Parlem_de_Sarria_63

El tema de portada Hi ha èpoques en què el Parlem de Sarrià podria tenir molts temes de portada. En aquest número ens vàrem proposar parlar de les imminents obres i molèsties del TAV, amb el tragí del transport de les terres que sortiran des les boques dels túnels, de les conseqüències que tindrà per la plaça de can Nadal una sortida d'emergència i sobretot de l'ampliació dels pilars de l'autopista que obligaran a redissenyar del tot aquesta emblemàtica plaça.

Però també podria ser portada la perllongada sequera i l'ús abusiu que fa l'àrea metropolitana de Barcelona de l'aigua del riu Ter, la

CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA IMPRESSIÓ AGRAÏMENTS HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL TIRATGE

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154 Esther Alemany Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Roger Torrent, Oriol Mas, Manel Cunill, Dolly Grau, Lluís Aymerich, Cristina Vicedo, Meritxell Bach, Esther Ferrero, Rosa Isern, Esther Portilla, AAVV Sarrià de Baix, Sarrià de Dalt, Pla dels Vinyers, Pla de l'Horta, Loli Fernández, CCP Mossèn Domingo, Pilar Martínez, Prese Serrano, Dolors Xabé, Ramona Pérez, Montse Asencio, Ampa EBM Confetti, Emili Marco, Victòria Padrosa, Albert Ruhí i Lluís Sala, Joaquim Carreras.

10 €

Sumari Tema de portada Ajuntament Opinió Entitats Jornades del peper Dosier d’història Cultura Anecdotari Espai escolar Salut Natura News

4 8 14 18 30 38 40 52 53 60 64 70

1.500 exemplars. revista@sarriadeter.cat La plaça de can Nadal on es preveu una sortida d'emergència del túnel del TAV i l'ampliació dels pilars del viaducte de l'AP7. Foto: Toni Lozano.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

~

www.sarriadeter.cat

A l'octubre es varen celebrar les Jornades

del Paper, que com cada any posen un toc colorista i diferent a les activitats del municipi tant amb l'espectacle, enguany no tan infantil, com amb les exposicions d'artistes de renom, MatemÀrtica de Salvador Alibau i Croquis de Francesc Daranes.

El desè aniversari del CAP de Sarrià de Ter, ha estat una molt bona notícia pels sarrianencs, sobretot perquè durant tot aquest període hem gaudit d'una excel·lent atenció per part d'uns professionals de primer ordre. Ràdio Sarrià ha recollit algunes de les

editorial

E-MAIL PORTADA

qual cosa l'està convertint en una claveguera a cel obert. La denúncia de l'Ateneu Naturalista de Girona és tan evident i el clam de tota la població de la conca tan unànime, que ja ningú pot amagar que el riu Ter ha entrat en fase crítica i potser les conseqüències seran irreversibles pel seu hàbitat natural.

Aquest és un tema que des d'aquesta revista també en farem bandera, i seguirem les passes de tots els col·lectius que ho estan denunciant.

declaracions dels usuaris i dels polítics i la impressió general és de profunda satisfacció i agraïment, tot i les mancances, o com se sol dir, que necessita progressar, tal com també apunten des del mateix equip de l'ABS de Sarrià de Ter. Des de la perspectiva de sarrianencs, el canvi d'emplaçament ha millorat la qualitat i el comfort de l'atenció mèdica, a més de contribuir a una regeneració urbana també evident. Enhorabona a tots els que han fet possible aquest canvi i gràcies per aquests deu anys d'assistència mèdica amb un alt grau d'excel·lència.

3 PdS 62

Plànol del túnel editat pel diari El Punt el dia 9 d'octubre de 2007.

TAV el seguiment de les obres

~

tema de portada

[TAV]

Roger Torrent i Ramió Alcalde

4 PdS 63

Finalment es va imposar la insistència dels veïns i veïnes de Sarrià, a més del sentit comú, i el Tren d'Alta Velocitat passarà soterrat pel nostre municipi. Des del mas Boscosa fins a la pujada de Montagut -a l'alçada del Pla de Vinyers- el tren passarà per sota terra. El projecte dibuixa un túnel que engloba gairebé tot el terme municipal exceptuant 480 metres finals, ja que a partir de la pujada de Montagut el TAV passarà en trinxera fins que es torni a soterrar ja a Sant Julià de Ramis.

Evidentment, l'afectació d'aquesta infraestructura serà molt menor de la que hagués estat en el cas que hagués transcorregut en superfície. En aquest sentit, sembla clar que hi hem guanyat, tot i que també és evident que del paper a la realitat a vegades hi va un món i, per tant, haurem d'estar amatents. És més, en aquest tipus de projecte, l'important no és només el després (és a dir, com quedarà el poble un cop acabades les obres), sinó també el mentrestant (els treballs que s'han de fer). És en aquest sentit que ara ens toca la feina de resoldre tots els aspectes que han sorgit o puguin anar

apareixent durant les obres, i sobretot vetllar perquè el resultat final sigui el que s'estipula en el projecte i les condicions de les expropiacions.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LES OBRES De fet, aquesta és una tasca que haurem de fer de forma imminent. I és per això que en el passat Ple de l'Ajuntament vam aprovar la creació de la Comissió de Seguiment de les Obres del TGV per unanimitat.

Aquesta Comissió, formada per l'equip de govern, per polítics municipals (representants de cada grup municipal) i tècnics de l'Ajuntament serà l'encarregada de vetllar pel desenvolupament adequat de les obres. L'altra part, la de les feines, estarà formada per representants d'ADIF i de l'empresa constructora, amb qui anirem despatxant periòdicament. En definitiva, es tracta de controlar que les molèsties siguin les mínimes possibles. Perquè, ho sabem tots, qualsevol obra (i més una d'aquesta magnitud) comporta maldecaps; per tant, l'objectiu és que aquests siguin com menys, millor.

I quant a terminis? Les previsions diuen que en total estarem 37 mesos per finalitzar el projecte. Són molts dies, certament; per això val la pena que ens fixem com a prioritat d'aquesta legislatura el control de les obres. No en va, el passat mes de novembre ja es van fer les actes d'expropiació i tot sembla indicar que passat Setmana Santa (a finals de març) s'iniciaran els treballs de preparació del terreny per a les obres. Sigui com sigui, cal que, tal i com hem fet fins ara, hi estem molt a sobre.

~

~

Sembla que aquest és un element que podrem resoldre favorablement als nostres interessos, cosa que vol dir que la convivència entre el TAV i

la plaça de Can Nadal serà pacífica i que podrem seguir gaudint d'aquest espai. De totes maneres, aquesta serà la primera gran qüestió pendent de la Comissió.

[TAV]

I és en aquest darrer aspecte que ja hem començat a treballar de manera més intensa, ja que a través de l'acta d'expropiacions se'ns va notificar que una de les sortides d'e-

mergència (que en total són tres a tot el poble) afectava de ple la plaça de Can Nadal. Hem de tenir en compte que aquestes sortides són com una petita boca de metro, de manera que podem dir que pràcticament ens inutilitzaria els usos públics d'aquest paratge. És per això que, no només vam fer l'al·legació pertinent a ADIF, sinó que, a més, conjuntament amb el primer tinent d'alcalde, Lluís Aymerich, ens vam desplaçar a Madrid per mostrar la nostra preocupació als responsables d'expropiacions de l'ens gestor de les infraestructures ferroviàries.

tema de portada

Evidentment, comptem també amb la participació dels veïns a través de les associacions de veïns, que constantment estaran informades de cada pas, de la mateixa manera que s'escoltaran i es tindran en compte totes les qüestions que es puguin anar plantejant. En qualsevol cas, les prioritats d'aquesta Comissió són: la seguretat dels habitatges més propers a l'obra, que no es generin desperfectes ni desgast excessiu en el nostre entorn urbà i, finalment, la resolució d'aspectes constructius que ens puguin perjudicar.

5 PdS 63

El túnel de TAV per Sarrià de Ter El túnel de Sarrià no es farà amb tuneladora i trigarà poc més de dos anys a construir-se Oriol Mas. Diari El Punt. 09.10.2007

~

tema de portada

[TAV]

El túnel de Sarrià del TAV no es farà finalment amb tuneladora, en contra del que s'havia dit i es recomanava inicialment per rendibilitzar la inversió del lloguer de la tuneladora per als túnels de Girona. En el projecte es preveu construir-lo per mètodes tradicionals, i això allargarà l'obra fins als 26 mesos, malgrat que s'actuarà alhora des de les dues boques del túnel. Un 77% del traçat d'aquest tram -entre els camps d'esports de Fontajau i Sant Julià de Ramis- serà subterrani, ja que el TAV també travessarà amb un túnel tota la zona de Montagut. Amb el capítol d'avui, El Punt tanca la sèrie en què durant cinc dies ha anat explicant, per trams i amb tot detall, el projecte constructiu de les obres del TAV entre Riudellots i Sant Julià, incloenthi el pas subterrani per Girona.

6 PdS 63

Tot i descartar finalment la tuneladora per construir el túnel de Sarrià, es mantindrà l'estructura amb secció circular, per conservar la forma que tindrà el túnel de Girona.

També es farà així en el túnel de Montagut, a Sant Julià de Ramis. Es construiran amb mitjans mecànics, és a dir, amb retroexcavadores o martells demolidors hidràulics, entre altres mitjans, i en tres fases: avançament, destrossa i, quan faci falta, contravolta. Segons el projecte, això facilita el procés de cons-

trucció dels túnels, ja que permet fer servir maquinària menys potent i més barata i afavoreix l'estabilitat de l'excavació.

UN 77% DEL TRAM, TÚNELS Un 77% del traçat d'aquest tram serà subterrani, ja que, a part dels túnels de Sarrià i Montagut, s'hi han d'afegir també els falsos túnels de sortida a la superfície. El túnel de Sarrià farà 3.042 metres, més 57,35 metres de fals túnel de sortida, i el de Montagut, 475 metres, amb uns falsos túnels de 75,8 i 156,7 metres.

En total, tot el tram tindrà una llargada de 4,9 quilòmetres.

treballs. En total, seran 16 mesos d'obres. La poca envergadura del túnel també fa que no s'hagin previst mesures especials de seguretat o planificació, seguint la normativa vigent. En canvi, sí que s'ha fet en el de Sarrià, on es projecten quatre sortides d'emergència. La primera serà la mateixa que el pou de Fontajau, que s'aprofitarà per a aquesta finalitat i que, a més, disposarà d'un ascensor, pel fet de ser a més de 30 metres de profunditat.

Les altres tres sortides, més senzilles, estan repartides al llarg del túnel. Tres d'aquestes sortides també faran de pous de ventilació.

UNES OBRES DE 32 MESOS La complexitat del túnel de Sarrià farà que els treballs comencin alhora en els dos extrems de la infraestructura. Un serà al barri de Fontajau, prop dels camps d'esports, on es muntarà un pou per començar a excavar i també per treure la tuneladora que haurà foradat Girona. Paral·lelament, un altre grup farà els treballs des de la boca nord, prop de l'antic accés de l'AP7 i on també hi haurà instal·lats diversos serveis de l'obra.

El túnel de Montagut, en canvi, es farà només partint de la boca sud, ja que és molt més petit i aquesta planificació afavorirà el drenatge de les aigües que apareguin durant els

RESTAURANT MAS NOU MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

Totes les obres del tram Sarrià-Sant Julià duraran gairebé tres anys, 32 mesos concretament. La construcció del túnel de Sarrià i el muntatge de la plataforma en els diversos trams seran els treballs més llargs, amb 26 mesos cadascun. La plataforma, per exemple, començarà amb les obres de drenatge, i després de la col·locació del balast acabarà l'últim any amb la instal·lació de la via. El tret de sortida d'aquests 32 mesos serà amb la implantació del contractista el primer mes, i després la instal·lació de les zones des d'on se centralitzaran les obres.

El tren que passarà Manel Cunill i Llenas

Fa poques setmanes que ben a prop de l'avinguda de França i a tocar del carrer Josep Maria de Sagarra s'ha instal·lat l'oficina tècnica que vetllarà per l'execució de la línia d'alta velocitat. Una evidència que les obres d'aquesta infraestructura no tardaran gaire a iniciar-se. El projecte de línia d'alta velocitat ferroviària no és un esdeveniment aliè per a molts sarrianencs ja que la seva planificació i tramitació ha comportat una oposició més que raonable.

La primera proposta versemblant de connectar Barcelona amb el sud de França amb una línia d'alta velocitat arrenca de mitjan anys vuitanta. L'any 1985 des de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es dibuixà el primer traçat ferroviari per tal de fer passar un tren d'alta velocitat. Aquella proposta de l'enginyer Albert Vilalta i liderada pel Govern de la Generalitat de Catalunya no va reeixir i finalment l'Estat va optar per construir el tren d'alta velocitat de Madrid a Sevilla.

De tot plegat es pot concloure que el més important no és disposar d'un tren d'alta velocitat, sinó d'una via ferroviària d'ampla i homologable amb la resta d'Europa. Potser al final resultarà que pagarem preus de TAV per disposar de vies europees.

Després de les corresponents al·legacions, el Ministerio de Fomento va redactar un nou projecte que es va aprovar el novembre de 2006. En aquest cas s'allargava el soterrament des de Girona i el túnel aflorava a la carretera al castell de Montagut. Una opció que evita l'afectació superficial a la riera d'en Xuncla i de Can Guilana, però insatisfactòria, ja que part de l'impacte no s'evitarà.

La prolongació del túnel més enllà de Sant Julià hagués estat una solució òptima, i més si tenim present que una infraestructura d'aquesta naturalesa té una vida centenària.

A partir d'ara caldrà està amatents a com s'executaran les obres i establir els mecanismes de participació i decisió que escaiguin per evitar ser simples espectadors.

~

D'altra banda, la construcció d'una via ferroviària, com qualsevol infraestructura, implica un impacte sobre el territori i els seus habitants. A Sarrià és evident que també veurem la petjada que ens deixarà el projecte de tren d'alta velocitat. La situació estratègica del municipi comporta que la majoria de les infraestructures passin per casa nostra. Per aquest motiu cal ser exigents ja que el peat-

ge que paguem és elevat i continu.

En el cas de la línia d'alta velocitat, el projecte de 2002 preveia passar al descobert i en superfície per la riera d'en Xuncla i de Can Guilana amb l'afectació que comportaria sobre el medi fluvial, l'accés a la zona i l'impacte acústic. En aquell mateix projecte també es proposava que des de la carretera d'accés al castell de Montagut fins al barri del mateix nom de Sant Julià de Ramis tampoc no es soterrés la via.

[TAV]

A voltes, però, el debat de tren d'alta velocitat s'ha centrat sobre si és una opció eficient i, per tant, econòmica

de moure'ns, i sobre l'impacte ambiental i social de la infraestructura. Segurament un dels errors conceptuals de d'aquesta línia d'alta velocitat és la multiplicitat d'usos que volem. Pretenem que serveixi per a trens d'alta velocitat, per a mercaderies, per a trens ràpids entre ciutats catalanes, per desenvolupar o dinamitzar determinats barris o àrees urbanes. Massa objectius per a una línia de tren. Aquest excés de funcions ha comportat la construcció de tres estacions al Barcelonès, ajornar l'estació a l'aeroport de Girona i reduir la velocitat mitjana.

tema de portada

No és fins a la tardor de 1998 que el Govern de l'Estat aprova el primer estudi informatiu de la línia d'alta velocitat que arribarà a la frontera francesa i que, per tant, passarà per Sarrià. Aquella proposta, però, es va veure modificada substancialment per un nou projecte que es va materialitzar amb un altre estudi informatiu que es va sotmetre a informació pública a finals de l'any 2002. Ara bé, aquest encara no va ser el projecte definitiu ja que el novembre de 2006 es va aprovar un altre projecte que en aquest cas serà el que s'executarà. En resum, tres projectes i tramitacions que demostren la complexitat de l'obra i alhora que hi ha moltes maneres d'executar-se. Tot dependrà dels valors ambientals, socials i territorials que es vulguin prioritzar.

En aquest punt de Sarrià de Ter, el TAV sortirà a la superfície i passarà en trinxera. / Foto: A.Vila

7 PdS 63

La Passera de la Rasa Dolly Grau i Plaza Regidora de Medi Ambient

~

ajuntament

Presentació a la premsa de la passera amb la presencia dels alcaldes i els regidors de Medi Ambient de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.

D'esquerra a dreta, Roger Torrent, Pere Pujolràs, Narcís Casassa i Dolly Grau. Foto: Esther Ferrero.

8 PdS 63

Des de fa molts anys, els veïns de Sarrià, especialment els del barri de la Rasa, i també els de Sant Julià de Ramis, reivindicaven una passera, un pont…. el que fos per poder travessar la riera sense haver de donar tanta volta o jugar-s'hi la vida. També des de fa molts anys, se'ls havia promès que aquest pont seria una realitat, que no patissin, que faltava poc, que ja anava endavant... però el pont continuava sense fer-se.

Realment aquest pont o passera era una necessitat per a aquest barri: per a la gent gran que vol anar d'un poble a l'altre, per al comerç del barri de la Rasa que pot guanyar en clients....però, per un motiu o un altre, la cosa s'anava allargant.

Finalment, la passera és una realitat! És el principi d'un projecte més ambiciós, que pretén fer més ponts, enjardinar la riera amb vegetació autòctona, poder-hi passejar, etc.

Per fi, s'ha fet un primer pas, que segurament és millorable, però que era molt necessari i això es demostra si hi vas a passejar: la gent l'utilitza, la gent gran s'hi asseu a fer-la petar, i això dóna vida al barri.

Estem contents que una demanda reivindicada des de feia tant temps s'hagi materialitzat i esperem que la millora continuï; aquest és el nostre desig i el nostre compromís.

La nova passera ha estat un projecte comú dels Ajuntaments de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter. Foto: Dolly Grau

Les prioritats per la legislatura Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

ajuntament

~

És clar que cada vegada més, els ajuntaments petits o mitjans com el nostre necessitem l'ajuda financera de les altres administracions per a desenvolupar projectes i obres d'envergadura. Dit d'una altra manera, necessitem els diners de Diputacions, Generalitat, Estat o fins i tot la Unió Europea per poder avançar.

De fet, m'agrada dir que els alcaldes i els regidors en general hem de fer també de comercials. D'alguna manera, ens hem d'acostumar a “vendre” els projectes i les nostres idees a les administracions superiors. I, tot sigui dit de passada, aquesta és una feina que ens agrada perquè ens permet no només tenir una visió de La reforma del Carrer Major que queda pendent és des del Carrer Petit fins la bifurcació del Carrer Carrilet, futur del poble, sinó també amb la Placeta del a Font. Foto: A.Vila explicar-la de manera que convencem altres polítics que moltes vegades, no saben que es Després, el grau amb que es finan- amb el Carrer Petit. Resta, doncs, cou a Sarrià de Ter. Per això, al cin -més o menys diners- dependrà finalitzar aproximadament la meitat menys jo ho entenc així, més que del Departament de Governació i és d'aquest espai. Des del Carrer Petit queixar-nos per les migrades hisen- clar, de la capacitat de “vendre'ls” fins a la bifurcació amb el Carrer des locals el que ens toca es aprofi- per part nostre.

Carrilet, amb la Placeta de la Font tar les oportunitats que se'ns plantecom a gran espai central i centre gen i sobretot ser prou convincents. En el nostre cas hem sigut, crec que neuràlgic del projecte. Aquesta obra calia, ambiciosos. L'equip de govern està pressupostada en 869.723 Bé, el que dèiem, d'aquestes ajudes hem plantejat a la Generalitat quatre euros i es faria l'any 2009. econòmiques la principal és el Pla obres fonamentals. Quatre iniciatives Únic d'Obres i Serveis de Catalunya costoses i bàsiques per acabar pro- De fet, s'ha de tenir en compte que - PUOSC - que impulsa el jectes ja iniciats o bé per afrontar una part fonamental de la nostra Departament de Governació de la necessitats evidents. Per ordre de tasca per als propers anys és enllesGeneralitat. Aquesta és la principal prioritats es tracta de: 1. La 3a fase tir les obres ja començades i que fa línia de subvenció, la que ens condi- de la millora del Carrer Major; 2. temps que estan en construcció. I la ciona de manera definitiva (per bé o Obres de l'Auditori de difusió d'arts finalització del Carrer Major és una per mal). És un instrument impres- visuals; 3. La millora de la xarxa obra que evidentment s'ha de fer. cindible per tots els ajuntaments. d'enllumenat públic de Sarrià de Dalt No podem conviure gaire més Cada quatre anys, els ajuntaments i 4. La Reforma parcial (1a fase) de temps amb mig carrer d'una manera com el nostre exposem quins són l'edifici de l'Ajuntament. i mig de l'altra. Ara bé, que s'hagi de els projectes més importants -i més fer la reforma vol dir que s'ha de fer cars- que es volen desenvolupar al CARRER MAJOR exactament igual que el que ja hi llarg d'una legislatura. Es tracta, en ha? No. Entre d'altres coses, perquè certa mesura, de planificar l'agenda La primera obra és l'acabament de des de l'ajuntament som conscients per als propers anys, establint qui- la reforma de tot el Carrer Major ini- dels problemes que ha tingut la part nes són les nostres prioritats més ciada en el quadrienni 1999-2003. ja renovada. Les virtuts, ja les coneiimmediates en matèria d'equipa- Les obres de renovació del Carrer xem, però del que es tracta es que ments o serveis municipals. Major es van fer fins a l'encreuament no repetim les mancances. Per això

9 PdS 63

estem disposats a plantejar conjuntament amb els veïns i veïnes un projecte que seguint la mateixa línia del que hi ha iniciat, s'adapti perfectament a les demandes i suggerències dels sarrianencs que al capdavall són els que hi viuen.

AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL (COBEGA) El segon projecte és la construcció de l'Auditori amb un cost estimat de 905.104 euros (dels quals una part ja està finançada amb el Pla d'Equipaments Culturals de la Generalitat) i està previst per a l'any 2010. Cal recordar que s'ubicarà a la urbanització de antiga Cobega, al bloc de nova construcció més proper a l'Avinguda França. Aquest espai no només comptarà amb la zona pròpiament de biblioteca sinó que també tindrà un espai destinat a l'auditori i una futura àrea destinada a les exposicions temporals i museu permanent.

Amb tot, l'auditori ha de ser un espai amb capacitat per poder acollir des de conferències, reunions o assemblees a recitals de música, passant per propostes de difusió audiovisual.

Un equipament polivalent amb una capacitat intermitja entre totes les sales municipals actuals i el Teatre del Centre Parroquial però amb totes les garanties tècniques i adequacions actuals necessàries. Per afrontar el cost d'aquest equipament comptem ja amb una subvenció del departament de Cultura i ara en sol·licitem també el 50% restant.

~

ajuntament

MILLORA DE L'ENLLUMENAT DE SARRIÀ DE DALT

10 PdS 63

Tots els veïns sabem, i els que hi viuen encara més, que d'enllumenat públic de Sarrià de Dalt té deficiències reals importants. De fet, es tracta d'una xarxa antiga, que no ha estat mai modernitzada ni adequada a les noves condicions tècniques i que té problemes constants. Sabem, doncs, que arreglar-la comença a ser una qüestió més que prioritària.

Es per això que el tercer projecte sol·licitat a la Generalitat es la millora d'aquest enllumenat. El cost d'aquestes obres s'estima en 341.000 euros i es desenvoluparia el 2009.

La xarxa d'enllumenat de Sarrià de Dalt és antiga, no ha estat mai modernitzada ni adequada a les noves condicions tècniques i té problemes constants. Foto: R.Casero

En aquest cas, es tracta de la substitució de tota la xarxa d'enllumenat públic d'aquesta zona del municipi per adequar-lo a les necessitats actuals d'il·luminació, estalvi energètic, ordenances i el vigent reglament electrotècnic de baixa tensió. En definitiva, es tracta d'una iniciativa necessària per anar modernitzant tots els serveis del poble.

REFORMA DE L'EDIFICI DE L'AJUNTAMENT Finalment, el darrer projecte presentat és la reforma de l'edifici de l'Ajuntament. Cada vegada més el poble va creixent i en conseqüència van ampliant-se també els serveis que presta aquest edifici i per tant també ha d'acollir més gent.

D'alguna manera l'objectiu d'aquest projecte es adequar l'espai no només a les necessitats actuals sinó també solucionar els problemes estructurals que aquest edifici antic presenta. Es tractaria d'abordar la primera fase d'aquesta reforma que suposaria 249.968 euros i tindrà com a conseqüència la reubicació de la Policia Municipal als baixos de l'ajuntament, la remodelació de les zones d'administració general i gestió i la reforma de la façana. Aquesta obra estaria prevista per al 2010.

CONCLUSIÓ: PREPARAR-NOS PEL FUTUR. En resum, si sumem tots els projectes presentats -és a dir, allò que

demanem- estem parlant d'un total de 2.365.795 . Una xifra que, tenint en compte els nostres pressupostos, és elevada. Però més enllà de les xifres i de les formes de finançament de cada projecte, fins i tot més enllà dels propis equipaments que construirem amb aquests diners hi ha una cosa que encara és més clau. És el poble que amb aquestes inversions anem dibuixant.

Això és: un municipi reequilibrat i els serveis necessaris per afrontar les noves necessitats. Necessitats creixents no només per l'augment de població (que per exemple, ens obliga a fer una biblioteca més gran) sinó també perquè cada vegada són més i més noves (per exemple, l'auditori, un espai impensable fa uns anys). Dit d'una altra manera, Sarrià creix urbanísticament i també volem que ho faci des del punt de vista de l'oferta que som capaços de generar. Però a la vegada volem continuar essent un poble i per això es important el reequilibri entre els barris que garantirem amb equipaments ben repartits per tot Sarrià de Ter. Cal dir, que aquesta és la meva visió personal del poble. L'objectiu compartit per tot l'equip de govern. I, això em satisfà especialment, sembla que també compartida i recolzada per la oposició. No en va, cal dir que proposta que vam presentar al Ple va ser aprovada per unanimitat.

Per tant, amb el vot favorable de tots els grups municipals.

