Entrevista a Joan Baldoví, candidat a la Presidència de

Generalitat

Joan Baldoví va nàixer a Sueca el 1958. Mestre de professió, va ser alcalde del seu poble entre 2007 i 2011, any que passà a ser diputat al Congrés, on ha estat reconegut en diverses ocasions com al polític millor valorat de tot l’Estat. Casat, amb dues filles i un net, assumeix un nou repte i opta a la presidència de la Generalitat, després d’haver recorregut de nord a sud tot el País, amb parada inclosa a Carcaixent, per conéixer de primera mà les necessitats de la gent i explicar les propostes de Compromís.

Quatre anys d’alcalde, onze de diputat al Congrés, i altres tants de regidor. No estàs cansat de la política?

Jo sempre tinc ganes de política. Des que tinc ús de raó m’ha agradat la política. M’apassiona. És la meua vida, i no em canse. A més, per a un valencianista convençut com jo, la política de la teua comunitat autònoma, del teu país, és un repte importantíssim. Estic il·lusionat per tornar a casa amb tot el que he aprés per continuar treballant per la meua gent.

Portem ja dues legislatures de govern d’esquerres a la Generalitat, de Botànic. Què queda per fer? Quins serien els tres principals reptes per a un nou govern d’esquerres?

Estos huit anys s’ha fet moltíssima feina. Hem recuperat una cosa importantíssima, que és la dignitat de la política. En el 2015 quan la ciutadania posà fi al govern del PP, política valenciana era sinònim de corrupció. De fet encara s’estan jutjant casos de corrupció d’aquells anys, amb tots, tots els presidents del PP, imputats per corrupció. Això ha canviat radicalment. Ara política valenciana és sinònim de pla Edificant, de llibres gratuïts en les escoles, d’escola gratuïta des dels 2 anys, de recuperació de la nostra ràdio i televisió, de reducció de les llistes d’espera per a tramitar les ajudes de la dependència, de renda valenciana garantida, de creació d’ocupació...

Però continuen coses pendents. Una bàsica és el finançament. Un finançament just. No tenim els recursos, el múscul financer, per a poder fer front als problemes de la nostra gent en igualtat de condicions amb altres comunitats autònomes. Una altra és la sanitat. Cal pegar-li la volta com a un calcetí, bàsicament a l’Atenció Primària. No pot ser que anar al metge supose esperar una setmana o deu dies i que tinguem hospitals saturats. Per tant, un pla de xoc, amb més recursos i més personal. I si n’he de triar una altra, diria que l’habitatge. Els i les joves valencians són els que més tard se’n van de casa. Cal començar a crear un parc públic d’habitatge per a que la gent que més ho necessita tinga garantit, d’una banda, un projecte de vida independent i, per un altra, el dret a un habitatge digne que consagra la Constitució.

Per què una persona d’esquerres hauria de votar a Compromís en lloc de a Unides Podem o al PSOE? Què fa diferent la teua candidatura?

Nosaltres som un producte netament de proximitat, de quilòmetre zero. A nosaltres no ens ve ningú de fora dient què podem i què no podem fer. Les nostres decisions es prenen ací i es prenen sempre en funció dels anhels i els interessos de la gent que viu i treballa ací.

Tornant al finançament autonòmic. Portes més de deu anys al Congrés. I no s’ha aconseguit avançar massa. Hi ha una miqueta de fracàs personal?

Per a res. Jo he fet tot el que pogut amb la força que he tingut en cada moment. La decepció en tot cas hauria d’anar dirigida cap a qui ha estat governant a l’Estat. Primer que res cap al Partit Popular, que amb la seua majoria absoluta podria haver-ho solucionat, i després cap al PSOE, que només ha fet que posar excuses per no abordar el tema. Espere i desitge que la decepció del poble valencià, dels cinc milions de valencians i valencianes, es trasllade a les urnes i castigue a aquells partits que han tingut a la seua mà resoldre el problema i no ho han fet.

Sobre el valencià, creus que fan falta polítiques que incentiven més el seu ús? Creus que s’ha millorat en aquest sentit?

És important que la gent tinga clar açò: el valencià està en retrocés. L’ús social del valencià està reculant i per tant calen polítiques per a mantenir aquest regal, perquè les llengües són un regal que ens fan les generacions que ens van precedir. Jo em considere molt afortunat de poder tenir la possibilitat de parlar indistintament en valencià i en castellà. Estaria bé que la gent de la resta de l’Estat aprenguera que la nostra llengua no és una amenaça, sinó una riquesa.

Per a anar acabant... Si es reedita el Botànic, quina conselleria t’agradaria gestionar?

Jo vull ser president de la Generalitat, que és per al que em presente. És el que m’agradaria i crec que ho aconseguiré. En Compromís hem demostrat que som capaços de gestionar conselleries socials, hem gestionat Serveis Socials i Benestar, hem gestionat Educa- ció, però també hem gestionat Economia. Tenim la convicció que hem gestionat bé. Tots els indicadors socials, però també tots els indicadors econòmics, si els comparem amb 2015, són molt millors, tal i com passa també a Carcaixent.

Arribat el cas, quines mesures prendries sobre impostos?

Ací, pràcticament tota la capacitat de tocar els impostos, quasi tota, l’hem feta ja. La nostra reforma fiscal està feta ja. En 2015, quan arribàrem al govern, les rendes baixes i mitjanes eren les que més pagaven de tot l’Estat i, en canvi, les altes, les que menys. Hem invertit la situació. Ara, ací és el territori on les rendes modestes i mitjanes paguen menys impostos de tot l’Estat. I, evidentment, les rendes altes en paguen més. Hem fet política fiscal redistributiva per a que els que més tenen ajuden als que menys tenen. Cal fer xicotets ajustos en fiscalitat mediambiental, però insistisc, el gruix de la nostra reforma es va fer en els primers anys del nostre govern.

Què opines de la candidatura que encapçala Enric?

Per circumstàncies diverses jo sempre he tingut una relació molt estreta amb Carcaixent. M’alegra que el col·lectiu haja fet una transició amable i que tal i com es va mantindre unit al voltant de Paco Salom, ara ho estiga al voltant d’Enric Casassús. La barreja de gent nova i gent que ja han sigut regidors aporta experiència, i com diu el vostre lema “il·lusió renovada”. Pel que jo veig, sou sens dubte el millor equip per liderar el govern de Carcaixent els propers quatre anys, amb els peus sempre a terra, però mirant cap al futur. Els desitge tota la sort del món pel bé de Carcaixent.