o
DEL
2015 - 2€
EL NÚMERO
-
ABONAMENT:
10€ L’ ANY
ISSN 1760-1398
N 116 - N OVEMBRE - D ESEMBRE
FREDOLIC - RAMON MUNTANER - CAGANER - JOCS - TRIBU
PARTICIPA! FESTA DE L’ARBRE Els alumnes de CP de Palau de Cerdanya han anat a la 23a edició de la Festa de l’Arbre, a Guils de Cerdanya el 3 de novembre passat. 600 mainatges entre 4 i 12 anys, i més de 60 professors de les diferents escoles de Cerdanya hi han participat. Cada infant ha pogut plantar un pi i aprendre com cuidar el seu entorn. La jornada s’ha acabat amb jocs i cançons.
CASTANYADA A LA NOVA ARRELS DEL VERNET! La mainada havia preparat els tradicionals panellets, les famílies portaren dolços deliciosos, i els mestres van fer torrar les castanyes!
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
Il·lustració de la portada: Sophie Giraud Gonzales
Amb el suport de:
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
FREDOLIC
Trad. ABF
P.3
R A M O N M U N TA N E R
combaten t, aventu re r i escriptor català Una vida de pel·lícula! Fa 750 anys, naixia a Perelada un gran home de la història catalana. Ramon Muntaner va tenir un destí excepcional: va conèixer personalment el rei Jaume 1er el Conqueridor i va participar a la conquesta de les Balears, va protegir el jove Jaume III de Mallorca, va ser governador de l’illa de Djerba i va comandar els terribles almogàvers catalans. I com a testimoni directe — sovint ell mateix va participar als esdeveniments — explica els grans fets de la història del país redactant la seua Crònica. Se retira a Eivissa on mor, el 1336, a l’edat de 71 anys.
Els catalans, amos del Mediterrani A l’època de Ramon Muntaner, els catalans combaten i dominen bona part de la Mediterrània, «el llac català». Amb uns guerrers àgils i sense pietat, els almogàvers, la Companyia Catalana d’Orient, ajuda l’emperador de Constantinoble, fa razzies i s’instal·la a Grècia, Sicília, Itàlia i a l’Àfrica del nord. És època de croades i de més extensió de la corona catalana.
P.4
Un com
Ramon Muntan dor, avant la let poc modest. escriu una histò dels catalans veracitat i sin sona «Qu inventa el crit d «Desperta matance m
R,
HISTÒR IA
expert en municació
ner és un gran comunicattre. És fanfarró, xerraire i Amb les seues Cròniques, ria a la glòria de Catalunya i s. Per donar una impressió de nceritat parla en primera peri s’adreça als lectors: uè us diré?» o dels combatents catalans: a ferro!» i descriu les es de la guerra amb molta cruesa.
Què us diré? Catalunya té el poble més ric! Va escriure, el 1325, fa 690 anys, una des les quatre Grans Cròniques, un dels millors textos de la literatura catalana i europea per contar la història dels catalans:
«Què us diré? Que ningú es pensi que Catalunya és una regió poc important, sinó que vull que tothom sàpiga que a Catalunya hi ha el poble més ric que no he vist mai enlloc. És veritat que no hi ha a Catalunya grans riqueses, però la majoria del poble viu a casa seua amb muller i fills millor que ningú més.» «D’altra part, vos diré una cosa que vos meravellarà: ningú que els catalans té una llengua tan unida. Si me parleu de Castella, hi ha moltes províncies i cadascuna parla el seu llenguatge. I així mateix trobareu a França, a Anglaterra, a Alemanya i per tot Itàlia... I us he dit així una veritat vera.» Text de l’Alà Baylac Ferrer. Extracte de Ramon Muntaner adaptat per ABF.
JOCS
ENCREUATS 10
3 6
9
2 M
7
1
4
5 R
O T
8 Ó
6. Tronc llaminer que caga la nit de Nadal. 7. En rebràs si no t’has portat bé. 8. Hi trobem els Reis Mags i moltes altres figures. 9. Dolç amb què celebrem el dia de Reis i que amaga una sorpresa. 10. Animals que transporten els Reis Mags.
SUDOKU
1. Acostuma a caure a l’hivern a la muntanya. 2. Arbre típic de la temporada de Nadal. 3. Dolços nadalencs. 4. Els trobem sota el N°2 o els caga el N°6. 5. Personatge que trobem en el N°8 i estrella d’aquest Mil Dimonis.
Ajuda el caganer a trobar el seu matoll
NOU JOC! P.6
BINARI
0 0 1 0 0 0 0 0
MITJÀ
FÀCIL
FÀCIL
LABERINT
0 0 0 1 1 0
0 0
1
0 0 0 0 0
1 1
Omple la graella amb 1 i 0 sabent que no n’hi pot haver tres de seguits i que hi ha el mateix 0 0 1 1 0 1 0 0 nombre de 0 i d’1 a cada columna i línia.
EL CAGANIU DEL PESSEBRE
TRADICIONS
Amb el seu posat poc seriós, la figura del caganer relativitza la solemnitat del pessebre. Simbolitza la bona fecundació de la terra fertilitzant-la amb els seus excrements. És doncs un senyal de salut i prosperitat!
El caganer de Leo Messi
Text de la Míriam Almarcha París
Un pagès amb faixa i barretina, acotxat per fer les seves necessitats... Qui no ha cercat la imatge del caganer al pessebre? La tradició d’escenificar el naixement de Jesús amb personatges és molt arrelada a Catalunya. La presència del caganer remuntaria al segle XVIII.
El caganer en el seu medi natural, el pessebre Dalí “caganejat”
Fa tot just un any s’obrí el primer museu del Caganer a Centelles (Barcelona) amb més de 1200 peces! La figura tradicional del caganer ha anat variant els darrers temps. La seva popularitat ha volgut “caganejar” famosos, polítics i personatges d’actualitat. Tant el jugador del Barça, com l’artista Salvador Dalí, entre milers d’altres celebritats, tenen el seu caganer! P.7
TRIBU
Trad. MAP
Seguirà...