Algunes qüestions municipals Lluís Aymerich i Viñals Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i portaveu del grup municipal de CiU

El nou mòdul de l'escola bressol Confetti. Foto: Lluís Aymerich

El nostre sistema democràtic regula la forma d'elecció dels nostres representants municipals i, en funció del nombre de regidors obtinguts per cada formació política, si cap d'elles aconsegueix la majoria absoluta, s'inicien les converses necessàries per tal d'arribar a acords que garanteixin la governabilitat del poble. D'aquesta manera és elegit l'alcalde i els regidors de l'equip de govern, i queden a l'oposició els de les altres formacions que no hagin consensuat un projecte de govern.

Tanmateix, tots i cada un d'ells formen part de la corporació municipal i tenen, per descomptat, l'obligació de vetllar pel benestar de tots els veïns del poble.

És cert que la instal·lació dels mòduls no és la solució definitiva de l'Escola Bressol i és per això que s'està treballant per donar resposta a totes les necessitats, presents i futures, de la nostra població que, com és sabut, es veurà incrementada com a conseqüència d'uns nous habitatges que ja s'estan ocupant i d'altres que estan en construcció. El que cal és reconduir els postulats de creixement utilitzats dotant el municipi dels serveis que la societat actual demanda i complementant així una planificació incompleta basada en la concessió de llicències per a la construcció de nous habitatges, sense la previsió paral·lela dels serveis que demandaran els seus nous ocupants (escola bressol, centre d'ensenyament d'infantil i primària, etc.)

PLA EDUCATIU D'ENTORN Només en citaré alguns exemples:

L'actual equip de govern, constituït el dia 16 de juny de 2007, es va posar a treballar de ferm des del primer dia per tal de donar cobertura a tota la demanda de places

Per desenvolupar un Pla educatiu d'entorn calen moltes més coses que la simple aprovació d'un acord del Ple municipal presentat de forma precipitada i sense cap convenciment de les seves possibilitats d'èxit.

Perquè un PEE sigui efectiu el primer que cal és valorar

~

ESCOLA BRESSOL “CONFETTI”

ajuntament

No sé si aquest és el millor sistema d'establir el qui i el com del govern del poble, però és el que ens ofereix la nostra democràcia i mentre ens hi hàgim de regir ho farem amb la màxima fidelitat. Tot i així, en el cas de Sarrià de Ter ha resultat encertat el procediment, perquè, pel que sembla, la majoria dels veïns i veïnes demanaven el canvi i aquest s'ha produït.

d'escola bressol i així, amb la instal·lació dels mòduls, es pogué donar cobertura als infants de Sarrià que s'havien quedat en llista d'espera, i es va poder iniciar el curs, com tothom i amb tota normalitat, el dia 12 de setembre.

11 PdS 63

~

ajuntament

L'autobús de la línia 6 de Teisa canviarà en breu de recorregut i horaris. Foto: Lluís Aymerich

12 PdS 63

les necessitats del territori i debatre amb els agents implicats les possibilitats, potencialitats i predisposició de treball conjunt. Per desenvolupar el Pla, segons preveu la normativa, s'ha de comptar en el territori amb un institut d'ensenyament secundari (IES), però com que el municipi no en té, no ens queda cap més possibilitat que integrar-nos en un pla conjunt amb la ciutat de Girona incloent-hi l'institut Narcís Xifra de Girona (l'institut dels Salesians). És cert que cal comptar amb un espai d'implicació suficientment ampli per desenvolupar el PEE, però també el suficientment reduït per no perdre'ns en la dispersió. No ens podem refiar més de les potencialitats de Girona que dels propis recursos de Sarrià.

Una manera de governar un municipi és prendre decisions sobre la implantació d'un afer, programa o pla, després d'un estudi previ, veient-ne la viabilitat, la idoneïtat i mesurant les necessitats del municipi i les voluntats dels agents implicats. Però hi ha una altra manera de governar, que jo en diria de manual o burocratitzada; és aquella que consisteix a seguir un manual d'ins-

truccions i, si aquest ens diu que s'ha de fer un Pla de joventut, un Pla de la dona o un Pla educatiu d'entorn, només cal atendre les indicacions i elaborar el text corresponent.

Així es van compondre el Pla de joventut i el Pla de la dona sense que en realitat hagin tingut una aplicació pràctica.

No és pas que estem en contra del PEE, però mentre no es tingui clara aquesta fase prèvia que abans esmentava, en la qual ja s'està treballant des de la regidoria d'Ensenyament, no s'estarà en condicions de decidir la idoneïtat del Pla. Mentrestant, continuarem treballant per la necessària ampliació de l'Escola Bressol, l'adequada oferta de places d'educació infantil i primària a curt i llarg termini, en la previsió de la possible creació d'un IES al nostre municipi i en tantes altres mancances en matèria educativa.

aplicat una considerable rebaixa en un dels impostos més gravats, el d'instal·lacions, construccions i obres, segons el qual, a partir de primer de gener de 2008, les obres menors (petites reparacions dels nostres habitatges) veuran reduïda la taxa de llicència d'obres.

En canvi, pel que fa a la taxa de recollida d'escombraries, a conseqüència d'una intervenció en el Ple del grup del PSC, hi haurà menys famílies que podran gaudir de la bonificació del 90%, ja que han exigit l'aplicació de la normativa legal, agafant l'IPREM (indicador de renda d'efectes múltiples) com índex de referència, en comptes d'aplicar el del s.m.i. (salari mínim interprofessional), tal com es feia fins ara i que és més elevat que l'IPREM. Una altra vegada falla el manual per no haver valorat els interessos dels nostres veïns i veïnes, que són els que hem de defensar.

ORDENANCES FISCALS 2008 Després de la forta pressió fiscal experimentada com a conseqüència de l'aprovació de les Ordenances fiscals de 2004, amb l'aprovació de les Ordenances fiscals per a 2008 s'ha

Per aclarir al lector el significat d'aquesta mesura, la traduirem en números concrets: El salari mínim interprofessional (s.m.i.) anual per a 2008 és de

8.400€ i l'IPREM és de 7.236,60€ la qual cosa vol dir que totes aquelles persones que tinguin ingressos anuals superiors a 7.236,60€ no tindran cap tipus de reducció en la taxa de recollida domiciliària d'escombraries, mentre que d'haver-se mantingut el redactat anterior les persones que gaudirien de reducció serien les que no tinguessin ingressos anuals superiors a 8.400 euros.

Continuant amb la taxa de recollida d'escombraries, i seguint també el manual, l'oposició proposava bonificacions per a famílies monoparentals i joves emancipats, mesures que, a més d'afectar poques persones, no tenen cap justificació en llur capacitat econòmica, sinó, en tot cas, en un nou model de família. És cert que aquestes situacions familiars solen anar lligades a baix poder adquisitiu, però si és aquest el cas no hi haurà problema ja que el criteri econòmic ja les haurà seleccionat per a la reducció de la taxa.

TRANSPORT PÚBLIC Una altra qüestió a bastament reclamada per tots els grups polítics és el mal funcionament del transport públic interurbà i la necessitat d'actuació urgent per a la seva millora.

Així doncs, aquest és un problema del qual ningú es pot atribuir el seu descobriment, malgrat queixes dels uns, des de l'oposició en la passada legislatura, o mocions presentades en l'actual, pels altres.

Altra cosa és la solució a aplicar a aquest problema. Efectivament, el transport públic de Sarrià amb Girona no ha funcionat mai prou bé i encara menys en aquests darrers anys. Deixant de banda determinades mocions oportunistes, ja des dels primers dies del mandat d'aquest govern s'han estat efectuant les converses i gestions necessàries fins poder afirmar que, a hores d'ara, aquesta és ja una qüestió tancada i en breu es podrà gaudir dels canvis, tant pel que fa al tema de recorre-

guts i horaris com pel de la gratuïtat de la gent gran.

Podríem parlar de moltes altres qüestions més que han millorat amb la gestió del nou equip de govern, com ara la nova regulació del transport escolar i els aparcaments per a professors, accions empreses en temes sanitaris, medi ambient i de l'Àrea de la Dona, la Festa Major, el Criterium esportiu, la Fira del Paper, la neteja viària i tantes altres que m'estalviaré parlar-ne per no cansar el lector.

Estem en la línia d'una gestió municipal ferma i decidida i estem convençuts que en el balanç que es faci a l'acabament d'aquests quatre anys es donarà com a resultat l'encert de la nostra administració, desenvolupada com a conseqüència dels acords d'ERC i CiU i de la voluntat dels sarrianencs/ques manifestada en les passades eleccions.

ajuntament

~ 13 PdS 63

Sarrià de Ter 2008

Nous reptes, vells projectes Roger Casero Gumbau Portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

~

opinió

La Biblioteca comença a prendre forma en els baixos de l'edifici que està construint Acciona al sector Cobega. Foto: A.Vila

14 PdS 63

El 2008 és el primer any natural sencer del mandat que a mitjans de juny vam estrenar, un any que ja tindrà un nou pressupost proposat pel nou govern i en el què, poc a poc, anirem veient amb quin pas camina.

temes d'aquest nou mandat, l'agenda política ens hi obliga. De moment, més enllà d'altres propostes que des del PSC hem fet, l'actualitat del nostre poble es podria sintetitzar en sigles: PUOSC-AP7/A2-TAV

Aquesta percepció d'inici de mandat ens podria fer pensar que sobretot serà un any de nous reptes, i en certa manera potser ho serà, però aquests nous reptes responen sobretot, majoritàriament, a vells projectes, a projectes ja iniciats, ja enunciats i, alguns d'ells, en procés d'execució.

EL PUOSC O LES GRANS INVERSIONS PELS PROPERS CINC ANYS

Un canvi de govern no implica una tàbula rasa, un començar de zero, ja que hi ha molts projectes que, malgrat les promeses electorals, continuen i continuaran, sobretot perquè alguns d'ells tenen un període d'execució que sobrepassa el període d'un mandat.

Poc a poc els grups municipals anem definint els grans

El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) és la convocatòria de subvencions de la Generalitat de Catalunya que permet que els ajuntaments, també els consells comarcals, disposin de finançament per les grans inversions en obres i projectes per cada poble, vila, ciutat i comarca.

A finals de 2007 es va publicar la convocatòria del PUOSC pel proper quinquenni, és a dir, pel període 2008-2012. Calia pensar, doncs, quins havien de ser els grans projectes de Sarrià de Ter que rebessin finançament d'aquesta convocatòria pels propers cinc anys.

LES PROPOSTES DEL PSC Des del PSC de Sarrià de Ter, amb una clara vocació de govern, tot i no governar, vam fer arribar al govern municipal les nostres propostes de projectes pel PUOSC, propostes de caràcter general que responen a les nostre prioritats d'inversió pels propers cinc anys. Des del PSC vam presentar tres projectes, a fi que el govern els tingués en consideració a l'hora d'elaborar la proposta de l'Ajuntament de Sarrià de Ter: -Tercera fase de reforma del Carrer Major de Sarrià de Ter -Centre Cultural (biblioteca, sala museu, auditori, sala d'exposicions i arxiu) -Projecte d'urbanització i urbanització del sector de Sarrià de Dalt (renovació dels serveis públics, de les voreres i del paviment) La proposta del govern no diferia excessivament de la nostra, coincidint plenament amb els projectes del Carrer Major i del Centre Cultural, amb la proposta d'inversió de l'Auditori, parcialment amb la proposta de la millora de l'enllumenat de Sarrià de Dalt, i proposant, el govern, la reforma de l'edifici de l'Ajuntament.

Pel que fa a Sarrià de Dalt la nostra proposta era més ambiciosa i responia més a les necessitats reals dels veïns i veïnes: la renovació integral dels serveis i de les voreres i els vials. La proposta del govern només contempla l'enllumenat, que d'altra banda també ens sembla necessari, sempre i quan sigui només l'inici de la reforma integral que nosaltres proposem.

Aquesta reforma, però, encara és possible iniciar-la al llarg d'aquests primer mandat, sempre que es pugui negociar amb el Ministeri de Foment com a compensació pel pas de les infraestructures, l'AP7, sobretot, i el TAV, per Sarrià de Dalt.

La proposta de reforma de l'edifici de l'Ajuntament nosaltres no la presentàvem inicialment al PUOSC perquè volíem dotar de major inversió la reforma de Sarrià de Dalt. Per El Carrer Major, a l'alçada del Carrer Petit, on s'ha d'iniciar la aquesta reforma nosaltercera fase de la reforma. Foto: R.Casero tres contemplàvem la possibilitat d'obtenir el finançament rar la resolució de la Generalitat per d'altres fonts de la Generalitat i la veure quins projectes rebran Diputació. Malgrat això entenem finançament. També caldrà, naturalque la reforma és necessària, de fet ment, que des de Sarrià de Ter aporaquest és un projecte encarregat tem part dels diners que costaran per l'anterior govern del PSC, amb la aquestes obres. finalitat de millorar les condicions de Des del PSC seguirem amb especial treball del personal de l'Ajuntament i atenció el desenvolupament d'ala millora de l'atenció als veïns i veï- quests projectes, seguint fidels al nes. Estem d'acord amb la reforma, nostre caràcter actiu i de proposta. malgrat segurament no compartirem Les grans infraestructures, velles del tot com es preveu que es faci conegudes. aquesta reforma, és a dir, la distribució dels espais i, sobretot, dels serveis Fa molts anys que les patim, fa anys que en parlem i, malauradament, ni municipals. les que hi ha ni les que han de venir El PSC ens fem nostres les propostes ens les traurem de sobre, pel què no que s'adreçaran al PUOSC, no són és agosarat afirmar que en parlarem les propostes del govern, són, amb per molts anys més. el nostre suport, aportant nosaltres la unanimitat, les propostes de Ara, però, estem en un punt clau de l'Ajuntament de Sarrià de Ter al tot el procés, en el punt en què les PUOSC. A partir d'aquí caldrà espe- infraestructures es fan realitat: fins

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~

Tel. 972 17 17 33

opinió

NETEJA XEMENEIES GIRONA

15 PdS 63

Les derivades que es desprenen de l'ampliació de l'autopista són múltiples i complexes. Des del PSC de Sarrià de Ter creiem que cal seguir amb la feina que des de l'anterior govern municipal havíem iniciat, que es resumeix amb aquests punts:

·Treballar per aconseguir les mesures de reducció d'impacte acústic per una segona corona d'habitatges de Sarrià de Dalt, el Pla de l'Horta i el Pla dels Vinyers. ·Treballar pel trasllat dels elements patrimonials de la Plaça de Can Nadal, directament afectats per l'ampliació de l'autopista: la glo-

·Seguir manifestant-nos en contra del projecte dels 8 carrils, amb la continuïtat del recurs contenciós administratiu contra el projecte presentat al maig del 2007. ·Seguir mantenint viva i activa la Plataforma Salvem Sarrià com a expressió de la gent i les entitats de Sarrià de Ter de defensa del nostre poble. ·Treballar per aconseguir les indemnitzacions justes per les famílies dels habitatges més directament afectats per l'ampliació, aquells que l'autopista els passa quasi a tocar, donant-los la possibilitat real, si és la seva voluntat, d'oferir-los un habitatge nou al mateix sector. ·Treballar per minimitzar les afectacions i limitacions urbanístiques dels habitatges que es troben dins la zona d'afectació, en cas d'obres de millores dels habitatges.

rieta de la plaça i l'edifici del Cau. ·Treballar per la compensació econòmica en inversió pública a Sarrià de Dalt. ·Treballar per l'obtenció d'una compensació econòmica anual de caràcter permanent per Sarrià de Ter per l'afectació permanent del pas de l'autopista. ·Treballar per garantir l'aplicació de mesures de reducció d'impacte acústic i visual i de mesures de seguretat a tot el traçat de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter: paviment reductor de soroll, murs de contenció, pantalles, arbrat, etc.

L'autopista AP7, al seu pas per sobre Sarrià de Dalt.

Fotos R.Casero

ara eren idees, projectes, propostes, plànnols, ara seran muntanyes i moviment de terres, trànsit de camions, pols, soroll... Mesos, anys de treballs per fer passar el TAV sota la pell del nostre poble, amb tres sortides de serveis i d'emergència i per ampliar la llosa que representa l'actual AP7, que esdevindrà, no per art de màgia un cop ampliada, també en l'A2.

AP7/A2

~

opinió

AP7 és l'actual denominació de l'autopista que passa per Sarrià de Ter, abans anomenada A7.

L'A2 serà la denominació que tindrà l'actual NII quan aquesta via estigui desdoblada. La concessionària de l'autopista, Acesa, planteja la construcció del tercer carril des de Maçanet de la Selva fins a La Jonquera. El Ministeri de Foment planteja el desdoblament de la NII en el tram de les comarques gironines. Fins aquí semblaria que no hi hauria d'haver excessius problemes, fins i tot per Sarrià de Ter, si no fos perquè precisament en el tram entre Fornells de la Selva i Vilademuls aquestes dues ampliacions (tercer carril AP7 i desdoblament NII) es faran per l'actual traçat de l'autopista, amb el ja conegut 4+4, és a dir, els 8 carrils.

A tal efecte al seu dia el Ministeri de Foment i Abertis van signar un conveni per compactar, amb l'ampliació a 8 carrils de l'autopista, les dues vies.

16 PdS 63

És coneguda la gran afectació que actualment té l'autopista per Sarrià de Ter. És cert que l'ampliació de l'autopista es fa dins els terreny de propietat del concessionari. Seria desitjable que al final de l'ampliació l'afectació de l'autopista fos menor de la que és ara, tan pel que fa als habitatges i veïns més propers, com pel municipi en general.

A l'espera de conèixer amb més detall el projecte d'ampliació, ara per ara sabem dues coses respecte al seu pas per Sarrià de Ter: l'autopista creixerà per la mitjana i creixerà pels laterals, el què vol dir que als viaductes segurament caldrà ampliar els pilars que els sostenen.

Tenim molta feina per endavant, feina dura i feixuga: reunions, estudi de projectes, converses, negociacions... Però l'ampliació de l'AP7 no és l'única gran infraestructura que tindrem en obres a Sarrià de Ter, també hi ha, ho sabem, el TAV.

TAV El TAV (tren d’alta velocitat) passa soterrat per Sarrià de Ter, sota la pell del nostre poble, excepte al darrer tram del nostre terme municipal, al Pla de Vinyers, a la sortida del túnel on passarà en trinxera.

El seu pas en túnel evita el què seria una autèntica destrossa pel nostre poble, certament, però malgrat el túnel l'impacte del TAV a Sarrià de Ter serà evident en tres aspectes: 1. el pas en trinxera a la sortida del túnel, a l'alçada de la carretera que puja al Golf Girona.

2. les tres sortides de serveis i d'emergència del túnel.

3. el període de construcció del túnel.

Precisament és aquesta darrera qüestió la que d'entrada notarem més. La boca sud del túnel, la que enllaça amb el túnel provinent de Girona, es situa al sector de Mas Boscosa; la boca nord, com ja hem

dir al Pla de Vinyers. És previsible que aquestes dues boques, en especial la de Mas Boscosa, siguin els punts on es vagi retirant tota l'extracció de terres, la qual cosa voldrà trànsit de camions per Sarrià de Ter. En aquest sentit des del PSC de Sarrià de Ter hem proposat que es defineixin uns recorreguts fixes pel pas dels camions, evitant el seu pas indiscriminadament pels carrers del poble, amb la corresponent reposició del ferm una vegada finalitzada l'obra.

D'altra banda tan pel TAV com per l'AP7, és a dir, pels dos projectes d'infraestructures del Ministeri de Foment, cal demanar per Sarrià de Ter inversions de l'1% Cultural, pel

què és necessari començar a treballar en els projectes susceptibles de participar en aquesta convocatòria.

La tercera fase del Carrer Major, el nou Centre Cultural, la millora dels serveis de Sarrià de Dalt, la reforma de l'edifici de l'Ajuntament, les obres d'ampliació de l'autopista, les obres del túnel del TAV... nous reptes, vells projectes.

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

opinió

~ 17 PdS 63

VII Cicle de concerts de Nadal a Sarrià de Ter Rosa Isern i Romeu Membre de la Junta de TACA, Associació d'Artistes de les Comarques Gironines

l els àngels hi canten, la, do, re, mi, fa, sol...

La Coral de veus blanques Xàntica. Foto: Taca

~

entitats

Quan el número de Parlem de Sarrià que conté aquest article arribi a les vostres mans, un cop més els llums del Nadal ja hauran marxat dels carrers, i les felicitacions i els bons propòsits d'aquestes festes ja estaran endreçats a la memòria o a l'oblit… però potser a algú li vindrà l'eco d'alguna melodia d'aquests dies, d'alguna nadala escoltada, cantada o recordada… i potser a algú li vindrà al cap que aquest any també hi ha hagut concerts de Nadal a Sarrià…

18 PdS 63

La preparació d'aquests concerts comença després de l'estiu. Procurem contactar amb grups musicals i artistes que s'adiguin al perfil que busquem: joves que facin música (dins l'ampli ventall que va de la música estrictament clàssica als estils més contemporanis o populars com el gospel o la música tradicional) amb qualitat i ganes. També, per descomptat, volem comptar amb la música que es fa al nostre poble i és per això que cada any oferim un concert amb els Cantaires de Sarrià. A més hi ha el suport de l'Ajuntament de Sarrià, que és qui fa econòmicament possibles aquests concerts i ens cedeix els espais. Aquest any, per cert, hem “estrenat” amb satisfacció l'auditori de la primera planta de l'edifici El Coro. L'espai és molt acollidor i aquelles columnes emmarcaven i realçaven els intèrprets.

I què ens fa continuar amb les nostres propostes musicals? Doncs la qualitat assolida en els concerts, el suport a joves talents i la resposta dels assistents són els elements que valorem en acabar cadascun dels cicles.

Podem dir que hem mantingut un bon nivell qualitatiu

portant bons músics, la majoria semiprofessionals o al començament de la seva carrera professional, i el que ens agradaria anar millorant cada any és el nivell d'assistència, i que la música clàssica arribi a tothom o, millor dit, que la gent se senti “moguda” per la música.

Enguany el cicle es va començar, com ja és tradició, amb el concert dels Cantaires de Sarrià i les corals convidades, el dissabte 15 de desembre al teatre del Centre Parroquial Mn. Casanellas, a Sarrià de Dalt.

En primer lloc, va actuar la Coral Sant Gregori, on en David Sunyer ha substituït en la direcció en Pau Castanyer. Ambdós amb una gran experiència en el món de la direcció coral, han portat aquest grup a actuar arreu de les nostres comarques, implicant-se en la vida social de Sant Gregori amb fites com la participació a la cantada en homenatge a Miquel Martí i Pol que va dirigir Maria Àngels Nadal l'any 2004. La Coral Sant Gregori va interpretar cinc nadales molt populars, tres de catalanes (El noi de la mare, El petit vailet, i Sant Josep i la Mare de Déu), una d'anglesa (El primer Nadal) i una de nord-americana (Allà en un pessebre).

En segon lloc, vam tenir la visita del Cor Akan, experiència que podem qualificar de molt interessant i enriquidora. Aquest cor neix de les classes de català que ofereix l'associació Akan, que actua principalment a Girona i Salt oferint suport a persones immigrades en especial situació d'exclusió social. El cant coral és utilitzat aquí

El cor Akan.

Els cantaires de Sarrià, la coral de Sant Gregori i el cor Akan, junts dalt de l'escenari. Fotos: Taca

Finalment, van actuar els amfitrions, sota la direcció de la Núria Gibrat, amb una mostra de cançons nadalenques d'arreu: algunes de popu-

El segon concert es pot qualificar de concert vermut, ja que es va fer el diumenge 23 al migdia a la primera planta de l'edifici El Coro i va comp-

tar amb el duo de cambra format per la Laura Pallàs i l'Adur Ugalde, dos joves músics que, paral·lelament a les seves tasques docents, duen a terme concerts en formació de duo des de fa uns sis anys.

A la primera part van actuar amb la formació de piano i viola, oferint una mostra de “músics retrobats”: una Sonata en sol menor d'Henry Eccles, músic anglès contemporani de la reina anglesa Isabel I, i que es va interpretar amb el so de clave com correspon a l'instrument original de l'època; una Berceuse o cançó de bressol d'Alexander Ilynski, compositor rus romànic que va influir els posteriors músics nacionalistes com Borodin, Rimski-Korsakov o Mussorsky; una Berceuse i dansa de Victor Rebikoff, un altre músic rus més tardà, influït per Txaikovsky, que experimentà amb noves harmonies,

~

lars (Fidels atanseu-vos, La pastora Caterina, Blanc Nadal) i d'altres d'autor conegut i reconegut, com el Joia en el món de G.F. Haendel, o l'animat Nadal, Nadal de Francesc Vila.

El cert és que els nostres Cantaires van sonar bé com mai! Un gran treball amb les diverses cordes, ja no només d'afinació o rítmica, sinó aconseguint una gran varietat de matisos interpretatius, de volums sonors, fent que la veu humana sigui, un cop més, un instrument musical privilegiat, capaç d'emocionar-nos com cap altre instrument. Des d'aquí felicitem Cantaires i la directora per la feina feta i els animem a continuar en aquesta bona línia.

entitats

com a element d'aprenentatge del català, del seu vocabulari i dicció, i de coneixement de les tradicions i la cultura del nostre país. El cor, dirigit per Jordi Plans, aplega una trentena de persones vingudes de les més diverses procedències, que ens van oferir versions de la popular cançó cubana Guantanamera; del Que tinguem sort de Lluís Llach, cançó que ja forma part del repertori popular català; del Tots junts vencerem de Pete Seeger, cantautor dels anys 60 als EUA avui reivindicat per Bruce Springsteen; l'africana Wimoweh que es va fer famosa a la pel·lícula de Disney El rei lleó; i una cançó ben nadalenca com és El trineu.

