Revista Povimon núm. 8 by Revista Povimon

POVIM CURS 2012-2013

NÚM 8

II ÈPOCA

ANY V

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

RETALLS, REFORMES I PROTESTES

Revista Anual Núm 8 - Any V

IES PORRERES

CTRA. MONTUÏRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

Coordinador Biel Vich

Comissió de la revista Rosa Vidal/Cristina Bauçà Xisca Roig

Correcció lingüística C. Bauçà/M. Sampol (català) Neus Oliver (anglès) Miquela Ollers (castellà)

Maquetació Biel Vich

Il·lustracions Departament de Plàstica Alumnes de Plàstica

Fotografies Alumnes i professors de l’IES Fotos baixades d’internet

Professors col·laboradors Joan Miralles, Neus Oliver, M. Antònia Mut, Margalida Sampol, Margalida Barceló, Joana M. Tomàs, Miquela Ollers, Antònia Mora, Víctor Palmero, Llorenç Vallespir, Joan Noguera, Consuelo Cubells, Margalida Mas, Rafel Juan, Margalida Adrover.

Imprimeix

EDICIONS TALAIOTS C/ Castelló de la Plana 30 - Esc 8 Àtic A 07181 - Palmanova (Calvià) 971751604 - 610272044

Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

Editorial

Tal com titularem en l’editorial del nostre bloc, el curs 2012-13 s’ha vist marcat pels retalls i pels anuncis de polèmiques reformes en el sistema d'educació pública. Tot plegat ha donat lloc a una contundent resposta per part dels treballadors del sistema educatiu i, molt especialment, dels seus usuaris, en forma d'un nombre mai vist d'accions reivindicatives. Tot això demostra la gran preocupació de la societat per la pèrdua de la qualitat educativa que impliquen els retalls i per la creació d'un nou model d'ensenyament en què els valors cívics, ètics i humanístics, així com la nostra llengua, queden marginats. Es diu que això es fa per donar als nostres joves la formació necessària per ocupar el seu lloc en l'economia del segle XXI. Es tracta, diuen, de formar una mà d'obra políglota, eficient, productiva i competitiva (i nosaltres afegiríem que dòcil, conformista, deshumanitzada i desarrelada), que suposadament estarà més preparada per fer front als reptes de la globalització i del capitalisme salvatge que s'estan imposant. Deixant de banda l'empobriment humanístic i el desarrelament cultural del nou sistema, hi ha dos factors, retalls i formació d'una mà d'obra eficient, que es contradiuen en si mateixos. El nou model educatiu economicista fracassarà si no es fa marxa EDITORIAL

OPINIÓ

PORTADA

NOTÍCIES

ENTREVISTES

REPORTATGES

Curs 2012-2013

4 7

15 16

enrere en la política de retallades en ensenyament. Només la reducció del nombre de professors, l'augment de la càrrega horària dels docents i de les ràtios d'alumnes per classe, la reducció o eliminació de professors de suport i classes de reforç, un sobtat canvi de model lingüístic que implicarà fer moltes matèries en anglès sense una transició o preparació prèvia de docents i alumnes, suposaran inevitablement o un augment exponencial del fracàs escolar o una davallada substancial del nivell acadèmic (i per tant menys eficiència i competitivitat) o una combinació d'ambdues coses. I tot plegat en una unió Europea on segons la OCDE en els propers 50 anys el 35 % dels llocs de feina que es creïn exigiran un nivell de formació de grau o post grau universitari i un 50 % un nivell de batxillerat o FP. En el futur aquells que es quedin en un nivell d'estudis bàsic (ESO o PQPI) o que abandonin el l'ensenyament sense cap títol només podran aspirar a un 15 % dels llocs de feina que es crein. L'actual percentatge de fracàs escolar i abandonament prematur d'estudis a l'estat espanyol és del 32 % i amb els retalls és previsible que augmenti. Quin futur espera a la joventut del nostre país? Està justificada la preocupació per aquestes polítiques? Sincerament, des de Povimon, creim que sí.

SUMARI

CULTURA CREACIÓ

PALABRA POR ...

FLC

ESPORTS

30 34

ANUARI 2012-13 39

PASSATEMPS

HORÒSCOP

ARTS & CRAFTS

CONTRAPORTADA 52

Opinió

Els alumnes d’ètica opinen en base al reportatge que han realitzat

S’HA DE CANVIAR LA LLEI DE L’AVORTAMENT?

Aina M. Juan i Llucia Garcia Personalment pensam que l'avortament no s'ha de prohibir, ja que en alguns casos és necessari (violació, embaràs de menors..) i en altres comporta un canvi molt dràstic a la vida de la persona i ha de poder ser una elecció que la dona o la parella ha de prendre. Pensam que és una elecció que ha de prendre la persona que està embarassada i no l'Estat, no es pot contemplar des d’un únic aspecte moral, ja que les conseqüències físiques i pscicològiques les patiran les persones que se n’hagin de fer càrrec. Tot i això, creim que l'avortament hauria de ser la darrera via a seguir ja que hi ha altres mesures preventives que s'haurien de potenciar (preservatiu, píndola, DIU..) ja que avortar comporta un gran esgotament físic. Pels fets esmentats és una gran contradicció la ideologia de l'esglèsia que pensa que l'avortament és un assassinat, però a l'hora està en contra de tots els mètodes preventius. La nostra tesi és que el fet d'avortar depèn de les condicions en què haurà de viure la persona i la seva parella i és una decisió personal.

Aina M. Rigo i Catalina Escalas Trobam que hauria de ser un dret per a la dona escollir si vol avortar sempre que estigui dins d’uns límits de temps racionals però també s’ha de tenir en compte que en el cas de que si als 4 mesos, la mare estigui en perill o l’embrió patís malformacions s’hauria de poder avortar. Sabem que quan la gent parla de l’avortament pensen que és un delicte causat per la mare, però no s’aturen a pensar que per exemple, una al·lota de 16 anys embarassada no pot fer-se càrrec de l’infant, ni econòmicament ni psicològicament. A més, la màxima preocupació de les adolescents de setze anys és estudiar i tenir un bon futur universitari, encara què es poden trobar excepcions. A més, una dona que ha estat violada trobam que té en dret d’avortar ja que a més de patir psicològicament pel fet que l’hagin violada també patirà el mal de tenir un fill que no vol i d’una persona que ni coneix. Creiem que hi ha d’haver casos en els quals es pugui avortar ja que és la dona la que s’ha d’afrontar a aquestes situacions tant dures que et posa la vida. En conclusió, pensam que una dona embarassada té tot el dret de decidir si ha d’avortar o no, ja que només és ella que sap si està capacitada físicament, econòmicament i psicològicament per criar un infant. És millor que un nin no neixi i que es mori dins la panxa que després, quan sigui gran, tingui una mala vida, o pitjor encara, que l’abandonin només néixer.

Laura Romero Jo estic a favor de l'avortament quan hi ha violació i aquestes coses, però si és una persona que s'hi ha quedat per fer-ho sense protecció, no, perquè ells dos, saben que pot passar això,i s'haguessin pogut preocupar abans, que no quan la criatura ja està en desenvolupament, perquè l’infant no en té la culpa. Si són menors, pens que hauria de ser amb l'autorització dels pares, o almenys d'un, si estan separats, perquè sempre és bo comptar amb l'ajuda dels pares perquè ens poden ajudar encara que quan sàpiguen la notícia no sabrien com reaccionar.

Xisca Mascaró i Aina Estrany Des del nostre punt de vista l'avortament és una cosa dolenta, però que a vegades s'ha de dur a terme per diferentes raons. Trobam que s'ha de poder avortar en cas de que el fetus tengui malformacions, en cas que la mare pugui patir un risc, de violació o finalment quan una menor de 16 anys es quedi embarassada i no pugui mantenir el fill. En tots aquests casos trobam que si que es podria avortar però no trobam just que hi hagi dones que avorten pel simple fet de que s'hagi produit un embaràs imprevist.

Samuel W. Sansó Jo abans de fer aquest treball, estava gairebé totalment a favor de l’avortament. Però a mesura que llegia i investigava sobre el tema, me vaig assebentar de la cruetatl que representa, i crec que el millor seria donar el fill en adopció, així almenys podrà viure la seva vida. Perquè privar a una persona de la seva vida abans de poder-la experimentar es un poc cruel. I els mètodes també ho són. Pensar que allò, per petit que sigui un dia seria com tu o jo, però el matem abans de que pugui néixer, i tastar la vida. Si el donéssim en adopció, així almenys tindria una oportunitat de viure, i la mare s’estalviaria tots els riscs, tant mentals com físics. També es bastant dolorós per part de la mare... i el fill, que normalment ja sent el dolor quan es desenvolupa. Per això els mètodes com inserir urea al líquid on es troba el nadó es molt cruel, perquè el fetus es va movent violentament mentre el va cremant, per dins i per fora... Curs 2012-2013

Portada

Enguany es va homenatjar al poeta Antoni Vidal i Ferrando

DIADA DE SANT JORDI 2013

Els alumnes de 3r d’ESO van aprofitar la seva primera gran oportunitat per recaptar fons per al viatge d’estudis del proper curs i dedicaren gran part de la jornada a preparar les roses amb missatge i a repartir-les entre alumnes i professors.

Pep Castell Marina Noejovich La jornada escolar començà com moltes altres, una classe, dues classes, ... Però a la cinquena ens varen dur una sorpresa : les esperades roses amb les dedicatòries! aquelles que tothom esta ansiós per llegir i per ensumar. A les 12:00h els nostres presentadors, na Joana Arbona de 2n D i en Mustapha Jarrab de 2n A, començaren amb la història de San Jordi. Ens explicaren la relació de les roses i els llibres amb aquesta celebració que correspon amb l’antiga tradició de regalar roses entre els enamorats i el dia del lli-

Curs 2012-2013

bre que coincideix amb la mort de dos grans escriptors: Shakespeare i Cervantes. En primer lloc, la directora ens va fer un discurs, que ens va emocionar i motivar a tots i va donar pas al nostre estimat convidat, Antoni Vidal i Ferrando, que ens va agrair tota la feina i activitats que férem de la seva obra. Els alumnes de PQPI el varen obsequiar amb uns quants productes de l’hort cultivat per ells i una rosa amb un missatge. Com ja vam anunciar en una entrada al nostre blog el poeta Antoni Vidal Ferrando, natural de Santanyí, va ser elegit a principi de curs com a escriptor de l'any

per la Comissió de Normalització Lingüística del nostre institut. Seguirem amb la tradició inaugurada l'any passat en què vam celebrar l'any Alcover. L'objectiu era donar a conèixer a alumnes i professors l'obra literària d'escriptors de la nostra terra que s'expressen en la nosta llengua, el català. En aquest sentit, una de les activitats més interessants desenvolupades per treballar l'obra del poeta santanyiner ha estat l'elaboració d'uns vídeos per part dels alumnes de 3r i 4t de diversificació. En aquests treballs audiovisuals es reciten o canten diversos poemes d'Antoni Vidal Ferrando,

Portada

Un emocionat Antoni Vidal i Ferrando, ens va agrair tota la feina i activitats que férem amb la seva obra.

amb acompanyament musical del grup Entreveus (que ha musicat diversos poemes d'aquest autor) i d'imatges seleccionades i muntades pels nostres alumnes. Després de la xerrada del nostre convidat, es llegiren els seus poemes en català i altres llengües. Es llegiren els poemes: “No teníem rellotge” en català i en cas-tellà, “Te n’has anat” en català i en alemany, “Ulls”en català i en àrab, “A la lluna al vespre” en català i en llatí, “Bob Dylan no tocarà l’harmònica” en català i un grapat d’alumnes i la professora Francina Crespí al piano, recitaren amb fons musical una cançó de Bob Dylan. A continuació, els alumnes de teatre de 1r d’ESO, ens varen preparar una representació del poema “A la lluna el vespre”, i els de 2n d’ESO “No teníem rellotge” i un ramell de versos. Tot d’una en acabar les actuacions dels alumnes de teatre, uns quants alumnes de 4t d’ESO cantaren el poema ''Bob Dylan mai més no tocarà l'harmònica'' que ells mateixos havien musicat. Un dels moments més esperats va ser el lliurament de premis del concurs de poesia i narrativa. Els guanyadors: Maria Sansó Femenias, Gabriel Rosselló Salleras, i

Joan Rosselló Bover, varen ser desvetllats per Antoni Vidal i Ferrando. El premi de poesia de primer cicle va ser per al poema titulat SANT JORDI que justament descriu amb molt d'encert el que representa la diada de sant Jordi i que és obra de Maria Sansó Femenias de 1r D. El premi de narrativa de primer cicle va ser per a un somiador que tant li és escriure prosa com poesia: Gabriel Rosselló Salleras també de 1r D.

Pel que fa al premi de poesia de 2n cicle fou per un poema profund sobre els sentits de l'existència. El premi va ser per a una alumna que no deixa mai de reflexionar: Bianca Adriana Ionita de 4t B. I finalment, el guanyador de narrativa de 2n cicle, explica com la melodia i la lletra d'una cançó el duu a reflexionar sobre la societat actual. Es tracta de Joan Rosselló Bover de 4t C. Just després,, els alumnes de 3r d’Expressió corporal ens van preparar una sorpresa en la qual explicaven les festes de cada poble. Per acabar les actuacions i representacions la part més reivindicativa va córrer a càrrec d'uns alumnes de 4t que llegiren un manifest a favor de la nostra llengua amb versos del nostre convidat. Finalment, uns quants alumnes de l’optativa de Botànica i el professor Rafel Nigorra, van sembrar l’arbre Antoni Vidal i Ferrando. Segurament, les roses que hem rebut, durant uns quants dies en arribar a casa nostra ens recordaran la història del valent cavaller que va arriscar la seva vida per salvar el seu poble i la bella princesa i que, a punta de llança, va matar el drac que es menjava la gent.

Els alumnes recitaren poemes de Vidal i Ferrando en català i altres llengües.

Curs 2012-2013

Portada

Els alumnes de PQPI varen obsequiar a Antoni Vidal i Ferrando amb uns quants productes de l’hort cultivats per ells i una rosa amb un missatge.

Joan Rosselló premi de narrativa de 2n cicle, amb una una reflexió sobre la societat actual a partir de la melodia i la lletra d'una cançó.

Uns quants alumnes de 4t d’ESO cantaren el poema ''Bob Dylan mai més no tocarà l'harmònica'' que ells mateixos havien musicat.

Uns quants alumnes de l’optativa de Botànica i el professor Rafel Nigorra, van sembrar l’arbre de Vidal i Ferrando.

Un dels moments més esperats va ser el lliurament de premis del concurs de poesia i narrativa. Els alumnes estaven ansiosos per conèixer la identitat dels premiats.

Curs 2012-2013

Notícies

Marga Ferrer Frau va patir un desgraciat accident de trànsit

DOL A L'IES PORRERES PER LA MORT D'UNA ANTIGA ALUMNA

Recollida d'oli de cuina usat

L'IES PORRERES CONTINUA AMB EL PROJECTE BIOSIRE

CMA La Comissió de Medi Ambient, ha informat als nostres reporters que l'IES Porreres continuarà en el projecte europeu BIOSIRE, basat en la recollida d'oli de cuina usat per transformar-lo en Biodiesel. Per poder participar es posarà a disposició de la família un recipient, d'1,5 litres de capacitat, i en tenir-lo ple d'oli vegetal usat, l'alumne el durà al centre i se li donarà un altre recipient net. El dia d'entrega, al centre, dels recipients plens serà cada dilluns i dimarts a les 8:00 h.

