ISSN 1760-1398
N°74 - Mensual - GENER DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 12 NÚMEROS L’ANY
LA VILA DELS 1280 PONTS
ACTUALITAT
ELS CE2 BILINGÜES DE L’ESCOLA LES SISENES DE D’ALEMBERT II DE PERPINYÀ PORT VENDRES AL DEPARTAMENT DE CATALÀ DE A OLOT ’Olot LA MEDIATECA DE PERPINYÀ. Un cap Gros d
“
Els alumnes amb l’autora
Hola! Sóc la Maria-Lluïsa Rota Gironell, professora de català del col·legi de Port Vendres. Heu vist mai els gegants d’Olot com ballen?
Jo sóc olotina i sempre que puc comparteixo amb els
alumnes de sisena aquest espectacle que forma part de la Festa Major del meu poble.
“
La ballada té lloc a la Plaça Major. Els alumnes que-
El 20 de novembre, tota la classe, amb la professora Concepció Girault, tenia moltes ganes de veure per fi la persona que ha escrit la història d'en Marvin, enllustrador al Guatemala. L'autora, Dolors Garcia Cornellà, ens ha explicat la vida d'un nen de 7 anys a Chichicastenango, una ciutat de Guatemala. Ell ha de treballar en lloc d'anar a escola com nosaltres. Per això la Dolors ens ha explicat que el 20 de novembre de 2009 se celebraren els 20 anys dels drets dels infants perquè els nins i nines no hagin de treballar.
”
SUMARI P. 3 Còmic: Fredolic P. 4-5 Reportatge: Pels carrers d’Amsterdam P. 6-7 Natura i aventura: El Tobotronc Jocs , Manualitats P. 8 Còmic: Pitx i Llemec P.2
den meravellats per les danses de la faràndula i per l’esperit de la festa viscut envoltats a la plaça i pels
carrers per grans, joves i petits que parlen en català amb tota normalitat.
”
A més quan arribem a Olot, que és la capital del Parc
Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, ens acull el
volcà
presideix
Montsacopa
el
centre
de
que
la
ciutat. Encara no hi heu estat?
Tot l’equip de Mil Dimonis us desitja un bon any 2010! Vosaltres també envieu-nos una ressenya amb fotos de les vostres activitats!
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.com Direct. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, Xarlena Beltran. Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167 Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)
B ON A NY 2010 !
FREDOLIC Ehm!
Ni un sol pic… Acabaré pensant que no queda pas cap més peix dins aqueix oceà…
Ja fa cinc hores que…
Ehm… El vent de l’oest…
… 16°30’ al nord!
Tenint en compte el vent i la força del corrent, segons la temperatura ambient, us calia fer el forat allí, pare!!!
421!!! Ja és el que me semblava!
Letrio
Aquí sota n’hi ha centenars, de peixos…
Ja sé prou jo on me cal fer el meu forat!!!
No malgastis els meus cucs sispl…
Trad. ABF.
P.3
REPORTATGE
PELS CA D’A MSTE
UN PAÍS PLA Amsterdam és la capital i la ciutat més emblemàtica d’un país sense altures, com ho diuen els tres noms usuals: Nederland (“baix país”), Holland (“país enfonsat”) i més clarament per a nosaltres Països Baixos. En efecte, el terç del territori se troba per sota del nivell del mar! Allí no tenen ni cims ni muntanyes ja que el punt més elevat no passa els 320 metres, però sí que el més baix és a -7 metres sota la mar del Nord! No és pas un atzar que també se l’anomeni “La Venècia del Nord” ja que l’aigua hi és omnipresent amb grans rius de l’Europa del Nord, quantitat de canals artificials i la mar darrere de dics. A Amsterdam és impossible no perdre’s, tots els canals s’assemblen. És un veritable laberint traçat per petits ponts que travessen l’Amstel, el riu a l’origen del nom de la ciutat amb dam (resclosa, barratge en neerlandès). Uns 400 canals entrecreuen la vila amb elegància. El país és tan planer que cal pas fer gaires esforços a l’hora de pedalar. Amsterdam compta 600.000 bicicletes per 743.000 habitants! El 40% dels desplaçaments se fa sobre dues rodes, és una aposta ecològica, a més les bicis tenen la prioritat sobre les votures.
Cas es
P.4
cor VA DE CASES... bad es a Am ster Abunden també les dam cases corbades o més aviat inclinades cap endavant. No no, és pas un efecte d’òptica. De tan petites i estretes que són resulta difícil remenar-hi mobles en el moment d’un trasllat. És per això que la biga que se troba a
l’exterior i a l’extrem de fins a cada pis. Els hola armari, un piano entrar el fet que la façana no s objectes, no fregar-la, x mercaderia alçats. Sigui dit que a Perpinyà Sant Mateu, hi ha ganxo Amsterdam. Tenen la m pas inclinades, o en tot
Pàrquing per a bicis
A RRERS ERDA M…
à mateix, als barris vells, en particular a os col·locats a les cases, com a mateixa funció. Ara bé les cases no hi són cas no ho semblen. Als grans immobles de les ciutats modernes, com ara Barcelona, hi ha grues sus dels terrats dels edificis que fan igual!