19 PdS 63

Concert del duo de cambra format per Lau- Concert del duo de cambra format per Laura Pallàs i Adur Ugalde, a la sala del Coro. Foto: Taca

~

entitats

precursor de Debussy, Scriabin i Stravinsky. La primera part també va incloure la Cançó trista de Pietr Ilich Txaikovsky, compositor rus cèlebre per la seva música per a ballets (El trencanous, El llac dels cignes, La bella dorment) i autor també d'una important obra orquestral, que reflecteix la seva vida desafortunada en la seva música melangiosa i, com la seva simfonia més coneguda, patètica.

Finalment, dues líriques Romances sense paraules ,del reconegut músic alemany Fèlix Mendelssohn, van cloure la primera part, farcida d'aquesta emotivitat que emana la música romàntica, i del plaer de redescobrir la música d'uns quants autors que són desconeguts per a la immensa majoria del públic actual.

20 PdS 63

La segona part va constar de sis obres per a trombó baix i piano, una formació amb un registre i una tècnica interpretativa totalment diferent.

Es va obrir amb el O Isis und Osiris, ària que canta el sacerdot Amonastro, símbol de la saviesa, a l'òpera La flauta màgica, obra fortament simbòlica i, mai tan ben dit, “màgica”, per a públic de tots els temps. Vam continuar amb una ària popular galesa, The dove; la Canzone et manege de Dupin; Adagio de Benedetto Marcello, contemporani de Vivaldi; Quatre piecettes romàntiques de l'italià de Coriolis; i per acabar, un espectacular Thème de concours de Robert Clérisse, autor contemporani que porta al límit la tècnica, l'expressivitat i -com no- la resistència física de l'intèpret de trombó.

En resum, es pot dir que vam gaudir d'un interessantíssim tast d'autors molt diversos, alguns de reconeguts com Mozart, Txaikovsky o Mendelssohn, i d'altres redescoberts de la mà i amb el bon criteri i gran treball musical d'aquests dos joves intèrprets, la Laura i l'Adur.

El tercer concert, al mateix auditori de l'edifici El Coro va tenir lloc el dissabte 29 a les 8 del vespre. Vam comptar amb la coral de veus blanques Xàntica, dirigides per la Sara Pujolràs i la Cristina Juher. Aquesta coral, amb més de quinze anys de trajectòria, i que ha actuat arreu de Catalunya i Andorra, va sorgir de la coral infantil de Sant Narcís, com a secció juvenil. Explicaven les directores que, des de llavors, “les nenes s'han anat fent grans” (perquè sempre ha estat format per veus blanques femenines i, ocasionalment, masculines -mentre fossin blanques, és a dir, sense haver fet el canvi de registre de l'adolescència), i coses de la vida, alguna de les components no era al concert perquè acabava de ser mare, i una altra estava a punt de ser-ho, a la qual van dedicar un emotiu El noi de la mare.

El concert va tenir un gran dinamisme, i va comptar en algunes de les cançons amb l'acompanyament al piano d'algunes de les components.

Va obrir-se el concert amb l'espiritual negre Rock my soul; un madrigal de Thomas Welkes, un altre compositor anglès de l'època isabelina; el cèlebre Yesterday, una de les cançons més conegudes i versionades dels

Beatles, i que no per això deixa de perdre la seva capacitat evocativa; la dolça Caresse sur l'océan de la pel·lícula Los chicos del coro, protagonitzada per un altre cor de veus blanques, en aquest cas infantils; ens vam traslladar al Harlem de Nova York amb el Hail Holy Queen de la divertida pel·lícula Sister Act; el refinat Only time de la cantautora new age irlandesa Enya; el Can you hear me de Bob Chilcott, i el In perfect harmony que es va fer famós amb un anunci comercial i que ha estat versionat centenars de cops mantenint el seu esperit optimista i d'himne a la fraternitat humana.

La segona part va tenir un caràcter més nadalenc, amb una cançó anònima del segle XV, Ecco il Messia; les Campanades vesperals populars russes; un arranjament sobre la Cançó de bressol de l'alemany Brahms, molt coneguda; i quatre nadales populars catalanes harmonitzades i resoltes amb gran originalitat, de manera que, tot i ser conegudes, sembla que les escoltéssim de nou i per primera vegada: Sant Josep fa bugada, El noi de la mare, Tunc-ca-tan-tunc, Les dotze van tocant. Les equilibrades veus, el curós treball harmònic i l'atractiu repertori van suposar una cloenda brillant del cicle amb les noies de la coral Xantica.

I a la gent que llegeix el Parlem de Sarrià, només em queda dir-vos de part de la TACA: BON ANY i BONA MÚSICA per al 2008!

2a Fira Comercial ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE SARRIÀ DE TER Esther Portilla i Benito Presidenta de l'Associació de Comerciants

Els inicis, diuen, que sempre són durs. És per això que haver celebrat ja la segona edició de la Fira Comercial,i haver superat en la majoria de coses la primera és, si més no, reconfortant.

Aquesta edició va comptar amb la participació de 46 establiments comercials del municipi amb ganes de fer coses. Amb ganes, per exemple, d'acontentar la gran afluència de visitants que, a falta de mecanismes per comptar-los, podem dir que el nombre va ser també superior al de la primera edició. De totes les edats, de totes les procedències sarrianenques i de municipis veïns, que en molts casos són clients de tota la vida d'al-

La Fira Comercial pretén donar a conèixer la diversitat de comerços que tenim al municipi. Fotos: Esther Portilla.

(molt ben preparada per l'AV de la Rasa), organitzant el dinar a dalt de l'escenari.

Val a dir, també, que l'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la seva Àrea de Desenvolupament Local, un cop més, ha donat suport des del primer moment a la iniciativa de l'Associació de Comerciants i ha desplegat tots els mitjans possibles per millorar petits entrebancs, des de la coordinació de l'esdeveniment fins a la cessió del Pavelló Municipal d'Esport, d'equipament logístic i suport econòmic i tècnic.

~

I la veritat, des de l'associació estem molt contents de veure el goig que feia el Pavelló Municipal. Per la riquesa i el color de les parades (cada vegada ens ho treballem més això), per la gentada que en molts moments hi havia i per l'ambient a l'hora de dinar, creiem que aquest any hem aconseguit crear un espai molt més còmode per a tots els que ens han visitat, millorant sobre tot en espai, més amplitud de passadís i l'àrea de menjador

I, finalment, el nostre agraïment més important a tots els veïns i veïnes de Sarrià, que ens han fet costat i que han participat de la nostra Fira. Agraïm que valorin l'esforç fet per tots els botiguers que han treballat de valent per fer possible la 2a Fira Comercial, obrint pas a la 3ª Fira Comercial, la qual intentarem millorar allà on haguem pogut fallar, i l'omplirem un altre cop d'actes, espectacles i alguna sorpresa per als nostres visitants.

entitats

guns establiments, però que en desconeixen molts d'altres. I aquest és precisament el repte, o millor dit “la gràcia” de la Fira: donar a conèixer la diversitat de comerços que tenim al municipi. No es tracta tant que aquell dia al Pavelló Municipal es venguin o es comprin molts productes. Aquest no és l'objectiu. La finalitat és tenir una excusa per posar en contacte comerç i clients, clients i clients, comerç i comerç; en definitiva, fer poble.

Des de la Junta, volem donar les gràcies a tots els que hi han participat i felicitar-los per la feina feta.

Volem agrair, un cop més, a la Neus Mercader, en Josep Oliveras, en Marc Marques i en Jordi Paretas, de la Ràdio Municipal de Sarrià la seva col·laboració; també a l'Associació de Veïns de la Rasa que van treballar de valent per organitzar aquest any el dinar i als Gegants de Sarrià que ens van fer passar una bona estona.

21 PdS 63

Constitució de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix Marta Costa Presidenta

qualsevol associació de veïns, es basa a treballar pel barri i el poble en general, ja sigui organitzant actes o recollint les inquietuds que siguin d'interès general dels veïns i veïnes del sector, que ja poden adreçar al nostre correu electrònic: avsarriadebaix@sarriadeter.com Així mateix, agraïm també la col·laboració i predisposició que hem tingut d'altres persones que han participat en les reunions prèvies i que per diferents motius no s'han incorporat a la Junta Directiva; esperem comptar amb la seva ajuda.

-La nova junta de l'A.V. de Sarrià de Baix.

El passat dia 19 de novembre es va constituir l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix.

La Junta està formada per: Presidenta: Marta Costa Vicepresident: Jordi Andreu Tresorera: Sònia Roig Secretària: Isabel Torrentà Vocals: Daniel Coll, Josep M. Gironès, Joan Quesada, Alícia Garcia, Sílvia Ivars, Marc Marquès, M. Carme Sais, Ino García, Lídia Moratalla, Dolors Bartrina, Carme Massó, Elisabet Rodríguez, Isabel Lacruz, Isabel Illas, Jaume Vila i M. Esther Garcia.

~

entitats

Aquest grup de persones ja fa temps que preparàvem la formació de l'associació i la nostra voluntat, com en

22 PdS 63

Com a presidenta, voldria agrair la confiança dipositada i l'ajut que he trobat, sobretot en la resta de companys que componen la Junta; entenc que recollir els problemes de convivència no és tasca gaire agradable, però espero mantenir l'actitud i predisposició per atendre les peticions que rebem juntament amb la resta de companys de la Junta.

Una altra tasca que ens hem proposat consistirà en la realització de diferents actes lúdics. Us convido ja des d'ara a la vostra participació, donat que serà una bonica manera de recollir els esforços, i tingueu present que no escatimarem en la seva preparació.

També voldria, des d'aquestes línies, posar-nos a disposició de la resta d'associacions de veïns de Sarrià de Ter per tal de col·laborar en aquells assumptes que pugin ser d'interès de tot el poble.

Flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

La Castanyada Associació de veins de Sarrià de Dalt

Després d'organitzar durant el 2007 diversos actes a Sarrià de Dalt: la Festa de Primavera, la revetlla d'estiu, l'arrossada de Festa Major, l'exposició d'espantaocells i la baixada de carretons durant la Festa Major, l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt organitzà el passat dissabte 20 d'octubre l'últim d'aquests actes d'esbarjo: la castanyada popular a l'entorn del Centre Cívic

La Cooperativa.

El pallasso Trapi, va divertir la mainada,

Molt aviat, a primera hora de la tarda, començàrem a fer els preparatius i a coure les castanyes; no ens podíem entretenir perquè havíem de coure 50 quilos de castanyes amb una sola torradora. Com en anys anteriors, vàrem convidar els veïns que portessin coques casolanes per poder-les compartir tots mentre s'anaven coent les castanyes.

L'èxit va ser total, ja que es varen poder degustar unes 25 coques de gustos variats.

Mentre es degustaven les coques i es menjaven les castanyes, tot acompanyat amb bons traguinyols de moscatell, els més petits també van gaudir d'un espectacle infantil a càrrec del pallasso Trapi.

Així doncs, una vegada més varen poder compartir amb els veïns una agradable tarda de festa de tardor.

Coques i castanyes en una festa popular molt concurreguda. Fotos: A.V Sarrià de Dalt

entitats

~

Telèfon 972 17 11 51

23 PdS 63

El Carter Reial Associació de veïns del Pla dels Vinyers

Des de la seva creació el 2003, l'associació de veïns del Pla dels Vinyers organitza un concurs d'engalanada de balcons per Nadal que acaba amb una xocolatada popular en la que es reparteixen els premis. A més dels premiats, tots els socis participants reben un obsequi per la seva col·laboració en la millora del ambient nadalenc del barri.

El 30 de desembre d'enguany, com a novetat, la col·laboració de l'Ajuntament, va permetre instal·lar la Carpa del Carter Reial i obrir aquesta festa del barri al conjunt del poble, enviant a tots els infants de Sarrià una carta amb la convocatòria de l'acte.

Molts nens i nenes varen fer cua per donar al Carter Reial la carta als Mags per la festa de Nadal del Pla dels Vinyers. Foto: R.Casero

L'assistència va ser molt nombrosa i durant la celebració els nens i nenes van poder portar en persona la seva carta al representant dels Reis, mentre tots els presents tastaven la xocolata calenta i els melindros.

Tió del Pla de l’Horta Nadal 2007 Gemma Simón. AV Pla de l'Horta

Com cada Nadal, ens visita el desitjat i estimat TIÓ. Un personatge que dóna el tret de sortida de l'emblemàtic Nadal.

Ens ofereix el seu entranyable caliu i omple de regals des dels més petits fins als més grans: és amic de tothom. Això sí, primer té cura de fer una gran descarrega de regals als més petits, aquells que estan desitjant agafar el pal i cantar l'entranyable “Tió, tió, caga torró...” juntament amb la resta de familiars i amics.

~

entitats

Així va ser, el 23 de desembre de 2007 el Tió del Pla de l'Horta va fer una crida general a tots els nens i nenes de Sarrià de Ter. Dies abans els va dir als membres de la junta de l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta que tenia la panxa ben plena de regals i l'assenyalat diumenge emplenaria de regals a tots aquells que s'adrecessin al barri del Pla de l'Horta.

24 PdS 63

La mainada estava esperant donar una volta pel barri per fer-li saber al Tió que estigués preparat, que ja estaven disposats a cridar ben alt la cançó la seva coneguda cançó i picar ben fort amb el bastó per tal que cagués els regals que tenia al ventre. El Tió ja s'ho ensumava tindria fato, una feinada que omple de joia i d'il·lusió a tothom; és ben bé el que a Ell li agrada: un cant ben fort i decidit.

Per als més grans també va haver-hi un acompanyament de Tió, hi havia polvorons de tots els sabors i moscatell per fer-

Alguns pares varen estomacar de valent el pobre Tió.

Després polvorons i moscatell.

los empassar millor. Les Nadales informaven a tothom que el Nadal ja havia obert les seves portes de bat a bat, tothom estava immers en l'esperit nadalenc.

La desfilada del munt de nens i nenes que pujaven a la tarima per cantar al Tió confirmava la tònica festiva que ens endinsava l'esplèndid diumenge; el Nadal ja havia arribat.

25 novembre:

Dia internacional contra la violència vers les dones Loli Fernández Regidora del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ÉS UNA RESPONSABILITAT DE DONES I HOMES

Les dones portem molts anys lluitant contra la perpetuació d'aquests rols, anys de lluita defensant la igualtat real entre dones i homes en tots i cada un dels aspectes de la nostra societat, a nivell laboral, econòmic, social, etc.

La violència contra les dones és la més tràgica expressió de la resistència d'alguns homes davant el canvi que estem fent les dones, la violèn-

cia contra les dones és una resposta brutal i visceral davant l'increment d'autonomia i de llibertat de les dones. És per això que cal fer un canvi d'actituds, cal redefinir les identitats de gènere, acceptant les diferències entre homes i dones, però lluitant, homes i dones, per eliminar les desigualtats.

Les dones fa molts anys que treballem per la igualtat, però, i els homes?. Cal que els homes també s'hi impliquin, també és una responsabilitat seva contribuir a trencar els estereotips que encara avui, al segle XXI, perduren.

~

Totes i tots coneixem prou bé quins

són aquest rols, la caricatura bàsica dels quals és el de l'home que treballa i és autònom (econòmicament i social) i la dona que treballa a casa i és depenent (econòmicament i social, de l'home).

entitats

Al llarg de la nostra vida la família, l'escola, els mitjans de comunicació, etc., ens han ensenyat a ser homes i dones, ens han anat donant pautes, d'una manera més o menys conscient, més o ments directe, més o menys intencionada, per comportarnos les dones com a “femelles” i els homes com a “mascles”, sobreposant els rols de gènere (masculí femení) a les diferències biològiques que, naturalment, tenim dones i homes. Aquest rols s'han transmès a través de generacions perpetuant unes relacions entre dones si homes basades, no en la diferència, sinó en la desigualtat.

Manifest davant de l'ajuntament de Girona contra la violència vers les dones.

25 PdS 63

Pere Vilà i Esteve Pineda, varen ser els protagonistes indiscutibles dels Pastorets del CC Parroquial de Sarrià de Dalt des de 1982 fins a 2006.

A pesar del tancament del col·legi, que els antics alumnes van viure amb tristesa, va aportar optimisme i esperança als seus companys amb una intensa vida associativa i va arribar a convertir-los en una gran família.

Sempre organitzava les festes salesianes dedicades a Maria Auxiliadora i sant Joan Bosco, del qual era un gran devot, i la festa anual dels antics alumnes. Per la seva iniciativa i amb l'aportació de tots els associats es va obsequiar la parròquia salesiana de Santa Eugènia de Ter amb una talla de fusta de la imatge de Maria Auxiliadora.

Per tots els seus mèrits, li va ser concedida, el juny de la insígnia d'or, màxima distinció del Moviment d'Antics Alumnes.

L'any 1982 van començar a representar-se els Pastorets al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, sota la direcció de Mn. Domingo, rector de la parròquia, i en Pere, juntament amb els germans Pineda i la resta de companys dels Salesians, van formar part important d'aquestes representacions. En Pere i l'Esteve Pineda van ser els millors i incomparables Esquellot i Picarol cantant Un pobre pagès de la Coromina, amb música o sense, i es va fer

Pere Vilà Junta del CCP Mossèn Domingo

Des del Centre Cultural Parroquial Mn.Domingo Casanellas volem aprofitar avui l'oportunitat que tan amablement ens ofereix la revista PARLEM DE SARRIÀ per parlar d'en Pere Vilà.

En Pere ens va deixar el passat 21 de desembre, als 76 anys, després de diagnosticar-li una greu malaltia; el van operar, però el tumor va anar creixent i no van funcionar els tractaments a què el varen sotmetre.

~

entitats

Va néixer a Sarrià de Ter, va estudiar l'ensenyança primària al col·legi dels Salesians de Girona i la carrera de Comerç en una acadèmia, i va rebre una formació religiosa de la qual va fer gala tota la seva vida.

26 PdS 63

Mai no va deixar el contacte amb el col·legi, sinó que va formar part del quadre artístic i de totes les activitats del jovent de l'època. L'any 1939 es van reprendre les actuacions dels Pastorets i les representacions de sainets de la Galeria Salesiana.

Posteriorment, es va incorporar a l'Associació d'Antics Alumnes i, quan va morir l'anterior president, el Sr. Josep Perpinyà, l'any 1977, en Pere va ocupar la presidència que no va deixar fins a la seva mort.

Pere Vilà va dirigir el grup dels Pastorets, després de la mort de Mn. Domingo, l'any 1997.

famós el seu diàleg: “Ai banya de la vedella” de l'Esteve i “Ai l'ansa del meu perol” d'en Pere, i van ser l'essència dels Pastorets de Sarrià. Al llarg d'aquests anys, van anar inventant escenes noves com aquella de penjar la bota a la punta del bastó o la de fer escarni de l'ídol. Quan estaven fora d'escena, aprofitaven per fer el fum o bufar la pipa de la foguerada, o quan en Pere feia les veus in off del Buscant Posada. Es complementaven tant que l'Esteve diu que seria impossible fer uns Pastorets sense en Pere.

A més de divertir petits i grans, volien transmetre el sentit cristià que té el Nadal donant una gran rellevància al quadre final de l'adoració dels pastorets en el qual en Pere feia un recital, inventat per ell, molt bonic.

d'Esquellot, amb el qual aconseguien una actuació insuperable. Tenien tanta complicitat que no necessitaven cenyir-se al guió; improvisaven i feien durar l'escena com si l'haguessin estudiat.

Quan l'any 1997 ens va deixar Mn. Domingo, en Pere va agafar la direcció dels Pastorets i els dos grups de teatre d'aquest Centre: Cafè, Copa i Puro i Joves Bojos pel Teatre.

Era vicepresident 2n del Consell Consultiu de la Gent Gran i també des de feia tres anys era el president del Casal Montilivi (abans Onyar).

L'any 2005 l'Ajuntament agafa la direcció dels Pastorets, però ell segueix al front dels dos grups de teatre fins a la seva mort.

El teatre era la seva passió, fruïa actuant, però tal vegada el que més el marca, a part del munt d'obres en què ha fet d'actor i director alhora, és el seu paper de Picarol complementant-se amb l'Esteve que feia

Va ésser gran col·laborador de l'emissora Ràdio Sarrià. Des de l'any 1993 cada dilluns d'11 a 12 va participar a les tertúlies donant el seu parer molt acurat en temes d'actualitat. Hi va ser present fins a finals de maig de 2007.

L'any 1995, a la festa que cada any celebra l'emissora, li van concedir un trofeu en reconeixement a la seva tasca envers les activitats realitzades a Sarrià.

Era un home polifacètic i encara tenia temps per col·laborar amb la seva parròquia de Sant Pau i amb les festes del seu barri. Sempre acompanyat per la seva esposa i dedicat i enamorat dels seus fills i néts, trobava temps per a tot i no tenia un no per a ningú. Era una gran i bona persona que sempre va saber que el més important en aquesta vida és donar-se als altres, portant a la vida diària les ensenyances rebudes al col·legi i portant a terme el que Sant Joan Bosco volia per als seus alumnes: “Ser un bon cristià i un home honrat”.

Per tu, Pere, per la teva obra, per la teva paciència i bondat i perquè és un luxe haver-te tingut entre nosaltres; gràcies.

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

entitats

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA

~

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

27 PdS 63

Membres del taller de discapacitats de Buey Arriba (Granma) elaboren cistells de fibra vegetal.

Fent realitat les nostres il·lusions Pilar Martínez

A GERD continuem cercant noves propostes de cooperació vers el col·lectiu de persones discapacitades: des dels projectes solidaris a la comercialització d'artesanies, el nostre major repte és aconseguir la millora de la qualitat de vida i el reconeixement dels drets d'aquells que integrem aquest “club”.

~

entitats

El març de 2003 el grup d'amics que en aquells moments formàvem GERD vam enviar cap a Cuba el primer carregament de cadires de rodes i medicaments. Això va ser possible gràcies a una campanya de recollida que, a part de provocar un gran col·lapse en un dels passadissos del Centre Cívic “La Cooperativa” de Sarrià de Dalt, on abans teníem la nostra seu social, va suposar la nostra primera acció en favor del col·lectiu de persones discapacitades de l'illa caribenya.

28 PdS 63

Des de llavors hem recorregut un llarg camí en el qual s'han anat plantejat nous reptes i creant noves expectatives.

Pel que fa al projecte de fabricació de cadires de rodes i altres ajudes tècniques a Cuba, a hores d'ara ens trobem en un moment clau. A la Fábrica de Implementos Ortopédicos de Holguín (FIOH) ja han posat en marxa l'engranatge productiu gràcies a la transferència de maquinària i al suport tècnic rebut, i el 31 de març d'aquest 2008 està prevista la inauguració oficial d'aquesta nova etapa de la fàbrica.

Aquesta fita, inimaginable fa uns quants mesos, suposa per a nosaltres una gran satisfacció i un nou compromís vers el col·lectiu de persones discapacitades de Cuba ja que, un cop equipada la fàbrica, cal ara garantir la sostenibilitat del procés de producció.

El fet que haguem pogut disposar del suport i l'assessorament tècnic d'amics com Josep Lifante, gerent de l'empresa Vehículos Lifante, del Prat del Llobregat; Francesc Llimós, propietari de Muntatges Maben, a Cornellà del Terri, i Joan Soler, reconegut ortopeda gironí, ha estat essencial per poder portar a terme aquest projecte.

LA IMPLICACIÓ D'ACTORS CLAU A més, cal remarcar que comptem amb la col·laboració dels departaments d'Enginyeria Tècnica de les universitats de Girona i d'Holguín, a través de les quals es treballa ja en la investigació i el desenvolupament del disseny de les ajudes tècniques, aspecte aquest que confereix al projecte majors garanties de qualitat i sostenibilitat.

En aquesta nova etapa de producció local ens proposem arribar fins a les 1.000 cadires de rodes durant el 2008, quantitat que ens permetrà donar cobertura progressivament a les necessitats de les persones amb discapacitat física a Cuba i, alhora, iniciar un nou àmbit d'actuació clau per a la sostenibilitat i rendibilitat del projecte: l'exportació de la

producció per beneficiar així a altres persones discapacitades de la regió, com ara Guatemala, Nicaragua i El Salvador. És per això que amb el nou any hem posat en marxa la campanya “Apadrina un somriure”, oberta a la participació d'institucions, entitats i particulars que vulguin sumar els seus esforços per donar continuïtat i garantir l'èxit d'un projecte que ja està beneficiant centenars de persones discapacitades de Cuba.

I com si es tractés d'un trencaclosques on les peces es van encaixant a mida que creixen les nostres il·lusions, el contacte amb el col·lectiu de persones discapacitades, tant a Cuba com a Guatemala i Nicaragua, ha comportat que ens engresquem en altres projectes de caire diferent, però sempre amb el mateix objectiu: millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades.

Un d'aquests projectes, que creix per moments, és el de comercialització de l'artesania elaborada als centres especials de treball per a discapacitats (CETD) de Cuba i Guatemala, a través de la nostra Promotora de Comerç Just.

AMB ELS D'ALLÀ... I ELS D'AQUÍ Aquest projecte ha pres una significació molt especial per a nosaltres ja que hi participa també el col·lectiu del Centre Especial de Treball d'“Els Joncs”, de Sarrià de Dalt.

Es tracta d'una aposta decidida en favor de la integració laboral de les persones discapacitades dels CETD de diferents províncies de Cuba i del nostre poble perquè, tot i tractar-se de contextos diferents, les necessitats, les aspiracions i els reptes són comuns i compartits.

També en el marc d'aquest projecte vam inaugurar a finals de desembre la nostra botiga de Comerç Just, situada al carrer Firal 22. La botiga, però, és només una de les diferents vies per a la comercialització que preveiem ja que també estem participant en fires i mercats amb parades ambulants i, a més, oferim a entitats i institucions públiques la possibilitat de personalitzar les artesanies amb el logotip corresponent i convertir-les en objectes de regal.

Per portar a terme aquestes iniciatives, però, necessitem el suport d'institucions públiques, entitats privades i, sobretot, d'una societat civil cada vegada més conscient de les necessi-

UN AGERMANAMENT QUE CONTINUA BEN VIU Un altre flanc obert i que implica directament la població sarrianenca és el projecte conjunt amb l'associació de discapacitats d'Aguacatán, el nostre poble agermanat. Des de la primera campanya de salut dirigida al col·lectiu de persones discapacitades i portada a terme al desembre de 2006 s'han anat forjant noves propostes i materialitzant alguns dels objectius plantejats, com ara el de finançar l'atenció mèdica especialitzada d'alguns dels socis i sòcies, sobre tot nens i nenes amb discapacitat.