Redacció Marga Ferrer Frau, una jove de Montuïri de 19 anys que era exalumna del nostre centre, va morir el passat 23 d'octubre en un accident de trànsit, després que el cotxe en què viatjava sortís de la calçada i fes diverses voltes de campana en un tram de la carretera que uneix Manacor i Cales de Mallorca. Na Marga Ferrer va quedar atrapada a l'interior del vehicle i tot i la ràpida arribada de les Ambulàncies del 061, la Policia Local, els Bombers i la Guàrdia Civil, no es va poder fer res per salvar la seva vida. La comunitat educativa del nostre centre va quedar consternada per aquesta desgràcia i la presència de pares, professors, alumnes i exalumnes en el funeral que va tenir lloc a Montuïri va ser massiva. Na Marga Ferrer va ser alumna del nostre centre durant cinc anys i havia titulat en ESO el curs 2010-11. Actualment cursava estudis de Formació professional. L'equip directiu, en representació de la comunitat educativa de l'IES Porreres, expressà el seu condol a la família de na Marga Ferrer.

Atendre la salut dels adolescents

LA CONSULTA JOVE ES TORNA A ACTIVAR

Redacció La Conselleria de Salut i Consum, mitjançant la Xarxa de centres d'Atenció Primària, segueix impulsant el programa Consulta Jove per atendre les necessitats de salut dels nostres adolescents. L'objectiu és millorar la salut i aclarir els dubtes relacionats amb la sanitat dels joves adolescents escolaritzats en Instituts d'Educació Secundària. Es poden demanar dubtes sobre qualsevol tema que es pugui relacionar amb la salut. No només els malestars físics, sinó també els psíquics i emocionals, i també dubtes de sexualitat, consum de drogues, alimentació, situacions de violència,... Teniu present que sempre s'atenen les demandes dels joves en situació d'intimitat i confidencialitat. Es pot demanar cita de manera individual, per parelles o en petit grup. Curs 2012-2013

Notícies

La CNL també prepara l’homenatge a un escriptor i una pissarra d’errades

PARELLES LINGÜÍSTIQUES PER APRENDRE CATALÀ

CNL La CNL ha desenvolupat algunes activitats durant el curs. Així s’han posat en marxa les Parelles Lingüístiques, l'homenatge a l'escriptor Antoni Vidal Ferrando i una pissarra on s’han anat apuntant les errades més comunes que es solen fer. Les parelles lingüístiques són una manera oberta, informal i simpàtica de conèixer gent a l'institut i de millorar les pròpies habilitats lingüístiques. Permet estar en contacte amb un parlant nadiu de la llengua que vols aprendre, millorar o practicar, en situacions de conversa reals. El programa de parelles lingüístiques està obert a tots els estudiants de l'IES Porreres, i també al personal d'administració i serveis i al personal docent del centre. Per apuntar-se cal omplir una sol·licitud on s'indiqui si t'hi apuntes com a ensenyant (per ensenyar el català a un company) o com a aprenent. Els participants hi dedicaren una o de dues hores a la setmana durant tot el curs.

Organitzat per 4t PDC EN EL 200 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT

HOMENATGE A CHARLES DICKENS

Alumnes 4t PDC a ASL Charles Dickens (1812-1870) és un dels mes famosos novel·listes anglesos i un del més coneguts escriptors de la literatura universal. Entre les seves obres podem citar:OliverTwist, Els papers pòstums del Club Pickwick, David Copperfield, Un conte de Nadal, Temps difícils i moltes més. Aquest any els alumnes de diversificació li hem volgut fer un petit homenatge coincidint amb els 200 anys del seu naixement. Els curs passat alguns alumnes ja començaren a realitzar el treball que nosaltres acabarem: un llibreque servirà per fer lectura a l’aula. Es tracta de l’obra de Dickens Un conte de Nadal (1843). Nosaltres l’hem llegit i vos convidem a fer-ho!. A més de conèixer una obra de la literatura universal ens ha servit per lligar altres temes relacionats amb el món de Nadal i la manera de celebrar-ho o no, a altres indrets. El final de la lectura quasi coincidirà amb el dia que també celebrarem el final de la UD “obrim un restaurant” i que serveix de fil argumental del nostre treball. Moltes de les tradicions de les festes nadalenques angleses (iniciades a l'època victoriana) es mantenen actualment,com l'arbre de Nadal, les felicitacions(amb motius de Sant Valentí: flors, papallones i el pit-roig (símbol de l'eterna estimació),el púding de panses i Sant Nicolau. L'arbre de Nadal va arribar a Anglaterra des d'Alemanya. Així es va comen-

Curs 2012-2013

çar a guarnir l'arbre amb espelmes. També d'aquesta època són els“crakers” (regals i caramels típics del Nadal). Sabies que les xocolatines del calendari que mengen per Nadal tenen un significat religiós? Es tracta d’un compte enrere fins arribar al dia de Nadal que té el seu inici al segle XIX a l’Alemanya protestant.. Abans els nins encenien una espelma el diumenge d’advent fins la nit de Nadal. Avui, s’ha popularitzat tant que es realitza a partir del dia 1 de desembre fins al 24 i s’utilitza un calendari amb figures de xocolata. El primer calendari de xocolata es va realitzar als anys 20. Així el temps d’espera de l’arribada del Nadal era més dolç.

Notícies

Donarem la benvinguda a les festes de Nadal amb un tallers organitzats per cada un dels diferents departaments

ADÉU PRIMER TRIMESTRE, BENVINGUDES VACANCES DE NADAL!

Cristina Bauçà Dia 21 de desembre posàrem punt i final a un trimestre ple de retrobades, nous hàbits, noves amistats i adaptacions a nous horaris. Volguérem donar la benvinguda a les festes de Nadal amb un tallers organitzats per cada un dels diferents departaments de l'Institut. El departament de tecnologia va fer un taller d'imants. Els participants triaren un model, tallaren la fusta, la pintaren i per acabar aferraren l'imant a la part posterior. El departament de castellà féu un taller de dedicatòries mentre que el de català el va fer de neules pel primer cicle ja que amb les alumnes de segon cicle miraren la pel·lícula L'habitació d'en Fermat. Els departament d'anglès van posar una pel·lícula en versió original, Nightmare before Christmas de Tim Burton, mentre que el departament de Ciències Socials va projectar Una noche en la ópera, en el primer torn i La cena de los idiotas en el segon. El departament de matemàtiques organitzà un taller de jocs de taula, que va agradar molt als alumnes, i un de papiroflèxia. Ball de saló fou el taller que organitzaren els nostres companys de música on participaren alumnes ben experts en el tema. A alguns a-

alumnes els tocà jugar a bàsquet, partidets curts de 4x4 dirigits pels prof e s s o r s d'educació física. Un altre taller molt “artístic” fou l'organitzat pel departament de Plàstica que elaboraren punts de llibre. El departament de ciències naturals féu un taller on els participants havien d'extreure l'ADN, primer d'un fetge i després el seu. El punt més solidari del matí el va protagonitzar el departament d'Orientació amb el taller de “Sonrisa Médica”. Representants de l'organització vengueren a mostrar quina era la finalitat de les seves actuacions en els hospitals amb els nins i en feren una demostració. Endolcirem l'acomiadament amb una xocolatada a l'hora del patí i les veus del professorat i dels alumnes cantant la Nadala que Miquel Nigorra havia compost per l'ocasió. No va faltar, tampoc, l'arbre de Nadal amb desitjos que es realitza a nivell tutoria cada curs. Un dia ben entretingut en què va destacar la xocolata a càrrec de l'Apima i les coques de Nadal pro-viatge d'estudis fetes pels alumnes de 4t d’ESO. Uno bona forma d’acabar el primer trimestre. Curs 2012-2013

Notícies

Una tasca per treballar llengua, estètica, gastronomia, tradicions...

PER NADAL A L’INSTITUT OBRIM UN RESTAURANT

Alumnes de 3r de PDC Els alumnes de 3r de PDC a ASL aquest any tornàrem a "Obrir un restaurant". És una tasca que ferem servir per treballar la llengua, la literatura, l'estètica, la gastronomia, les tradicions... començàrem el mes de setembre per acabar l'activitat la setmana abans de les vacances de Nadal. Cada any els alumnes de diversificació curricular a l'Àmbit Sociolingüístic " Obrim un restaurant". Ho feim en el marc de les festes de Nadal, després d'estudiar diferents aspectes cuturals, religiosos i tradicionals. Comparam les diferències i similituts amb altres cultures, els diferents costums, calendaris... Però especialment treballam aspectes lingüístics (catala-castellà) i de disseny (sí, disseny d'interiors) relacionant tot el que sabem amb èpoques passades. Per exemple amb el que ens dóna a conèixer Leonardo Da Vinci... Ho saps? t'agradaria saber-ho? Cada anys afegim un tema nou d'estudi als treballats pels cursos anteriors i així els alumnes ens engresquem en una activitat que culmina amb l'estudi de la gastronomia nadalenca i el "dinar de Nadal". No oblideu que per arribar a la "festa" s'ha de fer tota la feina prèvia (vocabulari, lectura de textos, el text instructiu, el narratiu, la descripció... Tampoc oblidam l'aplicació de les TIC ... heu de pensar què podem desenvolupar una petita part del treball a l'aula d'informàtica.

Els alumnes de 3r de PDC treballen el tema del la Pau de forma creativa

DIA DE LA PAU A L’IES PORRERES

Maria Cristina Lliteras Allende, 3E El passat dia 30 de gener, els alumnes de 3r de Diversificació (com feim a cada data solidària elegida) treballàrem el tema del la Pau d’una forma creativa i original. Aquest dia celebràrem el dia de la pau i de la no violència, perquè Gandhi morí el 30 de gener del 1948. Nosaltres hem volgut tractar aquest tema a través de una cançó: The Wall de Pink Floyd . Aquest any enllaçàrem el dia de l’Holocaust i el de la Pau (27 i 30 de gener). També fa 80 anys que Hitler va arribar al poder. Hi ha errors que no es poden repetir. Parlàrem d’Al Gore (premi Nobel de la Pau a 2007 per fer unes conferències sobre canvi climàtic) i d’Irina Saendler (proposada per aconseguir salvar més de 2000 nins de l’extermini nazi). Enllaçàrem temes d’ecologia, història i mediambient. Finalment, creàrem la nostra pròpia versió del videoclip i també vàrem fer un mur amb el colom de la pau fet amb tassons de plàstic.

Curs 2012-2013

Notícies

Els alumnes de taller de teatre muntàrem “una rambla” d'estàtues al pati

EXHIBICIÓ D’ESTATUES HUMANES

Aquestes alumnes es van disfressar de tres xineses

Alumnes de taller de teatre de 1r Dia 5 de febrer aprofitant que és temps de Carnaval, els alumnes de taller de teatre de primer preparàrem una exhibició d'estàtues humanes. Durant

la classe de teatre ens disfressàrem i maquillàrem i a l'hora del pati muntàrem “una rambla” d'estàtues al pati. Hi va haver varietat: la núvia cadàver, dues pepes de porcellana, tres cuiners, tres xineses, dues calaveres, el bé i el mal i dos cantants que en posar-los monedes al capell cantaven i tocaven la guitarra. El públic ens va donar monedes de xocolata, galetes i xiclets perquè ens moguéssim. Per vosaltres hem recollit alguns testimonis del que va suposar l'experiència. “Una experiència única veure tot l'institut pendent de nosaltres, no m'esperava tanta gent”. “Fer de núvia cadàver va ser una experiència inoblidable. Em va agradar que els meus amics em veiessin actuar”. “Ens va encantar maquillar-nos i trobar els vestits i els complements, després de superar els primers nervis, cada vegada ens sentírem més tranquil.les i va ser una experiència emocionant. Ens agradaria fer coses semblants”.

Vàrem anar al pati a practicar el que havíem après a classe

EL TEOREMA DE TALES AL PATI DE L'INSTITUT

Alumnes de 2n de Taller de Matemàtiques Dimecres 6 de febrer, els alumnes de segon d'ESO que fan taller de matemàtiques vàrem anar al pati a practicar el que havíem après a classe. Agafàrem mides de diversos elements del pati, com per exemple: l'ombra dels xiprers, de les faroles, de les cistelles de bàsquet … També vàrem prendre mides del camp de futbol i del radi (o diàmetre) dels cer-

cles central i de penal. Per a què necessitàvem totes aquestes mides? Per poder calcular l'altura del xiprer, de la farola i de la cistella de bàsquet, a les quals no hi podíem arribar per mesurar-les directament i que amb les mides preses abans i el Teorema de Tales, es poden calcular. Aquestes mides ens serviran per trobar la seva àrea, el perímetre i les àrees central i de penal. El teorema de Tales s'utilitza per calcular mesures desconegudes, i s'aplica a triangles semblants. Es diu que dos triangles estan en posició de Tales si tenen un angle en comú Â, i els costats oposats a Â són paral·lels. I si estan en posició de Tales podrem assegurar que són semblants. Així, aquests dos triangles són semblants i compleixen les regles anomenades anteriorment Curs 2012-2013

Notícies

Joan Rosselló va quedar classificat entre els 20 primers de Balears

50 ALUMNES DE L’INSTITUT PARTICIPEN A LES PROVES CANGUR

Alumnes de 4t Enguany, 50 alumnes de l'IES Porreres vam assistir a les proves Cangur de matemàtiques. Quasi tots els alumnes de 4t opció B hi vam anar i en Joan Rosselló Bover va quedar classificat entre els 20 primers de Balears del seu nivell. El matí de dia 21 de març, vam agafar el bus i vam anar al poliesportiu Miquel Àngel Nadal a Manacor. Allà ens varen lliurar el full on anotar les respostes i vam entrar dins el pavelló per començar les proves. Hi havia molts altres alumnes d'altres instituts. Va ser un dia molt interessant i entretingut. Tothom se'n va anar molt content havent passat una bona estona fent matemàtiques. En acabar, vam sortir a fora a berenar. Després, vam tornar entrar al poliesportiu per realitzar una gimcana en grups (per instituts). Hi havia problemes molt interessants i molt bons, uns més difícils i uns altres un poc menys, però tots molt entretinguts. Enguany, no vam poder repetir el gran èxit de l'any passat en la gimcana, però el més important és participar. La prova durava 1 hora i 15 minuts. Va ser bastant difícil i bàsicament eren problemes de lògica. Només en alguns casos havies d'usar eines mate-

Va ser un dia molt interessant i entretingut. Tothom se'n va anar molt content havent passat una bona estona fent matemàtiques.

màtiques apreses a classe. Hi havia 30 preguntes i quasi no vam tenir temps d’acabar-les totes. Quan vam acabar, van dir el nom de l'institut guanyador de la gimcana i vam tornar cap a l'IES Porreres.

