Serveis Territorials de Tarragona. Departament de Cultura. Consell Comarcal del Tarragonès
Tarragona, 19 de desembre de 2012
Els paisatges del Tarragonès Sergi SaladiÊ Gil sergi.saladie@urv.cat
Què és el paisatge? Convenció Europea del Paisatge (Florència, 20-10-2000) Qualsevol part del territori, tal i com és percebuda per les poblacions, i que és el resultat de l’acció de factors naturals i humans i de les seves interrelacions.
Paisatge: Concepte polisèmic que permet captar les relacions dinàmiques entre la societat i l’entorn
Processos ambientals, socials i econòmics Es poden estudiar les relacions entre la societat i l’entorn. Interaccions complexes i dinàmiques.
Valoració social i cultural Representacions i imatges que la societat té del territori
SUBJECTIU OBJECTIU
Convenció Europea del Paisatge que tot el territori és paisatge, i no només els paisatges singulars, pintorescos o excepcionals l’existència d’un dret dels ciutadans a tindre i disfrutar d’un paisatge de qualitat que el paisatge és un element de qualitat de vida i un factor de desenvolupament de les comunitats
Què són els catàlegs de paisatge? Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge: “Documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen els seus valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir”.
Unitats de paisatge del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)
Massís de Bonastre
Camps del Francolí
Baix Gaià
Reus-Tarragona
Litoral del Camp
Valors estètics dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)
Valors històrics dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)
Valors naturals dels paisatges del Tarragonès (Catà leg de paisatge CdT)
Dinàmiques dels paisatges del Tarragonès (Catàleg de paisatge CdT)
MASSÍS DE BONASTRE Salomó, Vespella de Gaià
VALORS • Estètics (ambients aquàtics, formacions geomorfològiques, nuclis urbans) • Ecològics (Espais d’Interès Natural, espais forestals) DINÀMIQUES • Abandonament agricultura. •Homogeneïtzació del paisatge. •Incendis forestals
BAIX GAIÀ La Secuita, Perafort, Els Pallaresos, El Catllar, Urbs. Llevant (Tarragona), La Riera de G., La Nou de G., Altafulla, Torredembarra, La Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Barà
VALORS • Estètics (mosaic agroforestal) • Ecològics (Espais d’Interès Natural al litoral, mosaics agroforestals interiors) DINÀMIQUES • Creixements urbanístics (litoral i interior) •Abandonament conreus •Homegenïtzació del paisatge •Incendis forestals
CAMPS DEL FRANCOLÍ Vilallonga del Camp, El Morell, La Pobla de Mafumet
VALORS • Estètics (Espais agrícoles de l’avellaner) •Històrics (Patró de poblament) DINÀMIQUES • Transformació agrícola •Abandonament conreus
REUS-TARRAGONA Tarragona, La Canonja, Constantí, Vila-seca
VALORS • Estètics (Espais agrícoles de cereal i olivera, espais aquàtics) •Històrics (Tarragona romana) DINÀMIQUES • Polígons industrials i comercials • Noves vies de comunicació
LITORAL DEL CAMP Salou
VALORS • Estètics (Interfície terra-mar, espais agrícoles, paisatges recreats)
DINÀMIQUES •Creixement urbanístic
“Sempre dic i n'estic convençut que som fruit del que mengem, del clima que tenim i del paisatge que veiem.” Bigas Luna Fragment del Pregó de la Festa Major de Juliol de 2004. Festa Major de Santa Magdalena. La Nou de Gaià
Àmbit d’aplicació Camp de Tarragona
Terres de l’Ebre
Terres de Lleida
Regió Metropolitana de Barcelona
Alt Pirineu i Aran Comarques Centrals Comarques Gironines
Marc de referència Conveni europeu del paisatge. Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Experiències i estudis realitzats en els últims anys a Catalunya, l’Estat espanyol i a Europa. Sistema normatiu i de planejament territorial i sectorial vigent.
Metodologia L’Observatori del Paisatge elabora el maig de 2005 el Prototipus de Catàleg de Paisatge. Sotmès a consideració de més de 70 entitats i experts. Revisat i actualitzat anualment, des de 2005.
