constant que han marcat el treball i en definitiva han garantit la pervivència, no pas supervivència, de les Jornades del Paper de Sarrià de Ter.

8_pDS

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

En Pep Gómez / Foto: Jaume Roca

Foto: Quim Llunell

Recordo que els objectius que ens vàrem proposar assolir amb l'aleshores complicat projecte d'organitzar unes jornades papereres, eren: “Fer del “paper” un element identificador positiu del municipi; contribuir a la projecció del municipi cap a l'exterior; establir contactes de col·laboració entre les principals empreses de Sarrià i l'ajuntament”. Tots ells, objectius clars i necessaris, novedosos i plens de sentit comú, però per damunt de tot, el projecte en si esdevenia un repte important per a tots. Calia ser conscient de les característiques del municipi i de la capacitat de l'ajuntament per assumir el tipus de jornades òptimes que es volien portar a terme. Era necessària, doncs, una reflexió prèvia que guiés el procés de treball i planificació, que tenint en compte els recursos tècnics, humans, infraestructurals i econòmics de què es disposava, permetessin un control de l'abast del programa, alhora que no se'n sacrifiqués ni la qualitat ni el nivell.. Des del primer moment no es va voler renunciar a organitzar unes jornades dignes i d'un alt nivell qualitatiu, malgrat ser una aposta arriscada i d'important inversió de futur. En tot moment es va ser conscient de la manca de referents interns i externs pel que feia a l'organització d'unes jornades de les característiques de les de Sarrià. Això aportava un repte, al mateix temps que un al·licient, que en cap cas va ser motiu de paralització, sinó que es va convertir en un punt de partida, alhora que un objectiu a partir del qual ens permetia arribar a constituir-nos com a referents d'altres jornades o fires similars que es poguessin organitzar en d'altres indrets.

Foto: Quim Llunell

pDS_9

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Els organitzadors de les Jornades del Paper vàrem apostar per oferir un conjunt d'activitats globalitzadores entorn de l'element “paper”, on els diferents públics assistents hi trobessin el seu espai de participació i coneixement. Això s'ha traduït en l'organització de diferents activitats complementàries, on cada una d'elles s'ha anat concretant en unes jornades de caire més tècnic i formatiu/divulgatiu, les exposicions, la presència d'institucions i municipis com a part més institucional i, sobretot, amb el que anomenem la “cirereta” de les jornades, la FIRA DEL PAPER. Ara, després de deu anys, pertoca fer una altra anàlisi profunda que permeti tancar un cicle i obrir-ne un altre. És important decidir cap a on es vol que evolucionin les Jornades del Paper, evitant així fer canvis que provinguin més de la precipitació que no pas des de la voluntat de creixement i millora. En deu anys, i havent assolit els objectius que van fer néixer aquestes jornades, hem de prendre consciència que les coses han canviat molt. Podem seguir assegurant que la història de la indústria paperera al poble ha marcat profundament l'esdevenir del municipi, però el que ens hem de plantejar, des del màxim respecte i serenitat, és si el futur de Sarrià de Ter passa per la fabricació del paper. Les Jornades del Paper han de canviar, no podem ancorar-nos en l'èxit precedent, acomodar-nos en les fórmules que funcionen, organitzar des de l'enyorança. Si en el seu moment les Jornades van ser el motor d'un canvi, ho han de seguir sent. És des d'aquestes premisses que estem treballant pel futur, un futur en el qual esperem seguir comptant amb la complicitat de tots els sarrianencs. ■

Fotos d’aquesta pàgina: La de dalt a l’esquerra i la de baix: Jaume Roca Les altres i pàgina de la dreta: Quim Llunell

10_pDS

Finucha Prats

Bambalina Kraft

Joan Faneca

Fotos: Quim Llunell Carme Feliu

“Evualà”

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Ponents

Artistes/exposicions

Espectacles

altres

Jordi Nadal. Catedràtic d'Història Econòmica a l'UAB

Pep Aymerich Isabel Banal Ester Baulida Isabel Carballo M. Rosa Serra Francesc Estivill Comissaria. Marta Pol “Pren paper amb el paper”

Pep Gómez. “Contes de Paper”

2 vídeos “Història dels molins i de la indústria paperera de les comarques gironines” Assumpció Vila

Joan Vila. PAPERERA LA CONFIANZA

2000 anys d'història del paper”. “Asociación Hispánica de historiadores del papel”

Àngel Daban. “Rondalla dels gegants de Sarrià de Ter”

Agermanament amb Capellades

M. Àngel Pèlach. UdG

“Patrimoni Industrial a Catalunya”. Museu de la Ciència i de la Tècnica

“Música de Paper” Tramvia Blanc

“Can Mitjans un edifici amb història” Josep M. Birulés. Arquitecte

Pere Espelt. MANTER

“De la visible a lo invisible. Tiempos de papel” Facultad de Bellasartes de Pontevedra. Universidad de Vigo. Coordinadora Teresa Pajares

“Circ de Paper” Cop de Clown

V Congrés Nacional “Història del Paper a Espanya”

Josep Dilmé. TORRASPAPEL

“Cartes europees del segle XIX”. Museu Fournier d'Àlava

Titelles. Pengim-penjam

8 edicions del concurs de fotografia.

Emili Valero. President de l'Associació de Fabricants de pasta de paper i cartró de Catalunya”

“Il·lustracions i còmics” Quim Bou i Edgar Massegú

“Cavall de Cartró”

TORRASPAPEL SA 10 anys de visites més

Carlos Reinoso. Director General de ASPAPEL

“Variacions litogràfiques” Carles Fontseré i Francesc Ferrer

“En Quimet i el seu tricicle i els canons de paper” Galiot teatre

Santiago Riera. Professor d'història, Ciència i Tècnica de UAB.

“El bosch dels sentits” Eudald Alabau

“Pluges d'Estiu” Artristras

Eusebi Casanellas. Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

“Ninots o Katxinots” Escola Municipal d'Art de Girona

“Kraft”. Bambalina

Obdúlia Gutiérrez. Investigadora de l'UdG

“Emmotllats de cartró” Jordi Bosch (Barraca)

Antoni Vilanova. President de l'Agrupació d'Arquitectes en defensa del Patrimoni

“Espai i paper, camí de possibilitats”. Nobuko Kihira

Jaume Guillamet. Degà Facultat de Periodisme U Pompeu Fabra

“Naipes Comas” 200 anys d'història dels “naipes”

Vicenç Partal. Director Vilaweb

“Art i paper gravat” Pilar Roca

Can Catà Destil·leries Gerunda

Sant Joan les Fonts

Joan Ramon Iborra. Sotsdirector dominical “El Periódico”

“Capsimetries de cartró” Dolors Bosch

Rotativa del diari “ El Punt”

Návia (Astúries)

Jordi Mercader. Consell Audiovisual de Catalunya

“Sobre el paper...”Escola Massana, Centre d'Art i Disseny. Col·lectiva de professors i alumnes

Arxiu Històric Comarcal de Girona

La Riba

Visites guiades

Municipis convidats

Francesc Cabana. Economista i historiador Isabel Martí. Directora Edicions “La Campana”

“Entrecultures” Consuelo Vallina

Carles Sapena. Diputació de Girona

“Història de la farmàcia en paper” Museu de la farmàcia Catalana.

Quim Curbet. Curbet Edicions

Lluís Cassany. Director Editorial Salvat Bruño

Flaçà Alzamora Packaging SA Gelida

Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres

Tolosa

“El aliento de la hoja” Finucha Prats i Núria Prats

pDS_13

TEMA DE PORTADA [X jornades del paper

Ponents

Artistes/exposicions

Guillem Terribas. Llibreria 22

“El millor és a dins” Alzamora i Cinemes Oscar

Lluís Morillas. Morillas Living Brand

“El placer de leer” Biblioteca Torrente Ballester de Salamanca

Anna Alzamora. Alzamora Packagin SA

“Les biblioteques populars en la Pau i en la Guerra”. Generalitat de Catalunya

Patrocinadors

Col·laboradors

Ricardo Rousselot. Col·legi de Dissenyadors Gràfics

“Recherché” Tatiana Rozenblat

TORRASPAPEL SA

Recuperacions Auladell

Joan Ureña. Gabinet de Disseny Gràfic

“Papers de teR” Carme Riera

PAPERERA DE GIRONA SA

Universitat de Girona

Jordi Artigal. Biblioteca Jaume Mistral de Salt

“Déloma” Jordi Amagat i Pep Admetlla

PAPELERA LA CONFIANZA SA

Museu Molí Paperer de Capellades

MANTER SA

ASPAPEL

Anna M. Fornells. Biblioteca Emilia Xargay Sarrià Dolors Pertús. Cap de Desplegament i Projecció de la Generalitat de Catalunya

“Matemàrtica” salvador Alibau

DIPUTACIÓ DE GIRONA

Associación Hispànica de Historiadores del Papel

Gemma Amat. Directora Artesania Catalunya. Generalitat

“Croquis” Francesc Daranas

ARTESANIA CATALUNYA

Museu FOURNIER d'Àlava

Laurence Baker. Expert en art i paper

“Els papers de Salamanca”. Generalitat de Catalunya

Memorial Democràtic Generalitat de Catalunya

Universitat de Vigo

Joan Bosch. Investigador d'art a l'UdG

“Paper” Joan Vilajoana

JAZZTEL

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Andreu Mateu. Historiador i Mestre Artesà

“L'Arxiu de Sarrià de Ter” Ramon Riera

Galeria 35

UNED

Genís Barnosell. Professor d'Història Contemporània UdG

“República!, cartells i cartellistes” Museu d'Història de Catalunya

Alzamora Packaging, SA

Pep Nogué. Cuiner i investigador gastronòmic

“10 anys de Jornades del Paper”

Museu de la Farmàcia Catalana

Jaume Fàbrega. Crític i historiador gastrònom

Cinemes OSCAR

Meritxell Bach. Química

Naipes COMAS

Mariona Corominas. Presidenta Arxivers sense Fronteres”

Toldos MALLOL

Carlos Jiménez Villarejo. Jurista

Consell Comarcal del Gironès

Carlos Osorio. National Segurity Archive. Universitat George Washinton

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Diego Navarro. Director Instituto de investigación en inteligencia para la seguridad y la defensa de los estados. Universidad Carlos III Madrid

Comercial Martí

Günter Bormann. Cap del Departament Jurídic Comissió Federal pels Arxius de l'Stasi. Alemanya

Flors Emília Cristina

MRamon Alberch. Coordinador del projecte d'Arxivers sense Fronteres Ludmila da Silva Catela. Directora Archivo Provincial de Córdoba. Argentina Montserrat Armengou. Directora de documentals Històrics a TV3. Jordi Guixé. Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya

14_pDS

AJUNTAMENT

INVERSIONS PER SARRIÀ: IMPULS LOCAL PER SUPERAR EL REPTE DEL 2009 Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

La nova rotonda se situarà en la confluència de la Via Augusta i els carrers Lloses i Firal. Foto: Lluís Aymerich

l 2009 és un repte. Un any que no serà fàcil i que reclama tota la nostra determinació per afrontar-lo amb més garanties del que a priori podríem pensar. Determinació que en el nostre cas també vol dir impuls. Les institucions sabem que no podem badar i que a nosaltres ens toca fer un esforç important per fer que la situació econòmica no sigui tan dràstica com se'ns presenta. Des del Govern de l'Estat fins a la Diputació passant per la Generalitat, tots els nivells de govern saben que contra aquesta situació complexa només hi ha una recepta: la inversió pública. La famosa fórmula Keynesiana és aplicada gairebé arreu: més inversió pública per generar ocupació, activitat i sobretot confiança.

FONS D'INVERSIÓ LOCAL Aquesta és també la nostra línia. No només a través dels projectes del Fons d'Inversió Local, dels quals ja

parla en Lluís Aymerich en aquest mateix número, sinó també per la pròpia despesa municipal. Pel que fa als primers, als Fons provinents de l'Estat, enguany invertirem 733.439 euros al nostre poble. El projecte més ambiciós (i també més necessari) que pagarem amb aquests diners serà la rotonda entre la Via Augusta, carrers Lloses i Firal. Una obra que servirà per solucionar un punt negre de la nostra xarxa. Hem primat, és clar, la seguretat. La dels conductors i la dels vianants. La resta dels diners es destinaran a obres repartides per tots els barris sarrianencs i amb la voluntat de millorar l'entorn urbà del poble. Així, per exemple, les reformes a la plaça Vila Romana, Rafel Casanovas al Pla de l'Horta i carrer Flor de Neu a la Rasa contribuiran a fer més agradable per als veïns aquestes zones. Amb la mateixa voluntat es millorarà l'accessibilitat per als vianants a l'entorn del

Al carrer Flor de Neu es reformarà la voravia i es crearà una petita zona verda. Foto: A.Vila

Centre d'Assistència Primària i l'Escola Bressol Municipal, al carrer Joan Fuster. Val a dir que seguint també amb aquesta línia s'han inclòs en el Fons diferents obres per a ubicar passos de vianants elevats en distints carrers del poble (c/ Isidre Macau, c/ Agustí Riera, al Pla de Vinyers) o la instal·lació de nous reductors de velocitat homologats (c/ La Rasa i c/ Lloses). A més, hem previst la reforma de la pista esportiva de Sarrià. En aquest cas permetrà millorar les prestacions d'una pista que actualment està infrau-

pDS_15

AJUNTAMENT

tilitzada. La voluntat de l'ajuntament és adaptar el terra d'aquest equipament a la realització de més esports. També a Sarrià de Dalt s'ha previst substituir el quadre elèctric que alimenta l'enllumenat públic instal·lat fa més de vint anys i que presentava símptomes clars d'envelliment i, per tant, problemes constants en la il·luminació de la zona.

CONSTRUCCIÓ I REFORMA D'EQUIPAMENTS Aquestes inversions no seran, com deia, les úniques d'aquest 2009. Un cop acabat l'edifici s'inicien les obres d'acabament de la nova Biblioteca Municipal, a finals d'any en començarem a veure els resultats més tangibles. Segueix segons el calendari, segueix segons les previsions aquest transcendental centre. Això serà en els propers mesos, de moment ja s'han executat les obres de millora als vestidors del camp de futbol municipal de la Rasa. Hem canviat les calderes i s'ha adaptat tota la instal·lació a la normativa vigent (ubicant-hi una porta tallafoc, dos acumuladors d'aigua i una nova caldera de gas natural) i fins i tot s'hi han instal·lat plaques solars que

permetran un important estalvi energètic i ecònomic. El Centre Cívic de la Cooperativa també serà un dels espais que veurà com en millorem les prestacions. En concret, a dins de “la Coope” s'hi estan fent les obres que permetran recuperar el despatx de la coordinadora del centre i també independitzar el barrestaurant de la resta del centre, per millorar-ne l'accessibilitat. Igualment, es renovarà tota la instal·lació d'aigua calenta dels vestidors de la piscina, aquí també amb aprofitament de l'energia solar a través de plaques. A fora, la reforma de la plaça Renaixença permetrà no només dignificar i assentar l'entrada a l'edifici sinó, a més, servirà per instal·lar dipòsits de recollida de l'aigua plujana, per destinar-la al reg de tota la zona enjardinada. Impulsem doncs, obres de modernització i millora dels espais municipals. També del Coro. En aquest cas, es faran les obres pertinents per a millorar l'aïllament i l'acústica de la sala gran. Una qüestió que no estava resolta tot i tractar-se d'un edifici relativament nou i que no permetia desenvolupar amb comoditat activitats en aquest espai. I si parlem del Centre de la Gent Gran, hem de mencionar

també el CEIP Montserrat. Aquest 2009, gràcies a l'aportació a parts iguals de l'Ajuntament i la Diputació de Girona, serem capaços d'adequar la instal·lació elèctrica de la nostra escola a les normatives vigents. Finalment, després d'anys podrem abordar aquesta assignatura pendent (mai tan ben dit, tractant-se de l'escola). Hem dit que en el 2009 hi haurà un important esforç inversor. En concret, l'esforç que farem serà proper als dos milions d'euros. Una xifra molt important per Sarrià de Ter. Hem explicat els projectes. Obres que s'aniran desgranant al llarg d'aquest any i que han de complir el doble objectiu que ens hem marcat tots. Per un costat han de ser obres que millorin el poble. Que millorin els equipaments, els carrers, els barris, la qualitat de vida de tots els sarrianencs i sarrianenques. Està clar que ho seran. Però també són projectes que ens serviran per incentivar l'activitat i crear o mantenir ocupació. Aquest també és el paper de l'ajuntament. El de ser no només el que vetlli pel benestar col·lectiu, sinó ser també (i en aquest cas més que mai) un agent dinamitzador de l'economia local. ■

Oh! Paper Papereria i Ofimàtica

COMPLEMENTS I MÀQUINES D’OFICINA MATERIAL D’ARXIU MATERIAL DE DIBUIX MATERIAL D’ESCRIPTURA I CORRECCIÓ MATERIAL D’INFORMÀTICA MATERIAL ESCOLAR PAPERS I MANIPULATS ARTICLES I OBJECTES DE REGAL LLAMINADURES C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 Sarrià de Ter Tel. 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83 a/e: ohpaper@wanadoo.es

16_pDS

AJUNTAMENT

MOMENT HISTÒRIC DE SARRIÀ PER LES SEVES INFRAESTRUCTURES Lluís Aymerich i Viñals Primer Tinent d'Alcalde i portaveu del grup municipal de CiU

transcendents en el dibuix del nostre poble, també n'hi ha d'altres de no tanta magnitud i fins i tot petites actuacions diàries que aniran definint la identitat de Sarrià de Ter.

TREN DE GRAN VELOCITAT La línia del TGV és una obra de gran magnitud i de gran importància per a les comunicacions del país, d'Espanya i d'Europa, però en canvi és molt poc transcendental pel desenvolupament del nostre poble. Tot i així, malgrat les molèsties que la seva construcció provoca ara i les que provocarà permanentment pel seu incessant pas per les s evident que nostres terres, hem la història s'esde pensar que com a criu dia a dia, membres d'aquesta però també és societat global a la cert que hi ha qual pertanyem, hem moments que un té la de contribuir-hi perimpressió de viure fets que què essent el nostre són irrepetibles. En efecte, municipi una evident estem vivint unes dates que terra de pas, hi estem deixaran una empremta tan obligats i ens plau marcada sobre el nostre terriVisita de les obres del túnel del TGV. Fotos: Lluís Aymerich participar en el destori que les gaudiran o patiran envolupament genemoltes generacions futures ral del nostre país i de que ni tan sols coneixeran l'existència trials... Així és com, per bé o per mal, les nostres comarques. de la nostra identitat. M'estic referint a neixen i creixen els pobles i, per desSarrià de Ter contribueix amb la obres que per la seva gran envergadu- comptat, així és com a dia d'avui hem cessió dels seus 2 Km i escaig de la ra perduraran en el temps malgrat l'e- arribat al Sarrià de Ter que tenim. És línia longitudinal Nord-Sud i que gràvolució lògica de les infraestructures precisament aquest moment en què cies a la batalla constant de tots els s'estan realitzant a Sarrià importants urbanes. sarrianencs i sarrianenques hem aconLes urbs no neixen de forma infraestructures (línia del TGV) que seguit el seu soterrament en la major espontània tal qual són, sinó que es poden transformar físicament el nospart del seu recorregut, llevat dels construeixen poc a poc amb la inter- tre entorn, i que quedarà com una prop de 300 metres del tram final, venció de tots els elements naturals, dada i data històrica important, però no frontera amb Sant Julià de Ramis. socials, polítics, geogràfics, indus- només aquestes grans obres seran les

pDS_17

AJUNTAMENT

Actualment i ja començades les obres, es pot apreciar perfectament la greu agressió que es produeix al nostre territori per donar servei al pas d'un sistema de transport de viatgers modern, ràpid i segur.

AUTOPISTA GRATUÏTA I DE PEATGE DE CONNEXIÓ AMB FRANÇA No tan bé ens estan sortint les coses amb l'Autopista, perquè malgrat les constants i contundents protestes dels veïns i veïnes de Sarrià, no s'albira cap intenció d'escoltar les reivindicacions d'aquest petit, humil i sofert Sarrià de Ter. Deia abans que estem obligats a contribuir i ho fem complaguts, que no complaents. Perquè, que ningú no s'enganyi, complaents no ho som, no ho volem ser, ni ho serem. Estem encara en una fase preliminar del projecte definitiu de l'ampliació de l'AP-7 a quatre carrils per banda i tots els esforços municipals van en la direcció d'evitar aquesta ampliació. No sé si ho aconseguirem, però si finalment no és possible, no serà per no haver-ho intentat i haver esmerçat tots els esforços i les possibilitats al nostre abast.

