Revista Povimon núm. 1 by Revista Povimon

POVIM 1r TRIMESTRE

CURS 2008-2009

N NÚM 1

ANY I

AVUI SORTIM DE L’OU!!! REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

NEIX LA REVISTA DE L’IES PORRERES NOVA DIRECTIVA PROBLEMES D’ESPAI VAGA D’ESTUDIANTS SORTIDES I EXCURSIONS RECUPERANT LA MEMÒRIA HISTÒRICA ENQUESTA: AMOR I SEXE ... JUNTS?

FOTONOVEL . LA CARTA DE RÀDIO-PATI A L’AUDIÈNCIA MONÒLEG: ESCOLA DE MARES MODA: IN & OUT MÚSICA: ENTREVISTA AL GRUP TRIBE FOREIGN LANGUAGES CORNER HORÒSCOP PASSATEMPS

Editorial

Revista Trimestral Núm 1 - Any I

IES PORRERES

CTRA. MONTUIRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR Biel Vich

Comissió de la revista Francisca Artigues Mika Obrador

Miquel A. Serra

Correcció lingüística Margalida Sampol

Maquetació Miquel A. Serra Biel Vich

Col·laboradors Catalina Barceló, Mateu Català, Catalina Mª Garí, Marina Garví, Maria Gayà, Aina Nicolau, Sergi Robles, Rafel Mora, Catalina Vanrell, Miquela Maria Ferrer, les alumnes de quart d’ESO A, Sadek Kehloul, Neus Oliver, Sandra Garcia, Enrique Rodríguez, Eladi Esteve, Maria Antònia Mora, Jaume Adrover, Catalina Pizà, Mª Trinidad Hormigo i Joan Miralles

Imprimeix Impremta Adrover

07630 CAMPOS - Ronda Catalunya, 56 - T 971 651 616

Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

NEIX UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ Avui la premsa escolar celebra el naixement d’un nou mitjà, el més jove dels membres d’aquesta peculiar comunitat. Ja teniu entre les vostres mans el primer número de la revista del nostre institut. Han hagut de passar tres llargs cursos i un trimestre per fer possible el seu natalici. Han estat anys durs, altres preocupacions, de més importància, ens mantenien ocupats a temps complet. Aixecar una centre educatiu des del no-res no ha estat cosa fàcil. Consolidar aquesta comunitat educativa ha estat una tasca ingent, plena de mal de caps, ... però tot i la magnitud de les dificultats, ni els directius que han anat passant durant tots aquests anys, ni el professorat, ni l’alumnat, ni els pares, han restat inactius o insensibles respecte al fet periodístic. Des del primer curs es va impulsar l’elaboració d’un anuari que constitueix l’autèntic pare espiritual d’aquesta revista. Sense aquesta iniciativa, iniciar aquest camí que avui posem en marxa, hauria estat molt més difícil. Sempre és millor construir sobre uns bons fonaments i tenir uns referents que no pas arrancar de zero. Mai deixarem d’agrair i reconèixer a aquells que van idear, coordinar i

elaborar aquests anuaris. El primer problema que ens vam plantejar des de la coordinació va ser el de com ens anomenaríem. Vam pensar organitzar un concurs de noms entre els alumnes i erigírem al conjunt de membres del claustre en jurat. Es van rebre molts de noms i aviat es va generar un actiu debat entre el professorat. Alguns van destacar la poètica

d’un Dies Porreres, altres la precisió i senzillesa d’un Expressa’t; a molts els hi feia d’allò més gràcia School pelut; i que me’n direu aquell altre: No ... idoi sí!, es perfilava com un dels favorits. Però tots ells restaven condemnats a l’oblit. Finalment, una majoria qualificada es va inclinar per un dels títols més polèmics, un nom que despertava passions i odis a parts iguals entre l’electorat: Povimon nius. Evidentment nius és una paraula homòfona de l’anglesa news, però, ... què és Povimon? Què vol dir? No vos trenqueu més el cap, Povimon és un acrònim de les tres viles a les quals serveix el nostre institut: Porreres, Vilafranca i Montuïri.

Vos podrà agradar més o menys, però és el veredicte inapel·lable de les urnes, la democràcia és així. Naixem oberts a tots vosaltres, a les diverses sensibilitats, a diferents idees i punts de vista, a les inquietuds més distants, amb la voluntat de ser el mitjà d’expressió de la nostra comunitat educativa, una comunitat certament plural i diversa, però que aquí trobarà un punt d’encontre, un fòrum de discussió, però també de coneixement i comprensió mútua. En definitiva, Povimon vol posar al voste abast una radiografia, el més fidel possible de la nostra comunitat educativa, una realitat rica, plural, multicultural i plena de matisos. Si la podem reflectir, de tal manera que a trevés de nosaltres vos feu una idea del que és l’IES Porreres haurem assolit el nostre objectiu. Només ens resta dir-vos una cosa: col·laboreu!!! Esperem ansiosament els vostres articles, les vostres fotografies, els vostres poemes i narracions, les vostres opinions, els vostres còmics i dibuixos, ... en la nostra llengua, però també en qualsevol de les que es parlen o estudien en aquest institut. Sense les vostres creacions no som ningú!!!

Opinió

L’IES Porreres estrena equip directiu

REFLEXIONS SOBRE UNA EXPERIÈNCIA

Francisca Artigues Quan parlam d'equip directiu ens imaginam un grup reduït de persones que conjuntament gestionen i organitzen un centre. Jo personalment, mai havia estat membre d'una directiva, i la meva experiència pel que fa a gestionar i organitzar es limitava a l'àmbit familiar, que d'alguna forma també suposa i requereix un servei i una dedicació plena, on també els factors de prevenció, d' equipament i d'administració sempre estan a l'ordre del dia”, però evidentment, a un nivell totalment diferent. El tema és apassionant, sobretot quan sents que pots dur iniciatives endavant i quan perceps que hi ha persones amb il·lusions i interessos similars als teus i amb les quals pots compartir projectes i altres dèries. Potser perquè he dedicat gran part de la meva vida d'estudiant a fer feina de forma molt individual, sempre havia desitjat treballar en equip. Jo som pianista i ja se sap, les persones que hem dedicat molt temps a aquest instrument, hem treballat molt temps soles. No és que els altres instrumentistes no facin el mateix, sinó que ells, després tenen més oportunitats per tocar en orquestres, bandes i grups de cambra que els pianistes. També observam que el repertori per a piano sol és molt extens , molt complet, i això per una part implica i permet als instrumentistes de la tecla ser bastant “autosuficients”. Així i tot, sempre que puc toc en grups de cambra i particip d'altres propostes musicals formant conjunts d'estils de música