Criteris Visi贸 integrada del paisatge. Aplicaci贸 al conjunt del territori de Catalunya. Multiplicitat de valors. Aplicabilitat. Participaci贸.
Funcions (I) Integració del paisatge en el planejament territorial i urbanístic. De gran utilitat per a altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial lligades al paisatge (transports, turisme, agricultura,...). Document de partida per a la definició d’estratègies regionals o locals (cartes del paisatge...).
Funcions (II) Donar suport a l’avaluació ambiental estratègica de polítiques, plans i programes, així com als estudis d’impacte ambiental de projectes i els estudis d’integració paisatgística. Document de base per a campanyes de sensibilització sobre el paisatge. Actuar com a document de referència pel desenvolupament i aplicació del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
Equips d’elaboració
Coordinació i supervisió:
Elaboració:
Equips universitaris en col·laboració amb altres experts
Equip de participació
Equips tècnics dels Catàlegs de paisatge del CdT i de les TE Departament de Geografia. Universitat Rovira i Virgili. CdT
Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge. Universitat de Girona. i més de 20 col·laboradors Departament de Geografia. Universitat Rovira i Virgili. Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre-Montsià.
TE
9 redactors d’informes (COAC-Ebre / Àmbit rural) 7 membres equip participació ciutadana (CODE / X3EA / URV) 25 col·laboradors externs
Procés d’aprovació Observatori del Paisatge Elaboració del catàleg de paisatge agost’05-octubre’06-juliol’07
DPTOP Aprovació inicial Informació pública
juliol’08 3 mesos: suggeriments
Aprovació del catàleg per maig 2010 part del Conseller de PTOP
LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE DE CATALUNYA Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge
Aspectes destacats de la llei:
Article 5 (Polítiques de paisatge): integrar, per mitjà dels diferents plans i programes, la consideració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, agrícola, forestal, ramadera, d’infraestructures, cultural, social, econòmica, industrial i comercial, i, en general, en qualsevol altra política sectorial amb incidència directa o indirecta sobre el paisatge. Capítol II (El paisatge en el planejament territorial) Article 9 (Instruments): Es creen els catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge com a instruments per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge.
L’OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA http://www.catpaisatge.net
Creat l’octubre del 2004 com a entitat assessora de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les polítiques de paisatge. La Llei de Paisatge (Capítol III, Article 13) li atribueix una sèrie de funcions que ha de dur a terme, entre les quals hi ha l’elaboració dels Catàlegs de Paisatge. CONSELL RECTOR
President Vicepresident Secretari 9 vocals de la Generalitat de Catalunya 7 representants de les universitats públiques 4 representants de les diputacions catalanes 2 representants de associacions municipalistes L’alcalde d’Olot 9 representants de Col·legis professionals 1 representant de la Fundació Territori i Paisatge
COMISSIÓ EXECUTIVA
Departament de PTOP
C O N S E L L A S S E S S O R
Ajuntament d’Olot Diputació de Barcelona Fundació Territori i Paisatge Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
DIRECCIÓ (Joan Nogué, Catedràtic de Geografia de la UdG) ÀREA TÈCNICA I ADMINISTRATIVA
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES http://www.gencat.cat/ptop Encarregat, a través de la Secretaria per al Planejament Territorial, d’elaborar els Plans Territorials Parcials. La Llei de Política Territorial, de 1983, ja preveia l’elaboració dels PTP. El primer PTP es va aprovar el 2001 (Terres de l’Ebre).
L’OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA http://www.catpaisatge.net
Creat l’octubre del 2004 com a entitat assessora de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les polítiques de paisatge. La Llei de Paisatge (Capítol III, Article 13) li atribueix una sèrie de funcions que ha de dur a terme, entre les quals hi ha l’elaboració dels Catàlegs de Paisatge.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES http://www.gencat.cat/ptop Encarregat, a través de la Secretaria per al Planejament Territorial, d’elaborar els Plans Territorials Parcials. La Llei de Política Territorial, de 1983, ja preveia l’elaboració dels PTP. El primer PTP es va aprovar el 2001 (Terres de l’Ebre).
