InfoCompromís Juny 2022 - núm 52

Page 1

El nostre patrimoni natural, en perill ÍNDEX Editorial

Estrenem nou canal informatiu

Mobilitat urbana

Els sous dels regidors i regidores

Dues macroplantes fotovoltaiques amencen el Realenc

Entrevista a Isabel Martí

Barrancs On **** està el meu tren?

núm. núm.3352 maig juny

2010 2022


Olivera plantada per l’Ajuntament en record de les víctimes de la COVID-19.

EDITORIAL L’octubre de 2020, enmig d’una pandèmia tant imprevista com imprevisible, ens férem presents, una vegada més. Demanàvem prudència i responsabilitat a l’hora de fer front a una circumstància que amenaçava, a més de les nostres aspiracions, la mateixa vida i, de manera particular, les condicions de vida de la gent i les famílies, més vulnerables. La resposta a aquesta situació ha condicionat de manera contundent aquesta legislatura, la nostra dedicació i el nostre treball. Ara, quan sembla que estem aconseguint una certa normalitat i a cavall de l’últim tram de l’actual legislatura, ens fem de nou presents per a compartir amb vosaltres, com sempre, la voluntat de donar continuïtat i vida als reptes que tenim plantejats i fer front als que se’ns plantegen de nous.

MOBILITAT URBANA Un dels pilars fonamentals del programa electoral de Compromís per Carcaixent per a les eleccions locals de 2019 era el de la mobilitat urbana. Lluís Candel, el regidor encarregat de gestionar totes les actuacions en esta matèria, està treballant en la implantació de les mateixes, basades principalment en el desenvolupament i execució d’una sèrie d’instruments d’ordenació, uns ja aprovats i altres en fase d’elaboració, com son: el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), el Pla Urbà d’Actuacions Municipals (PUAM) o l’ordenança de mobilitat, que tindrà com a objectiu la racionalització del trànsit rodat i la implantació de Carcaixent com a Ciutat 30. Totes estes actuacions s’agrupen baix la marca Volta i Roda.

Guanyar el futur és l’objectiu i només el guanyarem juntes. Avancem!! 2

www.compromiscarcaixent.com


Plaça de la Vieta – Barri de la Muntanyeta

Remodelacions i adaptacions generals S’ha treballat en la creació d’itineraris accessibles i en la pacificació del trànsit, com al carrer Francesc Pons, que ha guanyat en seguretat i comoditat per al veïnat en eliminar l’aparcament i crear un espai transitable. L’eliminació d’un sentit de circulació al carrer Gandia ha permés ampliar la vorera als estretaments perillosos dins el recorregut escolar, a més de permetre ubicar noves places d’estacionament al primer tram. A altres zones del poble, sobretot als encreuaments del carrer Sant Cristòfol, Marià Benlliure, Martí Talens, Sebastián Hernández i avinguda Lira Carcaixentina, s’ha augmentat l’aparcament i s’ha millorat la incorporació de vehicles a les interseccions per facilitar la visibilitat, reduir la velocitat i disminuïr la perillositat. També s’han incorporat noves Places de Mobilitat Reduïda (PMR) i itineraris practicables.

La reurbanització de la plaça de la Vieta suposarà una inversió total de 268.000€, per una banda mitjançant fons municipals i per altra amb dos subvencions de l’IVACE i la Generalitat Valenciana, de 127.000€ i 9.000€ respectivament. Una vegada finalitzada, el veïnat i estudiants de l’IES Arabista Ribera podran fer ús d’este nou espai peatonal de forma accessible, còmoda i segura. I per fi, el barri de la Muntanyeta disposarà d’una plaça digna que recupere la memòria de l’antic trenet.

Concurs d’idees de l’eix Julià Ribera – Sant Francesc d’Assís

Passarel·la ciclopeatonal d’accés a Cogullada L’estiu de 2021 va finalitzar l’obra d’adequació del carril ciclopeatonal que enllaça Carcaixent amb Cogullada. L’actuació, valorada en 420.000€, ha comptat amb el finançament de la Generalitat Valenciana i posa fi a una reivindicació històrica, ja que millora les condicions de seguretat i accessibilitat del veïnat als dos nuclis de població i crea un espai segur de connexió i convivència per a la mobilitat ciclista i de vianants.

