Mil Dimonis N°100 (Gener-febrer 2013)

Page 1

N 100 G

ENER

- FEBRER DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

ANIMALS SALVATGES - CALENDARI - ADIU GINÉ! - EL GPS - JOCS


PARTICIPA!

ELS CM2 BILINGÜE DE L’ESCOLA JOSEP SEBASTIÀ PONS DE RIBESALTES HAN FET PANELLETS! El 22 de novembre vam fer panellets amb els alumnes de CM1 bilingüe. Ens vam instal·lar a la cantina, vam recordar els ingredients i els estris necessaris per fer la recepta. Primer, vam separar la clara i el rovell de l’ou. Desprès vam barrejar les ametlles, el rovell, el sucre i el moniato bullit. Amb la pasta vam formar boletes i les vam xopar dins la clara d’ou batuda. Al final, vam afegir pinyons o coco o xocolata i cap al forn! Els vam menjar dins la classe amb les mestres i els alumnes de CM1! Era molt bo !

MOLT BON ANY 2013 AMB JOAN-PAU GINÉ!

Un any excepcional amb un regal excepcional: L’APLEC celebra els seus 30 ANYS i MIL DIMONIS el N°100 amb “Adiu Giné!”, un disc únic! 10 cançons de Joan Pau Giné interpretades pel grup Quintego i editades especialment per vosaltres en aquesta ocasió. Assaboriu l’obra d’en Giné!

LA TARDOR DIBUIXADA PELS ALUMNES DE CM1 DE CORNELLÀ DE LA RIBERA:

TENS UN ANIMAL DE COMPANYIA? COM ES DIU? FA ALGUNA COSA ESPECIAL ? ENVIA’NS LA SEUA FOTO I EXPLICA’NS-HO!

Il·lustració de la portada: Iñaki Gorri

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Gràcies a Maéna, Coralie, Carla i Noah. Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.


FREDOLIC

Trad. ABF

P.3


Les feres h

tornat al Pir

Sabies que el llop, l’ós i el linx viuen a les nostres muntanyes? Te podries trobar cara a cara amb una d’aqueixes bèsties salvatges a l’ocasió d’una excursió pel Pirineu! Encara que sigui molt poc probable perquè aquests animals tenen més por dels humans que nosaltres d’ells. Els óssos i els llops havien desaparegut de les nostres muntanyes. De sempre, els óssos i els llops han tingut molt mala fama. Se’ls ha acusats de fer maldats, de menjar el bestiar i fins i tot d’atacar els habitants. Qui no coneix el conte de la Caputxeta Vermella!? O encara les festes de l’ós del Vallespir on els caçaires acaben sempre dominant la bèstia? Per això són espècies que han estat perseguides i que havien desaparegut completament a la fi del segle 19.

Els llops són molt viatgers i avancen rabent; poden recórrer fins 700 km en un any. Actualment els llops presents al Pirineu provenen dels Alps italians (les anàlisis ADN de pèls i excrements ho demostren). A poc a poc s’han anat movent, passant pel Massís Central francès i han acabat arribant aquí el 1999. Al Pirineu català, 17 llops i llobes han estat identificats fins ara (6 al nord i 11 al sud).

El linx també corre pel Pirineu. Sembla que uns petits grups d’animals originaris de la península ibèrica hi visquin.

EL LLOP 1,60 m

Text de l’Alà Baylac Ferrer Biodiversitat: totes les espècies de plantes i animals que existeixen en la natura. Carnívor: que menja carn. Fama: reputació. Fauna: els animals. Fera: bèstia salvatge. P.4

Lògica: manera de raonar sobre una qüestió. Maldat: acció dolenta. Omnívor: que menja tots els aliments que troba. Partidari, -ària: que és favorable a una cosa. Ramader, -era: persona que cria bestiar per la carn, la llet o la llana.

De 15 fins a 50 kg

Característiques S’assembla al gos pastor alema és l’avantpassat encara salvatg una pell espessa que el protege és carnívor.


han

S’h pres a confi rma è nc Ma t i nigó dres, al a de llo la p P i ta ui sa cata mbé a gmal, a Bou là (Cad l Pirine Cau í, En 2 mort , M Serra d sud010 se v a Cat ontsec… e alu an ). 2 at compt nya No a acs de l bilitzar rd l anim ops a als.

rineu

REPORTATGE

La presència de feres en llibertat dins la natura, avui dia provoca debats força animats. T’has demanat mai, què en penses de deixar anar óssos en llibertat i d’interdir la caça dels llops, encara que de vegades mengin les ovelles que pasturen per la muntanya? Dues lògiques s’oposen sus de la qüestió: la de la gent partidària de respectar la natura i la biodiversitat tal com és, i la de la gent favorable a no complicar la vida de tots aquells que hi treballen, com ara els pastors que crien ovelles. Què en penses tu que se deixin anar óssos o que caçar els llops sigui defès? T’ho has demanat mai? Envia’ns la teua opinió a: mildimonis@aplec.cat Al Pirineu central, uns quants óssos s’han tornat a introduir a partir del 1996 quan solament en quedaven 5. Però malgrat els 8 óssos portats d’Eslovènia, l’espècie se troba avui encara en perill d’extinció. Se compten tot just 22 animals a tot el Pirineu, sobretot a la regió central, Aran i Pallars Sobirà per la part catalana. Havia estat molt discutida la mort de l’óssa Canel·la, morta per un caçaire el 2004.