Una col·laboració amb el Fons Mallorquí de de Solidaritat i Cooperació

BERENAR SOLIDARI 2013

Redacció Dimecres dia 27 de març, realitzàrem, com cada any, el nostre ja clàssic BERENAR SOLIDARI en el temps d'esplai. La comissió d'extraescolars i els professors col·laboradors varen organitzar una mena de "xibiu" al porxo del pati i varen vendre els berenars que ha-

Curs 2012-2013

vien preparat i duit per vendre a alumnes, professors i personal no docent. Enguany s'han notat una mica els efectes de la greu crisi econòmica que estem patint i la recaptació ha estat un poc inferior a la d'anteriors ocasions. La baixada en la participació es va notar en les compres dels alumnes que segurament minvaren de resultes de la notable reducció del poder adquisitiu de les famílies que fa que la majoria d'alumnes portin el berenar fet de casa. Tanmateix el manteniment de la demanda dels professors i del personal no docent va permetre que la caiguda en la recaptació fos mínima. En total es van ingressar 275 € mentre que el curs anterior es van recaptar 295 €. Segons ens ha fet saber, el Fons Mallorquí de de Solidaritat i Cooperació ha destinat el donatiu de 295€ de l’any passat a un projecte educatiu a la regió de Nueva Segovia, situada a al nord de Nicaragua. Aquest suposa millorar les infraestructures de 9 escoles rurals, l’adquisició de material educatiu i oferir formació o reciclatge a mestres de la zona, a més de concedir 40 beques a estudiants de primària, secundària i formació professional.

Notícies

1r C i 4t D campions de primavera i estiu respectivament

3r ESO E EL GRUP MÉS ECOLÒGIC 2012-2013

CMA El passat 22 d'octubre va començar l'edició 2012-13 del concurs del "Grup més ecològic" de l'IES Porreres. Com cada any, s’han valorarat els hàbits de cada grup-classe pel que fa a la recollida selectiva de residus i al reciclatge, l'estalvi energètic, la neteja de l'aula i del centre, així com la promoció d'altres hàbits relacionats amb una forma de vida sostenible i respectuosa amb la natura. El concurs s’ha desenvolupat al llarg de tot el curs. Hi ha hagut 3 voltes. La primera volta o campionat d’hivern de dia 22 d’octubre a dia 14 de desembre. La segona volta o campionat de primavera: de dia 17 de El campió d’hivern i el grup més ecològic d’aquest curs va ser 3r d'ESO E. desembre a dia 15 de març. I la tercera volta o ces de Nadal. El grup pitjor classificar fou 3r campionat d’estiu: de dia 18 de març a dia 7 de d'ESO C amb només 229 punts. juny. Cada avaluació s’ha proclamat un campió es- Pel que fa a la segona volta, tot i que 3r d'ESO E va tacional perquè després de cada volta els marca- ser el grup amb més puntuació (323 punts), no opdors es tornaran a posar a zero per a la següent (un tava al premi per ja haver-lo obtingut al primer trimateix grup no podia repetir campionat de volta). mestre. Així 1r d'ESO C va ser elegit campió de El grup més ecològic del curs 2012-2013 ha estat el primavera amb 317 punts, amb 1r d'ESO C com a grup amb més punts sumant les tres voltes. segon classificat a 6 punts. El premi van ser entraEl guanyador del primer trimestre va ser 3r d'ESO des per anar al cinema a veure la pel·lícula que volE, amb 291 punts, que quedà així proclamat campió guessin, cortesia del diari ULTIMA HORA. 4t C va d'hivern. Va ser un resultat ajustat i amb forta com- ser proclamat oficialment com el grup més brut i petència fins a la darrera jornada amb el 2n classi- contaminant del 2n trimestre amb només 249 ficat, que va ser 4t d'ESO D (282). El grup punts. guanyador va rebre un diploma i una entrada per a A la darrera volta, tot i que, una vegada més, 3r E cada alumne per anar a patinar a la pista de gel si- ha resultat ser el grup amb més puntuació (323), tuada a plaça d'Espanya de Ciutat durant les vacan- el campió d’estiu ha estat 4t D, que amb 309 punts s’ha imposat en una dura pugna al grup de PQPI, que fins a la darrera setmana mantenia opcions tot i que finalment només pogueren sumar-ne 299. Tots els alumnes del grup guanyador rebran una antrada per anar a veure una pel·lícula al multicinema de Manacor. El grup més ecològic del curs 20122013, ha estat el de 3r E, amb una puntuació total de 937 punts. En segon lloc ha quedat 1r C, amb 893 i en tercer lloc, 4t D, amb 889. Els alumnes del grup guanyador rebran com a premi entrades per a l’Aqualand de s’Arenal. Per acabar direm que el grup més brut i contaminant d’aquest curs ha estat el de 3r D, amb uns pobríssims 726 punts. 1r d'ESO C va ser elegit campió de primavera amb 317 punts. Curs 2012-2013

Notícies

Mika Obrador lidera un projecte de direcció per als propers 4 anys

L’EQUIP DIRECTIU RENOVA EL SEU MANDAT

L’actual equip directiu està format per na Mika Obrador, en Joan Ramon Xamena, na Xisca Roig i en Joan Miralles.

Redacció Tot sembla indicar que l'actual equip directiu, liderat per na Mika Obrador, renovarà el seu mandat el proper 1 de juliol. Aquesta renovació suposarà que el nostre centre serà dirigit per aquest equip directiu pels propers quatre cursos. Tot i que el nomenament no es podrà confirmar fins que apareixi al BOIB, les probabilitats que això sigui així són molt altes després que la comissió de selecció hagi avaluat més que positivament, amb un 9,3, el projecte de direcció presentat per na Miquela Obrador. Els motius que van portar a na Mika Obrador i al seu equip a presentar aquesta candidatura foren diversos, però sobretot, les ganes que el centre aconseguís estabilitat i una línia de feina definida. Des del curs 2005-2006 a aquest centre hi ha hagut

canvis tant de membres dels equips directius com d'equips directius sencers gairebé anualment. La continuïtat i l'estabilitat en l'equip directiu es considera un factor clau perquè un centre pugui millorar i evolucionar, i ara na Miquela i el seu equip tenen l'oportunitat de poder-ho fer. Per aquest motiu, segons ens han contat, després de dos anys en la direcció i veient que s'entenien molt bé, van decidir continuar per tal de poder dur endavant alguns projectes que teníen en ment. El fet que tot el professorat que va contestar a l'enquesta de satisfacció els animés a presentar projecte, els va acabar de decidir. Evidentment també hi va haver determinats aspectes que els feien tirar enrere, com poden ésser la manca de recursos (tant humans com econòmics), o els canvis constants en la normativa, entre d'altres; però finalment van pesar més els aspectes positius. Quan ho van haver decidit, ho van comunicar a la CCP i van demanar la col·laboració de tot el professorat en l'elaboració del projecte per tal que tots se poguessin sentir part d'aquest. El projecte estratègic determina els objectius que es volen aconseguir durant el període 2013-17. Per tal d'assolir aquests objectius s’han marcat una sèrie d'actuacions, qui són els responsables de dur-les a terme, els indicadors que permetran avaluar-les i la seva temporització. Els objectius principals de l’equip directiu per als propers quatre cursos destacariem el de millorar els resultats acadèmics i el nivell educatiu dels alumnes i l'atenció a la diversitat, impulsar un pla de foment de la lectura, aplicar el programa de gestió de qualitat, potenciar l'ús de les TIC com a recurs didàctic, etc.

Segueix l’actualitat de l’institut dia a dia on-line!

Mantín-te informat de tot el que passa a l’IES Porreres via internet LLEGEIX EL BLOG DE LA REVISTA POVIMON!

revistapovimon.blogspot.com Des de l’ordinador de taula o portàtil, tablet, ipad, mòbil ...

Curs 2012-2013

Envia’ns articles, cartes, poemes, narracions, còmics, etc. a povimon@gmail.com

Entrevistes

Aquests alumnes de 4t practiquen junts el ball de saló

ENTREVISTA A MARGA ROTGER I RAZVAN IEREMI

Joan Rosselló Quant de temps fa que balleu? Marga: enguany fa 6 anys. Razvan: 4 anys. Quan de temps fa que balleu junts? M: Ballem junts des de fa quatre o cinc anys, des de què en Razvan va començar ball. Per quantes escoles de ball heu passat? M: Hem passat per dues escoles de ball. A la primera hi vaig estar cinc anys i a la segona fa només nou mesos. Per què us vau canviar d'escola de ball? M: Perquè la professora no era suficientment bona. Ja no ens podia ensenyar res nou. Ella no feia ball perquè fos la seva passió i li encantàs, sinó perquè era la seva feina. Quina és la que us ha agradat més? M: la segona, a la que estem ara,

perquè en nou mesos hem pujat dues categories, que és el mateix que havíem avançat amb l'altra escola en cinc anys. Què balleu? M: Hi ha dues modalitats:- Estàndard → vals anglès, tango, vals vianès, slow fox i quick step.- Llatins → samba, cha-cha, rumba bolero, pas doble i jive. On balleu? M: assajam quasi sempre a l'escola de ball. Quantes hores a la setmana practiqueu? M: depèn bastant del dia i de la setmana però normalment assajam els dimarts tres hores i mitja, els dimecres dues hores, els dijous també dues hores i els divendres dues hores i mitja. En total són més o menys deu hores a la setmana més les competicions i els assajos extres dels dissabtes. Quins són els vostres balls preferits? Quins són els més fàcils? I els més difícils? M: el vals vienès i la samba. R: no n'hi ha quasi cap de fàcil, ja que per ballar-los tots hem de practicar bastant.M: el més difícil és el jive, ja que, apart de què és el darrer que hem après, has de botar molt i és difícil aguantar tot un ball només botant. On heu competit? És dfícil? M: per molts de poliesportius de Mallorca, Barcelona, Madrid, Saragossa... . Sí, és molt difícil, sobretot a fora, ja que el nivell és molt més alt. A quina categoria esteu actualment? M: ara estem a la categoria C de llatins i D d'estàndard a punt de pujar a la C. El més que ve en acabar l'escola anirem a Barcelona per pujar de categoria. Les categories funcionen de la manera següent: van de la G a la A internacional, de pitjor a millor → G, F, E, D, C, B, A,A internacional.

A qui admireu? M: als campions del món: Kristina Moshenska i Aniello Langela. Què us va fer entrar al món del ball? M: una exhibició a Porreres. La vaig anar a veure i me va agradar molt com ballaven i aixì, i me vaig apuntar. Què és el que us agrada més del ball? M i R: la sensació de guanyar. Com són els vestits de ball? De què estan fets? M: són molt variats. N'hi ha de flecos, de faldes molt llargues, faldes curtes, grosses, petites, etc. Són cars els vestits? M: sí. Per exemple, els meus costen més de 800€ i els nous costen 1500€. Balleu múscia antiga o moderna? M: moderna normalment, però pels balls estàndards antiga, ja que són balls més clàssics. Sou els millors del vostre club? M: no! Els millors són els entrenadors. Al meu club també hi ha campions d'Espanya i de Balears de tots els deu balls, i són molt joves. Van a cinquè de primària i la parella s'ha format enguany! Quins avantatges hi ha de fer ball? M: et dóna molta forma física sobretot, i també felicitat. T'ajuda amb el moviment del cos i a saber ballar bé. Feis comptes deixar-ho? M: no, per ara no. Més endavant potser sí a causa dels estudis, però ara no. Us voleu dedicar al ball en ser grans? M: no. És una cosa que volem tenir com a hobby, no com a professió (encara que els bons que s'hi dediquen guanyin molts de doblers).

Curs 2012-2013

Reportatges

Retalls i reformes sense consens crispen part de la comunitat educativa

2012-13: UN CURS “EN PEU DE GUERRA”

Redacció LES CAUSES El present curs es va iniciar marcat pels retalls imposats pel ministre Wert i que suposaren una importantíssima reducció del nombre de professors, l'augment de la càrrega horària dels docents (dues hores lectives i una hora de guàrdia més) i de les ratios d'alumnes per classe (amb a la possibilitat de grups de més de 30 i a batxillerat fins a 40). Al noste institut hem pogut mantenir les ràtios del curs passat a costa de la reducció o eliminació de professors de suport, programes de reforç per alumnes amb dificultats i dels desdoblaments. També s’ha de destacar l’eliminació del programa PROA de classes de repàs gratuïtes els horabaixes per alumnes amb baix rendiment i l’escandalos augment de l’IVA dels llibres de text i del material escolar. Durant el curs s’han anat anunciant i aprovant una bateria de reformes que han incrementant la incertesa i el descontent.

Aquesta va ser la primera acció de protesta que va dur a terme en aquest curs

Curs 2011-2012

Començant pel TIL, un sobtat canvi de model lingüístic que a banda d’imposar 1/3 de les classes en castellà, implicarà fer fins a dues matèries no lingüístiques en anglès sense que docents i alumnes hi estiguin preparats. Això suposarà, o bé mantenir el nivell i augmentar el fracàs escolar o bé una davallada substancial del nivell acadèmic per tal de reduir el nombre de suspesos i poder atendre als alumnes nouvinguts o amb dificultats. I tot plegat en l’improvable cas que el TIL es pugui aplicar per manca de professors amb el nivell exigit d’anglès (cap al nostre institut), amb la qual cosa els alumnes no només no aprendran anglès sinó que a més veuran baixar el seu nivell de català. Les lleis de convivència al centres i d'ús de símbols estableixen una normativa que elimina la llibertat de càtedra del professorat (amb sancions duríssimes per qui violi el que l'admnistració de torn entengui per neutralitat i objectivitat) i la llibertat d'expressió i el dret a manifestar discrepàncies d'alumnes i de professors. La cirereta que ho culmina tot és l’anomenada llei Wert, que en el seu format inicial recentralitza l’ensenyament, fomenta l’educació privada i concertada, potencia la religió catòlica i redueix la nostra llengua a una assignatura “maria”. Tot plegat, ha provocat una onada de protestes a tot l’Estat i al nostre institut. En aquest reportatge vos mostrarem les més importants d’aquest curs: SUPRESSIÓ D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS A LA PGA El claustre de professors va decidir suprimir gran part de les activitats complementàries i extraescolars per tres motius. En primer lloc, per manca de temps per preparar-les i desmotivació a causa de l'augment d'hores de

Aquest va ser un dels cartells amb els que la plataforma Crida! donava suport a la vaga general del 14N

classe i guàrdies i d'alumnes (el que implica corregir més) combinada amb baixades notables del sou. En segon lloc, per solidaritat amb la situació econòmica de moltes famílies (per abaratir les seves despeses educatives). En tercer lloc, per crear un impacte econòmic negatiu que forci a les empreses i institucions afectades (empreses de busos, agències de viatges, companyies de teatre, museus) a pressionar al govern per aturar les retallades. Així s'eliminaren la major part d'excursions, la festa de les verges, els tallers de Pasqua, l'excursió i les activitats de fi de curs, etc. Només es salvaren els tallers de Nadal, les festes de Sant Antoni i Sant Jordi i el viatge de 4t. VAGA D’ESTUDIANTS DE L’ONZE D’OCTUBRE El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va convocar pel dia 11 d'octubre, una vaga als centres de Secundària de Mallorca en contra de les reformes i retallades aplicades a l'ensenyament. Segons marca la legislació vigent, un grup d'alumnes de 3r, 4t i PQPI van presentar la convocatòria de vaga a la directiva i als seus companys. La directiva va dur a terme una junta de delegats de 3r, 4t i PQPI (el únics amb dret a fer vaga) per comunicar l'existència d'aquesta convocatò-