Integració Catàlegs Paisatge – Plans Territorials Parcials: TEORIA
1
CATÀLEGS DE PAISATGE
3 PLANS TERRITORIALS PARCIALS
2
DIRECTRIUS DE PAISATGE
L’OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA http://www.catpaisatge.net
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES http://www.gencat.cat/ptop Encarregat, a través de la Secretaria per al Planejament Territorial, d’elaborar els Plans Territorials Parcials.
Creat l’octubre del 2004 com a entitat assessora de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les polítiques de paisatge.
La Llei de Política Territorial, de 1983, ja preveia l’elaboració dels PTP. El primer PTP es va aprovar el 2001 (Terres de l’Ebre).
La Llei de Paisatge (Capítol III, Article 13) li atribueix una sèrie de funcions que ha de dur a terme, entre les quals hi ha l’elaboració dels Catàlegs de Paisatge.
Integració Catàlegs Paisatge – Plans Territorials Parcials: PRÀCTICA
1 2
PLANS TERRITORIALS PARCIALS
CATÀLEGS DE PAISATGE
? 3
MESURES I ACCIONS
DIRECTRIUS DE PAISATGE
? 4
Procediment d’elaboració
1. Identificació i caracterització del paisatge
2. Avaluació del paisatge
3. Definició dels objectius de qualitat paisatgística
4. Establiment de mesures i propostes d’actuació
P A R T I C I P A C I Ó
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge - CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (ÀMBIT TERRITORIAL):
Elements naturals: identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.
Evolució històrica: breu síntesi de les diferents etapes de transformació paisatgística, fent especial èmfasi en el darrer segle.
Organització actual: descripció i classificació del paisatge actual (urbà, periurbà, agrícola, forestal...
Expressió artística: com es veu i descriu el paisatge des de diferents vessants artístiques (pintura, literatura, llegendes, cançons,...
Dinàmica actual: identificació i descripció dels diferents processos de transformació actual (agents, impactes,...)
Valors paisatgístics: descripció dels principals valors paisatgístics (ecològics, culturals, històrics, religiosos, simbòlics-identitaris, socials i estètics.
Rutes i punts d’observació: inventari de cada punt i recorregut, i descripció de la visió del paisatge i de les unitats de paisatge veïnes que s’observen.
Riscos i impactes: processos i factors que podrien empobrir la qualitat del paisatge (com els incendis).
Evolució futura: Descripció del futur paisatge a través de la interrelació entre processos naturals, tendències socioeconòmiques i conseqüències de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials vigents.
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge PROCEDIMENT PER A LA CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge FONTS D’INFORMACIÓ PER A LA CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE Elements naturals
Model Digital del Terreny, ICC, 1:5.000 Cartografia hàbitats Catalunya (2004), DMAiH Mapa usos sòl (2002), DMAiH Ortofotomapa, ICC, 1:25.000 Treball de camp
Evolució històrica
Ortofotomapes, ICC, 1:25.000 Vol americà (1956-57) Biliografia Dades estadístiques
Organització actual
Cartografia d’Hàbitats (2004), ICC Mapa usos sòl (2002), DMAiH Treball de camp
Expressió artística
Exploració del llegat artístic i literari de l’indret (pintura, fotografies, literatura,…) Bibliografia
Dinàmica actual
Treball de camp Mapes usos sòl (1992-2002) DMAiH
Valors paisatgístics
Naturals Espais naturals protegtis (parcs nacionals, PNIN, reserves natural s, …) Espais d’Interès Natural (PEIN) Etc. Històrics Bé cultural d’interès nacional Bibliografia Estètics Participació ciutadana Bibliografia
Simbòlics-identitaris Participació ciutadana Bibliografia Ús social Participació ciutadana Xarxes d’intieraris i miradors Productius Denominacions d’origen Recursos turístics Xarxa espais d’interès natural Participació ciutadana
