Amb aquest eslògan l’Ajuntament de Barcelona promou l’any del llibre i de la lectura amb múltiples activitats que s’han estès per tot Catalunya, amb l’avinentesa de tots els municipis catalans. A Sarrià de Ter, celebrem a més el cinquanta aniversari de la inauguració de la biblioteca i alhora s’aprofita per presentar un projecte ambiciós de la nova biblioteca i els espais polivalents annexos, una sala per exposicions i un auditori. Sens dubte, aquest projecte ha de ser un revulsiu pel poble, que passarà de disposar d’un espai molt reduït a un de diàfan, que permeti la lectura tranquil·la de diaris i revistes, que permeti els escolars fer deures i treballs de recerca, que permeti encabir la gran quantitat de novel·les, revistes, DVD i material audiovisual que es rep del fons documental, que permeti l’accés sense presses d’Internet, que sigui, com es diu en molts dels articles que podreu llegir en aquest número, un espai de difusió del coneixement i la cultura. Les experiències d’altres biblio-
Més llibres, mes lliures teques, sobretot les construïdes més recentment als barris de Girona, parlen de xifres espectaculars en quant al nombre d’usuaris i sobretot de la dinàmica cultural que genera al seu voltant. La petita biblioteca de Sarrià ha fet aquesta feina de formigueta durant anys i panys, però sobretot els darrers quinze anys, en incorporar-se a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, l’increment del fons documental ha estat notable, tant pel nombre, la varietat com la qualitat dels llibres rebuts. A més, programa amb una certa regularitat, xerrades amb escriptors, exposicions i l’hora del conte per la mainada. Tot i això, tot i ser un centre dinàmic molt concorregut per molta gent, per un altre segment de la població és un lloc desconegut. Sap tothom que l’accés a Internet és un servei gratuït? Coneix la gent el servei de préstec interbibliotecari que permet localitzar un llibre
en una altra biblioteca sense haver-te de desplaçar? Coneix l’existència del fons infantil i juvenil? Sap que hi pot trobar des de guies de viatges, o bé pel·lícules actuals en format DVD? Sap que es rep cada dia el Diari de Girona, El Punt i La Vanguardia? Es coneix l’inesgotable fons de novel·la? Per no anar més lluny, lectures tan d’actualitat com les recomanades en aquest número, La misteriosa flama de la reina Loana d’Umberto Eco, La velocidad de la luz de Javier Cercas, i El port de les aromes de John Lanchester estan disponibles a la biblioteca. Actualment hi ha registrats 1600 usuaris. De fet, tots els habitants de Sarrià a partir de tres anys en podrien ser, però ja es veu que en falten molts. Què ho fa, doncs que molta gent no hagi trepitjat mai la biblioteca? Per uns, la manca d’hàbit de lec-
CONSELL DE REDACCIÓ
Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Gregori Montgé, Josep Rodeja, Assumpció Vila.
DISSENY i MAQUETACIÓ
Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154
CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA IMPRESSIÓ AGRAÏMENTS HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO
E-MAIL PORTADA
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:
www.sarriadeter.com
Rosa Dachs, Anna Ma. Fornells, Elena Redó, Roger Torrent, Manuel Martin, Josep Ma. Sansalvador, Amics del col·leccionisme de plaques de cava, Montse Ullés, Joan Llinàs, Àngel Mesas, Genís Barnosell, Maties Martí, Comissió Obres Sant Pau, Esteve Vilanova, Mijac, Lluís Aymerich, Escola Bressol Confetti, CEIP Montserrat, Emili Marco, GM Sarrià, Victòria Padrosa, Consell Comarcal Gironès, Francesc Ramió, Josep M.Mera, Joan Ferrer. 10 € 1.500 exemplars. revista@sarriadeter.com Foto de la Biblioteca actual situada als baixos de l’Ajuntament, el dia de la seva inauguració i imatge del projecte de la nova Biblioteca al sector Cobega.
Tema de portada Entrevista Festa Major Ajuntament Entitats Opinió Cultura Espai escolar Solidaritat Salut Natura Esports La cuina del xef Cartes al director News
NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
Paper groc 100% reciclat de PAPELERA LA CONFIANZA SA. Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
4 15 17 24 34 40 42 47 50 52 53 59 62 64 66
El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.
3
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS
Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.
Sumari
Parlem de Sarrià ~ 54
TIRATGE
Impremta Montserrat.
S’ha de trencar la creença que els espais culturals són només per uns quants. Aquest nou equipament ha de ser un poderós imant per atreure a tots els sarrianencs, apropar-nos a la finestra oberta del coneixement. Com molt bé diu l’Elena Redó, ha de ser un lloc capaç d’aconseguir que la lectura i la informació es constitueixin en font de riquesa individual i col·lectiva.
editorial ~
SUBSCRIPCIÓ ANUAL
Toni Ruscalleda. Consorci per a la Normalització Lingüística de Salt
tura, d’altres, i ja és greu, desconeixen la seva existència, d’altres els cau lluny. La biblioteca no és un lloc sagrat, un cau de silenci, sinó un lloc on tothom pot trobar alguna cosa del seu interès. Hi ha revistes de temàtica tan diversa com l’Hola, Sapiens, PC World, Motor 16, Investigación y Ciencia, Future Music, Emprendedores, Descobrir Catalunya, Desnivel, Natura, Casa Viva, i un llarg etcètera. Llegir no és només llegir llibres, sinó també diaris i revistes, que permeten formarte i sobretot estar al dia, seguir l’actualitat.
Autoritats i veïns es dirigeixen a les antigues escoles, després d’haver inaugurat la biblioteca de Sarrià de Ter, el 12 d’octubre de 1955. Foto cedida per Francesc Sala.
4
Parlem de Sarrià ~ 54
~ tema de portada
Assumpció Vila i Simon Regidora de Cultura
La decisió d’adaptar els baixos de l’ajuntament per fer-hi una biblioteca municipal va ser presa pel consistori sarrianenc el maig de 1954. L’aleshores alcalde Jordi Manzanero i Arqués es va remetre a un decret republicà, del 13 de juny de 1932, per la constitució de la junta i fundació de la Biblioteca, per sol·licitar un “donatiu de llibres” al Ministeri d’Educació i encomanar les obres de reforma i la compra del mobiliari. Formaven part de l’ajuntament els regidors Martí Ballada, Joan Aymerich, Josep Llausàs, Andrés Rodríguez, Miquel Viñals, Josep Font i Joan Gelada. Jordi Manzanero, membre de la Falange, amic i guardaespatlles del governador civil Luís Mazo Mendo, falangista conegut com el “virrei” de Girona, se les empescà per convèncer-lo i obtenir el permís per la biblioteca, igual com havia fet Salt l’any anterior. En una època on regnava la censura, aquest esperit de crear biblioteques arreu del país és si més no contradictori, com també ho és el fet d’haver d’emparar-se en un decret republicà, tot i que el règim franquista obligava per la Llei de Règim Local
La Biblioteca de Sarrià de Ter Un recorregut de 50 anys. de 1950, els ajuntaments i diputacions a crear biblioteques públiques. Les paraules del governador el dia de la inauguració són prou significatives: “Este centro de lectura es uno más de los que se van inaugurando a lo largo de la provincia, para que en ellos puedan estudiar y abrevarse en esta fuente de sabiduría que es el libro, cuantos tengan ansias de saber y para que de esta forma se incremente la cultura de todos, que es el medio más directo de alcanzar la prosperidad de la patria” La reforma es va adjudicar al constructor Pau Fornells, sota la direcció de l’arquitecte Joaquim Masramón, i la construcció del mobiliari, taules i prestatgeries de fusta de castanyer, al
fuster Josep Viella Oriol. Pels volts del mes de setembre de 1955, estava tot a punt per ser inaugurada per la Festa Major. Les autoritats provincials varen determinar que la data del 12 d’octubre era més adient per inaugurar la biblioteca de Sarrià en un acte popular i amb l’assistència de nombroses personalitats vingudes expressament de Girona, a més de l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, del comandant de la Guàrdia Civil a Sarrià de Ter, Gregorio Morcillo, del rector, mossèn Josep Estany, i del mossèn de Sarrià de Dalt, així com dels mestres Andrés Rodríguez i Teresa Guardiola, acompanyats dels nens de l’escola.
L’alcalde Jordi Manzanero i el governador civil Luís Mazo Mendo, per la inauguració de la biblioteca. Foto cedida per Francesc Sala.
una certa “permissivitat” en l’edició de llibres i d’enciclopèdies en les llengües “regionales”, és a dir, en català. L’oferta, però, era molt minsa, ja que les editorials reeditaven llibres o encarregaven traduccions de clàssics internacionals, sense atrevir-se a editar autors novells, sempre sota la por de la censura. Josep Pla publicava regularment a l’Editorial Selecta, un dels pocs autors que no tenia problema amb el règim. Per sort, en aquesta època, va reeixir algun projecte, com el de l’Editorial Moll amb la represa del Diccionari català-valencià-balear.
Parlem de Sarrià ~ 54
5
El governador civil Mazo Mendo pronuncia el seu discurs davant del rector de Sarrià, mossèn Josep Estany. Foto cedida per Francesc Sala.
Tot i que les imatges de la inauguració de la Biblioteca de Sarrià de Ter fan estremir, ja que l’estètica franquista hi és ben present, no hem d’oblidar el que aquesta petita biblioteca ha suposat per al poble. Durant molts anys ha estat una de les poques biblioteques municipals de les comarques gironines, i sobretot en els darrers quinze anys, des de la seva incorporació a la xarxa de Biblioteques, la dotació del fons documental ha estat notable. En un primer moment el consistori va nomenar el mestre Andrés Rodríguez com a responsable, però en ser alhora regidor es va considerar que existia incompatibilitat i es nomenà Francesc Sala Balaguer, també mestre, el qual va estar-hi 27 anys, des de 1955 fins a 1982. Aquell any, essent Joan Miró regidor de cultura de l’Ajuntament de Girona i Quim Rodríguez, responsable de cultura del Consell Municipal, es nomenà Rosa Dachs com a bibliotecària. En la primera etapa, el fons documental era molt migrat, només ampliat amb les esquifides dotacions de la Diputació i de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Alguns dels llibres d’aquesta època es varen enretirar quan es va fer la remodelació i ara dormen en capses en el magatzem municipal. Es rebia el diari Los Sitios, enciclopèdies i llibres de consulta per als estudiants. Per als joves, la col·lecció dels Tintin i de l’Enid Blyton, res de literatura universal. La biblioteca era un lloc adequat per estudiar, més utilitzat per joves que per nens, amb un horari força limitat, de sis a nou del vespre.
tema de portada ~
La llista és llarga i molt representativa de qui manava a l’època: el governador civil i cap provincial del Movimiento, Luís Mazo Mendo; el president de la Diputació Pedro Bretcha; el procurador de les Corts, Rafael Massaguer; el coronel cap de del Regiment d’Infanteria Alcántara n.33, José Navas Sanjuan, en representació del governador militar; el magistrat de l’Audiència, Santiago Almeda; l’alcalde de Girona, Antoni Franquet Alemany; l’enginyer cap d’Indústria, Rafael Manera; el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Álvaro Bellsolá; l’administrador de Correus, José Dorca; els alcaldes dels Ajuntaments de Salt i Sant Daniel, Srs., Muñoz i Bordas; l’inspector provincial de la FET i de las JONS, José Franquet; el director del Centre Coordinador de Biblioteques, Enric Mirambell; el bibliotecari del Seminari Conciliar, Carlos de Bolós Vayreda; l’arquitecte Joaquim Masramón i d’altres autoritats i “jerarquies”, en les paraules de la crònica del diari Los Sitios de l’endemà. El discursos de l’alcalde i del governador foren d’un marcat to patriòtic, acabats amb el “Arriba España” de rigor. A l’any 1955, a Espanya manava Francisco Franco i des de 1951, el titular d’Educació era Joaquin RuizGiménez, de tarannà lleugerament aperturista, la qual cosa es traduí en
6
Parlem de Sarrià ~ 54
~ tema de portada
La inauguració de la biblioteca aplegà nombroses autoritats gironines que no hi cabien. Foto cedida per Francesc Sala
El canvi es produí l’any 1990 quan la biblioteca entrà a formar part de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. La reforma de la Biblioteca Emília Xargay va ser inaugurada per l’artista i per l’alcalde Jordi Cañigueral el 25 de febrer de 1991. No només es canvià l’estètica, fent-la més lluminosa i càlida, sinó que es va dotar el fons infantil, el fons de consulta, les àrees temàtiques (art, filosofia, economia, medecina, filologia, història, poesia, teatre,...), i d’altres més de l’abast del públic en general (salut, gastronomia, jardineria) i sobretot la novel·la, molt actualitzada i la més sol·licitada en préstec. També es va ampliar la secció de revistes, especialitzades, de moda, decoració, automòbils i d’actualitat, per atreure un públic divers. Els darrers quinze anys, l’ànima de la biblioteca ha estat Anna M. Fornells, la qual amb la seva voluntat de servei ha dinamitzat, potenciat i projectat aquest petit espai, essent un lloc de trobada i d’acollida per a tots els nens, estudiants i gent curiosa, no només de Sarrià, sinó també dels municipis i barris veïns, Sant Julià, el Pont Major, Montjuïc. La incorporació d’una taula d’ordinadors, amb accés gratuït a Internet, l’ús de la sala polivalent del Patronat com a annex per a dipòsit i per actes culturals i la creació de la videoteca, han deixat de banda el concepte tradicional de biblioteca, com a lloc de lectura i estudi, passant a ser un centre dinàmic, relacionat amb tos els aspectes de la cultura. Les directrius Ifla/Unesco per al desenvolupament del servei de les
biblioteques públiques defineixen molt clarament quins han de ser els objectius d’aquest equipament: “El principal objectiu de la biblioteca pública és oferir recursos i serveis en mitjans diversos per atendre les necessitats de les persones i els grups pel que fa a l’educació, informació i desenvolupament personal, incloent-hi l’esbarjo i el lleure. Exerceix una funció important en el desenvolupament i manteniment d’una societat democràtica per tal com facilita l’accés a un ampli i variat ventall de coneixements, idees i opinions”. 1 L’aprenentatge no s’acaba quan es deixa l’escola, sinó que ens acompanya al llarg de tota la nostra vida. La biblioteca pot oferir els recursos perquè les persones, de forma autodidacta, o bé a través de l’ensenyament formal, tan presencial com per internet, accedeixin als coneixements i a la informació. En el disseny de la nova biblioteca s’han tingut en compte aquestes directrius. El projecte preveu passar dels 62 m2 actuals a gairebé 900m2, la qual cosa suposarà un canvi substancial. De l’anxovament actual, a un espai diàfan, amb les àrees de lectura, infantil, d’estudi, de consulta i de noves tecnologies ben diferenciades, de manera que tots els públics coexisteixin sense entrebancar-se: unes prestatgeries que respirin, que permetin la consulta, que deixin badar; un espai per llegir els diaris i les revistes, que atregui un públic diari i constant; una secció per l’estudi i la consulta; una bona col·lecció local; una bateria d’ordinadors per accedir a Internet i per treballs d’escola; un
dipòsit per emmagatzemar llibres antics o en desús i una àrea per serveis administratius de la biblioteca. La nova biblioteca es preveu per a un públic potencial de 10.000 habitants. La previsió de creixement de Sarrià de Ter és de 7.000 habitants en els propers deu anys, però també es compta amb donar servei al poble veí, Sant Julià de Ramis, amb qui es preveu signar un conveni per participar en el manteniment i en el personal de la biblioteca. Al costat de la biblioteca hi haurà una sala d’exposicions i un auditori que podran ser utilitzats tant per a les activitats que generi la mateixa biblioteca (hora del conte, presentació de llibres, xerrades,...) com per les que generi l’ajuntament o bé les entitats del poble. Queda encara un espai en la planta primera que podria encabir una sala d’exposicions permanent (per al fons Emília Xargay i per les troballes arqueològiques propietat del municipi) i per a l’arxiu municipal, o bé per algunes aules. Estem davant d’un projecte d’envergadura, d’un centre cultural de primera línia, ben comunicat, situat enmig del poble, de fàcil accessibilitat a peu des de tots els barris. Que sigui un centre vital, un punt de trobada, un centre social depèn, no només de l’empenta i els recursos que hi posi l’ajuntament, sinó de l’ús que en fem tots els sarrianencs.
~
1. Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Ifla 2001
La
biblioteca, un univers d’il·lusions
Rosa Dachs i Peitivi
Un ple a la biblioteca, en una imatge dels anys 80, essent alcalde Jordi Cañigueral. Foto: Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter.
M. Rosa Dachs i Peitiví
Cada persona rere seu té una història, una vida que ha anat construint, de vegades és l’atzar que ens hi porta i altres vegades objectius que ens hem marcat i que hem treballat per aconseguir-los.
La biblioteca és un lloc obert a tothom, un lloc per descobrir i freqüentar, un lloc on qualsevol persona hi serà ben rebuda, un lloc on podem entrar, passejar entre les lleixes plenes de llibres, revistes i ara actualment de CD o DVD i gaudir dels serveis que ens ofereix i un lloc on tothom hi està convidat a entrar.
7
Si escorcollo entre els records que guardo de l’època que vaig treballar a la biblioteca, des del novembre de 1982, cobrint la plaça que ocupava fins aquell moment el Sr. Francesc Sala Balaguer, fins al febrer de 1990 que és quan
Però el que he explicat fins ara ens podria proporcionar una idea errònia del que és la biblioteca, ja que no és només una porta oberta al món dels coneixements, sinó que és un univers d’il·lusions i de fantasies, de plaers personals que cada lector va desgranant xic a xic i pàgina rere pàgina. Les persones que estimen els llibres saben que darrera de cada llom s’hi amaga un món imaginat per l’autor, una història que ha concebut i ha elaborat i que proporcionarà al lector un munt d’emocions i sentiments.
Parlem de Sarrià ~ 54
Des del moment que comences a treballar en una biblioteca et proporciona un contacte directe amb el món cultural i amb el món editorial (novetats, èxits,…) i també et proporciona el tracte directe amb els usuaris que la freqüenten, alguns com a lectors de diaris o revistes, altres acudeixen a la biblioteca a buscar lectures per endur-se a casa i allí poder-les fruir. No podem oblidar però els estudiants que recorren a la biblioteca per cercar la informació que els hi cal per elaborar els treballs escolars que els hi han proposat i aprofiten el moment per realitzar-hi els deures diaris i així mentrestant fullejar algun llibre o altre, generalment algun còmic.
tema de portada ~
L’inici de la vida laboral, és clar, és una fita important, un pas que marca algunes pautes i més quan estàs en plena joventut. Començar a treballar et suposa canvis, noves coneixences, un altre entorn, que amb el pas del temps et proporciona gratituds i satisfaccions, algun que altre contratemps i dificultats que amb esforç i perseverança hem après a superar.
es van iniciar les obres de remodelació que es van portar a terme, una de les vivències més entranyables que puc explicar és el gran nombre de treballs que ajudava a realitzar, podria enumerar encara quins eren. Un cop acabades les classes, un grapat de nois i noies, encara amb el berenar a la mà, corrien a buscar els llibres que els hi feien falta. Tots volien arribar el primer i tenir la primícia d’on calia consultar, arribaven suosos, amb els ulls oberts com taronges que semblava que volien empassar-se en un moment tot el que hi havia allí i escoltant tot el que els hi deia per enllestir aviat la feina. Calia orientar-los i encarrilar les seves recerques, moltes vegades amb unes breus explicacions n’hi havia prou perquè poguessin tirar endavant el treball.
Ahir i avui de la biblioteca
8
Parlem de Sarrià ~ 54
~ tema de portada
Anna M.Fornells i Casadevall responsable de la biblioteca Emília Xargay
La Biblioteca de Sarrià de Ter, després de la seva remodelació, va obrir les portes el 25 de febrer de 1991, amb la denominació específica d’”Emília Xargay”. I ho va fer amb la novetat d’integrar-se a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. A l’acte d’inauguració hi van assistir, entre d’altres, el delegat de Cultura de la Generalitat, Sr. Joan Saqués, l’alcalde de Sarrià de Ter, Sr. Jordi Cañigueral, el regidor de Cultura, Sr. Francesc Castro, la cap de la Central de Biblioteques, Sra. Dolors Partús, i l’artista Emília Xargay. El fons inicial de la Biblioteca era de 3.500 volums i 20 publicacions periòdiques. Però l’any 1992 el fons ja havia augmentat a 6.000 volums, 40 publicacions periòdiques i 100 cassets de música. Actualment la Biblioteca compta amb aproximadament 13.000 volums, 840 vídeos, 400 DVDs i 500 CDs. Des que es va inaugurar l’any 1955 fins ara, la biblioteca ha canviat i s’ha adaptat als nous conceptes i a les noves tecnologies. L’aplicació de les recomanacions i directrius marcades per la UNESCO l’any 1994 han significat també un abans i un després per al món de les biblioteques. De la idea de la biblioteca com a “lloc de silenci per a gent estudiosa” s’ha passat a un nou concepte “d’espai obert a tot tipus de públic com a centre local d’informació”. Efectivament, la biblioteca actual ha de ser considerada com un espai clau per a contribuir a la cohesió social de la nostra societat, ha de ser més propera i sensible a la realitat social del municipi. Aquesta realitat i les tecnologies de la informació tenen una influència notable en els diferents papers de la biblioteca pública actual. I per què el nom d’Emília Xargay per a la biblioteca? En paraules de la mateixa artista, nascuda a Sarrià de Ter l’any 1927, el dia de la inauguració: “és un acte de reconeixement no a la poca o molta importància que jo pugui tenir, sinó perquè sóc una persona nascuda en aquest petit poble que en moltes ocasions ha estat oblidat.” Sarrià de Ter rendia així homenatge a la seva artista més reconeguda internacionalment. Que l’Emília Xargay se sentia molt lligada a la biblioteca ho demostra la seva sovintejada participació en els actes culturals que s’hi organitzaven. Qui no la recorda recolzada en una prestatgeria, amb les seves àmplies faldilles multicolors, còmodament calçada i amb un mocador al coll, parlant amb tothom? O al carrer Major el dia de Sant Jordi a la parada de llibres de la biblioteca, dibuixant, xerrant o venent el seu darrer llibre... Sant Jordi és també un esdeveniment important per a la biblioteca i per al poble de Sarrià de Ter, perquè es viu
associat al Concurs Literari que se celebra des de fa 25 anys. La biblioteca ha estat testimoni del pas de moltes generacions d’escriptors novells i d’autors ja consagrats del món de la literatura o les arts. A tall d’exemple, esmentarem Jaume Fuster, declarat Escriptor del Mes per la Institució de les Lletres Catalanes l’any 1994, o el seu successor de l’any següent, Oriol Vergés, molt conegut del públic juvenil. Un parell d’anys abans i amb motiu dels Premis Sant Jordi, la nostra biblioteca havia acollit l’Homenatge a Salvat-Papasseit, amb la participació d’Imma Petit i Joaquim Aiguadella del Teatre Pinpinel.la de Llagostera, per aquesta ocasió l’Emília Xargay va regalar punts de llibre il.lustrats per ella mateixa i dedicats al pintor Joan Miró. Al llarg d’aquells anys es va potenciar la pràctica de la lectura en veu alta, i amb aquest motiu vam col·laborar amb el SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català) i ens van visitar la Mariona Masdemont i en Jaume Busquet, entre d’altres. Eren els anys del VALVI i Girona començava a sonar en el món del bàsquet. Dos jugadors van fer les delícies dels nens i joves aquell Sant Jordi, corria l’any 1996. Personatges del món de la televisió (Secrets de Família) o de la música com en Gerard Quintana de Sopa de Cabra, i molta altra gent que contribuïen amb la seva imatge a dinamitzar els centres de lectura, tots ells van trobar una estona per venir a la biblioteca de Sarrià de Ter. El darrer convidat ha estat en Narcís Comadira, que ens ha visitat amb motiu del Menú de l’Escriptor, organitzat per les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Cal dir que també participem, des dels seus inicis, en el Saló del Llibre Infantil i Juvenil, promogut per la Institució de les Lletres Catalanes, amb una gran participació dels alumnes de l’Escola Montserrat, que any rera any es posen al corrent dels llibres més premiats i reconeguts que apareixen al mercat editorial. I finalment, arriba Internet. Amb ell comença una “novetat” molt esperada per tothom. De mica en mica ens acostem al projecte d’informatització per poder respondre a la demanda creixent dels usuaris que poden accedir d’aquesta manera a l’ampli univers d’informació que proporciona Internet. La biblioteca complia així un dels objectius de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, que és facilitar l’accés a la informació comunitària. De tota manera, el procés d’informatitzar el propi fons de la biblioteca no va començar fins l’any 2003 i, pràcticament, ha finalitzat aquest any 2005.
Gerard Quintana, membre del grup “Sopa de Cabra” per Sant Jordi de l’any 1994. Foto: Anna Ma Fornells
Sílvia Escuder de “Secrets de Família”. Foto: Anna M.Fornells
No vull acabar aquesta recordança de la Biblioteca Emília Xargay sense esmentar totes les persones que, d’una manera o altra, han col·laborat durant tots aquests anys amb les seves activitats, en Pepe Herrera, la Dolors Xabé, la Susanna Vila.... i tants d’altres. En una època en què sembla que les noves tecnologies substituiran la paraula escrita, voldria recordar una anècdota d’Umberto Eco en el transcurs d’un congrés bibliotecari, quan li van preguntar si creia que el llibre desapareixeria, va respondre que “en una illa deserta sempre es podria endur un llibre, i no pas un ordinador”.
Parlem de Sarrià ~ 54
tema de portada ~ 9
Eduard Coll, fidel usuari de la biblioteca, en una imatge de 1996.
