Som molt de Carcaixent by Compromís Carcaixent

Som molt de Carcaixent.

Enric Casassús candidat a l’alcaldia de Carcaixent.

Entrevista amb

Enric Casassús

El nostre equip

El nostre programa

Entrevista amb

Joan Baldoví

Il·lusió renovada

Per tot el que importa

Maig 2023 Número 53

Entrevista a Enric Casassús, candidat a l’alcadia de Carcaixent

Enric Casassús va nàixer a Carcaixent el 26 de novembre de 1957. Va cursar estudis de Psicologia a la Universitat de València i de música al Conservatori Superior. Va treballar d’educador durant tres anys. El 1982 va inaugurar el Café de la Plaça a Carcaixent, lloc de referència cultural i d’activisme a la Ribera, que va regentar fins al 1996. A les eleccions municipals de 1987 fou elegit dins la candidatura d’Unitat del Poble Valencià i va ser regidor de Cultura, Festes i Joventut. El 2001 creà La Taverna d’Enric, restaurant dedicat a la difusió de la cuina comarcal del País Valencià i a través del qual ha exercit la cuina a llocs com el Museu de la Beneficència, Octubre CCC o la Societat Coral El Micalet a València. El 2020 traslladà La Taverna a Carcaixent per concloure la seua trajectòria al món de la cuina.Actualment, torna a regentar el Café de la Plaça i és candidat per Compromís a l’alcaldia de Carcaixent. En aquesta entrevista, realitzada per Isabel Martí, podem conéixer les seues motivacions i projectes.

El 1997 canviares el poble per València i no ha sigut fins ara (el confinament et va pillar al poble) que has tornat a establir-t’hi. Quin Carcaixent deixares i quin Carcaixent t’has trobat?

Jo vaig deixar de treballar en Carcaixent el 1997 però el vincle amb Carcaixent no l’he perdut mai. He seguit col·laborant amb moltes entitats locals com falles, la Lira, Àgora, la rondalla,la plataforma “Salvem la Bossarta”... m’emociona recordar la relació que m’unia amb Ricardo Oliver. Al seu costat m’han passat algunes de les coses més boniques de la vida. Tota persona que m’ha conegut el primer que ha sabut de mi és que m’agrada cantar i que sóc de Carcaixent, no sempre en eixe ordre.

Quan començares a pensar en presentar-te a encapçalar la llista de Compromís per a les properes eleccions locals?

En tornar a Carcaixent em vaig adonar que les formes de participació i socialització han canviat radicalment. No és una cosa que haja passat només a Carcaixent. Les xarxes socials han canviat la nostra forma de fer i entendre la política. Podríem discutir si eixa nova manera millora o perjudica la participació en el fet públic des de la llibertat i la independència o si facilita la manipulació dels ciutadans i ciutadanes. D’altra banda, hi ha una cosa que m’encanta de Carcaixent i és l’extraordinari teixit cultural i social. Hi ha molta gent implicada en distints col·lectius i eixe és un capital social del que hem d’estar ben orgullosos i amb el que es poden posar en marxa molts projectes.

En què ha canviat Compromís amb tu al cap davant?

Per començar ha canviat part de l’equip. S’ha de tindre en compte que han passat molts anys i les vides de la gent han canviat. Els qui entraren en la primera i la segona

legislatura necessiten reprendre els seus projectes personals, els seus treballs, les seues famílies. Comptem amb l’experiència dels qui han estat i amb l’energia, les ganes,la disponibilitat i fins i tot les idees dels qui entren per primera vegada a dur endavant un projecte il·lusionant.

Amb quins impediments s’ha trobat Compromís per dur endavant el seu programa? Reprendràs projectes que l’actual govern no ha pogut acabar? Compromís va entrar a governar Carcaixent amb un deute desorbitat, sentències per executar i molts problemes per resoldre. A més, va haver de fer front a un incendi pavorós i aquesta legislatura hem acabat gestionant una pandèmia. No hem parat d’apagar focs(literals i simbòlics). Hem demostrat que estem preparats per fer front al que vinga sense perdre de vista el que hem vingut a fer: fer del nostre poble un lloc un viure i ser feliç. En eixe sentit hem fet tot el que ha estat a les nostres mans per no reduir cap servei i ampliarne. Hem de reconèixer que la gestió diària se’ns ha menjat un poc. Són moltes les urgències a les que s’ha d’atendre quan governes. I tampoc no hem pogut invertir suficient temps en explicar tot allò que s’anava fent, cosa que no és fàcil ja que, com a gent responsable, sempre tenim la por de passar més temps explicant que proposant i treballant.

