Revista Povimon núm. 9 by Revista Povimon

POVIM CURS 2013-2014

NÚM 9

ART MURAL AL PATI DE L’IES

II ÈPOCA

ANY VI

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

Editorial

Revista Anual Núm 9 - Any VI

IES PORRERES

CTRA. MONTUÏRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

Coordinador Biel Vich

Comissió de la revista Xisca Roig

Correcció lingüística M. Sampol (català) Neus Oliver (anglès) Miquela Ollers (castellà)

Maquetació Biel Vich

Il·lustracions Tià Zanoguera (portada) Departament de Plàstica Alumnes de Plàstica

Fotografies Alumnes i professors de l’IES Fotos baixades d’internet

Professors col·laboradors Joan Miralles, Mayra Macias, Neus Oliver, Mika Obrador, Margalida Sampol, Cristina Bauçà, Margalida Barceló, Joana M. Tomàs, Miquela Ollers, Antònia Mora, Joan Noguera, Miquel Nigorra, Margalida Mas, Rafel Juan, Margalida Adrover i Francesc Melià.

Imprimeix

EDICIONS TALAIOTS C/ Castelló de la Plana 30 - Esc 8 Àtic A 07181 - Palmanova (Calvià) 971751604 - 610272044

Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

NO HA ESTAT UN CURS NORMAL

quests curs no ha estat un curs normal. El conflicte educatiu ha estat omnipresent i resta irresolt. A una rebel·lió com no s'havia vist mai de la comunitat educativa de totes les Illes contra la degradació de l’ensenyament públic i la imposició del model educatiu trilingüe, exemplificada en una de les vagues més llargues de la història o una manifestació gegantina entre moltres altres accions, el Govern ha respost amb una postura inflexible, mà dura i repressió. Una majoria més que qualificada d’experts en pedagogia, professors, alumnes i pares han mostrat el seu rebuig radical a la pèrdua de qualitat del sistema educatiu públic i a la viabilitat i idoneïtat del TIL davant la indiferència i el menyspreu dels dirigents polítics. L’única resposta per part seva ha estat una farsa de negociació, amenaces, coaccions, inspeccions sorpresa, expedients disciplinaris, suport a les denúncies de grupuscles extremistes i una campanya de desprestigi contra els docents. Contrastant amb aquests fets Povimon sempre ha estat una revista plurilingüe la qual cosa no ha generat mai cap tipus de polèmica. Vam néixer així, de forma espontània i amb tota naturalitat. Els departaments de català, castellà i llengües estrangeres col·laboren activament en la seva elaboració sense que es recordi cap conflicte ni cap queixa per la major o menor presència d'un o altre idioma. La diferència amb la política del Govern és que nosaltres hem actuat amb naturalitat, deixant que la comunitat educativa s'expressi amb llibertat, sempre des del consens unànime que Povimon a més de ser un mitjà d'informació, també és una eina per prestigiar i normalitzar l'ús de la nostra llengua i per millorar les competències lingüístiques dels alumnes tant en català com en castellà, anglès i alemany. Aquí també hi ha una gran diferència amb les intencions del denostat TIL, donat que sembla més pensat per evitar que els alumnes castellanoparlants o estrangers aprenguin bé català, que per ensenyar altres llengües. En la societat Balear actual sembla evident la necessitat de seguir amb mesures de normalització de la llengua catalana donat que la pèrdua de parlants habituals no s’ha aturat (fins arribar a poc més del 40% de la població segons els darrers estudis). Contrariament al que va afirmar l'inspector que va venir a comprovar l'aplicació del nostre TIL, les llengües sí que s'aprenen al carrer, veient la TV, escoltant la ràdio o llegint diaris i revistes. Entre els lingüístes és unànime l’opinió que la immersió a nivell social en un altre idioma és la millor manera d'aprendre’l. Però aquesta immersió social en català és impossible a moltes zones de les illes: on poden escoltar i parlar català els seus habitants? Quants canals de TV o emissores de ràdio en català hi ha? Quants diaris, revistes o llibres en català poden trobar als quioscs? Per a ells, l'escola és l'únic ambient on tindran l'oportunitat d'aprendre la nostra llengua, sempre que s'hi apliqui com a poc el decret de mínims. L'escola hauria de corregir, completar i perfeccionar els coneixements previs adquirits socialment i podem discutir si en el cas del castellà una sola assignatura és suficient o no, però el que és evident és que la majoria d'hores haurien de ser en català mentre no es normalitzi el seu ús i es pugui aprendre socialment. Si no la nostra llengua s’anirà extingint progressivament. Deuen pensar que si el català desapareix el nacionalisme i l'independentisme desapareixeran. Per ventura estiguin equivocats, perquè al Quebec, on s'ha aplicat la immersió lingüística en francès i s'ha normalitzat plenament l'ús d'aquesta llengua enfront de l’anglesa, l'independentisme ha decaigut i la majoria de francofons consideren que el Canadà defensa la seva cultura i que la independència ja no és necessària. Tal vegada tot plegat només sigui una cortina de fum creada per distreure l'atenció i tapar la corrupció, els incompliments de promeses electorals, la incapacitat per reduir l’atur i els retalls en els drets socials i els serveis públics. En conclusió, i inspirant-se en el nostre cas, si es vol tornar a la normalitat s’hauria de recuperar el consens i propiciar un gran pacte educatiu i lingüístic que faci possible treballar amb llibertat i naturalitat que és com funcionen les coses; com funciona Povimon.

SUMARI

EDITORIAL

ECOCENTRE

PORTADA

CREACIÓ

PALABRA

CARTES & OPINIONS

NOTÍCIES

REPORTATGES

L’ENTREVISTA

Curs 2013-2014

MÚSICA

QUÈ EN SAPS DE ...

FLC

POR

28 29

...

30 33

ANUARI

HORÒSCOP

PASSATEMPS

2013-14

CONTRAPORTADA

Cartes & opinions

Manifest aprovat per unanimitat pel Consell Escolar de l’IES Porreres

CONTRA LA LLEI DE SÍMBOLS

Consell Escolar El passat dia 20 de gener va entrar en vigor la Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears. Aquesta llei obliga a retirar qualsevol símbol dels centres educatius públics i concertats que no sigui autoritzat pel govern, exercint així una agressió a la llibertat d'expressió de tota la comunitat educativa. La llei estableix un règim sancionador de caire econòmic desorbitat i també lligat a expedients disciplinaris dels empleats públics. S'ha redactat un esborrany de decret encara més restrictiu que la pròpia llei, definint com a sím-

bol “qualsevol representació sensorialment perceptible d’una realitat”. La responsabilitat final d'allò que succeeix al centre la tenen els directors i la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats els coacciona contínuament, com a la darrera carta del Cap de Departament de Planificació i Centres, Fernando Llorca, en què els recorda les greus sancions que se'ls poden aplicar en cas de no fer complir la llei. Entenem que el malmès ambient del sistema educatiu de les Illes Balears es veu encara més agreujat per l'aplicació de la Llei de Símbols. L'actitud prepotent i autoritària de l'administració de contínua

vulneració dels drets de la comunitat educativa resta ben palesa amb l'arbitrarietat d'aplicació d'aquesta llei, amb l'únic objectiu de silenciar qualsevol discrepància sobre la política cultural, lingüística i educativa del govern. És per això que el Consell Escolar de l'IES Porreres rebutja la censura prèvia que exerceix la Llei de Símbols i denuncia la irresponsabilitat del Govern de les Illes Balears en generar tensió i crispació als centres educatius de les Illes Balears enlloc de fomentar el diàleg i el consens. Porreres, 22 de gener de 2014.

La nova junta directiva de l’APIMA ens presenta els seus projectes

CARTA DE L’APIMA A LA COMUNITAT EDUCATIVA

Benvolguda Comunitat Educativa de l’IES Porreres, Us volem comunicar que des d’inici d’aquest curs escolar l’APIMA de l’institut ha renovat la seva Junta Directiva i us la volem presentar: Presidenta: Aina Roca Roca Vicepresidenta: Joana Karmany Jaume ( representant del Consell Escolar) Secretària: Eva Casas Güell Tresorer: Joan Bennassar Payeras Vocals: Àngel Oneto Veny, Catalina Barceló Rebassa i LLorenç Caldentey Bauzà. Iniciem una nova etapa amb molta il·lusió i energía, sabem que estem en temps durs i difícils però els que formem part de la junta de l’APIMA estem convençuts que l’educació dels nostres fills/filles es primordial i que sense la implicació de tots els pares i les mares no arribarem als objectius desitjats. Els pares i les mares són els que millor coneixem els nostres fills, per això una bona relació entre les famílies i l’escola ajudarà a millorar l’educació ja que estarem sumant esforços. Per això pensem que és molt important que les famílies coneguin l’institut i això es pot fer essent participatius en l’associació que ens serveix d’enllaç entre les famílies i l’escola. Per nosaltres, és molt important, defensar el que volem pels nostres fills i filles els quals han de ser els beneficiats autèntics de les nostres accions. Som conscients que avui en dia no sempre es disposa del temps necessari per fer tot el que voldríem, ni de recursos, però cal pensar que qualse-

vol aportació per petita que sigui, ens pot fer un gran servei. Els nostres objectius bàsics són: • Fer el seguiment de les diverses activitats que fins ara l'Associació ha estat realitzant. • Millorar i potenciar la comunicació i el treball conjunt entre l’APIMA i l’equip de professors de l’institut. • Engrescar els associats a col·laborar i participar en la gestió i en les activitats de l’APIMA. • Treballar conjuntament amb la resta d’associacions de pares i mares de les escoles de Porreres, Montuiri i Villafranca promovent activitats de difusió, promoció i suport de les Associacions i de l’Escola Pública i Oberta a tothom. Sense més rebeu una salutació i ja sabeu que ens teniu a la vostra disposició. Curs 2013-2014

Portada

Versió d’una obra de Tià Zanoguera realitzada pels alumnes de 4t

S’ELABORA UN MURAL PER DECORAR EL PATI

Aquesta és l’obra original de Tià Zanoguera que els nostres alumnes de 4t d’ESO van versionar amb l’ajuda del seu autor.

Comissió TIL/Redacció Des de la comissió lingüística, (l’antigament anomenada comissió de normalització lingüística i ara coneguda com comissió TIL) es va fer la proposta de fer un mural reivindicatiu per la llibertat d'expressió al pati del centre com a resposta als retalls en aquesta matèria que està patint la comunitat educativa i la societat en general en els darrers temps. Normes legislatives aprovades com la llei de símbols institucionals de les Illes Balears o projectes de llei, com el de convivència als centres educatius de les Illes Balears i la de seguretat ciutadana a nivell de tot l’Estat espa-

nyol intenten restringir com mai des del final de la dictadura franquista les llibertats i els drets civils que semblaven garantits per la constitució. Es va seleccionar l'obra de l'artista Sebastià Zanoguera, prestigiós i reconegut pintor de Son Ferriol, i es va decidir fer-ne una versió pròpia i relacionada amb el moment històric que estam vivint (com ja hem dit la pèrdua de llibertats i restricció de drets civils i socials). S’acordà afegir a l'obra original un grapat de paraules en positiu i un altre grapat en negatiu. Per aconseguir-ho es va demanar la col·laboració d'alumnes i pro-

fessors per decidir quines paraules consideraven que seria pertinent incloure al mural. Així es van seleccionar paraules amb una gran càrrega de contingut com llibertat, sinceritat, pensar, pau, alegria, il·lusió, igualtat, felicitat, desig, imaginació, respecte, somnis, ... Un cop elegides aquestes paraules el grup d'Educació Plàstica de 4t va realitzar l’obra en un Taller de pintura mural amb la guia i col·laboració del propi artista. Les paraules escollides van ser treballades des de les matèries d'Ètica i de Ciutadania, però també es podien treballar des d'altres assignatures.

Els alumnes d’Educació Plàstica de 4t d’ESO van aprofitar els consells de l’artista per realitzar una vigorosa obra d’art de la que podrem gaudir per molts d’anys en el nostre temps d’esplai.

Curs 2013-2014

Portada

Paula Medina conversa amb Tià Zanoguera

TIÀ ZANOGUERA SASTRE, nascut a Son Ferriol el 1974. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. És pintor. Va guanyar el Primer Premi de la VI edició del Foro de Animación Contemporánea del Festival de México-Animasivo 2013. Va venir dia 24 de març a fer un taller amb alumnes d'Educació Plàstica i Visual. El resultat, és el mural que hi ha a l'entrada dels alumnes de 1r cicle d'ESO. L'alumna de 3r C Paula Medina va tenir una xerrada amb ell.

Paula Medina Paula: Bon dia Tià! Tià: Bon dia! Paula: Quan vares decidir que volies ser pintor? Tià: Va ser durant el primer curs de carrera. Paula: I quins estudis vares cursar? Tià: Vaig estudiar Belles Arts.

Paula: A l'institut hem triat una obra teva per fer-ne un mural. Quan vares pintar aquesta obra? Tià: Aproximadament fa uns 13 o 14 anys, era el 2000 o el 2001. Paula: En què pensaves quan la pintaves? Tià: La meva feina va al voltant de la representació de l'home i el llenguatge i sobretot la dificultat

de l'expressió del llenguatge. Aquesta dificultat, és un dels temes d'aquesta obra. Paula: Quan vares saber que a l'institut pintaríem la teva obra a un mur del pati, vares estar content? Tià: Sí, molt content. M'agrada fer feina amb el jovent. Paula: Moltes gràcies Tià!

El que me va agradar més de pintar el mural, va ser quan esquitxàvem la paret els vòmits. (Toni Verger 4t C) El dia que pintàrem el mural de la paret, el que més me va agradar va ser l'experiència de crear una obra amb les idees de tots seguint les instruccions de l'artista. El millor va ser fer de model! (Amador Febrer 4t B) Me va agradar molt pintar el mural perquè varem fer un canvi d'imatge al centre i vaig sentir que els alumnes de 4t feien una decoració per al seu institut. També me va agradar quan

férem els esquitxos de pintura. Va ser genial (Joana 4t C) El que més me va agradar el dia que va venir en Sebastià va ser fer els esquitxos a la paret. També fer mescles de colors i sobretot que vaig aprendre moltes

coses noves sobre els colors. (Chaymae 4t C). El que m'ha agradat més de l'obra és el significat i les paraules mig tapades pels esquitxos de pintura. Va ser molt divertit ferlo. (Maria Cristina Rosselló 4t C)

Comentari dels alumnes participants

Tià Zanoguera va pintar la versió original d’aquesta obra fa uns 13 o 14 anys, el 2000 o el 2001, i tractava de la representació de l'home i el llenguatge i sobretot la dificultat de l'expressió del llenguatge. Aquesta dificultat, incrementada per recents mesures polítiques, és el tema principal de la nostra versió.

Curs 2013-2014

Notícies

L’anàlisi dels resultats permetrà millorar els protocols d’emergències

SIMULACRE D’INCENDI A L’IES PORRERES

Bombers, protecció civil i policia local tardaren poc més de 10 minuts a arribar a l’institut després de botar l’alarma.

Redacció El passat divendres, dia 15 de novembre, a les 11:30, es va dur a terme un simulacre d'incendi al nostre institut, en el qual participaren sis efectius del parc de bombers de Llucmajor, a més de dos policies locals i diversos membres de protecció civil. Poc abans, un grup de professors havia participat en una classe teòrica i pràctica de maneig d'estris per apagar incendis. Segons la informació proporcionada pels Bombers de Mallorca l'incendi simulat es va declarar al primer pis, a l'aula d'informàtica pel curtcircuit d'un aparell electrònic. Ràpidament es va posar en marxa el pla d'emergències de l'institut, activant l'alarma d'incendi, procedint a l'evacuació de l'edifici i avisant els efectius d'extinció d'incendis. Tot i el fum que omplia el passadís de la primera planta a major part de les aproximadament 450 persones que en aquell moment es trobaven al centre van poder sortir pel seu propi peu cap al pati. Els alumnes sortiren de les seves aules ordenadament, per grups, sense emportar-se les seves pertinences i després de ser comptats pels seus professors, en direcció a les portes d'emergència. Aquesta operació no va quedar exempta de dificultats, donat que a la planta baixa es va trobar bloquejada la porta d'una de les sortides d'emergència. Un cop al pati es dirigiren als punts de reunió on tornaren a ser recomptats pels professors. Els professors informaren l'equip directiu si els seus grups eren complets o si faltava algun alumne. Això, i els crits que pegaven des de les finestres va permetre saber que unes 40 persones, entre alum-

Curs 2013-2014

nes i professors van quedar atrapades en dues aules i que caldria rescatar-les. La resta d'alumnes foren traslladats a les grades del camp municipal de futbol per protegir-los de la pluja i el mal temps regnant a la zona. En poc més de 10 minuts arribaren al centre els efectius dels Bombers de Mallorca, Policia Local i Protecció Civil. El bombers procediren a rescatar als grups atrapats així com una falsa víctima (un ninot), intoxicada pel fum. Seguidament s'extingí el fals foc. Un cop fet això, cap a les 12:30 es donà per acabat el simulacre i es procedí a retornar ordenadament els grups a les seves aules. Un cop finalitzat el simulacre, els efectius d'emergències es reuniren amb la direcció del centre per analitzar les circumstàncies del simulacre i comentar aspectes a millorar.