Encara ens calen biblioteques? Elena Redó Banzo Cap del Servei Regional de Suport a la Lectura Pública
10
Parlem de Sarrià ~ 54
~ tema de portada
"La llibertat, el progrés i el desenvolupament de la societat i dels individus són valors humans fonamentals. Aquests només s’aconseguiran mitjançant la capacitat dels ciutadans ben informats per exercir els seus drets democràtics i tenir un paper actiu en la societat" Amb aquestes paraules comença el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública (1994), que afegeix "La participació constructiva i el desenvolupament de la democràcia depenen tant de la formació completa com de l'accés lliure i sense límits al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació" El Manifest de la Unesco dóna una idea molt clara de quina és la filosofia que ha d’impregnar cada projecte de biblioteca pública del nostre temps. Tradicionalment, les biblioteques eren concebudes com a centres custodis del patrimoni documental. Aquesta concepció ha anat evolucionant al llarg dels anys. Els nous reptes de la societat i, per tant, les demandes dels usuaris exigeixen noves funcions a les biblioteques. Les biblioteques estan fent un salt qualitatiu vertiginós per convertir-se en veritables dinamitzadores culturals de la població i en autèntics motors socials. I és que, per les seves característiques, les biblioteques públiques poden ser vehicles d'integració i socialització. La biblioteca pública és un espai plu-
ral que facilita i garanteix la igualtat d'accés per a tothom i els seus fons no han d'estar sotmesos a cap forma de censura ideològica, Nens i nenes del CEIP Montserrat, visiten la biblioteca pel Saló del Llibre política ni religioInfantil i Juvenil de l’any 2002. Foto: Anna Ma. Fornells sa. Ha de ser un lloc capaç d'aconestat capaç de trencar les parets que seguir que la lectura i la informació es constrenyen la biblioteca i oferir uns constitueixin en font de riquesa indiviserveis i una atenció personal i persodual i col·lectiva. nalitzada que van molt més enllà del En el concepte actual de biblioteca, que, a priori, es podria esperar d’una no podem deixar de banda les noves biblioteca de dimensions tan reduïtecnologies o, més exactament, les des. I és que en aquest cas es demostecnologies de la informació, que ja tra que una biblioteca és molt més han deixat de ser novetat. Aquestes que un edifici. tecnologies han de ser un gran recurs L’any vinent es començarà a construir a utilitzar però no n’hi ha prou de una nova seu per a la biblioteca de posar-les a l'abast del públic, sinó que Sarrià. Es començarà, com sempre, cal que la gent en conegui les possiper fer-ne els fonaments. I poques bilitats i es vegi capacitada per a biblioteques en tindran de tan sòlids: emprar-les lliurement. La biblioteca unes arrels que s’allarguen fins més pública ha d’ oferir formació als usuade mig segle enrera i que es nodreiris per lluitar contra l'analfabetisme xen de feina ben feta i d’esperit de tecnològic, tan greu en la nostra era servei. com ho ha estat fins ara l'analfabetisEl nou edifici ha de servir perquè la me lector. Biblioteca Emília Xargay pugui contiLes biblioteques també han de donar nuar la seva tasca en millors condiresposta a noves demandes: horaris cions. Els ciutadans de Sarrià necessidels transports públics, autoaprenenten continuar disposant de la cultura a tatge d'un idioma, preparació d'un l’abast i exigeixen informació accessiviatge, atenció a les llengües minoble. La nostra societat, plural i canritàries i suport a l'immigrant... viant, ha de menester, més que mai, Aquests són serveis que s’han d’oferir d’espais d’intercanvi i de socialització, en paral·lel als serveis tradicionals de d’espais democratitzadors, de veritalectura. bles àgores públiques. És per això La biblioteca de Sarrià ha fet 50 anys. que encara ens calen les biblioteEn fa 15 que s’hi va incorporar l’actual ques. responsable, l’Anna Maria, que ha
Apropar-nos Aprop
als llibres Roger Torrent i Ramió Regidor i portaveu d’ERC
La biblioteca és un lloc habitual per anar-hi a fer deures i consultar Internet. Foto: A.Vila
La nostra biblioteca ara fa cinquanta anys i necessita més espai. És per això que parlem del projecte de l’equipament que acollirà la nova biblioteca. Un espai que ha de ser la millor causa al servei de la lectura. Que ens ha de proporcionar activitats i iniciatives per apropar-nos als llibres. Que ha de ser també un instrument per acostar els nostres barris, per relacionar la nostra gent, per apropar el món dels llibres als més petits i perquè també els més grans s'hi vagin engrescant. Ara tindrem una eina nova que és la nova biblioteca, però convindrà que entre tots, l'Ajuntament i la gent de Sarrià, sapiguem utilitzar-la de la millor manera.
11
Però no tot en els llibres és qüestió de ciutadania, de coneixement i de comunicació, els llibres també són el millor parc temàtic de tots. En cada llibre hi ha una dosi d'imagi-
De llibres n’hi ha de bons i de no tant. N’hi ha d’essencials i de prescindibles. N’hi ha d’immillorables i de francament dolents. I és que no tot el que s’edita és bo. El llibre és un mitjà en el qual viatgen grans obres mestres o escrits que no passaran precisament a la història. Malgrat tot, és un vehicle que s’ha de mimar i una de les maneres senzilles però efectives que tenim els pobles de cuidar-lo és a través de les nostres biblioteques.
Parlem de Sarrià ~ 54
Llegir també té un element pràctic per a la vida moderna. A banda del coneixement que cada llibre conté, llegir ens ajuda a comunicar-nos millor. Llegint incorporem més paraules, llegint ens ajuda a estructurar millor el nostre llenguatge, a dominar amb més eficàcia l'escriptura. La comunicació no és només una eina per als professors o per als polítics, tothom necessita comunicar bé: la persona que treballa en el món de les vendes, la gent del comerç, els que estan en un magatzem i han de fer una comanda per telèfon o qualsevol persona que treballi davant del públic. Segurament que una persona que tingui un bon nivell de llenguatge i una bona expressió oral i escrita tindrà més possibilitats de ser triada en una oferta de feina. I això és un benefici que els llibres ens aporten.
nació, d'aventura, de móns interiors, de personatges extraordinaris. Aquests dies, per exemple, sentim a parlar del rodatge del Perfum a les comarques gironines. El llibre de Süskind és capaç de fer-nos posar a la pell d’un personatge esgarrifós i gairebé sentir les olors i pudors de la França del segle XVIII, tot a través de les seves pàgines i la paraula impresa.
tema de portada ~
Trobaríem raons molt poderoses per apropar-nos a un llibre. A mi, d'entrada, se me n'acut una de prou valuosa: llegir ens fa ser més lliures. Qualsevol dictadura té en els llibres la seva principal amenaça. Per això els prohibeixen, per això els cremen, per això s'inventen el pitjor ofici del món, el dels censors. Els dictadors temen els llibres, precisament, perquè són un camí cap a la raó, cap a la llibertat, cap al pensament. Llegir ens fa ser gent més desperta, més inquieta, ens fa qüestionar les coses, ens converteix en ciutadans de ple dret.
La nova biblioteca de Sarrià de Ter Manuel Martín, arquitecte, coautor del projecte amb Joan Busó, arquitecte.
12
Parlem de Sarrià ~ 54
~ tema de portada
Introducció La nova biblioteca de Sarrià de Ter, Emília Xargay, ve a cobrir una necessitat d'aquest tipus d'equipament públic en relació al gran creixement de població que està experimentant el poble i, especialment, el que s'espera d'acord amb els plans urbanístics en marxa, com el de Can Renoc o el de Cobega, que donaran lloc, juntament amb l'ús que es preveu que en faci la població veïna de Sant Julià de Ramis, a donar servei a una població de prop dels deu mil habitants. L'actual biblioteca, situada als baixos de l'edifici de l'Ajuntament, ha cobert brillantment els darrers cinquanta anys, ampliant el bagatge cultural de tots els sarrianencs. La nova biblioteca s'ubica als baixos i a la planta primera del denominat bloc 9 de l’ordenació urbanística del Sector Cobega. Aquest bloc i la biblioteca en particular, s'alineen a l'antiga carretera N-II. A més a més d'aquesta biblioteca, i per conveni urbanístic amb els promotors, se situen també i a continuació d'ella d'altres equipaments públics, com ara un petit auditori per a més de cent quaranta persones, una sala per exposicions temporals i una altra que podria utilitzar-se per a exposició permanent de peces del museu del poble. La contigüitat d'aquests equipaments els permet un ús compartit, complementant-se quan es necessiti, reforçant així la tasca d'extensió de la cultura en tots el àmbits: literari, artístic, audiovisuals o qualsevol altre que la gran varietat de la producció cultural actual i futura vagi necessitant aquests espais. La biblioteca en si neix amb l'esperit del manifest de la Unesco per a la biblioteca pública de 1994, que diu, més o menys, que una biblioteca pública s’entén com a centre local d'informació que facilita tot tipus d'informació i de coneixement als seus usuaris i els proporciona les condicions bàsiques per a l'aprenentatge, per a la presa de decisions i per a l'assoliment del desenvolupament cultural.
És també un espai de trobada i d’intercanvi amb d'altres activitats culturals complementàries: - Conferències - Temes d'actualitat - Exposicions - Trobades d'autors, etc. Facilita el dret de tothom a l'accés a les mateixes oportunitats i al desenvolupament cultural, per exemple fomentant l'interès per la lectura a adults i infants.
L’edifici Recull la tradició quasi unànime o majoritària de la fluïdesa espacial com a element característic de les millors biblioteques nacionals i fins i tot de les locals que s'estan construint arreu del nostre país. Es desenvolupa en dos plantes que, a més a més d’estar connectades pels elements tradicionals d'accés, escala o ascensor, que facilita l'accés total a les persones amb algun tipus de minusvalia, estan connectades també espacialment en les façanes sud i est (vegeu la vista annexa) que permet visualitzar i sentir com a totalitat l'espai de la biblioteca per als usuaris. Exemples característics com la biblioteca nacional d'Alemanya, 1964-1978, de l'arquitecte Hans Scharoun a la plaça Postdamer de Berlín (vegeu imatge annexa) o d'altres de més properes, com ara la biblioteca del barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, o l'encara més propera de Roses, són plantejades també amb criteris de fluïdesa espacial. Són característiques concretes les que s’expressen a continuació, que es corresponen, més o menys, als programes que pel nombre d'habitants expressat, té elaborats la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat per a aquest tipus de biblioteques.
La biblioteca nacional d'Alemanya, 1964-1978, de l'arquitecte Hans Scharoun a la plaça Postdamer de Berlín
Espais previstos Quadre de superfícies útils: 546 m2 * 113 m2 217 m2 60 m2 58 m2 100 m2 64 m2
D'altres característiques que es poden apreciar en els plànols de planta que s'acompanyen, són l'accés per la façana sud, per la plaça prevista, i la comunicació directa amb l’àrea d'exposicions i l'auditori, pels quals es preveu un accés independent per la façana est.
Parlem de Sarrià ~ 54
21 m2 25 m2 22 m2 Total 736 m2 Espais de circulació i instal·lacions 204 m2 940 m2 * Auditori i sala d’exposicions independent Superfície construïda 1.071 m2
tema de portada ~
Àrea d’acollida i promoció Àrea de foment i espais polivalents Àrea d’informació i referència Àrea general Fons general Diaris i revistes Música i cinema Àrea infantil Dipòsits Espai administració i serveis Despatx Àrea de treball Zona de repòs
13
Parlem de Sarrià ~ 54
~ tema de portada 14
Aspecte de l’edifici A continuació s'acompanyen unes vistes o perspectives renderitzades des de l'est i des de l'oest, que donen una idea aproximada del desenvolupament del projecte a nivell d'avantprojecte. Com a comentari addicional cal dir que es preveu un tancament o pell exterior de policarbonat que per les seves qualitats diverses, dels tipus de transparència, translucidesa i coloració, permet una varietat de l'acabament que es projecta i donarà lloc a un efecte iridiscent, a més a més de denotar l'ús de l'espai al qual correspon cadascuna de les variants. Aquest tipus de façanes, molt utilitzades en l'actualitat i que es denominen com de doble pell o ventilades, permeten un millor aprofitament energètic del conjunt i, en
el nostre cas, un millor comportament acústic addicional, necessari per la proximitat d'una via amb trànsit intens com és la N-II A. D'altres acabaments interiors es preveuen molt directament condicionats per l'ús específic d'aquest equipament i molt especialment per la facilitat de manteniment que puguin produir. Per últim cal remarcar que, tal com s'ha estudiat inicialment, una utilització intensiva dels aïllaments tèrmics més actuals permetrà una sostenibilitat energètica de l'edifici molt notable, amb un consum energètic de l'ordre del 50% del que és permès normativament.
entrevista
L’Anna Ma és l’ànima de la biblioteca. Ajuda a buscar informació, recomana lectures, assessora a fer servir Internet, vigila els més menuts, sempre amatent i amb un somriure. Foto: A.Vila
Anna Maria Fornells Casadevall
És preocupant la falta d’hàbit de lectura, sobretot entre els joves. Quines tasques es poden fer des de la nostra biblioteca per fomentar l’hàbit de la lectura? Quines campanyes aporta la biblioteca per a conscienciar sobre la importància de llegir. Sí, és preocupant, però considero que els joves solen passar per diferents etapes. Si de petit un ha estat lector, més tard o d’hora tornarà a seguir amb l’hàbit de la lectura. Per fomentar la lectura entre els més petits, l’hora del conte és l’activitat de dinamització a la lectura per excel·lència. És l’activitat que té més tradició i més adeptes. També es fan diversos tallers, xerrades, conferències, exposicions. Activitats molt positives relacionades amb el món dels llibres.
15
Quin tipus de gent freqüenta més la biblioteca? Quants socis hi ha ? A la biblioteca acudeix tot tipus de públic: avis, joves, infants i adults. Actualment a la nostra biblioteca hi ha 1.604 usuaris.
Parlem de Sarrià ~ 54
L’Anna Maria és molt popular a Sarrià, ja que és la bibliotecària del poble. Una persona afable, que ha estat i estarà sempre al servei de la gent que busqui informació i vulgui ampliar el seu coneixement. Ha nascut i ha viscut sempre a Sarrià de Ter. Està casada i té tres fills, dos nois i una noia. Una persona que afortunadament està molt vinculada a la cultura del nostre poble.
Vostè s’ha implicat a la vida cultural del poble? He participat en activitats molt amenes, com el casal d’estiu i el saló del llibre del col·legi Montserrat.
entrevista ~
Emili Pérez
Quan temps fa que és la bibliotecària de Sarrià de Ter? Se sent realitzada amb la seva feina? Quins al·licients té? Al setembre farà quinze anys que em dedico a aquesta professió. La veritat és que és una feina molt maca i gratificant, sobretot quan puc ajudar els usuaris en la recerca d’informació i coneixement.
Per les jornades del paper, quin protagonisme adquireix la biblioteca i quins actes es preveuen en aquesta edició 2005? La biblioteca s’ha involucrat en l’exposició promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: “Les biblioteques populars en la pau i la guerra”. És bàsicament un recorregut històric a la trajectòria de les biblioteques públiques. A partir dels seus inicis fins a la recent democràcia. També s’organitzarà una taula rodona amb el tema : “ Un nou concepte de les biblioteques públiques”. Les dues activitats són molt positives. Sincerament, què troba a faltar la gent que acudeix a la nostra biblioteca? Què demana més la gent i no se li pot oferir? El que la gent troba a faltar sobretot és l’espai físic. L’escriptor Narcís Comadira i l’Anna Ma. parlen animosament el dia de la xerrada de l’artista durant el cicle “El menú de l’escriptor” d’enguany. Foto: A.Vila
Quines institucions ajuden i aporten fons a aquesta biblioteca? Rebem ajuda de la Diputació, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. També comptem amb alguna donació. A més del servei de préstec, quins altres serveis pot aportar la biblioteca de Sarrià de Ter a la gent? La funció de la biblioteca, en general, no és només la de préstec, sinó que és un centre d’informació i d’accés lliure i sense límit al coneixement, al pensament i la cultura. Creu realment que aquesta biblioteca ha quedat “petita” per oferir nous serveis a la gent del poble? Francament crec que ha quedat molt petita. No tenim prou espai per posar més prestatges i oferir més bon servei. Tenim més de 13.000 volums, 340 vídeos, 400 DVD i 500 CD. I anem creixent cada vegada més.
16
Parlem de Sarrià ~ 54
~ entrevista
Considera que Internet ha restat protagonisme a la clàssica biblioteca a l’hora de recercar informació, o és un element que s’ha incorporat a la nostra biblioteca? Al contrari, la reconversió de les biblioteques públiques en punts de connexió amb les noves tecnologies de la informació, sense perdre la seva identitat com a “àmbits del llibre,” és un dels fenòmens més positius dels darrers temps.
Per quan es preveu la construcció i el funcionament de la nova biblioteca del poble? Les obres de la nova biblioteca començaran a partir de l’any 2006. El funcionament, esperem que només tardi un parell d’anys una vegada estiguin les obres definitivament.
Com valora vostè aquesta nova biblioteca? Quina capacitat tindrà? Hi haurà més personal? Que la biblioteca ha quedat petita és evident i no es pot obviar. Fa falta una nova biblioteca. La nova tindrà aproximadament uns 900 metres quadrats i es preveu també més personal per ajudar i atendre els usuaris. Expliqui’ns la relació que ha tingut la biblioteca amb l’artista Emília Xargay. L’Emília se sentia molt lligada a la biblioteca i participava en molts actes culturals que s’hi organitzaven, com per exemple el concurs literari de Sant Jordi. Sap si s’ampliaran a la nova biblioteca l’ús de les noves tecnologies com Internet, DVD… Sí, les biblioteques actuals tenen un paper fonamental a l’apropament de les tecnologies de la informació a tots els ciutadans, perquè faciliten el lliure accés als ordinadors i a Internet.
NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL
Tel. 972 17 17 33 Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès
La música a la festa i el concert de Festa Major
L’orquestra Selvatana pel concert de Festa Major. Foto: A.Vila
Dani Cañigueral Viñals
17
I com ja és tradicional en tots els concerts, hi va haver la part dedicada a Catalunya. Aquest apartat va constar de 5 peces: Llevantina (V. Bou), L’Emigrant (A. Vives), La Mare (J.Costa), Ara que tinc vint anys (J.M. Serrat) i Barcelona (F. Mercury). Val a dir que si en algun moment la brillantor dels cantants i músics va flaquejar una miqueta, va ser en aquestes cançons on van tornar a engrescar el públic amb la seva passió sobre l’escenari. La cançó Barcelona va tornar a ser una de les peces clau del concert amb un cantant totalment entregat i coneixedor de la seva força. El final del concert va constar de quatre peces emblemàtiques per a tots els seguidors de concerts de Festa Major: La Santa Espina (E. Morera), El Cant de la Senyera (Ll. Millet), Amics per sempre (A. Ll. Webber) i Girona m’enamora (R. Viladesau). Realment l’espectacle va ser impactant. Veure com el pavelló, ple de gom a gom, vibrava i es comunicava amb l’orquestra és una cosa no habitual a Sarrià. Al final tothom va acabar dret i molts van tenir l’agradable sensació d’haver passat una bona estona emocionant-se amb les cançons de sempre... Realment va valer la pena i estic segur que molts tornaran a venir l’any vinent.
Parlem de Sarrià ~ 54
Dit tot això, faré un breu recordatori de l’espectacle musical que vam viure la tarda del dissabte de la festa. L’any passat explicava que la Selvatana estrenava espectacle-concert i que va ser tota una novetat que va impactar el públic. Doncs bé, aquest any han seguit amb la mateixa estructura de l’any passat amb alguns canvis puntuals. Val a dir que han millorat i ampliat la part dramaticocòmica en algunes cançons, millorantne la posada en escena. El concert es va dividir en quatre parts. La primera va ser una mena de presentació on van interpretar Carmina Burana (C. Orff), La Viuda Alegre (F. Lehár) i un recull de sardanes amb tenora titulat: La Tenora, més enllà de la Cobla. L’espai líric va constar de quatre peces espectaculars i còmiques, on els cantants mantenien un contacte molt directe amb el públic. Van interpretar El Maestro Campanone (G. Mazza), En un País de Fábula (P. Sorozábal), Brindis de Marina (E. Arrieta) i Oh Sole Mio (E. Di Capra) Igual que l’any passat, van interpretar el potent i lluït Vals-Jota amb La Reina d’Aragó (E. Massana), on vam poder sentir les trompetes i els fiscorns solistes destacant per sobre de l’orquestra.
festa major ~
Un any més hem tingut la nostra Festa Major. Com cada any, en l’aspecte musical tenim actes que es van repetint, altres de més innovadors i alguns que trobem a faltar. Aquest fet és habitual en festes dinàmiques com la nostra. El que hem d’intentar és que en qüestió musical també sigui Sarrià cada dia més. Això ho dic arran del fet positiu que enguany ha estat el Concert de Festa Major, els balls de nit i les sardanes; però sense oblidar que en altres camps hi ha hagut mancances. Em refereixo a la música per al jovent, i per als infants. Per una banda, crec que cal animar el jovent perquè prengui la iniciativa a l’hora d’organitzar actes adequats de bona música i bon ball i, per l’altra, potenciar més que els grups organitzats de músics locals puguin tenir el seu espai en la festa. Pel que fa a la música infantil, també opino que últimament estàvem acostumats a més qualitat musical que aquest any. Sé molt bé el que costa muntar una Festa Major i que des de fora és molt senzill donar opinions; per això des d’aquí voldria animar a la participació de la gent, del jovent amb idees, dels grups musicals i de les entitats que tenen a veure amb la música per tal de millorar musicalment la Festa de cara a l’any vinent.
pregons, pavellons i balcons De
El grup ganxó “Els llops de mar” varen oferir un recital d’havaneres pel pregó de Festa Major. Foto A.Vila
El pregoner Josep Ma. Casamitjana rep de mans de l’alcalde Nicolás Pichardo, una placa. Foto: cedida pel diari El Punt.
18
Parlem de Sarrià ~ 54
~ festa major
Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.com
La pregunta clau, d’uns anys cap aquí, els dies immediatament anteriors a l’inici de la Festa Major de Sarrià, és la següent: “La pluja permetrà llegir el pregó des del balcó de l’Ajuntament?” En qüestió de pregons, constato que els sarrianencs som molt amants de la tradició i de certa ortodòxia, i apreciem la celebració de l’acte des del municipal balcó amb balustrada, més que no pas si s’ha de dur a terme al pavelló. Però, aquest any tampoc. Això són faves comptades: la crua realitat és que cada any per aquestes dates plou i els partidaris del balcó del carrer Major veiem com se’ns aixafa la guitarra. Davant la quarta lectura de pregó consecutiva traslladada al pavelló per causa o sota amenaça pluvial, la solució ha de ser salomònica. Aprofitant que les obres de l’edificació esportiva encara estan en marxa, proposo que s’hi construeixi una reproducció del balcó de l’Ajuntament sota cobert. Es garantirà d’aquesta manera la lectura del pregó comme il faut, però sense haver de renunciar a un element tan emblemàtic. Una altra realitat que es consolida és la de la personalitat del pregoner: si fins fa uns anys era sempre una persona física, amb nom, cognoms i carnet d’identitat, des de l’any passat el pregoner és persona jurídica: un col·lectiu, una entitat. Aquest fet dóna molt de joc a l’hora de poder escollir i proposar un pregoner festiu, sobretot en un poble com Sarrià, on la vida i la societat civil hi són tan presents, amb una quota d’associacionisme tan
elevada. He comptat una trentena llarga d’entitats, entre penyes, plataformes, associacions i grups diversos, un formidable viver cívic i de candidats a pregoners per a les properes festes majors. Paradoxalment, si quan els pregoners eren persona física era relativament possible que l’interessat disposés d’un balcó, en aquesta ocasió ens n’hem trobat un que és titular d’un pavelló esportiu sencer, a Sarrià mateix! Aquest any en fa cinquanta que a Sarrià es va començar a jugar a handbol (a balonmano, se’n deia abans ) i és encertadíssim que a la Unió Esportiva Sarrià els hagi tocat el paper de pregoners. Aquest agrupament esportiu, i les dues matrius que el van precedir, han dut el nom del poble per mig món i han estat senyes d’identitat sarrianenca. L’acte ha estat presentat per l’Acalde, senyor Pichardo, molt mudat, que s’ha estrenat en aquesta funció. El micròfon ha correspost al President de la UES, senyor Josep M. Casamitjana, que ha llegit un pregó de factura clàssica, documentat, dinàmic, que hem entès com un cant a l’amistat, a la joventut i a l’esperit de poble. Ha resseguit la història d’aquest esport a Sarrià, amanint-ho amb anècdotes humorístiques, i establint paral·lelismes i relacions entre la UES i la festa major; i entre els envelats i els pavellons. Com a arrodoniment festiu, ha tingut lloc la tradicional cantada d’havaneres a càrrec del grup ganxó Llops de Mar, que ens han ofert un repertori mariner i el proverbial cremat de rom.
Conec un estudiós figuerenc que té la teoria que una festa major, per poderse considerar un èxit, necessita tres ingredients principals: ofici, platillo i envelat. En el nostre cas, permeteume que n'hi afegeixi un altre: el balcó de l’Ajuntament. I és per això que de tornada a casa, no m’he pogut estar de voltar pel carrer Major per passarhi per sota. Estava tot solet, adornat amb la senyera i la bandera de Sarrià empapades per la pluja. Només li feia companyia el tauler d’anuncis on, entre fotocòpies de publicacions al BOP, resolucions sancionadores, provisions de constrenyiment i edictes del senyor Jutge de Pau amonestant tres matrimonis civils, hi brillava amb llum pròpia una notificació del consistori gironí a incomplidors de les normes de comportament ciutadà. Enmig d’un llistat de multats per miccionar a la via pública, hi destacava en fluorescent un sarrianenc, nouvingut, que havia comès una infracció lleu sancionada amb 90 euros: “Fer soroll per sobre dels límits del respecte mutu, destorbant el descans dels veïns”. L’administració municipal, quan s’hi posa, no s’hi posa pas per poc.
Tarda de Teresines Montse Ullés
L’espantaocells d’aquest grup va començar amb la recollida de restes de musclos. D’esquerra a dreta, Nita, Teresa, Maria, Victòria, Rosa i Mercè
En aquest escrit volem explicar les nostres aventures per fer l´espantaocells de la Festa Major. Som un grup de veïns que amb ganes de passar-ho bé i disfrutar ens ajuntem per fer aquesta activitat i animem a tot el Poble que hi participi.
Principis d’agost - Ja tenim pensat què farem d´espantaocells aquest any?. Hauríem de començar a pensar-ho perquè llavors se´ns tira el temps a sobre i hem de fer-ho ben maco – diu la Maria. Surt una idea, després una altra i ja tenim a tots els veïns engrescats.