diferents. Però bé, aquest no és el tema que m'havia motivat a escriure... El fet és que un grup de persones ens hem compromès en la tasca de dur endavant un projecte directiu de centre. Crec que tothom que decideix fer-se càrrec d'una “empresa”així, comença amb molta il·lusió i moltes idees que després el temps i les circumstàncies van situant i recol·locant. Vull dir, que de tots els projectes inicials que es programen, segurament una part no es

veu realitzada per diverses qüestions, o allò que inicialment semblava factible més endavant esdevé impossible... Malgrat tot, el context socio-cultural de l'entorn és propici per dur endavant tasques emprenedores i ambicioses, el tipus d'alumnat, la implicació familiar, les relacions amb les escoles de primària, els intercanvis i les relacions amb altres entitats properes al centre... Tot plegat configura una suma de factors que engresquen i il·lusionen. Un dels grans objectius que es marca un centre d'educació és la millora en la qualitat de l'ensenyament i els resultats

acadèmics. Objectiu que, d'alguna manera, ve determinat pel grau de implicació i formació de la comunitat educativa, manifestada en una actitud de superació constant. Una altra fita és la contribució a l'educació en els valors bàsics de la convivència, basats en el res-pecte, la tolerància, la democràcia, la igualtat, la no violència... Objectius que, al cap i a la fi, no són una utopia sinó una realitat possible. Comptam amb uns elements de primera qualitat, però ens sentim negativament condicionats i limitats per un espai físic, que ens és del tot insuficient. Això també és una realitat i ens preocupa profundament. No vull semblar catastrofista, i molt menys en el meu primer article per aquesta revista que neix amb la il·lusió de comunicar, d'expressar, de ser un mirall on es reflecteix la vida del nostre institut, on tothom hi ha de poder dir la seva, sempre des del respecte i la lli-bertat. Per tant, la preocupació per un present i la incertesa d'un futur, han de servir per a prendre consciència que tenim una realitat difícil però compatible amb les ganes de millorar i saber que sumant esforços podem aconseguir els objectius proposats. Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que varen contribuir d'alguna manera a que lIES Porreres fos una realitat, i vull fer al·lusió especial al professorat i als diferents equips directius anteriors de l'IES Porreres, en agraïment per la seva dedicació, treball i constància, sempre és més fàcil seguir quan el camí està començat.

Actualitat

Una emissora a la recerca de nous locutors

CARTA OBERTA DE RÀDIO-PATI ALS SEUS OIENTS

Jo estic molt contenta!! L'any passat un professor de música, en Joan Ramon Xamena va tenir la iniciativa de donar-me vida ... I en Tomeu Barceló és el que enguany em connecta ... Vaig posar música tres patis per setmana, durant tot el curs. Alguna vegada va venir alumnat a recitar uns quants poemes, i vaig tenir el plaer de retransmetre una entrevista feta també per l'alumnat a un lector d'anglès molt simpàtic que nomia Bajadir ... Tot i així, he d'admetre que el meu nom és un poc pretenciós, perquè de ràdio no en tenc gaire. No tenc locutors, ni redactors, ni informatius ... només dispòs d'un únic canal, el musical ..., que ja és bo mentre els oients s'ho passin bé..., però el que necessit és realitzar-me, sentir-me útil en altres camps, necessit un família adoptiva ... L'any passat, des de l'optativa del taller d'artesania, els alumnes me varen dedicar una activitat, varen crear logotips per represantar-me!! Logotips que podreu veure a través d'aquesta revista. Per exemple, la setmana passada vàrem incloure en les activitats de celebracions que es fan a tot arreu, el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans a travès de la lectura d'un quants articles i acompanyaren l'acte músiques relacionades amb aquest tema.

Aquest és un dels logotips proposats per a ràdio-pati

El dia de les “verges” me tregueren directament al pati, físicament vull dir!! I no vos podeu imaginar l'alegria que vaig tenir, sobre tot quan un grupet de mascles guapos, alumnes i professors cantaren una cançó (Jo, que som tan verge!). Vos convit a participar amb el que volgueu, podeu contar rondalles, podeu explicar històries, fer entrevistes, cantar, tocar algun instrument, etc...vos esper... LA RÀDIO ÉS DE TOTHOM! SOM VOSTRA!!

L’alumnat observa diferents tipus de reaccions químiques

SORTIDA DE 3ESO AL CAIXAFORUM

Extraescolars El passat 30 d'octubre de 2008 els alumnes de 3r d’ESO van dur a terme una sortida a la Fundació “La Caixa” entre les 8:00 i les 15:00 hores. La sortida va ser organitzada pel departament de física i química. Els alumnes van ser acompanyats per Germán Bassitta i Antònia Mora. La intenció de la sortida era dur a terme un taller d’introducció al món de la química a través de l'experimentació i visitar l'exposició sobre art i cultura del Tibet. Gràcies a a la participació en el taller es pretenia determinar què és un canvi químic; observar diferents tipus de reaccions químiques; conèixer les utilitats d’algunes reacions químiques; conèixer material del laboratori i la seva funció. Amb la visita a l’exposició es volien donar a conèixer les activitats culturals i artesanals de la regió del Tibet, regió l’ocupació xinesa de la qual va provocar una gran polèmica a escala mundial durant

Mateu Pons, alumne de 3r ESO-B realitzant un experiment químic en el transcurs de la sortida

els jocs olímpics de Pekin. L’alumnat va trobar la sortida força interessant.

Actualitat

“Cal una apliació del centre, vist que la situació actual és insostenible”

