o
del
2019 - 2€
el número
-
abonament:
10€ l’ any
ISSN 1760-1398
n 133 setembre - octubre
participa
-
els
indis
-
hanicotte
-
Jocs
-
còmics
participa! pesillÀ La mainada de Pesillà, Torderes i Millars ja ha començat les classes de català amb la Cristina, intervinenta de l’APLEC. Cada setmana se retroben per aprendre cançons, els colors i les tradicions catalanes acompanyats de la senyera i de la mascota Montserrat.
a n o B ! a d a r er nt torderes
Il·lustració de la portada: Carles Ballesteros
millars
conte ViatGer
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
«L’aventura del Nil i la Serp» és un conte que s’ha passejat entre el Principat de Catalunya, el País Valencià i Catalunya Nord. Per això se’n diu CONTE VIATGER! L’han escrit 88 infants de 4 escoles diferents (La masia, Arrels, La Ginesta i l’Horitzó). Enguany el projecte Fènix celebra els 25 anys. Bravo per aquesta bonica iniciativa! Bravo als joves escriptorsi escriptores! Bravo a les escoles catalanes! Visca els Països Catalans.
Amb el suport de:
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Míriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impremta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4800 exemplars. Bimestral en català.
P.3
els autÈntics america
indis, pells roges, amerindis, pobles d’origen, són els noms que se posen als veritables habitants de Nord. Havien arribat al continent fa 20.000 anys, des de l’Àsia.
Els Sioux, Apatxes, Peus Negres, Crows, Pawnees, Arapahos, Comanxes, Cheyennes, Iroquois, Navajo són les tribus més famoses que coneixem gràcies als films de cow-boys. De les més de 1.000 tribus que poblaven el territori abans la invasió dels espanyols i dels anglesos, avui als Estats-Units en queden 566.
Els indis de l’Amèrica del Nord parlen unes 300 llengües. No tenen escriptura i les seues tradicions són orals: canten, conten històries, dialoguen i pacten de paraula totes les decisions.
Els indis vivien en grups d’unes 50 famílies: era la tribu que comptava un miler de persones.
La majoria dels indis eren nòmades. Desplaçaven els seus tipis (tendes) o tupiks i wigwams (cabanes) on els anava més bé de viure i de caçar. Certes tribus eren sedentàries: vivien en vilatges fixos i cases de terra o fusta.
Els nòmades per se desplaçar utilitzaven cavalls a per transportar equipament i cases. Podien recórre dia i són molt bons cavallers per caçar o guerrejar.
La cultura índia respecta molt la natura. Terra, plant són sagrats i els homes formen part de la natura.
Els papoose -els bebès- són lligats en un bressol-m llurs mares porten a l’esquena mentre treballen.
La imatge dels indis és la d’uns gu cabells llargs, trenes i pintures a l d’àguila eren decoracions que ind proeses de cada home. Pensave eren màgiques i servien a protegir P.4
HISTÒRIA
ans
e l’Amèrica del
Els europeus d’Amèrica se van apropiar tots els territoris dels indis, expulsant i massacrant els habitants. Els van deportar i tancar en camps, les reserves índies. Els nombrosos tractats de pau i convivència que els van obligar a signar, mai els han respectat. Les reserves índies són situades sobretot a les Grans Planes i a l’oest del país. Els indis hi viuen segons llur pròpies lleis.
Els indis en xifres: • En 1500, hi ha 10.000.000 d’indis, 1.000 tribus i 60.000.000 de bisons • En 1900, en queden 250.000 i 300 bisons • En 2010 són 5.000.000 • Les reserves índies són 300 • Els territoris de les reserves són un 2% del territori nordamericà
amb civeres er 50 km per .
tes i animals
motxil·la que
uerrers amb plomes, la cara. Les plomes dicaven el valor i les en que les pintures r els combatents. Text de l’Alà Baylac Ferrer | Il·lustracions: Carles Ballesteros
P.5
JOCS
sudoKu
binari Omple la graella amb 1 i 0 sabent que no n’hi pot haver tres de seguits i que hi ha el mateix nombre de 0 i d’1 a cada columna i línia.
sopa de lletres AMERINDIS BISONS CAVALL NÒMADES PAPOOSE PAWNEES PLOMES RESERVA TIPIS TRADICIONS
P.6
0 1 0 0 1
1
0
1 0 1 1
0
1 0 1
0 1 1
1
1
0 0
1
0
0
T R A D I C I O N S J V C J O
R S I V S P P F I W S R D Z C
X A E I B A A F V I D I S T I
0
0
0
W N V A O A Y M K K B W W C A
U U P E P D D P D K D O U O J
1
0
0
1 0
0 0
Z I T O N V K N X V U F G I A
1 1
1 0
T F O P Y W I S E D A M Ò N T
X S F L A R A K T K R M K G M
E K B O E H V P C A V A L L T
X E L M B X R J X P U J V U K
C Z A E S I E C J X R G V J Y
0
Q V H S Ò W S Z S F A U J K Y
P K T X X U E O F Z X V O R Q
D E S X C F R H N C T A F U D
U O N G A B U B X S D H M Z Y
ART
hanicotte a la capital dels pintors L’any 1905 neix un nou moviment pictòric a la costa nordcatalana: el fauvisme! És un estil que utilitza la força dels colors per expressar els sentiments.
Pintors com Henri matisse, André derain o Augustin hanicotte s’instal·len a Cotlliure i queden impressionats per la bellesa dels seus paisatges.
cotlliure esdevé una veritable capital de pintors. Vistes de Cotlliure des del puig de Pi - 1924
Hanicotte representa elements de la vida cotlliurenca: el poble, els pescadors, les barques, el port, el campanar... Sempre retrobem el color blau sobre les seves teles.
Vistes de Cotlliure des de les altures - 1915
A més de ser un gran observador també és professor de pintura. L’any 1925 crea uns tallers anomenats “Les gosses de Collioure” que duraran 20 anys! Gràcies a aquesta aventura única els nins que assisteixen als tallers es converteixen en veritables artistes. Les llurs obres, que a cops de pinzell han il·lustrat la bellesa de Cotlliure, han estat exposades i premiades en algunes ciutats com Marsella o Canes. LÈXIC: pictòric fa referència a l’art de la pintura. El fauvisme és un moviment pictòric del 1905 al 1908. matisse (1869-1954) i derain (1880-1954) són dos amics pintors molt famosos que s’instal·len a Cotlliure entre 1905 i 1907. hanicotte (1870-1957) és un pintor conegut que arriba a Cotlliure a 45 anys i s’hi està durant 8 anys.
Collita de figues - 1925
Text de la Lily Bringé
P.7
Tribu
Trad. MAP
SeguirĂ ...