El nostre lema durant la precampanya ha estat “Il·lusió renovada”. Compromís no és una associació electoral sinó un projecte polític de societat. En eixe sentit la meua afinitat amb Compromís és absoluta i històrica. Tanmateix, una persona progressista mai pot donar-se per satisfeta. Reconéixer errades és fonamental per seguir creixent i això en Compromís no crea cap inconvenient. No és un símptoma de feblesa sinó de noblesa. No

desitge per a Carcaixent res que no haja desitjat ja l’equip anterior de Compromís: millorar la vida quotidiana de la gent i definir un projectede futur. Per això, treballaré per finalitzar els projectes inacabats de l’anterior legislatura, com el segon centre de salut o, especialment, la reurbanització de l’eix Julià Ribera-Sant Francesc d’Assís que és necessària i una oportunitat per pacificar el trànsit i fer del centre de la nostra ciutat un lloc més amable i que convide a la gent a gaudir del carrer i del comerç, buscant l’acord amb el veïnat.

Què opines de l’actitud de l’oposició en les últimes legislatures? En els darrers anys els partits de l’oposició a Carcaixent s’han comportat de forma irresponsable i populista, incitant comportaments poc cívics i antidemocràtics. Jo m’he trobat un nivell de caïnisme injustificable. Eixe nivell d’enfrontament no ha fet més que enrarir i castrar el necessari debat sobre el futur del nostre poble.

La destrucció del contrari no pot ser una manera de fer-te tu lloc en la vida i hi ha crítiques que estan formulades de forma tan grollera que semblen només un insult. Jo sempre he preferit, palpar l’estat d’opinió de la gent des de la serenitat. Pense que és ahí on s’ha de treballar.

Dis-me tres projectes que siguen representatius de la línia de govern que proposes per al poble? En primer lloc, la millora dels serveis, començant per la relació amb l’administració que és difícil, complicada i farragosa. Hem d’aconseguir que la població vulga implicar-se en la millora dels serveis, en ser els ulls de l’ajuntament allà on hi haja necessitats per comunicar-les i ajudar a l’administració a posarhi remei. Hem de deixar-nos la pell en crear cohesió social. Compartim molt més que carrers,

serveis, instal·lacions. Compartim projectes i il·lusions. Després, l’alternativa mediambiental, una necessitat que ens uneix a molts pobles i al planeta: la creació d’una comunitat energètica local per a garantir el dret a l’energia. El dret a l’energia és universal i moltes famílies estan veient-se afectades per l’especulació energètica. No podem deixar l’energia en mans d’interessos particulars que generen riquesa privada. Està clarque hem d’apostar per energies renovables però la forma d’accés a l’energia és el que està en joc. I la tercera és la recerca de recursos de finançament. Un Ajuntament no es pot finançar només amb els impostos. Hem de trobar línies de finançament a través d’ajudes, aliances i projectes. Però no a través de la implantació d’indústries. Jo tinc poca fe en la industria, no pense que siga una alternativa en este moment històric i estic disposat a argumentar la meua posició. Altra cosa és el xicotet comerç o la xicoteta indústria que ja tenim, que forma part del nostre teixit empresarial i mereix el suport de l’administració. Però més enllà d’això, estic convençut que el teixit social i cultural de Carcaixent s’ha de posar en valor. Posar en marxa un Consell Local de Cultura que coordine i optimitze els esforços de totes les associacions del poble faria possible més projectes com Els Miserables de Carcaixent, en el que col·lectius de tot tipus sumen esforços per contribuir al bé comú. Això no pot ser un accident. El prestigi d’un poble pot afavorir molt l’economia. Pense, en este sentit, en un projecte que ja tenia quan vaig ser regidor de connectar Carcaixent amb la universitat o amb el panorama formatiu i educatiu. Per exemple, aconseguir al nostre poble una delegació de l’Escola Superior d’Arts i Oficis, vinculant-nos amb l’activitat fallera i artesanal, històrica en el nostre poble, seria tot un revulsiu.

El nostre equip

SUPLENTS

S1.