Comencem a treballar i mirar com es poden fer les medusses i els peixos. Aquesta setmana ja hem començat a menjar musclos. Una n´ha comprat mig quilo, una altra dos quilos, n´hi ha que diuen que no els hi agraden massa però que també en menjaran. La Mercè Lladó també n´ha portat i els ha rentat amb lleixiu i tot. La Maria Calonge, l´Adela, la Maria Villar, la Remei... Tothom n´ha portat.
19
- Es treballa aquesta tarda? - Sí, en Lluís ja té fets un parell de bosses de musclos. - D´acord, doncs ja vindré.
Parlem de Sarrià ~ 54
I així és com comencen les tardes de Teresines. En Ganda i en Marc s´encarreguen d´anar per les cases dels veïns a demanar que quan mengin musclos ens guardin les cloves
Mitjans d´agost
festa major ~
- Jo crec que podríem fer una sirena amb peixos – la Montse comença. - Jo penso en un vaixell i una àncora – afegeix la Maite - Va doncs, vinga, les joves penseu-ho i els avis i àvies ja us ajudarem – diu la Roser. - Jo havia pensat que podríem fer musclos que pengessin. Què us sembla? Però hi haurà molta feina – la Montse ja ho ha deixat anar. - Tu proposa i digues la idea i llavors ja mirarem com es pot fer – diu en Lluís - Doncs, tots els veïns mengem musclos i amb les cloves es podrien lligar i... - I com les lliguem?- pregunta en Salvador - Jo ja faré els forats – en Lluís ja ho té clar. - Podríem fer un tauró també, no?.
i bosses de plàstic per poder fer un mar de medusses. - A quina hora quedem? – pregunta la Victòria. - A les quatre, va bé? – proposa la Roser. - D’ acord, jo porto les tisores i les bosses d´escombraries – la Maria Teresa ja està a punt. - Jo ja portaré el fil i el celo – diu la Nita. - La Maria va de tardes, però ja vindré jo – ens comenta la Carmeta. - Quan en Jula s´hagi despertat i hagi mamat, ja vindré – diu la Maite. - Com ho veus, Martí? - Quan estigui tot muntat i fet, ja us ho diré – contesta en Martí.
D’esquerra a dreta, Maite i Jula, Rosa, Salvador, Nita i Victòria, Montse, Maria, Lluís, Ma Teresa, i els nens Ganda i Marc.
I mirant-nos com treballem, ens ve al cap la sèrie de La Cubana, les Teresines. Totes al voltant d´una taula, treballant però fent-la petar. Que si he sentit això, que si mira allò, que si aquell, que si aquella... I ja tenim el nom del grup: “Les Teresines de Sarrià de Dalt”. Mentrestant, en Marc i en Ganda a donar voltes amb bicicleta, només paren per berenar, xocolata desfeta de la Victòria o entrepans per celebrar l´aniversari d´en Martí i el sant de la Roser. La Maria Teresa també ens ha portat la seva ratafia per celebrar-ho.
20
Parlem de Sarrià ~ 54
~ festa major
- Ja he fet la instància a l´Ajuntament perquè ens posi llum a la placeta. L´he signada amb el nom de les Teresines. - Ho dius de veritat? Apa aquí!. I mentre tot això va passant es nota en l´ambient l´aire de Festa Major, veure com tot un grup de gent ens ajuntem a fer una cosa que no hi estem gens obligats, sinó que amb tota la il·lusió i voluntat de participar hem passat força tardes del mes d´agost preparant el nostre espantaocells. També ha servit per recordar aquells temps en què es feien
les catifes de flors per Corpus, o muntaven l´Arbre de Nadal, o els diumenges a la tarda es posaven la ràdio i feien una “disco” improvisada... I a nosaltres els joves, ens agrada veure aquest ambient i continuar mantenint aquest esperit. Això és el poble!
Finals d´agost El dissabte a les cinc de la tarda, quedem per muntar-ho tot. Jo posaria la sirena aquí. Les cordes les passem per aquí i llavors les lliguem. Però lligueu els musclos abans, que l´any passat vam acabar amb un mal de braços... La Maite i la Montse es miren i ja en tenen prou per entendre´s amb la mirada. Que n´és de maco que tothom hi digui la seva i participi (de totes maneres ens ho farem com nosaltres vulguem...). En Jordi i en Sidi també ens ajuden a penjar-ho i en Ganda i en Marc encara donen voltes amb bicicleta. Són les nou, ja està tot enllestit. Falta el cartell : “PLATJA LES TERESINES”.
Telèfon 972 17 11 51
Primera trobada d’intercanvi de plaques de cava a Sarrià
La 1a trobada es va realitzar al pavelló municipal per la Festa Major. Foto A. Vila
Amics del col·lecionisme de plaques de cava
Amb motiu de la trobada a Sarrià, hem encarregat una tirada d’ampolles de cava brut equipades amb una placa exclusiva, que hem distribuït fent obsequi d’una altra peça de col·lecció, única, amb motiu sarrianenc, gentilesa de l’Ajuntament. Volem agrair la col·laboració de tothom que ens ha ofert la seva participació i suport.
21
Esperem poder-ho repetir l’any vinent i us animem a iniciar-vos en aquest apassionant entreteniment. I si això del col·lecionisme no us tira prou o no en teniu ganes, penseu a guardar-nos les xapes de les ampolles que destapeu a casa vostra o als restaurants. Seran molt ben rebudes!
Parlem de Sarrià ~ 54
N’estem molt satisfets, ja que ha estat tot un èxit : durant tot el matí hi han desfilat cap a dos centenars d’entusiastes vinguts d’arreu: de l’Empordà fins al Penedès i més enllà, que han pogut dur a terme gran quantitat de transaccions d’intercanvi per, de mica en mica, anar augmentant el nombre de peces en les respectives col·leccions.
L’afició per les plaques o xapes va començar el segle passat a França, a la Champagne i a d’altres zones elaboradores de vins escumejants. A Catalunya, actualment, el col·leccionisme de plaques de cava, xampany i vins escumosos viu un moment eufòric. És tracta d’una modalitat de col·leccionisme apta per a totes les edats i els elaboradors i embotelladors treuen al mercat cada temporada un gran nombre de vistoses peces noves, aconseguint d’aquesta manera que la col·lecció tendeixi a l’infinit. Per posar-nos en contacte amb altres aficionats i poder canviar les plaques repetides, és interessant la participació en les trobades que setmanalment es van celebrant per tot el país.
festa major ~
Sota el patrocini i suport de l’Ajuntament, els Amics del Col·leccionisme de Sarrià hem aconseguit dur a terme la primera trobada d’intercanvi de plaques de cava, que es va celebrar en el marc de la Festa Major, el dissabte 10 de setembre al pavelló municipal.
Imatges de la inauguració de l’exposició presentada per l’arqueòleg Joan Llinàs. Fotos: Roger Casero.
Exposició
“Els romans a Sarrià de Ter”
22
Parlem de Sarrià ~ 54
~ festa major
Joan Llinàs i Pol arqueòleg, Janus S.L.
El dia 7 de setembre, dins dels actes de la Festa Major, s'inaugurà a la Sala Patronat l'exposició Els romans a Sarrià de Ter, patrocinada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià i realitzada per Janus, S.L. L'acte fou presentat per Nicolàs Pichardo, alcalde de Sarrià, Assumpció Vila, regidora de cultura, i Joan Llinàs, arqueòleg i un dels autors del guió expositiu. L'exposició va estar oberta al públic fins al 25 de setembre. L'exposició constava de tot un seguit de plafons explicatius i diverses vitrines amb material arqueològic. El guió dels plafons s'estructurava en tres parts. La primera part feia referència al context geogràfic i històric del Sarrià de fa dos mil anys, marcat sobretot pel pas de la Via Augusta i per la proximitat de la ciutat de Gerunda. Seguidament, el guió se centrava en el gran jaciment romà de Sarrià, la vil·la del Pla de l'Horta, descoberta l'any 1970, l'excavació de la qual va documentar, entre d'altres restes, quatre estances pavimentades amb mosaics. Finalment, hi havia uns darrers plafons que se centraven en la interessant necròpolis descoberta i excavada en els darrers mesos a tocar de l'antiga vil·la. Els plafons oferien el màxim d'informació mitjançant la combinació de textos curts i entenedors amb fotografies -actuals i antigues-, dibuixos tècnics, recons-
truccions, restitucions dels mosaics i, fins i tot, retalls de diari. Les vitrines exposaven divers material arqueològic de l'època, en bona part procedent de la vil·la del Pla de l'Horta, des de ceràmica de luxe i de cuina fins a monedes, passant per àmfores, pedres de molí, claus de ferro i fragments de mosaic. Atenció especial mereixien les peces d'aixovar trobades a les darreres excavacions a la necròpolis, que per primera vegada veien la llum pública. Destacaven per sobre de tot la fíbula i les sivelles de bronze visigodes, del segle VI dC, però també hi havia un bol i una gerra sencers de ceràmica i un conjunt d'una dotzena de petitíssimes monedes del segle IV dC que encara estan per restaurar. Cal esmentar que els materials i les fotografies antigues de la vil·la Pla de l'Horta procedien del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, que va col·laborar àmpliament amb l'exposició. Podem dir, doncs, que aquesta exposició acomplia el doble objectiu d'apropar als sarrianencs una part important de la seva història i, alhora, de donar a conèixer -complementats amb els articles apareguts en els números 51 i 53 d'aquesta mateixa revista- els resultats de les darreres troballes arqueològiques efectuades al municipi.
festa major ~
Parlem de Sarrià ~ 54
Fotos: Associació de Veïns de Sarrià de Dalt
23
Pavelló municipal Àngel Mesas Mesas Regidor Delegat d’Esports
24
Parlem de Sarrià ~ 54
~ ajuntament
Avui per avui, el pavelló esportiu municipal és l’equipament més utilitzat, tant a nivell d’esports com d’altres activitats. En el sentit purament esportiu, aquest fet fa que l’ajuntament tingui la preocupació constant de dotar-lo d’aquells elements necessaris per al bon funcionament de l’esport sarrianenc, garantint d’aquesta manera una pràctica esportiva de qualitat. Bé, estem per la feina i poc a poc ho anem aconseguint. En aquest any 2005, hem realitzat unes inversions d’aproximadament 252.000€. Amb aquesta inversió s’han construït: els vestidors de la sala de musculació, els lavabos de la graderia i l’entramat de cistelles de bàsquetbol. Sens dubte ha de contribuir a la millora esportiva necessària per a les entitats i per a l’ajuntament . Però això no s’acaba aquí, ja que l’any vinent hi ha previst realitzar noves inversions per un valor aproximat als 492.000€, amb els quals tenim previst acabar la segona fase del pavelló i que consistirà en: graderia, parquet, folrament amb fusta de parets interiors, ventilació, sales per a entitats, il·luminació..., en definitiva, consolidar tot el que s’ha construït fins ara i deixarlo totalment acabat. Som conscients dels maldecaps que aquestes obres han provocat i provocaran, però entenem que és el preu que toca pagar per tal d’assolir una instal·lació amb garanties i en condicions. Des d’aquestes ratlles volem demanar disculpes, però també demanen comprensió i col·laboració, ja que només pretenem dotar el poble d’un espai esportiu digne. Fent una mica d’història del pavelló, és conegut que ha estat motiu de controvèrsies, ha estat tema de discussió de quina era la seva utilitat real, ja que
El pavelló municipal amb les noves cistelles de bàsquet, els lavabos de la graderia i els vestidors de la zona de musculació. Fotos: A. Mesas
semblava que només havia de servir per fer les festes del poble. Bé, en l’actualitat les activitats esportives que es realitzen al pavelló són: judo, bàsquetbol, patinatge, gimnàstica rítmica, futbol sala i gimnàstica de manteniment. Estem convençuts que disposar d’aquesta instal·lació ha fet que les entitats hagin crescut en nombre. Aproximadament 300 esportistes de totes les categories i de tots els nivells realitzen setmanalment esport al pavelló municipal, creiem que aquestes dades justifiquen, d’una banda, la utilitat real del pavelló i, de l’altra, les inversions que s’han fet i les que es faran properament.
Acords Ajuntament ~ Acta de la Sessió Ordinària de 26 de juliol de 2005 Abans de començar la sessió, l’alcalde informà de la reunió que varen mantenir ell i el Sr. Casero amb el Sr. Juan Antonio González, president de l’ADIF del Ministerio de Fomento, sobre el soterrament del TGV al seu pas per Sarrià de Ter, constatant que s’està treballant en aquesta línia i que és molt probable que se soterri. Edifici El Coro S’acorda el plec de condicions específiques reguladores del concurs per a l’adjudicació del contracte d’execució de les obres incloses en el projecte de rehabilitació de l’edifici El Coro, 2a fase.
Celebració Any Masó A iniciativa de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, la demarcació a Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, es declara l’any Masó del setembre 2006 a setembre 2007. L’Ajuntament de Sarrià de Ter s’adhereix a la proposta i es compromet a participar activament en la programació per tal de difondre i donar a conèixer l’obra de l’arquitecte. Conveni amb la AEAT S’aprova l’adhesió de l’Ajuntament de Sarrià de Ter al conveni de col·laboració entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de
Refinançament préstecs S’acorda concertar una operació de refinançament dels quatre crèdits actualment vigents amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya amb un capital pendent d’amortitzar de 928.995,61, amb la mateixa entitat, a 10 anys d’amortització més 2 de carència inclosos. El tipus d’interès és l’euribor trimestral amb un diferencial del 0,15 trimestral, i una comissió d’obertura del 0,10%. Pressupost 2005:
Biblioteca Local Pla de l'Horta Edifici El Cau Edifici El Coro Serveis Culturals Emissora Municipal Festes Local Cooperativa Promoció de l'Esport Equipament esportiu La Rasa Local social la Rasa Instal·lacions Esp.Sarrià de Dalt Repetidor Mas Moliner Pavelló Municipal Polivalent Camins Vialitat Administració Financera Total previsió despeses
41.013,02€ 4.100,00€ 300,00€ 251.820,28€ 90.042,22€ 36.152,38€ 73.999,83€ 61.538,94€ 45.038,81€ 16.337,00€ 3.200,00€ 56.862,00€ 806,00€ 296.492,94€ 60.127,00€ 15.900,00€ 271.026,00€ 3.807.713,24€
ajuntament ~
98.782,44€ 337.254,15 € 64.806,05€ 62.607,40€ 211.307,92€ 176.354,03€ 3.000,00€ 394.756,28€ 152.810,24€ 29.230,00€ 2.700,00€ 7.000,00€ 327.206,87€ 96.000,00€ 35.000,00€ 178.681,44€ 300.960,00€ 4.500,00€
Municipis i Províncies amb un triple contingut: subministrament d’informació per finalitats no tributàries, intercanvi d’informació a l’empara de l’article 113LGT i col·laboració en la gestió recaptadora.
Parlem de Sarrià ~ 54
PREVISIÓ DESPESES Organs de Govern Administració General Despeses per serveis de l'Admó Àrea Dinamització Local Seguretat Acció Social Ajuts Estudis Escola Bressol Ensenyament Centre Cultural Ateneu Centre Exposicions c/Petit Local Jovent CEIP Montserrat Urbanisme i Arquitectura Enllumenat públic Jardineria Brigada Obres-Vies Recollida Escombraries-Neteja Medi Ambient
Contracte manteniment espais verds S’aprova el plec de condicions específic i general-tècnic de manteniment i conservació dels espais verds de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. En aquestes condicions no s’ha inclòs el servei de poda, perquè cal definir si l’empresa adjudicatària pot oferir aquest servei i si té maquinària adequada.
25
Acords Ajuntament ~ INGRESSOS IBI Rústica 440,00€ IBI Urbana 585.000,00€ Impost vehicles tracció mecànica 286.500,00€ Impost sobreincrement valor dels terrenys 70.000,00€ Padró IAE 285.000,00€ Impostos sobre construcció, instal. I obres 170.000,00€ Expedició de documents 4.100,00€ Tramitació expedició llicències urbanístiques 8.500,00€ Plaques, patents i distintius 150,00€ Llicències d'obertures 7.000,00€ Ocupacio via pública taules i cadires 500,00€ Ocupacio via pública bastides i material obra 1.500,00€ Utilització instal·lacions esportives 250,00€ Entrada de vehicles 18.000,00€ Mercat periòdic 6.400,00€ Ocupació ambulant, indústria carrer 2.800,00€ Ocupació subsòl i vol companyies elèctriques 60.000,00€ Ocupació sòl, vol i subsòl gas 102.400,00€ Ocupació subsòl i vol companyia telèfon 15.000,00€ Abonaments piscina municipal 20.000,00€ Taxa RCM clavagueram 27.000,00€ Ingressos cursos 10.000,00€ Llar. Matrícules + quotes 115.500,00€ Recollida escombraries 150.000,00€ Reintegrament de pagaments exercicis tancats 660,00€
Multes 12.000,00€ Recàrrecs de constrenyiments 9.000,00€ Gues, ceps, dipòsit de vehicles 400,00€ Imprevistos 5.000,00€ Transferències Fons nacional de cooperació 465.000,00€ Transf. Ordinàries entitats locals (genèric) 100,00€ Transf. Generalitat Fons Català de cooperació 32.750,00€ Transferència Generalitat AODL 26.500,00€ Transferències Educacií / funcionament llar 99.150,00€ Transferències Administració Estat 250,00€ Transf. Ordinàries entitals locals Diputació 38.000,00€ Transferències de particulars 5.000,00€ Interessos de dipòsits 1.000,00€ Interessos per fraccionament 100,00€ Dividents aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter 1.500,00€ Explotació bar cooperativa (cànon) 16.720,80€ Concessions aigua potable 26.500,00€ Alienació solars Renoc 1a fase 803.836,59€ Venda de patrimoni general 1.000,00€ Subvencions extraord. Diputació 11.422,00€ subv. Extraord FEMP 1.300,00€ Subv Extraor. Generalitat Consell Català Esport 69.365,00€ Subv Extraor. Caixa Catalunya 120.202,00€ transferència Necso PA Cobega 320.000,00€
26
Parlem de Sarrià ~ 54
~ ajuntament
Total previsió ingressos
El regidor d’Hisenda, Roger Casero, va començar el debat explicant les xifres globals i ressaltant que aquest pressupost es presenta descompensat, els ingressos són superiors a les despeses, anivellant-se amb el dèficit o romanent de tresoreria negatiu que s’arrossega de la liquidació de l’exercici 2004, que és de 205.083,15€. Els objectius són contenció de la despesa ordinària i sanejament econòmic, al mateix temps que la liquidació de les inversions de l’any anterior i les noves inversions, tant en el pavelló municipal com en l’edifici del Coro. El regidor per ERC Roger Torrent va manifestar que segueixen
sense tenir participació en l’elaboració dels pressupostos i no troba justificat que els pressupostos d’enguany es presentin el mes de juliol. També va fa esment al fet que la despesa ordinària creixi molt per sobre de l’IPC. Es congratula pel creixement de les inversions però lamenta que en part siguin per liquidar inversions fetes en exercicis anteriors i li preocupa que amb part dels ingressos extraordinaris es faci front al deute pressupostari acumulat. Lluís Aymerich de CiU creu que l’equip de govern no ha fet els deures, ja que en alguns conceptes de l’administració general hi ha augments del trenta per cent, i que no es correspon a l’objectiu proclamat de contenció. Per altra banda, la despesa a promoció de l’esport li sembla força insuficient atenent al número de fitxes federades de gent del poble. Quant a inversions, no s’haurien de comptabilitzar com a tal inversions ja fetes i no es veu clar quins ingressos extraordinaris estan finançant deute pressupostari. També considera reduït el temps de con-
4.012.796,39 €
sulta, ja que en 48 hores, donada la transcendència del tema, no és suficient. Demana més informació sobre les inversions en mobiliari urbà i en l’arranjament del camí de Sant Medir. Roger Casero va contestar que s’estan estudiant fórmules de participació ciutadana i que els regidors han de tenir més temps per estudiar-ho, però aquest any s’ha complicat pel canvi polític i el de la tresorera i també perquè els diners que han de finançar les inversions han arribat tard. En tot cas, la pròrroga és normal i prevista legalment. La proposta es va acordar per
majoria absoluta amb el vot favorable dels membres de l’equip de govern i el vot en contra dels membres de CiU i ERC. Polígon P-A del sector Cobega S’acorda aprovar l’informe mediambiental del Pla de Millora Urbana del polígon P-A del sector de Cobega, redactat pel biòleg Ramon Fortià i Rius.
• Prega a l’equip de govern que adopti mesures per retirar els vehicles abandonats en diferents barris del municipi. D’aquest assumpte, contestà l’alcalde, se n’encarrega la policia municipal que normalment en fa el seguiment adequat. El regidor de seguretat, Àngel Mesas, reiterà que a vegades hi ha complicacions legals que demoren enretirar el vehicle de la via pública.
Acta de la Sessió Ordinària de 27 de setembre de 2005
Tant Roger Torrent com Lluís Aymerich van demanar que l’ajuntament fes una política d’habitatge social. L’alcalde Nicolás Pichardo els va recordar que totes les parcel·les venudes del Pla parcial can Renoc, propietat de l’ajuntament, són per fer-hi habitatge social. Refinançament dels crèdits de l’ajuntament S’acorda completar l’acord plenari de 26 de juliol i modificar la data de referència per al refinançament dels crèdits de Caixa Catalunya que es fixa en l’1 de
27
Reglament de Mercat S’aprova inicialment la modificació de l’article 26 del Reglament regulador del règim interior del mercat a la via pública de Sarrià de Ter, en el sentit d’escurçar de 4 mesos a 1 mes el període de reserva de prioritat. El motiu d’aquesta proposta és l’absència de molts marxants del mercat setmanal durant el període estiuenc, de manera que això afavoreix els que paren sempre.
Venda de les parcel·les del pla de l’Horta i del Pla parcial can Renoc S’acorda adjudicar al Sr. Pere Travesas Masó, en nom i representació de Girollars S.L., pel preu d’1.243.592,29€, mitjançant concurs convocat en el Ple de 31 de maig de 2005, el contracte d’alienació dels béns immobles patrimonials propietat d’aquest ajuntament, identificats com a APR3, APR4 i APR5 a la reparcel·lació del Pla parcial de can Renoc, amb un sostre de 4.417,73m2 i A12.2 del sector del Pla parcial pla de l’Horta, segons detall: • APR-3 Edificació aparellada (PB+PP) sostre 336 m2 • APR-4 Edificació en filera tipus I (PB+PP)sostre 1.191,60 m2 • APR-5 Volumetria específica tipus I (PB+3PP+A) 2890, 13 m2 • A12.2. Volumetria Específica. Clau 15
ajuntament ~
El regidor per CiU, Lluís Aymerich, va preguntar el següent: • Quines gestions s’estan realitzant pel que fa a la integració de l’ajuntament al Consorci de les Vies Verdes. • A Sarrià de Dalt hi ha bandes sonores per col·locar, sobretot al carrer Isidre Molar. L’asfalt del passatge de la Font es troba molt deteriorat . Els veïns s’estan esperant que surti el POUM per poder pintar les façanes o arranjar els garatges. Els veïns del Pi de la Bateria demanen que es podi el brancatge que vola sobre la calçada. S’ha tancat la font d’aigua calenta que brolla de la urbanització can Renoc. L’alcalde, Nicolás Pichardo, va contestar que el POUM es troba en fase final d’elaboració i es preveu donar solució al tema del pintat de façanes i dels garatges. La font d’aigua calenta s’ha de destapar perquè s’ha fet malbé. Els urbanitzadors estan obligats a respectar-la. • Hi ha un problema de clavegueram al Pla dels Vinyers i demana quines solucions s’adoptaran, a la qual cosa l’alcalde contestà que s’està treballant per solucionar aquest i d’altres punts crítics del municipi. • Pregunta pel problema que es genera a la riera La Rasa, on s’embassa l’aigua i es crien mosquits. En contestació Nicolás Pichardo va dir que les aigües que s’embassen són aigües pluvials que provenen del polígon de Sant Julià, i que s’està tractant amb l’Ajuntament de Sant Julià de trobar-hi una solució. Jordi Costa, regidor per CiU, va demanar per què els camions-cuba de l’empresa que neteja les fosses sèptiques utilitza aigua de la xarxa municipal per fer la neteja, a la qual cosa va contestar l’alcalde tot dient que l’empresa té autorització municipal i que se’n fa un seguiment periòdic mitjançant vals.
Contracte de conservació i manteniment dels espais verds del municipi D’acord amb les bases del concurs per a la prestació de serveis de manteniment i conservació dels espais verds de Sarrià de Ter, aquest s’adjudica a l’empresa Arico Forest s.l. pel preu de 36.308€ (IVA inclòs), ja que va presentar l’oferta més favorable de les valorades i la que detalla la periodicitat de les actuacions a portar a terme, segons l’informe dels serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament.
Parlem de Sarrià ~ 54
Precs i preguntes Roger Torrent va demanar les següents qüestions: • En quina fase es troba el Mapa acústic, ja que la cantera de can Rubau torna a provocar soroll per funcionament durant la nit, a la qual cosa contestà l’alcalde, Nicolás Pichardo, tot dient que el Mapa de vulnerabilitat acústica es troba en fase d’execució. • Considera que atès el risc d’incendis d’aquest any, s’ha d’impulsar la creació de l’ADF o incorporar-se a la de Sant Julià de Ramis. Mentrestant, demana que es prenguin mesures de neteja dels boscos periurbans. Referent a la qüestió dels solars, l’alcalde va contestar que periòdicament es fan requeriments als propietaris dels terrenys que no es troben en condicions de salubritat i seguretat. El regidor de seguretat, Àngel Mesas, va informar que regularment es fan actuacions de prevenció d’incendis i que s’ha d’estudiar el que convé més, si formar una ADF o bé incorporar-se a una d’existent. • En relació als problemes de seguretat vial per excés de velocitat torna a demanar la col·locació definitiva dels reductors de velocitat. En contestació Nicolás Pichardo va dir que s’estan posant de forma gradual i va esmentar les localitzacions previstes. • Demana quins projectes té l’ajuntament per la implantació de la televisió digital terrestre, a la qual cosa l’alcalde va contestar que s’està al corrent i a l’expectativa de la demanda d’iniciatives.