LA SATURACIÓ DEIXA PETIT L’IES PORRERES

Redacció Per donar suport a aquests necessita a un lloc adequat. A El nostre institut ha patit durant alumnes es fa servir la cuina i més a més, si coincideix que plou aquest primer trimestre un greu tots els petits habitacles de la i dos grups tenen educació física, problema de saturació, que casa del conserge. L’ús que es fa un d’ells ha de fer classe sota el segons exposaven els membres del laboratori de ciències com a porxo de l’entrada en unes condidel claustre de professors i del aula ordinària suposa que els cions tercermundistes. Consell Escolar en una carta envi- alumnes hagin d’ocupar uns Tot i haver habilitat tots ada el passat 30 d’octubre a la seients que no són adients i es aquests espais com a aules no hi Conselleria d’Educació “no per- queixen de la incomoditat i de ha cap dels grups de quart d’ESO, met dur endavant una labor ed- mal d’esquena. Els alumnes que exceptuant els de diversificació, ucativa de qualitat”. fan ús de la biblioteca com a aula que disposi d’aula pròpia i van L’edifici, pensat originalment per també s’han queixat per la inco- itinerant per tots els espais possia tres línies per cada nivell d’ESO, moditat dels seients o fins i tot bles de l’institut, amb els conés a dir, per a dotze següents retards, grups, ha passat a alsempre carregats i lotjar setze grups (que deixant les seves en realitat són divuit pertinences sota perquè els alumnes de l’escala en temps diversificació necesdels esplais. siten la seva pròpia El taller d’iniciació aula). Com que l’edifici professional, que només disposava de l’any passat va donar dotze aules s’ha fet tan bons resultats necessari habilitar esper a l’alumnat que pais que com s’afirma presentava serioses en la citada carta “no dificultats d’aprenensón adients per desentatge i d’habilitats volupar l’activitat socials ha hagut de acadèmica”. Actualdesaparèixer en no ment s’estan aprofitant disposar d’un espai per fer-hi classe la casa adient. del conserge, un magA banda dels probatzem, la biblioteca, el directament La biblioteca, un dels millors exemples de saturació al centre lemes laboratori i s’ha dividit relacionats amb la en dos l’aula taller de tecnologia per la manca d’aquests, mentre falta d’aules, la saturació i la per guanyar una aula més, amb que els professors ho feien pel fet manca d’espai provoquen altres tots els problemes que això su- de ser un espai inadequat per al- problemes. El fet que dos deparposa. lotjar una classe i per haver taments, els de física i química i Els treballs dels alumnes de tec- d’usar unes poc pràctiques pis- el de biologia i geologia comnologia no es poden emmagatze- sarres blanques de retolador, que parteixin un mateix laboratori dimar, els usuaris de la nova aula no sempre funcionaven com toca. ficulta l’emmagatzematge, en contigua al taller pateixen renous A més la biblioteca es usada pun- especial dels reactius, de tal i el taller mateix es troba saturat tualment com a segona aula d’in- manera que els gasos tòxics es multiplicant els perills físics. No hi formàtica i com a sala desprenen i ocupen el laboratori, ha cap espai per donar suport als d’audiovisuals. ja que no hi ha ni espai ni ventialumnes de necessitats educa- Capítol apart mereix el tema del lació. Només hi ha un bany per tives especials o de palic perquè gimnàs. Aquest es troba perma- alumnes en tot l’edifici. Els banys les aules de suport s’han hagut nentment ocupat, la qual cosa fa d’alumnes a la primera i segona de transformar en aules or- impossible donar a un alumne plantes es troben tancats i s’usen dinàries o en espais per altres amb una discapacitat motora la com a magatzems. La biblioteca usos. pot complir adequarehabilitació fisioterapèutica que no

Actualitat

El taller de tecnologia s’ha hagut de xapar, accentuant-ne la saturació

dament les seves funcions durant els esplais perquè la major part del seu espai es troba habilitat com a aula. L’institut no disposa d’un espai d’usos múltiples i això dificulta l’organització d’actes, conferències, xerrades o tallers amb convidats externs, donat que només es poden realitzar a la biblioteca en els pocs moments en què no s’hi fa classe. No es disposa de cap espai prou ampli (sala d’actes) per realitzar activitats simultànies i compartides per diversos grups, o fins i tot els claustres i novament s’empra la biblioteca, que canvia contínuament la seva fisonomia per adaptar-se a tan variats usos. Davant d’aquesta situació tant el claustre de professors com el Consell Escolar van aprovar enviar una carta a la Conselleria d’Educació, sol·licitant, en paraules textuals “una ampliació del centre, vist que la situació actual és insostenible”. Els departaments més afectats, tecnologia i educació física també ho han fet. El coordinador de biblioteca i els alumnes que usen el laboratori com a aula tenen previst fer-ho. No és la primera vegada que s’envien cartes des de l’institut a la Conselleria exposant la situació i sol·licitant una ampliació, l’anterior director, Joan Bennasar ja va iniciar aquesta reclamació fa tres anys, però de moment l’única

resposta ha estat el silenci. En previsió d’aquesta situació es van reclamar aules prefabricades per enguany, però es van denegar al·legant que només es pot dotar d’aules prefabricades a centres l’ampliació dels quals està aprovada. I l’IES Porreres no figura en la llista de centres ampliables que la Conselleria va publicar fa uns mesos. L’any passat el Consell Escolar ja va aprovar la formació d’una comissió d’afers externs per ocupar-se exclusivament d’aquest tema. La comissió té previst seguir insistint en l’enviament de missives a la Conselleria i si no hi ha resposta enviar cartes als mitjans de comunicació o convocar una roda de premsa per exposar el problema. No es descarta que si persisteix el silenci administratiu la comissió prepari mesures de pressió més contundents. Entre les idees que es planteja la comissió en cas que les vies convencionals no donin fruit cal destacar, l’organització d’una festa-concert reivindicativa, un tancament al centre o una mani-

festació (casserolada) davant la Conselleria. Tanmateix esperen que no calgui anar tan lluny. De moment, la comissió ha demanat a pares, alumnes i ajuntament que facin arribar les seves queixes a la Conselleria i que pressionin de totes les maneres possibles a fi de que s’avingui a negociar. De fet, i a petició del Consell Escolar els ajuntaments de Montuïri, Vilafranca i Porreres han aprovat mocions instant a la conselleria a ampliar l’institut. Aquest fet ha permès que el tema arribés als mitjans de comunicació abans del que la comissió tenia previst donat que els diaris Ultima Hora i Diario de Mallorca van publicar articles al respecte el passat dia 19 de novembre. La comunitat educativa de l’IES Porreres espera que aquest tema es pugui solucionar de cara al proper curs i que aprofitant les obres es pugui ampliar l’oferta educativa del centre introduint alguna modalitat de batxillerat i algun cicle formatiu.

El gimnàs es troba sempre ocupat. S’haurà de dividir en dos amb una cortina per poder fer classe d’educació física els dies de pluja

Actualitat

L’IES Porreres es mobilitza contra el “Pla de Bolonya”

UNA VAGA D’ESTUDIANTS BUIDA L’INSTITUT

Redacció El passat dia 13 de novembre la majoria dels estudiants de l’IES Porreres van secundar la vaga convocada pels sindicats d’estudiants. Els estudiants que van fer vaga, per ser menors d’edat van haver de presentar un permís patern. Aquest fet ens porta a deduir que un percentatge significatiu de pares dóna suport a les reivindicacions dels estudiants. A més un grup de joves del nostre institut va acudir a la manifestació de protesta convocada a Palma davant la Delegació del Govern. Les principals reivindicacions dels sindicats convocants eren les següents. En primer lloc la retirada d’un decret que segons ells endureix la selectivitat. També reclamen un augment del nom-

bre d’estudiants que reben beca i una millora d’aquestes. També es demanava un augment del pressupost d’educació i que es deixi de subvencionar amb diners públics els centres concertats. En quart lloc que les pràctiques a empreses siguin pagades amb Així de buida va sous dignes i que es crei un subsidi d’atur per als estudiants que cerquen la primera feina. Finalment reclamaven la retirada immediata de l’anomenat “Pla de Bolonya” o pla europeu de refor-

quedar l’aula de música

ma de les universitats. La vaga d’estudiants no va paralitzar les classes perquè els professorat va atendre els alumnes que no van voler o no tenien permís per fer vaga.