Els bombers rescatant una falsa víctima d'intoxicació per fum.

Notícies

La LOMQE de Wert deixa aquest organisme amb poques competències

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

Redacció L'interès respecte a les eleccions d’enguany sembla haver canviat radicalment respecte a l'apassionant campanya electoral del 2011, aquestes eleccions s’han mogut entre la fredor i la indiferència, especialment entre pares i professors. Pot haver influït la pau institucional que es respira al centre, però, el fet decisiu per aquesta manca d'interés, són les noves normes educatives, com la polèmica LOMQE de Wert i el no menys polèmic TIL, que han buidat de contingut els consells escolars. Primer, aquest estiu, el TIL va mostrar que l'administració ignorava els projectes lingüístics aprovats per consens per la majoria de consells escolars i obligava a aplicar projectes lingüístics rebutjats per aquests. A més a més, la LOMQE ha deixat als consells escolars totalment descafeïnats, buidant-los de competències. Aparentment el consell escolar segueix essent l'òrgan de govern dels centres, però perd moltes de les seves competències que passen a la direcció. El consell escolar ja no aprovarà els pressuposts, ni els projectes educatius i perd molt de pes a l'hora d'elegir la direcció del centre. Bàsicament queda reduït a un consell consultiu, que ha de ser informat de tot, pot expressar opinions, però no te veu ni vot en la majoria d'aspectes. Enguany les eleccions més animades van ser les de l'alumnat. Es 2. van presentar nou candidats per a tres llocs i es va

dur a terme una intensa campanya electoral. A l'hora de captar votants els diferents candidats no van dubtar a utilitzar un bon grapat de tècniques de màrqueting electoral: cartells de propaganda, fotografies i eslògans, discursos porta a porta, recollida de propostes en un exercici de democràcia participativa,... Finalment la votació de l'alumnat va acabar amb el triomf de Joan Picornell (1), que gràcies al una campanya "porta a porta", en què presentà les seves propostes classe per classe, va obtenir 158 vots. També foren elegits Mohamed Abaraddan (2), amb 31 vots i Pilar Mesquida (3) amb 29. Pel que fa al professorat la campanya fou menys intensa que les de les anteriors eleccions i els candidats es limitaren a presentar-se breument als seus companys pocs minuts abans de les votacions. Els elegits foren Isabel M. Gost que va renovar el seu mandat amb 36 vots, Rafel Juan amb 34 i Magdalena Martorell amb 29. Les eleccions que menys interès despertaren, amb una escassísima participació, foren les eleccions a representants de pares i mares. En aquestes només es presentaven tres candidats per a un sol lloc. Tan sols exerciren el seu dret a vot 22 pares i resultà elegida amb 11 vots Francisca Llaneras. Com a representant del personal renovà el seu mandat Andreu Bover. Curs 2013-2014

Notícies

Els alumnes van conèixer l'autor del llibre “Tots els dimonis són aquí”

XERRADA AMB L’ESCRIPTOR PERE ANTONI PONS

Alumnes de 4t d’ESO Dia 14 de gener els alumnes de 4t d'ESO tenguérem ocasió de conèixer i parlar amb l'autor del llibre Tots els dimonis són aquí que hem llegit a l'assignatura de català. Pere A. Pons és llicenciat en filologia anglesa, escriptor i periodista i és de Campanet. En tot moment es va mostrar molt proper i respongué en claredat les preguntes que li formulàrem. Aviat ens adonàrem que és un home que ha trobat la seva vocació: l'escriptura i això el fa sentir un privilegiat perquè l'apassiona la seva dedicació. La conversa ens va mostrar la part més humana de l'escriptor, que posa la seva experiència en un personatge o un altre, de la mateixa manera que els lectors que ens podem identificar amb més d'un personatge. Al contrari del que pot semblar li va resultar bastant

senzill escriure el llibre, encara que quan un el llegeix es troba amb una trama plena d'enigmes que es van resolent i van encaixant com en un puzle. D'altra banda, justifica els bots temporals de la història igual com explicaria la vida mateixa. Encara que les nostres vides transcorren de manera lineal, cronològicament parlant, sovint ens trobam que per entendre coses del nostre passat ha de passar un temps i ens passam la vida connectant fets dels passat, present o futur a mida que anam tenint experiències noves. També esbrinàrem que és un enamorat del cinema i de fet trobam ingredients de thriller a la seva novel·la basada en la recerca d'una jove estudiant desapareguda misteriosament en un poble de Mallorca que ell mateix ens confessa que és Campanet.

L’equip directiu es veu obligat a retirar del centre tot tipus de símbols

LA POLÈMICA LLEI DE SÍMBOLS ENTRA EN VIGOR

Redacció El passat 20 de gener va entrar en vigor l’anomenada "llei de símbols". Els dies anteriors l'equip directiu es va veure obligat a anar retirant de les parets i mobiliari del centre tots els símbols no expressament autoritzats per aquesta llei. Aquesta obliga a demanar permís per l'ús de símbols que no siguin institucionals, de tal manera que els únics permesos són els de la Unió Europea, l'Estat espanyol, les Illes Balears, Mallorca i els municipis. Ens trobam davant d’un cas de censura prèvia? És cert que la llei també permet la utilització de símbols de caràcter internacional sense el permís previ de l'autoritat, però no defineix quins són aquests símbols. Podria referir-se als símbols de les Nacions Unides o a Indicatius de banys i sortides d'emergència? El colom de la pau, l'arc de sant martí del moviment gay, o el llaç rosa contra la SIDA estan inclosos? Es pot sancionar o no als qui els pengi sense demanar permís? La llei no deixa clar si s'ha de demanar permís per usar aquests símbols internacionals a un centre públic i el seu ús sense permís de l'administració podria ser motiu de denúncia, la qual cosa crea una gran inseguretat jurídica. Està clar que la llei s'ha aprovat per prohibir els llaços verds i quatribarrats així com els símbols de Crída i l'Assemblea de Professors. Però és una llei extremadament perillosa perquè en la seva indefinició pot ser utilitzada contra qualsevol persona en qualsevol moment. Els ho han posat molt fàcil als enemics d'un equip di-

Curs 2013-2014

Com a protesta el 20 de gener algú va col·locar aquests llaços verds a l'exterior recinte del centre.

rectiu per denunciar-lo per venjança: basta que pengin un símbol de protesta i els denunciin per no haver-lo llevat. Com a protesta contra l’entrada en vigor d’aquesta llei el 20 de gener algú va penjar uns llaços verds dels arbres que hi ha a la voravia exterior del recinte del centre, demostrant que els drets naturals sempre troben un recurs imaginatiu per exercir-se per molt que una llei totalitària intenti impedir-ho.

Notícies

Per culpa de la llei de símbols es plantejà autocesurar el colom de la pau

L’IES PORRERES CELEBRA EL DIA DE LA PAU

Alumnes de 3PDC/Redacció El passat 30 de gener els alumnes de 3r de PDC a ASL van dur a terme un seguit d'activitats per celebrar al nostre centre la diada escolar de la pau i la no-violència. Els alumnes de 4t de PDC també col·laboraren en aquestes tasques. És una jornada que es celebra des del 1964 per iniciativa del pacifista mallorquí Llorenç Vidal i que pretén desenvolupar un seguit d'activitats educatives per fomentar entre l'alumnat la solidaritat, el respecte als drets humans, la resolució pacífica de conflictes, la noviolència i la pau. Aquesta celebració va tenir com a eix conductor l'estudi de la figura del gran pacifista hindú Mohandas Gandhi, així com de la seva filosofia de la protesta pacífica (desobediència civil no violenta), aplicats a la situació actual del nostre context social. A parti d'aquí s'elaboraren un seguit de pancartes i murals per difondre entre tota la comunitat educativa els valors i les idees pacifistes. Va ser mentre els alumnes preparaven aquests cartells i murals que es van haver d'enfrontar amb l'entrada en vigor de la famosa llei de símbols a l'hora de decidir si els murals havien d'incloure o no els símbols pacifistes. El debat es va centrar en el tema del colom de la pau. La llei prohibeix expressament penjar de les parets del centre qualsevol símbol que no sigui institucional però també autoritza sense permís previ símbols internacionals, sense definir quins són. En un principi es va decidir que el millor era curar-se en salut i no posar cap símbol, no fos cas que una persona d'idees militaristes o bel·licistes pogués sentir-se ofesa i

No quedava clar que posar aquest cartell fos legal.

denunciar la infracció de la llei. Però després de rellegir-la unes quantes vegades, professors, alumnes i directiva decidiren posar el colom de la pau i altres símbols pacifistes reconeguts internacionalment, ja que en la interpretació que feren d’aquesta legislació es va considerar impensable que fer-ho fos il·legal o motiu de denúncia.

Els alumnes de teatre s'estrenaren fent d'estàtues humanes

RAMBLA D’ESTÀTUES HUMANES AL PATI

Alumnes de Taller de Teatre Els alumnes de teatre de primer d'ESO de l'institut s'estrenaren fent d'estàtues humanes el dimarts de cendra per acomiadar els darreres dies de carnaval. Es tracta d’una activitat destinada a desinhibir els alumnes-actors i acostumar-los al contacte amb el públic. Vàrem poder gaudir d'un saltimbanqui que caminava amb les mans, d'un àngel caigut del cel, d'un pobre indigent que demanava almoina mentre al seu costat sonava una flauta que feia moure un grup d'hindús i una serp encantada. A més, poguérem veure un futbolista que mostrava les seves habilitats amb la pilota i un grup de nines-robot que realment pareixien de metall. Curs 2013-2014

Notícies

L’institut participa en diverses campanyes solidàries

A L’IES PORRERES SOM ... SOLIDARIS!

El berenar solidari tornà a ser un èxit de vendes i públic.

Francesc Melià (Coordinador de Convivència) Els mesos de març i abril des de la comissió de convivència es va impulsar un nou repte: ser solidaris. Per assolir-lo, entre altres coses, en aquest període de temps es van impulsar un seguit d’activitats: - La berenada solidària. - L’exposició Mira't el Món, adreçada a donar a conéixer les desigualtats a nivell mundial. - La visita al centre de voluntaris de la fundació Vicenç Ferrer que s'han oferit a venir per fer xerrades de sensibilització i de donar a conéixer la tasca de la seva fundació a la India. La idea, era poder treballar amb alumnes i professors a partir d’aquestes activitats i materials i impulsar actituds de sensibilització i solidaritat. Pel que fa al nostre ja clàssic i entranyable berenar solidari les comissions d'extraescolars i convivència i els professors col·laboradors varen muntar un "xibiu" al porxo del pati per exposar els berenars que havien preparat i duit per vendre a alumnes, professors i personal no docent. Segons ens ha informat el Fons Mallorquí de de Solidaritat i Cooperació destinarà esl diners recaptats a un projectes educatius a la regió nord de Nicaragua. També des del Fons Mallorquí de Solidaritat ens feren arribar una exposició itinerant que va restar a l'IES durant un mes aproximadament i que es podia visitar amb els alumnes per treballar temes com el subdesenvolupament, el deute extern, la pobresa i la fam al tercer món i les desigualtats nord-sud.

Curs 2013-2014

L’acompanyà un material audiovisual relacionat amb l'exposició que es va poder visionar a les classes. Els alumnes de 3r de geografia van aprofitar d’allò més tot aquest material en el seu estudi dels sistemes econòmics i els efectes de la globalització. A banda de totes aquestes activitats ja programades, un desgraciat accident patit per la família Artigues-Mesquida va propiciar la improvisació d’una altra campanya de solidaritat. Com molts sabreu el passat dia 28 de febrer va incendiar-se una casa de Porreres que va suposar la mort d'un infant de 5 anys i que la casa quedàs calcinada i inhabitable. Aquest infant és un cosí de Miquel Bernat Llabrés (alumne de 2n C). Aquesta vinculació, unida a la campanya d'ajuda que s'havia organitzat espontàniament a la vila de Porreres, va decidir els membres de la comissió de convivència a proposar a tota la comunitat educativa del centre la seva col·laboració en aquesta campanya. Per això, des del dia 10 fins dia 21 de març a la secretaria del centre s’hi va posar una vidriola per poder fer aportacions econòmiques anònimes que anirien destinades a ajudar a la compra de mobles, reparació de la casa (que potser s'hagi d'esbucar...), etc. En total es van recaptar gairebé 450 euros que s’entregaren a un membre de la citada família.

Segueix l’actualitat de l’institut on-line!

Informa’t de tot el que passa a l’IES Porreres via internet LLEGEIX EL BLOG DE LA REVISTA POVIMON!

revistapovimon.blogspot.com

Notícies

Alumnes de l’institut participen en aquesta competició matemàtica

PROVES CANGUR 2014

Mayra Macias El passat 20 de març es va celebrar a Mallorca la Prova Cangur, que és internacional, i consisteix en un test de 30 preguntes matemàtiques, en que les 10 primeres valen 3 punts i les 10 darreres 5 punts. I els errors descompten! Dels 4 nivells que hi ha (3r, 4t d'ESO i 1r i 2n de batxiller), l'IES Porreres només participam en els 2 primers, és clar. Nosaltres vam anar, com cada any, a la seu de Manacor que va acollir 600 alumnes, asseguts en files i files de cadires i amb els papers damunt una post perquè si no no hi havia manera de reunir tanta gent per fer les proves (al Palma Arena eren 2300 alumnes!!!). Després de la prova i de 15 minuts per berenar, l'organització prepara una gimcana i així s'aprofita millor el trasllat a Manacor. Sembla que la gimcana és el que més agrada als alumnes perquè pensen problemes i pinten un mural en grup (mirau la foto; què bonic ens va quedar!) . Segur que també us interessa saber els millors classificats en la prova i l'institut guanyador de la gimcana. La Prova Cangur té un premi per cada un dels 10 primers classificats de tots els concursants i de cada nivell que es presenten a les Illes Balears. No hi va haver cap alumne de Porreres entre aquests 10 primers però els millors classificats de nivell 1, n'Amador Jaume de 3er A i en Sebastià Nicolau de 3er C quedaren amb 107 i 107,5 punts respectivament molt aprop del 10è classificat que va tenir 113 punts. De nivell 2, el millor classificat va ser en Javier Rabanal de 4t C. En quant a la gimcana el centre guanyador ha estat l'IES Felanitx però l'IES Porreres va fer molt bon

paper i, a més, l'organització ens va felicitar per l'actitud i la col·laboració en la recollida del pavelló al final del dematí. Gràcies a tots! Enhorabona a tots per participar!! I ànims a tots els alumnes de l'institut per participar l'any que ve i passar un bon dematí pensant problemes i en companyia dels vostres amics.

