Quan l'art diu molt by Ana M. Auñón G-V

Quan l'art diu molt Alzira 2015

Índex Pàg..4 Exposició: Quan l'art diu molt Pag.54 Taules redones Per obrir boca Pàg. 58Tertúlia-café Té l'art alguna cosa a dir? 2

Comissariada per Ana Auñón i Alba Fluixà 19 de novembre de 2015 Casa de la Cultura d’Alzira

BLOG 19 de novembre de 2015 Casa de la Cultura dâ&#x20AC;&#x2122; Alzira

Casa de la Cultura C/ Escoles Pies, 4 ALZIRA

Exposici贸: Quan l'art diu molt Mapa

Índex

Exposició: Quan l'art diu molt Pàg..6 Índex Quan l’art diu molt Pàg..7 Presentació Pàg.11 Definició Pàg.12 Índex artistes Pàg.24 Opinió Pàg.28 Inauguració Pàg.38 Artistes i obres Activitats al voltant de l'exposició Pàg. 52 Índex de les activitats

Presentaci贸

Text: Elisa Torremocha Directora de la Casa de la Cultura

Hui assistim a l’obertura d’una mostra en la que conflueixen art, reflexió i reivindicació. Quan l’art diu molt, és el lema que li dóna títol. Un títol encertat donat que l’art no és sols una disciplina proveïdora d’objectes amb els que decorar les nostres vivendes. Ben al contrari, l’art té múltiples funcions en les societats. L’artista viu i crea la seua obra contextualitzat en el seu temps, observa i reflexiona sobre el món que l’envolta i, igual que l’escriptor transmet les seues reflexions mitjançant la paraula, l’artista transmet el seu pensament amb imatges plàstiques que estableixen un diàleg a través de la mirada de l’espectador. Quan l’art diu molt és una mostra on la funció estètica i d’impacte visual de l’art es posa al servei d’eixa altra funció que l’art ha assumit tantes vegades al llarg de la història: la funció social de crítica i denúncia. Els drets humans, els drets de les xiquetes i xiquets i la violència de gènere són els tres pilars sobre els que es fonamenta el discurs d’aquesta exposició al llarg de la qual es celebren les efemèrides que giren al voltant d’aquestos temes. El 10 de desembre la Declaració Universal dels Drets Humans complirà 67 anys. S’ha fet molt de treball però les transgressions d’aquella Carta de les Nacions Unides són contínues per tot arreu del món. Quins drets tenen les persones que habiten el Tercer món? On està el dret a una vivenda digna? Quantes guerres s’han lliurat des d’aleshores? Per què continuen havent presos polítics? Quants països estan sense democràcia?... 8

Demà, 20 de novembre, és el dia universal dels drets de la infància i hui, malauradament, continua essent necessari reivindicar una vida digna per a aquest col·lectiu tan vulnerable. El proper dimecres, dia 25 de novembre, es celebra el dia internacional contra la violència de gènere i, per desgràcia, aquest delicte, moltes vegades invisible, continua vigent en els mitjans de comunicació massa sovint. En el que va d’any portem ja 30 víctimes. Tot açò evidencia que encara resta molt a fer. Els 10 artistes plàstics que hi participen a la present mostra han volgut aportar les seues reflexions sobre aquests temes que afecten tan negativament les nostres vides i que moltes vegades, per tan quotidians acaben diluint-se en la normalitat i sumint la societat en la indiferència. Abel Davila , Alba Fluixà , Ana Auñon, Arantxa Guijarro, Carmen Santiago, Johanny Cabrera, Manola Roig, Pablo Hevilla, Rita Alafarga i Teresa Giner són els 10 artistes plàstics. Huit són valencians (d’ells quatre alzirenys), una cordovesa i un cubà i ens conviden a eixir d’eixa indiferència amb les seues obres ací exposades.