1. Enric Casassús Psicologia i música. Cuiner, hostaler, intèrpret i productor. 7. Pau Àlvarez Enginyer Tècnic en Diseny Industrial. Dissenyador gràfic. 13. Remigio Viño Tèc. en automati. i robótica. 28 anys al comerç 19. Lluís Candel Arquitecte i tècnic en intervenció del patrimoni. 2. Rosa Nicolau Graduada en Informació i Doc. Comercial 8. Aina Albelda Doble grau de Sociologia i Ciències Polítiques. 14. Lorena Martí Llicenciada en Filologia Catalana. Professora. 20. Josep Climent Jubilat 3. Salva Sellens Mestre jubilat 4. Laura Ruiz Llicenciada en dret. Tècnica d’hisenda. 9. Agustí Escandell Jubilat 15. Guillem Murcia Tècnic de so i xarxes. 21. Matilde Cuello Mestra de primària. Jubilada. Ana Garrigues Tècnica del LABORA S2. Vicent Giménez Jubilat S3. Amparo Vidal Tècnica d’empresa elèctrica S4. Eva Camarena Arquitecta S5. Paco Salom Economista. Tècnic GV 10. Pilar Fayos Mestra 16. Lourdes Castelló Llic. en Document.. Professora de la Universidad de Murcia. 5. Salva Albert Gestor administratiu. 11. Paco Tortosa Doctor en Geografia 17. Vicent L. Roca Administratiu. Responsable de gestió de subvencions 6. Nerea Santamaria Enginyera electrònica Industrial. 12. Adelina Navarro Biliotecària. Llicenciada en Biblioteconomia i Documentació. 18. Paula Lozano Llicenciada en Geografia. Professora

Il·lusió renovada

Aquest és el grup de persones que Compromís proposem per dirigir el govern municipal els propers quatre anys. Gent formada i solvent que no necessiten la política per viure i que s’ofereixen amb il·lusió a treballar per continuar construint la millor ciutat possible. Tots ells i elles són com tu. Són molt de Carcaixent.

El nostre programa

L’ADMINISTRACIÓ

AL TEU SERVEI

Hisenda

- Posada en marxa de l’oficina virtual de gestió tributària i recaptació, per a poder fer tràmits i pagaments de rebuts de forma electrònica.

Policia local

i seguretat ciutadana

- Adequació d’unes noves instal·lacions per a la Policia Local

Serveis públics

- Ampliar i reforçar els mitjans per a millora de la neteja viària

- Continuar en la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en escoles i edificis municipals

- Construcció d’un espai en el cementeri per a poder fer cerimònies de comiat

- Continuar amb la construcció de nous nínxols i pla de rehabilitació de pavellons més antics

Recursos humans

- Regularitzar les situacions provisionals i incrementar l’oferta d’ocupació pública amb places lliures

Modernització

- Introducció d’un canal de whattsap per a la gestió d’incidències

Transparència

- Actualització periòdica del portal de Transparència

PROMOCIÓ ECONÒMICA (TREBALLAR)

Infraestructures

- Posada en marxa del consultori i centre d’especialitats en l’aulari de Gaianes

- Habilitació de l’edifici de Santa Anna com a oficina administrativa d’atenció ciutadana i jutjat de pau

Agricultura

- Millora en el manteniment dels camins rurals

- Col·laboració en les forces de seguretat per a previndre els robatoris en el camp

El programa complet el podràs trobar a les nostres xarxes socials

Turisme

- Creació d’una oficina de turisme

Foment de l’ocupació

- Adequació d’instal·lacions municipals per a oferir regularment cursos i d’incorporació al mercat laboral

EL MEDI I L’ENTORN (VIURE)

Urbanisme

- Reurbanització de l’eix Julià Ribera-Sant Francesc d’Assís atenent el projecte guanyador del concurs d’idees

- Finalitzar la urbanització restant del sector Nord per gestió directa

Habitatge

- Creació de comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de cobertes en edificis municipals

Patrimoni històric i artístic

- Treball conjunt amb la resta d’administracions públiques en la recerca d’una solució per a l’adquisició i recuperació del convent d’Aigües Vives

- Finalització de l’obra de l’arxiu municipal en la casa Soriano i creació d’un espai cultural i de difusió a la part noble

- Continuació de les tasques de recuperació de les pintures gòtiques de l’ermita de Sant Roc i millores en la conservació de l’edifici

Accessibilitat i mobilitat urbanes

- Mesures de reordenació del trànsit que milloren les condicions del veïnat i de vianants

- Ajust i actualització de les ordenances reguladores de l’ús del domini públic (ocupació de carrers, mobilitat, guals i altres usos)

Medi ambient i recursos naturals

- Implantació de contenidors per a la recollida selectiva d’oli i tèxtil

Residus i contaminació

- Col·laboració amb els educadors mediambientals en les tasques de reducció de fem

BENESTAR SOCIAL (SER FELIÇOS)

Serveis socials

- Mantindre i millorar tots els serveis, programes, activitats, plans i consells que s’han posat en funcionament.