La Yaumara realitza els últims preparatius abans de la inauguració de la nostra botiga al carrer Firal.

Carregar els contenidors no és feina fàcil. En aquest cas vam necessitar l'ajut d'un tractor.

El major repte ara és millorar els serveis que ofereix l'Asociación de Personas con Discapacidad de Aguacatán (ASOPEDI), impulsant l'en-

tats i les aptituds especials del nostre col·lectiu. Si us ve de gust col·laborar amb GERD i/o conèixer de prop la nostra feina, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

~

Creiem que a través d'aquest projecte, que preveu la comercialització de

Amb la participació dels dos col·lectius, els d'allà i els d'aquí, materialitzem un antic somni de GERD i establim les bases per obrir la participació d'altres grups de les nostres contrades i d'altres països menys desenvolupats que treballen amb el mateix objectiu: la millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat.

fortiment de la pròpia associació i equipant un centre d'atenció especialitzada en el qual s'ubicarà l'escola d'educació especial, una sala de rehabilitació i, fins i tot, una unitat de producció d'artesanies que s'afegirien a les que es comercialitzen a través de la Promotora de Comerç Just. Alhora, estem valorant la possibilitat de crear un sistema d'apadrinaments a través del qual poder finançar l'atenció mèdica que necessiten els socis i sòcies de l'ASOPEDI.

entitats

Tant les persones discapacitades dels diferents CETD com els amics d'“Els Joncs”, el centre especial d'ocupació situat a Sarrià de Dalt, aspiren a obtenir un lloc de treball digne, amb unes condicions adequades a les seves necessitats i que els permeti aportar uns ingressos a l'economia familiar.

les artesanies fetes als CETD de Cuba, podem aconseguir aquest doble objectiu en el qual el col·lectiu d'“Els Joncs” participa a través de l'emmagatzematge, la classificació i l'empaquetat d'aquestes artesanies.

29 PdS 63

Exposicions de les Jornades del Paper

~

jornades del paper

Cristina Vicedo Àrea de Cultura - Ajuntament de Sarrià de Ter

30 PdS 63

Serena meditació Zen. Ritme pausat, Fusió harmoniosa de franges i ratlles creuades horitzontals i verticals en gradació de gris a roig i de clar a fosc. Com a ruptura: ratlles en forma d'arcs concèntrics en expansió homotètica. Esponjament aquós generat amb rentats localitzats, com a formes d'absència o dubte. (2006). Aiguada amb cola de conill i pigments.

2 Fulls centenaris, Mora, units verticalment, erosions i esvorancs.

49 x 143 cm. Núm. de catàleg. 1673.

“Matemàrtica i Zen” ALIBAU, l'art en la recerca Us proposo que llegiu detingudament el paràgraf que encapçala aquest escrit. Es tracta d'una descripció absolutament acurada d'una de les obres de Salvador Alibau que integraven l'exposició “Matemàrtica i Zen”.

L'exposició es va poder visitar a la Sala Patronat durant el mes d'octubre, en el marc de les IX Jornades del Paper. En aquest breu text hi observem tots els elements que l'artista minuciosament va encadenant un a un: traç, color, rítme, composició, direcció, tècnica... I el concepte? El concepte és el tot. La raó de ser o la fusió de tot plegat. Aquest breu text és el títol d'una de les obres d'Alibau. Tota una declaració de principis.

Quan hom parla per primera vegada amb Salvador Alibau és possible experimentar una d'aquelles sensacions enganyoses en què es té la impressió de trobarse davant d'una persona a la que fa segles que ja es coneix. La seva obra també sorprèn. Sobretot si un es deixa influir pel tarannà de bonlomia calmosa, gairebé “venerable”, d'Alibau. Ràpidament, però, s'intueix en ell un esperit apassionat, ordenat, reflexiu i enèrgic. Tot alhora. Alibau reuneix les qualitats que des de sempre s'ha atribuït als grans artistes del renaixement. Homes que entrelligaven totes les arts, a les quals aplicaven els conceptes metafísics i científics de la seva època.

Alibau centrà la seva exposició “Matemàrtica i Zen” en els seus treballs més recents pel que fa a les cel·luloses i les aiguades, el dos principals vehicles que li són útils per a entroncar el seu esperit ordenat amb l'ordre de la natura, a la que se sent fortament vinculat.

La cel·lulosa juga un paper preeminent en l'obra d'Alibau. No és per casualitat que experimentant amb la fibra de cel.lulosa, matèria sòlida, de manera literalment tangible, és a dir a mà capa per capa, arriba a aconseguir un suport creatiu que li per-

fonts de la contemplació i mirar de dir, sense explicitar ni descriure res, la muda bellesa del món. La impressió d'improvisació i energia s'ha de matisar. Els títols, descriptius amb un precisió científica, contrasten amb aquesta aparent impetuositat. Els segells, de tradició oriental, els inventa Alibau per a sintetitzar sígnicament l'estructura formal constitutiva de cada obra. La preferència pel format horitzontal, que varia respecte al que havia fet fins ara, evoca la música i la seva escriptura al pentagrama.”

A les aiguades l'aplicació del color, impregnat de la suavitat de les pinzellades orientals, contrasta amb el nervi i l'energia continguda que Alibau perllonga en les seves obres en cel·lulosa, d'un cromatisme que vol desbordar però que l'artista controla en un perfecte equilibri que molt té a veure amb l'ordre matemàtic que regeix el cosmos.

~

Els visitants de l'exposició, de Sarrià de Ter o de fora del nostre municipi, van gaudir durant el mes d'octubre a la Sala Patronat d'un espai en què sensibilitat, filosofia, conceptes purs i un ambient que traspuava pau anaven de la mà. I per acabar, si m'hagués de quedar amb la fotografia de l'estada a Sarrià de Ter de Salvador Alibau, voldria destacar per sobre de tot la seva vocació docent. No és facil trobar-se amb persones tan intensament preocupades per “explicar” les seves obres. Però, enteneume bé, no tan sols explicar què han volgut fer, sinó com ho han fet.

jornades del paper

pa a una representació de la natura i del món més enllà de la descripció narrativa a partir de l'experiència sensorial, forçosament limitada, de l'home i l'enriqueix amb els recursos fonamentalment abstractes de les relacions numèriques i la seva Imatges de la inauguració de l'exposició de Salvador expressió Alibau. Fotos: Jaume Roca espaial gràcies a la geometria.” met introduir els seus preceptes més Però... i l'atzar? Alibau no el menysté, estimats d'un ordre universal que ho ans al contrari, l'incorpora perquè en domina tot. Com molt bé expressa el seu procés creatiu l'artista juga Àlex Mitrani en el catàleg de l'expo- també amb l'accidentalitat. No tot és sició: “Les cel·luloses semblen mar- recerca conscient, també existeix la cades per una forta sensualitat. troballa. Fins i tot en els estris utilitCromàticament, a més, arriben a zats per a treballar la cel.lulosa resultats molt atractius i ben conju- Alibau improvisa, si no existeix una gats. Però aquest atractiu no és eina determinada en el mercat que superficial sinó que deriva de les necessita per a determinat efecte, ell regles internes que generen aques- mateix se la fabrica artesanalment. tes obres. Ens referim a la intervenció de les matemàtiques, quelcom L'exposició també incloïa una mosque sembla que, des d'una certa cul- tra de les aiguades que, segons afirtura de la improvisació abusivament ma Mitrani, “ens porten a un àmbit atribuïda a l'esperit mediterrani, es poètic més inquiet i espontani. No poc freqüent entre els nostres artis- és anecdòtica o merament reverentes. La matemàrtica que proposa cial la proximitat d'Alibau amb l'estèAlibau vol reunir aquests dos conei- tica oriental. Respon a una voluntat xements, l'artístic i el matemàtic. de fons d'aprofitar la seva dimensió Seguint diferents regles matemàti- contemplativa i cognoscitiva. El Zen ques, la secció àuria, la sèrie és un corpus de coneixement del Fibonacci, les fractals, Alibau s'apro- qual abeurar-se per a retrobar les

31 PdS 63

“Croquis” FRANCESC DARANAS, l'art en el traç croquis [kr_kis] m. Fase temporal on el temor es transforma en eufòria i on el dubte deixa de ser un obstacle per convertir-se en descoberta.

~

jornades del paper

La sala “La Caixa”, del carrer Petit, va acollir durant les Jornades del Paper una altra exposició, aquesta de l'artista Francesc Daranas.

32 PdS 63

L'exposició, en certa manera, retia un homenatge al “croquis” que és, com diu el mateix artista, “el gran oblidat, el més desinteressat, el que després de néixer es retira silenciós per viure en la foscor.”

Daranas és un jove artista amb una especial capacitat per a captar la instantaneïtat de les persones i les coses. Les escenes que habiten les seves obres descriuen un moment, un segon de la vida d'algú. Per als seus personatges, el temps sembla haver quedat suspès. Però, és clar, reflectir un múscul en moviment, un cabell despentinat per una ventada, un gest d'abatiment o de reflexió, tot això requereix molta feina prèvia fins a trobar allò que l'artista considera bé, acabat, correcte. Els seus són uns personatges urbans, testimonis d'un atrafegat anar i venir, que transiten pels

mateixos carrers que en Francesc Daranas. Ell els veu passar i els fotografia sense que se n'adonin, per després traspassar-los a les seves obres. Pel camí han perdut el rostre, però l'expressió dels seus cossos i els seus gestos ho diu tot i ens recorda, en certa manera, moments propis que ja hem viscut.

Com ha escrit en Ferran Teixidor: “Daranas ens ensenya a veure alló que ja ha estat vist i ha quedat com imatges de l'inconscient, però picant l'ullet a l'espectador intel.ligent i el convida a superar la decadència i el nihilisme. Daranas exemplifica allò que reivindica Lipovestky per a la societat contemporània: la consciència de la inmersió estètica, el valor del detall i la brillantor d'allò efímer.”

I és en aquest procés de documentació prèvia que hi tenen molt a dir els croquis, uns esboços detallistes i treballats que en Francesc Daranas ha volgut rescatar del calaix. Però, vet-ho aquí, les seves criatures han pres vida pér si mateixes i es mereixien aquesta exposició plena de suaus matisos, amb el traç per únic protagonista.

“Croquis” ha estat una exposició en certa manera poc convencional, una mica com si en una festa els convidats pobres fossin quasi més ben rebuts que els rics. Una mostra original en el concepte amb una posada en escena sense estridències d'un artista que aposta per la innovació.

L'exposició de Francesc Daranas es va presentar a la sala “La Caixa” per les IX Jornades del Paper. Fotos: Jaume Roca

Oh! Paper Complements i màquines d’oficina Material d’arxiu Material de dibuix Material d’escriptura i correcció Material d’informàtica Material escolar Papers i manipulats Articles i objectes de regal Llaminadures

~

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TER Telèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83 a/e: ohpaper@wanadoo.es

jornades del paper

Papereria i Ofimàtica

33 PdS 63

El paper a la cuina

~

jornades del paper

Meritxell Bach

34 PdS 63

Enguany, l'edició de les IX Jornades del Paper de Sarrià de Ter ha girat al voltant del paper a la cuina. Dins d'aquest marc, el dissabte 6 d'octubre, va tenir lloc a l'edifici El Coro una sessió culinària i un col·loqui que van fer delit de tots els paladars que hi van assistir.

En primer lloc, el cuiner Pep Nogué, que col·labora a Catalunya Ràdio amb els programes Descobrir la cuina i Tàpies variades, ens va fer un menú de molta categoria. L'entrant consistia en una amanida de magrana i foie amb un toc de paper de plata (de plata de veritat, no de la d'embolicar entrepans) que anava acompanyada d'un cruixent de formatge de la Vall de Bianya, que va fer al forn sobre un paper resistent a la temperatura. A continuació, i fent bon ús del paper per cuinar, va elaborar una papillota de bacallà amb verdures que va anar omplint tota la sala d'una olor que n'hi havia per sucar-hi pa! Finalment, i per als més xocolaters, uns bombons de xocolata amb un polsim d'or dels quals vam poder gaudir pràcticament tots. En definitiva, un menú digne de la més gran festa major!

Meritxell Bach mentre explicava la importància de la química en el paper

Jaume Fàbrega, Lluís Aymerich i Meritxell Bach en el col·loqui sobre el paper a la cuina. Fotos: Esther Ferrero El cuiner Pep Nogué, col·laborador de Catalunya Ràdio amb els programes Descobrir la cuina i Tàpies variades, va fer un tast de cuina utilitzant diferents papers

Tot seguit, es va fer una xerrada a càrrec del crític gastronòmic Jaume Fàbrega i jo mateixa. El meu company de tertúlia va saber posar-se a la butxaca tots els assistents amb una barreja d'història i saviesa popular que ens van transportar a tots davant la llar de foc de casa els avis: hipnotitzats pel foc i pel saber cuinar de l'àvia.

Seguíem tots atents, encara des de la cuina dels avis, i ens va arribar una

I aquí és on vaig començar a xerrar jo! Com pot ser que si el paper està fet de fusta esmicolada i paper reciclat pugui tenir tants usos i tan diferents? Doncs gràcies a la química del paper!

Bàsicament, podem donar propietats al paper de dues maneres: afegint productes químics (que no es sinònim de contaminants, ni tòxics, ni molt menys!!!) mentre fabriquem el paper, o afegir-los un cop ja l'hem fabricat.

En el primer cas, trobem, per exemple, el paper de cuina. El paper de cuina s'assembla molt al paper de wàter, però resulta que el de cuina no es desfà i el de wàter, més val que ho faci o se'ns embussaran les canonades. Quina és la diferència?

Doncs un producte que li proporcio-

En el segon cas, quan afegim productes al paper ja fabricat, aconseguim tota una pila de papers que ens trobem, bàsicament, a les carnisseries i peixateries. Segur que us heu fixat que tenen una capa de plàstic enganxada, que de vegades es pot treure i de vegades no; doncs bé, es tracta d'una capa molt fina de parafina (cera, semblant a les espelmes, però utilitzada d'una forma diferent) o de polietilè (plàstic, com el de les ampolles d'aigua, però utilitzat de forma diferent) que fa que el paper tingui més resistència i sigui impermeable. Així de senzill! És fàcil menysprear-lo, un gat vell com el paper, però té màgia: té mil i una utilitats i, a més, és reutilitzable i reciclable! Quina ganga!.

Ara que estem tots tan preocupats pel medi ambient i pel canvi climàtic, apostem pel paper i pel vidre!!

~

Ens va recordar que, no fa tants anys, ens venien la grana cuita en paperines de paper i que embolicaven el peix amb paper de diari i la carn amb paper d'embalar. De fet, ara encara, trobem paperines de paper o cucurulls de diari quan anem a compra xurros i castanyes i, fins i tot, quan anem de viatge a Anglaterra i mengem, com manen els cànons, fish and chips.

Ens va fer adonar que trobem paper a tot arreu: a la carnisseria, al forn de pa, a la pastisseria, a casa, per embolicar pernil, la bossa del pa, per embolicar bombons i caramels, paper per decorar safates, gots, tasses, tovalles, paper de wàter, paper de cuina...

na resistència a la humitat. I per què resulta que podem escriure fantàsticament bé sobre el paper de tovalles però és impossible fer-ho sobre tovallons? Doncs perquè necessitem que els tovallons absorbeixin i en canvi no volem que les tovalles absorbeixin el vi que hi cau al damunt i ens taqui la taula. La diferència? Doncs un altre producte químic que fa que el paper és mulli més o menys.

jornades del paper

Ens va sorprendre amb receptes com una de costelles de xai que feia la seva àvia i que les embolicava amb paper i les coïa al forn.

Nosaltres que ens pensàvem que això de la papillota era una idea que es va treure de la màniga algun cuiner amb estrelles Michelin! A més, una curiositat: papillota ve de papillot (papalloneta en francès antic) i no de paper, com haguéssim assegurat més d'un!

oloreta de crema de Sant Josep. En Jaume ens va explicar que la seva mare improvisava una mànega amb paper per decorar la crema amb merenga i xocolata. Sense voler, ja havíem arribat a les postres.

35 PdS 63

~

jornades del paper

Les IX Jornades del paper

36 PdS 63

- Inici de l'espectacle “Les pluges d'estiu”, per la Fira del Paper. Fotos: Jaume Roca

Esther Ferrero

Explicar un any més què són i què signifiquen les Jornades del Paper després de nou anys d'edició és un plaer, ja que obliga a aturar-se i valorar com una iniciativa que va sorgir amb l'objectiu de reconduir les connotacions no del tot positives de l'element paper al territori, s'ha convertit en un ambaixador positiu, valorat i, per què no dir-ho, estimat, i val a dir que s'ha aconseguit amb escreix.

Les Jornades del Paper sempre ens acaben sorprenent i aportant novetats que les fan diferents i úniques any rere any i, com el bon vi, la seva solera millora deixant-se assaborir i degustar per tots i cadascun dels sentits, alhora que permeten ser percebudes de formes, matisos, colors i textures diferents, talment com si les mateixes jornades s'haguessin encomanat de les principals característiques definitòries del paper.

Enguany ens han aportat l'encís de l'art de la mà de Croquis i MatemÀrtica, de la gastronomia a través de tastets, records, contrastos de cultures i paperines, i ens han permès retrobar amb els amics de Capellades. Aquest retrobament, a més, ha tornat a obrir el desig de compartir complicitats entre els dos municipis, no només des de la més estricta formalitat de les relacions institucionals, sinó des del treball quotidià de dos pobles que volen compartir allò que saben, allò que intueixen i allò que és motiu de dubte o preocupació.

Hem compartit la màgia de nans, follets i criatures misterioses sota Les pluges d'estiu, un espectacle que ens ha deixat bocabadats i ha aconseguint anar carrer Major amunt i carrer Major avall, en un viatge que res té a veure amb les passejades habituals; ans al contrari, ha estat un viatge en el temps al país dels encants. Tot plegat arrodonit amb els ja tradicionals vestits de paper passejats per models entusiastes, tallers i tallerets que ens deixen amb més ganes, anar i venir pel carrer Major a vessar de paper, a vessar de sarrianencs, a vessar de visitants que se senten com a casa.

No, no ens cansem de tot allò que les Jornades del Paper ens aporten, perquè després de nou anys ens adonem que mai hem deixat d'aprendre de la mà del paper i això ens encoratja a treballar amb molta cura i responsabilitat perquè el desè aniversari de les Jornades del Paper, que tindran lloc aquest 2008, siguin la cirereta de deu anys de treball, d'il·lusió compartida, d'aprenentatges i, sobretot, de paper, molt paper!

Fotos: Jaume Roca

La indústria de guerra a Catalunya

El cas de Sarrià de Ter Assumpció Vila avilasimon@blogspot.com

~

dossier d’història

La fàbrica de paper de can Mitjans, cap a 1930

38 PdS 63

L'anunci del programa de Montserrat Besses Del pintallavis a la bala. Indústria de guerra a Catalunya que es va passar per TV3 el mes de desembre va despertar la meva atenció. Havia sentit a parlar de l'esforç per reconvertir petits tallers metal·lúrgics en tallers de fabricació de bombes i que, dels tallers de la Hispano Suïssa, n'havien sortit els primers tancs blindats, però en desconeixia els detalls. El secret començava a revelar-se amb la catalogació per part de l'equip del programa de les fotos trobades a l'arxiu Montserrat Tarradellas Macià dipositat al monestir de Poblet i que ara per ara és de consulta restringida.

Josep Tarradellas i Joan, conseller d'Economia, Serveis Públics i Cultura per ERC al govern de Lluís Companys al començament de la Guerra el juliol de 1936, va ser l'impulsor de la Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG), organisme que havia de coordinar totes les activitats de fabricació d'armament a Catalunya, atès que no existia cap fàbrica que en produís al Principat. La Comissió va distribuir les seves activitats en tres grans seccions: una encarregada de les indústries químiques (pólvores, detonadors, explosius, etc,); una altra encarregada de tota la part industrial metal·lúrgica (armes, municions espoletes,

tractors, etc.) i, finalment, una altra encarregada de l'aviació.

A més de la transformació dels equips i motlles d'alguns tallers per fer espoletes, cascs, bales, -d'aquí el títol del programa ja que s'adaptà la maquinària de fabricar tubs de pintallavis per fer-ne els cartutxos de les bales dels rifles màuser- la CIG s'organitzà en 15 fàbriques de guerra: 1- Badalona. Fabricava tetraetilplom de plom pur indispensable per etilar la gasolina.

2- Barcelona, al carrer Parcesiras. Es va especialitzar en la fabricació de pólvora, ja que era una de les poques empreses dedicades al tractament i assecatge del cotó.

Es preparava el cotó per nitrar, es nitrava, s'afinava el cotó pólvora. Es produïen les pólvores per a fusell, pólvores de pistola i per a salves de fusell. També es fabricaven els explosius i les metxes.

3. Sant Andreu. Barcelona. Produïa trinitrotoluè.

4. Can Porxas. La Canya. Olot. En instal·lació 5. Queralps. Ripollès. En instal·lació 6. Torelló. Osona. En instal·lació 7- Barcelona. Carrer Dènia. Es va comprar maquinària a l'estranger per fabricar cartutxos de fusell.

La fàbrica de can Porxas, a la Canya es va convertir en indústria de guerra durant la Guerra Civil.

8. Amanecer. Barcelona. Produïa coets d'il·luminació i cotes de senyal.

9. Poblenou. Barcelona. Fabricació de bombes de mà.

10. Ca l'Aranyó de Cardona. En instal·lació 11. Santa Coloma de Gramenet (Gramenet del Besòs). Fabricació de material explosiu, espoletes, estopins, detonadors.

12. Palau-sacosta. Girona. Com la fàbrica núm. 7, produïa beines per als cartutxos dels fusells.

13. Gualba. Vallès Oriental. En instal·lació.

14. Escoles Salesianes. Sarrià de Barcelona. Reparació de fusells màuser 15. Olot. La Garrotxa. Pistola metralladora Fontbernat

Heus aquí la intervenció de la fàbrica de can Porxes i la de can Mitjans.

A la fàbrica de Sarrià de Ter, de sempre havia existit una lleixivadora (o autoclau) i, per tant, és de suposar que la Comissió d'Indústries de Guerra continués buscant com produir cel·lulosa de base de la pólvora.

Joan Vila Tarradell havia demanat al Consell Municipal de Sarrià de Ter,

1 Col·lecció Guimet. Pagès Editors, 2007 2 “Sarrià de Ter, el paper de la història” pàg. 292. Ed. Grup Editor revista de Sarrià de Ter. Desembre 2006.

~

~

El programa televisiu va comptar, a més a més, amb la localització actual de les diverses fàbriques de les quals es tenia constància per les fotos i pel report de Josep Tarradellas.

Curiosament, es va centrar en la fàbrica de paper de can Porxes, a Olot, que en el moment del report estava en instal·lació i que durant la guerra va aixecar la xemeneia de

En el llibre La indústria de guerra a Catalunya (1936-1939). L'obra de la Comissió creada per la Generalitat, i el seu report d'actuació, de Josep Tarradellas , es fa esment que un dels primers problemes que es trobaren fou la substitució del cotó per la pólvora: “com que el cotó escassejava i es preveia que encara escassejaria més donades les necessitats de la guerra, es procedí als estudis necessaris per a la instal·lació d'una fàbrica de cel·lulosa que vingués a substituir el cotó. La primera matèria per a l'obtenció de la cel·lulosa és l'espart, abundantíssim a casa nostra. Així s'han pogut superar les dificultats sorgides a causa de la manca de cotó per nitrar”.

governat pels membres del Comitè Popular, posar en marxa les instal·lacions aturades de la fàbrica de paper el gener de 1938 , permís que li fou concedit, tot pagant un arrendament a l'Ajuntament. A finals de 1938 va arribar una partida important de clor que havia de servir per a la fabricació de cel·lulosa o pasta que utilitzava de matèria primera l'espart, i que, com s'ha dit, serviria per a la producció de pólvora. Però els fets succeïren molt de pressa. La desfeta del front i la retirada cap a França va preludiar la fi de la Guerra Civil i aquell material que s'havia enviat per fer bullir l'espart, acabada la guerra es va envasar i distribuir com a lleixiu. Això sí, un dels motius pel qual el meu avi fou empresonat va ser el d'haver col·laborat amb la República.

dossier d’història

D'acord amb el report que el mateix Josep Tarradellas va fer l'octubre de 1937, aquestes indústries i els tallers auxiliars ocupaven 90.000 obrers i, a més de les fàbriques esmentades, es controlava un conjunt de 500 fàbriques i tallers. L'armament s'enviava als diversos fronts, en especial al d'Aragó.

rajols i instal·lar els autoclaus o lleixivadores per a la producció de paper de pólvora. Aquest terme em cridà l'atenció, ja que sempre havia sentit a parlar al meu pare que a les acaballes de la Guerra Civil els havien enviat clor per fabricar paper per a pólvora, a la fàbrica Mitjans de Sarrià de Ter, sense saber massa de què es tractava.

39 PdS 63

El camí que voreja la muntanya de Sant Julià és d'una enorme bellesa.

Foto: Lurdes Sais

A instància del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa s'està articulant la via catalana del camí de Sant Jaume, sobre l'eix Sant Pere de Rodes-MontserratAlcarràs. Sarrià de Ter queda a peu d'una ruta que, baixant de terres empordaneses, passa per Girona i va cap a la Cellera per endinsar-se cap a Osona i més enllà. En paraules del conseller Huguet : “L'aposta pel camí de Sant Jaume s'inscriu en la política del Departament, que fomenta el desenvolupament d'un turisme ètic, sostenible, responsable i accessible, i aposta per la desestacionalització, l'equilibri territorial i per estendre els beneficis del turisme al conjunt del país”. Res a dir, sobretot quan l'esperit del projecte és la consolidació d'una via catalana d'aquest gran itinerari cultural, religiós i social que és el camí de Sant Jaume. Un recorregut d'intens trànsit a peu, en bicicleta o a cavall que té el seu destí a Santiago de Compostel·la per retre visita al lloc on reposen les despulles de l'apòstol Jaume.

