Resum curset booktràilers i videolits

Resum Curset TIC / 17 de març de 2014 de 11 h a 13 h

Booktrailers i videolits: la imatge al servei de la literatura Aleix Cort i Cori Pedrola, professors de videolit del Màster Literatura Digital i investigadors d’Hermeneia

El procés d’hibridació entre paraula i imatge té uns quants anys de vida. En aquest procés, el booktràiler és una conseqüència lògica de les noves tecnologies en el camp de la publicitat, mentre que el videolit és una metodologia d’aprenentatge que té una finalitat educativa. ABooktràilers i videolits: la imatge al servei de la literatura, parlem del poder de la literatura com a recurs publicitari (tant quan serveix per fer publicitatd’un producte que no té res a veure amb la literatura com quan serveix per a la pròpia literatura), mostrem exemples del tractament de la paraula com a imatge, i presentem alguns recursos educatius relacionats amb aquests dos formats. La sessió es complementa amb una petita introducció al guió literari i tècnic com a passos

previs a la producció d’un booktràiler o d’un videolit, i es parla del valor de la imatge i de la importància del seu tractament seguint l’estructura següent: 1. INTRODUCCIÓ a la importància dels llibres i de la literatura i al món de les TIC com a eina educativa. 2. IMATGE I TEXT: Un molt breu recorregut a través del temps. 3. TEASER, TRÀILER, BOOKTRÀILER, VIDEOLIT: Definicions, exemples. 4. BOOKTRÀILERS I VIDEOLITS: Metodologies i objectius, exemples. 5. IMATGE I TEXT: Algunes consideracions. 6. BOOKTRÀILERS I VIDEOLITS: Propostes i experiències. La sessió, organitzada pel Departament de Cultura de Tarragona (17 de març del 2014), dirigida per Aleix Cort (escriptor, investigador i professor de literatura digital) i Cori Pedrola, fotògrafa, professora d’imatge i filòloga), comença amb una defensa de la importància dels llibres, la paraula i la literatura, i la presentació d’una sèrie d’enllaços relacionats amb el tema 1 , i s’introdueix a les TIC, les TAC, la literatura electrònica i la literatura digital i la transmèdia, amb diferents clips il·lustratius. L’exposició continua amb un breu recorregut a través del temps de l’encontre entre la paraula i la imatge, un procés d’hibridació que podem seguir a través d’escultures, monedes, cal·ligrames, miniatures medievals i pintures i cartells, i que arriba fins a les textualitats electròniques, el booktràiler, el videolit i la narrativa transmèdia. L’exposició és il·lustrada amb imatges que segueixen aquest camí a través dels segles. Al final d’aquest viatge, es defineix teaser, tràiler, booktràiler i videolit, il·lustrant l’explicació amb diferents clips, i es comenten les últimes tendències a l’entorn del consum del vídeo a Internet i la seva distribució en espais temàtics en 1Discursos sobre arte digital: “Espacios de interacción entre la palabra y la imagen,

proyección artística y posibilidades formativas: el videolit” (p. 173), Aleix Cort‐Cori Pedrola: http://www.eumed.net/libros‐gratis/ciencia/2012/7/index.htm

funció del públic objectiu. En aquestes camí ens aturem, especialment, en el videolit, un format i una metodologia creada per nosaltres (2005) i utilitzada en diferents centres educatius, que s’inclou en les estratègies d’aprenentatge actiu a través d’un projecte de creació artística i que avança en tres línies diferents que es complementen i superposen: la creativa, la divulgativa i l’educativa (http://es.wiktionary.org/wiki/videolit). Un format que, a nivell educatiu, té com a objectius: -

Descobrir que hi ha literatura més enllà dels llibres. Valorar la literatura i l’art com a part fonamental de la cultura del nostre temps. Fomentar el respecte per la paraula i la imatge. Desenvolupar una actitud de recerca de l’alumne. Relacionar distintes disciplines Aprendre a utilitzar mitjans tècnics per obtenir el resultat buscat. Reconèixer el valor de la crítica. Reflexionar sobre les relacions que s’estableixen entre art, literatura i comunicació. Desenvolupar una actitud d’interès per l’obra que es presenta. Vertebrar un treball interdisciplinari a la recerca d’un objectiu. Investigar ponts d’identificació entre obra artística, creador i espectador. Situar obres i artistes en el seu context històric. Utilitzar el mitjà audiovisual per a fixar i desenvolupar el pensament.