Aquest grup d’artistes compta en aquesta ocasió amb la col·laboració d’Amnistia Internacional que, a la part de dalt de la sala, ha creat un espai de reflexió amb informació per a aprofundir en la temàtica de l’exposició. Moltes gràcies a totes i tots per aquest toc d’atenció tan necessari. Abans d’acomiadar-me vull convidar-vos a que assistiu a les xerrades que s’han preparat al voltant de la mostra i que tindran lloc ací, a la Casa de la Cultura: -Demà, a les 19h, tindrà lloc la xerrada al voltant dels Drets dels Xiquets. -El proper dijous, dia 26 i també a les 19h, la xerrada girarà al voltant de la Violencia de Gènere. -El 4 de desembre , a les19h, parlarem sobre els Drets Humans -I, finalment, l’11 de desembre a les 18’30h a aquesta mateixa sala podrem participar en una tertúlia-café que titulada “L’art té alguna cosa a dir?” versarà sobre el món de l’art i la seua relació amb la societat. Desitge que siguen del vostre interès i ara ja us deixe amb Alba i Ana que vos parlaran dels artistes i de les obres. Elisa Torremocha Directora de la Casa de la Cultura 10

Exposició: Quan l'art diu molt Exposició en què els artistes Rita Alafarga, Ana Auñón, Abel Davila, Alba Fluixà, Teresa Giner, Arantxa Guijarro, Pablo Hevilla, Johanny Cabrera, Manola Roig i Carmen Santiago reflexionen al voltant dels drets humans, els drets dels xiquets i les xiquetes i la violència de gènere. La mostra ha estat comissariada per Ana Auñón i Alba Fluixà i comptarà també amb un espai de reflexió creat per Amnistia Internacional. Del 19 de novembre al 11 de desembre de 2015 Sala I Casa de la Cultura d’Alzira

Artistes

Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg.

13-Rita Alafarga (Drets dels xiquets) 14-Ana Auñón (Drets dels Xiquets) 15-Johanny Cabrera ( Violencia de gènere) 16-Abel Davila (Drets Humans) 17-Alba Fluixà (Drets dels Xiquets) 18-Teresa Giner: (Drets dels xiquets) 19-Arantxa Guijarro (Violència de gènere) 20-Pablo Hevilla (Drets Humans) 21-Manola Roig (Drets dels Xiquets i Violència de Gènere) 22-Carmen Santiago (Drets dels Xiquets i Drets Humans) 23-Amnistia Internacional (Espai de reflexió)

Rita Alafarga (Sueca, 1988). És llicenciada en Belles Arts. Combina la seua visió de l'art amb la psicologia del rostre humà. Amb el color i el gest de la pinzellada expressa l'ànima del model. Ha exposat en diferents poblacions del País Valencià i a diverses galeries d'art d'Itàlia. A més a més, ho combina amb la manufactura d'artesanies d'una manera ecològica. http://ritaalafarga.jimdo.com/

Ana AuĂąĂłn Licenciada en Bellas artes Artista muy comprometida con los derechos sociales, sobre todo en temas de igualdad de la mujer, violencia de gĂŠnero, temas de infancia y derechos humanos. Blog

Johanny Cabrera Fotògrafa autodidacta, amant de l'art surrealista. Expressa a través de la fotografia els temes que la societat moralment correcta s'obstina a amagar. Està decidida a demostrar que a la psicologia de l'ànima humana no existeix allò bò ni allò dolent. https://www.facebook.com/Johanny-CabreraPhotographer-104181509659287/?fref=ts

Abel Davila Artista plàstic, restaurador i poeta, nascut a Cienfuegos(Cuba) el 1973. Llicenciat en Belles Arts per l´ISA (Institut Superior d´Art) de l´Havana. Ha participat en projectes individuals i col•lectius a la ciutat de València com el Portes obertes del barri de Russafa (Russafart) i d’altres a títol personal, també ha publicat el poemari La flor extraviada a l’ Editorial Germania. Participa en diverses antologies com a poeta i il•lustrador. Actualment treballa fent joieria d’autor. És membre de diferents associacions culturals i alumne del taller de poesia de la Universitat Politècnica de València. 16

Alba Fluixà Pelufo Artista plàstica, gestora cultural i poeta Ha sentit des de sempre una gran passió per l’ art i la literatura. És llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València i Màster en Gestió Cultural de la UPV. L'any 2013 va publicar el poemari En el camí de l'alba (Editorial Germania).

Teresa Giner (Alzira, 1985) és filla de mare artista i pare escriptor, no té cap record de la seua infantesa en la que no estiga dibuixant o pintant les seues creacions. Ha estat alumna de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques i va començar a pintar a l’oli als 9 anys. És Llicenciada en Belles Arts. Durant els últims anys s’ha dedicat a ensenyar art en diferents institucions, tant públiques com privades, a presentar-se a concursos d’art i disseny gràfic, així com a fer encàrrecs individuals i incursions en el món editorial.