L’APUNT Jaume Servera En un càlid i agradable matí, ens infiltràrem a l’interior del pavelló Guillem Timoner on el passat vint de març, alumnes de tercer i quart d’ESO i primer i segon de batxillerat es concentraren en motiu de la cridada un cop més, d’una de les proves matemàtiques més importants on els al·lots i al·lotes de diversos centres escolars tingueren la gran oportunitat de posar en pràctica el seu nivell de l’assignatura, i al mateix temps de passar un bon matí rodejat de companys. Aquests controls són anomenats Proves Cangur i pertanyen a l’àmbit matemàtic. Consten de trenta preguntes, deu de tres punts, deu de quatre punts i finalment deu més de cinc punts. A més, el sistema de puntuació és diferent a un examen normal, ja que cada pregunta fallada es resta d’una encertada. El pavelló Guillem Timoner no fou l’únic que acollí aquestes proves, sinó altres pobles com ara Inca o les instal·lacions del Palma Arena també hi estaren implicades. Els nostres representants únicament foren alumnes de tercer i quart d’ESO, ja que com sabeu, l’IES Porreres no s’imparteix el batxillerat. Curs 2013-2014

Notícies

S’imposa a la final a “Tiki Taka”, primer classificat de la lligueta prèvia

“ES PLA”, CAMPIÓ CONTRA TOT PRONÒSTIC DEL TORNEIG DE FUTBET DE L’IES PORRERES

Departament d'Educació Física Totes els partits d’aquest torneig s’han realitzt a les pistes exteriors en els temps d’esplai de dimecres, dijous i divendres, amb una duració aproximada de 20’ (amb 5’ abans i després per canviar-se). Els components dels equips es podien mesclar entre classes i nivells, però 1r només ho podia fer amb 2n d’eso per un costat (1r cicle o equips petits), i 3r-4t més PQPI (2n cicle o grans) entre ells (els repetidors competiren en el nivell que han cursat). Els equips estaven composts com a mínim per 8 jugadors. En total es van inscriure 8 equips. La competició esportiva va tenir una primera fase de lliga amb una classificació en què es destacà la primera posició de 1r cicle d’ESO i de 2n cicle d’ESO més PQPI, que posteriorment disputarien la gran final. Després de set jornades la lliga regular va acabar amb un triple empat a 15 punts al capdavant de la classificació entre tres equips de 2n cicle (grans): Tiki Taka, Es 4 Gats i Dream Team. Tots tres a més tenien el mateix nombre de victòries, 5 i derrotes, 2. Per tant, per triar el guanyador es va fer servir el balanç de gols a favor i en contra. S'Imposà clarament Tiki Taka amb un balanç de + 18 (28 gols a favor i 10 en contra) mentre Es 4 Gats només arribava a + 4 i Drem Team fins i tot tenia un balanç

CLASSIFICACIÓ DE LA 1ª FASE (LLIGA)

negatiu de - 3. Pel que fa als equips petits o de 1r cicle el millor va ser Es Pla, cinquè classificat amb 9 punts, que aconseguí 3 victòries i 4 derrotes i un balanç golejador de + 3. Per tant Tiki Taka i Es Pla disputarien una final on els primers arribaven com a clars favorits pel fet d’haver estat el millor equip de la fase de lligueta i pel fet de ser majors. Però el futbol no entén de favoritismes i l'equip petit va donar la sorpresa i es va imposar al gran en una apassionant final, aconseguint així el triomf en el nostre torneig de futbet. El resultat d'aquesta final va ser: Tiki Taka (grans) 0 - Es Pla 2 (petits).

Es posa en marxa un projecte per fomentar la bona convivència escolar

REPTES PER A LA CONVIVÈNCIA

Comissió de Convivència/Redacció El nostre centre ha posat en marxa el programa "Reptes per a la convivència" destinat a millorar la convivència i evitar els conflictes entre els membres de la nostra comunitat educativa. La idea és que tant alumnes com professors dediquin cada mes a una actitud o habilitat social que cal desenvolupar per millorar la convivència amb activitats per estimular-ne la seva assimilació i aplicació pràctica. Els alumnes desenvolupen aquestes activitats a les hores de tutoria. Aquest més l'habilitat social que des de la Comissió de Convivència s'han proposat és la del respecte. Per això els alumnes del centre han elaborat un decàleg de normes destinades a potenciar el respecte entre els membres de la comunitat educativa. Han destacat en aquesta tasca els diferents grups de 3r d'ESO, que no només han elaborat uns magnífics decàlegs de les bones maneres i el respecte, sinó que a més a més han preparat uns vistosos cartells amb el lema “a l'IES Porreres ens respec -

Curs 2013-2014

A banda dels decàlegs de normes destinades a potenciar el respecte, també es va crear aquesta diana del respecte on els professors anotaven actituds que l’obstaculitzen.

tam” i els han penjat a les seves aules a fi que tothom sempre tingui presents aquestes peculiars normes de respecte i bona educació.

Reportatges

La vaga contra els retalls i la política educativa del Govern atura l’institut

ANORMAL INICI DE CURS A L’IES PORRERES

A l’exterior de l’IES els membres de l’assemblea de professors van penjar una pancarta i anaren tots vestits de verd.

Redacció AVUI NO ÉS UN DIA NORMAL La vaga indefinida convocada per l'Assemblea de docents per al 16 de setembre, va marcar la jornada d'inici del curs escolar 2013/2014 al nostre institut i a totes les Illes Balears. Així, el passat divendres dia 13 de setembre, el curs va començar amb total anormalitat. Com es fa sempre en aquesta jornada inaugural els tutors havien de presentar el curs als diferents grups, cosa que es dugué a terme sense novetat. Però l'assemblea de professors de l'IES Porreres, seguint la línia marcada per l’Assemblea general de docents, havia preparat un seguit d'accions per mostrar la seva total discrepància amb l'actual política educativa. La majoria de professors van col·locar als seus cotxes uns cartells amb el lema "avui no és un dia normal" i van venir a treballar vestits amb roba verda. Fora del recinte del centre van penjar una gran pancarta amb el mateix lema i van informar els pares que acompanyaven els seus fills el primer dia de classe dels motius de la vaga indefinida convocada a partir del dia 16: la retirada dels expedients als direc-

tors dels instituts de Maó/Mahón (l’antiga Maó, ara rebatejada així pel seu actual govern), del TIL i de les lleis de símbols i de convivència, la substitució de les baixes des del primer dia, el restabliment de les plantilles anteriors a l'inici dels retalls, la contractació de més professors de reforç i suport, etc. LA VAGA INDEFINIDA A partir del dilluns dia 16 el seguiment de la vaga va ser massiu i tot i els abusius serveis mínims del 25 % de la plantilla imposats per l'administració el desenvolupament de les activitats docents va ser gairebé impossible. Segons dades aportades a Povimon per la direcció del centre, entre dilluns i el dijous dia 19 es registraren seguiments d’entre el 96% i el 100% dels professors que tenien dret a fer-ne. De dilluns a dijous la gran majoria d'alumnes del nostre centre van venir a l'institut, però es van passar la major part del temps al pati sense desenvolupar cap activitat. Els professors de serveis mínims executaren el seu horari habitual. A l'assemblea de divendres dia 13 es va decidir que impartirien les seves classes amb normalitat, però aquesta decisió va ser revocada per l'assemblea

de dijous 19 en veure que a la resta de centres els professors en serveis mínims es limitaven a guardar els alumnes sense impartir classe. El darrer dia de la primera setmana de vaga no va aparèixer ni un sol alumne a l'institut perquè l’APIMA va organitzar una jornada d’escola buida en suport als professors. L'afluència de professors va ser superior a la de la resta de dies i només feu vaga el 58% dels que en podien fer. Molts professors continuaren en vaga tot i aplaudir la iniciativa perquè havien decidit anar a la manifestació davant la conselleria o per evitar que el govern pogués vendre que la vaga perdia suport i ho utilitzés com a excusa per negarse a negociar. L'entrada a la segona setmana de vaga no va suposar un afebliment d'aquesta a l'IES Porreres, com si va passat a Ciutat o a Menorca. La vaga va seguir desenvolupantse amb molta força a la Part Forana, a Eivissa i a Formentera. Al nostre institut el seguiment de la vaga seguí essent massiu, tot i que una mica inferior al de la setmana anterior, amb percentatges d’entre el 87% i el 75% dels que hi tenien dret.

Curs 2013-2014

Reportatges

El pati buit en el temps d’esplai d’una de les jornades d’escola buida (26S).

ESCOLA BUIDA El divendres 20 de setembre, i en plena vaga indefinida, va arribar a l'IES Porreres una iniciativa que demostrà la implicació i la solidaritat de la societat civil balear amb la lluita dels docents contra la política educativa del Govern: l'escola buida. Aquesta iniciativa s'havia duit a terme per primer cop al CEIP s'Algar de Portocolom el dimecres 18 a iniciativa de l'APIMA i el seu propòsit era no portar als infants a classe i demanar als mestres que anassin a fer feina perquè no perdessin tant de sou i puguessin allargar la vaga el màxim possible. El mateix dimecres alguns membres de la junta directiva de l'APIMA del nostre centre enviaren una circular als pares demanantlos que no portessin els seus fills a l'institut el divendres 20 en solidaritat amb els docents. Seguidament es posaren en contacte amb l'assemblea de professors per demanar-lis que acudissin a treballar el dia 20 a fi de reduir les seves pèrdues econòmiques. Aquesta iniciativa, tot i que s'havia pres de forma precipitada i amb certa improvisació, va ser un gran èxit i no va aparèixer ni un sol alumne a l'institut. El dimarts 24 l'APIMA va convocar una reunió de pares que va omplir el gimnàs de l'institut amb unes 120 persones. Es van proposar jornades d'escola buida perdijous 26 i divendres 27 de setembre, així com per dimarts 1 d'octubre i cada dijous i diven-

dres mentre duras la vaga indefinida. Després d'un debat on tothom va poder expressar les seves opinions, aquesta iniciativa s'aprovà amb 8 vots en contra, 5 abstencions i més d'un centenar de vots favorables. Així dia 26 només assistiren a classe 12 alumnes, un 3,2 % del total, mentre que només un professor va seguir fent vaga. El divendres l'assistència d'alumnes encara va ser més baixa i només 4 alumnes van venir a l'institut. MANIFESTACIÓ DEL 29S I RETORN A LES AULES Després de l'èxit aclaparador de la manifestació del 29-S en suport a les reivindicacions dels docents (la més gran de la història de Balears - amb uns 100000 participants) es va passar en pocs dies de l'eufòria al desencís i el moviment de protesta es va anar desinflant quan més aprop semblava de la victòria. El percentatge de docents en vaga al nostre centre es va mantenir entorn del 80 %, i l'assitència d'alumnes els dies d'escola buida en cap cas va superar el 10 % de l'alumnat. Però a nivell de Balears les dades mostraven signes descoratjadors. Després d'un repunt del seguiment de la vaga el dilluns, les xifres van anar caiguent durant tota la setmana. A més amés el seguiment de les jornades d'escola buida eren menors i s'assistia a un creixent mobilització de pares pro-TIL o anti-vaga. Moltes APIMA i la FAPA, tot i mantenir el suport als docents, co-

Curs 2013-2014

mençaven a plantejar que la situació era insostenible i que els alumnes no podien seguir perdent classes. A l’assemblea de docents del nostre centre molts professors van expressar que econòmicament els eraimpossible seguir amb la vaga. Altres temien que l'allargament d’aquesta suposes un trencament amb les famílies. Només una minoria va defensar la continuïtat de la vaga perquè considerava que el Govern no podia resistir molt més. Després del debat es va decidir proposar a l'assemblea general suspendre temporalment la vaga indefinida a partir del dilluns 7 d’octubre. L'Assemblea general va aprovar aquesta proposta de suspendre temporalment la vaga, sense desconvocar-la, iniciar les classes el dilluns i continuar les negociacions amb la Conselleria. LA LLUITA CONTINUA Un cop iniciat el curs les negociacions es van enrocar encara més i, a dia d'avui no s'ha arribat a cap acord. Així els docents i aquells que els donen suport han seguit desenvolupant accions reivindicatives com el “camí de ses padrines” una volta a Mallorca en carro en suport dels docents protagonitzada per na Xisca Tous, que va passar pel nostre centre el 27 de novembre. També s’han fet diverses jornades de vaga, la marxa per l’educació i la vaga de fam de Jaume Sastre. Pero el Govern segueix sense cedir i no ha fet cap contraproposta que permeti reobrir les negociacions.

Xisca Tous, va entrar al pati amb el seu carro des d’on va improvitzar un discurs a alumnes i professors

Reportatges

Els departaments didàctics organitzaren diferents tallers per als alumnes

CELEBRACIONS NADALENQUES A L’IES PORRERES Sabies què...?

Els alumnes d'Educació Plàstica de diferents nivells i de Taller d'Artesania de 2n d'ESO, juntament amb els seus professors i els membres de la comissió d'extraescolars van dedicar els dies previs a decorar el nostre centre per celebrar l'arribada del Nadal.

Redacció/Alumnes 4PDC El passat 20 de desembre, vespra de vacances de nadal, el diferents departaments del nostre centre prepararen un seguit de tallers per amenitzar la darrera jornada lectiva de l'any 2013 i acomiadarse dels seus alumnes fins a l'inici del proper trimestre. Per preparar aquesta jornada els alumnes d'Educació Plàstica de diferents nivells i de Taller d'Artesania de 2n d'ESO, juntament amb els seus professors i els membres de la comissió d'extraescolars van dedicar els dies previs a decorar el nostre centre per celebrar l'arribada del Nadal. La jornada es desenvolupà amb un horari especial de 9:00 a

13:00 hores. Els tallers es van desenvolupar en dues tongades, la primera de 9:00 a 10:45, i la segona, de 11:15 a 13:00 hores, amb un esplai al mig. Català, Socials i Naturals optaren per la projecció de diverses pel·lícules. En canvi Música va organitzar tallers de ball i de cant amb acompanyament d'instruments. Educació Física va fer tallers de basket i volei. Tecnologia i Plàstica van dur a terme tallers on s'elaboraren imants i neules respectivament. El departament de Castellà va fer un taller de dedicatòries i un d'elaboració de punts de llibre. Matemàtiques va tenir un gran èxit amb els seus tallers de jocs de taula i de jocs

La paraula Nadal prové de l’anglès antic “Cristes Maesse”. En Català significa natalici, dia del naixement de Jesús. Malgrat no se sap el dia exacte, a mitjans del segle IV el papa Juli I va establir la data el 25 de Desembre. Les esgèsies Catòlica i Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). L’Església Ortodoxa en canvi, a llocs com Rússia, Bulgària, Sèrbia o Grècia, el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el nou calendari gregorià del segle XIII que va reformar el calendari julià de l'època romana retrocedint els tretze dies de més que s’havien avançat per la inexactitud d’aquell (abans els anys acabats en 00 tenia febrers de 29 dies cosa que no s’ha de fer). La paraula "Advent" prové del llatí vol dir "arribada"; i la frase "adventus Redemptoris" vol dir "arribada del Redemptor". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist. El primer calendari d’advent conegut es va fer el 1851.

on-line. Finalment el departament d'Orientació va realitzar un taller d'estètica unisex i el departament de Llengües estrangeres un altre de manicura (Christmas nails). En el temps d'esplai es va dur a terme una xocolatada i un berenar, els guanys dels quals anaven destinats al finançament del viatge d'estudis dels alumnes de 4t a Berlín. En acabar els tallers tots els docents es van trobar a la sala de professors per fer un brindis i desitjar a tothom unes bones vacances. Vos hem preparat un fotoreportatge amb els millors moments d'aquesta jornada prenadalenca.

Curs 2013-2014

Reportatges

Els membres de la comissió d'extraescolars s’encarregaren de decorar l’exterior del nostre centre per celebrar aquesta jornada nadalenca.

El hall de l’institut va quedar així de maco amb l’arbre, el ninot i altres elements decoratius nadalencs.

El departament de Llengües estrangeres amb l’ajuda de na Susana, la nostra conserge va realitzar un taller de manicura anomenat “Christmas nails”.

Música va organitzar tallers de ball i de cant amb acompanyament d'instruments amb l’ajuda d’antics alumnes.

Curs 2013-2014

El departament d'Orientació va realitzar un taller d'estètica unisex

Els professors van organitzar en el descans dels tallers de Nadal una xocolatada amb coca dolça a benefici del viatge d’estudis dels alumnes de 4t d’ESO que enguany han anat a Berlín.

TRADICIONS NADALENQUES

Reportatges

Els alumnes de 4t de PDC a ASL han cercat l’origen de moltes de les nostres tradicions nadalenques i com es celebra el Nadal a diferents llocs del món. L’arbre de Nadal

Els tres Reis d’Orient

Els reis mags és el nom amb què la tradició denomina uns mags o savis: Melcior (originari d’Europa), Gaspar (d’Àsia) i Baltasar (d’Àfrica) que van visitar Jesús guiats per l’estrella d’Orient. Li dugueren or, encens i mirra. El valor dels tres regals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlic que no material. Els seus significats són: l’or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tant Jesús és reconegut com a Rei de Reis. L’encens, que ve de l’Orient, és símbol de l’adoració a Déu. I la mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l’home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat. Avui encara els més petits envien “la Carta als reis” demanat a la seva màgia tots els regals desitjats.

El raïm de cap d’any

L’origen real de la tradició de menjar raïm la nit de cap d’any és que un any que hi va haver un excedent molt important en la collita de raïm, per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.