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge CARTOGRAFIA BÀSICA PER CARACTERITZAR EL PAISATGE Cartografia de base - Cartografia topogràfic (ICC) 1:50.000 i 1:5.000 -Ortofotoimatges (ICC) 1:5.000 i 1:25.000 Cartografia temàtica - Base geològica (DMAH, 2003) - Cartografia de l’Atles Climàtic de Catalunya (DMAH, 1996) - Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (CREAF, 2001) - Usos del sòl 2002 (DMAH, 2004) - Cartografia dels hàbitats a Catalunya (DMAH, 2004) - Corine Land Cover 2000 (AEMA) - Hàbitats d’Interès Comunitari (DMAH, 2001) - Espais naturals de protecció especial (DMAH, 2003) - Pla d’espais d’interès natural (DMAH, 2003) - Xarxa Natura 2000 (DMAH, 2004) - Zones humides (DMAH, 2001) - Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (DMAH, 2002) - Forest gestionada pel Departament de Medi Ambient (2001) - Activitats extractives (DMAH, 2004) - Activitats extractives en domini públic hidràulic (DMAH, 2004) - Activitats extractives abandonades (DMAH, 1999) - Zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries (DMAH, 2004) - Delimitació de zones inundades per a la redacció de l’INUNCAT (1:50.000) - Mapa de perill bàsic d’incendi forestal (DMAH, 2002) - Mapa de models de combustible i d’inflamabilitat (DMAH, 2001) - Gestors de residus municipals i de la construcció (DMAH, 2005) - SITPUC (DPTOP) - SIGPAC (DARP)
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge - DEFINICIÓ D’UNITATS DE PAISATGE
Identificació i cartografia de les àrees del territori que tenen un caràcter semblant (prenent de base l’estudi dels elements naturals, culturals i visuals que configuren el paisatge): unitats de paisatge
FASE 1: Identificaci贸 i caracteritzaci贸 del paisatge
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge - CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (UNITATS DE PAISATGE):
Elements naturals i humans: identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.
Evolució històrica: breu síntesi de les diferents etapes de transformació paisatgística, fent especial èmfasi en el darrer segle.
Organització actual: descripció i classificació del paisatge actual (urbà, periurbà, agrícola, forestal...
Expressió artística: com es veu i descriu el paisatge des de diferents vessants artístiques (pintura, literatura, llegendes, cançons,...
Dinàmica actual: identificació i descripció dels diferents processos de transformació actual (agents, impactes,...)
Valors paisatgístics: descripció dels principals valors paisatgístics (ecològics, culturals, històrics, religiosos, simbòlics-identitaris, socials i estètics.
Rutes i punts d’observació: inventari de cada punt i recorregut, i descripció de la visió del paisatge i de les unitats de paisatge veïnes que s’observen.
Riscos i impactes: processos i factors que podrien empobrir la qualitat del paisatge (com els incendis).
Evolució futura: Descripció del futur paisatge a través de la interrelació entre processos naturals, tendències socioeconòmiques i conseqüències de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials vigents.
FASE 1: Identificació i caracterització del paisatge - CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE (ÀMBITS/UNITATS):
Elements naturals i humans: identificació i descripció dels elements abiòtics, biòtics i antròpics que intervenen en el paisatge.
Evolució històrica: breu síntesi de les diferents etapes de transformació paisatgística, fent especial èmfasi en el darrer segle.
Organització actual: descripció i classificació del paisatge actual (urbà, periurbà, agrícola, forestal...
Expressió artística: com es veu i descriu el paisatge des de diferents vessants artístiques (pintura, literatura, llegendes, cançons,...
Dinàmica actual: identificació i descripció dels diferents processos de transformació actual (agents, impactes,...)
Valors paisatgístics: descripció dels principals valors paisatgístics (ecològics, culturals, històrics, religiosos, simbòlics-identitaris, socials i estètics.
Rutes i punts d’observació: inventari de cada punt i recorregut, i descripció de la visió del paisatge i de les unitats de paisatge veïnes que s’observen.
Riscos i impactes: processos i factors que podrien empobrir la qualitat del paisatge (com els incendis).
Evolució futura: Descripció del futur paisatge a través de la interrelació entre processos naturals, tendències socioeconòmiques i conseqüències de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials vigents.