…I DE GENT Per la seua situació entre Bèlgica i Alemanya, no és d’estranyar que la capital hagi preservat tot el seu encant arquitectònic, ja
nts obre dels po s a t to i s Fin icicletes! s’aparquen b que contràriament a Rotterdam, Amsterdam no va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. Ara bé el barri jueu es va convertir en un ghetto i pràcticament la totalitat de la comunitat jueva va ser deportada als camps d’exterminació nazis. Fou el cas d’Anna Frank que tan sols tenia setze anys. Havent fugit d’Alemanya, es va refugiar amb la seva família a Amsterdam. Traparen un amagatall entre dues cases de Prinsengracht, un passatge secret les comunicava. Durant tot el període que Anna Frank s’amagà, va escriure un diari que, sortit a la llum a la fi dels anys quaranta, ha fet el tomb del món. Les pàgines redactades d’El Diari d’Anna Frank revelen la por, el patiment, l’angoixa, i les ganes de viure... la vida d’aqueixa nina, però també una lluita pel respecte dels drets humans. Nederland: nom del país en neerlandès, la llengua d’aquest estat que també se parla amb el nom de flamenc a Bèlgica i al nord de França. Als Països Baixos també se parla frisó, a la província de Frísia. Holland, Holanda: nom de la principal província dels Països Baixos, al nord de la qual és Amsterdam. Pinyó: façana d’una casa acabada pel triangle que formen els dos pendents del teulat. Prinsengracht: prins significa príncep, en holandès, i gracht vol dir canal. El refugi d’Anna Frank se situava doncs al davant del canal del príncep.
Text i fotos de la Myriam Almarcha París
el pinyó, eleva els objectes transportables andesos estiren la corda de fora. Un ria doncs per la finestra... o la compra! I sigui recta permet, quan es pugen els xocar-la ni fer malbé el mobiliari o la
P.5
NATURA i AVENTURA
EL TOBOTRONC
Un trineu biplaç a amb
el qual davalle s tobogan aval l.
mecànic et permet de començar la pujada de 1700 m, a uns 10 quilòmetres a l’hora. En assolir els 2050 metres d’altitud sentes com l’aire és més pur, més net, més sa, més fresc, més respirable! Si puges, bé te cal tornar a baixar. I és aquí que comences de sentir l’adrenalina. Apolit, el Tobotronc és pas una muntanya russa, en cap moment te retrobes el cap per baix! En davallar els quasi 4 quilòmetres, decideixes i controles, en tot moment, la velocitat a la qual vols davallar. T’has de servir de les dues palanques per frenar sobre els rails.
40
km a l’hora, una baixada de 3500 metres, sobre un trineu, en ple ndia urlà t a N bosc de la Rabassa a Sant Julià l parc e de Lòria, Andorra! El Tobotronc, un dels trada d n L’e principals atractius lúdics de Naturlàndia (l’eco-parc temàtic dels Pirineus), és el tobogan de natura més llarg del món. Amb un desnivell de 400 metres, les sensacions fortes són assegurades durant tot el recorregut! Un cop t’instal·les en el còmode trineu biplaça, et poses el cinturó de seguretat i el remun tador
Una passejada tranquil·la durant la qual tenes temps de regalar-te amb el paisatge. Ets envoltat per un extens bosc de pi negre.
P.6
La instal·lació del Tobotronc, l’any 2008, va suscitar molta polèmica ja que no encaixava amb el model de turisme sostenible segons els col·lectius d’ecologistes. L’Associació per la Defensa de la Natura es va oposar al projecte Naturlàndia per l’impacte ambiental que ha afectat el bosc de Sant Julià, mentre que d’altres defensen el fet que aquest tipus d’activitats és més en sintonia amb la natura.
Text i fotos: Myriam Almarcha París
J OCS Posa en el bon ordre les lletres per tornar a escriure correctament els 9 mots.
AJUDA EN FREDOLIC A RE BAR EL CA MÍ DEL SE TROU IGLÚ
Dsifesras arCeat niAtaçf alilautMqge lBla ed sàsrcame
fotnCesi aRu rasCrosa ucarerP
FES-TE U N Necessitaràs:
A CARETA !
- Paper cartró, gruixut - Cotó fluix - Paper de seda de color groc, taronja, i vermell - Llapis, tisores, cola, pinzell - 2 trossos de 15 cm de goma elàstica de color blanc Amb l’ajuda d’un plat, dibuixem un cercle en el cartró. Ho retallem, i dibuixem una cara somrient al centre. Retallem els ulls (grans, per a veure millor), el nas, però deixant la part de dalt, i la boca. Enganxem trossets de cotó a la part de dalt dels ulls, al voltant de la boca, damunt del nas, i en els pòmuls, com es pot observar en la foto. Amb l’ajuda de la cola, anem cobrint amb trossos del paper de seda groc, les celles i el nas. Cobrim també la boca amb el paper vermell, i els pòmuls amb el de color taronja, sempre amb les pinzellades de cola.
M ANUA LI TA TS Cal posar tres capes de paper deixant assecar, una per una. Usem, sobretot, molts colors. De seguida, retallem uns trossos de paper en forma de triangle, amb els quals farem els raigs del sol, enganxant-los al voltant del cercle. Per la part de darrere (que apareix una mica), es pot anar enganxant trossos de fulles de revistes, i més triangles de raigs de sol. Quants més raigs, més alegre estarà el sol. I aquí tenim el resultat. Si et fixes en els raigs del sol, notaràs que n’hi ha de fins, altres llargs, curts, i grossos, i que barregen els diferents tons. Ara, solament ens falta posar una goma per la part de darrere, per a lligar-ho al cap del nin.
P.7
PITX I LLEMEC
TUC!
TUC!
Trad. MAP.
Sí Pitx, ara me’n vaig a baixar la calefacció! Som gelat, febrós, belleu malalt de la grip H1N1... Però el SEEEEnyor se’n fot dels seus amics, clar, ell té massa calor! Egoista!
FI