Una obra essencial i complexa que cal afrontar és la remodelació de l’eix Julià Ribera – Sant Francesc d’Assís. Per la seua magnitud, s’haurà d’abordar en diverses fases. El primer pas ha sigut la convocatòria d’un concurs d’idees amb l’objectiu de seleccionar l’estudi d’arquitectura encarregat d’elaborar el projecte. S’han presentat quatre idees que s’han reforçat gràcies a la participació ciutadana. Ara el jurat, de perfil tècnic, determinarà la millor candidata segons les necessitats plantejades per les infraestructures i els criteris de ciutat sostenible que Compromís porta a la seua agenda. L’equip guanyador obtindrà el contracte del projecte, i els 3 finalistes rebran un premi de 2000€ pel concepte de participació en el concurs i posterior cessió de la propietat intel·lectual a l’Ajuntament.

www.compromiscarcaixent.com

núm. 33 maig

2010

3


Dues macroplantes fotovoltaiques amenacen el Realenc Tots els carcaixentins i carcaixentines tenim una especial estima pel Realenc. Sabem que és de propietat privada, però hi ha poca gent que no hi haja pujat en alguna ocasió per gaudir de la seua bellesa. Els propietaris ja van intentar fer negoci en la zona de la Bossarta; després van intentar impedir l’accés de la ciutadania a través de les seues sendes; i ara intenten cobrir tot el Realenc amb plaques fotovoltaiques, amb l’excusa de les energies renovables.

No hem aprés res del passat? Recordem totes les promeses que vam escoltar fa anys sobre que el futur estava en la construcció? A Carcaixent es van aprovar 4 PAI (Programa d’Actuació Integrada). La bombolla immobiliària va rebentar, i des de fa anys patim el resultat: moltíssims solars buits, on creix la brossa i, sovint, tenim problemes de brutícia i de plagues d’insectes. Ara algun regidor de l’oposició ha manifestat que el futur està en l’energia fotovoltaica, però allò que no diu és que el projecte de la macroplanta està únicament destinat a fer negoci per part dels propietaris dels terrenys i de la multinacional que està darrere del projecte. Se’ns diu que aportarà impostos. Sí, això deien també de la construcció: va ser pa per a hui i fam per a demà. I damunt ens donen quatre molletes. Tan barats estem disposats a vendre’ns?

Estem a favor de l’energia fotovoltaica? Sí, clar que sí! Estem molt a favor, però no a qualsevol preu. Les energies han de ser renovables, però també sostenibles. I això significa que no podem seguir repetint els models de les energies contaminants, perquè l’electricitat continuarà estant en mans de les grans companyies i nosaltres seguirem pagant-la igual de cara que ara. I damunt eixos projectes estan subvencionats. Amb quins diners? Els dels nostres impostos.

De quina manera podem aprofitar l’energia solar? Ara mateix és una alternativa real que és més sostenible perquè aprofita la infraestructura elèctrica ja existent; no degrada cap paratge natural; és socialment més democràtica i beneficia econòmicament la ciutadania de manera directa. Com? Amb l’autoconsum i les comunitats energètiques locals. La instal·lació de plaques solars pot estar damunt les nostres cases, finques, empreses i llocs públics (escoles, poliesportiu, cementeri...). El consum és immediat i no suposa pràcticament pèrdues per transport; les subvencions van directes a les per4

sones que les instal·len, a les xicotetes empreses o a les institucions, i no a les grans companyies; i la inversió es recupera en poc de temps i deixem de ser esclaus de les elèctriques.

A més, amb l’autoconsum i les comunitats energètiques locals respectem els espais naturals com el Realenc. Per això estem en contra de les macroplanta, perquè hi ha alternatives.

www.compromiscarcaixent.com


Barrancs El barranc de la Casella, després de recollir les aigues del barranc de Barxeta, s’uneix al riu Xúquer en terme d’Alzira