ALTRES OBRES AL MUNICIPI Hem estat parlant de la contribució de Sarrià de Ter al país en general, en un sentit col·lectiu, però en cap moment hem fet referència a la contribució econòmica que cada un de nosaltres, i de forma individual, fa a les administracions de l'Estat. Tots i cada un de nosaltres estem obligats, potser no tan complaguts, però sobretot i de cap manera complaents, a contribuir econòmicament a les càrregues col·lectives, ja sigui a nivell local, autonòmic o estatal. Qui de nosaltres, en tots els actes quotidians, i per posar només uns exemples, no li toca pagar l'IBI, l'Impost de circulació, la taxa de recollida d'escombraries, l'Impost de Transmissions, l'IVA o l'IRPF? Els pri-

18_pDS

mers que he esmentat són impostos municipals i tota la seva recaptació, millor o pitjor administrada, reverteix en serveis pel nostre municipi, però la de les administracions d'àmbit superior, algú té idea de com i amb quins percentatges retornen al contribuent o al seu entorn? Aquí entraríem en un altre debat que agrada molt als espanyols i que no tocarem, perquè no és la intenció d'aquest article. Aquest debat és el de la solidaritat, sobre el qual no em desagradaria parlar, però que en tot cas, haurà de ser en un altre moment. Dèiem en el passat número d'aquesta mateixa revista, que és urgent

per part dels nostres representants parlamentaris la necessitat de promoure una nova llei de finançament de les Hisendes Locals, ja que de continuar en aquest sistema, els ajuntaments ens veurem totalment impossibilitats de complir els compromisos. Avui podem dir que continuem en la mateixa necessitat perquè encara no s'ha pres cap iniciativa per endegar aquesta reforma, però també cal dir que com a conseqüència de la greu crisi economicofinancera i la creixent situació d'atur en què ens trobem, el Govern Estatal ha hagut de posar-hi un pedaç, insuflant diner fresc als ajuntaments. Malgrat que aquesta no sigui una fórmula definitiva, des dels ajuntaments hem de reconèixer que seran benvinguts aquests diners que vénen dels fons estatals i que serviran a molts municipis per a desenvolupar obres absolutament necessàries, que

ajudaran a escriure aquest bocinet de la història a què fèiem referència al començament. De tota manera, sense oblidar aquest reconeixement, cal deixar clar que no es tracta d'un ajut que se'ns dóna graciosament per la gran magnificència del Govern de l'Estat, sinó que prové de la contribució que tots i cadascú dels veïns i veïnes de cada territori hem satisfet a través del sistema impositiu. En definitiva, s'inverteixen en el nostre municipi aquells diners que nosaltres mateixos ja hem pagat via impostos. Mitjançant aquests fons estatals d'inversió local, el nostre municipi podrà realitzar tot un seguit d'obres molt necessàries i reivindicades i així, en el transcurs dels propers mesos veurem oberts els nostres carrers per realitzar-hi aquestes tan esperades i reclamades obres, que són: · Construcció rotonda encreuament Via Augusta / carrer les Lloses. · Reforma del paviment de la pista poliesportiva de Sarrià de Dalt. · Reforma i adequació de les voreres del carrer Flor de Neu (la Rasa). · Ampliació vorera carrer Mercè Rodoreda i plaça Vila Romana (Pla de l'Horta). · Reforma del mur del cementiri de Sarrià de Baix. · Reforma i pavimentació de la plaça Rafel Casanova (Pla de l'Horta). · Renovació del quadre elèctric de Sarrià de Dalt. · Millora de l'accessibilitat del carrer Joan Fuster (zona CAP). · Adequació del reductors de velocitat dels carrers les Lloses i La Rasa. · Instal·lació de passos de vianants elevats als carrers Isidre Macau i Agustí Riera (Pla dels Vinyers). En definitiva, des del punt de vista geopolític, entre obres de gran envergadura i altres de menys calat, anem construint el futur i la història del nostre municipi. ■

OPINIÓ [els efectes de la crisi

ELS EFECTES DE LA CRISI A SARRIÀ DE TER UNA DE BONA I UNA DE DOLENTA Roger Casero Gumbau ?ortaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter http://rogercasero.blogspot.com

La manifestació de persones treballadores de la fàbrica Torraspapel en plena autovia de Sarrià de Ter, camí cap a Girona. Foto: Roger Casero. 7LA CRISI DE LA FÀBRICA DE TORRASPAPEL I ELS 733.439 € DE L'ESTAT PER SARRIÀ DE TER

inc una notícia bona i una de dolenta, quina voleu saber primer? Així comencen alguns acudits, però en el cas de Sarrià de Ter, si parlem del darrer trimestre d'aquest any que hem deixat enrere, el 2008, ens referim a la vida real, tangible, palpable, a la vida del nostre poble, de vosaltres, persones treballadores i també del nostre ajuntament. Aquest darrer trimestre del 2008 ha estat marcat sense cap mena de dubte per les conseqüències de la crisi econòmica global, que

Sarrià de Ter també pateix, tal com explicava amb alguns exemples al darrer article publicat al Parlem de Sarrià. De les moltes conseqüències que la crisi té a Sarrià de Ter en destacaré dues, possiblement la més negativa i nefasta, i la més positiva, que, encara que no ho sembli, també hi és. Em refereixo a la complexa i delicada situació de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, per un costat, i a l'aportació del govern de l'Estat de 733.439 per a fer inversions, obres de millora, i generar ocupació a Sarrià de Ter.

pDS_19

OPINIÓ [els efectes de la crisi

QUO VADIS TORRASPAPEL? El passat 6 de novembre saltava la notícia: la direcció de Torraspapel anunciava la presentació d'un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) que representava, per la fàbrica de Sarrià de Ter, la pèrdua de més de 200 treballadors, en concret 213. La notícia sorprèn a la majoria i sobretot crea perplexitat i gran preocupació: perplexitat perquè precisament la fàbrica de Sarrià de Ter no té pèrdues, sinó beneficis, alhora que aporta coneixement i valor afegit a les altres fàbriques; gran preocupació per la situació laboral dels treballadors afectats i per la fràgil situació de la fàbrica, en cas de prosperar l'ERO i canviar l'activitat productiva de la fàbrica. Des del PSC de Sarrià de Ter vam lamentar, i així els ho vam comunicar, que ens assabentéssim de la notícia a través dels mitjans de comunicació, quan el govern municipal sabia, de feia mesos, la voluntat de la direcció de l'empresa de tancar la fàbrica o de ferhi una reducció important de personal. També vam lamentar que el govern no ens convoqués a cap de les reunions que va mantenir amb el comitè d'empresa i amb la direcció de Torraspapel, entenent que com a representants públics que som, i sobretot si en

20_pDS

aquest tema actuem des de la unanimitat i en fem bandera, el govern pràcticament no l'exerceixi. Malgrat el govern, des del PSC de Sarrià de Ter, tan bon punt vam conèixer la notícia vam començar a moure'ns: reunió amb el comitè d'empresa, trucades i xerrades amb treballadors de la fàbrica, reunions i converses amb representants dels governs de la Generalitat i l'Estat, contactes amb els diputats del PSC al Congrés de Diputats, converses amb els sindicats, amb les patronals... Al llarg de tota la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, des del PSC hem estat molt actius, d'entrada donant suport al comitè d'empresa i als treballadors, però també fent propostes per afrontar la crisi, fent crides a la mobilització i fent difusió de tota l'activitat i notícies que anaven sorgint. Tota l'acció del PSC de Sarrià de Ter respecte a la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter es pot consultar i llegir al web del PSC de Sarrià de Ter, així com als blocs de l'Assumpció Vila i al meu. El dijous 13 de novembre es va fer la més nombrosa de les mobilitzacions dels treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter. Una setmana després de publicar-se la notícia, la sensació general era encara d'incredulitat i de gran preocupació. A mesura que anaven passant els dies s'anava definint el problema: no era una qüestió de pèrdues, era una qüestió indus-

trial... però fos quina fos la causa, les conseqüències sempre apuntaven allà mateix: la reducció de la plantilla i el canvi de producció, és a dir, deixar de fer el paper estucat per produir paper autocopiatiu. D'aquesta manera es confirmava la màxima que diu que quan les coses van malament, sempre poden anar pitjor. El canvi de producció no és un tema menor, ja que apunta de manera inevitable quin serà el futur de la fàbrica. I amb el paper autocopiatiu, amb més de dos-cents treballadors menys, el futur de la fàbrica és més aviat poc esperançador. La percepció general és que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter està ferida de mort i té els dies (potser algun any) comptats. M'agradaria molt equivocar-me, naturalment, però passar d'una fàbrica amb més de tres-cents treballadors amb una producció d'un paper fort al mercat i amb departaments de qualitat a tenir una fàbrica de poc més de cent treballadors amb una producció d'un paper cada dia més residual al mercat i prescindint del valor afegit en qualitat i coneixement de la fàbrica, no és massa esperançador. Al mes de gener de 2009 la crisi de la fàbrica Torraspapel s'ha tancat amb un acord, després d'unes intenses, tenses i llargues negociacions, entre el comitè d'empresa (amb el suport ampli dels treballadors) i la direcció de Torraspapel, un acord, entenem, que és el millor possible, però no el desitjat ni pels treballadors ni pel mateix comitè... Un dels aspectes que ha planat al llarg de la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter ha estat la possibilitat

OPINIÓ [els efectes de la crisi

Diversos moments de la manifestació i concentració davant la subdelegació del govern de l'Estat a Girona. Fotos: Roger Casero.

de requalificar, passant-los a ús residencial, els terrenys de la fàbrica de Sarrià de Dalt. Cal dir que aquest és un interès real de l'empresa, que, sospito, apareixerà més endavant. Quan des del govern ens van comunicar que ells no descartaven aquesta mesura, nosaltres de seguida vam marcar les nostres condicions, que passava pel compromís per part de l'empresa de fer una inversió a la fàbrica que garantís els llocs de treball i en millorés la producció, i en aquests sentit valoràvem que el benefici que l'empresa pogués treure de la requalificació representés entre un 15 i un 20% de la inversió que l'empresa hauria de fer a la fàbrica. Amb la proposta de l'empresa, amb la disminució de la plantilla i amb el canvi de producció no es pot parlar, ni tan sols plantejar, pel PSC de Sarrià de Ter, la requalificació dels terrenys. On va la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter? Què vol fer-ne l'empresa? Quins són els seus plans de futur?... Per l'empresa els terrenys de la fàbrica, a Sarrià de Dalt i al sector paperer, a tocar del riu, són un tresor que, potser no avui però sí demà, superada la crisi econòmica, voldran explotar. Esperem que, tot i amb la reducció i amb el canvi de producció, la fàbrica Torraspapel es mantingui per molts anys a Sarrià de Ter... tot i que a ningú se li escapa que té els dies comptats!

733.439 € DEL GOVERN DE L'ESTAT PER SARRIÀ DE TER Aquesta és la millor notícia de l'any, del curs i possiblement de l'actual mandat per Sarrià de Ter, tot i que ens agradaria tenir-ne més, de bones notícies. Tot i això, aquests 733.439 € no ens resoldran totes les necessitats que tenim al municipi, però ens ajudaran en algunes.

A finals de novembre s'aprovava la creació del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) a través del Reial Decret Llei 9/2008, de 28 de novembre, a través del qual es crea un Fons Estatal d'Inversió Local i un Fons Especial de l'Estat per la Dinamització de l'Economia i l'Ocupació, dotat, aquest fons d'inversió, de 8.000 milions d'euros, dels quals, per nombre d'habitants, 733.439 € corresponen a Sarrià de Ter. La crisi econòmica afecta els municipis, sobretot la seva capacitat d'ingrés per inversió; aquesta realitat ja l'hem viscuda aquest any 2008. La situació ara per ara no sembla que millorarà gaire, sobretot a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, que amb la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, pot veure encara més migrats els seus ingressos, en aquest cas a través de l'impost d'activitats econòmiques, ja que en la mesura que la fàbrica redueixi la seva activitat, l'ajuntament veurà reduït el seu ingrés. Aquest proper 2009, doncs, en plena crisi econòmica, el govern de l'Estat injecta diners a través del FEIL als municipis, destinats a la promoció d'obra pública, aportant així capacitat d'inversió als municipis, i destinats també a la creació d'ocupació en el sector de la construcció i obres, un dels més castigats per la crisi. Els 733.430 € de què disposarà l'Ajuntament de Sarrià de Ter per fer obres al llarg del 2009 no cauen del cel, són diners que aporta el govern de l'Estat per pagar una sèrie d'obres i millores que es faran a Sarrià de Ter al llarg de l'any 2009. Els diners els posa el govern de l'Estat, els projectes els ajuntaments, que també han de fer la contractació d'obres. En el cas de Sarrià de Ter les obres que es faran, aprovades pels tres grups

municipals, també el del PSC, són: Rotonda Via Augusta / carrer Lloses, 491.343,00 € Reforma del paviment Pista de Sarrià de Dalt, 27.840,00 € Reforma i adequació vorera habitatges de Flor de Neu (la Rasa), 88.352,00 € Ampliació vorera carrer Mercè Rodoreda i plaça Vila Romana (Pla de l'Horta), 43.143,12 € Reforma mur Cementiri de Sarrià de Baix, 20.144,00 € Reforma i pavimentació plaça Rafel Casanova (Pla de l'Horta), 15.662,25 € Renovació quadre elèctric de Sarrià de Dalt, 5.057,60 € Millora accessibilitat carrer Joan Fuster (zona CAP), 15.428,59 € Adequació reductor de velocitat carrer Lloses, 3.600,44 € Adequació reductor de velocitat carrer la Rasa, 6.369,00 € Instal·lació passos vianants elevats carrer Isidre Macau i carrer Agustí Riera, 16.499,00 € Naturalment nosaltres teníem alguna altra proposta; de fet ens hauria agradat, tal i com vam proposar, haverles pogut plantejar al govern, però entenem que aquestes també són obres necessàries i que, per tant, si des de l'Estat ens injecten diners, cal aprofitar-los tots, fins al darrer cèntim. Aquesta ha estat la bona notícia d'un final d'any 2008 certament preocupant. L'any 2009 veurem com gràcies als diners del FEIL es milloren voreres i carrers del nostre poble, però també veurem com el nostre poble perd potencial industrial, com la fàbrica Torraspapel aprima la plantilla, deixant treballadors sense feina, i precaritza la producció, dibuixant un horitzó ple d'incertesa... La crisi, l'any 2009, continua... ■

pDS_21

ENTITATS

3a FIRA COMERCIAL ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE SARRIÀ DE TER Esther Portilla i Benito Presidenta de l'Associació de Comerciants

22_pDS

ENTITATS [III fira comercial

Imatges de la 3a Fira Comercial del 30 de novembre al pavelló municipal. Fotos: Jordi Paretas.

algrat l'ambient econòmic que estem vivint, no gaire positiu, un cop més i per tercera vegada hem celebrat la Fira Comercial, la nostra fira. I quant dic nostra, no vull dir de l'associació de comerciants, sinó de tot el poble. El comerç de Sarrià és prou important perquè es reconegui l'esforç que fem per millorar dia a dia. La Fira vol donar un impuls important perquè en moments difícils com en els que estem, fem entre tots una unió solidària i un esforç conjunt. Es per això que any rere any la Fira vol ser una eina per reforçar el comerç. Ser durant un dia l'aparador dels nostres comerços. Com a comerciants, hem de fer esforços per aconseguir que la nostra botiga sigui un espai interessant, confortable i agradable per al comprador. Per això, cal que sapiguem trobar la combinació perfecta entre la imatge que desprèn l'establiment, el producte que hi oferim, la comunicació, i sobretot, l'atenció que prestem al nostre client. Hem de saber trobar un punt d'equilibri, i no caure en una roda de pessimisme, perquè el paper de tots els venedors de la botiga és fonamental.

Davant la nova situació econòmica cal redissenyar la nostra estratègia amb lideratge, confiança i molta il·lusió. La Fira comercial vol ajudar els comerços a potenciar els propis negocis, almenys la seva creació té com a un dels seus objectius això. Una Fira mai no és per fer vendes al moment, sinó per potenciar els negocis, per fer créixer, per donar a conèixer, i això és feina de cadascú, hem de saber aprofitar els moments perquè tothom sap què hi ha en una carnisseria, perruqueria, estètica, forn, etc., però possiblement el que no sap és allò que fem de tant en tant, productes que venem i ningú sap, una promoció, una oferta puntual. O fins i tot un producte que vols introduir, hem de saber cridar l'atenció, renovar, portar il·lusió dins nostre i saber ser positius. Un any més és d'agrair la vistositat i creativitat d'alguns comerços, la riquesa i color d'alguns estands. Volem felicitar tots els participants i tots aquells que ja estan pensant a millorar la Fira per al proper any. Vull també felicitar tota la gent de Ràdio Sarrià, Neus Mercader, Marc Marquès, Josep Oliveras i en Jordi Paretas, per la gran feina que han fet per donar un nou aire, fent la ràdio en directe, amb entrevistes a tothom, ale

gria i molta simpatia, han treballat de valent, hi han posat esforç i cor en la Fira. També vull donar les gràcies a l'Associació de Veïns de la Rasa, pel dinar que han organitzat i el temps que ens han dedicat col·laborant amb nosaltres, i als Amics dels Gegants, amb qui sempre es pot comptar, gent com cal, gent que sap fer poble, GRÀCIES!!! Val a dir també que l'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la seva Àrea de Desenvolupament Local, un cop més ha recolzat des del primer moment la iniciativa de l'Associació de Comerciants i ha desplegat tots els mitjans possibles per millorar petits entrebancs, des de la coordinació de l'esdeveniment fins a la cessió del Pavelló Municipal d'Esports, d'equipament logístic i suport econòmic i tècnic. I finalment el nostre agraïment més important a tots els veïns i veïnes de Sarrià, que ens han fet costat un cop més, participant de la nostra Fira. Agraïm que valorin l'esforç fet per tots els botiguers que han treballat de valent per fer possible la 3ª Fira Comercial, obrint pas a la 4ª Fira Comercial, que omplirem un altre cop d'actes i espectacles. Fins ben aviat.■

pDS_23

ENTITATS [mural a sarrià de dalt

Foto: Joan Puigmal.

L'ESGLÉSIA DE LA PARRÒQUIA DE SANT PAU UN SÍMBOL PER A SARRIÀ DE DALT Associació de veïns de Sarrià de Dalt

any 1952 l'empresa J. y F. Torras Hostench S.A. té la iniciativa de construir a Sarrià de Dalt el grup d'habitatges protegits coneguts posteriorment com a “Grup de vivendes protegides Paulí Torras”. Normalment s'identifica Sarrià de Dalt amb aquest grup de vivendes protegides construïdes els anys cinquanta. Però no hem d'oblidar que la zona de Sarrià de Dalt abans de la construcció d'aquestes vivendes era una zona rural. Així, cap als anys quaranta del segle XX, entre el cens de cases de pagès de Sarrià de Dalt hi podem trobar: Can Tiranda (el Mas Benefici), Can Jaqué (Mas Reig), Can Nadal (Mas Font), Can Riuró (Can Tomaset), Can Gelada (Can Mariano, Can Culubret), Can Vinyes (Can Brugué), Can Cucut (Ca l'Espluga), Can Vert (Ca l'Aymerich, Mas Jordi), Can Busquets, Can Conna (Can Rimbau), Can Poll, Can Parraguera, Can Marcel·lí . Aquests habitatges es trobaven a la falda de la parròquia de Sant Pau. [Font: Sarrià de Ter, el paper de la història. Coordinació de Josep Brugada. 2006 CCG Edicions]

24_pDS

ENTITATS [mural a sarrià de dalt

Castanyada al parc de la devesa de la Cooperativa. Fotos: Quim Llunell.