NATURALS I ECOLÒGICS: Fan referència als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. Es consideraran: Espais amb especial interès natural i ecològic (per la seva singularitat, representativitat, etc.) i també els paisatges reconeguts legalment per criteris estrictament naturals. Connectivitat ecològica entre espais naturals (fluvial i terrestre)
ESTÈTICS: es relacionen amb la capacitat que té un paisatge per transmetre un determinat sentiment de bellesa, en funció del significat i apreciació cultural que ha adquirit al llarg de la història, així com del valor intrínsec en funció dels colors, la diversitat, la forma, les proporcions, l’escala, I la textura dels elements que conformen el paisatge. Elements monumentals històric-artístics Pobles abandonats Nuclis urbans tradicionals Espais amb arquitectura rural de pedra seca Conjunts monumentals històric-artístics Paisatges amb harmonia visual de conjunt Formacions geomorfològiques i els perfils topogràfics Formacions vegetals Espais agrícoles Mosaics agroforestals Litoral (Interfícies terra-aigua) Paisatges recreats
HISTÒRICS: es corresponen a les petges més rellevants que l’ésser humà ha deixat en el paisatge al llarg de la història. Castells i torres defensives Cooperatives i cellers modernistes Masos i masies Conjunts i elements industrials Restes arqueològiques Infraestructura hidràulica Conjunts monumentals històric-artístics Nuclis urbans Conjunts i elements religiosos Escenaris d’episodis bèl·lics Infraestructura viària Pobles abandonats Espais amb arquitectura rural de pedra seca Patró de poblament: Bosc de Poblet Espais agrícoles
SIMBÒLICS-IDENTITARIS: es correspon amb la identificació que un determinat col·lectiu sent amb un paisatge. Ambdós valors fan referència a elements del paisatge o paisatges en el seu conjunt amb una gran càrrega simbòlica o identitària per les poblacions locals per establir-hi relacions de pertinença. Conjunts monumentals històric-artístics Pobles abandonats Elements religiosos Espais amb arquitectura rural de pedra seca Espais agrícoles Formacions geomorfològiques i els perfils topogràfics Bosc de Poblet (nord de les Muntanyes de Prades) Paisatges mironians
RELIGIOSOS-ESPIRITUALS: es corresponen a elements del paisatge, o paisatges en el seu conjunt, que es relacionen amb pràctiques i creences religioses. Esglésies i ermites Santuaris Monestirs Montsant, espai amb alta càrrega espiritual. Ruta del Cister
Valors productius: relacionats amb la capacitat d’un paisatge per proporcionar beneficis econòmics, convertint els seus elements en recursos. Per al conjunt del Camp de Tarragona realment hi ha pocs paisatges que representin un valors productius de primer ordre. Destacarien els paisatges litorals, els paisatges de la vinya del Priorat, els paisatges agroforestals, i els paisatges agrícoles.
Valors d’ús social: es relacionen amb la utilització que fa un individu o un determinat col·lectiu d’un paisatge per a diverses activitats, sobretot relacionades amb el temps d’oci. En el cas del Camp de Tarragona, destacarien dos grans tipus de paisatges, els litorals i els forestals.