Reportatges

Les tancades del 28N impulsades per la Plataforma Crida van fer història.

ria i el procediment a seguir en cas que els alumnes decidissin tirar endavant amb aquesta iniciativa. Un cop fet això, l'equip directiu va valorar que tots els tràmits legals s'haguessin dut a terme correctament i autoritzà la vaga. Es va informar a les famílies i se'ls feren arribar unes autoritzacions per justificar les faltes d'assistència d'aquesta jornada. A més, també hi havia prevista una manifestació a les 12 del migdia de la plaça del Tub de Ciutat. Molts alumnes del nostre centre van expressar la seva voluntat d'assistir a aquesta manifestació i es va estudiar la possibilitat que els interessats llogassin un autobús per anar-hi. Finalment aquesta opció es va descartar i es decidí usar els busos de línia regular que comuniquen Montuïri, Vilafranca i Porreres amb Ciutat. El seguiment de la vaga fou massiu entre els alumnes de 3r, 4t i PQPI. De 167 alumnes de 3r i 4t, 164 van fer vaga, en total un 98,17 %. Pel que fa als alumnes de PQPI, 12 de 17 van secundar la vaga, en total un 75,58 %. El alumnes de 1r i 2n d'ESO, que per normativa no poden fer vaga, van desenvolupar les classes amb normalitat. La immensa majoria

dels alumnes anaren a classe, tot i que l'assistència baixà lleugerament respecte a un dia normal. Hem pogut saber que almenys una trentena d'alumnes van agafar el bus de línia cap a Ciutat per assistir a la manifestació de la plaça del Tub. VAGA GENERAL 14N El 14 de novembre, l'IES Porreres va viure una jornada de vaga general que gairebé va paralitzar tota l'activitat del centre. El malestar de la comunitat educativa del nostre institut, per l'allau de retallades que la societat està patint, es va fer notar. En els dies anteriors, l'equip directiu va informar a pares i alumnes de la convocatòria de vaga i de la normativa que l'afecta i que entre d'altres coses fixa els serveis mínims. Per tant, des de l’IES Porreres, es va informar que no es podia garantir el normal funcionament del centre, especialment pel que feia a l’atenció de l'alumnat i al desenvolupament normalitzat de les classes. També es va fer saber que la prestació del servei de transport no estava assegurada i que dependria de si els treballadors de l'empresa de transport escolar feien vaga o no. Per part del professorat, dels 51

professors del centre, 28 feren vaga, el que suposa gairebé un 60 % dels que tenen possibilitat de fer vaga (sense comptar els serveis mínims, mitges jornades que no tenien feina aquest dia, professors de baixa o permís...). Pel que fa a l'alumnat, de 405 alumnes, 361 van fer vaga, el que suposa aproximadament un 90%. Els 44 alumnes que assistiren al centre van repassar les matèries amb els professors que no van fer vaga. A les sessions en les que el professor exercia el seu dret de vaga els alumnes s'agruparen per realitzar activitats lúdiques dins l'aula de música. TANCADA 28N La jornada de protesta del 28N impulsada per la Plataforma Crida va fer història: 122 centres educatius participants de 38 municipis diferents i amb més de 10.000 persones mobilitzades. Al nostre institut s'havia acordat celebrar una tancada conjunta de les comunitats educatives dels centres públics del municipi de Porreres. La tancada es va dur a terme de 17:00 a 21:00 hores convocada per les APIMAS de l'IES Porreres i de l'Escola Nova. Durant aquest període de temps unes 150 persones, sobretot pares, però també alumnes, mestres i professors passaren pel centre per donar-hi suport. De les 17 a les 19 hores es van dur a terme diferents tallers: elaboració de pancartes i penjolls reivindicatius, ball de bot, ritmes i percussió, etc. A les 19, i com a introducció a la taula rodona "quina educació tenim? quina educació volem?", es va projectar "La cabina", una paròdia del famós curtmetratge, realitzat per membres de la Plataforma Crida per criticar la situació actual de l'ensenyament. Posteriorment es posà en marxa la taula rodona o col·loqui, moderada per Biel Vich (professor de geografia, història i ètica de l'IES Porreres) a la qual participaren un representant de cada APIMA (Tomeu Garí i Catalina Rosselló), un professor i un mestre de cada

Curs 2012-2013

Reportatges (Margalida Barceló i Francesca Servera) i dos representant de l'alumnat (Iria Mudarra i Aina Roig). Seguidament, es va iniciar el col·loqui, que es va estructurar en tres blocs. En primer lloc es va parlar del que s'ha perdut i de com ens afecten les retallades. Catalina Barceló parlà del que suposa el fet de tenir dues hores més de classe combinat amb un notable augment del nombre d'alumnes per aula. Francesca Servera va parlar dels problemes provocats per la reducció del finançament dels centres i de la desmotivació dels docents. Els pares es queixaren de la pujada de l'IVA dels llibres de text i del material escolar, de l'augment de les matricules universitàries combinat amb la reducció de beques, de la reducció de reforços i suports, etc. Els alumnes es queixaren del fet d'haver de pagar les fotocòpies, de fer menys exàmens i amb més temari perquè els professors no ten temps per corregir i de l'estrés i mal humor de molts professors per la sobrecàrrega de feina o per haver de venir a fer feina malalts. El segon bloc va tractar de les perspectives de futur i com veuen els tres estaments de la comunitat educativa els canvis immediats proposats per les administracions central i autonòmica. Així, pares i

Una foto en perspectiva aèria del llaç humà es va penjar a la nostra web.

Curs 2012-2013

La taula rodona "quina educació tenim, quina educació volem?"a la qual participaren un representant de cada APIMA, dos docents i dos alumnes.

alumnes expressaren que la polèmica lingüística (lliure elecció de llengua al primer cicle de primària i decret de trilingüisme) no responen a una demanda real de la societat, sinó a un intent d'arraconar la llengua catalana. També van expressar la seva preocupació per la davallada del nivell educatiu o l'augment del percentatge de fracàs escolar que suposarà fer les classes en anglès. Els professors i mestres es queixaren també dels continuats canvis de legislació cada vegada que canvia el govern i exigiren un pacte educatiu entre tots els partits. Finalment, es va parlar del model educatiu que tots voldríem pel futur i del que cal fer per millorar les coses. A partir de les idees recollides en aquest col·loqui es va procedir a elaborar un manifest conjunt de la nostra comunitat educativa contra les retallades en educació i a favor de l'ensenyament en general i del públic en particular que es va aprovar per unanimitat de tots els presents. L'acte va concloure de forma festiva: es van estendre i pemjar a l’exterior del centre les pancartes preparades i es va dur a terme una batukada reivindicativa. 13D ENLLAÇA'T PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA El 13 de desembre, es va viure a

tota Espanya una jornada de mobilització i protesta organitzada per la CEAPA, els sindicats i la Plataforma per la Defensa de l’Escola Pública a l’àmbit de tot l’Estat espanyol en contra dels retalls en l'àmbit educatiu així com de la LOMQE i del que aquest avantprojecte de llei suposa per tot el sistema educatiu. A les illes aquesta convocatòria també va rebre el suport de la Plataforma de l'Embut: Crida! Segons els sindicats i la premsa, més d’un 80% dels centres educatius de les illes es van sumar a la iniciativa “Abraça i enllaça el teu centre". Moltes escoles i instituts de bon dematí van abraçar el seu centre o es van enllaçar (a Palma, Manacor, Campanet, Sóller, Alaró, Son Servera...) I foren molts més els que realitzaren algun tipus d’acte simbòlic en acabar la jornada escolar: cadenes humanes, llaços humans o cacerolades. La comunitat educativa de l'IES Porreres va decidir participar en aquesta jornada en acabar la jornada escolar (per tant fora d'horari lectiu) duent a terme un gran llaç humà, en la confecció del qual participaran alumnes, professors i pares, molts d'ells lluint les famoses camisetes verdes de la Plataforma de l'Embut Crida!, en defensa d'una educació pú-

Reportatges

blica i de qualitat. Una fotografia en perspectiva aèria del llaç humà es va penjar a la pàgina web del centre. VAGUES 13M I 20M Les jornades de vaga de professors i alumnes convocada pel 13 i 20 de març de 2013, van tenir un seguiment molt desigual a l'IES Porreres. Així, mentre que a nivell del professorat el seguiment de la convocatòria era força minso, entre l'alumnat no va passar el mateix i es va fregar el 100% de participació. Dels 52 professors que treballen a l'IES Porreres només 20 van secundar la primera vaga i 9 la segona. El seguiment de la vaga va quedar en un 41% de la plantilla dia 13 i en 18% en el dia 20. Pel que fa als alumnes el seguiment de la vaga fou massiu. Cal recordar que segons la normativa vigent només els alumnes de 3r, 4t i PQPI poden fer vaga i per això només disposam de dades de participació d'aquests cursos. De 157 alumnes de 3r i 4t només 5 es van presentar a classe, la qual cosa suposa que el 97% dels alumnes de 2n cicle d'ESO feren vaga. Pel que fa a PQPI només un alumne va comparèixer a classe, i es pot dir que la vaga va tenir un seguiment del 94% el primer dia i del 100% el segon. A més a més, les associacions de pares de Balears havien donat suport a la vaga i expressat el seu desig de mostrar el seu rebuig a la política educativa del govern no portant a classe als seus fills, alumnes de 1r i 2n d'ESO (que no poden fer

vaga per llei). Això es va notar al nostre centre, perquè l'assistència a les aules de 1r i 2n va ser molt baixa: a la majoria d'aules el nombre d'alumnes no passava del 50% el primer dia i 10-20% en el segon. La vaga l'havien convocada tots els sindicats de professors (STEI, ANPE, UGT i CCOO) per demanar la fi dels els retalls a la xarxa pública d'ensenyament, així com per reclamar la retirada de tot un seguit de lleis i decrets impulsats pel Govern de les Illes Balears: el decret de tractament integral de llengües (TIL), la llei de convivència als centres educatius i la llei de d'ús de símbols. El poc seguiment d’aquestes vagues entre el professorat va ser l’argument usat pel conseller d’Educació Bosch per justificar l’aprovació del decret TIL en els dies posteriors amb un: “me sent recolzat pel professorat!”. VAGA DEL 9M Aquesta jornada de vaga convocada a nivell de tota Espanya amb el suport de la CEAPA, els sindicats de professors i d’estudiants demanava la retirada de l’avantprojecte de la LOMQE (llei Wert) i dels retalls en educació. Una vegada més va tenir un seguiment desigual a l'IES Porreres. Així, mentre que a nivell del professorat el seguiment de la convocatòria era decepcionantment baix (18 professors, un 33%), entre l'alumnat es va acostar un cop més al 100% de participació. Una setmana després l’avantprojecte era aprovat.

L’APUNT Biel Vich Resulta sorprenent que davant la magnitud i gravetat dels retalls en educació pública i l'eliminació de drets que tant va costar aconseguir el professorat hagi adoptat un postura tan "tímida". L'escàs seguiment de les darreres vagues per part del professorat ens deixa clar que aquest col·lectiu ha perdut el seu esperit de lluita i que la moral de resistència està més baixa que mai. La majoria es mostra contrari a la política educativa actual, però això no es tradueix en grans manifestacions o vagues de seguiment massiu. Les campanyes de protesta es donen per perdudes quan encara ni s'han posat en marxa. Els docents es limiten, i cada vegada menys, a posar-se les camisetes verdes i els llaços quatribarrats. Es tracta d'una forma de protesta, al meu parer, d'escassa efectivitat, i que, a més a més, te data de caducitat: l'aparició al BOIB de les normatives que ho prohibiran. Les causes d'aquest tebi esperit combatiu poden ser diverses: el desprestigi dels sindicats, l'asfíxia econòmica després de la reducció de més del 20% del poder adquistiu dels docents, el cansament després de tantes protestes sense cap rectificació, la desmoralització, un creixent “seninfotisme”, actituds individualistes i insolidàries, masoquisme i, per suposat, un suport ocult a la política de retalls molt més gran del que es diu, ... Però, no tot està perdut, i encara queda algú que pensa que un altre món és possible: el jovent. Per sort, els alumnes no han perdut la il·lusió en el futu, i segueixen lluitant, cada vegada més sols i abandonats pels adults, però lluitant en definitiva, per uns drets que, almenys ells, si que mereixerien no perdre. Certament, allò de que més val morir de peu que viure de genolls, que ha passat a millor vida entre els adults, segueix viu entre la joventut.

Curs 2012-2013

Reportatges

Ximbombes, gloses picants, dimonis, foguerons, torrades ...

FESTA DE SANT ANTONI 2013

Redacció/Alumnes 4t PDC El passat dijous dia 17 de gener el nostre centre va celebrar la seva tradicional festa de Sant Antoni, una activitat organitzada per la comissió d'extraescolars i amb el suport i participació de diversos departaments (català -les gloses-, música -la batucada-, plàstica i castellà -les màscares fetes l'any passat-, Educació Física-carreres de joies-...), l'APIMA, l'Ajuntament i tot l'alumnat. No ha faltat res del que la tradició imposa en aquest tipus de celebracions: ximbombes, gloses crítiques i picants, dimonis, fogueró, torrada, llonganissa i botifarrons... Enguany es va decidir fer classe fins a les 12:55 i desenvolupar la festa a partir d'aquesta hora fins a les 14:00. La celebració va començar com l'any passat, amb una espectacular batucada feta pels alumnes pels passadissos i escales de l'institut, per cridar als grups a la festa i entrar en ambient. Com és habitual, la nostra directora, na Mika Obrador, va començar el recital, amb la tradicional glosa dedicada a l'alumnat. Seguidament, els alumnes de 1r de teatre obriren la cantada de gloses amb una glosa dedicada al President del Govern de les Illes Balears i a algunes de les seves decisions polítiques:

La celebració va començar amb una espectacular batucada feta pels alumnes pels passadissos i escales de l'institut, per cridar als grups a la festa.

On vols arribar Bauzá? què farem el curs que ve? el teatre vols llevar i el català també tanmateix ningú podrà deixar-nos sense actuar sortirem a defensar llengua i terra en català

Els diferents grups van anar recitant les seves gloses, com sempre plenes d'ironia, crítica àcida i

Curs 2012-2013

Qui va ser sant Antoni?

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Egipte, 251-356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró de tots els animals domèstics, així com dels traginers. Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol com a eremita a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105). El 285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys.

El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà de deixebles. Va fundar diversos monestirs a Egipte. El 311 sota l'emperador Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Posteriorment visqué la legalització del cristianisme per part de l’emperdor Constantí. Va anar a Alexandria, a oposar-se a la secta dels arrians. Fou convidat a Bizanci per l’emperador, però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret.