Acords Ajuntament ~
Acords Ajuntament ~ gener de 2006, i en conseqüència s’ha d’actualitzar la quantitat a refinançar, que es xifra en 861.964€, o sia, el capital pendent d’amortitzar en aquesta data. El termini del préstec és de 10 anys d’amortització, més 2 de carència, l’interès euribor trimestral més un diferencial del 0,15%, i una comissió del 0,10% d’obertura.
28
Parlem de Sarrià ~ 54
~ ajuntament
S’acorda concertar una operació de préstec de 622.374€ que refinança cinc préstecs actualment vigents concertats amb el BBVA, Banc de Crèdit Local i BSCH, amb un termini de 10 anys, més 2 de carència, euribor anual més un diferencial de 0,10% i una comissió d’obertura de 0,10%. Modificació de les Ordenances fiscals En general, les Ordenances fiscals s’apugen un 3,2%, que és l’augment previst de l’IPC. D’aquest acord no es contemplen els preus públics, que s’aprovaran per Junta de Govern. En l’Impost d’Instal·lacions, Construccions i Obres (ICIO) es contemplen les següents bonificacions: • Bonificació del 95% les construccions, instal·lacions i obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals i historicoartístiques que justifiquin tal declaració. • Bonificació del 95% les obres de rehabilitació de façanes en tot el terme municipal i de correcció de patologies estructurals tècnicament acreditades. • Bonificació de fins al 95% les construccions, instal·lacions i obres en què s’incorporen sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar. • Bonificació del 10% (nivell A) i del 5%(nivell B) en la quota de
l’impost les obres de nova construcció o rehabilitació que s’acullin al segell verd. • Bonificació del 95% en la quota de l’impost per aquelles obres de reforma i millora l’objecte de la qual sigui l’eliminació de les barreres arquitectòniques o la millora de l’accessibilitat als edificis per part de persones amb una discapacitat que afecti la seva mobilitat. La taxa de recollida d’escombraries també augmenta en un 3,2%. Tot i ser deficitària, no s’augmenta més ja que hi ha molt bona resposta per part dels veïns quant a la recollida selectiva i això significa un estalvi important. Les ordenances d’aquest any inclouen una bonificació de la taxa per a les persones que van assistir a un curs de reciclatge. Modificació de crèdit 1/2005 S’aprova inicialment l’expedient de modificació de crèdit 1/2005, per la quantitat de 290.721,89€, per finançar el diferencial de pressupost de les obres de l’edifici del “Coro” que ascendeixen a 238.000€, i endarreriments de sous de treballadors per l’actualització del conveni, per un import de 52.721,89€. La primera partida es finança amb la venda parcial de patrimoni de les parcel·les de can Renoc i la segona amb majors ingressos de l’Impost de Construccions. Precs i Preguntes Roger Torrent , regidor per ERC, exposa diverses qüestions: • Quines mesures es pensen portar a terme per solucionar els problemes de la xarxa de clavegueram del pla dels Vinyers, a la qual cosa va contestar l’alcalde Nicolás Pichardo que s’ha delegat a l’empresa d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià la neteja d’embornals i que s’està fent un pla d’actuació per solucionar el problema d’aquest sector. • L’Ajuntament de St. Julià de Ramis ha rebut una subvenció per realitzar els treballs de millora de la riera de la Rasa, i al seu entendre aquests treballs s’haurien de realitzar conjuntament. Nicolás Pichardo va contestar tot dient que ja està previst fer aquesta actuació conjunta i que en un primer moment es col·locarà un pas provisional, que ja està encarregat. • Demana si el projecte del sector Renoc inclou un camí de vianants que havia demanat l’A.V. de Sarrià de Dalt. • Demana en quin punt es troben els treballs de neteja del pou del carrer Mn. Isidre Molar, a la qual cosa va contestar l’alcalde tot dient que ja s’han encarregat els treballs de tancament. • Demana en quin tràmit es troba la implantació de la TV
Digital, a la qual cosa Iolanda Jiménez, regidora de noves tecnologies, va respondre que Sarrià de Ter, conjuntament amb altres municipis, formarà part de la xarxa digital i que en un primer moment cal crear un ens gestor per a tots els ajuntaments. • Sol·licita els comptes de la Festa Major d’enguany, a la qual cosa va contestar el regidor de Festes Joaquim Massegú que encara no s’han tancat els comptes, i que una vegada finalitzats els en passarà una còpia. • Manifesta la seva satisfacció per l’èxit de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, a la qual cosa va contestar l’alcalde tot agraint-li la felicitació. El regidor de CiU Lluís Aymerich va plantejar algunes preguntes: • Entén que les explicacions que es van donar als pares van ser correctes, però que es van donar amb retard, a la qual cosa va contestar el regidor d’educació Roger Casero que la reunió es va fer quan es tenien els informes pertinents i es van poder donar les explicacions als pares. • Demana com està l’estudi del POUM i manifesta el seu desig de col·laborar-hi, així com de participar en el pla de mobilitat. L’alcalde va contestar tot dient que els treballs ja estan a punt de finalitzar i que s’obrirà un període d’al·legacions i consultes. • Demana que es col·loqui un pas provisional a la Rasa abans no es realitzin els treballs definitius de condicionament de la riera. • Manifesta que no s’han fet els treballs de poda de les alzines de la pujada del carrer del Pi de la Bateria, a la qual cosa va contestar l’alcalde que creia que ja s’havien realitzat, i que en cas contrari els donarà prioritat.
El pressupost 2005 + inversió, dèficit 0 Roger Casero Gumbau, primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Sarrià de Ter
El passat dimarts 26 de juliol el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter aprovava el pressupost de 2005, un pressupost que estava plantejat amb l’assoliment de tres objectius: 1. eixugar el dèficit pressupostari 2. incrementar notablement les inversions 3. contenir la despesa ordinària Acabar les instal·lacions de l’edifici del “Coro” és una de les prioritats de l’Ajuntament. Foto: A. Vila
1.Eixugar el dèficit pressupostari
manteniment de l’escola bressol, que d’altra banda de moment estem lluny d’arribar a la tercera part del cost total del funcionament de l’escola bressol. Pel que fa a les despeses d’inversió per a la construcció de l’escola, malgrat que s’havia pactat primer que l’aportació en inversió per part de la Generalitat seria de 119.000€, finalment va fer una aportació de poc més de 65.000€. Aquests tres factors van tenir una incidència negativa en la comptabilitat de l’Ajuntament de més de 464.000€.
29
L’any 2003 sabíem que els primers dos anys de mandat serien durs a nivell pressupostari, que el pressupost no ens permetria fer inversió ni adoptar, d’una manera immediata, compromisos com la renovació del conveni dels treballadors de l’Ajuntament o l’externalització de serveis com el
ajuntament ~
L’any 2004 va suposar el primer pressupost que el nou equip de govern confeccionava i evidentment només podia ser un pressupost de molta contenció de la despesa, ja que hi havia els 290.000€ de dèficit pressupostari de l’exercici anterior. Amb un pressupost amb molt poca inversió i fent una gestió continguda de la despesa, vam ser capaços de tenir un resultat pressupostari positiu de l’any 2004, de més de 191.500€, que van permetre reduir el dèficit pressupostari que veníem arrossegant del 2003, passant aquest a ser de poc més de 205.000€. El pressupost de 2004, un pressupost prudent en els ingressos i cautelós en la despesa, va permetre que finalment hi hagués més ingressos dels previstos i menys despesa de la pressupostada; d’aquí el resultat positiu abans esmentat. El 2004, malgrat tot, va ser un exercici de poca despesa d’inversió.
Parlem de Sarrià ~ 54
L’any 2003 va ser un any electoral; a la primavera es van celebrar les eleccions municipals i a l’estiu es va constituir el nou equip de govern. Els qui, com jo, tot just ens estrenàvem en l’exercici de la tasca de regidor, així com els companys que ja portaven un o més mandats en el càrrec, tots plegats sabíem que el 2003 no seria un any que ens permetria massa alegries a nivell pressupostari. De fet l’any 2003 es va tancar amb un resultat pressupostari deficitari, quantificat en uns 290.000€. Sens dubte l’esforç en les inversions que s’havien fet, sobretot les derivades de la construcció de l’escola bressol, així com la modificació de la Llei de l’IAE i la Llei d’hidrocarburs, concretament la repercussió sobre la taxa d’ocupació del sòl pel subministrament de gas, van desequilibrar el pressupost d’aquell any. És sobradament coneguda la incidència del canvi de l’IAE, sobre la qual les compensacions que havien d’arribar han estat molt insuficients. Tant és així que des de l’Ajuntament, primer en solitari, després amb el suport de la Diputació (amb altres ajuntaments), s’ha interposat un contenciós administratiu contra la resolució del Ministeri d’Hisenda. Finalment, pel que fa a les despeses derivades de les inversions de l’escola bressol, malgrat que l’escola es posés en funcionament a l’octubre de 2002, no és fins a partir del mes de març de 2004 que se signa el conveni amb el Departament d’Educació (quasi un any i mig després que es posés en funcionament, i fins i tot després de ser inaugurada per la Delegada Territorial del Departament d’Ensenyament) i no és fins a partir d’aquesta data que es reben les ajudes per part de la Generalitat pel que fa al
La façana a migdia de l’edifici del “Coro” ha estat totalment rehabilitada. Els esgrafiats originals, dissenyats per l’arquitecte Rafael Masó, s’han refet en la seva totalitat. Les obres de rehabilitació de l’edifici estan dirigides per l’arquitecte Joaquim Bover. Foto: A. Vila
el dèficit pressupostari que al tancament del pressupost de 2003 era de 290.000€ i que al tancament de l’exercici de 2004 era de 205.000€, al tancament de 2005 serà zero. No cal cercar més mèrits que el mateix exercici de la responsabilitat de gestionar diner públic, així com la necessitat de situar l’Ajuntament, com a ens públic que és, en una situació de normalitat pressupostària. Pressupost 2005 Despeses Ingressos Diferència
4.098.435,13 € 4.303.518,28€ 205.083,15 €
2. Incrementar notablement les inversions
30
Parlem de Sarrià ~ 54
~ ajuntament
de jardineria. Però també vèiem amb paciència que possiblement els anys 2005 i 2006 ens serien favorables, ja que hi havia, per un costat, la possibilitat de rebre ajudes en inversió tramitades durant els primers dos anys i, per un altra, un augment en els ingressos d’inversió. Però malgrat els bons auguris, des de l’equip de govern plantegem que de cares al 2005, veient els canvis que es produeixen al llarg del primer trimestre (canvi d’alcalde i canvis interns de personal), veient que el pressupost de 2004 ens havia servit per contenir molt la despesa i veient que fins de cares a la primavera no es concretarien operacions que permetrien ingressos per inversions, decidim funcionar la primera meitat de l’any amb el pressupost prorrogat, fet que d’altra banda, encara inusual, no és símptoma de desgovern. Finalment aprovem un pressupost, el de 2005, que d’entrada ens permet assolir, al final de l’any, aquest primer objectiu marcat: eixugar el dèficit pressupostari. Presentem un pressupost desnivellat en poc més de 205.000€ de diferència entre els ingressos i la despesa, de manera que
Incrementar la despesa en inversió era un altre objectiu; si bé superar la inversió de l’anterior pressupost no era excessivament complicat, ja hem vist que era un pressupost de contenció, amb poc més de 40.000€ d’inversió, el que calia era dotar suficientment el pressupost en la previsió de despesa d’inversió per fer front a les necessitats de seguir fent obra als equipaments municipals que s’estan fent, com el Pavelló Municipal o l’Edifici d’El Coro. Naturalment per a fer front a les despeses d’inversió es fa necessari tenir ingressos que s’hagin de destinar a la inversió; en aquest sentit l’alienació del sector Can Renoc (Camp dels Socs), el conveni amb la Fundació Viure i Conviure de la Caixa Catalunya i les subvencions extraordinàries de la Diputació i el Consell Català de l’Esport de la Generalitat ens permetien disposar de poc més d’un milió d’euros per destinar a inversions. A més, fruit de la modificació de pressupost que vam fer al darrer Ple Ordinari, del mes de setembre, l’alienació de quatre peces situades al Pla de l’Horta una, i les tres restants al sector de Can Renoc, han permès augmentar els ingressos destinats en inversió en 238.000€ més. Així doncs, les principals inversions previstes per aquest any són les següents:
PRINCIPALS INVERSIONS PREVISTES 2005 *en xifres arrodonides
Equip. informàtic de diverses àrees Climatització despatxos Millora parc mòbil Policia Local Renovació armament Policia Local Millores Escola Bressol Confetti Millores Escola Montserrat Millores Ateneu Millores local de joves Millores mobiliari urbà Millores Biblioteca
8.000,00€ 2.500,00€ 18.600,00€ 2.000,00€ 5.500,00€ 35.000,00€ 24.000,00€ 6.000,00€ 35.000,00€ 3.500,00€
Inversió El Coro Inversions culturals Millores Emissora Municipal Inversió Escola de Música Millora equipament Esportiu la Rasa Millora zona esportiva Sarrià de Dalt Inversió Pavelló Municipal Millora paviment camí St Medir
438.000,00€ 10.000,00€ 3.000,00€ 6.000,00€ 6.000,00€ 18.000,00€ 227.000,00€ 54.000,00€ 902.100,00€
Aquestes inversions ens han de permetre acabar l’equipament d’El Coro, millorar la practicabilitat del Pavelló Esportiu Municipal i millorar les altres instal·lacions esportives, sobretot la zona de platja de la piscina municipal, de cares al proper estiu, fer millores en el mobiliari urbà, sobretot dotant de més marquesines les parades d’autobús, posar en funcionament l’aula de Sarrià de Ter de l’Escola de Música del Gironès, dotar amb un segon vehicle, en aquest cas una moto, a la Policia Municipal i han permès ampliar els treballs d’excavació i estudi de la Necròpolis de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta, entre d’altres.
veis de neteja, els de jardineria, el clavegueram, la llum pública, els serveis culturals... Sarrià de Ter, per la dimensió que té, és un municipi que ofereix un nivell de serveis i recursos molt competitius, molts d’ells malgrat no ser d’estricta competència municipals, però en la mesura que són demandes socials, en la mesura que són serveis que els mateixos sarrianecs i sarrianenques demanem, en la mesura en què aquests són assumibles i sostenibles, l’Ajuntament de Sarrià de Ter els ofereix.
El proper pressupost, any 2006: potenciem la democràcia participativa.
3. Contenir la despesa ordinària
Electrodomèstics i Lampisteria
Josep Comas MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52
31
SARRIÀ DE TER Girona
ajuntament ~
El proper pressupost ja s’està gestant en el si de l’equip de govern. Serà un pressupost que seguirà amb els mateixos eixos que el d’enguany, en el qual preveiem seguir fent inversió, on procurarem contenir la despesa ordinària i, sobretot en el qual potenciarem la democràcia participativa, és a dir, començarem a establir les bases del que serà la participació ciutadana en la confecció dels pressupostos municipals. De fet, actualment el mateix procediment de confecció i aprovació del pressupost ja incorpora elements de participació ciutadana, a través del contacte de l’equip de govern amb les entitats, amb els veïns, etc. A més, aquest es sotmet a exposició pública amb la possibilitat de fer-hi al·legacions per part de qui ho consideri oportú. Cal potenciar aquests aspectes, possiblement reglamentar un sistema de participació ciutadana que vagi una mica més enllà, amb la necessitat de debatre i establir els canals de participació així com establir mecanismes de capacitació als ciutadans que vulguin participar en el procés d’elaboració del pressupost. Aquest, però, és un altre tema, del qual de ben segur que ben aviat tindreu noves notícies. Des de l’equip de govern estem començant a treballar-hi... no dubteu que per assolir uns pressupostos participats, vosaltres, nosaltres, els i les sarrianenques, i les nostres entitats, hi tindrem un paper clau i cabdal. L’objectiu és que la democràcia representativa i la democràcia participativa esdevinguin complementàries en el bon govern del nostre poble, Sarrià de Ter.
Parlem de Sarrià ~ 54
Aquest era el tercer objectiu i la dificultat era seguir amb la contenció de l’exercici de 2004, malgrat que en números absoluts, naturalment, la despesa ordinària s’ha incrementat; tot i així, també s’ha incrementat, respecte al 2004, l’ingrés ordinari. A principis d’any es va signar el nou conveni/pacte entre l’Ajuntament i el seu personal funcionari i laboral; la signatura d’aquest conveni suposava l’actualització de les retribucions amb retroactivitat des de gener de 2004; entre d’altres, aquesta era una millora necessària a introduir en el conveni i, per tant, era un imponderable en la mateixa elaboració del pressupost. Els recursos humans, com amb moltes empreses, no només generen una part important en les despeses ordinàries, sinó que són, i en el cas de l’Ajuntament de Sarrià de Ter és un fet, un dels principals actius. Es feia necessari, per tant, assumir aquest increment en la despesa entenent-lo com un reconeixement just a la important tasca que desenvolupa la gent que treballa a l’Ajuntament. Hem estat capaços, doncs, d’afrontar aquest increment en la despesa ordinària contenint el diferencial entre els ingressos ordinaris i la despesa ordinària. Cal tenir present, però, que la despesa ordinària també la generen el manteniment de recursos, equipaments i serveis municipals, com són l’Escola Bressol, la Policia Local, els Serveis Socials, l’Emissora, la Brigada, els equipaments esportius, els serveis de recollida d’escombraries, els ser-
L'11 de setembre: mite i història Genís Barnosell, professor d'història contemporània a la Universitat de Girona.
Aquest és el primer any que l’Ajuntament ha celebrat la Diada Nacional de Catalunya, coincidint amb la celebració de la Festa Major. L’acte va consistir en una conferència a càrrec del professor d’Història Contemporània a la UdG, Genís Barnosell, veí de Sarrià de Ter, un parlament de l’alcalde Nicolás Pichardo, i l’actuació dels Cantaires de Sarrià interpretant algunes cançons de seu repertori i el cant dels Segadors. L’acte va tenir molta acceptació, amb una nombrosa assistència al pati de l’Ajuntament. A continuació reproduïm la conferència pronunciada per Genís Bardosell, “l’ 11 de setembre: mite i història”.
32
Parlem de Sarrià ~ 54
~ ajuntament
Anem a repassar molt breument tres qüestions importants sobre l'11 de setembre: a) Com neix la celebració i quin significat se li dóna b) Què va ser realment l'11 de setembre de 1714 c) Fins a quin punt l'11 de setembre de 1714 resumeix o no el conjunt de la guerra que aleshores s'acabava. Anem, per tant, a contrastar el “mite” i la “història”, és a dir, la imatge que ens hem fet col·lectivament del que representa l'11 de setembre amb els fets històrics, reals, d'aquell 11 de setembre de 1714, ja molt llunyà. En primer lloc, ens preguntem per la celebració de l'11 de setembre. Aquesta va néixer el 1901 quan, a Barcelona, un grup de joves van dur una corona de flors a l'estàtua d'un dels “herois” de la resistència de 1714, el conseller en cap de Barcelona Rafael Casanova (l'estàtua es trobava prop de l'arc de triomf). La policia els va empresonar i com a protesta l'endemà es va fer una manifestació de protesta amb un èxit notable. Des d'aquell any l'acte es va anar consolidant fins que el 1939, amb la fi de la Guerra Civil i la instauració del franquisme, va ser prohibit. Amb la transició democràtica, l'acte va ser recuperat el 1976 en un míting multitudinari a Sant Boi de Llobregat, fins arribar a institucionalitzar-se com a festa nacional de Catalunya, amb un caràcter, per una banda, festiu, però també d'afirmació nacional i de reivindicació de l'autogovern. Què va ser, en segon lloc, l'11 de setembre de 1714? Doncs va ser el dia en què la Barcelona assetjada per les tropes de Felip d'Anjou va capitular després de més de dos mesos de setge i una vegada l'assalt de les tropes invasores ja havia penetrat a dins de la ciutat. Per què aquella resistència aferrissada? Doncs per defensar el que s'anomenava les “llibertats” de Catalunya que, amb raó, es creien amenaçades després que el que seria Felip V ja havia eliminat les d'Aragó i de València i hi havia portat a terme una dura repressió (1707) -a diferència, dels furs bascos que van ser respectats perquè es van posar del seu costat! Aquí cal veure dues qüestions: a) Què eren aquestes “llibertats”? Dir-ne “llibertats nacionals
de Catalunya” com alguns en diuen és francament exagerat. En realitat eren un conjunt de lleis que caracteritzaven el govern de Catalunya diferenciant-lo del de València, de Castella o del Regne de Nàpols. Unes lleis ben diferents de les actuals, les quals, per posar un parell d'exemples, permetien, per una banda, de limitar la capacitat de recaptar impostos del rei (la qual cosa afavoria a tothom), però, per l'altra, -com feien les lleis arreu d'Europa- establien grans diferències entre els mateixos catalans, dividits entre nobles i plebeus (que feia, per exemple, que els impostos els paguessin els plebeus o que, ja no tant al segle XVIII però sí en els segles anteriors, molts nobles poguessin jutjar i condemnar a mort els plebeus amb tota tranquil·litat). b) Cal dir que aquesta resistència no va ser tampoc tan unànime com podria semblar. No només perquè també hi havia catalans felipistes (de fet, moltes ciutats varen dubtar entre els dos reis i no es van passar a Carles fins que van arribar els seus exèrcits), sinó també perquè davant la disjuntiva de resistir o no hi va haver opinions de tota mena. Pel que fa a la repressió posterior, va ser duríssima (recordem, per exemple, la construcció de la Ciutadella a Barcelona, enderrocant una part de la ciutat), si bé hi trobem sorpreses com ara que Rafael Casanova va aconseguir retirar-se uns anys (precisament a Sant Boi de Llobregat, on havia nascut) fent-se passar per mort, per tornar a exercir d'advocat el 1719 a Barcelona, mentre que altres austriacistes -o partidaris de Carles IIIhagueren de marxar o foren assassinats, com va ser el cas de Bac de Roda. Finalment, ens preguntem si l'11 de setembre resumeix tota la guerra, o, dit d'una altra manera, si la guerra de què estem parlant és una guerra per les “llibertats” i prou, o és alguna cosa més. Abans, evidentment, hem d'aclarir de quina guerra estem parlant. A l'Europa de l'època trobem tres grans estats que ens interessen pel que estem explicant: França on regnava la família dels Borbons en la persona de Lluís XIV, la Monarquia Hispànica (l'Espanya actual, mitja Itàlia, algun territori europeu més i les colònies americanes), en la qual regnaven els Habsburg espanyols en la persona de Carles II, i l'Imperi Austríac (un territori enorme que tenia per centre
Els Cantaires de Sarrià varen interpretar Els Segadors. Foto: A.Vila
33
la guerra comencés per les llibertats i unes llibertats que no són el que ara ens podríem imaginar; una opció per Carles i una resistència final menys unànime, i un Rafael Casanova amb un final més feliç del que podríem imaginar -a diferència, insisteixo, de molts d'altres. La supressió de les llibertats i la repressió que vindrà després faran que durant tot el segle XVIII i el XIX es recordés Felip V com "un mal rei per als catalans". En definitiva, semblances i diferències entre el "mite" i la "realitat", com, de fet, passa sempre i a tot arreu amb els fets històrics. Perquè el coneixement del passat ens mostra que aquest és complex com és d'igualment complex el present. Potser és veritat que els mites (o els símbols) són necessaris a totes les societats. En tot cas, però, han d'anar acompanyats del coneixement. Perquè només així, sobre el coneixement del passat i del present, es pot construir el futur. És per això que en aquesta celebració de l'11 de setembre sembla oportú de recordar tots aquells fets. Moltes gràcies.
ajuntament ~
Així doncs, tenim un 11 de setembre de 1714 que, efectivament, és una lluita per les “llibertats”, però això no vol dir que
El professor Genís Bardosell durant la seva conferència sobre els orígens de la celebració de l’onze de setembre. Foto: A.Vila
Parlem de Sarrià ~ 54
els territoris on avui hi ha Àustria i Hongria), on regnaven els Habsburg austríacs en la persona de Leopold I. Els Habsburg espanyols i els austríacs eren dues branques d'una mateixa família i el conjunt dels territoris s'havien governat conjuntament a mitjan segle XVI (Carles V). La qüestió és que el 1700 mor Carles II sense descendència i, evidentment, tot seguit surten pretendents, especialment Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV, i amb l'àvia i la besàvia de la família dels Habsburg espanyols) i Carles d'Àustria (dels Habsburg austríacs i amb una àvia de la família dels Habsburg espanyols). Això va portar el 1703 a una guerra europea (Imperi Austríac – Holanda - la Gran Bretanya i Portugal contra França i bona part de la monarquia hispànica) en la qual els territoris de l'Antiga Corona d'Aragó -i, amb ells, Catalunya- van optar per Carles. Per què? – Sembla que en aquell moment el tema de les llibertats va ser poc important: Felip V (rei legítim en principi en virtut del testament de Carles II, la legalitat del qual, però, va ser discutida) va anar a Barcelona, va convocar Corts (que reunien els sectors dirigents d'aleshores), va jurar les Constitucions i va cloure les Corts (1701-02) arribant a tot un seguit d'acords, cosa que no passava des del 1599! I qui havien sigut aquests reis amb els quals no hi havia hagut manera d'acabar unes corts i amb els quals hi havia hagut munts de problemes de respecte de les "llibertats"? Doncs, els Habsburg (espanyols). Per tant, a priori no era pas tan clar que Carles hagués de respectar les institucions catalanes i Felip no. – Altres elements semblen haver estat més importants per fer que els dirigents del país i, amb ells, bona part del país es decantessin per Carles: la francofòbia o odi a França a causa de les múltiples guerres i la competència francesa; relacionat amb això, un projecte d'esdevenir una "altra Holanda" (una potència mercantil), que semblava molt difícil de realitzar amb un monarca francès -un projecte intervencionista a Espanya, no pas independentista. Les coses van canviar dràsticament el 1711 en morir l'emperador austríac Josep I, que havia succeït a Leopold I el 1705. L'hagué de substituir el seu germà, és a dir, l'Arxiduc Carles, amb la qual cosa es plantejava la possibilitat de tornar a reunir en un sol regne totes les possessions de les dues branques dels Habsburg. Això convertia el nou regne en una enorme potència europea, cosa que no volien en absolut els altres estats. La Gran Bretanya, per tant, es va retirar ràpidament del conflicte i pels tractats d'Utrech i Rastatt (1713-14) les grans potències van signar la pau (entre altres concessions, Felip V renuncià al tron de França i va entregar Gibraltar als britànics). Els catalans es van quedar sols davant Felip V i és aleshores quan comença "una altra guerra", desesperada, segurament suïcida, aquest cop sí, per la defensa de les "llibertats" -si bé, com hem dit, no es tractà pas d'una defensa unànime.