La Parròquia de Sant Pau de Sarrià està documentada del segle XI, com a possessió del monestir de Sant Pere de Galligants (Girona). Per tant, podem dir que és un element clau a la història de Sarrià de Dalt. Quant a l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt ens vàrem plantejar de dissenyar un logotip per a l'associació, no dubtàrem a escollir l'església de la Parròquia de Sant Pau. Creguérem que era un element identificador de Sarrià de Dalt i de la seva història. El 25 d'octubre del 2008, l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt va organitzar la castanyada de tardor a l'entorn del Centre Cívic la Cooperativa. Com en anys anteriors, vàrem convidar els veïns a que portessin coques casolanes per a poder-les compartir tots mentre s'anaven coent les castanyes i s'amenitzà la festa amb un espectacle infantil. Durant la celebració d'aquesta festa, membres del consistori van inaugurar un mural emblemàtic per a Sarrià de Dalt. Durant setmanes, l'artista Miquel Àngel Cros, amb la col·laboració de Xavier Sayols, va anar gestant a la zona del “Parc de la Coope” aquest esplèndid mural que també mostra l'església de Sant Pau. Les festes que organitzem l'Associació de Veïns: festa de primavera, revetlla d'estiu, arrossada de la Festa Major i castanyada de tardor estaran així emmarcades a partir d'ara per aquest símbol de Sarrià de Dalt. ■

pDS_25

ENTITATS [caga tió 2008

CAGA TIÓ 2008 Gemma Simón Associació de Veïns Pla de l'Horta

Fotos: AV Pla de l'Horta.

onar la benvinguda al Tió resulta ser el millor preàmbul del Nadal. Per la pau, germanor i harmonia que regna a tots els indrets del planeta, i més concretament a la nostra vila: Sarrià de Ter. El Tió de l'A.V. del Pla de l'Horta ha estat esperant tot un any per sortir al carrer i fer-se veure, tot cofoi. Sense cap mena de dubte és tot un personatge el senyor Tió, una celebritat pel que fa a l'oferiment de regals als nens i nenes que tant l'estimen. Fa molts d'anys el Tió ens va dir, a cau d'orella, que li encantava la mainada. Aquells vailets que se li apropaven cada vespre per donar-li menjar i beure, i li feien afalacs i carantoines: un convidat nadalenc d'allò més agraït. El Tió ens va dir que esperava a tota la mainada de Sarrià de Ter el dia 20 de desembre, els havia estat

observant durant tot l'any i tots s'havien portat molt bé. El Tió ens ha mostrat tot orgullós la seva immensa panxa, una panxa plena de regals i de rialles per tota la mainada. Així va ser, el 20 de desembre tota una bona colla de pares i mares estaven ben contents de veure com la mainada estava tota neguitosa esperant el gran moment: sortir a cantar el Tió per tot el barri per després pujar a la tarima i donar els màgics cops de bastó tot cantant la cançó del Tió per tal de recollir el gran regal que els espera. Cada nen i nena pujava a la tarima amb una il·lusió, una rialla i un missatge que era universalment conegut per tothom. Benvingut, el Nadal ja és aquí, la pau i la màgia regnen més enllà del pessebre! Passats pocs dies, el dia 24 de desembre, tothom va cantar a l'uníson la cançó del “caga Tió”, i el Tió va

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

26_pDS

ENTITATS [caga tió 2008

poder escoltar que, un any més, a totes les llars de Sarrià de Ter s'estava cantant la cançó del “caga Tió”. Un meravellós emblema nadalenc que es manté i que consagra un esperit, una tradició i una cultura popular que ens fa únics i especials: la denominació d'origen sarrianenca. El passat Nadal va tenir lloc el màgic, conegut i tradicional “Caga TIÓ” del barri del Pla de l'Horta. Va tornar la il·lusió de nens i nenes per carregar-se de regals després d'haver estat els darrers dies donant de menjar al tronc més famós de tot el país. Resulta fantàstic reunir tanta mainada, mares i pares; observar les il·lusions de la famílies per descobrir la sorpresa que el Tió els té reservada. A primera hora predomina en el cap de tots els infants el repàs exhaustiu i benèvol de les accions que han realitzat durant tot l'any... el resultat és sorprenent: he fet bondat, he fet cas dels pares i he donat de menjar cada nit al Tió. Tot seguit, donem un volt pel barri amb tota la mainada per realitzar el preàmbul del Tió, cantar al Tió perquè ens porti un munt de regals.

Una vegada hem demanat al Tió que ens porti molts regals, els nens i nenes van pujar a la tarima que presideix, com no pot ser d'una altra manera, el Sr. Tió. Cada infant, un per un, puja amb una expectativa concreta i general, fixada des de fa molt de temps: picar amb el bastó al Tió i, alhora, cantar ben fort la seva cançó. D'aquesta manera, em deixarà un munt de regals. Una vegada es deixa de picar amb el bastó i de cantar, s'aixeca la manta que abriga el Tió; és aleshores quan la plausible espera deixa pas a la rauxa i a la materialització d'una de les quimeres nadalenques. Sens dubte, l'esperit del Nadal ha passat per Sarrià de Ter quan sents que un impressionat infant diu: “guaita que m'ha cagat el Tió”. Fem memòria, i recordem un petit fragment de la tradicional cançó del Tió que es canta per comarca del Pla de l'Estany: “Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo; si no tens més caga diners, si no tens prou fes un pet i remou”. Atenció nens i nenes i públic en general, comenceu a assajar per enguany.... i no oblideu-vos del més important: el Tió us està vigilant, feu bondat!!! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_27

ENTITATS [el comerç davant la crisi

EL COMERÇ DAVANT LA CRISI Esther Portilla i Benito Presidenta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

s més que evident que som davant d’un canvi d’escenari, on el futur del comerç passa per uns moments difícils, però és en temps de crisi quan es fa més necessari conservar la confiança dels clients. El que ens permetrà mantenir-nos és la fidelitat dels clients. Cal actuar amb prudència, però recordar que les crisis són només una etapa que no dura per sempre.

L’estratègia de comerç es diferencia segons el producte ofert, hem de distingir entre productes de primera necessitat i aquells que es compren més per impuls. És a dir: anar de compres o anar a comprar. Entenem doncs que ”anar a comprar” són els productes bàsics, com els d’alimentació, neteja, etc.,“es fa la compra per obligació, encara que hi hagi crisi”.

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

28_pDS

ENTITATS [el comerç davant la crisi

No obstant això, el comerciant ha de tenir en compte possibles canvis en el seu comportament i ha d’ajustar l’assortiment d’acord amb el tipus de públic que té o que busca, i recordar sempre mantenir la confiança dels clients, la constant inversió en millorar els serveis pot ajudar el comerç a superar una crisi. Anar de compres és més que comprar, serien productes com poden ser, complements, un regal, unes sabates, un electrodomèstic, etc. No són productes de primera necessitat, com tampoc ho són els que es compren per impuls, que solen ser aquells que trobem en llocs estratègics, que criden la nostra atenció. Les botigues han de ser flexibles i adaptables, ja que tampoc es ven el mateix al matí que a la tarda, ni es ven el mateix els dies feiners que els festius. Això el comerciant ho ha de tenir en compte per adaptar-se a la demanda dels clients. Tenir clar quins són els punts freds i calents del nostre local, aprofitar els espais i saber distingir quin client és potencialment comprador, no sempre és senzill,

per això, des de l’Associació de Comerciants s’han fet cursos per millorar les tècniques de vendes, paqueteria, aparadorisme, i tenim previst seguir per aquet camí, posant a l’abast de tots els nostres associats, les eines per ajudar a millorar-se professionalment. Si el comerciant satisfà les necessitats dels clients aconseguirà mantenir la seva confiança i fidelitat, i en situacions com l’actual, si un client perd el costum de venir al teu establiment, ja estàs perdut. Hem de saber convertir la botiga en un espai d’il·lusió, crear i transmetre, la imaginació és més important que el propi coneixement, la innovació juga un paper important, oferir un servei de proximitat i professionalitat, l’assessorament, l’atenció, ha de ser millor que mai, petits canvis poden marcar la diferència als ulls dels clients. El consumidor cada dia confia més en el comerç de proximitat, les compres són més del dia a dia, es planifica més la compra. La crisi és, doncs, un repte per superar-se personalment i professional.■

pDS_29

DOSSIER D’HISTÒRIA

EXCAVACIONS

A LA VIL·LA ROMANA DEL PLA DE L'HORTA Lluís Palahí Grimal Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona

DESCRIPCIÓ I SITUACIÓ DEL JACIMENT La vil·la romana del Pla de l'Horta es troba situada a l'oest del barri del mateix nom, dins el municipi de Sarrià de Ter, a uns quatre quilòmetres de l'antiga ciutat romana de Gerunda, l'actual Girona. S'ubica en un paratge planer, limitat a ponent per un petit turó, i obert cap a la plana per on, a uns dos cents metres, circula el riu Ter. A prop de la vil·la es localitza precisament el gual de Ter per on la Via Augusta travessava el riu abans d'encaminar-se cap a Girona i on es va recuperar un dels tres mil·liaris1 , localitzats a l'entorn de la ciutat de Gerunda. La vil·la va ser descoberta a principis de l'any 1970 durant la construcció d'uns pisos pel Patronat Santa Creu de la Selva. La posada a la llum, al fer unes fonamentacions, de tot un seguit de paviments de mosaic va fer que s'aturessin les obres i el STIA de la Diputació hi iniciés tot un seguit d'actuacions arqueològiques sota la direcció del Sr. Miquel Oliva. A la foto: Nimfeu

30_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Cal dir que si bé les excavacions dels anys setanta varen obrir una important superfície, el seu principal objectiu era la recuperació dels mosaics i es va emprar una estratigrafia molt simple i solament en dos sondeigs es va aprofundir per sota del nivell de circulació conservat. Això ha dificultat als investigadors establír una evolució completa i coherent de la història i evolució de la vil·la.

diar el territori de la ciuitas de Gerunda i la seva evolució. Al jaciment de Sant Julià de Ramis ja fa 12 anys que s'hi treballa amb uns resultats científics molt importants, que estan permetent establir de forma clara i precisa el procés de transició entre l'estructuració del territori en època ibèrica i la implantació del sistema romà basat en la ciuitas. A aquests estudis s'hi incorporen ara les vil·les del Pla de l'Horta i de Vilablareix que ens han d'ajudar a entendre l'evolució del territori a l'entorn de la nova ciutat romana de

Planta de localització de les restes de la vil·la.

es excavacions es varen desenvolupar en dues campanyes, la segona de les quals va finalitzar a mitjans de març de l'any 1972. Els mosaics, força malmesos, varen ser arrencats durant l'agost de 1970 per a la seva conservació i restauració. L'excavació es va desenvolupar essencialment a la part residencial de la vil·la, al voltant de la zona amb paviments musius. Però ja durant la campanya del primer any, i sobretot abans de cloure les excavacions, es varen realitzar tot un seguit de rases i sondeigs en direcció nord que varen permetre copsar les dimensions i importància de la vil·la. Així mateix, a uns cinquanta metres del nucli excavat en direcció est i durant unes obres de canalització es varen descobrir tot un seguit de murs associats, un paviment d'opus signinum i, el que és més remarcable, una petita necròpolis d'incineració d'època ibèrica. Altres troballes s'han realitzat a l'indret en anys posteriors. Així, durant les obres de construcció del barri que actualment envolta el nucli original del Pla de l'Horta es va localitzar una tomba de tegulae, a uns cent metres al sudest del nucli excavat, i a uns dos cents metres en direcció nord, una interessant necròpolis d'època visigoda.

Planta de la part de la vil·la excavada als anys setanta. / foto MAC-Girona

EL PROJECTE GERUNDA El laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Girona treballa des de fa molts anys en l'estudi de l'època romana a les nostres contrades, tot realitzant excavacions a diversos jaciments que han aportat valuosa informació per entendre el període històric que va posar les bases de l'estructuració territorial, social i cultural del territori, amb conseqüències que s'estenen fins als nostres dies. Com a part d'aquests treballs i amb l'ajuda d'un programa d'investigació del Ministeri d'Educació i Ciència, la Universitat de Girona ha signat un conveni de col·laboració científica amb la Diputació de Girona i els Ajuntaments de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Vilablareix per tal d'endegar un ambiciós projecte d'excavacions arqueològiques amb l'objectiu d'estu-

Gerunda al llarg del període romà i fins la tardoantiguitat. El projecte, però, no es limita a les excavacions, sinó que presenta una important vessant educativa i de divulgació, ja que un dels seus objectius és l'adequació i conservació dels jaciments analitzats i la seva integració en xarxes de visites no solament turístiques, sinó sobretot didàctiques, per a escoles, investigadors i en general per qualsevol persona interessada en el nostre passat. A més, cal afegir-hi un tercer element, tan important com els dos anteriors, ja que les excavacions seran realitzades per estudiants d'història i història de l'art de la Universitat de Girona, com a part de la formació pràctica de nous professionals en arqueologia i patrimoni. És dins aquest ambiciós projecte on cal inscriure els treballs iniciats l'octubre de 2008 a la vil·la del Pla de l'Horta.

pDS_31

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS

Vista aèria dels àmbits 1 i 2 excavats l’any 1971

PLANIFICACIÓ DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS A l'hora de planificar els treballs arqueològics cal tenir present que la vil·la del Pla de l'Horta presenta la peculiaritat d'haver estat parcialment excavada i posteriorment colgada. Per fer-ho no es va respectar el pendent natural que feia el terreny en direcció oest-est, sinó que es va crear una superfície horitzontal. Aquest fet ha provocat que mentre que les estructures del sector occidental, en molt millor estat de conservació, apareixen a escassament trenta centímetres de la superfície, a la banda contrària, a llevant, la potència de sediment amb què es varen colgar les restes supera els dos metres. A més, aquest cobriment es va realitzar amb la runa sobrant de la construcció dels edificis propers i de l'autopista, que es troba immediatament a ponent de la vil·la. Per altra banda les restes situades a l'extrem de llevant de la finca foren afectades per la construcció dels fonaments de l'edifici modern que com ja hem comentat va donar lloc al seu descobriment. Aquesta situació condiciona tot treball que es realitzi en aquest espai,

32_pDS

ja que implica realitzar una important extracció de terres amb ajuda de maquinària per tal d'extreure el sediment col·locat després de les excavacions dels anys setanta. Per altra banda i des d'un punt de vista purament científic, les restes excavades als anys setanta es troben pràcticament exhaurides en alguns punts pel que fa a l'estratigrafia, però per altra banda és important posar-les al descobert per poder entendre la totalitat de l'edifici, poder reestudiar les seves estructures i integrar-les dins el programa d'adequació de les restes. Per aquesta raó, al planificar la primera campanya d'excavacions es va optar per una programació mixta en la qual al mateix temps que es descobrien algunes de les velles estructures ja parcialment conegudes, s'ampliava la zona d'estudi cap a espais inèdits, que havien de permetre analitzar estratigrafies completes. Amb aquest plantejament, es va començar per obrir de forma mecànica una gran cala a l'extrem de migdia del solar destinada a posar al descobert algunes de les estances ja conegudes pels treballs dels anys setanta, així com d'altres de noves situades essencialment a ponent d'aquestes.

Els treballs arqueològics d'enguany s'han concentrat a la zona de migdia del solar. S'iniciaren amb un rebaix mecànic del sector. Aquest es va veure dificultat pel material emprat als anys setanta com a farcit, consistent en runa d'obres i grans blocs de pedra provinents de les voladures de construcció de l'autopista. Així mateix cal tenir present que dues de les estances excavades als anys setanta (àmbits 1 i 2) ho foren fins a roca i per tant els farcits moderns es perllongaven sota la cota dels nivells de circulació de la vil·la. Mentre l'àmbit 2 es va poder excavar fins a roca pràcticament amb mitjans mecànics (sobretot degut al fet que el farcit era compost per grans pedres), no va succeir així amb l'àmbit 1, ja que per una banda les excavacions anteriors havien deixat alguns trams de paviment in situ i per l'altra, la documentació parlava de l'existència de murs corresponents a fases anteriors. Per tant, en aquest segon cas el rebaix mecànic es va aturar a l'alçada de la pavimentació. Un cop finalitzats aquests rebaixos inicials es va continuar la campanya amb l'excavació manual, estratigràfica i acurada dels diversos espais. En els sectors ja excavats als anys setanta l'excavació es va limitar en aquesta primera campanya a una neteja, en la qual es va poder apreciar que encara es conservaven en diversos espais fragments in situ de pavimentació, generalment d'opus signinum, fet que permetrà en posteriors campanyes realitzar sondeigs estratigràfics en aquests espais. L'excavació dels sectors nous es va fer de forma estratigràfica i es va aturar en el moment de trobar paviments. En aquesta primera campanya l'objectiu essencial era obrir una gran superfície de

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

l'edifici del qual es varen excavar essencialment els nivells d'abandonament.

DESCRIPCIÓ DE LES ESTRUCTURES A llevant de l'excavació es varen posar al descobert les restes de cinc espais diferenciats, tots ell ja excavats durant les campanyes dels anys setanta. A l'extrem est s'ubicaven tres espais conservats de forma irregular, atès que els fonaments moderns n'havien malmès el tancament est. Dos d'aquests espais (A.6 i 14) eren estrets i allargassats i es disposaven a llevant de l'àmbit 1. Pavimentats amb un opus signinum2 que es conservava de forma parcial, semblen conformar dues petites estances (cubicula?3) associats a l'A.1. Semblantment succeiria amb l'A.13, situat a l'angle sud-est de l'excavació, que anava associat a l'A.2 i que es disposava transversalment respecte als espais suara descrits. En tots aquests espais els treballs varen consistir en una neteja fins al nivell de circulació. L'A.1 és un gran àmbit, segurament un triclinium4 que en el moment del seu descobriment als anys setanta es va localitzar pavimentat amb un mosaic de decoració geomètrica, amb una orla floral i amb cràters als angles. Aquest mosaic es va datar en època severiana (195-235 dC). La neteja desenvolupada en aquesta campanya va permetre determinar que el paviment de mosaic no era l'original de l'estança, ja que per sota se'n conservava un altra d'opus signinum. De fet, del paviment de mosaic solament en restava una part de la seva preparació a la zona de llevant de l'estança, on s'apreciava com es va col·locar damunt del signinum preexistent. També en aquest sector es conservaven algunes tessel·les in situ que ficant-se damunt del mur de tanca de l'àmbit, marcaven l'espai que ocupava la porta que comunicava aquest espai amb l'A.6.

Ja descoberta també als anys setanta, es va posar al descobert un mur orientat de nord a sud, de pedra lligada amb fang (M-110) i amb restes d'arrebossat exterior. Aquest parament formava part d'una estructuració anterior de l'edifici completament diferent de la que és visible actualment i que es va datar en aquells moments en època republicana. L'A.2 no es va poder excavar en tota la seva superfície, atès que l'extrem de migdia es troba actualment sota un espai arbrat que no es va voler afectar. Aquest espai es va poder rebaixar en la seva totalitat, ja que havia estat completament excavat als anys setanta. En el moment del seu descobriment estava pavimentat amb un mosaic geomètric que es va datar també en època severiana. La seva estructuració actual respon a una reforma de l'espai. Així, mentre els murs de tramuntana i ponent (M-101 i 103) es varen construir en el moment de pavimentar la sala amb el mosaic, el mur de llevant (M-102) pertanyia a una fase anterior. De fet, allà on els dos primers apareixien com un parament vist, aquest darrer era un mur arrebossat, que es relacionava amb un paviment d'opus signinum, localitzat a la part inferior de la cambra, directa-

ment sobre la roca del subsòl, més d'un metre i mig més baix que la cota a la qual es va col·locar el paviment de mosaic suara esmentat. Ara per ara desconeixem amb quin altre mur es relacionaria inicialment aquest parament, que tant podia pertànyer a una fase en què el nivell de circulació fos molt més baix, com a una estructura parcialment soterrada (cisterna?). En principi ens inclinem per aquesta segona opció, atès que el mur republicà localitzat a l'A1 (constructivament molt diferent al que ens ocupa) se situa a una cota superior al paviment de signinum i difícilment s'hauria conservat si el nivell de circulació de principis de l'Imperi de la vil·la fos tan baix. Properes campanyes han d'aclarir aquesta i moltes altres qüestions. Tots aquests espais havien estat excavats als anys setanta, així com l'ambulacre (A3) localitzat immediatament a ponent i part del pati (A11) i de l'ambulacre nord (A4). L'excavació de nous espais es va concentrar precisament en el sector a ponent de les grans sales de recepció dotades amb mosaic, centrantse en un gran pati (A11) amb ambulacres a les bandes de llevant (A3) i tramuntana (A4), mentre que un mur el tancava per migdia (M-104). Per la banda oest encara no s'ha assolit el límit del pati i

Planta de les excavacions de l’any 2008

Monòlits de pedra col·locats a les vies on s'inscrivia, entre altra informació, les distàncies fins a la següent mansio (lloc de descans per als missatgers oficials i per als viatgers) o ciutat. 2 Paviment fet amb fragments de ceràmica trinxada que li dona un aspecte rosat que podia servir de paviment, però que s'emprava sobretot en espais on hi havia aigua (banyeres, dipòsits...) ja que eren impermeables. 3 Dormitoris o sales secundàries relacionades amb grans menjadors destinades al descans. 4 Gran sala-menjador

pDS_33

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Vista dels àmbits 1 i 2 després de la seva redescoberta

no queda clar si disposava d'un tercer ambulacre, tot i que les dimensions de les estructures localitzades a l'interior del pati, com veurem, semblen indicar que no seria així. Els dos ambulacres estaven pavimentats amb mosaics que en bona part es varen extreure als anys setanta. Solament a l'extrem de migdia de l'A3 i al de ponent de l'A4 es recuperaren en aquesta campanya alguns fragments (molt malmesos i incomplets) de mosaic. Cal dir que aquest mosaic havia patit una important reparació en època antiga, de tal manera que als espais on aquest no es conservava s'hi havia col·locat un paviment d'opus signinum. Aquesta dada per si sola ens parla ja de la llarga pervivència d'aquests espais i potser també del seu canvi d'ús, un paviment luxós on el mosaic va ser reparat emprant una tècnica (el signinum) menys aparent i luxosa, però molt pràctica i sòlida. Els ambulacres i el pati central estaven separats per un petit muret de pedra i rajols lligats amb morter, del qual solament en resta l'empremta i una petita part del seu alçat a l'extrem de migdia (M-105 i 108). Però sens dubte l'element més destacat recuperat a la present campanya són les restes d'una font, en realitat un nimfeu monumental que tancava per migdia el pati 11, i que encara no ha pogut ser excavat en la seva totalitat, però que podria ocupar

