Entrevista a Enric Casassús, candidat a l’alcadia de Carcaixent

Enric Casassús va nàixer a Carcaixent el 26 de novembre de 1957. Va cursar estudis de Psicologia a la Universitat de València i de música al Conservatori Superior. Va treballar d’educador durant tres anys. El 1982 va inaugurar el Café de la Plaça a Carcaixent, lloc de referència cultural i d’activisme a la Ribera, que va regentar fins al 1996. A les eleccions municipals de 1987 fou elegit dins la candidatura d’Unitat del Poble Valencià i va ser regidor de Cultura, Festes i Joventut. El 2001 creà La Taverna d’Enric, restaurant dedicat a la difusió de la cuina comarcal del País Valencià i a través del qual ha exercit la cuina a llocs com el Museu de la Beneficència, Octubre CCC o la Societat Coral El Micalet a València. El 2020 traslladà La Taverna a Carcaixent per concloure la seua trajectòria al món de la cuina.Actualment, torna a regentar el Café de la Plaça i és candidat per Compromís a l’alcaldia de Carcaixent. En aquesta entrevista, realitzada per Isabel Martí, podem conéixer les seues motivacions i projectes.

El 1997 canviares el poble per València i no ha sigut fins ara (el confinament et va pillar al poble) que has tornat a establir-t’hi. Quin Carcaixent deixares i quin Carcaixent t’has trobat?

Jo vaig deixar de treballar en Carcaixent el 1997 però el vincle amb Carcaixent no l’he perdut mai. He seguit col·laborant amb moltes entitats locals com falles, la Lira, Àgora, la rondalla,la plataforma “Salvem la Bossarta”... m’emociona recordar la relació que m’unia amb Ricardo Oliver. Al seu costat m’han passat algunes de les coses més boniques de la vida. Tota persona que m’ha conegut el primer que ha sabut de mi és que m’agrada cantar i que sóc de Carcaixent, no sempre en eixe ordre.

Quan començares a pensar en presentar-te a encapçalar la llista de Compromís per a les properes eleccions locals?

En tornar a Carcaixent em vaig adonar que les formes de participació i socialització han canviat radicalment. No és una cosa que haja passat només a Carcaixent. Les xarxes socials han canviat la nostra forma de fer i entendre la política. Podríem discutir si eixa nova manera millora o perjudica la participació en el fet públic des de la llibertat i la independència o si facilita la manipulació dels ciutadans i ciutadanes. D’altra banda, hi ha una cosa que m’encanta de Carcaixent i és l’extraordinari teixit cultural i social. Hi ha molta gent implicada en distints col·lectius i eixe és un capital social del que hem d’estar ben orgullosos i amb el que es poden posar en marxa molts projectes.

En què ha canviat Compromís amb tu al cap davant?

Per començar ha canviat part de l’equip. S’ha de tindre en compte que han passat molts anys i les vides de la gent han canviat. Els qui entraren en la primera i la segona legislatura necessiten reprendre els seus projectes personals, els seus treballs, les seues famílies. Comptem amb l’experiència dels qui han estat i amb l’energia, les ganes,la disponibilitat i fins i tot les idees dels qui entren per primera vegada a dur endavant un projecte il·lusionant.

Amb quins impediments s’ha trobat Compromís per dur endavant el seu programa? Reprendràs projectes que l’actual govern no ha pogut acabar? Compromís va entrar a governar Carcaixent amb un deute desorbitat, sentències per executar i molts problemes per resoldre. A més, va haver de fer front a un incendi pavorós i aquesta legislatura hem acabat gestionant una pandèmia. No hem parat d’apagar focs(literals i simbòlics). Hem demostrat que estem preparats per fer front al que vinga sense perdre de vista el que hem vingut a fer: fer del nostre poble un lloc un viure i ser feliç. En eixe sentit hem fet tot el que ha estat a les nostres mans per no reduir cap servei i ampliarne. Hem de reconèixer que la gestió diària se’ns ha menjat un poc. Són moltes les urgències a les que s’ha d’atendre quan governes. I tampoc no hem pogut invertir suficient temps en explicar tot allò que s’anava fent, cosa que no és fàcil ja que, com a gent responsable, sempre tenim la por de passar més temps explicant que proposant i treballant.

