Revista Povimon núm. 6 by Revista Povimon

POVIM CURS 2011-2012

NÚM 6

N .news

II ÈPOCA

ANY IV

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

POVIMON RENEIX DE LES SEVES CENDRES

Revista Quatrimestral Núm 6 - Any IV

IES PORRERES

CTRA. MONTUIRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR Biel Vich

Comissió de la revista Amaia Iturraspe Mika Obrador

Correcció lingüística Amaia Iturraspe (català)

Mª Antonia Segarra (castellà) Neus Oliver (anglès)

Maquetació Biel Vich

Professors col·laboradors Joan Miralles, Miquel Nigorra, Joan Ramon Xamena, Rafel Nigorra, Jerònia Grimalt, Neus Oliver, Margalida Sampol, Margalida Barceló, Joana M. Tomàs, Miquel Gayà, Yolanda Fernández, Miquela Ollers, M. Antonia Segarra, Antònia Mora, Mariona Cervera, Llorenç Vallespir, ...

Editorial

Reapareix un any després de la seva “supressió”

POVIMON TORNA A PUBLICAR-SE

esprés d'un curs de silenci reneix la revista de l'IES Porreres. Apareguda el 2008, la revista Povimon va esdevenir el mitjà d'expressió i comunicació de la comunitat educativa del nostre institut durant dos cursos, i se'n van publicar cinc números. Entre els mes de setembre de 2008 i el mes de juny de 2010 la nostra revista va posar a l'abast d'alumnes, pares, professors i personal no docent una radiografia, el més fidel possible de l'esdevenir diari d'aquest centre. Mitjançant aquest mitjà de comunicació qualsevol persona podia fer-se una idea del que és l'IES Porreres i la seva ideosincràsia: les activitats i festes del centre, els projectes educatius i culturals, els concursos literaris, els intercanvis i viatges d'estudis, els treballs i creacions dels alumnes, l'anuari fotogràfic dels grupsclasse i del claustre de professors, les opinions de la comunitat educativa, les mancances i propostes de futur, etc. Noves prioritats i una forma diferent de fer les coses van provocar que durant un curs no tinguéssim cap notícia de Povimon. Però Povimon no havia mort, simplement romania en hibernació. I és que la revista mai va ser formalment suprimida. Sobre els papers seguien existint una revista de centre i una comissió encarregada de la seva publicació. Però el coordinador mai va ser nomenat i la coordinació mai es constituí. La revista havia estat suprimida de fet, però no de dret. Aquest hivern anormalment llarg ja s'ha acabat i ara ha arribat la nostra particular primavera. És l'hora de despertar i de tornar a posar-nos a fer feina. Povimon (acrònim de de les tres viles a les quals dona servei el nostre IES: Porreres, Vilafranca i Montuïri) torna a publicar-se i com vos vam dir en el nostre primer editorial "només ens resta dir-vos una cosa: col·laboreu!". Ara, com en aquell llunyà 2008, vos tornem a dir que esperem ansiosament els vostres articles, fotografies, dibuixos, còmics, poemes i narracions. En la nostra llengua, que serà la vehicular d'aquesta revista, però també en qualsevol de les que es parlen i estudien en aquest institut. Sense vosaltres no som ningú! Llarga vida a la revista Povimon! EDITORIAL

Guillem Llinàs

Poesia

visual

The

A-Team

REPORTATGES

Les

Halloween i Tots ... 14

CREACIÓ

Què

PASSATEMPS

CONTRAPORTADA 32

NOTÍCIES

Verges

Uep! Com anam?

Ni una passa enrere

Repartint verdura

Povimon crea un bloc 9

ENTREVISTES Mika Obrador

setembre-desembre 2011

Eleccions al CE

Activitats de Nadal

Paranòies del temps 18 sóm?

Estimat Puede,

Lluc

pero

Microrelats

...

20 23

MÚSICA

OPINIÓ

Finançant el viatge 7 Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

SUMARI

ARTS & CRAFTS 26 FLC

Sustainable

living

Comenius a Àustria 29

HORÒSCOP

Opinió

Té sentit seguir celebrant la festa de les verges al segle XXI?

LES VERGES SÍ!

Xisca Melià Vives Aquest any, per les Verges, els alumnes de quart d’ESO del meu institut han venut bunyols per fer doblers per anar al viatge d'estudis. Jo en vaig comprar i varen ser molt bons. Quan vaig arribar a ca meva, ma mare em va contar com se celebrava el dia de les Verges quan ella era petita. La tradició era que el dia de les Verges al vespre, després de sopar, un grup d'al·lots anaven a ca una nina i li cantaven una cançó, mentre en la mà duien clavells. Després ella els convidava a entrar, i els oferia bunyols, vi dolç i llepolies. Em va agradar molt aquesta tradició, voldria que ara encara es fes perquè pens que és molt divertida. En acabar de contar-me això li vaig proposar fer bunyols per mon pare. A ella li va agradar la idea. Va ser la primera vegada que feia bunyols, sempre els feia la meva padrina. Ens varen sortir molt bons i em va agradar molt fer-los. L'any que ve vull repetir. També el meu germà i jo li vàrem dur un platet a la meva padrina, ja que ella enguany no en va fer. Li varen encantar! Al vespre vàrem sopar. Quan vàrem acabar li vaig dir a mon pare que teníem una sorpresa per ell. Els va tastar i també li varen agradar molt.

LES VERGES NO!

Anna Barceló Escoda En aquest text diré la meva opinió sobre la festa o tradició de les Verges. També diré el que hauríem de conservar i el que no. D'una banda, aquesta tradició, la de les Verges, vendria a ser una tradició religiosa, perquè abans els homes o joves anaven a cases de dones, al·lotes, a cantar-lis cançons per demanar si volien ser les seves al·lotes i elles els hi oferien bunyols. Però les dones havien de ser verges segons l'església. Així doncs vindria a ser una tradició religiosa. Aleshores, una persona religiosa potser pensa que aquesta tradició s'hauria de conservar, però jo trob que no. D'altra banda aquesta tradició ja no serveix de res perquè els joves ja no van a cases d'al·lotes a demanar per ser el seu al·lot ni res d'això. L'únic que es fa, que trob que no ho hauríem de llevar, són els bunyols, però tampoc no importa fer una festa per fer bunyols, es poden fer durant tot l'any, així que aquesta tradició no importa que es faci. En síntesi aquesta tradició hi ha persones que els hi agrada i troben que no s'hauria de llevar, però jo trob que l'únic bo que té són els bunyols i com que es poden fer durant tot l'any i és l'únic que es fa, aquesta tradició es pot eliminar completament.

Aquest curs s’ha de completar la “digitalització” de les aules de 1r cicle

L’ÚS LES NOVES TECNOLOGIES A L’AULA

Philipp Roig Aquest curs han posat pissarres digitals a totes les aules de 2n d'ESO. La pissarra té moltes funcions, com per exemple: projector d'imatges des d'un ordinador que està damunt la taula del professor. Amb la pissarra podem aprendre a través de presentacions powerpoint, documentals o pel·lícules projectades o jocs educatius com per exemple el Jclic. La pissarra digital té un funcionament senzill a l'hora de cercar informació a Internet. Però quan has d'escriure és més complicat, primer perquè l'ordinador ha de reconèixer la nostra lletra i en segon lloc perquè s'ha d'escriure amb un llapis digital que fa una lletra estranya, però és divertit perquè pots escriure de diferents maneres i amb diferents colors. Des que han posat la pissarra digital ens han facilitat la feina a classe i l'han feta més divertida. Jo trob que a nosaltres també ens haurien de posar ordinadors per poder cercar informació i poder fer els treballs i redaccions a l'ordinador; però, bé, tenim una pissarra digital que els de 3r i 4t d'ESO no tenen i ens conformam.

Dibuix fet per Phillip Roig a classe de català. Aquest curs serà el de la implantació de les noves tecnologies a l’IES Porreres: primer foren les pissarres digitals, després la plataforma moodle i per al darrer trimestre s’esperen els ultraportàtils

setembre-desembre 2011

Notícies

Enguany es varen vendre més de 2000 bunyols

DIADA DE LES VERGES A L’IES PORRERES

De les 8 a les 10:45h professors d'extraescolars, tutors i voluntaris s'encarregaren d'ajudar les bunyoleres a organitzar tota la tasca. La demanda de bunyols en la venda anticipada va ser tan gran que les bunyoleres es van veure desbordades de feina

Redacció-Extraescolars Dia 21 d'octubre celebrarem les Verges a l'IES Porreres. Com cada curs els alumnes de 4t d'ESO amb l'ajuda de la Comissió d'Extraescolars i dels seus tutors van organitzar de venda de bunyols en temps d'esplai. La finalitat era doble, conèixer la tradició del " Les Verges" i aconseguir diners pel viatge d'estudis. La setmana anterior es varen repartir als alumnes de 4t d'ESO tiquets de 3€ i de 1€ per fer la venda anticipada i així saber el número aproximat de bunyols que s'havien de fer. Amb la venda anticipada es varen vendre 2000 bunyols.

La nova directiva gaudeixt dels bunyols en aquesta divertida fotografia

setembre-desembre 2011

Com cada curs els alumnes de 4t d'ESO amb l'ajuda de la Comissió d'Extraescolars i dels seus tutors van organitzar de venda de bunyols en temps d'esplai. La finalitat era doble, conèixer la tradició del " Les Verges" i aconseguir diners pel viatge d'estudis.

Paral·lelament la CNL i departament de català van treballar la llegenda de Les Verges i altres activitats relacionades amb els bunyols a l'aula, amb l'objectiu de muntar un plafó sobre aquesta tradició. Per altra banda, el departament de música s'encarregà d'organitzar l'ambientació musical. Segons ens ha informat Joana M. Tomàs, coordinadora d'Extraescolars i professora d'àmbit social i lingüístic, també, com és tota una tradició, els alumnes de diversificació curricular treballaren a l'aula d'informàtica "La llegenda de les 11000 Verges i la celebració a Mallorca d'aquesta tradició". De les 8 a les 10:45h professors d'extraescolars, tutors i voluntaris s'encarregaren d'ajudar les bunyoleres a organitzar tota la tasca. La demanda de bunyols en la venda anticipada va ser tan gran que les bunyoleres es van veure desbordades de feina. A l’hora de l’esplai va ser impossible atendre totes les comandes i es va haver de seguir treballant per anar repartint les bosses de bunyols que havien quedat pendents. Els tutors de 4t, prèvia coordinació amb ACE, varen organitzar els alumnes en tres grups: els muntadors, que anirien una hora abans a ajudar les bunyoleres a fer les bosses i a preparar les taules per la venda de bunyols, els Venedors, i els Desmuntadors. L'APIMA es fa càrrec de les despeses dels ingredients, en total 150,30 €. Gràcies a les bunyoleres de Vilafranca i a la col·laboració d'ACE, els tutors, la directiva, els professors i els alumnes es va aconseguir a més de menjar uns bons bunyols (més de 2000), una recaptació de gairebé 1200€.

Notícies

Els alumnes de PQPI apareixen a un programa d’IB3

PROTAGONISTES A “UEP! COM ANAM?”