34_pDS

Detall dels mosaics extrets als anys setanta / foto MAC-Girona

també el lateral occidental del pati. Així sembla mostrar-ho la seva forma que compon una estructura allargassada amb elements ovalats als seus extrems, però que no es mostra simètrica. A la banda oriental el nimfeu finalitza amb una estructura arrodonida davant de la qual se'n situa una altra de quadrangular, coetània estructuralment, tot i mostrar-se com un element independent. Això no succeeix a l'extrem occidental (encara no excavat completament), on si bé el nimfeu presenta també una estructura curvilínia, no sembla tancar de la mateixa forma ni presenta cap altra estructura al seu davant. Tot sembla indicar, doncs, que més que el final de la font es tracta d'un gir que podria ocupar també tot el braç occidental del pati. Abundaria també en aquesta disposició el fet que tant el mur de migdia (M-104) com el de ponent (M-118) del pati (solament descobert parcialment) presenten coincidències estructurals, tractant-se de sòlides estructures amb alçat (a diferència dels murets que separen el pati dels dos ambulacres) i amb arrebossat a la cara interior del pati. La font està construïda amb murets de petits fragments de pedra i rajoles lligades amb morter i arrebossada amb opus signinum tant interior com exteriorment. Aquest revestiment és el mateix que s'empra per pavimentar tot el pati (A11) i que també és coetani als murets que el

delimiten. Tot plegat mostra com aquest espai es va concebre de forma unitària i en funció d'aquesta gran font ornamental. Per acabar de demostrarho, cal dir que a la part de darrera de la font, a l'espai existent entre aquesta i el mur de migdia (M-104), no existia cap traça de pavimentació. A més, en l'esmentat mur es conserva a nivell de subsòl un forat quadrangular. Tot plegat sembla indicar que per aquest espai discorrien les canalitzacions d'aigua que alimentaven la font. Tot i no haver-se reexcavat encara la zona situada a ponent del passadís (A-4), espai molt remodelat i on sembla que en els darrers moments de la seva existència podia haver existit un petit conjunt termal, hi ha indicis que ens apropen a la comprensió del sector. En aquest espai es conserva un llindar de grans dimensions construït amb blocs de pedra ben tallats i escairats que res sembla tenir a veure amb la configuració final de l'espai, però que probablement cal relacionar amb el nimfeu i els mosaics. Aquest llindar sembla indicar l'existència d'una gran sala, segurament un triclini. La peculiaritat ve determinada pel fet que no se situa centrat respecte al pati, com seria més habitual, sinó desplaçat cap a l'est. De ser així, s'explicaria que el gran nimfeu ocupés dos laterals del pati (els de migdia i ponent), ja que estaria construït com a element escenogràfic en funció d'aquest gran triclini. La disposició

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

esbiaixada de la sala respecte a l'eix del pati, en realitat afavoriria la contemplació sencera del nimfeu i de la seva decoració i jocs d'aigua. Un darrer espai s'ha excavat parcialment en aquesta primera campanya, l'A12, situat a migdia del pati del nimfeu. Sota un potent nivell d'enderroc de pedres, teules i restes de morter, es posaren al descobert part de dos murs (M-114 i 115) de pedra lligada amb fang que semblen pertànyer a un reaprofitament de l'espai posterior a l'abandonament de la vil·la, dins un procés de “barraquisme” ja detectat a altres vil·les del territori, com la dels Ametllers (Tossa de Mar) per exemple. Cal dir que la part excavada de la cambra no ha proporcionat restes de la pavimentació original, destruïda en època antiga. Tot sembla indicar que en el moment de construir el pati amb el nimfeu es va remodelar intensivament també aquest espai, potser emprat com a zona de servei lligada al mateix, com ho demostra el forat practicat al mur M-104 i que comunica l'espai de la font amb aquest àmbit.

ral de l'edifici, que de moment solament podem intuir i que caldrà anar aclarint quan es realitzin sondeigs estratigràfics per sota de les pavimentacions. I és que aquest és un dels grans problemes que es plantegen actualment. En aquesta campanya solament s'han pogut excavar nivells d'abandonament i caldrà cercar indrets on poder aprofundir per sota de les cotes de circulació per aclarir l'evolució de l'edifici i les cronologies dels diferents moments constructius. en properes campanyes, la primera de les quals s'ha de desenvolupar al llarg de la primavera de 2009, s'acabaran de descobrir les estances ja excavades als anys setanta i s'ampliarà cap a ponent i tramuntana l'àrea de treball amb un doble objectiu, Per una banda posar al descobert tot el conjunt d'estances disposades a l'entorn del pati del nimfeu, que constitueix el nucli estructurador de tot aquest sector de la vil·la, i, per l'altra, enllestir la investigació arqueològica de tot un espai coherent de cara a la seva adequació i conservació. Aquests treballs juntament amb els desenvolupats als altres jaciments que formen part del projecte Gerunda ens han d'apropar a la comprensió de la creació i evolució del nostre territori en època antiga.■

Bibliografia Nolla, 1982-1983: J. M. Nolla, Algunes notes entorn de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt (Girona), Annals de I'Institut d'Estudis Gironins, XXVI, Girona, 111-130. Nolla i Sagrera, 1993: Josep Maria NOLLA i Jordi SAGRERA, Els mosaics de la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter), Cypsela, X (1993), 145-158. Oliva, 1970b: M. Oliva, Tessela arqueológica. Descubrimiento de una villa romana con mosaicos en Sarrià de Dalt (Gerona), Revista de Gerona, 52, 67-71 Palahí i Vivó, 1994: L. Palahí i D. Vivó, Anàlisi estructural de la vil·la del Pla de l'Horta, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIII, Girona, 164-166. Vivó et al., 2006: D. Vivó, L. Palahí, J. M. Nolla i M. Sureda, Aigua i conjunts termals a les ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae …sed uitam faciunt; Girona, 2006

REFLEXIÓ FINAL La primera campanya d'excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta ha confirmat que ens trobem davant d'una gran vil·la suburbana dotada d'un alt nivell de luxe i comoditats, com ho mostra la troballa del nimfeu en procés d'excavació, o les grans sales amb mosaic excavades ja als anys setanta. Per altra banda, aquesta primera campanya, tot i no aprofundir per sota dels nivells de circulació més moderns, ha mostrat també la gran complexitat estructuTreballs d’excavació a la vil·la

pDS_35

DOSSIER D’HISTÒRIA [passeig cinto verdaguer

PASSEIG CINTO

VERDAGUER M. Mercè Corominas Noguera. Arquitecta n el passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, en el tram comprès entre el carrer de Sant Ferriol i Pau Vila, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert una part important de la necròpolis de la vil·la romana, la qual es pot situar entre els segles III-IV i VI d.C. En concret, 52 enterraments d'època tardoromana-visigòtica. Atès que era incompatible el projecte d'urbanització del passeig amb el manteniment de les estructures arqueològiques visibles, la Generalitat va autoritzar el cobriment indefinit dels 52 enterraments i les restes de la vil·la romana que ja havien estat documentades exhaustivament i la seva conservació estava garantida amb el tractament tècnic de l'execució del seu cobriment. L'ajuntament va decidir pavimentar definitivament el passeig, a la vegada que va voler que es fes la reforma de manera que s'expliqués i es visualitzés parcialment que a la zona hi ha restes arqueològiques, que tenen un valor de

E 36_pDS

patrimoni molt important. Per aquest motiu, un dels aspectes a destacar de la reforma era el tractament que s'havia de fer per deixar a la vista algunes de les estructures de les tombes de les restes arqueològiques. Seguint les indicacions dels arqueòlegs es va valorar quines eren les tombes documentades que es podien mostrar i es va decidir que se'n deixarien dues de diferents sistemes constructius, és a dir: una, feta amb teules i l'altra feta amb lloses de pedra. També calia solucionar dos problemes que presentava el passeig: el paviment i l'arbrat. Originàriament el passeig estava pavimentat amb sauló, cosa que feia que, atès el pendent natural que té el terreny, que és del 6,8%, quan plovia l'aigua s'emportava el sauló del passeig. Això fa que aquest, sovint, s'hagués de reposar amb el corresponent cost de manteniment. A la vegada, el sauló que s'emportava l'aigua anava a parar a les clavegueres, amb la qual cosa també el manteniment d'aquestes era encara més costós.

DOSSIER D’HISTÒRIA [passeig cinto verdaguer

L'altre element a substituir eren els arbres existents, ja que per la seva tipologia les arrels ocasionaven desperfectes als habitatges i a la pavimentació. La intervenció en la pavimentació ha consistit a col·locar materials amb poca despesa de manteniment i autosostenible. Calia millorar i reforçar la seva qualitat urbana i, a la vegada, mostrar l'important patrimoni arqueològic que hi ha a la zona. S'ha pavimentat el passeig amb franges transversals de diferent color i material. Aquestes franges es formen amb un tipus de peces completament permeable a l'aigua de pluja i, a la vegada, és transpirable. Això permet absorbir l'aigua de pluja des del propi terreny i també el pas de l'aigua per al reg dels arbres sense necessitat de sobrecarregar la xarxa de recollida d'aigües del municipi. Els escossells dels arbres, format amb el mateix material, queden situats als laterals del passeig entre franja i franja, situats de manera ordenada i al mateix nivell del paviment. Això permet als vianants poder trepitjar i utilitzar tota la superfície dels escossells dels arbres sense cap perill de fer-se mal. Aquest paviment de diferent color es col·loca també a la part central del passeig amb l'objecte de reforçar i potenciar l'entorn de les restes arqueològiques.

La senyalització del passos de vianants per a persones invidents o amb visió reduïda es fa amb una franja de paviment estriat. Aquest paviment va ser considerat per l'organització ONCE com el que millor podien detectar. Quant a l'arbrat, calia substituir els arbres que hi havia, perquè la tipologia de les seves arrels arranquen les voreres, per uns que tinguessin arrels amb punta i profundes. D'aquestes característiques es va decidir pels liquidàmbars, perquè són arbres de creixement lent, de fulla caduca i de colors diferents segons l'època de l'any, cosa que permet una cromatització visual. Pel que es refereix a la forma de mostrar les tombes de l'època tardoromana-visigòtica es fa amb dues caixes de ferro que compliran també la funció de mur de contenció per les terres circumdants. Les caixes que permeten poder deixar visibles les restes arqueològiques vénen cobertes en la part superior amb un vidre de seguretat i en el seus laterals amb planxa de ferro amb acabat “corten”. Aquest material té un tractament d'acabat oxidat que s'autoprotegeix i fa que no necessiti manteniment. Al lateral de les caixes s'han fet forats per permetre la ventilació i evitar en el màxim possible les humitats de condensació sobre els vidres. La part interior de cada una de les

caixes metàl·liques disposa d'una làmpada per poder-ho il·luminar quan sigui fosc. Aquesta és fàcilment registrable per assegurar les tasques de manteniment. Sobre l'entorn del terreny, cada tomba disposa d'una tela herbicida que no permet fer arrels a les llavors. Damunt d'aquesta tela s'estén una capa de 3 cm de sorra, que és la part que queda a la vista i amb un tractament herbicida. El mobiliari urbà format per bancs, seients, papereres i pilones està format amb material reciclat procedent dels contenidors de recollida selectiva de deixalles, la qual cosa fa que no necessitin manteniment. Els seients col·locats disposen de braços als laterals en compliment de la normativa d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques vigent. Les papereres, amb el mateix tipus de material reciclat, estan emplaçades al costat dels passos de vianants i també al tram central, properes als seients. Finalment, calia explicar la troballa arqueològica preexistent i en un dels laterals del passeig s'han col·locat dos taulells informatius formats amb ferro “corten” amb explicacions del patrimoni arqueològic que s'ha documentat a la zona. El rètol més proper a les tombes explica el que fa referència a aquestes i, l'altre, a les troballes de la vil·la romana. ■

Inauguració de la urbanització del Passeig Cinto Verdaguer el 13 de desembre. Fotos: Quim Llunell

pDS_37

DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

SARRIÀ TERRA DE PAS Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

na de les qüestions que ha de ser una prioritat és la de recuperar el nostre patrimoni i posar-lo en valor. I, com anem descobrint dia a dia, no en tenim pas poc de patrimoni. El cultural, evidentment, però també l'ambiental i fins i tot el social són remarcables. I en aquest cas, del que es tracta és que tot allò que ens fa diferents a la resta, tot allò que forma part de la nostra riquesa com a poble sigui dignificat Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Joan Llinàs, arqueòleg de Janus, Roger Zamorano, i mostrat als de casa i als de fora. Diputat de Cultura i Sergi Torrentà, regidor de Cultura davant d'una de les tombes que es Als de fora perquè descobreipoden veure al passeig Cinto Verdaguer. Foto: Quim Llunell xin un Sarrià de Ter diferent al que tenen guardat al cap. Un Sarrià que L'orografia és tossuda. Li costa canviar de manera ja no és el del paisatge que hem projectat al llarg dels anys. La qualitat de vida al nostre poble ha millorat, també ho ha natural. És per això que Sarrià de Ter sempre ha estat en un de fer allò que ensenyem al món. Com un aparador, net, lloc estratègic, just en la ruta natural que enllaçava el sud de polit i endreçat. És clar que ens agradaria que això volgués la Península Ibèrica amb els Pirineus i la resta d'Europa. dir tenir més visitants. Gent que vingui a veure i gaudir del Coses de la geografia, que ja interpretaven de manera favopoble i allò que pot oferir. Però no ens enganyem, no aspi- rable els grans primers planificadors del territori: els rem pas a convertir-nos en un centre d'atracció turística d'a- romans. Ja se sap que tots els camins porten a Roma, però bast nacional. Ni tan sols a entrar en les rutes dels touroperadors. Però sí que aspirem a que la nostra imatge es rela- alguns més fàcilment que d'altres. Potser la via més cèlebre, cioni amb benestar, història i gent. Jo diria que això és l'es- precedent de les actuals autopistes transnacionals, la Via Augusta, era l'avantpassat del nostre carrer Major. On molts sència del que ha de ser la marca Sarrià de Ter. I per als de casa, per als sarrianencs i sarrianenques, anys després hi passaren Carlemany, el Camí de Sant Jaume, del que ha de servir aquest objectiu que ens hem fixat és les tropes napoleòniques, el carrilet, l'exili republicà o els turisper redescobrir-nos. Som fruit de l'evolució. Som fruit del tes dels anys 60. Sarrià de Ter ha estat sempre un lloc de pas. paisatge i de la història. Per això volem emfasitzar aquests Un espai estratègic perquè ha estat necessari per al pas dels dos aspectes, especialment. Perquè són els que ens han diferents corrents de la història. Des dels romans al TGV. Dels donat caràcter i ara han de ser els que ens donin autoesti- peregrins de Sant Jaume als avions de baix cost. Però Sarrià ha estat terra de pas no només en el senma. I és en aquesta línia precisament que vull parlar d'una iniciativa. Bé, de fet, de diferents iniciatives que s'engloben tit més literal. Sinó que també, o precisament per això, ha estat escenari dels esdeveniments més importants per a la en un sol projecte: “Sarrià Terra de Pas”.

38_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

Maria Mercè Corominas. És la suma del passat i el present. La inclusió en el nostre paisatge quotidià dels testimonis històrics. Un lloc on conviuen el dia a dia amb els orígens del nostre poble. Això és el que volem. Volem que mica en mica tots aquests racons on ha quedat la petjada de la història sarrianenca es dignifiquin (ho dèiem al principi) i es posin en valor. Hem començat amb la necròpolis, però seguim amb la vil·la romana. Un altra iniciativa molt ambiciosa. I seguirem amb altres espais. Com la renovada i recentment adequada ruta dels molins fariners. Amb referències a la Guerra del Roger Torrent amb els arqueòlegs Josep M.Nolla i Lluís Palahí, a les excavacions de Francès i al nostre pes industrial més la vil·la romana del Pla de l'Horta. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter. present. Per dir alguns exemples. De manera que acabem tenint un història del nostre entorn i fins i tot del país. Per aquí hi han recorregut per la trajectòria (gairebé des del segle I fins al passat gairebé totes les civilitzacions, grups i esdeveniXXI) de Sarrià de Ter. Sarrià ha estat, al llarg dels segles, ments que han marcat la història del país. I des de temps terra de pas i seguint amb la mateixa filosofia volem que remots, a Sarrià de Ter hi ha hagut representants d'aquessigui ara, també, un passeig per la història. tes onades, èpoques i episodis que han deixat petjada. Sarrià de Ter ha estat terra de pas de la història. Per Ara es tracta de posar en ordre tot aquest passat. Recuaixò, el projecte de les excavacions arqueològiques de la perar tots els vestigis que, com les marques als arbres, són testimonis del pas del temps. Del pas de la història. És el cas Necròpolis Visigoda i la Vil·la Romana, conjuntament amb de la necròpolis visigoda del Pla de l'Horta. Un espai on les els que vindran, ens ajudaran a ensenyar-ho i explicar-ho al restes arqueològiques analitzades per l'arqueòleg Joan Llinàs món. I això ens servirà per saber més (molt més) dels noshan estat integrades en el paisatge present per l'arquitecta tres orígens i és clar: reforçar la nostra identitat. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_39

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

L’EXHUMACIÓ D’UNA FOSSA DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA A LEÓN René Pacheco. Arqueòleg

n els últims mesos han anat agafant importància els temes relacionats amb la Guerra Civil espanyola i les fosses que encara estan repartides per tot el territori de l’Estat espanyol. Després que el jutge Baltasar Garzón s’inhibís de la causa sobre la desaparició de persones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, semblava que el procés d’obertura de fosses comunes es ralentitzaria i que cada cop s’anirien posant més dificultats per poder recuperar els morts que encara descansen a les cunetes de les carreteres espanyoles; però no ha sigut així. Durant el mes d’octubre de 2008, la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) va començar a demanar els permisos per l’obertura d’una fossa a Magaz de Abajo (El Bierzo, León), i a posar-se en contacte amb les famílies dels difunts que es trobaven en el seu interior. En la recerca d’un arqueòleg voluntari,

Treballs d’exhumació a la fossa de Magaz de Abajo

40_pDS

varen posar-se en contacte amb mi, René Pacheco, un veí del municipi de Sarrià de Ter, llicenciat en història per la Universitat de Girona, i que exerceixo com a arqueòleg en una empresa especialitzada. Després de pensar durant uns dies en aquesta oportunitat, vaig decidir invertir l’última setmana que em quedava de vacances amb la meva empresa i preparar-ho tot per desplaçar-me a León. Aquesta seria la meva primera experiència en exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil espanyola. Per aquest motiu, molt abans de marxar, era conscient que es tractava d’una feina que anava molt més enllà de l’arqueologia tradicional: els cossos que anàvem a exhumar pertanyien a persones amb noms i cognoms, els familiars dels quals podien venir a visitar-nos i explicar-nos la seva història. Sens dubte, era un dels punts que més em feien patir per prendre la decisió, però no motiu suficient com per fer-m’hi renunciar.

La premsa fent reportatges de la primera fossa oberta després de la inhibició del jutge Garzón

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Vaig desplaçar-me a Ponferrada amb la intenció de dirigir els voluntaris de la ARMH en l’exhumació de la fossa. Només d’arribar a la ciutat berciana, vam fer una reunió amb els membres de l’associació i amb seu vicepresident, Santiago Macías. Va ser en aquest moment quan vaig començar a entrar en contacte amb les tasques administratives de l’associació: varen ensenyar-me sol·licituds d’exhumacions, papers de familiars que demanaven l’obertura d’una determinada fossa, el llistat de les persones que es troben en el seu interior, i adjunt a aquesta, la informació sobre la desaparició de cada una de elles. En un sopar de benvinguda establírem els métodes d’excavació i concretàrem el nombre de voluntaris que participarien en les tasques: un total de sis persones sota la meva direcció, i l’exhumació començaria el dimarts 25 de novembre de 2008. M’enfrontaria així a un passat molt recent, a una història llunyana però que a la vegada moltes persones encara la porten dins seu; la història de la Guerra Civil i del franquisme que m’havien ensenyat a les aules de la universitat ara tindrien

la seva vessant més pràctica. Vaig demanar als membres de l’associació que em deixessin documentació relacionada amb les exhumacions i la nit vaig passar-la submergit en la lectura d’informes arqueològics i forenses, gràfics d’inspeccions amb georàdar, llibres del franquisme, etc.

