cat.
Exposició
Visions del patrimoni al Baix Camp. Itinerància a Reus Dimarts 3 a dissabte 21 de març de 2015 * acte institucional amb visita guiada el dia 11 de març a les 19 h amb presència de la directora del museu, regidor de cultura de l’Ajuntament de Reus i el director dels Serveis Territorials a Tarragona de la Generalitat de Catalunya.
Visions del Patrimoni al Baix Camp és una exposició per gaudir visualment d’unes magnífiques fotografies i també per fer un viatge de descobriment del nostre patrimoni a través dels ulls del fotògraf i de la informació proporcionada pels gestors. Una exposició resultat d’un treball en equip que vol obrir-nos la porta a un món de sentiments i de coneixement. Museu de Reus Reus. Raval de Santa Anna, 59
Una exposició del programa 6 x 4 dels SSTTi Serveis Territorials. Telèfon: 977 25 15 00 A/e: sttarragona.cultura@gencat.cat Els documents del programa 6 x 4 els trobareu a www.issuu.com/museusacciocultural Museu de Reus. Telèfon: 977 01 06 60
Col·labora
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
Podem accedir a conèixer el nostre patrimoni de diverses maneres, però la més habitual, per a la majoria de nosaltres, és mitjançant la visita a museus, centres d’interpretació i monuments.
Quan ho fem, ens trobem amb una presentació d’aquest patrimoni acompanyada d’una informació que és resultat de la presa de decisions, de l’estudi i del treball de les persones i les institucions que el gestionen. L’objectiu és facilitar-nos moments de gaudi i d’aprenentatge.
... Però el visitant també interactua amb l’exposició i els objectes, i molt sovint treu les seves pròpies conclusions que poden ser, o no, les proposades pels gestors. En tot cas, la seva visió ajuda a mantenir viu aquest patrimoni i a enriquir-lo.
Nosaltres, que compartim la idea que és fonamental el treball del gestor i la interactuació del visitant per donar valor al nostre patrimoni i que aquest tingui el paper cabdal que ha de tenir en la societat, hem volgut presentar aquestes dues aproximacions quasi com un joc: 1. El gestor seleccionarà un objecte de la seva col·lecció i ens l’explicarà. 2. El visitant, representat pel fotògraf Pep Escoda, interpretarà l’objecte a través de la seva fotografia A l’exposició aquesta feina es manifesta de la següent manera: veureu que hi ha dues fotografies per objecte. A les dues el fotògraf hi ha intervingut de manera creativa, però en una vol documentar l’objecte en el seu context i en l’altra fa la seva interpretació què presenta sobre un fons blanc. En algun cas són dos els objectes fotografiats, això és perquè el Pep Escoda ha requerit una altra peça (i en un cas, una persona) per explicar la peça original seleccionada per l’equipament museístic. En la majoria dels casos, però, es manté el criteri de treballar amb un únic objecte.
I una nota tècnica. Les fotografies s’han fet al lloc, sense l’auxili d’un laboratori o espai condicionat, sense focus, ni cap equip d’ajut, amb excepció de la càmera i dels suports i la cartolina per poder proporcionar un fons blanc a l’objecte.
Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
Aquests fulls de sala així com la informació completa (en preparació) la trobareu als enllaços www.issuu.com/museusacciocultural i www.issuu.com/iamcultura A continuació trobareu la relació de fotografies segons la seva disposició a la sala, perquè el fotògraf, d’acord amb el projecte, era qui havia de proposar l’ordre en què s’han de veure. Ha creat així una exposició on els objectes representats es vinculen i s’agrupen segons criteris estètics. A Reus, el visitant trobarà en primer lloc les fotografies d’identificació o documentals (més petites) identificades en verd i amb el número 2 (2.1, 2.2, etc). A continuació, hi ha les fotografies d’interpretació (més grans) en taronja i amb el número 1 (1.1, 1.2, etc) Els textos s’han redactat a partir de la informació proporcionada pels gestors i de la imaginació de qui redacta (vegeu els crèdits).
Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
2.1
2.3
2.2
2.6
2.7
2.16
2.17
2.8
2.9
2.10
2.11
2.12
2.18
2.19
2.20
2.23
2.4
2.5
2.13
2.14
2.15
2.21
2.22
2.24
2.1 Forn de pa de Capafonts. Motor de gasolina amb gerra per a l’aigua de refrigeració. Mitjan segle XX. (3.3) corretja de cuir original de la instal·lació. 2.2 Centre Miró de Mont-roig del Camp. Sol de palma inspirat en l’original que va regalar Joan Prats a Joan Miró 2.3 Museus de Reus. Geganta La Vitxeta. Principi del XIX 2.4 Museus de Reus. Centre de la Imatge Mas Iglesias. Fotògraf Manel Cuadrada Gibert Recerca personal. Entorn del1950 2.5 Museus de Reus. Gàrgola austriacista de l’edifici de l’Ajuntament de Reus segle XVIII. 2.6 Museu d’Història de Cambrils. Molí de les Tres Eres. Daus del molí fariner i pedra de molí, les úniques peces originals del molí que es conserven actualment. Segle XIX 2.7 Museus de Reus. Marià Fortuny. Nen de Porticci. 1874 2.8 Museu d’Història de Cambrils. romana de bronze. Segles I – II dC
Vil·la Romana de la Llosa.
Llàntia
2.9 Museu d’Història de Cambrils. Premsa de vi per treure el most. 1920
Museu Agrícola de la Cooperativa.
2.10 Museu de Vi Els Cups. Montbrió del Camp. Cantimplora de mariner. Probablement feta a Cuba, primera meitat del segle XIX Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
2.11 Centre d’Interpretació dels Fruits del Paisatge. Riudecanyes. Secció dedicada a l’avellana. 2012 (4.3) trencanous 2.12 Museus de Reus. Placa de pissarra procedent de Sant Gregori de Falset. Art prehistòric. 10.000 anys d’antiguitat aproximadament. 2.13 Museu de l’avi. Duesaigües. Tres comptadors d’electricitat de baquelita. Entorn del1930 2.14 Centre d’Interpretació de l’Escalada. L’Arbolí. Tres mostres de roca de la zona aptes per a l’escalada: Granit, gres i calcària. (6.3) sabata d’escalador 2.15 Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades. Elements del paisatge.
Número 8.
2.16 Parc Samà. Cambrils. Llac dissenyat per Joan Fontserè i un dels elements principals d’aquest jardí, catalogat com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) en la categoria de Jardí Històric. (4.2) Detall de les plomes de la cua d’un paó del parc. 2.17 Gaudí Centre. Reus. Retrat en bronze fet per l’escultor Joan Matamala a partir de la màscara mortuòria de Gaudí extreta per aquest escultor. 2.18 Museu d’Història de Cambrils. subjectar un monyo. 1938
Refugi de la guerra civil.
Pinta per
2.19 Centre d’Interpretació de l’Oli de Vandellòs. Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Premsa d’oli. 1930. (1.5) Jaume Barceló antic moliner del molí 2.20 Museu de Cotxes d’Època Marc Vidal. Rolls Royce Springfield Phantom I model coupé chauffeur. Entorn del1930. 2.21 Museu d’Història de Cambrils. Torre de l’ermita. Escut heràldic de Cambrils de 1622 procedent d’una fita de terme. 2.22 Centre d’Interpretació de la Serra de Llaberia i Oficina de Turisme de Pratdip. Escultura de resina que representa a un dip. 2012. 2.23 Museu d’Història de Cambrils. Guindaressa. Primer quart del segle XX 2.24 Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. Riudecanyes. Retrat d’Eduard Toda i Güell pintat per F.Vezzani. Darrer quart del segle XIX i (2.3) globus terraqüi de M.Vivien Saint Martin editat a Berlin per la casa Schotte & Ca el darrer quart del segle XIX. El meridià de llautó té gravat les dates i signes de l’horòscop (i a la fotografia el d’Eduard Toda) Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
1.2 1.1 1.1 La màscara es deslliura i s’avança sobre el dipòsit de la mateixa manera que devia destacar i moure’s a la llum vacil·lant i mòbil del ble impregnat d’oli que cremava... Vegeu 2.8 1.2. Un manòmetre de pressió. Sense això, que permetia controlar la feina de la premsa, tot el treball de pagesos i treballadors del sindicat es podia malmetre. Vegeu 2.9 1.3 1.4
1.7 1.5
1.6
1.12 1.8
1.9
1.11 1.10
