u1 ,uo11,il rés d\ sp t\e a t \cl t\J-..c u.tr que ,,\ p1 ss. po ,·c U ¡g la ,,'l, Diu \¡1 \'e q\\C c:a,-..Uer, el nb ,u r \\11 roscr 1il. fi11s )1i {\( co1ub<1I fer terra ,-.. cs c\'ab en ca\\rc a vern,e\\cs cac\a ,n ,ni<': • 1nés ele o,c, l :u,11> 1111« q\\es\cS dates c\()nª"ª r sa \ Se 1. t\, r;cn er a glc "'¡.."v p {lors aquí la \lc sc del uc ;,1cs s q tic a n e e q11 ni ccrtesil etcs q11c vc rali1a 1, coin cidint rad pa cn cnc es pos:w \au <le \a G 11e se celeh1�,,·:1 a pa l c\c al ,·o\l:u11 (lc\s f.na11101-..1s q «,>ia el 1�• ne hi h q b ll la u1\ s p1 a111b 1:unbé s';, a les tlonc s l . \c a uc\ n elo n ,·c s Barc g.u.ir ro se e se cc\ehra,·a a la rc tic u11 u11 cos11 niissa qu la a el sanl, 'f: cn u· n isn ne ass vc ver que g:uin :1 S;1nl Jorcli 1\e ue es re l\a q . e,-. ra1ic sp ses co1u" g-.1:in)' s'e se ,·;ti, e,i us sis ,nilions ele ro ub cls \libre s. u nt ai unta n1c Cal.tluu)'" j , e n. u q n1or ta Di:id ,uosu,1 d'a cls si1n\i<>ls cl'aq ucs n conf,gurc
' •
II
especial sant jordi
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
recomenacions editorials Sant Jordi s’ha convertit en el dia D per als llibreters catalans. Aquest any esperen vendre un 5% més de llibres i tenen posats els ulls en la màgica xifra de 22 milions d’euros. Sant Jordi: llibres, roses i espelmes per aconseguir el miracle.
Per susana alcaide
L’aire borbolleja de lletres i autors en estat febril esmolant estris per a les dedicatòries. El 23 d’abril és el seu dia. Llibres, autors, roses, cues, aglomeracions i aquest any... una revetlla, actuacions i loteria. Tot és poc en aquest afany de donar, encara més, visibilitat a Barcelona com a Ciutat de la Literatura. El llibre com a espectacle no ha fet res més que començar.
Roses, beques i espectacle
Títol: Dr. Uriel Autor: Sento Editorial: Astiberri Preu: 35€ Aquell estiu del 36, Pablo Uriel, un jove acabat de llicenciar en medicina que comença la seva carrera, és destinat a Belchite. Allà va començar un diari que avui pren forma de novel·la gràfica de mans del seu gendre. Una història petita, gairebé anònima, però d’un gran valor, que el gran hispanista Paul Preston assegura que s’hauria d’estudiar a les escoles.
L’Ajuntament ha decidit treure lluentor al títol de Ciutat de la Literatura de la Unesco, i pel Sant Jordi d’aquest any, Barcelona serà la seu de la reunió anual de les ciutats vinculades al món del llibre, que el 2016 va acollir Dublín. Diferents espais de la ciutat com el CCCB, el Disseny Hub o l’edifici del Mobile seran l’escenari d’heterodoxes xerrades entre autors estrangers i catalans. Per exemple, Enrique Vila Matas intercanviarà opinions amb Teju Cole, nord-americà d’origen nigerià, i la irreverent Empar Moliner intentarà prendre-li la mida a l’erudita i brillant Siri Hustvedt, entre d’altres. Durant aquest Sant Jordi també es lliuraran les beques d’escriptura Montserrat Roig, que per primera vegada convoca l’Institut de Cultura de l’ajuntament. 20 guardonats rebran 3.000 euros per desenvolupar
un projecte literari durant el 2017.