FASE 2: Avaluació del paisatge - AVALUACIÓ D’AMENACES I OPORTUNITATS
PRINCIPALS DINÀMIQUES I PROCESSOS - l’èxode rural que ha despoblat grans àrees de muntanya a favor de les planes i ciutats, és la causa de la pèrdua d’estructures seculars del paisatge rural. - la urbanització difusa que ha provocat la dispersió per tot el territori d’àrees residencials, comercials i industrials, juntament amb una densa xarxa d’infrastructures viàries, ha provocat l’emergència de nous paisatges, de caràcter periurbà o rururbà sense identitat pròpia. - el turisme litoral ha estat el motor de transformació de la façana litoral. Potser el més característic de tots els tipus de paisatges mediterranis és el que ha sofert un canvi més radical. - els incendis forestals, afavorits per l’abundància i continuïtat de grans masses forestals, han transformant els darrers 20-30 anys bona part dels paisatges de les muntanyes del Camp de Tarragona (exceptuant algunes masses de les obagues de les Muntanyes de Prades). - les centrals eòliques, que tendeixen a instal·lar-se a les carenes, ja han transformat alguns paisatges (Serra de Pradell-l’Argentera, Coll de la Teixeta, Serra del Tallat), i probablement ho continuaran fent en el futur immediat. - algunes transformacions agrícoles, especialment a la comarca del Priorat, però també en altres indrets del Camp de Tarragona, comporten transformacions de les estructures de paisatge tradicionals.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
3 nivells de participació: - AGENTS
DE PAISATGE
Entrevistes en profunditat i grups de discusió amb agents de paisatge: cambres de comerç, grups ecologistes, consells comarcals, unió de pagesos,… (25 CdT, 81 TE) Objectiu: validar delimitació i topònim de les unitats; valors intangibles; riscos i amenaces; evolució futura; definició objectius de qualitat paisatgística;... - ENQUESTES TELEFÒNIQUES: 811, només TE Objectiu: primer contacte amb la població (no experta, no motivada) per determinar a grans trets els principals valors i dinàmiques del paisatge - ENQUESTES
WEB
Obert al públic en general. Aportacions: 878 CdT, 387 TE. Objectiu: valoració principals elements del paisatge; ajustar riscos i amenaces; definició objectius qualitat paisatgística;... - TALLERS
TERRITORIALS: 100 participants, només TE
- CONSULTES A EXPERTS
FASE 3: Definició dels Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP) Els objectius de qualitat paisatgística, es defineixen a partir de la pregunta «quin paisatge volem?». Es descriuen tant per a tot l’àmbit territorial objecte d’estudi, com per a cadascuna de les unitats de paisatge FASE 3.A: OQP Àmbit territorial
FASE 3.B: OQP Unitats de paisatge OQP 1.1
OQP 1 Unitat 1 OQP 2
OQP 1.X
OPQ 3 OPQ…
OQP 1.2
OQP ….1
Unitat …
OQP ….2
OPQ…
OQP ….X
OPQ 21
OQP 29.1
Unitat 29
OQP 29.2 OQP 29.X
OQP Àmbit territorial Terres de l’Ebre
OQP Unitat de paisatge Reus-Tarragona
FASE 3: Definició dels Objectius de Qualitat Paisatgística (OPQ) FASE 3.A: OQP Àmbit territorial Camp de Tarragona S’han definit 21 objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit territorial: 1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica. 2. Uns assentaments urbans amb un creixement ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats reals. 3. Unes urbanitzacions endreçades, amb perímetres nítids, i dotades d’elements de qualitat paisatgística. 4. Uns paisatges litorals naturals i agrícoles gestionats integralment, preservant-los de la urbanització i les infraestructures. 5. Uns paisatges litorals urbanitzats amb unes intervencions dirigides a dotar-los de qualitat i de noves identitats. 6. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. 7. Un sòl no urbanitzable endreçat
8. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament. 9. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament. 10. Uns espais periurbans de les grans i mitjanes ciutats, dissenyats amb criteris d’integració. 11. Uns polígons industrials, energètics, logístics i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn. 12. Uns paisatges de les infraestructures energètiques, conformats per centrals eòliques i centrals solars fotovoltaiques, planificades amb visió de conjunt a escala regional i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors. 13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris del Camp de Tarragona i no incorporin elements estranys o aliens. 14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges del Camp de Tarragona.
15. Uns mosaics agroforestals de conreus de secà, productius, i vinculats al manteniment dels elements de pedra seca de suport a l’agricultura, o exemples vius de paisatges de la trilogia mediterrània per excel·lència (blat, vinya i olivera/ametller). 16. Uns paisatges de la vinya ben conservats i gestionats que revaloritzin els productes vinícoles que s’hi produeixen, on la vinya conviu amb altres conreus de secà generant mosaics agrícoles. 17. Un paisatge del garrofer generant paisatges de qualitat en espais agrícolament marginals en base al treball de la pedra seca, conservat com a referent estètic i identitari del litoral mediterrani tarragoní, i com espais tampó/de transició entre els espais urbanitzats i els espais naturals. 18. Un paisatge de l’avellaner del sector central del Camp gestionat en base a la seva singularitat i identitat, i que permeti la revalorització dels productes agrícoles. 19. Uns paisatges dels conreus herbacis de secà, característics de la Baixa Segarra, que es mantinguin nets d’elements que trenquin la seva configuració actual.