1.3. Una dona, segurament jove perquè la pinta per subjectar el monyo és de nacre, la va perdre al refugi subterrani durant un dels bombardejos de la Guerra Civil a Cambrils. La melena es va moure lliure i la pinta va quedar allí, tremolant, com la veiem... Vegeu 2.18 1.4. La guindaressa, solidària mitjançant quatre cordes que passaven per les roldanes de fusta amb un bossell de dalt, era un estri imprescindible per hissar les veles... La seva estructura potent ens permet imaginar la força i potència del vaixell que feia pesca d’arrossegament amb un altre de parella – a bou – a principi del segle XX a Cambrils Vegeu 2.23 1.5 En Jaume, pagès de Vandellòs, treballador al molí de l’oli quan aquest funcionava i, recentment, col·laborador fonamental en la seva museïtzació. La seva vida i la seva experiència, que ha compartit amb la societat, ens ha facilitat conèixer i conservar aquest patrimoni. Vegeu 2.19 1.6 Des d’aquesta perspectiva la identifiquem... és una cantimplora, però és més difícil des del punt de vista lateral: un tros de bambú que els mariners que travessaven l’Atlàntic omplien d’aiguardent o de rom, segons la direcció del viatge. Vegeu 2.10
Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
1.7 Ulls vermells de dimoni que vigilen de nit al viatger incaut, el persegueixen i el maten per xuclar-li la sang... un dip... Vegeu 2.22 1.8 Dibuixar a la sorra,.. I el sol mediterrani,... I l’aire lliure,.. I les persones estimades... Aquest dibuix del sol de palma a la sorra fet per en Pep Escoda i fotografiat per ell mateix vol ser l’escriptura del missatge contingut en l’objecte: tot allò estimat per Miró. Vegeu 2.2 1.9 Un globus terraqüi de col·leccionista i un horòscop. La vida viatgera del diplomàtic, bibliòfil, advocat, arqueòleg, col·leccionista, home de negocis, Eduard Toda i Güell i la seva personalitat, sintetitzades en una imatge... Vegeu 2.24 1.10 A Duesaigües, quan el 1931 van portar l’electricitat, tothom el que volia era posar llum a la cuina i al menjador, perquè eren les estances més utilitzades de la casa i on es vivia. Una bombeta de 10 watts es considerava més que suficient... Vegeu 2.13 1.11 Aquí, el 8, - l’infinit quan es dibuixa en posició horitzontal -, ens permet accedir a una informació bàsica d’una mínima part del nostre entorn, mentre ens recorda la immensitat que queda fora de l’abast d’aquest sistema eficient, però esquemàtic, de conèixer i d’identificar. Vegeu 2.15
1.13
1.12 La corretja de cuir, feta per un baster segons les tècniques tradicionals era l’eina imprescindible perquè el motor de gasolina, fet industrialment, i refrigerat amb l’aigua continguda en una gerra ceràmica, fes la seva feina de moure la pala de la màquina de pastar... Som a mitjan segle XX a Capafonts. Vegeu 2.1 1.14 1.15 1.18 1.19 1.20 1.21 1.22 1.23 1.24 1.16 1.17 1.13 L’Esperit de l’Èxtasi, també coneguda com la Senyora Voladora: una dona alada que s’inclina cap el vent a l’extrem anterior del capó d’un Rolls Royce, com el que utilitzava la família Kennedy entorn 1930 per desplaçar-se i passejar. Vegeu 2.20 1.14 Detall d’un dels habitants del Parc Samà, el paó. El disseny i les característiques de les plomes de la cua amb les quals l’ha dotat la natura ens transmeten una sensació de luxe i de riquesa adequats per tenir com a rerefons el treballat disseny de Fontserè del llac central del parc del palau dels marquesos de Marianao. Vegeu 2.16 Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
1.15 Ummm... què bona l’avellana! Sort del trencanous que m’ha permès assaborirla! Vegeu 2.11 1.16 Magnífica persona i més que meravellós arquitecte, ara està en pau. Vegeu 2.17 1.17 La mirada líquida i directa, a través del temps, d’un nen de Portici a Itàlia, ens arriba a nosaltres aquí sense saber ben bé què pensa. Un genial artista de Reus, en Marià Fortuny, ens l’ha portada. Vegeu 2.7 1.18 Un treball de síntesi, de reflexió, de creació i d’experimentació ... una recerca personal. Formes geomètriques en blanc i negre, diferents gruixos i una pinta... Què són? Línies? Cabells? Anys més tard un altre fotògraf estudia aquell treball i hi posa anotacions i ho valora. Vegeu 2.4 1.19 Un home a l’interior de “la Vitxeta” li dóna vida i la fa ballar, però li cal poder veure l’exterior, perquè ella, una geganta famosa i de més de dos-cents anys de vida, àrbitra de la moda i protagonista en les festes més populars de Reus, no el pot ajudar en això. Vegeu 2.3 1.20 És el número 1 del fons del museu perquè és l’escut de Cambrils més antic en pedra que es coneix. De l’any 1622, l’heràldica ens diu que era una vila reial i el seu ús en una fita de terme ens parla de l’organització del territori en època medieval. Vegeu 2.21 1.21 Una gàrgola de pedra en forma d’àliga imperial que subjecta una rosa heràldica. Té un ofici humil, el d’escopir