N 106 - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
ISSN 1760-1398
o
PARTICIPA
-
CÒMICS
-
JOCS
-
ESPAI
-
ESQUIROL
VOLADOR
PARTICIPA! GRANA DE FOTOPERIODISTES Hem anat a veure el festival de fotoperiodisme Visa pour l’image. Ens ha agradat molt les exposicions «La curta vida d’un lleó», «Les dones al Pakistan» i «Els restàveks», a més dels clixés sobre l’esport i els animals que tenien un format més gran. Ara, a l’escola, sem nosaltres els fotoperiodistes ja que tenim el projecte de realitzar un fotoreportatge sobre la vida a l’escola. A la fi de l’any els pares i els altres alumnes veuran el resultat a través d’una exposició. Classe de Corinne Paloffis - CM2 bilingües Escola Josep-Sebastià PONS de Ribesaltes
S’apropa
LA MAINADA DE NILS VISITA AL MAS BECHA
Nadal Cuida’t del
El 13 de setembre vam anar a peu al Mas Becha i el pare de l'Emeric i l'Elisa ens va explicar com es fa el vi. En Charles ens va mostrar el material elaborar el vi, després vam anar dins les vinyes, vam collir raïms per espertinar i vam tornar a l’escola molt contents.
Tió perquè cagui ben fort
es m l e esp Il·lustració de la portada: Marc Esteban Graells
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
Els alumnes de maternals, cicle 2 i cicle 3 de la Bressola de Nils amb les seues mestres: Erola, Mònica, Nicola, Marta i Rosalina
Amb el suport de:
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
P.3 Trad. ABF
CIÈNCIES
L’ EXPLORACIÓ El robot Curiosity que va aterrar a Mart fa tot just un any va detectar compostos orgànics provinents d'alguna forma de vida primitiva. Si a més es confirma la presència d'aigua en estat líquid belleu que el planeta vermell podria haver reunit les condicions necessàries per tenir algun tipus de vida!!!
DE
PLANETES GASOSOS
Anells de Saturn Els planetes rocosos: Mercuri, Venus, la Terra i Mart
MERCURI 1r planeta rocós. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. S’assembla molt a la Lluna perquè té molts cràters i quasi no té atmosfera. Per tant, no hi podríem viure! VENUS 2n planeta rocós que dóna una volta al Sol cada 225 dies. Després del Sol i de la Lluna és el cos celeste que més brilla al cel. La seva atmosfera té diòxid de carboni... Tòxic al 100%! LA TERRA 3r planeta rocós. Dóna una volta al Sol en un any (365 dies). Se l’anomena el planeta blau pels seus oceans vistos des de l’espai. La seva atmosfera conté l’oxigen que necessitem per viure i ens protegeix dels rajos ultraviolats del Sol. Això i l’aigua en abundància fa que la vida es desenvolupi de moltes formes: animals, plantes... MART 4t planeta rocós que dóna una volta al Sol en 680 dies. Conegut com a planeta vermell pel color de les seves roques té una atmosfera molt dèbil amb poques traces d’oxigen. La presència d’aigua en forma de glaç en els dos pols de Mart fan pensar que en un passat, aquest planeta podia assemblar-se al nostre. Hi ha traces de vida primiP.4 tiva?
JÚPITER 1r planeta gasós sense superfície rocosa, tan sols el seu nucli és sòlid. No podríem estar-hi drets! El planeeta més gran del sistema solar triga 11 anys en fer una volta al Sol. La seva característica més interessant és la gran taca roja, una gran pertorbació que no s’atura mai. Els seus vents arriben als 400 km/h!
SATURN 2n planeta gasós. Triig en donar una volta seva atmosfera és se de Júpiter i els seus v fins a 2.000 km/h! E són els anells compo roques (capturades p d’atracció del planet ha aconseguit ajunta fer-ne un satèl·lit com en el cas de la Terra) al seu voltant.
L ’ ESPAI CONTINUA
iga 29 anys al Sol. La emblant a la vents bufen El més curiós ostos per per la força ta que no ar-les per m la Lluna ) que giren
HIDROGEN > HELI = LLUM I CALOR
Planeta més gran del sistema solar
(necessàries per la vida en el nostre planeta)
El planeta vermell
El planeta blau
PLANETES ROCOSOS
EL SOL se situa al centre del sistema solar. Tots els planetes (cometes i asteroides) giren al seu voltant. El Sol està a 150 milions de km de la Terra i la seva llum tarda 6 minuts en arribar-nos. El Sol que veiem és tal com era fa 6 minuts!
LA LLUNA és un satèl·lit natural de la Terra. Gira al nostre voltant i és la responsable dee les mareees dels oceans. L’home va posar peu a la Lluna l’any 1969.
Els planetes gasosos: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú URÀ 3r planeta gasós que tarda 84 anys en fer una volta al Sol. Té l’atmosfera més freda de tot el sistema solar: - 220°C! L’hidrogen i l’heli són els gasos principals. També hi ha traces d’aigua en el seu interior.
NEPTÚ 4t planeta gasós. El planeta bessó d’Urà triga 64 anys en fer una volta al Sol. La seva gran taca fosca és una tempesta on els vents arriben als 2.100 km/h. Els més forts de tot el sistema solar! Text del Rossend Areny
P.5
NATURA
EL PARACAIGUDISTA DE LA NATURA Salta d’un arbre a l’altre -6 a 30 metrestot plaanant. No té ales per enlairar-se. La cua li serveix de timó per orientar-se.
Les potes anteriors i posteriors són unides pel patagi, és una membrana feta amb la pell dels flancs molt extensible. Li permet lliscar en l’aire.
Contràriament a l’esquirol ordinari el nostre paracaigudista viu en grup, surt la nit i no hiverna. Té uns grans ulls negres que, com el mussol, li permeten de veure perfectament en la foscor.
Text de la Míriam Almarcha París
Viu en els boscos d’Amèrica septentrional. N’hi ha de gegants, a l’Àsia, capaços de recórrer fins a 457 metres!
P.6
Els humans imiten els esquirols voladors practicant un esport d’alt risc conegut com el BASE-jump (Saltar des d’edificis, antenes, ponts i penya-segats). Aquests Bird-man (homes voladors) utilitzen el paracaigudes per arribar a terra.
25 cm 50 grams Esquena grisa i ventre blanc ...) Omnívor (granes, fruits, insectes
JOCS
FES CORRESPONDRE CADA NOM AMB LA SEUA FOTO
ESTRELLA
SATÈL·LIT
GALÀXIA
CONSTEL·LACIÓ
AMB L’AJUDA DE L’ARTICLE DE LES PÀGINES 4 I 5 POSA NOM A CADA PLANETA DEL SISTEMA SOLAR
JÚPITER
MART
MERCURI
NEPTÚ
SATURN
TERRA
URÀ
VENUS
POSA EN ORDRE LES ETIQUETES PERQUÈ LES FRASES TINGUIN SENTIT I DESCOBREIX ELS DOS MOVIMENTS DE LA TERRA
que fa la Terra
és el moviment
El moviment
sobre si mateixa.
de rotació
en girar
Frase 1: gira al voltant del sol, i
s’anomena moviment La Terra
aquest moviment
de translació.
Frase 2: P.7
PITX I LLEMEC
Trad. MAP