Ramon Font per la Festa de la Vellesa de Sarrià de Ter. Foto cedida per R. Font
XXII aniversari de la ràdio
34
Parlem de Sarrià ~ 54
~ entitats
Maties Martí i Carabús
La Festa de la Ràdio, enguany arribava a la seva 22a edició. Vint-i-dos anys són força anys, 22 anys en la vida d´una persona, d´un jove, ens porten a uns records d´infantesa, amb un pòsit d´adolescència i una incipient edat adulta, susceptible d´anar aprenent i coneixent més i més cada dia. Aplicant-lo al nostre aniversari, a l´edat de Ràdio Sarrià, també es troba en una etapa important, fonamentada en aquests anys d´experiència i sempre oberta a ser una útil eina de comunicació per als habitants de Sarrià i entorn: entre tots l´haurem de fer més viva i participativa per a tots els sarrianencs i sarrianenques. Havíem tingut uns dies de juliol molt calorosos (tots pensàvemen l’estiu del 2003), i precisament aquell 16 de juliol vam assistir a una de les nits
més xafogoses de l’estiu, amb una màxima de 39ºC al Gironès i a Sarrià. Com sempre, els equips d’intendència per preparar tota la logística de la festa, començaven a funcionar a primers de setmana de la festa, i el dissabte, muntant taules i preparant el menjar, amb els equips habituals i voluntaris, comandats per la Neus i en Robert, gràcies a tots els col·laboradors. Al sopar, després d’un meló amb pernil –molt refrescant-, va seguir la carn a la brasa –molt bona- i el gelat de postres. L’Aurora ens va animar a tots, i ens va fer “ballar”, encara que fos asseguts a la cadira. Les notes de “Es la Moreneta” de l’Antoni Carcellé, o “La bella Lola” en havanera, van engrescar a tots els assistents. I més tard, la proclamació del perso-
natge mereixedor del Premi al Mèrit Social i Cultural: un veí de Sarrià, de tota la vida; un veí del cor de Sarrià antic -del Sarrià vell-, perquè va néixer fa 68 anys a la casa on viu i no se’n ha mogut mai. És un home de pes i d’alçada, de caràcter fort, però amb una voluntat ferma, segurament més disposat per als altres que per ell mateix . El seu pare era fuster i la seva mare una gran professora d´anglès (van quedar orfes de ben petits, ella i el seu germà, i van anar a viure a Londres amb un oncle; després van tornar tots dos, ell a fer la mili a Espanya: al cap d´un temps de viure a Barcelona van tornar a Sarrià, on tenien el tutor i aquí es van quedar). Més tard es van casar els pares del nostre personatge i van viure al carrer Major de Sarrià. Parlem de la parella formada per en Ramon Font i
La Cofes, la Comissió de Festes de les Entitats de Sarrià, en una imatge de 1981. Foto cedida per Ramon Font.
Coromines i la Laura Melció i Serra, la que serà coneguda a tot Sarrià com la “Miss”. Té una germana, la Montserrat. Va estudiar a la Salle i a l´acadèmia Coquard, però de ben jove va començar a treballar de dependent en un laboratori farmàceutic, repartint medicaments. Es va casar l´any 1964, i a la casa feinejava l´hort i criava l´aviram. Després de treballar de Comercial, més endavant se’n va anar a la Safa de Medinyà. A l´any 1978, després de la inauguració de l´Escola Montserrat, va ser un dels fundadors de l´AMPA, on es va involucrar molt, sobretot en l’apartat de transport i el funcionament del menjador escolar (amb alguns pares anant a buscar material per l’equipament de la cuina). Després d’una passada per l´AV de
Sarrià, les primeres 24 hores de futbol-pista celebrades a la pista de Sarrià de Dalt (a instàncies de la revista Poble), va reunir un bon grup de persones per fundar la COFES: Comissió de Festes de les Entitats de Sarrià, que va treballar des del 1981 fins al 1992, quan el 1993, L’Ajuntament creà la Comissió de Festes que unificava les Festes Majors de Dalt i de Baix. En Ramon recorda emocionat aquesta etapa, en que compartia el treball laboral, amb la feina de casa, el col·legi i la Comissió de Festes: dedicava moltes hores en fer l’organigrama i distribuir les tasques de tots els que en formaven part. A més de la Festa Major, també es preparava la Festa de la Vellesa, el pavelló de la U.E.S. Precisament, un cop deixada la
Comissió de Festes i l’Ampa del Col·legi Montserrat i donat que el seu fill jugava a handbol amb la U.E.S. va col·laborar amb la junta per donar un cop de mà, sempre feia per un. Actualment està treballant a la junta de la Llar de Jubilats de Sarrià de Ter, i milita en un partit polític, encara que durant aquest darrer any ha estat una mica delicat de salut. El nostre personatge és en Ramon Font i Melció, casat amb la Fina Espuña i Casas , que sempre li ha fet costat. La Rosa, en Xavier i la Montserrat són els seus fills, i en David, en Sergi i l´Ona, els seus néts. Per molts anys, Ramon! Gràcies per la teva humanitat i l´estima per Sarrià.
entitats ~
Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43
35
MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.
Parlem de Sarrià ~ 54
CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS
RESTAURANT MAS NOU
Aspecte que ofereix l’església de Sant Pau després de la seva rehabilitació. Foto: Quim Llunel
Reforma de l’església de Sant Pau
Esmorzar popular a la sortida de missa, ofert pels parroquians de l’església de Sant Pau. Foto: Quim Llunell
La Comissió d’Obres de l’església de Sant Pau
36
Parlem de Sarrià ~ 54
~ entitats
Per fi el proppassat 11 de setembre vàrem inaugurar les obres de pintar l’església de Sant Pau, amb un esmorzar popular, amb coca i galetes, llimonada i cafè amb llet, tot aportat pels parroquians. També hi va haver repic de campanes. Enhorabona i felicitacions per tothom. L’església parroquial més antiga del poble obre les seves portes a tots, feligresos i veïns, per mostrar-se empolainada, neta i acollidora. Les persones que busquin el seu acolliment, ja sigui de forma continuada o esporàdica: el baptisme o l’acomiadament d’un ésser estimat o la celebració de la decisió de viure una vida en comú, etc., trobaran la dignitat i recolliment que en cada moment s’escau. Ha sigut un procés llarg i a vegades difícil. Tot va començar dos anys abans, concretament el 13 de setembre de 2003, amb la constitució de la comissió d’obres. El 25 de gener se celebrà una assemblea parroquial, tot comunicant el procediment que hom pensa seguir. Es reconeix que cal canviar finestres i vitralls, també caldria obrir una finestra al fons del presbiteri, per donar més llu-
minositat. S’informa del criteri dels tècnics de treure les pintures que hi ha a cada costat de l’absis. L’assemblea dóna el seu vistiplau per tirar endavant les obres i encarregar els pressupostos. La comissió està satisfeta del treball dut a terme: hem aconseguit subvencions de la Diputació, de l’Ajuntament, del Bisbat i dels parroquians, per nosaltres el més important, no pel seu import, però si per la seva disponibilitat. Tenim una pregunta que encara no hi hem trobat resposta: perquè quan algú, després de 60 anys, va descobrir que aquelles pintures eren del Sr. Orihuel va acudir a la premsa i al Bisbat amb escrits i signatures, sense comptar amb nosaltres? Les pintures del Sr. Orihuel hi són, però caldrà netejar-les, fixar-les i protegir-les, si no, de què haurà servit tota aquella campanya? També aprofitem per dir que hi ha obra de l’artista gironísarrianenc Julià Fornells i Vilà.
Un dia de portes obertes Esteve Vilanova i Vilà Patró de la Fundació Els Joncs.
37
centenar de nois i noies de distintes comarques i indrets. Per tant, ens trobem davant d’una tasca important que requereix l’esforç humà i professional de mestres, educadors, psicòlegs, treballadors socials i d’altres professionals, per tal de complir amb el compromís que des d’un principi ens hem marcat: educar per a l’autonomia. I per assolir aquest propòsit necessitàvem unes instal·lacions apropiades i aquí les hi hem trobat. No és fàcil per als joves avui obrir-se camí i molt menys pel perfil personal dels nois i noies que tenim. Però són les dificultats el que ens estimula dia a dia a fer millor la nostra tasca. Sabem, com deia Einsten, que és entre les dificultats que s’amaguen les oportunitats, i nosaltres volem donar oportunitat a tots els que la vida els sembla haver girat la cara. I és per això que des de l’ensenyament personalitzat que donem ajudem a donar el màxim de si a cadascun dels alumnes. Nosaltres els ajudem però també els exigim que s’ajudin. I és esperançador veure com tots els exalumnes que han passat per l’escola i n’han marxat en guarden un bon record, i és que l’exigència no va renyida amb el respecte ni amb l’amistat. A Sarrià de Ter hi hem trobat un poble meravellós que ens ha acollit amb gran solidaritat i ja ens sentim també
Parlem de Sarrià ~ 54
Ter, Sr. Nicolás Pichardo, a la Delegada de Benestar i Família a Girona, Sra. Pilar Heras, als membres de la Corporació de Sarrià de Ter del govern i de l’oposició, i d’altres autoritats, que juntament amb el Delegat General de La Caixa i els representants de les empreses i institucions que confien en nosaltres per donarnos feina, també ens acompanyessin. No hi ha cap dubte, i així ho va dir en el parlament el nostre president Jaume Vidal i Vidal, que si avui la Fundació Els Joncs és a Sarrià de Ter és gràcies a l’enyorat Jaume Xifra i Fornells i a la seva empenta durant tot el temps que va formar part de la junta. Ell més que ningú va viure les dificultats d’aquella iniciativa quan estàvem al carrer dels Alemanys de Girona i el pati era la plaça Sant Domènec. Però la seva tossudesa i entusiasme, així com l’oportunitat de comprar l’escola de Sarrià de Dalt, van ser els ingredients bàsics perquè avui la nostra Fundació sigui una Fundació de Sarrià de Ter. Haig de dir que des del 1984 que estem a Sarrià de Ter i durant tot aquest temps hem tingut una bona sintonia amb l’Ajuntament i sempre hem trobat comprensió a la nostra tasca i fins i tot complicitat. Avui a Sarrià de Ter, entre l’escola i el Centre Especial de Treball donem servei a un
entitats ~
El passat dia 9 de juliol i amb motiu de la inauguració d’unes oficines noves, la Fundació Els Joncs va fer un dia de portes obertes. No és massa habitual per a nosaltres això, i potser és un error, tot i que tenim sempre les portes obertes a tothom qui vulgui atansar-se’ns per veure què estem fent. Però l’experiència va ser un èxit tant pel relleu de les autoritats que hi van venir com per la resta de les persones i usuaris. Sabem i valorem que un dissabte de juliol és fer un esforç anar un matí a participar d’una festa, i és per això que volem agrair molt especialment a l’Honorable Consellera de Benestar i Família, Anna Simó, a l’alcalde de Sarrià de
Rafel Garcia, delegat de “La Caixa”, Pilar Heras, delegada de Benestar i Família a Girona, Nicolás Pichardo, alcalde de Sarrià de Ter, Anna Simó, consellera de Benestar i Família, Jaume Vidal, president de la Fundació Els Joncs i Joan Pla, patró de la fundació. Foto: E. Vilanova
38
Parlem de Sarrià ~ 54
~ entitats
part del veïnatge. Hi hem trobat la tranquil·litat necessària per poder concentrar tota l’atenció als objectius marcats. I realment n’estem contents, dels resultats. De ben segur que la recompensa humana que reben diàriament dels alumnes i usuaris els mestres, educadors i els monitors dels tallers, és l’ingredient bàsic que els motiva treballar a la Fundació. Si no hi hagués un mínim de compromís social i humà d’aquests professionals, seria impossible aguantar tant de temps. Però una vegada s’ha superat els primers impactes, el retorn que es rep dels beneficiats és tan gran que mitiga qualsevol desgast psíquic. El nostre col·legi té el compromís de formar persones perquè s’integrin en la vida social i laboral. Per tant, avui una integració passa no només pels compliments de les pautes i els hàbits socials del respecte, la disciplina, l’ordre, la netedat, la responsabilitat, l’autoexigència, ... sinó que també és imprescindible aprendre. I en els tallers sabem que els nostres condicionants no ens permetran fer tanta feina, però sí que ens sentim orgullo-
La consellera Anna Simó, amb la directora del centre, Marta Admetlla, i els patrons Esteve Vilanova i Jaume Vidal.
sos i els nois i les noies que hi treballen també s’hi senten, perquè la que fem és una feina ben feta. No hi ha res més motivador per una persona, per a qualsevol persona, que saber que aquella feina que s’està fent és valorada. I el compromís de tots ells és tan alt, que no anar als tallers els resulta més un càstig que un premi. I d’això també ens en sentim orgullosos, perquè vol dir que assolim els nostres objectius.
REPARACIONS ELECTRODOMÈSTICS INSTAL·LACIONS CLIMATITZACIÓ
✆ 972 17 04 24
Carrer Escoles, 5
SARRIÀ DE TER
És per aquest orgull sa que sentim tots els que formem part d’aquesta organització, que el dia de portes obertes ens va plaure tant que vinguessin tantes autoritats i amics. De vegades el treball diari ens fa perdre la perspectiva i a més va ser una bona ocasió per expressar a Sarrià de Ter el nostre agraïment per l’acollida que ens han donat. I avui podem dir amb més propietat, que ens hi trobem com a casa.
El
temps lliure amb sentit
Campaments a Mas Hostalets, a Les Lloses (Ripoll) Nens i nenes a Colònies.
Els monitors. MIJAC
Ara que el temps acompanya a reunir-nos al voltant d’una taula, els monitors ens hem retrobat a la casa de colònies de Granollers i hem recordat i enyorat alguns moments d’aquest estiu viscut amb molts infants i joves. Amb els més petits hem gaudit d’una fantàstica volta al món; quina emoció tot convertint-nos en autèntics cowboys! Quina por visitant les piràmides d’Egipte! I com rèiem al castell inflable del compte Dràcula…! Al llarg del viatge ens hem divertit molt, hem après a compartir i a respectar-nos tot gaudint del magnífic viatge.
Amb la il·lusió d’aquests moments viscuts, programem el nou curs amb l’esperança que el d’enguany sigui igual d’inoblidable o potser millor…
I arribarà l’estiu amb colònies, campaments i casal.
39
Per tot això, programem: • Esplai d’hivern (Mijac): cada dissabte de 4 a 1/4 de 7h als locals de la
parròquia; a partit del mes d’octubre. • de Nadal: del 22 de desembre al 5 de gener. • Colònies de Setmana Santa: 10, 11 i 12 d’abril als “Arcs de Santa Pau”.
Parlem de Sarrià ~ 54
aprendre a conviure en harmonia entre nosaltres i amb la natura.
entitats ~
Els grans de la colla hem passat uns dies envoltats de natura al terreny d’acampada Mas Hostalets (Les Lloses, Ripoll) tot fent una passejada per les festes més tradicionals del nostre país; ningú hagués dit que en ple mes de juliol es podia celebrar el Carnestoltes, o que per Nadal ens poguéssim banyar en una gorga. Com tampoc ningú hagués dit que l’endemà de menjar raïms regalaríem roses i poemes; totes aquestes festes ens han servit d’excusa per viure moments entranyables que no oblidarem mai, i també ens han servit per
Importància de l’Estatut Lluís Aymerich i Viñals Regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter Portaveu del grup de CiU
Constitució, és un altre tema sobre el qual tothom pot opinar, però només és vàlid el dictamen que en pugui fer el Tribunal Constitucional.
El president de la Generalitat Pasqual Maragall i el cap de l’oposició, Artur Mas, poc després d’haver arribat a un acord pel text del nou Estatut.
D’entrada he de deixar clar que en el moment d’escriure aquest article fa just quatre dies que es va aprovar l’Estatut, en sessió plenària del Parlament de Catalunya, per 120 vots a favor i 15 en contra, i per tant, moltes de les coses que aquí es diguin poden estar ja descontextualitzades en el moment que aquestes ratlles estiguin en mans dels lectors/es. Sóc conscient que hi ha sensació de cansament sobre aquest tema i que la gent en general, està tipa de sentir declaracions i contradeclaracions dels polítics, però tot i així deixeu-me que us digui que, sigui com sigui, i en treguin o no interessos els uns i els altres polítics, és un tema que ens ha d’interessar i ens interessa, perquè és l’eina que ha de marcar el futur de les nostres relacions, la nostra convivència i el nostre benestar. És per això que jo hi afegiria més: encara és poca la informació que hem rebut les ciutadanes i ciutadans d’aquest país per poder-nos formar una opinió de la necessitat de l’Estatut i d’allò que cal que tingui per ser bo o dolent. Amb aquest motiu el grup municipal de Convergència i Unió va organitzar una jornada explicativa a càrrec de la diputada al Parlament de Catalunya Sra. Elena Ribera, a qui veiem a la fotografia.
40
Parlem de Sarrià ~ 54
~ opinió
Catalunya és una nació He de confessar que fent una primera lectura de l’Estatut em sento com una mica traspassat a un altre món perquè no em negareu que, encara que no sé si per poc temps, és un plaer llegir en lletra impresa en un Butlletí Oficial: “Article 1.- Catalunya és una nació”. Però mentre estic escrivint escolto la ràdio de fons i de sobte em desperta d’aquest món idíl·lic, la veu del President de la Generalitat pronunciant aquesta frase: «Ens podem haver equivocat, amb tota probabilitat», és clar que això ho diu després que el president del govern espanyol hagi manifestat que s’ha de canviar l’article primer de l’Estatut i buscar una fórmula per a adequar-lo a l’article 2 de la Constitució Espanyola que “es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola”. Atenent a la nostra història el més objectivada possible, no hi ha cap mena de dubte que Catalunya és una nació. Ara bé, si tan severa afirmació està o no d’acord amb la
Atenent als comentaris que se senten pel carrer, semblaria que aquesta qüestió de si som o no una nació és una futilesa i que el que realment importa és el finançament (“la pela”). Evidentment no negaré que el sistema de finançament és important, perquè es tracta de rebre en la proporció d’allò que es paga, però no podem oblidar la transcendència que té el fet que se’ns reconegui la nostra identitat i la nostra història. És només amb aquest reconeixement que podrem gaudir dels drets històrics que com a catalans en som titulars. Per tant, el fet que en l’article primer de l’Estatut es digui que Catalunya és una nació, no és pur nominalisme, sinó una realitat irrefutable que cal que sigui reconeguda.
Els símbols de Catalunya Potser en un altre nivell de transcendència, però també importants per a la nostra identitat, tenim els símbols nacionals de Catalunya que són la bandera, la festa i l’himne. Crec que és bo que això ho reguli també l’Estatut tal com ho fa i, abstraient-nos per un moment de moltes i qualificades veus segons les quals només importa una bona sanitat, un bon ensenyament una bona recerca, unes bones comunicacions... puc dir que, essent totes aquestes coses, per descomptat, una finalitat en si mateixa, res impedeix d’invocar i protegir aquells símbols que fan percebre la nostra catalanitat; ans al contrari, són imprescindibles per una forta motivació en la construcció, entre tots, d’una Catalunya amb els millors professionals, serveis i instal·lacions, els quals ens han de fer sentir orgullosos de ser catalans. A banda dels esmentats símbols d’obligada i necessària regulació en el text de l’Estatut, n’hi ha d’altres que sense tenir aquesta transcendència, és bo que no els oblidem i que treballem per mantenir-los fent front a tots aquells que ens vénen de fora i que si no estem a l’aguait poden eclipsar els més nostrats. Estic parlant d’algunes activitats tradicionals, com poden ser la mateixa sardana i la seva música, els castells, els gegants i algunes festes molt arrelades al nostre país i a alguns pobles en concret.
Existeix la catalanofòbia? Que la catalanofòbia existeix en la majoria de pobles d’Espanya és un fet fàcil de constatar viatjant per aquestes meravelloses terres espanyoles on individualment t’hi sents com a casa i acollit amb les millors exquisideses, tot i que de tant en tant t’has d’escoltar alguna frase com aquella
ble que sigui per a Catalunya l’eina segura del seu finançament. Cal que la Generalitat de Catalunya tingui plena autonomia financera per poder dur a terme de manera efectiva les competències i funcions que se li atribueixin. És per això que l’Estatut ha de regular els instruments necessaris per poder dur a terme aquest objectiu, tant pel que fa al pacte fiscal com al sistema de gestionar els recursos. Si a Catalunya ens considerem com un dels països inclosos entre els més desenvolupats d’Europa, hem de ser capaços d’exigir un sistema de Lluís Aymerich amb la diputada Elena Ribera a la xerrada finançament que garanteixi l’obtenció sobre l’Estatut que va organitzar CiU a la sala Patronat. de recursos suficients per tal d’assegurar-nos els serveis i les prestacions equiparables a que ens varen dir a Sevilla, tot fent-nos un compliment en aquest estatus, deixant de banda, per sempre, el dèficit fissaber que érem catalans: “No se preocupen ustedes, que cal històric que, sense que mai hàgim aconseguit quantifide catalanes también los hay de buenos” . Aquests fets car-lo, sabem que és una realitat. aïllats i individuals no són pas els que ens ha de preocupar, tots tenim determinades idees formades de la gent pel lloc Tot i que és legítim que siguem els mateixos catalans els on resideixen, fruit, moltes vegades, de tòpics mancats de que establim les bases d'un model de finançament que qualsevol justificació. Del que jo parlo és d’aquelles actiaporti més recursos i més capacitat de decisió sobre els tuds col·lectives, possiblement incitades per determinats impostos que paguem, no podem, ni volem oblidar que, a interessos polítics, que l’única cosa que pretenen és la nosmés a més, hem de ser solidaris amb la resta de territoris tra subjugació al seu domini, com ha succeït tantes vegade l'Estat, la qual cosa l’Estatut ho té en compte amb els des al llarg de la nostra soferta història. Aquestes actituds criteris que regula el seu títol VI. són les que ens aterreixen i ens fan mal. Nosaltres, però, malgrat totes les crítiques que ens hem de sentir, hem de ser valents i mantenir-nos ferms a la nostra idiosincràsia específicament catalana. Sense deixar que ens afectin les crispacions que ens injecten i sabent que la nostra postura és legítima i democràtica, hem d’actuar segons aquests criteris per més que algunes veus invoquin la Constitució, sense ser competents per interpretar-la, i d’altres, els menys, fins i tot la violència.
El finançament, és el que realment importa? És evident que el grau de benestar dels ciutadans i ciutadanes d’un país avançat depèn en gran mesura dels recursos econòmics dels quals es disposi i, per tant, és important que s’estableixi un sistema de finançament fort i esta-
NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES i FAX
Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - estancsarria@eresmas.net
41
LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADA AL SERVEI DELS SARRIANECS
Parlem de Sarrià ~ 54
TABACS LOTERIES FOTOGRAFIA CAVA REGALS PAPERERIA PREMSA
opinió ~
· · · · · · ·
Per acabar, només voldria fer una reflexió que per òbvia, no és menys important. Sovint es poden sentir converses i expressions de protesta per la gran quantitat d’impostos que paguem i lamentacions, sense cap mena de fonament, segons les quals com més autonomia hi ha, més s’ha de pagar. És evident que en un país modern i democràtic, on impera l’estat del benestar entès com a sistema de garanties socials, calen molts recursos econòmics per posar a l’abast de tots els ciutadans i ciutadanes la gran xarxa de recursos bàsics de què es compon. Així doncs, que ningú s’enganyi, el fet que Catalunya tingui més autonomia per al seu finançament és bo per a l‘autogestió dels propis recursos, però això no vol dir que s’hagin de suportar menys impostos.