Redacció-Rafel Nigorra El passat 25 d'octubre, a les 21:40, els nostres alumnes de PQPI van esdevenir per una hora autèntiques estrelles mediàtiques. I això és així perquè van ser els protagonistes del programa d'IB3 "Uep! Com anam?".

Conduït per Toni Crespí "Ballador" el programa ens presenta cada setmana diferents històries del camp i de la pagesia mallorquina. Professors i alumnes de PQPI van quedar molt satisfets del seu pas per aquest programa i de les seves interessants experiències televisives.

L’institut recupera una dels seus projectes després d’un curs d’absència

REAPAREIX RÀDIO PATI

Redacció-Miquel Nigorra Una altra icona del nostre institut que ha retornat després d'un any d'absència és Ràdio Pati. Des del curs 07-08, aquesta idea d’en J. R. Xamena, va dinamitzar els nostres esplais, però el curs passat va deixar de sonar. Enguany el departament de música li han tornat a donar vida i ara els alumnes amants de la música tornen a amenitzar el temps de pati. L'objectiu no és només posar música, sinó també emetre altres tipus de programes com entrevistes, recitals de poemes o gloses, música en viu, informatius de l'IES, etc. De moment ja s'hi han emés cançons dels estils més escoltats pels nostres alumnes (dance, pop, heavy) i fins i tot s'han dut a terme dedicatòries i sessions de DJ al més pur estil discotequer. El departament de música anima als alumnes interessats a fer programes o a punxar la seva música preferida a posar-s’hi en contacte.

Radio Pati pot ser un element interessant per aquells alumnes que escolten estils de música més alternatius (rock, punk, gòtic, ska, raggae, indi, electrònica, rap, hip-hop, ètnica, jazz, ...) per donar a conèixer els seus gusts i ampliar els horitzons músicals de la resta dels seus companys. setembre-desembre 2011

Notícies

Professors, pares i alumnes participen en una manifestació

ADHESIÓ AL MANIFEST “NI UNA PASSA ENRERE”

Els professorat del nostre institut prepararen aquesta gran pancarta per anar a la manifestació

Redacció El passat dia 9 de novembre el claustre de professors de l'IES Porreres va decidir per unanimitat adherir-se al manifest "Ni una passa enrere" en defensa de la qualitat de l'ensenyament públic. Els motius d'aquesta adhesió són variats: el descontent pels retalls que amb conta gotes s'han aplicat en els darrers cursos, les darreres mesures d'estalvi de la conselleria d'educació, els rumors sobre importants retallades pel curs que ve, i la manca de claredat de les autoritats polítiques i l'administració educativa en relació a aquest tema. Tot plegat està creant un estat de preocupació pel futur de l'educació pública i un gran malestar per la manca d'informació. No sembla existir cap pla al respecte i si existeix no és ni públic ni conegut. Sembla com si les mesures s'anassin improvitzant i hi ha una gran angoixa en relació a les que puguin venir. Ningú sap quan acabarà aquesta moda de l'estalvi i dels retalls ni fins on es fa comptes arribar. Davant de tanta incertesa el claustre va decidir adherir-se al manifest, al qual podeu accedir per mitjà de l'enllaç. A nivell particular del nostre centre es va decidir participar com a claustre en la manifestació que es va dur a terme el passat dia 12 a Palma contra les retallades i a favor dels serveis públics (a la qual participaren entre 4000 i 10000 persones, segons les diferents fonts) i realitzar una gran pancarta reivindicativa. També es va decidir informar a la comunitat educativa de la situació per diferents vies: penjant el manifest a la web, enviant un sms a tots els pares, posant-se en contacte amb la direcció de l'AMIPA per via telefònica i fent-los arribar una carta.

setembre-desembre 2011

A la manifestació el reporters de Povimon vam trobar un bon grapat d’exprofessors del nostre institut. La preocupació entre el professorat per les retallades és generalitzada i el futur de l’educació és incert.

Notícies

Extraescolars i l’alumnat de 4t obtenen una recaptació històrica

ÈXIT DE LA CAMPANYA PER FINANÇAR EL VIATGE

Redacció-extraescolars Durant el primer trimestre els alumnes de 4t, amb el suport dels tutors i de la comissió d’extraescolars no han deixat d’idear i de preparar activitats que els puguessin ajudar a pagar les despeses del seu viatge d'estudis. Com és habitual, després del gran èxit de la venda de bunyols per les verges, van posar en marxa una de les fonts d'ingressos més habituals del viatge d'estudis: la venda de camisetes amb un disseny propi i exclusiu. Ràpidament es va organitzar un concurs de dissenys i entre tots els presentats els tutors en van triar un de l'alumna de 4tB Catalina Bover Moragues que com podem veure representa un avió de paper on s'hi poden llegir una mena d'instruccions per a realitzar un treball en equip. Se'l va escollir per la claredat, la simplicitat de línies i la pertinència i idoneïtat del seu missatge. Els alumnes de 4t proposaren els colors negre (tela) i pistatxo (dibuix) per fer les camisetes. El preu de venda al públic es va establir en 10 € i tots els ingressos es destinaren a cobrir els costs de fabricació i al viatge d'estudis de 4t. La nostra camiseta es

va presentar a la fira de Porreres. En aquest dia els alumnes de 4t muntaren el seu popular "xibiu" proviatge d'estudis. No faltaren coques, dolces i salades, panades, cocorrois, "hot-dogs", begudes refrescants i sucs per promocionar els "cocktails sense alcohol" (donats per l'Ajuntament de Porreres en el marc de la "campanya antidrogues"). La fira va anar molt bé i es va fer una recaptació històrica. Després aquesta exitosa campanya continuà amb la venda dels també clàssics polvorons "Alegrias de la estepa" i, novetat d'enguany, dels bombons "La aurora", tots ells a 10 € la capsa. També es van organitzar la "paradeta de la Fira de Montuïri", el primer diumenge de desembre, on també es podia comprar menjar, beguda i camisetes. Finalment també es van vendre berenars en el temps dels esplais.

Els alumnes de 4t del nostre institut a la paradeta de la Fira de Porreres on aconseguiren una gran recaptació

Fer esport i millorar la convivència

COMPETICIONS ESPORTIVES A L’ESPLAI

Redacció El departament d'Educació Física ha posat en marxa una idea que va sorgir a principi de curs: organitzar un seguit de competicions esportives en temps d’esplai. En concret es pretén animar a l'alumnat a crear un nombre suficient d'equips de futbol i basquet, el qual faci possible la celebració de diverses lligues o torneigs de regularitat per cicles durant tot el curs. Els equips han de ser d'un mateix cicle (1r i 2n o 3r i 4t) i a ser possible mixtes, multiètnics i multiculturals. I tot això perquè l'objectiu no és només que l'alumnat practiqui esport, sinó també fomentar la bona convivència i el coneixement mutu. El premi pels guanyadors d'aquestes lligues de futbol i basquet serà jugar a final de curs un partit contra les "super seleccions" de futbol i de basquet dels professors. setembre-desembre 2011

Notícies

Els alumnes de PQPI “comercialitzen” els seus productes

COMENÇA EL REPARTIMENT DE VERDURES

L’alumnat ha iniciat un programa pel qual la seva producció es reparteix entre els professors que els han patrocinat per aconseguir el seu vestuari i material de feina.

Rafel Nigorra-alumnes PQPI Dins dels mòduls formatius del PQPI (Auxiliar d'Agricultura) hi ha un apartat de comercialització i preparació dels productes agrícoles per tal de poder dur a terme aquests continguts els i les alumnes han posat en marxa un programa pel qual la seva producció es reparteix entre una sèrie de professors (la majoria del nostre centre, i altre personal) que els han patrocinat i ajudat per tal de poder aconseguir el seu vestuari i material de feina. Setmanalment s'entrega aquesta producció ben arreglada i presentada dins bosses reutilitzables que els professors retornen setmanalment. Darrere tota aquesta feina no només hi ha l'envasament i la preparació sinó que també hi ha el repartir correctament, el distribuir l'etiquetatge, la

Setmanalment s'entrega aquesta producció ben arreglada i presentada dins bosses reutilitzables, una per professor i dins capces per departaments

coordinació i també la recollida de bosses, envasos entre d'altres. Els lots són variables en funció de la producció i collita que tenim a cada moment. Com a anècdota es pot dir que a vegades alguns professores i professors es queixen de menjar massa encisam. També s'entrega algun planter tal com julivert, cilandre, orenga, romaní o altres herbes aromàtiques. És el tercer any que aquest programa es du a terme i de cada vegada funciona millor i el professorat torna més i més exigent. A la darrera entrega hi vàrem posar mongetes tendres, ravanets, un enciam, i un cossiol de cilandre. Algunes vegades hi incloem algunes receptes dels productes de temporada o interculturals. Bon profit a tothom i menjar saludable!

Es tracta d’un programa de prevenció de drogodependències

ES RECUPERA EL PROGRAMA “ENTRE TOTS”

Redacció Després d'un any d'interrupció, el programa Entre Tots es reprén i es du a terme a 1r i 2n d'ESO. Aquest programa, dirigit tant a l'alumnat com a les seves famílies, tracta de promoure els valors que protegeixen els joves davant l'abús del consum d'alcohol i altres drogues i mira de potenciar les habilitats per a la vida. La col·laboració dels tutors i tutores de 1r i 2n d'ESO és fonamental i també ho és la implicació de les famílies. La primera reunió amb els pares i les mares es va fer a les a l'aula de música de l'IES. Les famílies van respondre molt positivament a la petició de col·laboració per dur endavant aquest programa que es realitza durant algunes sessions de tutoria.

setembre-desembre 2011

Notícies

També ha iniciat una campanya per captar col·laboradors

LA COMISSIÓ DE REVISTA CREA UN BLOC

Redacció La comissió de revista de l'IES Porreres, que actua com a consell de redacció de la revista Povimon, ha creat un bloc de la revista on es publicaran les notícies, els articles, reportatges, treballs, ... elaborats per alumnat i professorat. Així la comunitat educativa podra informar-se regulasrment i amb tota puntualitat de la més “rabiosa actualitat del nostre centre”. La direcció d’aquest bloc és revistapovimon@blogspot.com. La comissió també ha iniciat una campanya de captació de col·laboradors entre l'alumnat. Per donar a conèixer el projecte Povimon i la forma de posar-se en contacte amb els seus responsables han reelaborat aquest conegut cartell de reclutament de l'exèrcit nordamericà i l'han penjat a totes les aules del centre. Qualsevol alumne interessat a col·laborar ja pot posar-se en contacte amb el consell de redacció per mitjà de l'adreça de correu electrònic que apareix al cartell: povimon@gmail.com. Igualment si algú vol enviar material per a que es consideri la seva publicació pot fer-ho en aquest mateix correu. Els interessats poden enviar articles d'opinió, notícies, crítiques literàries, cinematogràfiques, musicals o de videojocs, redaccions i altres narracions, poemes, dibuixos, fotografies, còmics, xafarderies, i tot allò que pensin que pot tenir un interès per ser publicat.