20. Uns paisatges fluvials, especialment dels rius Francolí i Gaià, però també del conjunt de barrancs i rieres, conservats conforme a la seva dinàmica i funcionalitat i accessibles per activitats de gaudi. 21. Un paisatge del patrimoni històric vinculat a les construccions defensives, les construccions religioses, i les construccions productives, dotant-los d’un contingut i significació territorial i paisatgística.
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació Algunes apreciacions preliminars (1): CAPÍTOL II (de la Llei de Paisatge) El paisatge en el planejament territorial
Article 9 Instruments de protecció, gestió i ordenació del paisatge 1.
Es creen els catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge com a instruments per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge.
2. L’aprovació dels catàlegs del paisatge correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb uns tràmits previs d’informació pública i de consulta als ens locals i a les organitzacions econòmiques i socials concernides. 3. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques incorporar als plans territorials parcials i, si escau, als plans directors territorials, pel que fa a llur àmbit, les directrius del paisatge que responguin a les propostes dels objectius de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge. 4. La col·lectivitat, les entitats, els ens locals, els altres departaments de la Generalitat i altres administracions participen en la tramitació de les directrius del paisatge en el marc i amb els mitjans que estableixen la normativa referent a la tramitació del planejament territorial i la normativa sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, especialment pel que fa al compliment dels tràmits d’informació pública i de consulta o informe.
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació Algunes apreciacions preliminars (2): CAPÍTOL II (de la Llei de paisatge) El paisatge en el planejament territorial Article 11 Contingut dels catàlegs del paisatge f) La proposta de mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat paisatgística. Article 12 Directrius del paisatge 1. Les directrius del paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs del paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials. 2. Els plans territorials parcials i els plans directors territorials determinen els supòsits en els quals les directrius són d’aplicació directa (Normes), els supòsits en els quals són d’incorporació obligatòria quan es produeixi la modificació o la revisió del planejament urbanístic i els supòsits en els quals les actuacions requereixen un informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria de paisatge (Directrius). Els plans territorials parcials i els plans directors territorials també poden determinar quan les directrius del paisatge són recomanacions per al planejament urbanístic, per a les cartes del paisatge i per a altres plans o programes derivats de les polítiques sectorials que afectin el paisatge (Recomanacions). En aquest darrer supòsit, els plans o els programes que s’aprovin han d’ésser congruents amb les recomanacions de les directrius del paisatge.
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació Algunes apreciacions preliminars (3): - Els Catàlegs de Paisatge no tenen valor normatiu, sinó que en la quarta fase dels catàlegs (Establiment de mesures i propostes d’actuació) fan unes propostes de criteris i accions que caldria dur a terme per assolir els objectius de qualitat paisatgística. - Les propostes de criteris i accions són les que s‘acabaran aprovant en cadascun dels catàlegs, i desprès els equips redactors dels respectius Plans Territorials Parcials decidiran quins criteris i accions passen a formar part de les directrius de paisatge en el si dels plans territorials parcials. - L’estructura de l'apartat d’Establiment de mesures i propostes d’actuació ha sofert modificacions durant l'elaboració dels primers catàlegs (Camp de Tarragona i Terres de Lleida), passant de l’estructuració en: normes, directrius i recomanacions, segons àmbit d’actuació (Sistema d’espais oberts, Assentaments urbans, i Infraestructures de mobilitat), tal i com marcava el Prototipus de Catàlegs de Paisatge (document metodològic facilitat per l'Observatori del Paisatge als equips redactors), a l'establiment de criteris i accions per a cada Objectiu de Qualitat Paisatgística.