LA FOSSA DE MAGAZ DE ABAJO (LEÓN) Segons els testimonis que van presenciar l’escena històrica, la fossa es trobava en un camp de vinyes situat en la famosa corba de la N-VI, entre Camponaraya i Magaz de Abajo. Com ens mostren les fonts, dins la fossa hi havia les restes d’onze afusellats assassinats el 23 de setembre de 1936, veïns de San Esteban de Valdueza, Valdefrancos, San Lorenzo i Fuentesnuevas. Era la segona vegada que la ARMH es traslladava a la zona per portar-hi a terme l’exhumació de la fossa, ja que durant l’estiu passat varen rescatar els ossos mal conservats de només cinc dels onze represaliats, justament a l’altra banda de la carretera, però que encara no han pogut ser identificats.

Amb l’obertura d’aquesta nova fossa s’esperava trobar quatre “paseados” més, els quals podrien ajudar a posar nom i cognom als altres cinc exhumats. Es coneix, a més, que en el jardí d’una finca veïna es troben restes de més afusellats, però el propietari es nega a exhumar-los. La inspecció amb georàdar, instrument que permet detectar les diferents densitats de la terra, va poder detectar a principis d’octubre el lloc exacte on es trobava la fossa; amb l’ajuda d’una màquina excavadora van trobar-se ràpidament les primeres restes humanes. D’aquesta manera, a les 9.30 h del dimarts 25 de novembre vam començar l’obertura de la fossa, a pic i pala, per evitar fer malbé les restes. Un primer os ens va fer aturar el rebaix; com a arqueòleg director de l’exhumació, vaig baixar a la fossa i vaig començar a gratar amb el paletí i perfilar-lo fins que vaig poder verificar que es tractava d’un fragment aïllat, possiblement mogut per les arrels de les vinyes. Llavors vaig decidir apropar-me al crani que s’havia trobat amb la màquina durant la prospecció. Vaig perfilar-

Ram de flors dipositat per un familiar durant els treballs d’exhumació

pDS_41

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

lo, rebaixar el nivell de terra que l’envoltava, buscant trobar les vèrtebres o la mandíbula, que ens permetria intuir la direcció i, aproximadament, les dimensions de la fossa. El gran problema era que aquest crani estava molt deteriorat, ja sigui pel pas dels anys o pels moviments de la terra originats per les arrels dels vinyers. Malgrat això, poc a poc, vaig anar descobrint més parts del crani, fins que finalment va aparèixer la mandíbula superior, de grans dents i molt ben conservada; era el moment de continuar l’obertura del perímetre i rebaixar la terra fins al nivell en què es trobaven els cossos. Una vegada arribats en aquest punt, cambiàrem les grans eines per ganivets, pinzells, recollidors petits... vàrem fer una rascada general, ja que el retall de la fossa semblava que es marcava molt en aquell subsòl natural de pedra sorrenca. Després de tenir-la delimitada i fotografiada, vàrem repartir-nos les tasques: uns estarien deixant al descobert els ossos; els altres garbellarien cada galleda de terra que traguéssim de dins de la fossa, per assegurar-nos que no es perdria ni un sol os. Durant les feines d’exhumació varen apropar-se a la zona diverses persones que volien participar voluntàriament en el que fos possible. Aquests voluntaris, tant els que estan dins la fossa com els que ajuden a garbellar la terra extreta o en qualsevol altra tasca, mereixen el meu màxim respecte. Veure que hi ha persones que inverteixen les seves hores lliures en ajudar a l’exhumació dels ossos de gent afusellada durant la Guerra Civil i el franquisme mereixen la meva admiració. Va ser, sens dubte, el que més m’estimulava per seguir endavant en aquest projecte. Molts d’aquests voluntaris havien estat en altres exhumacions, i molts també coincidia que havien extret algun familiar seu d’alguna cuneta o cementiri de qualsevol punt de l’estat. Mentre anàvem deixant, amb molta cura, els ossos al descobert, escoltàvem les històries que s’explicaven els uns als altres, històries d’avis, de pares, de veïns... Sense

42_pDS

ser-ne conscient, et traslladaves als anys de la guerra, entraves dins de les vides d’aquelles persones que havien estat afusellades; podies sentir la por, la impotència, la voluntat que tenien d’amagar el patiment per no fer mal als seus familiars. El moment més emotiu va ser quan es va apropar un home, de mitjana edat, amb un ram de flors a la mà; ens va explicar que, si no recordava malament, en aquella fossa debia estar-hi enterrat un familiar seu. Aquell ram de flors de colors tan vius es corresponia amb l’esperança, amb l’alegria de trobar, després de tants anys de patiment, aquell parent tan proper. No va ser l’únic moment emotiu; quan ja teníem al descobert els dos cossos, vam veure com al voral de la carretera s’aturava un cotxe; va sortir-ne una dona, d’uns sexanta anys, molt nerviosa, i que amb prou feines podia parlar. Li vam dir que no s’estacionés en aquell punt, que podia ser perillós, però ens va respondre que parava només un moment, el temps just per donar-nos les gràcies per la tasca que estàvem fent. Indignada perquè encara continuaven havent-hi tantes fosses per obrir, va començar a plorar al dirigir-se a tots els voluntaris que estàvem treballant a la famosa corba de Magaz de Abajo. Les llágrimes i les paraules d’aquella dona ens van emocionar a tots. Com que es tractava de l’obertura de la primera fossa després que el jutge Garzón s’inhibís del cas, també vam tenir la visita de la premsa i la televisió. Cap a les dotze del migdia, el camp es va començar a omplir de reporters i càmeres que volien fer conèixer la notícia a tot l’Estat espanyol. Entrevistes, gravacions, primers plans... L’endemà les notícies arribarien als diaris i a les televisions, tant provincials com nacionals. És per aquest motiu que vàrem rebre força visites durant l’exhumació, tant de voluntaris com de familiars d’afusellats i gent que volia col·laborar de la

Els dos cossos exhumats a la fosa de Magaz de Abajo

manera que fos possible. Dos dies després de l’obertura, la fossa ja estava al descobert. Estava ben marcada i havia estat retallada sobre un subsòl de pedra sorrenca. Només varen trobar-se dos individus, amb els ossos molt ben conservats, malgrat que portessin sota aquella vinya més de 72 anys. Possiblement, aquests dos individus varen ser traslladats a l’altre costat de la carretera en algun moment puntual i per algun motiu que desconeixem, però estan relacionats amb els altres cinc que varen ser exhumats l’estiu passat. Varen aparèixer també botons de camisa i alguna sivella de cinturó; els forats dels projectils als cranis també eren evidents; malgrat que en un primer moment no varen aparèixer les bales, en les tasques de laboratori sí que se’n va poder recuperar alguna. L’exhumació va durar tres dies; després de fotografiar-ho tot, tant en vista general com en detall, vàrem començar a extreure els cossos de la fossa, amb molta cura, dipositats en caixes i enviats al laboratori perquè

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Repercussió de la notícia en la premsa local i nacional

l’antropòloga forense Roxana Ferllini fes les tasques d’identificació. Vàrem fotografiar també la fossa sense els cossos, vàrem mesurar-la i tornar-la a tapar. Una fossa més oberta i acabada; dos afusellats més havien estat rescatats d’una vinya on van morir fa més de setanta anys; l’única evidència que restaria després de tapar-la seria aquell ram de flors clavat per un dels voluntaris justament en aquella corba, la famosa corba de Magaz de Abajo.

L’EXPERIÈNCIA PERSONAL La fossa de Magaz de Abajo va ser la meva primera exhumació, la meva primera experiència com a arqueòleg en temes tan recents com són la Guerra Civil i l’època franquista. Veure la gent

treballar voluntàriament, un home portant flors a un familiar, una dona plorant agraint-nos les tasques que estàvem fent... Aquesta no és una feina d’arqueologia tradicional, sinó una barreja entre els sentiments i el treball. Cada any que passa, la recerca d’aquestes fosses-cementiri és més difícil, ja que les persones que van viure el conflicte cada cop es van fent més grans, i moltes estan morint amb el desig de trobar els seus familiars assassinats. Tal i com em van dir diverses persones en molts moments, en diferents ambients i de manera sincera, aquests morts s’han de treure; no ha d’importar la ideologia quan encara arrosseguem conseqüències del cop d’estat de 1936, una història que pot sonar molt llunyana, però que molta

gent encara porta dins seu. Des del punt de vista de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, el realment important és recuperar els cossos de les persones desaparegudes i retornar-los als familiars que ho han demanat. És important remarcar també que l’associació no obre les fosses que vol, ni les escull a l’atzar, sinó que sempre s’excaven perquè els familiars ho han sol·licitat prèviament i ens han donat el consentiment per fer-ho; sense aquest permís no s’exhumaria cap fossa. Una manera d’exemplificar aquesta afirmació és la fossa on està enterrat el poeta Federico García Lorca. Els familiars del poeta es neguen a obrir-la, ja que prefereixen que les restes del poeta “reposen para siempre donde están”. Aquesta fossa no ha pogut ser oberta per aquesta negativa, malgrat que tots els familiars dels altres afusellats que es troben dins d’aquella mateixa fossa han sol·licitat que s’obri. No crec que estiguem reobrint ferides del passat, més aviat les tanquem. Mentre quedin persones que esperin un funeral digne per als seus familiars afusellats i enterrats en fosses a les cunetes de les carreteres espanyoles, podrem afirmar que encara hi ha gent patint. Si algú de nosaltres tingués algún familiar afusellat i enterrat en aquestes circumstàncies, suposo que buscaria la manera de recuperar-lo. I tampoc ens dediquem a recordar el passat, perquè aquest passat no s’ha oblidat. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_43

cultura art a l'aire lliure, exposicions de les jornades del paper, biblioteca emília xargay Sergi Torrentà. Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura / Cristina Vicedo. Àrea de Cultura / Anna Mª Fornells. Biblioteca Emília Xargay

MURAL A SARRIÀ DE DALT Sarrià de Dalt, al Parc del Centre Cívic la Cooperativa, en una de les parets han pintat un mural de 2,50 m d'alçada per 1 m d'amplada. El mural ha estat pintat per l'artista sarrianenc Miquel Àngel Cros amb la col·laboració de Xavier Sayols. El tema és d'un paratge del mateix poble, un lloc molt entranyable pels seus habitants. Al mural s'hi veu un carrer central, a banda i banda unes façanes de pedra, a la part superior el campanar de l'antiga parròquia de Sant Pau, i al fons, difuminats, s'hi endevinen els arbres del bosc. I, es miri com es miri, fa la sensació que el carrer sempre ens queda al mig. Es tracta, doncs, d'una perspectiva cònica que també dóna una gran profunditat de camp. Aquest mural aporta al parc una bonica nota de color i alhora ens recorda que, malgrat el pas del temps i els canvis que ha experimentat, aquest paratge continua tenint l'encant del passat. ■

Sergi Torrentà, Regidor de Cultura i Miquel A. Cros, autor del mural

EXPOSICIONS “10 ANYS DE JORNADES DEL PAPER” Sala Gran CC la Cooperativa exposició partia d'una premissa: havia de recollir en imatges 10 anys de Jornades del Paper. Això vol dir reflectir al màxim els seus protagonistes, ja fossin organitzadors, artistes, conferenciants, artesans, proveïdors o públic en general. En revisar tot el material gràfic per a l'exposició, és quan realment un s'adona del pas del temps i sobretot de la gran quantitat de gent interessant que ha estat convidada a formar part d'una o altra edició de les JorL'Alcalde de Sarrià Roger Torrent, Lluís Aymerich i nades del Paper. Però també, de tot el que aquestes persones ha significat per a la Nicolás Pichardo en companriquesa cultural col·lectiva de Sarrià de Ter. yia del Conseller d'Innovació, Noms capdavanters en sectors com la història, el patrimoni, la indústria paperera, Universitats i Empresa de la el màrqueting, l'arquitectura o l'alimentació han aportat els seus coneixements des de Generalitat de Catalunya, Sr. les conferències de les jornades tècniques. Josep Huguet en el transcurs de la inauguració de l'exposició Les imatges de l'exposició “10 Anys de Jornades del Paper” evidenciaven també la “10 Anys de Jornades del voluntat dels organitzadors de reservar un paper destacat a l'art. Artistes consagrats per la Paper” al CC La Cooperativa crítica amb una dilatada i exitosa trajectòria, però també artistes novells amb unes ganes Foto: Jaume Roca terribles de trencar motlles i connectar amb el públic, tots ells han desfilat al llarg d'aquests darrers anys per la sala Patronat, la sala “la Caixa” o el Centre Cívic la Cooperativa. No podem destacar tots els que, d'una manera o altra, han tingut un bon paper en l'èxit d'aquestes jornades, però no volem desaprofitar l'ocasió de tornar a reunir, ni que sigui per una sola vegada, tots els noms dels grans artistes que ens han acompanyat durant aquests 10 anys: Jordi Bosch - Eudald Alabau - Nobuko Kihira - Pilar Roca - Carles Fontseré - Consuelo Vallina - Dolors Bosch - Finucha Prats - Núria Prats - Tatiana Rozenblat - Carme Riera - Jordi Amagat - Pep Admetlla - Salvador Alibau - Francesc Daranas - Joan Vilajoana - Artistes de la Facultad de Bellas Artes de Pontevedra - Quim Corominas i els alumnes del Centre dÁrt La Mercè - Alumnes del Centre dÁrt i Disseny de lÉscola Massana de Barcelona. ■

44_pDS

CULTURA [exposicions

Visitants de l'exposició sobre l'arxiu municipal a la Sala Patronat Foto: Jaume Roca

“1808 - 2008, 200 ANYS D'ARXIU MUNICIPAL” Sala Patronat Ramon Riera i Font. Historiador i arxiver exposició “1808 - 2008, 200 anys d'Arxiu Municipal” neix amb la idea de donar a conèixer a la població la pròpia realitat dels documents que configuren l'arxiu municipal de Sarrià de Ter, ja sigui guardats al mateix edifici de l'ajuntament, ja sigui dipositats per a la seva guarda a l'Arxiu Històric de Girona. La mostra s'organitzava a partir de dos models expositius: d'una banda, reproduccions de diferents documents administratius que, respectant el seu format original, s'exhibien dins de vitrines; i d'altra banda, tot un seguit de plafons informatius que desenvolupaven els diferents eixos vertebradors de l'exposició. Una imatge fotogràfica, reproduint a escala real el mateix arxiu de l'ajuntament, presidia la Sala Patronat com si es tractés d'una visita virtual a l'arxiu. Cal dir que el de Sarrià de Ter és un arxiu contemporani, que no disposa de pergamins ni documents pertanyents a l'Antic Règim, època en la qual no tenia prou població com per constituir-se en municipalitat i per tant era administrat per altres organismes superiors. El nostre fons documental arranca del s. XIX, si tenim en compte

els registres de l'Arxiu Ramon Riera, Comissari de l'exposició “1808-2008 Històric de Girona el 200 anys d'Arxiu Municipal”/ Foto: Jaume Roca document més antic conservat és de l'any 1808, en plena Guerra quest material encara és classificat i del Francès, motiu pel qual podríem per tant no es pot consultar i, encara dir que aquest any se celebra el 200 menys, exposar al públic. aniversari del nostre arxiu. Tot i que en aquesta exposició no EL MATERIAL DE L'ARXIU ES hem oblidat la línia cronològica de la TROBA DIVIDIT EN TRES ÀREES: història del nostre poble, per raons divulgatives i per la limitació de l'espai · La més antiga, els registres de disponible, hem volgut escollir una la qual es remunten al s. XIX fins als varietat de materials que s'ajustin a la anys 30 del segle XX, juntament amb vida quotidiana i que ajudin a entendre una petita part de l'administració fran- la utilitat dels arxius documentals per quista, es troba dipositada a l'Arxiu a reconstruir el passat, fent-nos veure Històric de Girona i està en procés de la importància dels fons que consercatalogació. vem. · La resta de documents pertan- EN AQUESTA LÍNIA HEM DIVIDIT yents al període franquista fins a princi- LA TEMÀTICA DEL MATERIAL pis dels 90 resta al local habilitat com a EXPOSAT EN SET SECCIONS: arxiu per l'Ajuntament, on està classificat molt matusserament i resta pen- Sanitat i Benestar Social dent d'una revisió i catalogació precisa. Són tots aquells documents que es · Finalment, des dels anys 90 fins relacionen amb la salut de la població i a l'actualitat, els fons estan repartits totes les actuacions de les institucions entre els diferents departaments i encaminades al control i prevenció de dependències (urbanisme, el CAP, malalties, així com -en un segon aparadministració,...). D'una banda, per tat- les accions des dels mateixos veïns raons pràctiques de l'ús que encara o la municipalitat per atendre les se'n pot fer i perquè bona part d'a- necessitats d'aquells més desafavorits.

pDS_45

CULTURA [exposicions

Ensenyament En aquest apartat podrem veure els diferents esforços que s'han fet per vetllar per la instrucció dels infants, des dels primers mestres que actuaven gairebé a nivell individual fins a l'escola actual, passant per alguns desafortunats projectes que com a mínim demostren la inquietud que hi ha hagut sempre al nostre poble per aquesta temàtica.

ves. Si des d'un inici el barri de Sarrià de Baix va créixer i es va desenvolupar al peu de la carretera de França, quan va arribar l'època tardofranquista les grans construccions, fruit d'una mala planificació, van esquarterar el poble

comerç i indústria. És crucial l'estudi del nivell de vida, de la producció i dels recursos que han tingut els pobles al llarg de la història, per a comprendre els fenòmens de creixement o decadència i la diferent importància que han tingut a cada època en relació amb d'altres nuclis de poblament. Els documents que presentem en aquest apartat fan referència a la comptabilitat municipal, a les estadístiques amb què s'informava als òrgans centrals i a les diferents taxes i impostos, materials que ens ajuden a conèixer els diferents tipus de producció que hi havia al poble i sobretot el nivell de riquesa. Ramon Riera durant la presentació de l'exposició,

Seguretat: ordre públic i afers militars En aquest apartat hem inclòs tota la documentació referent al manteniment de la llei i l'ordre i la defensa contra les agressions que va patir el nostre poble en els nombrosos períodes de confrontació bèl·lica (com amb Roger Torrent i Sergi Torrentà / Foto: Jaume Roca podeu veure a la línia cronològica durant tot el s. XIX i Associacionisme i festes les primeres dècades del XX, les gue- (amb l'autovia i la sortida de l'autopista Des de ben aviat al s. XIX, Sarrià va disrres i aldarulls són gairebé perma- A-7) precisament en el moment crucial posar d'una rica vida associativa, en un nents) o en els moments de en què es construïen els nous barris al inici bàsicament orientada a les celetranquil·litat; sigui en un marc autò- poble: el Pla de l'Horta, el Pla de la bracions religioses i lúdiques i a l'esnom, com el del sometent, o estatal, Rasa i el Pla dels Vinyers. port, i des d'inicis del s. XX de mica en col·laborant i mantenint l'exèrcit i els Els documents que presentem en mica més tintada de tons polítics. punts estratègics del poble, com foren aquest apartat fan referència a les en especial el fortí que antigament obres públiques, les vies de comunica- Demografia existia vora el pont de l'aigua, que ció i als barris, que allunyats per les Aquí presentem diferents censos i sovint feia de quarter, i la bateria d'ar- carreteres i d'altres entrebancs no hi ha padrons a partir dels quals podem tilleria coneguda com el “Pi de la Bate- dubte que s'han desenvolupat amb una estudiar els cicles de creixement o ria”, a Sarrià de Dalt. forta personalitat. També hi ha un petit decreixement del poble. apartat dedicat a l'annexió i posterior Una exposició realment interesBarris i urbanisme segregació al municipi de Girona. sant i un bon treball de recerca que ja Les vies de comunicació han estat queda fet per a futurs historiadors que vitals per a la història de Sarrià, i per Vida econòmica: administració es vulguin capbussar en el passat contra en algun moment gairebé noci- municipal, impostos, agricultura, recent de Sarrià de Ter. ■