Llibres i la loteria
El consistori barceloní està decidit a fer alguna cosa més que llogar els espais dels xiringuitos per vendre els llibres i les roses, vol fer de Sant Jordi un reclam de primer nivell. Això de la rosa i el llibre, dels enamorats i de la gent envaint els carrers amb ànsies de primavera queda massa petit. Es vol vendre una imatge de ciutat culta, cultivada i d’avantguarda, cosmopolita i en lliga amb les altres grans ciutats. Per això ha organitzat una atapeïda agenda d’actes i espec-
el descompte especial de sant jordi s’amplia a tot el cap de setmana tacles. Llums i oripells per Sant Jordi, fins i tot la nit prèvia tindrà lloc un espectacle musical, dirigit per Joan Ollé, sota el fil conductor del Drac. I per si encara no en teníem prou, durant el mes d’abril, coincidint amb
aquestes dates tan assenyalades, engega el I Festival Internacional de Cine Barcelona-Sant Jordi, que vol agermanar literatura i cinema. I qui no vol deixar passar l’oportunitat de treure profit d’una festivitat tan important és la mateixa Generalitat, que si l’any passat intentava internacionalitzar el procés, aquest any apunta a les butxaques i s’ha tret de la màniga una versió de la Grossa: 80.000 números a 5 euros el bitllet. Potser aquesta vegada tenen més sort i la venen tota. Els llibres, però, continuen sent els grans protagonistes. Els llibreters estan d’enhorabona i després de la bona campanya de l’any passat esperen vendre un 5% més, cosa que situaria les vendes en una xifra al voltant del 22 milions d’euros. També s’augmenta el nombre de parades, 400 a Barcelona i 600 a la resta de Catalunya, i s’amplia a tot el cap de setmana el descompte especial de Sant Jordi. Hi ha més d’un llibreter que en comptes de roses ha comprat una espelma i l’ha encès a la capella de Santa Eulàlia perquè hi faci el miracle. Sant Jordi està creixent en espai, en activitats, en cultura, en loteria, en afany de lluir ciutat... però els llums de les candeles no poden fer oblidar que el llibre i la rosa són, encara, els protagonistes. ¦
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
Títol: La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya Autor: Roger Vinton Editorial: Periscopi Preu: 18,05€
III
especial sant jordi
Títol: El porqué de los populismos: un análisis del auge antisistema de derecha e izquierda Autor: Fran Carrillo Editorial: Deusto Ediciones Preu: 17,95€
Títol: Camí d’anada i tornada Autor: Montse Barderi i Emma Vilarasau Editorial: Columna Preu: 17€
Títol: Vida familiar Autor: Jenn Díaz Editorial: Proa Preu: 18,50€
Populisme ha estat la paraula més dita en els últims anys. D’esquerres o de dretes, aquestes formacions han sumit el món en una deriva que planteja molts interrogants, però, d’on venen? Són una manera de fer política o una rèplica de moviments del passat?
Una novel·la epistolar que s’inspira en la relació entre Anne Marie Schwarzenbach i Ella Maillart, dues dones singulars que ens mostren la seva ànima més despullada, les seves lluites i els seus viatges, sense perdre de vista la realitat d’Europa i del món en un moment clau de la història.
El talent d’aquesta jove autora ha rebut el reconeixement del premi Mercè Rodoreda per aquest recull de contes que furga dins de la quotidianitat, les emocions, les grandeses i les misèries de les relacions familiars. Com qui no vol la cosa, Díaz ens retrata els instants decisius, els que fan mal, els que ens fan aprendre.
Títol: La revolució russa i Catalunya
Títol: Incerta glòria
Títol: Patria
Títol: L’amenaça de la torre
Autor: Josep Puigsech Editorial: Eumo Editorial Preu: 20,43€
Autor: Joan Sales Editorial: Club Editor Preu: 17,38€
Autor: Fernando Aramburu Editorial: Tusquets Preu: 21,75€
Autor: Lawrence Wright Editorial: Mina Preu: 26€
100 anys de Revolució. Aquest any es commemora el centenari de la Revolució Russa, que va significar un abans i un després del que coneixem com Europa. Josep Puigsech ha elaborat un relat potent sobre la influència directa i immediata que va tenir la Revolució Russa a Catalunya i com van sorgir els primers moviments comunistes que es van enfrontar a la burgesia benestant en una època convulsa.