Els propòsits d'aquesta ruta catalana són, en essència, tres : que Catalunya disposi de presència oficial a la gran xarxa de camins de Sant Jaume, oferir als caminants i pelegrins catalans la possibilitat de començar a caminar des de Catalunya mateix i obrir una gran ruta cultural d'un cap a l'altre de la península, del cap de Creus a Finisterre.

Vies noves, antics camins

~

cultura

Josep M. Sansalvador

40 PdS 63

Si al llarg de la història de Sarrià fos possible establir un fil conductor que permetés resseguir-la, la relació entre el poble i les vies de comunicació compliria amb aquesta funció a la perfecció. Ara mateix ens trobem amb els projectes del TAV i de l'ampliació de la carretera N-II en marxa. Quaranta anys enrere, el traçat de l'autopista i l'autovia venien a partir el terme municipal. En temps de la Guerra, l'accident ferroviari al Pont de l'Aigua i la voladura d'aquest amb la retirada republicana, van ser capítols d'una extraordinària commoció. En èpoques medievals i romanes, el bastiment del Pons Maior va dotar Sarrià d'una infraestructura que li donà importància estratègica i geogràfica. Retrocedint, arribaríem fins a les gran vies de l'antiguitat la Via Augusta, remotament denominada Via Heraclea, era la gran artèria que ens comunicava amb la capital de l'Imperi.

Aquestes vies, ponts, rutes i camins han estat bàsiques per al desenvolupament del país, malgrat que algunes hagin pogut representar un bon trasbals per al territori.

Ara mateix se n'està projectant una de nova, que -amb una mica de sort- podria ser la cara amable de les totes les vies de comunicació sarrianenques.

Hem tingut notícia que el projecte es belluga, ja, a nivell oficial i és un fet que hi ha decisió política i administrativa per engegar-lo i fer-lo arribar ben lluny. Res a dir, dèiem més amunt, en línies generals i conceptuals, per tot el que s'ha exposat i projectat. No ens estarem, però, de deixar constància d'alguna nota al marge que, especialment en l'àmbit més local o del nostre entorn més immediat, creiem que convindria tenir present.

A banda de la significació religiosa que la Ruta Jacobea representa per al creient, la idea és enlluernadora pels farcells amb contingut cultural, natural i social que porta a coll. Una particularitat pintoresca és la de la duplicitat de llocs d'inici. Situa un dels punts de partida a Sant Pere de Rodes, a la península del cap de Creus, que ve a ser -per als catalans- un autèntic finis-terrae nostrat, un lloc de gran significació. El monestir empordanès va ser, durant els s.XI-XIV, un importantíssim centre de pensament i fe, i un potent focus d'irradiació cultural d'on en va sortir, per exemple, un dels primers tractats d'enologia d'Europa, de la ploma del bon monjo cellerer Ramon Pere de Novas. No obstant això, en ortodòxia històrica, la ruta catalana del camí de Sant Jaume no hauria de començar -ni que sigui de manera compartida- a Sant Pere de Rodes, sinó que hauria de fer-ho plenament al Coll de Panissars (l'altre inici de camí previst), que és d'on arrencava la Via Heraclea-Augusta a aquesta banda de la serra de l'Albera. Estudis historiogràfics, com ara els duts a terme per Mn. Eduard Vivas, de la Jonquera, així semblen certificar-ho. Com a ancestral via de comunicacions, és segur que els antics pelegrins passaven per aquell coll. Semblaria poc versemblant que anessin, fent una marrada formidable, fins a Sant Pere de Rodes a gastar espardenyes. Cosa diferent és que es dissenyi aquest punt de partida atenent a raons

culturals, paisatgístiques o simbòliques en definitiva, però la idea d'un punt de partida bicèfal dóna la impressió de ser un malabarisme, una frivolitat poc rigorosa per part del dissenyador. Allò més plausible, al nostre entendre, fóra mantenir el Coll de Panissars com a punt de partida, i que quedés el monestir com a punt de pas opcional d'un hipotètic ramal secundari.

L'abadia de Montserrat , clau de volta de l'afirmació religiosa, cultural i patriòtrica del país, es designa com una de les senyes del tronc principal del traçat, que es fa discórrer per llocs de rellevància cultural: monestirs, abadies, ciutats monumentals com ara Vilabertran, Girona, Vic, Sant Benet de Bages en seran termes d'etapa destacats. La pensada d'aprofitar trams consolidats de camins, senders i vies verdes ja existents dóna dimensió de la vocació respectuosa amb el medi i el paisatge. I la recerca d'un compromís i complicitat amb els actors territorials

(associacions d'amics del camí, municipis, consells comarcals, diputacions i consorcis…) li atorguen una voluntat de plantar arrels profundes.

El traçat previst de la ruta - que ja s'ha començat a esbossar, marcant amb retoladors de colors sobre un mapatambé ha provocat alguna sorpresa.

Quan el camí s'apropa al terme de Sarrià, ho fa venint de Medinyà, vorejant per baix la muntanya de Sant Julià i travessant el Congost, en un punt complicat on conflueixen la via fèrria, el riu Ter, la carretera i l'scalèxtric de la variant de la N-II. A partir del Congost, busca el pla de Campdorà, per sota la falda del puig de Can Ribes. Entra a Sarrià des del Pont Major, creuant el Ter novament en pocs quilòmetres, aquesta vegada pel Pont de l'Aigua. El recorregut pel nostre poble és breu i discretíssim, ja que es preveu que es prengui direcció a Girona seguint el curs del Ter, i significarà, en bona part del tram, haver de discórrer -tal i com estan les cosesper les voreres del carrer Josep

Flores o de l'avinguda de França.

(Aquest entrebanc podria resoldre's si tècnicament i financerament fos possible posar en marxa el carril bici de Sarrià i anar-lo a fer trobar amb el que ve de Sant Ponç, arran de Ter).

Una proposta més atractiva -vist amb ulls santjulianencs i sarrianencs, naturalment- podria fer-lo venir igualment de Medinyà, però, arribats a la muntanya de Sant Julià o dels Sants Metges, fer-li resseguir la base fins al Pla de la Garriga o de Ca l'Arnau. Discorrent pel camí del Congost, paral·lel al canal de Sant Jordi, passaria per punts amb interès històric o patrimonial com ara el Cau de les Goges, la capella de Sant Vicenç de les Roquetes i el propi mas i la cova de Can Sant Vicenç, Can Patllari o Ca l'Arnau, fins arribar al veïnat de Can Pòrtoles .

L'enllaç entre Sant Julià i Sarrià hauria de fer-se seguint un hipotètic traçat de l'antiga Via Augusta, recorrent algun tram riberenc. Una vegada en terme de Sarrià, el carrer

Sarrià de Ter, er el paper de la història Aquest Sant Jordi regala el llibre de Sarrià de Ter.

~

El trobareu a: Estanc de Sarrià. c/Major, 7 Paper-Viu. Av. de França, 183

cultura

Preu: 25 €

41 PdS 63

minpresent apòstol Jaume, cosa que continua donant fe del trànsit jacobeu per aquests dominis. A partir d'allí, la ruta podria seguir fins el rovell de l'ou de Girona pel barri vell i el carrer de la Força, un altre tram reconegut de l'augusta calçada.

La casa i capella de can Sant Vicenç es troba en el camí del Congost, a Sant Julià de Ramis. Foto: A.Vila

mer cop d'ull, aquesta idea es sustenta en una realitat històrica també documentada. A l'emplaçament de la nova estructura viària projectada hi havia existit, segles enrere, un pont que permetia passar el Ter i que s'havia anomenat (curiosament) pont de Sant Jaume. A Girona ja se senten veus que demanen, quan toqui, que es mantingui aquesta denominació, en històrica remembrança. La via de Sant Jaume, entraria d'aquesta manera a Pedret on, a la vora de l'església del Pilar hi existia -també en segles passatsl'Hospital de Sant Llàtzer (altrament anomenat Hospital dels Mesells), un establiment assimilat a les funcions d'alberg on els pelegrins, viatgers i passavolants del segle XIV podien demanar acolliment, reposar i guarir-se les llagues del camí. Va ser absorbit més endavant per l'Hospital de Santa Caterina i disposava, fins i tot, d'una capella dedicada a l'on-

Se'n parla i es veu moviment. Això ja és important. Tenim confiança que, de mica en mica, les diferents peces que componien el misteri de les petxines plantejat en el número 59 d'aquesta publicació vagin encaixant.

~

cultura

Major semblaria el vial més indicat, per història i per tradició. Era el lloc de pas (carretera, via del carrilet…) i de servei (fondes, comerç, carreters…) per excel·lència des de temps era temps. Per prendre direcció cap a Girona, es podrien considerar dues alternatives. La primera, travessar el Ter pel Pont de l'Aigua i continuar per nucli del Pont Major fins a Pedret i el barri vell de Girona, on es podria fer una ramificació fins a Sant Daniel (per allò de la connexió amb abadies i monestirs de relleu). La segona, seguir cap a Girona per la riba esquerra del Ter (tal com ho preveu l'esbós oficial), i creuar el Ter a l'alçada de Can Salvatella. Allí, sembla que els projectes gironins hi dibuixen un viaducte que unirà la zona de PedretSalesians amb la rotonda on mor la quilomètrica avinguda Josep Tarradellas, sota el Puig d'en Roca.

Malgrat el que pugui semblar a pri-

Al nostre modest criteri, aquestes propostes i consideracions apuntades podrien fer més ric alhora que rigorós el traçat del camí. Si els objectius i propòsits del projecte es compleixen, per una vegada Sarrià seria travessat per una ruta carregada de bones intencions, culturals, naturals i sostenibles, que ens podria posar en el rutòmetre d'un perfil molt determinat de turisme. No hauria de passar massa temps fins que veiéssim convertit aquest projecte en una realitat. Com es deia, hi ha moviment oficial, però el més important és que hi ha resposta ciutadana. A Girona, ja existeixen uns Amics del Camí de Santiago amb adreça postal a l'Hotel d'Entitats del carrer de la Rutlla i virtual a (www.camigironasantiago.com). Es troba documentació a Internet (www.caminodesantagocatalan.com) . A Sarrià mateix, un establiment hostaler, que fa les funcions d'aquelles antigues fondes que acollien viatgers quan les muralles de Girona i el mateix Pont de l'Aigua eren tancats, ja ha dissenyat un logotip amb la curculla de Sant Jaume.

42 PdS 63

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

17840 SARRIÀ de TER

Xerrada Gerontològica:

Prevenció de delictes en la gent gran Oficina de la Gent Gran i Centre Cívic La Cooperativa.

El dimarts 13 de novembre va tenir lloc a l'emblemàtic edifici El Coro la xerrada: “Prevenció d'estafes a la gent gran” a càrrec de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) de Mossos d'Esquadra de Girona.

Tot va sorgir de la iniciativa de l'Oficina de la Gent Gran i del curs de formació del Centre Cívic “La Cooperativa”.

Ambdues vam posar en comú els objectius i el punt de vista des del qual s'hauria de tractar el contingut de la xerrada, posant especial atenció en els delictes que afecten el patrimoni.

Es va crear un bon clima en el qual les persones que havien estat víctimes d'una estafa van explicar el seu cas per poder prevenir els altres assistents.

Els estafadors s´aprofiten de la gent gran per treure un benefici explícit: els diners. Aquest tipus d´actes, propis dels malfactors sense escrúpols, són motivats per raó de l´edat i la bona fe d´aquest grup poblacional. És tan trist com cert, però la nostra societat camina vers la desconfiança i posant pals a les rodes en accions encaminades a la col·laboració, la solidaritat o el bé comú.

Ara bé, afortunadament, no deixa de ser una part minça

A partir d'aquí, ens vam posar en contacte amb l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) de Mossos d'Esquadra, un departament especialitzat en difondre el funcionament de la policia autonòmica i, alhora, fer conèixer mesures preventives per actuar contra els fets delictius.

Totes tres entitats van veure convenient centrar la temàtica en el que s'ha esmentat més amunt, les estafes a la gent gran, els il·lícits on la víctima és la gent gran. La finalitat d'aquesta xerrada ha estat l'aprenentatge i la prevenció de les estafes més habituals al Gironès.

L'interès i la gran expectació que es va crear entorn a la xerrada va resultar ser una còpia exacta de les expectatives que havíem creat les tres entitats.

de la societat la que actua sota aquestes influències tan nefastes; la gran majoria fa decantar la balança a un avenç mutu i equilibrat per a tots.

La prevenció ha d'ésser la finalitat per al fre dels estafadors i un aprenentatge perquè la gent gran no cregui tot allò que li diuen.

~

Val a dir que les estafes produïdes mitjançant la duplicació de la targeta de crèdit van despertar un especial interès i preocupació a la gent gran; així mateix, la sensació de preocupació va quedar dissipada gràcies a les pautes preventives que va recomanar el ponent.

El mosso d'esquadra va explicar les estafes més habituals en les quals es veu implicada la gent gran. Foto: Prese Serrano

cultura

El ponent va explicar a la trentena d'assistents les estafes més habituals en les quals es veu implicada la gent gran. Es va parlar dels trilers; les persones que es fan passar com a revisors del gas, la llum o l'aigua; la picaresca del fals amic; com actuen per falsificar una targeta de crèdit, entre d'altres fets il·lícits.

43 PdS 63

Una vida exagerada JOSEP BRUGADA

MELCIOR COMES El llibre dels plaers immensos Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 2006 Editorial Moll, Raixa, Palma de Mallorca, 2007

~

cultura

el determinisme que podria planar sobre cadascun de nosaltres amb el benentès que hom fos de bona família, o sigui: filla o fill -no importa- de casa bona.

44 PdS 63

L'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique va escriure ja fa temps una novel·la que va titular La vida exagerada de Martín Romaña. L'autor mallorquí Melcior Comes ha escrit darrerament El llibre dels plaers immensos, text novel·lesc que va guanyar el Premi Ciutat de Palma de novel·la de l'any 2006. Si l'escriptor peruà utilitzava en el seu relat extraordinari l'adjectiu 'exagerat' o 'exagerada' per fer referència a una vida divertida, picaresca i plena de detalls epicuris, Melcior Comes ens ofereix la increïble trajectòria en el món d'avui d'un jove mallorquí d'orígens aristocràtics. Si algú creia que la vida aristocràtica amb aquella pàtina que havia reflectit un dels novel·listes més importants de ciutat de Mallorca, Llorenç Vilallonga, ja havia periclitat, doncs s'equivoca de mig a mig. Pel que ens narra Melcior Comes, a Ciutat de Mallorca encara es poden resseguir vides de joves aristòcrates que poden certament dur una existència absolutament exagerada amb la seguretat de les respectives rendes familiars. Això és el que va passar, per exemple, amb la vida de Santiago Rusiñol; va poder dur una vida absolutament dedicada amb cos i ànima a l'art perquè al darrere sempre havia pogut gaudir de la seguretat econòmica de la seva família, i més concretament del seu germà Albert. Una vida intensa, curulla de plaers immensos, o una vida exagerada, pels temps que corren, només es pot dur a terme si hom té en tot moment la seguretat que no restarà, per cap causa, abandonat en la inanició, en la misèria o en el dèficit. És

El llibre dels plaers immensos és el resultat extraordinari de l'explicació progressiva -com si talment es tractés d'unes memòries- de la vida d'infantesa, d'adolescència i joventut d'un mallorquí fill de casa bona. Humbert ens explica què ha estat la seva vida des dels seus orígens, bo i passant per tota mena de vicissituds i fets sorprenents, fins que arriba a una certa edat -no més de vinti-quatre anys- amb un replet expedient de vida viscuda, profundament sensual i epicúria, amb moments de gran dolcesa i sensibilitat fins a tractar també dels moments més tristos, depriments i melancòlics que la vida ens pot deparar: els desenganys amorosos, la demència i el suïcidi de la mare, la incompatibilitat total amb el pare i la seva sobtada mort, la submissió a l'alcohol, les drogues o la bandarreria més extrema que puguem imaginar. Tot està explicat en una perspectiva temporal, progressiva, però amb la clara idea per l'autor que “el temps no passa, som nosaltres que passem. El temps és una ficció, una il·lusió de la sensibilitat corrupta” (p.216).

La novel·la, en primer terme és, doncs, el relat minuciós i seductor de tota la mena d'activitats iniciàtiques d'Humbert, fill encara de vells botifarres, la vella aristocràcia mallorquina que vivia en vells casalots i possessions, amb blasons i escut a les façanes dels casals, llinatges amb solera de papers i arxius. Humbert, talment un jove Casanova, ens narrarà els successius misteris i plaers que l'esperen a la seva vida. Aquest hereu escampa, que des del principi vol desfer-se del llast aristocràtic i botifarra en el qual ha nascut, ens descabdella els secrets de la seva vida, i, com no podria ser altrament, fins i tot la seva exagerada i intensa vida sexual, la qual naturalment ens ve explicada amb pèls i senyals per tal de fer més seductora, eròtica o libidinosa la narració.

La novel·la és concebuda amb un llenguatge molt sensual i extraordinàriament elaborat des del punt de vista de les formes. Des d'allò estrictament literari, tot flueix des d'una perspectiva d'un “jo narratiu” molt directe, amb un ego que, en el decurs de tot aquest exercici de memòria, a voltes al lector li pot resultar fins i tot una mica impertinent.

Quant a l'ús de la llengua catalana, el relat d'Humbert, sense fer un ús abusiu dels mallorquinismes, que una lectura per a continentals li podria llevar lleugeresa o fluïdesa com a vegades s'esdevé en algunes obres-, se'ns presenta un text escrit en un català que no em puc estar de qualificar-lo de fabulós, riquíssim, el qual, de manera infreqüent, es presenta ben precís i molt ben treballat.

Com el seu títol deixa entreveure, el relat esdevé un autèntic plaer per als sentits, de manera que l'autor en cap episodi descura el llenguatge, el qual esdevé també un ingredient sublim a tenir en compte en aquest continu festí que aparentment sembla que és la vida exagerada del mallorquí. A més, i si massa convé, per tal de farcir els progressius episodis del relat, l'autor es permet tanmateix d'inserir-hi alguna rondalla mallorquina o diversos referents culturals del seu respectable bagatge cultural, sigui Shakespeare, Dante, Boccaccio, Kafka, Aristòtil, Salinguer, Nietzsche o el Marquès de Sade, etc., elements que ajuden que el text posseeixi una pàtina cultural que en tot moment se suma a l'elegància del discurs.

L'assistència a una de les festes socials a les quals l'inicia el seu pare és el punt de partença del descobriment per part d'Humbert de l'existència i les maneres de fer dels altres; tanmateix una festa de petició de mà en un escenari autènticament vilallonguià és el veritable punt de partença de la vida intensa d'Humbert.

El llibre dels plaers immensos desenvolupa la trama de la vida

immobiliària ensenyant pisos d'un cap a l'altre de la ciutat. És amb aquesta dedicació que Humbert coneixerà més persones, per exemple l'Evita, una dona més gran que ell. A Barcelona, el jove protagonista hi viurà completament desorientat, però dedicat, tant se val!, a una de les seves passions, la música de jazz.

Humbert arriba a ser un destre saxofonista.

(exagerada) d'un fill de l'aristocràcia mallorquina que es permet, paradoxalment, tothora una vida austera perquè no li calen els diners ni la protecció paterna per viure una existència que arribarà a ser llicenciosa, aventurera, immoral en determinades ocasions i certament arriscada. Malgrat que l'autor no ho digui clarament, a la fi Humbert, el fill del comte de Torralba, gaudirà en tot moment de les garanties de les rendes paternes i familiars. El descabdellament de la vida del jove mallorquí té moments de tot, períodes en els quals la seva biografia rodola imparable vers el pol del mal i la perdició, fins que, per intentar de fer alguna cosa de profit i amagar les seves intencions davant del pare, decideix establir-se a Barcelona. Hi estudia periodisme sense massa èmfasi, però acaba treballant en una

En els capítols finals d'aquesta vida, la qual no em puc estar de qualificar d'exagerada, la novel·la es desenvolupa -segons siguin els esdeveniments- entre Barcelona i Mallorca.

La mort sobtada del pare i un desengany amorós acondueixen per atzar el desenvolupament argumental del relat vers la ciutat de Nàpols on, després de situacions psicològiques de crisi i de fracàs, Humbert acaba trobant l'amor de la seva vida, Ornella, la jove filla d'un cap de la Camorra, la màfia napolitana. Després d'un periple d'amor secret a Sicília, com si es tractés d'una mena de rapte d'una nimfa, a la fi, els dos joves, el fill del comte de Torralba i Ornella, acaben vivint a Mallorca on, ai las!, la deessa fortuna, encarnada en el testament del pare, li llega la magnífica i aristocràtica possessió de Son Lleó.

La novel·la, que en tot moment -com el seu títol assenyala- és un autèntic plaer per als sentits, ho és també per l'enaltiment de la llengua catalana, de tal manera que pot arribar a entusiasmar els lectors i a la fi fer-los exclamar: Déu n'hi do, palmesà quina vidassa!

~

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FIGUERES Tel. 972 508100 • Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

cultura

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 PALOL DE REVARDIT

45 PdS 63

Els actors principals de Fora de Mare, Jordi Pla, Rosa M. Marcos, Elena Cairó i Raül Molina.

Notes de TEATRE Fora de mare Assumpció Vila Regidora del grup municipal PSC

~

cultura

Feia tres anys que el grup de teatre A les Fosques no ens oferia cap sessió golfa. Els havíem vist a La estanquera de Vallecas l'any 2004, encara amb en Joan Vilella d'actor, i en aquests anys de sequera es dubtava de la seva continuïtat. En Quim Massegú, la Rosa M.Marcos i en Santi Palomeras han revifat les brases del grup i han trobat completat l'elenc per preparar l'obra, nous actors provinents del grup que l'any passat es va iniciar amb els Pastorets. I aquí hem de parlar d'actors sarrianencs revelació, com en Jordi Pla, l'Elena Cairó, en Joan Puigmal, la Meritxell Pla i la Rosa Soler. Actuen, a més a més, la veterana Rosa M. Marcos, en Santi Palomeras i en Raúl Molina, i la direcció ha anat de la mà del provat tàndem Pep Massanet i Quim Massegú, dos apassionats del teatre amb majúscules. L'espera ha valgut la pena, ja que l'aparició en escena de nous actors sempre és un esdeveniment, una porta oberta al futur.

46 PdS 63

Fora de mare (Fuera de quicio) és una obra de l'any 1987 del dramaturg José Luis Alonso de Santos, el mateix autor de La estanquera de Vallecas. Els interns d'un psiquiàtric ens porten cap a un món surrealista on a vegades no es distingeix el que és real del que és imaginat. De fet, com molt bé diu la dita “de bojos n'hi ha més fóra que dins”, els interns són tendres, vulnerables, només busquen la seva felicitat i acaben per adonar-se que els que estan a fora els estan enredant i confonent. És a dir, que si creuen i diuen el que han vist i sentit els prendran per bojos i, per tant, millor ni creure-s'ho ni dirho i oblidar-ho. Fora de mare és una comèdia d'embolics, fantasiosa, sorprenent, on tot es torna relatiu depenent de com es miri. La Rosa (Rosa M. Marcos) i el seu

alter ego, la Rose, la seva consciència que parla en veu alta i la contradiu- convenç la jove Antònia (Elena Cairó), juganera i bellugadissa, de veure's amb els interns del psiquiàtric masculí (l'imponent Jordi Pla i en Raúl Molina) i trobar-se a la cabana de la llenya.

El que semblava que havia de ser una història d'amistat i d'amor entre malalts mentals, es complica amb una (falsa) mort, tot plegat per acabar descobrint l'embolic de faldilles del director (Joan Puigmal) amb la mare vigilant (Rosa Soler), i que el psiquiàtric fa negocis amb els opiacis. Un final kafkià amb la sortida en escena de l'altra monja,(Santi Palomeras) que relata una pel·lícula de gàngsters i els interns que se'l miren, incrèduls, tot menjant crispetes.

Aconsegueixen atreure la nostra atenció, no només per la trama, sinó pel farciment amb alguns gags divertits. Un escenari amb poc atrezzo, que obliga els actors a treballar prop del públic, la qual cosa s'agraeix. Un vestuari auster, però efectiu, i un bon treball dels actors pel que fa als diàlegs, la dicció i l'expressió, on es veu la mà del director, en Pep Massanet.

Fora de mare es va estrenar a Vidreres i es representà a Sarrià de Ter el dos de desembre de 2007 dins de la XIX Mostra de Teatre. Que el grup de teatre A les Fosques torni a arrencar amb aquesta empenta és una excel·lent notícia.

LA PLUJA De l'atzarós muntatge i posada en escena dels Pastorets de l'any 2006, en va sortir un planter de joves amb moltes ganes de continuar fent teatre i no haver d'esperar al proper setembre a pujar a l'escenari. Parlant amb uns i altres, des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament es va contactar amb la directora Txell Faixedas per fer una aula de teatre juvenil. El cuc del teatre enganxa i les noies que s'hi varen apuntar saben que per sortir a escena necessiten de més hores d'assaig i de formació.

La directora va seleccionar una obra de caire juvenil que els resultés atractiva. La pluja, un text adaptat per la mateixa Txell, no és més que una provocació: un grup de

Una imatge de l'obra La Pluja, amb la pantalla de l'audiovisual al darrera. Fotos: Gerard Puigmal.

joves adolescents es troba atrapat en una casa. Plou molt, el cabal de la riera ha pujat, no poden travessar-la i fosqueja. Davant de la possibilitat de passar tota la nit en blanc, comencen a parlar, entretenir-se, llegir, beure i menjar. En resum, el que fa un grup de joves quan no té televisió ni Internet a l'abast. Cadascuna comença a expressar el seu jo, alguna amb menys traça que d'altres, fins que la tensió esclata. Les coses tornen al seu lloc, la noia que ha provocat les altres es disculpa després d'evidenciar que no és ni millor ni pitjor que les altres i que en una situació, diguem-ne de risc, val més formar un grup compacte que no pas anar per lliure.

