PAU ROSELLÓ BORGUERES, prevere
E
Tarragona. Al seu temps va ser un fet extraordinari la instal·lació que va fer ell mateix d’un emissor d’ona curta. L’any 35 a Vimbodí va fer una conferència sobre els nous invents, en la qual va parlar detingudament sobre la televisió. Però sobretot era un sacerdot d’una gran espiritualitat, molt caritatiu i enemic acèrrim de les crítiques.
Des de la seva infància era admirat tant pel senyor rector com pel mestre de Vimbodí. Va demanar al seu pare, per mitjà de la seva mare, poder fer els estudis eclesiàstics. El seu pare li va dir que no podien pagar-li els estudis. Aleshores va intervenir el senyor rector, i amb la promesa que el noi es guanyaria la carrera treballant, el seu pare va accedir-hi. Durant les vacances preparava el seus germans per a la primera comunió fent-los catequesi. A més, era molt piadós i mortificat.
Pel juliol del 36, esclatada la revolta, quan ja cremava el convent de Santa Clara de Tarragona, va anar al Col·legi de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, d’on era capellà i professor, vestit amb sotana, per tal de sumir el Santíssim. Les religioses li van preguntar per què s’havia exposat d’aquella manera, i ell va contestar: «Què em pot passar; que em matin perquè sóc sacerdot? Doncs millor que em matin amb sotana.»
l servent de Déu Pau Roselló Borgueres, fill dels esposos Pau i Maria, va néixer, a Vimbodí (Conca de Barberà) el 9 de maig de 1895 i el van batejar al cap de tres dies.
Ordenat prevere el 21 de maig de 1921, va ser professor competentíssim de ciències naturals al Seminari de
A l’hora de dinar del dia 26 de juliol va ser detingut i portat a l’Ajuntament, i tot seguit a la carretera de Reus, on va ser assassinat amb uns trets al cap i al cor, juntament amb el seu company, sacerdot, Dr. Miquel Vilatimó. Les seves despulles reposen ara a l’església parroquial de Vimbodí.
JOSEP ROSELLÓ SANS, prevere
V
a néixer a Montblanc el 24 de setembre de 1883. D’infant, molt piadós, ja participava amb il·lusió en els actes parroquials. Als tretze anys va entrar al Seminari de Tarragona i va ser ordenat prevere el 19 de setembre de 1908. Va ser sempre beneficiat de Montblanc. Les seves activitats principals van ser la predicació, el confessionari i la pregària davant del Santíssim. Es distingia per la seva senzillesa, humilitat i pietat. Era un gran devot de la Mare de Déu de la Serra. És l’autor dels goigs de Sant Maties, patró de Montblanc. El 22 de juliol del 36, quan el plebà i el vicari ja eren a la presó de Montblanc, Mn. Roselló de bon matí va anar a dir la missa al col·legi de les Gnes. Carmelites de la Caritat. Abans el seu germà el va avisar de la imprudència que feia amb perill de la seva vida. Ell, amb tot, va contestar: «No sé què em farà la gent, no obstant això, passi el que passi, l’única cosa que poden 50
fer-me és fer el meu cos a bocins, però l’ànima, no. A més, la meva missió sacerdotal m’hi obliga.» De fet, pel camí va ser insultat i amenaçat. Malgrat tot, ell va anar a dir la missa. A les religioses els va fer una fervorosa i emocionant plàtica i al final els va dir: «Seguirem màrtirs!» Cap al tard, quan un grup de gent intentava ocupar l’església de Santa Maria, ell va baixar a la plaça per tal de calmar els ànims. Allí mateix, a les portes de Santa Maria, va ser detingut i portat a la presó. Al cap d’uns dies a la presó va ingressar-hi el bisbe auxiliar Dr. Borràs, i, en veure que portava un vestit que no li esqueia gens bé, el va obligar a canviar-lo pel seu, que era nou. Durant la seva estada a la presó va ser un exemple per als altres presos amb les seves paraules, pietat i vida sacerdotal. El dia 22 d’agost va ser portat a Tarragona juntament amb el plebà, Mn. Dalmau Llebaria, i Mn. Joan Farriol, i a uns dos quilometres de Tarragona, en direcció a Barcelona, van ser assassinats els tres pel sol fet de ser capellans. Va ser enterrat al cementiri de Tarragona, a la fossa comuna, amb dos companys de martiri. La seva família guarda un tros de la seva camisa i corbata tacada de la sang del màrtir.