MANIFESTANT-NOS SOTA LA PLUJA

Tot i la pluja l’alumnat de l’IES es manifestà a Palma

Mateu Català Els alumnes de l’IES Porreres que estàvem interessats a manifestar-nos en contra el Pla Bolonya, ens separàrem en dos grups. Els que anaven amb l’autocar de les 10:30 des de Vilafranca, fins a la plaça Espanya. Mentre que nosal-

tres partírem amb el tren de les 10:22 des de Petra però que per culpa de l’apagada es retardà 30 minuts. Per aquest fet quan arribàrem a la plaça del Tub ja no hi havia ningú més que nosaltres i els que també venien amb el tren. Tots ens unírem i férem la

segona línia de la manifestació. Anàvem equipats amb pancartes i estris per fer renou i pel camí improvisàrem un parell de crits per unir la gent a la nostra causa, devíem ser uns 20. Un noi ens guiava cap als altres manifestants, quan hi arribàrem ja no érem només 20 sinó uns 40. En el moment de l’arribada vàrem veure tota la que tenien muntada els sindicats d’estudiants de la UIB, però el que me va impactar més és que no estaven units tot i que els afectava igualment. Allà ens vàrem retrobar la resta de manifestants que aproximadament érem uns 300, tot i que plovia molt, segur que si no hagués plogut hauríem estat més. A poc a poc anava arribant més gent, i més policies (des del meu punt de vista un nombre exagerat). Quan passaren 45 minuts la gent se’n començà a anar i noltros amb ells.

Actualitat

Tres alumnes i el coordinador recullen el certificat acreditatiu

IES PORRERES: CENTRE ECOAMBIENTAL

Tres alumnes de 4ES0-B recollint el certificat

Catalina Barceló/Aina Nicolau/Sergi Robles4B El passat dimecres 5 de novembre tres alumnes de l'IES Porreres vàrem anar al Conservatori de Música de Palma a recollir un Certificat com a reconeixement de la participació del centre durant el curs 2007-08 en el Programa de Centres Ecoambientals, programa organitzat per la Conselleria d’Educació i la Conselleria de Medi Ambient. Partírem de l'institut a les 10 del dematí acompanyats del Coordinador ambiental de l'institut. En arribar ens varen lliurar a tots tres una bossa on hi ha-

via dos llibres relacionats amb el medi ambient de Mallorca, una petita pilota desestressant i un petit pi (Pinus halepensis) per a sembrar. Després d'aquesta recepció, l'organització ens va convidar a berenar (la veritat és que va ser una miqueta magre) i tot seguit entrarem a la sala d'actes del Conservatori, una sala enorme on se feia l'acte de lliurament dels guardons i dels certificats.La sala estava plena de gent de diferents instituts i escoles de Mallorca, tant professors com alumnes de totes les edats. Abans del lliurament de Premis va haver-hi el típic discurs de les autoritats polítiques (una mica rotllo, ja sabeu com van aquestes coses!). En concret, varen parlar na Bàrbara Galmés , Consellera d'Educació, i en Miquel Angel Grimalt, Conseller de Medi Ambient. Acabats els discursos, va començar l'acte pròpiament dit, en el qual varen participar 137 centres, 18 dels quals varen rebre el guardó de qualitat mediambiental per primera vegada i 17 dels quals el varen rebre per segons any consecutiu. Els 102 centres restants, entre els que estava l'IES Porreres, varen rebre un certificat d'haver participat durant el curs 2007-08 en el programa de Centres Ecoambientals. Quan sentírem el nom del nostre centre vàrem pujar tots tres damunt l'escenari, vàrdonàrem la ma als representats polítics i vàrem recollir el nostre certificat.

Una obra basada en fragments de Guimerà, Rodoreda i Alcover

SORTIDA A L’AUDITORI PER VEURE ASSAIG OBERT

Extraescolars El passat dia 8 d'octubre de 2008 els alumnes de quart d’ESO varen sortir del centre per anar a veure l’obra de teatre “Assaig Obert” a l’Auditori de Porreres. L’alumnat va sortir a peu del centre en dos torns, de 9:50 a 11:05 4A i 4C, i de 11:05 a 12:15 4B i 4t de diversificació. Organitzava la sortida el departament de Català i l’alumnat anava acompanyat per Neus Oliver, Joana Maria Tomàs i Amaia Iturraspe. Assaig Obert, és una obra interactiva basada en fragments de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i Cap al Tard, de Joan Alcover. Els protagonistes, presenten un treball sobre les tres obres i durant un assaig un grup d’alumnes entren on assagen. Llavors, els protagonistes decideixen fer partíceps als visitants del seu projecte i convertir-lo en un assaig obert.

Els actors protagonistes de l’obra Assaig Obert

Actualitat

L’alumnat del taller de ciències experimentals es posa a sembrar Les Liliàcies

EL TCE PREPARA L’HORT ECOLÒGIC

Aquesta assignatura és molt interessant perquè estàs molt ficat dins la naturalesa. Aquí pots aprendre a cultivar, recolectar i moltes coses més sobre la vida de pagès. Aprenem com podem aconseguir tenir una bona terra i com preparar-la, així com aprenem a preparar les hortalisses i a recolectar-les.

Aquest taller consta principalment en fer un hort ecològic, és a dir, no utilitzam cap tipus de productes químics (insecticides, herbicides, ...) sinó que feim servir remeis naturals com per exemple:

Adobam el sòl amb fems dels cavalls de n'Aissatou perquè cresquin unes plantes sanes i gustoses.

- La cervessa, la cendra i les bovadilles per evitar els llimacs i els caragols. - Les plantes aromàtiques i ornamentals per evitar els insectes.

- El fems de bassa modificat com a adob.

Nosaltres, els del grup de les liliàcies (cebes, porros i alls), recomenam a tots els alumnes que els interessi la natura o que els pugui interessar un seguit de coses com elaborar un hort, mètodes per cultivar, veure el creixement de les plantes i moltes coses més, que s'apuntin a aquest taller perquè és molt divertit i aprendreu moltes coses interessants sobre la natura.

Ara hem sembrat ... i d’aquí a uns mesos, quan l’hivern hagi passat i s’acosti la primavera, en el proper número de POVIMON NIUS ja vos contarem com ha anat la collita!!!

Com no tenim rampins per a tots, en Toni Miralles aplana la parada amb una granera.