Reportatges La llegenda de sant Antoni Abat

Els alumnes de 1r de teatre obriren la cantada de gloses amb una glosa dedicada al President del Govern de les Illes.

bon humor. No va faltar el més pobler dels porrerencs, en Joan Bennàssar, amb la seva mestria a l'hora d'interpretar el repertori tradicional amb la seva sempiterna ximbomba. Enguany es va formar un "tribunal de jutges", encarregat de triar la millor glosa d'enguany. Aquest tribunal estava format per la directora, un representant de l'APIMA, un professor (Rafel Nigorra), un representant del personal no docent (na Susana de consergeria) i dos exalumnes del centre (Mateu Català i Pau Palou). Aquest tribunal va decidir declarar aquesta glosa del grup de 4t d'ESO-B com la millor del recital d'enguany:

s'ha estrenat als nostres sant Antonis. Es tracta de les populars carreres de joies, sempre associades a tot tipus de festes i celebracions. Els alumnes van esprintar per diverses categories per fer-se amb les disputades "joies", que com és tradicional es penjaven d'una canya. Acabades les curses, es va posar en marxa la torrada. Els alumnes de 4t aprofitaren una de les seves darreres oportunitats per fer caixa pel viatge d'estudis venent

Sant Antoni, segons la biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, tenia 19 anys quan va sentir la crida de Déu: “Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me” (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van tornar mai més. La proesa es va anar estenent i es van multiplicar els seus deixebles. La llegenda també explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.

Es nostro mestre de Pina és un poc mal d'aguantar, una feinada ens donà per poder guardar sa nina.

Per Nadal na Bel va caure i aquí encara no ha arribat, perquè està tota enguixada de s'òstia que s'ha pegat.

Després del recital es van dur a terme una nova activitat preparada pel departament d'Educació Física, una activitat que enguany

La glosa del grup de 4t d'ESO-B va ser declarada com la millor del recital d'enguany.

Curs 2012-2013

Reportatges llonganisses, botifarrons, llom i salsitxes de pollastre a professorat, alumnes i personal no docent. El fogueró ja feia temps que cremava i el caliu estava a punt per començar una suculenta torrada. Més d'un va dinar a l'institut donada l'hora que era. Encara quedava més per celebrar perquè l'APIMA i l'eqiup directiu va preparar un altre fogueró al centre pel divendres dia 18 al vespre. L’objectiu era poder fer una celebració conjunta de tota la comunitat educativa, inclosos els pares i obert a tothom que s’hi volgues afegir. El fogueró va ser amenitzat per una actuació de la Batukada Infernal, de la qual formen part molts alumnes i exalumnes de l’institut.

Els alumnes van esprintar per diverses categories per fer-se amb les disputades "joies", que com és tradicional es penjaven d'una canya.

Com es celebra sant Antoni en altres llocs?

La seva festa s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana. Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als territoris de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII. Com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans fogueres, dimonis i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho. A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble. A Canals, al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant. A Mallorca es celebra a la majoria de pobles però on té més tradició és a Sa Pobla , Artà , Manacor...

Els alumnes de 4t aprofitaren una de les seves oportunitats per fer caixa pel viatge d'estudis venent llangonisses, botifarrons, llom i salsitxes.

Curs 2012-2013

Encara quedava més per celebrar perquè l'APIMA i l'eqiup directiu va preparar un altre fogueró al centre pel divendres dia 18.

Reportatges

Com diu la sabiduria popular tots els camins porten a la ciutat eterna

DIARI DE VIATGE: UNES VACANCES A ROMA

Joana Aina Martorell Aquest és el darrer any per molts de nosaltres en aquest institut on hem fet grans amistats i hem viscut grans moments. Per això us volem contar les nostres desventures per Roma, perquè consideram que és un viatge que no es pot oblidar. Tot comença dins el bus amb cares d'emoció i moltes ganes, disposats a passar-ho bé, cares de son i cares incansables a punt de partir. Encara no hem arribat a Roma i ja n'hem fet de les nostres. Els aeroports tremolen en veure'ns passar. Algunes van de compres, altres dormen a les cadires i d'altres a fer de les seves amb els carros d'equipatge.

Crec que les mestres feren bona feina sols suportant-nos... 1r DIA El primer dia és d'allò més inesperat, cansats però amb ganes recorrem mig Roma per anar a la Fontana di Trevi sota el diluvi... Arribem a la fontana i tots quedem bocabadats. No podem estar gaire temps per la fontana degut al mal temps i ens disposem a tornar a l'hotel més xops que res i amb les sabates plenes d'aigua. En arribar a l'hotel ja hi ha rebombori per tot arreu; el passadís de les nines està ple de aixugadors i galletes “quely”, com és d'esperar una bona renyada rebrem... Ja ha arribat l'hora, tots a sopar, no queda res dins el plat,

xerrada per part dels mestres i cap a l'hotel un altre cop. A l'hotel uns estan cansats i altres que encara no han acabat l'energia amb ganes de bauxa, cada vespre, renou i crits per tot arreu. 2n DIA Cares de son però amb ganes de conèixer un poc més de Roma, agafem el bus cap a Ostia Antica, una autèntica ciutat romana. Ens dividim en dos grups, un en anglès i l'altre en castellà. Aquelles runes ens feren entendre un poc més sobre la forma de vida de les persones en aquells temps. Acabada la visita anem a dinar, algú ja en fa de les seves. Pel poble d'Ostia, feim un amic, n'Ostio, ja m'enteneu. Menjam unes

Curs 2012-2013

Reportatges

El segon dia visitarem Ostia, les ruines d’una autèntica ciutat romana de l’època imperial. La visita guiada a aquest jaciment ens feu aprendre un poc més sobre la forma de vida de les persones d’aquells temps.

excel·lents pizzes i llavors, cap a les Catacumbes! Que ens donen una impressió un poc... aterradora. A més d'un se'ns han posat els pèls de punta però, s'ha de dir que ens ho hem passat bastant bé. En tornar de les catacumbes anam a la piazza Navona, on hi ha ambient de festa, màscares i teresetes i un bon grapat de turistes fent-se fotos devora la impressionant font. Després de rondinar una bona estona per la

plaça anem al Panteó. El panteó és d'allò més impactant, ara entenem els mestres d'història, que sempre ens han parlat entusiasmats d'aquest edifici. 3r DIA És prest, cares de son un altre cop, agafem el bus i anam a Trastevere. Trastevere és un barri típic italià replet de trattorias(llocs on menjar l'autèntica pasta italiana) i llocs per visitar, com ara, la capella de Santa Cecília. A Trastevere tenim temps

Passejarem pel barri del Trastevere on ens donaren temps lliure, que dedicàrem a les compres i el menjar. Sobretot el menjar, boníssim!

Curs 2012-2013

lliure i com és d'esperar a nosaltres sols ens importen les compres i el menjar. Sobretot el menjar, que per cert, va ser boníssim. En haver dinat ens espera una bona caminada fins al Vaticà on gaudírem d'una llarga i impressionant visita. La plaça de Sant Pere és enorme i està repleta de gent. Es veu que el Papa se n’ha adonat de què hi anam i ha decidit dimitir... només havia passat un cop i fa un munt de segles! De tornada aprofitam per veure un espectacle digne d'admiració, els carnavals de la piazza di Poppolo. Allà observarem entusiasmats uns focs impressionants possiblement els millors que veurem en molt de temps. I el que us diré ara ja ho sabeu, sopar de pasta, hotel (coixos), trui i bauxa. Podem assegurar que els crits i renou no falten cap vespre, els terres tremolen, el hall de l'hotel està ple d'alumnes emprant el wifi, gent que corre d'habitació en habitació, resumint, professores que es dediquen a dir la paraula màgica: callau!

Reportatges

Ferem una bona caminada fins al vaticà on gaudirem d'una impressionant visita. La plaça de Sant Pere és enorme i està plena de gent.

4t DIA És un nou dia aquí a Roma i tenim ganes de veure més coses. Berenar i una bona caminada cap al Colosseu. El Colosseu és una de les coses que ens impressiona més de Roma i no sols el monument, sinó tota la seva història. Més d'un ja ha pogut recrear les seves pel·lícules de gladiadors preferides. Aquest si és un lloc on hem deixat volar la imaginació. Un cop sortim del colosseu anem a veure el Forum romà, bé, el que en queda. Ja acabada la visita al Forum caminem i caminem cap al barri jueu on dinàrem de pizza, com podeu preveure. Ens encanta conèixer nous llocs però més d'un està cansat de caminar, per tant, les queixes no falten. Ara ja sí, és el darrer vespre a Roma i cal aprofitar-lo al cent per cent així que decidim congelarnos a l'Ice Club, un pub fet de gel. Però el fred no és res comparat amb les nostres ganes de passar-ho bé. 5è DIA D'aquest darrer dia ja no hi ha gaire cosa per explicar. Dia lliure, compres de darrer moment i també darreres rialles per Roma. No és fàcil marxar, el que fa més mal és que dúim tant i tant de temps preparant aquest viatge

que ara, pensar que acabarà ens fa molt de mal. També, la mandra de tornar a agafar paper i bolígraf i continuar amb els exàmens. Aquí acaba tot el que us puc con-

tar de Roma. Potser sigui breu però la quantitat d'aventures i de versions d'aquest viatge són interminables. Volem donar les gràcies a na Neus, a na Miquela, a n'Ana, a na Mika i a na Margalida per havernos acompanyat i cuidat durant aquesta aventura. Gràcies! No vull exagerar però vull puntualitzar que aquest viatge ens marcarà per sempre, sempre recordarem les rialles i els moments que nosaltres, una colla d'amics i estudiants de l'IES Porreres hem viscut aquí, a Roma, junts. El curs s'acaba i molts marxarem i ens separarem dels nostres amics, ens fa mal pensar que ara ja hem de començar a marcar nosaltres mateixos el nostre camí i prendre les nostres decisions. Aquest curs no durarà per sempre però el convertirem en un record permanent.

El Colosseu és una de les coses que ens impressionà més de Roma i no sols el monument, sinó tota la seva història.

Curs 2012-2013

Reportatges

Els alumnes de d’Ètica han investigat aquest tema per argumentar i fonamentar racionalment les seves opinions al respecte

L’AVORTAMENT: PROBLEMA ÈTIC I CÍVIC

Imatge d’un “escratxe” feminista contra Gallardón, el ministre del Partit Popular que promou la reforma de la llei de l’avortament.

Margalida Puigserver, Joan Nigorra i alumnes de d’ètica QUÈ ÉS L’AVORTAMENT? L’avortament és la interrupció provocada o espontània de l’embaràs durant de gestació. L’avortament provocat pot tenir molts motius diferents per produir-se (embaràs no desitjat, violacions, possibles riscs per la mare durant el part...). L’avortament provocat, en molts països, causa debats sobre la seva ètica ja que s’oposen les mentalitats conservadores i religioses, que hi estan totalment en contra, i les feministes, que hi estan a favor ja que creuen que la mare té dret a decidir. També es contraposen el dret del fetus a viure i el dret de la mare a poder decidir si realment vol o no vol ser mare. A Occident (EUA, Canadà, Europa, Austràlia, Nova Zelanda, …) aquest dret el van aconseguir les dones després de lluitar molt. Però, als països subdesenvolupats o amb governs sota profundes influències religioses, encara no ha aconseguit legalitzar-se.

Curs 2012-2013

MARCS LEGALS DE L’AVORTAMENT A ESPANYA L’ÈPOCA FRANQUISTA: Durant el franquisme l’avortament estava prohibit en tots els casos. Un dels motius era perquè l’Estat era confessional-catòlic, i la religió ho prohibeix. Però hi havia metges i curanders que ho realitzaven a les seves pacients de manera clandestina i il·legal. Per això, era habitual que els avortaments que es practicaven es fessin en condicions mèdiques adverses. Les dones s’havien de sotmetre a pràctiques brutals com beure grans quantitats d’alcohol, prendre substàncies tòxiques, etc. Això ho feien sempre amb el temor de què les descobrissin. En aquests casos eren dutes davant els tribunals i condemnades a la presó. Si es volia avortar de manera legal, s’havia de fer a l’estranger (normalment a Londres) i pagant, possibilitat només a l'abast de les classes altes. LA REFORMA DELS ANYS 80: L'any 1985 el govern socialista de Felipe González va reformar la llei

de l’avortament i es va legalitzar en els següents casos: - Perill per a la salut de la mare. - En cas que l’embaràs es degués a una violació demostrada abans de les 12 setmanes de gestació. - En cas de què el fetus presentés greus tares físiques abans de les 22 setmanes de gestació. LA LLEI ACTUAL: Segons la llei actual aprovada pel govern socialista de J. L. Rodriguez Zapatero el 2008, les dones poden avortar en qualsevol cas sense haver d’al·legar motius sempre i quan sigui abans de les 14 setmanes de gestació. En cas que aquestes dones tenguin entre 16 i 17 anys podran avortar sempre que elles vulguin però s’haurà d’informar almenys a un dels seus pares o tutors, sempre i quan això no suposi problemes familiars com maltractaments, abandonament ... Aquesta llei s’allarga fins a la setmana 22 de la gestació si aquest embaràs suposa perill per a la mare o es demostra que el fetus presenta greus problemes físics o psíquics. Després de la setmana 22 només es podrà avortar en cas de greu perill per a la salut de la mare o que el fetus presenti anomalies incompatibles amb la vida. LA REFORMA QUE PLANTEJA L’ACTUAL GOVERN L'actual govern popular de Mariano Rajoy impulsa per mitjà del seu ministre de justícia, Alberto Ruiz Gallardón, una reforma en profunditat d'aquesta llei. La reforma planteja que la dona només pugui avortar en cas de violació demostrada o en cas de que l’embaràs suposi un greu risc per a la seva salut. En cas que el fetus presenti malformacions o problemes físics, no serà possible fer-ho. A més les menors d'edat no podran avortar sense el per-

mís dels seus pares en cas de complir algunes de les dues condicions que permeten avortar. EL DEBAT MORAL EN CONTRA: L’ESGLÈSIA CATÒLICA I EL CONSERVADORISME El catolicisme i la ideologia conservadora rebutgen l’avortament en tots els casos, ja que ho consideren l’assassinat d’un ésser innocent i indefens. Creuen que va en contra del dret sagrat a la vida de qualsevol ésser humà, tot i que encara no hagi nascut. Per tant, es considera que el fetus, ja és una forma de vida. Si avortem, aquest fetus mor, i, cometem un assassinat voluntari. A FAVOR: FEMINISME I PROGRESSISME Les feministes i els progressistes estan a favor de l’avortament en tots els casos sempre i quan aquesta sigui la voluntat de la mare, perquè creuen que és un dret indispensable per a totes les dones poder decidir quan vols ser mare i no haver de ser obligada a tenir un fill que no desitges, ja que això consideren que és una injustícia dirigida cap a les dones. L’ENQUESTA: QUE EN PENSA LA GENT AQUÍ I ARA? Per conèixer l'opinió de la comunitat educativa de l’institut vam dur a terme una enquesta entre els alumnes de 4t i els seus familiars. 57 alumnes s’enquestaren a si mateixos i a 108 dels seus

pares. De fet, un dels principals objectius d'aquesta activitat era comparar l'opinió dels diferents grups d'edat respecte a aquest tema. Tot i que per a l'enquesta del treball vam fer més preguntes, en aquest reportatge només vos en presentarem els resultats de tres. A la primera pregunta, està vostè d'acord amb que es canvii la llei de l'avortament actualment en vigor?, ja s'observen algunes diferències entre adolescents i adults. Una majoria del 41,7% dels adults es mostra contraria al canvi de llei. Però si sumam els partidaris de la reforma plantejada per l'actual govern (26,8%) i els partidaris de restablir la llei del 1985 (16,7%), superen als contraris al canvi de llei, arribant al 43,5 % dels enquestats. S'ha de dir que cap dels enquestats va mostrar la voluntat de prohibir totalment l'avortament com defensa l'esglèsia catòlica. En canvi, entre els alumnes, la majoria de persones contràries al canvi de llei va ser molt més clara, assolint el 54,4%. Els partidaris de la reforma de Gallardon baixen al 22,8%, mentre que els defensors de tornar a la llei de 1985 representen un 15,8%. Tampoc hi ha cap partidari de prohibir totalment l'avortament. A la segona pregunta, creu que una menor d'edat de 16 a 17 anys ha de po-

Reportatges

der avortar sense permís dels pares?, novament trobam importants discrepàncies entre adults i adolescents. Així, una majoria del 45,4% dels adults es mostra contraria a aquesta possibilitat. Un 41,7% dels enquestats defensen la llei actual que dóna llibertat de decissió, però amb l'obligació d'informar als pares. Només un 8,3 % dels adults considera que podrien fer-ho sense necessitat d'informar als progenitors. Un 50% doncs els considera capacitats per fer-ho. Pel que fa als alumnes, només un 24,6% creuen que no estan capacitats per prendre aquesta decissió. El 45,6% creuen que han de tenir aquesta llibertat, tot i que consideren imprescindible informar als seus pares. El 24,6% creuen que s'hauria de poder avortar sense haver d'informar a ningú. A la darrera pregunta, com qualificaria a nivell ètic l'acte d'avortar?, els resultats entre estudiants i adults són molt semblants. Així dels adults un 40,7% va contestar que és un mal que a voltes és necessari, mentre que un 37,1% ho considera un dret de les dones i un 11,1% un d'assassinat. Entre els adolescents un 40,3% ho qualifica com a mal a vegades necessari, un 38,6% com a dret de les dones i un 12,3% com l'assassinat d'una persona humana.

