o
del
2019 - 2€
el número
-
abonament:
10€ l’ anY
ISSN 1760-1398
n 132 abril - maig - JUnY
participa
-
l’arbre
-
llegenda
-
Jocs
-
còmics
participa!
p e r p i n YÀ A l'escola léon blum de perpinyà, es va celebrar la festa de Sant Jordi amb l'intervinent de l'Aplec, guasima el Yajlifi. És va llegir la llegenda, aprendre la cançó i crear una rosa feta pels alumnes per oferir a les famílies, a les mestres o als amics. Aquesta festa es va celebrar el 23 d'abril, és un dia especial en el qual es regalen roses i llibres. Els alumnes de l'escola Hélène boucher a perpinyà, aquest any han après català amb la Hind lahmar el ghzaoui. Han tingut l'oportunitat de treballar sobre dos temes "el vestuari i els colors". Els alumnes han dibuixat, retallat, pintat i nomenat el vestuari de totes les estacions de l'any "estiu, primavera, tardor i hivern", han utilitzat fletxes per nomenar els articles i també han après els noms dels colors que han utilitzat per pintar. Finalment han decorat el passadís de l’escola amb el seu projecte. Entre tots han comunicat i han enriquit llur vocabulari català.
san t cebriÀ
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
El 9 de maig, les dues escoles primàries de sant cebrià (François desnoyer i alain), juntament amb l’Ajuntament i l’associació Els Amics Cebrianencs van organitzar una diada d’intercanvi amb l’escola el pi gros de sant cebrià de Vallalta de Catalunya Sud. Van participar-hi les classes de CE2 de les tres escoles. Al matí, visita del centre històric del poble i a la tarda trobada amb tothom al Jardí de Plantes on es van organitzar moltes activitats: pintura, esport, orientació... tothom va gaudir d’una estona de gran diversió. Un ambient festiu i català durant tota la trobada!
Amb el suport de:
Il·lustració de la portada: Clara Gispert Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Míriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impremta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4800 exemplars. Bimestral en català.
P.3
El pont dEl diablE dE cErEt
Temps era temps, a Ceret, cap allà a l’època dels reis de Mallorca, els ha tants cercaven el mitjà de creuar el Tec sense haver de posar els peus a l gua ni sense arriscar la vida quan el riu pujava per les pluges de tardor. T els ponts que havien muntat per travessar, se’ls havien emportat sempre aiguats.
Per construir una obra sòlida i elegant, els vilatans acceptaren la propo d’un enginyer que els assegurà que podia bastir un pont en una nit. A can els calia prometre de lliurar-li la primera criatura que hi passaria al damunt. preu demanat els ceretans endevinaren que no podia ser ningú més que Dimoni.
Mig espantats, els habitants acabaren per acceptar de tant que tenien menester de poder circular pel país. Dit i fet. En una nit, un magnífic pont de pedra d’arca única s’alçà per damunt del Tec, com penjat enlaire i fermament recolzat a les riberes. A l’hora de pagar el treball, a primera hora del matí, els ceretans llançaren a davant del camí que portava fins al pont un gat negre, cridant tan fort com podien. El pobre animal xisclant de terror corregué pont a través i desaparegué en un núvol ensufrat al mateix temps que retronyia el tro diabòlic i enfurismat del Dimoni enganyat. De tan furiós ventà un cop de peu al pont i en feu caure una pedra que mai més ningú pogué recol·locar.