Diferents estudis avalen el poder del vídeo per promocionar productes i serveis a través de la Xarxa (alguns exemples de conclusions d’estudis espigolats aquí i allà quantifiquen que els clients que veuen un vídeo d’un producte són 5 vegades més propensos a interessar-se pel “producte” que els que no el veuen). Internet s’ha convertit en un gran aparador per a les empreses orientades al model B2C (Business-to-Consumer «del negoci al consumidor», amb la cadena see, seduce, sell, satisfy). La fórmula Internet + book tràiler és, doncs, una oportunitat per al 80% de llibres que passen pràcticament desapercebuts; i la d’Internet + videolit proporciona l’oportunitat de donar a conèixer el treball dels alumnes i, per extensió, les seves lectures –els seus

interessos-, a través de: • •

Milers d’impactes (visionats). Impactes de qualitat (públic objectiu absolut).

La conferència il·lustra aquests comentaris amb exemples d’anuncis que utilitzen la literatura, booktràilersque busquen promocionar un llibre, i videolitsutilitzats com a eina de difusió del treball d’un escriptor, incidint en la metodologia utilitzada en el cas del videolit. Els resultats d’aplicar-la adequadament són:        

La implicació dels alumnes en el projecte. La pervivència dels equips de treball. Canvi d’actitud dels alumnes envers les matèries que es treballen. Canvi en la relació professor-alumne. Que alumnes conductuals i absentistes responen positivament. La importància que té per l’alumne el fet que el seu treball sigui visionat, i l’èxit d’assistència en el visionat públic posterior. Que els professors que han participat en el projecte han quedat satisfets dels resultats i pensen repetir l’experiència. Que l’anàlisi d’un videolit proporciona gran quantitat d’informació als professors tant a nivell individual com d’equip.

També, s’ha observat, però: la importància de tenir en compte els coneixements tècnics dels alumnes en funció de l’assignatura on s’utilitzi el format, les dificultats existents a l’hora de col·laborar en un projecte diferents departaments d’un mateix centre (transversalitat), agreujada per la manca de temps per acomplir els programes establerts, la falta de formació en les TIC per part de gran part del professorat, i la còmoda tendència, per part dels estudiants, de recórrer a imatges i música de la Xarxa (amb els tòpics que això comporta). Per poder extreure el màxim rendiment de metodologies com aquesta, la conferència incideix en algunes consideracions importants relacionades amb la imatge i el text (la imatge amb text com a peu de foto, el text dins de la imatge i

text amb valor d’imatge); i presenta algunes experiències relacionades amb el tema en les que hem tingut el plaer de col·laborar: concursos i tallers realitzats en instituts, escoles d’art, universitats, museus, biblioteques i associacions culturals, i sorgides com a iniciatives d’altres persones tant en la modalitat presencial com de xarxa. Som un país on les lletres tenen un valor singular. Tothom que estigui implicat en el camp de la docència i la divulgació literària, i que entengui el valor de l’art, sap que el professorat no ho té fàcil en aquests moments amb els alumnes, així és que, cal intentar acostar el món de l’escola al món real. Les noves tecnologies canvien la metodologia, el procés d’aprenentatge, i hem pogut constatar, participant en congressos, seminaris, jornades, tallers i festivals relacionats amb la literatura i l’educació, que el videolit 2 (http://www.youtube.com/watch?v=rOVJ3xLHXqc)i el booktràiler 3 (http://www.youtube.com/watch?v=HN6EEcpTLNo) poden ser uns bons recursos per desenvolupar la creativitat i la iniciativa a través de la literatura. Una bona formació requereix recursos informatius (bases de dades, obres de consulta, documents),recursos instruccionals (organitzats amb una intenció formativa precisa), instrumentals (aportacions interactives que donen suport a l’aprenentatge: blocs, webs..), experiencials (continguts interactius que 2 “Una il·lusió de paper” (4:30) és un delsvideolits realitzatsa l’EADR en una