Les noies actrius són en la seva majoria del poble i han fet una bona feina, han treballat l'expressió, han guanyat en seguretat dalt l'escenari i això s'ha notat també en el seu paper de fures als Pastorets. Seria bo que aquesta

Satanassa (Rosa M. Marcos) i el seu estol de fures, val a dir que enguany més sexis, i alguns quadres més treballats, com els de Maria i Josep, que tenen text. Txell Faixedas ha preparat uns Pastorets adreçats a un públic infantil, amb músiques menys provocatives i reproduint les escenes més clàssiques. El llibret de Folch i Torres tant permet un retorn al classicisme com fer-ne una actualització, un divertimento per als actors. La novetat, que ja es va poder veure en el muntatge de La pluja ha estat l'audiovisual d'en Gerard Puigmal. En lloc de baixar els pesats decorats del Centre (encara hi són, qualsevol dia es poden tornar a utilitzar), es va optar per un decorat modern i canviant.

Quan feia fred, el bosc estava nevat; si plovia, el bosc era ben moll. A les calderes d'en Pere Botero, les flames envaïen l'escenari. Quan Josep i Maria voltaven pel poble de Betlem demanant que algú els acollís, es mostraven

Els Pastorets enguany han comptat amb la projecció d'imatges que situaven cada escena, com les flames, la neu, el bosc i Betlem. Fotos: Gerard Puigmal.

aula tingués continuïtat i es pogués ampliar amb una aula de teatre infantil, per anar assegurant el relleu. Són petites passes, que a vegades es converteixen en un projecte de més envergadura.

Repartiment: Mariona Carretero, Cristina Capell, Sílvia Cros, Ariadna Martínez, Laura Pijoan. Cristina Prunell i Laura Puigmal.

Tècnic: Quim Massegú.

Audiovisual: Gerard Puigmal Data:16 de desembre dins de la XIX Mostra de Teatre

ELS PASTORETS

Han estat uns Pastorets diferents, adaptats a la nova directora i als nous actors, però molt atractius i divertits.

Que cada any hi hagi novetats, es treballin les escenes, canviïn els actors i es modernitzin crec que és el que fa que encara avui els Pastorets siguin actuals i tinguin tant públic que els vulgui anar a veure.

Al meu parer, estaria bé arranjar una mica el text i sobretot treure-li els vocables més antics que costen de pronunciar i d'entendre. Aquesta tasca es pot fer des del mateix grup, tant l'Edgar Masssegú, la Laura i en Gerard Puigmal tenen qualitats literàries suficients per adaptar el text i fer-lo més planer.

~

A Sarrià de Ter els Pastorets s'han representat al teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt sense interrupció des de 1982, amb l'estimat Pere Vilà i l'Esteve Pineda fent d'Esquellot i Picarol, i des del 2006, amb aquest nou grup. És més difícil fer uns Pastorets que un Pessebre Vivent i algunes tradicions val la pena conservar-les.

cultura

Quan en Pep va comentar que no es podia fer càrrec de la direcció dels Pastorets del Nadal de 2007, algú va témer que enguany no es farien, però tot es va anar arreglant; la Txell Faixedas es va oferir per dirigir, es varen suplir les baixes de la Farigola (Griselda Palomeras), en Lluquet (Carles Pey), Maria (Cristina Riu) i es varen incorporar l'Edgar Massegú en el paper clàssic de Rovelló, Josep Hernández en el de Lluquet, l'Elena Cairó deixava el paper de Fura per fer doblet fent de Marta i de Padrina, la Rosa Soler es va unir a l'equip de les Fures i en Jaume Capell es va atrevir a fer de Simeó. En el repartiment tornem a trobar moltes cares conegudes, la qual cosa li dóna familiaritat i atractiu.

Del muntatge espectacular de l'any passat, n'ha quedat la

portes tancades. Les imatges reals servien de fons als actors, que no necessitaven més decorat, i així pren més importància la força de la veu i de l'expressió en l'actuació. Alguns papers permeten una mica d'improvisació, de manera que es reforça el seu vessant còmic, com feia l'Edgar Massegú en el seu paper de Rovelló.

47 PdS 63

Exposicions Sala Patronat Cristina Vicedo Àrea de Cultura - Ajuntament de Sarrià de Ter

“SREBRENICA” de Miquel Ruiz Del 9 al 30 de novembre 2007

Fotografies que mostren la cruesa de la matança de Srebrenica, la ciutat que va sofrir l'any 1995 la pitjor massacre comesa a Europa des de la II Guerra Mundial. El seu autor, Miquel Ruiz, fundador de “Fotògrafs per la pau” veu la fotografia com un mitjà per a transmetre valors, una eina, no tan sols una finalitat per si mateixa.

L'exposició, que es va inaugurar el dia 9 de novembre, aplegava una vintena d'imatges d'aquesta població de Bòsnia i Hercegovina que fan palesa la magnitud d'aquella tragèdia i com n'és de difícil recuperar la normalitat després d'aquella setmana del 10 al 15 de juliol de 1995 en què va tenir lloc la massacre dels habitants de Srebrenica.

Foto: Cristina Vicedo

“ESPAI D'EMOCIÓ” de Josep M. Muñoz Reig

~

cultura

Del 5 al 31 de desembre 2007

48 PdS 63

“Espai d'emoció” era el nom de l'exposició, inaugurada el 5 de desembre, de Josep M. Muñoz Reig, artista novell d'una gran sensibilitat que va saber traspassar a l'espai de la Sala Patronat. Una trentena d'obres de diferents tècniques, bàsicament acrílics i aquarel·les, dedicades en la seva majoria al rostre humà. Un rostre del que Muñoz, voluntàriament, despulla de tot tret físic, potser a la recerca d'una introspecció real de l'ànima, sense entrebancs forans que la puguin destorbar.

“La lladre de llibres” de Markus Zusak Àngel Garcia

Seguint els bons consells de l'amiga Anna M. Fornells que ens recomanava aquest llibre, l'he llegit, o potser hauria de dir que l'he devorat. A la contraportada hi diu: “És una novel·la magistral que talla la respiració”. “És un d'aquells llibres que et canvien la vida”. “Un cant a l'amor per la lectura i la solidaritat humana”. Pocs elogis més es poden dir, però sí que puc afegir que és un llibre que trasbalsa. Tant per les formes innovadores i originals, com pel contingut amb una història plena a vessar d'emoció i màgia.

emocionant història no és altra que la Mort, i això no li treu ni un bri de tendresa al relat, al contrari, li dóna un punt de fatalitat, una pinzellada d'allò que és inevitable, d'allò que potser ni la pròpia mort no voldria que passés. Però malgrat la seva més que discutible voluntat, la tragèdia plana pel llibre com la tragèdia planava sobre Alemanya els anys quaranta. La història ens parla, no només del drama dels jueus, que també, sinó del drama dels propis alemanys. Els alemanys passaven privacions i eren obligats a heilhitlerejar (un divertit verb inventat per l'autor) a tothora, tant si eren adeptes al règim com si no ho eren, com en el cas d'en Hans que accepta acollir al soterrani de casa seva el jueu Max amb tots els riscos que comporta.

Un llibre amb la tendresa i la humanitat de La venedora d'ous de Linda D. Cirino que ja havíem comentat fa temps, però amb més pretensions i molta més volada que aquell.

L'autor Markus Zusak, australià, fill de mare alemanya i de pare austríac, va créixer sentint històries dels seus pares sobre el període nazi. D'aquelles històries va néixer aquest llibre.

A l'Alemanya nazi, la petita Liesel Meminger de nou anys és donada en custòdia a una família del carrer Himmel de Molching, prop de Múnic. En el viatge perdrà el seu germà petit i en el seu enterrament roba el primer llibre.

L'altre gran amic amb qui compartirà estones, secrets, lectures i moltes més

Un llibre sublim i emocionant que deixa una profunda petja en el lector.

Un llibre que recomano potser amb més passió que cap altre que hagi recomanat abans.

La Liesel acaba el seu llibre amb una frase: “He odiat les paraules i les he estimades, i espero haver-ne fet un bon ús”. La Mort acaba el llibre amb una frase lapidària: “Els humans em tenen turmentad”a. Deixeu-me a mi acabar amb un tòpic: si només pogués endur-me deu llibres a una illa deserta, sense cap mena de dubte aquest en seria un.

~

Al carrer Himmel aviat trobarà un amic amb qui compartir partits de futbol i baralles: en Rudy Steiner, emmascarat per imitar Jesse Owens i boig per aconseguir robar-li un petó.

Després de superat el seu intens i quasi dolorós procés d'aprenentatge, devora llibres l'un darrere l'altre. “Un dia les paraules l'havien fet sentir inútil, diu el narrador, però ara sentia una innata sensació de poder. Passava cada vegada que desxifrava una paraula nova o ajuntava una frase.

Era una nena.

A l'Alemanya nazi.

Ja anava bé, que descobrís el poder de les paraules”.

I qui és aquest narrador tan agut?

Se'ns presenta així: “No duc ni falç ni dalla.

Només porto un abric negre amb caputxa quan fa fred.

I tampoc no tinc aquesta fesomia de calavera que us faci tanta gràcia atribuir-me. Vols saber quina pinta faig de debò? T'ajudaré. Vés a buscar un mirall mentre jo continuo”.

Efectivament la narradora d'aquesta

En aquesta història tot és simbòlic (el llibre que escriu en Max sobre les emblanquinades pàgines del Mein Kampf, els imaginaris combats de boxa amb en Hitler, la redempció a través de l'escriptura, en Rudy emulant en Jesse Owens) i tot és refotudament real (les cordades de jueus humiliats pel carrer, els registres nazis casa per casa, etc.)

Mentrestant la Mort, amb un to mig irònic mig sarcàstic observa la guerra fastiguejada de l'excés de feina que li donem els homes.

No deixeu de llegir-lo.

49

cultura

El seu nou pare, en Hans Hubermann, és un afable i comprensiu acordionista i pintor, no gaire afecte al partit Nazi, que ensenyarà a llegir la nena i omplirà les seves nits de malsons amb vetlles i lectures. Si en Hans és el personatge més encantador de la novel·la, la Rosa Hubermann, en canvi, és una dona caragirada, eixuta i poc pacient ,però que acabarà obrint el seu gran cor a la petita Liesel.

coses és en Max Vanderburg, un jueu boxejador que viu amagat al soterrani de ca els Hubermann.

La passió de la Liesel pels llibres la porta a robar-ne el segon en una foguera de les moltes que encenien els nazis. A aquest robatori en seguiran molts més i això serà l'inici de la seva carrera com a lladre de llibres.

PdS 63

“Àlbum” de Jordi Sierra i Fabra Editorial Columna Jove Eva Martínez i Escobosa

BREU INTRODUCCIÓ A JORDI SIERRA I FABRA

tres tenen talent: saben cantar, ballar i actuar. La Vero i l'Esperança ja es coneixen d'altres càstings en què han participat, però l'Eugeni, el coneixen el mateix dia del càsting. És una prova molt important per a tots tres.

Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona, el 26 de juliol de l'any 1947. Comença a escriure als vuit anys i als dotze anys decideix ser escriptor, després de fer un llibre de 500 planes. Està molt influenciat per la música rock i s'inicia en aquest àmbit al Gran musical de la Cadena SER; també fou director de publicacions musicals d'Espanya com Disco Expres i Popular 1.

El càsting l'organitza el Sr. Xavier Recasens i la prova es fa en un teatre molt vell. Ningú sap si la prova és per a la tele o per al teatre. Els fan esperar molta estona abans del càsting i estableixen una bona amistat.

Cultiva tots els gèneres, des de la ciència-ficció a la novel·la negra, poesia, assaig, història, narrativa adulta, juvenil i infantil amb múltiples edicions. És un dels autors més recomanats i llegits a les escoles de Catalunya, l'Estat espanyol i Llatinoamèrica. Ha estat traduït a 25 llengües i ha venut més de 7 milions de llibres.

~

cultura

Ha estat guardonat amb diversos premis literaris i ha escrit al voltant de 300 llibres de tots els gèneres.

50 PdS 63

L'any 2004 impulsa el seu darrer gran projecte, la Fundació Jordi Sierra i Fabra, a Barcelona i a Medellín (Colòmbia), per promoure la creació literària dels joves. Entre les primeres tasques de la Fundació s'ha impulsat el Premi Internacional Jordi Sierra i Fabra per a joves.

Podeu consultar tota la informació al web http://www.sierraifabra.com/ Alguns dels títols dels llibres més destacats són: Camps de maduixes, A l'altra banda del mirall, El temps de l'oblit entre d'altres.

ÀLBUM, Editorial Columna Jove Els tres protagonistes del llibre es diuen Eugeni, Verònica i Esperança.

L'Eugeni té 18 anys, a punt de complir-ne 19; la Vero, 17, i l'Esperança, 19.

L' Eugeni és un artista que toca en un grup anomenat Els Genis. Escriu les seves pròpies cançons i somnia a arribar lluny en el món de la música.

La Vero és la més jove i té l'ambició de fer-se famosa. Té anorèxia des de fa temps. Es veu grassa, tot i que és un sac d'óssos.

L'Esperança té 19 anys i és professora de ball en una escola. També busca el somni de triomfar en el món del ball i la música.

Tots passen la primera prova. Tots

La Vero es troba malament just quan arriba el seu torn i es desmaia.

L' Eugeni i l'Esperança renuncien a la seva actuació per socórrer la seva amiga. Aquest és un clar exemple que l'amistat predomina abans que l'èxit. Ja hi haurà altres proves per poder guanyar.

Un any més tard, l'Eugeni i l'Esperança ja seran parella i aniran a visitar la Vero a la residència on està ingressada i s'està recuperant de l'anoxèria.

Ja han format un nou grup i estan de gira. El nou director es diu Ernest Cardús i sembla que compta amb ells per a un nou projecte l'any vinent. L'Eugeni li proposa a la Vero que formi part del grup quan es millori. Tots tres tenen l'esperança de retrobar-se aviat i formalitzar el seu nou grup musical.

Aquest llibre reflecteix una lluita per aconseguir l'èxit i el sacrifici que comporta. Predominen temes com: l'anorèxia, l'amistat i l'amor entre el protagonistes.

La por Dolors Xabé

D'on treus l'embranzida? On rau el teu enginy? Ets la més subtil, la més perversa de totes les forces, l'eina més poderosa al servei de l'esclavatge, aquella que fa més destrossa arreu.

Queda algun racó del món on no t'hagis enquibit?

Sempre al servei d'uns per anorrear els altres, o bé tu sola surant damunt d'allò que vols anul·lar; sovint se't fomenta i es crea també l'ambient propici per al teu desenvolupament i te'n fas mestressa, més, fins i tot, del que es voldria. De vegades, les teves urpes es claven al ganyot dels mateixos promotors.

Bloqueges l'enteniment, envileixes l'esperit, anul·les la voluntat.

Has envaït la matèria i l'intel·lecte.

Si mesurem l'home a través de tu, semblaria que és més important el cos que l'esperit, fins i tot, perquè es temin més les penes de l'infern, cal que ens parlin de la “resurrecció de la carn” i del foc que la turmentarà eternament. El turment de l'esperit no deuria haver espantat prou.

Que la causa sigui una qüestió moral ja és una altra cosa.

Enhorabona si algú ha aconseguit desprendre-se'n totalment.

Sí, és cert que tens envaït un altre camp, aquell del què diran, però aquesta por del què diran també és a causa de quelcom ben concret i visible i crec que el nostre prestigi deu estar més relacionat amb les coses materials que amb les espirituals. Perquè hi poden haver sofriments morals molt intensos, ara bé, si els analitzem a fons, veurem que hi està seriosament implicat el nostre cos, que en definitiva és el continent del Jo.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

cultura

~

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER

51 PdS 63

Quadern d’apunts Josep M. Sansalvador

FAGES DE CLIMENT FELICITA LES FESTES Aquestes passades festes, tant la revista EL SABERUT -redactada per un equip infantil d'avantguarda periodística i publicada per la comunitat educativa del CEIP Montserrat-, com el grup municipal del PSC han coincidit a utilitzar quartetes de Carles Fages de Climent a manera de felicitació nadalenca. La figura del poeta empordanès va ser glosada en aquestes pàgines en un número de la revista de fa sis anys i ara, aprofitant l'avinentesa, val la pena recordar una anècdota sentida contar al seu fill Pere Ignasi.

La família Fages tenia la vida organitzada a l'Empordà -Figueres, Castelló d'Empúries, Vilasacra …- però eren habituals els desplaçaments fins a Girona, Barcelona o més enllà. En aquells temps (anys quaranta o cinquanta), Sarrià, Sant Julià i Medinyà eren de pas obligat per poder cobrir aquells trajectes, tant d'anada com de tornada. Sembla que per al vetust Opel que els duia a cavall la Costa Roja representava un desnivell formidable que el feia esbufegar. Carles Fages de Climent, home audaç, tenia els seus fills avisats que, si l'auto no avançava marxa endavant, vencerien el pendent circulant marxa enrere. Quan arribaven al punt més alt, la nombrosa prole corejava “Hip, hip … hurra !”, en senyal de satisfacció per l'entrebanc superat i d'admiració vers l'intrèpid conductor.

“AL CARRER”

molt ben escrita, i ell s'ho va prendre més que com un afalac, com un repte. Va manar als nens abaixar el volum del televisor i es tancà a l'estudi amb vocació creadora. Tiraria per la poesia i tornaria a fumar.

Tabac negre. Havia llegit que una cigarreta encesa als dits lubrica les neurones i fa que els adjectius flueixin amb major precisió. Decidí que la seva rima seria assonant, que concediria escassíssimes entrevistes, i que sempre diria pestes de l'obra de JV Foix. A les contraportades dels seus llibres, no hi figurarien mai dades biogràfiques i miraria que l'editor organitzés les presentacions en locals d'estètica minimalista de l'extraradi.

Quan van cridar-lo per anar a sopar, esbossà un somriure indolent. Seria un autor de culte. Un autèntic poeta maleït, com ell, no és una cosa que aparegui cada cinc minuts.”

MICROCONTE Aquest gasetiller de tant en tant fa alguna incursió literària. A finals de novembre va tenir la satisfacció de veure premiat un microconte en el concurs Font de Santa Caterina, a Montornès del Vallès. És molt breu i demano permís per reproduir-lo tot seguit. Es titula Diumenge a la tarda i fa així:

anecdotari

“Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l'Ernest va decidir que ja era hora d'iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava

MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

~

“Al carrer” és un cenacle electrònic de gairebé quatre centenars d'informadors, repartits arreu del món, que es dediquen a caçar al vol frases,

converses o exclamacions dites en veu alta per desconeguts, i rètols o pintades llegides a la via pública.

L'escriptor i guionista Enric Gomà té cura de la coordinació i diàriament remet a la totalitat de corresponsals un parell de les millors aportacions rebudes, fresques del dia.

Quadriennalment se'n publica un recull en forma de llibre. Ja en corren dos : Al carrer (2003) i La vida pública (2007), editats per Ara Llibres. En el darrer hi figura una al·lusió local : “A Sarrià de Ter, un cartell publicitari molt esblaïmat per la pluja i el sol : Tenim tot tipus d'aïllaments del Mercat Comú”. És inexacte, ja que aquell rètol tan grandiloqüent estava fixat a la façana d'un establiment comercial de Sant Julià de Ramis, ara tancat. Per als forasters, la confusió entre termes municipals tan limítrofs és fàcil.

Des de fa una temporada, el cercle “Al carrer” ja compta amb corresponsals sarrianencs. O sigui que al tanto …

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

52 PdS 63

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep Comas SARRIÀ DE TER Girona

Està per sucar-hi pa!

Ramona Pérez, cuinera de l'EBM Confetti Mònica Singla, directora EBM Confetti

A l'EBM Confetti el menjar dels infants es confecciona íntegrament a l'escola. Actualment, tenim 65 infants fixos que utilitzen el menjador escolar. L'elaboració dels menús es realitza mensualment; a l'hivern fem més sopes, cremes de verdures, guisats... i a l'estiu, plats més lleugers.

Aquesta seria una mostra d'una setmana del mes de gener de 2008: DILLUNS Sopa de pistons Gall d'indi arrebossat Tomàquet i pastanaga Meló / mandarina

DIMARTS Crema de carbassa Lluç a la planxa Xampinyons Iogurt natural

Cada setmana, com a primer plat garantim un dia de pasta (macarrons, espirals, espaguetis, fideus), un de llegum (llenties, soja, cigrons), un de sopa de caldo, un de verdura combinada (patates, pastanagues, pèsols, mongetes) i un d'arròs (a la cassola, a la cubana, amb pèsols o tres delícies). De segon plat, combinem dos cops per setmana el lluç (a la planxa, al forn, arrebossat, a la romana), un dia pollastre (al forn, gui-

DIMECRES Patata, pèsols i mongeta Mandonguilles amb salsa Pera / poma

DIJOUS Llenties amb arròs Lluç al forn Carbassó arrebossat Plàtan / poma

sat, arrebossat), mandonguilles, gall d'indi, hamburguesa de vedella i salsitxes de pollastre.

Per acompanyar l'àpat oferim amanida (enciam, pastanaga, tomàquet, olives i blat de moro), també carbassó arrebossat, xampinyons saltats amb allets i patates fregides.

Per postres, oferim dos dies a la setmana iogurt natural, i fruita combinant segons l'època: pomes, peres, plàtans, mandarines i meló.

DIVENDRES Arròs a la cassola Salsitxes de pollastre Blat de moro i olives Iogurt natural

El menjador de l'escola té com a finalitat que els infants gaudeixin del moment de l'àpat, com alguns ja coneixeu: a la Confetti “ni una cullerada més sense alegria”.

Avui us explicarem com la Ramona Pérez, la cuinera de l'EBM Confetti fa un dels plats amb més èxit per als nostres comensals: les mandonguilles amb salsa de tomàquet.

MANDONGUILLES AMB SALSA DE TOMÀQUET

Per acompanyar el plat podem afegir unes patates fregides a daus petits.

De ben segur que us llepareu els dits! Bon profit!

~

Elaboració: Un dia abans, farem la salsa de les mandonguilles, de la següent manera: 1. Posem oli d'oliva en una cassola i fregim les nyores, el pa i l'all. Reservem en un bol a part.

2. Ratllem la ceba i la sofregim en el mateix oli que hem utilitzat fins que quedi ben daurada (uns 15 minuts).

3. Afegim el tomàquet triturat i deixem coure uns deu minuts.

4. Passem per la batedora el que teníem reservat al bol (les nyores, el pa fregit, els alls) i les ametlles.

5. Afegim aquest puré a la salsa de tomàquet; després posem una mica de sal i de sucre (per reduir l'acidesa del tomàquet).

6. A la fregidora daurem una mica les mandonguilles i les afegim a la salsa de tomàquet.

7. Deixem coure deu minuts i retirem del foc.

espai escolar

Ingredients per a 65 infants: 400 mandonguilles.

Per fer la salsa necessitem: oli 4 cebes 4 grans d'all 4 nyores 4 torrades de pa 50 g d'ametlles torrades Sal, una cullera de cafè Sucre, una cullera de cafè 4 kg de tomàquet triturat

53 PdS 63

Els Patges Reials visiten la nostra escola res amb productes per a nens i adults, obtinguts gràcies a la col·laboració dels comerços dels municipis de Sarrià de Ter. Es van anar sortejant una a una les paneres i la festa es va anar animant amb l'eufòria dels afortunats. L´AMPA aprofita per donar l'enhorabona a tots els afortunats en el sorteig.

Aprofitem per agrair a tots els comerços que han col·laborat amb la confecció de les paneres: FARMÀCIA BLANCO, BAN CAN DANI, LA BODEGUETA "CA LA NATI", PERRUQUERIA UNISEX JESSICA, PERRUQUERIA MISTICHAIR, CARNS JOSEP, PASTISSERIA I FLECA LLAUSAS, QUEVIURES MARGARIDA, PELUQUERIA LAYNU´S, PAPERVIU, PERRUQUERIA SENSI, GRUP MENFIS, RESTAURANT VIA HERACLEA, FORN DE PA ALIU, SABATERIA TACO, CARNISSERIA TOMEU, FLECA EL PETIT RACÓ, CALÇATS ROGER TORRENT, DE TRIS 1 TRAS, CARNISSERIA NADAL, A&M MODA, BAR RESTAURANT ROURA, "LA CAIXA", AGRÍCOLA ESPARRAGUERA, CA LA LLUCIETA, FLORS EMILIA CRISTINA, OH! PAPER, CARMEN CLOPES FONT, CARNS I EMBOTITS XEVI, QUEVIURES CARNISSERIA I XARCUTERIA RAMONA, PERRUQUERIA M. ANGELS, IÑAKI MULTISERVEIS. A Tots ells, moltíssines gràcies!

Montse Asencio Duran Mestra especialista d'anglès al CEIP Montserrat

El darrer dia abans de vacances de Nadal, l'AMPA conjuntament amb l'escola bressol organitzen la festa de Nadal amb la visita dels patges reials.

~

espai escolar

Al matí a l'escola, els nostres fills fan cagar el tió.

Aquest dia es cuida fins a l'últim detall i, fins i tot, gràcies a l'excel·lent cuinera de l'escola bressol, els nens gaudeixen d'un dinar de festa: sopa de galets, pollastre al forn i, de postres, neules i torrons.

54 PdS 63

A les 16.00 h de la tarda s'obren les portes de l'escola bressol i tots els pares, avis... van a buscar els infants per anar a veure els patges reials que fan presència al pati de l'escola i esperen amb il·lusió l'arribada de tots els infants, que un a un desfilen davant d'ells, fent-los entrega de la carta dirigida a SSMM els Reis d'Orient. A canvi de la carta, els patges reials obsequien tots els infants amb un regal. Els pares, mares, avis... poden fotografiar els seus infants amb els patges reials.