Umberto Eco, una immensa memòria de paper
La misteriosa flama de la reina Loana Novel·la ilustrada Edicions Destino, 2005 Barcelona
42
Parlem de Sarrià ~ 54
~ cultura
Josep Brugada
Si afirmo que l’escriptor italià Umberto Eco en aquesta nova novel·la, La misteriosa flama de la reina Loana, ens presenta un elegant treball de creació literària “intertextual”, no estic aportant potser cap idea nova que el respectable lector no sàpiga. Des dels temps de la immortal novel·la El nom de la rosa, l’escriptor italià no ha parat d’intertextualitzar, és a dir, farcir un argument, una història, una trama, amb molts, innombrables, insospitats referents culturals. Intertextualitzar essencialment vol dir això, escriure en un llibre fragments, frases d’altres llibres o de diversos autors i d’èpoques diferents, a vegades bo i reflectint cites del segle XIX o XX en boca -per exemple- d’un monjo del segle XIV. Umberto Eco, d’això en diu “la polpa”. Ho remarca ell mateix en la novel·la que comentem i a la postil·la del seu memorable text El nom de la rosa: “els llibres parlen sempre d’altres llibres i cada història explica una història ja explicada. Això ho sabia Homer, ho sabia Ariosto, per no parlar de Rabelais o Cervantes.” En la ja clàssica novel·la històrica de tema medieval, Eco volia liquidar uns monjos en una abadia, amb aquesta finalitat va donar a l’argument una resolució policíaca, intrigant i alhora divertida. La novel·la podia i pot llegir-se des de moltes perspectives. La pot llegir perfectament un lector no sofisticat i un lector culte. A La misteriosa flama de la reina Loana passa exactament el mateix, la trama en si no és complicada. Es tracta de la història de Giambattista Bodoni, un home madur, gran, de seixanta anys, que ha patit un greu accident i de resultes d’això ha perdut la memòria. (En realitat Giambattista Bodoni era un impressor i gravador italià nascut a Saluzzo al 1740, que va arribar a ser impressor reial de Carles III d’Espanya). Veuen, respectables lectors, ja comencem a intertextualitzar, a prendre referents d’aquí i d’allà; la cultura com un joc, com una investigació. La novel·la comença senzillament així, el metge psiquiatre, el senyor Gratarolo, que atén Giambattista, li pregunta si recorda el seu nom: -I vostè com se diu? –Esperi, ho tinc a la punta de la llengua. D’aquesta manera, nosaltres lectors, ens endinsem en la recuperació del fons i les anècdotes de la vida privada de Yambo, el sobrenom amb el qual tots conei-
xien Giambattista Bodoni. A partir d’aquí comença això que n’hem dit “la intertextualitat”. Giambattista no recorda el seu nom, però com que durant la seva infantesa havia estat fascinat per la figura d’Arthur Gordon Pym, un heroi d’aventures d’un conte de l’escriptor americà Edgar Allan Poe, ell sosté que es diu Gordon Pym. Giambattista comença a recobrar la seva memòria a l’hospital a requeriment de les preguntes del metge psicòleg doctor Gratarolo. Vegin que el nom del doctor quasi significa el qui ho grata tot, el qui tot ho restaura o tot ho descobreix, és a dir, ell és l’encarregat de fer que el protagonista vagi restaurant la seva memòria. El curiós del cas és que Giambattista recupera més aviat la memòria de les coses passades, llunyanes, les de la seva infantesa, més que la memòria de les coses i els fets més recents. Yambo no és capaç de recordar la marca de la pasta de dents que acaba de fer servir, però en canvi recupera magníficament els records dels contes que llegia quan era petit. És a dir, recupera millor i més ràpidament el que se’n diu “la memòria semàntica” que no “la memòria episòdica”. Entre aquest interludi, tanmateix, Yambo tampoc recorda la seva dona Paola, ni els anys que ha estat casat amb ella, que per a més inri també és psicòloga. Paola, que ha viscut a prop seu les vicissituds de l’accident i les fatals conseqüències, es desfà per descabdellar-li els darrers trenta anys de les seves vides en comú, li recorda que ha engendrat fills i que té néts. Yambo, altrament, no sabem si per les seves falles de memòria o per la seva murrieria subjacent, es va desentenent progressivament i deliberadament de la seva muller, Umberto Eco ho anomena irònicament, “amnèsia psicògena”. Mentrestant, els exercicis que li proposa el metge Gratarolo per fer la seva rehabilitació estan farcits de referents culturals, Dante, Petrarca, Kafka, Proust, Ariosto, Balzac, Sant Agustí, Dickinson, Dickens, Pascoli, Pirandello, Shakespeare, Flaubert, Txèhov. Aquests i molts altres noms per a bé o per a mal, Umberto Eco els va passant revista, fins i tot, i si convé, per a bescantar-los. El protagonista, retornat de l’hospital on van disposar-lo de nou per a la vida, arriba a casa seva, al pis de Milà, i la seva dona es desfà per fer-li la vida fàcil i per ajudar-lo a recuperar la seva memòria per-
sonal, sobretot la de la seva família. També ho fa el seu antic company de pupitre Gianni Laivelli, el qual a través de les converses s’encarrega de restaurar-li els anys d’adolescència i de recordar-li el seu primer enamorament i el descobriment de la sexualitat i l’amor. Una anècdota curiosa de la vida d’adolescent de Giambattista és el seu profund record del seu amor platònic per la seva companya Lila Saba (la seva particular reina de Saba, per entendre’ns), de la qual en restà tota la seva vida infinitament enamorat, encisat, tant, que després de quaranta anys i de no haver-ne sabut mai més res, Yambo en segueix apassionat. L’únic que ell ignorava és que Lila havia mort als divuit anys, poc abans d’ingressar a la universitat, al cap i a la fi, ell havia estat enamorat d’algú que ja no hi era, “quaranta anys turmentat per un fantasma”. Amb aquesta anècdota, el docte escriptor ens vol dir que a voltes ens enamorem dels fantasmes que ens hem forjat en els nostres imaginaris i que l’amor de debò potser és el del dia a dia, el d’aquelles persones que estan més al nostre abast. En les jornades de la seva lenta recuperació, la seva muller el porta a les paradetes de llibres i revistes antigues que hom posa els diumenges d’hivern pels carrers emboirats de Milà. Aquests itineraris ajuden a recuperar la memòria visual i literària (la memòria de paper) de Yambo, perquè allí retroba els mites dels còmics de la seva infantesa dels anys de la preguerra: Mickey Mouse i el tresor de Clarabella per començar. El clímax literari d’aquesta història s’esdevé d’una manera crucial quan Yambo va al seu poble natal, la vila dels pares i els avis, allí on havia viscut tants anys i amb tantes anècdotes, el poblet de Solara, no lluny de la ciutat de Mòdena. A la casa pairal és on el nostre protagonista s’anirà refent del tot perquè els racons de la casa, les cambres, els mobles, les novel·les de l’adolescència, Jules Verne, Alexandre Dumas, li aniran obrint les cortines de la memòria. Dels diversos espais de la casa, les golfes esdevindran el reducte on Yambo recuperarà els dies de la seva vida, la seva formació, la seva educació, la infantesa i l’adolescència.
La novel·la, doncs, és riquíssima en tota mena de referents de la història italiana de l’època del fascio i de tota varietat d’al·lusions culturals que lògicament es presenten al lector amb una certa dosi d’enigma, perquè aquesta és també una obra molt oberta la qual demana una gran col·laboració del lector per tal que aquest esbrini les infinites cites incloses en el decurs del text i que hom hi troba més o menys difuminades.
43
La pregunta final que l’àvid lector ben segur es farà és la següent: ¿Qui és però, la reina Loana? Millor no els ho explico, ja he parlat massa, no voldria trencar la fascinació de la lectura personal. Sens dubte ho descobriran. Una vegada més Umberto Eco ens serveix un nou text d’alta qualitat literària amb algunes puntes de misteri, da non perdere. ¡Que vostès ho passin bé!
Parlem de Sarrià ~ 54
Enmig de papers, llibres, col·leccions de segells, àlbums, còmics, revistes, llibretes de l’època de l’institut i andròmines, el protagonista inicia un viatge llarguíssim i prodigiós al passat de la seva família, a la vida de l’avi, a la història d’Itàlia, al feixisme, a Mussolini, i a la invasió alemanya. El viatge de Yambo és absolutament transversal, de manera que el lector podrà apreciar com Umberto Eco, magistralment i d’una manera divertida, amena, passa revista a la moral de després de la guerra, al pes de la religió catòlica en un país com Itàlia. La novel·la decanta quan Eco relata la caiguda del feixisme, sembla que tot arriba a la seva fi. S’apropa el final perquè fineix també el relat de la joventut del protagonista. Aquesta, però, no és una novel·la qualsevol, d’aquelles que hom ventila a la gandula de la platja o de la piscina. Diria que La Misteriosa flama de la reina Loana és un text que requereix molta atenció, i si molt convé demana alguna consulta a l’Enciclopèdia. Passa molt bé i manté la tensió. No posseeix tant d’enjòlit, (intriga), com el text de la consagració novel·lesca de l’escriptor italià, però capítol rere capítol obliga a arribar fins al final. En el fons és un viatge a l’interior d’un cervell, a l’interior d’una vida il·lustrada que podria ser la de qualsevol de nosaltres.
cultura ~
Com si fos talment una paròdia del mateix Jules Verne, Yambo es passa vuit dies tancat a les golfes de la casa pairal amb la consegüent estupefacció de la majordoma de la casa, que els primers dies no el trobava enlloc. Les golfes de la casa, val a dir que són un prodigi, el paradigma de la seva vida passada, el reducte freudià de la seva psyqué, allà Yambo, hi trobarà de tot, des de capsetes de cigarretes, novel·letes baratetes dels anys trenta i de la postguerra, contes il·lustrats de Fantomas, Pinotxo, Buffalo Bill, novel·letes del Salgari, les aventures de Sherlock Holmes, diaris il·lustrats de viatges i un llarg etcètera de literatura de fulletó i assequible que hom podria trobar encara avui en els típics mercats de llibre vell i de segona mà. Hem de dir que el professor Umberto Eco, de fa molts anys, ha estat un infatigable recercador d’aquest material curiós i antic. De tot aquest
conjunt de troballes, una d’ interessant és la d’una ràdio i la d’un gramòfon d’època amb els seus corresponents discos. No cal dir que l’escriptor ho aprofita per fer un repàs dels programes radiofònics d’abans de la guerra, de l’època de Mussolini i de les lluites del seu avi contra els camises negres del feixisme.
videoteca
jacques
tati
(1908-1982) Josep Rodeja i Tulsà.
Nascut a Pecq (França), descendent d’aristòcrates russos per part paterna i d’artesans francesos la materna, realment es deia Jacques Tatischeff. Fou un gran aficionat dels esports –practicà el futbol, la boxa, el tennis i el rugby, però finalment es decantà pel món de l’espectacle, concretament la pantomima. Tati descobrí el seu talent per la mímica i ho fa en diferents “music-hall” de París però sense gaire èxit. Continuà la seva carrera com a actor de teatre, després en el cinema com a escriptor, director i actor en alguns curtmetratges.
44
Parlem de Sarrià ~ 54
~ cultura
La Segona Guerra Mundial suposà un llarg parèntesi artístic de sis anys –Tati s’allistà a l’exèrcit- i després retornà amb dos films de Claude Autan - Lara (1903-2000) “Sylvie et le Fantôme” (1945) i “Le Diable au Corps” (1946). El 1949 s’estrenà com a director de llargmetratges amb “Dia de festa” (Jour de Fête). Rodada totalment en exteriors, poc habitual per a l’època, a la petita ciutat de Sainte-Sevèresur-Indre, on cada any, el 3 de juliol, celebra la seva fira. Són les vint-i-quatre hores més importants. La pel·lícula s’inicia amb l’arribada dels cavallets i on els firaires comencen a muntar les seves parades al bell mig de la plaça, observats per l’àvia més gran i la seva cabra. Poc després apareix François, el carter (Jacques Tati), i aleshores comença la veritable funció, molt ben captada per Tati, els camps, la calor del dia, la gràcia dels camperols i vilatans. El so es va gravar amb cinta magnetofònica, la fotografia és filmà amb el procediment Thomsoncolor, que no es va revelar correctament, per la qual cosa el film s’estrenà en b/n. Després de més de quaranta anys, s’estrenà als cinemes la nova còpia restaurada amb el color original,
Fou emesa per la televisió de Catalunya al Canal 33 el 8 d’agost de 1999 en versió original subtitulada en català. “Jour de Fête” aconseguí el Premi al Millor Guió a la Mostra de Venècia. El 1951 dirigí el film més estimat pels espectadors “Les vacances de Mr. Hulot” (Les Vacances de Monsieur Hulot) també rodada en escenaris naturals de St. Marc-sur-Mer, a la Bretanya. Tati creà el seu personatge definitiu Mr. Hulot , un home que està fora de certs límits, proveït d’una pipa, un paraigua, una gavardina, el barret i una manera de caminar ben peculiar. El seu estil es caracteritzà per l’agut sentit de l’humor amb què satiritzà la societat moderna: “Mi tio” (Mon Oncle, 1958), Premi Especial del Jurat de Cannes i Oscar al millor film de parla no anglesa; “Playtime” (1967) on també els seus gags es basen en l’observació de la gent, els seus tics i la manera de comunicar-se; “Trafic” (1970), que fou el seu darrer llargmetratge, per després aterrar a la televisió el 1974 amb “Zafarancho en el circo” (Parade). Finalment Tati s’acomiadà del cinema com a actor en el film de Mauro Bolognini (1922-2001) “La Sapponatrice”(1977). Ara és una bona ocasió per retrobar-nos amb el carter François i Mr. Hulot, naturalment sense interrupcions amb el pack de Jacques Tati de quatre llargmetratges (no inclou “Trafic”) i tres curts inèdits “Soigne ton Gauche” (1936), actor i guionista i dirigida per René Clément. “L’École des Fracteurs” (1947), director, actor i guionista. “Cours du Soir” (1969), actor i guionista i dirigida per Nicolas Ribowoski, que com sabeu es troba disponible a la Biblioteca Emília Xargay.
Comentari de lectura Àngel Garcia
La velocidad de la luz S’esperava amb expectació i potser amb un punt d’interès pervers, el nou llibre de Javier Cercas, per allò de com se’n sortiria després de l’èxit de Soldados de Salamina. I el llibre no només no decep sinó que torna a ser una gran novel·la, de la categoria de l’anterior, si no més. Cercas, com ho va fer a Soldados... torna a parlar en primera persona i amb una intel·ligència admirable, planteja la història d’un escriptor atordit i alhora esclavitzat pel gran èxit d’una novel·la que acaba de publicar. Com va dir Passolini “L’èxit és un malson”. Però no és la història d’un èxit: és molt més que això.
El port de les aromes Parlem de Sarrià ~ 53
45
I del Mid West americà a l’extrem orient. El port de les aromes, premi Llibreter de l’any 2005, de John Lanchester, ens introdueix en l’enigmàtic món de Hong Kong. L’any 1935, el jove anglès Tom Steward de vint-i-dos anys, fill d’un taverner i amb un futur més aviat magre per davant, decideix, esperonat per les paraules d’un marxant “Tot el que és vermell al mapa és territori de l’Imperi. Si ets britànic pots anar gairebé arreu del món”, embarcar-se en un vaixell de càrrega rumb a Hong
cultura ~
Un jove professor de Girona aspirant a escriptor, viatja als Estats Units per donar classes de castellà en una universitat del Mitjà Oest. Allà coneix Rodney Falk, un tipus una mica estrambòtic, lúcid i alhora esquerp, professor també i excombatent del Vietnam, amb qui estableix una estranya, difícil i profunda amistat. Progressivament anirà coneixent la seva història i aquí és on el relat pren un caire èpic inigualable: la descripció de tot l’horror de la guerra del Vietnam, l’abjecció i l’amoralitat del ser humà posat en una situació de supervivència extrema, la roïnesa de l’home quan la vida ha perdut el seu valor. La història del soldat és tràgica i alhora alliçonadora: la repugnància de qualsevol guerra ens fa esgarrifar. Quinze anys després, el jove professor ha publicat una novel·la basada en un episodi breu i secundari de la guerra civil espanyola que es conver-
teix en un èxit internacional (es refereix sense dir-ho a Soldados de Salamina). Però l’èxit esdevé per a ell una pesada càrrega i arriba a condicionar de manera tràgica la seva pròpia vida. Una nova trobada amb el vell amic i la coneixença de nous i escabrosos episodis, l’esperona finalment a escriure la seva història, que és allò que estem llegint. Cercas, sense perdre aquell punt de sornegueria habitual, torna a barrejar amb saviesa realitat i ficció, deixantnos en el dubte de quina quantitat hi ha posat de cada ingredient. Un llibre excel·lent, amb una narració molt ben tramada que ens commou i ens obliga a pensar en l’horror de les guerres, en la vanitat de l’escriptor, en les servituds de l’èxit, en l’estranya sintonia que de vegades s’estableix entre persones aparentment molt diferents i que estableix les bases d’una forta i duradora amistat, en la redempció de les pròpies culpes i en un bon grapat de coses més. Una lectura plaent i reconfortant.
Kong, la mítica colònia que en xinès vol dir “port de les aromes”. Durant la llarga travessia coneix diversos passatgers, entre ells una monja xinesa que amb motiu d’una juguesca, li ensenyarà l’idioma xinès. Alhora el capità li proporciona l’adreça d’una persona que dirigeix un hotel a la ciutat, la qual cosa li permet introduir-se en el món dels hotels, terreny en el qual basarà els seus negocis futurs. Les vicissituds per engegar el negoci, la seva amistat amb la monja Maria, la
guerra entre el Japó i la Xina, i els contactes que per raó de l’ofici tindrà amb influents personatges, marcaran l’esdevenir de la seva vida, que gira a l’entorn de la gran protagonista: la ciutat de Hong Kong. Uns altres dos personatges formaran part, anys més tard, del seu món: Dawn Stone, una insolent periodista anglesa dedicada a fer reportatges sobre els opulents i potentats personatges locals, i Matthew Ho, un nen refugiat el pare del qual va patir la
revolució cultural a Xina, i que amb el temps es converteix en un jove i emprenedor empresari. El poder narratiu de l’autor amb la sàvia barreja de tots aquests elements i els inesperats girs argumentals, dóna com a resultat una extraordinària novel·la que es llegeix amb interès i que mereix sobradament el premi que li han concedit els llibreters catalans.
PAPER-VIU
ATENCIÓ SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:
F.C. SARRIÀ, U.E.SARRIÀ, AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES) C.E. JOVENTUT CELRÀ
Av.de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter Tel/Fax. 972 170 970 VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM: ●
ESTÀS DE SORT...
●
TINDRÀS UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRES EN PAPERERIA I REGALS. I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC... VINE I COMPROVA-HO A:
● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●
A PAPER-VIU el dia 4 de gener de 2006, durant tot el dia, vindrà a visitar-nos el patge reial per recollir les cartes i fer-se la foto amb els nens.
Us esperem!!!
● ● ● ●
ULLERES DE SOL FOTOS CARNET (1, 4 o 6) RECÀRREGA DE MÒBILS PREMSA I REVISTES ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS TARGETES DE VISITA FOTOCÒPIES COLOR I BLANC I NEGRE SERVEI DE FAX MARCS A MIDA MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS (negatius i digitals) MATERIAL D’OFICINA I ESCOLAR JOGUINES I REGALS LLIBRES I CONTES INFANTILS MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, ... PILES I LOTS DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC... LLAMINADURES -LOTS D’ANIVERSARI-
46
Parlem de Sarrià ~ 53
~ cultura
DE DILLUNS A DIVENDRES DE 8,00 a 13,30 i 16,30 a 20,00 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30
ANUNCI “TOT COLOR” REV. 51 pAG 65
Què som: escola bressol o guarderia? Mònica García i Montse López, educadores de l’EBM Confetti
cap ordre impedeix el treball constant entre educadora i infant. No tenen un projecte educatiu ni un rerefons pedagògic, i això fa que la metodologia i els objectius a aconseguir no estiguin definits. Sols guarden l’infant.
Les escoles infantils de zero a tres anys actualment estan adquirint una gran presència. Arran de la incorporació de la dona en el món laboral es fa inevitable que els infants passin més temps a les escoles bressols des de les primeres edats. Per tant, és important determinar les característiques més adequades d’aquests centres, per tal d’afavorir la qualitat del desenvolupament del nen/a.
47
• Què entenem per guarderia? És un centre on els pares/mares deixen els infants les hores que necessiten. Per tant, l’entrada i la sortida sense
espai escolar ~
El paper que adopta l’educació en el desenvolupament de l’infant és bàsic perquè el pot afavorir o entorpir. Segons siguin els centres que acullen els infants obtenim un resultat diferent:
Les educadores treballem perquè l’Escola Bressol Municipal Confetti es reconegui com una escola bressol o llar d’infants. Ens fan mal les orelles quan parlen de nosaltres com a guarderia, perquè no guardem els infants sinó que els acollim. Dins el nostre centre tenim un projecte educatiu amb uns objectius i una metodologia clara que anem consolidant com a equip. Les educadores acompanyem els infants en el seu desenvolupament, tenim present el seu ritme i les necessitats de cada nen/a . El nostre objectiu com a educadores és que els infants siguin feliços, vivenciïn i gaudeixen cada moment que passen a l’escola bressol, i que se n’emportin un bon record.
Parlem de Sarrià ~ 54
En aquestes edats cada infant comença a conèixer el seu propi cos, adquireix els hàbits de la vida quotidiana i va desenvolupant la seva autonomia. Fa les seves primeres conquestes, observacions, experimentacions i descobriments del món que l’envolta, aquestes seran la base del seu pensament abstracte. En aquesta etapa comença a comunicar-se i relacionar-se tant amb els altres nens/es com amb els adults. Aquest fet fa que l’infant vagi descobrint les emocions i les relacions afectives. Cada infant és el protagonista constructor del seu desenvolupament, per tant, cal respectar el ritme i les conquestes de cada infant, tenint en compte que el joc ocupa un lloc prioritari. A partir del joc, l’infant configura la base de la maduració prèvia al seu aprenentatge.
• Què entenem per escola bressol? És un centre educatiu amb una clara intenció pedagògica, on es treballa a partir d’un projecte educatiu que defineix la metodologia conjunta de les educadores i els objectius a aconseguir. L’equip educatiu el formen educadores amb titulacions en el camp de l’educació infantil. S’ofereix un horari lectiu definit i constant que afavoreix el ritme i l’estabilitat dels infants. Es treballen primordialment els hàbits que ajuden l’infant a l’adquisició de l’autonomia. S’ofereixen diferents propostes pensades per ajudar-los en el seu desenvolupament.
Nou curs, nous reptes, nous projectes
48
Parlem de Sarrià ~ 54
~ espai escolar
Engràcia Bramon i Montserrat Xandrich
La nostra escola, en el Projecte Educatiu, destaca, entre d’altres, que hem d’educar en la reflexió, els valors propis i dels altres, l’esperit crític i la capacitat per al diàleg; estimular una actitud oberta i receptiva envers els canvis que el progrés i la tècnica aporta; desenvolupar l’autoestima i confiança en un mateix, com a element que ajuda al desenvolupament de les pròpies capacitats i a la convivència social; fomentar el respecte mutu, la col·laboració i la solidaritat; per arribar a una formació integral dels alumnes. Una formació que faci alumnes autònoms, conscients, crítics, competents socialment i capaços d’adaptar-se i conviure en una societat canviant, de participar en activitats de cooperació i foment de la pau, de respectar els drets humans i d’exercitar els drets i deures democràtics en les situacions convivencials. En aquest sentit venim desenvolupant diferents activitats i projectes com ara: • Projecte d’Educació per al Respecte i la Convivència: projecte d’Educació en valors i relacions interpersonals. • Projecte de treball cooperatiu: Jocs cooperatius. L’aprenentatge cooperatiu potencia l’aprenentatge que ofereix la interacció entre iguals, millora la motivació i l’autoestima i els alumnes aprenen a donar, rebre i compartir les coses. • Programa de Mediació Escolar a cicle superior de Primària que té com a objectiu presentar la mediació com a eina per prevenir baralles i per a aprendre a tractar els conflictes pacíficament. • Projecte d’Educació Viària: amb l’objectiu d’elevar el grau de consciència i responsabilitat sobre la mobilitat i introduir aquest concepte en els infants • Projecte Escola Verda: que venim treballant des del curs 2001-2002 i com bé sabeu, vol dir una escola que té en compte el seu entorn, que procura no malgastar recursos, i que ajuda i col·labora a millorar el seu entorn, la seva escola, el seu barri, el poble.. tot el món on vivim. • De l’actuació de millora i conservació del patrimoni natural n’ha sortit una altre que és el Projecte Apadrinem Escultures, per fer conèixer als més joves el parc escultòric del nostre poble, primer pas perquè el valorin i respectin.
En aquesta mateixa línia i per poder canalitzar totes aquestes activitats, se’ns va concedir a finals del curs passat un programa d’innovació educativa, EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA, que incorpora entre d’altres l’educació de les emocions i la interculturalitat entesa com a diversitat i no com a diferència, tan important per a formar bons ciutadans i que desenvoluparem aquest curs i els dos cursos següents. Ja a les acaballes del curs passat, vàrem tenir el plaer d’escoltar en Pere Darder en la conferència “EMOCIONS I EDUCACIÓ AVUI”, que va pronunciar a la nostra escola. Ens va explicar que les emocions són mecanismes d’adaptació i de regulació de les persones que van servir per protegir la supervivència de l’espècie humana i que una decisió o formulació absolutament racional no pot existir, ja que les emocions i la raó van sempre juntes. La persona humana té capacitat per conduir les seves emocions i estructurar-les, per tant, s’han de viure, conèixer i regular. La conseqüència de l’educació de les emocions és l’augment de l’autoestima. És imprescindible que
aprenguem a educar les nostres emocions i establir relacions amb els altres al llarg de la vida. Voler fer una educació integral sense tenir en compte el paper de les emocions en tots els àmbits de la vida humana i la seva integració amb el pensament i l'acció és un frau. El dia 24 d’octubre, ja aquest curs, una xerrada organitzada per l’AMPA de l’escola, “DIVERSITAT FAMILIAR” a càrrec de Roser Veciana, ens va endinsar en el coneixement de les tipologies familiars que existeixen avui des de la vivència i els sentiments dels fills. Va ser molt amena i engrescadora fent-nos reflexionar també sobre el paper de l’educació a l’escola i a casa pel que fa al respecte als sentiments dels alumnes que viuen en una família de les mal considerades “diferents”, les que no segueixen el model tradicional (pare, mare i fills) de família. La família no és una estructura, sinó els lligams, que s’estableixen en un grup de persones, d’amor, de respecte, d’ajuda, ...
Així doncs, comencem aquest curs amb força embranzida per tirar endavant aquests projectes, comptant, però, amb l’ajuda de tota la comunitat educativa.
EUGÈNIA AV. de França, 13 17481 SANT JULIÀ DE RAMIS
49
Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21
espai escolar ~
Parlem de Sarrià ~ 54
RESTAURANT
Mulla’t i colònies Sàhara 2005 Roger Casero Gumbau, primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
A l’estiu esquitxa’t de solidaritat! L’estiu és una estació que ens permet desaccelerar la nostra activitat; sempre hi ha alguns dies de vacances, alguna lectura interessant, algunes hores perdudes, o invertides a fer quelcom tan saludable (diuen els experts) com és badar! L’estiu també ens convida a participar solidàriament en causes justes, algunes aparentment perdudes, però mentre hi hagi algú que les mantingui vives, mai es perdran del tot.
50
Parlem de Sarrià ~ 54
~ solidaritat
Mulla’t 2005 Com ja és tradicional a Sarrià de Ter, el diumenge 10 de juliol vam celebrar el Mulla’t per l’esclerosi múltiple a la Piscina Municipal, i la nostra piscina és una de les més de 700 que aquest diumenge van col·laborar arreu de l’Estat en aquesta campanya. Organitzat conjuntament per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la col·laboració dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter i de la professora d’aquagim de les activitats esportives d’estiu de la Piscina Municipal, el Mulla’t d’aquest any va recaptar un total de 740,40 ?, entre la venda de material i les donacions voluntàries. Aquests diners contribuiran, sense cap mena de dubte, a millorar la qualitat de vida de les més de 4.000 persones que a Catalunya conviuen amb aquesta malaltia, aportant recursos per a programes d’investigació científica, assistencials, d’inserció laboral i de rehabilitació, entre d’altres.
