o
ISSN 1760-1398
N 96 - JUNY DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
CÒMICS – ARC DE SANT MARTÍ - FAULA - JOAN MIRÓ - JOCS – ORXATA – LLENGÜES
PARTICIPA!
ELS OCELLETS DE L’ESCOLA D’ANGOSTRINA “El 24 d’abril vam assistir a l’espectacle “L’ocell cerdà” a Sallagosa. Es van recitar poemes de Jordi Pere Cerdà (pseudònim d’Antoni Cayrol). Els versos, en català i en francès, eren sobre els ocells: la merla, l’àguila, el rossinyol… La música i la natura també eren presents (pedres, branques...), així com una cortina amb imatges vídeo (foc, natura...) que ambientava la presentació amb alguns sorolls (explosions). Tot plegat era estrany... l’actora ens feia un xic de por, però ens ha agradat! Després de l’espectacle vam xerrar amb l’actriu que ens va explicar la vida de Jordi Pere Cerdà, com han muntat el decor de l’escena...”
L’ÀGUILA Els nins i nines d’Angostrina ens han enviat els seus poemes inspirats de l’obra d’en Jordi Pere Cerdà
L A GAVINA
E L QUETZAL
Alegra com la nit, un cor negre que bat, dins la gàbia oberta
Dins la gàbia oberta de tots ells colors com retoladors un bec gro c com el sol
té un bec com un tub.
un cor que bat potes grises com un núvol
Alan
un cos rosa com una flor.
Dins la gàbia oberta un cos blanc com una fulla un bec taronja com una mandarina i potes fines.
Mathilde
E L PUPUT,
Fyona
EL MEU COMPANY DE CLASSE . Dins la gàbia oberta, amor perdut, és el meu amic,
quan la mestra l’interroga fa puput, puput!!!! La seva tofa és bonica com el seu cor i a jo m’agrada quan vola amb les seves ales com un raig de sol.
Bruno
P.2
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr) Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
Il·lustració de la portada: Carlos Lluch
Amb l’ajuda de:
FREDOLIC
Trad. ABF
P.3
NATURA
quet de San r a ’ l e d t s Ma r o l rtí o c 7 A R C L L E G E N DA R I s El
Sabies que per certes cultures, l’arquet de Sant Martí és un pont damunt del qual passen els déus i els bruixots per anar del cel a la terra? Llegendes irlandeses de l’edat mitjana ens fan creure encara que als peus de l’arc se troba un tresor. Els budistes prefereixen veure-hi les escales de set colors per les quals el Buda baixa entre els humans, mentre per jueus i cristians és una arca d’aliança entre Déu i Noé, després del Diluvi. A l’Àsia i a l’Àfrica, l’arc és anunciador de desgràcies i catàstrofes. Així els pigmeus el veuen com una serp perillosa. Els catalans diuen que qui salta l’arc de Sant Martí o qui passa a sota, canvia de sexe. És al segle 17 que els científics Descartes i Newton expliquen el fenomen.
E LS CO L O RS D E L A P L U JA Un raig de llum blanca quan entra en una gota d’aigua és refractat (separat) en diversos raigs que deixen aparèixer tots els colors que el formen: roig (sempre a dalt a l’exterior de l’arc), taronja, groc, verd, blau, indi i violat (sempre a l’interior de l’arc). Dins la gota de pluja, cada color és desviat diferentment i surt així projectat del prisme sota forma de l’arc amb una cinta de colors que se toquen. Un arquet de Sant Martí és una il·lusió d’òptica, un efecte lluminós que veiem quan un raig de sol se reflecteix damunt de les gotes d’aigua quan plou. Així cada persona veu un arc diferent perquè ningú té la visió de les mateixes gotes d’aigua. I mai se pot tocar un arc de Sant Martí perquè va reculant a mesura que canvia el nostre punt d’observació! Cal que el sol sigui relativament baix, el vespre per exemple. Els colors són més clars i lluminosos si el fons és enfosquit per núvols negres i si les gotes són més grosses, com ara a l’ocasió d’un bon ruixat i d’un temporal.