experiència que vambatejarcom a “Transitar la paraula”, organitzadaamb el suportdelsdepartaments de tecnologia, arquitectura efímera i art de l’escolad’arta partir d’unconted’AleixCort (“Carrers de paper”, Camaleotròpiques), triat per alsalumnes. 3 Booktràiler dedicat al llibre “Blood’s a Rover” de James Elroy3 (últimllibre de la trilogia “Underworld USA”), guanyador del premi “The Book Video Awards 2010” en la seccióCrime& Thriller, realitzatper estudiants de TheNational Film and TelevisionSchool

afavoreixen l’aprenentatge: dramatúrgia, jocs, filmació i muntatge) i conversacionals (xats, fòrums on els continguts els fixen els participants), i el videolit , però també el booktràiler (en el format educatiu), tenen la capacitat d’aportar i participar en tots aquests recursos amb bons resultats (http://videolit.org) En l’era digital ja no és suficient oferir llibres i lectures als possibles lectors (tot i que segueix essent fonamental), és important trobar la manera d’interactuar amb ells, oferir-los la possibilitat de fer-se seves aquestes lectures aprofitant les noves tecnologies. El raconet de les biblioteques dedicat a “audiovisuals” haurà de ser ampliat progressivament per totes aquestes iniciatives que amplien la possibilitat de la lectura (literatura electrònica), i que interactuen amb aquella (booktràilers, videolits, blocs col·laboratius). És difícil concebre un món sense paraules. Gràcies a elles, creem les imatges i el món pren la condició que li donem. Cal tenir cura d’elles i incidir en el seu valor. El videolit i el booktràiler poden ser una bona eina per aconseguir-ho, sense perdre de vista el camí que ens ha portat on som. En això estem.

Aleix Cort Castellvell del Camp, 25 d’agost del 2014

BIBLIOGRAFIA General ARTE DE HOY. Col. Icons. Ed. BurkhardRiemschneider (Ed. Taschen. Köln, 2001) BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA, J.A. Parrilla-L.Vila-Abadal-L. Sánchez. Grup Nono/Art, Barcelona, 1981. Diccionari Català-Valencià-Balear Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana GRESOL. LLENGUA I LITERATURA.Educació Secundària Segon Cicle. Castellà-Comellas, Cros, Gibert Llompart, Subirats. Ed. Vicens Vives, 8 (2002) HISTÒRIA DE CATALUNYA. Catalunya, història i memòria. Ed Pòrtic. Enciclopèdia Catalana, 1998 HISTORIA DE LA COMUNICACIÓN VISUAL. Josef Müller-Brockmann. Col. GG Diseño (Ed. G. Gili, SA de C.V. 2001) HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA,Josep M. Nadal-Modest Prats. Ed 62 Col. Estudis i documents, 33. LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA,Joan Fuster. Biblioteca de Cultura Catalana, Curial, 23 (Barcelona, 1982) LITERATURA CATALANA D’AVANTGUARDA 1916-1938. Joaquim Molas. Antoni Bosch editor (Barcelona, 1983) LITERATURA CATALANA. Personalidades.Antoni Comas. Biblioteca cultural, 96. Editorial Planeta (1977) Llengua catalana i literatura. Bat 1 –2.Text. Ed. La Galera, 2000. MUJERES ARTISTAS de los siglos XX i XXI. Col. Icons. Ed. UtaGrosenick (Ed. Taschen. Köln, 2003) VIDEOCULTURAS DE FIN DE SIGLO. Diversos autors. Col. VV.AA., 23. Signo y Imagen (Ediciones Càtedra. Madrid, 1996) Particular AMBROSE-HARRIS: Layout(Parramón Ediciones, 2005) ANTOLOGIA. Manifestos d’avantguarda. Col. MOLU 99 (Ed 62, 1995) BARTHES, Roland. Variaciones sobre la escritura. PaidósComunicación, 137 (Ed. Paidós, 2002) BERENGUER, Xavier/SUBIRANA, Jaume: Dotze sentits. Poesia catalana d’avui (Proa, 1996. cd-rom) BIRKERTS, Sven: Elegía a Gutenberg. El futuro de la lectura en la era electrónica (Alianza Editorial, 1999)

