JOSEP BRU BORONAT, prevere
E
l servent de Déu Josep Bru Boronat va néixer a Montroig del Camp el dia 16 de juny de 1883, i hi va ser batejat uns dies després. Als 9 anys va entrar al Seminari de Tarragona, i per a no ser un pes per als seus pares feia de dependent en un comerç de queviures. L’any 1904 va fer el servei militar a Alcoi, on va portar una vida exemplar.
Ordenat prevere el 4 d’abril de l’any 1908, va ser destinat com a vicari a Ulldemolins. Després ho va ser de Sant Francesc de Reus. Va ser nomenat ecònom de Belianes, on, encara avui, és recordat amb gran veneració. També va ser capellà de l’Institut Pere Mata de Reus. L’última etapa del seu ministeri la va exercir a Cambrils com a capellà dels germans de la Salle. Aquí i a tot arreu es va distingir per un gran esperit sacerdotal.
En esclatar la revolta es va refugiar al mas Carles Roig, del terme municipal de Reus, on vivia el seu germà Miquel. Es va posar totalment en mans de Déu. A les 4 de la tarda del dia 27 de juliol es van presentar quatre milicians al mas i van obligar el seu germà a anar a buscar el germà capellà, si no ho feia estaven disposats a cremar-ho tot. Aleshores va comparèixer Mn. Josep amb tota serenitat i sense oposar resistència. Mentre el prenien, prometien als seus familiars que només el portaven a declarar davant el Comitè Revolucionari de Riudoms i que abans d’una hora el tornarien. El van fer pujar en un cotxe, i a la carretera de Vinyols el van fer baixar, mentre li deien: «Ens promets que no t’escaparàs? Doncs, camina endavant.» I a les poques passes li van disparar les armes de foc i el van deixar mort a la cuneta, només perquè era sacerdot. Mitja hora més tard va ser recollit per un camió i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Reus.
L’última etapa del seu ministeri la va exercir a Cambrils com a capellà dels germans de la Salle
JOSEP BRU RALDUÀ, prevere
E
l servent de Déu Josep Bru Ralduà, fill dels esposos Pau i Teresa, va néixer a Tarragona el dia 27 d’octubre de 1870 i va ser batejat el dia 30 del mateix mes a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Va ser ordenat prevere el 20 de maig de 1896.
Era un gran director d’ànimes, dotat de discerniment d’esperits. Es passava llargues hores al confessionari. Quan encara no tenia l’edat competent va ser nomenat confessor del Seminari i del Col·legi de l’Ensenyança. Coneixia a fons els seus penitents. Tenia una gran habilitat a ajudar els moribunds. 20
Va ser canonge de la Catedral de Tarragona, professor del Seminari, oficial de notaria, canceller i secretari, provisor i jutge metropolità. Vivia al carrer Major, n. 17, entresol. Detingut el dia 27 de juliol de 1936, al carrer de la Unió, a casa d’uns amics, va ser internat al vaixell presó Riu Segre, on va continuar la labor apostòlica. El dia 11 de novembre de 1936 va ser tret del vaixell presó juntament amb vint-i-tres presoners més, els quals anaven resant un salm (sembla que el salm 50, Miserere). Van ser assassinats a la tàpia del cementiri de Torredembarra fent-los foc amb una metralladora. Després van ser rematats amb el tret de gràcia. Les seves despulles van ser traslladades al cementiri de Tarragona el dia 11 de setembre de 1939.