Aquest projecte fa possible el reciclatge d’oli de cuina

LA CMA CONTINUA EL PROJECTE BIOSIRE

CMA La Comissió de Medi Ambient (CMA) continuarà desenvolupant, un curs més, el projecte BIOSIRE, basat en la recollida d'oli de cuina usat per transformar-lo en biodiesel. Per poder participar es posarà a disposició de cada família de la nostra comunitat educativa que ho sol·liciti un recipient de 1'5 litres de capacitat on es podrà dipositar l’oli de cuina usat. El programa també està obert a tot el professorat i al personal no docent. En tenir-lo ple d'oli vegetal usat, l'alumne (o qualsevol altre participant) el durà al centre i se li proporcionarà un altre recipient net per poder continuar reciclant aquest producte tan contaminant. El dia d'entrega de recipients plens al nostre centre és el dimarts a les 8:00. Per participar heu d'emplenar el formulari que trobareu a la web de l'institut: www.iesporreres.es

Aquest és el Claki, un recipient de 1'5 litres de capacitat on es podrà dipositar l’oli de cuina usat

setembre-desembre 2011

Entrevistes

L’alumnat de Processos i de 3r ESO de català entrevista a professors/es

ENTREVISTA A LA DIRECTORA: MIKA OBRADOR

Amina Ednauene AMINA-Ets casada? MIKA: No AMINA: Però tens parella? MIKA: Sí A:Quants d'anys tens? M:Tenc 34 anys. A: D'on ets? M: Sóc de Santanyí. A:Has viscut a un altre país? M: Sí. He viscut 2 anys a Londres. A: Què t’agrada fer en el teu temps lliure? M: M’agrada fer esport i excursions per la muntanya. De vegades no m’agrada fer res i per l'estiu m’agrada molt anar a la platja... A: On has estudiat? M: He estudiat a Tarragona a la Universitat Rovira i Virgili. A: Quants d'anys has estudiat? M: A la Universitat he estudiat 4 anys. A: De què ets professora? M: Sóc professora d'Anglès. A: Quin motiu t'ha deixat triar ser professora d'anglès? M: Des de que era petita jo volia ser professora. Quan vaig decidir fer una carrera havia de triar o ser professora de català o d'anglès, i com que a Mallorca no hi podia estudiar anglès però català sí que es podia estudiar ,em feia mes il·lusió anar a estudiar a un altre país, per això que vaig triar estudiar anglès. A: Has estat mai professora d'alguna altra as-

signatura? M: Sí, he estat professora de català, de castellà, de música i de processos de comunicació. A: Quan d'anys fa que fas feina en aquest centre? M: Fa devers 6 anys. A: T'ho passes be fent feina en aquest centre? M: M'ho pas super bé, m’encanta aquest centre! A: A quins altres instituts has fet feina? M: a instituts nomes al de Capdepera. A: Què has fet per arribar a ser la directora del centre? M: Varen fer una selecció i em varen triar a jo, després em varen demanar si ho volia ser i jo vaig pensar i vaig dir que sí. A:Has estat mai directora? M: No, és la primera vagada. A: Quina diferència trobes entre ser professora i ser directora? M: És una feina molt distinta, quan sóc professora faig moltes més hores de classe amb els alumnes i quan soc directora, faig menys classes i mes feina de pa-

setembre-desembre 2011

Mika Obrador és la directora del centre i Amina Ednauene, de Vilafranca de Bonany, és alumna de 2n d'ESO

pers i és una feina molt solitària i poc agraïda. A: Què és el que t'agradaria ser a part de ser professora i directora? M: Crec que fer feina d'alguna cosa que sigui relacionada amb la moda. A: Ja que ets directora que voldries fer enguany? M: Tornar un poc al que era l'institut des d'un principi, celebrar festes pròpies de Mallorca... Millorar la convivència dels alumnes. A: Com t'agradaria que fossin els alumnes a la teves classes? M: Mes participatius! I en general els alumnes que he tingut no els canviaria. A: Què és el que més et molesta en els alumnes a l'hora de fer classe?

M: Alumnes que són super intel·ligents i que han decidit no fer res! Perquè els hi fa peresa! A:Quantes classes tens enguany? M: Enguany només tinc un grup de 4t d’ESO. A: Ens pots contar una malifeta que hagis fet quan anaves tu també a l'institut? M: Sí, que quan anava a l'institut jo feia 2n d’ESO. Agafava una moneda i la fermava amb el fil, desprès li posava a un nin de 1r d’ESO i la perseguia amb el nas i si no ho feia el ficava davall la dutxa i quedava tot el dia banyat. AMINA: Per acabar, que desitges en aquest curs? MIKA: Que aquest curs funcioni i que els alumnes i professors estiguin contents i a gust...!!!

Entrevistes

ENTREVISTA A GUILLEM LLINÀS

qüestions de feina dels meus pares i després vaig tornar a Mallorca. Fa moltíssims d'anys que visc a Ses Salines. M: Per què vares estudiar de professor? I per que aquesta assignatura? G: Vaig estudiar de Ciències Químiques i durant deu anys era Químic a una fàbrica d'alimentaMateu Medina entrevistant al profes- ció. Després vaig sor de Tecnologia Guillem Llinàs: començar de Mateu Medina professor de Física i QuíMATEU: Quants d'anys mica i més endavant de tens? D’on ets? Tecnologia perquè era GUILLEM: Ja he passat una matèria molt atracdels 50 anys. Vaig viure tiva per impartir classes. a França i fins als set M: A quina universitat anys vaig viure allà per vares anar ?

G: A la UIB. M: Què t'agrada més, llegir o mirar pel·lícules? Quin ha estat el darrer llibre que has llegit?I pel·lícula? G: Les dues coses. El darrer llibre va ser Amb el cel dins la butxaca, d'Astronomia i la darrera pel·lícula Xantatge. M: Què fas els caps de setmana? G: Estic amb la meva família i aprofit per arreglar coses i treballar un poc al trosset de terra que hi ha a casa meva. També prepar classes i corregesc exàmens o treballs. M: Has anat mai de viatge? On? G: Sí,per Espanya i Europa. M: Quants de fills tens? I que nomen? G: Dos, i nomen Salva-

canviar. MR: A quins cursos fas classe? MB: Ara faig classe de llengua catalana a 1r d’ESO i català per nouvinguts (PALIC). MR: Per què has decidit el català com a assignatura? MB: Ja fa molt de temps que ho he decidit, a l’institut ja volia ser professora i a la universitat vaig triar el català, perquè és la llengua de Mallorca. MR: A on vares estudiar? MB: Vaig anar a l’escola pública de Porreres, el darrer any d’escola ja va ser a l’Escola Nova, després

a l’institut de Llucmajor i finalment vaig estudiar a a la Universitat de les Illes Balears. MR: Vius a Porreres, has viscut a altres llocs? A quins? MB: Sí. He viscut a Porreres fins que vaig anar a la universitat i he viscut a Palma, a Menorca, a Sant Jordi, a la Colònia de Sant Jordi i ara torn viure a Porreres. MR: Practiques o practicaves algun esport? MB: No. Em fa molta peresa. Però n’hauria de practicar! MR: Quin és el teu nombre preferit? MB: És el 50. MR: Quin és el teu color preferit?

dor i Lluïsa. M: On has treballat aquests darrers anys? G: A l'Institut de Santanyí. M: Que volies ésser de petit? G: Volia ésser científic investigador. M: Quin és el teu esport preferit? G: És el futbol. M: Has anat mai amb creuer? G: No, però em fa ganes. M: Has estudiat alguna altra cosa? G: He perfeccionat la meva formació en temes relacionats amb la meva especialitat , com per exemple l'alimentació. MATEU: Quin és el teu menjar preferit? GUILLEM: Els plats que més m’agraden són l’arròs brut i el pa amb oli.

ENTREVISTA A MARGALIDA BARCELÓ

Maria Rosselló Sastre

Na Margalida és la meva tutora i mestra de català, també ha fet classe a adults. Enguany és el seu primer any a l’IES Porreres. És una dona simpàtica, alegre i divertida, és molt fàcil parlar amb ella, és molt bona mestra i té molta paciència. MARIA ROSSELLÓ: Quants d’anys fa que ets mestra? MARGALIDA BARCELÓ: Exactament fa 26 anys. MR: Què t’agrada més fer classe als grans o a nosaltres? MB: És molt diferent, però m’agraden les dues coses, perquè està bé

Maria Rosselló entrevistant a la seva professora de llengua catalana: Margalida Barceló

És el lila. MARIA ROSSELLÓ: Tens alguna mascota? MARGALIDA BARCELÓ: Tenc moixetes.

setembre-desembre 2011

Reportatges

Alumnat, pares i professors han elegit als seus representants

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

Redacció El mes de novembre de 2011 va ser també un mes electoral a l'IES Porreres donat que es renovava una part del Consell Escolar. Per aquest mateix motiu es van convocar eleccions a representants al Consell Escolar dels tres estaments educatius: professors, pares i alumnes. En concret es renovaren quatre representants del professorat, un dels pares i un de l'alumnat. El procés es va posar en marxa a principis de mes amb la presentació de candidatures. Dia 11

de novembre, es va dur a terme el sorteig dels membres de les meses electorals. Dimarts dia 15 es publicaren les llistes de les candidatures provisionals. Dimarts 22 es va convocar un claustre extraordinari on es presentaren les candidatures definitives del professorat i començà la campanya electoral. Les primeres eleccions foren les de l'alumnat que tingueren lloc el dimarts dia 29. Dia 30 votaren els professors en un claustre extraordinari i dijous dia 1 de desembre els pares. Des de Povimon ens vam plan

Tot i fer una fantàstica campanya electoral na Marga Cerdà no va resultar elegida per un grapat de vots.

setembre-desembre 2011

Aquest va ser un dels cartells electorals de la candidata a representant de l’alumnat finalment elegida.

tejar fer un seguiment precís d'aquesta campanya electoral i presentar als candidats i les seves propostes. Convidàrem idò a tots els candidats a posar-se en contacte amb Povimon per fer-nos arribar el el seu "programa electoral". Així publicàrem al noste bloc els cartells electorals de les candidates de l’alumnat i entrevistes als candidats de l’estament patern. Amb la proclamació dels candidats va començar la campanya electoral. De fet, algunes de les alumnes candidates van penjar a l'escala i als taulers d'anuncis de l'institut els seus cartells de propaganda electoral, i a més a més, en el claustre extraordinari de dia 22 els candidats a representants del professorat van poder defensar la seva candidatura i presentar els seus projectes i promeses electorals. Les candidates a representar l'alumnat van ser

Margalida Cerdà Bauzà, Katerina Julià Hurtado i Margalida Rotger Font. Els candidats a representar el professorat eren Margalida Barceló Taberner, Isabel M. Gost Ballester, Francesc Melià Barceló, M. Antònia Mut Gelabert, Llorenç Vallespir Munar i Gabriel Vich Vidal. I per acabar, els candidats a representar a pares i mares: Catalina Barceló Rebassa, Mònica Bisbal Sitjar, Aina M. Forteza Ribot i Joan Sorell Mora. Les candidates a representants de l'alumnat al Consell Escolar van ser les que desenvoluparen la més intensa campanya electoral per captar el vot dels seus companys. Com podem apreciar a les imatges, les candidates ompliren tot l'institut d'atractius cartells electorals amb les seves fotografies, eslògans i propostes. Les diferents jornades electorals es desenvoluparen sense incidents

Reportatges

L’apunt de ...