BLOOM, Harold: El futuro de la imaginación/ El futur de la imaginació. Col. Argumentos, 286 (Anagrama/Empúries, 2002) BORRÀS, Laura: Textualidadeselectrónicas. Nuevos escenarios para la literatura. Ed. UOC. Barcelona, 2005. CATALÀ, Josep M.: La imagencompleja. La fenomenología de las imágenes en la era de la cultura visual (Col. Manuals, 42. Universitat Autònoma de Barcelona, 2005) CONDE, Javier: Del tebeo al còmic. Un mundo de aventuras (Ed. LIBSA) CORT, Aleix/PEDROLA, Cori: És de nit que comença el dia (Col. la imatge que parla, 6. Arola Editors, 2000.). DUQUE, Fèlix: Plensa: la vibración del ser HERMENEIA. Memòria de recerca. Grup d’investigació en Estudis literaris i tecnologies digitals (2001-2006). Dir. Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 2006) KRESS, Gunter/ VAN LEEUWEN, Theo: ReadingImages. TheGrammar of Visual Dessign, Londres, Routledge, 1996. KRTU. Diversos autors: Literatures submergides (KrTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1991) KRTU. Diversos autors: Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament. Física de l’estètica (KrTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006) KRTU. Diversos autors: Diàlegs sense fronteres. Noves cartografies literàries (KrTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006) KRTU. Diversos autors: L’escriptura i el llibre en l’era digital (KrTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006) LOMAS PASTOR, Carmen: Como hacerhijos lectores (Ediciones Palabra, 2002) MARINA, José Antonio/ DE LA VÁLGOMA, María: La magia de leer. DeBolsillo, 2007 (Random House Mondadori, 2005) MOLAS, Joaquim: La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938 (Antoni Bosch, editor SA, 1983) MOLAS, Joaquim: Manifestos d’avantguarda. Antologia. MOLU, 99 (Ed 62, 1995). MOSTRA D’ARTS ELECTRÒNIQUES 2000. Diversos autors: Exposició Centre d’Art Santa Mònica (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2000) OUCHIDA-HOWELLS, Nancy. Caligrafía. (Parramón Ediciones, S.A, 2005) PENA, Pere: Generació L. Els fills de la reforma educativa (Proa, 2005) PHOTO TEXT TEXT PHOTO. TheSynthesis of Photographyand Text in Contemporary Art (Andreas Hapkemeyer& Peter Weiermair, ed. Edition Stemmle PORTELL, Joan: M’agrada llegir. Com fer els teus fills lectors (Ara Llibres, 2004)