La tradició de tenir un arbre com a centre d’una celebració i guarnir-lo prové del nord d’Europa. Els germànics feien una celebració de culte als seus Déus i celebració del solstici d’hivern amb un avet, un arbre de fulla perenne considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures, i el decoraven amb fruits i elements de la natura. Amb el cristianisme l’arbre es va decorar amb pomes i amb espelmes. Les pomes eren el símbol del pecat original d’Adam i Eva, i les espelmes sinònims de la llum de Jesús. I és per això que actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors i les tires de llumetes.La forma triangular representa la Santíssima Trinitat. Alguns el posen el primer dia de desembre, l'arbre de nadal. Altres ho fan el dia de Santa Llúcia.

Les nadales

Les nadales són cançons nadalenques tradicionals dels diferents pobles d’Espanya, de Portugal i de Llatinoamèrica. La paraula castellana per dir nadala “villancico” prové de la que s’usava per designar els habitants de les viles, persones “de poble” que per a la noblesa i el clero era sinòmim de persones malvades i criminals: els “villanos”. Curs 2013-2014

Reportatges

Ximbombes, gloses picants, dimonis, foguerons, torrades ...

FESTA DE SANT ANTONI 2014

Margalida Sastre i Margalida Cerdà Dia 17 de gener és la festivitat de “Sant Antoni”, una activitat organitzada per la comissió d'extraescolars amb el suport i participació de diversos departaments (català -les gloses-, Educació Física -carreres de joies-, ...), l'APIMA, l'Ajuntament i tot l'alumnat. A l'institut com és tradició es fa un fogueró i es canten gloses. Enguany es va decidir fer classe fins a les 12:55 i desenvolupar la festa a partir d'aquesta hora fins a les 14:00. La festa comença després del pati amb la Batucada Infernal de Porreres que anima la festa amb els seus ritmes. A continuació, tots els cursos es prepararen per cantar les gloses creades durant la setmana a les classes de llengua. Cada curs en presenta dues a concurs i tota la classe surt a cantar-les. Enguany la majoria de gloses estaren dedicades a professors, al Govern Balear, al TIL, a la vaga i a la pròpia festa de Sant Antoni. Els diferents grups van anar recitant

La celebració va començar amb l’espectacular batucada infernal.

les seves gloses, com sempre plenes d'ironia, crítica àcida i bon humor. No va faltar en Joan Bennàssar, acompanyant als glosadors amb la seva ximbomba. Es va formar un "jurat", encarregat

Els alumnes seguiren el recital de gloses amb molt d’interès i expectació per conèixer el nom dels grups guanyadors.

Curs 2013-2014

de triar les millors gloses d'enguany. Aquest tribunal estava format per la directora, la coordinadora TIL (Miquela Ollers), un professor (Rafel Nigorra), i un representant dels alumnes (Joan Picornell). El jurat premià com a millor glosa de primer cicle, la de 1r d'ESO B: Primer B som els millors però amb molta diferència si trobau que som pitjors haureu de tenir paciència. Sant Antoni se n'ha anat i el dimoni ha tornat Mallorca ho ha celebrat i na Mika s'ha enfadat. Com a millor glosa de segon cicle es va premiar la de 4t de diversificació: El TIL aquí ja ha arribat ha vengut amb el dimoni en anglès ens ha parlat no ho ha entès ni sant Antoni. No és que ell sigui beneit, ni que l'anglès no li agradi Però ell no vol el TIL imposat amb mal estil. Per segon any consecutiu, després del recital i abans de torrar,

Reportatges

Aquest any el jurat estava format per la directora, la coordinadora TIL (Mi- En Joan Bennàssar, acompanyant als glosadors amb la seva ximbomba. quela Ollers), un professor (Rafel Nigorra), i un alumne (Joan Picornell).

per anar entrant en gana el departament d'Educació Física organitzà una carrera de canyes. Els alumnes van esprintar per diverses categories per fer-se amb les disputades "joies", que com és tradicional penjaven d'una canya. I ja només ens queda parlar de la torrada amb un bon fogueró al mig del pati, on els alumnes de quart venen el pa i la carn per torrar en benefici del seu viatge d'estudis a Berlín.

El departament d'Educació Física organitzava una carrera de canyes.

Les gloses dels grups de 1r d’ESO B de 4t d'ESO D va ser declarades com les millors del recital d'enguany.

Curs 2013-2014

Reportatges

CONCURS DE GLOSES DE SANT ANTONI 2014 1A

SANT ANTONI GUARDAU-NOS TANT D'EN BAUZÁ COM DES TIL PER PODER ANAR A DORMIR SENSE CAP GELOCATIL 1C ELS PROFESSORS FAN VAGUES, PER L'ESCOLA MILLORAR. NOLTROS HEM D'ESTUDIAR, PER AL DIA DE DEMÀ.

ARA JA ESTIC CANSADA, NO HE NASCUT PER GLOSAR, NOMÉS FRIS D’ANAR A DINAR O D’ESTAR EN ES LLIT TOMBADA! 2C ES CAPELLANS D'AVUI EN DIA ESTAN VELLS I MALCRIATS MALAMENT SIGUIN CATÒLICS QUALQUE DIA VAN BEN GATS

3A AQUEST ANY HI HA HAGUT VAGUES EN EL PATI HEM ESTAT PERÒ JA N'ESTAM CANSATS DE FER FEINA COM A BALES. 3B NO VOLEM CÓRRER NOGUERA NO PODEM SEGUIR CORRENT I NI AMB UN PEBRE “COVENT” TENIM GENS DE CORREGUERA.

ELS MESTRES D'AQUESTA ESCOLA

HA ARRIBAT JA SANT ANTONI

DIUEN QUE SÓN MOLT FEINERS.

I ESPANTAT SE N'HA ANAT

NOLTROS DUIM UN SAC DE DEURES

PERQUÈ EN BAUZÁ I EL DIMONI

I ELLS NO TENEN RES QUE FER.

LA SENYERA HAN CREMAT.

EN BAUZÀ MOS VOL ROBAR,

NA MIQUELA DE CASTELLÀ

ES CATALÀ LLEVARÀ

MOLTS EXÀMENS ENS FA FER

NO ENS HEM DE PREOCUPAR

UN BON SERMÓ ENS MUNTARÀ

SANT ANTONI LI PEGARÀ.

PER AQUESTA GLOSA FER.

EN XISCO DE SOCIALS

FINS A TERCER HEM ARRIBAT

ALESHORES SEMPRE DIU

I ARA EL TIL HAN IMPOSAT

TAMBÉ SAP QUE SON UNS CRACS

LLUITAM PER L'EDUCACIÓ

ELL TAN GUAPO I ATRACTIU

I PER TENIR UN MÓN MILLOR

VOS PREGAM, OH SANT ANTONI,

NA MIKA FA RENOU

QUE MOS DONEU UNA MÀ,

QUAN PEL PASSADÍS CAMINA

SI VOS QUEDAU EN BAUÇÀ

SI NO ES LLEVA ELS TACONS

NOLTROS GUARDAM EL DIMONI! DESITJAM UN CLAMATER QUE ESTIMI SA NOSTRA TERRA I NO FOMENTI CAP GUERRA DES CATALÀ I FORASTER! 2B SANT ANTONI DAU-MOS PAU I VETLAU EN BANYA VERDA, HOME PETIT, BONA VERGA, DONA MENUDA, BON TRAU!

2D SANT ANTONI AJUDA'M QUE NA MARTORELL TENIM I SA VIDA MOS COMPLICA EL DIA QUE LA TENIM AI! DIMONI AJUDA'M A FER CÓRRER EN BENNÀSSAR PER SA PISTA D'ATLETISME AMB UN PEU DARRERA L'ALTRE

A LO MILLOR PATINA 4B NA BEL GOST ENS HA DEIXAT PER ANAR A FESTEJAR ENS HAN DIT QUE S'HA CASAT DEU VOLER APROFITAR 4C SANT ANTONI GLORIÓS DE VIANA ANOMENAT DEN LLORENÇ GUARDAU-MOS I DES PATI CASTIGATS

Curs 2013-2014

Reportatges

Els alumnes de 4t visiten la capital de la República Federal Alemanya

VIATGE D’ESTUDIS A BERLÍN

Visitàrem el Museu de Pérgam i el Neues Museum, uns museus diferents, els seus propis edificis són una meravella, i s’hi troben les parets i les columnes originals de l'altar de Zeus, la porta del mercat romà, la porta de Babilònia i el famós bust de Nefertiti.

Alumnes de 4ESO El dia 10 de febrer, començava el nostre Viatge d'Estudis. Des de l'avió es podia veure com deixàvem Mallorca i després de dues hores la gran ciutat de Berlín tota il·luminada. Damunt les vuit i mitja arribàrem a l'hotel, sopàrem i anàrem a explorar la ciutat fins a la Porta de Brandemburg. L'endemà al matí coneguérem la guia: na Ger, una mallorquina de Campos que fa 20 anys que viu a Berlín. Començàrem la visita per la Porta de Brademburg, i ens endinsàrem als carrers de l'est de Berlín, vérem part del mur, el monument a l’Holocaust i la topografia del Terror mentre escoltàvem les explicacions de la guia, fins arribar al Sony Center. Ningú diria que la ciutat va ser destruïda ja que és molt monumental amb edificis a imitació dels clàssics. Al mig dia vàrem anar a un centre

comercial i a una tenda on feien escultures de xocolata. A la tarda, visitàrem el museu de Pérgam, un museu diferent, el propi edifici és una meravella, les parets i les columnes originals, l'altar de Zeus, la porta del mercat romà i la porta de Babilònia. Finalment, caminàrem fins a l'“Europa Center” al costat de l’ Alexander Platz i tornàrem a l'hotel a sopar. El dimecres 12, vàrem començar el dia visitant el barri jueu de la ciutat, la guia ens feia fixar amb els memorials als morts, petites rajoletes amb el nom del mort i la data i el camp de concentració on va morir. És un barri ple d'encant amb patis interiors que semblen placetes de poble, botigues i comerços i molta gent jove. A l'horabaixa, vam anar al Neues Museum, allà poguérem veure sarcòfags i elements de l'Antic

Egipte i la famosa Nefertiti. Més tard, tornàrem a l'Europa Center i compràrem regals per a les famílies. Tornàrem cap a l'hotel a sopar. El dijous, ens aixecàrem una horeta més tard ja que havíem d'agafar l'autobús per anar al camp de concentració de “Sachsenhausen”. A la majoria ens va emocionar i ens va fer pena saber que allà passaren totes aquelles injustícies i moriren milers de persones que no eren culpables de res. La casa dels SS (la policia), els barracons dels jueus, els camps de treball, el camp d'afusellament, les cambres de gas,…L'horabaixa vam anar a l'altre part de la ciutat i les professores ens van deixar temps lliure per anar a comprar.( Kurfusterdam i Kadewe ). De tornada travessàrem pel Tier Garden, que és un jardí immens amb llacs i vam

Curs 2013-2014

Reportatges

Una fotografia de tot el grup al costat d'un dels trams del mur de Berlín que s'han conservat; aquest mur va dividir la ciutat en dues parts totalment incomunicades fins l’any 1989 en què el mur va “caure” i Alemanya es va reunificar.

tornar al Sony Center a sopar. Al vespre, havíem de visitar el Parlament de Berlín, l'anomenat Reichtag. Després de passar fortes mesures de seguretat, pujàrem a la cúpula del famós arquitecte Sir Norman Forster des d'on es podia veure tota la ciutat i també alguns polítics reunits, tot i que eren les 9 de la nit. El divendres matí començàrem la visita als bunkers, construïts per Hitler, per protegir-se dels bombardejos durant la II Guerra Mundial. Ens mostraren les habitacions que estaven pintades amb una pintura especial que amb la fosca s'il·luminava, les habitacions petites on hi convivien moltes persones durant el bombardeig i així com explicaven el que passava a fora, les mares als seus fills.

Curs 2013-2014

Després amb el metro arribàrem al barri turc, que estava ple de bars i restaurants on es servien deliciosos kebabs i dinàrem per allà. Seguírem amb metro fins als afores de Berlín, al costat del riu, on es conserva una part del mur original, plena de graffitis per la llibertat, finalment arribàrem fins a l’estació central de Berlín i d’a-

quí a l’Hotel. El vespre preparàrem les maletes, a les cinc de la matinada ens havíem d’aixecar per partir cap a l'aeroport, molts ja no van dormir de tot el vespre. El viatge de na Maria Cristina mereix un capítol a part, però això és una altra història...

Al costat del riu es conserva una part del mur original, plena de graffitis.

Reportatges

Damià Pons, l’escriptor homenatjat protagonitza la celebració

SANT JORDI SENSE LLAÇOS NI SENYERA

Damià Pons va ser nomenat “poeta de l’any” a l’IES Porreres.

Redacció/Comissió TIL El passat dia 16 d’abril el nostre centre va celebrar la seva ja tradicional festa de sant Jordi. Per tercer any consecutiu, i en el marc de la preparació d’aquesta festa literària, la Comissió Lingüística designà un escriptor com a poeta de l'any amb la intenció de fomentar la lectura, despertar l'interès per la literatura i divulgar la seva obra entre l'alumnat. El relleu de Mossèn Alcover i d'Antoni Vidal Ferrando, donà pas a un escriptor profundament relacionat amb el nostre institut: Damià Pons, que com a Conseller d'Educació i Cultura (1999-2003) n'impulsà la seva construcció. En els mesos previs a la celebració els alumnes han desenvolupat un munt d’activitats en relació amb l'obra poètica i assagísticad'aquest escriptor: el calendari poètic, la traducció al castellà i la creació de poemes visuals a partir de la seva obra per part dels alumnes de llengua castellana; l'edició de vídeos sobre la seva poesia per part dels alumnes de 3r i 4t de diversificació; La traducció a l’anglès i l’alemany d'alguns dels seus poemes i la

gravació del vídeo Imatges i versos/Images & verses per part dels alumnes de llengues estrangeres; lectures de poemes de l'autor i d'altres poetes que l'influiren i preparació de representacions teatrals dels seus poemes; una ampliació de la seva entrada a wikipedia per part dels alumnes d’informàtica i de tecnologia; i elaboració d’un mural anomenat mapa dels desitjos per part dels alumnes de plàstica. La jornada escolar començà com sempre, ja que la festa no començava fins a les 12:00, però aviat començà el repartiment de les esperades roses amb les dedicatòries, aquelles que tothom està ansiós de rebre, llegir i ensumar. La recaptació com sempre va destinada al viatge d’estudis que l’any que ve faran els alumnes que ara fan tercer. A les 10:30 Damià Pons, el poeta de l’any, arribava al centre per dur a terme la conferència Miquel del Sants Oliver i el mallorquinisme cultural per als alumnes de 4t. Després d’una breu presentació del conferenciant i una introducció del tema per part del professor d’història Biel Vich, Pons explicà les seves investigacions sobre aquest personatge d’entresegles i la seva relació amb els origens i desenvolupament del mallorquinisme polític i cultural: un projecte de modernització econòmica (per mitjà del foment del turisme), progrés social, recuperació i normalització de la nostra llengua i cultura i consecució d’un règim d’autonomia política. Acabada la conferència Damià Pons va fer un recorregut pel centre per presentar-li els diferents treballs fets en relació a la seva obra. Per començar la festa al pati en Damià Pons va dirigir un parlament a tot l'alumnat. Seguidament es va dur a terme un recital de poemes en diferents idiomes

així com un seguit de representacions teatrals basades en els seus poemes. També es presentà un espectacle de percussió i expressió corporal relacionat amb poemes de l'autor per part dels alumnes d'educació física. i posteriorment es va passar a l'entrega dels premis del concurs literari d'enguany. El premi de poesia de primer cicle va ser per al poema titulat VAIG SOMIAR obra de Maria Sansó Femenias, alumna de 2n d’ESO. El premi de narrativa de primer cicle va ser per Gabriel Rosselló Salleras també de 2n, amb l’obra CLAUSTROFÒBIA. Pel que fa al premi de poesia de 2n cicle fou per un poema de Francina Massanet Miralles de 3r d’ESO, DOLÇA PRIMAVERA. I finalment, el guanyador de narrativa de 2n cicle, va ser un microrelat de Joan Nicolau de 3r de diversificació anomenat EL FOC ADORMIT. Seguidament Damià Pons va sembrar el seu arbre al jardí del pati amb l’ajuda dels alumnes del PQPI i per cloure l’acte es va cantar l’himne de Mallorca, la Balenguera.

