EL FULLET INFORMATIU Un dels recursos més pràctics per a exposar per escrit una informació sobre un tema, de manera clara i breu, és l’edició d’un fullet informatiu. Aquest document sol formar part d’una campanya i actua com a suport d’unes altres accions que tenen la mateixa finalitat, com exposicions, conferències... En trobem sobre els assumptes més diversos i en distints formats. Tenen l’avantatge de ser fàcils de distribuir, per això els podem trobar en molts llocs: al carrer, a la bústia, als bars, als centres culturals... Com que e fullet pot anar a qualsevol públic i el que es pretén és que siga llegit i siga convincent, la informació que s’ha de presentar de manera atractiva, per això el text sol anar acompanyat d’il·lustracions (dibuixos, fotografies, logotips...) i s’hi presenten les dades principals del tema en forma de resum o esquema, que es pot explicar i ampliar amb tota mena de detalls CARACTERÍSQUES Un fullet informatiu és un escrit expositiu que s’utilitza per a sensibilitzar la societat sobre un problema d’interés general. Presenta les característiques següents: • les seues finalitat són: informar, explicar, convèncer i proposar solucions • la informació s’hi presenta de manera clara, directa i atractiva. Per això sol anar acompanyat d’il·lustracions • els continguts s’hi exposen seguint un ordre lògic, jeràrquic i coherent • té per objecte explicar conceptes, fenòmens, activitats, fets, etc. • El receptor reconeix implícitament en l’emissor una certa autoritat sobre el tema que s’hi tracta i confia que les dades exposades són objectives i fiables • El fullet és l’obra d’un col·lectiu, per això s’escriu en tercera persona o en forma impersonal • Per a les explicacions s’utilitza el present d’indicatiu i per a donar instruccions, l’imperatiu, que inclou un vocabulari específic del tema ESTRUCTURA El fullet sol imprimir-se sobre un full doblegat, bé en dues parts i s’anomena díptic, o bé en tres parts i s’anomena tríptic. La silueta o estructura pot ser la següent: • la portada, on apareix en lletres destacades, el títol o eslògan de la campanya • les pàgines centrals, on la informació es presenta en textos breus clarament diferenciats mitjançant recursos tipogràfics i visuals com dibuixos, esquemes, mapes, etc. • La contraportada, que sol oferir solucions o suggeriments, el nom de l’entitat responsable de la publicació, els logotips d’empreses col·laboradores i les adreces on la persona interessada pot acudir. RECURSOS Les marques tipogràfiques Els textos explicatius solen tenir un aspecte formal amb marques tipogràfiques característiques, com ara la utilització de diversos tipus i cossos de lletra, guionets, punt, xifres, colors, subratllats, epígrafs o títols. Aquestes ens proporcionen una guia per a la comprensió de la informació del text i tenen dues funcions: • indicar l’ordre en què apareixen les idees d’un text (xifres, lletres o subtítols) • destacar-hi alguna informació important (format de text)
condensació de la informació Quan hem de treballar amb un cert volum d’informació, no tenim un altre remei que eliminar-ne els detalls accessoris i reduir-la a les idees essencials. Per a aquesta tasca de síntesi, s’utilitzen els resums i els esquemes. * en un resum, les idees principals es col·loquen les unes darrere de les altres formant un text ben estructurat, però més reduït que el text de partida. * En un esquema, les idees més importants apareixen amb una disposició gràfica que ens permet copsar ràpidament, amb un cop d’ull, l’estructura del text. Els esquemes poden ser de claus o de xifres a) De claus Connectors d’ús més habitual en l’explicació (I)
1. Classificadors
presentadors → per a marcar l’inici: d’entrada, primerament per començar, abans de res per a assenyalar la continuació: a més, també en segon lloc per a evidenciar l’acabament: en darrer lloc finalment jerarquitzadors → sobretot, principalment, per damunt de tot, i a més a més, no solament... sinó... assenyaladors de paral·lelisme → així mateix, així com, d’una banda... de l’altra...
b) De xifres Connectors d’ús més habitual en l’exemplificació (II) 2. lògics
2.1. Per contrastar idees 2.1.1. contradicció forta: però, al contrari, mentre que, i no... 2.1.2. rectificació o restricció: en realitat, realment, en veritat, de fet... 2.1.3. oposició feble: tanmateix, això no obstant de tota manera, ... 2.2. Per a reformular informacions 2.2.1. en una explicació: és a dir, en altres paraules, això és... 2.2.2. en una prova: en efecte, efectivament, a conseqüència de... 2.2.3. en una conclusió: en definitiva, doncs, per tant, en conclusió, ... 2.3. Per a afegir conceptes 2.3.1. d’un element nou: també, i a més a més, d’altra banda, certament... 2.3.2. per a insistir: encara més, fins i tot... 2.4. Per a exemplificar: així, en particular, com, com ara...