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

46_pDS

CULTURA [exposicions

“DE PAPER A PAPER” Sala d'exposicions la Caixa n Joan Vilajoana presentava en aquesta exposició la seva darrera obra, basada en una intensa recerca de l'ànima que s'expressa a través del material que ell millor coneix i treballa: el paper. La sala d'exposicions la Caixa es va omplir dels cercles d'en Joan Vilajoana. Uns cercles texturitzats gràcies al paper que en Vilajoana treballa, gairebé artesanalment, arrencant-li transparències i entramats. Una figura geomètrica, el cercle, que la humanitat a través dels anys ha volgut associar a la vida. Precisament així el descriu Miquel Truyol: “Res s'acaba si no és circular. Es continu canvi fa del que és estàtic una il·lusió, del moviment és motor de la vida i des propi procés de viure un viatge que no podem dir que s'acaba fins que no torna a començar. Tot açò desemboca en un cercle tranquil, només destorbat momentàniament per sa relativitat des temps. Que ho vegis o no, dependrà de sa perspectiva en què la visquis” Majoritàriament de gran format, les obres de Vilajoana presents a l'exposició reflectien la seva recerca creativa, un procés en què ha assolit un profund coneixement del material que utilitza: el paper. En paraules seves: “Des de fa quatre anys que estic treballant amb el cercle i la figura del cercle, en aquest temps he fet cercles amb un traç, he trobat mons, he estirat el cercle i l'he desfet. Ha sigut un treball doble de trobar i jugar, d'aprendre i redescobrir tant de la figura del cercle com del material que treballo, que és el paper, elaborat per mi mateix. En l'exposició que vaig realitzar dins les X Jornades de Paper a la sala de la Caixa hi havia una mostra d'aquest treball fet en diferents anys, en totes aquestes obres la figura del cercle i el cercle hi són presents, des de cercles fets amb un traç com si es tractés d'un camí que es pot

L'artista Joan Vilajoana, davant una de les seves obres a la sala “La Caixa” / Foto: Jaume Roca

realitzar infinitament sense principi ni fi, o cercles plens com si es tractés de mons o planetes trobats que poden o no existir, quan vaig desfer el cercle va aparèixer el color, com si un cop trencat el recipient (el cercle) tota la matèria que contenia s'expandís en tot l'espai sense forma ni límit, també he jugat amb el cercle inexistent ja que aquest no estava ni dibuixat, ni traçat, estava enfonsat (baix relleu) com si es tractés d'una petjada. Tot aquest treball ha estat possible a mesura que redescobria noves maneres d'utilitzar un material tan proper com és el paper, paper que desfaig i torno a fer, respectant el color original o tenyint-lo amb pigments i terres, és un treball lent i manual on el temps hi té una importància obligada i enriquidora, sempre estic esperant que el paper s'assequi per a seguir treballant-lo, per això, a vegades faig servir una paraula per definir el meu treball, “contemplacionisme”. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_47

CULTURA

“EL RETORN DELS DOCUMENTS CONFISCATS A CATALUNYA” Nau industrial, c/ Josep Flores exposició instal·lada durant tot el mes d'octubre a Sarrià de Ter configurava una extensíssima revisió d'una part dels documents confiscats a Catalunya durant la Guerra Civil i que, després d'àrdues negociacions amb el govern espanyol i anys i anys d'espera, van ser retornats a Catalunya a principis de l'any 2006. La mostra que es va poder veure durant les Jornades del Paper reunia la reproducció de més d'un centenar de documents de particulars i d'entitats catalanes. Val la pena esmentar que “el fons català” retingut durant més de 65 anys a Salamanca està format per desenes de milers de documents i que l'exposició pretenia oferir un petit mostrari de l'ampli ventall cronològic que aquest fons abasta, des del darrer quart del segle XIX fins al 1939. Però també de la seva enorme varietat temàtica, que comprèn gairebé totes les facetes, polítiques i econòmiques, culturals i socials, administratives i bèl·liques, de la vida catalana, no ja tan sols dels seus governants i associacions sinó també de qualsevol particular que pogués estar vinculat d'una o altra manera als estaments polítics del moment. “El retorn dels documents confiscats a Catalunya” ha estat una exposició destinada bàsicament a la divulgació de la documentació confiscada a Catalunya després de la Guerra Civil, però també volia oferir una explicació detallada de com va ser el procés de devolució, ja que, com hem dit, va ser i és un procés llarg i costós. De fet, arranca de l'any 1977, com molt bé

Inauguració de l'exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”. El públic assisteix a les explicacions del Subdirector General d'Arxius, Sr. Ramon Alberch / Foto: Jaume Roca

expressa Joan B. Culla de la Universitat Autònoma de Barcelona en el pròleg del catàleg editat per a l'exposició, des d'aquells primers intents a nivell polític i tècnic, “... i al llarg de quasi un quart de segle, es va desenvolupar un doble procés, simultani en el temps però antagònic en els propòsits: per una banda, les demandes de restitució dels fons catalans segrestats a Salamanca, formulades amb insistència per part d'institucions i forces polítiques de Catalunya; per l'altra, les maniobres dilatòries i estratègies de blindatge desplegades pels responsables de l'Archivo Histórico Nacional., sovint amb la complicitat del Ministeri, a fi d'impedir la devolució de cap paper. Aquesta exposició, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha estat una oportunitat excepcional per a la població de Sarrià de Ter, i Girona en general, de recuperar a través de la memòria col·lectiva una bona part de la història individual de molts catalans que, d'una manera o una altra, es van veure immersos en uns temps extraordinàriament convulsos. ■

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY L'HORA DEL CONTE ins del programa de Dinamització de la Biblioteca Emília Xargay al llarg de tots aquests darrers anys, el que més respon a les expectatives d'èxit assegurat és “L'Hora del Conte”. Una estona en què les històries amb els seus personatges s'escapen dels llibres de contes i s'instal·len a la Sala Patronat, de les mans d'uns narradors experimentats. Per als nens i nenes és molt important que des de ben petits comencin a introduir-se en el món dels contes a través de la narració oral d'històries que els portaran de mica en mica a descobrir l'aspecte més màgic de la literatura. Des de fa un temps a “L'Hora del Conte” de la biblioteca de Sarrià de Ter hi col·labora el grup País de Xauxa. Amb ells, els nens, però també els pares i les mares, passen unes estones d'allò més divertides i creatives. ■

D El public assitent a L'Hora del Conte a càrrec de “País de Xauxa” organitzat per la biblioteca a la Sala Patronat / Foto: Susana Vila

48_pDS

CULTURA [teatre

Pere Vinyoles, Rosa Soler, Elena Cairó i Santi Palomeras, en una escena de l'obra que es representà al Centre Parroquial el 30 de novembre. Fotos: Gerard Puigmal

Dario Fo i aquí no paga ni Déu Assumpció Vila n la inauguració del festival de Temporada Alta d'octubre del 2007, el dramaturg Dario Fo va aprofitar l'ocasió per parlar de la situació a Birmània, vestit com un monjo budista. La paròdia de la repressió en aquell país, consentida per les nacions occidentals, -Rússia els ven armes, França hi te interessos petroliers- va ser força sorprenent, però Dario Fo ens va mostrar que fer de bufó no vol dir fer riure, sinó que serveix per denunciar les injustícies. “No vaig arribar al teatre per interpretar Hamlet, volia ser un pallasso”, va dir en rebre el premi Nobel de Literatura el 1997. El premi Nobel de 2006, Harold Pinter, traspassat recentment, també va aprofitar la seva popularitat per denunciar davant de tot el món l'acte inhumà que suposava la invasió a l'Iraq, amb el beneplàcit del Regne Unit. La grandesa de Harold Pinter i Dario Fo es troba en la vigència dels textos que han escrit, malgrat el temps transcorregut, i sobretot en el seu compromís amb la societat. El grup de teatre “A Les Fosques” ha tornat a programar l'obra “Aquí no paga ni Déu” de Dario Fo. Amb el rerefons del conflicte de Torraspapel al municipi, els diàlegs són d'allò més actuals, de rabiosa actualitat, tot i que el llibret és de mitjans dels anys 70. És un text que et fa reflexionar, l' humor d'algunes escenes et provoca i et fa qüestionar moltes coses que dones per fetes. Han canviat els actors i també es nota la direcció de Pep Massanet. En la representació del desembre de 2002, hi actuaven Lluïsa Àlies, Joan Vilella, Quim Vilà, Santi Palomeras i Rosa Marcos. D'aquell repartiment només repeteixen Rosa Marcos, Santi Palomeras i en Quim Massegú d'ajudant de direcció. En el renovat grup de teatre ja brillen els germans Jordi i Meritxell Pla, Elena Cairó, Joan Puigmal, Rosa Soler i Pere Vinyoles. El text porta per se a situacions absurdes, com l' intercanvi d'embarassos, encendre el foc amb un bufador, menjar sopa de llavors per canari, degustar el menjar per gossos gourmets, en fi, una selecció del que les dues dones han rampinyat d'un súper, aprofitant una desbandada general. És de la collita del director, el joc que dóna una tovallola que serveix perquè tothom s'hi eixugui i acaba pudent i l'entrada de la transportadora de la caixa de morts, amb la marxa fúnebre de rerefons. ■

pDS_49

CULTURA [teatre

Els Pastorets amb Pep Massanet tornen a l'escenari Assumpció Vila / Fotos: Gerard Puigmal

ncara que TV3 ens recordi que la tradició dels Pastorets és molt catalana i els modernitzi amb una nova versió de Xavier Bru de Sala, qui ha mantingut en escena aquesta tradició durant anys i panys han estat els grups amateurs com el de Teatre a les Fosques, els quals han recollit el testimoni del grup de teatre del Centre Parroquial. Fa tres anys, quan en Pep Massanet es va fer càrrec de la direcció del grup, es va tornar al llibret original de Josep M. Folch i Torres, en la versió femenina adaptada d'en Lluquet i la Farigola. Dos anys més tard, després de l'experiència de Meritxell Faixedas, la qual va poder comptar amb un Rovelló, s'ha tornat a la versió més femenina dels Pastorets, amb Farigola (Elena Cairó), Satanassa (Rosa M.Marcos), Llucifer (Laura Pijuan), l'arcàngel Sant Miquel (Meritxell Pla) i les Fúries ballant el thriller de Michael Jackson. (It's close to midnight and something evil's lurking in the dark...), amb Ariadna Martínez, Cristina Capell, Cristina Prunell, Laura Puigmal,Mariona Carretero, Sílvia Cros i Andy Rivas. Repeteixen en el seu paper de Getsè, en Lluís Cañigueral, de Jeremies en Joan Puigmal, de Simeó en Jaume Capell, la Rosa Soler que fa de padrina i també de Marta, i han canviat

50_pDS

papers en Jordi Pla, el qual s'estrena com en Lluquet i en Santi Palomeras de Jepó, després de molts anys de ser un dimoni. Les que havien estat fures, Laura Planella i Laura Fructuoso, ara han debutat com a Isabeló i la Verge Maria. En escena, alguna novetat: el decorat floral de fons, obra de l'Edgar Massegú, el nou vestuari de les Fúries, aquesta vegada amb un look més esparracat i menys sexy que l'any passat i l'ambientació de la sala de la caldera, molt més tenebrosa. I Satanassa, torna a ser la dimoni motera que fuig d'escena amb la seva Harley (s'entén). Tant la rotació dels personatges, com les millores en escenografia i música són un atractiu pel públic que repeteix cada any i també pels mateixos actors, que acaben trobant el seu millor registre i no es queden encotillats en un paper designat als inicis. Esperem tornar-los a veure el proper any, per copsar les novetats del vestuari i del maquillatge (genial ), els nous actors i actrius ( a ser possible del poble), les millores en el teatre (la sala d'espera) i de passada per veure si s'arreglen els problemes tant de calefacció com d'horaris, per donar cabuda a tots els grups que necessiten assajar dalt de l'escenari. ■

CULTURA [sarrià de ter 2.0

SARRIÀ DE TER 2.0 Webs, blocs, fotoblocs i participació a xarxes socials en clau de Sarrià de Ter Roger Casero. Portaveu del PSC de Sarrià de Ter i blocaire. http://rogercasero.blogspot.com arrià de Ter no és aliè a internet, a la xarxa, a les noves tecnologies: entitats i associacions tenen pàgina web o bloc, així com veïns i veïnes van creant blocs, fotoblocs, canals de youtube (vídeos a internet), alhora que també som cada vegada més els qui formem part de xarxes socials, sobretot el Facebook, però també el My Space. Fa una colla d'anys que l'Ajuntament de Sarrià de Ter va crear el portal www.sarriadeter.cat, un espai web amb informació sobre Sarrià de Ter, sobre l'ajuntament i les seves àrees i amb la possibilitat de disposar, per part dels veïns i veïnes, d'adreces de correu electrònic amb el domini @sarriadeter.cat. Preciosament el portal web de Sarrià de Ter ha estat redissenyat recentment, fent-lo més intuïtiu. Aquests darrers anys, especialment els dos darrers, s'ha produït arreu, també a Sarrià de Ter, una gran proliferació de pàgines web i blocs de caràcter personal o corporatiu, d'associacions, clubs, entitats... Aquesta eclosió a la xarxa d'entitats i persones ha generat nous formats de pàgines web i la creació de xarxes socials, aportant una gran capacitat de flexibilitat i, sobretot, d'interactivitat entre els internautes. Hem passat del web 1.0 al web 2.0 Què és el web 2.0? Aquest terme,

encunyat per Tim O'Reilly l'any 2004, es refereix a la segona generació de webs, que es caracteritzen per la col·laboració i l'intercanvi d'informació entre els usuaris. Hi ha qui parla que les webs 2.0, més que una tecnologia són una actitud. Una pàgina web que no permeti la participació i la interacció en els seus continguts, amb els seus administradors, per part dels qui la visiten, no és una web 2.0. El terme 2.0 ha passat a adjectivar molts altres conceptes: política 2.0, turisme 2.0, publicitat 2.0, comunicació 2.0, ecologia 2.0, economia 2.0, etc. Aquests darrers mesos, en el panorama 2.0, destaca l'eclosió, també a Sarrià de Ter, del Facebook, una de les xarxes socials a internet amb més usuaris. També ha esdevingut imprescindible, sobretot pels grups de música, el My Space. La virtut d'aquestes xarxes socials és que entre els usuaris registrats es comparteix el contingut que cada usuari afegeix al seu perfil: fotografies, comentaris, vídeos, enllaços, articles... El Facebook també permet la vinculació a blocs, microblocs i fotoblocs per a la publicació de continguts, de manera que allò que un usuari publica, per exemple, al seu Twitter (microbloc que permet publicar escrits de fins a 140 caràcters), al Twitxr (aplicació que permet publicar fotografies acompanyades d'escrits breus, el Twitter de les fotos,

AGUSTÍN JAIME: http://www.flickr.com/photos/23965217@N08 Galeria de Flikr (pàgina web que permet publicar fotografies, comentar-les, agrupar-les i compartir-les) de l'Agustín Jaime. AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER: http://www.sarriadeter.cat És la pàgina web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter: agenda, notícies, informació general de Sarrià de Ter i de les àrees de l'ajuntament. El servidor també permet tenir una adreça de correu amb @sarriadeter.cat. AMICS DELS GEGANTS DE SARRIÀ DE TER: http://www.gegantsarria.blogspot.com El bloc de l'associació dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

en diuen alguns) o al Flikr (espai web que permet publicar i compartir imatges), es pot publicar simultàniament al Facebook. Però el Facebook sobretot permet crear, compartir i participar en grups d'interès, causes (perdudes o no), fins i tot permet retrobar-se amb persones que fa anys que els havies perdut la pista... Cada vegada són més les persones, també algunes entitats, de Sarrià de Ter registrats al Facebook. A principis d'any vaig publicar, al meu bloc, un article sobre la presència de Sarrià de Ter a internet a través de pàgines web, blocs, fotoblocs, canals de youtube... Amb la darrera incorporació del bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat, mereix una menció especial la nova pàgina web del Parlem de Sarrià. El web de la revista Parlem de Sarrià (http://parlemdesarria.org) té un espai en format bloc a disposició dels membres del consell de redacció i col·laboradors de la revista per si volen publicar-hi escrits, més enllà dels que publiquen a la revista. Al web de la revista Parlem de Sarrià també es poden descarregar les revistes en format pdf. Aquesta és, doncs, la relació de llocs a internet d'entitats i veïns i veïnes de Sarrià de Ter, així com també de persones que, malgrat no viure-hi, estan vinculades al nostre municipi.

amb informació i imatges de les sortides de la colla gegantera. AMPA CEIP MONTSERRAT DE SARRIÀ DE TER: http://ampaceipmontserrat.blogspot.com Bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter amb informació de les activitats de l'AMPA i de l'escola Montserrat. També es poden descarregar els menús del menjador escolar, gestionat per l'AMPA. L'AMPA del CEIP Montserrat també disposa d'un canal propi de Youtube pels vídeos que edita i un àlbum de PicassaWeb per les fotos que publica de les diverses activitats. També té un perfil propi de l'aplicació Sribd per publicar-hi els menús, circulars informatives o formularis d'inscripció en formats word, excel o pdf.

pDS_51

CULTURA [sarrià de ter 2.0

Youtube AMPA CEIP Montserrat: http://es.youtube.com/user/ampaceipmontserrat Picassa Web AMPA CEIP Montserrat: http://picasaweb.google.com/ampaceipmontserratsarriadeter Scribd AMPA CEIP Montserrat: http://www.scribd.com/people/view/6698458-ampa-ceip montserrat-sarri-de-ter AMPA DE L'EBM CONFETTI: http://confetti-escolabressol.blogspot.com Bloc de l'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti amb informació de les activitats de l'AMPA i de l'escola bressol. Aquest bloc, com el de l'AMPA del CEIP Montserrat, el publica la junta de l'AMPA amb la participació de col·laboradors. ASSUMPCIÓ VILA: http://avilasimon.blogspot.com Bloc personal d'Assumpció Vila on escriu de molts temes: política, economia, natura, empreses, igualtat, literatura, cinema, Sarrià de Ter... ATV, ASSOCIACIÓ CULTURAL APAGA LA TELE: http://www.myspace.com/apagalatele Espai al My Space de l'Associació Cultural Apaga la Tele, associació de joves de Sarrià de Ter. És una entitat amb molta activitat que gestiona els locals d'assaig de Sarrià de Ter. Són molt actius i, sobretot, molt activistes... Tenen per objectiu la creació d'espais lúdics per a gent jove al marge del lucre i de les institucions CEIP MONTSERRAT: http://www.xtec.es/ceipmontserratsarria Pàgina web, redissenyada recentment, del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, on podem trobar informació sobre l'escola, les activitats i projectes escolars, l'AMPA i el poble. Aquest curs el CEIP Montserrat també ha creat el seu propi bloc, un espai on alumnes i mestres expliquen algunes de les seves activitats escolars a través de vídeos i fotografies, esdevenint una bona eina educativa per a mestres i alumnes d'una escola que sempre ha apostat per les noves tecnologies... algunes aules ja disposen, des d'aquest curs, de pissarres electròniques. Bloc CEIP Montserrat: http://ceipmontserratsarria.blogspot.com CIU SARRIÀ DE TER: http://www.ciu.info/minisite.php?agpl_ID=47 Pàgina web del grup municipal de CiU a Sarrià de Ter. A data d'avui el web no està actualitzat i té pendent, segons informa, una actualització. CLUB BÀSQUET SARRIÀ: http://basquetsarria.blogspot.com Bloc del Club Bàsquet Sarrià per seguir l'actualitat dels diferents equips. Hi podem trobar els calendaris i resultats dels equips. El Club Bàsquet Sarrià també té un Club de fans del CB Sarrià de Ter al Facebook. Facebook del Club de Fans del CBS: http://ca-es.facebook. com/group.php?gid=36931618237&ref=mf ELS GROULLERS: http://www.elsgroullers.cat Pàgina web del grup sarrianenc de música tradicional Els Groullers, grup creat l'any 1996 per una colla de joves que corrien entre els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter i el grup d'anima-

52_pDS

ció Gas Boig. Amb tres discs publicats, Els Groullers han recollit diversos premis. Al web hi podem trobar la història i discografia del grup, així com interessants enllaços de pàgines web relacionats amb el món de la música tradicional. Els Groullers també tenen el seu propi perfil al My Space, on trobarem l'àudio, i alguns vídeos, d'algunes de les seves cançons. My Space d'Els Groullers: http://www.myspace.com/elsgroullers EMILI PÉREZ: http://emiliart.iespana.es Espai web de l'artista sarrianenc Emili Pérez, que ha exposat en dues ocasions a Sarrià de Ter. ERC SARRIÀ DE TER: http://www.esquerra.cat/sarriadeter Pàgina web del grup municipal d'ERC a Sarrià de Ter. ERC de Sarrià de Ter també té el seu propi perfil al Facebook. Facebook d'ERC de Sarrià de Ter: http://www.facebook.com/profile.php?id=1104590720 FI-ASKO: http://www.fi-asko.com Pàgina web del grup de punk-rock de Sarrià de Ter amb més projecció. Amb dos discs publicats, darrerament han anat de gira per Mèxic. Fi-ASKO, com altres grups de Sarrià de Ter, són de la factoria ATV. Fi-ASKO també té el seu perfil al My Space, amb vídeos de les seves actuacions i un vídeoclip, a part d'àudios de les seves cançons i galeria de fotos a través de Slide. My Space de Fi-ASKO: http://www.myspace.com/fiaskosarri Slide de Fi-ASKO: http://www.slide.com/r/4LWKpimR3D85Q6NlzI3tP6fSBu4LZg bb?cy=ms FIN DE MES: http://www.myspace.com/findemes Espai al MySpace d'aquest jove grup de punk-rock de Sarrià de Ter. Els seus components són tan habituals al local d'ATV com a la pista de la UES... Han començat a rodar, participant a la Butirock i fent concerts a Sarrià de Ter i altres pobles de les comarques gironines. Fin de mes també tenen el seu propi Fotolog i Slide. Fotolog de Fin de Mes: http://www.fotolog.com/punk_local Slide de Fin de Mes: http://www.slide.com/r/a3I-fh3k7j-9CN2m8YxukroJrCVrT4 Y?cy=ms GENÍS BARNOSELL: http://www.genisbarnosell02.wordpress.com Bloc personal (Història!) del professor d'història contemporània de la UdG, veí de Sarrià de Ter, on escriu no només d'història... També hi podem trobar interessants enllaços d'altres blocs d'història, arxius i biblioteques.