Aquí podem veure als membres de la mesa electoral de l’alumnat

El procés electoral per renovar parcialment el Consell Escolar de l'IES Porreres va acabar el dia 1 de desembre i ja tenim nous consellers escolars en representació del professorat, l'alumnat, els pares i mares. En les eleccions del professorat el candidat més votat va ser en Llorenç Vallespir del departament d'Educació Física, seguit a pocs vots per

lBiel Vich de Geografia i Història, Margaida Barceló, del departament de Llengua Catalana i Isabel M. Gost, també de Geografia i Història. En les eleccions de l'alumnat Margalida Rotger es va imposar en una votació ajustadíssima a Margalida Cerdà, i serà la nova representant dels alumnes, mentre que Katerine Julià va quedar molt lluny de les altres dues candidates.

AMAIA ITURRASPE: amb quines idees o propostes et presentes al consell Escolar? CATALINA BARCELÓ: Vaig néixer i visc a Vila-

franca. Treball a l’administració pública, i som mare de dos nins, el major, en Pere Miquel, de 13 anys, és alumne d’aquest centre, en el 2n curs d’ESO. Em present a les eleccions del Consell Escolar de l’IES Porreres, en representació dels pares d’alumnes, amb la inquietud d’aportar la meva col·laboració en l’àrdua tasca d’educar els nostres fills, que precisa de tota la nostra dedicació, esforç i esment.

Entrevistam a Catalina Barceló, candidata elegida per pares i mares

Biel Vich Aquestes són unes eleccions molt importants, que tothom, tant candidats com electors, s'hauria de prendre molt seriosament, donada la importància d'aquesta institució. I es que el Consell Escolar és un organisme poc conegut, tot i que, per les seves competències és segurament la institució més important de la comunitat educativa. Les seves funcions són nombroses i de trascendental importància. El Consell Escolar aprova els principals documents i normatives del centre, com el projecte educatiu, el projecte lingüístic, el reglament d'organització i funcionament, les normes de convivència o la programació general anual. Estableix el calendari del centre, aprovant els dies festius, així com les festes del centre i les activitats complementàries i extraescolars. També aprova els pressuposts i els comptes del centre. Pot igual-

ment revisar les sancions per expedients discilpinaris a alumnes. Finalment participa amb veu i vot en el procés de selecció d'un nou director/a i pot demanar per majoria de dos terços la revocació del nomenament o el cessament d'un/a director/a a la Conselleria d'Educació. Per a una directiva resulta molt complicat dirigir un centre sense tenir en compte o escoltar l'opinió del Consell Escolar, donat que aquest pot bloquejar moltes de les seves iniciatives. Abans de votar tothom hauria de conèixer les propostes dels candidats, reflexionar profundament i votar en consciència i amb responsabilitat, en funció no només de les propostes, sinó també dels mèrits personals dels candidats. Alumnes, pares i professors han de pensar quin centre volen pels propers anys i en mans de qui deixen tant de poder

Els membres de la mesa electoral de l’alumnat anaren classe per classe perquè tot l’alumnat pogués votar

setembre-desembre 2011

Reportatges

Els alumnes de PDC es demanen si aquesta festa té sentit a Mallorca

Alumnes de 4t PDC

HALLOWEEN I TOTS SANTS

HALLOWEEN, així va començar...

L'origen del Halloween es remunta al festival celta de Samhain. Els celtes que vivien fa 2000 anys a l'àrea d'Irlanda, Regne Unit i nord de França celebraven l'any nou l'1 de novembre. Aquest dia marcava la fi de l'estiu i la collita i el principi del fred i fosc hivern, temps que normalment s'associava a la mort humana. Els celtes pensaven que la nit de cap d'any la frontera entre els móns dels vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven. Els celtes creien que en aquesta data els esperits podien sortir dels cementiris i ficar-se en els cossos dels vius per resucitar. Per evitar-ho els celtes embrutaven ca seva i hi posaven ossos, calaveres... Creien que la presència d'aquests esperits a banda de fer malbé les collites i causar problemes, ajudaven als Druides o sacerdots celtes a fer prediccions sobre el futur, profecies que confortaven la gent i la guiaven durant el llarg hivern. Per commemorar l'esdeveniment els druides feien fogueres gegants on cremaven animals com a sacrificis als Déus celtes. Durant la celebració es vestien amb caps i pells d'animals i intentaven esbrinar el seu futur.

El costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el "Jack or Lantern"

Així doncs, fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. La festa va ser exportada als Estats Units per emigrants europeus al segle XIX, cap a 1846. Aquest any es va celebrar el primer desfilada de Halloween a Minnesota i després li van seguir altres estats. La internacionalització de Halloween es va produir a finals dels anys 70 i

setembre-desembre 2011

principis dels 80 amb el cinema i les sèries de televisió. Quin és l'origen del "trick or treat"? (El “truco o trato” espanyol)

La tradició del "trick or treating" probablement té el seu origen en les desfilades que tenien lloc a Anglaterra. Durant aquestes celebracions els ciutadans més pobres demanaven menjar de casa en casa i les famílies els donaven uns pastissos anomenats "soul cakes" (pastissos d'ànimes) i ells a canvi prometien resar pels difunts de les seves famílies. La distribució d'aquests pastissos va ser una ini-

ciativa de l'Església en substitució de la pràctica antiga de deixar vi i menjar per als esperits. Aquesta pràctica, va passar a ser realitzada pels nens que anaven de casa en casa al seu barri demanant beguda, menjar o diners. Per què les carabasses són un símbol de Halloween?

El costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el "Jack or Lantern". La llegenda conta que un home anomenat Jack va enganyar el dimoni i el va tancar en un arbre dibuixant una creu al tronc. Després va fer un tracte amb ell; si mai

més no el tornava a temptar, el deixaria sortir. D'acord amb la llegenda, després que Jack va morir, se li va denegar l'entrada al cel per les seves pràctiques i a l'infern per haver enganyat el diable. Aquest li va donar una espelma dins d'un nap per guiar-lo en la foscor. Els irlandesos utilitzaven naps com a "Jack's lanterns" originàriament, però quan els immigrants van arribar a Amèrica el 1840, van trobar que les carabasses eren més atractives i fàcils de buidar. HALLOWEEN A MÈXIC

El Dia dels Morts a Mèxic se celebra el 2 de novembre i segons la creença popular en aquest dia els ja morts retornen a les seves llars en la terra. La festa comença la tarda del 31 d'octubre amb els preparatius del Dia dels Angelitos (també conegut com Dia de Sants Innocents, o Tots els Sants) que se celebra el primer de novembre. En aquest dia, es recorda als nens morts que van arribar a ser batejats abans de morir. La decoració inclou caramels amb els noms dels morts; flors, fotografies, i el menjar i beguda preferida dels difunts,que inclou dolces pomes i, sobretot, el pa de morts, fet a força d'ou, farina blanca i una capa de sucre que, sovint, té forma de calavera. Aquest dia se celebra amb una reunió a casa. Abans del sopar, els nens surten al carrer per

a demanar el seu "calaverita" és a dir, un regal, diners o una calavera de xocolata o sucre. Els plats més típics són arròs amb frijoles, pollastre o carn amb mole, carabasses dolces i batatas, acompanyades amb cervesa o tequila i tasses d’atole o cafè.

Reportatges

I aquí celebram ...? TOTS SANTS, és clar!

Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts. Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions. Hi ha costums relacionats amb el foc i les ànimes. Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant. El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Di-

El Dia dels Morts a Mèxic se celebra el 2 de novembre i els nins/es surten al carrer per demanar el seu "calaverita"

funts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnirles amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Les visites al cementiri tenien un caire més ampli que l'anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri. La posició social de les diferents persones o famílies no deixava de quedar reflectida fins i tot després de la mort. Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics d'aquesta diada: els panellets i la fruita confitada. Els rosaris més típics a Mallorca es feien de fruita confitada. Tradició que encara en alguns pobles continua.

L’apunt ...

Podem concloure que és UNA FESTA D'ORIGEN CELTA, CRISTIANITZADA I AVUI "AMERICANITZADA". Nosaltres ens demanen... i et convidam a una reflexió! Te pareix bé que aquí se celebri HALLOWEEN? Te pareix que arribarà a suprimir la nostra tradició? Triam una festa popular pròpia o en triam una d’importada d’un altre país? Què en feim amb el dia de Tots Sants? Té futur? Té sentit el “truco o trato”? I les disfresses? No tenim Carnestoltes per sortir disfressats al carrer? I tú que fas? I tú que en penses? Nosaltres defensem la nostra cultura, la nostra història, la nostra tradició i la nostra llengua.

setembre-desembre 2011

Reportatges

L’institut tanca el primer trimestre amb una animada festa

JORNADA NADALENCA A L’IES PORRERES

Redacció El passat dia 22 de desembre, just abans de les vacances de Nadal, vam celebrar a l'institut una jornada festiva. L'horari d'aquell dia va ser un tant diferent ja que vàrem començar les activitats a les 9:15 amb l'amic invisible. No va faltar el nostre entranyable “amic”, l'arbre dels desitjos que es realitza a nivell tutoria cada Nadal. Els tutors que així ho decidiren realitzaren "l'amic invisible" amb els alumnes del seu grup. Tot seguit els professors de plàstica i castellà realitzaren

un taller de màscares (que foren aprofitades per la festa de sant Antoni). Després tothom va baixar al pati on hi va haver diferents competicions esportives. Els professors d'Educació física organitzaren diversos partidets de bàsquet i futbol de profes contra alumnes que van ser molt entretinguts. Tot seguit l'alumnat de 4t va organitzar una xocolatada a càrrec de l’AMIPA en benefici del seu viatge d'estudis. Per acompanyar la xocolata també es van elaborar tot tipus de coques dol-

No va faltar el nostre entranyable “amic”, l'arbre dels desitjos que es realitza a nivell tutoria cada Nadal.

setembre-desembre 2011

Les professores de plàstica i castellà realitzarenun taller de màscares ( per la festa de sant Antoni).

ces. Durant els dies anteriors havien venut tiquets d'un euro per menjar xocolata i coca. Mentre es repartia la xocolata i la coca es va anar preparant tot el necessari pel concert que, com és tradicional, s'organitza cada any al nostre centre. Els profes de música pogueren fer lluir al nostre alumnat amb un concert de Nadal molt peculiar. La participació va ser molt variada i de quali-

tat un repertori de música moderna, versions, nadales, etc. Hem de destacar la cloenda per part de la coral de professorat que van cantar la nadala "Blanc Nadal" que havien estat assajant durant el mes de desembre. Per acabar els professors brindaren per un any millor, ple d'il·lusió i esperança. Va ser una jornada molt entretinguda i una magnífica cloenda per al primer trimestre.

Tot seguit l'alumnat de 4t va organitzar una xocolatada a càrrec de l’APIMA en benefici del seu viatge d'estudis.