Tenim un refrany que diu: “Tots ens enrecordem de Santa Bàrbara quan trona”. Hi ha, no obstant això, ciutadans i ciutadanes més preocupats que solen exigir, amb antelació als períodes de pluges intenses, que es realitze la neteja del clavegueram o dels barrancs. Tot i ser mesures necessàries en la major part dels casos, no són més que una xicoteta part del problema. Després de les greus conseqüències de la pantanada de Tous i de la riuada de 1987, les administracions van posar en marxa una sèrie d’estudis per reduir l’impacte de noves revingudes. Però any rere any, tremolem cada vegada que plou amb intensitat, perquè som conscients que encara hi ha faena per fer. Tothom és coneixedor dels efectes negatius dels barrancs de la Casella i de Barxeta. Els dos s’influeixen mútuament, perquè hem de recordar que s’uneixen abans d’abocar les seues aigües al Xúquer, de manera que qualsevol mesura ha de ser conjunta entre els dos municipis. És per això que, des dels grups municipals de Compromís de Carcaixent i d’Alzira, i des dels seus equips de govern, s’ha estat treballant en els darrers anys per corregir, tant com siga possible, els efectes que pateixen els ciutadans d’una ciutat i de l’altra: especialment els barris de Venècia o de les Basses, a Alzira; o de Cogullada i les zones de les avingudes i carrers adjacents, en el cas de Carcaixent. Hi ha problemes concrets que estan localitzats des de fa temps i les mesures a practicar han de seguir sempre criteris tècnics, però ja és hora que la voluntat política es demostre i que s’habiliten els diners necessaris. És cert que les actuacions a realitzar són complexes, perquè les solucions exigeixen actuar no sols sobre els barrancs, sinó també sobre les vies de comunicació que estan relacionades amb ells. Amb eixa finalitat, fa uns mesos, tant des de Compromís de Carcaixent com des de Compromís d’Alzira, vam demanar a Carlet Mulet, senador de Compromís, que defensara les esmenes als pressupostos de 2023 per tal d’incloure partides pressupostàries a realitzar sobre el barranc de la Casella i la seua confluència amb el Barxeta, dins el terme d’Alzira; i sobre el barranc de Barxeta, amb una elevació del nivell de la carretera CV41 prop de la masia de la Calçada i la construcció d’un malecó de defensa per a Cogullada.

Aquestes actuacions són necessàries, però no suficients. Tant important és allò que s’ha de fer per resoldre un problema, com allò que no s’ha de fer per agreujar-lo. I per desgràcia, en el passat s’han fer moltes barbaritats: algunes amb la millor El senador de Compromís, de les intenciCarlet Mulet, va ons, en altres per ignorància. defensar esmenes als I unes altres per pressupostos de 2023 inconsciència o per irrespon- per actuar al barranc de sabilitat. Així, Barxeta, amb una elevació a les zones rurals s’han pa- del nivell de la carretera vimentat com CV-41 i la construcció a camins allò que eren bar- d’un malecó de defensa rancs naturals, per a Cogullada. de manera que s’accelera la velocitat a la qual corre l’agua cap avall o s’impedeix el seu filtrat. Però també s’ha actuat malament a les zones urbanes amb l’augment de l’àrea urbanitzada i la pavimentació amb unes superfícies que impedeixes la filtració, alhora que incrementen l’escorrentia i provoquen l’augment dels barrancs. I per això mateix, és fonamental la política de prevenció. En el passat s’han fet algunes tasques de repoblació, no sempre adequades i que caldrà corregir amb una correcta política hidrològica i forestal. Però de manera immediata tenim el perill que s’instal·len les macroplantes que unes grans empreses desitgen instal·lar sobre el Realenc. De res servirà que busquem solucions en les parts baixes de les conques dels barrancs, si en les parts altes (allà on s’arreplega l’aigua) creem zones impermeables. I d’això, alguns, haurien de ser ben conscients.

www.compromiscarcaixent.com

5


Les línies de rodalia valencianes acumulen deficiències que dificulten la mobilitat dels usuaris i usuàries dels servei. Per evidenciar aquesta problemes des de Compromís, s’ha posat en marca la campanya #OnEstàElMeuTren, que s’explica les deficiències que estem patint els valencians i valencianes des de fa uns anys i es posa de manifest els retards i cancel·lacions en els trens de rodalia.

Per posar-ne unes xifres, cada any es cancel·len 7.593 trens i 11.384 van amb retard. El que ha supossat 10 milions d’usuaris perduts en l’última dècada. Sent, per tant, el pitjor servei de tot l’Estat. El govern d’Espanya ha pressupostat 3.400 milions d’euros entre 2010 i 2020, i sols ha executat 300.000 euros. Només el 0,009% d’execució. Invertint 98€ per usuari d’AVE i sent 0,0015€ l’inversió

7.593 trens cancel·lats

11.384 trens amb retard

per usuari de Rodalia. És per això, que demanem la gestió directa del servei de Rodalia per part de la Generalitat Valenciana, amb la corresponent partida pressupostària. Millorar els nostres trens deRodalia és lluitar contra el canvi climàtic, és millorar el dia a dia de la gent, i per això volem una gestió més pròxima a la ciutadania.

