SIAU QUI SOU
PRIMER CENTENARI DE LA MORT DE MIQUEL COSTA I LLOBERA GUIA DE RECURSOS
BIBLIOTECA RAMON LLULL Xarxa de Biblioteques Municipals de Palma Ajuntament de Palma Maig de 2022
Índex INTRODUCCIÓ "Siau qui sou" per Carme Bosch
.........
1
RECURSOS
............................... Religiositat ............................... Territoris ............................... Classicisme ............................... Llengua catalana........................ Biografia ............................... Formentor
5 7 9 11 13 15
SIAU QUI SOU L’exposició present testimonia l’actitud d’un poble que es resisteix a morir. L’encapçala un manament molt senzill del poeta Miquel Costa i Llobera (Pollença 1854-Palma 1922) i alhora difícil de complir, ja que ens incita a practicar la nostra autenticitat: «Siau qui sou», com ell va fer al llarg de la seva vida. Celebram el centenari de la mort del poeta, completant el quart cicle d’una mort recordada de manera diversa cada vint-i-cinc anys (1947-1972-1997) pels seus contemporanis, cada vegada més pocs, fins a arribar als seus admiradors actuals. A manca d’aquells veneradors del poeta i la seva obra, ara podem celebrar aquesta etapa mitjançant actes i publicacions nombroses, com sempre s’ha fet, però servint-nos a més de les noves eines que senyoregen la societat actual, com ara recursos sonors, gràfics, audiovisuals i documentals. Costa, ja des de l’adolescència, mostra una sensibilitat especial vers el paisatge del mar i la muntanya que coneix i estima. Així ho demostra a Poesies (1885 i 1907), on publica «La vall», «Diada de juny», «Damunt l’altura», «Marina», «Temporal», «Costa Brava de Mallorca: Ribera de Tramuntana», «El Gorg Blau», «Cala gentil», etc. i, per damunt de tot, «El pi de Formentor», poema emblemàtic, traduït a moltes llengües, imitat mantes vegades, pintat per tota casta d’artistes, des dels poc anomenats als més conspicus com ara Anglada Camarasa i Joan Miró, per a posar-ne uns exemples. Alguns poemes d’aquesta publicació primerenca, com «A un claper de gegants», immortalitzant un talaiot que s'aixecava a Can Xanet, una de les possessions familiars no oblidem que eren notables terratinents , preludien una poesia narrativa que eclosionarà en «La llegenda del Puig de Pollença» i en dues peces incloses en De l’agre de la terra (1897): «La gerreta del catiu» i «Castell del rei».
BIBLIOTECA RAMON LLULL ─
─
1
Costa aprecia la història, la tradició i la fantasia, en ocasions entremesclades. Pel que fa a la primera, evoca el món romà a «Sobre les ruïnes del teatre romà de Pollentia»; el medieval a «Castell del Rei», suara esmentat, i l’edat moderna a «La cançó dels presos alliberats per la victòria dels pollencins sobre els pirates moros l’any 1550». A Tradicions i fantasies (1903) recull tradicions com «L’era d’Escorca», «Les matines», «La calúmnia venjada», «Un cap», «La mata escrita del Puig de Randa» i «La deixa del geni grec», poema magnífic, popularitzat amb el nom de la seva protagonista, Nuredduna, adaptat a l’òpera per Miquel Forteza i musicat per Antoni Massana. Dona ales a la fantasia en peces incloses dins el conjunt de la seva obra, com ara «Les dones d’aigua», «La cova del drac», «El pou de l’amada», «La cançó de Na Ruixa Mantells», etc. Costa introdueix dins la poesia catalana formes nobles i gentils de l’antiga lira clàssica, abans no usades. Així neixen les Horacianes (1906), considerades el cim de la seva