Reportatges

Els professors van començar el Nadal amb xocolatada i coca dolça a benefici del viatge d’estudis dels alumnes de 4t d’ESO

El nostre Cap d’Estudis, J. R. Xamena, va canviar la seva tasca per la de tècnic de so

Els alumnes que toquen instruments van participar activament en el concert de Nadal, demostrant que almenys a nivell musical el nostre centre no està “en el cul del món”

En Miquel Nigorra va formar una banda mixta entre alumnes i professors que va tenir un gran èxit

coral del professorat, que va cantar la nadala "Blanc Nadal" va assolir un nivell excel·lent. Els alumnes s’ho passaren d’allò més bé veient als professors cantar aquesta coneguda nadala

setembre-desembre 2011

Creació

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2011

PARANÒIES DEL TEMPS

Joana Aina Martorell però el parc d’atraccions del costat encara estava La meva amiga Lia i jo,na Gemma, dues noies de en moviment. Ara ho enteníem tot! El temps s’ha gairebé catorze anys anàvem pel centre comercial via aturat, però només per als humans! Era molt al cinema, una cosa que ens agrada a les dues i que estrany pensar que érem les úniques humanes casolen fer les joves de la nostra edat. Anàvem fent paces de moure’ns en aquells moments i el pànic dois i xivarri pels carrers de Vilanova, una ciutat no ens va fer tremolar. I si no sabem tornar a encendre molt gran però magnífica per a nosaltres ja que dis- el temps? I si ens quedem aquí per sempre? – Un posa de tot el que us pugueu imaginar; el capuc- munter de dubtes i pors s’acumularen en el nostre cino, el centre comercial, la pizzeria i diversos locals cap. – Que podem fer?- Llavors ens aturàrem a d’oci que es situen a la pensar un segon en una vora del port. cosa que ens exaltà encara El cas es que nosaltres més; – si les màquines endues som les millors amicara funcionen què pasgues des del parvulari i sarà amb els avions que som inseparables. volin, amb els vaixells enAnàvem parlant de les duts per la mar i amb tots nostres coses, res de l’altre els vehicles? – I llavors si món i contant-nos els úlque em vaig posar a cridar tims xafardeigs que anacom una lloca desespeven rondant per la ciutat. rada: - ai mare!!!! Acabo Caminant pel centre ens de fer que milions de pervarem aturar davant de la sones morin en accidents nostra tenda preferida on de trànsit!!!!! Sense parhi feien rebaixes, estava lar-ne de via aèria o maríple de gent però valia la tima!!!!!- na Lia també es pena aprofitar tal ocasió, va espantar molt però em així que varem agafar tot va intentar consolar, i llael que cabia dins dels nosvors va ser que me’n vaig tres braços i varem partir recordar de que encara cap els emprovadors a tenia aquell aparell a les canviar-nos. Ràpidament meves mans i que pot ser varem observar que ens també podia paralitzar la havíem equivocat de porta resta de coses en aquells i que allò no eren els eminstants les màquines era provadors sinó una espècie el que volíem aturar i pitd’amagatall secret ja que jant arreu ho varem aconestava repleta de aparells seguir ara el que passava electrònics molt estranys, era que tot estava paralitAmb aquesta pintura surrealista de Dalí il·lustrem llavors varem sentir els aquesta narració zat, tot, menys nosaltres. passos de algú que s’aproPer alliberar-nos d’aquell ximava i per prevenir agafàrem un aparell d’aquells colossal accident, es clar que va ser sense voler, i ens amagàrem darrere les cortines. Sense voler varem anar a menjar un gelat . Ja sé el que estareu varem trepitjar un panell de seguretat que hi havia pensant;- com podem anar a menjar un gelat haa la sala va començar a sonar una alarma, ens vent passat tal cosa? Doncs per deixar de pensarvarem amagar el millor que varem poder però no va hi una estoneta i espaiar un poc les nostres ments ser suficient i sense voler se’m va engegar un d’a- trastornades. quells aparells que com ja he dit abans eren molt El gelat no va ser gens bo, de fet ni ens el vàrem estranys. De sobte la alarma va deixar de sonar i poder menjar ja que com que les màquines tampoc l’home que venia es va quedar quiet com una està- funcionaven no férem ni una llepadeta. tua. Que n’era d’estrany allò! Pareixia que el temps De cop vàrem pensar que quantes vegades podríem s’havia aturat! aprofitar al màxim tal ocasió i decidírem que agafar Sortírem per comprovar si era veritat allò que prestades un parell de coses sense pagar i gastar veiem i sí definitivament s’havia paralitzat el temps qualque brometa a aquella nina que no ens cau

setembre-desembre 2011

gens bé no seria una mala opció encara que cometéssim una il·legalitat en tota regla ningú ens podia detenir. O no? Així que ens varem divertir moltíssim fent el que volíem sense que ningú ens pogués dir;- Tú nina! Això que fas no està gens bé! Però l’avorriment ens va superar en aquells instants així que el millor era tornar cap a l’escena de l’accident a descobrir el misteri sobre com s’havia aturat el temps. I vet aquí que varem trobar una sèrie de pistes com un diari de un científic on hi explicava totes les fases de tal procés. El problema va ser quan varem descobrir que estava tancat amb clau. La sort va ser que sé obrir aquest tipus de panys amb una pinceta de pel perquè així es com obro la porta als meus estalvis i el meu diari personal on hi estic escrivint aquest mateix text ara mateix. Així que el vaig obrir i tal diari posava: 15 de maig de 2010 Bona nit, Escric aquí per comunicar a la posteritat que una banda terrorista m’està utilitzant per crear unes armes que aturen el temps al complet. No estan del tot provades però si no faig pas per pas el que ells m’encomanen la meva família s’hi pot veure afectada. No puc avisar a la policia perquè no només jo em moriré sinó tota la meva família i si utilitzen al invers la meva fórmula podrien crear una bomba nuclear pitjor que la de Hiroshima en la segona guerra mudial. Per sort ells no ho saben encara així que millor tancar la boca i fer pas per pas el que em diuen. Estic confós, Martí Robert

Estava clar que havíem d’ajudar aquell pobre home però com si n sabíem tornar encendre el temps?I com tenguent a sobre la por de equivocar-nos i sense voler crear una bomba nuclear? Ja en teníem un pla elaborat: 1.Transportar el en Martí i la seva família a un lloc segur protegit per policies.(cosa que ens va costar molt perquè pesa moltíssim!) 2.Reunir tots els terroristes dins una mateixa sala. 3.Dur policies la sala. 4.Encendre així com cal la màquina de temps. El temps es va encendre i nosaltres ens l’alegràrem molt per sort el nostre pla va sortir bé i tots els terroristes acabaren a la presó. A nosaltres se’ns va reconèixer com a súper heroïnes de Vilanova amb una recompensa de molts de diners i llavors ... RRRRRRRIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNNNNGG GGGGGGGGGGGGGGGGGGG! Em vaig despertar i tot va ser un somni!

Quina desil·lusió!

Creació

Guanyador del Concurs de Poesia, Sant Jordi 2011

QUÈ SOM?

Gràcies a la nostra capacitat hi ha la nostra ànsia de llibertat, al cap i a la fi la vida són dos dies, la raça humana no mereix seguir viva. Sols queda la necessitat de morir i ser alliberat, cada dia l'esperança, segueix caient cap avall. No sabem si som un somni, d'un ésser desgraciat, o la fi d'un dia ja acabat. No sabem si som la vida, no sabem si som la mort no sabem si som l'amistat, d'un amor suïcidat.

Jordi Morlà setembre-desembre 2011

Creació

Guanyadora del Concurs de Narrativa de 2n cicle d'ESO, Sant Jordi 2011

ESTIMAT LLUC

Silvia Mar Menéndez plorar, el mal que em feia i com em cremava per Asseca’t les llàgrimes i llegeix. Sé que tot això se’t dintre. Però també recordaré com, quan em veia farà difícil, però també sé que sabràs ser fort en entrar s’assecava les llàgrimes i treia aquell gran sortir-ne amb el més gran dels somriures. Quan somriure esperançador que tant m’animava, jo no m’enyoris, recorda cada moment compartit, per m’hagués esperat mai que la seva situació hagués cada somriure, per cada paraula, i per cada abra- d’empitjorar tant, però les seves paraules eren tan çada que ens vam donar, recorda’m per cada ins- alegres,que m’animaven a seguir endavant. Mil pics tant perfecte que vam passar, i recorda’m quan em va dir que havia de ser fort, i mil pics ho vaig reestava trista i així i tot et treia el somriure més gran cordar i amb prou forces ho vaig aconseguir. Avui sé del món. M’encantaria poder veure com creixes i que és a un lloc millor i que segurament està orgucom et fas gran, com coneixes el primer amor, com llosa de mi. Avui sé que ella està bé i que és al meu aconsegueixes complir els teus somnis i les teves costat. Avui la sent molt a prop , i veig que el que il·lusions, com em deia era aconsegueixes real, que eren ser feliç. Sempromeses plebla trist haver nes de sentit. de pensar que Avui, vint de feme’n vaig i no brer del 2011, tornaré, i per ja faig setze això jo et proanys, i com met que semcada any paspre estaré al sat, em miro la teu costat quan carta de la mare em necessitis, dos pics quan que vetllaré per em llevo del llit i tu. M’has de un abans d’anar prometre una a dormir. Quan cosa Lluc, ens va deixar, jo m’has de protenia tan sols metre que cui- Cristian Galiano és l’autor de l’obra amb la que il·lustram aquesta narració tretze anyets, i daràs d’en se’m va fer molt Francesc, que no deixaràs que pateixi. I jo et pro- difícil assimilar-ho, però avui sembla que tot està met també que sempre vos cuidaré allà on sigui, i agafant un altre color més bonic i esperançador, llaet promet que no deixaré que deixis caure cap llà- vors se’m fa més fàcil veure les coses com són. grima sense sentit. Gràcies per aquests tretze an- Però... M'he adonat que he perdut molts de moyets de la teva vida, per aquests tretze anys que ments valuosíssims a la meva vida... I el meu prit’he gaudit, per aquests tretze anyets perfectes que mer amor? I la meva primera vegada? I els primers m’has regalat amb somriures i alegries, amb la teva consells d’una millor amiga? Tot allò que no he vissimpatia i la teva forma de ser, amb el teu riure cut... Sé cert que a ella li hagués encantat veure’m contagiós i la forma tan bonica que tenies d’alegrar- feliç, amb un somriure d’orella a orella i amb ulls i me els dies. No deixis pas que mai et passin pel da- uns sospirs d’enamorat, potser ella m’hagués donat munt, i passi el que passi , gaudeix de la vida, no els meus primers consells d’amor , d’aquells que la deixis anar, segueix endavant i no deixis mai anar només saben les dones i només elles poden entenuna il·lusió, aguanta amor, i sigues fort...Sempre dre. Potser que ella m’hagués vestit per a la meva seré aquí. primera cita, o potser que hagués estat ella qui me Van ser les darreres paraules que vaig poder sentir l’hagués preparat... Fins ara, ella ha estat la priprop de ma mare després de la seva mort, després mera dona que m’ha vist plorar, i fins ara, ella m’ha d’haver-la vist mesos i mesos dins aquelles quatre assecat les llàgrimes. Però ara ja no serà pus així. parets blanques plenes de tubs i olor a medicina i Ara sé que no hi és i ho hauré d’assumir tard o amb aquell aspecte blanquinós. Amb tota aquella d’hora. Ara que, si m’aturo a pensar-hi, hi ha una gent amb camises i calçons blancs que semblaven altra doneta dins ma vida, una que sempre em fa voler ajudar la gent. Dins aquell sentiment de culpa costat... Ella em comprèn, i no sé per què... La miro que duia al damunt, sempre recordaré quan la veia amb uns altres ulls, és diferent a les altres nines i