Es reedita la novel·la de Joan Sales, considerada com la millor i la més imponent d’un autor català sobre la guerra civil, no en va l’autor va estar treballant-hi, ampliant-la i refent-la, durant 23 anys, i ara torna a l’actualitat en haver estat adaptada al cinema. Sales presenta a Incerta glòria el sagnant conflicte sense maniqueisme, amb tota la seva cruesa i amb una profunditat que ha fet que l’hagin comparat amb Dostoievski.
L’adéu definitiu. Amb la rendició definitiva d’ETA recuperem una de les novel·les que millor ha retratat la societat basca durant els 30 anys que va durar aquest conflicte armat. Aramburu ens posa en la pell de víctimes i botxins, dels seus familiars, d’amics i enemics, amb la impossibilitat del l’oblit però amb la necessitat del perdó per poder refer una comunitat trencada sota l’estigma del terrorisme.
En l’interior d’Al-Qaeda. L’Estat Islàmic s’ha convertit en un focus de terror, però no sempre va ser així. Lawrence Wright, premi Pulitzer i un dels millors periodistes especialitzat en temes de terrorisme, analitza, dissecciona i explica la metamorfosis d’Al-Qaeda en l’actual Estat Islàmic. També aporta molta informació i dades noves sobre els atemptats de l’11-S a les Torres Bessones de Nova York.
Estirar del fil. Si estires del fil adequat es pot desfer la teranyina, i això és el que ha fet Roger Vinton. Amb una paciència molt documentada descús les versions oficials i descobreix qui es qui entre els empresaris i les famílies que manen en l’embullada teranyina catalana.
IV
especial sant jordi
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
una arma carregada de futur Per cristina palomar
Fa poc més d’un any el jutjat 26 de Barcelona arxivava la causa oberta contra la poetessa Dolors Miquel per haver llegit el seu poema Mare nostra durant l’acte d’entrega dels premis Ciutat de Barcelona. La denúncia l’havia interposat l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians (AEAC) al considerar que el provocador poema atemptava contra els sentiments religiosos perquè vexava l’oració del parenostre. El tema no quedava aquí, i la crítica traspassava la frontera de la moral catòlica més carrinclona fins a arribar a la censura política, ja que també s’acusava l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’omissió del deure de perseguir delictes al permetre l’actuació de la poetessa en un acte institucional. El poder que amaga un vers
El poema era una oda a la dona com a creadora de vida, però no tothom ho va saber veure així. Hi ha qui, fins i tot, va marxar molt ofès de la sala tan bon punt va sentir els primers versos, com és el cas del president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, vinculat com el seu germà exministre a l’Opus Dei i amb molta tirada a muntar espectacles mediàtics quan es tracta de moral. L’esperpèntic episodi que va portar una artista a declarar davant del jutge per haver recitat un poema sobre menstruacions que acabava amb un amén per a estupefacció de les ments més retrògrades pot fer riure, però també posa de manifest el gran poder de la poesia. I és que unes paraules poden ser suficients per provocar una revolta. Tot i el seu gran poder, la poesia continua sent un gènere molt minoritari, només apte per al consum d’un públic ja iniciat, si tenim en compte les dades oficials. Segons
l’últim informe sobre hàbits de lectura i compra de llibres del 2015 realitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, el 95% de les lectures van tenir a veure amb novel·les i contes, el 3,7% eren assajos i només un 1,24% era poesia. Preguntats els consumidors per la matèria de la seva última lectura, el 94,6% asseguraven que havien llegit literatura, el 2,9% llibres d’assaig i l’1,7% poesia. Si serveix de consol, la lectura de teatre era encara més minoritària, i se situava en un 0,8%. Aquell any, com tots els anys anteriors, cap dels deu títols més venuts va ser de poesia. Xarxes socials i recitals en bars