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació Algunes apreciacions preliminars (i 4): -Els objectius de qualitat paisatgística, i per extensió les mesures i propostes d’actuació, han de ser coherents amb les orientacions, els criteris, les directrius i les normes establertes pels documents de referència en l’àmbit de la planificació del territori, especialment amb els principis i criteris generals que orienten el Programa de Planejament Territorial de Catalunya, així com amb aquelles disposicions nacionals i internacionals en matèria de protecció, ordenació i gestió del paisatge des de la perspectiva del desenvolupament sostenible. - També s’han considerat aquelles aportacions que des de les organitzacions socials, econòmiques, acadèmiques,…, del territori s’han fet sobre la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació Les mesures i propostes d’actuació estan presentades en dues parts:. Per a tot l’àmbit territorial, les mesures i propostes d’actuació equivalen a:
Criteris, que contribueixin a l’assoliment dels objectius de qualitat paisatgística.
Accions, que corresponen a actuacions, projectes o iniciatives impulsades per les administracions que, seguint els criteris establerts prèviament, ajudin a l’assoliment dels objectius de qualitat paisatgística definits. Detallen sectors i àmbits d'actuació concrets. Per a les unitats de paisatge, les mesures i propostes d’actuació equivalen a:
àrees a protegir: espais de qualsevol extensió i/o elements puntuals que haurien de ser protegits davant agressions que comprometin els seus valors paisatgístics.
àrees a gestionar: espais d’extensió mitjana o gran, que necessiten d’actuacions de gestió del paisatge.
àrees a ordenar: elements puntuals o àrees de poca extensió que permeten plantejar solucions a nivell projectual.
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació ÀMBIT GENERAL
Criteris i Accions per a cadascun dels Objectius de Qualitat Paisatgística
UNITATS DE PAISATGE Àrees de foment de la gestió Àrees amb valors especials a protegir Àmbits susceptibles d’accions d’ordenació
DIRECTRIUS DE PAISATGE (DPTOP)
Segons àmbit d’actuació PTP:
Segons tipologia:
Sistema d’espais oberts
Polítiques de planejament territorial
Assentaments urbans
Polítiques de planejament sectorial
Infraestructures de mobilitat
FASE 4: Establiment de mesures i propostes d’actuació Esquema-resum
OQP Àmbit territorial
mesures i propostes d’actuació CRITERIS i ACCIONS
OQP Unitats de paisatge
Àrees a protegir Àrees a gestionar Àrees a ordenar
DIRECTRIUS DE PAISATGE NORMES-DIRECTRIUS-RECOMANACIONS
Segons àmbit d’actuació
Segons tipologia planejament
Directrius del paisatge per a les Terres de l’Ebre Normes d’ordenació territorial i Directrius del paisatge del PTP de les Terres de l’Ebre, aprovat definititvament el 27 de juliol de 2010 http://www.gencat.cat/ptop/plans/ptte/03 Normes ordenacio territorial i Directrius del paisatge/Normes_Directrius.pdf
S’han incorporat al PTPTE un total de 53 directrius del paisatge que han de permetre l’assoliment dels quinze objectius de qualitat paisatgística
TALLER DE TRASPOSICIÓ DE CRITERIS I ACCIONS A DIRECTRIUS DE PAISATGE INSTRUCCIONS
• Es treballarà en grups • Cada grup treballarà sobre els Criteris i Accions d’un Objectiu de Qualitat Paisatgística • Al finalitzar l’exercici cada grup haurà de presentar una matriu degudament cumplimentada.
OBJECTIUS
• Cada grup actuarà com si fós un equip de la Secretaria per al Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya, a qui se li encarrega la trasposició d’uns Criteris i Accions contemplats en el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. • Es tracta d’un simple exercici on caldrà ubicar cada Criteri i cada Acció en la part de la matriu que es consideri escaient.
TALLER DE TRASPOSICIÓ DE CRITERIS I ACCIONS A DIRECTRIUS DE PAISATGE ORIENTACIONS
1) El sistema d’espais oberts: correspon a aquelles parts del territori que han d’ésser preservades de la urbanització i en general dels processos que poden afectar-les negativament; comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic. 2) El sistema d’infraestructures: correspon a la xarxa viària, la xarxa ferroviària, el sistema aeroportuari, el sistema portuari, el sistema logístic i els intercanviadors modals associats. 3) El sistema d’assentaments i usos industrials: correspon als espais urbanitzats. Per la seva especificitat en l’àmbit del Camp de Tarragona, aquest capítol també incorporarà normes, directrius i recomanacions aplicables al paisatge litoral.