ISSN 1760-1398
N°78 - Mensual - MAIG DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY
LA BELLA ÈPOCA
ACTUALITAT Adiu,
INTERCANVI PRADA – SANTA COLOMA DE QUERALT
Ens diem Thibaut, Julien, Remi, Marc, Adrià, Elie, Raquel, Sòfia, Camille, Llúcia, Lea, Soizic, Lena i tots sem alumnes de les classes de 4a i de 3a bilingües del col·legi Gustau Violet de Prada.
Enguany, sem conegut el Jaume, l’Adrià, l’Arnau, el Jan, el Robert, la Judit, la Laia, la
Maria C., la Mònica, la Maria P., la Gemma i la Carla, uns alumnes de l’Institut Joan
Segura i Valls de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà amb els quals sem fet
un intercanvi. Els
acompanyaven
llurs
professors,
l’Anton
i
la
PROU DE PARLAR! Vos sem preparat un petit reportatge d’aquesta experiència; vos deixem descobrir… A Prada, festa de benvinguda amb el grup de música:
Francesca.
Als Banys de Sant Tomàs…
Granatxa
Entrevista a Ràdio Arrels
Recepció oficial al Col·legi G. Violet
Camí de Santa Coloma
negra
Esperant l’autobús a Barcelona…
Visita de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà
Recepció a Santa Coloma
Visita del monestir de Poblet
Al moment de se n’anar
A Aimé Giral, amb el planxot!
Aquest intercanvi nos va agradar tant que molts de nosaltres tenen previst tornar uns dies a Santa Coloma durant les vacances!
Visita de la Tarraco romana
Visita del claustre i de la catedral de Tarragona
Des de l’APLEC us volem donar les gràcies per la vostra postal!
Aqueix apartat t’és reservat! Aprofita-ho! Envia’ns fotos de les teues activitats amb un petit comentari!
SUMARI P. 3 Còmic: Fredolic P. 4-5 Descoberta: Nines i patotes P. 6-7 Gastronomia: Els calçots; Proposta pedagògica; Recepta P. 8 Còmic: Pitx i Llemec P.2
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.comrevista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)
FREDOLIC A PUNT
A PUNT, PARE!
FREDOLIC?
HOP!
ENDAVANT!
HOP!
NO ÉS PAS AMB UN TRINEU I UN SOL CA QUE ME GUANYARÀS! …
JO TINC ELS SIS MILLORS GOSSOS! …
…
INNOCENT!
SAPS, PARE…
… ARA ÉS EL SEGLE DE LA PROPULSIÓ COMBINADA! ...
Trad. ABF.
P.3
DESCOBERTA
N I N E S I P AT O Durant uns 40 anys les Poupées Bella van fer somniar generacions de ninetes. Avui dia ja no se’n trapen més a les botigues. Fàbrica de patotes en funcionament
L’any 1946, fou Salvi Pi, el creador català que ideà, esculpí i pintà el primer model Bella; Lucie Pi, la seva dona, imaginava i cosia els vestidets. A l’inici treballaven en llur caseta i taller a l’Alt Vernet que s’acabà convertint en la fàbrica Bella atenyent els 40.000 m2 l’any 1971, espai avui conegut com a Polígon Nord de Perpinyà. A poc a poc l’empresa es va ampliant i en 3 anys passa de 10 a 1000 obrers. El que era una fabricació familiar i artesana es converteix en una explotació industrial amb la producció de 10.000 patotes i 12.000 vestits diaris durant la dècada dels anys setanta! Les ni ne s e s de ven e n ma n iq ui n s
Amb l’arribada d noven models am culars i un acurat orelles, del nas, l’ex distingir un d’una Gégé! arriben nou (1946) amb Xina que es plàstic rhod polivinil en
Cara finíssi
ma
d
e
P.4
la
Cat
Màquina de cosir els cab ca Bella és conegut a pertot ja que e Era el líder de la competència en nines que s’hi venien eren produ era l’únic fabricant de l’estat fra de l’Est. La mainada americana nines perpinyaneses! Idea d’aquí, oferien fei rodalies. Al balladores c estant. Les pa patrimoni de C
hie
Bel l
a i nn o
OTES
MUSEU BELLA 8 Avinguda del Llenguadoc Espai Primavera 66000 Perpinyà
Descobriu la col·lecció de 300 nines reservant la vostra visita al 04.68.22.97.11 / 04.68.34.50.66. Aqueixa matèria plàstica, més elàstica, permetia l’ús d’una tècnica revolucionària: la implantació de cabells, cosits a l’interior! Les màquines d’emmotllar el cos rígid els donaven forma gràcies a una temperatura de 120 °C. Amb l’ajuda dels motlles l’aire permetia de perfilar i fixar els membres. El cap i les altres parts del cos eren en matèria més flexible. En acabat, un poc de maquillatge, cabells, ulls, pentinat, una peça de roba, complements i llestos!