CREA E L D O B L E A R Q U E T D E S A N T M A RT Í
EL TEU ARQUET DE SANT
En el cas que la llum sigui reflectida dues vegades dins la gota d’aigua, MARTÍ! se projecten dos arquets de Sant Martí. El segon, dit en Plaça-te d’esquena al sol quan és baix en el cel i amb una mànega de regar, català “arc del dimoni”, tapa una part de l’orifici de sortida amb menys brillant i amb els colors invertits respecte al el dit i projecta davant teu un raig d’aiprimer, degut als efectes de gua en forma de plugim ben ample. la segona reflexió, se situa Veuràs aparèixer al mig del raig per damunt del primer. un petit arquet de Sant Martí. P.4 Text de l’Alà Baylac Ferrer
FAULA
La cigala, fent ziu-ziu tot l’estiu, quan va arribar la gelada no tenia una queixalada ni tan sols un bocinot de cuca o de borinot. Va trucar ca la formiga, li va dir: “Ai!, bona amiga, m’heu de deixar qualque gra per viure com Déu voldrà, fins al temps de les olives. Us pagaré, com sem vives, sense anar fins a Nadal, interessos i cabdal.” La formiga és poc donaire ; més li plau d’arreplegar. “Què féieu doncs al segar?” respon a la demanaire. - “Dia i nit, pertot arreu jo cantava, si no us enfada!” - “Ah!, cantàveu? Poc que m’agrada! Vaja doncs, ara balleu!”
Segons la versió catalana de Pau Berga (Fables de La Fontaine traduites en vers catalans, Comet, Perpinyà, 1909, p. 78-79). Il·lustració de la Violeta Crespo.
P.5
ART
Tots sem reconèixer un na barceloní però no sem c d’entte
“Una línia o un c per a fer un quad
Joan Miró (1893-1983)
Entenem el pensamen quan observem Dona sol, una de les seves p 1950. L’estil és senzill simplificades. És inevi en els dibuixos infant
Veieu el sol, distingiu la dona? Treu fum per la boca? El p espia de perfil o de cara ? Té cabells llargs o curts? Per qu tels si fa sol? Poc importa… si entenem la visió de la real d’aquest artista català. La preocupació de Miró gira majoritàriament a l’entorn simbòlics que uneixen, a través dels ocells, la terra (els pe amb el món celestial (les estrelles).
“Per a mi conquerir la llibertat és conquer simplicitat”
P.6
El seu gust per a l’experimentació estimula la nostra imag permet identificar i donar vida a les siluetes, les línies, els cercles dels seus quadres. La simplicitat es retroba en els c ben contrastats que sovint són taques blaves, roges, grog més de la presència del negre amb traços gruixuts o prim dels somnis fantàstics de Miró que sempre fan referència en moviment. Paul Cézanne (1839-1906 Vincent Van Gogh (1853melancòlica, pintava amb Dona davant del sol Cubisme (1907-1914): Mo (1950) Fauvisme (1905-1910): M
nt de Miró a davant del pintures de i les formes itable pensar ils!
personatge ens uè 3 eslitat
“Per poder saltar, cal tocar de peus a terra” Miró és influenciat per Cézanne, Van Gogh, el Cubisme i el Fauvisme, artistes i tendències pictòriques del segle XX que utilitza per expressar inquietuds personals. La seva obra és més aviat surrealista ja que expressa lliurement el pensament sense preocupar-se de si és bonic o no, sense presentar forçosament una coherència aparent. Doneu-vos temps a l’hora d’endinsarvos en l’univers d’aquest pintor, escultor, gravador i ceramista internacional!
Personatge (1970) a l’entrada de la Fundació Joan Miró de Barcelona
de temes ersonatges)
rir la Conegut logotip del banc català La Caixa dissenyat per Miró (1980)
6): Conegut pintor francès per a qui les coses amaguen una forma geomètrica. 1890): Esdevingut cèlebre un cop mort, aquest artista holandès, de natura inquieta i b formes onejants i pinzellades de colors vius. oviment artístic que segmenta les formes en cubs. oviment artístic que representa les coses tal com se senten i no pas tal com se veuen.
an Miró de Barcelona.
ginació i ens s punts i els colors primaris gues i verdes, a ms. Entrem dins a a una realitat
a al Parc Jo na i cel (1983) da situad Do Escultura de 22 metres d’alça
color són suficients dre”
Text de la Míriam Almarcha París
capaços de a obra del pintor Joan Miró, o sempre capaços endre-la.
P.7
RACÓ DE LES LLENGÜES
Sprichst du Deutsch La llengua amb més parlants de tota la Unió Europea és l’alemany (Deutsch [doitx] en alemany) amb més de 100 milions de locutors, que pertany a la família de llengües germàniques, nascudes cap al segle V abans de Crist. L’alemany se diferencia de les altres llengües germàniques del nord (el neerlandès, el frisó) cap al segle 6. En alemany s davant de t se pronuncia com [x] de Xampany i eu se pronuncia [oi].