RUSH, Michael: Nuevasexpressionesartísticas a finales del siglo XX. Col. El Mundo del Arte, 69. (Ediciones Destino. Barcelona, 2002) SANTOS TORROELLA, Rafael: Revisiones y testimonios. Dietarioartístico(Editorial Taber, 1969) SARTORI, Giovanni: Homo videns. La sociedad teledirigida (Taurus, 1998) SERRANO, Sebastià: Els secrets de la felicitat (Ara Llibres, 2006) SIRGO ÁLVAREZ, Manuel. Imaginando en papel(Ed. Saltavella, 2006) TAPSCOTT, Don: Growing up digital. Therise of thenewgeneration (McGrawHill. NY, 1998) VILCHES, Lorenzo: La migración digital (Gedisa, 2000) VOUILLAMOZ, Núria. Literatura e hipermedia. Paidós de Comunicación, 30 (Ed. Paidós, 2000) Revistes i publicacions BROSSA, Joan. Poesia visual. Poemes objecte. Exposició (Aula de Cultura de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, 1983) CONSELL CATALÀ DEL LLIBRE PER A INFANTS I JOVES. Mira i valora: Què hi ha en un llibre? (CC-ICIC, 2006) CORT, Aleix/PEDROLA, Cori:Discursos sobre arte digital:“Interacción entre la palabra y la imagen, proyección artística y posibilidades formativas: el videolit” Universidad de Màlaga- Eumed.net (Màlaga, 2012) CORT, Aleix/PEDROLA, Cori/SERRA, David: Videolit. Presentació d’un format (FEC, 2005) DIVERSOS AUTORS. Poesia experimental. Exposició (Escola-taller d’art de Reus, 1981) FÒRUM MUNDIAL DE LA TELEVISIÓ INFANTIL. Ponències de les IX Jornades dels Fórum Mundial de la Televisió Infantil (Observatori Europeu de la Televisió Infantil, 2006). NÓMADAS Y BIBLIÓFILOS. Concepto y estética en los libros de artista. Sala de Exposiciones del Koldo Mitxelena (10 de juliol- 4 d’octubre de 2003) POESIA EXPERIMENTAL. Escola-taller d’art-Ajuntament de Reus. Exposició del 9 al 30 d’octubre de 1981 Revista CAVALL FORT. n.445/446 (desembre, 2001) Revista EXIT. “Escribiendoimágenes”, 16. Revista online, 2004 Revista LITORAL.La poesia en el cine, 235. Màlaga, 2003 Revista LITORAL.Los poetas del cine, 236. Màlaga, 2003 Revista PAPIROPLÀSTICA I ALTRES LLIBRES. Exposició i conferència “Els llibres d’artista” de Glòria Picazo (Centre de Lectura, 1986) Revista USQUAM, n. 1, 2. (Barcelona, 1981) SINÓNIMOS. Jaume Plensa. Área de Edición y ProduccionesAudiovisuales del CBA (Madrid, 2006)

Articles, Conferències i Comunicacions ARNALDO, Javier. “Las prisionessin arquitectura” BORRÀS, LAURA: - “Digital LiteraturandTheoreticalApproaches”, Laura Borràs (www.dichtung-digital.org/2004/3-Castanyer.htm) CABALLERO-GIMÉNEZ-LÓPEZ: “L’aprenentatge de la lectura” (L’Illa. Abril, 2002) CORT, Aleix: Projecte Videolit. Paraula i imatge. Becade l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural (2006). DE LA TORRE, Milagros: “Quien es el culpable? La fotografía como prueba y revelación (22/05/2007) DUQUE, Félix: “Plensa: La vibración del ser” PEDROLA, Cori: “Contribució de les representacions a la construcció del concepte de gènere a l’últim terç del segle XX”(Curs de Doctorat, “Art i Cultura en els media”, UB 2005-2007). ROVIRA, Jordi: “La enojosa lentitud de los libros” (La Vanguardia, Culturas 262) TUSON, Jesús: “Històries naturals de les paraules” (L’Illa, abril 2002) http://www.psiquiatria.com/articulos/internet/39302/ www.xtec.es/crp.../Els_T._de_conducta._AltPenedesE.Bolea.ppt http://www.xtec.es/crp-altpenedes/docs/Els_T._de_conducta._AltPenedesE.Bolea.ppt.