El nostre lema durant la precampanya ha estat “Il·lusió renovada”. Compromís no és una associació electoral sinó un projecte polític de societat. En eixe sentit la meua afinitat amb Compromís és absoluta i històrica. Tanmateix, una persona progressista mai pot donar-se per satisfeta. Reconéixer errades és fonamental per seguir creixent i això en Compromís no crea cap inconvenient. No és un símptoma de feblesa sinó de noblesa. No desitge per a Carcaixent res que no haja desitjat ja l’equip anterior de Compromís: millorar la vida quotidiana de la gent i definir un projectede futur. Per això, treballaré per finalitzar els projectes inacabats de l’anterior legislatura, com el segon centre de salut o, especialment, la reurbanització de l’eix Julià Ribera-Sant Francesc d’Assís que és necessària i una oportunitat per pacificar el trànsit i fer del centre de la nostra ciutat un lloc més amable i que convide a la gent a gaudir del carrer i del comerç, buscant l’acord amb el veïnat.

Què opines de l’actitud de l’oposició en les últimes legislatures? En els darrers anys els partits de l’oposició a Carcaixent s’han comportat de forma irresponsable i populista, incitant comportaments poc cívics i antidemocràtics. Jo m’he trobat un nivell de caïnisme injustificable. Eixe nivell d’enfrontament no ha fet més que enrarir i castrar el necessari debat sobre el futur del nostre poble.

La destrucció del contrari no pot ser una manera de fer-te tu lloc en la vida i hi ha crítiques que estan formulades de forma tan grollera que semblen només un insult. Jo sempre he preferit, palpar l’estat d’opinió de la gent des de la serenitat. Pense que és ahí on s’ha de treballar.

Dis-me tres projectes que siguen representatius de la línia de govern que proposes per al poble? En primer lloc, la millora dels serveis, començant per la relació amb l’administració que és difícil, complicada i farragosa. Hem d’aconseguir que la població vulga implicar-se en la millora dels serveis, en ser els ulls de l’ajuntament allà on hi haja necessitats per comunicar-les i ajudar a l’administració a posarhi remei. Hem de deixar-nos la pell en crear cohesió social. Compartim molt més que carrers, serveis, instal·lacions. Compartim projectes i il·lusions. Després, l’alternativa mediambiental, una necessitat que ens uneix a molts pobles i al planeta: la creació d’una comunitat energètica local per a garantir el dret a l’energia. El dret a l’energia és universal i moltes famílies estan veient-se afectades per l’especulació energètica. No podem deixar l’energia en mans d’interessos particulars que generen riquesa privada. Està clarque hem d’apostar per energies renovables però la forma d’accés a l’energia és el que està en joc. I la tercera és la recerca de recursos de finançament. Un Ajuntament no es pot finançar només amb els impostos. Hem de trobar línies de finançament a través d’ajudes, aliances i projectes. Però no a través de la implantació d’indústries. Jo tinc poca fe en la industria, no pense que siga una alternativa en este moment històric i estic disposat a argumentar la meua posició. Altra cosa és el xicotet comerç o la xicoteta indústria que ja tenim, que forma part del nostre teixit empresarial i mereix el suport de l’administració. Però més enllà d’això, estic convençut que el teixit social i cultural de Carcaixent s’ha de posar en valor. Posar en marxa un Consell Local de Cultura que coordine i optimitze els esforços de totes les associacions del poble faria possible més projectes com Els Miserables de Carcaixent, en el que col·lectius de tot tipus sumen esforços per contribuir al bé comú. Això no pot ser un accident. El prestigi d’un poble pot afavorir molt l’economia. Pense, en este sentit, en un projecte que ja tenia quan vaig ser regidor de connectar Carcaixent amb la universitat o amb el panorama formatiu i educatiu. Per exemple, aconseguir al nostre poble una delegació de l’Escola Superior d’Arts i Oficis, vinculant-nos amb l’activitat fallera i artesanal, històrica en el nostre poble, seria tot un revulsiu.