Sembram plantes aromàtiques i ornamentals enmig de les parades perquè atreguin els insectes i així no haver d'esquitxar amb productes químics.

Actualitat

La tradició s’imposa en un referèndum impulsat pels seus detractors

FINALMENT PORRERES CELEBRA EL DIA DE LES VERGES

Redacció La proposta feta per part d’alguns membres de la Comissió d’estraescolars de suprimir celebració de la festa de les verges al nostre institut no va ser ben rebuda per la majoria del claustre de professors. Els partidaris d’eliminar aquesta festivitat del nostre calendari d’activitats alegaven que aquesta celebració té unes clares connotacions sexistes i discriminatories envers les dones. Però la proposta va desfermar la reacció dels defensors de les tradicions atàviques i dels tutors de quart d’ESO, partidaris d’aprofitar el dia de les verges per vendre bunyols i recaptar fons per al viatge d’estudis dels seus alumnes. Finalment es va decidir sotmetre la qüestió a votació i es va convocar un referèndum. La major part del claustre es va inclinar per deixar les coses com estaven i seguir menjant bunyols i celebrant les verges.

Com cada any la festa va començar amb l’arribada de les cuineres que de forma totalment desinteressada preparen els bunyols

L’alumnat de quart feia paquets i posava sucre als bunyols a mesura que s’anaven cuinant.

En Tomeu de música va organitzar una actuació musical. En un dia així no podien faltar les serenates.

El temps d’esplai es va allargar perquè tot l’alumnat pogués comprar el seu paquet de bunyols. La mercaderia es va vendre força bé i els alumnes de quart van fer bons calerons.

Reportatge

“Els qui obliden la seva història estàn condemnats a repetir-la”

PORRERES 1936: RECUPERANT LA MEMÒRIA

Catalina Mª Garí - 4C bes sobre la ciutat de Mallorca. El ta, hem de dir que des dels Mallorca en armes capità Alberto Bayo es posà al primers moments de la guerra, A Mallorca, la guerra s’inicià el 19 capdavant d’una expedició de re- els camises blaves de Falange ja de juliol, un dia després de l’Alça- conquesta de les Illes Balears. El havien realitzat detencions i ment, amb el ban de guerra del dia 16 d’agost desembarcaren en havien comès els primers assasgeneral Goded. Però a Mallorca, el llevant mallorquí entre el cap sinats. La por a la victòria repula revolta havia estat preparada Vermell i Porto Cristo. blicana primer i, segon, l’eufòria des de feia temps per militars i En aquells moments arribaren a per la victòria varen provocar una civils descontents amb el règim Mallorca avions italians i reforços autèntica caça de sospitosos que republicà, com els carlistes, la marins que lluitaren al costat dels eren afusellats sense judici als Falange i sectors conservadors nacionals. L’actuació dels avions cementiris i a cunetes de camins. que estaven Les víctimes en contacte de la repressió amb el general foren, memMola, un dels bres dels parartífexs de la tits d’esquerra, revolta. El de sindicats, control de mestres, periMallorca fou odistes i altres relativament professions lifàcil perquè berals. La idea els partits reera que s’havia publicans i els d’acabar amb grups obrers l’amenaça de no tenien una l’enemic a implantació casa. Els gaire forta. falangistes orDesprés de la ganitzaren esproclamació camots que del Cop d’esredactaren tat, el general llistes de Goded, va assospitosos que Afusellament d’un presoner “republicà” al Fortí d’Illetes sumir el poder calia eliminar. a Mallor-ca, tot i que Menorca acabà per desmoralitzar les Amb l’ajut dels escamots italians, quedava en mans republicanes. tropes republicanes i minvar-ne recordats per la seva cruesa i Destituïdes les autoritats republi- el poder bèl·lic alhora que ence- capitanejats pel comte Rossi recanes, els militars més exaltats nia els ànims dels defensors. El 3 alitzaren centenars d’assassinats juntament amb els falangistes i de setembre, els nacionals es entre agost i setembre de 1936, civils armats prengueren el poder. feren amb Son Servera i el puig fins a la primavera de 1937, quan Nomenaren noves autoritats, i de Son Corb mentre arribaven or- es substituïren els comandaferen mans i mànigues perquè la dres que el capità Bayo es retiràs. ments militars i civils, per situar“normalitat” s’establís a Mallorca. El 4 de setembre acabà l’intent de hi persones contràries a les A més, dugueren a terme un se- reconquesta republicana de Mal- execucions indiscriminades. guit de detencions i empreson- lorca i amb ell l’inici d’una repres- A Mallorca hi hagué centenars de aments d’esquerrans destacats sió indiscriminada que va afectar penes de mort atribuïdes a que varen ser confinats a la presó a amples capes de la societat aquest tipus de delictes: haver provincial, al castell de Bellver i a mallorquina. pres part en reunions polítiques altres centres de reclusió. esquerranes, ser membre d’un Comença la repressió Mallorca quedà aïllada i molt El període del desembarcament sindicat o participar en un ajunaviat −21 de juliol− arribaren els republicà coincidí amb un aug- tament durant el govern repuhidroavions que llançaren bom- ment de la cruel repressió feixis- blicà els convertí en enemics.

Molts altres patiren altres formes de repressió com les multes, la confiscació de béns, la depuració de funcionaris (especialment els mestres), tortures (com la de fer beure oli de ricí), vexacions i humiliacions. Tots aquells que havien col·laborat d’alguna manera amb la República foren víctimes de la repressió. Què va passar a Porreres? A principis dels anys 30, Porreres era un poble dedicat especialment a les tasques agrícoles. La proclamació de la Segona República l’any 1931 no va representar grans canvis a nivell polític. El govern local va continuar amb mans de les classes més benestants de la vila. Podem dir que el caciquisme estava ben arrelat al poble. Tot i aquest fet, Porreres va viure un augment de la participació ciutadana gràcies a l’aparició de diverses associacions que varen brollar durant la República. El resultat de les eleccions generals del mes de febrer de 1936 varen fer capgirar el color polític del Consistori. Començà el govern d’esquerres de la Comissió Gestora del Front Popular de Porreres. Una figura va encapçalar aquest canvi, Climent Garau Juan

Reportatge

Concentració feixista a la Plaça de Porreres durant la Guerra Civil

de Can Marió. Aquesta persona es dedicava a fer de fuster i de dibuixant a la fàbrica “Alfombrera de Palma”. A conseqüència del resultats de les eleccions generals del febrer de 1936 fou nomenat nou batlle de Porreres.El Consistori presidit per Climent Garau va prendre decisions importantíssimes per a millorar la situació endarrerida de Porreres. La construcció d’un nou centre escolar, l’obertura d’una biblioteca muni-