Gabriel Celaya, membre de la Generació del 27 i un dels principals exponents de la poesia social de la postguerra, va escriure l’any 1954 que la poesia és “una arma carregada de futur”, i tenia raó. És en moments de desigualtats socials i de repressió de les llibertats com els actuals que aquest gènere tan delicat de salut es fa poderós i incontrolable, com ho demostren els subversius micropoemes de Maria José de la Hoz, Ajo. La seva adaptabilitat, tant pel que fa a temàtiques com a estructures, nous llenguatges i plataformes de difusió més enllà del tradicional llibre imprès, ha fet possible que milers de joves s’hagin apuntat a la moda de la polipoesia a través del tatuatge, dels recitals en viu o de les xarxes socials com Twitter, Facebook i YouTube. Ja no hi ha vergonya a exhibir-se ni por de transgredir la norma, perquè hi ha un públic molt receptiu i àvid de propostes noves que es viralitzen gràcies a internet i que després es consoliden a través de les jam sessions en bars i de la publicació en petits se-
gells editorials o en autoedició. Segurament en aquest maridatge entre versos agitadors de consciències i avantguardistes performances que es consolida Gloria Fuertes se sentiria molt a gust. Aquest any se celebra el centenari del naixement d’aquesta poetessa madrilenya divertida, irònica, surrealista i solidària. Milers de nens van créixer veient-la a la televisió recitant els seus poemes amb una desconcertant veu de fumadora de Ducados i han continuat de grans llegint poesia gràcies a ella. Gloria Fuertes deia que un nen amb un llibre de poesia a les mans de gran mai agafaria una arma, per això els seus versos són avui tan necessaris i les noves generacions de poetes i poetesses més compromesos la tenen com un referent, juntament amb la gran Clarice Lispector. Altaveus institucionals
En paral·lel a la poesia més canalla, la que s’escolta i recita en tuguris fins a altes hores de la matinada i la que encadena versos sobre desamor, amor i sexe amb un llenguatge explícit, també s’intenta promocionar aquest gènere a nivell institucional. Per això, cada 21 de març es commemora el Dia Internacional de la Poesia i aquest 2017 la Institució de les Lletres Catalanes el va celebrar amb un poema de l’escriptora mallorquina Antònia Vicens. A Barcelona s’organitza cada mes de maig el Festival Internacional de Poesia, que ja encadena 32 edicions. La del 2016 es va centrar en els poetes refugiats i va donar veu a l’iranià Mohsen Emad, la libanesa Joumana Haddad, l’armènia Violeta Grigoryan i l’índia Easterine Kire. També es van poder sentir els versos de la jove poetessa barcelonina Mireia Calafell. Aquest Sant Jordi, regaleu poesia.¦
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
V
especial sant jordi
Per pol Borràs Catalunya té una sensibilitat i una
tradició especial envers l’àlbum il· lustrat. Després d’anys de moure’s per un mercat minoritari, ha arribat el seu moment d’expansió. Il·lustra· dores com Rocío Bonilla o Laura Bor· ràs expliquen a EL TRIANGLE que l’àlbum il·lustrat està atraient nous públics, en especial la població adul· ta, i el format paper deixa enrere el digital per la seva bellesa. Com diu Laura Borràs, que ha rebut una men· ció especial en la categoria Nous Horitzons a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya amb l’àlbum El camino de Marwan, “és un ésser únic, tot ell és artístic”. L’àlbum s’està con· solidant com un “objecte preciós per regalar” i la seva riquesa de formats i de nous camins creatius li augura un gran futur. La Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que s’ha celebrat a principis d’abril, ha estat un gran apara· dor per a l’àlbum il·lustrat del nos· tre país. Catalunya i les Illes Bale· ars han estat els convidats d’honor i l’organització ha admès que “mai un país convidat s’hi havia bolcat tant”, afirma Rocío Bonilla, autora de De quin color és un petó. L’es· tand col·lectiu amb més de 40 edi· torials i més d’un centenar d’il·lus· tradors i il·lustradores del país ha permès veure que Catalunya està al capdavant en autoria. Izaskun Arretxe, cap de l’àrea de literatura i pensa· ment de l’Institut Ramon Llull, exposa a EL TRIANGLE que “s’ha aconseguit un reconeixement molt alt, fruit d’una feina editorial que ve de lluny. S’està fent una gran literatura infantil i de qualitat, de la germaneta dels pobres res de res”. És cert que el sector de la literatu· ra infantil sempre s’ha sentit “menys· valorat, maltractat i sense ressò me· diàtic”. El sector català vol aconseguir el reconeixement i el respecte que te· nen els seus homòlegs al Regne Unit, França o Itàlia. Volen viure la profes· sió amb dignitat i ser reconeguts com a creadors d’un producte d’elevada qualitat artística amb camins d’ex· perimentació molt atractius per a pú· blics d’edats superiors. La il·lustradora Raquel Díaz, crea· dora de Jo vaig amb mi, explica a EL TRIANGLE que els autors que es dediquen al públic infantil no tenen
