LLUÍS JANER RIBA, prevere
E
l servent de Déu Lluís Janer Riba, fill dels esposos Jaume i Teresa, va néixer el 4 de març de l’any 1880. Al cap de tres dies del seu naixement, el 7 de març, va rebre el baptisme a la seva parròquia de Pontils (Conca de Barberà). Va ser ordenat prevere el 21 de setembre de l’any 1904.
Quan va esclatar la revolta del 36 era sagristà de la Catedral de Tarragona. Era molt senzill, humil i piadós. El dia 23 de juliol, a 2/4 de 3 de la tarda, va baixar la persiana del seu balcó, a la plaça del Fòrum 6, 2n 1a, acte que va ser advertit per un grup de milicians, els quals amb crits el van obligar a baixar a la plaça. Ell
ho va fer vestit amb sotana. Li van dir que se l’anés a treure per a portar-lo a la presó flotant del port. Un dels milicians va dir: «Aquest, deixeu-me’l per a mi.» No li va donar temps, perquè a l’entrada de la casa li va disparar la pistola a boca de canó i va caure mort a l’acte. El van rematar a trets, el van arrossegar a l’altre costat de la plaça i el van deixar junt a un munt de deixalles perquè se l’emportés el carro de les escombraries. Altres persones més humanitàries, però, el van portar amb un taxi cap al cementiri, on li van fer l’autòpsia. Va cridar l’atenció del públic allí present, en general, pel seu comportament resignat, amb els ulls baixos i les mans creuades. També va cridar l’atenció el fet que no li sortís ni una gota de sang. Era la primera víctima sacerdotal de la ciutat de Tarragona.
DALMAU LLEBARIA TORNÉ, prevere
M
n. Dalmau Llebaria va néixer el 5 d’octubre de 1877 a Falset. Va estudiar al Seminari de Tarragona. Després d’haver anat a la Guerra de Cuba, va ser ordenat prevere el dia 20 d’octubre de 1902. Va exercir el seu ministeri sacerdotal a les parròquies d’Ulldemolins, Siurana, l’Aleixar, Alforja, Belltall, Solivella, Sant Martí de Maldà, i finalment va esdevenir plebà de Montblanc. Mn. Dalmau (o Dalmacio, com alguns preferien dir-li) era molt humil i caritatiu; d’un caràcter molt afable i obert amb tothom. Va ser un sacerdot d’un gran zel apostòlic, especialment manifestat en la seva pietat i predicació. Va ser un gran promotor dels Exercicis Espirituals Parroquials als quals hi va enviar molts homes i joves de les parròquies on va exercir el ministeri. Ell mateix prenia part en els Exercicis i en dirigia algunes tandes. També va ser molt entusiasta del moviment fejocista i amb la col·laboració dels seus vicaris el va introduir a Sant Martí de Maldà i a 36
Montblanc. El grup de fejocistes de Sant Martí va ser el primer del bisbat. Quan només feia nou mesos que era a Montblanc, va esclatar la revolta de 1936. Quan la matinada del 21 de juliol es va intentar posar foc a les portes de l’església de Santa Maria, ell i el vicari, Mn. Josep Colom, des de dins, el van poder apagar amb l’aigua beneïda de les piques. Aquell matí, per última vegada, va poder celebrar la missa amb les portes de l’església tancades. Després, va retirar el Santíssim i els ornaments sagrats de més valor. A mitja tarda, amb el seu vicari, es va refugiar a la casa d’una família de la Parròquia. A l’hora de sopar va ser detingut i portat a declarar a la Casa de la Vila. Posat en llibertat, cap a mitja nit va ser detingut novament i portat a la presó de Montblanc. Essent a la presó es va preocupar moltíssim del cardenal Dr. Vidal i Barraquer, i del bisbe auxiliar, Dr. Borràs, mentre ambdós van estar internats allí. Animava tothom, resava el rosari amb els altres presos i els confessava. Així ho va fer amb el seu vicari, Mn. Colom, quan el van anar a buscar per assassinar-lo. A finals de juliol, essent a la presó juntament amb Mn. Josep Roselló, els van fer anar a obrir les portes de l’Arxiu que es trobava sobre la sagristia. Quan van