l’aigua que s’acumula a la teulada, però ens parla també de quan Reus va col·laborar amb la causa austriacista ara fa tres-cents anys i va rebre el títol de Ciutat Imperial i Atenta. Vegeu 2.5 1.22 Un dau, tan petit, però molt important perquè és un dau de molí fariner. És un element estructural sense el qual no es podia moldre. Ubicat sota l’arbre del molí, l’agulla que hi ha a l’extrem d’aquest encaixa en el dau i hi gira al damunt. Les marques ens parlen de com s’aprofitava el dau, girant-lo quan es desgastava.... Una època on la reutilització era una manera de treballar. Vegeu 2.6 1.23 Fa uns deu mil anys un artista, a qui no li tremolava el pols perquè no hi ha correccions i la imatge té molta vida, va gravar amb un burí de sílex sobre un fragment de pissarra, una cérvola. Fa uns cent anys un arqueòleg famós la va localitzar i és ara tot un símbol de Reus i del seu museu. Vegeu 2.12 1.24 Un peu de gat. Aquest és el nom que rep la sabata que utilitzen els escaladors, una de les eines fonamentals que els permeten conquerir la roca. Vegeu 2.14 Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501
Generalitat de Catalunya K0592 Departament de Cultura Serveis Territorials a Tarragona
Exposició Idea, textos i coordinació: M. Caballero, Secció Museus – Secció Acció Cultural dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya Disseny (suport de les fotografies, mides, disposició i muntatge): Estudi Pep Escoda Fotografies Autoria de les fotografies: Pep Escoda Assistent del fotògraf: Marta Richardson Postproducció fotogràfica: Abelardo Castellet Laboratori: Copia-Lab Col·laboren amb la selecció dels objectes i la informació L’Arbolí. Centre d’Interpretació de l’Escalada. Informació: Jordi Fusté, gestor. Selecció de les peces: Jordi Fusté i Pep Escoda Cambrils. Museu d’Història de Cambrils amb les seves seccions: Museu Molí de les Tres Eres; Museu Agrícola de Cambrils; Torre de l’Ermita; Torre del Port; Vil·la romana de la Llosa; Ruta Espais de la Guerra Civil Informació i selecció de les peces: Gerard Martí, director Cambrils. Parc Samà Informació: M.Caballero. Selecció dels objectes: David Cardona, comunicació del Parc Samà i Pep Escoda Capafonts. Forn de la Vila Informació: Teresa Pérez, tècnica de turisme. Selecció de l’objecte: Ajuntament de Capafonts i antic propietari del forn Duesaigües. Museu de l’Avi. Informació: Jordi Rabascall Rosselló, director. Selecció dels objectes: J.Rabascall i Pep Escoda Montbrió del Camp. Museu del Vi “Els Cups” Informació i selecció de l’objecte: Roger Boada, director Mont-roig del Camp. Centre Miró Informació i selecció de l’objecte: J.M. Martí Rom, director amb la col·laboració d’Angelina Rovira, membre del patronat i Irene Oechle, recepció del Centre Miró Prades. Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades Informació: Ajuntament de Prades. Selecció de l’objecte: Pep Escoda Pratdip. Centre d’Interpretació de la Serra de Llaberia i Oficina de Turisme de Pratdip Informació: Silvia Carrillo, tècnica de turisme. Selecció de l’objecte: Silvia Carrillo i Ajuntament de Pratdip Reus. Gaudí Centre Informació: Josep Maria Cabré, gerent de l’Agencia Reus Promoció i Jaume Massó, tècnic dels Museus de Reus. Reus. Museus de Reus. Museu Salvador Vilaseca i Museu d’Art i Història de Reus. Informació: Jaume Massó, tècnic. Selecció dels objectes: Anna Figueras, directora i J. Massó, tècnic Centre de la Imatge Mas Iglesias Informació: Josep Torrents, tècnic. Selecció dels objectes: Anna Figueras, directora i J.Torrents, tècnic Riudecanyes. Castell – monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. Informació: M.Caballero, tècnica. Selecció dels objectes: M.Caballero i Pep Escoda Riudecanyes. Centre d’Interpretació dels Fruits del Paisatge. Informació: J.M.Serrat, director. Selecció de les peces: Pep Escoda Riudoms. Museu de cotxes d’època Marc Vidal Informació: Marc Vidal, director. Selecció de l’objecte: Marc Vidal Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Centre d’Interpretació de l’Oli de Vandellòs Informació: Natàlia Mataix, tècnica de turisme i selecció de la peça: Natàlia Mataix i Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb la col·laboració de Jaume Barceló, antic moliner. Col·laboren amb la itinerància a Reus Museus de Reus
Carrer Major, 14 43003 Tarragona Telèfon 977 251 500 Fax 977 251 501