any, del qual ge. Porta eix del fred i

L’ÓS BRU

EL LINX IBÈRIC 98 cm

1,50 m - 3 m

P

Al curs de l’estiu 2012, almenys dues ósses van ser fotografiades amb els seus ossets per aparells automàtics que vigilen la fauna. Cada cop que neixen nous ossets o que porten nous animals, augmenta la discussió entre partidaris i opositors dels óssos. Els ramaders expliquen que el 2011, els óssos van matar 176 ovelles i que l’ós és incompatible amb llur activitat. Els defensors dels animals salvatges precisen que d’ovelles en moren unes 50.000 cada any i que se poden fer servir gossos d’atura que protegeixen els ramats.

De 130 fins a 700 kg

Característiques És un animal omnívor: se nodreix de tots els aliments que troba, tant carn com fruita, bolets, peixos i vegetals.

12 kg

Característiques Té la pell pigallada i orelles punxegudes acabades en forma de pinzells negres. Porta patilles de pèls a sota de la barbeta i sembla un gat gros. P.5 És carnívor.


JOCS

Troba l’aixeta amb la qual podràs omplir el got!

o n Camí b El P.6

V B I G A R D I T L O X A G O

V L Q G E T V G E À N W M P G

1. A quina temperatura bull l’aigua? A. 0° B. 10° C. 100° 2. L’aigua que circula sota terra s’anomena mantell... A. frenètic B. aquàtic C. freàtic 3. Quin és la més gran reserva d’aigua dolça de la Terra? El llac... A. Léman B. Baikal C. Victòria 4. Quin nom de vilatge no té res a veure amb l’aigua? A. Bages B. les Cluses C. Ribesaltes

Sop a de J R W P A E G A A L C U R V T

QUÈ SAPS DE L’AIGUA?

E Q F B R M A U X G U M I W Z

Q F E O U E X A I R Z N L Q S

Lletr es

W C R L Z V M C A I X J A I K

I J L A S V I B N M S A G À D

Q A I R Y S A N U A T Q E A Z

R X N A T N R M E S O C R U H

R G N E J G A B P V O J U I R

H A R Y B G W B P O A Y R K F

Y N M G O T E J A R L R N L I

5. Quina és la fórmula química de l’aigua? A. CO2 B. H2O C. NaCl

A N A S I U Q N A B E L B T W

B J D U Y N A T S E F W A X L

O N I P O M P A Y K N N G N N

6. Com se diu la mar que ha mancat de desaparèixer per culpa dels homes que pompaven tota l’aigua del riu que l’alimentava? La Mar... A. de Barentsz B. Negra C. d’Aral Per les qüestions més difícils te podes ajudar d’una enciclopèdia o de la plana “Aigua” de Wiquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua

AIGUA

LLÀGRIMA

AIXETA

MAR

AMPOLLA

MULLAR

BANQUISA

NEVAR

BANYAR

OCEÀ

CISTERNA

POMPA

ESTANY

REGALIMAR

GOT

RIU

GOTEJAR

SUBMERGIR

ICEBERG


GUIATS PER SATÈL•LIT I molt més que una pantalla...

Quan sem en votura i que desconeixem una ruta sol·licitem el GPS perquè ens guiï. El GPS no treballa tot sol, és connectat a una constel·lació de 24 satèl·lits que, a 20.200 km d’altitud, emeten un senyal continu i a 5 estacions terrestres. T’imagines estar tan pendent de l’espai quan cerques una simple adreça?

DESCOBERTA El GPS, més que una tecnologia...

El Sistema de Posicionament Mundial tan conegut amb el nom de GPS (Global Positioning System) permet la localització per satèl·lit a qualsevol punt del planeta. A la fi dels anys 1970 el Departament de Defensa americà el desenvolupa per primer cop amb finalitats militars. A partir de 1993 s’estén el seu ús a la societat civil.

Mesura la distància amb el temps...

Cadascun dels 24 satèl·lits transmet el seu propi senyal. L’aparell GPS conté la informació d’aqueixes 24 emissions separades i coneix la trajectòria de cada satèl·lit. Mesurant la distància de 4 satèl·lits, cadascun en una òrbita diferent, el GPS pot determinar la seva posició exacta. La distància de cada satèl·lit es mesura comptant el temps que triga l’ona ràdio per atènyer el receptor GPS. Aqueix doble sistema de localització permet no tan sols situar el receptor sinó també d’indicar una ruta a seguir.

A 100 metres, gira a esquerra...

El GPS no serveix solament a guiar els automobilistes perduts. També permet de regular el tràfic a la carretera, construir ponts, guiar un avió que aterra, calcular la mida dels camps o saber l’hora d’arribada de l’autobús. Anem cap a un Món intel·ligent o a una vida totalment robotitzada? Text de la Míriam Almarcha París

P.7


PITX I LLEMEC


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.