L’àlbum il·lustrat, en plena expansió nom propi i les publicacions es de· manen en genèric, com si fossin un llibre intercanviable. Laura Borràs, il· lustradora de l’àlbum premiat a Bo· lonya Un jardí, també lamenta que no se les consideri com a autores. De fet, ha estat una lluita important aconseguir que els drets d’autor de la il·lustració estiguessin al mateix nivell que els dels autors, i va ser grà· cies a il·lustradores com Carme Solé Vendrell que es va començar a mar· car la diferència i a reclamar l’autoria de les creacions. “Mantenir-se en aquest sector és molt dur”, admet Borràs. Els crea· dors amb major trajectòria ja tenen drets d’autor reconeguts i això els permet tenir un cert coixí econòmic. Quan encara no estan en aques·
EL SEU ART ATRAU NOUS PÚBLICS, EMOCIONA I ET FA SENTIR LLIURE ta roda, “sobrevivim com podem”, diu Laura Borràs, i els ingressos són baixos. Rocío Bonilla afegeix que les creacions tenen “poca durada” i hi ha el temor que “se saturi el mercat a causa de la sobreproducció”. Tot i les bones xifres de vendes, les il·lus· tradores entrevistades han hagut
de diversificar el camp de treball per mantenir-se i col·laboren en espec· tacles teatrals i musicals, així com en tallers escolars i venda de material com bosses o coixins. Amb la voluntat de donar visibili· tat i rellevància social a l’àlbum il·lus· trat, 12 editorials independents de la literatura infantil s’han associat i pro· posen desenvolupar propostes con· juntes amb llibreters, biblioteques i escoles. Les editorials consideren que “l’àlbum és imprescindible per cons· truir una societat amb esperit lliure i li· terari”, com es pot llegir al seu portal digital Albumbarcelona.org. En decla· racions a EL TRIANGLE, l’editor i fun· dador José Díaz, de Thule Edicions, avança que estan organitzant la pri· mera Setmana de l’Àlbum Il·lustrat a Barcelona entre el 7 i el 12 de novem· bre d’aquest any. Volen “ser més vi· sibles, donar més rellevància a l’àl· bum il·lustrat i organitzar activitats amb biblioteques, escoles de disseny i il·lustració i llibreries, que seran l’eix central”, segons explica José Díaz. La proposta d’Albumbarcelona.org pot ser un bon aparador per al sector amb una mirada més transversal. Segons indica Bonilla, es fa una experiència similar a França des de fa més de 30 anys, coneguda com el Saló de Mon· treuil. És “un model a seguir”, i una ini· ciativa d’aquest tipus seria “un apara· dor genial”, afegeix. L’àlbum il·lustrat té un futur espe· rançador, i si algú encara té algun dubte, podeu consultar el Manifest elaborat per aquest grup d’editorials independents, que consta d’11 bones raons per comprar-ne un. Cadascu· na de les frases del Manifest té una força especial, i està en sintonia amb les opinions de Laura Borràs o Rocío Bonilla. Per Borràs, l’àlbum “remou la consciència de forma directa” i “emociona”. Segons Bonilla, “és mà· gic, perquè nosaltres transmetem una història com l’hem sentit per dins, i un cop arriba a mans del lec· tor, la història és seva i és qui treu les seves pròpies conclusions”. D’acord amb el Manifest, “quan relacionem text i imatge, desxifrem un codi per· fecte, aprenem a pensar, a donar sig· nificat, a emocionar-nos”, i “a través d’una reconstrucció narrativa les persones arribem a comprendre tant el que passa al món com a la nostra pròpia existència”. ¦
VI
especial sant jordi
Diuen que els pèl-rojos
són tossuts, provocatius, una mica rebels, amb empenta, orgullosos i que sovint criden l’atenció (no sempre de manera positiva). La majoria són esquerrans i la Berta Rubio ho és. Lluitadora, però sensible, com Viki, el víking, el seu ídol de la infància. Ni tan sols el seu vestit de casament és amb botons, sinó que ho té tot farcit de cremalleres. “S’ha d’aprofitar qualsevol minut, tot és més fàcil amb cremalleres!”.