Una menor de 16 a 17 anys ha de poder avortar lliurement?

Curs 2012-2013

Reportatges Margalida Puigserver La meva opinió sobre l’avortament és que és un dret indispensable per a les dones, i que hauria de ser un dels drets més protegits. Jo crec que tota dona ha de tenir dret a avortar perquè potser quan es queda embarassada no està psicològicament preparada per a ser mare i, això, la fa entrar en depressió o li provoca greus seqüeles psicològiques. A més, una dona ha de tenir dret a avortar en cas de que en les ecografies es demostri que el fetus pateix malformacions o ta-

Joan Nigorra Jo estic a favor de l’avortament ja que crec que les dones tenen dret a decidir si volen tenir el fill o no. Estic d’acord amb la llei que hi ha en vigor, sobretot per les adolescents menors, perquè no fa falta que demanin el permís als pares. Si ho demanen, poden tenir després problemes familiars i interiors, i la nina pot tenir un mal record i estar tota la vida amb aquestes discussions dins el cap. I no estic d’acord amb aquesta reforma que es vol fer, ja que lleva molta llibertat a les persones. Estem en una societat que fa avenços i amb autonomia i llibertat suficient com per saber el que volem fer. Per tant, si s’aprova aquesta llei, és com fer un pas endarrere.

ELS ALUMNES OPINEN

res físiques o psíquiques, i és que, una vegada neixi aquest nin, la mare haurà de canviar totalment el seu estil de vida per a cuidar del seu fill que no es pot valer per ell mateix durant la resta dels seus dies. Aquest és un sacrifici que una dona hauria de poder triar si vol patir o no. També, en cas de violacions seria una tortura psicològica per a la mare veure cada dia el nin fruit d’aquella violació que li recorda constantment aquell moment. I no només pot suposar una càrrega per a la mare haver de tenir un fill que no desitja, això també

Però sí que crec que s’hauria dedemanar l’opinió al pare de la criatura. Ja que ell tal vegada vol fer-se responsable de l’infant i pot estar il·lusionat en tenir un fillet. Però, crec que en molts de casos, el pare no vol sabre res de la criatura i no tenir maldecaps. Per tant, una gran part de la decisió l’hauria de prendre la dona, però amb la influència del pare. Però, si és en cas de violació, la decisió ha de ser exclusiva de la dona. Tenir un fill és una responsabilitat molt grossa, s’ha de prendre la decisió de manera responsable i segons la situació de cada part implicada. No és com posar-se una camiseta blanca o vermella, me’n vaig d’excursió o no,... ha d’esser una decisió més “profun-

repercutirà sobre l’infant, que no es veurà estimat, i que, a la llarga, se n’adonarà de la falta d’afecte de la seva mare cap a ell. Finalment, també hi ha el motiu de què una mare ha de poder triar si vol tenir el fill o no per una qüestió d’igualtat de drets, ja que el pare pot elegir no ser-ho, abandonant la mare embarassada, però en canvi la mare, si té el fill, l’haurà de cuidar i se n’haurà de fer càrrec . Per tots aquests motius crec que l’avortament és un dret femení que mai s’hauria de qüestionar, en cap cas.

da” i meditada. El pare o la mare si està en edat d’estudiar i tenen el futur “programat”, que la teva parella quedi embarassada, trastoca els plans de futur. Per tant, cada cas és una situació diferent on s’han d’estudiar els pros i els contres i decidir el més bo per a tots dos. Per a mi, a nivell ètic, és important i necessari l’avortament. Avui en dia, la gent és lliure de triar la seva religió. Si la seva religió és partidària a no avortar, doncs que no avorti, però si aquesta persona creu que és millor avortar tant pel seu bé, com pel del seu fill, sí que ha d’avortar. Amés, molta gent avui en dia, no creu en les religions, i si hi creu no és molt fidel.

Tomeu Mascaró Respecte al que fa a l'avortament i a la seva normativa, jo pens que una persona ha de ser totalment lliure de prendre les seves pròpies decisions mentre que aquestes no afectin de forma negativa a algú altre. Des del punt de vista en què ho miris, és clar que avortar sembla un assassinat d'un ésser viu, però si ens aturam a pensar, ningú recorda els moments en els quals érem un simple fetus o embrió, no tenim ni el més simple record de què existíssim, al igual que quan ens morim, que ja no sentim cap mal, ja no sabem res més. Si notéssim algun tipus d'existència quan fóssim fetus o embrions, podríem tractar aquest tema com el d'un assassinat, perquè ja és lleva la vida a un simple ésser, però en aquest cas no és així, Per això, jo pens que no es pot qualificar com un assassinat l'acció d'avortar. De totes maneres, l'avortament no s'hauria d'agafar com un sistema, hauria de quedar com a darrer i extrem recurs a un embaràs, ja que pot crear greus problemes psíquics tant a la dona com al metge que realitza l’operació. La millor manera d'evitar recórrer al mètode d'avortament i llevar-se el gran problema del damunt és la protecció, utilitzant mètodes anticonceptius. En conclusió, una dona ha de ser totalment lliure i ha de tenir sempre el dret d'avortar sense que cap llei li prohibeixi o la castigui, però aquest mètode no s'ha de convertir en un sistema per no tenir fills, per la qual cosa la gent ha de ser responsable amb aquest tema. La millor solució és la prevenció, és a dir, en aquest cas, la protecció.

Curs 2012-2013

Cultura

L’alumnat de Català recopila llegendes antigues i modernes

LLEGENDES DELS NOSTRES POBLES

Els alumnes de Català de 2n d’ESO del nostre institut feren un treball d'investigació consistent a cercar llegendes antigues o modernes relacionades amb els seus respectius pobles. A partir d’aquestes han realitzat alguns murals exposant el que han descobert als seus companys. Vos oferim una selecció de les més interessants:

RESPECTE A LES ÒLIBES (MONTUÏRI)

Maria Francisca Márquez Amengual 2n C Aquest fet li va ocórrer a l’amo en Biel Nofre. Durant la guerra civil molts d’homes no hi volien prendre part i el que feien era amagar-se durant el dia i sortir durant les nits per poder veure la família, menjar i saber noves de com anava la guerra. A l’amo en Biel el que li va succeir va ser que, durant una d’aquelles nits que sortia per anar a cercar queviures, havia de passar per devora del pou del Clot del Dimoni. Ell anava caminant pel mig dels sementers cercant el camí més recte i curt per anar a casa seva i mentre ho feia una òliba li

va prendre la boina i la s’emportà més enrere, ell va tornà enrere, va agafà la boina i seguí el seu camí endavant. L’òliba li tornà prendre la boina i la tornà portar un tros lluny. Això succeir tres vegades consecutives fins que l’amo en Biel pensà que el millor era seguir un altre camí. Al cap de dos vespres ell va saber que la nit en la que l’òliba no el va deixar passar i continuar el seu camí, al voltant del pou del Clot del Dimoni, havien assassinat tres homes i els havien tirat dins el pou. Per això la gent de Montuïri que coneix la llegenda sap que en trobar una òliba han de tornar enrere si ella es posa davant.

Santa Bàrbara és la patrona de Vilafranca i, per això, l’escut de la Vila té una torre dibuixada, en referència a la Santa. Les festes de Santa Bàrbara són de les més sentides pels vilafranquers i es celebren a principis de desembre.

Albert Barceló Díaz, 2n D Bàrbara era la filla d’un ric pagà anomenat Diòscor. Aquest volia preservar-la del contacte amb el món i la va tancar en una torre. Bàrbara va fer-se cristiana en secret i va consagrar la seva virginitat a Déu, per la qual cosa va refusar el matrimoni que li va proposar el seu pare. Mentre el seu pare era de viatge, va fer obrir tres finestres a la torre, com a símbol de la Santíssima Trinitat. En assabentar-se el pare que era cristiana, va voler matar-la, brandant una espasa, però la torre s’obrí i Bàrbara fou miraculosament transportada fins a una muntanya. Dos pastors que hi tenien els seus ramats la van veure i quan Diòscor, que la perseguia, va demanar si l’havien vista, un pastor va dir que no, l’altre, però va

LLEGENDA SOBRE SANTA BÀRBARA (VILAFRANCA)

trair-la i a l’instant va quedar petrificat, i el ser bestiar va convertir-se en llagostes. Santa Bàrbara és la patrona de Vilafranca i, per això, l’escut de Vilafranca té una torre dibuixada, en referència a Santa Bàrbara. Les festes de Santa Bàrbara són de les més sentides pels vilafranquers i es celebren a principis de desembre. La festa sol començar preparant una gran bunyolada per a tot el poble i després amb la tronada de Santa Bàrbara, una mena de batucada on els tambors simulen el so de trons i llamps (a càrreg de la Vilatukada jove). També és fa una missa major on destada el tradicional ball de l'oferta. Tot seguit es fa el ball de cavallets, recuperat fa uns anys després de dècades d'oblit i per acabar la bunyolada a la plaça major, sempre acompanyada amb vi de mistela.

Curs 2012-2013

Creació

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2013

UN CRIT A UN CEL TENYIT DE SANG

Gabriel Rosselló La vida i el temps, una gran lluita constant dins el meu cos que ja quasi no es mou així com ho feia. Els anys em van passant factura, i la tristor debilita la meva voluntat. Cada dia he d’utilitzar totes les meves energies tan sols per respirar. El passat m'asfixia i el present em du a l'agonia, però el pitjor de tot és el futur, el futur em manca. El que em va passar, no, el que vaig fer... per a mi aquelles imatges eren totes vermelles, just d'aquell horrible color que des de llavors tant odio. Aquells records em torturaven i em podrien l'ànima. Avui en dia encara no entenc el perquè havia de passar això, i avui en dia encara no m'atreveixo a tornar a veure a algú. La ràbia s'havia apoderat de mi, i en aquell fred hivern, a la fi, va passar. El que estava clar era que tot allò havia estat un error. La guerra m'havia canviat i els meus instints assassins eren més forts que mai. El meu egoisme era immens, doncs després de tot el que havia fet, no em penedia de res. Jo volia entristir, i ho pareixia, ja que el meu plor era interminable, però en el fons, n'estava orgullós. La consciència només omplia una fina capa que tanca-

Curs 2012-2013

va la porta a l'enormitat de l'egoisme, que no tardaria en tornar a tomar la muralla. Aquells segons em van canviar la vida. Era un dia tranquil, i jo passejava amb la meva dona i la meva filla, i de cop, un aire calent va bufar suau entre la fredor, el que em va recordar als meus dies com a soldat militar a Pakistan . Aquell record llunyà, que creia ja exterminat, va obrir les portes de bat a bat a l'agonia, i de cop, una ràbia es va apoderar de mi. Vaig agafar el meu ganivet de butxaca i les vaig apunyalar. Qui hagués volgut tornar enrere en el temps per impedirho. Ara que encara tinc sentiments i que encara puc controlar els meus moviments, em penjaré. Ja sé que encara que em detenguin, la meva part diabòlica s'escaparia. Si no ho faig ara, potser hauré de viure torturat amb una mentira que em contaria constantment a mi mateix i que m'ocultaria de la veritat, viuria com un desgraciat. Només em queda una cosa per fer en aquesta vida. He de cridar el més fort que pugui, que tothom sàpiga el que vaig fer i així tothom m'odii, per que ningú plori la meva mort, ningú no em trobi a faltar, i així no destrossar més vides innocents.