obra. Costa honora amics i contemporanis en poesies dedicades a Marian Aguiló, Alfons XIII, els bisbes Josep Torras i Bages (de Vic), Josep Caixal i Salvador Casañas (de la Seu d’Urgell), Guillem Colom, Joan Fastenrath, Frederic Mistral, Pere Orlandis, Josep Maria Quadrado, Mn. Llorenç Riber, Mn. Mateu Rotger, Maria Antònia Salvà, Emília Sureda, Jacint Verdaguer, etc. Costa és un home de profunda religiositat. Ho testimonia el recull titulat Visions de la Palestina en la forma del versicle hebreu basat en el paral·lelisme de conceptes; ho mostra en els nombrosos càntics i goigs a distintes invocacions marianes, compartint el dolor del seu poble a «Processó. Impressió de Setmana Santa» i equiparant l’alegria pròpia i col·lectiva en els «Goigs a la Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença». La traducció del Cathemerinon i del Peristephanon, himnes de l’autor llatí Aureli Prudenci (segles IV-V), ocupa el període final de la seva vida, quan la musa creativa l’havia abandonat. Miquel Costa i Llobera mor el 16 d’octubre de 1922. Aleshores s’extingeix una vida marcada per una depressió i uns escrúpols que el turmenten durant les dues darreres dècades; de llavors ençà comença a petjar el camí de la immortalitat. Carme Bosch Palma, 28 d'abril de 2022 2
RECURSOS
3
Conté: BIBLIOGRAFIA RECURSOS AUDIOVISUALS RECURSOS DOCUMENTALS RECURSOS EN LÍNIA RUTES GUIADES RECURSOS GRÀFICS RECURSOS SONORS
Clicau damunt les imatges per a accedir als recursos en línia. Els poemes que encapçalen les seccions estan extrets de: Costa i Llobera: Poesia completa. Pollença: El Gall Editor, 2004
4
FORMENTOR
Pollensa-Formentor- Pino de la posada. Arxiu Ruiz Vernacci,. IPCE, Ministeri de Cultura i Esports.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per trone l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. El pi de Formentor (fragment )
5
RUTES GUIADES
BIBLIOGRAFIA
Fundació Mallorca Literària Damunt l’altura. Rutes guiades per Formentor per a conèixer la figura de Costa i Llobera. Rutes WOW Fundació Mallorca Literària Amunt, ànima forta!, Rutes guiades per Formentor per a conèixer la figura de Costa i Llobera. Rutes WOW
RECURSOS SONORS Julià, Bernat. Poema simfònic El pi de Formentor. Bunyola: Ona Digital, DL2002 Interpretada per la Capella Mallorquina, Orquestra Simfònica de Balears "Ciutat de Palma"
Bonet, Maria del Mar. El cor del temps. Barcelona: Picap, 1997
RECURSOS EN LÍNIA
Costa i Llobera, Miquel. El pi de Formentor. Barcelona: Saïm Edicions, 2019 Il·lustrat per Toni Galmés. Costa i Llobera, Miquel. El pi de Formentor. Palma: Gràfiques Miramar, 1975 Edició políglota commemorativa del centenari de la seva redacció.
RECURSOS GRÀFICS Ollé i Pinell, Antoni. El pi de Formentor [material gràfic]. Separata del llibre El pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera. Palma: Moll, 1947 Vives Vila, Pere i Llinàs Barceló, Guillem (coord.). El Pi. Palma: Gràfiques Miramar, 1983 RECURSOS DOCUMENTALS Salas Seguí, Bernat. Lo pi de formentor [música manuscrita]. [Palma, ca. 191-?] 1 partitura ms. (14 p. més cobertes); 32 cm
Miró, Joan. Joan Miró: 5 gravats més 1 portada: acompanyant el poema "El pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera. Sala Gaspar, Barcelona: Galeria 4 Gats, Palma de Mallorca, 1976
Bernat Cifre, filòleg, Doctorat en Història i expert en la vida del poeta Costa i Llobera, recita el poema més famós d'aquest: El pi de Formentor.