Arantxa Guijarro Llicenciada en Belles Arts. Actualment treballa com a docent i fa esporàdics encàrrecs de disseny gràfic. Les seues inquietuds giren al voltant de la política i d'una societat justa, així com de la recerca de la bellesa en el seu xicotet món passional. web

Pablo Hevilla

Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València i amb el Màster de Professor de Educació Secundaria i Batxillerat de la UV. Actualment treballa com a dissenyador i tota la seua vida gira al voltant de l’art.

Manola Roig Artista plàstica, il.lustradora, bloguera i rapsoda. Part de la seua obra es troba publicada en els blogs dels quals és co-autora, junt amb la seua germana Rosa Roig, i és allí on mostra les seues passions i la seua mirada personal del món. Persona compromesa amb l’entorn polític i social i la lluita per la igualtat de les dones. www.donesdefrontera.blogspot.com www.vidapervida.blogspot.com 21

Carmen Santiago Artista autodidacta cordovesa. Ha participat en múltiples exposicions tant a nivell nacional com internacional en sales i galeries de ciutats com Córdova, Sevilla, Alacant, Madrid, Huesca, Girona, Jaén, Granada, Cadis, València, Roma, Bibiena, Estocolm, Portugal o Tetuan. Té un estil realista, que s'acosta més a un surrealisme cromàtic i figuratiu.

Amnistia Internacional La Ribera

962 40 34 75 https://www.es.amnesty.org/index.php https://www.facebook.com/Amnistia-Internacional-La-Ribera-238326006356591/?fref=ts

Opinió

Alba Fluixà. Comissària de l'exposició.

La idea al voltant de la qual neix l’exposició Quan l’art diu molt és mostrar l'art implicat en la societat, parlant de temes socials i aportant la seua veu amb voluntat de fer reflexionar al públic. En aquesta mostra, els drets humans, els drets dels xiquets i les xiquetes i la violència de gènere han impulsat un grup de deu artistes a crear. Tots ells volen mostrar que l’art, a més d’aportar bellesa, serveix per a conscienciar a la gent sobre temes que incideixen directament en la nostra realitat social. Rita Alafarga, jove artista de Sueca, representa al·legòricament la Mare Terra com a protectora dels drets dels xiquets i les xiquetes. El seu format redó i les textures càlides acompanyen aquesta idea de protecció. Ana Auñon aporta dos pintures que són dos metàfores sobre la infantesa i els perills de la sobreprotecció que exerceixen les societats desenvolupades sobre els infants. El díptic, amb el seu colorit intens i fosc al mateix temps, ens incita automàticament una sensació d’alerta i la necessitat de vigilar la nostra conducta pel bé dels xiquets. Johanny Cabrera per la seua banda ens presenta una sèrie de quatre fotografies que, a mode de còmic o fotonovel·la mostren una impactant escena que ens fa pensar en la violència de gènere i que ens genera una gran tensió i un indescriptible desassossec. 25

L’artista interdisciplinari cubà Abel Davila incorpora la visió més poètica i simbòlica amb dos obres que combinen fotografia, dibuix, pintura i escultura per a crear dos instal·lacions que parteixen de dos poemes. Els versos d’aquests poemes han generat dos obres on, a partir de les seues vivències personals, ens parla del racisme i de la universalitat de la condició humana. La poeta i artista d’Alzira Alba Fluixà proposa al visitant una sèrie d’il·lustracions que combinen diverses tècniques i materials per a recrear els versos de la Cançó de bressol per a despertar consciències de Marc Granell i reflexionar així al voltant dels drets dels xiquets i les xiquetes sempre a través del color i la imatge. Teresa Giner, també d’Alzira, ha il·lustrat els drets de la declaració universal dels drets del xiquet amb dibuixos en aquarel·la en colors d’una suau vivacitat, creant una atmosfera contundent però amb un toc infantil. Un quadre a l'oli i una escultura d’Arantxa Guijarro ens posen l’ablació en el punt de mira. El retrat d'una coneguda activista contra aquesta pràctica i una escultura al·legòrica complementen uns versos escrits per la pròpia artista de Museros. El jove alzireny Pablo Hevilla ha presentat dos pintures i una instal·lació mitjançant les quals parla dels drets humans. Amb les pintures fa un cant a la vida i a allò que tenim d’humans i la instal·lació crea una metàfora visual clara de com els drets humans, malgrat les declaracions signades, continuen sent maltractats. 26