L’editorial es diu elpoblet edicions. Per què aquest nom? Des dels 16 anys sabia que algun dia tindria una editorial. És una cosa d’aquelles que sents, no sé com explicar-ho. En aquella època feia llibrets per a aniversaris i coses d’aquestes i els signava amb el nom d’Editorial Cafarnaüm. Cafarnaüm és una antiga ciutat de Galilea i en francès també significa “lloc ple d’objectes entaforats sense ordre ni concert”. La paraula té un to hippy-vintage que m’encanta. En aquella edat, la meva pel·li preferida era Las mariposas son libres i intentava sense èxit fumar amb broquet. El pri-
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
mer somni editorial, Cafarnaüm, era com una mena de somni estacional, d’aquells de tant en tant. Aquell somni havia de trobar un lloc on viure! I esclar... on sinó en un poblet fet a mida?! I escrit en minúsculaperquè és petit.
Una editorial petita, petita, petitoníssima ... Som petits petitoníssims perquè som tan petits que sóc jo sola. elpoblet, c’est moi, que diria Lluís XIV, però tinc la sort de comptar amb un equip de col·laboradors (que comença en el desesperat departament de finances –o sigui, el meu company de vida i aventures, que està desesperat perquè els números no surten mai– i arriba fins als lectors entusiastes –que ja en tenim!–, passant per un superequip de professionals compost per les maquetadores, la correctora, la dissenyadora, la impremta i els autors i il· lustradors de cada projecte). L’escriptora Jenn Díaz diu que ha començat l’aventura editorial “en gran i del revés”. Amb el primer llibre vaig descobrir les aventures i desventures de l’edi-
Per cristina moreno
Amb 37 anys ja ha complert el seu somni: tenir una editorial. Això li fa sentir que les coses estan a lloc, com quan tens el color de cabells que toca. Darrere d’aquesta editorial que publica poquet però amb gran entusiasme hi ha una ànima ginger.
ció en el sentit més artesanal del terme (les batalles a altes hores de la matinada amb el Photoshop i l’InDesign, els problemes de color a l’hora de la impressió, els tipus de papers...), les complicacions logístiques de la distribució (en aquell moment encara no tenia distribuïdor) i el món dels bolos editorials (és a dir, la ruta de les presentacions del llibre)... Va ser una mena de tastet, el llibre pilot.
Sant Jordi, la princesa i el drac. El vaig escriure el 2016. Hi havia una vegada una princesa que vivia en dos castells perquè tenia dues famílies i, com una pila de nens i nenes, una setmana vivia amb una família i una altra setmana amb la seva altra família. Totes dues famílies se l’estimaven molt i a tots dos castells s’ho passava d’allò més bé. I llavors va venir el de veritat. Un llibre complex. Enllaçar-se i altres embolics és un recull de relats protagonitzats per famílies enllaçades i tots tenen un final feliç. Hi han participat, a més de Laura Borràs com a prologuista, autors com Montse Barderi (que acaba de
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
VII
especial sant jordi
Uma Reig
publicar Camí d’anada i tornada amb Emma Vilarasau), Jenn Díaz (guanyadora del Premi Mercè Rodoreda de contes d’enguany) o Laura Tejada (guanyadora del premi El Lector de l’Odissea, 2015), entre d’altres.
Famílies enllaçades no reconstituïdes. El 2009 només hi havia 12 àlbums il·lustrats en què sortissin famílies enllaçades i aquestes es mostraven sempre, o gairebé, des del conflicte, no des de la normalització de la situació. Tota la terminologia de què disposàvem estava carregada de connotacions negatives (padrastre, madrastra, família reconstituïda, com si fos una cosa que s’ha trencat i que hem enganxat amb pega) . Decideix contactar amb la Dra. Dora Davison. És una terapeuta argentina especialitzada en famílies enllaçades, impulsora del terme, en castellà familias ensambladas. En gran part d’Amèrica Llatina ja s’ha deixat fora de joc la terminologia famílies reconstituïdes i tot el que en penjava, i s’ha aconseguit, fins i tot, que el nou concepte estigui present al nou Codi
Civil argentí, que es va aprovar fa poc més d’un any.