La festa comença repartint les esperades roses amb les dedicatòries, aquelles que tothom esta ansiós per rebrer, llegir i ensumar.

Curs 2013-2014

Reportatges

Damià Pons va fer un parlament a alumnes i professors sobre la lectura i la llengua catalana.

Damià Pons va dur a terme l'entrega dels premis del concurs literari d'enguany.

Comparegueren Sant Jordi, el drac i la princesa, personalment en persona! En veure l'endemesa i les més de 1500 roses enllaçades amb un missatge, aturaren el seu viatge per fer de presentadors a la nostra festa.

Sense llaços, més enllaçats que mai amb la llengua i la cultura

Margalida Barceló Taverner Enguany el Sant Jordi de l'IES Porreres es va avançar a dia 16 d’abril, perquè el dia del sant, el 23, ens agafava amb vacances de Pasqua. És una festa que no volem perdre: una vegada més va ser una festa enllaçada [ai!] amb paraules i poesia; amanida amb roses ben vermelles. Ja sabeu que l'autoritat competent ens ha prohibit senyera i llaços [ai!]; per això ens hem espavilat per fer visible l'invisible: no hi eren, però hi eren. I qui no ho creu, que ho vagi a cercar, que va dir aquell! Atrets pel cartell que enllaçàrem [ai!] a la façana, comparegueren Sant Jordi, el drac i la princesa, personalment en persona! En veure l'endemesa i les més de 1500 roses enllaçades [ai!] amb un missatge, aturaren el seu viatge per fer de presentadors a la nostra festa. Tot l'institut s'hi va enllaçar [ai!]: durant la setmana anterior ja començaren a vestir-se parets i aules de versos i imatges del poeta de l'any, Damià Pons i Pons, que ens acompanyà el dia de la festa. Damià Pons va fer una conferència als alumnes de 4rt d'ESO sobre la figura de Miquel dels Sants Oliver. Després, participà de la celebració amb un parlament sobre la lectura i la llengua

Curs 2013-2014

catalana i va lliurar els premis de narrativa i poesia en català; a més de sembrar un lledoner al pati. Entre les activitats fetes pels alumnes, enllaçades [ai!] a l'obra poètica de Damià Pons, cal destacar els dos calendaris poètics del mes d'abril, els poemes visuals, els treballs audiovisuals sobre l'escriptor i investigador, la representació teatral a partir dels seus versos, el recital de poesia en català, castellà, àrab, amazic, anglès i alemany, la sembra de versos, el mural pintat a l'exterior, el mapa dels desitjos ... tot a partir dels poemes recollits al llibre Els mapes del desig. Al centre hi quedaran alguns records visibles d'aquest Sant Jordi; d'entre ells volem destacar una novetat: els escalons poètics. El primer és de Mossèn Antoni Maria Alcover, el segon d'Antoni Vidal i Ferrando i el tercer, el d'enguany, de Damià Pons. I així, successivament, s'aniran enllaçant [ai!] any rere any. La festa acabà amb una convidada als joves perquè enllacin [ai!] la seva energia i vitalitat i la facin sentir: ells són el futur de la llengua i la cultura. Es recollia així l'esperit d'un Sant Jordi enllaçat necessàriament amb la reivindicació de la llengua pròpia i una tradició cultural ben present i viva a l'IES Porreres i al seu entorn.

Reportatges

Entre les activitats fetes pels alumnes, enllaçades a l'obra poètica de Damià Pons, cal destacar els dos calendaris poètics del mes d'abril

Els escalons poètics; el primer és de Mossèn Antoni Maria Alcover, el segon d'Antoni Vidal i Ferrando i el tercer, el d'enguany, de Damià Pons. I així, successivament, s'aniran enllaçant any rere any.

Es va dur a terme una representació teatral a partir dels versos del poeta de l’any.

Els alumnes gaudiren d’allò més amb aquesta festa de llibres, cultura i roses.

Damià Pons va sembrar el seu lledoner al nostre patiamb l’ajuda dels alumnes de PQPI.

Per acabar la celebració tots cantàrem el poema La Balanguera, símbol que ens manté enllaçats amb la cultura i la llengua de Mallorca.

Curs 2013-2014

l’Entrevista

Margalida Cerdà i Margalida Sastre parlen de literatura amb l’escriptor

ENTREVISTA A DAMIÀ PONS

Damià Pons entrevistat el dia de sant Jordi, per dues alumnes de 4t.

M. Sastre i M. Cerdà Quin temps fa que escriviu? Jo som d’aquella generació de mallorquins que varen entrar en contacte per primera vegada amb els llibres bastant tardanament. A ca meva, igual que a gairebé totes les altres cases, no n’hi havia, de llibres. D’infant vaig llegir molts d’allò que aleshores anomenàvem “tebeos”, els còmics d’ara: El Capitán Trueno, El Jabato, Hazañas bélicas, Vidas Ilustres, Vidas ejemplares... Llegir-ne, m’entusiasmava. De llibres de veritat en vaig començar a llegir als catorze anys. Bàsicament les novel·les de Juli Verne, encara en versions resumides i en uns volums en què es combinava el text amb la imatge. També, de molt jove vaig sentir recitar algunes poesies de Llorenç Riber, en l’acte que es feia cada any al meu poble en ocasió de l’aniversari de la seva mort. Jo crec que tenia catorze anys quan vaig fer la primera poesia, en el context del seminari franciscà on vaig cursar el batxillerat elemental. Va ser en castellà –l’únic idioma que ens ensenyaven i l’únic en què ens feien llegir- i de temàtica a la vegada religiosa i patriòtica. El tema de la meva poesia –no la conserv però en record el contingut- era el següent: la bellesa im-

Curs 2013-2014

mensa de Mallorca únicament pot ser explicada perquè en realitat l’illa no és altra cosa més que una perla que va desprendre’s del collar de perles de la mare de Déu. A partir dels setze anys ja vaig començar a escriure amb una certa continuïtat. Sobretot m’inspirava en les lletres dels cantants de la Nova Cançó i, més secundàriament, en les dels conjunts de música pop que aleshores estaven de moda. Encara oscil·lava entre el castellà i el català. També va ser llavors quan vaig començar a conèixer la poesia castellana contemporània –Machado i Lorca m’agradaren molt- i la d’alguns autors mallorquins, de Costa i Llobera fins a Blai Bonet. Als desset anys, mentre cursava el preuniversitari, un company i jo vàrem promoure l’organització d’un certamen literari al nostre col·legi, el Beat Ramon Llull d’Inca. Jo hi vaig presentar dos poemes: el primer, una oda a un militar grec que havia intentat assassinar el dictador que aleshores tenia sotmesa Grècia; el segon, una elegia dedicada a un company de curs que havia mort en accident de trànsit. Vaig guanyar el primer premi, i em donaren un val per adquirir llibres. Em vaig comprar el primer volum de lapoesia completa de Salvador Es-

priu. En resum: ja fa prop de cinquanta anys que em dedic a escriure. Amb què vos inspirau quan escriviu? L’única inspiració possible és la mateixa vida: els sentiments, les emocions, les pors, les incerteses, les obsessions, les passions, les idees, les realitats externes que interioritzam, els dubtes, els moments de felicitat... En definitiva, les vivències i les experiències que governen les nostres vides. També pot ser un potent motiu d’inspiració la mateixa cultura. De vegades, un poema que llegim o una pel·lícula que recordam o el personatge d’una novel·la que ens ha semblat especialment atractiu o la contemplació d’una pintura o d’un paisatge que ens ha impactat poden ser el punt de partida d’una creació pròpia. A part de poesia heu tocat altres gèneres? En realitat, jo sobretot he estat i som un escriptor de prosa de no ficció. De narracions, en vaig escriure unes poques a l’adolescència. I mai no he sentit la necessitat, encara que n’he llegit una mala fi, d’intentar escriure una novel·la. Des dels vint anys, aproximadament, he publicat uns quants centenars d’articles, d’opinió i de crítica literària, i també nombrosos estudis d’història literària i cultural, i igualment un bon nombre d’assaigs breus sobre temes diversos (la literatura, el fet nacional, les polítiques culturals, l’educació, la política). Dels llibres que he publicat, n’hi ha quatre que són de poesia i uns dotze que són de prosa de no ficció. Em permetreu que escrigui el títol d’alguns d’aquests llibres per així deixar constància de les meves temàtiques més habituals: Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (18861905) (1998), El diari ‘La Almu-

daina’ en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998), El jonc i l’aritja. País, cultura i política (2006), Damià Huguet, entre la poesia i el cinema (2010)... Quin gènere i temàtica vos agrada més escriure? Des de fa molts anys, la temàtica que m’interessa més és la històrico-literària i també les que podríem anomenar sociopolítiques. La veritat és que m’agrada moltíssim dedicar-me a la realització d’investigacions que incloguin elements literaris i culturals, en el marc del context històrico-polític en què varen produir-se. Localitzar a la premsa o als arxius nova documentació sobre un escriptor, i fer una anàlisi a fons del seu contingut, és per a mi una aventura apassionant. Molt especialment m’interessa tot el que fa referència a Miquel dels Sants Oliver, un dels intel·lectuals i escriptors mallorquins més importants de la nostra història. Les meves recerques, a nivell cronològic, abasten sobretot el període que va del 1880 fins al 1936. Sabem que quan éreu més jove escrivíeu poesia i ara ja no. Per què? La majoria dels meus poemes varen ser escrits abans que jo fes els vint-i-cinc anys. Durant els meus anys d’estudis universitaris. En convertir-me en professor de literatura a la tot just encara naixent Universitat de les Illes Balears –el curs 1975-1976-, em vaig haver de dedicar de manera exclusiva a preparar les classes. Era un professor molt jove i encara estava en període de formació. I a poc a poc vaig deixar de sentir la necessitat de fer versos i, en paral·lel, em vaig començar a engrescar en projectes de recerca històrico-literària, els quals ràpidament em varen semblar més útils que la poesia per a entendre la meva Mallorca, els Països Catalans i el conjunt d’Occident, la seva literatura, cultura i història. La meva manera de relacionarme amb el món va deixar de ser la creació poètica –emocionalment intensa, lingüísticament

metafòrica, conceptualment simbòlica- i va començar a esser-ho la reflexió sobre la realitat literària, cultural i sociopolítica, tant en la seva dimensió històrica com respecte a la situació de cada moment i lloc concret. Actualment, a què vos dedicau? Som professor de literatura catalana a la Universitat de les Illes Balears. Aquesta és la meva primera dedicació professional: preparar les classes, corregir exercicis, llegir els llibres i els textos que hem de comentar a classe... En segon lloc, anar treballant en els diferents projectes de recerca històrico-literària que tenc iniciats. Els dos més grossos estan centrats en les figures de Miquel dels Sants Oliver i Llorenç Riber. Mai no s’acaba del tot d’arreplegar documentació sobre un escriptor. De tant en tant, ja en vaig publicant algun article parcial. També vaig fent articles d’investigació o de crítica literària o de reflexió sobre temes ben diversos i, tot seguit, els vaig publicant al diari Ara Balears, cada quinze dies, al digital barceloní Tribuna.Cat, a la revista Lluc, a publicacions de caràcter acadèmic... Una altra part de la meva activitat té relació amb l’activisme cultural. Som membre de diferents entitats i amb freqüència som el promotor de l’organització de conferències, taules rodones, jornades... Finalment, al llarg de l’any impartesc un bon nombre de conferències i particip en taules rodones o en actes de presentació de llibres. Què vos agrada fer en el vostre temps lliure? El meu temps d’activitat professional i el meu temps lliure tenen poques diferències. Tant en un com en l’altre em dedic bàsicament a llegir i a escriure. Les meves lectures alhora m’entretenen i em són útils professionalment. L’única diferència substancial és que en el meu temps lliure no faig classes i veig molt de cine. Aquests darrers anys sobretot m’ha satisfet molt

l’Entrevista

dedicar una part del meu temps lliure –amb un aprofitament cultural evident, cal dir-ho- a veure gran sèries de televisió: L’ala oest de la Casa Blanca, A dos metres sota terra, Els Soprano, The Wire, Breaking bad... Són grans exemples d’una ficció contemporània extraordinària. Quin consell donaríeu als joves que de majors es volen dedicar a escriure? Per damunt de tot, un consell ben senzill: llegir, llegir i llegir. Llegir molt i coses molt diverses. I analitzar reflexivament el que es vagi llegint, però evitant sempre que l’anàlisi racional de cada llibre acabi estroncant la passió que sol derivar-se d’una pràctica més emocional i vivencial de la lectura. I també cal viure intensament, en el benentès que la intensitat no fa referència a l’extensió ni a la quantitat, sinó a l’aprofundiment en cada lectura o en cada acte de vida. També un jove ha de tenir molt clar que l’esforç i l’autoexigència són dos requisits imprescindibles per esser escriptors. L’any 2014 la història de la literatura ja és plena d’una gran quantitat d’obres mestres. Ja és molt difícil fer aportacions noves que contribueixin de veritat a enriquir el patrimoni literari universal i propi. Però, evidentment, no és impossible. Es tracta de ser ambiciosos des de la modèstia de qui coneix l’obra dels grans escriptors i que, per tant, ja no pot permetre’s la ingenuïtat de pensar que qualsevol cosa pròpia ja pot ser vàlida. Tanmateix, sempre serà possible fer aportacions interessants i útils perquè cada moment històric necessita que es facin noves lectures i noves contextualitzacions de la condició humana i dels seus recorreguts vitals. Per acabar, una darrera cosa: també s’ha de considerar que són escriptors tots els bons lectors, perquè llegir profitosament sempre implica dur a terme una recreació del que s’està llegint. I recrear significa crear de nou.

Curs 2013-2014

Ecocentre

3r E i 2n A s’imposen a la primera i a la segona volta respectivament

3ESO-E: EL GRUP MÉS ECOLÒGIC 2013-2014

El grup guanyador del concurs 2013-14 ha estat 3r E (ja havia guanyat la primera volta) que sumant les dues voltes ha aconseguit 683 punts

Margalida Adrover, CMA El concurs "el grup més ecològic" s’ha desenvolupat un curs més tot i començar amb retard a causa de la vaga. Enguany només s’han disputat dues voltes i no hi hagut campions trimestrals com en altres ocasions. Cada setmana un professor de la comissió passava per les aules per valorar el seu estat. Qualsevol professor que detectés qualsevol incidència pel pati, passadissos aules espe-

cífiques,... ho anotava i els membres de la comissió podien penalitzar les accions antiecològiques dels membres d'un grupfora de la seva aula restant-li punts pel concurs. Per contra, si hi havia alumnes que recollien fems que no era seu de manera voluntària, participaven al biosire o promocionaven l’estalvi energètic, la recollida selectiva, el reciclatge, la reutilització o qualsevol altra conducta respectuosa amb el medi-

ambient se’ls premiava amb ecoextres. Pel que fa als resultats ell grup de 3r E va ser el guanyador de la primera ronda del concurs el grup més ecològic d'enguany que es va desenvolupar entre el 18 de novembre de 2013 i el 3 de febrer de 2014. Aquest grup va aconseguir la victòria amb 343 punts, en una ajustat final tenint en compte que només va obtenir un punt més que 4t D. El grup guanyador va ser premiat amb unes entrades gratuïtes per anar al cinema. En l'apartat de grup més brut i contaminant va destacar 4t C, el pitjor qualificat amb només 280 punts. El grup guanyador de la 2a volta ha estat el de 2n A amb 310 punts. El pitjor grup d’aquesta segona part del curs ha estat 1r B (245 punts). Premi pel grup guanyador: entrades per anar al cinema a Manacor. GRUP GUANYADOR DEL CONCURS 2013-14 ha estat 3r E que sumant les dues voltes ha aconseguit 683 punts durant tot el curs. El pitjor grup del curs, amb 561 punts, ha estat 4t C. El grup guanyador gaudirà d'una estada al refugi dels Oguers (aprop de l'Arenalet d'Aubarca, Artà) els dies 16 i 17 de juny.

