ENRIC GISPERT DOMÈNECH, prevere
E
l servent de Déu Enric Gispert Domènech, fill dels esposos Pere i Josepa, va néixer a Riudoms (Baix Camp) el dia 8 de novembre de 1879 i va ser batejat al cap d’uns dies. El van ordenar prevere a les témpores de setembre de 1904. Abans havia estudiat al Seminari de Tarragona. Va exercir el seu ministeri sacerdotal a les parròquies de Falset, de la Pobla de Montornès, de Rocallaura, de Botarell, de Vilaplana i de la Canonja. Es va distingir en la pràctica de la pietat i humilitat, molt especialment en la paciència, suportant en silenci el caràcter i defectes d’aquells que eren al seu costat; quant a la caritat, donant amb generositat tot el que tenia als pobres.
Cada any celebrava la festa de sant Enric en família a Riudoms, d’on era fill i on el va sorprendre la revolta de 1936 amb dos cosins seus, els germans Mn. Josep M. i Mn. Enric Domènech. Davant la impossibilitat d’aconseguir un salconduit, els tres sacerdots es van refugiar en un mas a prop del poble. El dia de Sant Jaume a la tarda es va presentar a la porta del mas un cotxe ple de milicians armats amb el pretext que allí feien reunions clandestines, però se’n van anar sense fer res a Mn. Gispert. Abans, els dos germans, Mn. Josep M. i Mn. Enric, s’havien escapolit per entre els avellaners de la finca. Uns vint dies després, davant el perill que suposava continuar allí, els dos germans preveres li van proposar d’anar cap a Barcelona, però Mn. Enric Gispert els va contestar: «Vosaltres sou joves, feu tot el que pugueu per a salvar-vos. Jo em deixo confiadament als designis de la Providència.»
JOSEP GOMIS MARTORELL, prevere
E
l servent de Deú Josep Gomis Martorell, fill dels esposos Pere i Teresa, va néixer a Reus (Baix Camp) el dia 17 de desembre de 1894. Va ser batejat a la parròquia de Sant Pere l’endemà de Nadal. Des d’infant desitjava ser sacerdot. Amb aquest motiu va ingressar al Seminari de Tarragona.
Va ser ordenat prevere a Roma pel cardenal Merry del Val el 10 de març de 1918, i el dia de Sant Josep va celebrar la primera missa solemne damunt la tomba del beat Pius X. Va continuar els estudis al Col·legi Espanyol de Roma, on es va doctorar en Filosofia, Teologia i Dret Canònic. En llegir els relats de la persecució religiosa a Mèxic, manifestava el desig de vessar la sang pel Crist. Passava moltes hores al confessionari i amb freqüència se’l trobava agenollat i amb els braços en creu. Era molt caritatiu i sovint feia seure a la seva taula algun pobre. El seu zel apostòlic feia que cada setmana recorregués cinc o sis col·legis de Reus explicant l’evangeli amb diapositives.
Va exercir el ministeri a la Parròquia de Sant Pere de Reus, a Blancafort, a Falset, i també va ser director espiritual del Seminari d’Astorga. Esclatada la revolta del 36, un dia va prendre el seu nebodet Pere a una habitació i després de resar el rosari li va preguntar: «Pere, t’agradarà ser màrtir del Crist?» El nen va contestar: «Home, això que t’hagin de matar…» El Servent de Déu va replicar: «Doncs a mi sí, que m’agradaria!» I va afegir: «¡Oh si Déu m’hagués escollit per a ser-ho!» Quan li van dir que la cosa es posava molt malament, va dir: «Si és així ens posarem plenament en mans de Déu.» Va marxar a Barcelona. Aquí es va reunir amb Mn. Enric Gispert a la casa d’uns familiars d’aquest, on cada dia celebraven la missa i confessaven. El dia 6 d’abril de 1937, mentre Mn. Josep Gomis es confessava amb Mn. Enric Gispert, van ser detinguts tots dos i portats al convent de Sant Elies, convertit en txeca. Al cap d’un mes, el dia 5 de maig, durant els fets de maig, van ser assassinats tots dos.
33