Cal dir que la nostra Causa, i també d’altres del mateix moment històric, ha sofert, al llarg dels anys, una sèrie de contratemps que han fet que se n’allargués l’estudi més del que és normal en aquests assumptes. Les circumstàncies polítiques i socials, la possible manipulació per part d’alguns, per interessos no legítims, etc., va fer que el papa Pau VI n’aturés l’estudi a l’espera de poder-ho fer sense pressions alienes i amb garantia de llibertat i autenticitat. Durant el pontificat de Joan Pau II, i també amb el canvi sociopolític, va ser de nou autoritzat l’estudi i la preparació de la Positio super martyrio, fet, aquest, que es va retardar fins l’any 2000, en què, el 16 de setembre, el relator general, Fr. Ambrogio Eszer, o.p., presentava la Positio que havia preparat el postulador general de la Causa, el germà de la Salle, Fr. Cosimo Meoli, f.s.c. Amb això entrava a la
llista per a ser estudiada pels diversos congressos de teòlegs i cardenals. A la Causa de Tarragona no sols hi ha el bisbe auxiliar Manuel Borràs, sinó també seixanta-sis preveres diocesans i dos seminaristes, trenta-nou germans de les escoles cristianes, set carmelites descalços, set missioners fills de l’immaculat cor de Maria (claretians), vint monjos de Montserrat, un caputxí i quatre germans terciaris carmelites de l’ensenyament. Pel fet d’haver estat pioners a Catalunya en el moment de començar la Causa, algunes congregacions i grups de religiosos van voler fer una causa comuna i es van ajuntar a la Causa que emprenia amb tant de goig l’arxidiòcesi de Tarragona, metropolitana única de Catalunya en aquell moment.
9