CULTURA [sarrià de ter 2.0

GERARD PUIGMAL - BADHILL: http://es.youtube.com/badhill Canal de Youtube d'en Gerard Puigmal, un jove inquiet que també té una galeria de fotos al Flikr: és molt creatiu, tant darrere la càmera de fotos, on no para d'experimentar, com editant vídeos... Per cert, se'l pot veure al primer vídeo clip del grup de música Plouen Catximbes, gravat fa dos anys i mig, als carrers de Sarrià de Dalt.

Bloc personal (De res, massa) d'en Josep Maria Sansalvador, un dels grans cronistes contemporanis de Sarrià de Ter: amant dels llibres, les paraules, les anècdotes, des de fa mesos escriu al seu bloc, tan eclèctic com ell mateix. LLUÍS AYMERICH: http://lluisaymerich.blogspot.com/ Bloc del primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sarrià de Ter i portaveu del grup municipal del CiU. MERCÈ LLADÓ: http://www.mercellado.blogspot.com Bloc personal de Mercè Lladó (Llegir per viure), on ella, lectora, cinèfila, ratafiaire i llevadora, escriu sobretot de literatura i cinema, però també sobre música i amb alguns apunts de la seva activitat professional.

Color entre la multitud

Flikr d'en Gerard Puigmal: http://www.flickr.com/photos/gerard_puigmal Vídeo Les cabres meulen, de Plouen Catximbes, on apareixen Gerard: http://es.youtube.com/watch?v=2lFGIigH0Mg&eurl= GerdCoopera - l'Atípic: http://www.gerdcoopera.com Web de l'entitat GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat), que edita la revista l'Atípic i desenvolupa, a més, diferents projectes de cooperació al desenvolupament en favor de les persones discapacitades de centre i sud-amèrica. GRUP MUNTANYA SARRIÀ: http://www.grupmuntanyasarria.tk Bloc del Grup Muntanya Sarrià amb informació de les activitats i sortides del GMS, a través de les entrades (posts) al bloc, així com de l'aplicació pel bloc del calendari del Google. A més, aquest bloc va ser una gran eina de comunicació durant l'expedició a l'Himalàia'08, permetent seguir dia a dia l'evolució i progressió de l'expedició. El Grup Muntanya Sarrià també té el seu àlbum de Picassa Web amb les fotos de les seves sortides. Picassa Web del Grup Muntanya Sarrià: http://picasaweb.google.com/grupmuntanyasarria GRUP TEATRE A LES FOSQUES: http://www.grup-alesfosques.blogspot.com Bloc del Grup Teatre a les Fosques, un dels grups de teatre de Sarrià de Ter. Aquest grup de teatre també fa, des de fa dos anys, els Pastorets de Sarrià de Ter. JAUME BUSQUET "SARDSE": http://www.jbusquetr.blogspot.com Bloc personal del poeta i pintor sarrianenc Jaume Busquet. Al bloc hi publica els seus poemes. Ha publicat un llibre de poemes i exposat els seus quadres, entre d'altres llocs, a Sarrià de Ter. Reivindiquem des d'aquí una nova exposició seva a Sarrià de Ter. JOSEP MARIA SANSALVADOR: http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

NARCÍS SASTRE: http://www.narcissastre.cat Bloc personal de Narcís Sastre, geògraf, on sobretot escriu sobre geografia, també sobre política. En Narcís, a més, també té el seu propi perfil al Facebook i al Twitter. Facebook de Narcís Sastre: http://ca-es.facebook.com/ people/Narcis-Sastre-Fulcara/1034407392 Twitter de Narcís Sastre: http://twitter.com/narcissastre PERCUTER'S: http://www.myspace.com/percuters Espai al My Space del grup de percussió sarrianenc Percuter's, un grup versàtil que s'adapta als formats de cercavila i escenari. PSC SARRIÀ DE TER: http://sarriadeter.socialistes.cat Pàgina web del PSC de Sarrià de Ter. També té el seu propi perfil al Facebook. Facebook del PSC de Sarrià de Ter: http://ca-es.facebook. com/people/Psc-Sarria-de-Ter/1139816396 RAMON RIERA: http://blocs.mesvilaweb.cat/buidasacs Bloc personal de l'historiador i Grouller Ramon Riera. REVERENDO MC GREGOR: http://reverendomcgregor.iespana.es Pàgina web d'aquest poeta sarrianenc (Emilio Pérez), membre del Grup de Plomes Poètiques. ROGER TORRENT: http://www.sarriadeter.cat/alcalde Bloc, en clau institucional, de Roger Torrent com a alcalde de Sarrià de Ter. ROM CANDELA: http://www.myspace.com/romcandela Espai al MySpace del grup Rom Candela, trio jove de jazz contemporani, però no per això de menys qualitat! Un dels seus components és l'artista sarrianenc Egdar Massegú: fotògraf, pintor, escultor, poeta, dibuixant... RÀDIO SARRIÀ: http://rsarria.blogspot.com Pàgina web, en format bloc, de Ràdio Sarrià, l'emissora municipal. Imprescindible per estar al dia del que passa a Sarrià de Ter. Al web també hi podem trobar àudios de programes i declaracions que acompanyen algunes notícies. SAM ENFOT: http://samenfot.blogspot.com Bloc del Director de la publicació The Sarrià News, espai informatiu (?) que tanca la revista Parlem de Sarrià. Sam Enfot defineix el seu bloc com "l'opinió més desqualificada en el bloc més im prescindible". Al bloc d'en Sam Enfot també hi podem veure la galeria de Flikr del seu bon amic Àngel Garcia.

pDS_53

CULTURA [sarrià de ter 2.0

Flikr Àngel Garcia: http://www.flickr.com/photos/angelgarciaruiz TONI LOZANO "CATMAN": http://catmangirona.blogspot.com Bloc personal (El Tejado del Gato) de Toni Lozano “Catman”, poeta i fotògraf, on publica les seves poesies i alguna de les seves fotografies. Toni Lozano ha publicat llibres de poesia eròtica i de fotografia i ha exposat, entre altres llocs, a Sarrià de Ter. Toni Lozano (autoanomenat també Don Gato) també té la seva galeria de fotografies al Flikr. Flikr de Toni Lozano: http://www.flickr.com/photos/quiero-un-pantano

Pel final, i per educació, he deixat el meu bloc: ROGER CASERO: http://rogercasero.blogspot.com Bloc personal (Petites gotes fredes tremolant) on escric sobre Sarrià de Ter, política i altres temes... A part del bloc també participo en aquestes xarxes socials: galeria de fotos al Flikr. canal de vídeos al Youtube i perfils al Twitter, Twitxr i Facebook.

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ: http://www.uesarriadeter.com Pàgina web de la Unió Esportiva Sarrià, el club d'handbol de Sarrià de Ter. on podem trobar informació sobre el club, la seva història i dels diferents equips de la UES. Bloc UES: http://handbol.bloc.cat XAVIER CRISTINA: http://lesnitsenblancinegre.blogspot.com Bloc personal de Xavier Cristina (Les nits en blanc i negre) que neix d'un antic programa -de culte- de Ràdio Sarrià. Com s'autodefineix, vida, fotografies i molta música... Xavier Cristina també té la seva pàgina de Flikr, on publica les seves fotografies. Flikr de Xavier Cristina: http://flickr.com/photos/_blancinegre/

Flikr de Roger Casero: http://flickr.com/photos/rogercasero Youtube de Roger Casero: http://es.youtube.com/rogercasero Twitter de Roger Casero: http://twitter.com/rogercasero Twitxr de Roger Casero: http://www.twitxr.com/rogercasero Facebook de Roger Casero: http://www.facebook.com/profile.php?id=1024909035 A Sarrià de Ter hi ha vida als carrers, a les places, als comerços, als equipaments... espais on veïns i veïnes ens trobem, saludem i comentem l'esdevenir de les nostres vides personals i col·lectives. Però a Sarrià de Ter també hi ha vida a la xarxa a través dels blocs, dels fotoblocs, de les xarxes socials d'internet... És la vida al Sarrià de Ter 2.0... T'hi sumes? ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

54_pDS

ANECDOTARI

Quadern d’Apunts Josep M. Sansalvador / jsansalvador @sarriadeter.cat

Bones nadales Magnífica iniciativa: aquest any l'Ajuntament ha felicitat les festes amb unes targetes institucionals encarregades a uns artistes d'excepció. S'ha promogut la creativitat de l'alumnat d'infantil i cicle inicial del CEIP Montserrat i s'han seleccionat sis boniques il·lustracions que han mostrat la cara nadalenca més amable, creativa i sincera del poble. Ens consta que han causat un gran efecte entre els que n'han vist o rebut.

Per a rates de biblioteca Se'ns gira feina. El buc insígnia de la premsa del país, La Vanguardia, ha obert al públic la seva hemeroteca des de la web del diari. És possible consultar-hi qualsevol número dels seus cent vint-i-set anys d'història. Als amants de la recerca se'ns obre un món sense límits. Hem pogut buscar-hi notícies històriques sobre Sarrià i se'ns ha revelat com una eina potentíssima. Fets de guerra, la inauguració del Pont de l'Aigua, el Tour de França, …Tot, hi surt tot. Ara només faltarà temps lliure per poder fer consultes i navegar-hi. Tal com diu Quim Monzó, “Què t'enduries a una illa deserta?” “Un ordinador amb connexió a internet i no em vingueu a buscar fins d'aquí a un segle.”

Una altra hemeroteca Amb una filosofia molt diferent de l'anterior, El Punt té un apèndix anomenat L'absurddiari, que recull notícies sense cap ni peus, insòlites o hilarants. Buscant, buscant, n'hem localitzat una que fou publicada al diari gironí el 22 de desembre de 1979. Els titulars diuen Descoberts a Sarrià uns soterranis plens de merda fins a dalt. En el cos de la notícia s'hi

poden llegir perles com les següents: “Uns soterranis completament plens de merda, a causa d'un rebentament en un dels tubs de desguàs principals de la barriada han estats descoberts en un dels blocs Delgado, a Sarrià de Ter. … Diumenge passat, però, l'aigua i la merda acumulada en els soterranis va arribar fins al límit i va començar a filtrarse per les botigues que ocupen la planta del bloc. …En veure que els soterranis eren una autèntica piscina de merda, els bombers i el camió de neteja de clavegueres de l'Ajuntament de Girona van iniciar la feina de neteja de 1.200 metres cúbics de porqueria …” Ignoro si aquell temps el diari tenia llibre d'estil, però no es pot pas negar que la forma i el llenguatge fossin directes. Li engaltaven tal com venia i ben segur que no hi havia lloc per a errònies interpretacions.

d'Emília Xargay, que l'acredita com a obra apadrinada pels escolars del CEIP Montserrat, dins del programa Apadrinem escultures dels Amics de la Unesco. És una placa feta de material reciclat que honora aquesta

Mala fama Ha vingut a parar a les meves mans l'obra Recull casolà, de Lluís Feliu i Pumarola, publicada per Brau Edicions. Es tracta d'un recull de frases, locucions, contes i cançons populars pronunciades i sentides a Llançà. A la pàgina 64 hi ha una relació de dites sobre gent que no fa bandera de la higiene i una d'elles afirma : “Mira la neta de Sarrià, que matava els polls amb la llossa!” Qui devia ser aquesta neta? Quin podria ser l'origen d'aquesta dita? Algú en té cap referència? Entre això i la notícia anterior, quina imatge tan terrible, marededéusenyor!

Cornamenta reconstruïda A primers de desembre es va inaugurar la placa de l'escultura del Toro

Col·locació de la placa d'apadrinament dels alumnes del CEIP Montserrat a l'escultura del Toro. Foto: Quim Llunell.

campanya encaminada al foment dels valors cívics i la sensibilitat per l'art al carrer. Pocs dies abans s'havia reconstruït amb molta cura el fragment de formigó faltant en la banya esquerra del pobre brau. Una mancança -fruit d'una bretolada- llargament reivindicada, que havia estat pendent de reparació molts mesos i que, finalment, s'ha pogut resoldre. El toro torna a estar sencer. La peça s'ho val. ■

pDS_55

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

LA RÀDIO A L’ESCOLA Neus Mercader / Ràdio Sarrià Engràcia Bramon / Ceip Montserrat La utilització de la ràdio com a recurs escolar aporta tot un seguit d'avantatges pedagògics, com ara el treball en equip, potenciar i perfeccionar l'expressió oral, informar, intercanviar i donar a conèixer experiències, possibilita la reflexió i el debat, entre d'altres.

Alumnes del cicle superior del CEIP Montserrat a les instal·lacions de Ràdio Sarrià. Fotos: CEIP Montserrat

escola havia participat en alguns programes puntuals de Ràdio Sarrià, sigui per explicar alguna activitat que es feia a l'escola i la volíem donar a conèixer al poble o per llegir-hi algun conte, però va ser a principis del curs passat i gràcies a l'ampli ventall d'activitats extraescolars que l'AMPA ofereix als migdies a l'escola, que es va iniciar de manera sistemàtica el taller de “Ràdio a l'escola” pels alumnes de cicle superior. Es va iniciar el taller amb la Neus Mercader de monitora, el mes d'octubre del curs passat fent una sessió d'una hora per a cada grup durant tot el curs i que ara es continua amb dos grups d'alumnes de sisè. L'objectiu d'aquest taller és que els nens aprenguin a fer de locutors, de guionistes, que creïn el seu propi programa radiofònic, que coneguin aquest

56_pDS

mitja de comunicació, les tècniques de redacció, de locució, de llenguatge... I així, sense adonar-se'n i passant-ho bé, es potencia i millora l'expressió oral, s'augmenten les capacitats comunicatives, es treballa en equip... tot, per aconseguir un bon producte final, que és “el seu programa de ràdio”. Durant el curs es realitzen tres programes, un per cada trimestre, que els mateixos nens i nenes decideixen, i solen ser tipus Magazine amb diferents apartats, entrevistes, notícies de l'escola, esports, concursos, temes d'actualitat propers a l'escola o al municipi... Cada dilluns i dijous es troben a l'aula d'informàtica de l'escola, on es fan tots els preparatius pel futur programa, es decideix el nom, de què tractarà, quin espai farà cadascú, es busca la informació necessària, es decideix la sintonia, els efectes especials i tot plegat quedarà plasmat en el guió. Quan tot és a punt, alguna sessió d'assaig per veure'n l'entonació, vocalització, el to de veu... I

cap a Ràdio Sarrià! Això és el que més il·lusió fa, desplaçar-se cap als estudis de la ràdio, allà se senten locutors de debò. Els agrada provar els micròfons, escoltar la seva veu com sona de diferent davant un micro, posar-se els auriculars, fer les primeres proves de veu. Enregistrar el programa amb en Josep i veure'n el resultat és un goig. Sí, una alegria per tots ja que els programes no només van ser emesos a Ràdio Sarrià, sinó que ”Ràdio Cat Junior, Ràdio Mini Kids i Ràdio Stard School”, gravats durant el segon trimestre del curs passat, els vàrem presentar a “La Mostra”, uns premis que convoca el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per estimular l'ús pedagògic dels mitjans audiovisuals als centres docents de Catalunya i vàrem guanyar UN PREMI de 1.200 euros, que ens van anar molt bé, ja que és una ajuda més per anar millorant i ampliant els equips audiovisuals de l'escola.

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

Taller de ràdio a l'escola, dirigit per Neus Mercader. Fotos: CEIP Montserrat

Ben aviat tindrem l'oportunitat d'escoltar el primer programa dels joves locutors d'aquest curs, “Ràdio Star Kid's“ i “School Jam“, tant a Ràdio Sarrià com a Ràdio 4, en un espai anomenat “L'Altra Ràdio a l'escola”, que s'emet els dissabtes de 9 a 10h amb una repetició el diumenge de 16 a 17h i amb l'objectiu d'obrir una finestra a les activitats radiofòniques que realitzen els centres. L'equip de Ràdio 4 va venir a la nostra escola el passat dilluns 26 de gener per entrevistar els nois i noies del taller, volien saber què feien, com ho feien, com s'organitzaven, què en pensaven i així va ser, els “joves locutors” es van explicar molt bé, van donar a conèixer

detalls sobre el seu poble, de la seva escola i sobretot del seu treball al taller. L'Alejandra i l'Enric ho manifesten així: El passat dilluns 26 de Gener els locutors de Ràdio 4 de Barcelona ens van fer una entrevista sobre què fèiem a l'activitat extraescolar de ràdio. Van arribar cap a les 12.30 h o així i vam començar parlant sobre el poble, la situació de l'escola, les activitats i tallers que es realitzen. com per exemple, que som escola verda, que tenim reporters de la ciutadania, servei de mediació, i sense saber com, vam acabar parlant de les escultures del poble. Tot seguit vam entrar a parlar del que fèiem en el taller, com se'ns acudien les idees, com havia sor-

git aquesta activitat, si ens anava bé, si hi havien hagut molts canvis en els programes, ...Mentre ens entrevistaven vam riure molt, ja que el locutor era molt divertit i li vam explicar que per vocalitzar millor fèiem pràctiques amb un llapis entre les dents i ho va voler comprovar. A l'acabar vam cantar unes quantes sintonies dels programes. Va ser una experiència molt divertida. Bé, si després de tot això, teniu ganes d'escoltar els programes ho podeu fer a la pàgina web de ràdio Sarrià: http://sarriadeter.cat/radio. O bé a la pàgina de l'xtec /radio: http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/r adio/altraradio.php ■

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_57

ESPAI ESCOLAR [ampa ceip montserrat

Tots els alumnes del CEIP Montserrat varen participar disfressats en l'edició dels Pastorets escolars, cantant les cançons que cada grup havia preparat.

ELS PASTORETS 2008 Montse Lladó. Responsable Comissió de Festes Ampa Ceip Montserrat

om ja és costum, aquest any vàrem realitzar els Pastorets de Nadal l'AMPA Montserrat, conjuntament amb l'Escola. Es va realitzar el darrer dia d'escola, abans de començar les ja tant esperades vacances de Nadal, el 19 de desembre a les 18h. al pavelló municipal. Abans d'obrir les portes a la representació, tot ha d'estar preparat, l'escenari engalanat, amb una decoració realitzada i col·locada per mares/pares de l'escola (estrelles de diferents mides i colors) . Aquest any, com escola verda que som, vàrem introduir com a novetat, que s'ha fet amb material reciclable, reutilitzable per a properes edicions. S'ha de tenir cura de tots els detalls, perquè tot estigui coordinat: la

58_pDS

recollida dels alumnes, on han de seure i per on podran ser recollits pels seus pares. Ajudar-los i vigilar-los. I un cop tot està a punt, els alumnes al seus llocs , els pares, tiets, avis, etc. assentats, comença la funció!!! I… al so de cada cançó, desfilen tots i cadascun dels nostres alumnes disfressats , i amb il·lusió ens reciten les seves cançons, amb la intenció que ens agradi a tots (i de segur que ho varen aconseguir). Aquest any les cançons varen ser: P3: A Betlem trau, trau P4: El tió de Nadal P5: Quan arriba el Nadal 1r. A Betlem me'n vull anar 2n. El ninot de neu 3r. El dimoni escuat

4art. L'Àngel i els pastors 5é. St. Josep fa bugada 6é. El trineu Com a comissió de Festes voldríem agrair la col·laboració de mestres i, mares/pares col·laboradors. I molt especialment a tots els alumnes, ja que cada any són més, aquest any superem els 400. I aprofitar per animar-vos, a col·laborar en totes aquestes festes que realitzem conjuntament amb l'escola. Els que estigueu interessats, us podeu apuntar per a properes edicions, a la següent adreça: ampaceipmontserrat@sarriadeter.cat. I si hem deixeu opinar: Crec que cada any es duen a terme uns pastorets més bonics!!! ■

ESPAI ESCOLAR [confetti escola bressol

EXPERIMENTEM AMB FARINA Per Elena Batllori i Nuri Senen / Educadores de l'EBM Confetti grups 1-2 anys Clara grup dels trens

quest primer trimestre hem proposat als infants d'un a dos anys (aula dels trens i cotxes) experimentar amb farina.