Coral Universitat de les Illes Balears Lletra: Miquel Costa i Llobera Veu solista: Inès Mas (contralt de la Coral UIB)
El pi de Formentor Anglada Camarasa, 1947 Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma 6
RELIGIOSITAT
Pati de Sant Salvador (18/05/1907). E M Saltien. Fons Maria Antònia Salvà. Biblioteca Lluís Alemany (Consell de Mallorca)
Damunt la grisor del pedregar se sent atreta la vista, i el cor hi vola saludant; vet aquí la Ciutat Santa, la Regina dels misteris... És la Salem de Melquisedec, qui ja hi féu ofrena de pa i vi més de vint segles abans de la Cena; és la de Jebús de Josué i la Sion excelsa de David. La terra a on es sosté sembla escruixida de prodigis; el cel que la cobreix sembla congestionat de visions. Seu la gran vidua de Judà en la quietud de son dol; seu damunt les muntanyes santes, que són clapers de sepulcres.
Jerusalem. Visions de Palestina (fragment )
7
RECURSOS EN LÍNIA Bestard i Comas, Joan. Mossèn Miquel Costa i Llobera. La seva personalitat espiritual. BSAL, 1997
Torres Gost, Bartomeu. Costa i Llobera i Ramon Llull. BSAL, 1977
RECURSOS GRÀFICS Vicenç Gomila, Francesc. Temps de festa: litúrgia, art i literatura a Pollença. Pollença. Publicacions de les Parròquies de Pollença, 2020 E.M. Saltiem. Pati de Sant Salvador (Jerusalem, 18/05/1907). Fons Maria Antònia Salvà. Biblioteca Lluís Alemany (Consell de Mallorca) Fotografia de grup davant la Piràmide de Keops 25/05/1907). Fons Maria Antònia Salvà. Biblioteca Lluís Alemany (Consell de Mallorca)
BIBLIOGRAFIA Costa i Llobera, Miquel. Visions de la Palestina. Barcelona: I·llustració Catalana, 1908 Costa i Llobera, Miquel. Visions de la Palestina. Palma: Editorial Moll, 1977 Costa i Llobera, Miquel: Obres completes. Barcelona: Biblioteca Perenne, 1947 Obra en català: - Poesia - Cançons chorals religioses (p. 135-166) - Himnes a Prudenci (p. 193-256) - Articles (p. 513-532) - Piadoses (p. 533-546) - Sermens. Panegírics (p. 547-710) Obra en castellà: - Poesías - Visiones de Palestina - Prólogos (p. 873- 890) - Artículos (p. 913-940) - Piadosas (p. 941-952) - Sermones (p. 953- 965)
RECURSOS DOCUMENTALS Salvà, Maria Antònia.Viatge a Orient: seguit d'excursió a Galatzó i alguns poemes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998
Fotografia de grup davant la Piràmide de Keops (25/05/1907) Fons Maria Antònia Salvà Biblioteca Lluís Alemany (Consell de Mallorca) 8
TERRITORIS
Torre del Puig de Pollença (1886). Sebastià Llobera. Fons Sebastià Llobera. Arxiu del So i Imatge de Mallorca (Consell de Mallorca)
Altars són les muntanyes de bon aroma ungits: com l'àguila s'hi posa la glòria de Déu viu. Pareixen grans onades que alça a l'espai sense fi la terra commoguda per un immens desig. Bé estan en la muntanya los cors més escollits: pregant s'hi transfiguren, semblants a Jesucrist. Muntanya de Can Sales, tu bé ho podries dir, que de tres santes fores l'estatge beneït! Tres dones que semblaven, allà dalt l'aspre cim, present que an el cel feia la vall dels pollencins Les ermitanes. La llegenda del puig de Pollença (fragment ) 9
RUTES GUIADES
BIBLIOGRAFIA
Soldevila i Balart, Llorenç. Geografia literària 5: Illes Balears i Pitiüses. Pòrtic: Barcelona, 2017 Vinculacions de Costa i Llobera a les diferents comarques de Mallorca.