El Comte Rossi fent un discurs a la seu de Falange a Manacor. Aquest feixista italià fou el més despietat repressor que operà a Mallorca

cipal, la millora de la Plaça, millores en el claveguera, del cementiri... foren les passes més destacades de la labor de l’Ajuntament presidit pel Batlle Marió. A mesura que passaven els mesos, la crispació arriba al poble. L’enfrontament entre alguns membres de les famílies benestants, l’església local i els integrants del consistori esquerrà era ben manifest. Paral·lelament una nova força política començava a arrelar a la vila. Era la Falange Espanyola, que neix sota el beneplàcid de l’església local i del elements més conservadors del poble. Aquest grup s’oposà frontalment a les decisions del consistori republicà. El 19 de juliol de 1936, falangistes i membres de la Guàrdia Civil prenen l’Ajuntament sense cap oposició. Porreres es converteix en un dels punts més actius de la repressió feixista a Mallorca. Alguns esquerrans fugen del poble, d’altres es tanquen a casa seva. Comença la por al poble. El Batlle i el seu germà decideixen amagar-se a foravila. L’arribada de les tropes republicanes de Bayo a Porto Cristo de-

Reportatge

Climent Garau Juan, el batlle Marió, executat pels feixistes per ser d’esquerres i haver volgut fer una escola pública i una biblioteca a Porreres

sencadena una forta repressió. La nit del setze al disset d’agost del 36, quinze porrerencs foren afusellats i cremats a l’antic cementeri de Manacor. Dia rere dia, els falangistes cerquen com a desesperats tots els esquerrans de la vila. Fan escorcolls als seus domicilis. Amenacen les seves famílies. Estan disposats a fer qualsevol cosa, per tal de detenir els porrerencs vinculats amb la República. A partir del mes de setembre de 1936, comença a la vila un dels episodis més cruels de la seva recent història. La maquinària repressiva no es retira amb la sortida del capità Bayo a Porto Cristo. La presència d’una branca molt activa del moviment falangista a Porreres motivà que la localitat centralitzés una bona part dels afusellaments massius efectuats a Mallorca, la majoria dels quals darrera l’oratori de la Sta. Creu, on encara són visibles

els forats causats pels impactes de les bales en el marès. En aquest indret, hi moriren moltes persones de fora poble. La por i la mort s’estableixen a la vila. Difamacions, escarni públic, oli de ricí, trets de fusells, palisses, etc., convivien dia rea dia a Porreres. Un fets que no s’han oblidat fàcilment per la major part de la població i, que a hores d’ara, encara costa contar-los. Els assassinats eren conduïts a una fossa comuna, situada a uns cinquanta metres del lloc dels afusellaments. La fossa estava situada en el centre de l'actual cementiri, on actualment s'aixeca una paret de níxols. Les dimensions aproximades eren de cinc metres de llargària per quatre de amplària i altres quatre de fons. Es creu que unes tres-centes persones hi varen esser enterrades. No varen ser les parets de la Santa Creu els únics llocs on moltes persones varen ser executades. La possessió de Sant Lluís, a uns cinc quilòmetres del poble,

va esser escenari també de fets repressius. A un dels pous de la finca varen esser tirants, malferits, dos porrerencs. Tingueren un angoixós final, juntament amb un altre home de Llucmajor. Per acabar vull dir que 31 porrerencs foren passats per les armes feixistes, tots ells víctimes d’una repressió que marcà definitivament el poble de Porreres. Cap d’ells varen tenir l’oportunitat de defensar-se, ni tant sols de declarar-se culpables. Tots moriren per defensar un projecte de modernitat, de participació cívica i d’autogovern, per lluitar contra el caciquisme local. Amb el recobrament de la democràcia la figura dels porrerencs afusellats ha estat aïllada de la nostra història, sols recordada a la memòria de les persones que els varen conèixer. Relatar la seva vida, intentar donar-la a conèixer és un fet que hauríem de fer tots, perquè aquests fets no tornin a passar mai més.

L'escenari dels afusellaments va ser la paret de l'església de la Santa Creu al costat del cementiri. Encara poden apreciar-se els impactes de bala a la paret. A uns metres de la paret s'instal·là una metralladora. La víctima era conduïda a darrera la capella -convençuda que era posada en llibertat-, i mentre li feien tocar a la porta, era metrallada.

Enquesta

Hem plantejat als alumnes de l’institut cinc preguntes, destinades a conèixer les seves preferències sexuals i amoroses: 1. A quina edat vas tenir la primera parella? 2. Per quin motiu deixaries la teva parella? 3. Què t'atreu més d'una persona? 4. Qué no suportes d'una persona? 5. Sexe i amor, han d'anar obligàtoriament junts?

L’AMOR I EL SEXE NO TENEN PERQUÈ ANAR JUNTS

Marina Garví/Maria Gayà/Catalina Vanrell 3 d’ESO A i C

Catalina Vaquer, 2n d'ESO, Porreres

1. Cati Vaquer: Als 11 anys.

2. Cati Vaquer:Per deixar d'estimar. 3. Cati Vaquer: Un poc de tot. 4. Cati Vaquer: Que m'ignori. 5. Cati Vaquer: No.

Catalina Melià, 4rt d'ESO, Porreres.

1. Catalina Melià: Als 13 anys.

2. Catalina Melià: Per manca d'estimació.

3. Catalina Melià: La seva forma de ser.

4. Catalina Melià: La “xuleria”. 5. Catalina Melià: No.

1. Xisco: Als 10 anys. Sergi: Als 12 anys.

2. Xisco: Per motiu d'infidelitat. Sergi: Per trobar-ne una altra. 3. Xisco: La forma de ser. Sergi. La seva forma de ser. 4. Xisco: Que xerri massa. Sergi: Que sigui creguda.

Sergi Llorenç Robles, 4rt d'ESO, Vilafranca. Xisco Exposito, 4rt d'ESO, Porreres.

5. Xisco: No. Sergi: No

Enquesta

Aina Femenies, 1r d’ESO C, Vilafranca

Alexandra Lucus, 2n ESO E, Porreres.

1. No n’he tengut.

1. Als 10 anys.

3. La seva manera de ser.

3. El caràcter i que sigui divertit.

2. Infidelitat

4. Que sigui mentider. 5. No.

Marga Gari, 2n d’ESO D, Porreres.

2. Per avorrir-me.

4. Que em copiï el que duc. 5. No.

Guillem Nicolau, 2 d’ESO,Vilafranca.

1. 10 anys.

1. Als 10 anys.

3. La manera de ser i els seus ulls.

3. Caràcter i físic.

2. Engany o si me deixes d'agradar.

2. Infidelitat.

4. Que sigui mentider.

4. Que comandi a la gent.

5. Sí.

Maria Barbara Nicolau, 3 d’ESO C, Vilafranca.