setembre-desembre 2011

sempre, sempre, em fa riure. Li diuen Olívia, anem a classe junts des d’un any després de la mort de la mare, i sembla ser la nina més especial de tot l’univers. És pèl-roja i de pèl arrissat, té uns ulls negres grandíssims i és tan blanca com la neu, però és preciosa... Les seves mans tenen un tacte molt suau, i el seu pèl sembla ballar amb el vent cada pic que camina, sempre vesteix amb colors molt alegres i amb estampats de flors, cada matí abans d’entrar a classe va dos pics a la taquilla, un em mira i l’altre fa com si no em veiés. Crec que sent por de mi mateix, cada pic que vull acostar-m’hi em tall, se’m traven les paraules i no em surten més que mirades, la veritat...És que tenc por d’estar-me enamorant... Avui no ha assistit a classe, l’he enyorada moltíssim... I era l’única que creia que em diria “felicitats” , però quan hem sortit a les tres, he rebut un missatge seu, potser en rep un cada tres o quatre mesos, però cada un que tenc me’l sé de memòria... La qüestió, el missatge deia: “Lluc! Sóc n’ Olívia, et sabria greu passar per casa meva a deixar-me la tasca d’avui? Moltíssimes gràcies, FELICITATS, t’estim !” Llavors jo, sense tan sols adonar-me de la meva alegria, vaig arribar a casa i en Francesc em va demanar quina era la causa d’aquell somriure i de dir tot el temps “Tasca Olívia, tasca Olívia!” I li vaig explicar. M’esperava una altra reacció, com per exemple un... “ Estàs boig, les nines no serveixen per a res”, o alguna cosa per l’estil, però quan per a la meva sorpresa en Francesc m’ho va contar, vaig quedat atònit... El meu germà d’onze anys tenia nóvia i jo no! D’acord, d’acord... Tot duna em vaig posar a pensar, però com s’ho feia? La qüestió. Jo necessitava n’Olívia i estava disposat a rebre ajuda

Creació

de qui fos... Però de qui fos menys del meu germà!Encara avui no em crec que sigui gràcies a ell que tengui nóvia... Quan el pare s’ha assabentat de tota la història ha volgut que n’Olívia vengués a passar un dia a casa nostra, ja que jo no volia fer festa. Ha estat un dia inoblidable, ara ja no m’importen els dies, podem passar les hores, que és al meu costat... Ara, quan tothom ja dorm, he anat a la meva habitació i he trobat una carta que amb una lletra molt delicada posava: “Estimat Lluc”. Pensaves que deixaria escapar aquest dia sense deixar-te un detallet meu? Ja hauries de saber que no et deixaré anar mai confit. Avui fa setze anys que va néixer la meva raó d’existir, que va néixer la llum de ma vida. Què vas néixer tu, amor. Recordes quan et vaig dir que sempre et faria costat? Què mai et deixaria? Què per molt enfora que anés seguiria a vora teva? Doncs aquí em tens. Fa setze anys que no el et trec l’ull del damunt. Lluc, saps que sempre que em demanis que vengui, vendré, i seguiré assecant les teves llàgrimes quan rodin per la teva careta. Recorda que sempre seràs el meu nin, amor... Felicitats vida meva! Mamà. Però, com? Qui? Quan? Era pràcticament increïble, encara no sé com va poder arribar aquella carta allà, però tampoc ho vull saber, em va bastar llegir-la. Ara ja sé el que és una mare... I ara ja sé que tenen raó quan diuen què ho saben tot de nosaltres, quan ens diuen que sempre són allà fentnos costat, i quan ens diuen que si ens prometen una cosa la faran real... Però ella no era una mare qualsevol, era ma mare, i era la dona més increïble de dins tot l’univers. Gràcies mamà, per demostrarme que res és impossible, i gràcies mamà, per seguir abraçant-me cada nit.

Guanyador del Concurs de Narrativa en castellà, Sant Jordi 2011

PUEDE, PERO ...

Joan Rosselló Bover Aquella tarde estaba muy pensativo. Descansaba en la sala de estar, sentado en mi butaca. De repente oí un ruido que procedía de la puerta de la entrada de mi casa, no sabía si era dentro de mi casa o fuera. Empecé a pensar. Podría ser un gato, que había chocado contra mi puerta, o se estaba peleando con otro. También puede que haya tumbado un contenedor de basura y por eso hay ese barullo. Puede que simplemente una persona mayor busque alguna cosa que le haya caído por esa zona. O puede que haya habido un accidente y haya muertos delante me mi casa y aún no hayan llamado a la ambulancia. En este caso debería levantarme e ir a ver qué está pasando, para evitar una catástrofe. Pero, ¿por qué tengo que le-

vantarme y desconectar? Si hay muertos seguro que los vecinos lo habrán oído y se acercarán para ver qué pasa. Cuando lleguen llamarán a la ambulancia y todo arreglado. Pero, ¿y si los vecinos no están en casa? Bueno puede que no sea esto. Puede que haya pasado algo que no sea tan triste y sangriento. Además, tengo que ser positivo. También puede que haya un incendio en el piso de arriba y la gente se haya tirado por la ventana. Es poco probable. Además sentiría olor a humo. No sé que podrá ser ese ruido tan intrigante. Puede que alguien intente entrar en mi casa y robarme, o incluso matarme. No, no lo creo, no hay nada de valor en esta casa, solo hay mi butaca y yo. Por qué querrán hacerme daño, si soy muy callado y nunca me meto en líos. Nadie me envidia y no he intensetembre-desembre 2011

Creació

tado hacer daño a ninguno. Y mi butaca ya es vieja y no creo que me levanten a mí a la fuerza para llevarse a mi butaca vieja que sólo me sirve para sentarme un rato y pensar, como estoy haciendo ahora. También puede que sea un simple e inofensivo niño que se aburre y no tiene nada más qué hacer que molestarme tocando mi puerta, o puede que no lo haga con mala intención y juegue con una pelota contra la pared de mi casa, sin la intención de asustarme. Pero un animal también puede ser. Un perro que se haya acercado a mi casa por recoger una pelota, o para hacer pis. O un pájaro que puede que estuviera volando y chocara contra la puerta de mi casa. O puede que una persona venga a visitarme o a preguntarme algo y no sabe que tengo un timbre y por eso llama a la puerta. No, no creo que sea eso. Abrí los ojos y volví a la realidad. Me liberé del pensamiento y me concentré en la realidad, para averiguar qué estaba pasando. De repente volví a sentir un ruido, como unos pasos, pero esta vez no provenía de la calle o de la puerta de mi casa, sino que provenía de dentro de mi casa, del pasillo. Me incorporé en la butaca, me relajé y me puse pensativo. Todo esto descartaba todas las opciones anteriores que se realizaran en la calle. El accidente de tráfico, los animales, los niños, el incendio, etc., pero daba lugar a otras opciones. No descartaba que hubiera un ladrón. Pero supongo que si fuera un ladrón no haría tanto ruido al caminar, ya que cualquier persona lo podría oír y llamar a la policía. Bueno, puede que no tenga cuidado porque piensa que no hay nadie en casa, como yo no hago nada más que pensar y la casa parece un cementerio… . Pero creo que los vecinos lo habrán visto si ha entrado en casa y me llamarán para avisarme o llamarán a la policía. Pero puede que me tengan envidia o que no les caiga bien y me quieran hacer fuera del barrio. Pero creo que no es eso. Como he pensado antes, yo soy muy tranquilo y la gente está contenta conmigo. Puede que no sea una persona. Puede que sea un objeto, por ejemplo una pelota de bolos o de fútbol, o de tenis o cualquier cosa redonda o que se desplace dando botes o haciendo ruidos parecidos a los de unos pasos de persona. También puede que sea mi mujer o un amigo. Bueno, un amigo no creo que sea, porque no entraría sin llamar al timbre. Además, de amigos, muchos no tengo. Pero la opción de que sea mi mujer es bastante razonable. Normalmente regresa más tarde del trabajo, bastante más tarde, pero hoy puede que sea un extra. Pero si fuera ella habría venido a saludarme y haría hablado, y por ahora eso no ha sucedido. Puede que me quiera dar una sorpresa, pero mi aniversario es dentro de una semana y no creo que se adelante con el regalo. ¿Y si es un perro? No, no lo creo, porque si puede entrar un perro, antes entraría una

setembre-desembre 2011

persona. Es que no hay más opciones. Puede que haya caído algo de la estantería del pasillo, pero, ¿Cómo? Es imposible averiguarlo, lo mejor, creo que será que vaya a averiguar qué está pasando. Pero es que se está muy bien en este sillón. Bueno, no puedo contenerme más. Abro los ojos, porque quién sabe qué está pasando, puede que sea algo bastante grave, así que no debería esperar más. Volví a abrir los ojos, pero no vi a nadie. No miré atrás porque el miedo me controlaba. Noté una presencia a mi espada, como un aire frío. Experimenté un escalofrío. No sabía qué hacer, así que lo medité. No creo haber dejado la ventana abierta, pero ¿Y si lo he hecho? Espero que sea eso. Este aire parece viento, un viento frío. No parece la presencia de una persona. Pero si he dejado la ventana abierta puede que alguien haya entrado para robarme. Reflexioné. No puede ser, vivo en un quinto piso. ¿He dejado el ventilador encendido? Puede que sea eso ese aire, pero puede que esté relacionado con los otros ruidos. Espera. No oigo ningún ruido, así que el ventilador, no es, porque siempre hace un ruido muy fuerte cuando está encendido. No sé que es. Puede que sea alguien. Una persona conocida, como un familiar que quiere asustarme o un desconocido que quiere matarme o robarme. Pero ¿Qué hará para robarme?, si yo estoy aquí, delante de sus narices. ¿No le entrará miedo? Bueno, puede que vaya armado y quiera hacerme daño. Pero si es un familiar no es para tanto. Pero ¿Qué tipo de familiar haría eso? Mis padres viven en California, lejos de aquí y mi mujer las bromas y los sustos no es que le encanten. También puede que sea un animal. Un perro por ejemplo. El de la vecina. Que haya saltado desde su balcón hasta el mío y haya venido a verme. Es un perro pequeño, muy pequeño y cariñoso. No es agresivo y se vive muy bien con él, porque te hace compañía. Ya me gustaría a mí tener uno. Pero a mi mujer no le gustan y yo como que no soy el que manda, pues sigo sus órdenes. Pero también puede que sea otro animal. Un gato, un loro, o un pájaro. Pero al loro, seguro que lo habría oído hablar. Al gato, maullar y al pájaro, cantar. Pero ¿Y si es un perro muy feroz y agresivo? Podría hacerme mucho daño. Podría matarme, hacerme añicos. Pero creo que habría ladrado. Pero puede que le hayan enseñado a no ladrar. Puede que se acerque a mí, luego empiece a lamerme la pierna, luego abrirá la boca y me comerá o me hará heridas graves, muy graves. ¿Qué hago? Puede que sea algo aún más peligroso. Puede que me mate directamente. Debería abrir los ojos y desconectar del pensamiento. Si lo hago, puede que me salve de una buena. O que solo hayan sido imaginaciones mías, por el miedo entre otras cosas y haya dejado de relajarme por una chorrada. Pero ¿Por qué digo relajar? Si lo único que hago es espantarme cada

vez más. Abro los ojos. Cuando la imagen se volvió nítida, empecé a ver lo que estaba en frente de mí. Había un hombre vestido de negro, con unas gafas de sol y una gran sonrisa en la cara. Yo le sonreí, pero no lo conocía de nada. Puede que fuera un amigo de mi mujer. De repente, la expresión de su cara desapareció. Se alejó de mí y con una mirada asesina sacó una pistola de su chaqueta y me apuntó a la cara. Me asusté mucho. Me relajé e intenté tranquilizarme. Cerré los ojos y pensé. Puede que todo sea una farsa, una broma de alguien conocido. No pasa nada. También puede que esté soñando. No, no lo creo, porque ahora me despertaría. En los sueños, antes de que te pase algo malo te despiertas, para impedir que tu mente sufra. Entonces, ¿De verdad ese hombre me quiere matar? No me lo creo. ¿Es por mi dinero? ¿Por mi casa? No tengo nada de valor, y quitar una vida por