10.000.000 d’usuaris perduts

Si aconseguim la gestió directa volem: Millorar els horaris, el temps de viatge i acabar amb retards i cancel·lacions recurrents.

Abaratir els preus per recuperar els usuaris perduts.

#TrenCancel·lat 6

Fer una xarxa de rodalies competitiva on tots els trajectes en tren igualen o milloren el temps de desplaçament en cotxe.

I recorda que cada vegada que patisques un retard o cancel·lació pots presentar el document, que trobaràs a aquest enllaç, per al retorn de l’import corresponent

www.compromiscarcaixent.com


Estrenem nou canal informatiu Amb aquest canal, mitjançant Whatsapp, volem mantindre-vos informades del que passa a Carcaixent: activitats, consells, avisos, com fer alguns tràmits, metereologia... Per tal de poder fer-vos arribar aquests missatges, seguiu les instruccions següents: - Guarda el número 613 054 236 a la teua agenda. - Envia’ns un Whatsapp amb el teu nom i cognoms. Pots escanejar aquest QR per tal d’accedir directament al nostre Whatsapp Una vegada fets aquests passos, començarem a enviar-te les diferentes informacions.

Parlem per Whatsapp? Volem que siga un canal més proper a totes i tots vosaltres.

ELS SOUS DELS REGIDORS I REGIDORES Imports en brut, abans de deduccions per seguretat social i IRPF.

2022

Feb.

Mar.

Abr.

Maig

Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct.

Nov.

Des.

Gen

Feb

Març

Abril

Paco Salom

3.429

6.859

3.460

3.460

3.460

3.460

3.460

6.921

3.460

3.460

3.460

3.460

3.460

6.921

3.529

3.529

3.529

3.529

Teresa Oliver

2.679

5.359

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

5.407

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

5.407

2.757

2.757

4.601

160

Lluís Candel

535

1.071

540

540

540

540

540

1.081

540

540

1.261

1.351

1.351

1.915

1.378

1.378

1.378

1.378

Vicent L. Roca

800

800

480

855

1.060

585

690

795

850

160

590

640

690

960

480

750

795

585

Laura Ruíz

800

745

425

480

900

585

690

635

635

265

-

55

375

585

480

580

795

585

Ana Garrigues

800

800

480

800

1.060

585

690

430

695

105

325

640

425

695

480

695

690

585

2.679

5.359

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

2.703

5.407

2.757

2.757

2.757

Pasqual Pastor

745

635

535

690

955

530

690

740

740

210

375

585

530

795

425

745

795

585

Xelo Pastor

690

640

480

480

950

530

480

740

690

160

425

475

635

585

320

745

690

530

Raimon Marí

270

325

50

375

585

215

215

320

530

265

165

430

320

640

215

270

425

215

Salvador Ferrer

325

110

-

270

480

215

215

270

320

105

220

215

215

380

215

380

430

325

Carol. Almiñana

435

380

270

380

590

270

325

270

430

160

275

430

325

380

325

435

430

325

Pepe Oltra

215

325

270

325

320

270

215

215

265

160

55

110

215

210

110

105

210

105

Paco López

215

55

105

105

315

105

105

105

270

-

-

105

105

210

-

160

210

105

Ana Calatayd

270

325

160

325

480

215

215

105

375

105

165

320

215

270

215

270

320

215

Ana Vayá

325

215

215

215

425

215

215

270

375

160

110

320

215

375

215

270

320

215

Salva. Castells

215

325

215

270

480

215

215

215

320

160

110

320

215

430

215

325

320

215

M. José Estrada

380

215

160

270

425

215

215

270

320

105

165

320

215

320

215

215

320

215

Leopoldo Ortiz

270

270

270

215

535

325

325

325

485

160

275

325

325

540

325

435

430

325

Juan Albert

490

435

270

435

590

325

325

325

160

275

430

325

540

325

435

430

325

Mónica Amorós

325

220

105

325

590

325

325

325

160

275

430

325

540

325

435

430

325

COMPROMÍS

Gen.