1. Als 11 anys.

5. No.

Catalina Rueda, 3 d’ESO B, MontuÏri.

1. Als 12 anys.

2. Infidelitat.

2. Per desconfiar o per un altre.

4. Que sigui mentider.

4. Que es pensi ser millor que tu.

3. Personalitat.

3. Que sigui sincer.

5. No necessàriament

5. Noo!!

Música

Hard-core i trash-punk a l’IES Porreres

POVIMON ENTREVISTA AL GRUP TRIBE Rafel Mora

RM: Quin és el nom del vostre grup? T.: TRIBE RM: Perquè aquest nom? T: Perquè avui en dia la societat es divideix en tribus, perquè és el nom d’una cançó que ens agrada i perquè ens agrada així com sona. RM: Quins sou els membres del grup i quin istrument tocau cada un? T: ·Francisco Raul Dellepiane ‘Paco’- Guitarra solista ·Miquel Gil ‘Gil’- Baix i coros ·Toni Rosselló – Bateria ·Biel Romera ‘Romi’ – Guitarra rítmica i veu. RM: Amb quin idioma cantau? T: Tant les nostres cançons com les versions són en anglès. RM: Com es va formar el grup? T: A pincipi d’estiu, al casal de joves en Miquel Gil i Toni Rosselló van proposar a Romi de fer el grup i ell va aceptar sense pensar-ho.

tre el nos mne d lu a x e e ó, rib ossell ria a T Toni R toca la bate t institu

RM: Quin estil de música tocau? T: Normalment hard-core i Trashpunk.

La band a Tribe al seu lo cal d’as saig

RM: Quins grups vos han influit? Quins vos agraden més? T: Els que ens han influit són Nirvana, Soulfly, Sepultura, Foo Fighters, Bad Brains i Ramones però els que ens agraden més són Nirvana, Soulfly i Ramones. RM: Com són les lletres? T: Parlen de crítica social i temes de drogadicció. RM: Quines versions feis? T: Les que ens agrada més tocar són: I just wanna have someting to do (RAMONES) Tourette’s (NIRVANA) Given up (LINKIN PARK) Sappy (NIRVANA) RM: On i quan assajau? T: A can Romi, Dilluns i Dijous. RM: Quins concerts heu fet? T: Per ara encara cap. RM: Quins projectes teniu? T: Assajar molt, treure noves cançons i fer aviat el primer concert. RM: Teniu pàgina web o algun videoclip? T: Està en procés.

Creació

CURSET PER A MARES

Miquela Maria Ferrer Barceló 3B Totes les mares del món fan i diuen exactament les mateixes coses. Jo crec que els donen un curset secret.

Qui no ha escoltat alguna vegada el clàssic "Tu fesli cas a la teva mare, que la teva mare sap molt d'això..." D’on creuen que ha pogut treure una mare una frase així? Doncs... del curset, és clar!

El primer que els ensenyen en el curs és a repetir molt les coses. Per això, quan ets petit no paren de dir-: “Com estàs? com estàs?” Segur que si el nin pogués parlar, els diria: “Fins als nassos, fins als nassos,...”

En el curset també els fan classe de llenguatge, i aprenen a incloure en totes les seves frases "el meu". "El meu nen no menja", "el meu nen dorm"... Són tan possessives que en l'agenda, posen els telèfons dels seus fills a la lletra M: "la meva Maria","el meu Pepet ". Gràcies a aquests cursets, les mares són capaces de parlar de dos temes a la vegada.

En aquests cursets de mare els inculquen, sobretot, dos principis: Que prengui calci i que donin ordres. Per descomptat, el curset també inclou classes d'estil i moda. - Ui, aquesta camisa és preciosa, fill.

- No.

– Però com que no? Si és el que es duu ara.

- El que es duu on,...en el circ?

A més, totes les mares són vidents. - Nen, que cauràs!.. I....pataplaf... caus!

Cal reconèixer que en aquests cursets són bastant professionals. I és que inclouen fins a nocions de policia. Les mares es transformen en autèntics detectius,després d’un dissabte al vespre: "Que heu fet? has fumat, has begut ?"

El que no els ensenyen en el curs a les mares, és que els seus fills creixen. Ja només vas a veurela cada quinze dies...però això no els és suficient: et preparen el menjar de dues setmanes, i s'asseuen al teu costat: - Què passa, no és bo?

- Acaba’t el bacallà, i menja més pa. - Et pel una taronja?

Perquè una mare mai està satisfeta! Per molt que facis! ... - “Mamà em cas”.

– “Què dius, però si ets un nen!

- “Mamà, m'han nomenat President del Govern!”

- “Ja et deia jo que estudiessis de metge!”

Encara que totes les mares fan sempre les mateixes coses, cap fa la sopa com la teva mare, cap et pela la taronja amb aquell estil. Encara que tinguis noranta anys i la teva mare cent vint, en sortir camí de la UVI et cridarà: "Julià, abriga’t agafaràs fred!".

ARE

IN!!!

n o i h s a F & l o Co

in!!!

Per les alumnes de 4t d’ESO-A

- COLOR LILA, MORAT O TONS SIMILARS - CAMISES DE QUADRES -CORRETGES PER SOBRE LES JAQUETES O CAMISES - MOCADORS PEL COLL - SÚPER CAMISETA IES PORRERES - CAPELLETS - CALÇONS AMB CAMA ELEFANT - SHORTS AMB LEGGINS LLARGS - GUARDAPITS - BOTES D'AIGUA - PLOMES - XAROL - CUNYES - BOSSES GROSSES Aquestes seran les camisetes de

out!!!

moda aquest estiu

- ESTAMPATS AMB PUNTS - TRENQUES” - FALDES PLISADES - CALCES FINES - PLATAFORMES - CALÇONS DE PINSEs - ESPATLLERES

BE TRENDY!

Suprimeix aquest calçat del teu armari!!

SATURDAY NIGHT: un vestit, leggins, botins, un cinturó per damunt, collars que ressaltin i un bon pentinat A SCHOOLDAY: Texans, un jersei, un mocador pel coll, botes i unes arracades senzilles. 18

Fotonovel·la

Plaga de “porquets” en temps dels esplais

CLAM D’UN PATI PLE DE BRUTOR

Comissió de Medi Ambient

“El senyor de les Tenebres”

Capricorn (22/XII – 19/I): Salut: si segueixes trescant per les muntanyes més empinades com si fossis una cabra podries patinar i trancar-te una cama. Amor: les teves bogeries et deixaran sense parella. Si tot i això la conserves, alerta! el més probable és que et posi les banyes. Diners: No és el millor moment per a introduir-se en la producció de formatge de cabra.