Unes 40 famílies de la nostra comunitat educativa reciclen oli de cuina

L’IES CONTINUA AMB EL PROJECTE BIOSIRE

Margalida Adrover, CMA Enguany també hem seguit amb el projecte BIOSIRE de recollida d'oli usat. Està destinat a totes les famílies, personal docent i no docent del centre. La CMA s'encarregà d'explicar-ho bé a tots els grups i els tutors animaren als seus alumnes a participar-hi, ja que com més alumnes hi hagués apuntats, més ecoextres podien aconseguir. En total hi han participat unes 40 famílies, la meitat de professors i

Curs 2013-2014

personal no docent i l’altre meitat d’alumnes. Cada participant disposa d’un recipient (claki) per dipositar l’oli de cuina usat. Un cop ple el porten a l’escola on se’ls canvia per un de buit. GEN, el fabricant de biodièsel i gestor de residus s’emporta els contenidors plens d’escoles i instituts cap a la fàbrical i un cop buidats i netejats els retorna als centres per a continuar reciclant. L’oli usat es recupera com a biocombustible per vehicles dièsel.

Música

Exalumne del centre i guanyador del concurs musical Campus Rock 2013

ENTREVISTA A JOAN ROSSELLÓ

Departament de Música Hola Joan, ens han dit que has guanyat un concurs de música. Ens podries explicar com va anar tot? Es tractava del Campus Rock, un campus de música que es fa cada any per Catalunya i també a Manacor. Aquest any vaig decidir que aprofitaria totes les oportunitats que tingués per practicar música, així que vaig decidir apuntar-m'hi. El campus estava format per 25 alumnes i uns quants professors catalans, entre els quals Joan Pau Chaves (Els Pets) i Jimmy Pinyol (Lax'n'Busto). Durant un cap de setmana els alumnes vam formar grups i vam preparar unes 13 cançons que el diumenge vam tocar a l'auditori de Manacor. El diumnege dematí, però, es feia una activitat que es deia “Campus Autor”, on els alumnes podien presentar les seves pròpies composicions i els professors posteriorment en triarien dues per a tocar al concert. Jo, com que ja tenia la meva cançó acabada, la vaig presentar i afortunadament els professors la van escollir. Dues setmanes després, en Toni Xuclà, fundador del campus, em va cridar per dir-me que havia guanyat el concurs del Campus Autor, juntament amb tres alumnes més. Jo no sabia ni que era un concurs... jaja, vaig estar molt sorprès i content pel premi que consistia en anar a

gravar la cançó a l'estudi del Toni Xuclà a Sabadell. La cançó es titula Don't forget. Ens podries explicar com va sorgir? Per escriure la lletra de la cançó em vag basar en mi i en el què pensava en aquell moment, però primer de tot em vaig centrar en la melodia. Una tarda em va venir al cap la melodia de la tonada i no me la podia treure del cap. Això va ser una bona senyal, ja que volia dir que la cançó era enganxadissa, així que vaig decidir que l'havia d'acabar. Un altre dia, quan vaig tenir temps, vaig trobar els acords i em vaig fer la idea de com serien les estrofes, el pont i l'estructura de la cançó, i simplement cantava la cançó amb paraules soltes. Després d'això, ja tenia tota la melodia i l'acompanyament amb piano acabat. Finalment em quedava escriure la lletra. Per començar, sabia que la cançó no tractaria d'amor, perquè moltes cançons ja tracten d'aquest tema i volia que la meva primera fos diferent respecte al contingut. D'aquesta manera em vaig deixar guiar per les paraules soltes que deia quan la cantava i un dia la vaig escriure sencera. En resum, entre altres temes, tracta de les persones, que som diferents i fàcils de manipular, però no ho hem de permetre. Hem de dir el que pensem i lluitar pel que realment volem d'aconseguir. Està clar que no tothom estarà content amb les nostres decisions, però mai sabrem quin és el resultat si no ho provam. Els nostres pensaments no ens vénen a l'atzar. Si els pensem és perquè realment creim que els podem fer reals. “Don't forget to talk, say what you wanna say” - no oblidis de parlar, diu el que vols dir (hem de fer el nostre propi camí sense deixarque els altres el construeixin per nosaltres). “Don't forget, and they won't forget you” - no

oblidis, i ells no t'oblidaran a tu (si tenim en ment el que volem aconseguir, la possibilitat d'aconseguir-ho existeix. En canvi, si ho oblidem, segur que els nostres desitjos ens oblidaran a nosaltres. La possibilitat desapareixerà). Com ho feres per gravar la cançó?El dia que el Toni em va dir que havia guanyat, vam acordar la data que ens anava millor als dos per anar a gravar al seu estudi, a Sabadell. Vaig parlar amb els meus pares i em van donar permís. Vaig anar a gravar el divendres que teníem el pont de febrer. Allà vam gravar simplement veu, piano i coros i les setmanes posteriors el Toni, el Jimmy Pinyol i uns quants músics més van acabar de afegir els intruments necessaris i van fer la producció. Durant tot aquest procés, quines són les facetes tècniques o musicals que més t'han sorprès alhora de fer un enregistrament professional? El que més em va cridar l'atenció quan gravava era que ho havia de fer perfecte, ja que a la gravació es sentien tots els errors. Però un avantatge era que ho podíem gravar tantes vegades com fes falta perquè el resultat fos el millor possible. I per acabar, quines són les teves inquietuds musicals o els teus futurs projectes? Després de publicar el vídeo del Campus Rock, un home de Palma em va proposar gravar noves cançons amb l'intenció de posarles a les ràdios i fer un petit EP a l'estiu per veure la reacció que té. He vist que tot això és molt difícil. És molt complicat plasmar exactament el que tu tens en ment i transmetre-ho a la gent. En acabar els examens vull compondre més cançons. Vull tenir-ne 6 o 7 de llestes a l'agost, i començar nous projectes.

Curs 2013-2014

Creació

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2014

CLAUSTROFÒBIA

Gabriel Rosselló Vaig obrir els ulls lentament. Estava despert, però no completament conscient. Em va costar obrir-los del tot. Una estranya llum fluorescent em cegava. No podia moure el meu cos. Era com si encara estès adormit, i això era el que m'agradava pensar. Podia moure vagament alguna part del cos. Els meus ulls eren capaços de mirar al meu voltant, tot i la llum que tenia al davant. Estava ajagut al damunt d'alguna cosa dura i freda. Mirés on mirés tan sols hi havia parets. Quatre grans parets grises. Cada cop que en mirava una sentia que estava més aprop de mi. On era?, què estava passant? En aquells moments jo no ho sabia, però la raó que m'havia duit fins aquell lloc estrany era més llunyana del que em pensava. Jo abans era algú. La gent em respectava. Antany les coses eren fàcils. Només m'havia de preocupar de les meves riqueses. Potser hi tenia alguna cosa a veure. No sabia perquè estava allà, ni tampoc sabia si algú m'hi havia duit o hi havia anat jo. L'últim que recordo d'abans de despertar és que anava a dormir a la vesprada. Aquell vespre vaig apagar els llums de la meva habitació i em vaig dirigir lentament cap al meu llit, cansat. Era tard. Després d'això, només sé que vaig despertar així. Podia començar a moure els dits de les mans. Llavors, el llum que penjava del sostre va començar a fer algunes espurnes. Si hagués estat en condicions de fer-ho, el més segur hauria estat que m'hagués aixecat. Però en aquell moments la sang no m'arribava del tot als peus. Una ombra estranya va aparèixer. Es va posar al davant del llum, il·luminant-me amb el contorn del fluorescent. La llum només em deixava veure la seva silueta negra mirant-me. Era, sens dubte, un home. La seva altura era considerable. La meva prepotència em dugué a pensar erròniament que era l'enveja d'algú que no tenia tanta bonança com jo. L'home, doncs, va allargar el seu braç dret i va posar la seva mà al damunt del meu cap. La textura em feia imaginar que duia una espècie de guant. Amb la mà esquerra va agafar un pot que duia a una butxaca. L'obrí. Dintre hi havia una cosa petita, semblant a una pastilla, si és que no ho era. M'obrí la boca. Em va fer empassar aquella espècie de càpsula. Vaig notar com em tornava a venir el son. L'home va marxar i jo em vaig quedar allà, adormit.

Curs 2013-2014

Temps després, no sabria dir si molt o poc, vaig despertar. Estava sol, a la mateixa sala. Una cosa havia canviat, però. Ara podia moure el meu cos perfectament. Em vaig aixecar per observar subtilment l'habitació. El fluorescent estava penjant de dos cables. El sostre gris estava fet segurament de ciment, i ja se li notaven molt els cruis que tenia al costat del llum. L'habitació era quadrada. No era molt grossa. Totes les parets eren llises, d'un gris obscur. Al centre hi havia una pedra quadrada en la qual jo havia estat ajagut. Feia fred, molt de fred. El vent era inexistent. En una de les parets s'hi veia una taca negra, com de sang. Just al costat hi havia una porta de metall, oxidada. M'hi vaig dirigir. La vaig intentar obrir, però estava tancada. Em sentia estrany. El fluorescent emetia sons una mica peculiars, com els de mil mosques volant juntes. Sentia por, ansietat. Estava neguitós. Les mans i el front em suaven. Em costava respirar. Sentia que l'aire se m'acabava. Notava com els meus pulmons es quedaven secs. M'intentava conscienciar de que només era un somni, però no era capaç de trobar aquesta raó dintre meu. Els ulls em tornaven grans. A cada instant pensava que acabarien sortint-me del cap. La meva boca estava deshidratada. L'ansietat era cada cop més forta. No tenia temps. Em vaig posar a cridar com un boig. Vaig intentar inútilment obrir la porta a cops. El cansament em va fer caure de nou a terra. Un soroll agut em ressonava dintre les orelles. Em vaig aixecar com vaig poder. No havia fet cap esforç important, però em sentia cansat. Em vaig seure al damunt de la pedra. Vaig estirarme el coll de la camisa. Feia molta calor, però a la vegada feia fred. No sabia que estava passant. Qui era aquell home d'abans? Potser la curiositat m'hauria salvat del meu destí, potser no. L'únic que m'importava en aquells moments era sortir d'allà. Aquella habitació tenia alguna cosa que em feia sentir petit. Es van taponar les meves orelles. No podia sentir res. Dins la boca hi tenia un estrany regust de sang. Notava una peculiar olor a mort. Sentia com si un munt de formigues em caminessin per sobre la pell. La meva vista s'estava tornant borrosa. Va ser en aquell precís moment quan la porta es va obrir. Era aquell mateix home. No el vaig poder acabar de distingir. Tenia els ulls cansats. Probable-

ment va ser per això, però vaig notar com el llum tornava obscur fins que es va apagar del tot. Curiosament, encara podia veure aquell home. Podia observar la seva silueta obscura, enrevoltada d'una llum blanca que cobria ara tot el meu voltant. Ell no es movia. Simplement em mirava amb els seus ulls negres. No ho podia saber mai, però això m'ho vaig imaginar. Llavors em va estendre la seva mà. La figura de l'home es convertí en una bolla negra. Es va fer cada cop més petita, no perquè desaparegués, sinó perquè es feia enfora. Era una sensació diferent a qualsevol altra, com de llibertat. No em vaig demanar que era aquella bolla, quin significat tenia per a mi, on havia anat. No, res d'això. Simplement em vaig quedar allà, dret dansant amb la mort que m'havia atrapat. Segurament en els meus darrers instants m'havia tornat boig, però amb la bogeria vaig poder veure-ho tot amb més

Creació

claredat. La llum blanca del meu voltant m'abraçava com la calor d'un dia càlid. Ja no recordava res del meu passat. Era lliure en el meu propi món, sense tenir consciència del present del meu cos encara fermat a la terra, estès sobre aquell llit de pedra, esperant que es podrissin les seves cendres. La meva necessitat passada de poder era ara una simple molèstia en la meva mort que, irònicament, era l'únic al que podia anomenar vida. Els meus ulls quedaren per sempre mirant al mateix lloc, sense canviar de direcció. Ningú mai va entrar en aquella sala obscura després de jo mateix. Aquella habitació petita i estreta s'havia convertit amb la meva tomba, en el meu altar, en el meu bressol per poder descansar de la vida. La llum se m'apagava.

Premi de 2n cicle del Concurs de Narrativa Sant Jordi 2014

EL FOC ADORMIT

Joan Nicolau Arrib rient a ca meva, no hi ha ningú són les dues del dematí, me mir al mirall i me’n vaig a dormir. Dormint tenc calor. Somio que tot es crema. Foc a la casa. Me despert i… el foc no és real. Allà sí va ser real. Ells no ho oblidaran i nosaltres tampoc.

Premis de 1r i 2n cicle del Concurs de poesia Sant Jordi 2014:

VAIG SOMIAR

DOLÇA PRIMAVERA

Francina Massanet Vaig somiar, un món allà on no ens havíem d'amagar, Els camps comencen a ser florits, érem lliures, érem reals, robàvem temps al temps, els ocells ja canten al so de la melodia, no havíem de canviar. i els pagesos comencen a estar afligits, d'estar treballant nit i dia. Dolces albes ataronjades amb uns llavis a la meva orella, Dolça primavera, xiuxiuejant, una paraula que em fa gran, que sé que tu i jo, cada any plena de colors, serem un per sempre, un etern, serem infinits. no hi ha cap manera, Arriba la nit, estrellada de somnis, de poder guardar els teus sabors? dos cossos despulls a la claror de la lluna, El que molta gent diu, em despert damunt el teu pit, et veig la cara, la primavera la sang altera, i el meu cor s'encén, ets la dolçor, però millor que estigui cop piu, ets una petita però gran part de la meva vida. i es tranquillitzi d'alguna manera. Quina estació més bonica, Et despertes, em qued entronitzada, mentre ens miram fixament, tranquilla i encantadora, em passen mil coses pel cap, em treus un somriure d'orella a orella, amb emocions la més rica, i és que simplement és el més simple del món, estimar-te.

Maria Sansó

i el qui no la té l'enyora.

Potser no siguis perfecte, potser tenguis defectes, però el més correcte, és corregir els desperfectes. Sigues sempre com ets, cada any vine al teu moment, a l'abril si no hi ets, no hi haurà ningú content. Agafa tot el que he dit, i fes-ne un bullit, que estigui ben farcit, i ben segur serà exquisit. T'esperaré l'any que ve, amb el sentit ben obert, i et puc dir ben cert, que escoltar-te jo sabré.

Curs 2013-2014

Creació

Els alumnes de 4t practiquen aquesta tècnica literària

MICRORELATS 2014 Pens MONOT ONIA Pens que pensant en el que pens Cada dia era igual... m'aixecava, a fer feina i em deix de pensar en el que estava pensant, que ara que hi pens no dormia fins que no vaig despertar. pensava en res. Aixeco el cap, mir al meu voltant i veig ignorància, ai no és un mirall. Va ser el primer en entrar al col·legi electoral, a la fi dipositaria un doble sí dins aquella desitjada urna.

Sí ho havia fet. Amb la cara que va posar vaig saber que sí, ho havia fet. No sé pas com vaig arribar a aquest lloc i tampoc sé com me'n sortiré d'aquest mar d'ignorància.

Res m'havia fet plorar i una simple verdura com la AMOR ceba. VA COMENÇAR Tu volies estar amb ell, ell només volia estar amb algú. C A I C , M ' A I X E QU E S , E M S O MRIUS I NO ET DEIXO MARXAR MÀXIM 120 KG. MAI. i quan semblava que ja no hi podia cabre ningú més, l'home de la corbata va entrar, la porta automàtica es tancà i l'ascensor es ENXAMPADA A poc a poc s'anava acostat cap a la va precipitar.

taula. Pressentia que no acabaria bé. El cor em bategava, les mans em tremolaven. El professor no ho dubtà, Un dia vaig perdre la raó, llavors em va retirar el control abans que po- vaig adonar-me que mai l'havia tengués copiar la darrera pregunta. guda. 32

Curs 2013-2014

Què en saps de ...

QUÈ EN SAPS DE LES NACIONS UNIDES?

Alumnes de 3r de PDC

QUÈ EN SAPS DELS SAIGS O PREGONERS?