Creació

diversión pasa en muy pocos casos. En casos excepcionales. Pero puede que no me quiera matar. ¿Y si es para un programa de televisión, para ver como reacciono ante una amenaza como esa? Tendré que averiguarlo, porque quedándome en el pensamiento, con los ojos cerrados y sin hacer nada, no conseguiré saberlo. Lo mejor es volver a la realidad y averiguar de una vez por todas qué es lo que está pasando en mi casa. Cuando quise abrir los ojos, desconectar del pensamiento, volver a la realidad, con una intriga enorme, no pude. No era capaz de abrir los ojos. No podía controlar mi cuerpo. ¿Qué se había hecho de mí? ¿Que había hecho aquel hombre de negro? Intentaba hacer reaccionar mi cuerpo, para encontrar la respuesta a todas esas preguntas. Luego, cansado y abatido me pregunté: ¿Ya estoy muerto?

Els alumnes de Llengua i Literatura Catalana treballen els microrelats

La meva al·lota va voler tallar amb mi, m'ho va dir poc després d'haverme tatuat el seu nom a l'espatlla. Biel Ferrer

MALTRACTAMENT Mai més tornaria a quedar presa entre les mans del meu marit, va prometre que seria l'últim cop, però sovint costa complir les promeses. Catalina Montserrat

MICROHISTÒRIES 2011

COMA ETÍLIC Nit de cap d'any. Una copa, dues copes...sis copes. 1 de gener tots de negre. Llucia Gomila EGOCÈNTRIC Des que el meu rellotge es va espatllar, el món quedà aturat. Cata Miralles

amb tanta força que tenia por que algú més pugés sentir-lo. Pum, pum. Estava nerviosa, molt nerviosa. Pum, pum. Vaig començar a caminar pels passadís. Pum, pum. Era curt, però es feia infinit. Pum, pum. Al final, un cop a l'esquena, una abraçada i un “ànims nina” em

PRÍNCEP BLAU La granota es va quedar sense petó. Catalina Bover

DESCUID Vaig agafar la barca però no vaig pensar a tornar. Laia Puig Els llums del menjador s'han apagat, se sent olor a cera cremada i....MOLTS D'ANYS! Petra Picó

QUINS REFLEXES! Em van caure 2 euros i, quan els vaig voler agafar, no hi eren: la senyora del devora havia estat més ràpida que jo. Andreu Leiva

PUM PUM El meu cor bategava

van donar coratge per enfrontar-me als llums del gran escenari. Pum, pum. L'espectacle era a punt de començar. Aina Femenies

Una platja solitària, un grup d'amics i un parell de botelles de ginebra.

De sobte, l'hospital. Ningú sabia que havia passat. Joan Enric Martorell

Un, dos, tres... una llàgrima calenta i cristal·lina rodola per la meva galta... quatre, cinc, sis...aguanta, jo t'estimo... set, vuit, n...el nou no ha arribat, és massa tard, ja et desconnecten. Adéu! Marina Domínguez

CRISI A la fi, ja és Nadal. Vaig demanar al pare Noel un milió d'euros perquè estava farta de patir la crisi. Quan vaig anar a la sala d'estar, no vaig veure cap dobler ni tampoc l'arbre de Nadal. MªAntònia Sastre

LA IMPERFECCIÓ DE L'ÈSSER HUMÀ Veig que la teva intel·ligència se suma a totes les teves carències. Irene Salleras

setembre-desembre 2011

Creació

El fred va congelar-me els dits, els peus i allà em vaig quedar aturat esperant la meva mort. Esperanza Duarte ELS TORRONS Ja estava farta de torrons! Però aquella doneta em mirava amb aquella corna que els vaig haver de tastar tots. Montse Estrany

DOS DIES DESPRÉS ... No havia previst l'entrecreuament de les mirades, de les ganes de creuar el passadís, amollar-me entre els seus braços. No havia previst que dos dies després d'oblidar-ho tot, tornaria aquell sentiment que creia desaparegut. No ho havia previst. Ada Caldentey

EMPENADIMENT Caic. Veig com els companys s'enriuen. Una any després desperto a l'hospital envoltada de tots ells. Irene Salleras SILENCIS Vaig mirar al meu costat, ja no hi eres. Marina Mulet

LA IMPACIÈNCIA Tothom espera impacient el dia de nadal, però ell, encara no havia tocat mitja nit quan ja s'havia fermat la corda al coll. Montse Estrany Mentre mirava el canó de la teva pistola jo ja era un home assassinat. Tomeu Lliteres

A partir de poemes d’autors coneguts de la literatura castellana

ALUMNES DE 2ESO TREBALLEN LA POESIA VISUAL

A partir d'un poema preexistent, de Jorge Guillén, , els alumnes han realitzat un exercici de visualizació poètica.

Redacció Els alumnes de llengua i literatura castellana de segon d'ESO de la professora Miquela Ollers han treballat el tema de la poesia visual amb uns resultats molt interessants. A partir d'un poema preexistent, d'un autor conegut (Jorge Guillén, Pablo Montoya, Federico Garcia Lorca, etc), els alumnes han realitzat un exercici de visualizació poètica. L’activitat ha resultat ser tot un èxit i han penjat els resultats als passadissos del nos-

tre institut. El bloc de la revista Povimon ja vos va presentar alguns dels poemes visuals que els nostres alumnes van realitzar a partir de l'obra d'aquests coneguts autors, i ara, en la versió digital vos oferim dos dels que més ens van cridar l’atenció. El primer és la versió visual del poema Muerte de unos zapatos de Jorge Guillén. El segon és la versió visual del poema Patatas fritas de Pablo Montoya.

setembre-desembre 2011

Aquesta és la versió visual del poema Patatas fritas de Pablo Montoya, un dels millors treballs realitzats en aquesta activitat.

Música

Una entrevista del cap de la secció musical: “Amperherz”

ENTREVISTA AL GRUP MUSICAL THE A-TEAM

Amperherz Hola a tots! Fa un parell de dies vaig sortir pel pati a veure meam que trobava i vaig trobar en Josep Serrano (de fet li diuen Pepo) i me va dir que per Sant Roc '11 ell i tres joves més havien format un grup, The A-Team. Bé, poc a poc, mentre anàvem xerrant es van anar acostant dos dels altres integrants del grup. Jo no ho sé, però va parèixer que es pensaven que era una grupi més del grup. Una vegada que vàrem ser tots quatre es varen presentar. En Pepo m'havia dit que tocava la guitarra elèctrica, en Josep Font me va dir que tocava la bateria, i n'Ada Caldentey el baix elèctric. Me varen comentar que el grup el formaven dos components més que no venien a l'institut. En Biel Bonet a la guitarra i na Margalida Gomila com a veu principal. Posteriorment en Biel Bonet va ser substituït pen Tomeu Caldentey que també és alumne del nostre institut. I jo, com qui tenia ganes de saber més coses vaig començar a demanar: AMPERHERZ: Quin estil de música feis?

PEPO: Rock clàssic (els altres varen dir que no ho tenien molt clar, que també havien provat de fer altres estils però... no me va quedar clar què havia passat,.. n'Ada va arribar tard, els altres varen riure...) AMPERHERZ: Quines influències musicals teniu? JOSEP FONT: Led Zeppelin, Guns 'n roses, ACDC, Eric Clapton

AMPERHERZ:Teniu pensat fer temes propis? PEPO: No, vàrem decidir fer el grup per fer versions de les millors cançons que s'han fet mai.

AMPERHERZ: Com triau les versions o temes que feis?

JOSEP FONTt: En democràcia i pel facebook (riuen tots tres)

AMPERHERZ: Quines són les vostres

aspiracions com a grup musical? ADA: Tocar en directe! PEPO I JOSEP: Lligar!!!

AMPERHERZ: Quin és el vostre referent musical més immediat? JOSEP: Vinnie Colaiuta. PEPO: Joe Satriani

ADA: Sting

AMPERHERZ: Com és que al vostre grup canta una dona si la gran majoria de grups que versionau tenen un cantant masculí? JOSEP: Coneixem pocs homes que cantin bé. AMPERHERZ: Vos hi incloeu a vosaltres? PEPO: Sí

Bé, això va ser tot. Ja ho sabeu.A l'institut tenim un grup que es diu The A team però ben segur que n'hi ha d'altres que encara no coneixem. Tot arribarà. Fins aviat. setembre-desembre 2011

Arts & Crafts

Publicam la millor obra gràfica dels nostres alumnes

POVIMON PRESENTA ALS NOSTRES ARTISTES

A primer curs han realitzat aquests treballs a partir de formes geomètriques

Redacció El bloc de la revista ha creat una galeria virtual on podreu trobar una selecció dels millors treballs dels nostres alumnes d’educació plàstica i taller d’artesania. De moment a la Galeria ja podeu trobar una exposició de muntatges dels alumnes d'artesania de segon d'ESO, i aviat estrenarem treballs de dibuix i pintura amb formes, paral·leles i punts i línies de primer d'ESO, una de motius geomètrics de tercer d'ESO i una de perspectives còniques frontals i cavalleres de quart.