Sessió d’aquagim del Mulla’t. Foto: Roger Casero
Colònies Sàhara 2005 L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha mostrat sempre el seu suport i solidaritat amb el Poble Sahrauí, que pateix l’ocupació del seu territori, el Sàhara Occidental, per part del Marroc des de fa 30 anys. Colonitzat durant quasi 90 anys per Espanya (1884-1975) l’autodeterminació del Sàhara Occidental (refermada pel Procés de Pau de l’any 1991 i pel Pla Baker del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’any 2003) és, encara avui, una assignatura pendent. L’ACAPS (l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí) impulsa i coordina actes i campanyes de mobilització en suport a aquest Poble Sahrauí i a la seva lluita per la independència; organitza campanyes informatives, de sensibilització i gestiona projectes de cooperació, entre els quals destaquen les caravanes d'enviament de material de primera necessitat per als refugiats i les colònies d'estiu per a infants. L’Ajuntament de Sarrià de Ter col·labora des de fa anys en aquests dos pro-
jectes, però qui realment hi col·labora és la gent de Sarrià de Ter, sobretot en les Caravanes, campanyes de recollida de material i, especialment, aquest estiu, amb el Projecte de Colònies per a infants Sahrauís. El projecte de colònies per a infants sahrauís, l’ACAPS el planteja com un programa d'acolliment solidari, reivindicatiu i de sensibilització social que neix a conseqüència d'una situació política injusta. L'arribada dels infants sahrauís a les llars de les famílies catalanes acaba sent una visita interactiva, perquè mentre els infants gaudeixen d'unes vacances que recordaran tota la vida, les famílies acollidores entren en contacte amb la realitat de tot un poble que fa molt de temps que espera poder retornar a casa seva. Els seus objectius són: • Possibilitar la sortida dels infants sahrauís dels campaments de refugiats els mesos de juliol i agost, quan l'estiu i les altes temperatures comporten unes condicions de vida molt difícils. • Donar a conèixer la realitat del poble sahrauí mitjançant els infants
participants a les colònies i la seva relació amb les famílies catalanes. • Dur a terme intercanvis culturals entre els infants dels dos pobles i llurs famílies. • Facilitar l'accés sanitari generalista a tots els infants que vénen i especialitzat a tots aquells que ho necessitin. • Donar suport al procés d'autodeterminació del poble sahrauí. Aquest estiu en Rafa Gonzàlez i la Ma. Àngels Pajuelo han acollit a la Handia, una nena de 9 anys, que no només ha passat un estiu diferent, sinó que ha fet que la família d’en Rafa i la Ma. Àngels també hagi viscut d’una manera molt especial aquest estiu. I no només l’estiu, ja que passades les colònies el contacte entre la Handia i la seva família acollidora de Sarrià de Ter es manté a través de cartes. L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha col·laborat en aquest projecte signant un conveni de col·laboració amb l’ACAPS, a través del qual, entre d’altres coses, s’ha fet càrrec de les despeses del viatge d’anada i tornada en avió de la Handia i oferint la gratuïtat en la inscripció de la Handia en el Casal Esportiu. El reconeixement, el
mèrit, però, és de la família GonzàlezPajuelo pel compromís d’aquest estiu d’acollir la Handia. Ells han valorat molt positivament aquesta experiència i des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter els encoratgem, a ells i a més famílies, a fer el pas de participar en aquest projecte i a solidaritzar-se amb el Poble Sahrauí. L’estiu sempre ens seguirà donant oportunitats per fer, entre tots, un món més just, amb menys desigualtats i amb més justícia social. La gent i l’Ajuntament de Sarrià de Ter hi seguirem compromesos, seguirem esquitxant-nos, tots plegats, de solidaritat.
La família de Rafa González i Ma Àngels Pajuelo amb l’Handia, una nena sahrauí. La Handia amb els fills de la seva família acollidora i d’altres amics.
solidaritat ~
Parlem de Sarrià ~ 54
51
És temps de
bolets
Dr. Emili Marco Segarra
52
Parlem de Sarrià ~ 54
~ salut
Al final de l'estiu i principis de la tardor, sovint es diu que és l'època dels bolets, ja que és el període en què resulta més fàcil trobar-ne. Hem de saber que aquests organismes tenen un paper important pel fet de transformar les restes de matèria orgànica en matèria aprofitable per als vegetals. Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l'espècie. Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que d'altres poden arribar a mesurar més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants. Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota. Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius. Entre les variades espècies de bolets que creixen en els nostres boscos n'hi ha algunes de tòxiques. Dissortadament, gairebé cada any, en arribar la temporada dels bolets, es produeixen accidents, alguns fins i tot mortals, a causa del consum de bolets tòxics. La quasi totalitat de les intoxicacions mortals són degudes a la farinera borda (Amanita phalloides), bolet molt tòxic i bastant freqüent als boscos. Per altra banda és molt difícil determinar quin tipus de bolet ha provocat la intoxicació, ja que hi ha moltes varietats d’espècies verinoses, algunes de les quals són verinoses durant un període determinat de l’any. Algunes de les intoxicacions poden presentar una sèrie de símptomes d’aparició ràpida (entre mitja hora i dues hores després de la ingesta), coneguts com a síndrome muscarínica i síndrome atropínica. La síndrome muscarínica (fals carlet, fredolic bord, mataparent, gírgola d’olivera) és caracteritza fonamentalment per patir símptomes gastrointestinals (nàusees, vòmits i diarrees) i desprès un increment de la salivació, suor i pupil·les petites, amb disminució de la freqüència cardíaca i la pressió arterial.
Farinera borda (amanita phalloides)
La síndrome atropínica (reig bord, pixacà,) té com a símptomes principals alteracions neurològiques, com visió borrosa, excitació, alteració de la consciència i/o conducta amb pupil·les dilatades i augment de la freqüència cardíaca. En tots dos casos provocarem el vòmit, donarem carbó activat i derivarem a l’hospital. Hi ha altres intoxicacions de pronòstic molt més greu (farinera borda, bolet de greix, cogomassa, farinera pudent), perquè els símptomes són d’aparició tardana, quan el tòxic ja ha estat absorbit per l’organisme (entre 5 i 12 hores després de la ingesta). Els òrgans afectats solen ser el fetge i el ronyó . En aquests casos, quan apareguin els primers símptomes (gastroenterocolitis coleriforme, icterícia), s’ha de anar a un centre hospitalari on s’intentarà l’administració de l’antídot adequat i suport de les complicacions que puguin sorgir.
Alguns consells per prevenir accidents • Poseu al cistell únicament aquells bolets comestibles que identifiqueu sense cap mena de dubte. • En cas de dubte, consulteu una persona experta. • No us refieu mai de les proves casolanes, com ara l'ennegriment del gra d'all o de la cullereta de plata. • Si creieu que heu menjat bolets tòxics, presenteu-vos al centre sanitari més proper.
Retorn als Nevados dels Andes (2) Gerard Suñer i Estel Turbau
La decisió estava presa. Marxàvem d’expedició. Després de més de 15 hores de vol ens vam plantar al Perú altra vegada, i ens vam dedicar a fer allò que més ens agrada: escalar nevados.
Vam baixar cap al Camp Morrena a recollir el material, i sense perdre temps, cap al Camp Base on ens esperava el cuiner amb una tetera de te calent i torradetes amb aguacate.
53
El següent objectiu era el Toqllarraju, de 6.032 metres. Si l’aconseguíem seria el primer 6.000 del Grup. Vam
L’endemà la pujada al Camp Morrena va ser més dura, molt carregats i sense delícies gastronòmiques, només barretes energètiques, formatge i puré. La nit, molt curta, sobre una llosa de pedra. A quarts de dues de la nit ja ens preparàvem per sortir darrera uns anglesos, uns argentins i uns japonesos. Hi havia dos trams complicats. En el primer, encara negre nit, crèiem que ens congelàvem esperant el nostre torn. El segon tram més delicat, era a pocs metres del cim, on alguns es retiraven degut a la seva dificultat. L’arribada al cim va ser emotiva. Era el nostre primer 6.000, i aquell moment tan especial cadascú el va viure de diferent manera, però amb la convicció que l’esforç havia valgut la pena.
Parlem de Sarrià ~ 54
Com que l’experiència és un grau, i ja havíem passat pel procés d’aclimatació tres anys abans, vam anar per feina. Amb molta calma però constància, vam anar fent excursionetes, per
Per començar, vam fer un petit trekking fins a la Laguna 69 on vam quedar impressionats per les seves vistes (encara no hem aclarit de què li ve el nom). Després d’això, i de fer els preparatius, ja vam començar a escalar nevados. La primera muntanya va ser el Vallunarraju, de 5.686 metres. Aquesta muntanya havia sigut força utilitzada antigament, per aclimatar, degut a la seva proximitat a la ciutat de Huaraz, però actualment no és especialment freqüentada. Només pujar al Camp Morrena (allà on comença el glaciar), alguns ja sentíem els efectes de l’alçada... esbufegar, i lleuger mal de cap. Havíem pujat molt carregats a dormir a 4.900 m. L’endemà, a la matinada, ja ens calçàvem les botes i fèiem un glopet de mate de coca, per endinsar-nos, negre nit, al glaciar. Després de donar voltes i voltes per les esquerdes, seguint la traça de pujada, a les 9 del matí fèiem el cim!
sortir de Huaraz amb un cuiner, material i menjar per un regiment. Ens vam embotir a la furgo d’en “Chacho” i cap al Camp Base Ishinca (4 hores de caminada). Aquella nit hi havia cuina peruana, lomo saltado al “restaurant d’en Juanito” improvisat amb quatre pedres al Camp Base.
natura ~
El primer pas va ser arribar a Huaraz, la famosa ciutat andina o “camp base” per tots els andinistes. Després de 8 hores de viatge en bus, i una mica garratibats, ja hi érem! I de cop ens vam veure immersos enmig del bullici dels carrers, dels colors de les faldilles, les olors i el gust singular del mate de coca. En aquest punt vam començar amb les relacions socials. Calia preguntar a tot ésser vestit d’alpinista, en l’idioma que fos, les condicions de les muntanyes. Només d’aquesta manera podíem reunir prou informació com per planejar les ascensions amb èxit. Ens vam estar un parell dies fent aquesta tasca de recerca i finalment ja sabíem què es podia escalar i què no.
anar guanyant alçada. D’aquesta manera volíem evitar els mals de cap, les vomiteres i els mareigs típics de les alçades.
Mentre en Paco, en Gerard i l’Estel érem al Toqllarraju, en Manel pujava a l’Úrus de 5.420 m, que es troba a la mateixa Quebrada Ishinca, complint un gran desig. Altra vegada a Huaraz, i després de celebrar-ho ja planejàvem els passos següents. Alguns volien anar a fer un trekking als voltants de les ruïnes inques del Macchu Picchu (una de les 7 meravelles del món). I els més massoques vam continuar pujant nevados. Vam fer un intent a l’Artesonraju (6.025 m.), del qual vam haver de renunciar a 100 metres del cim, contra la nostra voluntat, per problemes físics. L’alçada, la deshidratació i el cansament a vegades passen factura. Encara no en teníem prou, i ens quedaven uns dies per intentar assolir un altre nevado. Vam escollir el Chopicalqui de 6.354 metres, una muntanya de gran bellesa. La muntanya no estava en perfectes condicions, hi havia passos més difícils del que ens havien dit, i alguns accidents els dies posteriors ho van confirmar. El primer dia vam fer nit a 4.900 m. i l’endemà vam
muntar un Camp d’Alçada a 5.700 m, on vam veure la posta de sol més impressionant que mai havíem vist. En una jornada maratoniana, vam assolir el pic i tornàvem a la ciutat, cansats i deshidratats, per no perdre les combinacions de bus i avió de tornada a casa.
54
Parlem de Sarrià ~ 54
~ natura
DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER
Azolla , emergència al Ter Ivan Bustamante i Galera
A uns quants naturalistes ens havia cridat l’atenció, ja a l’estiu de 2004, la presència d’unes taques vermelloses a les ribes del Ter. Les vèiem de lluny i vam pensar que devien ser poblacions d’algues entremig de llenties d’aigua, sense fer-ne gaire cas. A l’hivern, però, tot realitzant el seguiment de les llúdries que viuen a la zona, em vaig topar amb la protagonista d’aquestes línies, una petita falguera flotant, d’uns tres centímetres que creixia fent masses denses entre les balques i els créixens de la riba del riu. Es tracta de la falguera Azolla, de la qual en aquell moment no sabíem gaire res, però ja vam intuir que aquell fet era important. Estudiant-la amb més deteniment al Laboratori de Botànica de la Universitat de Girona, amb l’ajuda d’una lupa binocular i un microscopi, ens ho vam mirar amb en Lluís Vilar i en Joan Font i es va completar el nom de la planta: d’Azolla filiculoides, feia anys citada a casa nostra a Pals i als deltes del Llobregat i de l’Ebre. Ens va sorprendre comprovar que s’estava reproduint, vegetativament, tot i les fortes glaçades d’aquells dies.
55
Les plantes autòctones que arrelen al fons i estan sempre submergides, els milfulles i volantins, tenen ara un para-sol desagradable que els amarga l’existència. Si aquestes
Parlem de Sarrià ~ 54
Enriqueix els arrossars perquè a les fulles hi viu en simbiosi el cianobacteri Anabaena azollae, el qual té la propietat de fixar el nitrogen atmosfèric i la planta acaba incorporant nitrogen útil als camps d’arròs on viu. Aquest no és doncs un nutrient limitant pel creixement de la planta, malgrat tot, a l’aigua del Ter no li falta nitrogen degut als abocaments que s’hi fan i, per tant, sense aquesta simbiosi l’Azolla també hi viuria la mar de bé.
I això què importa ? En aigües encalmades, i sobretot amb la calor de l’estiu, l’Azolla ha format unes catifes flotants de grans dimensions, a la resclosa de Fontajau ha arribat a cobrir pràcticament el riu de riba a riba. D’una banda aquesta capa fa que la llum no arribi al fons, o ho faci amb menys intensitat; d’una altra, dificulta el contacte entre l’aigua i l’aire, reduint així l’intercanvi d’oxigen, a banda de l’important aport de matèria orgànica, la qual en podrir-se provoca problemes d’anòxia.
natura ~
La falguera és originària de la costa oest americana i s’utilitza com a adob verd en arrossars, fet que l’ha escampat, entre altres països, per Israel, Egipte, Irlanda, Austràlia, Alemanya, Nova Zelanda, Txèquia, Madagascar, Índia, Xina, Finlàndia, Senegal, Filipines... És, doncs, un bon exemple d’una planta que ha globalitzat la seva àrea de distribució aprofitant la globalització econòmica de la humanitat.
Com ha arribat aquí és una incògnita, és clar que una planta flotant ho té difícil per remuntar el riu sola, no se sap, per tant, si podria haver pujat des de Pals, o haver vingut d’altres conques, a cavall d’algun animal. Per aquí dalt no hi ha arrossars on s’hagi volgut utilitzar, però creiem que podria haver arribat barrejada amb les plantes aquàtiques que es venen als centres de jardineria, per exemple. Serà difícil de saber, el cas és que hi és.
plantes van reculant, alguns peixos hauran de canviar de lloc per pondre els ous, molts invertebrats perdran el seu hàbitat i els peixos i ocells hauran de canviar els seus hàbits alimentaris... en canvi sembla que alguns amfibis, si no falta oxigen, es veuen afavorits per les noves condicions. És curiós assenyalar un dels noms en anglès d’aquesta planta: “mosquitofern”, és a dir, falguera dels mosquits. I és que en aigües obertes no hi ha mosquits perquè les larves no troben refugi i molts animals les mengen, però entre les fulletes d’Azolla troben un bon lloc on amagar-se dels depredadors i la seva població pot augmentar molt. Tot plegat està portant molts problemes arreu del món i ja fa temps que s’intenta trobar alguna manera de controlar l’expansió d'aquesta falguera. A Doñana, per exemple, ja fa uns anys que s’hi dediquen, després de comprovar els danys que està causant, però no és una tasca senzilla i els resultats estan costant d’aconseguir. La presència d’Azolla al riu Ter és un altre cas d’invasió biològica als quals ja ens estem avesant. Així a Sarrià tenim robínies, ailants, visons americans, crancs vermells i gardis, per posar només cinc exemples d’una llista d’algunes dotzenes d’éssers vius que hem portat, volent o no, des de molts altres racons de món i que ara ens costa controlar.
Què hi podem fer?
56
Però anar traient la falguera mecànicament és molt car i un augment del cabal del Ter a curt termini és impossible, per la qual cosa caldrà esperar com a mínim uns dos anys abans no es compleixi una reducció en dos metres cúbics del transvassament a Barcelona, un cop entri en funcionament la Desalinitzadora del Prat de Llobregat. S’hauran de buscar altres mètodes. Si pensem en combatre la falguera d’una manera efectiva incidint en els nutrients que té disponibles, ens podem centrar en el fòsfor; ja que qualsevol planta en necessita i, per molt nitrogen que tingui, si li falta fòsfor no creix. La principal font de fòsfor són els fosfats que arriben al Ter des dels detergents que fem servir a casa, evidentment a través de les clavegueres, els quals n’han augmentat molt la concentració natural del riu. Altre cop tornem doncs a la gestió de les aigües residuals per controlar el problema. A Sud-Àfrica se n’han sortit amb un escarbat que menja les fulles de la falguera (Stenopelmus rufinasus), però al Regne Unit no ha funcionat. També s’han buscat productes químics que permetin eliminar-la sense perjudicar la resta de l’ecosistema, per exemple, usant etanol s’aconsegueixen extractes de la fulla d’estragó (Artemisia dracunculus) mortals per Azolla filiculoides, i extractes aquosos de la mateixa planta, o, amb etanol, d’espècies pròximes com l’altimira (Artemisia vulgaris), s’aconsegueix aturar-ne el creixement. I és que aquí ens hi acabem de trobar, però en altres indrets porten anys donant-hi voltes. En qualsevol cas ja és una veïna més del Ter i per controlar-la dins límits acceptables segur que s’hauran de combinar diferents maneres de fer. Potser li haurem de buscar doncs un nom en català, en cercles científics la coneixem com azola, transcripció de la pronunciació llatina del gènere, i aquest estiu algun periodista l’ha anomenat la falguera americana d’aigua; qui sap si la traducció de falguera dels mosquits no podria valdre, algú té alguna altra idea?
Parlem de Sarrià ~ 54
~ natura
Un cop confirmat quina planta era, vam avisar els responsables de les zones que sabíem afectades, en principi Salt i Girona, però el Consorci Alba-Ter es va encarregar de prospectar tot el riu i va trobar la falguera des del Pasteral, aigües avall de la presa, fins a la Gola del Ter, a la mateixa desembocadura del riu. Es troba, doncs, tan estesa que serà molt difícil d’eradicar. Tanmateix calia actuar ràpidament a les zones on formava grans masses i els ajuntaments de Girona i Salt es van encarregar de treure-les de les rescloses de Fontajau i del Pla dels Socs, respectivament. Se’n van acabar traient tones, tot i que evidentment encara en van quedar molts individus. La sequera també hi ha ajudat, a l’inrevés d’allò que seria lògic, degut a la situació, humanament surrealista, que fa que en èpoques normals el cabal mínim del Ter, en alguns
trams, sigui inferior als tres metres cúbics estipulats a l’alçada de Girona i, en canvi, l’acurada gestió que es fa en període de sequera els garanteix. Amb un cabal més gran hi ha més corrent i Azolla no pot formar masses tan grans.
C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48
17840 SARRIÀ de TER
Plantes i Flors
Vriesia Splendens Victòria Padrosa
Una vegada més vull donar les gràcies a l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt pel detall de la Vriesia Splendens. És del grup de les bromeliàcies en flor, és un dels paraments de plantes d’interior més espectaculars. Les més populars de les bromeliàcies grans són l’Aechenea fasciata i la Vriesia Splendens. És d’aquesta, anomenada Vriesia Splendens, que us vull explicar la manera de cuidar-la, ja que pot trigar bastants anys a florir, i una vegada florides duren molts mesos. En molts casos, la presència de les bràctees de colors li donen una semblança ufanosa, però les veritables flors són petites.
Els secrets de l’èxit Temperatura: necessita una temperatura de 24º i mínima de 10º, un lloc amb molta llum però que no li toqui el sol directe. Aigua: no les regueu gaire i procureu que tinguin un bon drenatge. Tingueu cura de tenir el vas ple d’aigua de pluja, s’ha d’emplenar cada dos mesos, ja que ha de quedar el compost humit però no entollat.
Humitat de l’aire: a l’estiu s’ha de polvoritzar i això vol dir que de tant en tant vaporitzeu les fulles amb adob diluït en lloc d’aigua sola. Trasplantament: quasi mai és necessari i per la seva reproducció surten brots a la base de la planta. Quan els rebrots tenen alguns mesos, traieu-los junt amb les seves arrels i planteu-los amb un test poc fondo amb terra de cultiu i compost de planter. Mantingueu-los en un lloc calent fins que s’arrelin. Se’ls hi sol posar les escames i la cotxinilla. Si teniu les fulles cremades pel sol, s’ha de treure del sol directe. Si les puntes són marrons, és que l’ambient és massa sec. S’ha de polvoritzar durant els mesos d’estiu i l’altra possibilitat és el descuit de mantenir el vas amb aigua o l’ús d’aigua dura.
57
Gràcies per la seva confiança
C a r r e r M a j o r, 9 17840 SARRIÀ DE TER Te l . 9 7 2 1 7 0 4 4 7
Parlem de Sarrià ~ 54
A SARRIÀ DES DE 1970
natura ~
Flors E mília C ristina
La compra responsable: previnguem els residus! Consell Comarcal del Gironès
Cada any el volum de residus municipals augmenta. Els canvis en el model de vida dels darrers anys, els hàbits de compra (envasos d’un sol ús, substitució dels envasos de vidre per plàstic, l’aparició de productes perillosos, productes amb excés d’envasos...), l’increment del ritme de vida, una oferta de productes insostenibles i la manca de consciència respecte al medi ambient agreugen aquesta problemàtica. Cadascú de nosaltres té una part de responsabilitat a l’hora de comprar productes respectuosos amb el medi ambient. Tot i així, tota la responsabilitat no recau en el ciutadà. Els fabricants, els comerciants i les administracions també hi juguen un paper important. La reducció, la reutilització i el reciclatge són la solució que ens permet resoldre aquest paradigma. Entenem per reducció la disminució del consum de productes insostenibles; per reutilització, donar més d’un sol ús a un producte, i per reciclatge, dipositar cada residu al contenidor adequat per tal que aquest pugui ser transformat en un nou producte.
58
Parlem de Sarrià ~ 54
~ natura
La principal solució en la prevenció de residus és la reducció, ja que evita els residus en origen i no comporta costos de reciclatge. La compra representa una de les maneres com el ciutadà pot dir-hi la seva en el tema dels residus. Si evitem la compra de productes envasats d’un sol ús o amb embalatges superflus, si escollim productes a granel en comptes de productes presentats en safates de porexpan, si escollim productes en envàs retornable, si usem el cabàs o el carretó en detriment de les bosses de plàstic, si optem per productes ja reciclats i si comprem productes en envasos grans i no en dosis individuals, contribuirem clarament a la reducció de residus.
També trobem productes nocius per al medi ambient, aquests són els productes tòxics i perillosos. Són productes tòxics els de neteja, els de bricolatge, els de l’automòbil, els aerosols, els fluorescents, els plaguicides... Si no en podem evitar la compra, hem de tractar-los correctament, cal portar-los a la deixalleria. Aquests productes estan identificats amb les corresponents etiquetes. Unes altres etiquetes són les ecoetiquetes. Aquest distintiu identifica productes respectuosos amb el medi ambient des de la seva producció fins al seu reciclatge. Hi ha diversos tipus d’ecotiquetes, però no totes estan avalades per tercers. Hem de saber que el 50% dels residus que generem són fàcilment evitables. Si tenim en compte tots aquests consells realitzarem una compra responsable i evitarem la generació innecessària de residus.
El logotip (punt verd)
Ecoetiqueta avalada per tercers (Flor europea i distintiu de garantia de qualitat ambiental)
Agricultura biològica (avalada per tercers)
Criterium esportiu Angel Mesas Mesas Regidor Delegat d’Esports
Un any més hem celebrat el Critèrium Esportiu, n’ha estat la sisena edició. El Critèrium no vol ser res més que una festa amb dos objectiu fonamentals: donar a conèixer les activitats esportives del nostres poble i agrair a totes les entitats esportives l’esforç i el treball que realitzen. Sens dubte, sense aquest esforç i aquest treball l’esport sarrianenc, no tindria ni la quantitat ni la qualitat que gaudeix en l’actualitat. En paraules del propi Delegat Territorial d’Esports de la Generalitat de Catalunya a Girona, senyor Josep Saguer, Sarrià és un referent esportiu a tot Catalunya. L’estructura del Critèrium consisteix en una desfilada d’esportistes, reconeixement dels millors esportistes de la temporada, reconeixement de fites aconseguides, i realització de diferents activitats esportives. De fet és una estructura molt senzilla que ha arrelat amb força. Aquesta estructura ja està establerta, però és en el Consell d’Esports, – òrgan que aglutina a totes les entitats federades del municipi-, on es decideixen els millors esportistes i
les activitats a realitzar, per tant tot i que és l’ajuntament qui organitza, sense la plena col·laboració de les entitats, no seria possible dur-la a terme. També volem agrair la participació de tothom que ha vingut a celebrar aquest esdeveniment, hem estat aproximadament unes 500 persones més uns 300 esportistes. A tothom n’estem molt agraïts!