Maria Rosselló Gelabert L'0fici de pregoner em resulta interessant i alhora bastant desconegut ja que quan jo vaig néixer ja havia desaparegut. L'origen del pregoner es situa a l'Imperi Romà, i durant segles fou el mitjà de comunicació i publicitat més eficient. El pregoner, era l'encarregat de fer sonar una corneta, i d'aquesta manera, reunia tots els habitants del poble per poder comunicar notícies importants vingudes d'altres ciutats, o esdeveniments extraordinaris del poble. Normalment, als pobles de l'Estat espanyol, els pregoners utilitzaven una corneta, tot i que no sempre fou així. A Mallorca, els pregoners feien servir un tambor per poder comunicar les notícies, i a Anglaterra, una campaneta. Per tal de reunir més informació sobre la figura del pregoner, vaig realitzar una entrevista a la meva padrina Maria Nicolau Barceló. Gràcies a la conversa amb la meva padrina puc dir que el darrer pregoner que exercí aquesta professió al meu poble, Vilafranca de Bonany, fou Tomeu Mascaró, de mal nom Tomeu Calot cap a l'any 1959. S'ha de dir que a Vilafranca i a Mallorca en general el pregoner era conegut com el saig. Aquesta professió, no era hereditària i s'exercia durant tota la vida. Els sous dels pregoners eren molt baixos. El pregoner, anava vestit amb un uniforme

verd i sempre duia un tambor, tot i que quan havia d'anunciar les festes o alguna alegria ho feia mitjançant una corneta. L'horari del pregoner era sempre entrada de fosca, a l'hivern més prest i a l'estiu més tard. El pregoner també anunciava els objectes perduts per les cantonades. Sempre s'expressava en mallorquí, tant si la notícia venia de Palma o per ordre del senyor batle. Per acabar, la meva padrina es mostrà partidària de recuperar aquest ofici a Vilafranca i a Mallorca ja que així no haurien d'anar a la Sala per informarnos sobre els nous esdeveniments del poble. El pregoner fou reemplaçat per la ràdio i la televisió uns mitjans molt entretenguts i divertits, però l'acció directa del pregoner difícilment pot ser substituïda per la tecnologia. Curs 2013-2014

Palabra por palabra

Francina Massanet de 3º C analiza el conflicto docente en el 1r trimestre

EL CAMINO DEL TIL

Como se han ido sucediendo los hechos en el tiempo

¿Qué es el TIL? El TIL básicamente consiste en el cambio del proyecto lingüístico que pasa de impartir como mínimo un 50% de materias en catalán a un trilingüismo donde un tercio de las asignaturas se imparte en catalán, otro tercio en castellano y otro en inglés. La Asamblea de docentes: este movimiento asambleario de profesores y maestros de la escuela pública reunió en el Auditori de Porreres a 600 docentes el 31 de agosto para perfilar la huelga indefinida prevista para el inicio de curso contra la puesta en marcha del TIL y los recortes aplicados por el Govern Balear en los últimos años en el sistema ecucativo público, que han implicado una notable pérdida de su calidad. ¿Cómo regresaron al trabajo los docentes baleares (2 de septiembre)? Los docentes volvieron de vacaciones con un ambiente más crispado que el que dejaron el 30 de junio y con el reto de decidir si iban a la huelga o no. Parecía imposible que el curso comenzara con normalidad el 13 de septiembre por la amenaza de huelga indefinida si el Govern no rectificaba.

¿Qué opinan los docentes? El 97 % de los profesores de inglés de secundaria de centros públicos de Mallorca que contestaron a la encuesta promovida por Docents pel sentit comú ante la implantación del TIL considera que la mayoría de los alumnos de 1º de ESO no tienen el nivel suficiente para cursar materias no lingüísticas en inglés sin bajar sensiblemente el nivel de sus contenidos.

La Escuela Oficial de Idiomas duplica sus profesores de inglés por el TIL: para todas las islas se contrataron 32 docentes más, 20 de ellos en Palma, donde hasta ese momento había 26. Así, la EOI de Palma casi duplicó sus efectivos para hacer frente al importante aumento de alumnos (10.000 más) provocado por el TIL y la eliminación de la limitación de plazas decretada por el Govern.

¿Cómo se gestó la huelga indefinida? La convocatoria de huelga siguió un doble camino. Por un lado la Asamblea de docentes trató y de hecho, consiguió recoger las 4000 firmas necesarias para convocar legalmente una asamblea de trabajadores que podía convocar una huelga independientemente de lo que decidieran los sindicatos. Por otro lado, se trataba de convencer a éstos de que la convocaran directamente, aunque sólo STEI y CCOO parecían dispuestos a ello.

El Tribunal Superior de Justícia de Balears y el Govern se enfrentan

Los jueces del TSJB suspenden el calendario de aplicación del TIL (6 de septiembre): según el tribunal este calendario fue aprobado irregularmente al no seguir los trámites establecidos por la Llei balear del bon govern. Así el TSJB atendía la solicitud de suspensión cautelar del TIL contenida en el recurso contra éste de STEI y UGT aunque no apreciaba indicios notables de ilegalidad en el mismo.

Curs 2013-2014

El Govern cambia el TIL por decreto-ley para eludir la suspensión del TSJB (7 de septiembre): el Govern no estaba dispuesto a que nada ni nadie obstaculizara la aplicación del proyecto estrella de la legislatura. Por eso a las pocas horas de conocer la resolución aprobaba un decreto-ley (que sólo puede paralizar el Tribunal Constitucional) para poner en marcha el TIL en este curso.

Palabra por palabra CO

TR N

TE S A

Los docentes concentrados ante el Consolat de Mar, sede del Govern, y mientras las aulas vacías por la huelga.

La assemblea de docentes paraliza los centros en las 4 islas (16 de septiembre): ya se preveía este hecho tras el éxito de la campaña avui no és un dia normal del viernes 13 y a pesar de los servicios mínimos excepcionales fijados por la Conselleria. La asamblea tenía el objetivo de crear con la huelga un problema al Govern demostrándole que sin contar con los docentes nada puede funcionar correctamente. Simultaneamente los docentes reciben un gran apoyo social ejemplificado en la recaudación de cientos de miles de euros para la caja de resistencia de los huelguistas.

El Parlament valida el decreto-ley del TIL pese al rechazo masivo de la marea verde (18 de septiembre): ante más de 4000 manifestantes la mayoria del PP convalidó en solitario en el Parlament Balear este decreto-ley. Además el Govern, que pretendia que el curso empezara cuanto antes a pesar de la huelga, consciente de la preocupación que generaba el paro entre las familias y con la intención de ganar su apoyo envió instrucciones a los centros para que los docentes que acudieran al trabajo impartieran clase y avanzaran materia aunque sólo hubiera un alumno.

Histórica manifestación del 29 de septiembre

Las calles de Palma se llenaron con decenas de miles de maestros, profesores, padres, alumnos y todo tipo de ciudadanos para protestar contra la política educativa del Govern y dar su apoyo a los huelguistas reclamando llegar a un acuerdo para parar el conflicto.

El PP tomó nota de la manifestación, pero la abordó como una protesta “pancatalanista”. Altos cargos del partido y del Govern afirmaron que tras la marea verde se escondía una apuesta por la inmersión lingüística en catalán y el nacionalismo separatista.

Suspensión de la huelga para negociar; negociaciones que no avanzan

Sindicatos y asamblea frenan la negociación por falta de propuestas de educación (20 de octubre): tras diez reuniones en las que se llegó a acuerdos en varios puntos la Conselleria comunica que no aplicará lo acordado si no se llega a un pacto global que incluya al TIL. Educación no acepta ninguna de las propuestas de los docentes y estos acusan al Govern de no ceder en nada ni hacer ninguna contrapropuesta alternativa respecto al TIL para acercar posiciones.

Diferentes maneras de ver las cosas; apoyos sociales a los dos bandos: por un lado decenas de artistas, incluido Miquel Barceló, donan obras de arte para subastarlas a beneficio de la caja de resistencia de los docentes en huelga y la orquestra sinfònica de Balears organiza un concierto benéfico a su favor. Por el otro una veintena de grandes fortunas y miembros de las clases altas más adineradas firman un manifiesto pro-TIL y una manifestación a su favor reúne a unas 2000 personas. Curs 2013-2014

Palabra por palabra Los alcaldes del PP, última esperanza de la marea verde, dejan solos a familias y docentes (8 de noviembre): familias y docentes pidieron el apoyo de los alcaldes, la mayoría del PP para “revertir el modelo autoritario de Educación” y presionar al Govern para llegar a un acuerdo. Así muchos ayuntamientos del PP aprobaron mociones a favor de cambiar el TIL y dar más peso al catalán. Pero al convocarse una junta de alcaldes para pedir la rectificación del TIL solo la alcaldesa de Alcúdia se desmarcó del partido (PP) y votó contra el TIL.

17 dias de huelga, un curso en conficto y ... ¿todo sigue igual? Los convocantes no han conseguido ninguno de sus objetivos, pero sí una movilización inaudita y la unidad de padres alumnos y profesores. Conclusión: la huelga es un arma útil, pero que desgasta mucho si se alarga en el tiempo.

El TIL en mi pueblo, Montuïri

El TIL en el CEIP Joan Mas i Verd: durante el verano la dirección tuvo que rectificar el TIL aprobado por el consejo escolar debido a que según la Conselleria no cumplía con el equilibrio de horas entre catalán y castellano. Se tuvo que cambiar como materia no lingüística en castellano educación física por matemáticas al tener esta más peso horario. Sesión plenaria del Ayuntamiento del día 10 de noviembre: el debate concluyó con un acuerdo unánime de todos los partidos políticos (PP, PSOE y PSM) según el cual el 50% de las materias deberían impartirse en catalán.

Entrevista al Alcalde Jaume Bauzà

¿Cómo ha vivido el tema del TIL? Preocupado sobretodo por el malestar de la comunidad educativa del municipio. ¿Ha habido quien le manifestara sus inquietudes sobre el tema? Sí, sobretodo por el tema de las aules buides. En el plenario de dia 10, ¿se llegó a un acuerdo? Sí, se aprobó que el 50 % de clases deberían ser en catalán. ¿Cree que en la reunión de alcaldes se hizo todo lo posible? Hubiera podido terminar mejor, llegando todos a una posición de acuerdo. ¿Cómo cree que terminará todo? Me gustaría que las diferentes posturas llegaran a un punto intermedio y se alcanzara un acuerdo.

Programa que fomenta el intercambio de universitarios desde 1987

ERASMUS: CAMBIANDO VIDAS, ABRIENDO MENTES

Caterina Vich/Maria Bauzà El programa Erasmus fue creado en honor al filósofo humanista del Renaciniento Erasmo de Rotterdam. Este programa tiene como objetivo atender a las necesidades de enseñanza y aprendizaje de todos los participantes en educación superior y en Formación Profesional de grado superior. Desde 1987, Erasmus ha hecho posible que unos 3 millones de jóvenes estudien o se formen en otro país de Europa. Erasmus contribuye a ese objetivo al fomentar la movilidad de los estudiantes. Gracias al programa, los jóvenes pueden pasar una temporada en otro país, aprender un idioma y desarrollar su capacidad de adaptación, mejorando con ello su perfil laboral. En este programa participan más de 4000 universidades en 33 países diferentes. Erasmus, cuyo número de participantes no deja de aumentar cada año, se ha convertido en el programa de intercambio universitario más fructí-

Curs 2013-2014

fero del mundo, siendo España el país que más estudiantes envía y recibe. Un Erasmus tiene que durar como mínimo 3 meses y como máximo 12. El programa te ayuda a sufragar los gastos adicionales derivados de la movilidad de los estudiantes (por ejemplo, manutención, viaje, alojamiento, etc.). Consiste en la realización de un período de estudios en una universidad de otro país europeo. Al final del mismo la universidad de origen del estudiante reconocerá académicamente los estudios realizados.

Palabra por palabra

Entrevista a Gabriel Noguera Vich que actualmente goza de una beca Erasmus para cursar estudios en la universidad de Utrech, en los Países Bajos.

¿Qué trámites tuviste que hacer para conseguir la beca? Probablemente la parte más dura del Erasmus es la cantidad de documentos y requisitos necesarios para llegar a conseguir la beca. Para empezar necesitas tener al menos 60 créditos superados (un curso) . Al tenerlos puedes rellenar un formulario. En dicho formulario debes incluir un máximo de cinco universidades donde querrías estudiar además de un texto donde explicas las motivaciones académicas y personales que te han llevado a elegir una u otra universidad. Una vez se ha comprobado este documento se decide a qué universidad de las cinco opciones vas a ir. La selección se hace en base a tu nota media. Que tu universidad haya elegido una universidad de acogida no significa que vayas automáticamente. Las universidades de acogida tienen sus propias normas, en mi caso tuve que realizar un examen de inglés y mandar otra carta con mis motivaciones, mi currículo etc. Una vez la universidad de acogida te ha aceptado tienes que empezar a tramitar los dos documentos más importantes: El Learning Agreement y la Matrícula de tu propia universidad. El Learning Agreement recoge las asignaturas que debes cursar y superar en la universidad de acogida y las compara con asignaturas que tienes que hacer en tu propia universidad.

El siguiente paso es formalizar el “Contrato Erasmus” por el cual te comprometes a realizar toda tu estancia y a aprobar un mínimo de asignaturas, si no cumples estas pautas, se cancela el contrato y no recibes tu beca. ¿Cómo es la convivencia? En mi caso la convivencia de momento ha sido muy positiva. Fui seleccionado para estar en una residencia muy bien situada en el centro de Utrecht que está reservada para estudiantes internacionales. Convivo con estudiantes americanos, australianos, neozelandeses, sudafricanos, coreanos, chinos, japoneses, españoles, franceses, rumanos, ingleses, italianos, alemanes, rusos, noruegos, croatas, indios … Pero la mezcla de culturas es muy enriquecedora. Normalmente no hay roces graves entre los residentes, algunas vez hemos tenido situaciones incómodas con estudiantes asiáticos cuyo estilo de vida es mucho más calmado que en otras nacionalidades y se pueden sentir agobiados con nuestro ritmo de vida. No se puede decir que hayamos llegado a tener ningún conflicto,todos somos conscientes de que estamos en un país extranjero, y que los demás también son de otros países y tienen otras costumbres por lo tanto toleramos las diferencias de los demás entendiéndolas y respetándolas. ¿Qué países/ciudades te dieron a elegir? Al solicitar tu estancia en el extranjero no lo haces en base al país o ciudad que quieres visitar, lo haces en base a las universidades que tienen convenio con la tuya, como la Universitat de Barcelona es muy activa a nivel internacional tuve muchas opciones. En principio, tenía una lista de ochenta universidades para elegir. Al final, de esa lista descarté las que no enseñaban

en inglés y las que no impartían las asignaturas que yo estaba buscando, así que finalmente me quedaron ocho. De esas ocho elegí solo cinco: Dublín, Utrecht, Aberdeen, Rotterdam y Bolonia. Al final fui aceptado en todas menos en Dublín, y elegí la de Utrecht. ¿Qué te parece la reforma que impuso Wert? La reforma impuesta por Wert implicaba que para conseguir la beca tenías que haber cobrado la beca general el año anterior. La beca general se otorga a los estudiantes que disponen de pocos ingresos para que puedan seguirestudiando, en cambio la beca Erasmus se otorga en base a los resultados del estudiante. Lo que hacía esta reforma era mezclar dos principios muy distintos además de reducir enormemente la cantidad de personas que podían recibir la beca. Lo peor de todo es que esta ley se aplicaba a estudiantes que ya estábamos en nuestro destino y ya contábamos con tener ese dinero, por lo cual esa ley era retroactiva e ilegal. Al principio, fue como un jarro de agua fría, cuesta entender que el gobierno aplique normas ilegales. Me sorprendió como los estudiantes fuimos capaces de organizarnos contra esta reforma: el mismo día ya habíamos difundido nuestro grito de ayuda por las redes sociales y la prensa española e internacional. En segundo, se programaron concentraciones en las embajadas españolas de todos los países europeos lo cual podría acabar de hundir la mala imagen que ya se tiene sobre el gobierno español a nivel internacional. A Wert le salió el tiro por la culata y la Unión Europea se pronunció en contra de su reforma y desmintió las declaraciones en que este aseguraba que la UE recortaba un 50% el presupuesto de Erasmus para España.