- Renovar el contracte-programa amb la Generalitat Valenciana quan finalitze l’actual.

- Augmentar el nombre de places públiques de la residència Mare de Déu d’Aigües Vives.

Joventut

- Potenciació del Casal Jove com a lloc de trobada.

Infància

- Mantindre el nomenament per UNICEF de Carcaixent com a Ciutat amiga de la infància

Cultura

- Rehabilitar i modernitzar les installacions del teatre D. Enrique

Educació

- Mantindre les activitats extraescolars i lúdiques gratuïtes i ampliar el nombre de places (escola d’estiu, escola de Nadal, escola de Pasqua, etc.)

- Realització d’una segona fase del Pla Edificant que deixe totalment rehabilitats els centres escolars de Carcaixent

- Ampliació del nombre d’aules de 2 anys en els centres públics

Sanitat

- Continuar col·laborant en totes les activitats i programes que duen a terme el centre de salut i l’hospital de la Ribera: Carcaixent Camina, campanyes de vacunació, cursos de cuidar al cuidador, espais familiars

Igualtat

- Elaboració i seguiment del Pla Municipal d’Igualtat i Oportunitats

- Elaboració i redacció del Reglament del Consell de les Dones

Esports

- Modernitzar el sistema elèctric i d’enllumenat del poliesportiu i del camp de futbol Quatre Camins i manteniment de la pista d’atletisme

Oci i festes

- Creació d’una oferta regular d’activitats d’oci i festives durant l’any

Participació ciutadana, associacionisme i voluntariat

- Habilitació de l’antiga escola d’adults com a espai per a l’associacionisme local

Entrevista a Joan Baldoví, candidat a la Presidència de

Generalitat

Joan Baldoví va nàixer a Sueca el 1958. Mestre de professió, va ser alcalde del seu poble entre 2007 i 2011, any que passà a ser diputat al Congrés, on ha estat reconegut en diverses ocasions com al polític millor valorat de tot l’Estat. Casat, amb dues filles i un net, assumeix un nou repte i opta a la presidència de la Generalitat, després d’haver recorregut de nord a sud tot el País, amb parada inclosa a Carcaixent, per conéixer de primera mà les necessitats de la gent i explicar les propostes de Compromís.

Quatre anys d’alcalde, onze de diputat al Congrés, i altres tants de regidor. No estàs cansat de la política?

Jo sempre tinc ganes de política. Des que tinc ús de raó m’ha agradat la política. M’apassiona. És la meua vida, i no em canse. A més, per a un valencianista convençut com jo, la política de la teua comunitat autònoma, del teu país, és un repte importantíssim. Estic il·lusionat per tornar a casa amb tot el que he aprés per continuar treballant per la meua gent.

Portem ja dues legislatures de govern d’esquerres a la Generalitat, de Botànic. Què queda per fer? Quins serien els tres principals reptes per a un nou govern d’esquerres?

Estos huit anys s’ha fet moltíssima feina. Hem recuperat una cosa importantíssima, que és la dignitat de la política. En el 2015 quan la ciutadania posà fi al govern del PP, política valenciana era sinònim de corrupció. De fet encara s’estan jutjant casos de corrupció d’aquells anys, amb tots, tots els presidents del PP, imputats per corrupció. Això ha canviat radicalment. Ara política valenciana és sinònim de pla Edificant, de llibres gratuïts en les escoles, d’escola gratuïta des dels 2 anys, de recuperació de la nostra ràdio i televisió, de reducció de les llistes d’espera per a tramitar les ajudes de la dependència, de renda valenciana garantida, de creació d’ocupació...