Té una editorial com tenia el Sr. Lara. Però no te xòfer, ni guardaespatlles... Em sembla que l’únic que tenia en comú amb el Lara (fill) és que, si no vaig errada, va ser conseller del Banc Sabadell i que jo, com a bona sabadellenca, hi tinc el compte on pago les factures. Ell va néixer un 8 de març i jo un 9 de març. Podríem dir que ell era el catxalot al mateix mar on jo sóc el Nemo (amb l’aleta fotuda i tot). Resumint: només teníem una cosa en comú, fem llibres. I em sembla que amb el pare encara hi podríem fer alguns paral·lelismes (diguéssim que no he venut mai galetes, però de feines estranyes ja n’he fet, ja!). Abomina els best sellers? No! Esclar que no. No tinc cap intenció de publicar-ne, però calen. Cal Joyce (no, no he llegit l’Ulisses) i calen llibres comercials i facilots (de la mateixa manera que hi ha la pel·li del diumenge a la tarda –”basada en fets reals”– i tresors cinematogràfics que et deixen collat a la cadira). No crec
en l’alta i la baixa cultura. Personalment, per principis, intentaré que no em passin mai per alt llibres que siguin masclistes, que no normalitzin la diversitat o, a un nivell més d’estil, que no estiguin ben escrits.
Subsistiu? No subsistim! Ni tan sols vist com a inversió i tenint en compte que el nostre segon llibre és benèfic, no anem pel bon camí. Vull muntar una petita editorial. Què haig de fer? Fàcil: Fer-ho! No es necessita res més: fer una mica de paperassa a Hisenda i posar-s’hi. Tampoc es necessiten gaires diners (es poden fer llibres digitals a un cost mínim, tirades curtes...) Això sí: l’entusiasme i les ganes són imprescindibles. I molt optimisme. La clau: no esperis res (no esperis vendre, no esperis ningú a les presentacions, no esperis visibilitat als mitjans... i tot el que arribi serà un regal). Semblo un llibre d’autoajuda, oi? Crònica d’una presentació. Tu arribes allà cofoia (i nerviosa), satisfeta de la feina feta i segura que
el llibre convencerà tots els qui vulguin llegir-lo i, oh, sorpresa!, la sala és buida. I tu estaves preparada per batallar amb els terminis de lliurament, per discutir les correccions, per demanar rectificacions a les maquetadores i fins i tot per dir el nom del porc a la impremta, però no per a les cadires buides.
Han vingut quatre gats ... Sí. I penses que a les fotos ho dissimulareu i només ensenyareu la cara riallera de les autores (que no serà fingida) i que no mostrareu que éreu quatre gats i... i ve l’hora i seguiu essent quatre i comences a parlar (Show must go on!) i ja us és igual si de gats n’hi ha quatre o quatre-cents, perquè decidiu de tot i de res, i es diuen coses tan boniques i tan certes I llavors te n’adones... Com n’és de màgic haver estat quatre gats. Com us plantegeu la diada de Sant Jordi? Aquest any no toca i, a més, tenim la intenció de seguir fent moure el llibre més enllà de Sant Jordi, o sigui que ens permetrem el luxe de descansar, que és diumenge. ¦
VIII especial sant jordi
Dimecres, 19 d’abril del 2017 · Nº 1254
Per un Sant Jordi Km 0 Per Óscar guayabero
L’espectacle ciutadà envaint els carrers per comprar roses i llibres és una festa cívica de primer ordre. No tinc cap dubte que si tenim una imatge exterior que val la pena exportar és exactament aquesta: els carrers presos per la gent, els llibres i les roses.