Curs 2013-2014

Palabra por palabra

Los alumnos de 3º realizan recorridos literarios por la capital del Estado

RUTA LITERARIA: MADRID 2014

Francina Massanet, Pilar Mesquida y Sebastià Nicolau Primer día (28 de abril) A las 7.00 de la mañana nos concentramos todos en el aparcamiento del instituto listos para irnos hacia el aeropuerto. Partimos con las profesoras de castellano Miquela, Lorena, Yolanda y Margalida. El avión salió a la hora prevista y conseguimos llegar un poco antes al aeropuerto Adolfo Suárez de Madrid. Cogimos el bus para llegar hasta el Hotel Plaza España***, donde íbamos a pasar nuestros días en Madrid. De camino, pudimos ver el estadio Vicente Calderón, muy diferente a cualquier otro estadio que haya en Mallorca. Al llegar al hotel nos explicaron dónde íbamos a desayunar y repartimos también las habitaciones. Por la tarde, hicimos una fantástica ruta literaria por las callesmás emblemáticas de Madrid, donde pudimos ver dónde vivían algunos de los escritores más importantes del país como Miguel de Cervantes, Lope de Vega,

Góngora y Quevedo. Más tarde, pudimos asistir a un duelo de plumas entre Góngora y Quevedo interpretado por el gran José Sacristán y Helio Pedregal en el Teatro Nacional. Fuimos muy afortunados de poder asistir a una actuación de tal prestigio ya que muchas personas que querían acudir al evento se quedaron sin entrada. Ese día, también se celebraba el estreno de la película Carmina y Amén de Paco León en los Cines Callao y pudimos ver también a este actor tan conocido por la serie Aída. Por la noche, tuvimos tiempo libre para ir a cenar. Segundo día (29 de abril) Por la mañana, nos hicieron madrugar para continuar con nuestra ruta de las letras hispánicas. A las 9 salimos del hotel y nos fuimos directamente al edificio de la RAE. Una vez en la RAE, nos explicaron un montón de datos interesantes sobre la Academia e hicimos un recorrido por todo el edificio donde pudimos ver el famoso salón de plenos donde se reúnen los académicos para debatir asuntos relacionados con la lengua. En el subterráneo se encuentra una biblioteca enorme en la que solo pueden entrar en ella un reducido número de personas. Fue una visita muy especial y extraordinaria porque solo hemos podido visitar este maravilloso edificio debido al tricentenario de

Curs 2013-2014

la organización, ya que está normalmente cerrado y sin acceso al público. Por la tarde, visitamos la Biblioteca Nacional, pero lo único que pudimos ver fue su museo. Volvimos al hotel en bus y a las 9 de la noche caminamos hasta la Plaza Mayor para escoger un buen restaurante para ir a cenar, porque ya era demasiado tarde para tomar una “relaxing cup of café con leche”. Tercer día (29 de abril) Todos estábamos algo tristes al ser nuestro último día en la ciudad. Cogimos el metro para llegar a la Residencia de Estudiantes. Sophie, nuestra guía, nos explicó brevemente el funcionamiento de la Residencia. Primero nos mostró la habitación donde Federico García Lorca estuvo y luego pasamos a una sala donde pudimos ver un documental muy interesante sobre la historia de la Residencia. También nos mostraron algunos de sus estudiantes más famosos, como el escritor Federico García Lorca y el cineasta Luís Buñuel (conocido entre los estudiantes de historia del cine). Al terminar la visita, fuimos hacia la Puerta del Sol, donde nos dieron tiempo libre para ir a comer y hacer nuestras últimas compras. Luego, fuimos a buscar nuestras maletas y cogimos el autobús a las 7 para ir al aeropuerto, y volver a casa.

Foreign languages corner

Miquel Nigorra, el professor amb uns hàbits de vida més saludables

LES ALUMNES D’ALEMANY FAN UNA ENQUESTA

Catalina Sansó Les alumnes de 4t d'ESO d'alemany hem fet un treball sobre hàbits de vida saludables i alimentació. Aquest treball es basava en una enquesta, que nosaltres vam fer a 14 professors, i a partir de les seves respostes, n'extrèiem una puntuació que arribava als 30 punts. El resultat d' aqueix projecte ens va donar que en Miquel Nigorra, professor de música, és el professor amb un estil de vida més sa, ja que va aconseguir 24 punts. Posteriorment ferem aquest mural per presentar els resultats.

It’s celebrated in the United States on the fourth Thursday of November

THANKSGIVING CELEBRATION

Pau Llaneras Thanksgiving Celebration is a national day in the United States. It’s celebrated on the fourth Thursday of November. In this day many people want to say thank you for all the food. In September 1620, a group of English people called the Pilgrim Fathers sailed from Plymouth. When they arrived, they were not the first to live there, the Wampanoag were the first people. The first winter was difficult. Many Pilgrim Fathers died because it was very cold and they had little food. In the spring they started to grow food so in the autumn of 1621 they celebrated their first harvest. Finally they gave thanks for their new home, new life and new friends. Most American families still have a Thanksgiving Day dinner together. They have turkey and autumn vegetables, and pumpkin pie too.

Most American families still have a Thanksgiving Day dinner together. They have turkey and autumn vegetables.

3rd C students designed that rules. They had to choose between appropiate or prohibited clothes items. They were working the fashion topic

UNIFORM RULES FOR OUR HIGHSCHOOL PUPILS

Curs 2013-2014

Foreign languages corner

3rd ESO B students activity includes pros and cons of living outside a city

PROS AND CONS OF LIVING IN A CITY

PROS AND CONS OF LIVING OUTSIDE A CITY

An activity of 3rd ESO C eTwinning Project was doing a Tourist Brochure

PALMA TOURIST BROCHURE

Curs 2013-2014

Foreign languages corner

3B STUDENTS INTERVIEWED MARK, OUR ENGLISH ASSISTANT

How did you feel the first day in our school? I was very tired because I flew from the US. How would you describe this small island? Have you visited any wonderful places here? I think Majorca is a very beautiful island. I like hiking so I've been to many places as Sóller or Valldemosa. What's your job in the US? Are you a teacher there? Before I came here, I was a manager at a Restaurant. Before this experience I hadn't been a teacher. Do you have any useful suggestion to improve our English lesson? Should we do speaking activities more often? Good question. Everything you do trying to improve is good. You have good teachers. Learning a language is difficult, I know because I'm learning Spanish. Which is your favorite sport? I like many sports as basketball, soccer, here there are many good soccer players. I like tennis and ping pong, too. I'm not very good at ping pong though. I like many sports. What have you studied? In the USA the school system isdifferent. At universities you have a Major which is what you study more.

Do you like the beaches of Majorca? Yes! There are naked people and I'm not used to that. Where have you been? Except of Majorca. Honestly, I haven't traveled very much. I think it's a little more difficult to travel when you are in the US. The US is “huge” and I traveled within the US. Out of the US I traveled to Costa Rica and London, too. Which are your wishes for this year? My wishes: learn Spanish fluently, see this island and help my Majorcan friends to learn English. If you go back when you were a child. Would you imagine that you would be in Majorca answering an interview? I didn't know about Majorca when I was a child but I'm grad now because it's beautiful. Do you like reading? If you really like it, what's your favorite book? And your favorite writer? Impossible to tell you my favorite, I can’t do that. I love to read. I haven’t read many Spanish or Majorcan writers yet. What type of music do you often listen? I like every type of music except produced music. Which was your favorite sub-

ject in your High school? I liked English. I don’t like maths very much, and I like history too. Do you like Majorcan food? What is your favorite one? Yes, I like Majorcan food. I tried“arros brut” I likeall food, I like to eat. What player you think will win the gold ball? There are a lot of football player but my favorite is Cristiano Ronaldo. What is your favorite place? My favorite place is Cala Rajada in Mallorca. What type of music do you like? My favorite type of music is pop. Why did you choose this job? Good question. I wanted to travel and experience the world. Now I'm aware this is a beautiful place. Sometimes it's harder to do. Sometimes it's because of language. I wanted to help people and experience languages and cultures. What do you do in your free time? Honestly I study Spanish, hang out with my friends, play ping pong, go hiking... Do you like go fishing in Majorca? I hardly ever go fishing, but I like it and if I'm going to try to catch fish with hands. What languages do you speak? English, and a little bit of Spanish. What is your favorite football soccer team? I don't really have a favorite football team. I like Spanish soccer. Football here means more than just sport, is not the same in the USA. Then Mark asked a question to 3rd B students: Where is the first place you would like to visit talking about English speaking countries? We answered! North Carolina, NY.

Curs 2013-2014

Foreign languages corner

The students of 4th of ESO have traveled to Berlin for five days.

SCHOOL TRIP TO BERLIN

Catalina Sans贸 This school year, the students of 4th of ESO have traveled to Berlin for five days.

Berlin is one of the biggest capital cities in Europe and it's as big as wonderful. This city has been rebuilt a lot of times because of the bombings during the wars which destroyed almost everything. However, it has a lot of landscapes to visit.

food, because it was awful and tasteless. About the German people I would say that they are not really friendly, but they're clean and tidy, so we could see that the city was clean and it wasn't polluted at all.

But not everything was about learning in the trip, we also had a lot of free time when we could do anything we wanted, but of

In my opinion, the most interesting thing from the German History is the Nazi period; we visited a camp, Hitler's desk, where his offices and his house were and the bunkers where people would hide in case of bombing. Therefore, almost the whole trip was about Nazis, but we also spoke about Jews because we visited the synagogue, their neighborhood and some memorials dedicated to them. We also visited two museums which were about the Egyptians. In one of those two, we saw Nepertiti's bust. Nepertiti is considered one of the most beautiful women ever. The worst part of the trip was the

Curs 2013-2014

course, except for drinking alcohol, smoking or anything similar. The teachers advised us that if we did something wrong or "illegal", we would come back to Majorca immediately. So, what did we do on our free time? We went shopping, to the bowling alley, met people, to a bar just to relax or to the McDonald's because we hated the food at the hotel. We had a couple of free hours per day, therefore we could do a lot of things and they were different since we were in a very big city with a lot of things we had never seen before. However, if the free hours we had in one day weren't enough, we had them at nights. For example, the last day, we walked a lot because we wanted to visit the most places we could, and we didn't have much free time and at night, several students decided not to sleep. The next day they didn't have really nice faces, but they enjoyed themselves and this is the most important thing. We had a really nice time together, so I think we'll always remember this trip.

Anuari

PRIMER ESO A

PRIMER ESO B

Curs 2013-2014

Anuari

PRIMER ESO C

PRIMER ESO D

Curs 2013-2014

Anuari

PRIMER ESO E

SEGON ESO A

Curs 2013-2014

Anuari

SEGON ESO B

SEGON ESO C

Curs 2013-2014

Anuari

SEGON ESO D

TERCER ESO A

Curs 2013-2014

Anuari

TERCER ESO B

TERCER ESO C

Curs 2013-2014

Anuari

TERCER ESO D

TERCER ESO E

Curs 2013-2014

Anuari

QUART ESO A

QUART ESO B

Curs 2013-2014

Anuari

QUART ESO C

QUART ESO D

Curs 2013-2014

Anuari

PQPI

Curs 2013-2014

CLAUSTRE

Horòscop

En realitat, només hi ha un sol astre que regeix tots i cadascun dels signes del Zodíac: la Lluna de València. Són moltes les persones nascudes sota aquest astre, que exerceix la seva influència des de l'1 de gener fins al 31 de desembre -o des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost, com es vulgui mirar-. Aquest és un tipus de gent disposada a creure-s'ho tot, i com més extravagant i absurd resulti encara millor. La gent que viu a la Lluna de València considera científics no sols l'Astrologia, sinó també d'altres contes i romanços com l'Atlàntida, l'Esperitisme, el Tarot, les dites Medecines Alternatives i, fins i tot, desenvolupen la capacitat de veure els extraterrestres que vénen de vacances a la Terra. de pompes fúnebres; en algun cas poden provar de Per “El senyor de les Tenebres” ÀRIES/L'ANYELL: Relacions: la separació de la ser naturòpates. Diners: Compra un número de la teva parella serà inevitable i hauràs de reprendre rifa; però, millor, deixa-ho estar, ets un perdedor. l'onanisme. Carrera professional: Les teves opcions Salut: Dissortadament, els científics encara no han professionals, de fet, no són gaires. Si la teva aura trobat cap vacuna contra l’estupidesa; mentrestant, és lluent, multidimensional i ectoplasmàtica, les prova el tè o el suc de coco de Tahití; no et faran teves ambicions secretes d'esdevenir un enginyer cap bé, però tampoc cap mal. de control de les multituds potser podran complir- LIBRA/LES BALANCES: Relacions: Hi haurà grans se. Diners: La teva estúpida confiança en la sort, et estrelles per a l'amor i el romanç, però no pas per farà fer-te il·lusions amb la loteria; et veuràs con- a tu. Carrera professional: Els libres canvien sovint de feina i sovint aconsegueixen força guanys il·líctínuament decebut. TAURE/EL BOU: Relacions: aviat començaràs un its. Tindreu èxit en alguna pseudo-professió, com altre rotllo breu, superficial i sense sentit amb algú ara quiropràctic, clarividència o economista; si no és que ja ho has deixat de banda per esno gaire interessant. Carrera profesdevenir el líder d'alguna secta New Age. sional: En les opcions professionals Diners: Et faràs ric si evites el treball dels taure, sovint hi ha graneres, frehonrat. galls i poals. Diners: ets un perfecte ESCORPIO/L'ESCORPÍ: Carrera properdedor; però continua comprant fessional: L'èxit està sempre a les teves números de la loteria, la teva divinitat ordres; evitaràs l'ofuscació seguint una elegida deu odiar-te, però l'Estat necessimple però noble carrera de sacrifici sita els doblers que et gastes en joc. desinteressat per als teus companys; Salut: El teu consum idiota de remeis honors, riquesa i una felicitat sublim miraculosos, t'escurçarà molts més seran la teva única recompensa. Diners: anys de vida dels que podries conservar Els diners hi seran sempre que els nedeixant de fumar, de beure i d'atipar-te. cessitis; sempre en tindràs prou per a BESSONS: Carrera professional: Treles cosses essencials, així com per a peballar en un bordell per a bisexuals no és una bona opció. Diners: Els gèminis capaços de tits luxes, iots i bons vestits. Salut: Els metges i els complaure les corrupions dels polítics, o els interes- enterramorts maleiran el Cel per permetre't viure sos de pietosos cristians, aconseguiran fer-se rics. tant i tan bé. Els altres hauran d'inscriure's de per vida en un SAGITARI/L'ARQUER: Relacions: Aquesta setcentre d'acollida. Salut: Les teves moltes hipocòn- mana no seràs tan menyspreat en públic com sempre. Aviat descobriràs el valor de la monogàmia, dries estan a punt de donar fruit. CÀNCER/EL CRANC: Carrera professional: gas- però massa tard com per conservar la teva parella. taràs els teus pocs estalvis en romanços de faci's Carrera professional: Les teves opcions professioric ara mateix, com ara la venda en piràmide, nals estaran equivocades; els sagitaris més exihistèries de marketing de multinivell, etc. Quan tosos acaben en un lloc de comandament de grau donis la teva paraula d'honor, el resultat serà pitjor mitjà tirant a baix. Diners: Els sagitaris mai no es que les promeses dels polítics. Diners: T'apuntaràs fan rics, millor concentrar-se en la satisfacció sea cursets de cap de setmana per trobar feina. No xual. funcionaran, igual com tot allò que intentis. Salut: CAPRICORN/LA CABRA: Les teves possibilitats Tindràs problemes al cervell, als ossos, als músculs de trobar un amor vertader han progressat i, ara, equivalen al valor de l'àrea del quadrat del cim de i als òrgans; a part d'això, tota la resta anirà bé. LEO/EL LLEÓ: Carrera professional: Normalment, la Gran Piràmide de Keops. Carrera professional: Si els leos són uns lladres malparits; la política és la has desenvolupat la capacitat de respondre Sí, poteva carrera. Diners: Si ets intel·ligent, cosa no dràs aspirar a ser un mediocre executiu de negocis. gaire habitual en els leo, esdevindràs un expert en Diners: Amb sort, no et moriràs de gana, ...de mol'acceptació de suborns i similars. En cas contrari ment! les teves estrelles suggereixen que inciaràs una * LES PREDICCIONS PELS AQUARI I PISCIS NO LES carrera fracassada en robatoris i estafes. VAM PODER FER PERQUÈ SOBTADAMENT EL CEL ES VIRGO/LA VERGE: Carrera professional: Els vir- VA ENNIGULAR I NO ES VEIA CAP ESTRELLA. DISgos són uns excel·lents viviseccionistes i directors CULPIN LES MOLÈSTIES!! Curs 2013-2014

Passatemps

SOPA DE LLETRES

JEROGLÍFIC

LES VUIT DIFERÈNCIES

Curs 2013-2014

Passatemps

SOLUCIONS PASSATEMPS

LES 8 DIFERÈNCIES

SET MÚSIQUES

QUANTES RAJOLES? JEROGLÍFIC LA NATURA ... ÉS SAVIA (ESSA + VIA)

SOPA DE LLETRES

Extrets de www.enigmacard.com Curs 2013-2014

C o nt r ap o r t a d a

S a i n t Va l e n t i n e e T w i n i n g p o e t r y