Els pares, mares, avis… i nens i nenes van poder gaudir de la tan esperada xocolata amb melindros, que va ser tan bona, com cada any, gràcies a la Ramona.

Després, l'AMPA va organitzar el sorteig d'unes pane-

Let’s start!

Montse Asencio Duran Mestra especialista d'anglès al CEIP Montserrat

Enguany al CEIP Montserrat hem engegat un projecte d'innovació en llengües estrangeres anomenat “Let's Start”, gràcies al qual hem introduït la llengua anglesa a partir del segon curs d'educació infantil. El projecte té una durada de tres cursos escolars i es durà a terme amb la intenció de millorar el coneixement i la competència de l'anglès dels alumnes de la nostra escola.

Aquest projecte vol donar continuïtat a una experiència posada en pràctica a la nostra escola el curs 2006-2007, en què es va començar a fer anglès a partir de P5.

De tots és sabut la facilitat que tenen els nens i nenes per aprendre coses i en especial les llengües. Per aquesta raó, i amb la intenció de treure'n el màxim profit, volíem començar a fer anglès a partir de P4 per tal que, quan els nens i nenes arribin al final de la primària, el seu coneixement de la llengua anglesa sigui suficientment bo perquè els permeti desenvoluparse sense problemes dins d'una societat en la qual cada dia és més important el coneixement d'una llengua estrangera com l'anglès.

projecte d'innovació de llengües estrangeres que portem a terme des d'aquest curs, vam decidir de fer diverses activitats per commemorar el Dia Europeu de les Llengües.

potenciem l'ús oral de la llengua, per això les activitats que fem són jocs, cançons, contes, petites representacions a classe... i d'altres activitats en què no es dóna importància a la llengua escrita i es prioritza la llengua parlada. Seguim unes rutines que ajuden els nens a situar-se dins la classe i a adquirir uns coneixements mínims de la llengua, com saludar o acomiadarse. A més, tenim una mascota que només sap parlar anglès; per tant, sempre que els nens es volen dirigir a ella ho han de fer amb alguna paraula que hagin après en anglès!

L'experiència fins ara ha estat molt positiva, ja que els nens i nenes estan molt motivats per aprendre anglès!

A les classes d'anglès a infantil

Per aquesta raó, i emmarcat dins el

El passat 26 de setembre al CEIP Montserrat vam celebrar el Dia Europeu de les Llengües.

Tenint en compte que vivim en una societat multicultural i plurilingüe, és important que els nens i nenes s'adonin de les diferents llengües que es parlen i de la importància que té cadascuna d'aquestes llengües dins la nostra societat.

Amb les cançons volíem fer un homenatge a les diferents llengües que es parlen a la nostra escola, perquè les cançons traspassen fronteres, uneixen persones i ens fan oblidar les nostres diferències.

~

26 DE SETEMBRE, DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES

La segona activitat va consistir en la presentació de les músiques d'entrada. Cada curs té una música assignada i, en sentir-la, la seva fila ha d'entrar a classe. Cada any canvien les músiques d'entrada, i aquest any, per lligar-ho amb el projecte d'innovació de llengües estrangeres, vam decidir que les músiques serien cançons d'arreu del món, de procedències diverses, com alguns dels alumnes que tenim a la nostra escola: Romania, Algèria, Israel, Catalunya...

espai escolar

La incorporació de l'aprenentatge d'una llengua estrangera a l'educació infantil permet fixar unes bases sòlides, des del punt de vista auditiu i fonètic, en una edat en què es té més plasticitat perceptiva, una gran capacitat de comunicar-se sense inhibicions i un interès per totes les formes d'expressió, verbals i no verbals.

Iniciant l'aprenentatge de l'anglès a una edat primerenca com els 4 anys, els nens aniran adquirint aquesta llengua gairebé sense adonar-se'n, d'una manera similar al català i el castellà.

Una de les activitats era un treball en grup en què els nens i nenes de cada classe havien de desxifrar un missatge escrit en codi. El missatge era senzill: “Avui, dia 26 de setembre de 2006, és el Dia Europeu de les Llengües. Quantes llengües parleu a la vostra classe?”. Un cop desxifrat el missatge, començava un petit debat en què es parlava de les diferents llengües que coneixien, ja fos la que parlaven a casa, la dels nens vinguts d'altres països... Els nens més grans de l'escola, els de cicle superior, van tenir una dificultat afegida: el missatge, un cop desxifrat, era en anglès; per tant, havien de fer un esforç extra per intentar entendre el que deia.

55 PdS 63

Primer trimestre Curs 2007/08 Loli Fernández, Presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat

I com diu la cançó quan ve el temps de buscar castanyes, la castanyera en aquest cas va venir a l'escola. Es van coure 60 quilos de castanyes en una torradora que les va deixar al punt perquè tots els nens i nenes poguessin fer un deliciós tastet.

~

espai escolar

El diumenge 2 de desembre des de l'AMPA vam proposar una sortida per visitar les Mines de Sal i la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. Malgrat una petita anècdota amb l'avaria d'un dels autocars va ser una visita prou “salada”.

56 PdS 63

Aquest inici de curs ha vingut marcat per l'increment d'alumnes a la nostra escola. Ha sigut necessari adaptar nous espais per aules així com fer una reorganització del menjador, per adaptar l'espai a aquest l'augment.

Des de l'AMPA hem incrementat en 14 el número de monitors i monitores de menjador i hem contractat una nova coordinadora de menjador, la Dolors Vidal, ja que la Rosa Muñoz, coordinadora de menjador, ens sorprenia, a principis de curs, amb la seva marxa després de 22 anys, per exercir de mestre de secundaria. La trobarem molt a faltar i des d'aquí li desitgem el millor! També a la Carmen Ordoñez, netejadora, que ha marxat a viure a Castelló, que en poc temps s'ha guanyat l'estima de tothom.

També ha estat necessària una reorganització de les activitats complementaries, ampliant la programació i adaptant nous espais per poder durles a terme; sempre és una tasca complicada quadrar horaris i espais.

Entre les novetats d'aquest curs tenim l'activitat de ràdio dirigida als alumnes de cicle superior amb molt bona acceptació i amb el propòsit de fer un programa bimensual a l'emissora municipal de ràdio Sarrià.

Tot s'ha pogut enllestir a punt per ini-

ciar totes les activitats al mes d'octubre, encara que els més petits, P3, les iniciaran al mes de gener quan ja hagin completat la seva adaptació a la nova escola.

El mes d'octubre ha vingut ple d'activitat. Un any més hem estat presents a la Fira del Paper que se celebra al nostre poble. Aquest cop hem organitzat un taller de màscares de paper.

I per tancar el trimestre, just abans de les vacances de Nadal, vam engalanar el pavelló municipal de Sarrià de Ter per dur a terme la tradicional representació nadalenca de la nostra versió lliure dels pastorets. En aquesta ocasió nens i nenes ens han ofert balls i cançons d'arreu del mon.

Com veieu l'activitat de l'AMPA del CEIP Montserrat no s'atura mai en aquests moments estem submergits en molts altres projectes que tenim previstos per aquest curs. Us tindrem ben informats!

Bases per a la Llei d'educació de Catalunya, per a una llei de país Ernest Maragall, conseller d'educació de la Generalitat de Catalunya amb el regidor Roger Casero.

Roger Casero Gumbau, educador social i portaveu del PSC de Sarrià de Ter rogercasero.blogspot.com

L'educació és uns dels grans temes de constant debat en el món polític i en diferents àmbits, però sobretot en l'àmbit de l'Estat i de Catalunya.

També a Europa (espai universitari europeu - Bolonya-) i en l'àmbit internacional (Informe PISA).

Són moltes les lleis que des de la recuperació de la democràcia s'han fet en matèria educativa en l'àmbit estatal, però no és fins ara que ens trobem davant la possibilitat de tenir la primera Llei d'educació de Catalunya o, el que és el mateix, la Generalitat de Catalunya pot, per primera vegada, desplegar el seu propi model educatiu per llei a partir de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Més enllà de les derivades que el document de base pugui tenir, fins i tot més enllà de la tramitació parlamentària de la Llei, el document presentat pel conseller Maragall presenta alguns elements interessants que ens han de servir per a la reflexió i anàlisi, ens han de servir per projectar-nos, des de la perspectiva de l'educació del nostre país, al futur.

Si l'educació és un dels principals elements de socialització i, alhora, de transformació de la societat, aquests dos nous conceptes s'han d'integrar d'una manera estructural en el fet educatiu dins les aules, no només com un element d'aprenentatge (la classe d'informàtica), sinó com un element de suport. En aquest sentit ja hi ha escoles, sobretot algunes escoles rurals, que han canviat els llibres de text i les pissarres clàssiques per tablets i pantalles interactives. Al CEIP Montserrat les pantalles interactives ben aviat seran una realitat, així com la possibilitat de disposar d'un ordinador per cada tres alumnes.

A poc a poc anem avançant.

La nova Llei d'educació de Catalunya, doncs, ha d'impedir la fractura digital a les escoles. Però no ha de ser aquest només un dels seus grans objectius. Una de les grans preocupacions de l'ensenyament obligatori és la necessitat de millorar l'èxit escolar i, per tant, disminuir el percentatge actual del 28% d'alumnes que no obtenen el graduat d'ESO. Aquest títol de graduat representa la formació bàsica mínima que han de tenir els escolars, la base sobre la qual es despleguen després tots els altres itineraris formatius anteriors als itineraris estrictament laborals.

~

La situació del nostre país, i sobretot de la nostra societat, és molt diferent avui que fa quinze o vint anys, amb un important canvi demogràfic a Catalunya, amb un cert repunt de la natalitat i un augment de la població, sobretot a partir de l'arribada de nouvinguts a Catalunya; el nombre de targe-

tes sanitàries és un indicador que reflecteix prou bé aquesta realitat, amb una xifra que supera ara ja els set milions i mig. La nostra societat també ha canviat tant des del punt de vista econòmic com de coneixement, un canvi molt ràpid durant els darrers deus anys, un canvi que és present també en els nostres dies, amb l'eclosió de dos conceptes que han anat guanyant molta força i incidència en la nostra societat i els seus estaments (economia, coneixement, etc.): els avenços tecnològics i la globalització.

espai escolar

El passat mes de novembre el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar a Girona el document de les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya, el document inicial i de proposta del que ha de ser la futura Llei d'educació de Catalunya. A partir d'aquesta presentació, els diferents actors de la comunitat educativa s'han anat posicionant: professorat, sindicats, alumnes, pares i mares,

Administració, etc. El document presentat pel conseller Maragall genera discrepàncies, fins i tot oposició i proposta de vaga en contra del document, però també adhesions. Les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya han de generar debat, un debat obert i participatiu, un debat viu i actiu: l'objectiu s'ho val, el repte de desplegar la nostra pròpia Llei d'educació.

Benvingut sigui, doncs, tot el debat possible.

57 PdS 63

~

espai escolar

Els assistents a la presentació de les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya, a Girona.

58 PdS 63

Les fugues del sistema educatiu cap al mercat laboral a aquests nivells no generen ocupació de qualitat; per tant, tampoc és una garantia d'estabilitat laboral per als alumnes que abandonen el seu procés formatiu.

La nova Llei d'educació de Catalunya ha de tenir per objectiu incrementar la continuïtat educativa en l'educació postobligatòria, ja sigui el batxillerat o els cicles formatius.

Actualment, segons dades del Departament d'Educació, el 61,5% dels alumnes que obtenen l'ESO continuen fent estudis postobligatoris, davant el 78% de la mitjana europea o el 85% de l'Objectiu de Lisboa per a l'any 2010. La fidelització dels alumnes dins el sistema educatiu, més enllà dels estudis obligatoris, és un dels reptes importants de futur, fet que permetria incrementar el percentatge actual, un 49,4% dels ciutadans catalans entre 10 i 21 anys estan titulats en educació postobligatòria (cicles formatius - FP - o batxillerat).

El document de les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya parteix

del Pacte Nacional per a l'Educació, aprovat durant el darrer mandat de la Generalitat de Catalunya amb un ampli consens. En aquesta línia, algunes de les directrius del Pacte Nacional d'Educació per elaborar la Llei d'educació són el desplegament del model educatiu de Catalunya, la implementació de la cultura de l'avaluació, l'extensió de l'autonomia dels centres, la planificació territorial de les necessitats educatives, el reconeixement social de la funció docent, del paper i participació de les famílies i la descentralització i corresponsabilització dels ajuntaments.

i la cultura catalanes han de ser els eixos vehiculars del fet educatiu.

La Llei d'educació, segons el document de bases, s'ha de desplegar a partir d'una sèrie de principis generals: l'equitat, l'excel·lència, la cohesió social i la identitat compartida; l'equitat entesa com la igualtat d'oportunitats d'accés i de promoció al sistema educatiu i dins el sistema educatiu; l'excel·lència com a principi de qualitat del sistema educatiu; la cohesió social com a principi bàsic i comú que ha de transmetre l'escola, i la identitat compartida en què la llengua

Alguns dels elements que han generat discrepància entre la comunitat educativa són la possibilitat d'obrir la gestió dels centres a grups de professionals, ajuntaments o entitats sense ànim de lucre; allò que els sindicats han definit com la gestió privada dels centres públics, cosa que significa la privatització de fet de la xarxa pública.

És a dir, una escola arrelada al país, a la seva llengua i la seva cultura, que garanteix la convivència i la cohesió social, una sistema educatiu que no exclou ningú, que integra a tothom, un sistema educatiu de qualitat al servei dels i les alumnes. En definitiva, un únic servei públic d'educació, en què qui presta aquest servei públic són els centres públics i els privats sostinguts amb fons públics (els concertats), independentment de la seva titularitat.

El document de bases també dibuixa uns centres educatius amb més

capacitat d'autonomia, amb més capacitat de prendre decisions sobre la pròpia gestió del centre, sobre les seves necessitats pedagògiques, sobre qüestions organitzatives i de recursos humans i econòmics.

També es diferencia més la funció directiva de la funció de la resta del personal docent, i es proposa una direcció formada, professional, competent i estable, amb més marge de decisió per a la consolidació d'equips docents més estables, amb més capacitat per definir els perfils del professorat que més respongui a les necessitats del projecte específic del centre, amb més capacitat de decisió sobre els recursos econòmics per al desplegament del projecte de centre i l'assoliment dels seus objectius.

El document també projecta una nova inspecció educativa, més adaptada al concepte d'autonomia de centre; preveu l'elaboració d'un estatut docent, que reguli els aspectes generals del personal docent, així com l'accés a la funció pública docent (entre els quals destaca el coneixement d'una llengua estrangera i un ús normal de les TIC) i la carrera professional docent (forma-

ció, investigació, incentius, promoció, etc.).

Des d'una perspectiva més àmplia, les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya també incideixen en l'organització de l'administració educativa, i proposen una desconcentració administrativa i una descentralització política. Aquests són dos elements molt senzills i ràpids de dir, però complexos i lents a l'hora d'aplicar, certament. Són, però, imprescindibles per afrontar els reptes que l'educació té al nostre país: cal una major proximitat de la presa de decisions, cal donar un major paper als territoris, als municipis. En aquest sentit, els ajuntaments podrien, amb el futur desplegament de la Llei, assumir les competències de planificació, escolarització, construcció, gestió d'ensenyaments obligatoris i no obligatoris, de plans educatius d'entorn i activitats extraescolars, de gestió de diversos serveis educatius o de la transició entre escola i treball. Sempre que, naturalment, l'assumpció de competències vingui acompanyada de la corresponent derivació econòmica.

Una altra de les qüestions sobre l'organització de l'administració educa-

tiva que descriu el document de bases és la creació de zones educatives, aquelles que contenen, com a mínim, tots els elements que constitueixen el servei educatiu complet: educació infantil i primària, secundària i batxillerat (i no necessàriament cicles formatius).

Tenim la possibilitat de tenir, per primera vegada, la nostra pròpia Llei d'educació. És un fet prou important com per sumar-hi tots els consensos possibles, més enllà dels mínims imprescindibles. Cal valorar positivament el debat i les discrepàncies que el document de bases ha generat, malgrat la màxima expressió de les discrepàncies sigui la convocatòria d'una vaga de tots els àmbits de l'educació no universitària. Un col·lectiu de directors de secundària s'ha mostrat a favor dels principis del document de bases... El debat està servit i cal jugar la partida. La Llei d'educació de Catalunya ha iniciat el seu camí i el recorregut que ha de fer per aprovar-se definitivament tot just ha començat.

L'educació a debat: una bona notícia, una gran oportunitat.

10 anys del Centre d'Atenció Primària de Sarrià de Ter Reflexions en el 10è aniversari de la inauguració del Centre d'Atenció Primària de Sarrià de Ter Emili Marco. Metge de Família

~

salut

Amb motiu del 10è aniversari de la inauguració del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sarrià de Ter en els terrenys dels Pla de l'Horta, m'han encomanat de fer unes reflexions sobre la primera dècada.

60 PdS 63

El nostre Centre es va inaugurar el dia 5 de desembre de 1997. Aquest fet va representar, d'una part, poder oferir a la població de Sarrià un lloc espaiós, amb lluminària i totes les comoditats tant per als usuaris que ens han anat visitant durant els darrers anys, com per al personal del nostre Centre. Es va passar de treballar en unes condicions quasi tercermundistes a gaudir d'un lloc amb unes condiciones excel·lents: consultes àmplies, calefacció centralitzada, sales de reunions, sala d'estar, biblioteca, etc.

D'altra banda, l'obertura del Centre va facilitar que al voltant del CAP s'anessin

edificant molts habitatges i, per tant, s'hagi desenvolupat una zona bonica per viure-hi.

L'esperit del CAP de Sarrià, generador de noves idees, no pot atribuir-se a una o dues persones, sinó que ha estat el conjunt de totes aquelles que en el decurs dels anys hi han tingut alguna implicació, aportant treball, esforços, dedicació, imaginació i potser també una mica de fantasia. Valguin aquestes línies per recordar-los a tots i, com no podria ser d'una altra manera, el nostre agraïment a les associacions de veïns i l'Ajuntament de Sarrià, el quals van tenir una veritable implicació en el projecte.

En el transcurs d'aquests 10 anys han canviat moltes coses i formes de treballar; en destacarem unes quantes: -Actualment les històries clíniques de

paper s'han transformat en històries informatitzades.

-S'han apropat al nostre Centre les visites corresponents a les especialitats de ginecologia i obstetrícia.

-Es fan reunions mensuals amb la xarxa de Salut Mental.

-Darrerament s'ha incorporat al nostre Equip d'Atenció Primària (EAP) la consulta de psicologia.

-Així mateix, el personal sanitari de l'EAP manté reunions periòdiques amb especialistes de l'hospital de referència, per tal de comentar casos clínics que necessiten l'assessorament d'un especialista en concret (endocrinòleg, cardiòleg...)

-Hi ha hagut un increment de la plantilla del personal d'atenció a l'usuari, motivat per l'augment i l'especialització de les pròpies tasques que desenvolupen, així com per donar més suport al personal

L'actual equip del CAP de Sarrià de Ter

Inauguració del CAP pel conseller Eduard Rius el desembre de 1997. Foto: A.Vila

sanitari i usuaris que ho sol·liciten.

Per altra banda, és el moment de preguntar-nos cap on anem i fer-nos els següents plantejaments: -Avaluar què esperen de nosaltres els pacients.

-Quin és el perfil professional que demanda l'Administració.

Què és el que volem de nosaltres mateixos.

Quins han estat els punts forts i febles dels 10 anys de pràctiques?

Com a punts febles destacaríem: -L'assistència massificada amb moltes visites burocràtiques i amb pocs recursos humans.

-La medicina comunitària s'ha deixat de practicar o ha quedat en mans de voluntaris que ho fan de forma desinteressada.

-Els programes sanitaris s'han convertit en consultes protocol·litzades segons el

programa informàtic e-CAP (Estació Clínica d'Atenció Primària) que és el que utilitza la nostra empresa.

Tot i l'augment de població que hi ha hagut en aquests 10 anys, només s'ha incrementat la plantilla en un metge i una infermera. Actualment l'assignació de metge en el conjunt de la nostra ABS és de 12.371 persones.

Com a punts forts destacaríem els següents: -El model de centres de salut i de medicina familiar segueix tenint un fort consens social i polític.

-El nostre Centre és un dels punters de tot Catalunya gràcies a l'esforç conjunt de tots els professionals implicats.

-Comptem amb 10 anys d'experiència en el nou centre i som, en realitat, els que assegurem l'accessibilitat al sistema sanitari i la continuïtat assistencial

de patologies de llarga durada o malalties cròniques.

-S'ha aconseguit ser Centre Docent de Professionals d'Infermeria i de Medicina Familiar i Comunitària.

-L'aposta que ha fet el Servei Català de la Salut per les noves tecnologies, posant a l'abast de tots els usuaris un portal a Internet o demanar cita prèvia per a qualsevol dels professionals de l'ABS o el telèfon de “Sanitat Respon” a través del qual es pot demanar cita prèvia les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. És precisament això, els vincles construïts dia a dia amb els nostres pacients, el que dóna sentit al nostre treball i la font de les nostres satisfaccions.

Quan es tanca la porta de la nostra consulta i et quedes a soles amb el teu pacient, tots els problemes passen a un segon terme.

Enhorabona CAP, enhorabona sarrianencs Roger Torrent i Ramió / Alcalde de Sarrià de Ter

~

fet de tenir un espai adequat a les nostres necessitats actuals. Segur que caldrà millorar-lo i ampliar-lo, n'estic convençut. Però també sabem que aquests anys han servit per consolidar el CAP deixant molt enrere les incomoditats de l'edifici Masó i que s'ha anat assentant una assistència mèdica de tanta qualitat que fa que hagi estat declarada la millor del país. Esperem que d'aquí deu anys puguem dir que hem anat a més. Enhorabona als professionals i enhorabona a tots els sarrianencs per poder comptar amb aquest centre.

salut

La sanitat pública d'aquest país ha estat una gran fita de la qual podem disposar tots els ciutadans. Del fet que sigui un dret universal, n'hem d'estar molt orgullosos, però també hem d'es-

tar molt satisfets de la qualitat del servei. I això és degut en gran mesura als professionals que ens atenen. A Sarrià tenim la sort de comptar amb un grup humà molt bo i unes instal·lacions adequades. Precisament, ara ha fet deu anys que es va inaugurar el nou CAP, el nou edifici. Ara fa una dècada, doncs, que es consolidava una estructura mèdica i assistencial estable a casa nostra. L'aniversari és una bona excusa per fer balanç del passat, el present i el futur de l'assistència primària al poble. I en aquest sentit crec que hem de valorar molt positivament el

61 PdS 63

10 anys del CAP Sarrià: un salt qualitatiu Roger Casero Gumbau, portaveu del PSC de Sarrià de Ter

El CAP de Sarrià de Ter celebra 10 anys gaudint d'una bona salut, amb un elevat nivell de satisfacció dels seus usuaris, per la qual cosa esdevé, segons dades del propi Departament de Salut, un dels millors CAP de les nostres comarques.

Els deu anys ens permeten aturar-nos un moment i girar la vista enrere. La decisió de traslladar el consultori del carrer Major en l'actual CAP de Sarrià al Pla de l'Horta no va ser fàcil. Aquestes decisions sempre són complexes, ja que d'entrada els canvis ens atabalen i ens hi resistim, encara que siguin per millorar. L'edifici de Rafael Masó adaptat com a consultori no responia a les condicions òptimes de servei i atenció mèdica, amb problemes d'espai, d'ac-

cessibilitat, etc. Era necessari equipament nou, totalment accessible, amb espai suficient per a tots els serveis mèdics i per ser la base d'una Àrea Bàsica de Salut que sobrepassés Sarrià de Ter. Amb el CAP Sarrià vam fer, sens dubte, un salt qualitatiu.

L'aposta pel Pla de l'Horta va ser tot un encert, va esdevenir una gran oportunitat, ja que el CAP es va convertir, deu anys enrere, en l'eix vertebrador i dinamitzador del desenvolupament urbanístic del Pla de l'Horta, i va situar en aquest sector un equipament de primer ordre, al qual cinc anys més tard, l'any 2002, s'hi va afegir l'Escola Bressol Municipal Confetti. L'encert del CAP de Sarrià ha estat que, més enllà de la seva estricta funció de foment de la salut i prevenció de la malaltia, més enllà de tenir un abast territorial supramunicipal, ha estat un equipament que la gent de

Sarrià de Ter ens hem fet nostre, ens el sentim com a propi, un equipament perfectament integrat al Pla de l'Horta i a Sarrià de Ter. Els 10 anys també ens han de permetre mirar endavant i projectar-ne el seu futur. La població de Sarrià de Ter i de l'Àrea Bàsica de Salut del CAP augmenta, i per tant caldrà, més endavant, plantejar-ne l'ampliació. També és possible que augmentin els serveis mèdics que ofereix. El CAP té capacitat i espai per créixer, des de Sarrià de Ter no hem hipotecat el seu possible creixement, ans al contrari, hem prioritzat sempre la reserva de l'espai d'equipaments que resta lliure al costat pensant en el seu futur creixement.

El CAP Sarrià celebra 10 anys!. Moltes felicitats pel passat, pel present i pel futur!.

10 anys del nou CAP Dolly Grau

Després de deu anys d'haver-se produït el trasllat del Centre d'Atenció Primària, és innegable que ha estat totalment positiu i la conseqüència directa de les actuals instal·lacions del CAP és la d'una important millora en la prestació del servei que es palesa en la comoditat en el treball dels professionals, la modernització de les instal·lacions, la

supressió de les barreres arquitectòniques, la incorporació d'aparcaments i la comoditat de l'espai destinat als pacients.

Malgrat aquestes millores que hem observat i de les quals gaudim, no podem deixar de fer notar algunes qüestions negatives que, tot i alienes a la voluntat dels professionals i usuaris, crec que hem de lamentar. És el cas de la supressió d'atenció al públic de la franja horària de nit que darrerament s'ha produït en dues ocasions, retallant cada vegada més l'obertura al públic per a casos d'urgències. Tot i el discurs de la Conselleria que és en benefici

d'un millor servei, nosaltres pensem, i no deixem de denunciar-ho, que només és un tema de reducció de costos, però en detriment dels serveis dels veïns i veïnes de Sarrià i dels altres usuaris dels municipis de l'àrea.