Manola Roig és de Sueca i està molt sensibilitzada amb el feminisme i la violència de gènere. És també molt interdisciplinària i les obres que du a l’exposició combinen collage i linoligrafia amb la intenció d’incidir en l’actualitat i en allò que encara queda per millorar, especialment pel que fa a les dones. La pintora cordovesa Carmen Santiago contribueix amb dos grans quadres plens de color als que mostra dones fortes i belles que amb la seua força se sobreposen a les violacions que sofreixen els drets humans i els drets dels xiquets. Al final del seu passeig per la sala, el visitant trobarà l’espai de reflexió. Amnistia Internacional de La Ribera ha col·laborat amb el muntatge d'un espai que pretén aportar a l'espectador les ferramentes i la informació per a aprofundir en la reflexió que propicien les obres de l'exposició. El visitant curiós pot alentir el ritme i pensar, en definitiva, començar a digerir tot allò que ha vist i trencar els murs que construïm al nostre voltant per a no pensar constantment en tot allò que succeeix al món. El recorregut acaba amb un espai d’expressió al que el públic poc aportar la seua opinió, les seues reflexions i les seues idees mitjançant l’ús de post-its que aniran omplint les parets d’ aquest racó de la sala. Cap obra està vertaderament acabada fins que no la contemplen els ulls dels espectadors i quan es tracta d’art amb una clara voluntat social com és aquest cas l’ aportació dels visitants és totalment imprescindible per a tancar el cercle. Alba Fluixà Pelufo. Comissària de l’exposició. 27

Inauguraci贸

Rita Alafarga amb la seua obra

Alba FluixĂ amb les seues obres

L'artista Johanny Cabrera amb les seues obres

L'artista Teresa Giner amb les seues obres

Pablo Hevilla amb les seues obres

Instal路laci贸 col路lectiva de tots els artistes

Ana Au帽贸n amb les seues obres

Carmen Santiago amb les seues obres

Manola Roig amb les seues obres

Arantxa Guijarro amb les seues obres

Les obres d'Abel Davila. 48

Espai d'expressió (Post-its) Arribarà el dia en què tot açò serà un record i passarà a la història. Un dia en què tots els drets no seran violats!! Els drets no entenen de races ni sexe. Llibertat i igualtat. Que la justícia deixe de ser una paraula per a fer-se realitat. Homes i dones han d'estimar-se. Carola Castiglia. Sols uns pocs lluiten contra açò, per això no s'arregla, si lluitàrem tots: societat, cultura... estes coses no passarien. No jutges a una persona per l’aspecte i menys a una dona quan li han trencat el cor. Aitana Ortiz Bria. Tots podem ser lliures si tots volem ser-ho. Sols hi ha dos maneres de viure: des del victimisme o des de la responsabilitat. Johanny Cabrera. No fa falta parlar per a entendre. Natalia. Mes sovint és necessari. Seria feliç al sentir-me igual als meus germans, per això lluitem i algun dia ho aconseguirem. Comprenc la immigració i als emigrants. Que la justícia deixe de ser paraula per a convertir-se en realitat. Arantxa G-B. Accions com esta són les que poden canviar el món. Empar. Jo opine que la violència de gènere no és justa perquè les dones no s'ho mereixen. Anònim. !!Fantàstica diversitat!! Dona, mare, Mare Natura, mare saviesa, mare… filla… germana… Ita Olivares.

Per a que algun dia homes i dones, dones i homes arriben a una vertadera igualtat, sense que els drets d'un prevalguen sobre els de l'altre en un equilibri real. Santos Rodríguez. La major desigualtat és voler igualar. Llibertat, igualtat per i per a tots sense distinció de raça ni gènere, sols igualtat i Pau. Carmen Santiago. Amb tant que ens costà assolir la igualtat, no puc ni imaginar que les meues descendents es convertiren en invisibles. On estan els nostres drets si ningú ens fa cas per més que demanem ajuda? Lo més revolucionari és fer complir als drets humans. Algú recorda com hem arribat a esta situació? Alça't i pensa. Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. Per què parlem tant i fem tan poc?. Maite Pérez Roig. Quan creus que ja s’acaba, torna a començar!! Guerra- mort-maltractament - violència -mort -guerra- maltractaments. Per a que el món s'estime no han d'haver guerres. Carmen Ramírez Llopis. Obscura, fosca em vas fer, embolcallada amb els secrets de la terra de sota. Felicia Fuster. Per tantes víctimes que reien, obliden, per tantes víctimes que només tenen una vida, per tantes víctimes que cauen en combats inútils… (...) un esclat rompent, un grit perpetu!! Germanet Roig. !Les vostres guerres són els nostres morts!! Fina Piera. L'home i la dona no són iguals, però tenen els mateixos drets i la mateixa dignitat. La desigualtat. anònim. Bé. Espere que no hi hagen guerres. Marc i Claudia. Ens uneix un interés comú; és el d’un món, el d’una vida. Virginia Woolf. La pobresa no és un vici. Guerra i Pau. Que la injustícia deixe de funcionar en els jutjats. Tots tenim els mateixos drets, no s'ha de discriminar per sexe, color, ideologia, ni res...Totes les diferències són respectables encara que no es compartisquen. No fa falta fer-li mal a ningú, la teua idea o forma de pensar no val més que la d'una altra persona. Carla Ramira. El resultat d’aquest munt de paper és una llavor que avui hem plantat, cal esperar a veure com creix, i redimensionar-lo a cada cop.