Costa i Llobera, Miquel. De l’agre de la terra. La llegenda del puig de Pollença. Palma: Editorial Moll, 1997
Valero i Martí, Gaspar. Els paisatges literaris de Miquel Costa i Llobera a Guia del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana. Palma: Lleonard Muntaner, 2011
RECURSOS GRÀFICS 2004: Pollença i Miquel Costa i Llobera/ fotografia: Llorenç Llobera; versos de Miquel Costa i Llobera. Pollença: El Gall, DL 2003
RECURSOS AUDIOVISUALS Valero, Gaspar. Els paisatges de Miquel Costa i Llobera. Palma: Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació. Direcció de Política Lingüística, 2006
RECURSOS EN LÍNIA
Tomàs Vibot. Un lloc amb història - 5. Can Costa, el poeta del paisatge. IB3 televisió
Costa i Llobera, Miquel. Tradicions i Fantasies. Barcelona: Impremta Cunill, 1903 Costa i Llobera, Miquel. Obres completes Barcelona: Biblioteca Perenne, 1947 Obra en català. Poesia - Torrent de Pareis - L'avenc de la Cova Negra - Costa Brava de Mallorca_ Ribera de Tramuntana - La cova del Drac - Cala gentil - Als Pirineus catalans - La cova de Sant Martí i de Sant Jordi - En la inauguració del temple de Fartàritx - La Seu de Mallorca - La llegenda del puig de Pollença Obra en castellà. - El castillo de Pollensa - Una visita al monte Alvernia - La santa iglesia catedral de Mallorca - Sermón predicado en la parroquia de Santa Eulalia... - Sermón predicado en la catedral de Mallorca en la inauguración de las obras de restauración del templo Bosch Juan, M. Carme. La petita pàtria dins la poesia de Miquel Costa i Llobera a Llengua i Literatura, núm. 18, 2007, p. 107134
Rosselló Bordoy, Guillem. Miquel Costa i Llobera: Arqueologia Poètica i poeta arqueòleg? BSAL, 2005
J. Sellarés: Cova-santuari de Sant Martí d’Alcúdia Fons fotogràfic SAL
10
CLASSICISME
Coves d'Artà: Sala d'entrada. Fons Família Cuyàs (1905-1980). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
...Gentil i consirosa s'asseia davant ell, a un feix d'herbes sagrades collides a la lluna, la gran vident del poble, la verge Nuredduna. Sos ulls irradiaven entorn somni diví... Cenyia-li la testa un tany de romaní, i en rulls ne desbordava la negra cabellera flotant per ombrejar-li la faç dolça i austera. Al cos li subjectava la vesta un cinturó de bàrbara riquesa, i el misteriós falcó d'argent, damunt sa roba lluint, feia a la vista llambreig de mitja lluna serena, però trista. Néta del vell jerarca, ja havia tingut bres dins el sagrat recinte, i nina ja hagué après de les antigues sagues tot l'art dels sacrificis, i d'herbes remeieres, dels somnis i els auspicis. Ella guardava els himnes, les veus i tradicions del poble, i en nous càntics li deia ses visions a on una alba nova pels cors apareixia... Flor de sa raça, n'era la verge poesia! La deixa del geni grec (fragment )
11
RECURSOS SONORS Sàez Madrona, Martí. La Deixa: un musical de Coc Teatre. Palma: Sound Sack, DL, 1998 Adaptació: text, Pere Salas; música, Martí Sàez. Garcías, Magí. Nuredduna Música escrita per Magí Garcías (excepte 5, 6 i 9, escrits per Magí Garcías i Onofre Garcías; lletra d'Onofre Garcías; Miquel Costa i Llobera, basada en el poema "La deixa del geni grec"
RECURSOS AUDIOVISUALS Nuredduna: basat en el poema "La deixa del geni grec" de Miquel Costa i Llobera. Direcció i coreografia, Carlos Miró. [s.l.] : Carlos Miró, [2005?]