Amb tot, des d'aquí només em queda felicitar els metges, infermeres i altres professionals del CAP de Sarrià pel seu bon treball, la seva atenció i professionalitat i agrair-los la seva comprensió cap als malalts, desitjant-los un futur ple de satisfaccions per la seva gran tasca vocacional i humanística.

10 anys del nou CAP de Sarrià de Ter

~

salut

Lluís Aymerich

62 PdS 63

Com a regidora de Sanitat i també com a sarrianenca, vull donar des d'aquí la meva felicitació a tots els membres del CAP per la feina feta durant aquests 10 anys. El nostre és un CAP modèlic i això és gràcies a la feina dels professionals que hi treballen.

De totes maneres, també vull aprofitar per dir que l'única nota negativa, i que no té res a veure amb el personal del CAP SARRIÀ, és el fet de la progressiva reducció del temps d'atenció, ja que hem passat de tenir-lo obert 24 hores a que només n'obri 13, però sabem que això ve de “més amunt”.

MARIA XABADIA I ROURA

MARC GUERRERO I VILÀ

Estic contentíssima; som dos vells a casa i tenim un metge cadascun: jo en, Taberner, i el meu home, en Marcos, i no hem volgut canviar; estem molt contents . L'única cosa és que véns aquí i t'has d'esperar.

Sempre és ple i no saben ni quina hora t'han de donar. No es poden fer miracles; ens hem de conformar.

El CAP em sembla bé, però trobo el problema que et fan esperar moltes hores i que per una petita cosa, pots estar tres quarts d'hora esperant. Pel que fa a la resta, aquest està molt bé.

FRANCESC LÓPEZ FERNÁNDEZ Ha canviat molt del que era abans; estava molt ben centrat perquè estava al mateix carrer Major de Sarrià, però les instal·lacions eren una mica antigues i faltava espai; ara les instal·lacions són noves, i en aquests 10 anys ha millorat tant a nivell sanitari com d'espai pel que és la població de Sarrià. En aquests deu anys l'atenció ha sigut molt bona i tens facilitat d'aparcament. Però, és clar, la gent que estava acostumada al carrer Major i ho tenia a prop, ara es una mica inconvenient ja que s'han de desplaçar; però també crec que està ben situat perquè està centralitzat pel que fa al poble tant de Sarrià de Ter com Sarrià de Dalt.

FINA ESPUÑA I CASAS Per a mi m'està molt bé; millor no haver-ho de menester, però de la manera que funciona, jo crec que molt bé; ha canviat molt de quan era al carrer Major, ho tenim més lluny, però bé, els avantatges són prou importants.

ANTONIO MATEOS CHAPARRO El canvi molt bé, perquè allà no hi havia tant de lloc i comoditat com hi ha aquí; molt més bé que quan estàvem al mig de Sarrià, l'atenció dels metges molt millor perquè ha augmentat.

ENGRÀCIA CASTILLO I SÁNCHEZ

Molt bé, hi ha moltes comoditats, ho tenim al costat de casa. El que trobo malament és que es tanqui a les 9 del vespre i que s'hagi d'anar d'urgències al Güell o a l'Hospital Josep Trueta. Si tens una necessitat, tenint el CAP aquí, hauria d'estar obert. Quant al servei, molt bé; porto set anys aquí i per als meus fills i per a mi, el servei que et donen és molt bo.

~

Em sembla molt bé que el portessin aquí perquè estic vivint al Pla de l'Horta. És molt millor el CAP d'ara, tot ha millorat molt.

YOLANDA MUÑOZ I HERRERA

salut

CARME GIL I CASTILLO

Trobo que és a prop de casa. Allò era un desastre i recordo que allà se'm varen emportar la cadireta del meu fill; aquí hi ha lloc per posar els cotxets; per a les persones grans, està molt bé. El pitjor és que tanquen a les nou del vespre i per a una urgència has d'anar al Güell o al Trueta que queda col·lapsat de gent; és un desastre, necessites una bona estona perquè et puguin atendre.

63 PdS 63

El riu Ter: la història d'un transvasament abusiu Albert Ruhí i Lluís Sala Observatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

~

natura

El riu Ter a l'alçada del congost de Sant Julià de Ramis Foto: Narcís Rubio

64 PdS 63

El lligam que els gironins mantenim amb el riu Ter respon a raons de veïnatge i als vincles històrics, socials i econòmics que al llarg dels segles hi hem anat bastint. Tot i així, encara és força desconegut el transvasament, excessiu des de molts punts de vista, que des de l'any 1959 es fa cap a Barcelona i que, no per ser ignorat, esdevé innocu. Al contrari, la majoria de disfuncions que s'observen al riu Ter aigües avall del Pasteral es relacionen amb aquest transvasament, i els efectes nocius de la manca de cabals podrien ser alleugerits si es reduís tan sols a la meitat el volum transferit.

Serem capaços d'invertir la tendència?

Sabem que no som els primers que ho hem posat sobre la taula i, esperemho, tampoc serem els últims. Des de l'Observatori del Ter de l'Ateneu estem continuant la tasca de moltes organitzacions i persones que, en un moment

o altre de la seva vida, s'han plantejat com és que pugui existir un transvasament d'aigua tan constant, d'una magnitud tan gran que en algunes èpoques de l'any deixi el riu Ter al seu pas per Girona gairebé sec, i alhora, que sigui tan ignorat socialment, tan desconegut, tan involuntàriament acceptat. Especialment a Francesc Ferrer i Gironès -que va abanderar fins fa poc la “lluita pel Ter”-, però també a molts altres regidors, parlamentaris i senadors que en algun moment o altre se n'han preocupat, hem d'agrair que ens precedissin en aquesta tasca.

De fet, el problema del nostre riu podria semblar hidrològic, gairebé quantitatiu o, per dir-ho d'alguna manera, numèric; però l'arrel neix força més enllà: si el Ter ha estat durant molt de temps un eix vertebrador de comunitats humanes que hi tenen un cert grau d'interacció, actual-

ment les comunitats que viuen al seu redós no viuen el riu com antany i ja hi ha poca gent que visqui del riu.

Segurament el riu s'ha convertit en un element merament paisatgístic i, a les ciutats, tal vegada ni això. Encara que la societat pugui haver girat l'esquena al riu, aquest continua essent allà i cal veure quins punts de contacte romanen entre les persones i el riu. És per això que reivindiquem una regió del Ter identificada pel seu riu, que se'l senti i faci seu i que, en conseqüència, es preocupi per les seves afeccions1.

Precisament l'Observatori del Ter és un grup de treball que va néixer preocupat per les afeccions observades al riu Ter en anys recents. Vam decidir recollir informació sobre l'estat del riu Ter, especialment entre Girona i la seva desembocadura, per divulgar-la entre la ciutadania i crear un estat d'opinió a l'entorn d'un tema totalment descone-

Invasió d'Azolla filliculoides al riu Ter, la primavera del 2005.

L'estancament de l'aigua per la manca de cabals circulants va facilitar que es formés una gran pel·lícula d'aquesta falguera, que va limitar l'arribada de llum i, per tant, producció d'oxigen a l'aigua, i la mort de molts peixos i amfibis.

Foto: Lluís Sala

Els principals problemes que s'observen al riu Ter -si més no, al seu pas per Gironatenen una relació força directa amb la manca de cabal del riu, o s'agreugen com a conseqüència d'aquest fenomen. La insuficiència dels cabals circulants parteix, legalment, de la controvertida derivació que es regulà amb la Llei d'11 de maig de 1959. Aquesta norma, coneguda com a Llei del Ter, preveia una concessió de fins a 8 m3/s d'abastament a Barcelona i la seva àrea d'influència, condicionada al fet que la demanda de la demarcació de Girona quedés coberta, la qual cosa significava que es respectessin les demandes dels abastaments de la ciutat de Girona, de la Costa Brava centre i que el cabal del riu Ter al seu

pas per la nostra ciutat estigués per sobre dels 3 m3/s. Però la prelació d'usos establerta per la Llei d'aigües de 1985 ha acabat representant que es prioritzi l'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona -per tant, fora de la conca natural del riu- i que la resta del cabal es reparteixi entre els usuaris gironins; com a conseqüència, els àmbits més afectats van ser, per aquest ordre, el cabal ecològic i el reg agrícola; és a dir: la Llei de 1959, però a l'inrevés.

També el recent Pla sectorial de cabals de manteniment, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, estableix quins han de ser els cabals mínims que ha de portar el riu en les diferents èpoques de l'any (així, durant el període d'estiatge -de juliol a setembreaquests cabals han de ser, com a mínim, de 3,68 m3/s; durant la primavera -abril i maig- haurien d'arribar als 5,98 m3/s; i durant la resta de l'any d'octubre a març, a més del mes de juny- haurien de ser iguals o superiors als 4,60 m3/s). No obstant això, amb les pròpies dades oficials de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja es constata, d'una banda, que el comportament previst per al riu -un riu mediterrani, que hauria de patir un eixut estival i uns màxims de cabal a la primavera i la tardor- és exactament a l'inversa del que s'observa (figura 1).

Evidentment, un riu tan gestionat com és el riu Ter, amb embassaments i derivacions, presenta un règim que té poc a veure amb el d'un riu mediterrani natural. La qüestió més paradoxal és, però, que si sovint ja no es compleixen els mínims establerts per la Llei del Ter (recordem-ho, de 3 m3/s), molt menys es poden complir els llindars oscil·lants que el Pla de cabals marca per a Girona que són, com a mínim, de 3,68 m3/s.

Així, durant anys amb pluviometries inferiors a la mitjana no es compleixen durant la major part del temps els cabals mínims legalment establerts.

Durant l'any 2006, a tall d'exemple, més del 70% de dies s'incomplia el Pla de cabals; i durant el 2007 aquesta tendència ha anat, fins i tot, a pitjor.

Curiosament, és només durant l'estiu

natura

gut. Sovint ens movíem per intuïcions fonamentades, però disposàvem de poques dades que donessin suport a les nostres tesis. Vam creure necessari articular un discurs objectiu, basantnos en les dades públiques -tot i que sovint no publicades- i accessibles -si més no sobre el paper- a tothom.

D'altra banda, no podem amagar -i més tard les dades ens han donat la raó- que actuàvem moguts per la convicció que la Llei de l'any 1959 sovint no es compleix; que cal un augment del cabal circulant, si pretenem assolir els objectius de la Directiva marc de l'aigua de la UE; i que la majoria de disfuncions de l'estat ecològic del riu tenen una relació directa amb l'estrès

ambiental que pateix, és a dir, amb la gran extracció de cabals que, en lloc de seguir aigües avall del Pasteral, acaben desembocant a l'àrea urbana de Barcelona. Tot aquest conjunt de dades ha estat l'ànima de la campanya de revindicació d'aquest riu “TERritori TER, dels Pirineus a l'Empordà” i l'hem donat a conèixer primer en una presentació al local de l'Ateneu; més tard a les 3s Jornades de Medi Natural, sota el títol “Una diagnosi sobre l'estat del riu Ter”, i últimament fent-nos presents a la majoria de municipis pels quals passa el riu, fent-hi xerrades, projectant-hi audiovisuals i interaccionant amb la seva gent, també a través d'articles de premsa o col·laboracions com aquest article d'opinió, que pretén ser una altra baula d'aquesta cadena de complicitats que estem teixint.

~ 1 A l'Estat francès moltes estructures administratives es dibuixen i s'identifiquen a partir d'accidents geogràfics, amb un clar predomini fluvial. En són exemples les regions de Bouches-du-Rhône, Lot, Haute-Garonne, Haut-Rhin, Bas-Rhin, Loir, Loire, Marne o Seine-et-Marne. Aquesta articulació podria semblar purament administrativa, però acaba donant una importància social als rius, redimensionant-los dins la modernitat.

65 PdS 63

El Pla sectorial de cabals de manteniment (en vermell) preveu un comportament del riu que, si el comparem amb el que presenta actualment (en blau), sembla el seu negatiu. Si en un riu mediterrani esperaríem màxims de cabal a la primavera i a la tardor, i mínims a l'estiu i hivern, el Ter es comporta a l'inrevés, com a conseqüència de la retenció que fan els embassaments durant les èpoques plujoses i del desembassament estival per als cultius de regadiu del Baix Ter. És possible esperar un comportament natural per part d'un riu artificialitzat?

~

natura

que el cabal mitjà mensual del riu Ter supera el mínim previst pel Pla de cabals. Així, durant aquesta època quan de fet els ecosistemes mediterranis estan adaptats a la sequera, i l'eixut no representa cap catàstrofe ecològica- l'aigua és abundant. En canvi a la primavera, quan realment més aigua necessiten els ecosistemes riparis -i que coincideix, per exemple, amb el període de cria de molts ocells i, per tant, de màxima demanda de producció primària i de consumidors- s'incompleix, no només aquest Pla de cabals realitzat amb una suposada intenció ambientalista, sinó també l'antiga Llei de l'any 1959.

66 PdS 63

Evidentment, aquesta disfunció no és innòcua i té molts efectes paral·lels, a banda dels perjudicis directes que ocasiona a la fauna i flora autòctones, com les mortalitats de peixos que s'observen periòdicament, o l'afavoriment d'algunes espècies exòtiques amb comportaments invasius, com fou el cas de la petita falguera Azolla durant la primavera de l'any 2005. El més greu, però, no són aquests fets que fàcilment escandalitzen la població i surten als mitjans. És molt nociu l'efecte multiplicador tant sobre els abocaments puntuals com sobre la pol·lució difusa que arriba al riu. En haver-hi una capacitat de dilució molt limitada de les substàncies contaminants, els efectes sobre l'ecosistema es magnifiquen. Tant en termes de cabal com de càrrega orgànica, l'abocament més important que rep el riu

Ter entre el Pasteral i la seva desembocadura és el de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Girona, que fa temps que funciona per sobre el seu límit i acaba essent, en realitat, una gran injecció de matèria cap al riu, impacte que no s'atenuarà mentre no es materialitzi la seva ampliació. Però també té a veure amb el cabal del riu que rep l'entrada de l'aigua depurada, que és tan migrat que és incapaç de diluir aquestes entrades. Si observem l'evolució de l'índex biològic de qualitat de l'aigua (BMWPC, basat en macroinvertebrats), entre la Cellera de Ter i la desembocadura del riu, veurem com, més enllà del municipi de Sant Julià de Ramis, el riu pertany a la categoria groga, d'aigües contaminades (figura 2). Tenim, doncs, un riu malalt.

Cal fer aquesta anàlisi per adonar-se de la magnitud de l'abús que pateix el nostre riu, que abasteix més de la meitat de població del Principat. La xarxa d'aigües del Ter-Llobregat porta aigua des de la derivació del Pasteral, i passant per la planta potabilitzadora de Cardedeu, a una gran àrea que comprèn, no només part de la ciutat de Barcelona, sinó també l'Anoia, el Baix Llobregat, la mancomunitat Penedès-Garraf, el Maresme, Trinitat i Fontsanta, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Evidentment, hi ha usos indiscutibles, que des d'un punt de vista de sentit comú han de prevaldre sobre qualsevol criteri ecològic.

Ara bé, considerem injusta la càrrega que pateix el riu Ter, el petit riu del nord de Catalunya, ja que ha de sufragar el consum de mig país. Les solucions són diverses i possibles, tot i que cal que siguin els líders tècnics i polítics -no pas els qui posem una situació problemàtica objectiva sobre la taulaels qui les proposin i executin. En qualsevol cas, sembla evident que des de l'Administració cal millorar l'estat ecològic d'aquest riu que és, i hauria de ser encara molt més, ben nostre, i que això passa necessàriament per recuperar per al riu uns cabals ecològics de què actualment no disposa.

Per això demanem a les institucions que posin els mitjans necessaris per a l'assoliment dels objectius de la Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea: els gironins hem de poder tornar a gaudir, sense reserves, del nostre principal riu.

Els índexs biològics de la qualitat de l'aigua (any 2003) també reflecteixen l'efecte de l'EDAR de Girona, a partir de Sant Julià de Ramis. Un cabal major aconseguiria diluir o, si més, no reduir l'efecte d'aquestes aportacions orgàniques.

PLANTES I FLORS Jardí de primavera Victòria Padrosa

Rosa pitiminí

Forsítia

En aquest número de la revista us voldria explicar, ara que encara hi som a temps, com podríem tenir un jardí molt acolorit i que quan arribi la primavera resulti molt vistós.

En un tros quadrat hi podríem posar al mig una forsítia que, encara que no es deixi créixer gaire, resulta molt bonica, i al voltant s'hi pot fer una combinació de plantes aromàtiques com l'espígol (lavanda) amb flors de color gris platejat.

També s'hi poden posar roses de garlanEspígol da de color rosat violat, que requereixen un lloc assolellat amb la terra ben drenada, o bé malves, sempre tot voltant la forsítia.

~

Les plantes amb flors blanques o amb fulles grises són molt adequades per donar una pinzellada de tons suaus i combinen molt bé amb tots els colors.

natura

Si no voleu fer-ho en rodó, també es poden preparar en un parterre rectangular unes anemones disposades en forma d'ona. El color pot ser de préssec o violaci. Hi posarem una Sàlvia oflicionalis, que és un arbust de fullatge semiperenne d'uns 70 cm d'alçària i de color verd grisós. S'hi pot posar també una malva que li pot donar una coloració més vistosa.

Convé triar les plantes comptant amb l'alçada i la grandària final de cada varietat, així com l'època de floració segons la temporada.

67 PdS 63

L' Àlex posa en pràctica el que ha après en el rocòdrom

Santa Brígida, excursió infantil

~

natura

Joaquim Carreras Fotos: Agustín Jaime

68 PdS 63

Lluny d'un ambient de competició, l'excursionisme és una activitat que es practica apartada dels estadis. Per tant, la presència d'espectadors o aficionats que contempla el nostre esport és nul·la. En conseqüència, per al Grup de Muntanya representa una tasca ineludible la promoció de la nostra activitat. És per aquest motiu que, juntament amb les activitats del casal de muntanya, procurem organitzar una sortida pensada per a nois i noies d'entre cinc i vuit anys. Són les edats de la mainada que participa al casal.

El passat 16 de desembre vam organitzar la primera de les sortides a Santa Brígida, una

ermita situada a prop d'Amer. L'elecció del lloc no va ser casual. Tenint en compte que una de les activitats del casal és la pràctica de l'escalada al rocòdrom, vàrem voler triar un lloc on es pogués practicar aquesta activitat.

Santa Brígida reuneix molts avantatges: un lloc recollit, amb diferents nivells de dificultat, orientat al sud...

Tenint en compte que el dia abans va estar plovent, no tots estàvem convençuts que l'endemà faria bo. De totes maneres, a l'hora de la sortida, feia un sol radiant que contrastava amb la baixa temperatura. Quan la quarante-

cultat, per fer una petita trampa.

Senzillament es tractava, en els moments més delicats en què la mainada no es veia en cor de progressar, estirar ben fort la corda i pujar-lo com aquell que puja un piano.

En el moment de la demostració, l' atenció és màxima. Fotos: GMS.

na de persones (entre pares, mainada i monitors) estàvem aplegats a la plaça de can Nadal, vam marxar en direcció a Amer. A l'arribada, vam aparcar els cotxes en una esplanada prop d'on comença el camí i vam agafar la motxilla per començar a caminar.

El camí passava pel mig d'un bosc d'alzines, estava força fresat i unes marques de color blanc ens guiaven en els llocs on et podries perdre. Tothom portava el seu ritme. Uns anaven més de pressa. Fins i tot semblava que es barallaven per ser els primers d'arribar.

D'altres, anaven tot xino- xano agafats de la mà dels seus pares. De tant en tant, fèiem una parada per reposar, que també servia perquè el grup no es distanciés massa.

Al cap d'una hora i quart de caminar, arribàvem. Afortunadament, el sol

tocava de ple i el lloc quedava arrecerat del vent. Era l'hora de començar les pràctiques d'escalada. Evidentment, es comença per la part més fàcil. En Gerard va fer la via el primer a manera de demostració i col·locà la corda de tal manera que des de baix es pogués evitar una caiguda. Així mateix, els que tenim experiència amb l'escalada ens vam repartir en diverses parts del recorregut amb el propòsit d'orientar la mainada sobre com han de col·locar els peus i les mans. Evidentment, el canvi del rocòdrom a la pedra de Santa Brígida és considerable. Fins i tot el sol fet d'estar a set o vuit metres del terra ja impressiona. De totes maneres, la finalitat d'aquestes pràctiques no era la de crear futurs escaladors, sinó el sol fet que la mainada entri en contacte amb el món de l'escalada.

Per aquest motiu, no vàrem tenir cap inconvenient, en els moments de difi-

Un per un, tots van anar passant i, fins i tot, algun de gran s'hi va atrevir.

Després es van provar altres vies d'escalada fins que va arribar l'hora de dinar. Havent dinat, els escaladors consumats van atrevir-se a fer vies de més dificultat, mentre alguna mainada els contemplava i altres jugaven a amagar-se entre les pedres.

Com que la data era molt propera a Nadal, vam aprofitar per col·locar un pessebre, que la mainada va fer com a treball manual durant el casal, i cantar nadales com mana la tradició. Quan el sol va començar a baixar, les temperatures també feien el mateix i va ser el moment de recollir les motxilles, desfer el camí i tornar cap a casa.

Vam arribar a Sarrià que ja era fosc i molts ja van anar de dret a casa seva.

Tot i no poder tenir un canvi d'impressions amb tota la gent, les vibracions van ser molt i molt bones. Ja tenim més sortides de mainada programades per als propers mesos.

natura

~ 69 PdS 63

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

No has entès ben bé una cosa fins que no ets capaç d'explicar-la a la teva àvia.

ALBERT EINSTEIN

Assaig de càntic a la urna Oh, que cansat estic de la meva covarda, moderna, tan salvatge terra, i com m'agradaria de votar, nord enllà, on diuen que els trens funcionen, no hi ha apagades, tothom sap el que paga i els nens saben llegir.

Però no he de seguir mai el meu somni i votaré aquí fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, trista, dissortada urna.

Salvador Escriu, TSN, poeta local.

~

news

Europa Els polítics europeus, temorosos que els ciutadans tornin a tombar la Constitució europea, i després d'anys de llargues i intenses reunions, han decidit aprovar el Tractat de Lisboa i ¡tatxaan! no sotmetre'l a consulta. És el que deia la meva àvia: si no t'agraden les respostes, no facis preguntes.

Xosé Fado, TSN, Lisboa

70 PdS 62

Veïns Després de presumir de tenir un cosí científic que confon el canvi climàtic amb la previsió meteorològica, el líder del PP Mariano Rajoy ens torna a sorprendre afirmant amb rotunditat que un euro és un euro i dos euros són dos euros. Nois, quin nivell, no?

PePe Alcalà, TSN, Madrit Lingüística Fes-me una perduda, em va dir la jove filla d'un amic. Em vaig quedar de pedra. No podia trair la vella amistat amb el seu pare, tot i que la noia tenia un puntet, tampoc no ens hem d'enganyar, ara.

Per la cara amb que se'm va quedar mirant vaig entendre que es referia a una altra cosa: fes-me una trucada perduda, va repetir. Ai las! La meva santa mare mai no hauria dit a un home: fesme una perduda.

I és que ens fem grans...

Miquel Analògic, TSN, Sarrià del Mig. Breus En un gest de reconciliació sense precedents per part del Vaticà, 400 víctimes del bàndol franquista són beatificades. Les del bàndol republicà continuen sent maleïdes.

Nolasc A. Gat. Becari Internacional Fins quan ens donaran la tabarra amb les primàries nord-americanes?

Ni la campanya electoral d'aquí, que déu n'hi do, ha aconseguit eclipsar-les.

Ni que haguéssim de triar l'alcalde.

Clar que ben mirat el que surti serà una mica l'alcalde del món. Però ens fa ràbia que ens ho refreguin tant, si al capdavall tampoc no podem votar.

Que s'ho facin ells i que ens deixin tranquils, no?

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington Republicans Ens ha sorprès que fins i tot els republicans més del morro fort hagin aplaudit l'actitud d'un monarca educat per al protocol, que, un cop que parla sense llegir-ho, quasi provoca un conflicte diplomàtic. La veritat és que no sabem veure on és l'encert. Si no fos per por de fer un acudit massa fàcil li diríem: senyor monarca, en certs moments, per què no calla?

Huguet Txaves, TSN, Corresponsal.

Religió Fent ús del dret de manifestació, els bisbes espanyols, indignats per tot el

que fa el govern de ZP, surten al carrer diumenge sí i diumenge no, i munten un sidral considerable.

I si es limitessin a fer la prèdica des de la trona? Perquè els que ens sentim indignats per les bajanades que arriben a dir, què hem de fer: sortir al carrer també?

I és que ja cansen, eh?

Jaume Sacristà, TSN, Madrit Economia Les borses cauen en picat mentre bancs, elèctriques i gasístiques recullen guanys d'un 30% superiors als de l'any passat, que també van ser d'un 30% més que l'anterior.

A la Festa Major fa temps va venir un il·lusionista que treia conills de dins d'un barret, i tampoc no vam saber veure-li el truc.

Andreu Parquet, TSN, Borsa BCN Medi ambient En època d'estricta sequera, amb els pantans sota mínims i a punt de restringir-nos l'aigua, com és que a les pistes d'esquí els canons no paren de fer neu artificial? D'on treuen l'aigua quan encara no ha nevat? Si tots hem d'estalviar, per què ells poden anar tirant de beta? Per què ningú no contesta mai aquestes preguntes tan pocasoltes?

Ramon Sky, TSN, Vaqueria

La reivindicació La recent aprovació de la Llei de la memòria històrica que propugna l'eliminació dels símbols franquistes ve a donar-nos la raó.

Gràcies. Ja ho sabíem, que la teníem.

Però nosaltres no volem que ens la donin. El que volem és que ens treguin la gallina d'una vegada.