Però continuen coses pendents. Una bàsica és el finançament. Un finançament just. No tenim els recursos, el múscul financer, per a poder fer front als problemes de la nostra gent en igualtat de condicions amb altres comunitats autònomes. Una altra és la sanitat. Cal pegar-li la volta com a un calcetí, bàsicament a l’Atenció Primària. No pot ser que anar al metge supose esperar una setmana o deu dies i que tinguem hospitals saturats. Per tant, un pla de xoc,

amb més recursos i més personal. I si n’he de triar una altra, diria que l’habitatge. Els i les joves valencians són els que més tard se’n van de casa. Cal començar a crear un parc públic d’habitatge per a que la gent que més ho necessita tinga garantit, d’una banda, un projecte de vida independent i, per un altra, el dret a un habitatge digne que consagra la Constitució.

Per què una persona d’esquerres hauria de votar a Compromís en lloc de a Unides Podem o al PSOE? Què fa diferent la teua candidatura?

Nosaltres som un producte netament de proximitat, de quilòmetre zero. A nosaltres no ens ve ningú de fora dient què podem i què no podem fer. Les nostres decisions es prenen ací i es prenen sempre en funció dels anhels i els interessos de la gent que viu i treballa ací.

Tornant al finançament autonòmic. Portes més de deu anys al Congrés. I no s’ha aconseguit avançar massa. Hi ha una miqueta de fracàs personal?

Per a res. Jo he fet tot el que pogut amb la força que he tingut en cada moment. La decepció en tot cas hauria d’anar dirigida cap a qui ha estat governant a l’Estat. Primer que res cap al Partit Popular, que amb la seua majoria absoluta podria haver-ho solucionat, i després

cap al PSOE, que només ha fet que posar excuses per no abordar el tema. Espere i desitge que la decepció del poble valencià, dels cinc milions de valencians i valencianes, es trasllade a les urnes i castigue a aquells partits que han tingut a la seua mà resoldre el problema i no ho han fet.

Sobre el valencià, creus que fan falta polítiques que incentiven més el seu ús? Creus que s’ha millorat en aquest sentit?

És important que la gent tinga clar açò: el valencià està en retrocés. L’ús social del valencià està reculant i per tant calen polítiques per a mantenir aquest regal, perquè les llengües són un regal que ens fan les generacions que ens van precedir. Jo em considere molt afortunat de poder tenir la possibilitat de parlar indistintament en valencià i en castellà. Estaria bé que la gent de la resta de l’Estat aprenguera que la nostra llengua no és una amenaça, sinó una riquesa.

Per a anar acabant... Si es reedita el Botànic, quina conselleria t’agradaria gestionar?

Jo vull ser president de la Generalitat, que és per al que em presente. És el que m’agradaria i crec que ho aconseguiré. En Compromís hem demostrat que som capaços de gestionar conselleries socials, hem gestionat Serveis Socials i Benestar, hem gestionat Educa-

ció, però també hem gestionat Economia. Tenim la convicció que hem gestionat bé. Tots els indicadors socials, però també tots els indicadors econòmics, si els comparem amb 2015, són molt millors, tal i com passa també a Carcaixent.

Arribat el cas, quines mesures prendries sobre impostos?

Ací, pràcticament tota la capacitat de tocar els impostos, quasi tota, l’hem feta ja. La nostra reforma fiscal està feta ja. En 2015, quan arribàrem al govern, les rendes baixes i mitjanes eren les que més pagaven de tot l’Estat i, en canvi, les altes, les que menys. Hem invertit la situació. Ara, ací és el territori on les rendes modestes i mitjanes paguen menys impostos de tot l’Estat. I, evidentment, les rendes altes en paguen més. Hem fet política fiscal redistributiva per a que els que més tenen ajuden als que menys tenen. Cal fer xicotets ajustos en fiscalitat mediambiental, però insistisc, el gruix de la nostra reforma es va fer en els primers anys del nostre govern.

Què opines de la candidatura que encapçala Enric?

Per circumstàncies diverses jo sempre he tingut una relació molt estreta amb Carcaixent. M’alegra que el col·lectiu haja fet una transició amable i que tal i com es va mantindre unit al voltant de Paco Salom, ara ho estiga al voltant d’Enric Casassús. La barreja de gent nova i gent que ja han sigut regidors aporta experiència, i com diu el vostre lema “il·lusió renovada”. Pel que jo veig, sou sens dubte el millor equip per liderar el govern de Carcaixent els propers quatre anys, amb els peus sempre a terra, però mirant cap al futur. Els desitge tota la sort del món pel bé de Carcaixent.

Joan Baldoví i Enric Casassús, al mercat de Carcaixent.