Millors esportistes de la temporada 2004/2005
LIESBETH GONZALEZ PAJUELO
ARIADNA MARTÍNEZ BALLADA
CLUB BÀSQUET SARRIÀ INFANTIL
C. GIMNÀSTICA RÍTMICA CADET
59
ESCOLA DE JUDO INFANTIL
Parlem de Sarrià ~ 54
OSCAR RUIZ ARANDA
C.PATINATGE ARTÍSTIC INFANTIL
esports ~
PAULA VARGAS JIMENEZ
JOEL SUAREZ SUAREZ
JOAN SAUBICH MIR
U.E.SARRIÀ CADET
U.E.SARRIÀ CADET
ELENA CAIRÓ MUÑOZ
NATALIA CARROZA PICHARDO
C. GIMNÀSTICA RÍTMICA SÈNIOR
CLUB BÀSQUET SARRIÀ SÈNIOR
JUDITH VILCHES DURAN
ALBERT SOLER CARGOL
C. PATINATGE ARTÍSTIC SÈNIOR
U.E.SARRIÀ SÈNIOR
ALBERT BONFILL XIFRA
FRANCESC ORTIZ
F.C.SARRIÀ SÈNIOR
GRUP MUNTANYA SARRIÀ SÈNIOR
AUTOESCOLA
60
Parlem de Sarrià ~ 54
~ esports
GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com
El Club Bàsquet Sarrià Josep Rodeja i Tulsà
L’equip de bàsquet infantil pel Critèrium Esportiu.
El Club Bàsquet Sarrià de Ter és un club de recent creació, però hereus del bàsquet que fins ara s’ha fet a Sarrià de Ter. Iniciem aquesta aventura, esperonats per la mainada que vulgui practicar el bàsquet. Som un grup de pares i tècnics amb moltes idees, projectes i ganes de tirar endavant un projecte ambiciós. Els nostres objectius són una bona gestió, una formació esportiva de qualitat i també la formació humana en els valors bàsics de la companyonia, tolerància i solidaritat.
Dins aquest marc, vam iniciar, des del proppassat 25 d’agost fins a l’inici de curs una pretemporada a la Cooperativa. Totes les tardes de 6 a 8 oferíem activitats lúdiques com ara jocs i partidets per a nens i nenes de totes les edats. Podem dir que s’ho van passar molt bé. El Club Bàsquet Sarrià comença amb bon peu, disposem de cinc categories que participen en lliga federada, dos minis, dos infantils i un sènior femení. També tenim un grup d’iniciació i un sènior masculí no federat.
Tenim encara les portes obertes per a incorporar nous nens, nenes, nois i noies als nostres equips. És per això que continuem animant a tots els que es vulguin iniciar en aquest esport. Podeu adreçar-vos al pavelló municipal, per correu a bàsquetasarriàdeter.com o als telèfons 972171437 o 972171404 i estem a la vostra disposició per poder venir uns dies a provar això del bàsquet sense cap compromís. Animeu-vos amb el bàsquet!
FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■
PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS
Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52
SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!
Parlem de Sarrià ~ 54
A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA
61
FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS
esports ~
■ ■ ■ ■
La cuina asturiana
(2)
Francesc Ramió
Verdinas con almejas “Las Verdinas” són unes mongetes seques de color verd molt suau, a França en diuen “flajolets”, que un cop cuites són fines com les mongetes de desgranar o mongetes d’olla, tan fines i exquisides al setembre. Posem a coure les mongetes amb al mateix procediment que les mongetes de la favada, però només amb les verdures i una fulla de llor. A part farem obrir les cloïsses al
vapor, i guardarem l’aigua i la colarem. Un cop freda serà l’aigua que usarem per anar afegint a la cocció de les “verdinas”. Un cop cuites hi afegim les cloïsses obertes i la resta del brou de les cloïsses que no hàgim fet servir en la cocció de les mongetes, el safrà i una mica de pa ratllat , i ho deixem coure tot junt una mica més fins a l’hora de portar-ho a taula, que és quan hi posarem el julivert trinxat pel cim.
62
Parlem de Sarrià ~ 54
~ la cuina del xef
Garbanzos con pantruque Cigrons , 2 xoriços, sal, all, pebre vermell, julivert, 1 ceba petita i bledes o una col. Pel “pantruque”, farina de blat de moro, greix de porc, all, cansalada, una ceba petita i un ou. Posem a coure els cigrons, que abans haurem remullat convenientment, sofregirem la ceba picada amb l’all i julivert i el pebre vermell, molt en compte que no es cremi el pebre vermell i quan arrenquin el bull els cigrons hi tirarem aquest sofregit. A mig coure hi posarem els xoriços i una espècie de pilota, feta amb els ingredients anomenats anteriorment, amb la forma allargada que acostumem a fer aquí la pilota (farina de blat de moro, no maizena, greix de porc, cansalada, ceba picada i ou batut). El “pantruque” és una especialitat de l’orient d’Astúries, o sigui la part que va des del pont d’Unquera , l’últim poble de Cantàbria, a Ribadesella. Se serveix els cigrons amb una mica de xoriço, una rodanxa de “pantruque” i la verdura que haurem cuit a part i posat a dins dels cigrons en l’últim moment.
Rollo de bonito Aquest és un plat que a mi particularment m’agrada molt, perquè el trobo original i perquè és una manera dissimulada de menjar peix, cosa que va molt bé per als nens. 1 kg de bonítol, 100 g de pernil, 2 pebrots escalivats, 2 grans d’all, 1 ceba, una mica de farina, 2 cullerades de llet, 2 cullerades de molla de pa ratllada, un pot petit d’olives farcides, 1 ou dur i 1 ou cru, una mica d’oli. Netejarem el bonítol, i el trinxarem amb dues forquilles, mai pel triturador elèctric perquè la textura final del plat seria massa compacta. Un cop acabat de trinxar hi anirem afegint tots el ingredients picats: el pebrot, l’ou dur, etc. quan hi sigui tot ho pastarem, com faríem amb una pilota de l’escudella, amb farina li donem la forma i fem dues pilotes,
que les fregirem en una cassola amb una mica d’oli, fins que agafin color. Les retirem i en aquest oli hi fem sofregir la ceba, recordeu que només és en sofregits d’aquí que fem enrossir la ceba, en aquest cas en ser cuina asturiana només la fem tornar transparent. Un cop tinguem la ceba al gust hi posem els rotlles de bonítol, el vi blanc i una mica d’aigua o brou de peix si cal, i ho fem coure. Quan sigui cuit traurem els rotlles, els tallarem a rodelles i farem la salsa amb la ceba i el suc de la cocció, que la posarem pel cim de les rodelles i ho servirem.
Tortos Aquest menjar seria la versió asturiana dels crespells, per dir-ho d’alguna manera. Es fa una pasta amb una barreja de farina de blat de moro i farina de blat amb una mica d’aigua, es pasta fins que quedi ben afinada la massa, que la taparem amb un drap perquè no agafi crosta i la deixarem reposar una estona. Aquesta pasta és una massa que no porta llevat, el que li dóna volum és l’aire, per això n'agafarem petites porcions i amb un corrou, en cas de no tenir-ne també va molt bé una ampolla de vidre, tipus de vi de 3/4, estirem la pasta perquè quedi ben fina, i li donem una forma rodona d’uns 12 a 15 cm de diàmetre (la mida d’un cd de música ) i la fregim. Veurem que s’infla, hem de procurar que no agafi massa oli, per tant, l’hem de fregir amb molt d’oli i ben calent. Els posem a escórrer amb paper absorbent i els servim. Generalment es mengen acompanyant ous ferrats, llavors hi posarem una mica de sal pel cim. Si en posem dos en un plat i al cim de cada un hi col·loquem un ou ferrat i ho acompanyem d’un salsa de tomata feta amb un bon sofregit de ceba, sense que quedi rossa, tindrem el que s’anomena “huevos a la ranchera”. També podem posar-hi sucre o mel pel cim i tindrem la versió d’esmorzar . Hi ha un molt bon restaurant que els fa minis i amb crema de cabrales o melmelada de ceba per aperitiu, són deliciosos.
Casadielles perquè degut a la humitat del clima perd el cruixent molt de pressa . També cal recomanar la sidra, cal recordar que la sidra no té gas, la sidra amb gas és un recurs perquè pugui viatjar, ja que la sidra és molt delicada i generalment quan es treu d’Astúries, sobretot a l’estiu, sentim petar les ampolles dins el maleter del cotxe, i queda tot fet un desastre. La sidra cal veure-la en el seu ambient, tirant-la bé, a la seva distància perquè s’oxigeni bé, veure-la amb els gots grans i de vidre molt prim per trobar-hi totes les seves qualitats, malgrat que la principal la notarem una mica més tard (és molt diürètica) i, sobretot, acompanyada d’ una bona truita de patates, una empanada de tonyina, uns xoriços a la sidra, una mica de “cabrales”...
Borona preñada És un plat molt especial, que poca gent forastera té ocasió de menjar, ja que és una preparació tradicional de les cases per Pasqua, i que poca gent encara fa. Les quantitats no les sé, però no em preocupa perquè no crec que ningú tingui l’ocurrència de fer-ho. Es fa una massa amb farina de blat de moro i aigua, amassant-ho com si féssim pa, però sense llevat, un cop tinguem afinada la massa la farcim de productes de la matança del porc, xoriços i magre, recordem que tots els productes de la matança es fan amb pebre vermell i fumats. Un cop farcit es dóna la forma d’un pa rodó, de la mida d’un pa de quilo, es recobreix de fulles de castanyer i es posa a les cendres de la llar de foc, ben tapat per aquestes, tota la nit perquè cogui. L’endemà es treu la cendra, es neteja bé i es treu a taula com a primer plat del dinar de Pasqua. La massa ha agafat un color vermellós dels xoriços, i és compacte com, per dir-ho d’alguna manera, el torró de massapà. El meu sogre explica que hi havia el costum de passar-ne un tall per la paella, per escalfar-lo, i servia per esmorzar amb el llet i cafè.
63
Veureu que no explico plats de carn, això és degut al fet que la carn és molt bona i la millor manera de fer-la sempre és la manera més senzilla, a la brasa. Hi ha el costum de demanar als restaurants un entrecot o “chuleton” però aquesta peça pot fer tranquil·lament 1 kg o més, per això el costum és demanar-lo per a 2, 3 o 4 persones i el porten fet i tallat a petites porcions perquè cadascú se serveixi el que li convingui, i sense sal perquè tothom se la posi al seu gust, a part que la carn queda més ben feta si no s'hi posa sal.
Parlem de Sarrià ~ 54
Els formatges són un capítol a part, només vull recordar de passada els principals: el “cabrales”, molt bo per als amants dels formatges blaus; el “gamonedo”, també dins de la categoria dels blaus ( per a mi, si no és molt florit, és el millor de tots); els petits i cremosos de “peñamellera”, “porrua”, etc. I els curiosos, “afuega el pitu”, que hi ha la versió blanca i la que s'hi posa pebre vermell. N'hi ha molts més, però és molt difícil anomenar-los tots, només cal remarcar que en general tots són molt bons.
la cuina del xef ~
Es fa una massa amb una tassa d’oli fregit i deixat refredar, 1 tassa de vi blanc, 100 g de margarina, un rovell d’ou, una cullerada de Royal i farina. Barregem tots els ingredients, anem afegint farina fins a tenir una massa que no s’enganxi i ho deixem reposar. A part farem una pasta amb una tassa de nous mòltes , 1/2 tassa de sucre, una copa d’anís i una mica d’aigua. Agafarem porcions de la pasta rectangulars i les farcirem amb la pasta de nous, ho enrotllarem que quedi ben tancat i ho anirem fregint. Quan estiguin ben escorregudes i fredes hi tirem sucre pel cim , han de quedar de la mida d’un pal de crema, però una mica més petits, el que es diu repartidors . A Astúries es molt bona la pasta de full, degut a la quantitat de mantega que tenen, generalment sempre és feta de mantega mai de margarina, perquè és de molt bona qualitat. El que s’ha de procurar és que sigui acabada de fer,
Cartes al director ~ Àngel Garcia, pagès i marxant
Tant de bo l’interès de l’ajuntament i una gestió apropiada, garanteixin la pervivència del mercat a Sarrià de Ter.
64
Parlem de Sarrià ~ 54
~ cartes al director
A propòsit del mercat Alguns marxants estem decebuts o si més no desconcertats pel funcionament del mercat. No pretenc parlar en nom de tots, és clar, però sí d’una part important: la del sector alimentari. Des que van començar les obres de remodelació del carrer Major, els marxants hem hagut de patir una sèrie de canvis que ens han portat d’un lloc a un altre amb la promesa d’una ubicació definitiva que mai no acaba d’arribar. D’altra banda, el fet que molts marxants vagin a l’estiu a fer la costa, fa que l’aspecte del mercat en aquesta època de l’any sigui deplorable: quatre parades aquí, quatre parades allà i al mig el gran desert. Encara l’estiu passat el sector del menjar vam aconseguir agruparnos a l’entorn de la placeta de ca l’Esparraguera, tot i que en arribar la tardor vam ser confinats altre cop al final de tot, però aquest any ni això no hem obtingut, amb el degoteig irreparable d’algunes baixes, com els formatges o les herbes aromàtiques. Abans de l’estiu vam tenir una reunió amb l’alcalde per plantejar que aquells paradistes que no marxem en tot l’any (els del menjar i algun més), tinguéssim un lloc una mica més privilegiat dins el mercat: aquells que no falten mai haurien de constituir el nucli, el centre del mercat, i els eventuals i els de temporada situarse a l’entorn d’aquest nucli. La proposta fou ben rebuda per l’alcaldia i els marxants presents a la reunió vam sortir-ne esperançats. Unes setmanes després l’alcalde ens comuni-
Joan Ferrer i Ribas
50 anys d’handbol a Sarrià
cava formalment per escrit que tot i que la proposta era assenyada, el reglament no permetia aquests canvis. Finalment, i passat l’estiu, sembla que el reglament ha estat modificat tot i que a hores d’ara no s’hi ha fet encara cap canvi ni sabem si hi ha intenció de fer-lo. A les acaballes del franquisme un jutge m’acceptava que la justícia i la llei no sempre anaven juntes. Trenta anys després sembla que allò que és just i el reglament que ho regula encara no sempre van plegats. El mercat, potenciat en altres pobles de l’entorn i mimat en importants ciutats d’Europa com Londres, París, Berna, etc., no pretén entrar en competència amb el comerç tradicional, ans al contrari, l’estimula i el vivifica, com saben molt bé els botiguers del nostre poble, alhora que és una valuosa alternativa a les grans superfícies que cada cop proliferen més. L’escriptor Emili Teixidor deia a Presència el 18 d’agost a propòsit del mercat: “Passejar pel mercat local i contemplar embadalit els préssecs, els mitjons, les ampolles de vi i els ous que a ciutat evitaries com si portessin la pesta. Sortir del mercat amb qualsevol cosa que et feia gràcia i adonar-te que quan arribis a casa no sabràs ni on posar-ho. Arronsar les espatlles, resignat, perquè tot plegat només ha sigut una petita contribució al geni local, a la pervivència del comerç lliure a l’aire lliure.”
Bona tarda, Avui m’ha arribat a les mans la vostra revista, crec que des que es publica les he llegit totes, ja que tinc una estima especial per Sarrià de Ter. Primerament he de dir que sóc fill de Sant Julià de Ramis, però la meva adolescència la vaig viure intensament i esportiva a Sarrià de Ter, en primer lloc com a jugador del “Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat”, del qual vaig entrar a formar part els anys 1957/58, o sigui, amb 13/14 anys. Vaig arribar a ser el capità de l’equip Juvenil, vaig passar al primer equip, vaig formar part de la Junta Directiva i durant uns quatre anys en vaig ser el PRESIDENT. Altres companys de Junta en aquells moments eren en Josep Garriga, Salvador Rovira (e.p.r.) Ramon Pagès, Isidre Pueyo, Joan Bosch, en Felip i algun altre; formàvem una junta d’amics, però quina feina feien en Salvador i en Felip i quantes hores de dormir els treia aquella tasca! Del meu record, sempre n’he estat Soci, crec que amb el número 17, i espero ser-ne mentre visqui, perquè aquest club el porto al cor. Tot i que el text del que diu la revista és cert, hi falta quelcom, com ara que jo en vaig ser President i crec que també en Joan Martí, “El Sord”. Precisament durant el meu mandat varen haver-hi
Cartes al director
~ Josep M. Mera Cofundador del Grup Faula Girona 06/07/05
La vida associativa de Sarrià de Dalt
Parlem de Sarrià ~ 54
65
Benvolguts, En llegir la seva revista nº 52, on el tema de la portada és l’esdeveniment del 50è aniversari del Grup Paulí Torras, he experimentat tot un ventall de sentiments, que per desgràcia no desenvolupem gaire sovint. Vivim massa el dia a dia per poder disposar d’uns moments per girar el cap enrere i recordar un passat que mai hauria de ser tan llunyà, i així possiblement no cauríem en molts errors repetitius al llarg de la nostra curta existència. Bé, com deia, a mesura d’anar llegint l’esmentat article m’ha anat passant “la pel·lícula” pel cap i he anat revivint els moments passats en quasi tots els apartats de què consta. Sense intenció de criticar el treball, que considero de gran recerca i entenc que en un mitjà escrit l’espai és el gran handicap, m’ha faltat una mica d’extensió i rigor en cadascun dels diferents apartats. No sé si és massa agosarat demanar, si fos possible, en futurs números el desenvolupament amb més profunditat dels diferents apartats d’aquesta vida associativa, de ben segur que de col·laboradors no en faltarien. Repeteixo, no voldria ficar-me on no em demanen, és un simple suggeriment. Tanmateix, voldria ressaltar dos apartats que per la seva rellevància trobo que es mereixen ser exposats. Un és en l’apartat “L’església i la parròquia”. Crec que quan es parla de Mn.Isidre no queda prou clara la importància que va tenir en aquell temps i en el futur (malgrat la seva absència) per la “vida” de la Colònia Torras. Degut a la meva curta edat, quan ell va morir jo tenia 11 anys, no crec ser el més indicat per parlar-ne, ja que hi ha molta gent a Sarrià de Dalt que de ben segur recorda els esforços de Mn. Isidre per integrar tothom a la vida activa del poble: creients i no creients, practicants i no practicants. Això, avui dia, no té cap mena de rellevància, però no oblidem que estem parlant dels anys 50 i en aquells temps no era el més freqüent. De la seva dedicació incondicional i al mateix temps de la seva exigència, crec que Mn. Isidre va deixar una petjada molt profunda que cal tenir molt en compte al parlar de la curta història de Sarrià de Dalt. L’altre és en l’apartat de “Teatre”, del qual sóc un afectat directe. Sense desprestigiar tot el que s’havia fet i el que s’està fent, l’esment que es fa del Grup Faula no és al meu entendre el que es mereix. No voldria pecar de petulant, però crec sincerament que el Grup Faula va marcar una fita, no només en el teatre a Sarrià de Dalt sinó a tota la província. Faula, com a grup independent, va organitzar les primeres Mostres de Teatre (sota els auspicis del
Centre Parroquial), les quals gaudiren d’un notable èxit, tant de grups participants com de públic que hi assistia. D’aquestes mostres s’esdevingué un moviment de grups amateurs de la província que culminaren en campanyes subvencionades per la Diputació de Girona, organització de cursos de teatre i la constitució de l’Agrupació Teatral de les Comarques Gironines. El Grup Faula, de la mà de la direcció d’en Lluís Aymerich, va dur a terme muntatges molt agosarats que es representaren en diferents escenaris de les nostres comarques, incloent un muntatge de creació pròpia, “L’últim forat”, que fins i tot es representà al Teatre Municipal de Girona. Sense ànim de polèmica (la història, passada està), crec que no és dir res de massa que si el Grup Faula hagués pogut continuar la seva tasca en el Centre Parroquial, possiblement a hores d’ara no passaria el que la Sra. Assumpció Vila esmenta en el seu article “Escenari d’hivern”, queixant-se de la desconeixença per part dels veïns de la capital de l’existència de l’escenari del Centre Parroquial. Ja sé que això pot semblar ciència ficció, però si el Grup Faula ho va aconseguir en aquell temps, per què no pensar que això pogués tenir una continuïtat? No cal dir que em sento molt reconfortat al saber que novament s’està aconseguint, i que es dóna la utilitat que es mereix a aquest escenari tan estimat per a mi. Sense res més per dir, i agraint la tasca que dueu a terme des de la vostra revista i esperant que la meva modesta opinió tingui cabuda en el vostre mitjà, rebeu una salutació molt cordial.
cartes al director ~
moments molt delicats i de molta tensió, ja que el fet va ser que a la Pista del Sarrià de Dalt i després d’un partit que precisament el Sarrià va guanyar, en Pitu Sitjes va agredir en Narcís Planas (periodista). D’aquesta notícia se’n va fer ressò a part de “Los Sitios” la Cadena Ser a través d’en José Mª García. Vaig tenir moltes pressions per part de la Federació de Girona i concretament del seu President, aleshores el Sr. Casellas, que volien primerament una sanció exemplar per en Sitjes i apartar de la Competició el Club. Varen ser moltes les entrevistes amb l’esmentat senyor i es va capejar el temporal com es va poder, buscant això sí influències per diversos costats i prometent que no passaria més. Vàrem comprendre que a la Federació, en aquells moments, li hauria satisfet que el Montserrat hagués desaparegut i francament en va faltar molt poc. Al complir l’entitat els 40 anys, entre els actes que es varen fer, un d’ells va ser tornar a fer un partit a la plaça de l’Església i una bonica festa a la pista esportiva, la Junta d’aquells moments em va reconèixer la meva tasca i em va regalar una bonica placa en record d’aquells anys, distintiu que guardo en un lloc destacat a casa. Veig així mateix, especialment a les fotos més antigues, que no sabeu els noms dels jugadors, això vol dir que no us heu informat gaire, ja que fins i tot n’hi ha un que viu a Sarrià de Ter. De totes maneres gràcies pel vostre interès a favor d’aquest bonic Esport del “Handbol”, que és el meu. Fins sempre.
The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Què és robar un banc al costat de fundar-ne un? BERTOLD BRECHT
Editorial (Un conte) Temps era temps una jove i prometedora fadrina de nom Maria de la Constitució Europea, va ser presentada en societat en una festa organitzada en un petit palau anomenat UE. Els pretendents més joves i agosarats, aquells que s’havien de menjar el món, la van trobar lletja i antiquada, pensaven que s’hauria de polir més, que li calien uns quants retocs i la van rebutjar. D’altra banda, els més vells i adinerats, els qui només en volien treure profit, la van trobar atrevida, extremada i fins i tot vulgar i també la van rebutjar. La fadrina, desorientada, va seure a la vorera trista i desconsolada, i mentre al seu darrera els més joves i els més grans discutien amb passió, al seu davant, lluny, en un altre palau de nom semblant, EEUU, alguns brindaven i aplaudien amb la satisfacció mal amagada. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. O no. Sam Enfot, Redactor en Cap.
Parlem de Sarrià ~ 53
~ news
Avís La periodicitat d’aquesta publicació fa que algunes de les notícies que aquí comentem se’ns quedin velles. Però la culpa no és nostra: és de les notícies, que passen massa aviat. Nolasc A. Gat, TSN, Becari Internacional George Bush II El Pacificador no només va retallar el pressupost que hauria de servir per reforçar els dics de Nova Orleans per incrementar el pressupost de guerra a l’Iraq, sinó que, a més, gran part de les tropes enviades són joves (negres i pobres) dels estats de Mississipí i Louisiana. És tan patètic que no gosem ni fer-ne humor... Tant de bo els seus electors li ho tinguin en compte. Jeims Ailoviu, TSN, Guasington
Terrorisme Europa mostra el seu condol i rebuig pels atemptats de Londres del passat mes de juliol que van costar la vida de més de 50 persones. Pels atemptats que costen la vida de desenes de persones diàriament a l’Iraq, encara no. Pierre Padequà, TSN, París Local Amb mostres d’una gran satisfacció han estat rebuts, per part dels conductors en general , els ressalts que s’han incorporat a la majoria dels carrers de la nostra vila. Especial estimació desperta el de la pujada de l’escola, sota el pont de l’autopista. El CASUN (Club Automobilístic de Sarrianencs Units) ha demanat a l’Ajuntament que en posin més, molts més, tants que tot el poble acabi essent un sol ressalt. Almenys no s’hi deixaran les cervicals o les ballestes, han dit. Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig. Curiositat cultural Algunes persones diuen “sospresa” i “pograma” i argumenten que no ve d’una lletra. Aquí van dos exemples amb una lletra canviada: “Em menjaria aquest bolet cru, em menjaria aquest culet bru” o “Li agradava la cúpula sobre la roca, li agradava la còpula sobre la ruca”. Qui ho diu que no ve d’una lletra? I tant que hi ve! I si no, que cadascú jutgi! (Me’n sé un altre sobre “arrossegar els corrons sobre la llosa”, però no me’l publicarien...) Òscar Baile, TSN, Lingüista. Sanitat Les autoritats sanitàries ens adverteixen en cada paquet del perill de fumar, el metge ens ho desaconsella cada cop que ens veu i la Conselleria de Salut augmenta els impostos del tabac per finançar la sanitat pública.
Com es menja aquesta contradicció? Per un moment he pensat: hem de fumar per mantenir la sanitat pública? Si aconseguissin que tothom deixés de fumar, la sanitat faria fallida? Seria allò que en diuen morir d’èxit? No ho sé, però hi ha matins que m’aixeco amb una mena de dubtes, que em fan pensar que les ostres del sopar no eren bones. Felip Morris, TSN,Consulta del CAP Desmentits -No és cert que un bailaor sense carnet atropellés un vianant, el matés, es donés a la fuga i sortís del jutjat sense condemna. No pot ser cert! -No és cert que li manquessin reflexos per esquivar-lo: la justícia bé que la va esquivar. -No és cert que hagi dit: “s’han atropellat els meus drets de presumpció d’innocència”. -Sí que és cert que en sortir del jutjat va dir: “ara ja podré dormir tranquil”. Déu n’hi do... Miquel Piula, TSN, Becari El Trànsit Per les properes setmanes es preveuen demores i retencions importants a l’autopista ADSL i fortes protestes als peatges de Movistar, Vodafon i Auna. No es preveu una millora en els propers mesos. Espartac Teran, TSN, La xarxa. La reivindicació Alguns ajuntaments, com el de Barcelona, ja han començat a enderrocar alguns dels símbols feixistes del carrer: jous, fletxes, gallines i altres bèsties de mal averany. A qui correspongui: que n’aprengui!