RECURSOS EN LÍNIA
BIBLIOGRAFIA Alcover, Manuela. Nuredduna: el gran mite de Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner, 2015 Costa i Llobera, Miquel. Horacianes. Palma: Moll, 1938 Costa i Llobera, Miquel. Líriques. Barcelona: Editorial Catalana, 1923 Costa i Llobera, Miquel. Nuredduna: llegenda de Mallorca. Gabriel Sabrafín (adaptació). Pollença: El Gall Editor, 2007 Costa i Llobera, Miquel: Obres Completes, vol. 2. Barcelona: I·lustració Catalana, [193-?]. Costa i Llobera, Miquel. Tradicions i Fantasies. Barcelona: Impremta Cunill, 1903 Costa i Llobera, Miquel. Tradicions i Fantasies. Palma: Moll, 1943 Dolç, Miquel. Romanitat de Miquel Costa i Llobera a Lluc: revista de cultura i idees, núm. 630 (octubre), 1973, p. 6-8
Ballet que va obrir la Pasarela Mallorca 2005
Les llàgrimes de Nuredduna Laura Picó Baró, Juanjo Monserrat, Onofre Garcías, Costa i Llobera, Magí Garcías Frau. Produccions Blau
RECURSOS DOCUMENTALS Forteza Piña, Miquel. Nuredduna: òpera en tres actes: adaptació escènica del poema de Miquel Costa i Llobera "La deixa del geni grec. Mallorca: [s.n.], 1947 Mesquida, Biel. Horacianes de Miquel Costa i Llobera a Plagueta de bord. Entrada de 22/06/2013
Cifre, Bernat. Guillem: Costa i Llobera: i el món clàssic grecollatí BSAL, 1997
J. Sellarés: Sales d'escultura romana de l'antic museu de Raixa Fons fotogràfic SAL
12
LLENGUA CATALANA
Englantines dels Jocs florals de Barcelona 1902. Arxiu de la Gran Enciclopèdia de Mallorca
Ben enfora de la meva previsió i del meu desig, me veig ara presidint aquest certamen literari. Si això vos causa estranyesa, heu de considerar que m'hi han conduït amb dos lligams que jo no podria rompre: l'amor a Mallorca i l'estimació a la nostra literatura. De l'amor a la nostra Roqueta no cal que vos diga res: és un afecte que tots sentiu, i massa bé compreneu com obliga. En quant a l'estimació que mereix la nostra novella literatura, ja mostrau tenir-ne algun concepte quan acudiu espontàniament a honrar-la en aquest acte amb tan gentil i nombrosa assistència. Discurs presidencial dels Jocs Florals de Mallorca (fragment )
13
RECURSOS SONORS
BIBLIOGRAFIA Batllori, Miquel. La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llobera. Barcelona: Barcino, 1955
LLETRA. La literatura catalana a Internet. Georgina Guasch llegeix Poesies; projecte Donants de veu. Geografies de l'ànima. Maia Planas canta a Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera; poemes musicats per Antoni Parera Fons. Palma: Produccions Blau, 2006 Manel, Joan. Miquel Costa i Llobera [enregistrament sonor]: 150 anys. Barcelona: Picap, DL 2003 Poemes d'en Costa i Llobera. Jaume Barceló Mairata, Gori Matas Sabaté. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. Direcció General d’Ordenació, Innovació o Formació del Professorat, 2004
RECURSOS AUDIOVISUALS Miquel Costa: l'amor a la llengua i a la pàtria. Fotografia: Juan González; música original de Juan Brunet; guió: Pere Joan Llabrés; direcció Pere Salom. Palma: Rec Produccions-Grup Salom, 2004
Costa i Llobera, Miquel. Poesia completa. Pollença: El Gall Editor, 2004 Costa i Llobera, Miquel. Poesies. Palma: Tipografía Católica Balear, 1885 Costa i Llobera, Miquel: Obres Completes, 4 vol. Barcelona: I·lustració Catalana, [193-?]. Costa i Llobera, Miquel: Obres Completes. Barcelona: Editorial Selecta, 1947 Perelló Femenia, M. A. Un vol d'inefable poesia de Miquel Costa i Llobera a Lluc, núm. 833-834, Març-Juny 2003, p. 54-56