Dit això, els llibres i les roses són símbols. Com a tals, durant anys han perpetuat els rols socials masculí (coneixement, és a dir, libres) i femení (bellesa, és a dir, roses). Encara perdura gran part d’aquest simbolisme, que ve d’una llegenda tan tòpica com la d’una princesa fleuma, un cavaller valent i una bèstia dolentota. És cert que en els darrers anys s’ha fet un esforç per canviar aquests rols, és una bona notícia, encara que el motiu sigui tan pragmàtic com que així tothom rep roses i llibres i el mercat es duplica. Les campanyes institucionals també aposten per aquest canvi de rols, benvingudes siguin. Però més enllà d’això cal fixar-se que Sant Jordi és la festa del llibre i de la rosa, no pas la festa de la literatura i de l’amor. Vull dir que els protagonistes són els contenidors, no els continguts. És fàcil d’entendre: tant la literatura com l’amor són intangibles i impossibles de visualitzar sense cap objecte, i sobretot impossibles de comercialitzar. Aquest detall és crucial per entendre la deriva que ha pres la jornada de Sant Jordi. Si l’objecte de culte és el contenidor llibre, desconnectat del contingut literatura, pot passar, com de fet passa, que els llibres més venuts no siguin de literatura. Poden ser de cuina o de futbol o ser productes de consum massiu, signats per personatges populars, que són a la literatura el que Paellador és a l’arròs valencià. Aquests productes de fast food literari no estan pensats per ser llegits, no cal. L’únic que s’ha de fer és comprar-los i, en tot cas, regalar-los a algú. Són aquests llibres que l’any següent ja emplenen les estanteries d’ofertes a la secció de llibres dels grans supermercats. Ni els autors, ni els compradors pensen en ter-
mes de literatura al produir o consumir aquests llibres, és més un ritual social, destinat a participar de la festa del llibre que suposa Sant Jordi. Per cert, la gran majoria de llibres que comprem per Sant Jordi, els anomenats best sellers, estan impresos i enquadernats a Sud-amèrica o la Xina. Algú hauria de fer una recerca de les condicions laborals que tenen aquestes impremtes i del cost ecològic que suposa portar-los de tan lluny. D’entrada, que els llibres que menys es llegeixen (però que més es compren) vinguin de tan lluny no té gaire sentit, en termes de sostenibilitat.
Quant a les roses, la desconnexió entre la celebració de l’amor i el fet de comprar una flor és inclús més extrema que amb els llibres. Un acte d’amor condensat en una flor té una poètica innegable, però tornem a posar com a protagonista el contenidor oblidant el contingut. Per això passa que la gent busca flors vistoses, encara que durin un sol dia, i a bon preu. Perquè no regalem roses tan sols a qui estimem de debò, ho fem amb companyes de feina, la tieta, la portera, aquella veïna que sabem que li agradarà, la iaia, la dentista si ens toca anar-hi o fins i tot la noia de La Caixa. Des de fa un temps, també se’n regalen als homes, cosa que està bé per trencar estereotips, però que multiplica el consum de roses. L’origen d’aquestes flors no sembla important, el que compta és el gest. Doncs hem de saber que el 60% venen de Colòmbia i l’Equador. Un 20% d’Holanda, encara que moltes de les que passen per holan-
deses, venen en realitat de Kenya o Etiòpia via Amsterdam. Un 10% tan sols són les que venen del conreu local del Maresme, i l’altre 10% de països diversos. Si crèiem que regalar roses era fer país, val més que ens n’oblidem. Hi ha diversos documentals, estudis i articles que ens parlen de les condicions laborals de les dones (perquè són majoritàriament dones) que cultiven les roses a Colòmbia, l’Equador, Kenya o Etiòpia. Pesticides tòxics, manca de seguretat, sous de pobresa, explotació sexual associada, impacte ecològic, etc. El llistat d’horrors vinculats a les roses barates de Sant Jordi fa feredat. També cal saber que la rosa és un producte molt perible, que s’ha de tenir refrigerat des que es talla fins que arriba al minorista (florista). Les càmeres on es transporten són de grans dimensions i tenen sistemes de refrigeració i humidificació. Es porten en transport aeri, per estalviar temps entre la recollida i la venda. Algú imagina la despesa energètica que suposa portar una rosa de Colòmbia a Barcelona sense trencar la cadena de fred? Ja us ho dic jo, una bestiesa per una flor que en dos dies estarà marcida. Cal renunciar a Sant Jordi? No, ni de bon tros! Però potser ens caldria pensar en regalar llibres de petites editorials (ara en tenim una amplíssima oferta) que continguin literatura de qualitat en llibres produïts localment. Potser hauríem de ser més selectius respecte a qui mostrem el nostre amor amb una rosa i comprar-la tan sols als llocs on ens assegurin l’origen proper. Un Sant Jordi Km 0 ajudaria a fer que continent i contingut no patissin un divorci absolut. ¦