Tressy (1965-1981) i Cathie (1967-1981) són les grans protagonistes de totes les creacions. L’esperit d’innovació inclou la trena americana que ja existia als Estats Units, d’aquí el nom de Tressy: gràcies a un Motlles per cames i cares bells petit gest la nina allarga o escurça els cabells de la seva patota. esdevé una gran empresa mundial. Cathie és una vertadera nina maniquí, se la podia n el mercat francès: el 55% de les vestir de núvia, de nit, amb un estil més uïdes per Bella. Aqueixa empresa relaxat… n’hi havia per a tots els gustos. ancès que venia nines als països i canadenca també jugava amb Als anys 70 la família Pi ven l’empresa a ades i creades aquí i per catalans un grup alemany, que emprés caurà en ina a la gent del Vernet i mans dels joguets Berchet. Tot i que es ls anys seixanta unes 150 trecontinuen creant nines que caminen i confeccionaven els vestits a casa ploren, Bella ha perdut la manera de treatotes Bella fan part del ballar, de funcionar... en definitiva, el Catalunya Nord. seu esperit inicial. L’augment dels preus de les matèries primeres a causa dels de Miquel Parades s’indos xocs petroliers agreugen la situació mb uns trets fisiològics ben partieconòmica. Malgrat les 400.000 nines treball dels dits, la forma de les pendents de ser lliurades, malgrat les xpressió de la cara... És ben fàcil nombroses comandes i na Bella d’una Raynal, Clodrey o malgrat l’assaig ! Amb l’evolució de les tècniques d’autogestió del us materials. Es passa del cartró Cathi e b personal, Bella en m uda da La cabells naturals, importats de acabarà tancant s colaven sobre la superfície del definitivament Text i fotos de la doïd (1951), al PVC, clorur de les portes Myriam Almarcha n anglès, cinc anys més tard. l’any 1984. París r i m p ers mo de P.5 Un dels ls de B ella o v a a mb a n u n c i s pu b lic it a ris
GASTRONOMIA
N’hi ha per
L
a calçotada és més que una menjada suculent ben arrelada, s’ha convertit en una festa popular. El temps dels calçots ja és acabat, se cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril. La llavor de la ceba blanca se sembra cap a final d'any i quan germina i creix, s'arrenca i es guarda una temporada. Emprés se torna a plantar de manera que només quedi mig colgada; a mesura que creix la cal anar calçant: d’aquí li ve el nom!
C
onten que a la fi del segle XIX un pagès de Valls (a l'Alt Camp de Tarragona) va descobrir el calçot. D’ençà, aqueix municipi s’ha convertit en el bressol de la calçotada, tot i que es consumeixen calçots arreu dels Països Catalans!
E
PROPOSTA PEDAGÒGICA
ls elements bàsics d'aquest menjar convivial que aplega desenes de persones són els calçots amb la salsa romesco, especialment feta per acompanyar-los, la carn d'anyell i la salsitxa a la brasa. Un cop preparats, els calçots se posen ben separats damunt del foc de rabasses i xirments amb la flama ben viva. Si els veieu tous de la punta i que la part de fora és totalment negra… ja són cuits! Es guarden ben embolicats amb paper de diari per mantenir l'escalfor.
P.6
De suf ixos i repeixo s
-El sufix –ada significa un conjunt o una gran quantitat de quelcom, com ara la graellada de carn. En aquest cas és associat al menjar. Exemples : Calçotada Sardinada Cargolada Botifarrada
Costellada Xicolatada Xatonada Arrossada Bullinada
- En d’altres casos també s’aplica a: collonada, xarlotada, bastonada, premsada, migdiada...
Què significa aqueix mateix sufix en els exemples següents?
.....................................................
..................................................... .....................................................
.....................................................
- Cerca els diversos significats d’aquests sufixos: -eda
-às/-assa
-et/-eta
llepar-se els dits! A taula! Per no embrutir-se, cada comensal se posa un pitet o guants: Un cop tret el cremat, a l'interior apareix la part comestible
1 D’un a un i coll avall!
Se xuca la part més tendra en la salsa romesco
2
RECEPTA
3
Calçar : rodejar de terra la tija de la planta. Romesco: del llatí “misculare” (mesclar), a través de “romescle”, canviat després en “romesco”. Text i fotos de la Myriam Almarcha París
LA SALSA ROMESCO
INGREDIENTS (per a 4 persones): 1 cabota d'alls escalivada i 1 all cru 100 g d'ametlles torrades i pelades 30 g d'avellanes torrades i pelades 5 tomacons (tomates petites) madurs escalivats 80 cl d'oli d'oliva 1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre 1 polpa de nyora (mena de pebrina) o 2 cullerades de pebre roig i sal
PREPARACIÓ (per ordre): Poseu la sal, al vostre gust, en un morter o batedora Piqueu els alls Afegiu i piqueu les ametlles i les avellanes Emmenuqueu els tomacons Feu rajar tot continuant picant o batent fins que la salsa és a punt de sucar-hi el calçot Hi poseu la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre Cal aconseguir una textura ben homogènia
P.7
PITX I LLEMEC
I facis pas massa fressa, me’n vaig a m’estirar... estic mort OK! OK!
Què mengem anit?
Tan cansat... que amb l’emissió de caça i pesca... m’adormiré de seguit...
MÉS
TE
PITX!!!...
Tota la setmana som cuinat jo... En tinc una fart! Ara et toca a tu...
TARD...
Ai! I bé? Què hi ha? Fum?!?
CALIA COURE EL DINAR....
NO CREMAR-LO...
Ehhhh... pel restaurant...
Xinès? Italià? Te convidi jo!... Genial, no?