Comentaris dels visitants i dels artistes. Any 2015 50

Amnistia Internacional La Ribera Racó de reflexió Amnistia Internacional, com a moviment de defensa global dels drets humans, convida a l'anàlisi i a la reflexió amb l'exposició de panells “La discriminació i la violència contra les dones”. Aquesta va acompanyada de materials com serigrafies de la revista satírica El Jueves, informació del projecte internacional “Passos lleugers” així com revistes i material complementari. Tot un repte perquè el món puga canviar, però no ho farà sol.

Activitats al voltant de l'exposició Quan l'art diu molt. Pag. 54 Taules redones Per obrir boca Pàg. 58 Tertúlia-café Té l'art alguna cosa a dir? 52

Taules redones Per obrir boca: 20 de novembre a les 19h Drets dels Xiquets a l'auditori de la Casa de la Cultura 26 de novembre 19h Violencia de Gènere a l’aula 2 4 de desembre 19h Drets Humans a l’aula 3 Tertúlia-café Té l'art alguna cosa a dir? 11 de desembre a les 18.30h a la sala d'exposicions. Casa de la Cultura de Alzira 2015

BLOG 20 de novembre a les 19h Drets dels Xiquets a l'auditori de la Casa de la Cultura 26 de novembre 19h Violencia de Gènere a l’ aula 2 4 de desembre 19h Drets Humans a l’aula 3

Per obrir boca: Dia Universal del Xiquet (Fomentar la fraternitat i el seu benestar) Ponents: Enric Navarro (assetjament escolar) T猫cnic en Autoprotecci贸 Fulgencio Torremocha Drets del Xiquet: de la literatura dels tractats internacionals a la realitat 20 de novembre a les 19h Drets dels Xiquets a l'auditori de la Casa de la Cultura

Per obrir boca: Eliminaci贸 de la Viol猫ncia contra la Dona Ponentes: Asociaci贸n de Mujeres Juristas de Alzira-AYUDA "La sororidad como altavoz de la igualdad." Hem parlat sobre la necessitat de crear xarxes i complicitats entre els grups de dones que treballen per la igualtat, a fi de que les institucions ens escolten. twitterJuristesAlzira www.

donesjuristes.blogspot.com

https://www.facebook.com/donesjuristes?fref=ts 26 de noviembre 19h Violencia de G茅nero en el aula 2

Per obrir boca: Drets Humans (Els drets humans són drets inherents a tots els éssers humans, sense cap distinció de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua o qualsevol altra condició. Tots tenim els mateixos drets humans, sense cap discriminació. Estos drets son interrrelacionats, interdependents i indivisibles) Ponent: Fernando Rodríguez Professor d'Història (Un punt de vista históric) 4 de desembre 19h Drets Humans a l'aula 3

BLOG Tertúlia d'art: Té l'art alguna cosa a dir? Tertulians: Ana Auñón Alba Fluixà Sergio Terrones 11 de desembre a les 18.30h a la sala d'exposicions I Casa de la Cultura d'Alzira

Quan l'art diu molt Quina relació han de tindre l'art i la societat? Té l'art alguna cosa a dir? Com hauria de relacionar-se la societat amb els artistes? Què pot aportar l'art a la societat? Per què són importants els catàlegs d'art per als artistes? L'obra dels artistes ha de tractar temes socials? La societat necessita l'art? Tu també tens alguna cosa que mostrar. Tu també tens alguna cosa a dir. No et talles i expressa't. Volem veure el que pots aportar, participa!

ÂŠ d'imatges, els autors ÂŠ de textos, els autors