El primer diccionari imprès a Perpinyà «Vocabolari molt profitos per apendre lo catalan alamany y lo alamany catalan», és un dels primers llibres impresos a Perpinyà, el 1502, per l’editor germano-català, Joan Rosembach. L’obra era una eina per ajudar els negociants que viatjaven entre els dos països.
Pronunciar alemany és fàcil! Els mots i lletres escrits se pronuncien sempre de la mateixa manera, i hi ha poques excepcions. /g/ de Gerard /u/ de gut (bo) /ü/ de Tschüss (salut) /v/ de Vater (pare) /w/ de Wagen (auto) /z/ de Zeit (temps) /ei/ de weiter (següent) /eu/ de Deutsch (alemany) /ä/ de Käse (formatge) /ö/ de König (rei)
com guepard com la [u] catalana com la [u] francesa com la [f] de faula com la [v] francesa de vague com [tse] dins mosca tse-tse com [ai] dins becaina com [oi] dins boicot com [é] de pesa com la [eu] francesa de peu
Sabries tro diàleg e bar en el ls mot aleman y que v s en olen d Bon dia - alema ir: Parleu bé - la ny A reveu ciutat re.
Diàleg bilingüe - Bon dia, sóc alemany i voldria visitar Perpinyà. On me puc adreçar, sisplau? - Guten Tag. Ich spreche ein bisschen Deutsch. Bist du ein Turist oder ein Student ? Du sprichst gut Katalanisch! - Sí, sóc estudiant de llengües. He après català a la Universitat de Frankfurt. I vinc a perfeccionar el meu nivell a Catalunya. - Du kannst die Stadt mit der kulturellen Dienstleistungen besichtigen. - Creieu que podré tenir un guia en català? - Klar, es ist möglich, wir sind in «Perpinyà, dem Katalanischen»! - Moltes gràcies. Adéu. - Bitte. Tschüss. Auf Wiedersehen. Escolta la pronunciació i la traducció d’aquestes frases P.8
alemanyes al web de l’APLEC: www.aplec.cat
DESCOBERTA
Text de l’Arnau Alemany
L’orxata valenciana, l’aliada contra la calor L’orxata data de l’època de Jaume I el Xata: bonica Conqueridor. Quan el rei conquerí les terres valencianes una dama li oferí una beguda per tal de combatre la calor. La llegenda diu que quan tastà el refresc el sobirà exclamà: “Açó és or, xata!”. Aquesta expressió hauria donat així el nom a la beguda més popular i coneguda del País Valencià: l’orxata. Però realment es creu que el mot és més antic. Probablement el nom prové d’ordiata, que significava fet d’ordi (planta utilitzada en la preparació del malt i la cervesa.) Els musulmans establerts al País Valencià empraren aquest mot per designar la beguda, que ha evolucionat fins a “orxata”. La fórmula que va agradar al Conqueridor es basa en la barreja de sucre, aigua i xufla. La xufla és un tubercle conreat en Cultiu de xufla a Burjassot zones humides. Arreu del País Valencià se’n cultiven moltes i sobretot a Alboraia on es realitza la millor orxata. Avui la beguda se comercialitza a tots Orxata amb fartons els Països Catalans en ampolles o fresca a les orxateries i bars.
Açó és or, xata!
Els tubercles un cop netejats
A l’hora de beure un got d’orxata els valencians l’acompanyen de fartons que són una mena de bescuits de forma allargada que es mengen remullantlos dins la beguda. Combinats amb l’orxata són una delícia.
P.9
P.10
Trad. MAP
JOCS
Fes correspondre cada núvol amb un nom. Precisa quin pot produir pluja
Dues d’aquestes faules no han estat escrrites per La Fontaine. Quines?
Altocúmul Altostratus Cirrus Cúmul Cumulonimbus Stratus
Associa cada quadre al seu autor i a la seva nacionalitat
L’elefannt i l’astruç El corb i la guilla El llop i el xai El roure i la canya La guineu i els raïm ms El ratolí i l’ostra La marieta i la formiga
RUS
MIRÓ
CATALÀ
T MONE
HOLANDÈS
PICASSO
ESPANYOL VAN GOGH
KANDINSK
Y
FRANCÈS P.11
PITX I LLEMEC Té, Llemec, som portat mel per la teua preparació de pa de pessic!
Súper! Gràcies Pitx!
A polit eh, és pas mel de cal «Súper». De la Aquesta coop-bio? ve de…
No, ve de…
Has trapat un apicultor que te l’ha venut directament?
Ai no!! La som agafat directament …
Als productors!
Els has pas deixat gran cosa!? Exacte!
Ets un robaire!
La pròxima vegada mira que no te segueixin… i posa’t una màscara! ok!
Trad. MAP