Horòscop

ribes al proper telediari. Amor: sé que continues pensant què dus unes banyes que no passes per la porta ... no siguis idiota, ser taure no vol dir ser banyut. Diners: la crisi et fotrà una cornada de la qual tardaràs a recuperar-te.

Bessons (21/V – 21/VI): Salut: si continues mantenint converses amb el teu inexistent

Aquari (20/I – 18/II): Salut: nedar a la platja durant l’hivern no és precisament la millor manera d’evitar refredats. Si vols nedar tot l’any hi ha piscines climatitzades al teu abast. Amor: un/a nedador/a poden entrar amb força a la teva vida. Diners: les teves inversions han fracassat, resigna’t, has llançat els doblers a la mar.

Peixos (19/II – 20/III): Salut: si no t’abrigues més pescaràs un bon constipat. Amor: algú ha llançat l’ham, l’esquer és golós, picaràs? Diners: des que et van acomiadar la teva única activitat és anar a pescar. Si creus que així podràs mantenir a la teva família quan se t’acabi l’atur vas ben errat.

Àries (21/III – 19/IV): Salut: alerta amb els cops d’aire, la teva propensió als refredats i pulmonies et podria jugar una mala passada. Fes esport i respira aire pur. Amor: la teva història d’amor podria esdevenir un “allò que el vent s’endugué”. Diners: els teus negocis s’enfonsaran com un castell de naips amb una bufada. Taure (20/IV – 20/V): Salut: si continues ingerint quan titats industrials de redbull no ar

germà bessó et tancaran al psiquiàtric. Amor: amb la teva obsessió per trobar una ànima bessona podries arribar a enamorar-te de tu mateix. Diners: els teus deutes es multiplicaran per dos.

Càncer (22/VI – 22/VII): Salut: ja es ben hora que superis el teu/teva caràcter hipocondríac i deixis de molestar el teu metge de capçalera amb les teves contínues demandes d’escaners i radiografies i biòpsies. No tens càncer!!! Amor: en el transcurs d’un viatge pel Tròpic de Càncer trobaràs el teu/teva gran amor. Diners: la teva incopetència s’ha convertit en el càncer que està

enfonsant la teva empresa.

Lleó (23/VII – 22/VIII): Salut: tant de rugir et deixarà afònic. Cuida la cabellera, o seràs un lleó calb. Amor: ets el/la gran rei/na de la selva sexual, sempre que “surtis de caça” lligaràs. Diners: en temps de crisi un gran depredador com tu ha d’anar a la caça de “gangues”.

Verge (23/VIII – 22/IX): Salut: usau preservatius, ser d’aquest signe no immunitza el contagi de venèrees o embarassos no desitjats. Amor: totes les teves conquestes t’abandonaran quan s’adonin que no penses mantenir relacions sexuals amb ells/es ... és el preu de mantenir la virginitat fins al matrimoni. Diners: Organitzar una subhasta per la teva virginitat no és la millor manera d’aconseguir diners davant la manca de crèdit dels bancs.

Balança (23/IX – 22/X): Salut: la teva dieta equilibrada és la clau de la teva salut de ferro. Amor: el teu equilibri emocional et permetrà trobar l’amor. Diners: aviat recuperaràs l’equilibri entre el que gastes i el que cobres; perdràs la feina i no podràs comprar res. Escorpí (23/X – 21/XI). Salut: alerta amb les picades verinoses. Amor: si segueixes punxant la teva parella, escamparà la boira. Diners: la teva immobiliària punxarà i anireu tots al carrer.

Sagitari (22/XI – 21/XII): Salut: quan surtis a practicar submarinisme alerta, un arpó et podria ferir en qualsevol moment. Amor: cupido encertarà de ple el teu cor. Diners: els teus dards enverinats enfonsaran la competència.

F.L.C.

Foreign Languages Corner CHRISTMAS WORDSEARCH

SUCHWORTRÄTSE

Sadek Kehloul

C T

N L

N S

B B

G R

A A

C F

U T

M N X

U R

N S

R F

V A

B F I

O F

Q O N A T J

X L

K J

N A J

D L

H V

Q C

Z E

O B

G E

U V

Z J

E L J

Z T

A F

S P

SOLUTIONS SUCHWORTRÄTSE BAUM HUND NACHBARN SOFA VATER

WORDSEARCH BELLS CAROLS CHRISTMAS TREE DECEMBER ELVES PRESENTS REINDEER RUDOLPH SANTA STOCKINGS

P F

APIMA

Comunicació de l’APIMA

L’ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES CELEBRA LA PRIMERA ASSEMBLEA D’ENGUANY

APIMA Hola alumnes, mares, pares i professors de l’IES de Porreres. Aprofitam aquesta ocasió per saludar-vos. Volem donar les gràcies a totes les mares i pares que varen assistir a l’assemblea ordinària de principi d’aquest curs 2008-2009. A la reunió de dia 14 d’octubre d’aquest any, es varen elegir els càrrecs de la junta directiva de l’APIMA de l’ institut, i va quedar de la següent manera: Llorenç Caldentey Bauzà, President, (Montuïri).

Mª Jesús Ximelis Bover, Vice-presidenta, (Porreres). Joana Ribot Binimelis, Tresorera, (Vilafranca).

Josep Lluís Jaume Bauzà, Secretari (Montuïri). Juan Serrano Rueda, Vocal, (Porreres).

Miquela Gelabert Ginard, Vocal, (Vilafranca).

Joan Jaume Garí, Vocal, (Vilafranca).

L’APIMA de l’IES Porreres anirà informant als seus

socis, per circulars o per correu electrònic de les novetats del Centre relacionades amb nosaltres. Referent al tema de l’ampliació del Centre, la junta ha elaborat i signat una carta dirigida a la Conselleria d’Educació i Cultura demanant l’ampliació del Centre. També ha demanat el suport de les APIMAs de les escoles de primària dels pobles afectats, les quals també s’han sumat a la petició amb les seves corresponents cartes de sol·licitud d’ampliació de l’IES Porreres. Vos informam que la Conselleria d’Educació i Cultura ens han concedit una subvenció de 676 €. Aquests dobles serviran per subvencionar activitats pels socis i per ajudar en diferents activitats i comprar material necessari pel centre. L’APIMA ha comprat un ordinador portàtil per: poder informatitzar el llibre de socis, pagament de quotes de quotes en una mateixa base de dades, llibre comptable i llibre d’actes. Si voleu rebre la informació de l’APIMA a través de e-mail, posau-vos en contacte amb nosaltres a través d’aquesta direcció de correu: apimaiesporreres@gmail.com Si voleu ser socis de l’APIMA, vos podeu posar en contacte amb l’APIMA: apimaiesporreres@gmail.com

LA PUBLICACIÓ D’AQUESTA REVISTA HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES AL PATROCINI DE:

Contraportada

escolta radio pati fes radio pati