La proposta es va desenvolupar en tres sessions: 1. En la primera sessió volíem que els infants tinguessin un primer contacte amb la farina. Vam oferir a terra unes safates amb farina perquè els infants poguessin manipular-la amb les mans. Què van fer els nens/es? La primera reacció dels infants va ser tocar la farina que hi havia dins les safates. Els més atrevits van buidar el contingut i es van dedicar a escampar la farina amb les mans pel terra. Molts es van quedar sorpresos al veure que les seves mans es tornaven blanques de cop i volta i se les miraven somrients. D'altres la tastaven, s'hi rebolcaven, la tiraven enlaire i alguns altres es van dedicar a observar els companys durant una estoneta abans d'actuar.... 2. En la següent sessió es van trobar les safates al terra plenes de farina i culleres. Els infants van agafar la farina amb la cullera i la van treure fora de la safata, la tastaven i també repetien algunes accions que havien fet a la primera sessió. 3. A la tercera sessió vam afegir pots petits. Aquesta vegada vam presentar les safates al terra plenes amb farina, culleres i pots. Bàsicament els infants es van dedicar a emplenar i buidar la farina dels gots. Fent aquestes propostes d'experimentació hem ofert als infants la possibilitat de despertar els sentits, hem deixat que manipulin lliurement amb el cos i han interactuat amb els diferents materials. Vam decidir oferir la proposta tres vegades afegint-hi diferents materials perquè vam observar que gaudien de cada sessió i descobrien noves possibilitats. Hem observat que oferint la mateixa proposta en diverses ocasions ens ha permès observar l'evolució del joc dels infants. ■

Pau, Marc, Alba, Iago i Miguel Àngel

Júlia grup dels trens (1-2 anys)

pDS_59

EL PETIT PDS

Enric Sansalvador i Boadas

olta gent està acostumada a les típiques endevinalles de tota la vida. Com ara aquella que diu “Fa clic i s'encén, fa clic i s'apaga. Què és?”. Doncs jo us en presento un altre tipus que les he anomenat “Enricvinalles” tal i com diu el títol, i en dic així en honor del seu inventor, que sóc jo. Bé: tot s'ha de dir que he tret la idea d'en Màrius Serra amb els seus “Enigmàrius” que surten a 3/4de 8 del matí a Catalunya Ràdio. Amb en Màrius ens vam conèixer l'any passat, quan vaig participar al programa que van fer amb l'Antoni Bassas, al Museu del Joguet de Figueres. Això sí, aquests són sobre Sarrià.Aquí us els presento: S'enriola en el curs d'aigua (de 3 lletres) (riu)

La moreneta va a l'escola (de 10 lletres) (montserrat)

Font del conseller (de 5 lletres) (nadal)

Cinturó que fa parella amb la Maria (de 5 lletres) (cinto)

Cremes superficialment la fàbrica de paper (de 6 lletres) (torres)

El pla dels mitjons anglesos (de 4 lletres) (socs)

L'artèria que passa pel pla (de 5 lletres) (horta)

El pla dels veremadors (de 6 lletres) (vinyers)

El pla de la missa resada sense cants ni solemnitat (de 4 lletres) (rasa)

Espero que els sapigueu!

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

60_pDS

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

SALUT

LA MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA Emili Marco

l nostre país la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica va realitzar el 1999, una enquesta a la població general amb el següent resultat: Coneixien la paraula “bronquitis crònica” el 94,3% de la població, “emfisema pulmonar” el 55,5% dels enquestats i “malaltia pulmonar obstructiva crònica” (MPOC) el 23,2% de la població. La Bronquitis Crònica estava considerada com una malaltia poc important, l'emfisema com una malaltia greu i amb respecte al MPOC es desconeixia la seva importància ni el que representava. La MPOC és una malaltia que afecta de forma crònica el flux aeri mesurat per espirometria en forma d'obstrucció a la sortida de l'aire dels pulmons.

QUINA IMPORTÀNCIA TÉ AQUEST PROBLEMA? De les malalties cròniques és l'única que augmentarà la seva incidència en el futur en els països industrialitzats, mentre que les cardiovasculars van a disminuir de forma global. El tabac n'és la causa principal i el temps que tarda en desenvolupar-se la malaltia és de 30-40 anys de consum de tabac. El fumador ja ha adquirit una addicció molt forta que l'impedeix deixar de fumar. A Espanya la xifra de MPOC esta al voltant del 7,5% en edats entre 40-69 anys , existint una enorme diferencia a favor de l'home. El que succeirà en els propers anys és que la malaltia augmentarà, especialment en la dona, fins acostar-se als valors de l'home.

PER QUÈ ÉS PRODUEIX? El fum del tabac conte 4.000 substàncies de dos tipus: partícules i gasos. Les partícules són una barreja d'hidrocarburs aromàtics i components orgànics que constitueixen el quitrà, nicotina i agua. Entre els gasos hi trobem nitrosamines, òxid de nitrogen, àcid cianhídric, etc. Moltes d'aquestes substàncies provoquen inflamació amb acumulació de cèl·lules que alliberen partícules tòxiques que produeixen tos i esput diari amb infeccions freqüents. Posteriorment és quan apareix de forma lenta i progressiva l'ofec i que es deu a l'obstrucció bronquial al flux aeri.

COM ÉS DIAGNOSTICA? Es bastant fàcil, ja que tenim un pacient fumador important, en el qual hi ha una limitació crònica al flux aeri poc variable al llarg del temps mesurada per espirometria. L'espirometria és l'exploració fonamental que confirma el diagnòstic i valora la intensitat de la malaltia i orienta el pronòstic i el tractament. La radiologia de tòrax descarta complicacions i ens pot aportar dades sobre si hi ha altres malalties associades com el càncer de pulmó, que és més freqüent en aquestos pacients. Una vegada que el pacient és diagnosticat de MPOC, hi ha taules per classificació de la malaltia segons gravetat (lleu, moderada i greu).

COM ES TRACTA I COM ES PREVEU? La MPOC no té cura, però els tractaments actuals han millorat molt el seu pronòstic. El pacient amb MPOC és un fumador important. El tabac és el factor fonamental i ha de deixar de fumar d'una forma radical. Deixar de fumar és difícil, però no impossible. De vegades només deixant de fumar s'acaba el problema. Malauradament, quan un fumador presenta una MPOC, la malaltia està molt avançada i l'addicció al tabac fa que sigui difícil deixar-lo, malgrat sofreixi un ofec important.

pDS_61

SALUT [malaltia pulmonar obstructiva crònica

Per prevenir la MPOC és fonamental deixar de fumar. És la teràpia més eficaç que pot fer. Beure alcohol en excés és molt perjudicial per diferents parts de l'organisme: fetge, cor, sistema nerviós i també per als pulmons. Sempre que no estigui contraindicat es pot veure un petit got de vi o cervesa durant els menjars, però s'ha d'evitar prendre alcohol a la nit. Les vacunes s'han d'indicar clarament: vacuna de la grip i la pneumocòccica.

QUE POT PASSAR EN EL FUTUR? La malaltia va avançant lentament, per tant ha de realitzar visites de control amb els serveis de salut de la seva pobla-

Els medicaments per tractar són de dos tipus: uns que dilaten els bronquis, Ventolin® i Atrovent® i altres que disminueixen la inflamació, Pulmicort®. Depèn del tipus de gravetat de la malaltia per utilitzar-ne un, dos o els tres.. Normalment aquests tractaments es fan per via inhalatòria (avui hi ha diversos mètodes, pols seca, cartutx pressuritzat, etc.) i el seu metge li indicarà la manera correcta d'utilitzar-lo. En casos d'agudització es poden donar antibiòtics i cortisona en via oral durant pautes curtes, generalment de 7-8 dies. En cas d'emprar oxigen s'ha d'utilitzar com a mínim 16 hores diàries, ja que menys no aporta cap benefici mèdic. La fisioteràpia respiratòria també pot ajudar a que l'ofec que sent disminueixi, amb la qual cosa l'ajudarà a viure millor.

62_pDS

ASPECTES PRÀCTICS DAVANT UN MALALT DE MOPC ● Calefacció: mantenir un ambient

humit (la humitat òptima del 45% i la temperatura entre 19-21º). ● Clima: el fred i els canvis de temperatura són enemics de les malalties respiratòries. ● Viatges i vacances: planifiqui les vacances amb antelació tenint en compte l'alçada del lloc; s'aconsella no sobrepassar els 1.500 metres. Pot viatjar amb avió si necessita oxigen, però ho ha de dir amb antelació. ● Pol·lució: eviti els contaminants com laques, insecticides, pintures, etc. ● Són: no dormi migdiades de més de 90 minuts. ● Menjars: no mengi copiosament, eviti aliments amb cafeïna i alcohol i mantingui un pes adequat. ● Bany/dutxa: si aquesta activitat li produeix ofec, col·loqui un tamboret dins la banyera, renti's assegut, fentho poc a poc i s'eixugui amb tovalloles petites. Si no pot, demani ajuda a un familiar. ● Oci: camini cada dia, utilitzi tècniques de relaxació i escolti música, llegeixi, etc.

DECÀLEG DE CONSELLS PER AL PACIENT EXFUMADOR

ció que li ensenyaran els signes d'alarma i poder prevenir possibles aguditzacions que podrien acabar a l'hospital. ■

1. El tabac és fonamental per patir la MPOC. 2. Vagi a un centre, que l'ajudaran a deixar de fumar. 3. No intenti agafar una cigarreta en moments apropiats: aniversaris, casaments, etc. 4. Vostè és un exfumador tota la vida. RECORDI-HO. 5. Prengui correctament els esprais. 6. Estigui atent a les aguditzacions. 7. Mantingui una dieta equilibrada i un pes adequat. 8. Camini cada dia segons les seves necessitats. 9. Vigili el son: davant el dubte consulti el seu metge. 10. Li han diagnosticat una MPOC: tranquil, tenim moltes possibilitats que fent les coses bé (tabac!!!), la malaltia s'aturi.

NATURA

La muntanya del déu de la pluja Gerard Suñer i Estel Turbau Grup de Muntanya Sarrià

El Baruntse o la muntanya del déu de la pluja des del camp base a 5400 metres.

20 D´OCTUBRE DE 2008 4:00 a.m. Ens posem en marxa, fa molta fred. Ja fa més d'una hora que hem començat a fer tots els prepratius. Hem pres una beguda calenta, hem menjat unes galetes, ens hem posat els anoracs de ploma, ens hem col·locat els arnesos i tímidament hem sortit de la tenda. Ens hem posat les bótes congelades, ens hem cordat els grampons... Som al Camp 2, a 6.400m i aquí qualsevol cosa requereix un gran esforç. Hem passat la nit intentant dormir, però a aquesta alçada és pràcticament impossible. A més, l'Estel s´ha passat tota la nit tossint però sembla que ara es troba més bé.

pDS_63

NATURA [lamuntanya del déu de la pluja

Els 12 membres de l’expedició del Grup de Muntanya Sarrià i els Trepa

Es distingeix la silueta fosca del Baruntse, la muntanya del déu de la pluja en nepalí. Mirem el cel estrellat, sembla que farà un bon dia. A pocs metres, en la foscor, es veuen 6 llumetes, són les frontals de l'expedició italiana, que fa una hora que han sortit de les tendes. Es mouen lentament per la paret gelada. 4:30 a.m. Ens trobem davant un pendent de neu molt inclinat que ens ha de portar fins al coll. Per sort, aquí la neu i el gel estan en molt bones condicions i el tram està equipat amb corda fixa, cosa que facilita molt superar els metres de més dificultat. Més enllà, retallades en la negra nit, veig els llargs pendents de neu que ens duran fins a láresta. 8:00 am. Ja fa molta estona que ha sortit el sol, però la fred continua essent molt intensa, no aconsegueixo que els peus se méscalfin. Avancem a pas lent i alhora constant. No parem a descansar. Amb lÉstel comentem que hauríem de menjar alguna cosa, pero aquí es fa molt difícil empassar-se res. Aprofitem que en Dawa necessita fer una parada tècnica i intentem engolir uns sobres de glucosa i una barreta de xocolata. 8:30 a.m. Veiem una persona a l'aresta que s'acosta

64_pDS

cap a nosaltres. És un dels italians, ha decidit abandonar l'ascensió, no es veu amb cor de seguir. Ara som a la llarga aresta que ens conduirà cap al cim, és molt més esmolada i retorçada del que ens pensàvem, no serà fácil. 10: 00 a.m. Avancem amb cura per no trencar les cornises de neu de l'aresta. Hi ha força neu acumulada, en algun moment quan clavo el piolet se m'obre un forat a la neu, i puc veure l'abisme. Esbufegant arribem a l'avantcim i ja veig el final de l'aresta, només a un centenar de metres per sobre nostre. En aquest punt el nostre sherpa ens diu que no vol continuar. És estrany, però ja és la tercera vegada que proposa de girar cua perquè diu que fa massa vent, i no bufa gens... Tot i que no ho entenem el deixem fer, es desencorda i es queda allà assegut sobre la neu. Nosaltres acceptem la seva decisió i continuem pujant. 10: 15 a.m. Uns metres més endavant ens creuem amb dos sherpes i els altres tres italians, que baixen cansats però contents, són els primers que han aconseguit arribar al cim aquesta temporada. Un d'ells és un gran alpinista, un dels pocs que ha coronat tots els cims de més de 8.000 metres del planeta, una llegenda viva. Ens comenten

Vistes des del cim del Baruntse de 7.129 metres.

que només falta una horeta fins al cim i ens animen a continuar. 11:00 a.m. Només falten unes passes, ja veiem el cim. L'últim pendent és esgotador, la neu és molt tova, cada passa requereix un esforç immens i l´alçada no perdona. Només tres passes, dues, una... ja hi som!!! Hem arribat al cim del Baruntse, de 7.129 m. En aquest moment ens sentim satisfets, però no estarem realment contents fins que no arribem al Camp Base. 13:00 La baixada per l'aresta és delicada i cal seguir concentrat en cada passa, cada moviment. Arribem al Camp 2, l'Estel segueix tossint, en Dawa no es troba massa bé, hem de baixar avui mateix al Camp Base, costi el que costi. Progressivament desfem les traces del camí de pujada, desmuntem els camps, rapel·lem els pendents que vam escalar fa un parell de dies, quan vam pujar al Camp 1, a 6.100 metres. 19:00 Finalment arribem al Camp Base, a 5.400 metres, on en Ngima, el nostre cuiner, ja ens espera amb una tassa de Tang de taronja calent. Estic cansat. M'assec

a terra, i ara sí, em sento feliç d'haver-ho aconseguit. I en aquest moment penso que han estat necessaris molts mesos d´entrenament i preparació per arribar aquí. Aquesta expedició va començar a Sarrià el 28 de setembre juntament amb en Marc, en Xevi, en Raül, en Chili, en Jordi, en Gonzalo, en Carles, l'Ivan, en David de la Vall i el Màquina. Junts vam viatjar fins a Katmandú i vam fer el perillós vol en avioneta fins a Lukla. Vam començar el trekking que ens portaria a través de les solitàries valls de l'Himalaia, al cim del Mera Peak de 6.476 m. I va resultar un èxit perquè la majoria vam assolir el pic i tots vam disfrutar de l'experiència. A més, fins i tot en els moments més difícils vam conservar el bon ambient. En aquesta expedició les grans muntanyes ens han acollit i ens han permès gaudir dels seus cims, els paisatges, la gent, la cultura... Ha sigut una experiència única, compartida amb uns companys excepcionals, on ens hem sentit recolzats per la nostra gent i pel nostre poble, que ha estat pendent del que anava passant a l'altra punta del món, en un racó solitari entre les muntanyes de l'Himalaia. ■

pDS_65

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Els diners són com els fems: només serveixen quan s'escampen.

Editorial Ara resulta que com que el cap de redacció ha començat un bloc, samenfot.blogspot.com, hi escriu totes les seves pensades, deixant de banda les seves responsabilitats al TSN i encarregant-nos a nosaltres, els mindundis, que ho tirem endavant. Mireu: no hi estem d'acord. Si no pot fer dues coses alhora, doncs que no s'hi posi. Reivindiquem la figura del cap de redacció i per tant no ens fem responsables del bunyol que ens pugui sortir. Que cada sant aguanti el seu ciri. Sí o no?

Nolasc A. Gat, Becari. Interioritats La història d'en Sam Enfot la coneixeu tots perquè al pregó de Festa Major que va llegir l'any 2002 ens va explicar l'origen del seu peculiar nom. Però tenim altres col·laboradors de qui en sabeu ben poc, més enllà de les seves cròniques sempre encertades i interessants. És el cas del nostre corresponsal a Guasington. El seu nom en realitat és Jaume Amador, però en voler donar-li un aire més anglès, va optar per Jeims Ailoviu. Un cas similar és el del becari Nolasc Antúnez Gat. En no agradar-li el seu primer cognom va decidir posar-hi només la inicial, quedant-se amb un estrany Nolasc A. Gat, que potser ni ell no ha vist com sona de malament. Altres col·laboradors més esporàdics també han mirat d'adaptar el seu nom a l'entorn on treballen, com el de París, en Pere Derrès que signa com a Pierre Padequà, o en Domènec Martingala, que des de Botswana (país que genera poques notícies) signa com a Mingu Tongu. Un altre dia explicarem més misèries de la redacció. Miquel Grimpaire, Nou becari.

66_pDS

Reialesa N'hi ha que la critiquen pel que ha dit però vostè, Senyora, no s'hi amoïni que si hagués dit el contrari (cosa improbable), també la criticarien. I n'hi ha que la defensen a tort i a dret, que potser tampoc no caldria, que Vostès ja es defensen sols. I per nosaltres no se n'estigui. Ratlli tant com vulgui que nosaltres com si sentíssim ploure, no sé si m'entén.

Felip Sisè, TSN, Afers Coronaris. Faules Orfes com estem de cap de redacció, continuem insensatament improvisant articles. Veiem amb desgana com es mosseguen sempre els partits polítics per sobre de salvaguardar la governabilitat, l'estabilitat o el bé comú, i no podem evitar pensar en la faula africana de l'escorpí i la granota. Per travessar un riu, l'escorpí li demana a la granota si el pot ajudar enfilant-se sobre el seu llom. Quan són a mig camí l'escorpí clava l'agulló a la granota. Aquesta li retreu: Per què em claves l'agulló? No veus que morirem tots dos? L'escorpí replica: no hi puc fer res. És la meva naturalesa.

Joan Lafonten, TSN, Parlament. Cimera G-20 Després de la cimera de Washington s'ha constituït el PARRAC (Partit per la Refundació i Reforma Actual del Capitalisme). Els seus principis bàsics són: Explotar els països pobres, comprar quotes d'emissió de CO2, promoure alguna guerra que altra i dimonitzar el socialisme. Amb aquesta fórmula, que sempre els ha funcionat, pretenen durar unes

James Bacon

quantes dècades més. (I si torna a petar, ja ho veurem...)

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington. Més Cimera Per refundar el capitalisme i sortir de la crisi, els governs reparteixen diners a tort i a dret en concepte d'ajudes als bancs. Sorprenentment, de la cimera no n'ha sortit cap resolució que castigui els culpables del desastre. A què hi han anat, doncs? A fer un cafè junts i donar-se copets a l'esquena? Qui ens diu que els calers que els han donat no els cremaran en altres operacions d'alt risc financer que acabarem pagant tots? Els anarquistes dels anys setanta deien: atureu el món que baixo. Doncs això.

Marc Franc, TSN, FMI. El temps Fa temps que no fem el Temps, però és que amb el temps que fa no hi ha manera d'encertar-lo, eh? Així que temps vindran més calmats en què serà més fàcil predir el Temps. Apa, siau.

Alfred Molina, TSN, Radars.

La reivindicació Si és imprescindible que al Pont hi hagi un escut d'Espanya, proposem un d'aquests dos. (1873 i 1931)