A dalt un dels muntatges de 2eso d'artesania i a sota una perspectiva de Marga Mayol de 3A

A primer curs també han treballat aquestes composicions amb punts i línies

setembre-desembre 2011

Arts & Crafts

A primer curs també han treballat aquestes composicions amb Aina Maria Joan de 3A és l’autora d’aquest motiu geomètric paral·leles amb el popular “Bob Esponja”

Jose Mª Serrano de 4B és l'autor d'aquesta perspectiva cònica frontal i del clarobscur del cap del cavall del racó inferior esquerra d’aquesta pàgina

Bernat Vaquer de 4A, Jose Maria Serrano de 4B i Marina Mulet de 4C són els autors d’aquests tres clarobscurs de dreta a esquerra

Marina Pizà de 3B és l’autora d’aquesta composició

setembre-desembre 2011

Foreign languages corner

Six schools in Austria, Germany, Norway, Slovakia, Spain and Sweden have joined forces in the project

EU-COMENIUS MULTILATERAL SCHOOL PARTNERSHIP PROJECT “SUSTAINABLE LIVING”

The project aims at making pupils aware of the necessity of a more responsible way of living

Neus Oliver Six schools in Austria, Germany, Norway, Slovakia, Spain and Sweden have joined forces in the project “Sustainable living” . The project aims at making pupils aware of the necessity of a more responsible way of living, and to help pupils develop a more sustainable lifestyle. Looking into the key to the combination of a healthy, sustainable life along with personal happiness and contentment is the main goal in the work. The climate situation can be related to the pupils’ own daily lives, and they realise how they can contribute to preserve the environment by a sustainable way of living. They take part in creating a change in mentality and in influencing other people through their work. The first year the project concentrates on how to live in a healthy and

sustainable way in our everyday private lives; at home, in school, at work. The focus is on how we can contribute practically to make a difference. Various aspects of sustainable living are dealt with, like eating habits, recycling, transport, saving energy and pollution. The second year focuses on sustainable tourism. Pupils look into the possibilities of “gentle tourism” and how this can be developed, if possible, in their own regional area. Pupils work with the different aspects of sustainable living according to their program of studies, such as touristic and healthcare studies, and present their findings to the rest of the participants. The results are presented through pupils’ work in different ways and finally on this project’s website. There are held four project meetings at the par-

setembre-desembre 2011

ticipating schools. for pupils and teachers during the project period, and also a teacher’s preparatory meeting at the beginning and an evaluation meeting at the end of the project. The school has a very important green thinking view. All the material used to teach is recycled. We have got three awards for being a “green school”. All the school community is involved in this project through a green contest. The city-hall and the Regional government also take part in this activity. IES Porreres has been taking part in the EU’s educational program LLP through different projects.During two school years it has carried out a bilateral Comenius pro

ject with a Swedish school. It has participated in some eTwinning projects, one of them got the quality label. The twin schools are from different parts of Europe. It has also had a language Comenius assistant. The European view is widely known by both students and teachers. IES Porreres acts as a participant in the project. Several teachers are involved. It is seen as a very important project in the way that we are a green school, so we are used to world with sustainable tasks. The final visit will be in Mallorca due to its loca-tion and its economically main activity : tourism. All the project activities will be reflected in this last visit.

Foreign languages corner

La darrera mobilitat que s'ha fet tenia com a tema el consum de l'aigua i es presentava a la localitat austriaca de Kufstain

ELS PARTICIPANTS EN EL PROJECTE COMENIUS SUSTAINABLE LIVING ES TRASLLADEN A ÀUSTRIA

Alumnes del Comenius L'IES Porreres participa en un projecte “d'intercanvi multiletaral” amb cinc països més: Àustria, Noruega, Suècia, Alemanya i Eslovàquia. Es va iniciar el curs passat i acabarà a finals d'aquest curs. El tema del projecte és Vida Sostenible i la darrera mobilitat que s'ha fet tenia com a tema el consum de l'aigua i es presentava a Àustria. Per preparar el tema de l'aigua vam fer una visita a la depuradora i dessaladora amb els alumnes de 3r. Llavors realitzàrem un Power Point per explicar la problemàtica de l'aigua a la nostra illa. Dia 11 d’Octubre partírem cap a Kufstein (Àustria). Els alumnes participants del nostre institut varen ser: Pep Cerdà, Jaume Rosselló, Andreu Barceló, Maria

Magdalena Rigo, Marina Domínguez i Aina Femenies amb les professores acompanyants, Margalida Sampol i Neus Oliver. Aterritzàrem a Munich, Alemanya, i vam passar el matí i el migdia voltant pel centre. Llavors agafàrem el tren cap a Kufstein. A les 19:30h. Ens esperaven a l'escola participant en el projecte. Vam sopar i vam conèixer la família que ens havia d’acollir a casa seva. Durant quatre dies vam fer activitats amb els altres membres dels països, exposàrem els treballs i visitàrem alguns indrets de Kufstain i la ciutat de Innsbruck. Aquí teniu algunes de les impressions que ens enduguérem d'aquells dies: Aina Femenies: Va ser una experiència especial perquè vam poder conèixer gent de diferents

Per preparar el tema de l'aigua vam fer una visita a la depuradora i dessaladora amb els alumnes de 3r

Els alumnes i professors participants del nostre institut

països i conviure amb ells. Jaume Rosselló: Àustria és un país tant econòmica com tecnològicament més sofisticat que el nostre, però hi fa fred. Pep Cerdà: Va ser molt divertit conèixer gent d’altres països i conèixer la cultura d’Àustria. Marina Domínguez: Tot i que el primer dia costés adaptar-se, al final vam gaudir del viatge i vam arribar a agafar afecte als nostres “host brothers i sisters”. Maria Magdalena Rigo: Va ser una experiència fantàstica. Primer costava molt mullar-se i xerrar en anglès, però al segon dia ja anàvem més confiats. Vàrem ser un grup que ens vam ajudar molt mútuament i això va fer que fos més fàcil adaptar-nos. La meva “host sister” té 16 anys i nom Denise.

Vivia lluny de l'escola i ja conduïa cotxe, es veu que allà pots conduir si vas amb un dels teus pares. Tota la família va ser molt simpàtica. La casa era grossa i molt calenta. El primer vespre vam estudiar, jo tenia la presentació oral i ella tenia un examen de cuina. Andreu Barceló: Va ser una experiència inoblidable i molt recomanable. Vull donar les gràcies a tots per aquesta oportunitat. Aquest viatge t'obri moltes portes. Com podeu veure ha estat una experiència molt bona que ens ha donat l’oportunitat de parlar l’anglès, conviure amb gent d’altres països i conèixer els seus costums i la seva manera de viure. Tornaríem fer aquest viatge una altre vegada sense cap mena de dubte!

setembre-desembre 2011

Passatemps

MOTS ENCREUATS

Completa la graella amb les paraules de la llista, que fan referència als mitjans de transport:

SUDOKU

SOLUCIONS PASSATEMPS 4 3 6 8 7 5 9 2 1

5 2 1 6 9 3 4 8 7

2 6 5 7 4 1 8 3 9

9 8 7 3 5 6 1 4 2

3 1 4 9 8 2 7 5 6 setembre-desembre 2011

8 7 9 2 1 4 5 6 3

1 9 2 4 3 8 6 7 5

Que t’han robat?

7 4 3 5 6 9 2 1 8

JEROGLÍFIC

L E S

P E R L E S

6 5 8 1 2 7 3 9 4

7 LLETRES: Autobús Autocar Tramvia 8 LLETRES: Avioneta 9 LLETRES: Bicicleta Furgoneta 10 o + LLETRES: Helicòpter Autocaravana

L E S X L E S

LES 8 DIFERÈNCIES

4 LLETRES: Avió Moto Taxi Tren 5 LLETRES: Camió Cotxe Metro Veler 6 LLETRES: Creuer

Per Fumanxú: L'horòscop xinès es basa en les llunes i no en les estrelles. Segueix un cicle de 60 anys, ja que consta de 12 animals i 5 elements. Per exemple, els nascuts el 1976 són dracs i tenen l'element foc. Llavors, en funció de l'hora que vas néixer, també tens una mena d'ascendent que seria el que et diferenciaria de la resta de dracs foc de la teva quinta... Al dibuix de sota pots veure quin és el teu animal segons el teu any de naixement. Però alerta, l’any xinès no comença com ho fa el nostre, ho fa a finals de gener o principis de febrer: Rates & Ratolins: tendreu problemes amb la família, els amics i la parella pel voste afany estalviador, no siau tan aferrats. Convida més i no te deixis convidar tant si vols que tot te vagi bé. Dasafia la teva natura i fes un donatiu a una ONG. Búfals o Bous & Vaques: problemes d’amor i de salut. Si teniu parella amb porcs o galls (elles) o tigresses i serps (ells) teniu elevades probabilitats de portar banyes. Si no fas més esport engreixaràs i et posaràs com una .... “L’herba” no és bona per vosaltres, sou humans, no sou rumiants.

Tigres & Tigreses: et passarà pel cap fer-te vegetarià/na, ... no crec que sigui bona idea, t’imagines un carnisser vegetarià? La teva activitat sexual desenfrenada pot arribar a estressarte.

Conills, Llebres o Moixos & Moixes: algú insisteix a enganar-vos (vos intentarà donar-vos gat per llebre). En l’amor no surtis de caça, espera i deixa’t caçar per un ca o una cussa.

Dracs: una traïció farà que treguis foc pels queixals. Vola sempre en avions pintats de verd per evitar un possible accident. Et sentiràs atret per una donzella molt atractiva que passarà de tu com de la merda, ella ja té el seu príncep blau. Que no et passi pel cap raptar-la, aquestes coses no acaben mai bé pels dracs. Serps: la poma de n’Eva es sentirà atreta per tu. Si amb els teus enganys la sedueixes, alerta amb

Horòscop xinès

1991 Feb 15

1992 Feb 03

METALL

1994 Feb 09

AIGUA

1992 Feb 04

1993 Gen 22

1994 Feb 10

1995 Gen 30

1996 Feb 19

1997 Feb 06

1993 Gen 23 1995 Gen 31

1996 Feb 18

1997 Feb 07

1998 Gen 27

1999 Feb 16

2000 Feb 15

1998 Gen 28

1999 Feb 15

CABRA

AIGUA

MONEA

FUSTA

GALL

FUSTA

PORC

FOC

BÚFAL

TERRA

DRAC

FOC

TERRA

RATA

TIGRE

n’Adan el seu al·lot. Si tens una parella vaca li faràs les banyes. Ves alerta a intoxicar algú amb els teus cocktails, són pur verí.

Cavalls & egües: ja sé que ets un cavall, però a tu “l’herba” tampoc te cau molt bé, deixa-la! Ets una mica freaky i la gent creu que ets més estrany que un cavall verd! En els esports de velocitat i en les curses tendràs bons resultats. Cabres & Bocs: les teves bogeries fan que tothom pensi que no estàs bé del cap. Faràs un viatge a la muntanya per trobar-te a tu mateix. Si fas escalada no hi ha perill de caure. Si tens una al·lota serp o tigressa te posarà ses banyes!

Mones & Micos: les teves operacions de cirurgia estètica i els canvis de look fracassaran! Encara que la mona es vesteixi amb seda ... Això sí, tothom vos troba molt graciosos.

Galls & Gallines: ja sabem que els d’aquest signe o tenen els ous ben posats o són uns cagats, però entre poc i massa ... les gallines tendreu molta xarrera, pareixereu una guarda de lloques. Cans & Cusses: surt a caçar llebres i conills, en el terreny amorós els astres et són favorables. No cridis tant, ca que lladra no mossega.

Porcs & Truges: Cuidau la neteja de la vostra habitació i recordau l’existència dels ambientadors, si no pareixarà una soll. setembre-desembre 2011

Contraportada

i n o nt A t n a S s i d u t s â&#x20AC;&#x2122;e d e g t Via i d r o J t n a S

i al proper nĂşmero ...