RECURSOS DOCUMENTALS Jocs florals de Mallorca: celebrats amb motiu de les fires y festes de l'any 1904. Palma: [s.n.], 1904 Discurs inaugural de Miquel Costa Llobera
RECURSOS EN LÍNIA
Fundació Rotger Villagonga
La Fundació té per objecte prioritari, estudiar i difondre el coneixement de la memòria i l'obra de Miquel Costa i Llobera i promoure activitats culturals relacionades amb la seva persona i obra. Ferrer i Flórez, Miquel. Miquel Costa i Llobera (1854-1922). Etopeia BSAL, 2005
Portada del llibre editat amb motiu de la celebració dels Jocs Florals a Palma (1904) 14
BIOGRAFIA
Retrat de Miquel Costa i Llobera enviat a la família Salvà. R. Ribas. Fons Maria Antònia Salvà. Biblioteca Lluís Alemany (Consell de Mallorca)
No sé quin desig sens mida del fons del cor m'ha brollat; no sé quins somnis me'n duen tot sol, ribera de mar... No sé què em diuen les ones amb llur gemec incessant, que ressona dins ma vida com no hi ressonava abans. Les ones par que em demanin qualque cosa que no es sap; i mon cor també demana com les ones de la mar. On va aquella vela blanca perduda en l'abisme blau? On fugen les orenelles sobre les ones volant? Ah!, damunt aquesta platja jo sempre, sempre romanc; i aquesta terra és tan curta!... i el món tan ample, tan gran!... Perdona, pàtria, perdona; mes, per veure i correr espai, lluny de tes costes sagrades voldria fugir volant! Joventut (fragment)
15
RECURSOS GRÀFICS
BIBLIOGRAFIA
Homenatge a Miquel Costa i Llobera: poemes i gravats. Comissària: Pilar Cerdà; textos: Biel Mesquida, Bernat Cifre. Palma: Consell de Mallorca, Departament de Cultura, 2004
Costa i Llobera, Miquel a Gran Enciclopèdia de Mallorca, V. 4. Palma: Promomallorca Edicions, 1989
RECURSOS AUDIOVISUALS Miquel Costa: l'amor a la llengua i a la pàtria. Fotografia: Juan González; música original de Juan Brunet ; guió: Pere Joan Llabrés; direcció: Pere Salom. Palma: Rec Produccions-Grup Salom, 2004
RECURSOS EN LÍNIA Documental Miquel Costa i Llobera, poeta i prevere
Especial dedicat a Miquel Costa i Llobera amb motiu de la seva mort. BSAL, 1923
Ferrer i Flórez, Miquel. Intelectualidad mallorquina a fines del siglo XIX. Los Orlandis BSAL, 2005
Ferrer i Flórez, Miquel. Epistolari de Miquel Costa i Llobera (18541922) BSAL, 2004
Janer Manila, Gabriel. Miquel Costa i Llobera: territoris de l’ànima. Palma: Govern de les Illes Balears, 2004 Perelló Femenia, M. A. Un vol d'inefable poesia de Miquel Costa i Llobera a Lluc, núm. 833-834, Març-Juny 2003, p. 54-56 Sureda i Blanes, Josep. Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa. Palma: Moll, 1980 Torres Gost, Bartomeu. Miguel Costa y Llobera, 1854-1922: itinerario espiritual de un poeta. Barcelona: Balmes, 1971 Torres Gost, Bartomeu. Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich. Palma: Moll, 1999 Tur Català, Margalida (coord.). Fills il·lustres de Palma. Palma: Promomallorca, 2008
RECURSOS DOCUMENTALS Alcover, Joan. Miquel Costa i Llobera: fill il·lustre de Mallorca: discurs llegit... dia 31 de desembre de 1922. Palma: Establiment Tip. de Josep Tous, 1923
Miquel Costa i Llobera Gran enciclopèdia catalana
Costa i Llobera, Miquel Espais Escrits
Miquel Costa i Llobera. 1854-1922 Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Retrat d'Antoni Rubió i Lluc fototeca.cat 16
BIBLIOTECA RAMON LLULL C. de l'Institut Balear, s/n tel. 971 225 900 ext. 3653 bibramonllull@palma.cat Més informació a: cabib.uib.es