Creació

Premi de 2n cicle del Concurs de Narrativa en català, Sant Jordi 2013

CHELSEA HOTEL

Joan Rosselló Bover Pitjo el botó “Play” i una cançó comença a sonar. El so m’envaeix, així com a tota la meva habitació i jo em col·loco sobre el llit, mirant cap al sostre tot pintat de blanc amb la mirada perduda, veient com les notes ressonen i xoquen entre elles. L’habitació comença a agafar un ambient com d’antiguitat, modelat pel so de la cançó, però això m’agrada i em fa sentir millor dins el meu petit món, on a poc a poc em van venint idees noves, crítiques, pensaments subjectius del món actual, dels sentiments i de les persones. Així com a la cançó es comença a sentir una veu cantant, al meu pensament també i començo a pensar en la realitat. Tanco els ulls. Començo a establir un ordre per decidir per on puc començar. L’habitació. Una protecció que ens hem creat els humans mateixos per sentir-nos més segurs. Cada cop fem més invents nous que ens potencien les nostres qualitats per a aprofitar-les al màxim. Intentem ser millors, destacar davant la resta d’éssers del món sencer. Aquest simple fet ens delata. Ens demostra i fa veure que som simplement humans, criatures inferiors a unes altres. Tenim les nostres capacitats intel·lectuals que destaquen, però també hi ha capacitats de nosaltres que són inferiors i les amaguem. Som imperfectes i per això ens creem refugi, per protegir-nos i sentir-nos segurs davant la resta. Però estar tancats no sempre és el millor remei i moltes vegades ens causa efectes que no ens agraden. Tornant a la realitat sento la necessitat de sortir a l’exterior i ser lliure. Contraposar-me als pensaments de refugi que he acabat de reflexionar. Caminant pel carrer sento llibertat. És un sentiment que tots els éssers vius necessiten i quan l’experimenten, és quan més naturals es senten. Necessitem

ser protegits, però també necessitem sortir a fora i deixar de pensar en els perills, fer el que realment volem fer. Així com vaig caminant vaig veient tots els edificis construïts, màquines i nous gasos que ens permeten fer moltes coses, i que demostren el que la nostra intel·ligència és capaç de fer, però també danyen els nostres orígens. La natura. Tot s’hi oposa. La naturalesa és el que realment ens ha creat i el que necessitem, però a vegades no la valorem. Només volem créixer artificialment, sense valorar el que som naturalment, creient que així serem més grans i importants. Però el que de veritat es valora en una persona és com és en el seu estat natural. La melodia dins el meu cap em permet relaxar-me encara més, gaudir del meu passeig i pensar sobre tot el que m’envolta. La societat. Per què és tan important per a nosaltres i volem ser tots iguals i encaixar amb els altres, si en realitat el que realment ens fa destacar i ens porta fama és el fet de ser diferents i originals en un bon sentit? Suposo que és perquè el fet de ser iguals ens permet refugiar-nos i sentir-nos millor. Pensem, si sóc igual que la majoria, ningú em podrà criticar. Veig grups de persones, grans i petites. Algunes tenen una mena de líder al qual respecten. No és una bona opció, ja que no els deixa decidir per ells mateixos i no els deixa ser lliures al cent per cent, però suposo que és per això que el tenen. No es veuen amb coratge d’anar pel món per ells mateixos, encara no són capaços de ser autònoms i per això segueixen algú. Però tan aviat com s’adonin que no ho necessiten, i que el que de veritat els farà ser feliços és decidir individualment, ho deixaran. No es tractarà d’anar sol per la vida, sinó de buscar un grup en el qual tothom es sentirà còmode i tothom serà igual, sense abusar dels drets i llibertats dels altres. També puc Curs 2012-2013

Creació

veure com gent abusa d’altres. No és una imatge molt agradable de contemplar. Sempre em quedo sense paraules en aquests casos. Veure persones patir és trist, però veure persones que fan patir a unes altres volent, per diversió o perquè els fa gràcia és molt més trist i depriment pels dos individus involucrats, el que abusa i el que és abusat. No trobo cap motiu pel qual es poden dur a terme actes com aquests, però em tranquil·litza saber que el destí farà que els dolents pateixin pels seus actes, sobretot psíquicament, ja que tard o d’hora es penediran i sentiran més llàstima per l’abusat de la que haurien d’haver sentit al moment en que estaven causant el mal. “Oppressed by the figures of beauty”. Oprimits per les figures de la bellesa. El canvi de to de la veu de la cantant fa despertar el meu interès per aquesta frase. Vaig mirar al meu voltant i no vaig poder evitar veure totes les persones obsessionades amb la bellesa. Cartells, models, tot el que està relacionat amb la bellesa i que la gent ho interpreta com a millor és un element principal de les nostres vides. Tothom es pensa que és una cosa essencial, quan en realitat no ho és del tot. És tan sols una primera impressió, distinta per a totes les persones depenent dels gusts de cada individu. No ens hem d’obsessionar. La cançó ho aclaria, ells no tenien bellesa i estaven oprimits per ella, però eren feliços, perquè havien trobat la persona que ells necessitaven. No hi podia deixar de pensar. És una cosa òbvia, però la gent no hi dóna importància i només intenten millorar el seu exterior en lloc del seu interior, que és el que realment dura per a sempre. Juntament amb la bellesa, les persones busquen amor. Hi ha parelles felices i parelles que no ho són tant. Les persones intentem trobar l’amor mitjançant la bellesa, però aqueixa només serveix a primera vista. Després el que compta realment és el que sent cada persona, si agrada a la teva parella o no. Sempre hi ha amors que no es corresponen. Hi ha persones que s’enamoren d’altres que no els volen i que tard o d’hora els acaben fent mal. No entenem perquè no ens estimen de la mateixa manera que nosaltres els estimem, però la veritat és que cadascú accepta l’amor que ell pensa que es mereix. Per això moltes vegades no coincideixen. M’aturo davant d’una fotografia d’estrelles de la música i de concursos que permeten als participants a arribar a aconseguir els seus somnis. Els

Curs 2012-2013

somnis. Totes les persones en tenen, i els segueixen perquè al cap i a la fi, per molt difícils o impossibles que siguin, els volen aconseguir. I això, des del meu punt de vista és un acte molt bo, ja que permet a les persones autoimposar-se un objectiu i millorar fins arribar a aconseguir-lo. A vegades pots sortirne perjudicat, ja que la pressió que pots sentir pel fet de no aconseguir el que realment desitges et pot resultar dura de suportar, però t’enforteix i et fa ser millor persona. Els somnis són una realitat que poques persones poden arribar a assolir, però són reals. Les persones seguim una realitat, però mai hem de descartar la possibilitat de desviar-nos d’aquesta ja que algun dia, això ens podria fer molt més feliços. “Then you got away...”. Després te’n vas anar. La frase em fa mirar cap al vell cementiri del meu poble, a unes quantes illetes de casa meva. La mort és un tema molt important i que perdura per sempre. En totes les èpoques de la història la gent es preguntava el mateix i li tenia la mateixa por. Què és? Què significa? Què hi ha després? Les mateixes preguntes volten per les ments de totes les persones del món, però ningú hi troba una resposta que pugui convèncer a la majoria. La mort és el nostre destí. És natural i per això no li hem de témer. Si passa sempre és perquè és el més adequat que podria passar, el que beneficia la majoria de les persones. Ens pot esborrar d’un món, però ens escriu en un altre. Quan arribo a casa, la cançó acaba amb un “i això és tot, ja no penso amb tu amb tanta freqüència”. Després de 3 minuts i 39 segons, una obra d’art acaba. Em trec els auriculars i em torno a estirar al meu llit mirant el sostre. L’ambient ja no és tan antic com el que havia creat la música al principi. Estirat, em sento satisfet dels pensament que m’ha creat una melodia. M’ha concebut uns moments de pau i tranquil·litat que m’han aclarit moltes preguntes i m’han animat a seguir endavant, a no témer a res, perquè el món és molt gran i hi ha molta gent, amb uns pensaments distints, però la seva moral és universal. He descobert que el meu petit món no és tan petit. Les persones uneixen el seu per crearne un d’ideal on tothom es pot sentir a gust. Finalment, dono les gràcies a la cançó. Ella m’ha permès interpretar la societat i tenir una concepció del món que mai no havia experimentat. Ah! Me n'oblidava. El nom de la cançó és Chelsea Hotel Nn. 2.

Creació

Premi del 1r cicle del Concurs de Poesia, Sant Jordi 2013: Maria Sansó

SANT JORDI

Un bell dia, que tots recordam amb el cor, un dia de roses i poesia solemne, que reciten tots els poetes, amb el puny al cor.

Un dia, en que tothom espera, per sentir el suau aroma de les roses belles. Entre poemes i roses, roses i poemes, enamorats i enamorades i un parell de besades.

És un dia, on els enamorats, roses i llibres es regalen, per fer contents, als seus estimats.

Un cavaller amb espasa brillant, a una princesa va rescatar, i avui el commemoram per fer-la enamorar.

Un dia, que fa xisclar els cors, en bella harmonia, en un bany de dolçor.

I aquest és el dia, en que tots, enamorats o no, esperarem un altre any.

Premi de 2n cicle del Concurs de Poesia, Sant Jordi 2013: Bianca Ionita

MEDITACIÓ

Veig una veu muda Escolt un perfum sense olor Sent l'olor d'un tocament Tast una imatge cega Però sobretot, Sent el poder del flux de l'energia Que vibra en la meva ànima Molt a prop de jo Busc un lloc sense espai o sense temps Un univers sense dimensions Un objectiu de la meva existència? La transcendència fins a l'infinit. Curs 2012-2013

Palabra por palabra

Ha llegado al pueblo una plaga que se está cebando en las palmeras

EL SÍMBOLO DE PORRERES EN PELIGRO DE EXTINCIÓN

La plaga ha llegado a Porreres y ha afectado a las palmeras de la explanada de la iglesia. Una ya ha tenido que ser cortada y algunas otras están afectadas Como podemos ver en estas fotos.

C. Vich, M. A. Pou, A. Gaitán, A. Planes, L. Estheissy El escudo de Porreres, como todos sabéis, es una palmera con dos palomas. Pero ha llegado a nuestro pueblo una terrible plaga que se está cargando todas las palmeras. El picudo rojo es un insecto originario de Asia y la Polinesia, que se ha ido extendiendo por zonas más templadas como Oriente Medio, el Próximo Oriente y el norte de África. Se trata de zonas que tradicionalmente han sido exportadoras de palmeras y desde donde se cree que se introdujo la plaga en Europa. Esta afectó primero a la península Ibérica, para atacar después a las Islas Baleares. Desde hace dos años va haciendo estragos en los palmerales de los pueblos de nuestras islas: Manacor, Ses Salines o Campos eran algunos de los pueblos más afectados hasta ahora. Ahora la plaga ha llegado a Porreres y ni siquiera se salvan las palmeras de la explanada de la iglesia. Una ya ha tenido que ser cortada y algunas otras están afectadas por esta terrible plaga. Cuando una palmera se ve afectada, se detecta a simple vista porque se ven los agujeros en las hojas más bajas por donde ha entrado el escarabajo a poner sus huevos. Una vez que las larvas salen de los huevos se dirigen al ojo central de la copa de la palmera y allí se alimentan de la parte más tierna de sus hojas. En ese momento se empieza a ver

Curs 2012-2013

como las hojas centrales empiezan a doblarse hacia los laterales. El procedimiento para destruir esta plaga es muy laborioso, ya que se tienen que destruir todas las larvas para evitar que se conviertan en escarabajos adultos y vayan volando a “infectar” otras palmeras. El proceso consiste en eliminar primero las hojas e ir echando un insecticida específico que va matando las larvas. Después se separa el ojo de la palmera del tronco qué es donde el picudo ha hecho su nido, con sumo cuidado, para que no se escape ninguna larva. Según la Conselleria de Medi Ambient, las palmeras afectadas tienen que llevarse a la incineradora de Son Reus para evitar así la propagación de la plaga.

Cuando las larvas salen de los huevos se dirigen centro de la copa y las hojas centrales empiezan a doblarse hacia los laterales.

Palabra por palabra

Es un día destinado a la promoción de la fraternidad, del bienestar y de los derechos de los niños de todo el mundo

DÍA UNIVERSAL DEL NIÑO

Kata Vich El Día Universal del Niño es un día consagrado a la fraternidad y a la comprensión entre los niños del mundo y destinado a actividades para la promoción del bienestar y de los derechos de los niños del mundo. En mi opinión, esta bien que se celebre un día en que se fraternice con los niños más desfavorecidos. Este día se celebra desde el veinte de noviembre del 1959, cuando la Asamblea General de las Naciones Unidas

se reunió con la intención de reafirmar los derechos universales de la niñez. Este día se destina a realizar actividades que desarrollan el bienestar de todos los niños del mundo. El Día Universal del Niño oficial es el veinte de noviembre, pero en cada país se celebra en un momento diferente. Así que, en mi opinión, está bien que se celebre este día destinado a los niños del mundo, al igual que se celebra el Día del Padre, el Día de la Madre, el Día de la Mujer Trabajadora, ... Este año, el Secretario General puso en marcha una nueva iniciativa LA EDUCACIÓN ANTE TODO. La iniciativa tiene como objetivo elevar el perfil político de la educación, fortalecer el movimiento mundial para lograr una enseñanza de calidad y generar fondos adicionales a través de una mayor promoción

Es el primer director del CEIP "Joan Mas i Verd" nacido en Montuïri

ENTREVISTA A GABRIEL MIRALLES “XICOLATER”

Gabriel Miralles Pizà ''Xicolater'', Montuïri, 1962. Profesor diplomado en ciencias humanas. De joven empezó a estudiar en CP Joan Mas i Verd y este curso se ha estrenado como Director del mismo.

Francina Massanet, Mª Francisca Márquez, Miquel Arbona, Maria Bauzà y Arda Sahin. ¿Biel, desde cuándo eres el director del CEIP Joan Mas i Verd? Desde el 1 de julio. ¿En el centro os han afectado los recortes? Sí, un 20% en cuanto a los maestros de apoyo, desaparición de clases de refuerzo, y al haber aumentado en número de alumnos dentro del aula. Además no será posible ir de viaje de estudios a causa de los recortes. ¿De cuántos maestros disponéis? En este momento de 18 maestros. Cuando pasan a secundaria, ¿es obligatorio ir al IES Porreres? No, porque existe la libre elección de centro. A pesar de eso, el colegio de Montuïri tiene como destino al IES Porreres y nuestroa alumnos tendrán una plaza aseguradada allí. ¿Y si no hubiera plazas suficientes? Entonces deberían alquilar otro bus y estaría obligados a llevarlos al instituto más próximo. ¿Te dieron la oportunidad de ser director o lo pediste tú? Iniciativa personal. ¿Trabajaste en otros colegios?¿Y como director? Trabajé en Maó, en el centro de educación especial

''Pio XII''; en Manacor en el colegio ''Simó Ballester''; 4 años en Montuïri; luego, 15 años en Petra como director y ahora en Montuïri de nuevo. ¿De cuántos alumnos dispone cada aula?¿La que tiene menos?¿La que más? Cada aula 26 aproximadamente. La que menos 15 y la que más 29. ¿Cuántos alumnos hay aproximadamente en el centro? En estos momentos tenemos 240 alumnos matriculados; de ellos 87 pertenecen a educación infantil y 153, a primaria. ¿Hay diferencia de ser director a ser maestro?¿Qué diferencias? Sí, hay diferencias. Las principales son: debes tener don de gentes y liderarzgo, es decir, hacer un plan de trabajo para 4 años y establecer los objetivos que quieras conseguir en ese periodo. Dar un servicio que satisfaga a toda la comunidad educativa. ¿Quieres añadir algo más? Sí, que una de mis mayores preocupaciones es la participación e implicación de los padres, profesores y alumnos en la educación. Curs 2012-2013

Foreign languages corner

DRAMA AND FIGHTS IN THE GOSSIP SHOW.

The Wolf was the first being interviewed.