LLEGENDA
abi’aiTots e els
osta nvi, Pel e el
El pont del diable de Ceret ha estat durant segles el sol que permetia de travessar el Tec a qualsevol moment de l’any. Resta encara avui el més bonic de tot el Vallespir. I si no és el Dimoni que n’és el constructor, és que algun arquitecte enginyós i uns obrers espavilats l’edificaren amb traça i modèstia. I mit aquí un pont i mit aquí un gat, i mit aquí que el conte s’ha acabat. Text de la llegenda adaptat per l’Alà Baylac Ferrer | Il·lustració: Albert Pinilla
JOCS
QUizz
2. de què serveixen les arrels: A. Fer fotosíntesi B. Absorbir l’aigua i els sals minerals 3. tots els arbres perden les seues fulles a l’hivern: A. Veritat B. Fals 4. com s’anomena un arbre de mida petita: A. Un arbret B. Un arbust 5. la matèria que envolta el tronc d’un arbre s’anomena: A. La closca B. L’escorça
sopa de lletres AIGUATS ARQUITECTE CERET CIRCULAR CRIATURA DIMONI MENESTER PONT VILATANS XISCLANT
P.6
6. gràcies a les seues fulles, l’arbre: A. Captura l’energia solar i la transforma en matèria orgànica B. Assegura la seua reproducció 7. Quan se talla un tronc el nombre d’anells indica: A. La seua varietat B. La seua edat 8. amb fusta podem fer: A. Sabó B. Paper 9. els arbres són molt útils perquè produeixen: A. Oxígen B. Gas carbònic 10. Quan l’escorça de l’arbre se trenca és senyal que: A. L’arbre s’està morint B. L’arbre creix
S D C D H L G J W X P I D R M
D N O I K O W T I M N A N Z E
U J A N R G S S N O V P W H N
I W E T R C C O M O B K E L E
L I T D A L U I D B P U G R S
I U C U A L D L V U T Z P D T
T O E N M Y I Z A S T H Q T E
G B T I Z Y T V Z R F W D N R
S R I Q T Y E N O L L Z B H K
A R U T A I R C W T Z Z L A Y
A F Q V V K E N M P D U I F N
O H R T V O C Y R C H E J C Q
K L A Q R T G W W F W Z K V R
S A I G U A T S J Z E D L V H
U G D P Q W H E Y O P D N V L
Respostes QUIZZ: 1. A / 2. B / 3. B / 4. B / 5. B / 6. A / 7.B / 8. B / 9. A / 10. B
1. sota terra, les arrels d’un arbre ocupen un espai tan important com les seues branques: A. Veritat B. Fals
NATURA
l’amic discret aliat Els fongs i les arrels es necessiten! Els fongs les alimenten a través d’uns filaments i a canvi les arrels els donen sucres que l’arbre fabrica.
resistent Durant una tempesta l’arbre s’inclina per lluitar contra la força del vent. Pot passar set o fer-se atacar pels fongs des de l’interior sense que afecti la seua capacitat per continuar vivint.
benèFic Absorbeix diòxid de carboni (co2) i allibera oxigen (o2 ) a l'atmosfera per permetre’ns de respirar aire pur. A més l’arbre baixa la temperatura de l'aire evaporant aigua a través de les seves fulles.
rodó Cada cop més ample i més alt! El creixement de l’arbre se calcula amb l’ajuda dels anells del tronc tallat. 70 anells per exemple equivaldria als anys de l’arbre.
estratègic L’arbre no se deixa pas fer! Produeix un gas tòxic que allunyarà els insectes que l’ataquen o les erugues que li roseguen les fulles. Els arbres veïns faran el mateix per protegir-se.
solidari Un tronc tallat pot semblar mort mes pot viure durant anys gràcies a l’ajuda dels altres arbres alimentant-lo a través les arrels. Sota terra existeix una gran xarxa comunicativa!
Fongs: Mena de xampinyó minúscul que viu sota terra o en el tronc dels arbres. diòxid de carboni: Gas que produeixen els éssers vius quan respiren i els focs, pot contaminar l’atmosfera. oxigen: Gas que ens permet respirar i viure. anells: Cercle concèntric sobre la secció d’un tronc d’arbre. Els anells també són un indicador climatològic. Text de la Míriam Almarcha París
P.7
Tribu
Trad. Andrée, Clem, Gene, Hug, Hugo, Jean, Manuela, Mariam, Marie, Olga, Sandrine (Llicenciatura d’Estudis Catalans)
Seguirà...