C’s

2021

Des.

no adscrit

2020 Nov.

UxV

PP

PSOE

Sara Diert

5.407

2.703

485 485

www.compromiscarcaixent.com

2.757

núm. 33 maig

2010

7


ISABEL MARTÍ UNA DONA DE TEATRE

Isabel Martí va nàixer a Carcaixent a primers dels vuitanta. Arribà al món i al teatre tot alhora i de la mà dels seus pares, membres del grup de teatre Àgora (“m’han contat mil vegades que ma mare va representar El médico a palos embarassada de mi i que em canviaren els bolquers un grapat de vegades a les butaques de l’antic teatre”) comenta amb una certa emoció. Vaig començar a caminar per l’escenari des de ben menuda, vaig fer d’apuntadora pràcticament des que vaig saber llegir i tot això, lligat a la relació amb el món de les falles, perquè la teatralitat de les falles a Carcaixent és un fenomen ben particular, va anar alimentant i fer créixer la passió pel teatre. Tanmateix, creia que jo seria sempre una actriu aficionada perquè pensava que la vida d’actriu professional em faria viure fora de Carcaixent i jo (a diferència de moltes de les meues amiguetes i moltes altres adolescents que, de manera natural, somniaven a anar-se’n i volar pel món) no volia anar-me’n de Carcaixent, per això em vaig posar a estudiar Filologia. M’imaginava perfectament donant les meues classes a l’institut i assajant amb Àgora al temps lliure.

EDITA: Compromís per Carcaixent Plaça Major, 1 46740 Carcaixent Tel.: 96 245 76 18 www.compromiscarcaixent.com

Adreça electrònica: carcaixent@compromis.net

DL: V-806-2001 Tarifa especial periòdic: Resolució 01/05/01

Però “el verí del teatre” és poderós i produeix efecte sempre decisiu. Isabel, amb l’entusiasme amb el qual ho fa tot, ho explica: Quan estava acabant Filologia vaig anar a vore un musical a Madrid, basat en l’obra de Queen, que posava de manifest l’enfrontament del punt revolucionari amb allò de més convencional i aquella emoció, em vaig passar l’obra plorant, combinada amb la música, la dansa i unes interpretacions espectaculars feren que els següents dies no poguera pensar en res més, tot i que estava a punt dels exàmens finals a la Facultat. A més, Sílvia Valero, un any més major que jo i companya d’Àgora, havia ingressat a l’Escola Superior d’Art Dramàtic i em contava les seues experiències. Aleshores vaig tindre clar que ni podia ni volia deixar passar aquell tren; vaig dir als meus pares que, tot i que ja estava acabant la carrera, volia estudiar Art Dramàtic; me’ls imagine al·lucinant, però em digueren que sí de seguida. La seua complicitat ha estat, des de sempre, fonamental. La seua trajectòria abasta moltes cares del teatre: interpretació, direcció, creació (“Els primers textos els vaig escriure per a presentacions falleres a Carcaixent”) i gestió, un aspecte que explica clarament: A València no hi ha massa empreses interessades en un tipus determinat de teatre, entre altres coses perquè s’hi deuen, en general, a la

taquilla i la necessitat de resultats econòmics. Això, a més del fet que una bona part dels i les espectadores consumeixen teatre més com una forma d’oci que com una manera d’accés a la cultura fa que, si apostes per altre tipus d’espectacles més compromesos, t’hi hages d’arriscar pel teu compte. Jo valore moltíssim el teatre d’entreteniment fet amb rigor com passa en tants i tants casos, però jo necessite també un tipus d’espectacles que incorporen la reflexió i el debat social, que aporten alguna cosa al necessari procés de creixement social. Convençuda de la necessitat de l’associacionisme per garantir la dignitat professional, no dubta en la importància de l’Associació d’Actors i Actrius. El fet de l’existència d’estructura sindical a la professió assegura un grau de dignitat en el seu exercici que els músics per exemple no han aconseguit. Garantir el desenvolupament digne del treball de la gent del teatre i de la cultura en general és fonamental no només per qui l’exerceix; també ho és per a la societat que ho acull tot plegat. No podem acabar sense reflexionar sobre el paper de l’administració local a l’hora de provocar i fer realitat l’interés per la cultura. La cultura és com la universitat de la gent adulta i un complement ideal per a la formació del jovent. Jo pense que, tot i ajustada al necessari equilibri pressupostari, la cultura ha de tenir un pes considerable als municipis. Les escoles municipals de teatre, concretament, alimenten els grups amateurs de teatre en el sentit de continuar formant-te en les relacions amb els i les altres, en l’autoconeixement, en el debat creador... i en un grapat de coses que ajuden a formar actors i actrius crítiques en un procés creador de ciutadans i ciutadanes crítiques, tan necessari a l’hora de la transformació i el creixement personal i social. Tan necessari com irrenunciable. Si voleu saber-ne més d’Isabel Martí i la seua trajectòria, podeu consultar a:


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.