4th ESO C students Last week on the popular “Gossip Show” that ITV1 emits, all the audience and viewers witnessed an amazingly interesting programme that meant the beginning of a huge war between fairytale stars The Wolf and Little Red Riding Hood. On the 7th of September the Gossip Show emitted its golden programme called “He’s good, but not so bad”, which would be about the two stars of the Little Red Riding Hood fairytale. Everyone was so excited about that programme because The Wolf was supposed to beg Little Red Riding Hood for forgiveness after the conflict they had. It didn’t end the way it should had ended, so it was even more interesting and exciting. The Wolf was the first being interviewed by the famous interviewer Steve Stone. The Wolf explained that he had felt so bad after he had eaten the two women and he had felt very bad, depressed and ashamed. He also said that he had had to do therapy and rehab due to the conflict. He also told Steve he had stopped doing all his hobbies which included hanging out with his friends, going to

the cinema or listening to music. After telling that, everyone was a little bit surprised because they didn’t know the reason why he had eaten them both, so he explained it. He said some interesting things that took everyone by surprise. He said he had been in a strange gang of wolves that he and some of his friends had formed when they were young. He said that the group had become something like a dictatorship and he had to do everything his boss ordered. “We had a part of the wood assigned to each of us and we had to protect it! So when I saw Reddy with those red clothes, I thought she was a hunter, so I went for her at her house and then I ate her. If I hadn’t done it, the members of the gang would have killed me!” – he explained. After that, he also confessed that he had eaten The Granny so then he could eat Little Red Riding Hood more easily, but sooner he said that he didn’t want to talk about that. He said that the reason he had gone to the show was because he wanted to apologize Little Red Riding Hood and tell the truth in front of all the cameras. Then, Steve Stone introduced Little Red Riding Hood. She seemed grown up and fine, but a bit angry. She said that she had gone to the programme because she wanted the wolf to apologize. The Wolf did what she said. He apologized and he explained the girl all the problems he had had. After a convincing apology, the girl thought about it and she told The Wolf that she would forgive him, but she let him know that she didn’t want it to happen again. The Wolf felt blissful and he communicated that his life would carry on again. After that cute and beautiful moment, the interviewer broke the peace making an inappropriate and cruel comment that surprised everybody. “So Red, you should

Curs 2012-2013

cancel the plan of murdering The Wolf’s family and destroying all his goods…” - he said. After that, the two fairytale stars began fighting again because the animal didn’t understand why the girl had planned that cruel revenge, and the girl didn’t understand why the animal didn’t understand why she decided to take revenge. Tension was in the air and after thirty minutes of discussing it, Little Red Riding Hood decided to carry on with her plan, and she immediately left. Suddenly, The Wolf changed his perssonality and he said that he regretted leaving the girl alive instead of killing her. He said that he would be abroad for the rest of his life but first he had to safe his family. He warned everybody that maybe he would take his revenge. Then, he angrily left the tage. What was meant to be an apology turned to be an enormous discussion that can cause many trouble. We will give you more information and details about this theme on our next magazine, so please, don’t forget to buy it next Sunday!

Razvan Ieremi like the Little Red Riding Hood.

Esports

Els guanyadors de la temporada regular eliminats a les semifinals

TORNEIG DE FUTBET DE L’IES PORRERES

Redacció/EF El departament d'Educació Física ha tornat a organitzar un seguit de competicions esportives en temps d'esplai. En concret es pretenia animar a l'alumnat a crear un nombre suficient d'equips de futbet que fes possible la celebració d’una lliga o torneig de regularitat durant tot el curs. I tot això amb l'objectiu que l'alumnat practiqui esport i fomentar la bona convivència i el coneixement mutu. Tots els partits s’han disputat a les pistes exteriors en el temps d'esplai els dimecres, dijous i divendres, amb una duració aproximada de 20 minuts. Els components dels equips es podien mesclar entre classes i nivells, però per cicles, per una banda els de 1r i 2n d'ESO (petits), i 3r-4t-PQPI per l'altra (grans). Els equips havien d'estar composts com a mínim per 8 alumnes (i màxim 12). A la lliga de futbet del nostre centre han participat onze e-

quips diferents i s’ha desenvolupat all llarg d'onze jornades. Com que el nombre de competidors era senar, a cada jornada hi havia un equip que quedava sense competir. Tot seguit els 4 primers classificats de cada categoria disputarien un play-off pel títol. Per tant els campions grans i petits es decidirien en una emocionant final a partit únic. A la desena jornada els equips grans i petits que en aquell moment lideraven la classificació van rebre com a premi una entrada per veure el RCE Mallorca en un dels seus darrers partits a primera divisió. Pel que fa als equips grans i després de liderar la competició la major part de les jornades es va classificar en primer l’equip “Es porrerencs”, amb 21 punts. Pel que fa als equips petits el guanyador va ser la “Selecció IES Porreres” amb 17. A les semifinals es van produir sorpreses per partida doble. Per una banda “Es porrerencs”, el millor equip del torneig de la regularitat, fou eliminat a la tanda de penals després d’empatar amb “Los mente fría”. Per l'altra, la “Selecció IES Porreres”, el més regular dels petits va ser eliminat després de perdre clarament amb “Ens agrada el futbol” per 4 a 2. A l’altra semifinal dels equips grans “Salami” es va imposar a “Cocos Team”. A l’última semifinal, dels equips petits, el “Dream Team” va eliminar a “Marca gol”. A la final disputada pels equips petits, “Ens agrada el futbol” es va emportar el torneig després de guanyar per un contundent 3-0 al “Dream Team”. La competició va acabar amb la gran final dels equips grans, celebrada el divendres 13 de juny, a la qual “Los mente fría” es va imposar a “Salami”.

Imatge d’un partit de la temporada regular disputada en 11 jornades des del 31 d’octubre de 2012 fins al 30 de maig de 2013.

Després de liderar la competició la major part de les jornades va resultar classificat en primer lloc l’equip “Es porrerencs”, però fou eliminat als penals a la semifinal.

Curs 2012-2013

Esports

“Ens agrada el futbol”, ha guanyat el torneig en la categoria dels petits després d’imposar-se a la final del torneigper 3-0 al “Dream Team”.

A la desena jornada el “Dream team” que en aquell moment liderava la classificació dels petits va rebre com a premi entrades per veure el RCE Mallorca a Son Moix.

JOAN NIGORRA, PROMESA DEL VOLEI

En Joan Nigorra ha participat al campionat d’Espanya de clubs de voleibol.

Maria Antònia Bonet Tornant al passat, quants d’anys tenies quan començares a jugar a voleibol? Doncs, tenia uns 10 ò 11 anys. Per què decidires començar amb aquest esport? Perquè la meva mare hi jugava i vaig trobar que era un esport interessant i que podria agradarme i, al final, vaig decidir començar a jugar-hi. Quan començares a jugar, esperaves poder participar en un campionat com aquest? La veritat és que no, ja que era com una fita que estava molt lluny i a més fer-ho amb una categoria que no era la meva On es va realitzar? Quants d’equips hi participaren?

Es va realitzar a Catalunya. Hii participaren els 24 millors clubs d’Espanya. De Mallorca, hi havia molts d’equips que hi participaren? Només n’hi havia 2, Artà i Pòrtol. T’agradà participar-hi? Sí, molt. Que és el que el que més t’agradà? El que m’agradà més va ser jugar-hi amb una categoria que no era la meva, fer-ho bé i conèixer els futurs millors jugadors d’Espanya. Explica’ns un poc el procediment del campionat? El campionat començà amb fase de grup, 6 grups i 4 equips per grup. El 1r i el 2n de cada grup és classificaven per jugar del 12 a l’1 i així successivament. Cal destacar que eren partits eliminatoris. Dedicàveu moltes hores a l’entrenament? Sí, més de 7 hores a la setmana. Guanyareu algun premi o títol? Sí, quedarem 2n de Balears El campionat era per a totes les edats o a partir d’una certa edat? A partir d’una certa edat, de la categoria juvenil per ser més exactes. Com acabà la classificació final? El club de València feu 1r i el de Catalunya el darrer. T’agradaria poder tornar a participar-hi el pròxim any? Per què?

Curs 2012-2013

Sí, perquè ja serè juvenil i crec que el nivell serà millor. Hi participà més gent de l’IES Porreres? No. Quants de partits havíeu de jugar per dia? Depèn del dia. En total 7 partits en 4 dies Quant de temps durà el campionat? 5 dies Allà, segur que feres amics. Encara els conserves? Sí. Heu planejat fer alguna trobada tots els equips fora delcampionat? No, ja que es molt difícil reunirlos a tots. T’agradaria seguir jugant a voleibol molts d’anys mes? I dedicar-t’hi de manera professional? Sí. Naturalment. Apart d’aquest campionat,has participat en algun altre? Quin? Sí, vaig participar al campionat de seleccions autonòmiques, tant de cadet com d’infantil Amb quin equip jugues actualment? T’agrada? Actualment estic amb el Club Volei Artà, i sí, m’agrada bastant ja que tenen una mentalitat molt competitiva i unida com a equip Que és el que més t’agrada del voleibol? Que tot s’ha de realitzar de manera molt precisa, perquè si falla un, fallen tots.

Anuari

PRIMER ESO A

PRIMER ESO B

Curs 2012-2013

Anuari

PRIMER ESO C

PRIMER ESO D

Curs 2012-2013

Anuari

SEGON ESO A

SEGON ESO B

Curs 2012-2013

Anuari

SEGON ESO C

SEGON ESO D

Curs 2012-2013

Anuari

SEGON ESO E

TERCER ESO A

Curs 2012-2013

Anuari

TERCER ESO B

TERCER ESO C

Curs 2012-2013

Anuari

TERCER ESO D

TERCER ESO E

Curs 2012-2013

Anuari

QUART ESO A

QUART ESO B

Curs 2012-2013

Anuari

QUART ESO C

QUART ESO E

Curs 2012-2013

Anuari

PQPI

CLAUSTRE DE PROFESSORS Curs 2012-2013

Passatemps

SOPA DE LLETRES

LES 9 DIFERÈNCIES

7 6

SOLUCIONS PASSATEMPS

5 2

2 6 7 4 1 8 3 9

5 2 1 6 9 3 4 8 7

4 3 6 8 7 5 9 2 1

8 7 9 2 1 4 5 6 3

1 9 2 4 3 8 6 7 5

7 4 3 5 6 9 2 1 8

6 5 8 1 2 7 3 9 4

JEROGLÍFIC: CALENT (CA LENT)

Com vols el menjar?

JEROGLÍFIC

SUDOKU

Extrets de www.enigmacard.com Curs 2012-2013

Horòscop

Per “El senyor de les Tenebres” Capricorn (22/XII–19/I): Si te donen a triar entre passar les vacances a la patja o a la muntanya no ho dubtis, ja saps quin és l'ecosistema ideal per una cabra boja com tu! Per cert, tu te penses que ets un consumat cabró i un posador de banyes professional, però, pensa un moment, encara que siguis un troç de boc, qui realment porta unes bones banyes ets tu. Aquest estiu no trobaràs feina ni de pastor de cabres. Aquari (20/I–18/II): Pel que fa a l'amor, és provable que aquest estiu “pesquis” un home o una dona del signe peixos. Si has pensat estudiar biologia marina, tira endavant, et veig un futur professional en un aquari o en una piscifactoria quan passi la crisi, d'aquí a 10 o 15 anys. Peixos (19/II–20/III): Gràcies al govern balear passaràs de ser bilingüe o trilingüe a ser més que multilingüe, un autèntic políglota i una de les persones que parlin més idiomes del món: amb els nous plans d'estudis a més de català, castellà i anglès, aprendràs mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer, valencià, catanyol, castellorquí, spanglish, ... Àries (21/III–19/IV): Aquest estiu gaudeix de la navegació a vela o apren a volar. Ara que seria un bon moment per invertir en la construcció de parcs eòlics, va el govern i retira les subvencions a les energies renovables. Aconsella als teus pares que es comprin un aerogenerador per la finca i prou. Estudiar d'enginyer aeronàutic o pilot no és una bona opció si vols quedar a viure a Espanya, fes com els altres: abandona els estudis i fes de ni-ni, picapedrer o cambrer si no vols emigrar. Taure (20/IV – 20/V): Ja sabem que ets sents orgullós de ser espanyol, que vas amb el Madrid a mort, que no pots sofrir els catalans i que ets el més gran defensor de “sa llengo Baléà”. Però aquest estiu coneixeràs uncatalà/ana que tira d'esquena de bo/ona que està. Me sap greu defreudar-te, no és de l'Espanyol. Et curarà la catalanofòbia en un tres i no res. L'any que ve et veig amb una estelada i animant al barça. No miris tant “intereconomia”, és pitjor que un redbull per berenar. Bessons (21/V–21/VI): Alerta amb els germans/es bessons/es que coneixeràs aquest estiu, fan comptes compartir-te sense que tu te n'adonis. Sé que penses que ets adoptat i que tens un germà bessó del qual et separaren en nàixer; no siguis idiota, ser del signe bessons no implica tenir

Curs 2012-2013

un germà bessó per collons. Amb la crisi podries tardar el doble de temps a trobar la primera feina. Càncer (22/VI-22/VII): Posa't les piles amb l'anglès, el teu futur laboral no es troba a aquesta banda dels Pirineus. Aviat sabràs el que és ser un immigrant hispà en un país anglosaxó. Et creus destinat/da a estudiar medicina per trobar la cura del càncer ... sense beques i com s'han posat les matrícules universitàries ho dus clar. Lleó (23/VII–22/VIII): Vas rabiós/sa amb els retalls. Quan vegis que et deixen sense paga setmanal per poder pagar els llibres de text del curs que ve t'indignaràs com mai i et rebel·laràs contra tot i contra tots. El curs que ve et veig participant en una onada de vagues i manifestacions. Alerta amb uns caçadors de lleons anomenats “antidisturbis”. A nivell amorós no perdis confiança, ets el rei de la selva i no hi ha presa que se't resisteixi. Verge (23/VIII–22/IX): Seguint la moda conservadora actual has decidit mantenir-te verge fins al matrimoni. Ja te dic que aquest ferm propòsit no passarà d'aquest estiu, i “és que feia tanta calor i estava tan bo/na”. Usau anticonceptius, ser d’aquest signe no immunitza contra una “malatia” de transmissió sexual anomenada “embaràs no desitjat”. Aprèn anglès per si un cas has de fer un viatge a Londres per curarte d'aquest mal, perquè aquí aviat no podràs. Els punyeters retalls en sanitat! Balança (23/IX–22/X): Has perdut l'equilibri pressupostari i la teva balança de pagaments és negativa. Hauràs de retallar despeses: adéu a les jaquetes Lacoste, als polos Ralph Lauren i a les camises Yves Saint Laurent. El teu somni d'esdevenir un autèntic pixot/ta ciutadà/na quedarà frustrat, i justament ara que gràcies a les reformes educatives podries millorar el teu nivell de castellà i eliminar aquest molest accent català que tant t'incomoda. Escorpí (23/X–21/XI): Procura evitar l'ús de substàncies al·lucinògenes o estimulants, són un verí molt perillós per la teva salut. Si ets homosexual o lesbiana i tens parella estable no badis i casa't ara que encara pots. Sagitari (22/XI–21/XII): Cerques una parella de llinatge “Ballester” , practiques el tir amb arc i els dards, has posat “fletxa” al teu ca, ... no estàs exagerant una mica el teu amor al teu signe del zodíac? Aquest estiu cupido fallarà tots els dards amorosos que tenguin relació amb tu: no agradaràs a qui t'agradi i agradaràs a qui no t'agradi.

Arts & Crafts

Publicam la millor obra gràfica dels nostres alumnes

POVIMON PRESENTA ALS NOSTRES ARTISTES

Redacció El bloc de la revista ha creat una galeria virtual on podreu trobar una selecció dels millors treballs dels nostres alumnes d’Educació Plàstica i Taller d’Artesania. De moment a la Galeria ja podeu trobar diverses exposicions de les quals vos oferim una mostra.

Els alumnes de taller d’artesania elaboraren màscares; els alumnes de plàstica pictogrames i les divertides vaques

Els alumnes de 3r han treballat l’elaboració de grafittis.

Aquests gratacels serviren als alumnes per treballarar la representació de la profunditat tridimensional sobre una superfícies plana per mitjà de la perspectiva.

Curs 2012-2013

C o nt r ap o r t a d a

Ar ts & Crafts