A Ellis x TB
A Lucy, Charlotte i Max, amb amor x CR
Sobre l’autor
Ornitòleg reconegut internacionalment, Tim Birkhead és membre de la Royal Society i professor emèrit de Zoologia a la Universitat de Sheffield. Ha guanyat premis per la seva tasca educativa i pels seus extraordinaris llibres per al públic general. Tim també ha rebut el premi a la Comunicació en Zoologia (2016) de la Zoological Society of London i el premi Stephen Jay Gould (2018) de la Society for the Study of Evolution. Com és això de ser un ocell? és el seu primer llibre infantil.
Sobre la il·lustradora
Catherine Rayner ha guanyat nombrosos premis com a il·lustradora. Es va criar en l’ambient rural de West Yorkshire, però va estudiar Il·lustració a l’Edinburgh College of Art. Ha dibuixat animals des del primer moment que va agafar un llapis. Els animals són el centre de gairebé tots els seus llibres per a nens. Catherine ha estat nominada i finalista en multitud de premis, dels quals n’ha arribat a guanyar molts. Entre ells hi ha el BookTrust a la millor nova il·lustradora i la medalla CILIP Kate Greenaway.
Títol original: What it’s Like to be a Bird
Traducció Abel Julien Vila Professor d’Ornitologia Coordinació de l’edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, abril del 2024 © 2024 Naturart, S.A. Editat per BLUME Carrer de les Alberes, 52, 2n. Vallvidrera, 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net © 2024 del text Tim Birkhead © 2024 de les il·lustracions Catherine Rayner
ISBN: 978-84-10048-10-2
Dipòsit legal: B.19687-2023
Imprès a la Xina
Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics.
WWW.BLUME.NET
Noms dels ocells basats en el Diccionari dels ocells del món, TERMCAT.
MIXT Papel procedent de fonts responsables
Tim Birkhead il·lustracions de Catherine Rayner
No cal ensenyar a volar un ocell
Els ocells
ballar manaquí cuixagroc
Vida a la foscor ocell de l’oli
El rei i la reina del riu cigne
Pràctiques garsa australiana
El gel i el bressol pingüí emperador
De tot, menys comú ànec collverd
De cap a cap dels mars tètol cuabarrat
El caçador que escolta gamarús de Lapònia
2
poden
Ocells al voltant d’un pot de mel indicador Caigut del cel falcó pelegrí Contingut 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24
La guineu i la perdiu perdiu
Trineus
corb
A punt per enlairar-se heliornis americà
L’ocell ziga-zaga albatros viatger
Amics amb plomes guacamai, lloro
La brúixola màgica pit-roig
Una sorollosa ciutat d’aus marines somorgollaire
Una història als arbres picot
3
principiants
per a
casa secreta mallerenga cuallarga La trampa d’arnes enganyapastors Els sentits dels ocells 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46
La
Aquesta preciosa femella de manaquí no s’assembla al mascle. Les plomes, d’un delicat color verd oliva, s’integren a la perfecció amb les fulles de la selva plujosa.
Els ocells poden ballar
Amèrica del Sud i Central
En les profunditats de la selva plujosa, una banda de ballarins inquiets salten a peu coix per torns. Són mascles de manaquins cuixagroc. Les branques tremolen i les fulles fan fressa ben amunt dels arbres. Des d’una branca més alta, una femella espera.
El mascle s’acosta. Aquest ocell, petit i delicat, pot ser de mida minúscula, però quan estarrufa les plomes i va cap a la llum, capta l’atenció de totes les femelles.
És l’època de cria i el mascle de manaquí cuixagroc té una feina molt important per fer. Ha d’atraure una companya amb qui aparellar-se. L’ocellet gira el cap per inspeccionar la resta de competidors, lluint unes plomes escarlata impressionants i uns mitjons d’un groc lluminós.
6
Comença la representació. El mascle llisca per la branca. Fixa els ulls ben oberts. Sembla una joguina mecànica. Cap avall, cua amunt, llisca endavant i enrere de la branca. Aquest ball cronometrat tan divertit és fascinant i fa que la femella s’hi apropi per veure’l millor.
I llavors, el manaquí està a punt per a la gran final. Salta cap amunt i torna a aterrar a la branca, sorprenent el públic amb un espetec inesperat.
BANG!
L’ocell produeix el so fregant les ales amb la cua tres vegades. Ho fa tan de pressa que sembla el tret d’una pistola! Mentre llisca cap enrere, hi afegeix quatre espetecs explosius més! Bravo!
BANG! BANG! BANG! BANG!
Ara toca a les femelles fer de jutges de la competició de ball. Una a una, valoraran la qualitat dels sons i moviments dels ballarins abans d’escollir el mascle que ho ha fet millor.
Després d’aparellar-se, la femella de manaquí cuixagroc cercarà el lloc perfecte per fer el niu, a punt per criar els pollets.
7
La la la la ! Pràctiques
Austràlia
Primera hora del matí a Austràlia, l’hora fresca i ombrívola abans de la calitja blanca del dia. Un estol de garses australianes d’ulls maliciosos baixa dels arbres on ha dormit i els ocells es queden a terra.
Cinc... sis... set... vuit… i en venen més i més.
Caminen pel camp australià, molt sec, cap a una tanca a la vora del camp de conreu. Formant un cercle al voltant d’un post de la tanca, amb el cap apuntant cap al cel, comencen a cantar juntes, donant la benvinguda al dia amb un cant melòdic i commovedor. Són un cor!
Al cap de deu minuts, deixen de cantar. Quan el sol s’eleva al cel, el cor es desfà i els ocells se’n van a passar la resta del dia per separat.
Lala la la! La lala l a!
La garsa aust r a l i a n a és diferent de la gars a eurasiàtica...
No té l a cua llarga, però és una m i c a més grossa, amb el bec més potent. També é s més agressiva.
A diferència d’altres espècies de garsa, la garsa australiana no viu en parelles, sinó que prefereix viure en grups. Tots els membres del grup col·laboraran per criar els pollets i defensar el territori davant de qualsevol intrús.
A primera hora del dia, les garses es congreguen per cantar com un equip. Més o menys com en un cor, encara que no cantin gaire bé! O potser com antics guerrers fent cants de guerra abans d’anar a la batalla... o com els fans d’un equip de futbol abans d’un partit important.
L a la la la! Cantar junts fa sentir-se bé!
Potser cantar a primera hora les ajuda a posar-se a punt per al dia.
La la la l a! La la la la!
13
